1.

LA CONSTRUCCIÓ A LA PREHISTÒRIA
 1.1. INTRODUCCIÓ

 PALEOLÍTIC
 NOMADES
 ABRICS NATURALS
 HABITAT AÏLLAT

 NEOLÍTIC
 SEDENTARIS
 HABITATGES
 AGRUPACIÓ (POBLATS, “CIUTATS”)
 CONDICIONANTS EN L’HABITATGE A LA
PREHISTÒRIA

 GEOGRAFIA I CLIMA
 MATERIALS DE L’ENTORN
 FUSTA
 PEDRA
 ARGILA O TERRA
 EINES DE TREBALL
 INDÚSTRIA LÍTICA
EXPLOSIÓ CULTURAL AL MITJÀ ORIENT

 AGRICULTURA
 ESCRIPTURA
 NAVEGACIÓ
 RODA
 MONEDA
 COMERÇ
 ETC.
 EXPLOSIÓ CULTURAL VERSUS
CONSTRUCCIÓ

 APARICIÓ DE TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES

 FUNCIONALITAT
 LLAR DE FOC
 MIDES

 REBOST

 MURALLA

 AGRUPACIÓ

 ETC.
 TÈCNIQUES I MODELS CONSTRUCTIUS

 PALEOLÍTIC
 HOMOGENEÏTAT

 NEOLÍTIC (CREIXENT
FÈRTIL 12000 aC.)
 HETEREOGENEÏTAT
 1.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES

 1.2.1. INTRODUCCIÓ
 FONAMENTS ?
 MURS ≠ o = COBERTA (PALEOLÍTIC)
 CONSTRUCCIÓ HABITATGES
 1.2.2. ELS MURS
PALEOLÍTIC
 1. ABRICS OBERTS
 RASES I PARAPET DE PEDRES
 PARAPETS DE FUSTA I
MATÈRIES VEGETALS
 2. ARMADURES I
TANCAMENTS LLEUGERS
 TENDES O CABANES A VEGADES
SEMIENTERRADES CIRCULARS.
 OSSOS DE MAMUT
 TRONCS
 CANYES
 BRANQUES
 PELLS
TERRA AMATA 400000 aC. (NICE)

 OVALS
 8–15 m. x 4–6
m.
 BRANQUES
 SUPORTS
 PEDRA (SÒCOL)
PALEOLÍTIC MITJÀ (95000 – 32000 aC.)
 CABANES OSSOS DE MAMUT (MOLDÀVIA)
 TALLERS, ESCORXADORS I HABITATGES

MESOLÍTIC (12000 – 8000 aC.)

 HABITATGES MURS MAÇONERIA O TOVA
AMB ESTRUCTURA DE FUSTA
NEOLÍTIC (APARICIÓ CIUTATS – POBLAT)
 JERICO (9000 aC.)
 MURALLA 7 m.
 MAÇONERIA AMB/SENSE
MORTER
 TRES CAPES
 EXTERIOR 2 m.

 INTERIOR 4 m.

 INTERMÈDIA (BUIDA)
4,5 m.
 HABITATGES CIRCULARS
 MURS PEDRA I MORTER
FANG
 SIRIA I LIBAN
 PLANTA RECTANGULAR (FUNCIONALITAT)
 ZONIFICACIÓ
 ESPAIS CONTIGUS OBERTS O TANCATS

 MILLORAR LA DEFENSA

 FACILITAR COBRIMENT (COBERTES PLANES)

 TOVA ASSECADA AL SOL I TÀPIA

 MURS SENSE FINESTRES
 OBERTURA SOSTRE (FUM I ACCÉS)
 “CIUTAT” DE ÇATAL
HÜYUC (6100 – 5600
aC.)

 HABITATGES
RECTANGULARS

 ADOSSATS A DIFERENTS
NIVELLS

 MURS CECS (DEFENSA)

 PETITES OBERTURES
CAP ALS PATIS
INTERIORS

 MURS:
 POSTS DE FUSTA

 TOVA CERÀMICA
ARMADA
AMB BRANQUES
HORITZONTALMENT
 NEOLÍTIC EUROPA (5000 aC.)
 SÒCOL PEDRA CALCÀRIA
 MUR DE FANG/TOVA
 COMPARTIMENTACIÓ

 CABANES FUSTA SESCKLOS, TESÀLIA

 TRAPEZOÏDALS
 COBERTA DOS AIGÜES
AMB BRANQUES

LEPINSKI VIR, BALCANS

NEOLÍTIC EUROPA (5000 aC.)
 MURS FANG 50 cm
 REFORÇATS PEUS DRETS
KOLOMISHCHINA
 TOVA

 PEUS DRETS DE FUSTA

RECOBERT AMB MATÈRIES EUROPA CENTRAL
VEGETAL I DESPRÉS FANG

 MURS DE PEDRA
ALLARGADES
 MOBLES DE PEDRA
 MURS ARRODONITS
SKARA BRAE, GRAN BRETANYA
 1.2.3. SOSTRES I COBERTES

 NEOLÍTIC. MURS ≠ COBERTES

 JERICO
 COBERTA CÒNICA. CAIRATS FUSTA I
ENTRAMAT HORITZONTAL
 SIRIA I LIBAN
 COBERTES PLANES FUSTA, CANYÍS
AMB FANG I ARGILA (BLANCA)
 COBERTA ACCÉS A L’HABITATGE I
EXTRACCIÓ FUM
 EUROPA
 COBERTES A DUES AIGÜES
 BIGUES FUSTA I MATÈRIA VEGETAL AMB
FANG
 OSSOS DE BALENA I PELLS ANIMALS
 1.2.4. ACABATS
 LA PINTURA
 COVES I HABITATGES

REVESTIMENT ARGILA
BLANCA (CALÇ)
PAVIMENTS
 LLOSES

 TERRA TREPITJADA
 2. LA CONSTRUCCIÓ A L’ANTIGUITAT
2.1. LA CONSTRUCCIÓ EGIPCIA (4500–30 aC.)
2.1.1. INTRODUCCIÓ
 CONSTRUCCIONS
FUNERÀRIES
 VIDA TRANSIT CAP A
L’ETERNITAT
 DESERT I NIL MARQUEN
LES CONSTRUCCIONS.
 INÈRCIA TÈRMICA I TOVA
 CONSTRUCCIÓ
ARQUITAVADA
 COLUMNES I LLINDES
 CONTEXT SOCIAL
 ARQUITECTE GRAN PRESTIGI
 IMHOTEP
 CANCELLER REI
 ADMINISTRADOR GRAN PALAU
 GRAN SACERDOT
 BEDEL APARTAMENTS REINA

 PROFESSIÓ DE PARES A FILLS

 PLÀNOLS SOBRE PAPIR,

TAULETES D’ARGILA I CALCÀRIA
(ARXIUS)
 CRONOLOGIA
1. PERÍODE PREDINÀSTIC 4500-3007 aC. TENIM EL REI ESCORPIT
2. PERÍODE PROTODINÀSTIC 3007-2682 aC. INCLOU LA I i II DINASTIA
3. REGNE ANTIC 2649 – 2152 aC. INCLOU DE LA III A LA VI DINASTIA.
ES EL MOMENT DE CONSTRUCCIÓ DE LES PIRÀMIDES: ZOSER (III) I
KEOPS, KEFREN I MICERINOS (VI)
4. I PERÍODE INTERMEDI 2152-2065. INCLOU DE LA VII A LA XI
DINASTIA
5. IMPERI MITJA 2065-1781 aC. INCLOU LA XI i XII DINASTIA.
UNIFICACIÓ D’EGIPTE
6. II PERÍODE INERMEDI 1781-1550 aC. INCLOU XIII i XIV DINASTIA
7. PERÍODE HICSO 1650-1550 aC. INCLOU DE LA XV A LA XVII DINASTIA
8. IMPERI NOU 1550-1070 aC. REGNA LA XVIII DINASTIA (HATSHEPSUT
I TUTANKAMÓN)
9. PERÍODE RAMESIDA 1291-1185 aC. INCLOU XIX i XX DINASTIA
10. III PERÍODE INTERMEDI 1069-664 aC. INCLOU DE LA XXI A LA XXV
DINASTIA. TROBEM SOBERANS TINITES, CUSITES I SACERDOTS REIS
11. IMPERI TARDÀ 664-332 aC. INCLOU DE LA XXVI A LA XXXI DINASTIA.
EN AQUEST PERÍODE TENIM LA I i II DOMINACIÓ PERSA.
12. CONQUESTA MACEDONIA 332-304 aC. ALEXANDRE III EL GRAN
13. ÈPOCA PTOLOMAICA 304-30 aC. A PARTIR D’AQUESTA DATA PASSA A
SER UN PROVINCIA ROMANA
 2.1.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
 2.1.2.1. INTRODUCCIÓ

 MOLTES RESTES
CONSERVADES
 ESTRUCTURA
ARQUITRAVADA (LLUM
4 m. I LLINDA SENSE
TRAVAR)
 UTILITZACIÓ TOVA,
PEDRA
CALCÀRIA/SORRENCA I
MAONS CUITS
 NO VOLTES. ABSÈNCIA
FUSTA
 BONES EINES (Fe, Cu,
Au, Ag i bronze)
 CONTROL TRANSPORT
 RELLEUS REALITZATS A
PEU D’OBRA
 2.1.2.2. ELS FONAMENTS
 RASES CORREGUDES I
ALGUNES SABATES
 EN SEC
 PEDRES PETITES O
MATERIALS
ENDERROC SOTA
GRANS BLOCS DE
PEDRA
 MAONS SENSE COURE

 PLATAFORMES PEDRA
(XXV DINASTIA)
 2.1.2.3. ELS MURS

 HABITATGES 1
ESTANÇA
 MURS EN TALÚS DE
FANG
 TOVA (ARGILA I LLI)
SECADA AL SOL (23x12x7
cm) – ALTERNANT JONC,
VÍMET, PALMA I
ESTORES
 MASTABES (3000 aC.)
 MAONS CERÀMICS
SECATS AL SOL
 TALÚS
 PART SOTERRADA
 ZOSER
 PREDOMINI DE LA PEDRA
 PIRAMIDE ESCALONADA
 INTERIOR MAONS
 KEOPS (GRAN PIRÀMIDE)
 2,5 MILIONS M3 DE PEDRA
 1,6 MILIONS BLOCS PEDRA
 PES PER BLOC 2,5 T
 INTERIOR CARREUS SENSE
TREBALLAR I MAONS
CERÀMICS
 RAMPES
 ELS TEMPLES
 MUR CÀRREGA
PERIMETRAL

 COLUMNES

 PLATAFORMES
(HIPOGEUS)

 PEDRA (LUXOR I KARNAK

1300 aC.)
 RELLEUS I PINTURES
MUR
 COLUMNES
(TAMBORS)
 2.1.2.4. SOSTRES I COBERTES
 CONSTRUCCIÓ
RESIDENCIAL
 BIGUES FUSTA,
CANYES, PALMES
I ESTORES,
ACABAT DE FANG
 BIGUES FUSTA
JUNTES I
ENTARIMATS EN
ELS BENESTANTS,
ACABAT DE FANG
 MASTABES
 A PARTIR 2800aC.
COBERTA PLANA
PERÒ CORBADA
INTERIORMENT
AMAGANT EL
SOSTRE
 PIRAMIDES
 TREBALLS AMB
SORRA
 FALSES VOLTES MES
LLINDES DE PEDRA
 FALSA VOLTA EN
VOLADÍS
 TEMPLES
 FUNERARIS: BIGUES
PEDRA
ORGANITZADES
UNIDIRECCIONALME
NT
 HIPOGEUS: ROCA I
SALA COLUMNES
COBERTA AIXECADA
SISTEMA
RETICULAR.
 2.1.2.5. ACABATS
 BAIXOS RELLEUS
 MURS, BIGUES,
CAPITELLS I
SOSTRES
 ESTRUCTURA
CERÀMICA DE
SUPORT
 CAPA DE GUIX
PREVIA

 REVESTIMENTS A
BASE DE GUIX
 ESTALVI
ENERGÈTIC
 ALGUN DE CALÇ
2.2. LA CONSTRUCCIÓ MESOPOTÀMICA
(3500 - 538 aC)
 2.2.1. INTRODUCCIÓ
 TIGRIS I EUFRATES

 MAONS CERÀMICS

 NO PEDRA/FUSTA

 RIQUESA
 LLIMS AL·LUVIALS

 BETUM

 JONCS
 CRONOLOGIA
 SUMERI ARCAIC O AL’UBAID
(3500-3000 aC.)
 SUMERI O D’UR (3000-2340
aC.)
 ACADI O LAGASH (2340-2160
aC.)
 NEOSUMERI O 3ª DINASTIA
D’UR (2250-2025 aC.)
 BABILÒNIC (2100-1250 aC.)
 NEOBABILÒNIC (1250-539
aC.)
 VELL PERÍODE ASSIRI (1650-
1000 aC.)
 PERÍODE ASSIRI TARDÀ
(1000-539 aC.)
TIPOLOGIA EDIFICIS

 ZIGGURAT
 HABITATGES
 PALAUS

 CODI HAMMURABI
(1792-1750 aC.)
 2.2.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
2.2.2.1. INTRODUCCIÓ
 LA TOVA
 MURS, ARCS I VOLTES
 LA FUSTA I LA PEDRA
 DEFORMACIONS I HUMITAT

 MAONS CERÀMICS
 CUITS
 MIDES I FORMES VARIABLES
 UR. QUADRATS DE 16 O 24 cm I GRUIX
DE 6 A 10 cm
 LAGASH. RECTANGULARS DE 30x19 A
34x24 cm I DE 8 A 10 cm DE GRUIX
 NEOSUMERI. QUADRATS DE FINS 47x47
cm
 NEOBABILÒNIC. RECTANGULARS MIDES
MOLT VARIABLES I MAONS AMB BOSELL
VIDRIATS

 BETUM
 MORTER
 HUMITATS
 2.2.2.2. ELS FONAMENTS
 ASSENTAMENT
DIRECTE SOBRE
TERRENY
 ASSENTAMENT SOBRE
TURONS O RESTES
D’ARGILA (TELLS)
 FONAMENTACION POC
DEFINIDES
 DIFICULTATS
EXCAVACIÓ
 SUMERIS. PEDRA POC
TALLADA
 ASSIRIS. BLOCS DE
PEDRA TALLATS
 2.2.2.3. ELS MURS
 MURS DE JONCS TRENATS
 TOVA: ARGILA, LLI I CANYES.
FUSTA PORTES I PEDRA
SÒCOLS.
 TEMPLES (5x4 m.) I
HABITATGES MUR TOVA
RETRANQUEJAT EN TALÚS.
 ZIGGURAT D’UR (2050 aC.)
 1ª PLATAFORMA.
 TOVA INTERIOR I MAONS
CUITS EXTERIOR
(32x22x6 cm.)
 CANYÍS (SOLIDESSA I
ESLLAVISSADES)
 FORATS PER VENTILAR
(ASSECAT TOVA)
 MAÓ FUNDACIONAL FET
EN MOTLLO OR. ANGLE
ORIENTAL
 MURS CECS NECESSITATS
CLIMÀTIQUES (EX. BABILÒNIA)
 INERCIA TÈRMICA

 TEMPLE DE SALOMÓ (966 aC.)

 PEDRA
 MORTER REFORÇAT PER
FUSTA
 CARREUS TREBALLATS A
CANTONADES (GRAPES
METÀL·LIQUES

 SARGON II (745-705 aC.).

PEDRA AMB BETUM ALS
SÒCOLS
 HUMITATS

 POQUES COLUMNES
 PALMERA + FANG + MORTER I
INCRUSTACIONS DE CONS
CERÀMICS CUITS
2.2.2.4. SOSTRES I COBERTES
 CASA DE JONC COBERTA
ES CONFON AMB MURS

 TOVA. COBERTA PLANA:

FANG, PALMES I VÍMET.

 TEMPLES FUSTA DE
PALMERA I A VEGADES DE
CEDRE, TERRASSA DE
FANG, PALMES I VÍMET

 VOLTES PER
SUPERPOSICIÓ D’ANELLS
(2000-1350 aC.) A
CLAVEGUERES
 ALGUNA VOLTA DE
CANO

 VOLTA PEDRA A
BABILÒNIA
2.2.2.5. ELS ACABATS
 REVESTIMENT GUIX I
TERRA, PINTAT (MARI)
 REVESTIMENT
EXTERIOR I INTERIOR
GUIX I TERRA –
MORTER DE CALÇ.
 PILASTRES DE MURS
(ZIGGURATS)
 SÒCOLS MURS (BAIXOS
RELLEUS)
 MAONS BOSELL,
VIDRIATS I ESMALTATS
(BABILÒNIA 1700aC.)
 COLUMNA AMB CONS

 PAVIMENTS TERRA
COMPACTADA O
MAONS CERÀMICS
AMB BETUM PER SOTA
2.3. LA CONSTRUCCIÓ PERSA
 2.3.1. INTRODUCCIÓ

 CONTINUÏTAT
MESOPOTAMIA
 INFLUÈNCIES GREGUES I
ROMANES
 TORRES DE FOC (RELIGIÓ
MES PROPERA)
 CRONOLOGIA

 DOMINI CIR (539-

330 aC.). MEDES I
PERSES
 PERÍODE
AQUEMÈNIDA (330-
64 aC.)
 PERÍODE PART (64
aC.-225 dC.)
 IMPERI PERSA-
SASSÀNIDA (225-
641)
 INNOVAVIONS
CONSTRUCTIVES IMPERI
PERSA-SASSÀNIDA:
 ARC, VOLTA I CÚPULA
SOBRE TROMPES.
 TERRASSES AMB MERLETS,
IWAN COBERT AMB VOLTA
EL·LÍPTICA I
ABANDONAMENT
TÈCNIQUES ROMANES
(NIVELLS MECÀNICS)
 INICIALMENT:
 MUR GRUIXUT
RETRANQUEIXAT, ARC
APUNTAT, MERLET ASSIRI I
FALSES VOLTES.
 PARTS (64 aC.-225 dC.):
 PEDRA, FUSTA DE CEDRE
(PALAUS)
 MAONS CERÀMICS TAMBÉ
(33x16x8 cm.)
 2.3.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
 PALAU
 HABITATGE I FUNERARIES
 ARC, VOLTA I CÚPULA AMB TROMPES
 MATERIALS DE QUALITAT:
 FUSTA CEDRE
 PEDRA
 CALCÀRIA
 LAPISLÀTZULI, TURQUESES, ETC.
 MAONS CERÀMICS
 CUIT
 SENSE COURE (TOVA)
2.3.2.2. ELS FONAMENTS
 HABITATGES
CONSTRUCCIONS EFÍMERES
 PALAUS AQUEMENIDES
 PLATAFORMES NATURALS O
ARTIFICIALS DE PEDRA
 SUSA.
 DUES CAPES DE GRAVES
 PASAGARDA
 PLATAFORMA DE PEDRA
ESCAIRADA UNIDES AMB
GRAPES METÀL·LIQUES
 TOMBA CIR
 GRAN PLATAFORMA
ESCALONADA (FONAMENT?)
 2.3.2.3. ELS MURS

 HERÈNCIA MESOPOTÀMICA
 MURS GRUIXUTS DE TOVA
AMB PILASTRES
 HABITATGE MUR MÉS SIMPLE

 PALAUS MÉS GRUIX

 TOVA I PILASTRES
REVESTIDES DE PLAQUES DE
PEDRA O MAONS CERÀMICS
VIDRIATS (AQUEMÈNIDA)
 PERSEPOLIS - 6 m. D’ALÇADA
 SALA TRON DE JERJES 3,40
m.– PASSADÍS DE 5 m. –
3,40 m. TOTAL GRUIX MUR
11,80 m.

 MURS D’UN SOL MATERIAL

 TOMBA DE CIR
 TORRES DE FOC

 PALMIRA
 2 PRIMERES FILADES –
CARREUS DE PEDRA I LLOSES
DE PEDRA ALTERNADES

 SASSÀNIDES
 ALTERNANÇA MURS
GRUIXUTS I PRIMS
 SARVISTAN
 EMPENTES VOLTES
 COLUMNA GRAN
IMPORTÀNCIA
 INFLUÈNCIA EGIPCIA
 SALES HIPOSTILES
 SALA D’AUDIÈNCIA
 PEDRA CALCÀRIA
 1 m. DIÀMETRE
 CAPITELL
DÒRIC O JÒNIC
 PASAGARDA DE
FUSTA

 CAPITELLS DE BRAUS
 PEDRA
 FORQUILLES
TENDES
 ORNAMENTACIÓ
EGIPCIA
 REDUIR LLUM ENTRE
SUPORTS

 PERÍODE PART
 IWAN
 SALA DIÀFANA
VOLTA
 PILASTRES
EMBEGUDES
 2.3.2.4. SOSTRES I COBERTES

 HABITATGES
 PALMERA
 FANG

 TOMBA CIR
 PEDRA
 DUES AIGÜES

 PALAU DARIO
 COBERTA PLANA
 TEULA PLANA
 MEDO-PERSA I
AQUEMENIDA
 FUSTA CEDRE
(ENTEIXINAT)
 TERRASSA PLANA
 MERLETS

 PERSEPOLIS (JERJES)
 CAPITELL PROTHOMOS
 CAPITELL CREU DE
FUSTA
 TRES NIVELLS BIGUES
FUSTA
 TAPETES I LLATES
 60% LONGITUD BIGA
 FLORO METÀL·LIC
 MAONS I BETUM
 PARTS
 CÚPULA
 FUSTA
 IWAN IRANIÀ
 SALA AUDIENCIES
 VOLTA CANÓ
 CERÀMICA
 PEDRA
 MURS GRUIXUTS
 FIRUZABAD
 CINTRES (CANÓ)
 PARABÒLIQUES (MAONS I
LLENQUES)
 TROMPES CÒNIQUES
 NÍNXOLS (PLANTA
CIRCULAR)
 CTESIFONTE
 VOLTA
PARABÒLICA
 TRIANGLE EGIPCI
3/4/5
 26,30 X 30,30
 CINTRA CANYES I
GUIX
 BISHAPUR
 CÚPULA
PARABOLICA
 BASE QUADRADA
 EIWAN-E (KERJA)
 ARCS DIAFRAGMA
 VOLTES DE CANÓ
 PRECEDENT DEL
ROMÀNIC
2.3.2.5. ACABATS
 APLACATS (MURS/COLUMNES)
 PEDRA CALCÀRIA
 CERÀMICA VIDRIADA

 FUSTA
 ENTEIXINATS

 CAPITELLS PROTHOMOS
 LLINDES DECORADES
 FAÇANA DECORADA (PARTS)
 RELLEUS
 PINTURA
 PLAQUES ESTUCAT
2.4. LA CONSTRUCCIÓ PREHEL·LÈNICA
2.4.1. INTRODUCCIÓ

 MACEDONIA 6500 aC.

 Casa 4500 aC. Ξ
Megaron
 2000-1700 aC. =
indoeuropeus
(prehel.lènics – Creta i
Santorin)
 Palaus influència assiria i
egípcia
 Cataclisme 1700 aC. i
1475 aC.
 1100 aC. Doris (Micenes i
Tirint)
 Prehel.lenics predomina
fusta i matèries vegetals,
la tova i la tàpia i
acabats de calç i guix.
 2.4.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES

2.4.2.1. INTRODUCCIÓ
 PALAUS I TOMBES

 ARQUITRAVADA
 PILARS O COLUMNES
 SOSTRE
HORITZONTAL
 ALGUNA FALSA VOLTA
2.4.2.2. ELS FONAMENTS

 PERLLONGACIÓ
SÒCOL DE PEDRA

 POCA
PROFUNDITAT
(CÀRREGA
MÍNIMA)

 PALAUS. GRAN
PLATAFORMA DE
PEDRA SENSE
TREBALLAR ?
2.4.2.3. ELS MURS
 CASES MINOIQUES
(6000 aC.)
 Entramat de
branques i fang

 A PARTIR 4500 aC.

 Sòcol de pedra amb
morter de fang
 Mur de tàpia

 A PARTIR 1500 aC.

 Mur de tova
 Reforços amb fusta
 MURS DELS PALAUS
 Pedra escairada
aferrada amb fang
 Reforços amb bigues
de fusta
 Fonamental en les
obertures i en les
cantonades
 Grans carreus de pedra
 Zones nobles
 Part inferior de l’edifici
 Escales
 Anava vista
 Grans blocs de pedra
 Porta dels lleons
 Llinda de 26 T.
 Tresor d’Atreu
 COLUMNES (4500 aC.)
 De fusta en antesala
habitatges
 De fusta invertida i
capitell doble-tòric
2.4.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Habitatge (6200 aC.)
 Coberta de matèria vegetal
recoberta de fang
 Coberta a dues aigües (4500
aC.)
 Coberta plana (1500 aC.)
 Entrebigat de fusta molt
junt
 Tova
 Argila fluida barrejada amb
sorra o terra
 Palau resolt amb coberta
plana
 Grans bigues de fusta
creuades ortogonalment
 Plataforma de llosa plana
de morter de calç
 Falses voltes (Micenes)
 Tresor d’Atreu (1325 aC.)
 Falsa volta coberta de
terra
 Utilitzada per qüestions
defensives
2.4.2.5. ACABATS

 Revestiments
 Guix i estucs
(frescos)
 Influència
egípcia (negre i
vermell)

 Arrebossat
gruixut de
morter
2.5. LA CONSTRUCCIÓ GREGA (s. XII aC.–s. IV)
2.5.1. INTRODUCCIÓ
 TEMPLES
 TÈCNIQUES IGUAL EN ELS ALTRES
EDIFICIS ?
 ORTOGONALITAT (COLUMNES I
LLINDES)

 “ ... de cascotes por todas partes,

fortalecida (la construcción) por una
estructura maciza de maderas
horizontales y verticales. En el exterior,
los muros verticales se revestian de
buena caliza. La práctica de usar piedra
en capas delgadas para construir los
muros, de materiales inferiores, pudo
haberse copiado de los cretenses, que
confiaban en este revestimiento, en su
caso alabastro, para producir un efecto
de opulencia.” (KOSTOF)
2.5.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
2.5.2.1. INTRODUCCIÓ

 Temples XI-VII aC.

 Primers temples
 Ferradura, el·líptica,
quadrada,
rectangular
 Coberta a dues
aigües
 Pòrtic entrada
principal
 Sala de culte (cel·la)
envoltada de peristil
(fins 600 aC.)
 Temple clàssic
(pedra)
 Temples grecs
 Dòric (Apol.lo a
Delfos) i jònic.
 Algun detall corinti
 Artemison de Cafú
(s.VII aC.)
 8 x 16 columnes
 Terracota
 Relleus en pedra
 Ortogonalitat (tot
pedra)
 2 columnes (llum
curta)
 1 llinda
2.5.2.2. ELS FONAMENTS
 Motius litúrgics no paisatgístics
 Fonament en terreny ferm
 Rases corregudes i sabates
aïllades
 Terreny dolent fonaments
correguts
 Primers temples fonaments de
pedra i reblert
 Trobem fonaments capa de
formigó de neteja i pedra
carejada en sec
 Forma part dels fonament
l’eutinteria (plataforma que
permet aixecar el temple del
terra)
 Kepís de dos escalons i estilobat
 Podium (opcional) reforçat amb
murs de contenció (analemas).
2.5.2.3. ELS MURS
 Element escultòric (no
estructural)
 Marbre de Pentelikon
 Murs en sec
 Pedra amb encaixos
 Estilobat
 Ortostat amb peces mes
grans
 Carreus a l’estesa i de través
 Grapes metàl·liques
 Ferro emplomat i bronze
 També tiges de pedra
(també en columnes)
 Sistema d’elevació
 Acanaladores
 Castanyoles
 Manca estabilitat en els
cantells exteriors
2.5.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Inclou l’entaulament
 Arquitrau, fris i cornisa
 Unit, des del peristil,
amb traves a les
columnes mitjançant
grapes
 Espai entre traves:
cassetons
 Coronació lligada a
coberta de fusta a
dues aigües
 Cobertes a dues
vessants
 No encavallades
 Drassanes del Pireu
bigues de 70 x 70 cm
 Teules terracota o
marbre, planes i
corbes sobre base
d’argila. Decoració
amb acroteris
Drassanes del Pireu
 2.5.2.5. ACABATS
 Marbre
 En diversos
elements com:
 Columnes
 Murs
 Entaulaments
 Etc.
 Paviments
 Pintures al fresc
 Pigments
naturals
ALTRES EDIFICIS
2.6. LA CONSTRUCCIÓ ETRUSCA (1200 aC.
304 aC.)
2.6.1. INTRODUCCIÓ
 La Toscana
 1200 aC. – esplendor 650 aC.
– desaparició 304 aC.
 L’arc i la volta
 Transició grecs - romans

 Agricultura i ramaderia
 Enginyers hidràulics
 Evolució falses voltes
 Tombes

 Tova i fusta
 Pedra en edificis soterrats

 Casa romana
 Temple etrusc
2.6.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
2.6.2.1. INTRODUCCIÓ
 Tombes (habitatges
ensorrats)
 Edificis singulars
construïts amb pedra
2.6.2.2. ELS FONAMENTS

 Grans carreus de pedra,

tallada i en sec
 Habitatge. Grans carreus
falcats amb terra argilosa
i a vegades tova
 “Tufo”. Tova volcànica
molt impermeable
(tombes VI-V aC.)
 Gran podi de pedra en
temples
2.6.2.3. ELS MURS
 Petits carreus de
pedra reforçats amb
fusta
 Tova revestida amb
fang
 Tholos murs de
pedra calcària tova o
de “tufo” (gruixuts)
 Temples. Tova en
murs i columnes
llises de pedra
 Maçoneria poligonal i
tova o maó
lleugerament cuit
(muralla)
 Millors carreus al
voltant de la porta
2.6.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Cobertes de fusta
 Bigues a 40 cm i entarimat
 Teula plana i tapajuntes (corbada)
 Arc de mig punt
 Dovelles de pedra convergents
 Cintres
 Mur gruixut (empentes)
 Arquivoltes i guardapols (Porta de
Viterbo)
 Volta de canó apuntada i/o cúpula
 Per aproximació de filades (tholos)
 Reblert de terra (equilibri)
 Pilar (Casale Maritimo)
 Tombes amb passadís
 Falsa volta parabòlica
 Tombes hipogees
 Sostres imiten fusta
 Temple etrusc
 Coberta
desproporcionada
 Fusta
 Dues aigües
 Cavalls cada 50 cm
 Taulell
 Teules
2.6.2.5. ACABATS
 Arquivoltes, guardapols i
clau decorada
 Pintures murals sobre
estucat i plaques
ceràmiques (tombes)
 Relleus en pedra
 Timpà temple etrusc
 Antefixes
2.7. LA CONSTRUCCIÓ ROMANA
(s. II aC. – s. IV)
 2.7.1. INTRODUCCIÓ

 Dispersió indústria
construcció

 Enginyeria romana fins

el segle XX (acer i
ciment pòrtland)

 Contacte grecs i etruscs:

 Arcs i voltes, cobertes de
fusta i teula i revestiment
de murs (etruscs)
 Les formes clàssiques
 Còpia millorant l’ús
(pintura, escultura,
arquitectura, etc.)
 Construcció lligada
administració imperi
(ponts, vies,
campaments, ports,
etc.)
 Ordenances municipals
 Plans urbanístics
 Gremis construcció
 Segells de fabricació
 Mines i forns
administració imperial
 Pols de putzolanes
(formigó romà)
 Hidràulic i resistent a
tracció
 2.7.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
 Moltes tipologies
arquitectòniques:

 Edificis públics i
privats
 Obres enginyeria
civil i militar
 Habitatges
 Centres comercials
 Banys
 Estadis
 Palaus
 Etc.
 2.7.2.2. Els fonaments

 Adaptació als edificis

 Sobre terreny ferm

 Carreus i opus
caementicium

 Vitruvi: ½ més amples que

el mur que gravita
2.7.2.3. ELS MURS
 Inicialment murs de pedra
encaixats amb paraments llisos

 Murs econòmics: 50% carreus

tallats
 Cartaginesos

 Toves recobertes amb pedra o

arrebossades
 Habitatges

 Muralla Tarraco

 Enderroc August
 Suetoni: “Rebé una Roma de
fang i, deixa una Roma de
marbre”.
 Carrara
 Mur = barreja materials
 Aportació opus emplectum
 II aC. Opus caementicium (pols
putzolanes)
 Revestiment
 Cares exteriors encofrat.
Resistents i decoratius
 Tipus de murs:
 Opus incertum (rèpublica)
 Opus reticulatum
 Opus mixtum
 Opus testaceum (s. II). Mida 1
peu, vist o arrebossat.
 Nucli per tongades: enduriment
morter de calç i temps
d’execució
 Cèrcols
 Diàtomos
 Portes/finestres: carreus de
pedra o maons ceràmics i arcs
de descàrrega (maons
ceràmics)
 Aparell isòdom, pseudoisòdom
 Columnes: tambors o amb
revestiment de marbre o morter
2.7.2.4. SOSTRES I COBERTES

 Gran varietat: arcs, voltes

i cúpules. Fusta en
habitatges

 s. II-I aC. llindes (arcs)

 Finals s. I aC. volta

argamassa
 Domus àuria de Neró
 Prescindir pedra i fusta
 Interior tant important
com exterior
 Infraestructures
 Economia i rapidesa
 Encofrats resistents
(asfalt i oli) o opus
incertum
 Arcs de maons ceràmics
interiors o nervis
 Alleugeriment ronyons
amb àmfores
 Treball compressió
PANTEÓ D’ADRIÀ (118-128)
2.7.2.5. ACABATS
 GRAN VARIETAT
 VITRUVI – ARREBOSSATS:
 CAPA MOLT GRUIXUDA
 CAPA MES PRIMA
 CAPA D’ACABAT: MOLT PRIMA I
LLISA
 APLACATS
 PAVIMENTS ROMANS
 SEMBLANT A PINTURES
 OPUS SIGNINUM
 OPUS SEXTILE
 MOSAICS
 EMMACAT PICONAT
 REBLERT
 ACABAT SUPERFICIAL ACABAT
AMB MORTER DE CALÇ
 CARBÓ PER EVITAT ATAC
MICROORGANISMES
 TEULA
 PLANA
 CORBADA: IMBREX
ALTRES EDIFICIS
 2.8. LA CONSTRUCCIÓ PALEOCRISTIANA
(313 – 554)
 Inici 313. Edicte de Milà i derrota
de Magenci
 Concili de Nicea 325
 554 Ravena i 395 Bizancí
 Basílica romana cristianitzada
 Catacumbes (pedreres)
 Martyrium (Santa Creu de
Jerusalem)
 Voltes
 Aprofitament restes altres edificis
 Funcionalitat (necessitats)
 No monumentalitat (no decoració)
 Basíliques. Recuperar tècniques
romanes
 Modificació en planta. Santa
Constança i Sant Sepulcre
 Recuperació volta (Pèrsia)
 2.8.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
 Similars tècniques
romanes

 Més pobres

 Diferència
orient/occident

 Maons ceràmics i
pedra

 Fàbrica de gran
qualitat
 2.8.2.2. ELS FONAMENTS
 Poques dades
 Fonaments Sant
Pere del Vaticà
 Murs de contenció
 4 m. Nucli 2,40 m
(argamassa) i
maons exteriors fins
3 m.
 Sant Joan del
Laterà. Murs pedra
1,70 m. sobre
fonament de 1,70
m (pedra)
 2.8.2.3. ELS MURS
 Element funcional
 Mur poc gruixut
(precari)
 Argamassa de calç
 Maons ceràmics
 Tirants
 Fins 34 m. Alçada
 Sant Joan Laterà.
Tècnica romana
(formigó i maons)
 Sant Pere. Murs
sobre pòrtics amb
23 columnes
estriades, gruix
1,18 a 2,50 m. de
Ø, serpentina,
granit, marbre,
capitell corinti
aprofitat, arc mig
punt separar nau
central del absis.
 Renaixement sixtí.
Tècniques romanes
(pedra).
 Santa Maria la Major
i Santa Sabina
 Columna sense
estries
 Jònic o cirinti
 Províncies romanes. Carreus
grans de calcària
 Deir-el-Abiad s.V
 Mur al nàrtex. Tancat per
una porta
 Finestres petites
 Sant Sepulcre. Planta circular
grans carreus de pedra
 Asia alternen mur de pedra i
franges horitzontals de
maons ceràmics (reforç)
 Milà (353-373). Murs
ceràmics acurats.
 Maons ceràmics amb
pilastres i arcs cecs de mig
punt amb arquivoltes (Sant
Simplicià)
 Maons gruixuts i junta fina
de morter
 Tècnica a bizanci (Sant
Llorenç de Milà o Mausoleu
de Gala Placidia a Ravena.
2.8.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Encavallada de fusta =
basílica romana. Recolzada
sobre mènsula voladís
 Mur no absorbeix
empentes horitzontals
 Tirants de fusta (avet i pi)
 Coberta 2 aigües
 Vistes (Renaixement)
 Volta quart d’esfera (Absis)

 Volta aresta laterals (Santa

Ines)

 Planta centralitzada (volta de

canó en deambulatori i
hemisfèrica al centre). P.ex.
Santa Constança. Maons en
els meridians i argamassa
formant cassetons, reforços
en els paral.lels amb grans
maons.

 Volta hemisfèrica amb

trompes o petxines. Gala
Placidia volta de mitja taronja
sobre arcs faixons, amb maó
de pla alleugerida amb
àmfores. Teulada a quatre
aigües amb teula ceràmica
2.8.2.5. ACABATS
 Aplacat de
marbre
 Murs
 Arcs
 Mosaic
 Entaulament
 Gelosies
alabastre,
marbre o fusta.
 Pa d’or o pintura
brillant bigues
de fusta
2.9. LA CONSTRUCCIÓ BIZANTINA
 2.9.1. INTRODUCCIÓ
 Gradual. Cronologia ?

 Mausoleu Gala
Placidia: paleocristià o
bizantí?

 Constantinoble 324
(Constantí –
decadència)

 Construcció bizantina
524 amb St. Polieucto
i Sants Sergi i Baco

 1204 creuats i 1435

caiguda mans turcs
Etapes constructives
 Bizantí primerenc
 Etapa constantiniana (324-
524)
 Basílica i martyria
(Jerusalem, Síria i Ravena)
 Etapa justiniana (527 fins
finals s. VI)
 Fusió basílica i mausoleu
 Renaixement bizantí (finals s.
VI fins ½ s. VII)
 Església creu grega (Grècia,
Rússia i Constantinoble)

 Bizantí mitja (½ s. VII fins s.

XII)

 Bizantí tarda (s. XII fins s.

XVII)
 Justinià i Teodora
 Artesans i tècniques de
l’exterior

 Constantinoble – ciutat
sumptuosa
 Santa Sofia i Santa
Sabiduria
 Creu grega a l’Egeu

 Herència Constantí a
Ravena
 Gala Placidia, Sant
Apol.linar el Nou, San
Apol.linar in Classe i Sant
Vital ...)

 Gran obra Santa Sofia

(Antemio de Talles i Isidor
de Milet – 532-537)
 Insurrecció de Nica
 Sants Apòstols
(Constantinoble)
 Sant Joan Evangelista
(Efes)
 Canvi litúrgia.
Abandonament
basílica.
 Planta creu llatina
(volta en creuer).
Segle IV
 Segle V-VI. Planta
central doble casc
 Segle VII a Asia
Menor esglésies
saló
 Segles VIII i IX
creu grega (saló)
Bizantí mitjà (½ s. VII i XII)
 Macedònia i Armènia
 Maó ceràmic i pedra
calcària
 Armènia planta creu
grega (petites)
inscrites en rectangle
amb cimbori
 Segles X-XI
esplendor arquitecte
Trdat – Catedral d’Aní
(900)
 Moviment artesans
armenis cap a
Macedònia (Skripou)
– barreja materials
Bizantí tardà (ss. XII-XVII)
 Rússia (1917) i
Venècia

 Maons

 Cúpula bulbiforme
(fusta). Pendent
per neu

 Sant Marc (1063-

XVII) com a
referent Sants
Apòstols
2.9.2 LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
2.9.2.1. Introducció

 Gran varietat
tècniques
(cronologia i
localització)

 Edificis religiosos

 Dades importants
 Fonaments
 Murs
 Sostres i cobertes
2.9.2.2. ELS FONAMENTS
 Sant Polieucto de
Constantinoble (524)
fonaments 7 m. de fondo per
7 m. d’amplada. Nucli
argamassa i grava.

 Santa Sofia sòlids – no

assentaments

 Sobre edificis ja edificats (St.

Joan Evangelista d’Efes)

 Myrelaion de Constantinoble
(920) sobre edifici existent
(cripta amb columnes). Pedra
i maons alternats
2.9.2.3. ELS MURS
 Sant Polieucto. Murs
gruixuts argamassa i
grava (nucli) i doble
paret de maons.
 Ravena, sistema de
Milà. Murs ceràmics
amb ressalts
decoratius
(Ortodoxes i Sant
Vital)
 Asia. Carreus
calcària sense
morter. Obren arcs
perden materialitat.
 Sants Sergi i Baco
(530). Fabrica
maons massissos
junta morter de
calç gruixuda.
Reforç horitzontal
de pedra calcària
(10-15 filades)
 Santa Irene (532).
Carreus pedra
calcària i franges
maons (7-10 de 20
cm – 5 de 5 cm)
 Sant Vital (526-
547). Maons
ceràmics prims
(junta gruixuda)
 Santa Sofia. Maons
ceràmics 37,7 x 37,5
x 5 cm amb junta
gruixuda (pols
ceràmica).
Assentaments.
 Pedra només
contraforts i fins
cornisa
 Sant Joan
Evangelista. Suports
en L de pedra i
interior d’argamassa
 Pedra a Armenia.
Qala’t Siman (2x0,60
m). En sec o poc
morter. Arcs cecs
p.ex. Catedral d’Ani
 Fenari Isa
Camii (908).
Pedra
irregular i 4
filades maons
ceràmics.
 Sant Demetri
de Vladimir.
Carreus de
pedra. Part
alta
decorada.
També
maons (Kiev)
 2.9.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Voltes maó ceràmic
(Mesopotàmia – sassànides)
 Volta lleugera amb maons a
sardinell (Ravenna – maó
de plà o amfores; Armenia -
pedra)
 Volta de canó (St. Polieucto
-524). Incorporada a
Meriamlik el 475 però amb
pedra.
 Voltes hemisfèriques també
amb pedra (esglésies saló i
capelles)
 Volta aresta en
deambulatoris, tribunes i
nàrtex (Sts. Sergi i Baco i
St. Vital)
 Volta esquifada o de racó
de claustre (costa sud
Egeu). Sts. Sergi i Baco i
volta cisterna de
Constantinoble.
 Volta
característica:
volta bufada o de
mocador (Gala
Placidia i Santa
Sofia)
 Cúpules sobre
petxines (arc) i
trompes (mur).
Obertures i
cupulí.
 Volta amb
gallons (St.
Salvador de Cora
i St. Sofia –
actual).
 Coberta de fusta
(Monestir
Alahan)
 Constantí
substitueix
bronze per plom
(econòmic i
treballable)
 Utilització teules
(Sants Teodors)
 Voltes
bulbiformes
 2.9.2.5. ACABATS
 Repetició des de
Justinià.

 Capitells i pilars
decorats (marbre)

 Mosaics (St. Vital).

Justinià i Teodora
durant l’eucaristia.

 Paviments i
cornises de
marbre.

 Murs exterior
decorats. Ressalts,
gelosies en
obertures,
arquivoltes, arcs
(Catolicon a Dafni i
Sant Teodor
Atenes)
3. LA CONSTRUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
3.1. LA CONSTRUCCIÓ HISPANOMUSULMANA
(750 – 1492)
 3.1.1. INTRODUCCIÓ
 Construcció islàmica (632-
s.XVII)
 Preceptes del Corán
 Construcció de mesquites
(mausoleus, banys,
madrasses, etc.)
 Decoració no naturalista

 Preceptes urbanístics
(alçades)
 No desenvolupament
material
 Construcció també en
zones d’influència
 Tècniques locals (comerç)
 Expansió ràpida de
l’Islam (711
península ibèrica)

 Abderraman I (750
– Córdoba).
Dinastia omeia.

 Califat de Córdoba
929 - 1030.

 Període nassarita
(Yúzub ben-Názar).
Regne de Granada
ss.XIII-XV.
 3.1.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
3.1.2.1. Introducció
 La mesquita
 Mur de la qibla (tova)
 Mihrab. Director oració.
 Crugies paral·leles o
perpendiculars al mur de la
qibla
 Sala hipòstila (Damasc 157 x
100 m.)
 Mesquita Córdoba (5560 m2 a
23760 m2)
 Espais amplis = aixecar
coberta (aqüeducte)

 Els palaus = habitatges

 Maons, fusta i guix
 Decoració
3.1.2.2. Fonaments
 Abd-el Galib. Pous indis
(caixons) en terrenys amb
aigua.

 Habitatges fonaments a
poca profunditat amb
materials periples.

 Fonamentació de la Giralda
de 20 m. de profunditat (15
m. pedra calcària i materials
de reblert – amplada de la
planta – i fins a 20 m.
plataformes escalonades).

 Fonaments mesquita
Córdoba base de pedra i
morter sobre de la que
col·loquen carreus en sec
com els que continuaran el
mur.
3.1.2.3. Els murs
 Columnes molt importants (sala
d’oració). Materials aprofitats
(diversitat)

 Murs Giralda de maó cuits

massissos (qualitat). Gruixos
importants (2,30 m) i buidat. Sòcol
inferior de pedra calcària
(humitats). A partir dels 50 m. Es
renaixentista (H. Ruiz).

 Murs Córdoba influència síria.

Porta de Sant Esteve
 1er mur pedra calcària i morter de
calç (+ 1 m. gruix) amb
contraforts. Carreus de 1,10 x 0,48
x 0,53 m. (través)
 1a ampliació Abderraman II careus
de 0,36 m.
 Al-Hakan II carreus de fins a 1,60
m.
 Medinat Al-Zahra. Pedra
calcària aferrat amb morter de
calç i columnes marbre blau i
rosat. Gruix de 1,05 m.

 Murs muralla Alhambra grans

carreus de pedra a la part
baixa i resta fàbrica ceràmica
(tapial i còdols de riu amb calç
2,30 x1,10 x gruix). Apareix
fàbrica mixta d’argamassa
irregular de maçoneria
encerclada i regularitzada per
filades horitzontals i brancals
verticals de maons ceràmics.
3.1.2.4. SOSTRES I COBERTES
 L’arc – ampli desenvolupament.
Superar altures no per grans
llums

 Cobertes de fusta
(encavallades). Canals de plom.

 Arc de ferradura d’origen visigot

(Còrdoba). Doble arquació.
Pedra i ceràmica.

 Voltes bizantines (banys de

Darro a Granada).

 Les voltes de nervis creuats de

Còrdoba (Al-Hakan II – 961)
 Capella de Villaviciosa
 Colaterals del Mihrab planta estelada
 Macsura
 Madinat Al-Zahra. Fusta de pi
(decorada), entarimat i teula
corba.
 Voltes de canó en zones
soterrades (maons ceràmics).
 Voltes de creuaria (Torre de la
Vela).
 Torre dels Infants. Voltes aresta
de maó de pla sobre llunetes
volades.
 Sala dels Ambaixadors. Volta de
racó de claustre feta amb pedra.
 Alhambra majoria de sostres son
de fusta. Bigues buides (Mexuar)
sobre mènsules de fusta.
 Cobertes de fusta amb
encavallades de gran pendent
 3.1.2.5. ELS ACABATS
 Representació no figurativa:
floral, geomètrica, arabesca,
cal.ligràfica.
 Baixos relleus (maons), fusta,
escaiola i altres materials.
 Decoració configura l’espai.
 Cromatisme (porta Sant Esteve)
 Sòcols marbre i parets revestides
de guix
 Aplacats. Rajoles de fang de 42 x
42 cm, morter pintat, marbre
blanc.
 L’Alhambra (guix, fusta o
rajoles). Cal·ligrafia, formes
geomètriques i motius vegetals
(atauriques). Pinyes, acant, flors
barrejats formes geomètriques.
 Mocàrabs de fusta o guix.
 Fusts i capitells de les columnes.
 Gelosies de guix i fusta.
3.2. LA CONSTRUCCIÓ PREROMÀNICA
(400 – 1100)

Santa Maria del Naranco Quintanilla de las Viñas

 3.2.1. INTRODUCCIÓ
 Imitació tècnica romana amb
repertori propi
 Primera etapa 400- fins s.IX:
tècniques romanes.
 Període medieval:
Monestir Sant Miquel de Cuixà
 Visigot
 Mossàrab
 Asturià
 Protoromànic (preromànic)
 Punts en comú:
 Poques aportacions barbares
 Edificis romans i ruïnes
 Aportacions bizantines
 Manca de coneixements tècnics
 Manca de tradició
 Simplicitat canons estètics
Baptisteri Sant Miquel de Terrassa
 Planta basilical: reduïdes
dimensions i manca de
proporcionalitat
 Godes (nord) – 408 Alaric
arriba a Roma. Elements
ornamentals (arc
sobrepassat i decoració
floral).
 Període mossàrab (711).
Godes, sassànida i bizantina.
Islam (784) i cristians.
 Construcció asturiana.
Allunyada influència romana
i cristiana. Carolingia-
bizantina (Sant Jaume).
 Construcció protoromànica.
Primitivisme i superposició
de tècniques (crisi a
Europa).
 3.2.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
3.1.2.1. Introducció
 Copia de tècniques
romanes
 Utilització de materials
variats
 Període final tècniques
medievals
 Tècniques bizantines
per influència àrab San Miguel de la Escalada

 Alt perfeccionament
tècnic (asturià)

Església San Juan de Baños Església Santa Maria del Naranco

3.2.2.2. Fonaments
 Preexistències d’edificis sobre els quals
s’aixequen noves esglésies.
3.2.2.3. Els murs
 Mur visigot:
 Sense contraforts,
carreus irregulars
ben tallats, juntes
horitzontals (more
goticum).
 Carreus procedents
edificis romans
(manipulació i Muralla de Benevento
col·locació).

 Murs mossàrabs:
 Elements romans
tamissats.
 Carreus
desproporcionats i
irregularitat de
juntes.
 Revestiment?
 Contraforts Església San Miguel de Celanova

Església Santa Maria de Melque

 Període asturià:
 Opus emplectum.
 Murs alternant
contraforts.
 Arcs de descàrrega
 Brancals i llindes d’una
peça
 Cas estranys San Miguel San Julian de Prados
de Lillo i Santa Maria del
Naranco.
 Murs protoromànics:
 Materials locals
 Opus spicatum (morter) San Pedro de Taverga
 Maons ceràmics
regularitzar filades.
 Carreus romans a les
cantonades.
 Llindes i brancals
irregulars

Santa Maria de Terrassa San Miguel de Lillo

3.2.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Hipotèticament: voltes de canó
formades per argamassa i petits
carreus o sostres de fusta (la
majoria).
 Voltes de aresta a Sta. Mª
Terrassa. Santiago de Peñalba Tossa de Montbuí
 Arcs visigots de ferradura amb
grans dovelles (columnes).
 Construcció mossàrab:
 Fusta a dues aigües teula i
palla.
 Canó peraltada
 Cúpula lobulada d’argamassa.
 Sector esfèric sobre nervis
 Ràfec sobre mènsules (arc de
ferradura)
 Construcció asturiana: Baptisteri San Miguel de Terrassa
 Fusta decorada
 Voltes de mig canó
 Protoromànic:
 Fusta no escairada
 Voltes de pedra encofrada
 Palla i teula - llenques de pedra
Santa Maria de Melque Coberta Santa Elena
 3.2.2.5. ELS ACABATS
 Arc de ferradura.
 Paviment de morter hidràulic
acolorit (astracum) – Visigots.
 Paviment de mosaics.
 Fusta, guix, pintures murals i
marbres polits.
 Mossàrabs – Arc ferradura,
mènsules decorades i arrebossats
amb motius florals (Concili
d’Elvira).
 Asturià – Acabats més rics:
 Gelosies de pedra o ceràmica.
 Paviments morter de calç, pedra o
ceràmica (caementa) i murs
arrebossats amb calç i estucats
(pintat).
 Protoròmanic – Finestres
emmarcades, interior pintat amb
lletada de calç i enguixat (pintura
ocre o marró) i paviments de terra
trepitjada.
3.3. LA CONSTRUCCIÓ ROMÀNICA
(ss. X – XIII)
 3.3.1. INTRODUCCIÓ
 Estil únic Europa occidental
(cristianisme).
 Planta basilical (nucli vida en
comunitat).
 Principis romànic:
 Tecnologia postromana poc
evident
 Nous conceptes (bizantins i
tècniques romanes)
 Tècniques locals (bast territori)
 Solucions senzilles que es
repeteixen. Evolució primer
romànic (rural) i noves
construccions.
 Grans murs de pedra i voltes de
canó (incendis).
 Existència fusta per les cobertes
(basiliques romanes).
 Naus laterals absorbeixen
empentes voltes.
 Il·luminació: pilars quadrats
passen a forma de creu i
contraforts.
 Voltes de creuaria.
 3.3.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
3.3.2.1. Introducció
 Esglésies de planta
basilical
 Habitatges diferien
dels temples
 Tapia
 Coberta de matèria
vegetal
3.3.2.2. Fonaments
 Fonaments variables
 Aprofitament fonaments anteriors
 Edificis petits sabates corregudes seguint el mur.
3.3.2.3. Els murs
 Pedra. Ceràmica només a
Itàlia (mala qualitat o manca
llenya?).
 Emplectum romà.
 Carreus petits i acabat
arrebossat.
 Carreus grans problemes
estereotomia i transport.
 Fusta interior per pandeig i
evitar discontinuïtats.
 Murs més prims en alçada:
 Facilita la execució.
 Reducció del pes.
 Afavorir recolzament forjats.
 Obertures estandarditzades.
 Portalades: arcs amb
dovelles, arquivoltes i
columnes (claustres).
3.3.2.4. SOSTRES I COBERTES

 Primera etapa:
 Encavallades de fusta
 Volta de canó de pedra
amb arcs faixons
(cintres).
 Voltes de llenques de
pedra col·locades a
sardinell (St. Pere de
Roda).
 Voltes amb dovelles de
pedra amb morter.
 Voltes nervades. Els
nervis rigiditzen i
segurament no tenen
funció estructural (sala
capitular).
3.3.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Cimboris cúpula
semiesfèrica
adovellada sobre
trompes reblerta
amb morter de calç
i coberta de fusta a
quatre aigües
 Absis semicúpula
amb llenques i
després amb
dovelles.
 Teules o llenques
de pedra com
acabat de coberta.
 3.3.2.5. ELS ACABATS
 Pintures murals:
 Capa 1: guarnit de morter gruixut de calç i morter fi.
 Capa 2: lliscat per aplicar la pintura al fresc (aigua de calç i pigments).
 Pintures també al exterior. Sobre capa fina de morter de calç molt ric (pols de marbre i
sílice).
3.4. LA CONSTRUCCIÓ GÒTICA
(ss. XII – XV)
3.4.1. INTRODUCCIÓ
 Canvi conceptes religiosos.
 Captar la llum
 Edificis més alts
 Noyon 23 m, Paris 30 m.,
Amiens 42,4 m. i Beauvais 44
m.
 Catedral = Ciutat
 Participació ciutadania.
 Punt trobada societat.
 Punt de reunió.
 Alçada i complicació en traçat de
cobertes i pilars.
 Treball de la pedra i geometria
(estereotomia).
 Problemes:
 Sistema estructural per passar de 25
a 40 m. alçada (experimentació)
 Traçat en 3D (paper, eines,
geometria descriptiva...)
 Sistema de marcat, transport,
emmagatzemat i elevació acurat.
 Llarg procés d’aprenentatge oficis de
la construcció (talla acurada a partir
de plantilles de cuir o fusta).
 Gòtic parteix de certs elements
estructurals: nervis de creuaria,
finestrals amb gelosies ogivals,
àbsides, absidioles, ...
 Elements gòtics arcbotant, pinacles i
voltes nervades. No uniforme.
 Modulació i estandardització.
Transport es fonamental.
3.4.2. LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
3.3.2.1. Introducció

 La pedra (tallat)
 Qualitat del morter
 Millores en altres
edificis
 Substitució del mur
per pilars (eteris =
lleugeresa)
3.4.2.2. Fonaments
 Iguals que els romànics.
 Aprofitament fonaments anteriors.
 Base de morter de 1 m. / carreus de pedra de 3 m i reblert formigó.
3.4.2.3. Els murs
 Mur de 3 capes: exterior
i interior pedra tallada i
reblert de morter de
calç i restes de pedrera.
 Mur esdevé pantalla
lluminosa (arcs
formers).
 Carreus petits (alçada).
 Cara interior carreus no
tallada.
 Morter de calç amb
junta de 1 a 2 cm.
 Contraforts i arcbotants.
3.4.2.4. SOSTRES I COBERTES
 Volta de creuaria (espais
quadrats i rectangulars).
 Il·luminar el temple
 Secció triangular estable
 Nervis resistents i
decoratius
 Dovelles iguals excepte
les properes a la clau
 Cintres
 Mantenir l’equilibri:
 Sectors voltes recolzats
en nervis (esforços a
pilars)
 Arcs ogivals com a
reductors d’empentes
 Arcbotants i pinacles o
contraforts.
 Cobertes inclinades (60º
nord i 30-45 sud)
 Encavallada (pars)
 Llates
 Teules amb morter o
clavada o llenques de
pedra com acabat de
coberta.
3.4.2.5. ELS ACABATS
 Vidre acolorit
(finestrals i
rosasses)

 Pintura mural
 Base de Calç
i blanc de
plom
 Colors or,
vermell,
blau, blanc i
negre

 Escultura
(capitells)

 Revestiments de
morter de calç
(de sacrifici).