10 de gener de 2024
Dones en joc:
desafiant
estereotips en
el periodisme
esportiu
Martina Arimón Monblan
Mollet del Vallès
S ara Gutiérrez ha viscut el seu
somni des de ben petita, quan
la passió pel món dels esports li
cridava l'atenció. Als seus dies de
primària, ja somiava en ser
periodista esportiva, un desig que ha
portat a la realitat gràcies al seu
esforç i dedicació. Des de cobrir el
Dakar fins al Mundial d’Austràlia
del 2023 Gutiérrez ha demostrat que
el seu amor pels esports no té límits.
El fenomen de la visibilitat del futbol
femení ha experimentat una dualitat
de perspectives. D'una banda, el
reconeixement de figures com
l’Alèxia Putellas i
Diari Gallecs
Sara Gutiérrez cobrint el campionat del món de Moto GP. Autor: TVE
l'Aitana Bonmatí, guanyadores de la
Pilota d'Or, ha contribuït
positivament a una major cobertura.
La projecció d'aquests èxits destaca
l'existència i importància del futbol
femení, donant-li la visibilitat que es
mereix.
Gutiérrez, com moltes altres dones
periodistes esportives, ha compartit
la seva experiència amb el síndrome
de l'impostor. La inseguretat que pot
sorgir en sentir-se subestimada pel
seu gènere i edat és un fenomen
psicològic que moltes joves
periodistes enfronten. Tot i que
aquesta sensació és més una
construcció interna que una reflexió
precisa dels èxits, és essencial superar
aquesta barrera. La confiança en un
mateix, alimentada per l'apreciació
dels esforços dedicats, és la clau
per afrontar el síndrome de
l'impostor.
En el panorama actual, la presència
de dones en el periodisme esportiu
està experimentant un creixent
reconeixement, tot i que la seva
visibilitat encara es veu influïda pel
mitjà i per qui integra les
redaccions. Gutiérrez destaca com,
anys enrere, algunes àrees esportives
eren percebudes com a menys
accessibles per a les dones, i com
aquesta percepció ha anat canviant a
mesura que la societat evoluciona.
Malgrat això, encara es detecta una
manca de representació en rols
específics, com el del narrador, cosa
que posa de manifest que encara hi
ha reptes per superar.
“Al Dakar, quan hi vaig,
soc l’única dona periodista
en l‘àmbit de televisió”
La presència de dones en rols de
producció, com destaca Gutiérrez, és
més comú en programes de televisió,
on les habilitats d'organització i
coordinació són valorades. Tot i
això, hi ha àmbits, com el del Dakar,
on la presència femenina és encara
excepcional: "En el Dakar quan hi
vaig soc l'única dona periodista en
l'àmbit de televisió. Jo crec que és
una cosa que any rere any anirà
creixent. Encara costa, però que sí
que veus que la línia, com a mínim,
està a l'alça."
Pel que fa als mitjans públics,
Gutiérrez, qui treballa a en els mitjans esportius respon
Radiotelevisió espanyola, destaca la
importància de mantenir uns mínims
d'igualtat de gènere: "Seria molt
flagrant si aquí hi hagués un cas de
masclisme bàsicament perquè és el
mitjà públic de l'estat i seria molt
greu, que no vol dir que no passi,
però a mi afortunadament no." Però
sí que és cert que ha vist companyes
que han estat fent el seguiment de
l’equip durant tot l’any i quan han
arribat a les fases finals d’un
campionat, s’han quedat fora i les
han canviades per un home.
Amb la seva experiència, Gutiérrez
posa de manifest la dualitat de la
imatge en la televisió, on els
estàndards de bellesa encara poden
influir en la percepció professional
de les dones: "Jo soc una persona
amb un cos zero normatiu que surt
de tots els cànons de bellesa que
tenim entesos, però en el meu cas s'ha
seguit confiant en mi per fer
pantalla." Tot i això, subratlla la
importància de l'evolució d'aquests
estereotips i com la seva feina ha
estat valorada més per les seves
habilitats professionals que per la
seva aparença.
La preocupació d'Aurora Fuster,
periodista esportiva que treballa
actualment a Catalunya Ràdio i a
Mediaset, ens planteja la qüestió
fonamental de si la inclusió de dones
realment a la cerca d'igualtat o si es
tracta simplement d'una tendència
superficial, com ella ens cita en
l’entrevista: "Ara mateix hi ha un
problema, com està de moda
contractar a dones per a fer esports,
no es sap mai si des del mitjà t’estan
contractant perquè està de moda o
perquè queda millor, o perquè
realment confien en el fet que hi hagi
igualtat."
Pàgina 1
10 de gener de 2024
Fuster també examina les diferències
en el tractament que reben les
periodistes esportives segons el
format del mitjà. A diferència de la
ràdio i els diaris, on la presència de
dones pot ser més habitual i menys
condicionada per estàndards visuals
específics, la televisió sembla
mantenir un prototip concret de
presentadora, que pot limitar la
diversitat de perfils professionals.
El dilema sobre la representació en el
futbol femení també és posat de
manifest per Fuster. L'auge d'aquest
esport no ha estat acompanyat d'una
major diversitat de comentaristes,
creant la percepció errònia que
només les dones poden interessar-se
pel futbol femení: "Sembla que per
ser noies només et pot agradar el
futbol femení." Aquesta percepció
restringida limita les oportunitats
per a dones periodistes que desitgen
cobrir diferents àmbits de l'esport.
Un 80% dels estudiants de
periodisme a Catalunya
són dones
En vers a tot això, Neus Bonet,
periodista de Catalunya Ràdio i
exdegana del Col·legi de Periodistes
de Catalunya, destaca la
transformació que ha viscut el camp:
“Hi ha hagut una evolució. És
Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Autor: Catalunya Ràdio
Institut Gallecs
cert que hi va haver unes pioneres,
però no eren moltes i actualment hi
ha més dones a les redaccions.
Amb més dones estudiant
periodisme a les facultats, ja que ben
bé un 80% dels estudiants a
Catalunya són dones, segons les
dades de l'informe del diari
NewTral, el rostre de la professió
està canviant. Tot i que les xifres
mostren una majoria de dones entre
els estudiants, Bonet ressalta la
persistència d'una desigualtat
destacada en els llocs més destacats:
"D’homes, la veritat és que n'hi ha
més i amb llocs una mica més
destacats." La manca de lideratge
femení en els mitjans contribueix a la
percepció desigual de les dones en el
camp.
Amb la seva perspectiva, Gutiérrez
també destaca la importància de la
sensibilitat i la narrativa diferencial
de les dones en el periodisme. "La
sensibilitat que normalment tenen les
dones per explicar certes coses no és
la mateixa que la dels homes", sosté,
citant l'exemple d'una companya
periodista que va abordar temes
d'abusos sexuals amb una perspectiva
única.
L'interès creixent de les dones pel
periodisme esportiu és considerat per
Bonet com un dret que ha estat
Aurora Fuster cobrint un acte del FC Barcelona. Autor: Marca TV
reivindicat, un impuls tan necessari
com qualsevol altre àmbit del
periodisme. Aquest interès ha estat
alimentat pel desig d'oferir una
plataforma als esdeveniments
esportius femenins, que, segons
Bonet, han mancat de la projecció
mediàtica que mereixien: "L'interès
d'elles mateixes, i suposo que també
era donar pas, com ara estem veient,
a tot el que és l'esport femení, que
també existeix i que durant molt de
temps no ha tingut el ressò o la
projecció als mitjans de comunicació
que tenia fa uns anys."
Les xarxes socials és un fenomen que
posa el fre a moltes dones que es
volen dedicar al periodisme esportiu.
"Quan vaig fer la meva primera
aparició en el programa el Dakar, jo
me'n recordo que al principi havia de
llegir cada bestiesa per Twitter"
confessa Gutiérrez. La seva primera
aparició en el programa del Dakar
va ser un batec de la crua realitat del
món digital. Les xarxes socials, i en
particular Twitter, es van convertir
en l'escenari on les opinions i els
comentaris negatius van envair el seu
espai personal i professional. Amb la
seva experiència, Gutiérrez destaca
que aquesta exposició i crítiques no
només es queden en l'àmbit
professional. Les figures públiques,
especialment les dones, es
converteixen sovint en objectius
d'atacs que traspassen les barreres del
periodisme i afecten les seves vides
personals i familiars. "Quan es tracta
d'algú una miqueta més famós,
t’ataquen a la teva vida privada, a la
teva família", reflexiona.
"Que més et dona qui
t'estigui explicant la
informació mentre la
informació sigui certa"
La seva percepció destaca una
qüestió fonamental: el canvi ha de
començar des de la societat mateixa.
La normalització del respecte i la
tolerància en línia és un desafiament
que tothom ha de prendre en
consideració. Defensa la necessitat de
naturalitzar aquestes experiències i
centrar-se en la qualitat de la
informació més que en qui la
presenta: "Que més et dona qui
t'estigui explicant la informació
mentre la informació sigui certa."
Aquesta mentalitat sosté, pot ser el
fonament per a un canvi cultural més
ampli i positiu.
Pàgina 2