Vaig ser Hamlet. Dempeus a la costa parlant amb el rompent bla bla.

A l’esquena que les ruines d'Europa. Les campanes tocaven

l’enterrament oficial, assassí vidua eren parella, en pas de marxa,
darrera el taüt del cadáver il·lustre, els consellers, bramant amb dol mal
pagat.

QUI ÉS EL MORT EN EL COTXE MORTUORI AL VOLTANT DEL QUAL

SE SENT MOLTA CRIDÒRIA I LAMENTS EL CADÀVER ÉS D'UN
GRAN DONANT D'ALMOINES la filera de la població, obra del seu art
polític FOU UN HOME HO PRENIA TOT NOMÉS DE TOTS.

Vaig aturar el seguici mortuori, vaig forçar el taüt amb l'espasa, en el fet,
la fulla es va partir, amb la resta troncada ho vaig aconseguir i vaig
repartir el mort engendrador CARN I CARN S'AJUNTEN AMB PLAER
entre els personatges mísers que ens envolten. El dol es convertí en
alegria, l'alegria en petons, damunt el taüt buit l'assassí va muntar la
vidua.

T’HE D'AJUDAR A POSAR-TE DAMUNT ONCLE OBRE LES CAMES

MAMA. Em vaig estirar a terra i vaig sentir el món girant les seves voltes
amb pas acompassat de descomposició.

(La máquina Hamlet.)