"Abrir yá el puente alcalde. Ya esta bien."_Avinguda pineda, núm.

8 - 10, Castelldefels,
08860.

Obriu. Obriu els carrers, les avingudes, les carreteres, els parcs, les deixalleries, la
merda del gos, la del colom també, els llamps dels motors masculins, les botes
sostingudes pels teus nervis... Feu el que vulgueu, però obriu. Obriu aquesta via tacada
d'arxius grisos que s'allarguen fins cobrir l'horitzó, com un regal que desembolico mica
en mica amb els meus peus.

Aquest carrer és una reserva. Una peça de museu polida i encerada pel plom dels
cossos. Del meu automòbil que em porta de casa a la feina i de la feina a l'oci i de l'oci a
casa. I de casa a la feina i de la feina a l'oci i de l'oci a casa. I de casa a la feina i de la
feina a l'oci i de l'oci a casa. I algunes vegades, en ocasions molt concretes,
esdeveniments especials, situacions extraordinàries, puc dir que la ciutat em porta
enlloc, rere un supermercat, a un bosc imaginat, sota la lluor dels fanals... Al lloc on
parlem, de carrer a carrer. Preguntes pel teu nom, cap a on et dirigeixes, de on vens, la
teva allargada, els teus annexes, les teves senyals, què és el que diuen, qui és qui
allotges i si sempre hi ha estat...

I jo trenco els plors dels automòbils que travessen poc a poc el teu cos de quitrà, escric a
les teves galtes les respostes a les preguntes que fas amb el pol·len d'un pintura afònica
de tant silenci, trepitjo la teva pell nua i enfangada amb el suor del vidre, de les chustas,
dels condoms, de l'aigua, del paper... I ho faig sense avisar-te, sense enviar-te cap
missatge ni escriure't una carta alertant de la meva passada. Llavors arribo i és del tot
ben curiós. Obres i dius "passeu, passeu". Com aquella cançó que sempre cantaves, te'n
recordes? Tot just com aquella cançó.