AIGUA MORTA

I de sobte aquell mantell de blau profund va emmalaltir

I el que li faltava a allò sense vida, se'l va emportar.
I el temps i l'aigua, en un intent per salvar-se;
el van tornar quasi invisible i tan sols mal va causar.
I un dia, la mar embravida i amb violent onatge,
els seus corrents ens van retornar aquelles falses meduses.
Aquelles que tanta mort en el seu món havien deixat.
Aquelles que el destí de l'avarícia no podia haver salvat.

SOROLLS COLORITS
Al costat de la meua casa un riu de colors hi ha,
però plantes i peixos al voltant no té.
Al costat de la meua casa un sòl de colors hi ha,
però pedres en eixir, mai podré trepitjar.
Al costat de la meua casa un fum de colors s’acosta,
però amb la brisa res a veure té.
Al costat de la meua casa a un edifici de colors tots a treballar van,
però a vegades per a descansar no tornaran.
Al costat de la meua casa ja no hi ha cap color,
però encara els puc sentir cridar desesperació