Tema 1. El Pla de Mandat de la Diputació de Tarragona 2024-2027.

Reptes i línies
estratègiques. Diputació de Tarragona, els ODS i l’Aliança Catalunya 2030.

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), oficialment coneguts mitjançant l'agenda

per Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, són un
conjunt d'objectius relacionats amb el desenvolupament sostenible, creats per les Nacions
Unides i promoguts com a objectius mundials per al desenvolupament sostenible.
Substitueixen els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), que caducaren a final de
2015. Els ODS són vàlids de 2015 a 2030. Hi ha 17 objectius i 169 metes específiques per a
aquests objectius. L'Agenda 2030 és una agenda transformadora, que posa la igualtat i la
dignitat de les persones al centre i és una crida per a canviar el nostre estil de
desenvolupament, respectant el medi ambient.

L'agost de 2015, 193 països van acordar els 17 objectius següents, que cal assolir per l'any
2030:

- ODS 1. Fi de la pobresa: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot arreu.
- ODS 2. Fam zero: Posar fi a la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària,
millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible.
- ODS 3. Salut i benestar. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les
edats.
- ODS 4. Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva per a tots i promoure
oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives.
- ODS 5. Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere a través de l'enfortiment
de dones adultes i joves.
- ODS 6. Aigua neta i sanejament. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de
l'aigua i de les condicions de sanejament a tothom.
- ODS 7. Energia neta i assequible: Garantir l'accés de totes les persones a fonts
d'energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables.
- ODS 8. Treball digne i creixement econòmic: Promoure un creixement econòmic
sostingut, inclusiu i sostenible, una ocupació plena i productiva, i un treball digne per a
totes les persones.
- ODS 9. Innovació i infraestructures: Construir infraestructures resistents, promoure
una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
- ODS 10. Reducció de la desigualtat: Reduir la desigualtat entre i dins dels països.
- ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles: Crear ciutats sostenibles i poblats humans
que siguin inclusius, segurs i resistents.
- ODS 12. Consum responsable: Garantir un consum i patrons de producció sostenibles.
- ODS 13. Lluita contra el canvi climàtic: Combatre amb urgència el canvi climàtic i els
seus efectes.
- ODS 14. Flora i fauna aquàtiques: Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans,
mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible.
- ODS 15. Flora i fauna terrestres: Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels
ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la
 desertificació, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la
biodiversitat.
- ODS 16. Pau i justícia: Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un
desenvolupament sostenible, proporcionar a totes les persones accés a la justícia i
desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
- ODS 17. Aliances per als objectius mundials: Enfortir els mitjans per implementar i
revitalitzar les associacions mundials per a un desenvolupament sostenible.

Aliança Catalunya 2030

El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030

per al desenvolupament sostenible, un full de ruta global adoptat des de la consciència de
“poder ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i l’última que encara
tingui possibilitats de salvar el planeta”. El repte és majúscul, però ineludible davant dels
reptes a què fa front el nostre planeta, que estan interconnectats i requereixen una actuació
urgent.

La resolució de Nacions Unides ‘Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al

desenvolupament sostenible’ reconeix que l’assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament
Sostenible és una responsabilitat compartida i encoratja a crear aliances entre tots els països i
actors per assolir els ODS.

Amb aquest esperit, neix l'Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país oberta a tota la
societat catalana per compartir informació, recursos i bones pràctiques, així com impulsar
iniciatives conjuntes per assolir els ODS.

Què és?

El Parlament de Catalunya, en la seva Moció 20/XII sobre l’Agenda 2030 per al

desenvolupament sostenible, insta el Govern a impulsar una aliança d’actors públics i privats
que, havent subscrit l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, contribueixin a la
localització a Catalunya dels ODS per mitjà de compromisos concrets.

L’Acord nacional per a l'Agenda 2030, elaborat per un primer nucli d’organitzacions de la
societat civil i diverses administracions que han estat capdavanteres en la concreció dels ODS a
Catalunya, va ser aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020. Proposa una visió compartida
sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que
han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial,
sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania)
per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i
“fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord va ser signat per un primer conjunt d’organitzacions el 21 de febrer de 2020 i està
obert al conjunt de la societat civil i la ciutadania per què s’hi puguin adherir i definir com
poden contribuir a avançar, des de Catalunya, en la consecució dels ODS.

Com se’n pot formar part?

L’Aliança Catalunya 2030 està oberta a qualsevol organització que vulgui sumar els seus
esforços per assolir els ODS, a escala catalana i global.
Per formar-ne part, cal formalitzar prèviament l'adhesió a l’Acord nacional per a l’Agenda
2030, mitjançant el document de sol·licitud d’adhesió a l’Acord nacional que trobareu com a
documentació relacionada en el darrer bloc d'aquest article, on es detalla el procediment a
seguir. Aquest document, degudament signat, ha d'anar acompanyat dels compromisos que
l'entitat desenvoluparà per contribuir a l’esforç col·lectiu d’assolir els ODS. Cada compromís
que la vostra organització aporti a l'Aliança Catalunya 2030 ha de ser recollit mitjançant el
model de fitxa que trobareu també al bloc esmentat abans. La sol·licitud d'adhesió,
degudament signada, i les fitxes per cadascun dels vostres compromisos s'han d'enviar a la
bústia agenda2030@gencat.cat.

Quins requisits han de complir els compromisos que aportem a l’Aliança Catalunya 2030?

Els compromisos no tenen un format estàndard, ja que les organitzacions que poden formar
part de l’Aliança Catalunya 2030 són molt diverses. Els compromisos poden estar dirigits a la
formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions
signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la
sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l'enfortiment de les
societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament
sostenible, entre d’altres.

En tot cas, han de complir amb els requisits establerts a l’Acord nacional per a l’Agenda 2030,
que són els següents:

- Incorporar una visió holística de l’Agenda 2030: sempre que sigui possible, el
compromís ha de ser amb els 17 ODS; quan l’estructura i dinàmica de treball de l'actor
no ho permeti, amb ODS concrets, sota una visió transversal.
- Comptar amb lideratge executiu: els òrgans i càrrecs directius de cada organització
(tant en l’àmbit públic com privat) hi han d’estar compromesos.
- Estar incorporats a la planificació estratègica de cada organització.
- Formar part de l’estratègia comunicativa (interna i externa) de cada organització.
- Comptar amb el finançament adequat per garantir el seu assoliment.
- Preveure, sempre que sigui possible, aliances amb altres organitzacions
(administracions, empreses, associacions, comunitat educativa i del coneixement,
mitjans de comunicació, sindicats, entre altres) i promoure models de governança
democràtica.
- Ser assolibles i tenir esperit de continuïtat i permanència.
- Estar programats en el temps (des de la seva aprovació i fins al 2030) i concretats en
accions.
- Comptar amb un sistema de monitoratge basat en indicadors i mètriques que
permetin avaluar la contribució i els impactes assolits i disposar també d’un sistema o
model de rendició de comptes adequat a les característiques de l’Agenda 2030.
Aquesta avaluació servirà per re-orientar les accions de cada organització i garantir-ne
l’efectivitat.

Quin és el procediment a seguir?

El procediment per adherir-se a l’Acord nacional i integrar-se a l’Aliança Catalunya 2030 és el
següent:

- Reflexió prèvia sobre els compromisos a aportar a l’Aliança Catalunya 2030. Per
facilitar el debat dins de la vostra organització a l’hora de definir els vostres
compromisos, teniu a la vostra disposició una guia de suport que trobareu inclosa a la
documentació relacionada d'aquest bloc.
- Aprovació dels compromisos i de la sol·licitud d’adhesió a l’Acord nacional per a
l’Agenda 2030 a Catalunya per part dels òrgans de govern de la vostra entitat.
- Emplenar la sol·licitud d'adhesió i la fitxa per cadascun dels compromisos que aporteu
a l'Aliança, seguint el model que trobareu a l'apartat de documentació relacionada
d'aquest bloc. Recordeu que cada compromís s’ha de recollir en una fitxa específica.
- Enviament de la sol·licitud d’adhesió a l’Acord nacional i de les fitxes de compromisos
al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), mitjançant la bústia
agenda2030@gencat.cat.
- Verificació dels compromisos per part de l’equip tècnic del CADS.
- Difusió de l’adhesió i visualització dels compromisos aportats a través de la pàgina web
de l’Aliança Catalunya 2030.

Tema 2. El procediment administratiu: concepte, principis i importància. El procediment

administratiu comú: regulació. L'estructura del procediment administratiu: iniciació,
ordenació, instrucció i finalització.

*Annex

Tema 3. Les eines de tramitació electrònica a Catalunya. La interoperabilitat. Les

comunicacions i les notificacions electròniques. La seu electrònica i el tauler electrònic.
L'extranet de les administracions públiques catalanes.

*Annex
Tema 4. La Unió Europea. Les institucions comunitàries i l’Agenda estratègica europea 2019-
2024.

Les institucions comunitàries

Les set institucions de la Unió Europea són: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el
Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el
Banc Central Europeu i el Tribunal de Comptes Europeu.

El marc institucional de la Unió Europea es compon de les set institucions a què els Estats
membres de la Unió europea atribueixen competències per a l'exercici comunitari de part dels
seus poders: Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell de la Unió Europea, Comissió
Europea, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes
Europeu.

Definit per l'article 13 del Tractat de la Unió Europea, aquest marc institucional “té com a
finalitat promoure els seus valors, perseguir els seus objectius, defensar els seus interessos, els
dels seus ciutadans i els dels Estats membres, així com garantir la coherència, eficàcia i
continuïtat de les seves polítiques i accions".

1. CONSELL EUROPEU

El Consell Europeu és la institució europea integrada pels 27 caps dEstat o Govern dels Estats
membres de la Unió Europea, el president de la Comissió Europea i el president del Consell
Europeu, que és qui presideix les reunions.

2. COMISSIÓ EUROPEA

La Comissió és una institució de la Unió Europea creada el 1958, amb seu a Brussel·les
(Bèlgica), que està constituïda com a òrgan executiu de la UE. Representa l'interès general de
la Unió, proposa i aplica lleis que responen als objectius dels tractats de la UE.

3. PARLAMENT EUROPEU

El Parlament Europeu és la institució que representa directament els ciutadans de la Unió

Europea, que trien els europarlamentaris per sufragi universal directe. És la institució que fa
que la Unió Europea sigui una “democràcia representativa”, tal com estableixen els tractats.

És a més un dels tres pilars que formen el “triangle” institucional clàssic de la Unió Europea,
juntament amb el Consell de la Unió Europea (el Consell), que representa els interessos dels
governs dels Estats membres, i la Comissió, que defensa els interessos institucionals de la
Unió.

4. CONSELL DE LA UE

El Consell de la Unió Europea està format pels ministres dels governs de cada país i s'encarrega
de representar els governs dels estats membres, adoptar la legislació europea i coordinar les
polítiques de la UE.
 5. TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), creat el 1952 i amb seu a Luxemburg, és una
de les set institucions de la Unió i té per missió «garantir el respecte del Dret en la
interpretació i aplicació dels Tractats» ( article 19 TUE).

6. BANC CENTRAL EUROPEU

El Banc Central Europeu (BCE) gestiona l'euro i formula i aplica la política monetària única de la
zona de l'euro. El seu objectiu principal és mantenir l'estabilitat de preus i contribuir així al
creixement econòmic i la creació d'ocupació dins de la zona euro. Aquesta institució va ser
creada el 1998 i té la seu a Frankfurt, Alemanya.

7. TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU

El Tribunal de Comptes Europeu és l'auditor extern de la UE des de l'entrada en funcionament

l'octubre del 1977.

Agenda estratègica europea 2019-2024

El Consell Europeu va establir quatre àmbits prioritaris a la seva Agenda Estratègica 2019-2024
per orientar els treballs de les institucions de la UE durant els propers cinc anys. Aquests
àmbits intenten respondre als reptes i oportunitats que emanen de la situació mundial actual.
En centrar-s'hi, la Unió pot reforçar el seu paper en el difícil entorn actual.

L'Agenda Estratègica determina també com complir les prioritats.

Les quatre prioritats:

1. Protegir els ciutadans i les llibertats

Garantir un control efectiu de les fronteres exteriors de la UE i continuar desenvolupant una

política migratòria global. Lluitar contra el terrorisme i la delinqüència transfronterera/en línia,
augmentant la resiliència de la UE davant dels desastres naturals i antropogènics.

2. Desenvolupar una base econòmica sòlida i dinàmica

Construir una economia resilient mitjançant l'aprofundiment de la Unió Econòmica i Monetària

per garantir que Europa estigui més ben preparada davant de futures pertorbacions,
completar la unió bancària i dels mercats de capitals, reforçar el paper internacional de l'euro,
invertir en capacitats i educació, donar suport a les empreses europees, adoptar la
transformació digital i desenvolupar una política industrial sòlida.

3. Construir una Europa climàticament neutra, ecològica, justa i social

Invertir en iniciatives ecològiques que millorin la qualitat de l'aire i l'aigua, promoguin

l'agricultura sostenible i preservin els sistemes mediambientals i la biodiversitat. Crear una
economia circular eficaç (en què els productes estiguin dissenyats per ser més duradors,
reutilitzables, reparables, reciclables i energèticament eficients) i un mercat de l'energia de la
UE que funcioni correctament i proporcioni energia sostenible, segura i assequible. Una
transició més ràpida cap a les energies renovables i leficiència energètica, reduint alhora la
dependència de la UE de fonts denergia externes. Posada en pràctica del pilar europeu de
drets socials.

4. Promoure els interessos i valors europeus al món

Construir una política exterior sòlida basada en una ambiciosa política de veïnatge amb setze
dels veïns meridionals i orientals més propers i un marc global d'associació amb Àfrica.
Fomentar la pau, l'estabilitat, la democràcia i els drets humans a tot el món. Garantir una
política comercial sòlida d'acord amb el multilateralisme i l'ordre internacional basat en
normes. Assumir més responsabilitat en matèria de seguretat i defensa, cooperant
estretament amb l'OTAN.
Tema 5. El Marc Financer Plurianual 2021-2027 i els instruments del Mecanisme de
Recuperació i Resiliència. Next Generation.

*Annex

Instruments del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Next Generation

El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de 18 de febrer de 2021 va publicar el Reglament

(UE) 2021/241 pel que estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és l’instrument principal de finançament del

Pla Next Generation EU (Pla de recuperació de la Unió Europea), el paquet d’estímul econòmic
més gran de la història de la UE per tal de superar aquesta greu crisi social i econòmica
derivada de la pandèmia Covid-19 i per a impulsar reformes amb la mirada posada en el futur.

Així, el Pla Next Generation EU (NGEU) es compon de dos instruments financers : el

Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el REACT-EU, que són complementaris a la
resta de recursos contemplats en el pressupost de la UE (per exemple, els coneguts fons de la
política de cohesió).

El MRR posa a disposició dels 27 Estats membres 672.500M € en subvencions i préstecs per a
inversions públiques i reformes (360.000M € es destinen a préstecs i 312.500M € a
subvencions). Per a rebre els recursos assignats, cada Estat membre ha de presentar el seu
propi pla nacional de recuperació i resiliència, que és avaluat per la Comissió Europea i aprovat
pel Consell de la UE. Més endavant es detalla el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
espanyol.

El MRR Permetrà impulsar inversions i reformes en els següents àmbits d’actuació

d’importància europea estructurats en 6 pilars:

- Transició ecològica;
- Transformació digital;
- Creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que inclogui la cohesió econòmica,
l’ocupació, la productivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat
interior que funcioni correctament amb pimes sòlides;
- Cohesió social i territorial;
- Salut i resiliència econòmica, social i institucional per augmentar la preparació i la
capacitat de reacció davant de crisis;
- Polítiques per a les generacions futures, la infància i la joventut, tals com l’educació i el
desenvolupament de capacitats.

Objectiu general del Mecanisme

En consonància amb els 6 pilars esmentats, el MRR té com a objectiu general:

- Fomentar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE millorant la resiliència, la

preparació davant de crisis, la capacitat d’ajustament i el potencial de creixement dels
Estats membres, mitigant l’impacte social i econòmic de les crisis, en particular en les
dones, contribuint a l’aplicació del pilar europeu de drets socials,
- Donar suport a la transició ecològica, contribuint a l’aplicació dels objectius climàtics
de la UE per 2030 i complint l’objectiu de neutralitat climàtica per a 2050 i de transició
digital,
- Contribuir al procés de convergència econòmica i social, a la restauració i a la
promoció del creixement sostenible i la integració de les economies de la UE,
- Fomentar la creació d’ocupació de qualitat, contribuint a l’autonomia estratègia amb
una economia oberta i generant valor afegit europeu.

Objectiu específic

El MRR pretén proporcionar als Estats membres ajuts financers perquè aconsegueixin les fites i
objectius de les reformes i inversions establerts en els seus plans de recuperació i resiliència.
Aquest objectiu es persegueix en estreta i transparent cooperació amb els Estats membres.

Activitats objecte de finançament

Dins les àrees d’actuació destacades, la CE dóna exemples específics d’inversions i reformes
per tal que la ciutadania entengui més fàcilment a què s’estan referint en cada àrea temàtica:

- Power Up: Promocionar energies renovables i netes.

Com a exemple de reforma, la CE proposa l’acceleració de tràmits burocràtics per a la
posada en marxa i instal·lació de sistemes energètics basats en renovables, siguin per
ús públic o privat. També es finançaria la creació d’un espai físic on realitzar tots els
tràmits relacionats amb aquesta instal·lació, com podria ser una oficina específica.
Aquesta oficina seria a la vegada punt de trobada per empreses, consumidors i
administracions.
Com a exemple d’inversió, la CE proposa que els sistemes de calefacció actuals de
diferents zones i municipis realitzin una transició des d’energies fòssils fins a energies
renovables, si poden ser de proveïdors de proximitat millor. En aquest cas, els
beneficiaris d’aquesta inversió serien administracions locals i/o regionals, empreses
dedicades a energies renovables, instal·ladors de xarxes dedicades a la calefacció, etc.

- Renovate: Millorar l’eficiència energètica d’edificis, públics o privats.

Com a exemple de reforma, la CE proposa un pla de certificació professional per a
treballadors de diferents sectors per tal que s’implementin mesures que contribueixin
a l’eficiència energètica d’edificis. Aquesta certificació estaria adreçada
majoritàriament a treballadors del sector de la construcció però també a instal·ladors
d’energies renovables, per exemple. Aquesta reforma aniria acompanyada de
projectes de formació per tal d’ampliar coneixements en el camp de l’eficiència
energètica.
 Com a exemple d’inversió, la CE proposa activar un pla de subvencions per a realitzar
reformes a habitatges residencials per tal de millorar la seva eficiència energètica i
sostenibilitat.

- Recharge and Refuel: Desenvolupar una xarxa de càrrega de vehicles elèctrics i híbrids
així com implementar mesures que afavoreixin el transport sostenible.
Com a exemple de reforma, la CE proposa l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana
Sostenible (SUMP en anglès), que serien aplicats a grans ciutats o àrees
metropolitanes per tal d’estructurar la mobilitat tenint en compte criteris estrictament
relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat. Aquests plans serien de caràcter
vinculant i es crearien òrgans que en garantissin el compliment.
Com a exemples senzills d’inversió, la CE proposa, primerament, la creació d’un pla de
substitució dels vehicles més contaminants (un similar al conegut pla PIVE estatal). Un
altre exemple seria la millora de la xarxa de càrrega de vehicles sostenibles arreu del
territori europeu, mitjançant iniciatives tant públiques com publicoprivades.

- Connect: Ampliar la infraestructura existent per a connexions d’internet d’alta

velocitat.
Com a exemple de reforma, la CE proposa reduir els costos administratius per
l'expansió i millora de xarxes d’internet d’alta velocitat, sobretot infraestructures de
fibra òptica i 5G.
Com a exemple d’inversió, la potenciació en el desplegament de les xarxes de fibra
òptica i 5G.

- Modernise: Es busca aprofundir en la digitalització de l’administració pública.

Com a exemple de reforma, la CE proposa, mitjançant l’ús de noves tecnologies, la
millora de la transparència de les diferents administracions. Es buscaria que més dades
fossin de lliure accés a la ciutadania, millorant la imatge de govern i combatre el frau i
la corrupció.
Com a exemple d’inversió, la CE proposa la creació en cada estat membre d’un centre
d’informació dedicat exclusivament a l’anàlisi i síntesi de diferents dades per tal que
les diferents administracions en puguin fer ús. A través de noves tècniques i
coneixements en àrees com el “Big Data”, els governs coneixerien millor l’entorn que
els envolta, facilitant la presa de decisions.

- Scale-Up: Dins l’àmbit tecnològic, millorar les capacitats de dades al núvol i apostar per
processadors sostenibles.
Com a exemple de reforma, la CE proposa promocionar l’ús de tecnologia avançada de
fabricació europea, com per exemple en el camp dels microxips. Mitjançant la creació
d’un segell de qualitat d’alta tecnologia de la UE, es busca que tant grans empreses
com pimes utilitzin productes de garantia i amb certificació europea.
Com a exemple d’inversió, la CE vol construir la propera generació de tecnologia al
núvol. Això podria implicar subvencions a la recerca en arquitectura del núvol, noves
aplicacions natives, plataformes aplicades a diferents indústries, etc.
 - Reskill and Upskill: Finançar projectes de l’àmbit educatiu que donin suport a la
formació en habilitats digitals.
Com a exemple de reforma, la CE proposa un nou marc legal que incrementi la
formació de la mà d’obra, especialment aquella que sigui de baixa qualificació o de
rang d’edat jove, en matèria de noves tecnologies i habilitats que permetin a les
persones mantenir-se al dia amb les necessitats que pugui tenir el mercat en matèria
de tecnologia.
Com a exemple d’inversió, la CE proposa crear programes de formació per tots aquells
que pertanyin al sector de l'educació, per tal de millorar coneixements sobretot en
matèria de noves tecnologies. La pandèmia ha provocat que el professorat hagi
d’utilitzar noves eines que potser desconeixia fins al moment. El pla buscaria que el
professorat estigués al corrent de les novetats en aquest àmbit per tal de millorar
l’experiència educativa.

Com a requisits indispensables per l’aprovació dels plans, es demana el següent:

- Almenys el 37% de l’assignació de cada pla ha de donar suport a la transició verda.

- Almenys el 20% de l’assignació ha de donar suport a la transició digital.

Forma de gestió

La Comissió Europea executarà el MRR en règim de gestió directa.

Un cop aprovat cada pla nacional de recuperació per Estat membre, es poden començar a
executar les actuacions per mitjà de totes les mesures d’intervenció de les administracions
públiques previstes legalment (inversions directes, convenis, convocatòries públiques de
subvenció, contractació administrativa, etc.).

A aquests efectes, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures
urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de
Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir disposicions precises per a
facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l’execució de les actuacions finançables
amb fons europeus, en especial els provinents de l’Instrument de Recuperació i Resiliència.

Així mateix, el Govern de Catalunya ha aprovat el decret llei 5/2021 que simplifica i agilita els
tràmits necessaris per gestionar els fons europeus Next Generation EU a Catalunya.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol

El Consell de la UE va aprovar el passat 13 de juliol de 2021 el Pla de Recuperació,

Transformació i Resiliència espanyol (PRTR).

El Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per a
assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari.

S’estructura en 4 eixos principals:

 Transició ecològica

Transformació digital

Cohesió social i territorial

Igualtat de gènere

Aquests eixos alhora donen peu a 10 polítiques anomenades palanca i a 30 components que
les nodreixen i que avancen els programes i inversions previstes pel període 2021-2023:

1. Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura

2. Infraestructures i ecosistemes resilients
3. Transició energètica, justa i inclusiva
4. Una Administració pel segle XXI
5. Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i
impuls a una Espanya nació emprenedora
6. Pacte per la ciència i la innovació. Reforç a les capacitats del Sistema Nacional de Salut
7. Educació i coneixement, formació continua i desenvolupament de capacitats
8. Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació
9. Impuls a la indústria de la cultura i l’esport
10. Modernització del sistema fiscal per un creixement inclusiu i sostenible

Alhora, el pla recull en total 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 reformes.

Els fons provinents del NGEU han estat inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a
2021 amb un total de 27.436 M€ en transferències. En endavant, els fons NGEU se seguiran
canalitzant a través dels PGE durant el període d’execució del PRTR (fins a 2026).

Les inversions previstes es canalitzaran mitjançant diversos instruments de gestió pública:

- La inversió directa de l’Estat;

- Els convenis amb les CCAA o CCLL per la gestió de projectes de renovació d’habitatge,
en l’àmbit de la salut i l’educació, de mobilitat urbana, etc.
- Els fons es gestionaran en cogovernança entre els diferents nivells de l’Administració.
En els PGE es determinaran les partides pressupostàries dels fons NGEU per cada
ministeri i en les àrees de competència de les CCAA se signaran convenis per a la seva
gestió i execució. Les entitats locals, a més, tindran una participació activa en la
proposta i desenvolupament dels projectes. Es posaran a la seva disposició part dels
fons. En qualsevol cas, seran els diferents ministeris els que publiquin les
convocatòries per a la presentació de projectes;
- Les subvencions per la iniciativa privada, per projectes com ara el desplegament de les
xarxes d’alta velocitat, els projectes tractors de 5G, la recerca bàsica, la digitalització
de les pimes, la modernització de la xarxa de centres tecnològics i d’innovació digital,
etc.;
 - La participació en consorcis, fons publicoprivats o en capital d’empreses, per l’execució
de grans projectes tractors de digitalització sectorial, per exemple;
- Els ajuts públics via instruments financers, com ara crèdits, garanties i fons d’inversió.
Per exemple, el fons NEXT-TECH per empreses emergents;
- La compra pública innovadora, per a la digitalització de l’Administració;
- La participació en projectes transnacionals o Projectes Importants d’Interès Comú
Europeu (IPCEI) per a projectes en hidrogen verd, bateries de liti, cloud, satèl·lits,
microprocessadors, etc.
Com a regla general, es finançaran només aquelles despeses que siguin no recurrents i
que suposin un canvi estructural i un impacte continu sobre la resiliència econòmica i
social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació.

Compatibilitats amb altres fons

El MRR no substituirà, excepte en casos degudament justificats, les despeses pressupostàries

nacionals ordinàries i respectarà el principi d’addicionalitat del finançament de la UE.

Els ajuts del MRR se sumaran als proporcionats per altres programes i instruments de la UE.
Les reformes i projectes d’inversió podran rebre ajut d’altres programes i instruments de la UE
sempre que l’ajut no cobreixi el mateix cost.

Beneficiaris

Els beneficiaris són els 27 Estats Membres de la UE.

Finaçament del NGEU i del MRR

Els fons NGEU es finançaran amb recursos propis de la UE mitjançant una estratègia de
finançament diversificada. La Comissió Europea, en representació de la UE, emetrà bons al
mercat de capitals des de 2021 fins a 2026 amb valor d’uns 150.000 milions d’euros l’any, amb
un total de 750.000 M€ a preus de 2018.

Pressupost

Pressupost total: 672.500M €

Pressupost per Espanya: 69.528.050M €

Tema 6. Els Fons Europeus de gestió directa i els Fons Europeus de gestió compartida 2021-
2027.

La Unió Europea està dotada d’una àmplia gamma d’instruments financers a través dels quals
es duen a terme inversions per aconseguir els objectius polítics, econòmics, socials i
mediambientals de la Unió. La majoria de fons estan contemplats en els Marcs Financers
Pluriennals (MFP). Aquests marcs representen plans de despesa pluriennal que, a través de la
negociació entre els Estats Membres i les institucions europees, tradueixen en termes
financers les prioritats polítiques de la UE i acoten la seva despesa durant un període
determinat. En l'actualitat, els marcs financers es negocien per a períodes de 7 anys, essent el
MFP 2021-2027 el marc vigent.

La gestió dels fons està subjecte a regles i procediments per assegurar-ne el bon ús, la
transparència i, quan s’escau, la corresponsabilitat de les autoritats nacionals i regionals. Hi ha
principalment tres modalitats de gestió:

- Gestió directa: són fons gestionats directament per la Comissió Europea i representen
entorn al 20% de la seva despesa pressupostària.
- Gestió compartida: implica una corresponsabilitat en la gestió dels fons entre la
Comissió Europea i les administracions dels Estats Membres nacionals, regionals i
locals. Representa entorn al 70% de la despesa. La política agrària i la de cohesió són
les principals polítiques d'inversió de la UE i els seus fons es gestionen de forma
compartida. La política de cohesió beneficia a totes les regions de la Unió (en especial
les més desafavorides), impulsa el desenvolupament econòmic sostenible, la creació
d'ocupació, la competitivitat empresarial i la protecció del medi ambient. La UE recolza
la consecució d'aquests objectius mitjançant la utilització dels Fons Estructurals i
d'Inversió Europeus.
- Gestió indirecta: els fons són gestionats per organitzacions associades, organismes
internacionals o altres autoritats dins i fora de la UE. Representen entorn el 10% de la
despesa pressupostària, i engloben les ajudes humanitàries, contra catàstrofes, per la
promoció dels valors de la UE i pel desenvolupament de països tercers.
Tema 7. El treball en xarxa i la gestió relacional en el desenvolupament de projectes
europeus.

Tema 8. El cicle de vida d’un projecte. Especial atenció als projectes europeus: Fases:
Configuració del projecte, Posada en marxa i desenvolupament.

Tema 9. Auditoria de projectes amb finançament europeu.

Tema 10. L’anàlisi de problemes i la presa de decisions. Anàlisi de les causes. Tècniques de
decisió. Anàlisi d’alternatives, prioritats, oportunitats i riscos. Anàlisi de solucions.
Desenvolupament del pla d’acció.