LA VENJANÇA VE DESPRÉS DE L'ESPERANÇA TRENCADA

De sobte el temps es va detindre quan se suposava que no havia de detindre's, després del
so de tret que tampoc se suposava que hauria d'haver-se produït. En este instant, va haver-
hi traïcions que no havien d'haver ocorregut, una esperança que no havia de desaparéixer i
un límit que no havia d'haver-se traspassat. No obstant això, fa molt temps va haver-hi sang
vessada que tampoc havia d'haver-se vessat ;i que va arrossegar vides, somnis,
aspiracions i amor banyant-ho tot al seu al voltant de dolor, soledat, negror, ràbia i venjança.
Deixant enmig d'aquell caos a la xicoteta i primer bri de neu que brillava intentant lluitar
sense cap oportunitat en contra per a no ofegar-se. Un error que ara havien de lamentar les
seues ànimes ara arrancades dels seus cossos per a perdre's en l'etern oblit, just com la
meua en aquells dies.

Fa un any …
La nit anterior a aquell ennuvolat dia va haver-hi una gran nevada, d'eixes de les quals el
país no havia sigut testimoni feia ja temps. I encara que el fred i jo no ens tolerem, tenia un
treball al qual acudir, així que amb un esforç descomunal em vaig preparar per a un altre dia
de rutina. Una vegada als carrers abarrotats vaig seguir el camí esquivant els obstacles de
sempre per a prendre el metre que s'allunyava del centre de la ciutat per a dirigir-se als
afores, on havia passat la majoria del meu temps durant estos últims anys. En arribar, una
vegada més em va saludar aquell gegant bloc de pedra en el límit dels boscos que
s'estenien qui sap fins a on com si fora un vell amic. Una vegada dins em vaig dirigir
directament al meu escriptori. Després de deixar les coses i a punt de traure del calaix el
material per a continuar amb el projecte; una coneguda veu es va dirigir cap a mi anunciant
el que portava tot el matí volent evitar, el meu aniversari. - Al fet que no endevines què és
ho tinc per a nostra *cumpleañera ? Seguint-li el joc a la meua amiga i companya de treball
li vaig contestar amb un mig somriure: - Vegem si esta vegada ens sorprens. Llavors amb
una actitud de suficiència va deixar en la taula una carta. - L'hereua Stuart, qui té moltes
ganes de malbaratar diners sembla haver aconseguit integrar-se en l'associació i ha sigut
convidada a la Gala Roja. Sentir allò, va fer que la meua cara disfressara la meua boca amb
un somriure de satisfacció:- Cinc anys, *Lane, cinc anys … - L'es, *Covey, quina la tenien
muntada estos magnats. Però ja han sigut descoberts i només fa falta *mostrarselo al món.
Dins d'un any res d'això existirà. Així que avisem al grup i organitzem el necessari per a
l'operació *Lancaster.
Ràpidament vaig agafar el telèfon fix per a comunicar-los les primeres i últimes notícies que
aquelles persones sentirien, perquè tot això com *Lane havia esmentat, acabaria amb
nosaltres.

24 hores abans del desastre …

Havia passat un any i el pla per a arrestar als responsables de la mort del que va ser una de
les famílies més prestigioses i riques ja havia sigut preparat. La Gala Roja seria la nostra
tapadora per a les seues malifetes i també per a les nostres.
Però, per què tant d'afany per un cas de tants anys ? Per a poder donar-vos la resposta he
de remoure aquells de la meua ment que vaig prometre mai obrir fins al moment indicant.

Fa 20 anys…
La vida en eixe llavors no podia ser més senzilla. Es podria dir que a causa de la rutina i la
falta de novetats era fins a avorrit. Però érem bastant feliços. Però com totes les coses la
tranquil·litat es *vió interrompuda per l'arribada dels *Lancaster. Una família de fora que
estava interessada a explotar les nostres riqueses - les nostres mines. Ens van oferir un bon
tracte i durant un temps vam estar treballant com el féiem normalment. I a poc a poc
arribaven més persones poderoses per a instal·lar-se en el tranquil lloc. Prompte allò,
s'havia convertit en una ciutat d'alts edificis que enfosquien a les llars dels nadius. El que no
sabíem i del que ens vam adonar massa tard va ser que enmig d'aquell caos de luxe i
grandesa s'havia creat un niu de serps. Per a ser més específics, estos monstres havien
corromput la moral del poble per a satisfer els seus desitjos més foscos. Aquella opressió no
estava en els plans de contracte així que les nostres famílies van intentar reclamar la
situació als *Lancaster. Però succeïa que ells també estaven atrapats en la xarxa, perquè
van intentar ajudar-nos però allò va suposar la destrucció del nostre poble i la família
*Lancaster. El dia de després era el meu aniversari i només havien aconseguit escapar uns
pocs. Un d'ells vaig ser jo que vaig fugir i vaig córrer tot el que vaig poder perquè la meua
mare dies abans de la massacre m'havia dit que m'anara i no mirara mai arrere.
En eixe llavors era xicoteta i no m'ho havia qüestionat dues vegades, simplement vaig obeir.
Però la culpa i altres sentiments van anar creixent amb el meu cos. *Asi que mes sola que
mai vaig aconseguir tirar arrere aquells vergonyosos anys per a convertir-me en alguna
cosa que donara cert estatus, una agent que formava part d'un grup clandestí fet pel govern
per a combatre tot tipus de situacions.
Que sort la meua quan em vaig assabentar que investigaven a unes certes persones d'alt
estatus del que una vegada va ser el meu poble. A poc a poc em vaig incorporar en
l'organització i fins i tot vaig poder fer unes certes amistats com la de *Lane. Vaig tornar
durant un temps a oblidar-me del passat i fins i tot vaig contemplar un possible futur. Però la
venjança és cara i molt apetible. Sobretot quan has patit de fam per molts anys.

1 hora abans del desastre…

Teníem un bon pla per a exposar-los i els deixarem tot el treball als periodistes. Nosaltres
només havíem d'instal·lar els ulls que serien testimonis d'aquella festa. Era la celebració del
triomf que havia suposat la desaparició inexistent del nostre poble. A més, la Gala Roja
servia d'excuses per a oferir els seus servicis a altres persones del mateix tipus.
El que no sabia el meu grup, era que el seu pla anava a fallar. Vaig recollir l'arma llista per a
per a acabar amb aquella fase de la meua vida. Estava farta i necessitava començar de
nou. Com era costum, aquelles espècies de decisions no me les vaig pensar dues vegades.
Li vaig llevar l'assegurança a l'arma i li vaig donar contra aquells explosius. La foscor em va
abraçar de manera immediata, com si ja estiguera esperant fa temps al fet que fora a les
seues mans.