La prospecció química:

anàlisis de fosfats
 Bibliografia

Pasquinucci, M. Trément, F. (Ed.): Non-Destructive Techniques

Applied to Landscape Archaeology. The Archaeology of
Mediterranean Landscapes, 4, 2000.

L. Barba, R. Rodríguez, J. L. Córdova: Manual de técnicas

microquímicas de campo para la arqueología. Universidad
Nacional Autónoma de México (Mexico, D.F), 1991.
Les activitats humanes produeixen moltes deixalles. Els components
orgànics poden desaparèixer, però el magnesi i el calci, i sobretot el
fósfor (com a fosfat) són els més fàcils d’identificar i els que ofereixen
els millors resultats.

Els éssers humans, els animals i les plantes necessiten els fosfats.
Aquests minerals són presents en els seus organismes i en les seves
secrecions.

Cicle del fósfor

Percentatge de fosfat en els organismes vius:
Olof Arrhenius
(Suècia 1896-1977)

- fruites 0,01: %

-ossos humans i animals: 35 %

- carn: 0,05 %

- excrements animals i humans: de 0,2 a 1,1 %

Metodologia per a realitzar anàlisis de fosfats
1. S’ha de crear una malla de prospecció

2. Recollida sistemàtica
3. Pes de les mostres
4. Anàlisis de les mostres
 Anàlisi de fosfats utilitzats en arqueologia:

•Cartografia extensiva: Mostres cada 10 a 50 m, per tal de

prospectar llocs d’hàbitat i certes àrees d’activitat.

•Anàlisis de superfícies restringides. Mostres a intervals

de 0,3 a 2 m, per tal d’analitzar la funció dels edificis i de
llur entorn immediat.

•Anàlisis intensives (microprospecció): recollida de

mostres a intèrvals de 1 a 10 cm, que poden evidenciar la
posició d’un cos en una sepultura.
 Límits del mètode

•Els mapes de fosfats poden indicar la QUANTITAT que tenen els sòls.

•Però NO en poden determinar l’origen

•TAMPOC poden datar el moment de llur deposició.

•El mètode permet detectar ACTIVITATS

Resultats de les anàlisis de fosfats realitzades
al jaciment de Flögeln-Eekhöltjen, Baixa
Saxònia (s. V-VI aC).
 Instruccions per extreure les mostres de fosfats (I)
1. Els intèrvals entre les mostres recollides depenen de l’extensió i de l’estructura.

2. La quadrícula ha de seguir l’orientació de l’edifici els intèrvals de les mostres han

de ser constants.

3. La granulometria determina les dimensions de les mostres.

4. Cal evitar prendre les mostres dins les pròpies restes arqueològiques i dins de
zones que presentin alguna perturbació.
 Instruccions per extreure les mostres de fosfats (II)

5. Cal prendre sempre les mostres a la mateixa

profunditat.

6. Cal embolicar les mostres dins de bosses de plàstic.

7. S’utilitzarà una numeració contínua, respectant les

línies de les mostres.

8. La quadrícula de les mostres ha d’estar en relació a les

coordenades de l’excavació.

9. En operacions de salvament, caldria analitzar-les

prèviament per fer una estimació del resultat.
Prospecció acústica