TREBALL FINAL D’ARQUEOLOGIA QUANTITATIVA

PROCÉS HISTÒRIC DELS TERRENYS A LA VORA DEL MONESTIR DE

SANTA COVIDA

PRIMERA ESTIMACIÓ CRONOLÒGICA

Primer de tot, per poder incidir en el procés històric d’aquesta zona que ha patit
diverses excavacions i de la qual s’ha recuperat nombrós material, es necessari
conèixer tant les zones excavades, els seus nivells d’ocupació i en quin moment
es situen en el temps. És per això que a partir de les datacions radiocarbòniques
de les que es disposa als diaris d’excavació i a les fonts documentals, s’ha
començat a incidir en aquesta qüestió i a establir unes primeres diferenciacions
cronològiques. A partir d’aquestes i amb ajuda tant dels materials com de
l’estratigrafia, s’anirà estudiant la sincronia de les activitats a les diferents zones
dels jaciments, per finalment establir una clara diferenciació entre períodes i fases
d’ocupació.

Observant totes les datacions podem fer una primera estimació sobre la dinàmica
d’ocupació de les diferents zones estudiades, en aquesta s’han evidenciat algunes
incongruències entre les datacions i les relacions estratigràfiques, situant
contextos superposats i separats per nivells molt gruixuts en una continuïtat
temporal molt curta. Les datacions resulten bastant contínues, els salts no són del
tot clars i només són clars a les cronologies més modernes, segurament a causa
de l’anàlisi de mostres fora de context.

És per això que hi ha hagut una selecció de quines datacions emprar per a establir
la primera cronologia i quines no, preferint prescindir i datar posteriorment amb
els materials, que no pas treballar amb datacions errònies. Els criteris que s’han
tingut en compte en aquesta selecció són el sentit estratigràfic, la relativa
homogeneïtat temporal de mostres extretes del mateix context i l’ús de mostres
on es sap clarament la procedència.

Això ha suposat la manca de datacions en alguns nivells, i per tant una divisió de
fases molt inicial basada únicament en les datacions seleccionades i algunes
relacions estratigràfiques, per tant aquestes fases són flexibles i poden variar
durant els estudis a partir de les materialitats. Les fases d’ocupació que s’han
diferenciat són:

FASE 1: Primera ocupació situada entre els anys 5000-4600 a. C ., amb una
activitat al nivell 4 del sector B.

FASE 2: Segona ocupació entre el 4400-3100 a. C, una cronologia que abasta molts
anys amb una activitat dels sectors D3 i B3 durant els anys 4400- . Activitat del
nivell 3 del sector D, que ha estat relacionada per estratigrafia amb el nivell 4 del
sector A.

FASE 3: Activitat del nivell B3 durant els anys 3900-3600 a. C., relacionada
temporalment per una matriu sedimentaria igual als nivells A3 i D2.
L’acumulació de còdols i la concentració del material a la zona amb una cota més
baixa suscita un possible abandonament de les activitats en aquest marc
cronològic.

FASE 4: Entre els anys 3600-3100 a. C, s’evidencia activitat al sector C que a causa
del mal registre de les intervencions no es pot saber si és tracta de la primera
ocupació en aquesta zona o si va ser anterior. També en aquest període s’observa
una activitat del nivell 2 del sector A i un reompliment d’una sitja a 1,95 metres
de profunditat del sector B que de moment no s’ha pogut vincular a cap nivell.

FASE 5: Activitats al nivell 1 del sector D durant el període temporal 2850-2570

a. C, es tracta d’un nivell amb diferents enterraments dels quals només s’ha
acceptat la datació de les tombes 2 i 3.

FASE 6: Pràcticament de manera seguida s’observa, entre els anys 2550-1750 a.

C., l’ocupació del sector UdGTPS o NW, i per tant l’edificació dels habitatges 1,
3, 4 i 6 de manera simultània a les activitats del nivell 1 del sector A. Durant
aquest període sembla que es col·lapsa de manera intencionada aquest nivell per
construir el nivell A0, datat intramurs i extramurs durant aquesta fase. Aquesta
deducció es basa en el1

FASE 7: Última presència d’activitat al jaciment situada entre els anys 1870-1300
a. C., amb activitats centrades al nivell 0 del sector D. S’observa, a causa de la
proximitat temporal amb la fase anterior, una breu activitat síncrona amb les
zones UdGTPS i A0. És tindrà en compte a l’hora d’interpretar els resultats.
Les fases han estat formades a partir dels nivells que s’han documentat a les
excavació, aquests en alguns casos són composats per diferents àrees d’activitat,
subsectors, o conjunts tancats que es tindran en compte a l’hora de fer els estudis
i l’anàlisi. D’aquesta manera la divisió humana “sector” o “nivell” s’evitarà per
l’estudi dels materials sempre que hi hagi una divisió d’àrees dintre d’aquesta o
presenti conjunts tancats.

FASE 1 B4
FASE 2 D3, B3
FASE 3 C(FAUNA), Sitja sector B 1,95m, A2
FASE 4 D1 Tomba 2
Tomba 3
FASE 5 A1 Àrea diferenciada 1
UDGTPS Cases 1, 3, 4, i 6
A0 Zona intramurs, zona extramurs
FASE 6 D0 Nivell superficial amb fogar
Base plataforma amb 4 fogars

*taula resum de les àrees que presenten cada fase i que formen cada nivell

Els nivells, zones o conjunts tancats que no s’han pogut situar en aquesta
classificació són:

A -Nivell 1: àrees d’activitat 1 i 2

-Nivell 3
-Nivell 4
B -Nivell 1
-Nivell 2
-Nivell 0: alineament de forats de pal i acumulació de lítics
C - Ceràmica
D -Nivell?: Molins de dolerita a 1,55m de profunditat
-Nivell 2
-Nivell 1: Tombes 1 i 4
UDGTPS -Cases 2 i 5

Aquests nivells es tindran presents al llarg de l’estudi i s’intentaran vincular a

través dels materials i estratigrafia a algun context temporal.
DATACIONS PRESCINDIBLES

Com ja s’ha esmentat anteriorment les datacions han estat seleccionades segons
el context de la mostra i el seu sentit estratigràfic, és una estimació i per tant en
cas de dubtes s’ha preferit prescindir que no pas treballar amb datacions
incorrectes. En el cas que hi hagi errors, més endavant amb els materials
s’evidenciaran i seran corregits. Les datacions no contemplades en la estimació
cronològica són:

- Datacions 4125±125, 3850±125 > datacions amb una longitud d’ona massa llarga,
segurament per tractar-se de mostres vegetals o simplement per no haver estat
ben recollides.

- Datació 4978±85 > mostra invàlida a causa d’incongruència estratigràfica, ja que

en principi pertany als nivells més contemporanis del sector B i s’expressa
contemporània a nivells estratigràficament per sota.

- Datacions 4845±35, 4815±45, 4795±35 > es desconeix completament sobre quines

restes es fan, no s’especifica la procedència de les mostres.

- Datacions 4020±45, 3955±45 > mostres sobre carbons que daten el mateix context
que una mostra d’os recollida pel mètode AMS, i per tant s’ha preferit l’ús de la
segona mostra.

- Datació 3176±52, 3375±40 > Mostres extretes de carbons en un context sense

evidències de fogar i ja datat per datacions sobre os que donen resultats més clars.

- Datació 3119±45, 3115±45, 2410±75, 1950±55, 480±45, 430±55 > mostres

descontextualitzades o contaminades que donen cronologies molt posteriors a les
del conjunt del jaciment, sense cap sentit estratigràfic ni temporal.

MATERIALS A LES FASES

Per conèixer com es van expressant els diferents materials al llarg de les fases
s’han elaborat un seguit de taules de contingència sobre la presència de,
principalment ceràmica i fauna. D’aquesta manera es tindrà una primera visió
sobre com es van desenvolupant aquests materials, i si alguns resulten exclusius
d’un conjunt de fases, o d’un altre.
CERÀMICA

En el cas de la ceràmica s’observa

una articulació dels tipus
documentats diferent a cada fase.
La primera fase no presenta cap
tipus de ceràmica per tant de
moment no es podrà incidir sobre
aquesta primera ocupació, és
partir de la segona fase on ja es
documenta presència de ceràmica
sense decorar i ceràmica excisa.
Durant la fase 3 s’observa només
presència de ceràmica no
decorada i desapareixen les peces
decorades de forma excisa. A
partir de la fase 4 s’observa un
canvi, durant aquesta i les
següents fases s’anirà expresant cada cop més la ceràmica pintada, sense deixar
de banda la presència també de ceràmica sense decoració.

Incidint pel chi2 es rebutja la hipòtesi nul·la per la permutació Monte Carlo ja que
el número d’observacions en alguns casos es reduït, i el test de Fisher només es
pot emprar quan hi ha dues columnes. La intensitat de relació no resulta molt
elevada Cramer’s V <6, però es normal quan les observacions són poques i
desiguals.
Incidint per separat es rebutja la hipòtesi nul·la, en aquests casos, per Fisher, i per
tant hi trobem associació que vincula la ceràmica excisa amb la fase 2 i la ceràmica
pintada amb les fases 4, 5 i 6.

Si ens centrem en la ceràmica sense decoració, observem que hi ha una continuïtat

en el registre al llarg de les fases. Si que s’observa absència durant la fase 4, però
es tracta d’una fase amb molt poques observacions i per tant no es tindrà en
compte. S’ha elaborat una nova taula de contingència per observar com varia
aquesta ceràmica sense decoració, incidint en els tractaments de la superfícies a
través de les fases.

D’igual forma que en les taules anteriors

s’observa una tendència compartida en les fases
2 i 3, en aquest cas cap a un tractament de la
superfície llis pels dos costats. I és passada la
fase 3 on aquesta tendència es veu modificada, i
ja es comencen a documentar a la fase 5 peces
sense decorar amb tot tipus d’acabats. A la fase
6 només hi ha presència d’un acabat llis a
l’interior i brunyit a l’exterior, però no es una
informació fiable tenint en compte que només hi
ha quatre observacions de ceràmiques sense
decorar en aquesta.
Incidint pel test del chi quadrat es
rebutja la hipòtesi nul·la per Monte
Carlo, però amb una intensitat baixa
Cramer’s V < 5. De totes formes malgrat
no ser del tot acceptada
estadísticament, la intensitat podria
haver estat afectada per les poques
observacions i s’ha elaborat un anàlisi
de correspondència per observar
gràficament com es distribueixen
aquests valors.

Si observem el gràfic, les fases 2 i 3 estan molt vinculades a la ceràmica sense

decorar amb un acabat llis/llis. La fase 5 es manté sense una associació clara, i la
fase 6, com ja hem comentat, sembla estar molt vinculada amb l’acabat
llis/brunyit, però no s’ha acceptat ja que la massiva presència de peces decorades
a aquesta fase suscita que el registre de ceràmiques sense decorar està molt
incomplert.

Finalment, s’ha incidit en com van evolucionant els motius decoratius pintats al
llarg de les fases. Malgrat
no haver pogut extreure
cap associació, s’evidencia
una augment progressiu dels motius a través de les fases, el que ha permès per
conèixer breument l’evolució d’aquestes decoracions. Els primers motius en
expressar-se són en forma d’estrella o de banda durant la fase 4, a la fase 5
s’afegeixen a la producció les decoracions de forma geomètrica i amb punts, i
finalment a la fase 6 es completa el registre amb peces amb motius
antropomòrfics i zoomòrfics.

En el cas de la fauna hi trobem un patró relativament similar que amb la ceràmica

pel que fa a un canvi sobtat i poc progressiu. A les dues primeres fases es
documenten únicament restes d’ovicaprid, en quantitats bastant escasses. Per
altra banda, la fase 3 es documenten presències de pràcticament tot el registre
animal documentat al jaciment, cabres, ovelles, porcs domèstics, salvatges i
bòvids. A la fase 4 el registre es redueix únicament a bòvids i suids, és important
tenir en compte que és un context funerari. Finalment a la fase 6 hi trobem tot el
registre llevat de suids, i a la fase 7 cap tipus de resta, ja que és un espai destinat
a altres activitats.

Amb aquests anàlisis no s’ha pogut

extreure gaire informació estadística,
ja que les poques freqüències
d’aparició no permeten associar
materialitats a fases, i en el cas que sí
l’associació podria estar
contaminada per presències que no
s’han tingut en compte ja que no
s’han pogut atribuir a cap fase.
Aquesta manca d’observacions
s’evidencia encara més en els lítics i
en els carbons, restes poc nombroses
en comparació amb la fauna i Fig. 1: Diagrama de barres que mostra les quantitats de cada
ceràmica, que es redueixen encara tipus de resta ocumentada al jaciment. En el cas de carbons i
litics indica concentracions ja que el registre ha estat menys
més a l’hora de ser estudiades al no estricte.

estar totes situades en fases.

És per això que s’ha preferit de moment no incidir en les restes d’aquest tipus i
desenvolupar més l’estudi ceràmic ja que es presenta un registre molt més
nombrós i detallat i que pot servir per començar a situar els nivells sense datació,
per més endavant incidir en lítics i carbons amb un coneixement major sobre les
fases.
TIPUS CERÀMICS

Com s’evidencia al box-plot, dintre

d’una mateixa sèrie decorativa
s’observa una variància pel que fa a
les diferents mesures de la peça,
massa elevada per tractar-se d’una
mateixa producció tipològica. La
presència de nombrosos out-liers i
una dispersió de les dades tant
asimètrica, molt probablement sigui
produïda per diferents formes dintre
de les categories decoratives.
Fig. 2: Box-plot que mostra l’elevada variància en les mesures de
la ceràmica pintada a punts.

Passa el mateix amb la ceràmica sense decorar, l’articulació feta anteriorment a

partir dels acabats no resulta del tot precisa ja que també es documenten altres
formes que s’estan ignorant.

Resulta impossible fer un estudi complert sobre les ceràmiques i incidir realment
en l’articulació d’aquestes peces durant les diferents fases si es desconeixen les
varietats formals i tipològiques que hi ha documentades al jaciment. És per això
que, mitjançant Cluster analysis a partir de les mesures de les que es disposa al
document, s’intentarà aprofundir en les tipologies. Al augmentar la varietat
ceràmica, augmentaran també les freqüències d’aparició el que ajudarà a associar
tipologies a fases a través del chi2 més endavant.

CERÀMICA DECORADA

Per anar determinant els tipus ceràmics presents a cada sèrie decorativa es faran
clusters analysi de cada decoració1 , ja que treballar amb totes les dades alhora seria
complicat i confús, d’aquesta manera resultarà un treball més sistemàtic i amb
menys errades. S’utilitzarà l’índex de similitud conegut com Euclidean, ja que les
dades són mesures de distància. En aquest apartat només s’incidirà en els tipus

1Més endavant descobreixo que hagués estat més pràctic i ràpid incidir en tot el conjunt sense fer
distincions entre ceràmica decorada i sense decorar, i organitzar-me a partir del tractament de la
superfície. De totes formes, malgrat trigar més i ser repetitiu he determinat les formes correctament.
de forma, i es deixarà l’estudi sobre com s’expressen aquests en els diferents
nivells i conjunts tancats per a més endavant.

Estrella:

Fig. 3: Taula amb les mesures mètriques de totes les peces amb decoració pintada en forma d’estrella

El procediment que s’ha seguit i que s’utilitzarà també en els casos següents,
sempre que s’observi un sentit i els resultats segueixin uns criteris, és l’elaboració
d’un cluster amb totes les mesures de les
peces documentades amb la decoració
corresponent, en aquest cas pintada en
forma d’estrella.

Les mesures que s’han utilitzat en aquest

cas han estat les que estaven presents a
totes les peces. Un cop fet l’anàlisi, s’han
diferenciat tres grups de manera clara, que
s’han ressaltat posteriorment amb diferents
colors. Observant aquests tres grups
generats s’han pogut diferenciar tres
formes que semblen respondre a la
tipologia 123RF, però amb característiques
diferents.
Fig. 4: Clúster anàlisi de les mesures de les ceràmiques
decorades en forma d'estrella.
-FORMA 123RF (COLL ESTRET): És tracta d’una forma ceràmica pràcticament
igual a la 123RF, però presenta una coll considerablement més estret i un gruix
lleugerament inferior.

-FORMA 123RF: És la que correspon a gran part de les peces amb aquesta
decoració, presenta una boca d’un diàmetre gran que es redueix 10 cm a l’alçada
del coll per tornar a obrir-se amb un diàmetre intermig similar al de la boca.

-FORMA 123RF (PETITA): És la mateixa forma però amb mesures més petites,
diàmetre de la boca igual al diàmetre intermig, i una reducció a l’alçada del coll.
Presenta també un gruix de paret més prim.

Fig. 5: Mesures (emprades per l’anàlisi de clúster), que mostren la diferència entre els tipus diferenciats ordenades
respectivament. La variable dm initermig i alçada està absent a l’anàlisi perquè algunes peces no presenten aquesta
informació.

Geomètric:

En aquest tipus decoratiu,

al ser un nombre reduït de
peces s’ha pogut observar
a simple vista que les
mesures no presenten
gaire variància i que
només es documenta un
forma. Com es demostra al
box-plot els valors de les
diferents mesures
s’agrupen en intervals
molt ajustats, sent l’únic
outlier un valor que varia
Fig. 6: Box-plot de les mesures preses en la ceràmica amb
per 3 centímetres. motius geomètrics.

Les característiques de la forma són les següents:

-FORMA D’AMPOLLA: Són ceràmiques de forma tancada, amb una boca estreta
amb un diàmetre que es manté a l’alçada del coll. Augmenta a la zona mitja i es
manté també constant durant tot el cos fins arribar a la base. Veure distribució de
valors pràcticament idèntica entre dm_boca/dm_coll, dm_intermig/dm_base.
(fig. 10). En algunes peces es documenta amb nansa.

Excisa amb línies perpendiculars:

Només hi ha 3 peces documentades i s’ha pogut estudiar la forma sense

necessitar cap anàlisi. Malgrat estar fragmentades i manqui alguna informació la
forma documentada és la següent:

-FORMA DE “PLAT RITUAL/SERVIDORA”: Es tracta d’una forma oberta, amb

un diàmetre de boca molt gran (entre 40-35 cm), el qual es va reduint
progressivament fins a la base, no té coll. És una forma simple, molt gruixuda i
bastant asimètrica, el que suscita que molt probablement es tracti de la producció
més antiga i sigui feta a mà.

Bandes:

En aquest cas s’ha incidit igual que en la

decoració amb motius en forma d’estrella,
s’han determinats els tipus ceràmics a
partir dels grups generats per l’índex de
semblança anomenat Euclidean, només
amb les mesures de les parts
documentades a totes les peces.

Els grups diferenciats han estat localitzats

posteriorment per comprovar on es troba
la diferència, a destacar és la presencia del
tipus ceràmic 123RF ja documentat en la
decoració en forma d’estrella, veure Fig. 7: Anàlisi cluster que diferència dos grups a partir de les
mesures similars (figs. 7, 9 i 12). mesures de les peces ceràmiques pintades amb bandes

L’altre tipus de forma documentada és la següent:

-FORMA OVOIDE: Són peces tancades, sense coll, amb un diàmetre de boca petit
que es va fent gran fins a la zona intermitja, i es redueix a la base amb un diàmetre
molt similar o igual al de la boca. Són peces primes i simètriques.

Cal esmentar que no en totes les presències documentades es disposava de les

mesures de la base, o del diàmetre intermig, ja que moltes peces no estaven
senceres, però no ha suposat un inconvenient ja que les altres mesures permeten
l’elaboració de l’anàlisi sense cap problema.

Fig. 8: Mides respectives dels tipus 123RF i OVOIDE documentats en la ceràmica pintada a bandes.

Antropomorf:

Es tracta d’una decoració que està present a

poques peces i la diferenciació formal es podria
haver fet a simple vista, malgrat això es
disposava de totes les mesures en totes les
presències i s’ha preferit fer el mateix
procediment que a l’anterior cas, un cluster amb
l’índex de semblança anomenat Euclidean.

Es distingeix clarament entre les següents

formes:

-FORMA DE PLAT: Amb un diàmetre de boca

mitjà, al voltant dels 25 centímetres que es
redueix al diàmetre intermig i es manté igual a Fig. 9: Anàlisi clúster de tipus ceràmics decorats amb
motius antropomòrfics extret de les mesures.
la base.

-FORMA OVOIDE GRAN: Es tracta d’una forma molt semblant a la ja

documentada com ovoide però feta de mida més gran, de la qual només es
documenta una peça. Per altra banda la resta d’acabats són molt similars el que
suscita que molt probablement es tracti d’una mateixa producció.

Fig. 10: Taula on es mostren les diferents mesures de les formes ovoide gran i de plat, respectivament.
Per saber realment en quin grau es diferencien els dos tipus de ceràmica
“ovoide”, s’ha incidit en la variància de les mesures de totes les peces senceres
amb aquest tipus de forma.

Fig. 11: Summary statistics de les mesures de totes les ceràmiques senceres amb forma ovoides.

Si ens fixem en l’apartat variance, s’evidencia que hi ha una variància de màxim

25 centímetres en el cas del diàmetre intermig, també s’observen variàncies
respecte al diàmetre de la boca, de la base o a l’alçada de la peça. Però la resta de
mesures com el gruix de la paret, l’amplada del llavi, la circularitat, i totes les
demés, presenten una variància igual a zero o amb valors molt propers.

Zoomorf:

Fig. 12: Summary statistics de les mesures de totes les ceràmiques documentades amb forma de plat.

En el cas de la ceràmica decorada amb motius zoomòrfics, es sap per la

documentació, que es tracta únicament de peces amb forma de plat. Esdevenint
d’igual forma que a l’anterior cas, s’han estudiat les variàncies entre les mesures
dels plats documentats amb motius antropomorfs i els estudiats en aquest
apartat. Si ens fixem en l’apartat variance, en general s’observen valors que no
superen el 2 i en alguns casos són iguals a zero, el que evidencia que no hi ha
pràcticament variància entre les dues produccions i per tant es poden interpretar
com a iguals.

Punts:

A través de l’anàlisi de grups s’han identificat 3 formes, de les quals dues ja

estaven documentades, el tipus 123RF i el tipus ovoide. La nova forma
documentada és la següent:
-GERRA RITUAL: Presenta una forma tancada i majoritàriament porta nansa, es
caracteritza per una boca petita, que es redueix lleugerament a l’alçada del coll i
es torna a engrandir al punt mig superant lleugerament el diàmetre de la boca.
Acaba en una base de mateix diàmetre o semblant que la boca.

Fig. 13: Resum de mesures principals que caracteritzen la forma "gerra ritual"

A mesura que s’avançava amb les analítiques s’ha evidenciat que les formes
ceràmiques no sempre resulten exclusives de les sèries decoratives, observació
bastant òbvia però que no havia considerat. Així doncs molt probablement a la
ceràmica sense decorar també es documentin formes iguals a les ja comentades.

CERÀMICA NO DECORADA

Les ceràmiques sense decoració s’han anat estudiant a partir dels seu tractament
de la superfície interna i externa, per tenir la informació ordenada en tot moment
i no ignorar formes. S’ha intentat estudiar per diferents vies més ràpides però al
treballar amb tantes dades, a vegades incompletes, acaba sent més lent i amb més
possibilitats d’error. S’incidirà de la mateixa manera que a l’anterior cas, amb
clusters , box-plots i altres analítiques quan siguin necessàries. Per tal de no fer més
dens aquest apartat només es comentaran les formes que es documentin i
s’afegirà el procediment per arribar en el cas que sigui diferent als emprats fins
ara.

-Llis/Llis:

Mitjançant anàlisi de grups s’ha pogut diferenciar entre dues formes les quals
una es tracta de la ja documentada com ovoide. En aquesta es documenten peces
amb acabats iguals que les ovoides però són lleugerament més petites i totes les
documentades tenen les mateixes mides de boca, base i cos. Seran nombrades
ovoides sense decoració per tenir en compte aquesta qüestió.

El segon tipus es una forma no documentada abans, només present un cop a tot
el registre del jaciment i no es troba ni sencera ni ben documentada. Ha estat
anomenada D3, context on s’ha trobat.
Fig. 14: Mides de la peça única anomenada "D3"

S’ha pogut classificar un tercer tipus molt fragmentat que gracies a l’estudi de les
variàncies s’ha determinat com el ja conegut “bol/servidora”.

-Llis/Polit:

Mitjançant l’anàlisi de grups s’ha diferenciat entre ceràmica de la forma 123RF i

plats.

-Brunyit/Llis:

Al ser poques peces, s’evidencia a la vista només un tipus de forma i es tracta de

la ceràmica ja documentada com “ampolla”.

-Brunyit/Brunyit:

Només dues peces que es tracten de gerres rituals

-Llis/Brunyit:

Es documenta una gran quantitat de peces les quals totes presenten una variància
dintre d’uns valors bastant similars, el que afirma que es tracta únicament d’un
tipus de forma. Aquesta forma no ha estat documentada prèviament i és
caracteritza per les següents variants:

-FORMA ESCUDELLA: Es tracta d’una forma oberta coneguda normalment com

a escudella. Presenta un diàmetre de la boca mitjà que pot variar bastant (29-23
cm), es tracta d’una peça amb una vora bastant recte ja que a el diàmetre mig
resulta un o pocs centímetres inferior a la mida de la boca. Aquesta mida
disminueix progressivament fins arribar a la base que presenta un diàmetre entre
els 12-18 cm. Són peces de 15 cm aproximadament.

TIPUS CERÀMICS A LES FASES.