1.

El jaciment arqueològic
El jaciment arqueològic és qualsevol punt a l’espai on actualment es conserven restes identificables d’activitat
o ocupació humana.
És un indret on queden restes materials d’algun tipus d’activitat humana, visibles o invisibles, des d’un
fragment ceràmic o una ascla de sílex fins a una ciutat sencera.

El jaciment arqueològic es forma per una sèrie d’esdeveniments, d’origen antròpic en la seva majoria, però que
també poden ser naturals.
El procés de creació del jaciment arqueològic passa per una sèrie de fases que es poden donar en la seva
totalitat o parcialment:
- Ocupació humana d’un indret
- Desenvolupament d’aquesta ocupació
- Diferents fases d’ocupació
- Destrucció o abandó
- Nova ocupació ...

1.1 Formació del jaciment arqueològic

Aquests processos deixen unes restes físiques en el terreny, de naturalesa diversa, que es dipositen formant una
estratificació.
Estratificació geològica, quan parlem d’estratificació és un procés d’acció en canvi l’intertratificació es un
procés d’inacció.

1.2 L’estratificació geològica

1. Llei de la superposició originària: l’estrat superior és més modern que el inferior.
2. Llei de la continuïtat originària: els estrats no presenten vores exposades, si existeixen és que hi ha
hagut erosió.
3. Llei de l’horitzontal originària: els nivells que es formen sota l’aigua són horitzontals, si els trobem
inclinats és que han patit moviments posteriors.
4. Llei de la successió faunística: els fòssils daten els estrats així podem detectar les inversions i les
erosions.

1.3 L’estratigrafia arqueològica

- La major part de l’estratigrafia arqueològica és un producte de l’activitat humana.
- No està subjecta directament a les lleis de l’estratigrafia geològica.
- Els artefactes en arqueologia són inanimats, creats, preservats o destruïts per l’home.
- No estan lligats a un cicle vital o a un procés d’evolució natural.

Lleis de l’estratigrafia arqueològica (derivades o adaptades de les geològiques)

1. SUPERPOSISICÓ: el principi fonamental és que si dos estrats estan superposats en la seva posició
originària el que està a sobre és el més recent.

2. CONTINUÏTAT ORIGINAL: qualsevol dipòsit arqueològic en origen estarà delimitat per una conca de
de deposició, o sigui, només presentarà una cara exterior visible. Si un estrat presenta una cara vertical
caldrà suposar l’existència de pèrdua de part de la seva superfície original.

3. HORITZONTALITAT: qualsevol estrat de forma no sòlida tendirà cap a la posició horitzontal. Els
estrats de superfícies inclinades o bé varen ser dipositats així o bé són deguts a la forma d’un dipòsit
anterior.

1
 4. SUCCESSIÓ ESTRATIGRÀFICA: una UE ocupa un lloc exacte en la seqüència estratigràfica d’un
jaciment: entre la més baixa o la més antiga de totes les UE per la que és cobert i la més alta o la més
recent de totes les UE que cobreix.

L’estratigrafia arqueològica és com una illa en una estratigrafia geològica o natural. Els estrats arqueològics (de
formació bàsicament antròpica) dominen sobre els estrats de formació natural.
Les diferents formes d’actuar de la natura i de l’home es poden entendre ne termes d’energia:
- La natura utilitza habitualment energies bastant més baixes que les utilitzades per l’home
- Les precipitacions, els cursos d’aigua i els vents desplacen a poc a poc i amb poca força partícules
mínimes
- Es creen així estrats homogenis

L’home amb les seves mans i les seves eines transforma situacions precedents:
- Transporta materials pesats
- Construeix edificis i monuments
- Els edificis s’enderroquen convertint-se en ruïnes
- ...
A mesura que s’ha desenvolupat la tecnologia i la maquinària, aquestes modificacions són cada cop de més alta
energia.

L’estratigrafia arqueològica pot arribar a tenir una gran complexitat, produïda per la continua activitat humana
en un lloc al llarg del temps.
Els estrats arqueològic no es formen d’una forma continuada i ininterrompuda sinó que responen a períodes
d’activitat i pausa. L’activitat pot ser o positiva o bé negativa. La pausa suposa inactivitat.

En arqueologia s’ha passat de parlar, en general, d’estrats a parlar d’unitats estratigràfiques.

Unitat estratigràfica (UE): unitat d’acció, ja sigui:
- Positiva (acumulació de matèria)
o L’estructura està formada per parets, fonaments, paviments...
o Estrat són reompliments de forats, anivellacions amb terra, enderrocs...

- Negativa (subtracció de matèria)

o Són forats, rases...

Les relacions estratigràfiques en arqueologia i el procés d’excavació arqueològica

L’excavació arqueològica és un mètode destructiu, ja que comporta la desaparició de tot allò que excavem, és a
dir, del document que analitzem.
Ningú tornarà a tenir l’oportunitat d’analitzar de forma directa el document (jaciment arqueològic) quan aquest
ja ha estat excavat una vegada. Cada jaciment, cada estrat/acció antròpica, és única, tot i que puguin ser
similars, fruit de la complexitat del comportament humà.
En no haver-hi dos jaciments iguals, no se’n pot estudiar un a partir de la interpretació d’un altre.

1.4 Excavació Arqueològica

Destrucció del document analitzat, estricta correcció en la tècnica o metodologia d’excavació Arqueològica.
Registre precís i detallat de l’excavació Arqueològica.
Sense un bon registre serà inútil una bona tècnica d’excavació. Un bon registre, a banda de la bona interpretació
pot arribar a permetre, fins a cent punts, una nova interpretació.
Les UE presenten entre elles unes relacions estratigràfiques:

2
 - D’igualtat: contemporaneïtat
- D’anterioritat/posterioritat: successió en el temps
o Aquestes relacions permetran establir, d’entrada una cronologia relativa.

Les relacions estratigràfiques d’igualtat o anterioritat o posterioritat es reflecteixen en unes relacions físiques:
les has de reconèixer físicament.
- Relacions d’anterioritat/posterioritat:
o Cobreix/és cobert per
o Es lliura/se li lliura
o Es recolza (adossa)/se li recolza
o Farceix (reomple)/és farcit per
o Talla/és tallat per

- Relacions d’igualtat:
o És igual a un retall

Un estrat cobreix o un altre estrat o una estructura, farceix un retall o una estructura i serà igual a un altre estrat.
Una estructura es recolza en un estrat o una estructura, se li recolza una estructura, se li lliure un estrat, farceix
un retall, és igual a una estructura i és tallat per un retall.
Un retall (reu terra d’algun lloc) talla un estrat, una estructura o un retall i és igual a un retall.

El màtrix o diagrama estratigràfic és equivalent a un arbre genealògic de les accions en el temps.

En canvi les relacions estratigràfiques en alçat es poden aplicar (i s’han d’aplicar) de forma exactament igual
a alçats d’estructures conservades o a monuments o construccions històriques actualment conservades.
Permet documentar, per exemple:
- Adhesions de murs i estructures
- Obertures i/o tancament de finestres
- Reformes decoratives

Permet establir una seqüència cronològica de la vida del mur, del monument o de l’edifici.

1.5 Mètodes de com s’excava un jaciment

Hi ha tres mètodes bàsics d’excavació els quals estan en ús.

- Mètode Laplace de coordenades cartesianes (aplicat sobretot actualment en jaciments prehistòrics)

- Mètode Wheeler-Kenyon de quadrícula amb testimonis pràcticament en desús actualment.
- Mètode Harris-Carandini, definit per l’excavació en extensió horitzontal de l’estratigrafia.

A vegades es combina el mètode Laplace amb el mètode Harris-Carandini en alguns jaciments prehistòrics.

MÈTODE LAPLACE
És un mètode d’excavació que es porta a terme molt a poc a poc.
- Es basa en les coordenades cartesianes.
- Divideix els jaciments en quadres, a través d’una quadrícula en planta o en planta i alçada.

3
 - La quadrícula es pot establir físicament amb cordes o més subtilment amb claus que marquin els
punts d’encreuament dels eixos.
- Les restes excavades es situen en tres dimensions amb els eixos X, Y, Z de forma que sempre es
poden situar en l’espai tal com es varen localitzar.
- S’excava seguint els estrats sempre que això sigui possible.
- És adequat per jaciments prehistòrics, amb estratigrafies a vegades menys visibles.
- En jaciments prehistòrics, sovint sense estructures construïdes pot esdevenir situar els objectes en
l’espai.

WHEELER-KENYON
- Es basa en l’excavació per quadres, deixant un testimoni o Franja de terra entre quadre i quadre.
- S’excava seguint l’estratigrafia que es detecta.
- Les seccions de l’estratigrafia es fan a partir del testimoni que queda.
(els testimonis no deixen veure el que hi ha a sota)
- Cada quadre s’excava en ritmes diferents o en moments diferents, la qual cosa pot provocar
problemes d’interpretació (problema)
- No es planteja l’eliminació d’estructures, cosa que si farà el mètode Harris-Cardini, la qual cosa pot
originar problemes en l’excavació.
- La visió en planta de les UE no coincideix amb la secció vertical d’un testimoni (perquè ho tallen
amb els testimonis)

HARRIS-CARANDINI
Es caracteritza per
- Ser un mètode d’excavació en extensió o en àrea oberta.
- Excava seguint l’estratigrafia i és un procés que va de més modern a més antic.
- Estrictament, hauria de començar pels nivells actuals i arribar als nivells geològics o “terra verge”
sense activitat antròpica.
- Estrictament, hauria de comportar l’eliminació de qualsevol estructura igual com s’elimina
qualsevol estrat.
- Substitueix el concepte “estrat” per unitat estratigràfica.
- Utilitza el concepte d’interestrat o interfícies.
- Té fitxes de registre d’UE.
- Documentació gràfica planimètrica exhaustiva. Seccions a partir de les plantes.
- Utilització de cotes absolutes (alçada sobre nivell del mar es trovaba)
- El factor temps o seqüència cronològica s’enregistra a través del màtrix o diagrama estratigràfic.
- Els objectes recuperats queden identificats amb el número UE (siglat) on s’han localitzat.

Excavació en extensió
Excavació Arqueològica
Dins del registre d’excavació trobem:
- Escrit
o Diari d’excavació
o Fitxes de cada UE
o Fitxes de Fet
- Gràfic
o Interpretatiu (dibuix)
o Realista (fotografia, vídeo)
- Informàtic
o Bases de dades
o Programes de tractament d’imatges
Diari d’excavació

- En el diari d’excavació o de camp és on s’anotaven els treballs que es feien, les troballes, qualsevol
observació, descripció...
- S’hi dibuixaven sovint els croquis de les restes.

4
 - És un registre poc objectiu i poc sistemàtic que gairebé no s’utilitza.
- Si s’utilitza actualment és amb una altra finalitat.
- Pot servir per saber els treballs que s’han fet cada dia si hi ha hagut incidències, el personal de què
s’ha disposat, visites etc.
- No té en cap cas un objectiu o finalitat de registre científic.

Per mitjà del mètode Harris-Carandini es van desenvolupar les fitxes de registre d’UE, les quals són
sistemàtiques i imposen uns criteris de disciplina i homogeneïtat. Han de ser interpretables pels diferents
membres de l’equip i fins i tot per altres investigadors. Han de ser informatitzables i han de formes d’una base
de dades amb el que això implica a nivell de tractament.

Han de tenir uns descriptors constants:

- Situació
- Descripció
- Relació/Situació de l’estrat respecte a uns altres
- Interpretació
- Criteris cronològics
- Observacions
- Altres dades (data, responsable del sector)

Registre gràfic

- El mètode Harris-Carandini es basa essencialment en l’elaboració de plantes acotades.

- Aquestes plantes s’elaboren de totes les UE, ja siguin estrats, elements positius o negatius.
- Les plantes han d’estar referenciades en l’espai (i finalment georeferenciades)
- Les plantes han d’estar acotades (i finalment acotades respecte al nivell del mar)
- Qualsevol dibuix en planta s’ha de referenciar respecte a punts que siguin presos topogràficament i
finalment, situats en l’espai respecte a coordenades UTM (traslladables o coordenades
geogràfiques). Qualsevol planta s’ha d’acotar amb cotes absolutes, és a dir, amb metres sobre el
nivell del mar.

El fet de tenir referenciades totes les plantes en l’espai amb coordenades UTM i cotes absolutes permet
recuperar plantes anteriors i complementar-les amb total fiabilitat.

Registre gràfic: seccions

Les seccions reflecteixen un tall estratigràfic dins l’excavació. Es poden fer:

- Plantejant línies a la zona d’excavació des de l’inici i prenent cotes des del començament del
treball.
- Acotant de forma fidedigna totes les UE que es documentes durant els treballs d’excavació
- Fent passar a posteriori les seccions per on més ens interessi
- Fent seccions concretes d’aquells elements que més ens interessin
- Combinant les diverses formes

Registre gràfic: presa de cotes

Tot jaciment té un punt zero que es coneix com a COTA 0, mesura que se situa en un lloc que no es modificarà̀
ni alterarà̀ durant tota l’excavació́ . L’elecció́ de l'P0 s'ha de fer tenint en compte l’extensió́ i forma del jaciment,
preferiblement en el punt més elevat del mateix per assegurar-nos que les mesures que prenguem estiguin per
sota de l'P0 (si des P0 excavem cap baix, els números sempre seran negatius pel que fa a P0).

5
Per tan, abans de començar l'excavació, o el primer dia, tot l'equip sabrà on es troba el P0, que estarà marcat de
manera que sigui fàcilment identificable. Generalment amb un esprai de color cridaner amb les sigles P0. Cada
matí, qui munti el nivell deixarà un paper enganxat al nivel amb l’alçada respecte al P0 d’aquell dia; en el
nostre exemple: 1,60

Registre fotogràfics
Les fotos que es fan per a documentació de UE han de tenir unes característiques concretes (tenint el jaciment
net)
1. Han de reflectir el número d’UE, o bé amb una pissarra o bé amb un registre clar que no ofereixi
dubtes.
2. Han de reflectir el màxim de la UE o les UE’s
3. Han de reflectir l’orientació de la fotografia. O bé amb la indicació del Nord o bé amb un registre clar
(sempre han de tenir un nord)
4. Han de tenir una referència de mesures, amb jaló o amb algun altre tipus de referència.

Les fotografies es fan principalment amb drons, i des de dalt. Si no, s’utilitza la fotografia normal.

Cal també fer, però, un altre tipus de fotografies.

- Fotografies general d’àmbits de zones o generals de l’excavació
- Fotografies sense jaló ni altres elements per a altres usos, com publicacions, difusió, exposicions...
- Fotografies del desenvolupament dels treballs

Informatitzacions
Totes les fitxes s’han de poder introduir en una base de dades i s’han de pensar amb aquesta finalitat.
S’han de poder fer diferents tipus de recerca
- A la base de dades de la UE
Per definició, per relacions, per composició, per cronologia.

El registre gràfic es sol fer amb el programa Autocad, que permet:

- Canviar d’escala
- Ordenar per capes que permetran veure unes estructures o unes altres, o totes, o veure cotes o no,
números d’UE o no, altres anotacions o no ...
- Marcar seccions alçats
- Aixecar reconstruccions virtuals en 3D amb altres programes
- Presentar plantes per fases

També caldrà fer una base de dades amb tots els plànols, que ens permeti cercar UE’s
- Les fotografies realitzades durant l’excavació han de ser identificades amb un número
- Per cada fotografia cal fer una fitxa on han de figurar una descripció, les observacions que es
considerin oportunes i les UE que s’hi veuen.
- La introducció de les fitxes en una base de dades han de permetre fer una recerca per la qual
puguem buscar a quines fotografies hi ha documentada una determinada UE.

2. Tipus de jaciment

2.1 Segons cronologia

Prehistòria
Sense estructura construïdes
Podem trobar:

6
 - Materials que indiquin ocupació
- Llars de foc
- Estructura de combustió
- Enterrament

Se sol aplicar el mètode Laplace, a vegades amb Harris-Carandini

Ex: ceràmica d’època Cardial del neolític (primeres ceràmiques)

Protohistòrics / Històrics
Habitualment amb estructures construïdes
S’aplica el mètode Harris-Carandini, es poden dividir en molts períodes i cadascun en subperíodes:
- Protohistòria
- Època antiga (romana bàsicament)
- Època medieval
- Època moderna
- Època contemporània

Protohistòrics
- Se solen trobar restes construïdes
- Poden haver fonts indirectes
- S’aplica el mètode Harris-Carandini
- Multitud de tipus de restes

Època antiga
- Jaciments complexos
- Molta variabilitat
- Documents històrics
- Epigrafia
- Molts paral·lels (alguns amb conservació excepcional)

Època medieval i moderna

- Jaciments complexos
- Molta variabilitat
- Documents històrics en arxius
- Existència d’edificis conservats

Època contemporània
- Textos recents
- Paral·lels conservats
- A partir de determinat moment, records de persones vives o història oral

2.2 Segons situació

Les dues diferències bàsiques serien:
- Jaciments en zona urbana
- Jaciments en zona no urbana
Les problemàtiques a l’hora de plantejar l’excavació solen ser diferents

En zona urbana:
- Solen tenir uns límits físics marcats per la urbanització́

7
 - Hi sol haver una forta superposició́ d’ocupació́ , amb restes que poden anar des de la fase més
antiga (sigui la que sigui) fins a l’actualitat
- Aquesta superposició́ pot haver comportar la greu afectació́ o desaparició́ de restes d’algunes fases
- Cal tenir present la presència de serveis varis, que poden haver afectat el jaciment i impedir
l’excavació́ en determinats punts
- Cal tenir molt en compte aspectes de seguretat (edificis veïns)
- Cal ser conscients de les implicacions en els veïns i en la vida de la ciutat

2.3 Per funcionalitat

- D’hàbitat: qualsevol assentament humà on es viu
- Funeraris: qualsevol jaciment on s’ha inhumat o incinerat persones
- De producció́: centres on s’ha dut a terme de forma especifica una activitat productiva
- Defensiu / militar: jaciment amb una funcionalitat relacionada amb la defensa del territori
- Relacionats amb rituals i cerimònies: de tipus cultual o religiós
- Vies de comunicació́

Hi ha jaciments on es donen dues o més funcionalitats. Existeixen diferents tipus de jaciments:

Dins del jaciments d’hàbitat trobem: els estables o estacionals i la ciutat, poblat, nucli rural, aïllat. Algunes
característiques del jaciment d’hàbitat són les següents:

- Són els més importants i nombrosos

- És el lloc on es van desenvolupar la major part de les activitats de la comunitat
- Deposició de materials habitualment lenta i gradual
- Troballes de materials residuals, abandonats, perduts, oblidats o destruïts violentament. Les
troballes poden ser diferents si s’ha produït un final sobtat de l’ocupació
- Estratigrafies complexes, a vegades amb llargs períodes d’ocupació
- Proporcionen informació de la infraestructura econòmica, de l’organització social i política de la
comunitat

Dins del jaciments funeraris hi ha:

- Necròpolis i Aïllat
- En posició primària i posició secundària
- Inhumació i cremació
- Individual i col·lectiu

Les característiques principals són les següents:

- Ens poden informar sobre el món simbòlic, sobre ritus i cultes

- Ens poden proporcionar cronologies absolutes
- Ens poden informar sobre aspectes físics de la població
- Ens poden informar sobre activitats i formes de vida

Jaciments productius, poden ser de moltíssims tipus:

- Agraris
- D’emmagatzematge
- Producció d’aliments (vi, oli, salaons)
- Producció ceràmica
- Metal·lúrgia
- Adoberies
- Tints

8
 - Vapors
- Tèxtils

Jaciments defensius/militars

- Muralles de ciutat o poblat

- Campaments
- Torres de defensa o altres construccions puntuals
- Castells
- Ciutadelles
- Refugis
- Camps de batalla

Algunes característiques són:

- Podem presentar estructures i importants o molt febles

- Ens informen sobre tècniques militars
- Ens informen sobre aspectes constructius
- Ens informen sobre conflictes, amb el seu transfons polític, social, econòmic...
- Nou corrent: arqueologia del conflicte

Jaciments relacionats amb rituals i cerimònies

- Indrets amb càrrega simbòlica

- Temples, santuaris
- Dipòsits amb ofrenes
- De vegades són de difícil interpretació, sobretot si no hi ha documents escrits
- És habitual la continuïtat en el temps per la pervivència del culte

Vies de comunicació

- Ens informen sobre la comunicació i el transport

- Ens informen sobre las relacions entre àrees geogràfiques o poblacions
- Ens informen del comerç
- Ens informen de la ocupació i la implantació en el territori