TEMA 1

1.LA FONÈTICA:
Ciència que estudia els sons lingüístics per articular paraules. La fonètica representa els
sons lingüístics mitjançant els signes adoptats per l’AFI (alfabet fonètic internacional). Cada
llengua determina de manera convencional una grafía per a cada so.

EL FONEMA
Un fonema és l’abstracció d’un so.

TRANSCRIPCIÓ

vocas/ #Atius
-

IvocalSI
-

[a] Pa[pa]
[j) iogurt [jojurt) [S] sol ['sol]
[z] [onz2]
[e] dormire [dormire] [n] quatre [kwat=2]
onze

[S] café
[kafs] [S] mox
['mos]
[2] pera [P2 2] =
sis/ [3] Jaume ['3arma]
[i] Lydie ['liSi] [p] pa [pa] [d] dit ['dit] [1] fort [Fort]
[0] color [50 10]
It] [toni]
%

Toni
Ig] gat ['gat] [v] vint [vint]
[6] aixo ['a SC]
[A] que [k2]
[v] to [t]
[b] bodega [bo'162]
RICATS/ As Ticuciol
ItSS cote ['No+(a] [m]E - un
por [umipok] veciars [] [9]
[dz] metge ['medz2] In]EE comtr
[kon'tu] Paratals [C] [] [S]
[ts] tots [ tots]
[] canya [Kapa] Alveolars [s] [z]
[dz] dotze Idodr-2]
[ry] =E enfadar
[arvata]
Dentals [t] [d] In]

'paza
[n]
y
enguary [24 gwap]
Labiodentals [v] [f]
ximais Bilabials [m]
[r] parra [para] entre vocals , entre ri vocal,
[p][b]
entre vocal ir

As
.

[B] pobre [4'B 2]

=

[1] color [50% o] [2] cada dia [kadz' (i2]

[4] Nom [" <um] [t] aigua [ajjW2]
 TRANSCIURE PARAULES
café
coitesa -

[koSezz] un
[umkats]
decisio'- [dasizio] tres amfossos [t25 (nits20s]
rabia -
[rais] piscina [pit'sina]

TAULA

Mode articulació Punt darticulació Sonoritat

[B] aproximat bilabial sonora

[ry] nasal labiodental sonora

[S] fricativ palatal sord

[t] OcIUSiVS dental sord

[4] laterals palatal Sonor

[dz] africats alveolar sonor

2. CANVI I CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ

• CANVI
Àtones —> a, amb, de, en, per, per a

&

sia masa ,ucrainses

La casa fusta

I-prep) nuclears - S .

prep

SU/PV
*
Russia anmaca AMB
bombarbigar Ucraina
DE
Salor
temporal
* B -

C EN

* A

=
-

En acabar els deurestenc

-
volay .
 QUE
interrogatiy Sampre puguis posar putes
-

que -

admeten preposic darrera que ,

L
es
interrogativ
• CAIGUDA QuE relativ- Que de El Quah

QUE conjunció -no Du preposició

Rússia amenaça BQUE bombardejara Ucraina

*
.

C-cacerae
3. LLENGÜES ROMÀNIQUES -

visigots

Segle lll a.C arriben els Romans. 476 cau imperi romà —> germànics
⑧·
⑧ arab
superstrat
-

-germanic

All) Etas
-

angers

trat
-

amany

substractivi
. . .

↳ iberic ceta ↳ at 1
, , grec, fenici ,
base

Substrat Superstrat Adstrat

Italia
-

celta : Auges
· ·

· ·
Gerwnic :

Futbol ↑auo
Banya Guillem soprano
Basket
Cami Blau
Espaguetti
Esports
.

Beat Opera
Guerra Sanduitx
Pizza
·

Bassoibéric : Guanyar
Bassa ·
castella ·
Frances
Esquerra
·

Arab :
/
Amo consome
Dissarra Alcond MOSSO Gurnet
·

Fenici Alberginia Lastima crossant

:
Buscar Necesser
Albercoz
Eivissa Xofer
Alcúdia Bufet
Mas
(Bini/Beni)
Hispania
-

Aragones
·
oxità
Binimalis
Grec Corder
·

lot
Arros
*

Pernil Correr
Llimona
Guix Trobar
Escola

Espasa
FACTORS DE LA EVOLUCIÓ DEL LLATÍ
1. Intensitat de la romanització
2. Procedència dialectal i socials dels colonitzadors
3. Data de la romanització
4. Influència substrat, superstrat i abstrat.

Romània occidental (oest, ponent) Romània oriental (est, llevant)

Bloc Gal·loromànic: francès, occità, retoromà-

-
/
-
Bloc Gal·loromànic: itàlia, romanès, dàlmata.
Frances
llengua
-

nic.
extinguida
1. Plural masculí amb -i
Llengua Pont: CATALÀ Plural femení amb -e

Hispanya
Bloc Iberoromànic: castellà, portuguès, astur-
-

lleonès, aragonès.

1.Plural amb -s
2.Sonorització de les oclusives SORDES
INTERNES

T k capra) capra
P Capra >
cabra

↓ ↓ ↓ actas > efâ

actas> edat
B >
I G

italia
anglis castella euskera frances gales
man nomme nome
NOME hombre quizon

g canzone canción abesti chanson cancion

land ferra fierra Lurra

terre
-
ferra

father padre pere

-
-
padre ai+ a
pai