BLOC 2.

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC

2.1 PROSPECCIÓ: METODES I TECNIQUES DE LOCALITZACIÓ I AVALUACIÓ

Fe prospeccions el que volem és descobrir jaciments, molts descobriments son

descoberts per casualitat. ex: Jaciment Romà de Roser, Calella.
No tots son per casualitats

PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA: Exploració del terreny i totes les tècniques

aplicades que es poden fer servir en la localització dels jaciments. Quan es fa una
prospecció s’estudia el terreny i és el primer pas que es fa abans de començar una
excavació.

Per fer una prospecció ens tenim que preparar.

● LA PREPARACIÓ:
○ RECOPILAR FONTS DE LA ZONA (com exemple la biblia, odissea…).
Conèixer la toponímia de la zona pot donar indicacions del que ens
podem trobar (ex: si posa el nom d’una calle anomenada carrer tallers,
tindras aquesta pista).
○ EVALUACIÓ HISTÒRICA: El ser humà tendim a ocupar els mateixos
llocs anys tras anys, fent una evaluació historuca podem triar una regio
o una altre
○ CERCA DE MAPES GEOGRÀFICS TOPOGRÀFICS I CASTRALS:
Son molt importants per descobrir jaciment de l'època de bronze ,
ferro.
○ DELIMITAR FRONTERES, poden ser naturals o culturals, també
podem delimitar-eles de manera arbitraria.

TRES RECURSOS FONAMENTALS

1. Mai es posaran en un lloc on no hi ha aigua o l’aigua està molt lluny

2. L’aliment
3. Matèries primeres (en época paleolítica serà la pedra)

MAPES GEOLÒGICS
Ajuda a saber si hi ha zones càrstiques, coves naturals, etc.

MAPES TOPOGRÀFICS
Cada lines és una altitud on te indica si hi ha una colina, muntanya, etc. Les zones
inclinades son bones per les defenses de un poblat, i això ho podem saber amb els
mapes topogràfics, per tant, podem tenir una idea de on buscar.

GPS
Es te que registrar tot el que et trobes.

TIPUS DE RECONEIXEMENT DEL TERRENY I JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

1. Prospecció pedestre o de superficie
2. Fotografia aerea
3. Prospecció geofísica

TIPUS DE MOSTREIG (1)

Agarra una part de una algo. Es fa un anàlisi profund i identificació de una zona
concreta. Delimita quadriculat la zona d’estudi per a que sigui més fàcil l'estudi. Hi
han tipos de mostreigs:

● Mostreig de judici, no probabilístic: No es basa en cap estrategia estadística o

de probabilitat ni cap patró geomètric que penses que et pot ajudar. Exacava
en llocs previaments coneguts. (Vas a donde tu crees que tienes que ir, por
rumores que te han dicho o porque quieres). Pots anar a bars de pobles on
trobaràs informació.
Laspecte negatiu es que… MIRAR POWER
● Mostreig aleatori simple: no hi ha cap patró, eliges puntos de manera
aleatoria.
Aspectes negatius es que molts cops la probabilitat no juga al teu favor i no
trobes res.
● Mostreig aleatori estratificat: Compartimentem (agrupem) la nostra àrea
d'estudi i de manera aleatoria escollim unes zones per buscar. Dividim la
nostra regió en diferents àrees basant-nos en uns criteris que poden ser de
zones naturals o altres com culturals.
● Mostreig sistemàtic: Estan més delimitats de manera matemática. Decidim
àrees a mostrejar que estan completament alineades i que no hi hah cap
judici del arqueòleg que influeix, es decideixen els punts de forma
sistemática. La distribució és uniforme i més bé compensat.

● Mostreig sistemàtic no alienat: Combina el mostreig sistemàtic amb el

mostreig aleatori. Les unitats de mostra es dispersen uniformement dins de
zones de mostreig sistemàtic seleccionats. Escogemos todas las graellas
pero dentro de cada una la nuestra zona de mostreig la escojemos de
manera aleatoria.
PROSPECCIÓ EN TRANSSECTES (1)
Els moviments son en cobertura, son els que van d’un punt a un altres. Solen ser en
linea recta i son prospeccions abatudes, es camina i intentem veure tot el que
trobem al nostre pas i el documentem. Dona igual com es fa lo important es que es
una prospecció en batuda i de manera continuada. Es sol fer a terrenys molt difícils
d’accedir, aquesta tècnica varia depenent del terreny (obstacles naturals, etc).
● Paral.lel (A i C)
● Ondulats (B)
● Amb trayectes orientats a 45º amb dues passades

Tot s’argumenta en gps per a quan es projecta en programes informàtics aparegui la

nostra trajectòria i on hem trobat zones arqueològiques.

Sempre que fem una trasecció ho documentem tot en fitxes de prospecció. Posem
el jaciment, data, zona, condicions de llum, tipus de clima…

FOTOGRAFIA AÈRIA (2)

S’obtenen en aeroplans, avionetes on tenen instal·lades una càmera i es fan amb
propòsits cartografics per a crear mapes, moltes a les que tenim accés s’han
generat en èpoques de conflictes armats. Ens pot ajudar a delimitar quines son les
nostres àrees d’excavacions.
Es produeix un buidament al sòl i després es genera altres sòl on es veu una
diferencia de terra ja que la sedimentació no es tan compacta i absorbeixen més
humitat, també fa que les plantes creixen de manera més elevada. Veurem un
desnivell en la vegetació una creix més i és més verda i l’altre es seca abans. En les
zones on tenim antigues estructures la vegetació sera amarillenta.

Les fotos es prenen de manera oblicua o/i vertical, oblicua és per obtindre fotos amb
perspectives. La oblicua és la més favorable per crear mapes i la que normalment
utilitzen els arqueolecs.

TRES OBJECTIUS FONAMENTALS (FOTOGRAFIA AEREA)

1. Descobriment de jaciments arqueologics nous en regions poc o gens
explorades en anterioritat. Es solen utilitzar quan és de dificil accés
2. Contextalització de jaciments en un territori.
3. Com a eina de registre de jaciment en procés d’excavació: alça planimètrica
mitjançant fotogrametria (veure quines zones més elevades té, de planura…)
son ideal per fer estudis de territori. Los drones son de gran utilitat per fer
fotos dels jaciments

PROSPECCIÓ GEOFÍSICA I DE TELEDETECCIÓ (3)

Utilitza aspectes de les propietats físiques de la terra per estudiar aspectes
arqueològics. fem servir l’estudi físic del terrenys epr identificar items arqueològics
hàbitats en el subsòl i que no tenim una evidencia de una perspectiva aerea.
Registre jaciments arqueològics sense necessitat de excavar, no fem mal al sòl.

TELEDETECCIÓ
Com ho fa?
 ● Prenem imatge desde satelits amb radars o sensors òpticus
● Mesuraments Làser
Avantatges/desavantatges
● Gran resolució
● No son destructius
● Accedir a zones complicades
● Cars o privats

(LIDIAR- MIRAR POWER)

EL LASER TE LA CAPACITAT DE PASAR ENTRE LAS ZONES DE VEGETACIÓ

PROSPECCIÓ GEOFÍSICA
Com ho fan?
● Utilitzen variacions associades a camps magnètics
● La capacitat del sol per conduir electricitat
● La facilitat amb la qual les ones electromagnètiques poden pasar a través del
sol.
Avantatges:
● És més ràpid i de gran resolució
● No son destructius
TIPUS
● Prospecció per resistivitat eléctrica (rojo más resistivitat azul menos) significa
que hay más resistivitat cuando choque con un elemento. Un cop ho tinguem
sabrem on ens interessa excavar. Perdem menys temps en excavar per
saber o no.

● Mètodes de prospecció magnética Donde observamos variaciones en el

campo magnético producidas cuando un objeto o roca ha sido quemado el
grabiel magnetic registra la fuerza. Es pot fer servir en jaciments arqueologics
prehistòrics on no tenim estructures.

● Georradar se basa en la emisión de ondas electromagnéticas, las ondas se

reflejan i se reconocen estructures o zones més afonades.

Això ho fem servir com a previa a l'excavació.

Aban de excavar fem CATA O SONDEIG per fer una valoració arqueologica,
normalment es delimiten àrees i se excaven també documentem el tipus de
sediment.

2.2 FORMACIÓ DE JACIMENTS

PROCESSOS DE FORMACIÓ
 1. Culturals o antròpics: els que tenen un origen humà, son les persones els que
indueixen a les creacions d’aquests processos.
2. Naturals:

● normalment són geològics i sempre estan presents en un jaciment en

major o menor mida.

● Biològics i bioquímics: Los biológicos están principalmente relacionats

amb organismes vius (presencia de gusanos, termitas, roedores). los
bioquímicos son procesos químicos que pueden estar relacionados
con la materia orgánica o simplemente reacciones químicas q se
producen en la tierra.

El jaciment es forma a través de la combinació de procesos

culturals/antròpics i geològics.

(1) PROCESSOS DE FORMACIÓ CULTURAL

● L'ús del lloc: tot tipus d’activitat humana, totes les quotidianes del dia a dia de
les persones que tenen lloc en el habitatge que ara coneixem com jaciment-
activitats constructives al mateix lloc (creació de cases de paja, creació
d’estructures en pedra).
● Abandono o destrucción de llocs d’habitatge: destrucció per desastre natural
(incendi) o altre.

Exemples de processos culturals:

● Activitats quotidianes: talla lítica, és de les accions que deixen més
evidencies arqueologiques - elaboració de puntes de fletxa, destrals o altres
instruments.

● Altres elements que contribueixen al registre arqueològic i matriu

sedimentaria es la construcció de focs en els llocs d’habitatge. Deixa
restes com cendres i carbons principalment, deixar cendres no només és
cultural sinó també sedimentari ja que és un mineral.

● Construcció en materia vegetal i orgànica (pells): com per exemple llits (ja
que no se'ls poden endur i es quedaven en el lloc, es cremaven per a no
empestar-se i transmitir enfermetats així que els cremaven i construïen nous),
sostres i paravents (ho construïen perquè feia molt de fred, quan s'anaven
deixaven restes no importants).

● Construcció de sols - calç de guix: es construeixen sols d’ocupació amb

calç de guix, aquests contribueixen a formar el jaciment arqueològic.
 ● Aplicacions de desperdicis: Tots els desperdicis que es creen quan per
exemple es tallen pedres boniques, presencia de osos, cendres, ceramiques,
estiercol, carbons i cendres, conquillers… contribueix a la creació de
jaciments.

● Aportacions no intencionals; quan s’ha contribuït de manera indirecta a

crear registre com per exemple col·lecció de fusta, portats des de l’exterior en
els peus, utensilis, plantes…

Construcció d’habitatge, la casa es desocupa i al cap d’uns anys la casa es

destrueix i el que queda es deposita en el sòl creant un jaciment a sota de la nova
casa que es farà, si s'enderroquen i creen altre es creen diferents nivells de
jaciments.

(2) PROCESSOS GEOGÈNICS NATURALS

1. Gravetat
● Caiguda de blocs gruixuts
● Alliberament de la sorra per la desintegració granular de roca base
● Caiguda de plantes i matèria orgànica que creix en sostres i parets

2. Superfícies inclinades
● Deposició de sediments per capes fines d’escorrentia d’aigua. L’aigua
contribeuix a l’erosió que també pot ser afavorida per el ment
● Erosió i deposició de sediments en sec (sense acció de l’aigua).

3. Aport eòlic:
● És externa, partícules de sorra, argiles, llims… que son movidas por el
aire i se depositan contribuyendo a la creación del suelo.

4. Tefra (piroclast) volcànca:

● Cendres d’un volcà que contribueix a la creació de jaciments.
Deposició de element minerals (MIRAR POWER)

PROCESSOS BIOLÒGICS NATURALS(2)

● Acumulació de restes orgàniques per animals:
○ Cubils de hiena
○ Guano (excrements) de pardals i rates penades (tendeix a
deposicionar-se en moments de desocupació humana)

PROCESSOS BIOQUIMICS NATURALS (2)

 ● Necesita de predollació vertical d’aigua desde les parets, sense aigua (en
llocs secs) és molt dificl mque es produeixen procesos bioquimics.
● Restes de animals i plantes - descpmposició afavorit per la presencia de
microorganismes - transformació.

PROCESSOS POST - DEPOSICIONALS

Un cop ya s’han format els jaciments o en el mateix moment que les activitats,
sedimentació es du a terme, es creen processos post-deposicionals, perquè tenen
lloc un cop s'està o s’ha construït matriu sedimentaria.

Es consideren també processos TAFONOMICS (identificació caracterització dels

processos post-deposicionals). Aquest poden afectar a tots els restes que hi ha al
jaciment.

Les nostres accions al excavar , registrar també pot crear sesgo. També pot vindre
dels processos post-deposicionals.
Un sesgo és com un tall/barrera que afecta a la correcta lectura de les activitats
humanes del nostre interès o correcta lectura de matriu sedimentaria.

Aquests creen SESGOS: barrera/tall. Es poden crear sesgos per els mateixos
arqueòlegs alhora de excavar.
● Preservació
● Tafonomia
● Col·lecció/mostreig

LA PRESERVACIÓ DE LA MATÈRIA
La pedra, ceràmica i metall es preserven de diferents maneres:
● La pedra és el material més resistent ja que també té a veure la qualitat de la
pedra. És un dels materials més duraders.
● La ceràmica té una bona preservació si s’ha fet en una bona temperatura.
● Tots els metalls es perserven bé encara que s’oxiden, i hi ha ambients que
son més oxidants que altres. Millor preservació en ambients secs.
● Materials orgànics es preserven molt bé en condicions extremes, les pitjors
condicions per a que aquesta materia es preservi són els climes tropicals i els
ambients temperats perquè hi ha molts canvis de les condicions climàtiques.
Les condicions extremes com climes molt extrems com molt fred, zones
seques, zones anegades (aigua) ex: La Draga/ ex: Pompeia: es consereven
les representacions de cossos i estructures. Quan no hi ha aquestes
condicions extremes però tenim restes es perquè la materia ha estat
carbonitzada, ha sigut cremat però no en la seva totalitat, es pot produir quan
la temperatura no supera els 400-450 graus i afavorit per la no exposició a
l’oxigen perquè si hi ha aquesta exposició el foc s’expandirà.

PROCESSOS POSTPOSICIONAL EDAFO-QUÍMICS I QUÍMICS

Es centra en l’estudi de les condicions fisiques i quimiques del sol. En un jaciment
arqueològic pot ser químic. Per a que aquestes transformacions químiques tinguin
lloc en els jaciments tenim que tenir la presència d'aigua ja que fa de conductor o la
percolació vertical d'aigua des de les parets fa de motor per a el procés de reaccions
i transformacions de materials que conformen el sediment arqueològic.
Les condicions químiques del sòl son de gran rellevància per a la seva conservació.

● Estriant aigua
● Percolació vertical de l’aigua des de les parets
● Canvi pH
● Exposició al vent - llum solar
● Reaccions - transformacions minerals

BIOTURBACIONS: efectes causats per les activitats dels organismes i els

excavadors que aquestos contribueixen a la creació de més sòl. Tots els animals per
sota dels conills (ratolins, termites, etc) son animals excavadors de sòl, quan
aquests fan caus fa 2000 anys s’han replenat de altres restes i és més difícil poder
identificar les restes perquè es poden barrejar de diferents anys.
Les termites afecten també al sòl ja que el poden buidar bastant i també el poden
contaminar amb polen.

¿Què és un jaciment arqueològic?

“Qualsevol lloc d’espai/del món on actualment es conserven restes d’activitat o
d'ocupació humana.”

“És una agrupació especialment definida funcionalmente significativa de vestigis

materials d’activitats humanes desenvolupades.”

No se trata de ser un tema de fechas ya que en la época contemporánea también

hay yacimientos, tampoco es una cuestión de uso ni de que esté enterrado.

A partir de los restos se crean conclusiones de cómo viven esas sociedades sean
pasadas o no.

Las definiciones son muy precisas y hay que leer muy bien. También hay muchos
puntos de vista diferentes

TIPOS DE JACIMENTS
Hi haurà molts tipus de jaciments segons:
● Cronologia
● Durada de l'ocupació
● Situació
● Funcionalitat
 ● …

CRONOLOGIA
La classificació de les etapes està al power.
Todo lo anterior al 1500 (antes de la conquista de america) se puede considerar mal
dicho “prehistoria” ja que en estas civilizaciones no habia escritura
No hay que generalizar el eje cronologico ya que en cada parte del mundo la edad
de cobre, por ejemplo, ha sido en fierentes años
Prehistòrics: Sovint sense estructures construïdes, per tant, és més difícil identificar
el jaciment. Aquest és un dels problemes principals. Podem trobar:
- Materials que indiquin ocupació
- Fons de cabana
- Llars de foc i estructures de combustió
- Diferents tipus de retall

Se sol aplicar el mètode de Laplace (permite aproximarse al yacimiento sin tener

tantas estructuras), a vegades combinat amb el Harris-Carnadini.

Llocs on podem tenir-ho

● A l’aire lliure
- Poblats de cabanes
- Amb estructures permanents
- Enterraments

● Coves i abrics rocosos

- Habitats més o menys estables
- enterraments
- culte o pensament simbòlic

Una problemática de les cuevas es que suelen repoblarse más que uno al aire libre.
Ex: Cova de Can Sadurní, aqui es veu com han passats diferents poblats encara
que cadascú l’ha pogut fer servir per activitats diferents.

Prehistorics i historics
- Habitualment amb estructures construïdes
- S’aplica el mètode Harris (es basa en la estratigrafía)
-
Se pueden dividir en muchos periodos y cada uno en subperiodos
- Prehistoria
- Època antiga/clàssica
- Època medieval
- Època moderna
- Epoca contemporanea
Los iberos es un ejemplo de pueblo el cual no entendemos su escritura però gracias
a las escrituras de otros pueblos podemos conocerlos.

Època antiga/clàssica: Hi ha més varietat i complexitat ja que les societats son mes
compelxes. A continuació les següents:
- Jaciments complexos
- Molta variabilitat
- Documents històrics
- Epigrafia
- Existencia de edificis conservats

DURADA DE L’OCUPACIÓ
- Permanent (ciutats, pobles…): puede ser de una fase o diversas
- Temporal (activitats especifiques, fets puntuals,etc.):

O bé:
- Una sola fase
- Diverses fases (el més comú): ya que generalmente los lugares se han
tendido a ocupar más de una vez a lo largo de la història.

SEGONS SITUACIÓ
- Jaciment en zona urbana
- Jaciment en zona no urbana (platja, camp…)

Las problematicas de uno u otro son muy diferentes

SEGONS LA SITUACIÓ TOPOGRAFICA

- A l’aire lliure
- cova
- vall
- muntanya/turó
- plana
- costa
El sistema de conservació i preservació és diferent

SEGONS FUNCIONALITAT
- d’habitat
- funeraris
- de producció
- defensiu
- relacionats amb rituals i cerimònies (cultural o religiós)
 - vies de comunicació
Poden haver més. Hi ha jaciments on es duen dues o més funcionalitats

JACIMENTS D’HÀBITAT: CARACTERÍSTIQUES

- és el lloc on es van desenvolupar la major part de les activitats
- informacio economica i social de la comunitat
- los restos tienden a depositar de forma lenta i gradual
- troballes de materials residuals, abandonats, perduts, oblidats o destruits
violentament (depenent del finals d’ocupació) ja que quan passa això hi ha
una acumulacio de restes que tenen que ver amb el moment de
abandonament o destrucció. Si la casa va estar ocupada molts anys com 200
les restes que trobarem no pertenecerán a los primeros años sino a los
últimos. Quan trobem un objecte/habitatge tenim que averiguar si sempre es
va utilitzar per al mateix o no
- a vegades estratigrafies complexes, amb llargs períodes d’ocupació. Els
habitatges tendeixen a ser ocupats una altre vegada. Barcelona es una ciutat
que no s'abandona sino que es construeix a sobre.

Podem dividir els tipus de jaciments d’hàbitat en els seguents: MIRAR POWER

Els tipus d’habitatges van cambiant segons el pas del temps, en l’edat de ferro, per
exemple, es construïen habitatges en llocs més elevats amb cases molt semblants,
ex: Moleta del Remei (Alcanar Montsià)

En època romana els llocs d'hàbitat no son només diferent sinó que son tambe mes
estandaritzats ja que tenen un pla que es el mateix model en diferents llocs, ex:
ciutat romana de Baetulo. Al mateix moment també es construeixen vivendes rurals
o villas que tienden a tener una estructura determinada

JACIMENTS FUNERARIS
La problemàtica és diferent i ens donarà informació diferent que els de habitatge, un
jaciment funerari ens donarà informació sobretot en aspectes de culte religos, com
enterraven els morts, tambe sobre la societats con es organitzaven, formes de vida.

- ek mon simbolic, sobre rituals i cultes

- formes de vida, organització social, etc
- aspectes físics de la òbñacio
Un dels avantatges és que moltes vegades ens poden donar la fecha de aquest
jaciment ya que las tumbas

Podem tenir diferents tipus de jaciments funeraris:

- necròpolis
- aïllat
 - inhumació
- cremació

- individual
- col·lectiu

- en posición primaria (el muerto está tal cual murió)

- en posición secundaria (después de un tiempo que estaba enterrado se
volvieron a mover los restos o lo enterraron en otro lugar, se distingue porque
en primaria encontramos todos los huesos puestos)

RELACIONATS AMB RITUALS I CERIMÒNIES

Indrets amb carrega simbolica: temples, santuaris…

de vegades son de dificil interpretacion, sobretot si no hi ha documents escrits.

¿com sabem si es una lloc de ritual?

es habitual la continuïtat d'ocupació en el temps per la pervivència de culte. llocs

que tenen una càrrega religiosa o simbòlica durant molt de temps. Ex: Coves del
Cogul (les garrigues), temple romà de vic…

JACIMENTS PRODUCTIUS
Poden ser de molts tipos
- agraris ex: Terrasses de cultiu inques (Cusco, perú)
- d'emmagatzemament ex: Horreum a Ostia, Itàlia
- producció d’aliments ex: premsa per fer vi època romana. Teià (Maresme)
- producció de ceràmica
- metalurgica

A partir de l'època romana comencem a veure molts jaciments que son especifics.
Proporcionen molta informació sobre l’economia, el comerç, hàbits de consum, etc,
d’una determinada comunitat.

Sovint es situen allunyats de les zones d'habitatge (fora del poblat) per les
molèsties, perills, etc que poden ocasionar.

EXTRACCIÓ DE PRIMERES MATÈRIES

Ex: Pedrera romana de Mèdol, (tarragona) pedra calcària / Mines de Gavà, variscita

VIES DE COMUNICACIÓ
Ens infromen sobre:
- comunicació i el transport
- comerç
- l'ocupació i la implantació en el territori
DEFENSIU / MILITAR
- muralles de ciutat o poble
- fortalesa
- campaments
- torres de defensa o altres construccions puntuals
- castells
- ciutadelles
- refugis
- camps de batalla
Ex: Vicus militar romanorepublicà, Camp de les Lloses (Tona, Osona)
algunes CARACTERÍSTIQUES
Poden presentar estructures molt importants o molt febles

Ens informen sobre conflictes, amb el seu transfons polític, social, econòmic

EXCAVACIÓ, DOCUMENTACIÓ, INTERPRETACIÓ

1. INTRODUCCIÓ
Excavació fonamental per arqueologia. Hi ha que tenir en compte que una
excavación es una técnica i eina para poder obtener restos arqueológicos in situ.

Pueden seguir un procedimiento arbitrario estratigráfico (artificial/natural)

H ha diferents estratègies: sondeig/excavació en extensió

Aspectos negativos:
- Una excavació porta entre 1-2 mesos aproximadament, pot costar milers
d’euros.
- Las excavaciones son destructivas, vamos sacando los objetos a medida que
vamos destruyendo por eso es fundamental el registro de todo lo que vaya
haciendo, que sea lo mas relleno posible.
- Los restos tienden a degradarse, asique es importante trabajar con
conservadores.

EXCAVACIÓ DINS D’UN PROJECTE CIENTÍFIC

Planificació de l’excavació:
- Selecció del jaciment per les seves característiques, rellevancia historica,
conservacio, etc
- Documentació del lloc ya que no ire a excavara a un sitio si ya ha sido
excavado, por eso me tengo que documentar: referencies antigues, treballs
previs…
 - Prospecció: no me quedo solo con el yacimiento sino que estudio tambien el
entorno al propio yacimiento.

2. TIPUS D’EXCAVACIÓ
Segun el criterio que utilicemos en cada excavacions:

● Excavaciones de urgencias: la legislación protege todos los restos

arqueológicos que pueden aparecer en un lugar. Si comienzan a excavar
para hacer un edificio, etc y encuentran un yacimiento o restos estos estan
protegidos y hay que hacer una excavación de urgencia para poder salvar los
restos antes de que se destruyan.

● Excavación sistemática/programada: restos ya conocidos que tienen cierta

protección legal y en estos restos haremos una excavación a largo plazo que
puede durar años ya que no implica la urgencia de la otra. Se puede hacer en
medio urbano o rural. Dentro de una ciudad no es tan común que hallan
restos arqueológicos de gran magnitud pero aun asi se hacen, a pesar de
que no tanto como en medios rurales.
Jaciment de la UB - Raval Taller d’Antoni Tarrés (s.XIX) ➡ Es un ejemplo de
excavación sistemática ya que la idea és que sea a largo plazo (cada año).

EXCAVACIONS EN MEDI URBÀ

● Suelen tener una problemática. Como hay construcciones alrededor de lo que
se encuentre no se puede seguir excavando, es decir, hay limitaciones como
en Teatre romà de Tarragona. A partir de la decada de los 80 se comenzaron
a descubrir yacimientos ya que hubo un boom en la urbanización, por lo
tanto, fueron contratadas diversas excavaciones de emergencia

● Suele haber una fuerte superposició d’ocupació, amb restes de fases fins a la
actualidad

● Aquesta superposició pot haber comportat la greu afectació o desaparició de

restes d’algunes fases alteració de (l’estatigrafia)

● Cal tenir molt en compte aspectes de seguretat (edificis veins).

En aquest aspecte hi ha una enorme complexitat estratigráfica ya que son tierras

que han sido ocupadas en diversas ocasiones, esto implica la destrucción de los
restos o construcciones ya hechas para aplanar el terreno y construir encima. Los
restos se van acumulando cada época.
La Sagrera - Barcelona, se han encontrado fases muy diversas en un mismo
yacimiento: neolíticas (donde la función era enterrar a los muertos y con el tiempo
los que hacían los movían de lugar para hacer espacio y enterrar a más), Ibera
(pozos, etc), romana (funcionó como villa, hay cultivos de vino, mosaicos), fase
moderna (fosa del s. XVII), fase contemporánea, moderna-contemporánea.

Suele haber reutilización d’estructures o integració de noves, es decir, son restos de

épocas anteriores que lo que hicieron las épocas siguientes fue reutilizar los restos
que habían, esto complica más.

EXCAVACIONES EN MEDIO RURAL (O NO RURAL)

Es completamente diferente ya que por ejemplo no tendremos estas limitaciones.
Tienen otras problemáticas y características diferentes:
● El grau de conservació general és millor per no haver patit reocupacions
● L'abandó i erosió afecten més dràsticament les estructures emergents
● L'estatigrafia per sota de la capa superficial sol estar menys danyada.

Empúries, por ejemplo, no hay una ciudad que esté alterando continuamente el
estado.

También hay excavaciones que utilizamos según la extensión y profundidad de la

excavación i objetivo:
EXCAVACIÓ PER SONDEIG ESTRATIGRÀFIC
Pequeño cuadrado y excavar hasta el final de la secuencia de estratos, el objetivo
es tener una aproximación de la secuencia de este lugar para saber si hay fases.

Algunos problemas es que si ha medida que excavo aparecen muros por ejemplo
tendrás que quitarlos.
Tampoco será representativo de todo lo que está pasando en esta zona (pot no
reflectir la realitat de un jaciment), per aquesta raó es tenen que posar diversos i no
només un.

EXCAVACIÓ EN EXTENSIÓ
Excavar toda la área posible poco a poco, es la única manera que nos permitirá ver
todo el yacimiento en su extensión.

- Máxima extensión posible que depende del tiempo, recursos, etc. Pero lo que
excave lo haré en extensión
- Excavare fase por fase hasta la que me interese o hasta que se me acabe el
tiempo
Las construcciones se mantienen in situ, no como la de sondeig. El objetivo
es diferente ya que con sondeo quiero conocer las diferentes fases que hay,
pero en esta quiero conocer bien lo que había en cada fase, también puedo
conocer todo en conjunto no como la otra.

En la realidad se tiende a combinar las dos. Primero sondeo para conocer y

ver en qué lugares hay mejores perspectivas para excavar
 3. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA D’EXCAVACIÓ
L’etapa acientífica: las excavaciones tenían un objetivo diferente a la actual, se
interesaba buscar objetos, obras de arte. solo importaba llegar al objeto, Ex:
Pompeia (rompían paredes, se hacían agujeros, estratigrafía, etc) utilizaban
métodos excavadores que hoy en día serían impensables ya que dañan muchísimo
el yacimiento.

Finals del s. XVIII: Primers intents d’excavació sistemàtica amb registre adequat de
dades (Excavacions de Thomas Jefferson) marcan el intento de hacer excavaciones
más científicas.

Les excavacions de trinxera al segle XIX: Hi ha interès per l’estatigrafia ya que es un

moment el qual les ciencies se comienzan a desarrollar, ex: excavaciones de H.
Schliemann a Troia.
El sistema principal era el de trinxera, hoy en día se sigue utilizando pero
esporádicamente y de manera complementaria ya que es apto para excavar cosas
lineales de manera más rápida. Con este método no tenemos una visión de
conjunto. Se puede utilizar en excavaciones de urgencias (porque no da tiempo)
pero no es lo más común.

- Es bastante incomodo a nivel práctico

- Poca perspectiva de conjunto
- Perder MIRAR POWER

Excavació per quadrants: Excavo los cuatro cuadrantes uno por uno dejando sin
excavar un pasillo que nos permite ver la estratigrafía. És mas util para estructuras
circulares.
La va desarrollar Van Giffen (1884-1973), lo desarrolló porque en Holanda habían
muchas estructuras circulares, pero es muy raro utilizarlo actualmente.

MÉTODOS DE EXCAVACIÓN PRINCIPALES

● Mètodde Laplace o de coordenadas cartesianas, utilizado principalmente en
yacimientos prehistóricos.
Se basa en coordenadas cartesianas, divide el yacimiento en una cuadrícula y
localiza con precisión cada hallazgo o cosa que aparezca. Se ponen barras
metálicas que marca el cuadrado para no tener que estar poniendo cuerdas ya que
sería molesto.
Este sistema se utiliza más en prehistoria porque es más común que no haya
estructuras construidas que sirvan de referencia, de esta manera es más fácil ya
que se divide el área en cuadrados. También más utilizada en prehistoria porque la
estratigrafía está peor conservada que en yacimientos históricos, es más difícil de
separar. Se tienen en cuenta los estratos pero el sistema de cuadrícula permite
localizar todos los hallazgos con precisión (se anota la ubicación exacta). A la
hora de contar los hallazgos permite ver mejor toda la parte del yacimiento.
Ex: Atapuerca

● Mètode Wheeler:
Uno de los principales métodos del siglo. Muy importante porque se desarrolló en
los años 30 y marcó una revolución en la manera de excavar, gran interés en
registrar la estratigrafía de la mejor manera posible y fomentar un orden sistemático
en la excavación a nivel de registro de datos (establecer sistema en registro y
excavación sistemática). Tuvo mucho éxito hasta los años 70-80. No se utiliza en
Europa pero hay que conocerlo por ser el sistema que domino la arqueología
durante varias décadas. Fue reemplazado por el sistema Harris.

Se divide el área de excavación en cuadrantes y cuadrícula que permite controlar

mejor el área de excavación y conocer mejor todos los hallazgos, pero a diferencia
de laplace dejan un pasillo sin excavar que son los TESTIGOS tiene la ventaja de
que se controla ,mejor el área de excavación. Estos testigos sin excavar me
permiten que de cada cuadrado que hago tengo cuatro perfiles en los cuales podré
ver la estratigrafía y secuencia de estratos. Otra de las ventajas es que se podía ir
caminando por los pasillos sin tener que pisar el área de excavación, es una ventaja
porque permite ver. Fomentó el estudio de la estratigrafía en un yacimiento.

Se enumeraban cada estrato para diferenciarlos y después se dibujaban. Fomentó

el uso del diario de campo. Se usaba también el dibujo de los perfiles.

CRÍTICAS de este método: La hicieron sobretodo los italianos, veían una serie de
limitaciones:
- El dejar testigos no permite tener una visión de conjunto ya que si tengo una
estructura debajo de los testigos no podré terminar de verlo bien.
- Discontinuidad estratigráfica, significa que los testigos guardan dentro
información estratigráfica que podría ser importante. EX: un estrato que cubre
a otro y no se puede ver por esta razón.
- Si dejo testigos dejó mucho volumen de tierra sin excavar (pérdida de 36% de
área de excavación) algunos objetos (un tercio) no los podré encontrar y
quedarán enterrados.
CRÍTICAS PRÁCTICAS
- Diferencias en el ritmo de excavar los diferentes cuadrados (crítica al director
de la excavación).
- En este sistema si van apareciendo muros se van dejando para poder ver
toda la estructura, esto puede ser un problema para seguir excavando.
 - Pueden ir cayendo materiales de arriba hacia abajo que pueden contaminar
los estratos más antiguos.

● Método Harris: se utiliza en la mayoría de yacimientos, se caracteriza por la

excavación en extensión siguiendo el sistema de área abierta.
Sistema de registro estratigráfico de manera más simple y esquemática. Matrices
enumeradas con lineas, secuencia de estratos desde más antiguos a más joven.
Ordenar estratos en orden cronológico. Es el sistema que domina la arqueología
hoy en día
Sistema que reemplazará al Wheeler. (OPEN AREA) excavar sin dejar testigos
porque si excavó en extensión tendrá mejor visibilidad de planta. También me
interesa la estratigrafía pero más la visión de planta, intentamos ver tanto en planta
como en perfil.

- Excavación arbitraria (artificial)➡ mezclo cosas de los diferentes estratos, el

problema es que todo lo que pertenece al mismo estrato se guarda junto y si
se mezcla estaremos mezclando estratos y épocas diferentes Lo utiliza el
método WHEELER

- Excavación estratigráfica (per estrats geológicos i/o arqueologics)➡

Harris excava primero el estrato uno, es decir, el más reciente y seguidamente el
hoyo, cuando se acaba se excava cada zona perteneciente, Lo utiliza el método
HARRIS. (es lo ideal) MIRAR POWER

4. LES BASES DEL TREBALL DE CAMP ACTUAL:ESTRATIGRAFIA

La estratigrafía geológica (naturales) es diferente a la arqueológica (hechos por
seres vivos).

LA FORMACIÓ D’ESTRATS NATURALS

Cicle de erosión, transporte, depositación. Puede pasar por varias razones como
lluvias, volcán con cenizas, río, viento… que a lo largo de los años va formando
capas geológicas que tienden a ser horizontales, pero los podemos encontrar
también plegados, alterados debido a algún proceso que los ha alterado…

LES LLEIS DE L'ESTRATIGRAFIA GEOGRÀFICA

1. Lleis de la superposició original: Los estratos que están más abajo son los
mas antiguos y los de arriba los más nuevos

2. Llei de l'horitzontalitat original: los estratos son horizontales, y si no lo están

es porque ha habido algún proceso que los alteró

3. Llei de la continuidad lateral: los estratos son continuos y tienden a tener el

bordes delgados, pero puede ser que haya pasado algo que altere como por
 ejemplo un río que corta el tramo por el medio y genera un hueco. Esto
provoca que el estrato ya no sea continuo.
4. Llei de successió: Cada estrato es de una época diferente por lo tanto los
fósiles serán de una época diferente, podré datar los estratos a partir de los
fósiles que tienen. Se puede aplicar a la arqueología de manera diferente

Los geológicos tienden a ser de larga extensión, mientras que los arqueológicos de
corta extensión.

Geológicos son estratos regulares formados en miles de años, un estrato

arqueológico son irregulares y se puede crear en horas y minutos, como por ejemplo
un muro, éste será un estrato arqueológico.

EL CONCEPTE D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA (U.E)

Hay que identificarlos ya que pueden ser de épocas diferentes
- Unitat mínima d’estratificació amb entitat pròpia, que ho considerem com un
estrat diferent MIRAR POWER

TIPUS BÀSICS D’UNITAT D’ESTRATIGRÀFIQUES

● Deposicionales: son positivas porque implica una acumulación de materia

(tierra, sedimento…) ya sea por causa humana o natural. (derrumbe de muro)
● Constructives: son construcciones como una pared, un suelo, un techo.
Interfàcils: límites entre estratos
Estas son a nivel positivo ya que es acumulación de material
● Interfàcies: Tiempo en que no pasa nada y marca el límite de estratos (cada
límite de estratos marca una pausa y un momento en el que no pasó nada).
- Interfàcies de superficies d’estrat: No son importantes
- Interfaces de destrucción: Si son importantes porque elimina material,
es un límite hecho por un ser humano y no natural. No hay
acumulación de material sino que hay un recorte en la tierra, una
destrucción hecha por el ser humano (pozos, fosas, etc).
Deja un hueco el cual será rellenado por material posterior a esa
epoca.
Estas son a nivel negativo porque elimina material

5. EL PROCÉS D’EXCAVACIÓ

6. RECOLLIDA I REGISTRE DE DADES

 7. EL DIBUIX ARQUEOLÒGIC DE CAMP

8. LA FOTOGRAFIA ARQUEOLOGICA

IDENTIFICACIÓ DE U.E.s
- S’individualitzen i numeren tots els elements significatius
- Numeració àrab, correlativa i sense repeticions
- El número correspón a l’ordre d’identificació, no al seu lloc a la sequencia

Primero los enumero y después los ordeno por orden de tiempo. A medida que voy
identificando ues voy reconstruyendo

LES LLEIS ESTRATIGRÀFIQUES REFORMULADES ARQUEOLÓGICOS

1. Llei de superposición: En arqueología pueden haber casos en los que los
estratos sean más profundos físicamente pero más recientes
2. Llei horitzontalitat: Los estratos en el caso arqueológico tienden a ser
horizontales, pero hay excepciones cuando los estratos sean compactos
(muros…) o se depositen en un espacio que no favorezca (pozo, silo…)
3. Llei de continuitat: En arqueología hay más excepciones porque los estratos
son más irregulares
4. Llei de successió: El estrato estará entre la más antigua (de las que tiene por
encima) y la más reciente (de las que tiene por debajo)

EL REGISTRE ESTRATIGRÀFIC
El sistema wheeler me da una visión real de cómo eran los estratos pero el
problema es que para entender toda la secuencia de estratos de un yacimiento
necesito muchos dibujos, no me permite ver de manera simple la estratigrafía, por
eso harris lo reemplaza.
La matriu de harris muestra de manera mas esquemàtica

LA MATRIU DE HARRIS
Las ordeno con las más antiguas abajo y más reciente arriba, las que estan en la
misma línea son del mismo momento.

A. Estrato de rayas cubierto po de puntos y por negro, no podemos saber cual

de estos es anterior o posterior (el de puntos y el negro) así que lo ponemos
en la misma linea ya que es de una misma epoca o momento
B.
C. Tengo dos estratos enumerados de forma diferente pero que más tarde me
doy cuenta de que es lo mismo, así que los uniré con una línea

Relacions entre les UE:

- Cobreix a / cobert per
 - Adosa a /se le adosa: cuando tenemos por ejemplo muros de diferentes
épocas que se adosan al muro anterior, el dos será anterior y el uno posterior.
En una matriz pondré el uno debajo del dos.
- Contacto: tenemos dos muros que en realidad son de la misma época o
momento de construcción, le ponemos un igual
- Talla a / tallat per: un mismo estrato cortado, los identifico diferente porque
son diferentes pero les pondré un igual porque es lo mismo solo que esta
cortado por un pozo, que como este es reciente, lo pondré encima
- Igual a:
- Rellena a / la rellena: se da entre unidades positivas (materia que esta
rellenando) y negativas (pozo, fosa…). La ancas de sedimentación de muros:
en el abujero que he hueco pongo el cimiento y el espacio que queda lo
relleno de materia.

RELACIONS ENTRE U.E.s MOSTRADES A LA MATRIU

Representa el orden de secuencia de los estratos MIRAR POWER
si tenemos un menos en un número es porque es una unidad negativa

L’ESTUDI ESTRATIGRÀFIC DE PARAMENTS

Cada parte de un muro de un momento diferente le puedo dar una UE diferente, lo
puedo estudiar como si fuera una secuencia estATIGRAFICA