Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

elcritic.cat

Els tabús de la menopausa

Abigail Armengol

16–20 minutos

14/12/2023 | 06:00

L’experiència clínica demostra que moltes dones arriben aterrides

a la consulta ginecològica quan s’acosten a la menopausa. La
visió patriarcal de la medicina, la falta d’informació i els tòpics
masclistes fan que aquesta etapa vital estigui associada a
nombrosos estigmes: els fogots, la pèrdua de desig, l’augment de
pes, la depressió… En una setmana en què la salut sexual i
reproductiva és en el focus mediàtic arran de La Marató de TV3,
CRÍTIC desmunta els tabús de la menopausa amb l’aportació de
veus expertes que parlen de patologització, pressió estètica o
sexualitat femenina.

“Moltes dones arriben a la menopausa pensant que van a

l’escorxador”. La frase és de la fisioterapeuta especialista en sòl
pelvià i divulgadora sobre salut Mireia Grossmann, que afirma
que, malgrat que aquesta etapa vital està cada cop menys
silenciada, els missatges i les creences socials que l’envolten
continuen sent gairebé sempre negatius. Aquesta “influencer del
sòl pelvià“, amb 144.000 seguidors a Instagram, creu que avui
dia encara hi ha la tendència a considerar que la menopausa és
una malaltia i això converteix les dones que es troben en aquesta

1 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

etapa vital en “un mercat molt llaminer”.

La patologització d’aquesta etapa i la idea de declivi estesa

socialment expliquen que la menopausa es consideri encara un
tabú. Així ho creuen Elena del Estal, Alberta María Fabris,
Adriana F. Caamaño i Tania R. Manglano, les quatre sanitàries
autores de Señoras: una guía integral de la salud en la
menopausia (Arpa, 2023). Un llibre de producció col·lectiva on
posen en comú la seva expertesa i ofereixen claus per a
l’autoconeixement.

Elena del Estal, Alberta María Fabris, Adriana F. Caamaño i Tania

R. Manglano, les quatre sanitàries autores de 'Señoras' / Arxiu
CRÍTIC

Adriana F. Caamaño: “Quan la dona deixa de complir el rol

reproductiu prioritari, deixa de ser útil per al sistema”

La psicòloga i sexòloga Adriana F. Caamaño assegura que “la

visió patriarcal” de la menopausa es tradueix en el fet que, quan

2 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

una dona hi arriba, “deixa de complir el rol prioritari que té

assignat”, és a dir, el reproductiu. Com a conseqüència, “deixa de
ser útil per al sistema”. A això hi afegeix la pressió estètica que
exerceix la societat —i que les dones tenen interioritzada—, en
què se les jutja i valora en funció de la bellesa i l’edat. “Amb els
canvis físics d’aquesta etapa deixes de tenir un cos desitjable”,
assegura.

Ella i la fisioterapeuta Tania R. Manglano expliquen que moltes

pacients arriben a la consulta intentant “lluitar” per no engreixar-se
ni envellir, amb molta resistència al canvi i amb la creença que “ja
no serveixen per a res”. Un altre dels objectius del llibre que han
escrit a vuit mans és canviar el relat existent i revisar totes les
creences limitadores per oferir una narrativa de menopausa
“joiosa”. Tot plegat, sense menystenir en cap moment la
simptomatologia que moltes dones experimenten i que pot arribar
a ser incapacitant.

Què és el climateri i quines fases engloba

Camil Castelo-Branco, coordinador de docència de l’Institut de

Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l’Hospital Clínic,
recorda que aquesta etapa que anomenem de forma genèrica
menopausa correspon en realitat a un concepte més ampli: el
climateri. Aquest període inclou tres fases: la perimenopausa, la
menopausa pròpiament dita i la postmenopausa.

La perimenopausa engloba el període en el qual comença a

haver-hi alteracions del cicle menstrual. Aquest temps es pot
allargar de dos a vuit anys, i és on comencen a aparèixer
símptomes com sufocacions o suors nocturnes. La segona fase és

3 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

la menopausa pròpiament dita, que implica el fet puntual de

l’última menstruació. Es pot dir que s’hi ha arribat després de 12
mesos sense tenir la regla. De mitjana, les dones l’assoleixen
als 51 anys.

La tercera fase correspon a la postmenopausa immediata, és a

dir, els anys posteriors al final de l’etapa reproductiva. Més tard
apareixerà la postmenopausa tardana, que pot allargar-se fins a
10 anys i ja es vincula a l’envelliment i a la senectut. Tania R.
Manglano assegura que avui en dia s’entra a la vellesa als 70
anys, i això implica que el climateri s’allargui fins a 20 anys. Hi
afegeix que “com més informació tinguem sobre els nostres
cossos, amb més llibertat podrem gaudir d’aquesta etapa”.

L’estigma masclista de les sufocacions

Les sufocacions són una de les característiques que s’associen de

forma més tradicional a la menopausa. Aquest símptoma té
l’origen, segons Camil Castelo-Branco, en la reducció del nivell
d’estrògens i en la inestabilitat de l’hipotàlem, el centre que regula
la temperatura corporal. Es tracta del símptoma més visible
externament, i això, segons l’osteòpata especialitzada en
obstetrícia i uroginecologia Tania R. Manglano, fa que “t’acabis
preocupant de la mateixa calor i a l’hora de sostenir la vergonya
d’estar patint-la”. “Els homes, en canvi, no tenen gens de
vergonya de mostrar les taques de suor a les camises”.

La psicòloga Adriana F. Caamaño parla dels ventalls, una eina

del tot útil i econòmica, però que implica una part més de l’estigma
de les sufocacions. Amb tot, assegura que “cada vegada hi ha
més dones alliberades que el fan servir quan el necessiten

4 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

sense cap problema“.

Grossmann assegura que “es parla molt d’hormones i poc de

neurones”, amb referència al sistema nerviós. Aquesta
divulgadora afirma que “com més nerviosa estic, més números
tinc de patir fogots”. D’aquí ve que Manglano recomani, quan
apareguin les sufocacions, abaixar el ritme i fer respiracions
profundes, a banda de fer un treball de força indicat per al
tractament de tots els símptomes vasomotors. La ginecòloga i
obstetra Miriam Al Adib Mendiri recomana al seu llibre Hablemos
de menopausia (Ediciones Oberon, 2023) la pràctica del ioga i de
la meditació. També aconsella evitar el tabac i l’alcohol, vestir amb
capes per tal de regular la temperatura i tenir una bona hidratació.

La masturbació pot prevenir l'atròfia vaginal / Simona Pilolla/Getty

Masturbació per prevenir la sequedat vaginal

La sequedat vaginal i de la pell són, en paraules de la ginecòloga

5 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

Alberta María Fabris, un altre dels símptomes que es poden

atribuir al climateri. La baixada d’estrògens produeix una pèrdua
d’elasticitat que implica atròfia a la pell i a les mucoses genitals.
Això, en algunes dones, pot arribar a provocar sequedat, coïssor i
molèsties vaginals sense activitat sexual prèvia o quan es
mantenen relacions sexuals amb penetració.

Mireia Grossmann: “La millor medicina per a la vagina són els

orgasmes”

L’atròfia vaginal no només és deguda a la falta d’estrògens, sinó

també a la falta d’estimulació de la vulva i de la vagina deguda en
bona part a la desconnexió que moltes dones tenen amb els seus
genitals: “El que no es fa servir s’atrofia”, assenyala Mireia
Grossmann. Recomana fer exercicis del sòl pelvià de cara a nodrir
el teixit vaginal, una pràctica que també és útil per prevenir la
incontinència urinària. Però, segons Grossmann, “la millor
medicina per a la vagina són els orgasmes”, ja que aquesta es
contrau de forma involuntària quan s’arriba al clímax i és un
exercici molt positiu.

Tania R. Manglano i Adriana F. Caamaño també recomanen la

masturbació a fi de prevenir l’atròfia vaginal. Expliquen que els
orgasmes afavoreixen l’acumulació de sang i milloren la qualitat
de l’impuls nerviós a la zona i assenyalen que també promouen
l’autoconeixement, el plaer i la certesa que aquests no depenen
d’una altra persona. Conclouen que “la vulva és com una rosa del
jardí que s’ha de cuidar i regar”.

6 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

La sexòloga Elena Crespi desmenteix la manca de desig sexual

durant el climateri. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Elena Crespi: “Moltes dones se senten alliberades quan deixen

enrere la seva etapa fèrtil”

La sexòloga Adriana F. Caamaño afirma que un dels mites més

estesos en la menopausa és que les dones “perden l’interès pel
sexe de cop”. “Tot el que té a veure amb la sexualitat femenina
suposa un tabú brutal”, afirma. La psicòloga i sexòloga Elena
Crespi desmenteix aquesta falta de libido durant el climateri. Diu
que moltes dones “se senten alliberades” quan deixen enrere la
seva etapa fèrtil, ja que això els permet gaudir de les relacions
sexuals amb “més tranquil·litat i plenitud”.

D’altra banda, Crespi reconeix que la sequedat vaginal o les

sufocacions poden generar falta de desig. Això, sumat a les ganes
de deixar enrere “un model de sexualitat coitocèntrica” basada en
la penetració. El mateix pensa Grossmann, que assegura que,
quan hi ha dolor a la vagina, “és normal que no tinguis ganes de
fer sexe amb penetració”. Per això recomana “penjar el cartell de
tancat per reformes” i aprofundir en les relacions més enllà del
coit. Deixa clar que el conducte vaginal està pensat únicament per

7 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

a la reproducció i que l’òrgan dissenyat específicament per al

plaer és el clítoris, que “no s’atrofiarà ni en la menopausa ni mai”.
Al contrari, diu: “Existirà fins que ens morim”.

Al seu llibre Climaterio: todo lo que sabes sobre la menopausia es

mentira (Arcopress, 2019), l’activista May Serrano exposa que en
el climateri no desapareix el desig sexual, sinó “les ganes de
satisfer els altres obviant els desitjos propis, els orgasmes fingits i
la incapacitat de dir sí a tot”. I hi afegeix que “el que mata la libido
és l’avorriment i no la falta d’hormones”. També es pregunta “per
què es diu tan poc” que els homes “ja no responen igual
físicament amb 50 anys que amb 30”. Per tot plegat reclama que
davant les crisis sexuals (en el cas de les relacions heterosexuals)
es reparteixin responsabilitats.

Amb vista a recuperar el desig, Crespi proposa fer un procés

d’acceptació corporal, ampliar el ventall de jocs sexuals i obrir una
bona via de comunicació amb la parella o parelles sexuals “per no
forçar cap pràctica no desitjada”. La fisioterapeuta Tania R.
Manglano explica que sovint la menopausa es converteix en un
calaix de sastre: en alguns casos el descens de la libido “pot
respondre a un hipotiroïdisme mal diagnosticat”, ja que l’hormona
tiroidal té molt a veure amb el desig sexual, però també al consum
de psicofàrmacs.

8 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

La depressió sovint és atribuïda de forma genèrica a la

menopausa / ARXIU

No tot és menopausa: els símptomes multicausals

La ginecòloga Alberta María Fabris creu que altres símptomes

associats al climateri com l’insomni, l’ansietat o la depressió,
l’augment de pes o la pèrdua de visió poden ser deguts no
estrictament a la menopausa, sinó també a l’estil de vida que
portem, entre altres causes. La ginecòloga Sonia Sánchez,
secretària de la Secció de Menopausa de la Societat Catalana de
Ginecologia i Obstetrícia, puntualitza que cal comprovar si la dona
ja tenia aquesta simptomatologia abans de fer la transició cap al
climateri i “abordar aquests altres factors”.

La incontinència o altres problemes associats al sòl pelvià poden

aparèixer en la menopausa, tot i que, segons Fabris, “hi ha dones
de 35 anys que també en pateixen”. En canvi, hi ha dones amb 50
anys que fan hipopressius, exercicis de malucs i tenen una vida
sexual activa o no han tingut fills, que no presenten aquesta
simptomatologia.

L’osteoporosi o les malalties cardiovasculars són, segons la

ginecòloga Miriam Al Adib Mendiri, altres afeccions associades a
la menopausa, malgrat que també depenen d’altres factors com
l’envelliment o la predisposició genètica.

9 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

Quan la menopausa no té cap símptoma

L’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM)

assegura que el 80% de les dones tenen símptomes variables
durant la menopausa, però que un 20% no en té cap. D’aquest
80%, a més, entre un 20% i un 25% tenen una afectació greu de
la qualitat de vida. Només un 2,5% pren un tractament hormonal.
A més, de les dones que tenen simptomatologia, només el 15% fa
algun tractament (sigui hormonal o no). Són dades europees, però
les enquestes fetes per l’AEEM han obtingut les mateixes xifres a
l’Estat espanyol.

Aquesta associació ha creat una calculadora, descarregable al

telèfon mòbil, on es poden introduir els símptomes i aconseguir
una puntuació. La referent de menopausa a la Unitat d’Atenció a
la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Badalona afirma que
aquesta eina és útil per saber si s’és prop de la mitjana i si és
necessari algun tipus de tractament.

10 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

Els tractaments hormonals són necessaris si hi ha símptomes

severs / MJ_Prototype / Getty

Tractament hormonal: què implica?

La ginecòloga Sonia Sánchez, també tresorera de l’Associació

Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa, assegura que una
dona necessita tractament quan té símptomes fisiològics que “li
impedeixen portar una vida normal”. I esmenta, per exemple, la
“tempesta hormonal” que suposa en alguns casos la
perimenopausa, “amb canvis continus i inesperats d’estat d’ànim”.

Sánchez parla de tractaments com la fitoteràpia, però també

d’hormonals si hi ha una simptomatologia severa. Afirma que
aquestes teràpies incorporen un risc cardiovascular, però que “pot
minimitzar-se”. Segons Sánchez, la teràpia hormonal substitutiva
únicament s’ha de prescriure en el cas de la insuficiència ovàrica
primària, és a dir, en dones que deixen de tenir la regla abans dels
40 anys. També afirma que el risc de càncer de mama associat a
aquest tipus de tractament, que finança la Seguretat Social, és
actualment “molt baix” i que té el valor afegit de tenir un efecte
cardioprotector i osteoprotector.

Sonia Sánchez, ginecòloga: “Tenim una visió masclista i

paternalista de la medicina”

Camil Castelo-Branco afirma que, en el cas de la síndrome

genitourinària (mescla de símptomes vulvovaginals i urinaris), la
teràpia hormonal local és el millor tractament una vegada ja s’han
utilitzat hidratants específics per a la zona. Tot i això, recorda que
aquesta “no solucionarà símptomes com els fogots, ni tindrà una
acció proactiva sobre la massa òssia o el risc cardiovascular”.

11 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

Tant Sánchez com Camil Castelo-Branco incideixen en la

importància de l’alimentació. Recomanen la dieta mediterrània, el
control de l’estrès i l’esport. En aquest últim punt aconsellen
exercitar la força muscular amb l’objectiu de prevenir les malalties
cardiovasculars o l’osteoporosi. Sánchez hi afegeix la necessitat
de suport psicològic en els casos en què “hi ha afectació de la
salut mental”.

Tots dos sanitaris, però, retreuen una falta de recursos per a la

recerca i la formació dels professionals de la ginecologia sobre la
menopausa. Sánchez ho atribueix al fet que “tenim una visió
masclista i paternalista de la medicina: si a la consulta et diuen
que, si pateixes, és normal i no hi ha res a fer, fuig corrent i busca
un altre professional”.

Menopausa abans dels 40

La doctora Miriam Al Adib Mendiri apunta que la insuficiència

ovàrica primària, que implica deixar de tenir la regla abans dels 40
anys, pot ser deguda a factors genètics, autoimmunes, metabòlics
o infecciosos, als quals se sumen els tractaments mèdics com la
radioteràpia o la quimioteràpia. Marta Marcé, nutricionista i autora
de Disfruta de tu menopausia, va arribar a la menopausa als 26
anys després d’un càncer d’ovaris. Recomana envoltar-se de bons
professionals i fer un canvi d’hàbits “innegociable”, tant d’exercici
com de gestió de l’estrès i alimentaris.

En aquest últim sentit, Marcé aconsella evitar dietes restrictives en

favor de les nutritives i evitar fer massa àpats al llarg del dia.
Finalment, diu que cal prendre consciència dels hàbits del son:
sopar d’hora, evitar pantalles i intentar tenir horaris de descans

12 de 13 10/01/2024, 10:37
Els tabús de la menopausa about:reader?url=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Freportatges%...

naturals.

De la menopausa a la “plenipausa”

La fisioterapeuta del sòl pelvià Mireia Grossmann parla de

“plenipausa” com el moment que demana una “transformació
profunda a escala física, emocional i sexual” i que “sovint implica
tirar-ho tot per terra per tornar a construir”. Ho compara amb el
procés que fan les erugues fins a transformar-se en papallones.

L’osteòpata especialitzada en obstetrícia i uroginecologia Tania R.

Manglano creu que hi ha tantes menopauses com dones.
Tanmateix, explica que per a moltes es tracta d’una etapa
d’incertesa de la qual surten renovades i que és comparable a
l’adolescència i a l’embaràs, “com si es tractés d’un canvi
d’identitat”, diu.

Hi afegeix la sensació de tenir les coses més clares i de “no estar

per punyetes” que porta a prendre decisions que potser des de
fora es poden interpretar com a “irracionals”. Parla també d’una
sensació de dol no traumàtic “per qui era abans” i d’un major
“assossegament i saviesa” amb els quals es poden reconèixer
totes les dones, les que pateixen més símptomes i les que menys.
I conclou: “Quan la societat més t’invisibilitza, és quan sents que
hi pots aportar més, gràcies a la teva experiència vital”.

13 de 13 10/01/2024, 10:37