CATALÀ

2n BAT
FONETICA
FOTICA
SONS VOCALICS
Feromens Jonics relacionats amb vocals :

. Contacte entre vocals

1 atones idéntiques >
-
Elisió

Porta americana : [pistamarikand]

Porto alleres : [póstulèras]

.
2 Contacte entre vocals atones diferents >
-

Diftong/Elisió
2 1
. .
Vocal neutra ([2]) en posició final de mot
seguida de mot que comença amb vocal débil ([i]/[v]) atona :

Formació de
diftong porta : ulleres [ptow Leras] .

Elisió de [2]
porta ulleres [pórtu Lèras]
:
.

2.2
. Vocal débil ([i2/[v]) atona en posició final de mot
seguida de mot que comenza amb vocal neutra ([2]) :
Formació de
diftong :
porto americana [ptwa masitiana .

Elisió de [2] :
porto americana [pórtu .
. ri Ka
ma .
. na]

3. Contacte entre vocal fónica i rocal [2] Elisió de [2]

dema arribara [d0 ma Fi Ba ra]. .

. .

cançó antiquada [kan sónti Kwa . 2] . .

poder ensopegan [pv . n . su .

pa .

ja]

4
. Contacte entre vocal [2] i vocal tonica Elisió de [2]

rega abres [veja Bras] .

aquella época [2 K. E .
.
X. pu .
K2]

aquella illa [2 . K Li X2] .

.

5 Contacte entre dues vocals toniques > Hiat

té anima Ite a . .
ni .
ma]

La ombra [fà 6m 6x] . .

6
. Contacte entre vocal tonica vocal débil ([1]/[v2)
i atona
Diftong
La una truita [faw
. na
+suj ta]
.
.

hi
ja som
[jaj .
som]
7 Contacte entre vocal débil ([1]/[v]) atona vocal tónica
.
i
>Diftongació
hi es [no
no .

jes]

8
. Contacte entre dues ([is/[v])
vocals débils atones (no idéntiques) >Diftongació
mai ho
faré [mà ju face]
. .

> Interior de mot

 SONS CONSONANTICS
~

f e

-
e

C
Fenomens fonics relacionats amb consonants :

. Assimilació
1 característica d'un altre el
Un so
adopta una so. . Es donen entre sons
contigus i ,
generalment ,
el segon es
que governa .

.1
1 . Assimilacions de punt d'articulació :

Regressives
1 .
. Nasals
.1 1 :

Bilabialització : En) assimila el punt d'articulació del so bilabial següent :

[n] + [p] [mp] fan pa [fam pa] .

[n] + [6] [mb fan broma [fäm 656 M2] . .

[n] + [m] [mm] fan mobles [fám m36 612s] . .

Labiodentalització : [m] i [n] assimilen el punt d'articulació del so

fricativ labiodental seguent :

[m] + [ f] [mf] fet [my fet

hem .

In) + [f] [mf] fan Soc [famy fik] ·

Dentalització
:[]assimilaelpuntd'aticulació segue.en
del so oclusiv dental

[n] + [6] >

-

[nd] són dones [son .

di nas]
.

Prepalatalització fricatir africat prepalatal segient :

:EnassimilaelJuntd'articulacióseJu Su
I en
.
. Ku la+ a]
.

[n] + 53] =
[(13] Compren gelats [p +ag 32 .
. .
lats]

Palatalizació : In] assimila el

I
sunt d'articulació dels sons nasal i lateral palatals seguent :

compren nyores [kom Psaj (ud P25]

Ins TER EN]
[((v] . . .

comprenllums [Kom Play. Kas .

en

Velarització : [n) assimila el punt d'articulació del so oclusir velar

següent :

[n) + [k] < [nK] compren coses [kóm p(67 Ki 20s]

. . .

[n) +
[9] ,
[ng) porten gorra [póstay go F2] .
.

.1 2
1 . Lateral
.
alvedar :

Dentalització
[assimila elpuntd'articulació seguenen
: del so oclusiv dental

[13 + [d] >

[1d] Vol donar [6 .
du .
na]

> Prepalatalizació : [1] assimila el junt d'articulació del so fricativ prepalatal seguent :

[1 +
[8] > [x83 vol xisclar [6jk . Siskla]
[13 + [3] [13] el jove [2X . 30 B2] .

Palatalizació : [1] assimila el punt d'articulació dels sons lateral i nasal palatals seguents :

[13 + [k] [X] el lloc [2X Lik] .

[1] +
[2] EXN] el
nyanyo [2X .
('a .uv]

. 1 3. Oclusiva dental sorda

1 .
: [+ ] assimila el punt d'articulació dels sons oclusio i bilabial següents :

[pp Pat
[1]+Ep][PPSPot petit
.

[psk Ka'w . ,2].

< 13+E63<[663 pot Glau [PcGS

'w]
an

Progressives
.1
1 . 4. Fricativa alveolar sorda [s] assimila el lateral palatal [4]
precedent .
posició final
:
punt d'articulació del so en

[4] + [s] en posició final >

-
[hS] (alls [ahf3)

~
el
punt d'articulació del so nasal palatal [4] precedent en
.
posició final
[2] + [s] en posició final [/S) (anys [ajug])
.2
1 . Assimilacions de mode d'articulació :

Progressives el
·
del damere
governa sobre el del davant
: so

1 . Oclusiva dental sorda

.2 1 .
:

lateral
-
Lateralizació : [t] assimila el mode d'articulació del so
següent :

[3
+
+ [1 >
-

[11] pot lamentar [p1 . 12 man ta]

.
.

[+ ] + [X] >
-

[k] fot lum [tók Kim] .

Nasalització : [t] assimila el mode d'articulació del so nasal

seguient :

[+ S + [ n) > [nn] pot negre [pón n 02] .

.

[tS [m) [mm] mi W(6]

pot [p'm
+ >
movre .
.

.2
1 .
2
. Oclusiva bilabial sorda :

Nasalització [P] : assimila el mode d'articulació del so nasal bilabial següent :

[P] + [m] [mu] sap música [sám mu . . zi .

Ka]

1
.2 .
3
. Oclusiva velar sorda :

Nasalització [K] assimila el mode d'articulació del nasal alvedar posició interior de moti
: so
següent en

[K] + [n] > [yn] tecnic [t'3p niK] .

·
Regressives : el so del davant
governa
sobre el del damere

. 2 4.
1 .

Aproximantitzacions (o espirantizacions) :
procés pel qual els sons oclusius sonors [6] [0]
, :[g]

determinats contextos
esdevenen els aproximants [B] , [8] : [8] (respectivament) en i
posicions.

En posició d'obertura (inici sillabic) :

Després de vocal : la dona [1a 8. na)

, lava [1a
.
.
B2] agafar ,
[2 86 fa]
. .

Després de semivocal : cau bé [Kaw . Be] , audaç[aw . às] ,

aigua [aj yw2] .

Després de rótica : mar blava [mar .

Bla Ba] .

Después de
fricatives africades ([S] [2] , [ts] [d2] [S3 [tSS [633) Ps s en
boges[6a
-

i [3] : K22
. , , , , ,
vaques . .

migdia

Després de lateral ([1] ,

[1) (12 , .
[H) només en el cas de la bilabial ([6]) : la velar ([g)) aquell
: beneit [2 Kk Ba . . .
nejt]
'm m2]
algoritme [d ju
. . c .

No : mal dia [mal .

dia

Després de fricativa labiodental ([f) [v]) ,

només en el cas de la dental ([03) i de la velar ([9]) :

fotógraf dolent [futd jear Gu Len] . . .

afgà [2V ja .

No Xef basc [9'v

: .
bask]

És a dir : No hi ha
aproximatizació en
posició inicial absoluta de mot lex. Grooma), en posició d'obertura después d'oclusiva

(ex .
cap dia) , en posició d'obertura després de nasal (ex .
són bons), en posició de coda
seguida de consonant

sonora (ex. cap dia) i en casos excepcionals del tipus mal dia i
xef basc
.
.3
1 . Assimilacions de sonoritat :

fricativs ([f] [v] [d37) :

1 . 1
. 3 . Obstruents > oclusius ([p] ,
[ +] , [ K] [6] , [6] ,
, [g]) , , ,
[s] [2] [S)
, , , [3]) i
africats ([ts] ,
[d2] [+ 9]
, ,

Els obstruents
sons ,
en posició final de mot , se sonoritzen quan van
seguits de mot que comença en consonant

abans de pausa de mot consonant sorda :

Sonora
m
i s'ensordeixen o
quan van
seguits que comença en

[P] + consonant sonora ([6] sap vendre [sap] + [6En 6 2] . [sab 63n ds2] .
. tub : p]
'n] en
mage
[saK] + Igian] > [sag gra
[K) + consonant sonora)[g] sac gran
.

[di] [pd di]

+ consonant sonoren 3585

pot [pj dir +] + > .

xe8basc [S3f3 + [baS > [fv bask] .

[s]
mas bonic [más] + [bu nik] . I maz
> . Bu nik] . grisen) [2] < gris
consonant [pe3. Blaw]

I consonant Sonoren E3S Deix Glaure

[S]
[pS[blawwC2]
+ sonora + >

[ts] [pd RES .

[+ S] I [6a+S] + In2ab >

-
[badz . na . da] mitjana[d3] <
mig[tS]
Ep ! pocsbars [pKs] + [bars] [pigz Bars]
A
.

1 3 .
2 Fricatives
. .
i
africades :

[637) posició final mot

Els sons
fricatios ([f] [v] , ,
[s] [2] [S]
, , , [3]) i
africats ([ts] ,
[d2] [+9 ] , ,
en de se sonoritzen quan van
seguits

de mot vocal
que comença en :

vocal 's] + [ünik] [maz U nik]

[S] + [2] mas únic Ima . .

[pèS] + [u Bot] <

[p3 Brt]
[9] + obert U
vocal [3] peix
. .

<
.

[pits] + Tr Bci] [pédz Bril

[ts] + vocal
< u
obrir
[d2] pots
.
.
.

<
[tS] + vocal < [d3] vaig obrir [6atS] + [upei] < [badz . u .
Bsi]
[Kap] + [2 mik] [Kap mik]
afecta oclusives amic G
No >cap .
. .

[Kab .
2 .
mik]

2] [lRGSERat
E
Només posició final de mot una sabata [u' .
na] + [sa Ba . + .

. 4.
1
Simplificació :

A Fricativa sibilant ([s] ,

[2] , [S] : [3]) + Fricativa sibilant ([s] [2] [S] : [3]) , ,
> Fricativa sibilant ([s] ,
[2] , [S] : [3]) (governa la segona)
[s] [S] [s] pis centric [p !. SE'n trik]

i
+
'
[du g 20 nas]

est E anclas
[s] [2]
. . .

+
ta [sar. B. Su Ku la + 2]
[S] + [8]
. . .

ocs [Ku n .
. 3c'Ks]
Sin la] .

int
[2] [2] Coneix zones [Ku n 20 nas]
[S) + > . .
.

[v] , [s] [2]

[3)))
[d33) + Fricativa (tf] [S]
B) Africada ([ts) [d2] ([ts] [d2] [tS]
Africada ([ts) [d2) [tS] [d3]) (governa la segona
. .
, ,
, , ,
< , ,

[d37)
,

Africada , , [tS] [d3]) + Africada ([ts]

,
,
[d2] [ +S] , ,

[ts] + [s] < [ts] pots [pc+ san +i]

sentir .

tits zingars [P2 + dzig gars]

Ta f
.

pe
. .

ets xafander [e . + 92 far . e] .

Patsiega [ps. Bien

vaig sentir [6a . San +i] .

reigzones
[6 dio. nas
< [d2]
.

xocolata [fà . Su Ku la + 2)
[tSS faig
. .
.

[tS] + [S] <

lat
[mi 632
[ +S] + [3] <
[d3] mig gelat . .

c) Vibrant ([F3 [3]) + Vibrant ([5]

((r2 [C) ↓ Vibrant ([F3 [C)
, ,
[3]
,

Sibilant alreolar ([s] (2)) + Vibrant , ,

[5] + [5] < [5] cor robat [K3 .

Tu .
Bat]
[S] + [0] < [5] vas rivre [6à Fiw sa] .
.
 .5
1 . Fenomens en
posició interior de mot.

Simplificació finals <Nasal ([m) [m] [1] [n] [ p) lateral ([1] [H) seguida d'oclusiva
grups consonatics [1
> de , , , , ,
o ,
[1) (X]
, ,

([p3 ,
[ + 3 [ k] [6] [d]
, , , . [g]) homorgánica (els dos sons comparteixen punt d'articulació :

ClampEdam] en

moribund[min
banc [6apk]
fang[fayg]

Geminació dels grups"-bl(e)"i"-gl(e)" després de vocal tónica + derivats :

regla [reg gla]

Poble EPCGG
.

reglar Tragg es
 Exercicis forética :

.
1 Transcriu
foréticament les oracions
següents :

mal
quatre gats
a) Son domesticats.

6) Una
época en la
qual sovintejaren les
figures genials i abominables .

c) Aquí nararem la seva historia a

l'época en la
qual ens
referim .

d) les ciutats nosaltres

Regnava a una
fetor apenes concebible per , homes moderns.

e) França
Al
segle XVIII
visqué a .

8) Els resultats de les eleccions han estat inesperats.

9) Els rics remenen molts diners .

4) Convé evitar les persones toxiques -

i) En les ciutats actuals els sistemes

imperen endogamics i corruptes .

j) Les noves tecnologies han provocat canvis

importants en les relacions humanes .