El rapte de Ganimedes: el text clàssic

Al seu torn, de Tros van néixer tres fills irreprotxables, Ilos, Assàrac i Ganimedes, semblant a
un déu , que ha estat el més bell dels mortals. A causa de la seva bellesa, els déus el
raptaren perquè servís el vi a Zeus i perquè visqués entre els sempiterns.

HOMER, Ilíada, XX, 232-234. Traducció de Joan Alberich.

Col·lecció "L'Esparver Clàssic", núm. 19. Edicions de la Magrana, 2002.

Ganimedes és un jove pastor troià d'una bellesa extraordinària. Júpiter, seduït, el va raptar
perquè substituís Hebe en la funció de coper dels déus.

El segle IIdC, quan Grècia ja ha passat a ser província romana, relats

mítics tan popularscom el de Ganimedes ja no tenen cap mena de transcendència
religiosa. Tanmateix, continuen mantenint-se en la tradició dels pobles grecoromans perquè
compleixen una funció estètica, o d'exaltació dels valors nacionals.

És en aquesta época quan Llucià de Samòsata, -un escriptor grec d'època

romana-, aprofitarà els mites més populars de la seva tradició per assenyalar els vicis i
les virtuts de la societat que l' envolta. Per comprovar-ho, llegeix el fragment següent del
diàleg entre Zeus i Ganimedes i respon a les activitats que et proposarem a continuació:

ZEUS.- Au, Ganimedes, ara que ja hem arribat a on ens dirigíem, fes-me un petó i veuràs com
ja no tinc el bec ganxut, les urpes esmolades ni les ales que tenia quan et vaig aparèixer amb
aspecte d'ocell.

GANIMEDES.- ¿Què? Un home! ¿No eres una àguila fa un moment? No has baixat volant i m'has
arrencat per la força del mig del meu ramat? ¿Com és que t'han desaparegut aquelles ales i que
tens un aspecte tan diferent?

ZEUS.- És que no estàs veient ni un home ni una àguila, jovenet: jo sóc el sobirà de tots els
déus i m'havia transformat per a l'ocasió.

GANIMEDES.- Què dius ara! ¿Tu ets l'il·lustre Pan? ¿I com és que no duus el flabiol ni les
banyes, ni tens unes cames peludes?

ZEUS.- ¿Et penses que ell és l'únic déu que hi ha?

GANIMEDES.- Sí, i nosaltres li sacrifiquem un boc sense castrar que portem a la cova on es
dreça la seva estàtua. Pel que fa a tu, em sembles un segrestador de nens.

ZEUS.- Digues-me una cosa, ¿no has sentit mai anomenar Zeus, ni has vist al Gàrgar l'altar del
déu que envia la pluja i el tro, i provoca el llamp?

GANIMEDES.- Vols dir, senyor meu, que tu ets el que fa poc ens va enviar aquella calamarsada
tan gran, el que diuen que habita a dalt de tot i fa tant de soroll, aquell a qui el meu pare va
sacrificar un moltó? Però, si és així, senyor dels déus, ¿en què t'he ofès jo perquè m'hagis hagut
de raptar? Ben segur que els llops aprofitaran la meva absència per abraonar-se sobre les
ovelles i fer-les a bocins.

ZEUS.- Encara et preocupes per les teves ovelles ara que ets immortal i que viuràs al cel amb
nosaltres?
 GANIMEDES.- ¿Què estàs dient? ¿No em tornaràs a baix a l'Ida avui?

ZEUS.- No, perquè si ho fes m'hauria transformat de déu en àguila per no res.

GANIMEDES.- Però el pare em buscarà i s'enfadarà molt si no em troba, i després m'estovarà

de valent per haver abandonat el ramat.

ZEUS.- ¿I com vols que et trobi, ton pare?

GANIMEDES.- Prou, Ja començo a enyorar-lo. Si em tornes a casa, et prometo que, com a

rescat, el pare et sacrificarà un altre moltó. En tenim un de tres anys, molt gran i maco; és el
que condueix el ramat a pasturar al prat.

ZEUS.- Que innocent que és el nen! Que ingenu! Només és això, un nen. Au, Ganimedes, digues
adéu a tot i oblida't del ramat i de l'Ida. Ara ets un dels habitants del cel i des d'aquí pots fer
molt de bé al teu pare i a la teva pàtria. En comptes de formatge i llet menjaràs ambrosia i
beuràs nèctar, si bé tu mateix ens l'hauràs de servir als altres. Però el més important de tot és
que ja no seràs més un home, sinó que esdevindràs immortal i jo faré que el teu estel sigui el
més brillant del firmament; en definitiva, seràs feliç.

GANIMEDES.- I si tinc ganes de jugar, ¿amb qui ho faré? A l' Ida hi havia una colla de nois de la
meva edat.

ZEUS.- Aquí també tindràs un grapat de jocs, Eros, i moltíssims astràgals. Tu no pateixis per
res, estigues content i no et deleixis de cap de les coses de la terra.

GANIMEDES.- ¿Però quin servei us puc fer a vosaltres? ¿Hi ha un ramat per cuidar aquí també?

ZEUS.- Res de ramats, aquí hauràs de servir el vi, encarregar-te del nèctar i ocupar-te dels
banquets.

GANIMEDES.- No costa pas gaire, això: sé perfectament com s'ha d'abocar la llet i com s'ha de
servir un bol ple.

ZEUS.- Renoi, una altra vegada la llet; es pensa que ha de servir als homes. Això és el cel ¿em
sents? Aquí bevem nèctar.

GANIMEDES.- ¿És més dolç que la llet, Zeus, això del nèctar?

ZEUS.- Ho sabràs de seguida. Un cop l'hagis tastat no trobaràs a faltar més la llet.

Activitats de comprensió:

Ganimedes és un pastor que només coneix l'entorn immediat de la seva activitat ramadera. Llegeix
atentament les intervencions del noi al diàleg i resol les propostes següents:
1. Anota les frases del text que recorden la seva condició de pastor.

No has baixat volant i m'has arrencat per la força del mig del meu ramat?

Ben segur que els llops aprofitaran la meva absència per abraonar-se sobre les ovelles i fer-
les a bocins
 Desprès m'estovarà de valent per haver abandonat el ramat.

En tenim un de tres anys, molt gran i maco; és el que condueix el ramat a pasturar al prat

2. En un moment del diàleg, Zeus anuncia a Ganimedes que està parlant amb el rei dels
déus. El pastor respon a aquesta declaració "¿Tu ets l'il·lustre Pan?". ¿Per què creus que el
noi relaciona Pan amb el rei dels déus?
http://www.xtec.es/~mespuna/zeus/html/antiope/antiosat.htm

Perquè antigament es pensava que Deu donava pa a la gent a canvi dels sus sacrficis

3.Després d'haver llegit el text, ¿com és el Ganimedes que ens presenta Llucià? Raona les
teves conclusions amb l'ajut de les cites.

Ganimedes és un jove pastor troià d'una bellesa extraordinària.

En aquest diàleg Llucià ens ofereix una imatge de Zeus molt humanitzada: a les seves
intervencions el déu manifesta obertament les seves debilitats:

4. Precisa quines són les debilitats de Zeus que s'evidencien al diàleg.

És mostra paternal

5.Algunes d'aquestes debilitats les percebem a partir dels comentaris de Ganimedes.

¿Quina opinió té el noi del déu que l'acaba de segrestar? Justifica les teves
afirmacions amb les frases del diàleg.

Es mostra enfadat: Prou, Ja començo a enyorar-lo. Si em tornes a casa, et prometo que, com a
rescat, el pare et sacrificarà un altre moltó. En tenim un de tres anys, molt gran i maco; és el que
condueix el ramat a pasturar al prat.

6.Un cop llegit el diàleg. ¿Creus que Llucià es creu el mite que acaba d'elaborar?
¿Quines actituds creus que s'han ridiculitzat en aquest diàleg?

Jo crec que l’actitud de ganimedes ja que s’el nota una mica vaciló i a més parlant amb
Zeus, també bastant inocent.

7.El nèctar i l'ambrosia han estat citats al fragment que has llegit. Amb l'ajut
dediccionaris enciclopèdics o de cercadors de mitologia esbrina en què
consisteixen el nèctar, l'hidromel i l'ambrosia.

Nèctar: En la mitologia grega, beguda que prenien els déus i que els donava la immortalitat.

Hidromel: Consisteix en aigua i mel

Ambrosia: Segons els grecs antics, aliment dels déus, dels herois i dels cavalls divins que conferia
la immortalitat.