Ètica i Deontologia en la pràctica Educativa

‘No tratar que tu hijo sea lo que tu deseas, sino descubrirle a él como una persona única y
diferente a los demás y, a través de las experiencias, descubrir cuáles son sus intereses y
habilidades, y de esta manera ayudarle a desarrollarse como persona y potenciarle sus
puntos fuertes’.

‘No es que los pequeños no deseen saber; pero su curiosidad es mucho más inmediata y
menos metódica que lo exigido para aprender’.

Enfoc educatiu:

Processos vinculats a...

- L’ensenyament a nivell Escolar: processo d’ensenyament/aprenentatge.

- El treball educatiu fora del sistema escolar:
- Reeducacions.
- Orientació.
- Extraescolars.
- Agrupacions.
- Les persones amb diversitat (entorns educatius i socials):
- Discapacitat intel·lectual i d’altres trastorns del neurodesenvolupament.
- Trastorns psíquics.
- Etc.

Funcions i tasques:

Intervenció i assessorament en processos d’atenció a la diversitat (dificultats d’aprenentatge,

dificultats en l’àmbit de les relaciones, necessitats educatives de caràcter greu i permanent).

Assessorament en processos de millora institucional.

Treball en xarxes amb professionals de la salut mental, dels serveis socials i altres per a
contribuir a proporcionar respostes adequades a les necessitats de la població.

Avaluació i reorientació de la pròpia intervenció.

Alumnes amb necessitats educatives espacials (NEE) i amb més dificultats d’aprenentatge que
precisin d’atenció específica al llarg d’aquesta etapa.

Organització i coordinació en l’atenció a la diversitat (en col·laboració amb el Cap d’Estudis, el

Coordinador Pedagògic i amb els Departament de l’escola i l’IES).

- Col·laboració en la planificació de l’acció tutorial i de la oferta d’optativitat del centre.

- Assessorament en l’elaboració d’adaptacions curriculars.
- Assessorament en matèria de Dissenys Universals d’Aprenentatge (DUA).
- Actuacions específiques d’atenció a la diversitat i inclusió educativa.

Col·laboració amb d’altres professionals de l’assessorament i l’orientació psicopedagògica, i

amb els serveis i programes educatius del Departament d’Ensenyament que intervenen en el
centre amb alumnes amb NEE.

Accions destinades a la intervenció institucional.

Pràctica dreçada a...

Nens/es i joves (en general)

- Dins de l’entorn escolar o fora.
- El treball amb infants i joves seguirà els mateixos principis i normes dins de l’entorn
escolar que en situació clínica terapèutica externa.
Nens/es, joves i adults mb diversitat
- Entenent que l’entorn educatiu és el més habitual en nens i joves amb diversitat.
- Tenint en compte la possibilitat de disposar de mesures legals de suport a la
capacitat d’algunes persones adultes.

En la pràctica professional...

És necessari conèixer:

- Qui intervé.
- Cóm s’intervé.
- L’entorn en el que s’intervé.
- Les xarxes de suport transdisciplinar.
- Els límits propis de la intervenció.

Cal tenir en compte la reacció dels adults enfront del nen/a quan es reconeix una dificultat
(pares i mestres):

- Adults que fomenten la dependència.

- Adults patidors.
- Adults extremadament exigents i rígids.
- Adults amb capacitat border-line.
- Adults massa pendents del rendiment i funcionament escolar del nen.

1. Adults que fomenten la dependència:

- Inseguretat (!)
- Fomentar l’autonomia i la confiança ()
2. Adults patidors:
- Transmeten la idea de perill extern (!).
- Disminuir la pressió que s’exerceix ()
- Afavorir l’autoestima i la confiança ()
3. Amb capacitat border-line:
- Les dificultats i la necessitat de disposar de mesures de suport a la capacitat de les
pròpies famílies fan que situïn al nen al mateix nivell que ells, i no el poden ajudar (!)
- Responsabilitzen al nen de les seves dificultats (!)
- Culpabilitzen als nens (!)
- Comprometre a l’adult a fer d’adult ()
- Fer molt seguiment familiar ()
- Definir pautes concretes per a tot l’entorn familiar ()
4. Adults extremadament exigents i rígids:
- Càstig per aconseguir el que volen (bon comportament, submissió, etc.) (!)
- Pressionen amb la por (!)
- Cal treballar, perquè això aconsegueix l’efecte contrari.
- El/a nen/a aprèn a fer les coses pels altres, no per si mateix (!)
 - Afavorir que relaxin la relació ()
- Facilitar la comunicació ()
- Millorar l’autoestima ()
- Ajudar al nen a fer les coses per si mateix ()
5. Adults massa dependents del rendiment i funcionament escolar del nen:
- Generen molta angoixa (!)
- Connecten molt poc amb la part emocional (!)
- Mantenen una constant dicotomia entre èxit i fracàs (!)
- Ajudar a connectar sentiment i normalitzar-ho com una experiència humana més ()
- Educar en la tolerància a la frustració ()
- Millorar la comunicació emocional ()

Transgressió de límits (per la nostra part)

Casos d’infància patologitzada:

- Exemple: rabietes com a patologia.

Manca de contenció personal:

- Exemple: situacions autorreferencials.

Culpabilització d’altres professionals:

- Exemple: qüestionar altres actuacions, diagnòstics, etc.

Falsa professionalització:

- Exemple: no tenir en compte els límits.

Regles deontològiques en la pràctica Educativa:

Es recullen els aspectes deontològics en relació a la població infanto-juvenil (en general) i la

població amb diversitat (infantil, juvenil, edat adulta i senectut) en l’àmbit Educatiu i Clínic.

Principis generals – Codi Deontològic:

- La Beneficència i no Maleficència.
- La responsabilitat.
- La Integritat.
- La Justícia.
- La Legalitat.

Altres aspectes a tractar:

1. Competència professional.
2. Relació i col·laboració.
3. Espai professional.
4. Abús emocional.
5. La informació:
5.1. La informació: confidencialitat.
5.2. La informació: consentiment informat.
5.3. La informació: tractament de la informació.
 1. Competència professional:

Norma 1 – de la competència professiona:

Art. 9 COPC ‘és un deure ètic del/la psicòleg/loga actualitzar la seva formació i els seus
coneixements dins l’àmbit de les seves competències’.

- Competència professional: un/a psicòleg/loga competent ha de tenir una adequada i

actualitzada formació, tant d’aspectes científics i tècniques com legals i ètics.
- Requereix tenir competència professional demostrada en pedagogia i educació per la
pràctica educativa.
- Requereix ser psicòleg/loga clínic/a en la pràctica clínica.

Important: calen coneixements sobre:

- Ètica.
- Dret.
- Psicologia evolutiva.
- Dificultats/Trastorns de l’aprenentatge.
- Psicopatologia.
- Trastorns de la personalitat.
- Psicofarmacologia.
- Avaluació nens/adolescents/adults.
- Psicologia dels grups.
- Intervenció sistèmica.

2. Relació i col·laboració:

Norma 3 – De la relació amb altres professionals:

Art. 25 – COPC ‘Si els objectius de la pràctica professional del/a psicòleg/loga conflueixen
amb els d’uns altres professionals, és convenient, i en alguns casos, necessària la
col·laboració interdisciplinària, sense prejudici de les competències i els coneixements de
cadascun d’ells i evitant la duplicitat innecessària de les accions’.

- Treball en xarxa, col·laboració: especialització professional/espai terapèutic vs. espai

educatiu.

3. Espai professional:

Norma 3 – De la relació amb altres professionals:

Art. 32 – COPC ‘El/La psicòleg/loga no ha de provocar situacions confuses en què el seu
paper i les seves funcions siguin equívoques o ambigües’.

- Cal tenir clar l’espai de cada professional i quines han de ser les tasques i funcions en
cadascun d’ells.

4. Abús emocional:

Norma 4 – De la intervenció:
 Art. 30 – COPC ‘... no ha de perllongar innecessàriament la seva intervenció i l’ha de
finalitzar, sigui perquè ha assolit els objectius proposats o bé perquè li manquen recursos o
capacitació per aconseguir-los. En aquest cas, ha d’informar de la possibilitat que la
intervenció si continuada per uns altres professionals’.

- S’evitarà l’abús emocional per part dels professors o del propi psicòleg/loga;
patologitzar o problematitzar als nens/es, fomentar la dependència del client cap al
terapeuta, mitjançant maniobres de pressió afectiva, es considera un abús cap a la
persona.

Important: no fer de tot una patologia:

- Tendència actual amb els infants:

- Trobar problemes en totes les actuacions que són naturals en la infància o
l’adolescència.
- S’ha de conèixer molt bé la psicologia evolutiva i les característiques normals de
cada edat.
- No etiquetar-ho tot.
- Tendència actual amb les famílies:
- Culpabilitzar.
- Responsabilitzar.

Important: no allargar el treball:

1. Donar per finalitzada la teràpia, implica adonar-se que ja no pot fer més pel
pacient/nen/client. Hi ha perill que no estigui llest/a per a donar aquest pas i fomenti
la dependència de la persona. HEM DE OMENTAR INDEÈNDÈNCIA I AUTONOMÍA.
2. Final natural de la teràpia: quan no existeixin els símptomes que van motivar la
consulta. El consentiment informat pot ser un instrument òptim per a elaborar aquest
moment i decidir sí les metes desitjades s’han assolit.
A tenir en compte:
- Què pensa el/la nen/a de la intervenció i l’acompanyament rebut.
- Elaboració d’un decàleg de pautes per a final de curs.
3. Cal donar pautes a la família per a mantenir el que s’ha anat treballant durant el curs,
i més pensant que l’alumne estarà dies sense el suport del/la psicòleg/loga de l’escola.

Honoraris:

Norma 8 – Dels honoraris i remuneració:

Art. 54 – COPC ‘En ‘exercici lliure de la professió, el/la psicòleg/loga ha d’informat
prèviament al client de la quantia dels seus honoraris pels actes professionals’.

- El/la psicòleg/loga no acceptarà retribucions exagerades o regals extraordinaris per a

la prestació dels seus serveis si poden ser una manipulació, o be si poden induir-lo a
tenir un tracte especial amb el pacient, o desenvolupar un sentiment de gratitud o
complicitat entre ells.
 Art. 55 – COPC ‘La percepció i retribució d’honoraris no està sotmesa a l’èxit del tractament
o a un determinar resultat de l’actuació del/la psicòleg/loga’.

- NO és aconsellable l’intercanvi de serveis (ex.: quan un pacient és un altres

professionals que pot realitzar un treball pel/ per la psicòleg/loga a canvi de
reduccions en les tarifes), inclús quan es fa per raons humanitàries.
- Recomanacions:
- Vigilar que el centre no t’obligui a fer coses que no siguin permeses.
- Compte amb els detalls que els nens puguin fer de forma innocent o regals
simbòlics.

5.1. La informació: confidencialitat:

Respecte a la intimitat i confidencialitat. El respecte a les persones exigeix respecte a la

intimitat. La confidencialitat fa referència tant al tret del pacient/nen/a/client a que no siguin
desvetllades les informacions confiades al/la psicòleg/loga, com el deure de secret del
professional que rep la informació.

Deure de denunciar, dilema... ‘qui denuncia.../a qui hem de denunciar...’.

Dades susceptibles de confidencialitat...

Norma 5 – De l’obtenció i ús de la informació:
Article 38
‘La informació que el/la professional de la psicologia aplega en l‘exercici de la seva professió
està sotmesa a confidencialitat, de la quals sols està eximit per consentiment exprés de
l’usuari o per supòsits legals, etc.’

Deure d’advertir:

- Demanar el consentiment del pacient – client:

És el nen/a?/família?/tutor/a?
- Quan hem de demanar consentiment a la família?
- Quan iniciem un procés avaluador.
- S’ha de donar consentiment oral, i si és precís per escrit.
- Conèixer la llei de Protecció legal del/la menor.

Sempre retornar la informació cap al menor tractant-lo com a un/a adult/a.

Marc jurídic:

Per un costat, dret a la intimitat (Codi Penal): ‘el profesional que, con incumplimiento de sus
obligaciones de sigilo y reserva, divulgue los secretos de otra persona, será castigado con las
penas…’.
D’altra banda:

- Existeix el ‘privilegi’: dret a que no sigui sancionat si es nega a revelar confessions del
pacient sempre que no hi hagi perill imminent.
- Càstig: Art. 8 ‘a quien pudiera hacerlo con su intervención inmediata y sin
riesgo propio o ajeno, no impidiere la comisión de un delito que afecte a las
personas en su vida, integridad o salid, libertad o libertad sexual.’ ‘En las
mismas penas incurrirá quien pudiendo hacerlo, no acuda a la autoridad o a
sus agentes para que impidan un delito de los previstos…’.

En el cas de menors:

‘Toda persona tiene la obligación de notificar a la autoridad la comisión de un delito contra un

menor, especialmente si se trata de un profesional que mantiene una relación directa con el
niño’.

En resum:

‘Ante conflicto entre normas deontológicas y legales, prevalecen las legales… Pero entre el
deber de denuncia (derecho) y el derecho a la intimidad, prevalece el derecho a la intimidad,
excepto en conflictos con bienes superiores (p.ej.: la vida)’.

Dades susceptibles de confidencialitat:

- El mateix fet que la persona hagi estat pacient.

- La informació privada desvetllada en el transcurs de la relació terapèutica.
- Informació referent al diagnòstic i al tractament aplicat
- Quina informació es dona; cal ser mesurat i respectuós.
- On parlar i com parlar (sala de professores, menjador, etc.).

Èticament es permet trencar la regla de confidencialitat quan:

- Si en el cas de no fer-ho suposaria un greu perill per a la salut o la vida del pacient o
tercers.

La regla de la confidencialitat:

Obligació: del/a psicòleg/loga de mantenir en secret les confidències obtingudes en el

transcurs de la seva activitat professional. Fins i tot després de la mort del/a pacient.

- Lligat al dret de la persona a controlar la informació que li afecta (dins el principi

d’autonomia).
- Útil perquè afavoreix la confiança amb el/la psicòleg/loga, que és imprescindible per a
que aquest realitzi el seu treball.

Actuar abans... cal anticipar-se:

Cada psicòleg/loga hauria de:

- Anticipar les situacions en que es veurà obligat a trencar la confidencialitat, i consultar

les lleis al respecte.

Fins i tot, en els casos en que es decideix trencar la confidencialitat, només haurà de:

- Proporcionar-ne la informació que sigui absolutament necessària per a evitar perill.

 5.2. La informació: consentiment informat:

NORMA 5 – De l’obtenció i ús de la informació

Article 39:
‘En el procés de consentiment informat cal informar dels límits de la confidencialitat. Es
considera com a límit, a més dels establerts per la llei, el possible risc greu pel/a propi/a
usuari/a mateix/a, per a terceres persones o per al/la mateix/a professional’.
Article 40:
‘En tota mena d’intervenció professional, tant presencialment (...) el/la psicòleg/loga ha
d’obtenir el consentiment informat de l’individu o dels individus usant un llenguatge
comprensible per la persona o per a les persones. En cas de menors o persones incapacitades
per donar consentiment informat, el/la psicòleg/loga ha de facilitar una explicació adequada
a la seva capacitat’.

La llei no obliga a que el consentiment es faci per escrit; és més, la regla general en l’àmbit de
la salut, sovint és l’oralitat i només s’usa el consentiment escrit en:

- Assegurar situació legal dels pares separats.

- Consentiment escrit: segons l’escola.

Què passa amb els infants menors i les persones en situació de discapacitat?

En cas de nens i nenes menors

- Per llei són els menors de 16 anys no emancipats.

- Les persones que no són ‘capaços intel·lectualment ni emocionalment de comprendre
l’abast de la intervenció’ tenen el mateix tractament.

El consentiment el donen les mares i pares, els representants legals o en casos de

desemparament, l’Entitat pública. Cal escoltar l’opinió de les nenes i els nens en cas de tenir
més de 12 anys.

Hi ha diferents procediments segons l’edat del menor (< o > 12 anys): relació inversa entre
grau d’autonomia del/a menor i necessitat que els pares i mares exerceixin la seva tutoria.

Nens/es petit/es: s’atribueix la no capacitat per a decidir sobre el procés terapèutic.

Majors de 12 anys: haurien de donar el seu consentiment abans de que proporcionem

qualsevol informació als seus pares o mares. A excepció de situacions d’especial perill per a la
vida o a la integritat física d’ell/a o de tercers. També en cas de sospita d’abús envers ells/es.

La conveniència del consentiment exprés es valorarà en cada cas. Cada centre decidirà com ho
gestiona.

El cas de les persones majors amb mesures de suport a la capacitat (abans incapacitació
legal)

- Persones en les que s’han adoptat mesures judicial de suport a la capacitat.

- A priori el consentiment el donarà el/la seu/seva representat legal.
- La persona haurà de ser informada i haurem d’escoltar la seva opinió i desitjos.
- El procés haurà d’assegurar que la seva voluntat sigui vinculant (a excepció de
situacions d’especial dificultat en el criteri) proveint els suports necessaris.
 5.3. La informació: tractament de les dades:

NORMA 5 – De l’obtenció i ús de la informació

Article 44:
‘Els registres escrits o electrònics de les dades psicològiques de les entrevistes i dels resultats
de proves seran conservats sota la responsabilitat del/la psicòleg/loga, en unes condiciones
que n’assegurin la confidencialitat’.

NORMA 2 – De les relacions amb els/les usuaris/es

Article 20:
‘Si l’usuari sol3licita la informació sobre el seu procés o resultat d’una valoració, el/la
psicòleg/loga lo ha de proporcionar la informació demanada o els resultats sol·licitats’.

Accés a les dades del/la pacient o persona usuària:

a) Per part del propi pacient: no s’han documentat efectes adversos de compartir els
registres amb el pacient. En general, es considera que pot fer que el pacient es mostri
més col·laborador i menys ansiós.
b) Cal vigilar l’ús que es fa de la informació per part dels partes i mares, els tutores/es,
els/les mestres i la pròpia escola.

No obstant... Respecte a les notes, hipòtesis o comentaris dels expedients:

- En la pràctica de la professió el/la psicòleg/loga acostuma a prendre notes durant les

sessiones.
- També es fan hipòtesis o comentaris previs a l’elaboració dels informes. Aquest són:
- Especulatius i així s’han de prendre.
- Útils només a qui les pren.
- És preferible destruir-los un cop s’han fet els informes necessaris.

*Cal vigilar quina informació es posa als informes, a les notes dels nenes i nenes i a la carpeta de
seguiment personal o expedient.

A tenir en compte:

- La protecció de les dades personals.

- Com maximitzar o minimitzar la informació.
- Les dificultats en les famílies disfuncionals.
- La privacitat entre l’alumnat.
- Els possibles abusos entre alumnes.
- Les diferents visions del sistema: com els veuen els pares i mares, el/la psicòleg/loga,
el/la mestre/s i l’alumne/a a sí mateix.
- Els factors contextuals.