Ètica en la investigació

Procés de recerca científica:

Preguntes de recerca:

Una nova teràpia per la depressió protegeix millor del

deteriorament cognitiu en persones d’edat avançada?

Les dones que pateixen depressió major tenen un pitjor

deteriorament cognitiu vs. els homes?

Quins factors poden causar trastorns d’ansietat en els nens?

Dissenys de recerca:

Segons l’objectiu Segons l’assignació de l’exposició Tipus de disseny

→ Ecològic
Descriptiu → Sèries de casos
→ Transversals
Experimental → Intervenció (teràpia,
tractament, etc.)
Analític → Longitudinal
No-experimental → Cas-control
→ Transversal
Preguntes de recerca en diagrames causals:
Disseny experimental vs. no experimental:
Experimentals
L’investigador controla l’assignació de
l’exposició o intervenció.
1. Primer, l’investigador decideix quins
individus estan exposats o fan la
intervenció i quins no.
2. Posteriorment, s’analitza
l’associació o efecte causal.
L’assignació de l’exposició o intervenció als
individus es fa a l’atzar.
Si una intervenció no s’assigna a l’atzar,
doncs és un quasi experimental.
Assumpció de causalitat en els dissenys:
No experimentals
L’investigador no controla l’assignació de
l’exposició (no hi ha intervenció).
1. L’investigador es troba/observa
quins individus estan exposats i
quins no.
2. Després, s’analitza l’associació o
efecte causal.
L’assignació de l’exposició als individus no
es fa a l’atzar.
Ètica en els dissenys:

Si en dissenys experimentals es pot assumir més fàcilment que l’associació sigui causal, perquè
no fem sempre estudis experimentals?

Més qüestions sobre ètica:

Nova teràpia → protegeix millor? → deteriorament cognitiu

- Hauríem d’explicar als pacient l’objectiu de l’estudi?

- Si els pacients són assignats aleatòriament, podem obligar als pacients a fer la nova
teràpia? O amagar informació sobre si estan fent la nova teràpia o l’habitual?
- S’han avaluat possibles riscos no controlats en aplicar la nova teràpia? Hi ha un protocol
o pla d’acció previ i posterior a la realització de la intervenció?
- Poden els pacient abandonar la teràpia durant l’estudi?

Depressió → diferencies entre homes i dones? → deteriorament cognitiu

- Perquè la mostra sigui representativa de la població objectiu, com podem convèncer a

les persones seleccionades que formin part de l’estudi? I també, si comencen, que no
abandonin durant l’estudi?
- Si els investigadors accedeixen o obtenen dades ‘sensibles’ dels pacients, hi ha un
protocol informat sobre com protegir aquestes dades?
- Si els investigadors detectes, per exemple, algun trastorn no diagnosticat (o malaltia
física), han de comunicar-ho als mateixos participants encara que posi en risc l’estudi?
Precisió (error aleatori) vs. validesa (error sistemàtic):

Biaix → és un error sistemàtic que

sorgeix per diferències en:

- El mètode de selecció dels

participants, o
- En els procediments de recollida
de la informació.

Ètica per obtenir validesa:

Alguns tipus de biaixos Exemples de problemes

d’interès d’ètica per evitar biaixos:
1. Confusió – es crea al no Investigadors poden forçar
aleatoritzar l’assignació l’assignació de la teràpia
de la intervenció o → enganyant als pacient i
exposició. perillant la seva integritat
física o emocional.
2. Biaix de selecció – es crea Investigadors poden facilitar
quan la mostra no es l’entrada i continuïtat de
representativa de la participants d’interès en un
població (voluntaris, de → estudi enganyant sobre
conveniència, etc.) o l’objectiu de l’estudi.
quan hi ha pèrdues de
seguiment.
3. Biaix de confirmació – es Investigadors poden
crea quan la informació manipular el disseny i la
recollida és tendenciosa → metodologia per extreure
per deficiències del propi resultats desitjats.
investigador.

Definició i aplicació de l’ètica en recerca en psicologia:

La recerca (amb éssers humans) inclou estudis mèdics i conductuals que es relacionen amb la
salut humana en varietat de circumstàncies i ambients.
Antecedents històrics:

La recerca responsable i ètica ha de respectar la dignitat, el dret i el benestar dels participants.

Aquest fet pot afectar a la qualitat i quantitat de les dades obtingudes.

Els estudis pobres o defectuosos metodològicament no són ètics.

Aparició de codis ètics després de la II GM (33 codis).

- Codi Nüremberg (1946-49).

- Declaració de Helsinki (64-83).
- Codi de l’American Psychological Assotiation (1973).
- Informe Belmont (1978).

- Codi Oficial de Psicólogos – COP.

- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya – COPC.

Codi Nüremberg:

’Tot experiment ha d’ésser conduït de tal manera que eviti el patiment o injuria física o
mental’

- Consentiment informat (voluntari)

- Llibertat de participar (sense coacció, engany, frau, etc.).
- Coneixement i comprensió que el participant ha de saber:
- Naturalesa, duració, mètode i formes.
- Inconvenients, riscos i efectes sobre la salut.
- Responsabilitat del consentiment recau en l’investigador.

- No maleficència (no fer mal):

- Evitar patiment o dany innecessari físic o mental.

Declaració de Helsinki:

- Comitè científics extern

- Especialment designat perquè consideri, comenti, orienti i, quan escaigui, aprovi
l’estudi de recerca.

- Vulnerabilitat (subjecte de recerca)

- Legalment incompetent, físicament o mentalment incapaç de donar el
consentiment o menor legalment sense competència → consentiment legal a
representants legals.

- Ajustar la investigació als principis científics:

- Coneixement dels antecedents en literatura científica.
- Experimentació adequada en laboratori i, quan calgui, amb animals.
Informe Belmont:

- Interpretació de Nüremberg i Helsinki-

Normes generals prescriptives identificades en aquesta declaració:

- Límits entre la pràctica i la investigació/recerca

- Recerca: comprovar una hipòtesis de recerca i treure conclusions.
- Pràctica: intervencions per augmentar el benestar (diagnòstic, tractament, teràpia)
a individus concrets.

- Principis ètics bàsics (respecte a les persones):

- Autonomia: voluntaris a participar i sortir de l’experiment en qualsevol moment.
- Beneficència: obtenció del benefici màxim i el risc mínim.
- Justícia: la selecció de participants ha de ser objectiva amb la població objectiu, no
amb si són només avantatjoses per a ells (els que poden pagar teràpia nova) o al
contrari, seleccionades per ser més vulnerables (grups racials, baix nivell
socioeconòmic, etc.).

- Aplicacions (requeriments als investigadors):

- Consentiment informat, valoració de riscos i beneficis, i selecció dels participants.

Principis de l’American Psychological Assotiation:

- Capacitació (de l’investigador en fer la recerca).

- Integritat (investigadors honestos, imparcials i respectuosos).
- Responsabilitat professional i científica (investigadors han de consultar, referir o
cooperar amb altres professionals quan calgui).
- Respecte pels drets i la dignitat de les persones.
- Preocupació pel benestar dels altres.
- Responsabilitat social (publicar resultats i continuar buscant nous coneixements).

Elements a considerar en realitzar una investigació:

- Fermesa/debilitat de les justificacions teòriques.

- Avaluació dels riscos/beneficis a partir de les dades obtingudes.
- Avaluació dels interessos particulars (i/o no socials)/interessos socials.
- Discriminació en la selecció dels subjectes experimentals.
- Assignació a l’atzar d’intervencions.
- Invasió de la privacitat social, personal, política, etc. dels subjectes experimentals.
- Treballar amb mostres captives.
- Avaluació dels possibles efectes ‘no controlats’ d teràpies innovadores.
- Avaluació del risc de danys psicològics i/o psiquiàtrics.
- Efecte de l’ús de l’engany i l’explicació post-experimental.
- Evitació d’investigacions tendencioses per part de l’investigador.

Consentiment voluntari: principis bioètics:

- Principi de no maleficència.
- Principi de justícia.
- Principi de beneficència.
- Principi d’autonomia.
Consentiment voluntari: condicions:

- Voluntarietat.
- Competència.
- Informació suficient i adequada.
- Explicació de l’estudi (objectius, durada i procediments).
- Descripció dels riscos i incomoditats.
- Descripció dels beneficis per al subjecte i per a la societat.
- Exposició dels procediments terapèutics alternatius que podrien ser
beneficiosos.
- Confidencialitat.
- Si existeix risc, explicar quins i possibles tractaments.
- Informació respecte a les persones amb qui es pot contactar.
- Declaració de participació voluntària.

Consentiment voluntari: altres mecanismes de consentiment:

Consentiment substitutiu.

- Enganyar no és ètic! Només es permet l’ús de l’engany si:

- Si no hi ha altra manera de fer la recerca.
- Si poden dissipar els petits efectes negatius que es produeixin.
- Si la lògica cost/benefici ho pot justificar.
- Si ho accepta el comitè ètic.

Riscos: no dissipar els possibles efectes negatius.

Informes científics:

Finalitat de les normes en la presentació dels treballs científics:

- Aconseguir homogeneïtat en la forma d’estructurar els continguts.

- Facilitar la comparació i anàlisi crític dels treballs.
- Facilitar la seva difusió.

Tipus de treballs en els que s’apliquen aquestes normes:

- Investigació empírica.
- Revisions i rèpliques.
- Articles teòrics o assaigs de recerca.
- Tesis i tesines/pràcticum (TFG).
- Comunicacions de congressos.

Autoria dels treballs científics:

- Professional vs. estudiant.

- Plagi.

Respecte a la confidencialitat de dades dels subjectes experimentals.

Ús d’un llenguatge no sexista:

- De denominació. P.ex.: usar ‘home’ en sentit genèric vs. ‘humans’.

- D’avaluació. P.ex.: prejudicis en frases estereotipades: ‘la conducta de les nenes era
típicament femenina’.
Plagi:

Definició:

- És un acte conscient d’apropiació de textos o idees, la font original dels quals queda
omesa o descontextualitzada.
- La font plagiada pot estar publicada o no.
- El document ‘plagiador’ pot estar publicat o no.

Formes habituals de plagiar:

- Paraula per paraula.

- Parafrasegi intel·ligent: mateixa idees, paraules diferents.
- Autoplagi: duplicar publicacions pròpies sense citar-la, com si fos nova.
- D’autoria: quan un autor s’atribueix com pròpia una obra que no ho és, o com a únic
autor. També contractar algú perquè realitzi un treball de carrera.

Plagi: què podem fer?

Usar cites ‘directes’: text extret d’una altra font ha d’anar sempre referenciat. Quan no podem
millorar el text de la font original amb les nostres paraules ho escriurem entre comes a més de
la referència.

Evitar les cites ‘indirectes’: aquelles que citen un autor citat per un altre que estam llegit, cal
anar sempre a la font original. (És a dir, no fer cites de cites; citar la font original).

Usar eines informàtiques per revisar que no hi hagi plagi en els nostres textos.

Ètica en la investigació: altres animals:

Justificació de l’experimentació amb altres animals:

- Continuïtat conductual.
- Control experimental.
- Objectivitat.
- Comparació entre successives generacions.
- Definir les relacions causa-efectes (en un ambient controlat).

Real decreto 223/1988 sobre la protección de los animales de experimentación.

Real Decreto 1201/2005 del 10 de octubre sobre la protección de los animales usados para
investigación y otros fines científicos.

1. Definir els objectius legítims pels que podem usar animals al laboratori.
2. Assegurar la competència de les persones relacionades amb l’experimentació animal.
3. Limitar l’ús d’animals quan existeixin tècniques alternatives disponibles i factibles.
4. Prevenir el dolo ro patiment innecessari dels animals.
5. Inspecció de les instal·lacions i procediments.
6. Assegurar la responsabilitat pública.

The UFAW handbook on the care and management of laboratory animals:

1. Acatar la llei.
2. Conèixer les espècies amb les que s’experimenta.
3. Protegir les espècies amb què s’experimenta.
4. Mitigar els efectes nocius de les investigacions: dolor i incomoditat.
5. Cirurgia, drogues i eutanàsia.