Dossier de la sessió de març de 2024 del Club de Lectura Pla 9 de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura de Mollet del Vallès. Parlem de "Dona al punt zero" de Nawal Saadawi.
Dossier de la sessió de març de 2024 del Club de Lectura Pla 9 de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura de Mollet del Vallès. Parlem de "Dona al punt zero" de Nawal Saadawi.
Dossier de la sessió de març de 2024 del Club de Lectura Pla 9 de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura de Mollet del Vallès. Parlem de "Dona al punt zero" de Nawal Saadawi.
La Firdaus (en àrab “paradís”) espera a la presó que
s’executi la condemna per haver matat un home. Mentre
això on succeeixi aprofita per explicar la seva existència fins llavors. Una vida marcada per l’explotació i la injustícia i que ve a demostrar la difícil existència de les dones al món àrab.
Filla maltractada va acabar, com moltes noies, casada per
conveniència amb un home més gran que ella (un parent, a més). La seva experiència com a treballadora no va ser millor i, fins i tot, acaba treballant com a prostituta per a un proxeneta. Així que aquesta vida més a prop de l’infern que del paradís no podia acabar més que d’una forma tràgica.
La novel·la està basada en una història real.
Nawal Sadawi (Egipte, 1931-2021) va ser una escriptora,
doctora i activista egípcia molt reconeguda per la seva lluita feminista. Un activisme que va provocar la censura de la seva obra, la pèrdua de la seva feina i, finalment, la seva entrada a la presó. En l’àmbit familiar, tot i rebre una bona educació, va patir l’ablació del clítoris. Un acte brutal que va marcar la seva obra més endavant.
Doctora de professió, la seva feina a ambients rurals li va
fer veure les dificultats de les dones del seu país. Aquestes experiències les va explicar a Memòries d’una doctora. Va ser l’any 1969 amb la publicació de l’obra Women and sex el que va provocar l’inici dels problemes abans comentats. Però Sadawi mai va deixar de banda el seu activisme polític i va ser present a diferents actes de protesta relacionats fins la seva mort. La situació de la dona al món àrab és un tema sempre controvertit a occident. La por a la reacció de l’islamisme radical (present en molts governs) fa que les protestes occidentals, si es produeixen, es facin amb la boca petita i només en casos molt obvis. I això que tenim exemples de repressions brutals contra els moviments feministes i règims totalitaris que basen part del seu poder en el sotmetiment de les dones.
Però la modernitat, i potser aquest cop hem de donar les
gràcies a les xarxes informàtiques, també va arribant a aquestes societats, com ho demostra la publicació de llibres com El Himen y el hiyab de Mona Eltahawy que s’atreveix amb un tema tabú com és la sexualitat de la dona àrab o Yo maté a Sherezade de Joumana Haddad que intenta oferir un retrat fidel de la realitat de les dones al món àrab.
Més enllà de la seva vessant d’escriptora, Nawal Sadawi
va ser una activista pels drets de les dones. Així que us oferim un fragment d’una de les seves obres en aquest àmbit:
“Históricamente es sabido que la esclavitud se sustentó
en el engaño del esclavo y de la mujer, negándoles el placer corporal y los derechos materiales merecidos por su trabajo y esfuerzo. A cambio les daban la felicidad espiritual, resultado de la adoración de la divinidad masculina, ellos, los gobernantes del estado y la religión, en este mundo y en el más allá. El placer, por tanto, se convirtió en algo prohibido para las mujeres y los esclavos, al igual que el fruto prohibido del conocimiento (...)”. Extret de : La cara oculta de Eva (Kailas, 2017). Traducció de María Luisa Fuentes