CAL CONSTRUIR LA CIUTAT DES D’ABAIX: PER QUAN UN AUTÈNTIC DEBAT EDUCATIU?

Eduard Navarro i Doménech, professor de secundària i militant de la CUP de Granollers.

Hi ha debats que es fan eterns, i més a Granollers, on no hi ha voluntat institucional real per generar
canvis... És allò de la grisor granollerina que es manté en l’àmbit educatiu. I tot això malgrat els
enormes esforços que es fa des dels centres educatius per part de professionals precaritzades,
cremades, burocratitzades i mal pagades. Ai, com trobem a faltar aquella política que deia que «el
mestre és el principal ciutadà de la República».
Però centrem el tema... L’educació, segons els organismes internacionals i segons les lleis de l’estat
espanyol i de la LEC catalana és un dret bàsic que ha de garantir la millor educació pels nostres
infants, que ha de tendir a compensar les desigualtats socials. Que maco, no? Llàstima que la realitat
sigui una altra.
I és que el debat sobre la segregació escolar, sobre les desigualtats i la pobresa infantil, sobre els
pobres resultats educatius, els tenim sobre la taula des de fa molts (massa) anys. I les anàlisis i
jornades que s’han fet amb diferents agents educatius com el Casal del Mestre, l’AFFAC o la
Plataforma En Defensa de l’Educació Pública, no s’han volgut escoltar ni tingut en compte.
I és que sobta que, encara ara que tenim problemes molt importants que fan que sigui molt difícil
que l’educació garanteixi la millora social de les nostres criatures, hi hagi silenci. Que Granollers sigui
una ciutat amb escoles que no són considerades de primera, on l’Ajuntament dóna diners per
arreglar patis a qui recull més signatures (obviant que la gent més pobra no té accés a aquests
mitjans pseudoparticipatius), on l’administració dona «xecs universals» mentre no inverteix prou en
reduir ràtios, en biblioteques escolars o millorar les condicions de la docència, i que tot això no hagi
donat lloc a un clam majoritari. Preferim mantenir l’statu quo i mirar cap a una altra banda, potser
preocupats pel tancament d’una pastisseria...
Mentre, seguiran participant a les reunions de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores sense
tocar els privilegis d’alguns i sense que la distribució equitativa de l’alumnat sigui real. Com va dir la
presidenta de l’AFFAC Belen Tascón a Granollers “no és qüestió de pactes, l’administració està
obligada a assegurar l’equitat educativa...”. No es planteja tampoc una zonificació diferent ni altres
compensacions a les escoles més necessitades de recursos.
I per acabar, que no us enganyin amb els discursos oficials i les comissions que no representen la
comunitat educativa. El que de veritat ens cal per garantir la millora és una veritable lluita contra la
pobresa infantil, impulsar el debat i el pensament crític, l’enfortiment de vincles, garantint l’ús del
català en tots els àmbits educatius, fer plans de lectura que facin tornar els llibres als centres, que les
pantalles deixin de tenir el paper central que li han volgut donar.
I tot això només ho aconseguirem revertint de veritat totes les retallades, i arribant a invertir el 6%
del PIB en educació com diu la llei, tornant a donar el paper central que l’escola tenia fa decennis,
deixant de banda la burocràcia, les mesures a curt termini, la privatització, i la segregació. Ens cal
doncs una escola més inclusiva i democràtica per assolir un Granollers amb una ciutadania que tingui
un futur més digne.