Documentació Administrativa

Documentació administrativa
de les operacions de
compravenda
Isabel Porta Brasó
Adaptació de materials:
Isabel Porta Brasó
José Antonio Castrillo Soto
David Torres Velasco
Lourdes Piqué i Martorell
Marisa Clavero Manrique
Operacions administratives de compravenda

Operacions administratives de compravenda Documentació administrativa de les operacions de compravenda
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Confecció de documents administratius de les operacions de compravenda en suport paper 9

1.1 Marc legal de la compravenda. El contracte mercantil de compravenda . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.1 El contracte de compravenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.2 Elements del contracte de compravenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.3 Obligacions de les parts contractants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.1.4 Redacció del contracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.1.5 Contractes de compravenda específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.1.6 Extinció del contracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.2 Procés de compres. Elaboració de documents de compravenda en suport paper . . . . . . . . 27
1.2.1 La comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.2.2 Formalització de la comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.2.3 Classes de comandes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.2.4 La nota de comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.2.5 La carta de comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.2.6 Registre i control de comandes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.2.7 Exemple d’aplicació: nota de comanda i registre de comandes . . . . . . . . . . . . . 33
1.2.8 Recepció de la mercaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.3 Procés de vendes. Elaboració de documents de compravenda en suport paper . . . . . . . . . 36
1.3.1 Recepció de la comanda i lliurament de la mercaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.3.2 L’albarà o nota de lliurament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.3.3 Exemple d’aplicació: albarà o nota de lliurament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.3.4 Introducció a l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1.3.5 La factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
1.3.6 Tipus de factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
1.3.7 Documents substitutius de les factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
1.3.8 La nota de despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
1.3.9 Registre i conservació de factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1.3.10 Exemples d’aplicació: factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1.4 Devolucions. Factures rectificatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
1.4.1 La factura rectificativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
1.5 Canals de venda i/o distribució. Expedició i lliurament de mercaderies . . . . . . . . . . . . . 59
1.5.1 Els canals de distribució per productes de consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
1.5.2 El transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
1.5.3 El contracte de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Operacions administratives de compravenda 5 Documentació administrativa de les operacions de compravenda
Introducció
L’activitat econòmica normal de les empreses comporta que es generin documents

de tot tipus com, per exemple, cartes, contractes, impresos, documents mercantils,
etc. Tota aquesta documentació es genera des del moment en què una empresa
inicia la seva activitat.
Quan ens referim, concretament, als documents relatius a les operacions de

compravenda ens estem referint a un ventall de documents que reflecteixen fets
o situacions diverses que, de vegades obligadament i de vegades per conveniència,
provoquen la redacció, l’emissió o l’elaboració de cartes, impresos, contractes,
etc.
En qualsevol cas, aquests documents són una font d’informació important. La

informació que aporten serveix en els àmbits següents:
• Comptable: són la base del registre comptable de les operacions fetes per
l’empresa.
• Financer: donen la possibilitat a l’empresa d’aconseguir recursos de capital

per perpetuar la seva activitat econòmica.
• Fiscal: són el reflex de fets i situacions que suposen pagar tributs.
• De planificació i control intern de l’empresa: permeten conèixer prèvia-

ment, simultàniament i posteriorment certes dades que poden millorar la
gestió (en diferents àmbits) de l’empresa.
Els documents que reflecteixen una activitat comercial poden ser, per exemple,
contractes, comandes, albarans, factures i altres. Alguns són interns; és a dir,
l’empresa els elabora i els lliura a tercers o bé es queden dins de la mateixa empresa
per facilitar-ne la gestió. Altres documents són externs; això vol dir que arriben
des de l’exterior i també són importants.
Hi ha documents que tenen un valor legal perquè acrediten determinades opera-

cions o situacions (contractes, factures...) i són el suport del que, posteriorment,
s’haurà de declarar fiscalment. Són documents sobre els quals recau una normativa
específica que en regula el contingut i l’obligatorietat de conservar-los i arxivar-
los.
Altres documents, que no són obligatoris (comandes, albarans...), són igualment

fonamentals per a la gestió correcta de l’empresa, ja que faciliten el desenvolu-
pament de la seva activitat empresarial i permeten controlar-ne i planificar-ne les
actuacions.
El seu estudi suposa la possibilitat de saber-los elaborar i conèixer què poden

aportar a l’empresa.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Confecciona documents administratius de les operacions de compravenda,

relacionant-los amb les transaccions comercials de l’empresa.
• Identifica els documents bàsics de les operacions de compravenda, concre-

tant els requisits formals que han de reunir.
• Reconeix el contracte mercantil de compravenda.
• Descriu els fluxos de documentació administrativa relacionats amb la com-

pra i venda, habituals en l’empresa.
• Identifica el procés de recepció de comandes i la seva gestió posterior.
• Reconeix els percentatges d’IVA vigents a aplicar en les operacions de

compravenda en cada moment.
• Reconeix els mitjans de transport habitualment utilitzats per l’empresa en

funció dels productes objecte de la compravenda, el seu origen i destinació,
els terminis de lliurament, i el preu del transport.
• Complimenta els documents en suport paper relatius a la compra i venda en

l’empresa, i a les activitats complementàries com transport, les asseguran-
ces del transport i el risc d’impagament.
• Interpreta les diferents condicions de lliurament de la mercaderia en opera-

cions tant en el mercat domèstic, en el mercat interior europeu com en els
mercats internacionals.
• Comprova la coherència interna dels documents, traslladant les còpies als

departaments corresponents.
• Reconeix els processos d’expedició i lliurament de mercaderies.
• Verifica que la documentació comercial, rebuda i emesa, compleix amb la

legislació vigent i amb els procediments interns de l’empresa.
• Identifica els paràmetres i la informació que han de ser registrats en les

operacions de compravenda.
• Es comunica oralment amb clients i/o proveïdors en situacions habituals

senzilles de compravenda.
1. Confecció de documents administratius de les operacions de

compravenda en suport paper
Quan s’estableix una relació comercial, les parts que hi intervenen (comprador i
venedor) tenen la necessitat d’establir uns acords que atorguen a cada part que hi
intervé uns drets i unes obligacions.
Entre el venedor i el comprador es genera una relació que vindrà justificada o

demostrada a través de documents i d’accions que provoquen altres documents i
accions. Fent un esquema d’aquest procés podem dir:
1. El comprador (client) selecciona un proveïdor (venedor) i fa una comanda.
2. El venedor rep la comanda del comprador. Quan prepara les mercaderies

per ser lliurades, elabora un albarà en què detalla els productes i, a
continuació, lliura aquests productes juntament amb l’albarà.
3. El comprador rep les mercaderies i, si hi està conforme, signa l’albarà.
4. El venedor, amb l’albarà signat del comprador, elabora una factura, que
és el document que demostra que s’ha donat una operació de compravenda.
Aquest document s’enviarà al comprador.
5. El comprador rep la factura i, quan sigui el moment establert, procedirà a

pagar-la utilitzant el mitjà acordat.
6. El venedor rep el pagament del comprador en el termini i la forma

establerts.
Els documents principals que es generen en el procés de compravenda, abans de

procedir al pagament o cobrament de les mercaderies, són:
• En el procés de compra: la comanda
• En el procés de venda: l’albarà i la factura
També poden donar-se situacions en què el comprador pot fer enrere una compra o
bé, que hi hagi incidències en la documentació generada en aquest tracte comercial.
Per a aquests casos cal saber com esmenar, modificar o tirar enrere operacions de
compravenda ja efectuades: ens referim a les devolucions.
El transport forma part de la mateixa gestió de la compravenda perquè el venedor

haurà de fer arribar al comprador la mercaderia que ha comprat, i això implica que
cal conèixer els aspectes que puguin incidir en les tasques pròpies de la gestió de
la compravenda.
1.1 Marc legal de la compravenda. El contracte mercantil de

compravenda
El marc legal de la compravenda està recollit fonamentalment en el Dret Mercan-

til, que és una part del Dret que s’ocupa, en general, de regular l’activitat comercial
i afecta tant a les empreses com a les persones en l’exercici d’aquesta activitat.
Quan es parla de Dret Mercantil es fa referència a un conjunt de normes i lleis de

diferent rang. Entre elles trobem:
Constitució Espanyola (1978)
És la norma suprema de l’Estat Espanyol i en ella es fa referència a diferents

aspectes mercantils com la defensa del lliure mercat i la llibertat d’empresa.
També estableix l’organització i les finalitats de la Hisenda Pública.
Codi de Comerç (1885)
És la llei més important que regula els actes i les relacions comercials. En aquesta
llei es regulen diferents aspectes, com per exemple, la definició i obligacions de
comerciants, empresaris i agents comercials, els contractes comercials, les formes
de pagament, el Registre Mercantil, etc.
Altres lleis importants relacionades amb l’activitat comercial són:
• Llei d’IVA.
• Llei Canviària i del Xec.
• Llei de lluita contra la morositat.
• Llei d’Ordenació del Comerç Minorista.
• Llei de Defensa de la Competència.
• Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
• Llei de Marques.
• Llei de Patents.
• Llei General de la Publicitat.
En les empreses es donen múltiples ocasions en què cal concretar els acords
propis de la seva activitat comercial, laboral o amb l’administració, els quals es
formalitzaran a través de contractes.
Un contracte és un acord verbal o escrit entre dues o més persones pel qual
s’obliguen a donar o a fer alguna cosa o a prestar algun servei. És un acord amb
una validesa legal.
Podem trobar diferents classificacions dels contractes, segons les diferents carac-
terístiques que tinguin.
1. Segons la forma:
• Contractes verbals. Els que es formalitzen de paraula.

• Contractes escrits. Els que es reflecteixen en un document escrit.
2. Segons el registre:
• Públics. Contractes que es formalitzen per escrit davant d’un notari,

registrador o agent mitjancer oficial, que, en moltes ocasions, han
d’estar inscrits en registres públics com el Registre Mercantil, en el
cas de les societats anònimes i les societats limitades, o el Registre de
la Propietat, en el cas de la compra d’habitatges.
• Privats. Contractes que es formalitzen entre particulars, de manera
oral o per escrit, i amb testimonis o sense. Com a exemple d’aquest
tipus de contracte podem esmentar el lloguer d’una plaça de pàrking.
3. Segons la legislació aplicable:
• Civils. S’efectuen entre particulars que no siguin comerciants. Estan El Codi civil
regulats pel Codi civil. És un conjunt de normes de dret
privat que regula les relacions
civils entre les persones físiques i
• Mercantils. Es formalitzen entre comerciants o empresaris en l’acti- jurídiques, privades o públiques,
en aquest darrer cas sempre que
vitat professional. Estan regulats pel Codi de comerç. actuïn com a particulars.
• Administratius. Contractes que formalitza l’Administració pública

amb particulars o empreses. Estan regulats per la Llei de contractes
de les administracions públiques.
• Laborals. Contractes en els quals un treballador presta voluntària-
ment serveis a un empresari a canvi d’una retribució. Estan regulats
per la Llei de l’estatut dels treballadors.
4. Segons les obligacions de les diferents parts:
• Unilaterals. L’obligació és únicament d’una de les parts.

• Bilaterals. L’obligació és per igual de les dues parts.
• Plurilaterals. Les obligacions són de moltes parts diferents.
1.1.1 El contracte de compravenda
Els contractes són un acord de voluntats entre dues o més parts amb la intenció de
crear, modificar o extingir una relació jurídica.
En el cas de la compravenda, el contracte regula les condicions en les quals es

realitzarà l’intercanvi, el preu, el termini de lliurament, la forma de pagament,
etc.
No totes les operacions de compravenda generen contractes per escrit,

perquè, igual que passa en les relacions personals, la confiança que hi pot
haver entre les parts contractants pot ser suficient per tal de garantir que,
tant el comprador com el venedor, compliran les seves obligacions.
Quan l’empresa realitza les funcions d’aprovisionament i comercialització esta-

bleix una sèrie de relacions amb els proveïdors i els clients que, en moltes ocasions,
es concreten en diversos acords de compra i venda de béns i serveis.
La normativa legal estableix que aquests tipus d’acords, dels quals es generen
una sèrie de drets i obligacions, han de quedar recollits en un document que
s’anomena contracte de compravenda, que es fonamenta en l’obligació que tenen
els contractants de complir el que s’ha pactat.
El contracte de compravenda és un acord mitjançant el qual el venedor

s’obliga a lliurar un bé o un servei al comprador, i aquest es compromet a
pagar-ne un preu determinat.
Les persones que intervenen en els contractes s’anomenen parts contractants.

En els contractes de compravenda són el comprador i el venedor, i poden ser tant
persones físiques com persones jurídiques:
• Les persones físiques són persones individuals (homes i dones) que tenen
personalitat pròpia i capacitat per contractar, és a dir, que poden ser titulars
de drets i d’obligacions.
• D’altra banda, les persones jurídiques són societats, corporacions, asso-

ciacions i fundacions que tenen personalitat jurídica pròpia independent
de la dels membres que la formen, i que han d’actuar mitjançant els
seus representants o òrgans de direcció o de gestió, que estan formats per
persones físiques.
El concepte de compravenda és molt genèric i pot aplicar-se tant a la compra-

venda civil, regulada pel Codi civil, com a la compravenda mercantil, regulada
pel Codi de comerç. En la taula 1.1 trobareu un resum dels tipus de contractes de
compravenda.
Tau l a 1 . 1 . Característiques que diferencien la compravenda civil de la compravenda mercantil.
Tipus Objecte Finalitat Exemple

Béns mobles i immobles
Un bé moble és un tipus de bé Civil Béns mobles o Adquisició per a ús i Compra d’un local per a
que es pot transportar. Mentre immobles consum propi. l’emmagatzematge de
que un bé immoble és aquell que mercaderies.
roman immòbil, no es pot
transportar, com per exemple un Mercantil Béns mobles Revenda posterior per Compra de cotxes usats
edifici.
obtenir-ne un benefici per ser revenuts.
(finalitat lucrativa).
Segons s’extreu del quadre:
• Es considerarà compravenda mercantil: les vendes de béns mobles per tal

de revendre’ls, amb afany de lucre en la revenda.
• Es consideraran compravendes civils:
– Les vendes realitzades pels empresaris als consumidors finals.
– Les compres de productes per al consum i de la maquinària per a l’ús

en l’explotació industrial, fetes per una empresa.
– La revenda que faci per una persona no comerciant, de productes que

en el seu moment es van adquirir per al seu consum.
– Les vendes que fan els artesans en els seus tallers de productes
fabricats per ells mateixos.
– Les vendes dels agricultors i ramaders de les seves collites o animals,

encara que el comprador sigui empresari i els adquireixi amb ànim de
revenda i lucre.
1.1.2 Elements del contracte de compravenda
Per tal que un contracte sigui vàlid a nivell legal cal que hi hagi els elements
següents:
• Personals: són el comprador i el venedor.
• Materials: és l’objecte de la compravenda i el preu.
• Formals: és la manera en què es fa el contracte (oral o per escrit).
En la figura 1.1 podeu veure la representació gràfica d’aquest elements.
A més d’aquests requisits, hi ha d’haver una condició que és indispensable perquè

el contracte sigui vàlid, i és el consentiment de les parts contractants, és a dir, la
coincidència de voluntats entre el comprador i el venedor sobre l’objecte i la causa
del contracte.
F i g u r a 1 . 1. Elements del contracte de compravenda
Elements personals
Els elements personals del contracte de compravenda, és a dir, els subjectes que
hi estan involucrats, són el venedor i el comprador.
• El venedor és la persona que lliura la mercaderia que és l’objecte del

contracte de compravenda.
• El comprador és la persona que rep la mercaderia i paga, a canvi, el preu

acordat.
No tothom té capacitat per contractar. Per tal de formalitzar un contracte de

compravenda, segons el Codi de comerç, cal:
Emancipat
Persona menor d’edat que està • Ser major d’edat o estar emancipat.
alliberat de la potestat del pare i
de la mare.
• No estar incapacitat.
El Codi de comerç, per raons morals i per tal de garantir els interessos de les parts,
prohibeix que puguin formalitzar contractes de compravenda les persones
següents:
• Les persones menors d’edat, encara que estiguin emancipades, no poden

vendre béns immobles o objectes de valor extraordinari sense el consenti-
ment del seu pare, de la seva mare, o tutor o tutora legal.
• Els tutors no poden vendre els béns de les persones que tutelen.
• Els funcionaris públics no poden comprar els béns que administren.
• Els jutges magistrats i fiscals no poden adquirir els béns que estiguin en
litigi en el tribunal en el qual exerceixen les seves funcions.
Elements materials
Tots els contractes de compravenda tenen per objectiu la transmissió d’un objecte
a canvi d’un preu, per això els elements materials d’aquest tipus de contracte són:
• L’objecte del contracte. És el bé moble que el comprador rep del venedor

i que, en l’àmbit mercantil, s’anomena mercaderia. També ho poden
ser béns intangibles (com ara els drets de la propietat intel·lectual sobre
marques, patents, rètols, logotips, etc.) i béns immobles (terrenys, edificis,
altres construccions, etc.), sempre que la seva adquisició sigui feta amb
l’objectiu de tornar-los a vendre amb afany de lucre.
• El preu que es paga. Cal que el preu es concreti en diners en una moneda
de curs legal, i que s’estableixi com es farà el pagament (xec, lletra de canvi,
pagaré, etc.). El preu de la mercaderia ha de ser real i cert, és a dir, una
quantitat exacta fixada en un moment determinat, que pot ser en el moment
de signar el contracte o bé que es pugui determinar més tard sense necessitat
de formalitzar un altre contracte. Quan el preu no és vertader es considera
una venda simulada que amaga una donació.
Existeixen dos tipus de vendes segons la forma com es fixa el preu:
• Venda a preu ferm: el preu és fixat en el moment de signar el

contracte i no es pot variar posteriorment, encara que les condicions
pactades hagin canviat.
• Venda a preu variable: el preu pot ser variable, si així ho pacten els
contractants, per exemple, quan el lliurament de la mercaderia es fa
de forma successiva i el preu depèn de les circumstàncies del mercat.
Elements formals
El contracte de compravenda, segons com ha estat formalitzat, pot ser oral o per
escrit:
• Es considera un contracte oral aquell en el qual les parts contractants

han expressat el seu consentiment de paraula i coneixen els seus drets i
obligacions sense necessitat que figurin en un document. Per exemple,
quan s’adquireix un bé de consum normalment no es signa un contracte
de compravenda i, tanmateix, els drets i obligacions del venedor i del
comprador són reconeguts per llei.
• La compravenda és un contracte escrit quan es recull en un document

formal el consentiment de les parts contractants. Tot i que no s’exigeix una
forma concreta, en general, un contracte de compravenda conté les dades del
venedor, les dades del comprador, la descripció de la mercaderia, el preu i
les clàusules que determinen les condicions en què es fa la compravenda.
En la taula 1.2, la taula 1.3 i la taula 1.4 hi ha un resum dels elements i requisits
del contracte de compravenda.
Tau l a 1 . 2 . Elements personals del contracte de compravenda
Elements personals Característiques Requisits
Venedor Lliura la cosa. Per tal que el contracte sigui vàlid,

els contractants han de tenir
capacitat plena per contractar.
Segons el Codi Civil tenen
aquesta capacitat:
- Les persones majors d’edat.
- Les persones entre 16 anys i 18
anys emancipades.
- No poden estar incapacitades.
Comprador Rep la cosa i paga el preu.
Tau l a 1 . 3 . Elements materials del contracte de compravenda
Elements materials Característiques Requisits
Cosa És l’objecte de la compravenda. S’ha de poder comercialitzar

legalment.
Ha d’existir realment o ha de ser
possible que existeixi, i s’ha de
poder vendre.
Ha de ser determinada o que es
pugui determinar.
Preu Són els diners que el comprador Ha de ser real i cert.

ha de lliurar a canvi del que rep. No pot ser fixat arbitràriament per
una de les parts.
Tau l a 1 . 4 . Elements formals del contracte de compravenda
Elements formals Característiques Requisits
Forma En general no s’exigeix una forma

concreta, per tant, són vàlids tant
els contractes orals com els
escrits.
1.1.3 Obligacions de les parts contractants
Del contracte de compravenda sorgeixen obligacions tant per al venedor com per
al comprador.
Si qualsevol de les parts contractants incompleix les seves obligacions, la part

perjudicada pot optar per:
• Exigir que es compleixin tots els acords pactats.
• Rescindir el contracte, és a dir, anul·lar-lo o deixar-lo sense efecte.
En qualsevol de les dues situacions, segons el tipus d’incompliment de què es

tracti, la part perjudicada podrà demanar una indemnització per danys i perjudicis.
En la taula 1.5 hi ha una relació de les obligacions del venedor i del comprador.
Taula 1.5. Obligacions del venedor i del comprador en els contractes de compravenda.
Obligacions de les parts contractants
Venedor Comprador
- Custodiar i conservar la mercaderia en bon estat - Rebre la mercaderia i fer-se’n càrrec. No està
fins al moment del lliurament. obligat a acceptar-la si el lliurament es fa fora de
- Lliurar la mercaderia al comprador en el termini i lloc termini o la mercaderia té defectes de qualitat i/o
acordats. quantitat o bé vicis ocults.
- Lliurar la mercaderia en la seva totalitat. El - Pagar el preu de la mercaderia en el termini i lloc
comprador no està obligat a acceptar els lliuraments determinats. Si s’endarrereix haurà de pagar l’interès
parcials. de demora legalment establert.
- Garantir que la mercaderia no tingui defectes ni vicis - Pagar les despeses de transport, a no ser que es
ocults. pacti el contrari
Obligacions del venedor
En els contractes de compravenda el venedor s’obliga a:
1. Custodiar i conservar la mercaderia en bon estat fins que la posi a

disposició del comprador, per tant, haurà de fer-se responsable de la seva
pèrdua o deteriorament si es produeix abans que sigui lliurada al comprador.
2. Lliurar la mercaderia en el termini i lloc acordats, entenent que, si no

s’indica el contrari, el lliurament es farà en el domicili del venedor, i si no
s’ha establert un termini de lliurament el venedor ha de posar la mercaderia
a disposició del comprador dins de les vint-i-quatre hores següents a la
conclusió del contracte.
Si no es compleix el termini de lliurament, el comprador pot optar entre
acceptar o no acceptar la mercaderia, però en tots dos casos té dret a
sol·licitar una indemnització.
Totes les despeses que sorgeixin com a conseqüència del lliurament, excepte
les de transport, si no s’ha pactat el contrari, són a càrrec del venedor.
3. Lliurar la mercaderia en la seva totalitat, la qual cosa implica que

en el moment del lliurament el comprador té dret a rebre la quantitat
de mercaderia que ha sol·licitat. És voluntat del comprador acceptar els
lliuraments parcials, però no hi està obligat i, per tant, pot no acceptar la
mercaderia i rescindir el contracte.
4. Garantir que la mercaderia no té defectes o vicis ocults, és a dir, si

en el moment del lliurament el comprador observa defectes en la qualitat
Vici ocult
o en la quantitat rebuda (defectes aparents) pot denunciar-ho en aquell S’entén per vici ocult, qualsevol
mateix moment o en el termini màxim de quatre dies, si la mercaderia està imperfecció que presenti un
producte dins del període de
embalada. garantia estipulada en la compra
d’un producte.
En el cas de defectes que no es puguin apreciar a simple vista (defectes
ocults) el venedor se n’ha de fer càrrec, encara que els ignori. El comprador
pot reclamar, en cas de defectes ocults, durant els trenta dies següents al
lliurament de la mercaderia.
Quan la reclamació es fa dins del termini establert, el comprador pot optar
entre rescindir el contracte o rebaixar el preu de la mercaderia, però en els
dos casos pot reclamar per danys i perjudicis.
Obligacions del comprador
Reclamacions
En els contractes de compravenda el comprador té les obligacions següents:
El comprador disposa d’un
termini per examinar la
mercaderia i presentar 1. Rebre la mercaderia i fer-se’n càrrec, la qual cosa suposa facilitar que el
reclamacions en el moment del
lliurament o els terminis
següents:
venedor pugui lliurar-la en el moment i lloc acordats. El comprador no està
obligat a acceptar els lliuraments parcials de la mercaderia, a no ser que es
• 4 dies (defectes pacti expressament.
aparents)
Quan s’incompleix l’obligació de rebre la mercaderia i el client la refusa
• 30 dies (defectes o vicis
ocults). sense que hi hagi una causa justa, o triga a fer-se’n càrrec, el venedor pot
optar entre exigir el compliment del contracte o rescindir-lo.
2. Pagar el preu de la mercaderia en el termini i lloc acordats en el

contracte o, si no s’ha pactat explícitament, en el moment en què el venedor
lliuri la mercaderia. El comprador s’haurà de fer càrrec del pagament d’un
interès de demora quan es produeixi un endarreriment en el pagament del
preu de la mercaderia.
3. Pagar les despeses de transport, a no ser que es pacti el contrari.
1.1.4 Redacció del contracte
Per a la redacció d’un contracte de compravenda cal seguir el procediment següent:
1. Obtenir les dades que s’han d’incloure en el contracte.
2. Consultar la normativa, si s’escau.
3. Redactar el contracte, o emplenar el model de contracte en cas que l’empresa

disposi d’un model estàndard preestablert.
4. Comprovar les dades.
5. Presentar-lo a cadascuna de les parts contractats per tal que expressin el seu
consentiment mitjançant la signatura.
Dades dels contractes de compravenda
Les dades que ha de contenir són:
• Data i lloc on se celebra el contracte.
• Identificació de les parts del contracte.
• Exposició i descripció de l’acord.

• Clàusules del contracte: identificació de la mercaderia, preu, termini i lloc

de lliurament, termini i forma de pagament, etc. Quan alguna d’aquestes
dades no s’acorda explícitament, cal tenir en compte la normativa general,
aplicable als contractes de compravenda, que recull la taula 1.6. També
s’inclou el jutjat de resolució del contracte en cas de litigi.
• Signatura de totes parts.
Taula 1.6. Normativa d’aplicació general en els contractes de compravenda quan no es pacta una cosa
diferent.
Si no consta... S’entendrà que...
Lloc de lliurament a) És el lloc on es troba la mercaderia en el moment

de formalitzar el contracte.
b) És l’establiment comercial quan es tracta de
vendes en establiments oberts al públic.
c) És la posada a disposició del transportista quan es
tracta de vendes que impliquen la utilització del
servei de transport.
Termini de lliurament S’haurà de fer dins de les 24 hores següents a la

formalització del contracte.
Lloc i data de pagament Seran en el lloc i el moment en què es posa la

mercaderia a disposició del comprador.
Despeses Totes les despeses que s’originin abans de posar la

mercaderia a disposició del comprador són a càrrec
del venedor, excepte el transport
F i g ura 1.2. Exemple de contracte de compravenda

La normativa obliga a conservar els contractes de compravenda mercantil

durant un període de sis anys.
És important garantir la seguretat i la confidencialitat de les dades personals
que contenen els contractes, per tant, l’empresa haurà de vetllar per a la
conservació i custòdia correcta d’aquest documents.
Models de contractes de compravenda
És important conèixer l’estructura i continguts característics dels contractes de

compravenda, atès que, tot i que no s’exigeix una forma concreta, en general,
aquests tipus de contractes tenen una estructura molt similar, tal com podem veure
en la figura 1.2 i la figura 1.3 següents:
F igura 1.3. Model de contracte de compravenda de béns mobles

1.1.5 Contractes de compravenda específics
En l’activitat ordinària de les empreses, es realitzen moltes operacions de compra-

venda que s’articulen a partir del contracte general, però també hi ha un nombre
considerable d’operacions que són compravendes mercantils que presenten unes
determinades característiques que les diferencien del contracte de compravenda
general.
A continuació es descriuen alguns dels contractes més habituals, que són els
següents:
• La compravenda a terminis
• El contracte de subministrament
• El contracte d’assegurança
• Altres contractes de compravenda
La compravenda a terminis
Mitjançant el contracte de compravenda a terminis el venedor s’obliga a

lliurar al comprador un bé moble no consumible i identificable mitjançant la
marca, número de sèrie o distintiu, i el comprador s’obliga a pagar un preu,
totalment o parcialment ajornat, en un termini superior als tres mesos des de
la signatura del contracte.
La compravenda a terminis implica que el preu es paga, totalment o parcialment,

amb posterioritat al lliurament de la mercaderia, en fraccions normalment
iguals i periòdiques.
La figura 1.4 mostra l’esquema temporal d’una compravenda a terminis en què el

comprador realitza un pagament inicial i diversos pagaments fraccionats i ajornats.
F i g u r a 1 . 4 . Diagrama temporal d’una compravenda a terminis

La normativa que regula la compravenda a terminis és la Llei 281/1998 de 13 de

juliol, de venda a terminis de béns mobles.
D’aquesta normativa cal destacar els aspectes següents:
1. Contingut. El contracte de compravenda a terminis ha de contenir obliga-

tòriament les dades següents:
• Lloc i data del contracte, identificació de les parts contractats i del

Un finançador
finançador, si n’hi ha. És una persona o entitat que
aporta els recursos econòmics
necessaris per al funcionament
• Identificació de l’objecte que es ven, preu de la venda al comptat, d’una empresa o la realització
d’una activitat.
pagament inicial (si n’hi ha), part ajornada i part finançada.
• Nombre i import dels pagaments, així com indicació del lloc i la data
en què s’hauran d’efectuar.
• Tipus d’interès, despeses aplicables i TAE (taxa anual equivalent).
• Prohibició de vendre o gravar el bé per part del comprador fins que

s’hagin pagat la totalitat dels terminis.
• Facultat de renúncia, és a dir, cal fer constar que el comprador pot

desistir de la compra en els set dies hàbils següents al lliurament del
bé.
• Lloc establert per les parts contractants on es poden enviar notificaci-

ons o requeriments.
• Taxació del bé a efectes de subhasta.
2. Exclusions. En la regulació específica de la venda a terminis no s’inclouen,

entre d’altres:
• La compravenda a terminis de béns mobles per ser revenuts al públic.
• Les vendes ocasionals realitzades sense ànim de lucre.
• Les vendes a termini d’una quantitat inferior a l’establerta legalment.
• Els contractes d’arrendament financer.
3. Forma. La llei requereix, per als contractes de compravenda a terminis,

la forma escrita. S’ha d’expedir i lliurar un exemplar per a cadascuna de
les parts contractants. Trobareu un exemple de contracte de compravenda a
terminis en la figura 1.5.
F i g u r a 1 . 5 . Exemple de contracte de compravenda a terminis
El contracte de subministrament
En el contracte de subministrament, una de les parts, subministrador,

s’obliga a la prestació d’un subministrament continuat i periòdic a favor
d’una altra persona, el client, que ha de pagar un preu pel subministrament
de cada període.
Aquest tipus de contracte és el que utilitzen les companyies subministradores

d’aigua, electricitat, gas, etc., i es tracta de contractes d’adhesió, és a dir, si
no s’accepten les condicions imposades per l’empresa subministradora no es pot
Trencament d’estocs
formalitzar el contracte.
Situació que es dóna quan en una
empresa s’ha esgotat l’estoc d’un Algunes empreses formalitzen contractes de subministrament amb els seus pro-
producte que impedeix de
satisfer-ne la demanda. veïdors per tal d’assegurar-se un proveïment de mercaderies de forma periòdica i
constant, d’aquesta forma s’eviten situacions de trencament d’estocs.
El contracte d’assegurança
Algunes transaccions comercials requereixen la utilització d’altres contractes

que no són pròpiament el contracte de compravenda, per exemple, a vegades
les empreses que han de fer un lliurament de mercaderies a través d’un servei
de transports, contracten una assegurança que pugui cobrir els riscos als quals
s’exposa una mercaderia mentre és transportada.
Prima
Es l’aportació econòmica que ha
El contracte d’assegurança és aquell a través del qual l’assegurador de satisfer el tenidor a la
companyia d’assegurances en
s’obliga, per mitjà del cobrament d’una prima, a indemnitzar l’assegurat, concepte de contraprestació per
la cobertura d’un risc.
dins dels límits pactats, pels danys soferts com a conseqüència de
l’esdeveniment que és objecte de cobertura.
Indemnització
Les persones que intervenen en el contracte d’assegurança són: Es la compensació per un dany
que s’ha sofert.
• Assegurador: és l’entitat que, a canvi d’una prima, es compromet a

indemnitzar els danys provocats a causa d’un sinistre.
• Assegurat: és la persona o cosa objecte de l’assegurança.
• Tenidor: és la persona que contracta l’assegurança i paga la prima. Nor-

malment coincideix amb l’assegurat.
• Beneficiari: és la persona que té dret a rebre la indemnització en cas que es

produeixi un sinistre que provoqui danys a la persona o objecte assegurat.
Hi ha una gran varietat de contractes d’assegurances, per exemple, assegurances

contra danys com poden ser incendis, transport, robatori, inundacions, llar, etc., o
assegurances relacionades amb les persones com les d’accidents, malaltia o mort.
Tots aquests contractes es formalitzen per escrit en un document anomenat pòlissa

d’assegurances, en el qual es recullen totes les condicions pactades.
Es tracta d’un contracte d’adhesió en el qual una companyia d’assegurances fixa

unes condicions i un preu, i l’assegurat s’hi adhereix, sense que existeixi capacitat
de negociar o modificar les condicions.
Altres contractes de compravenda
En el desenvolupament de l’activitat comercial de l’empresa hi poden haver altres

contractes relacionats amb les operacions de compravenda, alguns dels quals es
recullen tot seguit:
• Contracte estimatori. Contracte de distribució, molt emprat en el comerç

al detall, pel qual el comerciant rep del distribuïdor (majorista) una merca-
deria i ha de pagar el preu del que hagi venut, podent retornar tot el que no
hagi pogut vendre en el termini estipulat.
• Compravenda sobre mostres. Compravenda en la qual el comprador

adquireix un producte basant-se en les característiques d’una mostra que
li proporciona el venedor.
El comprador no està obligat a acceptar la mercaderia si no és idèntica a la

mostra.
En cas de discrepàncies actuen perits de les dues parts per tal que decideixin.
• Compravenda d’assaig o prova. Contracte mitjançant el qual el compra-

dor es reserva el dret de provar o assajar la mercaderia i, si no és del seu
gust, la pot retornar al proveïdor.
• Compravenda de plaça a plaça. La mercaderia es trasllada des de l’origen

fins a la destinació, en aquest cas s’ha d’incloure un contracte de transport.
• Compravenda per catàleg. Les mercaderies lliurades han de coincidir amb

les del catàleg.
• Compravenda per correspondència. Les obligacions del comprador s’ini-

cien quan s’envia la carta de comanda, en canvi les del venedor comencen
quan es remet la comanda.
1.1.6 Extinció del contracte
L’extinció del contracte suposa la finalització de les obligacions entre les parts
contractants. Les causes d’extinció poden ser:
• El pagament o compliment de les prestacions que es varen acordar.
• La pèrdua del bé o objecte del contracte quan es perd o destrueix sense que
sigui imputable al comprador.
• La condonació del deute, que es produeix quan el venedor perdona el deute

al comprador.
• La confusió dels drets del creditor i deutor, és a dir, quan conflueixen en la

mateixa persona els drets del creditor (venedor) i el deutor (comprador).
• La compensació del deute, és a dir, quan el comprador i el venedor són

recíprocament deutor i creditor l’un de l’altre, el deute s’extingeix per la
quantitat compensada.
• La novació o substitució d’una obligació anterior per una altra de nova.

1.2 Procés de compres. Elaboració de documents de compravenda

en suport paper
Un cop l’empresa ja té seleccionats aquell o aquells proveïdors que s’ajusten millor

a les seves necessitats es pot iniciar el procés de compra. Normalment el procés
de compra comença quan el magatzem detecta la necessitat d’adquirir un article;
llavors procedirà a realitzar una comanda.
En la figura 1.6 podeu veure les fases del procés de compra.
Figura 1 . 6 . Fases del procés de compra
Una bona gestió del procés de compra implica:
• Que l’empresa té garantit el subministrament de mercaderies en qualsevol

moment.
• Que l’empresa compra la quantitat necessària de mercaderies, sense tenir

un excés de mercaderies en el magatzem, que suposaria un elevat cost
d’emmagatzematge, i sense que manquin existències en el moment que els
clients en demanin.
1.2.1 La comanda
Mitjançant la comanda s’inicia l’operació de compravenda.

La comanda és el document on es detallen les mercaderies que el client

sol·licita al proveïdor, així com les condicions de compra.
La comanda suposa un contracte de compravenda i qualsevol incompliment pot

causar un perjudici a una de les parts, per la qual cosa és necessari respectar les
condicions pactades.
El document que es fa servir per fer la comanda ha de contenir totes les dades que
facilitin l’operació de compravenda i el seu disseny s’ha d’adaptar a les necessitats
de l’empresa.
Malgrat que no existeix un model oficial de comanda, tota comanda ha de contenir

almenys les dades següents:
• Número de comanda.
• Data d’emissió.
• Dades d’identificació del comprador i del venedor: nom o raó social, adreça,
NIF...
• Descripció detallada de la mercaderia objecte de la compra i nombre

d’unitats.
• Preus.
• Condicions de lliurament: lloc de lliurament, data de lliurament,...
• Condicions de pagament.
• Descomptes sol·licitats.
• Mitjà de transport.
• Agent comercial (en cas d’existir).
• Signatura de l’emissor.
En el cas que les condicions ja estiguin pactades en un contracte de compravenda,

l’empresa emissora de la comanda únicament indicarà aquelles dades que no esti-
guin prèviament pactades: número de comanda, data, descripció de la mercaderia
i nombre d’unitats, etc.
De la comanda se’n fan almenys tres exemplars:

El nombre de còpies de la
comanda que fa l’empresa
pot variar segons 1. Original, signat i segellat, que s’envia al proveïdor.
l’estructura de l’empresa,
del sector, la mida, etc.
2. Còpia per al magatzem de l’empresa que fa la comanda, que serveix per
comprovar, posteriorment, que la mercaderia rebuda s’ajusta a la mercaderia
sol· licitada.
3. Còpia per al Departament de compres de l’empresa que fa la comanda,

que serveix per fer un seguiment de l’estat de la comanda i comprovar,
posteriorment, les condicions demanades amb les facturades.
1.2.2 Formalització de la comanda
A l’hora de realitzar la comanda, l’empresa compta amb diferents possibilitats. La

modalitat triada dependrà de les necessitats de l’empresa, de la relació que tingui
amb el proveïdor, de la urgència de la comanda, etc. Les formes més habituals de
formalitzar la comanda les podem resumir en les següents:
• Nota de comanda: imprès que conté totes les dades necessàries per poder
realitzar la compravenda.
• Carta: mitjançant una carta comercial l’empresa realitza la comanda.
• Fax: mitjançant un fax l’empresa realitza la comanda. Aquesta modalitat

té l’avantatge que el proveïdor rep la comanda per escrit al moment.
• Correu electrònic: les noves tecnologies faciliten les relacions comercials

entre les empreses, permeten realitzar la comanda ràpidament.
• Telèfon: és un mitjà molt utilitzat per la seva rapidesa i perquè permet

establir una relació directa amb el proveïdor, i resol dubtes, etc. De totes
maneres, té l’inconvenient que no queda constància escrita, i per això és
convenient que després l’empresa faci una comunicació escrita (nota de
comanda, carta, fax o correu electrònic), per confirmar les dades de la
comanda.
• Representant o agent comercial: el representant de l’empresa venedora

visita l’empresa compradora i formalitza la comanda amb la informació que
li facilita el client.
1.2.3 Classes de comandes
Depenent de si les condicions de l’operació han estat pactades amb anterioritat

a la realització de la comanda o no, podem diferenciar entre comanda en ferm i
comanda condicional:
• Comanda en ferm: les condicions de l’operació han estat negociades

prèviament a la realització de la comanda. El document que s’utilitza per
fer comandes en ferm s’anomena comanda o nota de comanda.
• Comanda condicional: les condicions de l’operació no han estat nego-

ciades prèviament. En el moment de realitzar la comanda el comprador
demana unes condicions al venedor (descomptes, termini de lliurament...)
que el venedor pot acceptar o no. Si el venedor accepta les condicions
la comanda es considera ferma; en cas contrari, es considera nul·la. El
document que s’utilitza en aquests casos s’anomena proposta de comanda.
1.2.4 La nota de comanda
En el cas d’utilitzar la nota de comanda per realitzar les comandes, l’empresa

disposa d’un imprès especialment dissenyat per fer-les. Respecte a aquest imprès,
no existeix cap model normalitzat ni cap normativa que n’especifiqui el contingut,
malgrat que en el document han de constar totes les dades necessàries per poder
dur a terme l’operació de compravenda.
En la figura 1.7 podeu veure un possible model de nota de comanda amb

l’especificació de cadascun dels seus apartats.
A vegades, juntament amb la nota de comanda, algunes empreses acompanyen

una carta de presentació en la qual es fa referència a la comanda o se n’aclareix
algun punt concret.
Les condicions de
compravenda...
La nota de comanda és un imprès on es detallen els productes sol·licitats,
... poden estar pactades entre
comprador i venedor o poden així com les condicions més importants de l’operació, llevat que ja estiguin
estar imposades pel comprador o
venedor, depenent del poder de pactades en un contracte de compravenda o de subministrament.
negociació que tinguin cada un
d’ells.
Figura 1.7 . Model de nota de comanda
1.2.5 La carta de comanda
A l’hora de realitzar una comanda algunes empreses ho fan mitjançant una carta La carta de confirmació de
comanda
dirigida a l’empresa proveïdora on consten, bàsicament, les mateixes dades que
És la carta que redacta el
en la nota de comanda. proveïdor, un cop ha rebut la
comanda, per comunicar si està
d’acord amb les condicions o
La redacció d’aquesta carta de comanda ha de ser breu i precisa per evitar aclarir alguna qüestió.
confusions o errors en les condicions o els productes sol·licitats. En la figura

1.8 podeu veure un possible model de carta de comanda.
F i g u r a 1 . 8 . Model de carta de comanda
La carta de denegació de
comanda
És la carta que redacta el
proveïdor, un cop ha rebut la
comanda, per denegar la tramesa
d’alguna mercaderia, per no
poder complir les condicions,
per manca d’existències, etc.
1.2.6 Registre i control de comandes
Un cop la comanda ha estat lliurada al proveïdor, el comprador ha de dur a terme

un seguiment per tal de controlar que la mercaderia li sigui tramesa en la data
prevista, en la quantitat demanada, en les condicions acordades, etc.
Per portar el control de les comandes realitzades, l’empresa confecciona una fitxa
o llibre de registre de comandes emeses, adaptat a les seves necessitats, que és
voluntari i no té una estructura fixa a seguir.
En la figura 1.9 podeu veure un possible model de llibre de registre de comandes

emeses.
F igura 1.9. Model de Llibre de registre de comandes emeses
1.2.7 Exemple d’aplicació: nota de comanda i registre de comandes
L’empresa Software Reus, SL amb NIF B08999999 i domicili al carrer Arenys,

56 de Barcelona (08000) realitza el dia 5 de novembre de 20XX una comanda de
mercaderies a l’empresa Distrisoft, SA, amb NIF A08444445 i domicili al carrer
Gran, 4 de Tarragona (43000). La mercaderia sol·licitada és la següent:
• 10 unitats de SoftMM (ref. MM) a 290 A

C/u.
• 50 unitats de SoftGG (ref. GG) a 130 A

C/u.
• 30 unitats de SoftUU (ref. UU) a 200 A

C/u.
• 75 unitats de SoftLL (ref. LL) a 250 A

C/u.
Les condicions són les següents:
• Descompte 3%.
• Despeses de transport 100 A

C, a càrrec del comprador. Transport realitzat
per Transyou, SA.
• Lliurament de mercaderies: domicili del comprador.
• Forma de pagament: a 30 dies des de la data de la factura mitjançant

transferència bancària.
• Data de lliurament: termini màxim de 10 dies des de la data de la comanda.
Amb aquestes dades es demana:
• Confeccionar la nota de comanda número 123/08.
• Anotar la comanda en el llibre registre de comandes emeses, suposant que

la mercaderia es va rebre el 10 de novembre.
Proposta de solució:
En la figura 1.10 podeu veure la nota de comanda i en la figura 1.11 podeu veure
el Llibre de registre de comandes emeses.
F i g u ra 1.10. Nota de comanda d’exemple d’aplicació
F i g u r a 1 . 11. Llibre de registre de comandes emeses d’exemple d’aplicació

1.2.8 Recepció de la mercaderia
L’empresa compradora ha de gestionar correctament l’entrada de les mercaderies

que ha sol·licitat als proveïdors per tal de portar un control correcte del magatzem,
fins i tot pel que fa als espais i la col·locació. Per això també és important, a l’hora
de concretar les condicions comercials, pactar amb els proveïdors el lloc i la data
de lliurament de les mercaderies.
Les mercaderies que es reben del proveïdor sempre hauran d’anar acompanyades
de l’albarà, on es detallaran les mercaderies lliurades.
El comprador, en el moment de rebre la mercaderia i l’albarà, n’ha d’efectuar una

comprovació física i administrativa. En concret ha de:
• Comprovar que la mercaderia rebuda és la que es va demanar en la

comanda.
• Confirmar que la mercaderia rebuda és la que s’indica a l’albarà.
• Verificar que la mercaderia es troba en bones condicions. La verificació de

la mercaderia s’hauria de fer en presència del transportista o de la persona
que en fa el lliurament però, per falta de temps, en la majoria dels casos
només es verifica l’albarà i l’exterior de les caixes i, posteriorment, se’n
verifica el contingut. En aquest cas, a l’albarà s’indicarà que la inspecció de
la mercaderia està pendent.
• Comprovar que la data de recepció de la mercaderia coincideix amb la

data prevista. En cas de no coincidir, s’ha d’anotar la incidència.
• Si totes les comprovacions són correctes, s’accepta la mercaderia i se signa

l’albarà.
En qualsevol cas, aquestes inspeccions són indispensables perquè d’això en

depèn que la facturació posterior sigui correcta.
• En cas de detectar alguna irregularitat el comprador pot tornar la comanda

(totalment o parcialment) o acceptar-la. En cas de devolució parcial, s’haurà
de corregir l’albarà abans de signar-lo.
• Emplenar l’apartat corresponen a la data de recepció i observacions en el

Llibre de registre de comandes emeses.
• Registar l’entrada de les mercaderies a la fitxa del magatzem.

1.3 Procés de vendes. Elaboració de documents de compravenda en

suport paper
Després que el proveïdor rep la comanda del client i l’accepta, s’haurà de fer el
lliurament, bé per mitjans propis, bé utilitzant els serveis d’una empresa dedicada
al transport de mercaderies.
Quan es tingui la conformitat del client sobre les mercaderies rebudes, s’ha de
procedir a emetre la factura d’acord amb la legislació vigent, ja que la factura és
un document amb repercussions fiscals.
1.3.1 Recepció de la comanda i lliurament de la mercaderia
Els productes sol·licitats pels clients han de ser lliurats en el lloc i en la data
convinguts. L’empresa venedora, per complir la seva obligació de lliurament
de mercaderies, ha de realitzar un seguit de tasques que podem resumir en les
següents:
Quan es rep la comanda:
• Verificar que disposa de les mercaderies sol·licitades al magatzem o està

en disposició de tenir-les el dia del lliurament sol·licitat; així, si hi ha algun
problema, se li pot comunicar al client oferint-li una solució.
• Comprovar que les condicions comercials sol·licitades pel client són les
establertes per aquest client o les habituals de l’empresa.
Quan es prepari el lliurament de la mercaderia:
• Preparar l’albarà o nota de lliurament.
La fitxa de magatzem • Registrar la sortida de les mercaderies en les fitxes de magatzem.

És el document on el magatzem
de l’empresa anota les entrades i
sortides d’un article i el seu
valor, així com les existències • Fer el lliurament de les mercaderies, ja sigui per mitjans propis o per mitjà
que queden al magatzem, també
valorades. d’una empresa de transport, segons estigui pactat en les condicions de la
comanda.
En la figura 1.12 podeu veure gràficament el procés de venda i lliurament de

mercaderies.
Figura 1.1 2 . Procés de venda i lliurament de mercaderies
1.3.2 L’albarà o nota de lliurament
Un cop rebuda i acceptada la comanda, el proveïdor prepara les mercaderies i les

lliura al client juntament amb un document anomenat albarà o nota de lliurament.
L’albarà o nota de lliurament és un document confeccionat pel proveïdor

on es relacionen les mercaderies lliurades. Aquest document acompanya les
mercaderies i n’acredita el lliurament.
La signatura en l’albarà...
L’albarà té, per tant, una triple finalitat:
...actualment és fonamental, ja
que els terminis màxims de
pagament es calculen sobre la
• Justifica la sortida de mercaderies del magatzem del venedor. data de recepció de béns o
mercaderies.
• Un cop signat pel comprador acredita el lliurament de les mercaderies.
• Serveix de base per confeccionar la factura.
No hi ha un model oficial d’albarà o nota de lliurament, sinó que cada empresa El Departament de Vendes
dissenyarà el seu propi model d’acord amb les seves necessitats; de totes maneres, del proveïdor per
confeccionar l’albarà o nota
les dades que han de figurar en qualsevol albarà o nota de lliurament són les de lliurament consulta la
fitxa del client, la fitxa de
següents: magatzem i la comanda.
• Número d’albarà.
• Lloc i data d’emissió.
• Dades identificatives del comprador i del venedor.
• Identificació de la comanda origen de l’albarà.
• Descripció detallada de la mercaderia lliurada.
• Quantitat de mercaderies que s’envien.

• Lloc i condicions de lliurament.
• Mitjà de transport utilitzat.
Els albarans poden ser valorats o sense valorar:
• Albarà sense valorar: conté la descripció i la quantitat de la

mercaderia lliurada, però no els preus.
• Albarà valorat: també inclou els preus unitaris i habitualment el total

de l’operació.
Els albarans
Els albarans poden ser valorats o El fet que un albarà estigui o no valorat depèn del moment de l’emissió de la
sense valorar, però sempre
serveixen de testimoni i guia per factura:
a la confecció de les factures que
emeti l’empresa posteriorment
• Generalment, si la factura no s’emet immediatament al lliurament de la

mercaderia, l’albarà sol anar valorat.
• En canvi, si la factura s’emet immediatament, l’albarà s’enviarà sense

valorar.
En la figura 1.13 podeu veure un possible model d’albarà o nota de lliurament.

Figura 1.1 3 . Model d’albarà o nota de lliurament
Normalment, de l’albarà o nota de lliurament se’n fan quatre còpies:
1. Una còpia per al magatzem del proveïdor per justificar la sortida de la

mercaderia.
2. Una còpia per al departament de vendes del proveïdor, que servirà de base
per confeccionar la factura.
3. Dos exemplars que s’envien juntament amb la mercaderia: l’original queda

en poder del comprador, i una còpia signada pel client es torna al
proveïdor com a justificant del lliurament.
1.3.3 Exemple d’aplicació: albarà o nota de lliurament
L’empresa Comercial Max, SA amb NIF A11222222 i domicili al carrer Gran, 43

de Lleida (25004) tramet a Indústries Rius, SA amb NIF A33666666 i domicili al
carrer Consell de Cent, 467 de Barcelona (08009), la comanda num 34/CC on se
sol·liciten:
• 50 faldilles mod. FF/80, color blau, talla 38, preu unitari 25 A

C
• 50 faldilles mod. FF/80, color blau, talla 40, preu unitari 25 A

C
• 25 caçadores mod. CC/60, color negre, talla 40, preu unitari 50 A

C
• 25 caçadores mod. CC/60, color blau marí, talla 42, preu unitari 50 A
C
• 25 caçadores mod. CC/50, color negre, talla 40, preu unitari 40 A

C
La mercaderia es remet al magatzem del comprador al carrer d’Urgell, 58 de

Lleida (25004) mitjançant l’empresa de transport Balutrans, SL. La mercaderia
es distribueix en 2 paquets de 25 kg cada un i es remet a ports pagats.
Amb aquestes dades es demana:
• Confeccionar l’albarà núm. 207/XX valorat i sense valorar amb data 4

de desembre de 20XX, tenint en compte que la mercaderia és rebuda pel
comprador el mateix dia 4 de desembre.
A la figura 1.14 podeu veure l’albarà valorat i a la figura 1.15 albarà sense valorar.
F i g u ra 1.14. Albarà 207-XX valorat d’exemple d’aplicació

Fi g u r a 1 . 1 5 . Albarà sense valorar 207-XX d’exemple d’aplicació
1.3.4 Introducció a l’IVA
L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el

consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis El fet imposable
És la circumstància, la situació,
fets per empresaris o professionals, com també sobre les importacions i l’acció... que genera l’obligació
de declarar i/o pagar un impost.
adquisicions intracomunitàries de béns. Són totes les operacions que
obliguen a aplicar l’IVA.
En el règim general de l’IVA, totes les transaccions (amb algunes excepcions) que
es duen a terme en el procés productiu i comercialitzador d’una empresa estan
gravades per l’IVA, de manera que en la majoria de factures cal aplicar aquest
impost.
Els comerciants minoristes que siguin persones físiques i compleixin determinats

requisits obligatòriament estaran subjectes al règim especial d’IVA del recàrrec
d’equivalència. Això implica que les seves compres, a més d’estar gravades per Comerciants minoristes
l’IVA, també ho estan pel recàrrec d’equivalència (RE). Caldrà tenir-ho en compte És la terminología que utilitza la
normativa de l’IVA per regular
quan s’emeti la factura per una venda a un comerciant detallista. els comerciants detallistes.
Base imposable
La base imposable de l’IVA és la quantitat sobre la qual s’ha d’aplicar

el tipus impositiu, és a dir, és l’import total de la valoració monetària del
lliurament de béns o de la prestació de serveis objecte de l’impost.
Els conceptes que s’inclouen en la base imposable i que s’han de sumar a

l’import dels béns lliurats o dels serveis prestats són els següents:
• Les comissions, ports, transports i assegurances.
• Les subvencions vinculades a les operacions subjectes.
• Els tributs i gravàmens de l’operació, excepte el mateix IVA.
• Els envasos i embalatges facturats.
Els conceptes que no s’inclouen en la base imposable són els següents:
• Els descomptes o bonificacions previs o simultanis a l’operació.
• Indemnitzacions que no constitueixin contraprestació.
• Els interessos per retards o ajornaments en el pagament que compleixin

determinats requisits.
• Quantitats pagades en nom i a càrrec del client que compra.
Tipus impositius i quota de l’IVA
El tipus impositiu és el percentatge que s’aplica sobre la base imposable per

calcular l’import de la quota de l’IVA:
Quota de l’IVA = Base imposable x Tipus impositiu
La quota de l’IVA... En el Règim General de l’IVA actualment hi ha tres tipus impositius diferents
és l’import que s’ha de pagar en depenent de la naturalesa del bé o servei de què es tracti. La Llei estableix un tipus
concepte d’IVA.
general i dos tipus reduïts per donar un tractament més favorable a determinades
operacions.
Tipus impositius de l’IVA:
• Tipus general: 18%
• Tipus reduït: 8%
• Tipus superreduït: 4%
El tipus general (18%) és aplicable a:
• Lliurament de béns, prestacions de serveis, adquisicions intracomunitàries

i importacions que no estiguin incloses en el tipus reduït o el tipus superre-
duït.
El tipus reduït (8%) és aplicable, entre d’altres, a:

• Productes utilitzats en la nutrició de persones o animals, excepte begudes

alcohòliques.
• Béns utilitzats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes: llavors, fertilit-

zants, plaguicides...
• Aigües per al consum humà o animal o per al regatge.
• Medicaments per al consum animal.
• Aparells utilitzats per suplir deficiències d’homes i animals, inclosos ulleres

graduades i lents de contacte.
• Habitatges i annexos, quan es transmetin conjuntament.
• Flors i plantes vives.
• Transport de viatgers i d’equipatges.
• Serveis d’hostaleria, balneari, restauració i subministraments de menjars i

begudes.
• Serveis de neteja de vies públiques i recollida de deixalles.
• Entrades de cinemes, teatres, circs, concerts, museus...
• Serveis funeraris.
El tipus superreduït (4%) és aplicable, entre d’altres, a:
• Aliments bàsics: fruites, verdures, hortalisses fresques, llet, pa, formatge,

ous, farines...
• Llibres, periòdics i revistes.
• Medicaments per al consum humà.
• Cotxes, cadires de rodes i pròtesis per a persones amb discapacitacions.
• Habitatges de protecció oficial.
També hi ha altres operacions a les quals no s’aplica IVA, anomenades

operacions exemptes i operacions no subjectes.
Recàrrec d’equivalència
El règim especial del recàrrec d’equivalència és un règim que s’aplica amb caràcter
obligatori a comerciants minoristes que siguin persones físiques i compleixin
determinats requisits, a fi de simplificar-ne les obligacions formals, alliberant-los
de l’obligació de presentar certa documentació com declaracions liquidacions.
Els comerciants minoristes sotmesos al règim especial de recàrrec d’equivalèn-

cia, hauran de suportar en les seves compres, a més de l’IVA corresponent, un
recàrrec que dependrà del tipus d’IVA aplicat.
A la taula 1.7 hi ha el tipus de recàrrec d’equivalència (RE) que correspon a cada

tipus d’IVA.
Tau l a 1 . 7 . Tipus de RE que corresponen a cada tipus d’IVA
Tipus d’IVA Tipus de RE
18 % 4%
8% 1%
4% 0,5 %
Exemple: Càlculs d’IVA i RE
Una empresa proveïdora de productes de perfumeria (tipus del 18%) realitza una venda a
un petit comerciant acollit al règim especial del recàrrec d’Equivalència, que consisteix en:
• Import de la venta: 3.500 A

C
• Descompte comercial: 2%
• Despeses de transport: 150 A

C
Es demana:
Calculeu la base imposable, les quotes d’IVA i de RE, i l’import total que hauria de pagar.
Base imposable = Import de la mercaderia - Descompte comercial + Transport = 3.500,00 -

70,00 + 150,00 = 3.580,00 A
C
Quota d’IVA = Tipus d’IVA x Base imposable = 18% x 3.580,00 = 644,40 A

C
Quota de RE = Tipus de RE x Base imposable = 4% x 3.580,00 = 143,20 A

C
Import total = Base imposable + Quota d’IVA + Quota de RE = 3.580,00 + 644,40 + 143,20
= 4.367,60 AC
Figura 1.1 6
Les despeses incloses dins la factura estan gravades pel mateix tipus d’IVA
i de Recàrrec d’equivalència (RE) de les mercaderies facturades.
1.3.5 La factura
Els empresaris i professionals, en el desenvolupament de la seva activitat diària,

realitzen una gran quantitat de transaccions. Es fa necessari que aquestes transacci-
ons quedin justificades documentalment per diversos motius, com poden ser, entre
altres, motius legals o pràctics a l’hora d’acreditar una operació mercantil.
La nota de comanda, l’albarà o la nota de lliurament són exemples de documents

que justifiquen una operació comercial, però, pel seu valor legal, podem dir que
la factura és el document més important per a justificar una operació d’aquests
tipus.
Requisits legals de la factura
Estan obligats a emetre factures els empresaris o professionals que, en el

desenvolupament de les seves activitats, lliurin béns o prestin serveis a terceres
persones.
L’RD 14962003...*
... regula l’obligació dels
La factura és el document que expedeix el venedor al comprador per empresaris i professionals
d’expedir i lliurar factures. A
acreditar legalment el lliurament de béns i les prestacions de serveis l’article 157 de la Llei 30/85 de
l’IVA i a l’article 24 del Codi de
realitzades. comerç s’indiquen els requisits
que ha de complir la factura.
Les dades obligatòries d’una factura són les següents:

• Número i, si hi ha diversos centres de facturació, sèrie. Les factures

s’han de numerar de forma correlativa dins de cada sèrie. Les factures
rectificatives han de tenir una sèrie diferenciada.
• Nom i cognoms, si és persona física, o raó social, si és persona jurídica,

NIF i domicili, de l’expedidor i del destinatari. El nom comercial no té cap
validesa legal.
• Les societats hauran de fer constar les dades identificatives de la seva

inscripció en el Registre Mercantil.
• Descripció dels béns i/o serveis objectes de l’operació.
• Contraprestació total de l’operació i totes les dades necessàries per a la

determinació de la base imposable.
• Tipus d’IVA aplicable i quota. Si en l’operació hi ha diferents tipus

impositius s’ha de diferenciar la part subjecta a cada tipus.
• Lloc i data d’emissió.
Sense que sigui un requisit obligatori, també és habitual que en les factures hi
consti la forma de pagament i el venciment.
La factura electrònica
El càlcul del venciment es realitza a partir de la data de lliurament de les
La llei permet l’emissió de mercaderies i està regulada per la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació
factures utilitzant mitjans
electrònics, sempre que el de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de
destinatari hi hagi donat el
consentiment de forma expressa.
lluita contra la morositat en les operacions comercials.
Les factures electròniques han de
contenir les mateixes dades que
les factures en paper més la No existeix un model oficial de factura, i cada empresa o professional dissenyarà
signatura electrònica digital, que
s’obté mitjançant un certificat un model que s’ajusti a les seves necessitats, però sempre respectant els continguts
electrònic que concedeix la
Fàbrica Nacional de Moneda i mínims que ha de contenir tota factura. En la figura 1.17 podeu veure un possible
Timbre (FNMT).
model de factura.
F igura 1.17. Possible model de factura
Emissió de la factura
Com a norma general, la factura s’ha d’emetre al destinatari en el moment

de fer-se l’operació; no obstant això, quan el destinatari sigui un empresari o
professional, l’emissió pot fer-se en el termini dels trenta dies següents comptats
des de la data de realització de l’operació.
En la Llei contra la morositat (15/2010) s’estableixen alguns requisits per a

l’emissió de les factures i per calcular la data màxima de pagament:
1. Els proveïdors han de fer arribar la factura als seus clients abans que es
compleixin trenta dies des de la data de recepció efectiva de les mercaderies
o prestació dels serveis.
2. Per calcular la data màxima de pagament es poden agrupar factures al

llarg d’un període determinat de no més de 15 dies sempre que es prengui
com a data d’inici del còmput del termini de pagament, la data corresponent
a la meitat del període i el termini de pagament no excedeixi els 60 dies des
d’aquesta data.
Els empresaris i professionals només poden expedir un original de cada

factura.
Duplicats
Únicament es poden expedir duplicats en els casos següents:
• Quan coincideixin diversos destinataris en una mateixa operació.
• En el supòsit de pèrdua de l’original.
És imprescindible que en cada duplicat que es faci consti l’expressió “duplicat” i

la raó de la seva expedició, com per exemple, ”Duplicat per pèrdua de l’original”.
Còpies
Es poden fer tantes còpies com sigui necessari, però en totes s’ha de fer constar el
seu caràcter de còpia, incloent-hi l’expressió ”còpia”.
1.3.6 Tipus de factures
A més de la factura ordinària, en determinades circumstàncies es poden emetre

altres tipus de factures.
Factures recapitulatives o de repàs
Quan es fan diverses operacions amb un mateix destinatari, es poden acumular

totes les operacions en una única factura mensual, que s’ha d’emetre en un termini
de trenta dies, comptats des de l’últim dia del mes al qual fa referència la factura:
són les factures recapitulatives mensuals.
No obstant això, tot i que aquestes factures són vàlides a efectes fiscals, cal
tenir en compte que no es poden superar els terminis màxims de pagament a
efectes mercantils, que resulten d’agrupar les operacions per un període no
superior a quinze dies.
Això significa que es poden fer agrupacions mensuals sempre que el termini
de pagament no excedeixi de 60 dies calculats a partir de les normes
establertes en la Llei contra la morositat, per agrupacions de no més de 15
dies.
Les factures recapitulatives o de repàs poden documentar agrupacions de factu-

res o albarans al llarg d’un període determinat. Poden ser:
• Agrupació periòdica de factures: és una factura que agrupa altres

factures en un únic document a l’efecte de facilitar la gestió del seu
pagament. En aquest cas, caldrà anul·lar les factures anteriors per tal que
aquesta factura tingui validesa fiscal.
• Factura resum periòdica: és una factura que inclou tots els lliuraments
fets en aquest període, és a dir, agrupa albarans. S’emetrà igual que una
factura ordinària i s’hi hauran d’especificar els números, la data i els imports
dels albarans. En aquest cas, els albarans estaran valorats.
La factura rectificativa
Podeu veure una mostra
de factura rectificativa en
el subapartat “La factura
En algunes circumstàncies, les factures emeses poden contenir algun error o no rectificativa”.
reflectir correctament les mercaderies o els imports de l’operació final, etc.
En aquests casos, en lloc d’eliminar la factura original i torna-ne a crear una

totalment nova, cal fer una factura rectificativa amb les diferències respecte a la
factura original, on es detallaran les dades corregides i el motiu de rectificació, i
s’identificarà la factura original que s’està rectificant.
La factura proforma
La factura proforma s’utilitza quan el client necessita conèixer, abans de realitzar

l’operació, l’import i condicions exactes. El proveïdor emet un document idèntic
a la factura però on es fa constar el caràcter proforma i la data de validesa.
Un cop passada la data de validesa el venedor no està obligat a mantenir les

condicions expressades a la factura proforma. En cas que dintre del període de
validesa es tanqui l’operació, el proveïdor haurà d’emetre la factura segons les
condicions que figurin a la factura proforma.
La factura proforma no té valor comptable ni fiscal i, per tant, no s’haurà d’anotar

en els llibres comptables ni en els llibres de registre de factures emeses o rebudes.
1.3.7 Documents substitutius de les factures
La factura podrà ser substituïda per vals o tiquets expedits per caixes enregistra-
dores quan l’import de les operacions no excedeixi els 3.000 A C (IVA inclòs) i es
tracti d’alguna de les operacions següents:
• Vendes al detall
• Vendes i serveis en ambulància i a domicili del consumidor
• Transport de persones i els seus equipatges
• Serveis d’hostaleria, restauració i subministrament de begudes i menjars fets

per restaurants, bars, cafeteries, xocolateries i orxateries
• Sales de ball i discoteques
• Serveis telefònics
• Serveis de perruqueries i instituts de bellesa
• Utilització d’instal·lacions esportives
• Revelat de fotografies i estudis fotogràfics
• Aparcaments i estacionaments de vehicles
• Videoclubs
Els vals o tiquets substitutius de les factures, així com les seves matrius, han de
constar de les dades següents:
• Número i, si és el cas, sèrie.
En determinades operacions la • Número d’identificació fiscal (NIF) del venedor.

factura pot ser substituïda pels
tiquets expedits per caixes
enregistradores.
• Tipus impositiu aplicat o l’expressió ”IVA inclòs”.
• Contraprestació total.
1.3.8 La nota de despeses
Quan un venedor paga a terceres persones determinades despeses (transport,

assegurança de les mercaderies, comissions d’agents intermediaris, embalatges,
etc.) en nom i per compte del comprador, sorgeixen els denominats suplerts.
En aquests casos, el venedor és un només un intermediari entre el comprador i

l’empresa que ha fet el servei objecte de la despesa (per exemple, un transportista).
La factura l’expedirà la persona o l’empresa que faci el servei a nom del comprador
i, per tant, la factura la comptabilitzarà el comprador encara que inicialment
l’haurà pagat el venedor.
La nota de despeses és un document auxiliar que reflectirà les despeses que el

venedor haurà pagat per compte del comprador. Aquest document s’adjuntarà
amb la factura que emet el venedor com a document a part, sense que aquestes
despeses formin part de la factura.
Adjuntant la nota de despeses, és una forma de recordar al client que, a més de

pagar la factura al proveïdor també li ha de pagar unes despeses que prèviament
ha pagat el proveïdor, i que no són despreses del proveïdor sinó del client.
Les despeses que es presenten amb més freqüència són les següents:
• Transports: en aquest cas el transport va a càrrec del comprador però el

transportista cobra el servei en origen (al venedor). La factura que emetrà
el transportista anirà a nom del comprador, carregant-hi un IVA del 18%, i
el venedor s’encarregarà de recobrar-la al client.
• Assegurances: és un despesa que es paga a una companyia assegurado-

ra que assumirà els riscos que tenen les mercaderies de patir qualsevol
desperfecte al llarg del seu transport. Habitualment el transport inclou
l’assegurança però depenent del producte o mercaderia el comprador optarà
per ampliar la cobertura de l’assegurança. En aquest cas el cost l’assumirà
el comprador. La companyia asseguradora emetrà una factura a nom del
comprador, sense carregar l’IVA, ja que es tracta d’una operació exempta
d’aquest impost.
1.3.9 Registre i conservació de factures
Els empresaris sotmesos al règim general de l’IVA tenen, entre d’altres, les Les factures emeses i
rebudes
obligacions següents: Les factures emeses són aquelles
factures que l’empresa emet al
vendre un producte o prestar un
servei. Les factures rebudes són
1. Expedir i lliurar factura de totes les operacions. aquelles factures que l’empresa
rep quan efectua una compra
2. Conservar durant el termini de prescripció de l’impost les factures rebudes,

els justificants comptables i les còpies de les factures expedides. Vegeu en
la taula 1.8 els períodes de conservació de les factures.
3. Portar la comptabilitat i els llibres de registre següents:
• Llibre de registre de factures emeses

• Llibre de registre de factures rebudes
Taula 1.8. Períodes de conservació de les factures Les factures emeses...
Operació Temps de conservació ...poden ser conservades en

pel·lícules microfilmades o
suports magnètics, però de les
Factures corresponents a vendes 6 anys factures rebudes se n’ha de
conservar l’original.
Factures corresponents a compres - Generalment: 6 anys
- Terrenys o edificacions: 15 anys
- Altres béns d’inversió: 10 anys
1.3.10 Exemples d’aplicació: factures
Factura amb IVA, descomptes i despeses
L’empresa Horta, SA, amb domicili al carrer Pamplona, 107 del Prat de Llobregat
de Barcelona i NIF A08909090 ha venut a Comercial Riera, SL amb domicili al
En determinades
carrer Llull, 59 de Barcelona i NIF B08333444 els articles següents: ocasions...
... algunes despeses es facturen
per separat de les mercaderies,
Productes al tipus d’IVA general: són les denominades despeses
addicionals. Tenen la seva
pròpia factura i estan gravades
amb el tipus impositiu que
• 200 unitats del producte AB (ref. AB) a 0,50 A
C/u. correspon a la seva naturalesa.
• 120 unitats del producte AC (ref. AC) a 0,65 A

C/u.
Les condicions de venda són les següents:
• Descompte comercial: 2%
• Ràpel: 3%
• Descompte per pagament immediat: 4%
• Despeses de transport: 150,00 A

C
• Assegurança: 75,00 A
C
• Forma de pagament: al comptat
Es demana:
• Confeccioneu amb data 06/02/XX la factura núm. 12/XX, sabent que

correspon a l’albarà núm. 56/T.
Vegeu la solució en la figura 1.18.
F i g u r a 1 . 1 8 . Factura de l’exemple d’aplicació

Factura amb IVA i RE, descomptes i despeses
La mateixa empresa anterior Horta, SA, ven els mateixos articles i amb les
mateixes condicions comercials, al comerciant detallista Sr. Gabriel Vilaró,
propietari de la botiga “Can Gabriel”, amb domicili al carrer Centre, 50 de Premià
de Mar (Barcelona) i NIF 45.666.555H, sotmès al Règim Especial de Recàrrec
d’Equivalència.
Es demana:
• Confeccioneu amb data 08/02/XX la factura núm. 18/XX, sabent que

correspon a l’albarà núm. 75/T.
Vegeu la solució en la figura 1.19.
Figura 1.19. Factura de l’exemple d’aplicació

Factura amb diferents tipus d’IVA, descomptes i despeses
La mateixa empresa Horta, SA, ha venut a Comercial Riera, SL, amb les
condicions comercials habituals, els següents articles:
Productes al tipus d’IVA general:
• 200 unitats del producte AB (ref. AB) a 0,50 A

C/u.
• 120 unitats del producte AC (ref. AC) a 0,65 A

C/u.
Productes al tipus reduït d’IVA:
• 300 unitats del producte ZC (ref. ZC) a 1,25 A

C/u.
• 250 unitats del producte VB (ref. VB) a 1,75 A

C/u.
Productes al tipus superreduït d’IVA:
• 1.000 unitats del producte UY (ref. UY) a 2,24 A

C/u.
• 1.200 unitats del producte CM (ref. CM) a 3,40 A

C/u.
Es demana:
• Confeccioneu amb data 10/02/XX la factura núm. 15/XX, sabent que corres-
ponen a l’albarà núm. 78/T i que les despeses de transport i d’assegurança
es reparteixen de forma proporcional a l’import net dels productes, entre els
diferents tipus impositius.
Vegeu la solució en la taula 1.9 i en la figura 1.20.

Figura 1 . 2 0 . Factura de l’exemple d’aplicació
Taula 1.9. Repartiment del transport
Productes IVA Productes IVA Productes IVA TOTAL

general reduït superreduït
Imports Nets 174,44 796,25 6.193,60 7.164,29
Transport 7164,29 — 150,00 7164,29 — 150,00 7164,29 — 150,00 150,00

174,44 —– X 796,25 —– X 6193,60 —– X
X = 174,44 x X = 796,25 x X = 6193,60 x
150,00 / 7164,29 = 150,00 / 7164,29 = 150,00 / 7164,29 =
3,65 16,67 129,68
Assegurança 7164,29 — 75,00 7164,29 — 75,00 7164,29 — 75,00 75,00

174,44 —– X 796,25 —– X 6193,60 —– X
X = 174,44 x 75,00 X = 796,25 x 75,00 X = 6193,60 x
/ 7164,29 = 1,83 / 7164,29 = 8,33 75,00 / 7164,29 =
64,84
Factura amb diferents tipus d’IVA i RE, descomptes i despeses
La mateixa empresa Horta, SA, ha venut al comerciant detallista Sr. Gabriel

Vilaró, propietari de la botiga “Can Gabriel”, sotmès al Règim Especial de
Recàrrec d’Equivalència, els mateixos articles de la factura anterior amb les
condicions comercials habituals.
Es demana:
• Confeccioneu amb data 15/02/XX la factura núm. 25/XX, sabent que cor-
responen a l’albarà núm. 677 i que les despeses de transport i d’assegurança
es reparteixen de forma proporcional a l’import net dels productes, entre els
diferents tipus impositius.
Vegeu la solució en la taula 1.9 i en la figura 1.21.
F i g u r a 1 . 21. Factura de l’exemple d’aplicació

1.4 Devolucions. Factures rectificatives
Els motius de les incidències que es detecten en la recepció d’una comanda poden
ser l’estat en què arriben els productes, problemes amb les comandes i/o albarans
i, també, que la mercaderia no s’ajusti a les expectatives del comprador o a la
qualitat o característiques pactades prèviament.
No hi ha legislació específica que reguli els drets de devolució de compres entre

empreses, de manera que caldrà establir en cada cas concret els supòsits, els
tràmits, la responsabilitat, etc. No hem d’oblidar que els fabricants dels productes
sempre han de donar un termini de garantia dels seus productes.
Les reclamacions que es faran als proveïdors per aquests motius no han de
coincidir necessàriament amb el moment de la recepció de les mercaderies.
Una transacció comercial no finalitza amb el lliurament i el cobrament de la

mercaderia. Moltes vegades, la relació entre comprador i venedor s’allarga més
enllà de la pura transacció puntual d’una mercaderia. Per exemple, una empresa
pot reclamar un descompte que havia pactat amb el seu proveïdor i que no s’ha
aplicat en la factura; o bé, el client ha de cobrar un ràpel un cop que ha comprat
el volum pactat amb el venedor; també pot donar-se el cas que un client torni uns
productes en mal estat un cop que ja s’ha emès la factura, etc.
1.4.1 La factura rectificativa
Les factures, un cop han estat emeses, no poden esmenar-se i la normativa exigeix Una factura, un cop emesa,
no pot ser esmenada
que, en determinats casos, s’expedeixi una factura rectificativa, o de rectificació. lliurement. La legislació
vigent estableix quan és
obligatori emetre factures
Les situacions en què es dóna aquesta circumstància són: rectificatives, en cas que
una factura emesa no acabi
reflectint correctament la
transacció comercial
• Abonaments per descomptes, bonificacions o alteracions de preu poste- original.
riors. Seran factures rectificatives d’abonament. Es podrà emetre una sola

factura rectificativa que agrupi diverses factures anteriors.
• Descomptes o bonificacions per volum d’operacions: ràpels. En aquest

cas s’emetrà una factura rectificativa amb l’abonament de l’import del
descompte i el període al qual fa referència.
• Errors en l’elaboració de la factura (en resultats aritmètics, preus incorrec-

tes, tipus impositius incorrectes, etc.). En aquest cas s’haurà d’emetre una
factura rectificativa, tal com estableix la llei.
• En el cas de la devolució de mercaderies, envasos i embalatges no és

obligatori emetre factura rectificativa i es podrà fer l’esmena en una factura
posterior.
Formalització de les factures rectificatives
La rectificació s’ha de fer immediatament després d’assabentar-se de la circums-

tància que la motiva, però sempre dintre del termini dels quatre anys següents,
comptats des del moment de meritació de l’impost corresponent a l’operació.
Les factures rectificatives han de tenir les característiques següents:
• Han de contenir numeració correlativa amb una sèrie diferent.
• Han d’expressar que es tracta d’una factura rectificativa.
• Han de fer constar les dades identificatives de la factura que es rectifica

excepte en els ràpels.
• Han de descriure la causa que motiva la rectificació.
Exemple de factura rectificativa
L’empresa Llevant, SL efectua un lliurament de diferents productes a l’empresari

Carles López Martí, el 13 de maig de 20XX. La base imposable ascendeix a
2.160,00 AC. Després d’expedir la factura, el comprador s’adona que no li han
aplicat correctament el preu unitari del producte B, que en realitat s’havia pactat
en 100,00 AC. S’expedeix una factura rectificativa el dia 15 de maig de 20XX.
Podeu veure en la figura 1.22 la factura errònia que es va emetre el 13 de maig

de 20XX.
F i g u ra 1.22. Factura original
La factura rectificativa que es podria emetre seria la que es mostra en la figura

1.23.
F i g u r a 1 . 2 3 . Factura rectificada
1.5 Canals de venda i/o distribució. Expedició i lliurament de

mercaderies
La distribució és una funció necessària que ha d’assumir qualsevol empresa si

vol arribar correctament als seus clients, tant si són consumidors finals o altres
empreses que necessiten proveir-se, per portar a terme la seva activitat productiva
o comercial.
Els canals de distribució són els camins que ha de seguir un determinat producte
per tal d’arribar a la seva destinació final. O sigui, sempre es partirà del productor
o fabricant i la destinació dependrà del comprador al qual va dirigit: el consumidor
final o altres empreses.
Però entre l’origen i la destinació hi ha una sèrie d’intermediaris que fan que
el canal sigui més o menys llarg. Els intermediaris assumeixen tasques com
transportar, emmagatzemar, oferir serveis addicionals, etc. i la seva existència
provoca que el preu del producte o servei vagi incrementant al llarg del canal
perquè l’intermediari afegirà al preu del producte aquest cost addicional.
Tenint en compte el destinatari del bé o servei, podem entendre que els canals de
distribució poden ser:
• Canals de distribució per productes de consum: aquest tipus de canal

comença amb el fabricant o productor i acaba als consumidors finals d’algun
producte o servei concret. El canal serà més o menys llarg, depenent de la
quantitat d’intermediaris que hi ha en el canal.
• Canals de distribució entre empreses: aquest tipus de canal comença

amb el fabricant o productor i acaba en altres empreses de productes o de
serveis. Es caracteritza perquè es tracta de traslladar grans quantitats de
producte. Els intermediaris, si n’hi ha, són distribuïdors industrials o agents
intermediaris.
1.5.1 Els canals de distribució per productes de consum
Tal com es pot comprovar en la figura 1.24, figura 1.25, figura 1.26 i la figura 1.27,
tots els canals de distribució comencen en un primer esglaó anomenat fabricant, i
acaben en un altre anomenat consumidor.
Hi ha diferents maneres de fer arribar el producte als consumidors; segons els

intermediaris pels quals passa el producte podem diferenciar els canals següents:
• Canal directe: en aquest cas no es fan servir intermediaris. Per exemple,

bancs, venda directa per Internet...
Figura 1.24. Canal directe
• Canal curt: el producte va del fabricant al detallista i del detallista al

consumidor. Per exemple, venda de roba, vendes en grans magatzems...
F igura 1.25. Canal curt
• Canal llarg: es fa servir, a més a més, un majorista. Per exemple, botigues

de barri, mercats...
F i g u r a 1 . 2 6 . Canal llarg
• Canal doble: en aquest cas es fa servir un agent exclusiu, que és l’únic

que té el permís del fabricant per distribuir un producte. Per exemple, en
determints productes d’importació.
F i g u r a 1 . 2 7 . Canal doble
La separació geogràfica entre els diferents agents pels quals va passant el producte
–des del fabricant fins al consumidor– fan necessàries una sèrie d’activitats que
hauran de dur a terme els intermediaris. Les activitats implicades en la distribució

són les següents:
1. Transport. Aquesta activitat no existiria si el consumidor es desplacés fins

a la fàbrica per comprar el seus productes.
2. Fraccionament. Consisteix a transformar lots de producció en lots de

venda al consumidor final. El fabricant generalment ven al majorista grans
quantitats. Els majoristes serveixen els detallistes en lots més petits i,
finalment, els detallistes s’adapten a la demanda del consumidor i venen
en quantitats molt reduïdes, normalment una unitat.
3. Emmagatzematge. Consisteix a disposar en tot moment dels productes

per respondre la demanda dels clients. Aquesta funció converteix els
intermediaris en reguladors del flux de productes des del fabricant al
consumidor.
4. Serveis. Actualment aquesta funció té una importància creixent entre el

conjunt de tasques de distribució. Es tracta d’afegir uns valors al producte:
assessorament, negociació de la venda, lliurament, instal·lació, reparació,
manteniment, etc.
5. Finançament. Els intermediaris suporten el finançament; d’aquesta mane-

ra s’escurça el cicle d’explotació.
1.5.2 El transport
El transport en un sentit genèric és el trasllat de persones o coses. Des d’un punt

de vista de l’empresa és la manera de fer arribar el producte a mans del client.
El servei de transport genera un contracte pel qual una persona anomenada trans-
portista es compromet a traslladar persones o coses entre dos llocs determinats, a
canvi d’un preu just.
Els productes sol·licitats han de ser transportats des del domicili del venedor fins
al domicili del comprador. Les condicions respecte al lloc i termini de lliurament,
així com respecte a qui s’ha de fer càrrec del transport i de les seves despeses
queden fixades en el moment de fer la comanda. L’empresa ha de tenir en compte
que el preu final de les mercaderies dependrà del mitjà de transport triat.
Es per això que hem de considerar el transport, no com una despesa necessària
per portar els productes als clients, sinó com una activitat que aporta un important
valor afegit al producte que comercialitza l’empresa. Per aquest motiu pot
representar un element diferenciador davant els nostres competidors, o bé un
element que hem de tenir en compte a l’hora de triar un proveïdor.
Quan parlem del transport, cal tenir en compte tres aspectes importants:
1. El termini, considerat com el període de temps que es necessita per fer

arribar el producte entre dos punts d’un canal de distribució.
2. La qualitat, entesa sota l’òptica de la qualitat total, és a dir, tenint en compte

diferents aspectes:
• que el producte que estem subministrant arribi en bon estat.

• que el compromís d’horaris, els terminis de lliurament, la realització
de lliuraments personalitzats, etc. es donin tal com s’ha contractat en
el servei.
3. La regularitat, que suposarà que tant els compromisos de terminis com la

qualitat es donaran permanentment.
Objectius i funcions del transport
Importància del transport Pel que fa als objectius que s’han d’assolir en el servei de transport, es poden
El transport és un dels elements esmentar els següents:
que poden marcar la diferència
entre diverses empreses pel que
fa al servei al client.
• Trobar l’equilibri entre la rapidesa i el cost a partir d’uns terminis de
lliurament satisfactoris. L’empresa intentarà oferir als seus clients uns
terminis mínims de lliurament de la mercaderia al mínim cost possible.
• Reduir al mínim els costos indirectes com l’empaquetatge, l’embalatge, la

càrrega i la descàrrega.
A més dels objectius, cal que delimitem quines funcions ha d’exercir el transport
per a millorar el servei al client. La gestió del transport inclou les funcions
següents:
• Seleccionar el tipus de transport.
• Cercar i negociar les millors ofertes.
• Dissenyar les rutes.
• Ordenar i dirigir les expedicions. Fer-ne el seguiment.
• Negociar les reclamacions per pèrdues o danys.
• Comprovar les factures dels transportistes.
• Valorar la conveniència o no de tenir transport propi.
• Seleccionar els embalatges més econòmics i segurs que facilitin la càrrega

i descàrrega.
• Optimitzar les quantitats que cal transportar.

Elecció del mode de transport
L’elecció del mode de transport estarà condicionada, en primer lloc, per les
diferents variables que intervenen en el transport i que definim a continuació:
1. El mitjà de transport. Caldrà considerar la seva idoneïtat en funció de

característiques com ara capacitat, velocitat, seguretat, resistència, etc.
2. La mercaderia que s’ha de transportar. Haurem de considerar les

característiques físiques de la mercaderia, la seva naturalesa, el preu, el pes,
el volum, etc.
3. La destinació de la mercaderia. La distància fins al punt de destinació

i la seva localització seran determinants en l’elecció del transport. També
caldrà considerar característiques com ara l’estructura orogràfica, les condi-
cions climàtiques, les infraestructures, la situació política, etc.
4. El cost del transport. A part del preu del transport, cal considerar la
resta de costos tant directes com indirectes que pot implicar cada elecció;
per exemple, costos d’embalatge, d’emmagatzematge, de manipulació,
d’assegurances, etc.
5. La normativa aplicable. Cal conèixer tan les lleis nacionals com les con-
vencions internacionals que regulen els diferents contractes i la normativa
que afecta les mercaderies especials com ara les perilloses, les peribles,
les valuoses o els animals vius. L’usuari també ha de tenir en compte les
repercussions en el transport d’aspectes com ara la forma de pagament o les
condicions de lliurament.
Els modes de transport que prendrem en consideració són el transport per carretera,
el transport per ferrocarril, el transport marítim, el transport aeri i el transport
multimodal.
Un cop seleccionats els modes possibles, escollirem el més adequat en funció

d’una sèrie de factors propis de cada mode, entre els quals cal destacar el preu del
transport, la velocitat que determinarà el temps de trànsit i el nivell de seguretat
que condicionarà l’import de l’assegurança. Són els següents:
1. Preu. Com a norma, com més ràpid és un transport més car és, i com més
volum es transporta més econòmic pot sortir per unitat de producte.
2. Velocitat. Dependrà de les característiques tècniques de cada mode i de

factors com ara parades, condicions atmosfèriques, densitat del trànsit, etc.
El temps de trànsit és el termini que transcorre des que l’expedidor lliura
la mercaderia al transportista fins que arriba al destinatari.
3. Seguretat. L’índex de sinistralitat depèn de l’import dels danys en relació al

valor de la mercaderia i queda reflectit en el preu de la prima d’assegurança.
4. Capacitat. Pes i volum que es pot transportar.

5. Accessibilitat. Consisteix en la facilitat del transport per cobrir el servei

porta a porta, dependrà del nombre d’operacions de càrrega, descàrrega i
transbordament que s’han de fer des de l’origen fins a la destinació.
6. Fiabilitat. És la capacitat per fer el lliurament dins del temps establert.
7. Freqüència. Depèn de l’organització del trànsit i només s’haurà de tenir en

compte si s’utilitzen línies regulars.
8. Impacte mediambiental. Cal tenir en compte la contaminació per vessa-

ments o per emissions de CO2 , la contaminació acústica, l’impacte de les
infraestructures, les congestions de trànsit, etc.
Aspectes pràctics del transport en la gestió de la compravenda
El servei de transport genera un contracte pel qual una persona anomenada trans-
portista es compromet a traslladar persones o coses entre dos llocs determinats, a
canvi d’un preu just. Es considerarà que el contracte de transport és un contracte
mercantil quan el transportista sigui un comerciant, o es dediqui habitualment a
fer transports i quan els objectes transportats siguin mercaderies.
En el transport de mercaderies les tarifes són lliures, es basen en el principi de

la lliure competència. Les empreses fixen les tarifes en funció dels costos, dels
quilòmetres i dels serveis addicionals. Les tarifes tenen estructures diferents en
funció dels modes i del tipus de càrregues.
Respecte a la modalitat de tramesa de les mercaderies, aquesta es pot fer utilitzant:
• Mitjans propis: vehicles de l’empresa venedora o compradora.
• Empreses de transport alienes a l’empresa venedora o compradora.
• Agències de missatgeria o paqueteria, quan les trameses són poc volumi-

noses.
El pagament del servei de transport ha d’estar indicat en el document de transport

i, segons en quin moment es faci el pagament i qui sigui la persona responsable
del seu pagament, ens podem trobar amb les modalitats següents:
• Ports pagats: el pagament el fa el remitent en el moment de la tramesa de

la mercaderia.
• Ports deguts: el destinatari paga el servei en el termini màxim de vint-i-

quatre hores comptades des del lliurament de la mercaderia.
En una operació de transport intervenen principalment les tres persones següents:
• Remitent: és la persona que contracta, lliura la mercaderia objecte de

transport i paga el preu si s’ha contractat a ports pagats.
• Transportista: és la persona que fa el transport i conserva la mercaderia

transportada per lliurar-la en la destinació en el lloc i termini convinguts.
• Destinatari: és la persona que ha de rebre la mercaderia i que ha de pagar

el preu del transport en el termini de vint-i-quatre hores, comptades a partir
del lliurament, si les mercaderies s’envien a ports deguts.
Els tipus impositius de l’impost sobre el valor afegit (IVA) aplicables al transport
de mercaderies en les operacions de compravenda són:
• Transport facturat per una empresa de transports: 18%
• Transport facturat pel mateix proveïdor de les mercaderies: s’aplicarà el

mateix tipus impositiu que s’aplica a les mercaderies.
Els incoterms
El contracte de transport és un contracte derivat del contracte de compravenda.
En el cas del comerç internacional, en aquest contracte de compravenda és on es

defineixen les condicions de lliurament de la mercaderia, mitjançant la utilització
d’un incoterm.
Els incoterms són normes internacionals acceptades per tots els governs i
per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies.
Regulen les qüestions més comunes usades en el comerç internacional pel
que fa al lliurament de mercaderies (transport, assegurança, tràmits duaners,
càrrega i descàrrega, etc.) i tenen com a objectiu establir criteris definits
sobre la distribució de les despeses i la transmissió dels riscos entre dues
parts, compradora i venedora, en un contracte de compravenda internacional.
Els incoterms regulen els aspectes següents:
• Costos. Distribueixen les despeses que genera l’operació comercial entre

les parts.
• Riscos. Determinen el moment del lliurament i, per tant, el de la transmissió

del risc.
• Documents. Indiquen quina de les parts ha de proporcionar els diferents

documents.
L’elecció de l’incoterm es negocia entre les parts, i una de les variables que hi
intervé és el transport. L’incoterm escollit determinarà quin mode de transport es
pot utilitzar, i qui s’ha d’ocupar de la gestió del transport i de la resta d’operacions
relacionades amb aquest transport, com ara assegurança, manipulacions a les
terminals, càrrega, descàrrega, etc.
Així, doncs, tot i que els incoterms fan referència al contracte de compravenda, no
al contracte de transport, és imprescindible tenir-ne un bon coneixement i fer-ne
un bon ús per gestionar el transport eficientment.
Hi ha uns incoterms que només es poden utilitzar en transport marítim, però la

resta són polivalents, es poden utilitzar en qualsevol mode de transport incloent-
hi el marítim.
Com més costos i riscos assumeixi el venedor més elevat serà l’import de la
mercaderia.
1.5.3 El contracte de transport
La realització d’un transport suposa un acord entre dues parts: la que necessita
el servei –l’usuari o el carregador– i la que està en condicions de realitzar-lo –el
transportista o portador-.
En el contracte de transport de mercaderies, una persona que disposa legalment

d’unes mercaderies n’encarrega el trasllat, des d’un punt A fins a un punt B, a una
altra persona legalment habilitada per al transport, a canvi d’una compensació
econòmica que és el preu.
Les mercaderies han d’arribar a la seva destinació en les condicions del contracte,
que són les següents:
• Arribar dins del termini, utilitzant vehicles adequats.
• Lliurar les mercaderies sense deteriorament, amb una protecció física

idònia.
• Fer el lliurament segons el preu estipulat.
El contracte de transport es pot fer per qualsevol mitjà admissible en dret, però és
habitual reflectir-lo en un document escrit normalitzat que és diferent en cadascun
dels modes de transport:
• Transport per carretera. En l’àmbit nacional, s’utilitza la carta de port i,

en l’internacional, la carta de port internacional o CMR.
• El transport de paqueteria. S’utilitza per a trameses molt reduïdes i

urgents, que viatgen com a paquet postal o paquet exprés. Les empreses
contracten els serveis d’aquestes agències especialitzades que facturen el
servei en un document anomenat rebut-factura.
• Transport per ferrocarril. En l’àmbit nacional, s’utilitza la carta de

port per ferrocarril i, en l’internacional, la carta de port internacional per
ferrocarril o CIM.
• Transport marítim. Tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, Noliejament

Contracte mercantil de dret
s’utilitza el coneixement d’embarcament marítim o B/L (bill of lading) que marítim pel qual el propietari
d’una nau o el seu representant
són els vaixells de línies regulars. També hi ha el noliejament de vaixell legal la lloga totalment o en part
complet i per a això s’utilitza la Pòlissa de noliejament. per al transport de càrrega
• Transport aeri. Tant en l’àmbit nacional com en l’internacional s’utilitza el

coneixement d’embarcament aeri o AWB (air waybill) que és un document
normalitzat i emès per un agent de càrrega aèria de la IATA (International
Air Transport Association)
Tot i que les regulacions jurídiques de cada document són diferents, tots tenen
una estructura similar, ja que responen a la mateixa necessitat de reflectir les
condicions del transport. La responsabilitat de la seva elaboració és de l’expedidor
i ha de contenir la informació següent:
• Expedidor.
• Destinatari.
• Transportista.
• Data i lloc de la càrrega.
• Intermediari, transitari o agent (si n’hi ha).
• Paquets, números i marques.
• Descripció de la mercaderia (esmentant específicament les perilloses, peri-

bles o valuoses).
• Pes brut i pes net.
• Instruccions per a la manipulació de la mercaderia.
• Cost del transport.
• Despeses accessòries.
• Documents que acompanyen la tramesa (packing list, factura, documents

duaners, documents de qualitat, etc.).
• Forma de pagament del transport.
Els documents de contracte de transport regulen el següent:
• Les condicions d’acceptació i rebuig del transport.
• Les circumstàncies i persones a les quals s’aplica la regulació corresponent.
• La responsabilitat del transportista i els seus límits.
• Els terminis per reclamar per danys (aparents i no aparents).
• Els terminis de prescripció.
• Les indemnitzacions corresponents.

Exemple de contracte de transport per carretera
El transportista Martí Pérez que treballa per l’agència de transport LAMÉSVE-

LOÇ, S.L amb CIF: B08111111 (empresa domiciliada a Esplugues de Llobregat,
08950, carrer Piles, 80) realitza el següent servei:
• Data: 23-04-20XX
• Per ordre de: Mobelglobal, SA, domiciliat a Manresa, (08242), Basses de

Manresa, 2 bis, NIF A08222220.
• Lliura a: Mobles Pelegrí, SL domiciliat a Vilafranca del Penedès, (08720),

Carrer dels Ferrers, 112, NIF B08333330.
• Càrrega:
– 4 caixes de 135 cm x 95 cm x 50 cm – pes per caixa: 37 Kg

– 3 caixes de 215 cm x 124 cm x 63 cm – pes per caixa: 54 Kg (el
contingut de les caixes són 2 mobles de menjador modular desmuntats)
• Lloc de recollida: domicili de Mobelglobal, SA
• Lloc de lliurament: Avda. de l’Ordal, 13 Pacs del Penedès
• Les tarifes aplicades són: ports 0,38 A

C/kg; assegurança 67,53 A
C; despeses
de càrrega i descàrrega 41,50 A
C i l’IVA del 18%
La factura que presentarà Lamésveloç a Mobelglobal serà (figura 1.28):
F i g u r a 1 . 28. Factura de transport

Documentació Administrativa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Documentació Administrativa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Documentació administrativa

Operacions administratives de compravenda

1 Confecció de documents administratius de les operacions de compravenda en suport paper 9

L’activitat econòmica normal de les empreses comporta que es generin documents

Quan ens referim, concretament, als documents relatius a les operacions de

En qualsevol cas, aquests documents són una font d’informació important. La

• Financer: donen la possibilitat a l’empresa d’aconseguir recursos de capital

• Fiscal: són el reflex de fets i situacions que suposen pagar tributs.

• De planificació i control intern de l’empresa: permeten conèixer prèvia-

Hi ha documents que tenen un valor legal perquè acrediten determinades opera-

Altres documents, que no són obligatoris (comandes, albarans...), són igualment

El seu estudi suposa la possibilitat de saber-los elaborar i conèixer què poden

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Confecciona documents administratius de les operacions de compravenda,

• Identifica els documents bàsics de les operacions de compravenda, concre-

• Reconeix el contracte mercantil de compravenda.

• Descriu els fluxos de documentació administrativa relacionats amb la com-

• Identifica el procés de recepció de comandes i la seva gestió posterior.

• Reconeix els percentatges d’IVA vigents a aplicar en les operacions de

• Reconeix els mitjans de transport habitualment utilitzats per l’empresa en

• Complimenta els documents en suport paper relatius a la compra i venda en

• Interpreta les diferents condicions de lliurament de la mercaderia en opera-

• Comprova la coherència interna dels documents, traslladant les còpies als

• Reconeix els processos d’expedició i lliurament de mercaderies.

• Verifica que la documentació comercial, rebuda i emesa, compleix amb la

• Identifica els paràmetres i la informació que han de ser registrats en les

• Es comunica oralment amb clients i/o proveïdors en situacions habituals

1. Confecció de documents administratius de les operacions de

Entre el venedor i el comprador es genera una relació que vindrà justificada o

1. El comprador (client) selecciona un proveïdor (venedor) i fa una comanda.

2. El venedor rep la comanda del comprador. Quan prepara les mercaderies

3. El comprador rep les mercaderies i, si hi està conforme, signa l’albarà.

5. El comprador rep la factura i, quan sigui el moment establert, procedirà a

6. El venedor rep el pagament del comprador en el termini i la forma

Els documents principals que es generen en el procés de compravenda, abans de

• En el procés de compra: la comanda

• En el procés de venda: l’albarà i la factura

El transport forma part de la mateixa gestió de la compravenda perquè el venedor

1.1 Marc legal de la compravenda. El contracte mercantil de

El marc legal de la compravenda està recollit fonamentalment en el Dret Mercan-

Quan es parla de Dret Mercantil es fa referència a un conjunt de normes i lleis de

Constitució Espanyola (1978)

És la norma suprema de l’Estat Espanyol i en ella es fa referència a diferents

Codi de Comerç (1885)

Altres lleis importants relacionades amb l’activitat comercial són:

• Llei Canviària i del Xec.

• Llei de lluita contra la morositat.

• Llei d’Ordenació del Comerç Minorista.

• Llei de Defensa de la Competència.

• Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

• Llei General de la Publicitat.

• Contractes verbals. Els que es formalitzen de paraula.

• Públics. Contractes que es formalitzen per escrit davant d’un notari,

3. Segons la legislació aplicable:

• Administratius. Contractes que formalitza l’Administració pública

4. Segons les obligacions de les diferents parts:

• Unilaterals. L’obligació és únicament d’una de les parts.

1.1.1 El contracte de compravenda

En el cas de la compravenda, el contracte regula les condicions en les quals es

No totes les operacions de compravenda generen contractes per escrit,

Quan l’empresa realitza les funcions d’aprovisionament i comercialització esta-

El contracte de compravenda és un acord mitjançant el qual el venedor

Les persones que intervenen en els contractes s’anomenen parts contractants.