La Firdaus (en àrab “paradís”) espera a la presó que

s’executi la condemna per haver matat un home. Mentre

això on succeeixi aprofita per explicar la seva existència
fins llavors. Una vida marcada per l’explotació i la
injustícia i que ve a demostrar la difícil existència de les
dones al món àrab.

Filla maltractada va acabar, com moltes noies, casada per

conveniència amb un home més gran que ella (un parent,
a més). La seva experiència com a treballadora no va ser
millor i, fins i tot, acaba treballant com a prostituta per a
un proxeneta. Així que aquesta vida més a prop de
l’infern que del paradís no podia acabar més que d’una
forma tràgica.

La novel·la està basada en una història real.

Nawal Sadawi (Egipte, 1931-2021) va ser una escriptora,

doctora i activista egípcia molt reconeguda per la seva
lluita feminista. Un activisme que va provocar la censura
de la seva obra, la pèrdua de la seva feina i, finalment, la
seva entrada a la presó. En l’àmbit familiar, tot i rebre una
bona educació, va patir l’ablació del clítoris. Un acte
brutal que va marcar la seva obra més endavant.

Doctora de professió, la seva feina a ambients rurals li va

fer veure les dificultats de les dones del seu país.
Aquestes experiències les va explicar a Memòries d’una
doctora. Va ser l’any 1969 amb la publicació de l’obra
Women and sex el que va provocar l’inici dels problemes
abans comentats. Però Sadawi mai va deixar de banda el
seu activisme polític i va ser present a diferents actes de
protesta relacionats fins la seva mort.
La situació de la dona al món àrab és un tema sempre
controvertit a occident. La por a la reacció de l’islamisme
radical (present en molts governs) fa que les protestes
occidentals, si es produeixen, es facin amb la boca petita
i només en casos molt obvis. I això que tenim exemples
de repressions brutals contra els moviments feministes i
règims totalitaris que basen part del seu poder en el
sotmetiment de les dones.

Però la modernitat, i potser aquest cop hem de donar les

gràcies a les xarxes informàtiques, també va arribant a
aquestes societats, com ho demostra la publicació de
llibres com El Himen y el hiyab de Mona Eltahawy que
s’atreveix amb un tema tabú com és la sexualitat de la
dona àrab o Yo maté a Sherezade de Joumana Haddad
que intenta oferir un retrat fidel de la realitat de les
dones al món àrab.

Més enllà de la seva vessant d’escriptora, Nawal Sadawi

va ser una activista pels drets de les dones. Així que us
oferim un fragment d’una de les seves obres en aquest
àmbit:

“Históricamente es sabido que la esclavitud se sustentó

en el engaño del esclavo y de la mujer, negándoles el
placer corporal y los derechos materiales merecidos por
su trabajo y esfuerzo. A cambio les daban la felicidad
espiritual, resultado de la adoración de la divinidad
masculina, ellos, los gobernantes del estado y la religión,
en este mundo y en el más allá. El placer, por tanto, se
convirtió en algo prohibido para las mujeres y los
esclavos, al igual que el fruto prohibido del conocimiento
(...)”.
Extret de : La cara oculta de Eva (Kailas, 2017). Traducció de María Luisa
Fuentes