Professional Documents
Culture Documents
J O S E P
C A R N E R
Farà aviat un any que cada dia T'he vist, en afermada primavera,
et veig per la finestra al meu costat, movent a flocs el teu ramatge espès,
oh noble auró d'un jardinet, que muntes i entaforant-hi mes de cinc finestres
més alt que no el teulat! i retallant-ne tres.
T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te Ja encambres dues merles amoroses;
de gronxada pintura en fi dibuix: gais, pluja i vent vanen ton delit;
gran pomell d'angles, dominant el ròssec mous fulles fosques i arracades tendres
de fulles en garbuix. i el sol juga amb ta nit.
I en l'alt escaig de la claror del dia, Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure;
quan als carrers la fosca, s'ajaçà, tu no m'hauries d'envejar aquest do:
dalt de ton cim els falciots fressegen ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,
com dalt d'un campanar. encara dones flor—.
Sovint em veus entre papers i llibres, Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies!
arraconats de la cortina els plecs, Si algú roba el meu nom, temps a venir,
o cercant ton consol en la fatiga que no retreguin una tasca incerta,
o solament perplex. sinó el teu cor veí.