Què entén un infant de 3 anys?

● La mare que es va fer ‘tiktoker’ per superar una

depressió ● La paternitat encongeix el cervell ● Ho faig com puc: el niu buit ● 21-1-2023

GETTY

AIXÍ
FA DE
PARE
FRANCESC
ORTEU
Periodista
A Pares normals, els pares del pro-
tagonista,l’Aran, li canten allò que
“anaven a les palpentes intentant ser
algú nou”. Em sembla un molt bon re-
sum del que significa ser pare. Vas
aprenent com és això de ser pare,
sense saber-ne gaire.
Quin moment de l’obra et commou
especialment?
La cançó que canta la nena al final.
Primer pel que diu, que a
ella no li hauria agradat
mai tenir uns pares nor-
mals i després perquè ho
canta l’Emma, la meva filla
gran. Com a pare estic en
tensió perquè li surti bé,
perquè en gaudeixi, perquè
no es quedi en blanc. I com
a espectador de la nostra
pròpia obra, que la filla que
interpel·la al pare de la fic-
ció sigui la meva pròpia fi-
lla em genera un impacte
emocional majúscul.
Tots tres membres d’Els
Amics de les Arts sou pa-
res. Sabeu molt bé de què
parleu.
Podríem haver parlat de
com és d’extenuant fer de
mare o de pare i també de
com pot arribar a ser extre-
madament divertit. Però
l’obra va més enllà de la pa-
ternitat pràctica, hi ha re-
flexions sobre la vida, la
mort, l’amor, el fer-se gran, el saber
passar pàgina, el saber deixar anar.
Trobo que Louisiana o els camps de
cotó és una immensa cançó sobre la
família i la paternitat: Diu que té una
filla de tres anys amb els teus ulls, pa-
re / Que ell sempre li parla en català
i fot molta gràcia / Perquè quan la po-
sa al llit, hi ha dies que confon / Bo-
DIRECTORA DIRECTORA DEL CRIATURES
Esther Vera Lara Bonilla
2 CRIATURES
Dani Alegret
“El meu pare va morir
quan jo tenia 8 anys
i per a mi sempre ha sigut
un personatge entranyable”
Músic, membre d’Els Amics de les Arts i pare de l’Emma, l’Andreu i la
Berta, de 9, 6 i 1 any. És coautor de ‘Pares normals’, al Teatre Poliorama,
dirigida per Sergi Belbel, una comèdia musical plena de paradoxes i
emocions sobre la paternitat.
na nit i pantalons. Tenir fills ens aju-
da a curar les ferides amb els pares.
El meu pare va morir quan jo tenia 8
anys i per a mi sempre ha sigut un per-
sonatge entranyable que s’ha cons-
truït més aviat a partir del que m’han
explicat d’ell que dels meus propis re-
cords, una mica com a la nadala Vides
llunyanes, que acabem d’estrenar.
Amb la meva mare sempre hem tingut
una fantàstica relació amb tots els
pros i contres de ser jo un fill únic i
ella una mare vídua. Tinc uns quants
amics que podrien ser el personatge
de Louisiana, però jo no en soc un.
I com ha fet evolucionar la relació
amb la teva mare, ser pare?
Quan ets pare t’adones de cop de com
és de difícil estar sempre a l’altura. De
forma gairebé immediata entens un
COORDINACIÓ DIRECTORA D’ART
Elisabet Escriche Cristina Córdoba
munt de coses sobre els coms i els per-
quès de les coses que la teva mare fe-
ia quan eres petit. Ser pare t’ajuda a
entendre i a estimar millor els teus pa-
res, sens dubte.
Tens fills d’edats molt diferents.
Vius tres paternitats alhora.
Amb la meva dona volíem tenir un ter-
cer fill, però ens vam voler esperar una
mica que els dos primers fossin més
CRISTINA CALDERER
grans. Va ser la millor decisió que hem
pres mai com a pares. Els dos grans
cuiden moltíssim la petita i ens ajuden
en la logística diària. A més a més, no
han patit els símptomes dels prínceps
destronats.
On són, ara, les dificultats?
El meu rol com a pare amb la gran,
que ara està preocupada per la guer-
EDITORA GRÀFICA LLENGUA
Ruth Marigot Pau Domènech
ra d’Ucraïna, o amb la petita, amb la
qual tot just descobrim les cançons
del Mic, no té res a veure. Però al fi-
nal jo soc el mateix. Potser el més
complicat és saber repartir el temps
que dediques a cadascun d’ells de
forma equitativa. Ara mateix, la
conciliació familiar és complicada.
A casa treballem tots dos, la meva
dona és infermera i, a vegades, di-
buixar un croquis amb els horaris
d’extraescolars, escoles,
avis, concerts i musicals
és un autèntic repte.
Què et dius a tu mateix
quan necessites respirar?
Sempre penso en com
som d’afortunats, ens es-
timem i tenim salut. A mi
m’agrada dir sovint que
gairebé sempre, quan pa-
tim estrès, és estrès del
bo, estrès perquè estem
fent coses boniques, que
ens motiven i que ens fan
feliços.
Explica’m una situació
d’estrès del bo.
Estant a Londres, vam
anar a veure el musical de
Frozen i vam haver de so-
par a correcuita per no ar-
ribar tard. Insistíem als
nens que al teatre no es
pot beure ni menjar, que
no està bé, que és una fal-
ta de respecte per als ac-
tors i per als altres espectadors.
Vam engolir una hamburguesa i
vam córrer com bojos per arribar
puntuals. Quan finalment vam en-
trar al teatre i ens vam asseure vam
veure com absolutament tothom al
nostre voltant estava menjant hot
dogs, patates, refrescos. Ja pots ima-
ginar la reacció dels fills. Encara
s’enriuen de nosaltres.
■ ARA C/ Peu de la Creu, 5-9. 08001 Barcelona
Correu electrònic: criatures@ara.cat
21-1-2023

EL CONSULTORI
Acabem de tenir un segon fill i el gran,
de 3 anys, té molta gelosia. Com podem
gestionar aquesta nova situació?
Victòria L.
Esther Escolán _ La gelosia sovint
debuta quan arriba un germà petit a la
família, un moment que als pares i ma-
res els angoixa força i del qual, sorto-
sament, podem sortir airosos amb
unes pautes ben senzilles.
EXISTEIX ALGUNA FÓRMULA
PER PREVENIR LA GELOSIA?
La fórmula és fer-los partícips i impli-
car-los en les tasques que comporta la
nova gestió familiar. Quan arriba un
nou membre a la família, les relacions
i els rols canvien i s’ha d’ajudar els
nous germans grans a trobar aquest
nou rol i espai. En paraules de la psicò-
loga sanitària familiar Maria Rosa
Ruiz, “podem ajudar fent veure els pri-
vilegis que li comporta aquest canvi de
rol i com és de necessària la seva ajuda
i implicació”.
QUINES EDATS SOLEN SER
MÉS PROCLIUS A PATIR
AQUEST TIPUS DE GELOSIA?
Normalment, l’edat més propensa a
tenir episodis de gelosia és entre els
dos i els sis anys, ja que la part prefron-
tal del cervell –que s’ocupa del raona-
ment– està en una fase de desenvolu-
pament molt primerenca. Tot i això,
destaca Ruiz, “poden existir en qual-
sevol edat”.
QUINES MANIFESTACIONS
ACOSTUMA A TENIR?
“Algunes passen per l’agressivitat,
com ara mossegar o pessigar el germà,
per canvis de conducta –com mostrar-
se més tossuts i desobedients–, i po-
den arribar a conductes desafiants”,
apunta la psicòloga. També es poden
produir regressions, és a dir, els nous
Necessites respostes? Fes-nos arribar els teus dubtes a criatures@ara.cat
o a través de les nostres xarxes socials:
@Criatures_cat @Criatures_cat
21-1-2023
GETTY
germans grans es poden tornar a fer
pipí o caca a sobre; alteracions del son,
com demanar dormir acompanyat
quan ja dormia sol; tornar a una acti-
tud infantil utilitzant expressions més
típiques de nadons, o mostrar conduc-
tes més immadures com llepar-se el
dit o deixar de menjar. “Finalment
–afegeix Ruiz–, poden haver-hi canvis
d’humor injustificats, en els quals els
nens es mostren més enfadats que de
costum, s’enrabien per una cosa sen-
se importància o es mostren més plo-
raners sense motiu aparent”.
COM HEM DE FER-HI FRONT
PARES I MARES?
Mostrant-nos empàtics, reconeixent i
validant la seva emoció. La fórmula,
per a Ruiz, seria la següent: compren-
sió, la qual cosa vol dir reconèixer i va-
lorar l’emoció amb frases com “En-
tenc que et faci ràbia que el teu germà
petit...”; educació, fent referència a
allò que esperem d’ells o a l’aprenen-
tatge que volem transmetre, dient “El
que passa és que no podem actuar
d’aquesta forma”. Després vindria
l’elecció, és a dir, donar un parell d’al-
ternatives a la seva conducta, expres-
sant “Què et sembla si quan passi ai-
xò fem això altre?” Si no ens en sortim,
apunta Ruiz, “caldrà buscar ajuda d’un
professional, ja que ells pateixen molt
amb aquestes situacions, senten ràbia
i alhora culpabilitat pel que senten”.
QUÈ HAURÍEM D’INTENTAR
EVITAR?
A parer de Ruiz, cal “evitar les compa-
racions, així com les obligacions del ti-
pus «hauries de» i els càstigs per po-
sar-se gelós”.
@criatures
AMB
ULLS
DE JOC
CLAUDIA CARMEN
DÍAZ GRANADOS
Fundadores de Jugar i Jugar
Rotar les joguines
perquè juguin més
L’escola, les extraescolars i les activitats programades
deixen als infants amb poc temps real per jugar lliure-
ment i, com us dèiem la setmana passada, la sobrecàrre-
ga de joguines perjudica la salut del joc. La clau està en
la quantitat però també en canviar els materials amb re-
gularitat.
QUÈ ÉS LA ROTACIÓ DE JOGUINES?
És, sobretot, posar en pràctica l’observació per aconseguir
desenvolupar una sensibilitat cap a les seves necessitats de
joc i respondre-hi en conseqüència. Un cop sensibilitzats,
us serà impossible no fer els espais de joc rotatius dividint
les joguines que tenen i canviant-les regularment.
QUINS BENEFICIS TÉ?
El primer que notareu és que centraran l’atenció en allò
que està exposat i buscaran amb més creativitat totes les
possibilitats d’aquelles joguines. El següent benefici im-
portant serà que tindran molta més autonomia per endre-
çar i recollir.
QUÈ HE DE DEIXAR?
Partiu d’una base de joguines ben triades i que els interes-
sin i podeu començar per les que preferiu. Penseu en les
joguines com grups d’aliments i deixeu-ne alguna de ca-
da grup. Si hi ha una joguina preferida o amb la qual enca-
ra està jugant molt es pot quedar, no cal rotar-ho tot, con-
serveu, doncs, aquelles a les quals encara els estan traient
partit.
QUÈ FAIG AMB LA RESTA DE JOGUINES?
Les endreceu en caixes transparents que us permetin veu-
re tot el que hi ha a dins i ho guardeu en un lloc que no sigui
visible pels infants.
AMB QUINA FREQÜÈNCIA S’HA DE FER?
Quan veieu que el joc decau, hi ha infants que descobrei-
xen veritables passions quan poden explorar exhaustiva-
ment una joguina. Per exemple, Max Alexander (@cou-
ture.to.the.max) és un infant que va tenir accés a materi-
als de costura de ben petit i ara amb 6 anys fa dissenys pro-
pis. Per tant, és qüestió del que dèiem en
el primer punt, ser sensibles i estar
atents al que necessiten per anar
canviant.
CONCLUSIÓ
Imagina que tens una fa-
cilitat increïble per cui-
nar, ni tan sols necessi-
tes cap recepta perquè
quan tens ingredients
fas meravelles i algú
s’encarrega d’omplir-te la
nevera i el rebost amb in-
gredients variats i saluda-
bles. La rotació de joguines és
això mateix, l’aliment del joc
dels vostres infants.
CRIATURES 3
 LLENGUATGE
Això és el que
entén un infant
de 3 anys quan
li parles
En aquesta edat
comprenen frases
d’entre sis i set
paraules i un màxim
de dues accions
Elisabet Escriche Rivas _ “No
podem seguir jugant perquè aviat se-
rà l’hora de dinar, ves a la teva habita-
ció i guarda la joguina als calaixos de
color blanc”. Probablement, si li do-
nem aquesta mena d’instruccions a un
infant de tres anys no les podrà execu-
tar. No és que no vulgui sinó que hi
haurà parts de la frase que entendrà i
d’altres que no. “Un nen d’uns tres
anys entén 1.000 paraules, però hi ha
moltes altres variables que intervenen
en la comunicació”, avança Eulàlia So-
lís, neuropsicòloga de Guttmann Bar-
celona - Institut de Salut Cerebral i
Neurorehabilitació.
La primera, i probablement la més
important, és que l’infant estigui atent
al que li diem. “La seva capacitat d’aten-
ció és menor que la d’un nen més gran”,
detalla. Si està en una festa d’aniversa-
ri –afegeix–, serà molt difícil que bloque-
gi tots els estímuls que rep per posar el
focus en el que li intentem transmetre”.
El segon factor és el que es coneix
com a memòria de treball, que és la in-
formació que necessitem en un mo-
ment concret per fer una tasca. Per
exemple, si necessitem fer una trucada
4 CRIATURES
Quan s’han
de disparar
les alarmes
Hi ha diversos senyals que
podrien indicar que hi ha
algun problema en el
desenvolupament del
llenguatge de l’infant. El
primer que deixa clar la
neuropsicòloga de la
Guttmann és que una
intervenció primerenca és
clau per millorar el pronòstic.
Per tant, val més haver de dir
a uns pares que no es
preocupin, que tot està bé,
que no pas que deixin passar
el temps davant d’algun signe
d’alarma.
Els senyals que indiquen que
podria haver-hi algun problema
són:
● No somriure i no buscar la
veu de l’adult entre els set i
vuit mesos.
● No balbucejar quan té l’any.
● No assenyalar amb el dit o no
fer cap gest comunicatiu entre
els 12 i 18 mesos.
● Que amb tres anys no
s’entengui el 50% del que diu,
no faci frases amb tres paraules
o no entengui preguntes
senzilles com “Què fas?”, “On
vas?” o “On són els pares?”
● Emetre menys de 50
paraules amb 30 mesos.
hauríem de saber el número. “Seria una
mena de memòria RAM, i en el cas dels
nens és molt petita”, deixa clar l’exper-
ta. Concretament, són capaços d’enten-
dre composicions d’entre sis i set parau-
les i de complir com a màxim dues ac-
cions, com ara “Aixeca’t” i “Ves a buscar
alguna cosa”. “Tot el que passi d’això és
bastant probable que es perdi”, rebla.
També cal evitar fer tirallongues
d’un minut quan els estem fent una re-
flexió. “A la segona frase l’infant només
sentirà «bla bla bla» i segurament inter-
pretarà un missatge molt diferent del
que tu li vols donar”. En aquest sentit,
l’experta afegeix que s’ha d’intentar fu-
gir de les ironies o dobles negacions. “Si
necessites que el teu fill t’entengui, uti-
litza frases simples, afirmatives i asse-
gura’t que t’està escoltant; si està en
plena rebequeria, no t’entendrà”.
A part d’aquests tres punts, hem de
pensar si l’infant és capaç d’executar el
que li hem dit. El que més triga a madu-
rar en el sistema nerviós són els lòbuls
frontals, que precisament són els en-
carregats, entre moltes altres funcions,
d’inhibir una conducta. Solís en posa
un exemple: si a un infant de tres anys
21-1-2023

li dius un dilluns que, si es porta bé,
aquell cap de setmana anirà amb tota
la família a jugar al parc, pot entendre
totes les paraules però no que s’hagi de
portar bé per aconseguir anar al parc,
perquè neuroevolutivament no és ca-
paç d’entendre que una cosa porta a
l’altra. “Acostumem a ser molt cons-
“Un infant de tres anys
entén 1.000 paraules,
però hi ha moltes altres
variables en la
comunicació”, diu Solís
cients de quines coses físiques poden
fer i quines no, però no ho som pel que
fa al seu nivell neuronal”.
Si volem que la comunicació funcio-
ni i l’infant ens faci cas, els altres dos as-
pectes clau són, per una banda, ser con-
sistents, és a dir, no pot ser que un dia
valgui una cosa i el següent una altra
d’absolutament diferent. “Si li cauen a
21-1-2023
Oportunitats
comunicatives
Hi ha diverses maneres de
buscar una comunicació
entre els adults i l’infant.
● Jugar amb ells.
● Quan estem pendents
d’ells, evitar elements que
interfereixin en aquest
moment, com el mòbil o
parlar amb algú altre.
● Si veiem que alguna cosa li
agrada, repetim-l’hi, perquè
la repetició és clau en el seu
aprenentatge.
● Cantar cançons.
● Imitar gestos, perquè els
reforcen l’aprenentatge.
● Quan comencen a dir les
primeres paraules, donar-los
el model bo: si per exemple
diuen baba, dir-los “Vols dir
aigua?”
● Mantenir rutines: l’hora del
conte, la banyera, menjar...
● Mirar-los a la cara.
terra els cereals amb llet i li dius que no
passa res, l’endemà no li pots dir tot el
contrari”, apunta l’experta. I, per una
altra, pensar que som sempre el seu mo-
del. Les criatures obeeixen per les neu-
rones mirall, no fan el que nosaltres di-
em, sinó el que fem. “És important do-
nar-los un model, perquè els missatges
els entren pel que observen”, insisteix
Solís. Així, no té sentit dir-los que men-
gin peix si nosaltres no ho fem o que
deixin el mòbil si nosaltres el tenim tot
el dia a la mà.
QUÈ PASSA FINS ALS 3 ANYS
Com es va desenvolupant el llenguat-
ge fins a arribar als tres anys? Ja des
del ventre de la gestant els nadons dis-
criminen els sons de les paraules.
Quan neixen perceben quina és la veu
de la mare i les de la família nuclear.
Però no és fins als sis o set mesos que
comencen a reconèixer les paraules, i
dos mesos més tard, a comprendre-
les. De fet, les primeres que acostu-
men a entendre són similars a aigua,
teta, biberó, bolquer, caca, pipí o les
parts del cos. L’explicació és lògica, diu
Solís, ja que les interaccions comuni-
GETTY
catives més directes entre els pares i la
criatura es produeixen sobretot a l’ho-
ra de menjar, del bany o quan es can-
vien els bolquers.
El primer que es desenvolupa en un
infant, doncs, és el llenguatge com-
pressiu; l’expressiu –que són sons vo-
càlics i a continuació sil·làbics– co-
mença a ser habitual entre els 8 i 9
mesos, per després dir les primeres
paraules. Amb dos anys ja entenen
unes 500 paraules. “Primer es queden
amb les paraules, després incorporen
verbs i a continuació tota la resta. El
que tarden més a incorporar són les
formes verbals”.
En el últims anys hi ha hagut, però,
un element que està endarrerint tot
aquest procés de desenvolupament
del llenguatge: l’ús de les pantalles.
Diversos estudis, segons Solís, apun-
ten que hi ha un retard en els infants
que estan en contacte amb les panta-
lles des de ben petits. El motiu és per-
què perden oportunitats comunicati-
ves cara a cara amb els seus pares o fa-
miliars. “Com més juguen els nens,
més oportunitats tindran de fer servir
el llenguatge”, conclou l’experta.
CRIATURES 5
 CRIANÇA
La mare que es va fer
‘tiktoker’ per superar
una depressió postpart
Mercè Bona té sis milions de
seguidors a la xarxa i acaba de
publicar el llibre ‘La Chica Bona’
Trinitat Gilbert _ Quan Mercè Bo-
na Martínez (La Chica Bona, a Tik-
Tok) recorda què la va portar a publi-
car el primer vídeo a l’aplicació, sem-
pre en castellà excepte algun directe
en català, s’adona que tenia depres-
sió postpart. “No ho sabia”, assegura,
però necessitava explicar-ho. Va fer
un vídeo, el va publicar a TikTok de
forma intuïtiva i va rebre una respos-
ta inesperada: “Em deien que sortís de
la xarxa, que me n’anés amb els meus
fills”. Dit amb paraules de la xarxa, va
rebre “molt de hate”, però això no la va
afectar, perquè justament la va diver-
tir. I així va començar l’aventura. Era
el 2019, i avui La Chica Bona acaba de
publicar amb la il·lustradora Lara Pé-
rez un llibre en f ormat còmic, La Chi-
ca Bona: siempre se repite la
misma historia! (Random
Còmics), en què parla de
maternitat i supervivència
amb humor. A més, acu-
mula sis milions de segui-
dors, que segueixen les se-
ves aventures amb els fills,
el Pau (5 anys) i el Marc (4
anys), i també promociona
marques. En resum, ha fet
de les xarxes la seva pro-
fessió, i hi dedica jornades
laborals senceres.
Quines podrien ser les
claus de la bona acollida de
la mare que explica el seu dia a dia
amb els fills? Bona opina que és “la se-
lecció d’anècdotes quotidianes, que
ella explica de forma senzilla, amb
què la gent de totes les edats s’iden-
tifiquen, ja siguin petits o grans”. Per
exemple: “Aquest estiu passat està-
vem asseguts a la terrassa d’un res-
taurant, i el fill petit es va abaixar els
pantalons i va començar a pixar en
una planta”. En el vídeo de TikTok, la
Mercè narrava amb desimboltura que
ella havia passat molta vergonya. Pe-
EVA BONA
6 CRIATURES
rò ves per on els seus seguidors li van
donar suport de seguida. “Em van co-
mençar a explicar que també els ha-
via passat, i em narraven altres situ-
acions en què també s’havien sentit
així”. Esclar, diu la Mercè, “expliques
als petits, quan just comencen a con-
trolar els esfínters, que han de regar
plantes si es troben al carrer, i comen-
cen a fer-ho literalment”. “Fins i tot
un dia un dels meus fills va regar una
planta de plàstic, un cactus, en una bo-
tiga, i el vaig comprar, esclar, perquè
no sabia on posar-me de tan malament
que ho vaig passar”.
La mare continua explicant que no
és que a ella li passin més coses diver-
tides que a altres mares. “A mi em pas-
sa el mateix que a totes, i asseguro que
totes les anècdotes estan basades en la
meva experiència, són reals”. De fet,
“si et fixes bé en la història, el detall
és senzill i comú, perquè a totes les
mares ens pot haver passat, però pen-
so que la manera com les explico és el
que les fa diferents”. I com les expli-
ca, la Mercè? “Amb teatralitat, de ve-
gades fent servir filtres per a ella, que
li desfan la cara, i posant-los als fills
també sempre, els filtres, però sobre-
tot faig una representació teatral en
cada vídeo”, explica la Mercè.
NO DIR “NO”
Aquest gener acaba de publicar un ví-
deo en què dona un consell que a ella li
funciona per evitar els conflictes amb
els seus fills. “He canviat el fet de dir-
los «No» per un «D’acord», que vol dir
que la manera de construir la frase pot
evitar que s’enfadin”. I la Mercè ho ex-
plica amb exemples viscuts un matí a
l’hora d’esmorzar: “Havíem d’anar a
l’escola, estaven acabant d’esmorzar,
i llavors volien que juguéssim a cartes.
En comptes de dir-los que no, que no
podia ser, la mare els ha dit que
«D’acord», que hi jugaran quan tornin
21-1-2023

de l’escola. S’hi han conformat, ho han
estès i s’han quedat amb la idea de
«D’acord», que hi jugaran”. A ella li ha
funcionat, i per això ho comparteix.
Quan la tiktoker pensa en un dels ví-
deos que més va agradar, “el més vi-
ral”, destaca el que comentava que el
seu fill Pau li preguntava pel turmell.
“Em va preguntar què era el turmell,
i em va dir que no li agradava, que li
tragués. Llavors jo li vaig respondre si
es pensava que jo era Déu, i en el vídeo
insistia en aquesta idea, que els meus
fills es pensen que soc Déu”. Aquesta
anècdota, extreta d’una conversa quo-
tidiana, relatada amb la gràcia de la
mare, “ha estat vista per milions de
persones” que “riuen” amb els seus ví-
deos. Tant és així, que Bona assegura
que el que més li agrada de la seva fei-
na “és fer feliç la gent”, que li diguin
que s’ho passen bé escoltant-la.
Sobre l’exposició dels fills a les xar-
xes, la Mercè subratlla que els seus fills
sempre apareixen amb filtres. “Només
n’explico anècdotes; no exposo tot el
que els passa en el seu dia a dia. I no em
plantejo ara mateix, quan tenen 5 i 4
anys, si el fet que jo faci servir TikTok
implicarà que ells també vulguin fer-lo
servir com jo. No m’ho plantejo perquè
són petits, i potser d’aquí uns anys hi
haurà una altra xarxa, perquè tot can-
via. És més, recordo que la primera ve-
gada que em van preguntar si havia
pensat que els meus fills també farien
servir TikTok com jo, estava traient el
bolquer al fill petit. ¿Com puc plante-
jar-me quines aplicacions faran servir,
i si jo els estic empenyent o no a fer-
“La maternitat ni és
meravellosa ni és
horrible, és una etapa de
la vida, a la qual es dona
forma com tu vulguis”
21-1-2023
les servir?” Sigui com sigui, els fills de
la Mercè han normalitzat la feina de la
mare a la xarxa. Tot i posar-los filtres,
perquè no se’ls reconegui al carrer, a
Barcelona o a Viladecans, on va néixer
la mare, els aturen i els coneixen per-
què van amb ella. “Han normalitzat
que quan anem pel carrer m’aturin, i
em demanin de fer-se una foto amb
mi”. I el més divertit és que quan ha de
fer un vídeo i els diu que va a l’habita-
ció a treballar, els fills li diuen: “Si tu no
treballes, et quedes a casa; nosaltres,
en canvi, hem d’anar a l’escola”.
A banda de TikTok també està pre-
sent a Instagram, YouTube i Twitch,
i a partir del febrer s’iniciarà en els
podcasts, que es podran sentir a Spo-
tify, en què parlarà de la maternitat
amb altres mares. Darrere de cada una
de les històries publicades, hi ha uns
guions i una edició, que en el cas de
YouTube especialment compta amb
l’ajuda de la seva germana. “Publicar
el llibre també ha estat un pas impor-
tant, perquè els meus fills entenguin
la feina a què em dedico”, comenta.
DATA DE CADUCITAT
Quan siguin adolescents i vagin a
l’institut, la mare té clar que deixarà
d’explicar-ne res. “Tinc tantes anècdo-
tes d’ara mateix, quan són petits, que
no pararia de fer vídeos, així que tinc
relat per a temps”. El que la Mercè no
farà és parlar de la manera com ho fa
ara quan el Pau i el Marc siguin grans.
“No és conseqüent que tota la vida par-
li d’ells, perquè si jo, amb 12 anys, m’as-
sabento que la meva mare està parlant
de mi de la manera com ho faig ara,
tampoc m’hauria agradat gens”.
Fins que no arribi aquesta etapa,
Bona es basa en el pre sent: “La mater-
nitat ni és meravellosa ni és horrible,
és una etapa de la vida, a la qual es do-
na forma com tu vulguis”. La conclu-
sió: “en la maternitat, tu et construei-
xes”, com en qualsevol altre moment
de la vida.
OPINIÓ
DAVID
ALTIMIR
Mestre d’infantil
a l’escola pública
Mestres
al carrer
Quan l’escola ocupa un titular als
mitjans de comunicació sol ser un
mal averany per a la seva (nostra)
imatge pública: els pobres resultats
a les proves d’avaluació externa, les
decisions judicials sobre temes de
llengua, les vagues de mestres... Es
veu que parlar de l’escola en nega-
tiu és molt llaminer per a un cert
periodisme sensacionalista.
Aviat ens hi tornarem a trobar, si
sindicats i administració no acaben
de trobar la manera d’arribar a
acords per desconvocar les properes
vagues. La imatge pública del col·lec-
tiu de mestres quedarà de nou expo-
sada si no comuniquem bé la trans-
cendència de les reivindicacions que
fem. Quan aquestes reivindicacions
pivoten de debò sobre els eixos cen-
trals de la qualitat de l’educació pú-
blica, els moviments de mestres, els
sindicats d’estudiants i les federaci-
ons d’associacions de famílies les
senten també com a pròpies i fan que
el lector d’aquells titulars llaminers
acabi entenent que el que demanem
acabarà revertint en una millora re-
al i tangible de l’educació pública, de
l’escola dels seus propis infants.
Si demà, posem per cas, els sindi-
cats, moviments i associacions de fa-
mílies demanen la derogació de l’in-
fame article 12 del decret 282/2006
que regula les ràtios insultants del
0/3 a casa nostra (menors d’un any,
8 infants per adult; un any, 13 infants
per adult; dos anys, 20 infants per
adult, les més altes d’Europa!), els
carrers s’omplirien de mestres, fa-
mílies i altres professionals preocu-
pats per la qualitat de l’educació dels
infants més petits.
També ompliríem els carrers per
demanar que escola i inclusiva no si-
guin només dues paraules boniques
per posar juntes. Sortiríem perquè
avui les escoles estem sense els re-
cursos que necessiten les diversi-
tats desigualment repartides a les
diferents escoles i que genera la se-
gregació escolar que avui gestionen,
amb massa solitud, equips de mes-
tres només amb el seu compromís
i professionalitat.
Aquests i tants altres motius te-
nim avui com a societat per generar
oportunitats que apleguin sindicats
de mestres, famílies, moviments i
grups de mestres per mobilitzar-
nos conjuntament, per sortir ple-
gats al carrer sense córrer el risc
que ningú confongui la defensa de
la millora de l’educació pública amb
les petiteses de les reivindicacions
corporatives.
Mentrestant, a les escoles els
equips de mestres continuem fent
l’acte més revolucionari de tots: pro-
var de treballar bé, de fer-ho cada ve-
gada millor per donar suport a
aquestes reivindicacions damunt de
fets quotidians impregnats de la qua-
litat que moltes vegades se’ns difi-
culta. Així guanyarem autoritat, cre-
dibilitat i suport per part de la resta
de la societat i contribuirem a des-
muntar els titulars llaminers que
massa sovint embruten la imatge de
l’escola i del nostre col·lectiu.
CRIATURES 7
 CIÈNCIA
La paternitat
encongeix el cervell
Els canvis neuronals són semblants als de les dones i
poden ajudar a enfortir el vincle amb el nadó
The Economist _ No és gens es-
trany que l’embaràs i el part, nou me-
sos que provoquen canvis enormes en
el cos, canviïn també el cervell de la
mare. I sí que l’hi canvien perquè
n’encongeixen algunes zones. D’en-
trada, semblava que els pares no s’ha-
vien de veure afectats per aquest fe-
nomen. Però resulta que sí. Hi ha pro-
ves que el cervell també se’ls encon-
geix. Un article que acaben de
publicar a Cerebral Cortex Magdale-
na Martínez-García, de l’Institut
d’Investigació Sanitària Gregorio Ma-
rañón de Madrid, i els seus col·legues
en revela tots els detalls.
L’estudi de Martínez-García ha fet
un seguiment de 40 futurs pares, 20
d’Espanya i 20 d’Amèrica, i també, com
a grup de comparació, de 17 espanyols
que no esperaven cap criatura. Perquè
els poguessin mesurar els canvis que
s’havien produït en els seus cervells, els
voluntaris es van sotmetre a dues res-
sonàncies magnètiques (RM), separa-
des aproximadament per un any. En
el cas dels pares primerencs, una
d’aquestes ressonàncies es va fer abans
del naixement del nen, i l’altra, després.
Els investigadors van fer servir les
ressonàncies per comparar el volum i el
gruix de l’escorça cerebral –la part del
8 CRIATURES
Canvis que
duren almenys
dos anys
Els canvis en el cervell de la
dona provocats per l’embaràs
ja s’havien estudiat. Segons un
estudi publicat a la revista
Nature Neuroscience, els canvis
que provoca l’embaràs en el
cervell de la mare duren fins a
dos anys després del part, com
a mínim. Fa temps que
s’estudien aquests canvis
associats a la maternitat i,
també, en menor mesura, a la
paternitat, i en aquest estudi els
investigadors van determinar
que les modificacions es
mantenen a llarg termini i no
estan vinculades estrictament
al part. Els canvis cerebrals
tenen una funció adaptativa i,
específicament, busquen
“incrementar la sensibilitat de
la mare” per detectar
potencials amenaces o per
reconèixer més fàcilment l’estat
emocional del nadó, per
exemple.
cervell responsable, entre altres coses,
de funcions com la percepció sensori-
al, el llenguatge i la cognició– amb els de
la subescorça, un conjunt divers d’es-
tructures, com ara l’hipocamp (que in-
tervé en la formació de la memòria a
llarg termini) i l’amígdala (que regula la
por). Van concloure que, després del
naixement d’un fill, es produeix en els
nous pares una petita però constant
disminució del volum de les escorces.
Aquest encongiment, però, no es
distribueix uniformement. Les reduc-
cions més grans s’observen a la zona
que hi ha a la part posterior de l’escor-
ça, on es processa i interpreta la infor-
mació de la retina, i a la xarxa neuro-
nal per defecte, un sistema de circuits
neuronals distribuïts en tres àrees
corticals diferents, que s’associa amb
el somieig, les divagacions mentals i
pensar en un mateix i en els altres.
Aquest patró imita en part els canvis
que s’observen en el cervell de les ma-
res primerenques. Per exemple, un es-
tudi publicat el 2017 a Nature Neuros-
cience per alguns d’aquests mateixos
investigadors va treure a la llum que
les zones de les xarxes per defecte del
seu cervell també s’encongeixen. Les
diferències en el cervell dels pares pri-
merencs són menys acusades que les
GETTY
Les diferències en el cervell
dels pares primerencs són
menys acusades que les que
es produeixen en les mares i
també més variables.
que es produeixen en les mares, i tam-
bé més variables –i, segurament, te-
nen causes diferents–. Però per dife-
rents mitjans fisiològics es pot arribar
a un mateix objectiu evolutiu.
INTENSITAT DEL LLIGAM AFECTIU
Hem de suposar que aquest objectiu
és ser una mare o un pare millors. Els
autors d’aquest estudi del 2017 tam-
bé van donar a les mares primeren-
ques un qüestionari en què els pregun-
taven quines eren les seves sensacions
quan passaven temps amb els seus
fills, si creien que entenien els senyals
dels nadons i si sentien alguna mena
de ressentiment contra ells. Van des-
cobrir que els canvis del volum cere-
bral després del part permeten predir
la intensitat del lligam afectiu amb el
fill, així com l’absència o presència
d’hostilitat.
Aquest últim estudi de Martínez-
García, que ha mesurat l’activitat ce-
rebral d’uns pares espanyols mentre
miraven imatges del seu fill i d’altres
nadons, ha descobert un efecte sem-
blant. Ha demostrat que els que han
experimentat una reducció més gran
del volum cerebral tenien, segons les
ressonàncies magnètiques, les reacci-
ons més fortes davant de les imatges
del seu fill en comparació amb les re-
accions dels altres.
Esbrinar amb exactitud com es pro-
dueixen aquests canvis neuronals re-
lacionats amb la paternitat va molt
més enllà de les capacitats actuals de
la neurociència. Però és curiós obser-
var que, si més no en el cas de l’Homo
sapiens –un estrany exemple de ma-
mífer en què tant els pares com les ma-
res crien els seus fills–, sembla que
s’estan desencadenant actituds post-
part semblants en tots dos sexes.
Copyright The Economist
Traducció: Lídia Fernández Torrell
21-1-2023
 SALUT

Lara Bonilla _ Inaugurat el 2017, el

Per què ha
centre de naixements de la Fundació
Hospital Sant Joan de Déu de Martorell,
el primer a Catalunya, és un referent en
era brutal, i ja partim d’un dèficit inas-
sumible del sistema de salut per absor-
bir aquesta demanda de parts”.

tancat el
l’atenció natural al part normal però l’1
de gener va tancar temporalment, segons
la direcció, perquè no hi havia prou pro-
fessionals per poder donar “el servei ade-
FALTA DE LLEVADORES
La falta de llevadores és un problema re-
al. No es formen prou professionals per-
què es produeixi un relleu generacional

Centre de quat”. En els últims cinc mesos, al·leguen,

n’han marxat cinc llevadores. Si bé és cert
que falten llevadores en el mercat labo-
ral, les fonts consultades asseguren que
i es compleixi amb les ràtios aconsella-
des, expliquen des del Consell de Col·le-
gis d’Infermeres i Infermers de Catalu-
nya. Els col·legis professionals denunci-

Naixements de aquest no és el motiu principal pel qual

ha tancat. Les llevadores lamenten que
no s’hagi apostat per aquest model i acu-
sen la direcció de l’Hospital de Martorell
en que sovint, per sostenir el sistema de
salut, les llevadores “es veuen abocades a
treballar en dos llocs a l’hora, fer hores
extres o doblar la jornada laboral”. Però

Martorell? i alguns professionals de “posar barreres”

Les llevadores lamenten
la falta de suport institucional
al projecte que lideraven
GETTY
i “resistir-se al canvi”. “L’equip de lleva-
dores s’hi implicava molt, però no tot-
hom remava en la mateixa direcció i hi
havia problemes en el dia a dia per tre-
ballar en equip amb ginecòlegs i pedia-
tres”, explica Mariví Cambredó, presi-
denta de l’Associació Catalana de Lleva-
dores, que considera que no hi ha hagut
prou “suport institucional”. “És una no-
tícia decebedora perquè era un centre re-
ferent a Espanya”.
L’Associació Catalana per un Part
Respectat - Dona Llum explica que des
de l’inici del projecte hi havia “conflicti-
vitat laboral amb les llevadores”. “No
se’ls permet treballar amb l’autonomia
deguda, cosa que ha impossibilitat que
l’equip assolís la mida adequada per a la
prestació del servei”. Lamenten les con-
dicions laborals precàries, consideren
que no hi havia un “suport real” al pro-
jecte per part de la direcció i acusen el
departament de Salut “d’inacció” . Per
tot plegat, demanen el cessament del ge-
rent de l’hospital. “El que ha passat a
Martorell és responsabilitat directa de
gerència, perquè no es creuen ni priorit-
zen el projecte; ni tan sols l’entenen”,
denuncia Marta Busquets, presidenta
de Dona Llum, que qualifica de “drama”
el tancament d’un dels dos únics centres
de naixements catalans. “La demanda
consideren que aquesta sobrecàrrega “no
és excusa” per tancar el centre.
Quan aquest diari els hi ha preguntat,
ni el departament de Salut ni el d’Igual-
tat i Feminismes han explicat com es re-
vertirà la situació. Des de Salut s’han li-
mitat a dir que el de les cases de parts és
un model “pel qual s’aposta” . Per a Mont-
serrat Pineda, secretària de Feminismes
del departament d’Igualtat i Feminis-
mes, les cases de parts “són espais im-
prescindibles per al Govern” i “han de
continuar estenent-se pel territori”. Pi-
neda explica que estan treballant en
aquesta línia amb el departament de Sa-
lut. “I això va més enllà de situacions
puntuals que es poden produir, com el
cas de Martorell”, ha afegit. En la pràc-
tica, però, aquesta teòrica aposta no n’ha
evitat el tancament.
L’Hospital de Martorell assegura que
el tancament “és provisional”. I que ja
s’estan buscant professionals “amb ga-
ranties per poder obrir com més aviat mi-
llor”. “És una decisió que ha sigut dura i
ha costat de prendre, però des de direcció
s’ha cregut que és el millor pel bé de les
mares i els nadons”, al·leguen. Tot i que
aquest és un model que el Govern assegu-
ra que vol desplegar, amb el tancament
del de Martorell només queda activa la
Casa Laietània, vinculada a l’Hospital
Germans Trias i Pujol.

21-1-2023 CRIATURES 9
 QUÈ HI
HA PER
MENJAR?
Quanta llet poden prendre
els nadons segons l’edat?
Si bé és un aliment imprescindible per a les criatures per la seva
aportació en calci, proteïnes i vitamines, cal anar amb compte
NATÀLIA COSTA
Periodista amb les quantitats diàries.

És pràcticament indissociable la imatge d’un na-
dó i la llet, i si bé és un aliment imprescindible
per a les criatures per la seva aportació en cal-
ci, proteïnes i vitamines, cal anar amb compte
amb les quantitats diàries que se li subministren.
La llet, especialment la materna, és “molt
més que un aliment”, segons defensen des de
l’Acadèmia Espanyola de Pediatria (AE-
PED). A més, dona les calories diàries que li
calen a un nadó d’entre un i tres anys, millo-
ra el seu desenvolupament intel·lectual i emo-
cional i prevé malalties a llarg termini. D’al-
tra banda, segons aconsellen els pediatres, un
cop s’abandona l’alletament matern i passats
els primers sis mesos i fins als dos anys, la mi-
llor llet és la sencera amb tot el seu greix (i
no llets de creixement o variants comercials)
per donar-los energia i afavorir que absorbei-
xin millor les vitamines. A partir dels dos
anys, poden prendre llet de vaca amb menys
greix (semidesnatada).

GETTY A partir de l’any

La llet de vaca es pot començar a
donar a partir de l’any si s’ha
abandonat l’alletament o se
subministrava llet artificial. En
els infants d’aquesta edat, és una
gran font d’energia, que
complementa molt bé la que
aporten els aliments sòlids, a més
a més de ser una font molt
important de calci, vitamina D i
altres micronutrients. A partir del
primer any, si es dona pit es pot
continuar oferint a demanda després @MUYSIBARITA
dels àpats o entre aquests i, si el nadó fa
Els primers sis mesos com a mínim 4 o 5 preses al dia, no són necessaris
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Acadèmia Americana de altres lactis. Alhora convé mantenir la vitamina D mentre el pit sigui la
Pediatria (AAP) recomanen l’alimentació exclusiva amb llet materna, o bé font principal de llet. Si ja no s’alleta a partir de l’any, els nadons poden
de fórmula (llets d’inici) els primers sis mesos de vida del nadó, i continuar prendre llet de vaca (sencera fins als dos anys) amb una recomanació de
amb l’alletament juntament amb l’alimentació complementària fins als dos dues o tres racions de lactis diaris entre els 1 i 9 anys. Segons l’AEPD, una
anys o més, mentre mare i criatura ho vulguin. En aquesta etapa, la ració consisteix en una tassa de llet (d’entre 200 i 250 mil·lilitres), un
necessitat de la llet és vital i exclusiva: és l’únic aliment del nadó. iogurt de 125 grams o 30-40 grams de formatge curat.

@MUYSIBARITA @MUYSIBARITA

Dels 6 als 12 mesos No passar-se de mig litre diari

Des dels sis mesos fins al primer any de vida, la llet materna o llet de continuació
continuarà sent l’aliment principal. A partir dels sis mesos s’introdueix
l’alimentació complementària, de forma progressiva i segons les capacitats del
nadó, i a poc a poc la dieta s’anirà fent més variada i s’acostarà gradualment als
àpats familiars. En aquesta etapa, la llet s’ha de continuar donant a demanda, ja
que el pit “continua sent l’aliment principal”, segons l’AEPD. L’ideal és que es
facin entre 4 i 5 preses al dia, millor abans dels àpats. Si el que prenen és fórmula
o llet materna extreta, se’ls ha de donar 240 mil·lilitres entre 4 i 5 cops al dia fins
a arribar a l’any, quan la freqüència baixarà a uns dos cops al dia.
Quan els infants ja són més grans d’un any, no convé donar-los més de mig litre de
llet diari com a costum, si a més a més consumeixen de forma habitual iogurt i
formatge. Segons els experts, donar més de 500 mil·lilitres de llet al dia pot donar
lloc a sobrepès, restrenyiment (per la manca de fibra de la llet), interferir en la
dieta (per exemple, fent que tinguin menys gana) i anèmia per manca de ferro
(perquè el calci de la llet atrapa el ferro d’altres aliments). Segons l’AEPD, la raó
és clara: “Si un nen pren lactis molts cops al dia, estarà saciat i serà més difícil que
prengui fruita, verdura o pasta”. A més, la preferència per un sol tipus d’aliments
fa que la dieta sigui poc variada i possiblement baixa en altres nutrients.

10 CRIATURES 21-1-2023
 HO FAIG COM PUC
L’agredolça supervivència al niu buit
Quan fas balanç penses: “Pot-
ser no ho hem fet tan mala-
ment. Després d’anys d’infante-
sa dolça –però sacrificada per als
pares– i adolescència muntanya
russa emocional, de l’alegria a les
pors, arriben a adultes.
I al cor dels pares s’obre el de-
bat aquell que reflecteix amb en-
cert la pel·lícula La família Bélier
–la versió francesa de l’oscaritza-
da CODA–, en què les vísceres t’ani-
men a retenir les filles a casa men-
tre que el cap imposa la necessitat
de deixar-les volar. I mires enrere
i entens que tu també vas marxar de
casa per viure la teva vida.
La situació que es crea té fins i
tot una definició: la síndrome del
niu buit, i també uns símptomes
com són la tristesa, la soledat i, fins
i tot, la desorientació. Però, al cap
i la fi, és llei de vida. Cal, per tant,
adaptar-se a una nova situació en
la qual el primer que ve al cap és
com passa el temps de ràpid i com
21-1-2023
s’escapa com sorra entre els dits.
La vida ja és diferent. En negatiu,
la buidor, fins i tot física, de la llar
més sola que mai, però alhora tam-
bé se’n poden treure experiències
positives: és l’hora de tornar a abo-
car-se en la parella, en re-
prendre tot allò que va
quedar al marge
perquè el que és
urgent s’impo-
sava al que és
important.
La sensació
que s’ha acabat
un cicle, més o
menys llarg,
s’imposa. Com
deia, el balanç no és
negatiu. Si han mar-
xat de casa és perquè han
estudiat i perquè han trobat una
feina que els omple i els agrada.
La perspectiva dels pares, però,
canvia. Ara és el moment d’oferir
un altre tipus de suport, no aquell
de la infantesa abocat a les matè- sa, amb una convivència forçada
ries de l’escola, o el vessant més que feia molt que no passava, ara
emocional de l’adolescència. S’ha hem après tots a fer anar les apli-
de tractar els adults, encara que cacions que ens permeten les vi-
siguin joves, com a adults. Però, deotrucades amb una facilitat,
des de l’altra banda, la perspecti- fins fa molt poc, inaudita.
va també canvia. La re- Però, sobretot, el que més apre-
bel·lia ha quedat enre- cio és quan en dates assenyalades,
re i ara el diàleg és com un aniversari o Nadal, o qual-
franc, profund i sevol altra que no té una marca es-
molt més enri- pecial al calendari, ens podem re-
quidor. unir de nou, ni que sigui durant
I el niu buit unes hores, en aquest niu. Com
GETTY
té l’oportunitat sempre s’ha dit, normalment
d’omplir-se, de aprecies més allò que no tens. I ai-
nou, de tant en xò és el que passa quan es produ-
tant. Perquè els eix una d’aquestes reunions. La
trens d’alta velo- convivència que abans esdevenia
citat i els avions de rutinària, fins i tot avorrida, es
low cost faciliten una converteix ara en unes hores de
mobilitat que, quan jo vaig festa, en una joia que gaudeixes
fer el mateix amb 18 anys, era molt plenament. I quan marxen, la bui-
més complicada (i cara). També dor física torna, però
ajuden les noves tecnologies. Si també omple d’ale-
durant els principis de la pandè- gria el balanç positiu
mia ens vam tancar tots junts a ca- de què parlàvem.
XAVI GRAU
Periodista
CRIATURES 11