Intercomprensió Romànica

Espanyol Català

ie (tierra, fiesta) e (terra, festa)

ue (puerta, escuela) o (porta, escola)

-o (gato, parlamento) -0 (gat, parlament)

-bo (cabo, lobo) -p (cap, llop)

-do (soldado, doctorado) -t (soldat, doctorat)

-go (amigo, ciego) -c (amic, cec)

-n (pan, vino, camión, balcón, mano) -0 (pa, vi, camió, balcó, mà)

h (hierro, harina, hilo) f (ferro, farina, fil)

l (libro, luna, lana) ll (llibre, lluna, llana)

ll (lleno, llorar, llano) pl (ple, plorar, pla)

j (oreja, viejo, vieja) ll (orella, vell, vella)

ch (ocho, noche, leche) it, et (vuit, nit, llet)

ñ (año, piña) ny (any, pinya)

j,c (caja, crecer) ix (caixa, creixer)

ch (checo, coche) tx (txec, cotxe)

-aje (viaje, pasaje, garaje) -atge (viatge, pasatge, garatge)

-dad (universidad, humedad) -tat (universitat, humitat)

Pronunciació i grafía

-​ b, d, g = p, t, k (en posición final)

-​ r en posición final después de vocal = no se pronuncia
-​ t en posición final después de n o l = no se pronuncia
-​ h = no se pronuncia
-​ Acento gráfico = intensidad silábica
-​ Acento è, à, ò = vocales abiertas
-​ Acento é, ó, í, ú = vocales cerradas

Les lletres i els sons

Com s’escriuen Com es diuen So Exemples

Aa A a Llapis

ə Dia

Bb Be b Boca

β Arribar, abril, obligar,

herba, bisbe

P Àrab, dissabte

Ø Tomb

Cc Ce s Cent, cinema

k Encara, racó, cul,

accident

Ø Banc, cinc, tinc

Çç Ce trencada - -

Dd De d Dit

ð Cada, quadre,
ordenar, esdevenir

t Fred, tard

Ø Rotund, herald

Ee E E Saber

e Paper

ə Cases, arribes, tenies

Ff Efa f Fer, francès, filòsof

Gg Ge g Gas, gol, gust

Y Agafar, agradar,
orgue, esguerrar

Z Girafa, geni

k Amarg

Ø Sang
Hh Hac Ø Holanda

h Hollywood, (en
paraules d’origen
estranger)

Ii I i Petit, savi

j Iogurt, feia, aire

Jj Jota z Jaqueta, joc, juny

Kk Ca k Vodka

Ll Ela L Lola, camal

Mm Ema m Mà, cama, enciam

Nn Ena n Núvol, quin, govern

ŋ Fang

Oo O ɔ Roca

o Senyor

u Canto

Pp Pe P Capa, serp, plorar

Ø Camp, compte

Qq Cu k Quatre, quota

Rr Erra r Ric, enrabiat, colrar,

amor

ɾ Paret, braç

Ø Suar, anir

Ss Essa s Sobre, cansat, gos

z Casa, crisi

Tt Te t Tassa, pati, mentida,

tres, net

Ø Content, malalt

Uu U u Multa
 w Madiua, quatre,
caure

Vv Ve baixa b Vi

β Avi

Ww Ve doble w Western, kiwi

Xx Ics/xeix ʃ Xocolata, marxar

ks Oxigen, taxi

gz Examen, èxit

Yy I grega i Whisky

j York

Zz Zeta z Zero, esmorzar

Els dígrafs catalans

Dígrafs Exemples

LL Llum

L·L Col·legi

RR Carrer

SS Tassa

NY Canya

QU Quiló

GU Guerra

IX Caixa

IG Maig

TX Cotxe

Alguns signes ortogràfics

Accent greo o obert í

 Accent agut o tancat à

Dièresi ü

Apòstrof ‘

Punt .

Guionet -

Coma ,

Punt i coma ;

Dos punts :

Punts suspensius …

Signe d’interrogació ?

Signe d’exclamació !

Ja pots parlar en català, si vols

-​ Què vol dir (això) en català?

-​ Pot repetir-ho, sisplau?
-​ Com es pronuncia (això) en català?
-​ Com s’escriu (això) en català?
-​ Pots parlar més a poc a poc, sisplau?
-​ M’ha entès?
-​ Ho he dic bé?

Els sons i les lletres

Vocals tòniques

So Lletra Exemple

a A Llapis

E E Saber

e E Paper

i I Petit

ɔ O Roca
 o O Senyor

u U Perdut

Sons oclusius

So Lletra Exemple Observacions

b b Boca No pronunciem la
v Vi lletra b en les
paraules que acaben
en -mb (ex. tomb)

p p Capa, serp, plorar Després del so m,

tant al final de
b Dissabte, àrab, verb paraula o síl·laba, no
(final de paraula o pronunciemla lletra p
síl·laba) (ex. camp, compte)

d d Dit No pronunciem la
lletra d en les
paraules que acaben
en -nd i -ld (ex.
profund, herald)

t t Tassa, pati, mentida, No pronunciem la

tres, net lletra t en les
paraules que acaben
d Fred, tard (final de en -nt i -lt (ex.
paraula) content, malalt)

g g Gas, gol, gust No pronunciem la

(davant de a, o, u) lletra g en les
paraules que acaben
gu Guerra, guitarra en -ng (ex. sang)
(davant de e,i)

k c Encara, racó, cul, No pronunciem la

típic, basc (final de lletra c en les
paraula) paraules que acaben
en -nc (ex. cinc)
qu Miquel, qui (davant
de e, i)

q Quatre, quota
(davant de ua, uo)

g Mag, amarg (final de

paraula)
Sons aproximats

So Lletra Exemples Observacions

β b Arribar, obligar, abril, Aquest so es

herba, bisbe pronuncia de manera
semblant al so b però
v Avi sense la interrupció
total del pas de l’aire.

ð d Cada, quadre, Aquest so es

ordenar, esdevenir pronuncia de manera
semblant al so d però
sense la interrupció
total del pas de l’aire.

Y g Agafar, agradar, Aquest so es

glaçó, desgastar pronuncia de manera
semblant al so g però
gu Orgue, esguerrar, sense la interrupció
guitarra total del pas de l’aire.

j i Iogurt, feia, aire Aquest so es

pronuncia de manera
y York semblant al so i però
més tancat.

w u Nadiua, quatre, caure Aquest so es

pronuncia de manera
w Whisky, kiwi semblant al so u però
més tancat.

Sons nasals

So Lletra Exemple

m m Mà, cama, enciam

n n Nívol, quin, govern

ɲ ny Pinya, any

ŋ ng Fang, pàrquing

nc Banc, tinc

Sons laterals i vibrants

 So Lletra Exemples Observacions

l L Lola, canal -

L·L Novel·la, col·legi

ʎ LL Llorenç, cavall, allà -

ɾ R Paret, braç, prim, dret -

r R Ric, Ramon (principi En la majoria dels

de paraula) casos, no
Enrabiat, colrar pronunciem la lletra r
(després dels sons n al final de paraula
i l a principi de aguda (ex. Suar,
síl·laba) gener, anir, por)
Cigar, mar (final de
paraula)

RR Torrada (entre
vocals)

Sons fricatius i africats

So Lletra Exemple

S S Sobre (principi de paraula)

Cansat, absurd (després de
consonant)
Cansat, absurd (després de
consonant)
Gos, fals (final de paraula)

Ss Massa, Rosselló (entre

vocals)

C Cent, cinema (davant de e, i)

Ç Calçat, cançó, forçut (davant

de a, o, u)
Capaç, feliç (final de paraula)

Piscina (entre vocals)

Sc

z Z Zero, zona (principi de

paraula)
Esmorzar, onze (després de
consonant)
 S Casa, crisi (entre vocals)

ʃ X Xocolata (principi de paraula)

Marxar (després de
consonant)

Baixar, peixater (entre vocals)

Ix Baix, peix (entre vocals)

Z J Jaqueta, juny (davant de a, o,

u)

G Geni, girafa (davant de e, i)

ks X Oxigen, taxi

Cc Accident

Xc Excel·lent

gz X Examen, èxit

ts Ts Potser, bolets

Ds Àcids, càlids

dz Tz Dotze, analitzar

tʃ Tx Despatxar, esquitx

Ig Maig, veig (final de paraula)

D Tj Nutja, pitjor (davant de a, o,

u)

Tg Imatge (davant de e, i)

Dj Adjunt

f F Fer, francès, filòsof

Vocals àtones

So Lletra Exemple

ə a Casa, arribar, tenia

e Cases, arribes, tenies

 i i Ordinador

u o Canto

u Unió

Dades extra

-​ Pèrdua del gènere masculí

1.​ Alt = alto
2.​ Mà = mano
3.​ Vi = vino
-​ +ns plural
1.​ Camió = camions
2.​ Contribució = contribucions
3.​ Pa = pans

Verbs

-​ 1a. conjugació = cantar, parlar, caminar

-​ 2a. conjugació = témer, vendre (irregulars)
-​ 3a. conjugació = dormir, servir

Observacions:
-​ Són la majoria de verbs de la 3a. conjugació que utilitzen un increment temàtic en les
tres persones del singular i en la tercera persona del plural dels presents d’indicatiu,
subjunctiu i imperatiu.

Terminacions verbals

1a. conjugació

Exemple: cantar

Jo cant-o

Tu cant-e-s

Ell, Ella, Vostè cant-a

Nosaltres cant-e-m

Vosaltres cant-e-u

Ells, Elles, Vostès cant-e-n

2a. conjugació

Exemple: témer

Jo tem-o

Tu tem-s

Ell, Ella, Vostè tem-Ø

Nosaltres tem-e-m

Vosaltres tem-e-u

Ells, Elles, Vostès tem-e-n

Exemple: vendre

Jo ven-c

Tu ven-s

Ell, Ella, Vostè ven-Ø

Nosaltres ven-e-m

Vosaltres ven-e-u

Ells, Elles, Vostès vén-e-n

3a. conjugació

Exemple: dormir

Jo dorm-o

Tu dorm-s

Ell, Ella, Vostè dorm-Ø

Nosaltres dorm-i-m

Vosaltres dorm-i-u

Ells, Elles, Vostès dorm-e-n

Exemple: servir

Jo serv-eix-o

Tu serv-eix-(e)s

Ell, Ella, Vostè serv-eix-Ø

Nosaltres serv-i-m

Vosaltres serv-i-u

Ells, Elles, Vostès serv-eix-(e)n

Passat perifràstic

-​ Auxiliar + infinitiu
-​ Auxiliar = anar

Exemple: cantar

Jo vai-g cantar

Tu va-s cantar

Ell, Ella, Vostè va-Ø cantar

Nosaltres va-m cantar

Vosaltres va-u cantar

Ells, Elles, Vostès va-n cantar

Perfet d’indicatiu

-​ Auxiliar + participi passat

-​ Auxiliar = haber

Exemple: rebre

Jo he-Ø rebut

Tu ha-s rebut

Ell, Ella, Vostè ha-Ø rebut

Nosaltres he-m rebut

 Vosaltres he-u rebut

Ells, Elles, Vostès ha-n rebut

Exemple: cantar

Jo he-Ø cantat

Tu ha-s cantat

Ell, Ella, Vostè ha-Ø cantat

Nosaltres he-m cantat

Vosaltres he-u cantat

Ells, Elles, Vostès ha-n cantat

Exemple: dormir

Jo he-Ø dormit

Tu ha-s dormit

Ell, Ella, Vostè ha-Ø dormit

Nosaltres he-m dormit

Vosaltres he-u dormit

Ells, Elles, Vostès ha-n dormit

Futur

Exemple: rebre

Jo reb-ré

Tu reb-ràs

Ell, Ella, Vostè reb-rà

Nosaltres reb-rem

Vosaltres reb-reu

Ells, Elles, Vostès reb-ran

Exemple: cantar

Jo canta-ré

Tu canta-ràs

Ell, Ella, Vostè canta-rà

Nosaltres canta-rem

Vosaltres canta-reu

Ells, Elles, Vostès canta-ran

Exemple: dormir

Jo dormi-ré

Tu dormi-ràs

Ell, Ella, Vostè dormi-rà

Nosaltres dormi-rem

Vosaltres dormi-reu

Ells, Elles, Vostès dormi-ran

Present de subjuntiu

-​ Marca (i) = compte amb nosaltres i vosaltres (e)

Exemple: rebre

Jo reb-i-Ø

Tu reb-i-s

Ell, Ella, Vostè reb-i-Ø

Nosaltres reb-e-m

Vosaltres reb–e-u

Ells, Elles, Vostès reb-i-n

Exemple: cantar

Jo cant-i-Ø

Tu cant-i-s

Ell, Ella, Vostè cant-i-Ø

Nosaltres cant-e-m

Vosaltres cant–e-u

Ells, Elles, Vostès cant-i-n

Exemple: dormir

Jo dorm-i-Ø

Tu dorm-i-s

Ell, Ella, Vostè dorm-i-Ø

Nosaltres dorm-e-m

Vosaltres dorm–e-u

Ells, Elles, Vostès dorm-i-n

Observacions:
-​ Marca (i) + velar (-gu) davant per els que tenen la 1a. persona del singular del present
d’indicatiu amb (-c).

Exemple: vendre

Jo ven-gu-i-Ø

Tu ven-gu-i-s

Ell, Ella, Vostè ven-gu-i-Ø

Nosaltres ven-gu-e-m

Vosaltres ven-gu–e-u

Ells, Elles, Vostès ven-gu-i-n

Exemple: dir
 Jo di-gu-i-Ø

Tu di-gu-i-s

Ell, Ella, Vostè di-gu-i-Ø

Nosaltres di-gu-e-m

Vosaltres di-gu–e-u

Ells, Elles, Vostès di-gu-i-n

Subjuntiu passat

Exemple: cantar

Jo canté-s-Ø

Tu canté-ss-i-s

Ell, Ella, Vostè canté-s-Ø

Nosaltres canté-ss-i-m

Vosaltres canté-ss–i-u

Ells, Elles, Vostès canté-ss-i-n

Observacions:
-​ Compte amb nosaltres i vosaltres = no cambia de (i) a (e) com en el present de
subjuntiu

Imperatiu

Exemple: cantar

Jo -

Tu cant-a

Vostè cant-i

Nosaltres cant-e-m

Vosaltres cant-e-u
 Vostès cant-i-n

Participi passat

-​ 1a. conjugació = cant-at, parl-at, camin-at

-​ 2a. conjugació = tem-ut, ven-ut
-​ 3a. conjugació = dorm-it, serv-it
-​ Irregulars = entès (entendre), caldre (calgut), beure (begut)

Pronom em

-​ Em penso la resposta
-​ M’espero a la sortida
-​ No vol esperar-me a la sortida
-​ Espera’m a la sortida

Pronom et

-​ Et penses la resposta
-​ T’esperes a la sortida
-​ No vol esperar-te a la sortida
-​ Espera’t a la sortida

Pronom es

-​ Es pensa la resposta
-​ S’espera a la sortida
-​ No vol esperar-se
-​ Esperi’s a la sortida

Pronom ens

-​ Ens pensem la resposta

-​ Ens esperem a la sortida
-​ No vol esperar-nos a la sortida
-​ Esperem-nos a la sortida

Pronom us

-​ Us penseu la resposta
-​ Us espereu a la sortida
-​ No vol esperar-vos a la sortida
-​ Espereu-vos a la sortida
Pronom el

-​ El porto a la motxilla
-​ L’espero a la sortida
-​ No vol esperar-lo a la sortida
-​ Espera’l a la sortida

Pronom la

-​ La comprenc molt bé, aquesta questió

-​ L’espero a la sortida
-​ No vol esperar-la a la sortida
-​ Espera-la a la sortida

Pronom els

-​ Els comprenc molt bé, aquest senyor

-​ Els espero a la sortida
-​ No vol esperar-los a la sortida
-​ Espera’ls a la sortida

Pronom les

-​ Les comprenc molt bé, aquesta senyora

-​ Les espero a la sortida
-​ No vol esperar-les a la sortida
-​ Espera-les a la sortida

Pronom li

-​ Li porten molts regals

-​ Li agrada la mel
-​ No acaba de agradar-li la mel
-​ Porta-li això al despatx

Pronom ho

-​ Ho porta molt bé, això

-​ Ho espera amb ganes, això
-​ No vol perdre-ho, allò
-​ Compra-ho, tot això
-​ Sí que ho és
-​ No és simpàtic, però vol ser-ho
 -​ Quan era petita era maca i ara encara ho és més

Pronom en

-​ En té trenta, d’anys
-​ N’espera tres, de trens
-​ No vol esperar-ne cap, de favor
-​ Espera’n una, d’aquestes noies

Pronom hi

-​ Al teatre, hi vam anar ahir

-​ A Santiago, hi he anat aquest setembre
-​ A Paris, vull anar-hi per Nadal
-​ Vés-hi, ara que no hi ha cua, al bar

Pronoms febles

-​ Són partícules gramaticals que en una determinada estructura sintàctica substitueixen

noms (SN) que fan funcions de complement del verb.
-​ Complement directe, complement indirecte, atribut, complement de règim verbal,
complement predicatiu, complement circunstancial

Pronoms d’acusatiu (objecte directe) - 3a. persona

-​ SN determinat = el, els, la, les

-​ SN indeterminat = en
-​ SN neutre/oració = ho

Determinat

-​ El, els, la, les

Exemples:

1.​ Has llegit el llibre? Sí, el vaig llegir ahir.

2.​ Has vist la pel·lícula? Sí, la vaig veure la setmana passada.
3.​ Coneixes les normes? Sí les conec.
4.​ Compro el llibre = el compro
5.​ Compro aquesta revista = la compro
6.​ Compro els teus comics = els compro
7.​ Compro les taronges = les compro

Indeterminat
 -​ En

Exemples:

1.​ Tens algun bolígraf vermell? En tinc tres.

2.​ Tens tabac? No, no en tinc pas.
3.​ Llegeixo documents = en llegeixo
4.​ Llegeixo molts documents = en llegeixo molts
5.​ Llegeixo tres documents = en llegeixo tres

Neutre/oració

-​ Ho

Exemples:

1.​ Coneixes això? No, no ho coneixia pas.

2.​ Has portat allò? Sí, ho porto a la cartera.
3.​ Saps que hem de fer per al seminari? No, no ho sé pas.

Atribut (predicat nominal)

-​ Ho

Exemples:

1.​ És alt, en Miquel? Sí que ho és.

2.​ No és simpàtic, però vol ser-ho.
3.​ Quan era petita era maca i ara ho és més.
4.​ Penso això = ho penso
5.​ Penso el que et vaig dir = ho penso

Pronoms de 3a. persona datiu (C.I)

-​ Singular = li
-​ Plural = els

Exemples:

1.​ Li donaré el regal (al Martí)

2.​ Li donaré el regal (a la Maria)
3.​ Els donaré els regals (als nens)
4.​ Els donaré els regals (a les nenes)
Quantitatius

Català Castellà Exemples

Res Nada No sé res = No sé nada

(ninguna cosa)

Gens Nada No treballa gens = No trabaja

casi (No trabaja
mucho/trabaja poco)

Gens de Nada de No fa gens de calor = No

hace nada de calor

Ningú Nadie No hi ha ningú = No hay

nadie

Cap Ningún/ninguna No tinc cap germà = no tengo

ningún hermano

Direccions

-​ Demanar quins mitjans de transport es poden utilitzar

Exemples:

1.​ S’hi pot anar?

2.​ Amb s’hi va?
3.​ Hi vaig anar a peu.

Vocabulari:

-​ Cotxe
-​ Autobús
-​ Autocar
-​ Avió
-​ Taxi
-​ Tren
-​ Metro
-​ Vaixell
-​ Bicicleta/bici
-​ Motocicleta/moto
-​ Carretera
-​ Avinguda
-​ Travessa
 -​ Carrer
-​ Agafar per
-​ Tirar per
-​ Seguir per
-​ Tombar per
-​ Baixar per
-​ Pujar per
-​ Travessar per
-​ Continuar per

Verbs en imperatiu

Exemple: agafar

Jo -

Tu agafa

Vostè agafi

Nosaltres agafem

Vosaltres agafeu

Vostès agafen

Exemple: continuar

Jo -

Tu continua

Vostè continuï

Nosaltres continuem

Vosaltres continueu

Vostès continuïn

Exemple: pujar

Jo -

Tu puja
 Vostè pugi

Nosaltres pugem

Vosaltres pugeu

Vostès pugin

Exemple: seguir

Jo -

Tu segueix

Vostè segueixi

Nosaltres seguim

Vosaltres seguiu

Vostès segueixin

Unitat 1

Pronoms forts

Jo

Tu

Ell, ella, vostè

Nosaltres

Vosaltres

Ells, elles, vostès

Verb ser (present)

Jo sóc

Tu ets

Ell, ella, vostè és

Nosaltres som
 Vosaltres sou

Ells, elles, vostès són

L’article definit

El

Els

La

Les

L’

Observacions:
-​ L’ = davant vocal o h
-​ Però = s’utilitza la davant paraules femenines començades en i o u àtones, davant el
nom de lletres i davant el mot una referit a la primera hora

Exemples:
1.​ L’home, l’alumne, l’escola
2.​ La il·lustració, la universitat, la història
3.​ La a, la efa, la hac
4.​ Quina hora és? És la una.

L’article personal

En Davant un nom masculí que comenci en

consonant

La Davant un nom femení que comenci en

consonant

L’ Davant un nom femení o masculí que

comenci en vocal

Observacions:
-​ La Isabel, La Irene = no L’Isabel, L’Irene

Exemples:
1.​ En Jaume, En Ramon, En Lluís
2.​ La Carme, La Maria, La Paula
3.​ L’ignasi, L’Antoni, L’Esteve, L’Anna, L’Helena, L’Imma
L’article indefinit

Un

Uns

Una

Unes

Exemples:
1.​ Un llibre, uns nois
2.​ Una pàgina, unes noies

Demostratius

Indican proximitat respecte a un (qualsevol) dels dos interlocutors (jo/tu)

Aquest

Aquests

Aquesta

Aquestes

Indican lluyania respecte a tots dos interlocutors (jo/tu)

Aquest

Aquests

Aquesta

Aquestes

Exemples:
1.​ Aquest llibre, aquells llibres

Numerals

1.​ U (un, una)

2.​ Dos (dues)
3.​ Tres
4.​ Quatre
 5.​ Cinc
6.​ Sis
7.​ Set
8.​ Vuit
9.​ Nou
10.​Deu

Exemples:
1.​ El quilometre u
2.​ El dia u
3.​ Un dia, dos dies, tres dies
4.​ Una, dues i tres!

Interrogatius

Qui?

Com?

Exemples:
1.​ Qui ets, tu?
2.​ Com et dius?

Ús dels verbs ser-hi, haver-hi (present d’indicatiu)

Hi ha + SN explícit

Ser-hi (altres casos)

Exemples:
En frases interrogatives
1.​ Que hi ha en Lluís?
2.​ Que hi és (, en Lluís)?
3.​ Que no hi és (, en Lluís, ara, aquí…)?
En frases afirmatives
1.​ Sí que hi ha en Lluís.
2.​ Sí que hi és (, en Lluís).
En frases negatives
1.​ No, aquí no hi ha cap Lluís.
2.​ No, no hi és (, en Lluís).

Unitat 2

Pronoms personals
 Et A tu

Li A ell, ella o vostè

Us A vosaltres

Els A ells o elles

Exemples:
1.​ Et presento l’Anna.
2.​ Li presento l’Anna.
3.​ Us presento l’Anna.
4.​ Els presento l’Anna.

Apostrofació de pronoms amb el verb conèixer

Forma literària Forma col·loquial

Conèixer-te Coneixe’t

Conèixer-lo Coneixe’l

Conèixer-la Coneixe-la

Conèixer-vos Coneixe-us

Conèixer-los Coneixe’ls

Conèixer-les Coneixe-les

Exemples:
1.​ Encantat de coneixe’t.
2.​ Encantat de conèixer-lo.
3.​ Molt de gust de conèixer-la.
4.​ Molt de gust de coneixe-la.

Possessius

Singular Singular Plural Plural

Masculí Femení Masculí Femení

Un posseïdor El meu La meva Els meus Les meves

(Jo)
 Un posseïdor El teu La teva Els teus Les teves
(Tu)

Un posseïdor El seu La seva Els seus Les seves

(Ell, ella, vostè)

Més d’un El nostre La nostra Els nostres Les nostres

posseïdor
(Nosaltres)

Més d’un El vostre La vostra Els vostres Les vostres

posseïdor
(Vosaltres)

Més d’un El seu La seva Els seus Les seves

posseïdor (Ells,
elles, vostès)

Exemples:
1.​ Aquest és el meu oncle.
2.​ Aquells són els nostres nebots.
3.​ Aquella és la nostra àvia.
4.​ Aquests són els meus pares.

Verb tenir (present d’indicatiu)

Jo tinc

Tu tens

Ell, ella, vostè té

Nosaltres tenim

Vosaltres teniu

Ells, elles, vostès tenen

Exemples:
1.​ Quants anys tens? Tinc vint anys.

Numerals

11.​Onze
12.​Dotze
13.​Tretze
14.​Catorze
 15.​Quinze
16.​Setze
17.​Disset
18.​Divuit
19.​Dinou
20.​Vint
21.​Vint-i-u (una, un)
22.​Vint-i-dos (dues)
23.​Vint-i-tres
30.​Trenta
31.​Trenta-u (un, una)
32.​Trenta-dos (dues)
40.​Quaranta
41.​Quaranta-tres
50.​Cinquanta
60.​Seixanta
70.​ƒa
80.​Vuitanta
90.​Noranta
100.​ Cent

Interrogatius

Quants…?

Exemples:
1.​ Quants anys tens?

Contraccions

Singular Plural

A + el = al A + els = als

De + el = del De + els = dels

Per + el = pel Per + els = pels

Ca + en = can

Ca + el = cal

Observacions:
-​ Davant de vocal o hac no es fa contracció.
Exemples:
1.​ Visc al carrer Balmes.
2.​ Al costat del cine.
3.​ Anem a can Pere.
4.​ És a cal metge.
5.​ Viuen als baixos.
6.​ El telèfon dels advocats.
7.​ S’està pel barri de la Ribera.
8.​ Visc a l’àtic.
9.​ Al costat de l’estanc.
10.​Anem a ca l’Andreu.
11.​Davant de l’hospital.

Verbs: present d’indicatiu

Estar-se

Jo m’estic

Tu t’estàs

Ell, elle, vostè s’està

Nosaltres ens estem

Vosaltres us esteu

Ells, elles, vostès s’estan

Viure

Jo visc

Tu vius

Ell, elle, vostè viu

Nosaltres vivim

Vosaltres viviu

Ells, elles, vostès viuen

Observacions:
-​ Estar-se= residir en un lloc
 -​ Ser a = trobar-se momentàniament en un lloc

Exemples:
1.​ M’estic al carrer Balmes. = Visc al carrer Balmes.
2.​ Sóc al carrer Balmes. = Em trobo, en aquest moment, al carrer Balmes.

Preposicions, adverbis i locucions de lloc

Preposicions

De

D’

Observacions:
-​ A = indica direcció y localització davant un nombre propi de ciutat, país, etc.
-​ De = s’apostrofa davant de vocal o hac

Exemples:
1.​ Anem a casa meva.
2.​ Visc a Sabadell.
3.​ A casa de la Carme.

Adverbis i locucions adverbials

Aquí Allà

Lluny (A) prop, a la vora

(A) dalt (A) baix

(A, Al) davant (A, Al) darrere

(A) dins, (a) dintre (A) fora

(A) sobre (A) sota

A la dreta A la esquerra

Al costat -

Al final -

Al fons -
 Al mig -

Observacions:
-​ Aquí = indica proximitat respecte a un (qualsevol) dels dos interlocutors
-​ Allà, allí = indica llunyania respecte a tots dos interlocutors

Exemples:
1.​ En Ramon és aquí, al meu costat.
2.​ En Ramon és aquí, al teu costat.
3.​ En Ramon és allà, al costat d’en Sebastià.
4.​ El lavabo és allà, al final del corredor.

Locucions prepositives

Lluny (de) Prop (de), a la vora (de), vora (de)

Dalt (de) Sota (de)

Davant (de) Darrere (de)

Dins (de), dintre (de) Fora (de)

Sobre (de) Sota (de)

A la dreta (de) A la esquerra (de)

Al costat (de) -

Al final (de) -

Al fons (de) -

Al mig (de) -

Numerals

101.​ Cent u (un, una)

102.​ Cent dos (dues)
110.​ Cent deu
120.​ Cent vint
200.​ Dos-cents (dues-centes)
300.​ Tres-cents (tres-centes)
400.​ Quatre-cent (quatre-centes)
500.​ Cinc-cent (cinc-centes)
600.​ Sis-cent (sis-centes)
700.​ Set-cent (set-centes)
 800.​ Vuit-cent (vuit-centes)
900.​ Nou-cent (nou-centes)

Ordinals

1.​ Primer, primera

2.​ Segon, segona
3.​ Tercer, tercera
4.​ Quart, quarta
5.​ Cinquè, cinquena
6.​ Sisè, sisena
7.​ Setè, setena
8.​ Vuitè, vuitena
9.​ Novè, novena
10.​Desè, desena
11.​Onzè, onzena
12.​Dotzè, dotzena
13.​Etc.

Interrogatius

On…?

Quin…?

Exemples:
1.​ On vius?
2.​ On anem?
3.​ Quin telèfon tens?

Unitat 4

Adjetius interrogatius

Quin…?

Quins…?

Quina…?

Quines…?

Exemples:
1.​ Quin dia és avui?
 2.​ A quina hora comença?
3.​ Quins dies tanquen?
4.​ A quines hores hi ha trens?

Adjectius indefinits

Cada

Exemples:
1.​ Surt un tren cada hora.

Preposicions i locucions prepositives

De

Des de

Fins a

Per a

D’aquí a

Exemples:
1.​ Des de les nou fins a la una.
2.​ Falten cinc minuts per a les vuit.
3.​ El tren surt d’aquí a una hora.

Adverbis i locucions temporals

Ara

Aviat

D’hora

Avui

Al matí

Al migdia

A la tarda

Al vespre
 A la nit

A la matinada

Present d’indicatiu dels verbs arribar, començar, tancar, obrir i sortir en tercera persona

Regulars

Sense alteracions Amb alteracions

ortogràfiques ortogràfiques

Singular Arriba Comença

Tanca

Plural Arriben Comencen

Obren Tanquen

Irregulars
Irregularitat a la terminació Irregularitat al radical

Singular Obre Surt

Plural Surten

Unitat 5

Adverbis i expressions adverbials de temps

Els caps de setmana

Havent dinat

Havent sopat

Sempre

Mai

Sovint (amb freqüència)

A vegades

Un cop per/la/cada setmana

Tres cops al mes

Models de conjugació verbal

1a. conjugació

Exemple: dinar

Jo din-o

Tu din-e-s

Ell, ella, vostè din-a

Nosaltres din-e-m

Vosaltres din-e-u

Ells, elles, vostès din-e-n

Exemple: estudiar

Jo estudi-o

Tu estudi-e-s

Ell, ella, vostè estudi-a

Nosaltres estudi-e-m

Vosaltres estudi-e-u

Ells, elles, vostès estudi-e-n

3a. conjugació

Exemple: dormir

Jo dorm-o

Tu dorm-s

Ell, ella, vostè dorm-∅

Nosaltres dorm-i-m

Vosaltres dorm-i-u

Ells, elles, vostès dorm-e-n

Exemple: sortir

Jo surt-o

Tu surt-s

Ell, ella, vostè surt-∅

Nosaltres sort-i-m

Vosaltres sort-i-u

Ells, elles, vostès surt-e-n

El verb anar + sintagma adverbial de lloc

Jo vaig + SAdv de lloc

Tu vas + SAdv de lloc

Ell, ella, vostè va + SAdv de lloc

Nosaltres anem + SAdv de lloc

Vosaltres aneu + SAdv de lloc

Ells, elles, vostès van + SAdv de lloc

Exemples:
1.​ On vas?
2.​ Vaig al mercat.
3.​ Anem al cine.
4.​ Van a la discoteca.
5.​ Aneu a ballar.

La perífrasi estar + gerundi (valoració de duració o continuïtat)

Jo estic + gerundi

Tu estàs + gerundi

Ell, ella, vostè està + gerundi

Nosaltres estem + gerundi

 Vosaltres esteu + gerundi

Ells, elles, vostès estan + gerundi

Exemples:
1.​ Estic sopant
2.​ Ja estàs tocant la màquina una altra vegada?
3.​ Un moment, que ara s’està dutxant.

Unitat 6

Pronoms febles

-​ Hi en funció adverbial

Exemples:
1.​ Encara treballes al despatx? Sí, encara hi treballo.

Verbs 3a. conjugació incoatius (amb increment)

-​ Indicatiu present

Exemple: servir

Jo serv-eix-o

Tu serv-eix-e-s

Ell, ella, vostè serv-eix

Nosaltres serv-i-m

Vosaltres serv-i-u

Ells, elles, vostès serv-eix-e-n

Exemple: agrair

Jo agra-eix-o

Tu agra-eix-e-s

Ell, ella, vostè agra-eix

Nosaltres agra-ï-m
 Vosaltres agra-ï-u

Ells, elles, vostès agra-eix-e-n

Exemple: proveir

Jo prove-ix-o

Tu prove-ix-e-s

Ell, ella, vostè prove-ix

Nosaltres prove-ï-m

Vosaltres prove-ï-u

Ells, elles, vostès prove-ix-e-n

Exemple: conduir

Jo condu-eix-o

Tu condu-eix-e-s

Ell, ella, vostè condu-eix

Nosaltres condu-ï-m

Vosaltres condu-ï-u

Ells, elles, vostès condu-eix-e-n

Observacions:
-​ En els verbs que tenen com a últim lletra del radical les vocals a,e,u, la ï de la
desinència de la 1a. i 2a. persones del plural porta dièresi.

Verb irregular fer (present d’indicatiu)

Jo fa-ig

Tu f-a-s

Ell, ella, vostè f-a

Nosaltres f-e-m

Vosaltres f-e-u
 Ells, elles, vostès f-a-n

Sufixos de derivació per a noms d’oficis

Masculí Femení

-or -ora

-er -era

-ista -ista

-ari -ària

-aire -aire

Exemples:
1.​ Corredor/corredora
2.​ Perruquer/perruquera
3.​ Modista/modista
4.​ Secretari/secretària
5.​ Drapaire/drapaire

Adverbis de temps

Encara

Ja

Exemples:
1.​ Encara treballes al supermercat? No, ja no hi treballo.

Unitat 7

Interrogatius

Quantitat

Quant

Quants

Quanta

Quantes
 Manera

Com

Exemples:
1.​ Que té mantega? Sí.
2.​ Quanta en vol? Dos-cents grams
3.​ Quant en vol? Un quart de quilo.
4.​ Com el vol, mòlt o en gra? En gra, sisplau.

Quantificadors

Gens (de) (quantitats no comptables)

Cap (quantitats comptables)

Molt

Molts

Molta

Moltes

Exemples:
1.​ No em queda gens de sucre.
2.​ No me’n queda gens.
3.​ No em queda cap paquet de sucre.
4.​ No me’n queda cap

Locució adverbial

Més aviat

Exemples:
1.​ Com els vol, els préssecs? Més aviat madurs.

Pronoms personals de la 3a. persona en funció de C.D

-​ C.D indeterminat = en
-​ me + en = me’n

Exemples:
 1.​ Vol carn? No, gràcies, no en vull.
2.​ Le queda cap préssec? No, no me’n queda cap/No, no me’n queden.

Verb voler (present d’indicatiu)

Jo vull

Tu vol-s

Ell, ella, vostè vol

Nosaltres vol-e-m

Vosaltres vol-e-u

Ells, elles, vostès vol-e-n

Unitat 8

Flexió de gènere i nombre

Masculí Femení Categoria

Singular Plural Singular Plurar Sub/Adj

Fill Fills Filla Filles Substantiu

Mal Mals Mala Males Adjectiu

Amic Amics Amiga Amigues Substantiu

Cregut Creguts Creguda Cregudes Adjectiu

Sogre Sogres Sogra Sogres Substantiu

Culte Cults Culta Cultes Adjectiu

Germà Germans Germana Germanes Substantiu

Bo Bons Bona Bones Adjectiu

Atractiu Atractius Atractiva Atractives Adjectiu

Peix Peixos - - Substantiu

Seriós Seriosos Seriosa Serioses Adjectiu

Gros Grossos Grosa Grosses Adjectiu

 Disc Discos - - Substantiu

Fosc Foscos Fosca Fosques Adjectiu

Despatx Despatxos - - Substantiu

Dolç Dolços Dolça Dolçes Adjectiu

Lleig Lletjos Lletja Lletjes Adjectiu

Boig Bojos Boja Boges Adjectiu

Trist Tristos Trista Tristes Adjectiu

Adjectius d’una sola terminació

Terminació Singular Plural

-able Amable Amables

-ant Interessant Interessants

-ent Intel·ligent Intel·ligents

-e Ximple Ximples

Pronoms personals de 3a. persona en funció de C.I

Singular Plural

Li Els

Exemples:
1.​ A ella no li cau gens bé aquest noi.
2.​ I a vostè, que li sembla el nou alcalde?
3.​ Els agrada molt el xampany, a en Carles i a la Carme.

Quantitatius i altres modificadors

Quantitatius

Quantitatiu Exemples

Massa 1.​ Està cansat, treballa massa.

2.​ No té edat suficient, es massa jove.
 Molt 1.​ És molt xerraire, parla molt.
2.​ No l’entenc perquè parla molt
malament.

Bastant/força 1.​ La pel·lícula és bastant interessant i

força divertida.
2.​ M’ha agradat força/bastant.

Una mica 1.​ Aquest noi és una mica pessat.

2.​ Em cansa una mica, quan parla.

Gaire 1.​ No és gaire agradable.

2.​ No m’agrada gaire.
3.​ No es porta gaire bé.

Gens 1.​ No molesta gens.

2.​ No és gens molest.
3.​ Aquest professor no em cau gens bé.

Observacions:
-​ Gaire i gens = només es poden utilitzar en frases negatives, interrogatives o
condicionals

Altres modificadors

Modificador Exemples

Ben + adjectiu/adverbi 1.​ Ja ets ben despistat, noi? Ho perds

tot.

Tan + adjectiu/adverbi 1.​ És tan simpàtica i parla tan bé, la

Lluïsa.

Verb + bé/malament 1.​ Em cau molt bé, la Maria. La trobo

molt simpàtica.
2.​ Doncs a mi em cau molt malament.
3.​ Sempre parla malament dels altres

Bon/mal + nom 1.​ En Jordi és un bon noi

2.​ Però és molt mal estudiant.

Verb + tant 1.​ No sé perquè corres tant. No tenim

pas pressa.

Tant/-s/-a/-es + nom 1.​ En Jaume és més jove que jo. No té

tants anys ni tanta experiència.

Unitat 9
Interrogatius

Pronom interrogatiu Partícula introductòria d’interrogació

Què Que

Exemples:
1.​ Què hi ha per sopar?
2.​ Que hi ha costelles per sopar?

Ús de hi ha i n’hi ha

Ús Exemples

Hi ha + SN explícit 1.​ Què hi ha al calaix? Hi ha pa.

N’hi ha quan el N s’ha substituït 1.​ Que hi ha pa, al calaix? Sí que n’hi
ha./No, ja no n’hi ha gens.

Apostrofació dels pronoms el i la davant el verb

Combinació Resultat Exemples

El + verb començat en vocal L’ 1.​ Obres el pot? Sí, ja

l’obro.

La + verb començat en vocal L’ 1.​ Obres la porta? Sí, ja

l’obro.

Observacions:
-​ El pronom la no s’apostrofa davant un verb començat en i o u àtones.

Exemples:
1.​ A la mare no la insulta ningú.
2.​ Si no la necessites, la utilitzaré jo.

Pronoms indefinits

Coses Coses Persones Persones

Afirmatiu/interrogatiu Negatiu/interrogatiu Afirmatiu/interrogatiu Negatiu/interrogatiu

Alguna cosa Res Algú Ningú

Exemples:

1.​ Hi ha alguna cosa/res al calaix? Sí, em sembla que hi ha alguna cosa./No, no hi ha res.
2.​ Hi ha algú/ningú a la sala? Sí, em sembla que hi ha algú./No, no hi ha ningú.
3.​ Qué hi ha? Res
4.​ Qui hi ha? Ningú

Verb poder (present d’indicatiu)

Jo puc

Tu pot-s

Ell, ella, vostè pot

Nosaltres pod-e-m

Vosaltres pod-e-u

Ells, elles, vostès pod-e-n

Unitat 11

Combinació de dos pronoms

Combinació Resultat Exemples

Li + el L’hi 1.​ El senyor Mateu…?

Un momento, ara l’hi
passo.

Li + la La hi 1.​ La senyoreta Maria?

Un momento, ara la hi
passo.

Te + el Te’l 1.​ Sí que hi és, en Roc.

Ara te’l passo.

Te + la Te la 1.​ Sí que hi és, la Maria.

Ara te la passo.

Adverbis i locucions adverbials de temps

Quan

Ahir
 Abans-d’ahir

Fa dues setmanes/Fa tres anys

Dilluns passat/El mes passat

L’any…

Exemples:
1.​ Quan va néixer?
2.​ Avui és dia 20, oi? Doncs ahir era 19.
3.​ Avui és dilluns, oi? Doncs abans-d’ahir era dissabte.
4.​ Va néixer l’1 d’agost; ara és el 17…doncs fa dues setmanes.
5.​ Avui és dilluns, oi? Doncs va venir dilluns passat, és a dir: fa set dies.
6.​ Vaig començar a treballar l’any 1980.

Pretèrit perfet perifràstic

Jo vaig + infinitiu

Tu vas + infinitiu

Ell, ella, vostè va + infinitiu

Nosaltres vam/vàrem + infinitiu

Vosaltres vau/vàreu + infinitiu

Ells, elles, vostès van + infinitiu

Exemples:
1.​ Ahir vaig anar a la platja.
2.​ Es van conéixer l’estiu passat a Menorca.
3.​ Vam venir diumenge passat, però us hi vam trobar.

Observacions:
-​ En la parla habitual, se sol elidir la vocal a de la combinació la hi = se pronuncia li

Unitat 12

Pronom ho en funció de predicat amb el verb ser

Substituint un adjectiu o un substantiu indeterminat

Ho + ser
Exemples:
1.​ És ros? Sí que ho és.
2.​ Són germans? No, no ho són pas.

Substituint un substantiu determinat

Forma habitual Forma literaria

Ho + ser El, els, la, les + ser

Exemples:
1.​ Aquesta és la teva germana? Sí que ho és.
2.​ Aquests són els teus socis? Sí que ho són.
3.​ Aquesta és la teva germana? Sí que l’és.
4.​ Aquests són els teus socis? Sí que els son.

Verb dur (present d’indicatiu)

Jo duc

Tu duu-s

Ell, ella, vostè duu

Nosaltres du-e-m

Vosaltres du-e-u

Ells, elles, vostès du-e-n

Exemples:
1.​ És aquella noia que duu un vestit groc. = És aquella noia que porta un vestit groc.

Perífrasi de possibilitat (present)

-​ Deure + infinitiu

Jo dec

Tu has de

Ell, ella, vostè deu

Nosaltres hem de
 Vosaltres heu de

Ells, elles, vostès deuen

Exemples:
1.​ Dec estar mal fixada.
2.​ Deu ser estranger.
3.​ Deu fer un metre seixanta.

Observacions:
-​ No utilitzeu el futur com a forma de possibilitat

Gentilicis més frecüents

Terminació Exemples

-ès Francès

-à Italià

Altres Andalús, gallec, àrab, basc, extremeny,

mallorquí, etc.

Unitat 13

Verb saber (present d’indicatiu)

Jo sé

Tu sap-s

Ell, ella, vostè sap

Nosaltres sab-e-m

Vosaltres sab-e-u

Ells, elles, vostès sabe-n

Exemples:
1.​ Saps si hi ha alguna gasolinera per aquí a prop?

Imperatiu dels verbs de la primera conjugació

Exemple: pujar
 Jo -

Tu puj-a

Ell, ella, vostè pug-i

Nosaltres pug-e-m

Vosaltres pug-e-u

Ells, elles, vostès pug-i-n

Exemple: conduir

Jo -

Tu condu-eix

Ell, ella, vostè condu-eix-i

Nosaltres condu-ï-m

Vosaltres condu-ï-u

Ells, elles, vostès condu-eix-i-n

Exemples:
1.​ Puja per aquest carrer.

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Amunt

Avall

Al capdamunt

Al capdavall

A mà dreta

A mà esquerra

Fins al

Exemples:
1.​ Continua sempre amunt.
 2.​ Gira al primer carrer a la dreta, sempre avall.
3.​ Puja fins al capdamunt.
4.​ Baixa fins al capdavall.
5.​ Tomba a mà dreta.
6.​ La primera cantonada a mà esquerra.
7.​ Fins al capdamunt.

Pronoms febles

-​ Es + hi = s’hi

Exemples:
1.​ Com s’hi va?

Preposicions

Amb

Per

Exemples:
1.​ Amb què s’hi va? Amb tren.
2.​ Puja per aquest carrer.

Contraccions:

Contracció Resultat

Per + el Pel/Per l’

Per + els Pels

Per + la Per la/Per l’

Exemples:
1.​ Puja pel carrer del Carme.
2.​ No passeu pels carrers del centre.
3.​ Quan passeu per l’estadi, gireu a la dreta.
4.​ Pugeu per l’Avinguda Principal.
5.​ Si passes per la universitat, porta això a en Solà.

Unitat 14

Futur (verbs regulars)

Exemple: acabar

Jo acabar-é

Tu acabar-à-s

Ell, ella, vostè acabar-à

Nosaltres acabar-e-m

Vosaltres acabar-e-u

Ells, elles, vostès acabar-a-n

Futur (verbs irregulars)

Exemple: anar

Jo anir-é

Tu anir-à-s

Ell, ella, vostè anir-à

Nosaltres anir-e-m

Vosaltres anir-e-u

Ells, elles, vostès anir-a-n

Exemple: fer

Jo far-é

Tu far-à-s

Ell, ella, vostè far-à

Nosaltres far-e-m

Vosaltres far-e-u

Ells, elles, vostès far-a-n

Exemple: venir
 Jo vindr-é

Tu vindr-à-s

Ell, ella, vostè vindr-à

Nosaltres vindr-e-m

Vosaltres vindr-e-u

Ells, elles, vostès vindr-a-n

Exemple: tenir

Jo tindr-é

Tu tindr-à-s

Ell, ella, vostè tindr-à

Nosaltres tindr-e-m

Vosaltres tindr-e-u

Ells, elles, vostès tindr-a-n

Combinació dels pronoms em, et, es, ens i us amb el pronom adverbial hi

Combinació Resultat

em + hi m’hi

et + hi t’hi

es + hi s’hi

ens + hi ens hi

us + hi us hi

es + hi s’hi

Exemples:
1.​ Quants dies t’hi estaràs?
2.​ M’hi estaré una setmana.
3.​ Doncs nosaltres ens hi quedarem quinze dies.

Adverbis i locucions adverbials de temps

 Demà

Demà passat

El cap de setmana

L’any que ve

D’aquí a

Exemples:
1.​ Vindré demà.
2.​ Ho acabaré demà passat.
3.​ Aquest cap de setmana aniré a la platja.
4.​ L’any que ve faré unes bones vacances.
5.​ Acabaré la carrera d’aquí a dos anys.

Unitat 15

Pretèrit indefinit haver (present d’indicatiu) + participi

Jo he + participi

Tu has + participi

Ell, ella, vostè ha + participi

Nosaltres hem + participi

Vosaltres heu + participi

Ells, elles, vostès han + participi

Verbs regulars (participis)

Conjugació Terminació del verb Terminació del participi

1a. -ar -at

2a. -er -ut

-re

3a. -ir -it

Exemples:
1.​ Fa un moment que ha arribat.
 2.​ Aquest matí he perdut mil pessetes.
3.​ Ara mateix han sortit.

Verbs irregulars (participi)

Verb Participi

Fer Fet

Veure Vist

Venir Vingut

Tenir Tingut

Haver Hagut

Haver-hi Hi ha hagut

Exemples:
1.​ Què has fet, avui? He anat al cine.
2.​ Quina pel·lícula has vist? Mamma mia!
3.​ Com és que no has vingut a la festa? És que no he tingut temps.
4.​ He hagut de fer altres coses.
5.​ Què ha passat? Hi ha hagut un accident.

Pronom ho en funció de C.D neutre

Això Ho

Allò Ho

Això que Ho

Allò que Ho

El que Ho

Que… Ho

Exemples:
1.​ Qui ha fet això? Ho ha fet en Marcel.
2.​ Heu comprat el que necessitem? Sí, ja ho hem comprat tot.
3.​ M’ha dit que no venia, però m’ho ha dit massa tard.

Perífrasi d’obligació (present d’indicatiu)

 Haber de + infinitiu

Haber-se de + infinitiu

Exemples:
1.​ Heu de girar la palanca.
2.​ Has d’estirar cap aquí.
3.​ S’ha d’estirar la maneta.
4.​ S’han de pitjar aquests botons.

Verb fer (imperatiu)

Jo -

Tu fes

Ell, ella, vostè faci

Nosaltres fem

Vosaltres feu

Ells, elles, vostès facin

Unitat 17

Demostratius neutres

Això

Allò

Exemples:
1.​ Què és això?
2.​ De qui és allò?

Indefinits

Altre

Altra

Altres

Exemples:
 1.​ Quin rellotge vol, aquest o aquell altre?
2.​ Aquell altre és més barat?
3.​ Tant l’un com l’altre valen vuit mil pessetes.

Partícula negativa pas

-​ no…pas

Exemples:
1.​ Demà porta’m el llibre. No vindré pas, demà.

Estructures comparatives

Més que

Tan com

Verb + més que

Verb + tant com

Exemples:
1.​ Aquest jersei és més gruixut que l’altre.
2.​ Aquest jersei no és tan gruixut com l’altre.
3.​ Aquesta corbata t’està més bé que l’altra.
4.​ Aquest cotxe corre més que l’altre.
5.​ No en sé tant com tu.

Unitat 18

Quantitatius

Que + adverbi
Que + adjectiu

Quin + substantiu
Quins + substantiu
Quina + substantiu
Quines + substantiu

Exemples:
1.​ Que bé!
2.​ Que avorrit!
3.​ Quin avorriment!
4.​ Quina pallissa!
 5.​ Quins nervis!

Adjectius en grau superlatiu

Absolut -íssim
(molt + adjectiu) -íssims
-íssima
-íssimes

Relatiu El millor
El pitjor
Etc.

Exemples:
1.​ És boníssim!
2.​ És el millor programa que he vist.

Adverbis

De quantitat Tant

De temps Abans

Exemples:
1.​ Abans feien més bones pel·lícula que ara.
2.​ Abans no anava tant al cine com ara.
3.​ No corris tant!
4.​ No vagis tan de pressa!
5.​ És tan ràpid!

Observacions:
-​ Tant = afecta el verb
-​ Tan + afecta l’adverbi o l’adjectiu

Imperfet d’indicatiu (verbs regulars)

Exemple: estudiar

Jo estudia-v-a

Tu estudia–v-e-s

Ell, ella, vostè estudia–v-a

Nosaltres estudià–v-e-m

Vosaltres estudià-v-e-u

Ells, elles, vostès estudia-v-e-n

Exemple: caminar

Jo camin-a-v-a

Tu camin-a-v-e-s

Ell, ella, vostè camin-a-v-a

Nosaltres camin-à-v-e-m

Vosaltres camin-à-v-e-u

Ells, elles, vostès camin-a-v-e-n

Exemple: perdre

Jo perd-i-a

Tu perd-i-e-s

Ell, ella, vostè perd-i-a

Nosaltres perd-í-e-m

Vosaltres perd-í-e-u

Ells, elles, vostès perd-i-e-n

Exemple: saber

Jo sab-i-a

Tu sab-i-e-s

Ell, ella, vostè sab-i-a

Nosaltres sab-í-e-m

Vosaltres sab-í-e-u

Ells, elles, vostès sab-i-e-n

Exemple: dormir

Jo dorm-i-a

Tu dorm-i-e-s

Ell, ella, vostè dorm-i-a

Nosaltres dorm-í-e-m

Vosaltres dorm-í-e-u

Ells, elles, vostès dorm-i-e-n

Exemple:servir

Jo serv-i-a

Tu serv-i-e-s

Ell, ella, vostè serv-i-a

Nosaltres serv-í-e-m

Vosaltres serv-í-e-u

Ells, elles, vostès serv-i-e-n

Exemple: conduir

Jo condu-ï-a

Tu condu-ï-e-s

Ell, ella, vostè condu-ï-a

Nosaltres condu-í-e-m

Vosaltres condu-í-e-u

Ells, elles, vostès condu-ï-e-n

Imperfet d’indicatiu (verbs irregulars)

Exemple: ser
 Jo ser-a

Tu ser-e-s

Ell, ella, vostè ser-a

Nosaltres sér-e-m

Vosaltres sér-e-u

Ells, elles, vostès ser-e-n

Exemple: fer

Jo fei-a

Tu fei-e-s

Ell, ella, vostè fei-a

Nosaltres fèi-e-m

Vosaltres fèi-e-u

Ells, elles, vostès fei-e-n

Exemple: Haver-hi

Hi havia

Unitat 19

Contrast de passats

Passat indefinit Passat perfet

Acció = present Acció = passat

Haber + infinitiu Anar + infinitiu

Exemple: Exemple:
1.​ Aquesta setmana he fet festa. 1.​ Ahir vaig fer festa.

Pretèrit indefinit

-​ Acció passada en un temps no acabat

 Temps referencial Acció

Fa un moment Jo he + participi
No fa gaire Tu has + participi
Aquest matí Ell, ella, vostè ha + participi
Aquesta matinada Nosaltres hem + participi
Aquesta tarda Vosaltres heu + participi
Aquest vespre Ells, elles, vostès han + participi
Aquesta nit
Aquesta setmana
Aquest mes
Aquest any
Aquest estiu
Aquest dilluns

Perfet perifràstic

-​ Acció passada en un temps acabat

Temps referencial Acció

Fa dies Jo vaig + infinitiu

Dies enrere Tu vas + infinitiu
Ahir al matí Ell, ella, vostè va + infinitiu
Ahir a la matinada Nosaltres vam + infinitiu
Ahir a la tarda Vosaltres vau + infinitiu
Ahir al vespre Ells, elles, vostès van + infinitiu
Ahir a la nit
La setmana passada
El mes passat
L’any passat
L’estiu passat
Dilluns passat

Condicional

Exemple: cantar

Jo cantar-i-a

Tu cantar-i-e-s

Ell, ella, vostè cantar-i-a

Nosaltres cantar-í-e-m
 Vosaltres cantar-í-e-u

Ells, elles, vostès cantar-i-e-n

Exemple: dormir

Jo dormir-i-a

Tu dormir-i-e-s

Ell, ella, vostè dormir-i-a

Nosaltres dormir-í-e-m

Vosaltres dormir-í-e-u

Ells, elles, vostès dormir-i-e-n

Exemple: perdre

Jo perdr-i-a

Tu perdr-i-e-s

Ell, ella, vostè perdr-i-a

Nosaltres perdr-í-e-m

Vosaltres perdr-í-e-u

Ells, elles, vostès perdr-i-e-n

Exemple: haver

Jo haur-i-a

Tu haur-i-e-s

Ell, ella, vostè haur-i-a

Nosaltres haur-í-e-m

Vosaltres haur-í-e-u

Ells, elles, vostès haur-i-e-n

Exemple: voler
 Jo voldr-i-a

Tu voldr-i-e-s

Ell, ella, vostè voldr-i-a

Nosaltres voldr-í-e-m

Vosaltres voldr-í-e-u

Ells, elles, vostès voldr-i-e-n

Exemple: valer

Jo valdr-i-a

Tu valdr-i-e-s

Ell, ella, vostè valdr-i-a

Nosaltres valdr-í-e-m

Vosaltres valdr-í-e-u

Ells, elles, vostès valdr-i-e-n

Exemple: anar

Jo anir-i-a

Tu anir-i-e-s

Ell, ella, vostè anir-i-a

Nosaltres anir-í-e-m

Vosaltres anir-í-e-u

Ells, elles, vostès anir-i-e-n

Exemple: fer

Jo far-i-a

Tu far-i-e-s
 Ell, ella, vostè far-i-a

Nosaltres far-í-e-m

Vosaltres far-í-e-u

Ells, elles, vostès far-i-e-n

Exemple: tenir

Jo tindr-i-a

Tu tindr-i-e-s

Ell, ella, vostè tindr-i-a

Nosaltres tindr-í-e-m

Vosaltres tindr-í-e-u

Ells, elles, vostès tindr-i-e-n

Exemple: venir

Jo vindr-i-a

Tu vindr-i-e-s

Ell, ella, vostè vindr-i-a

Nosaltres vindr-í-e-m

Vosaltres vindr-í-e-u

Ells, elles, vostès vindr-i-e-n

Exemple: saber

Jo sabr-i-a

Tu sabr-i-e-s

Ell, ella, vostè sabr-i-a

Nosaltres sabr-í-e-m

Vosaltres sabr-í-e-u
 Ells, elles, vostès sabr-i-e-n

Unitat 21

Perífrasi d’obligació (condicional)

-​ Haver + de + infinitiu

Jo haur-i-a + de + infinitiu

Tu haur-i-e-s + de + infinitiu

Ell, ella, vostè haur-i-a + de + infinitiu

Nosaltres haur-í-e-m + de + infinitiu

Vosaltres haur-í-e-u + de + infinitiu

Ells, elles, vostès haur-i-e-n + de + infinitiu

Exemples:
1.​ Hauries d’avisar al metge.
2.​ Hauríem de fer més exercici.

Adverbis comparatius

Més bé Millor

Més malament Pitjor

Exemples:
1.​ Em trobo més bé.
2.​ Em trobo més malament.

Unitat 22
Pretèrit indefinit dels verbs conjugats amb pronoms

Jo m’he + participi

Tu t’has + participi

Ell, ella, vostè s’ha + participi

Nosaltres ens hem + participi

 Vosaltres us heu + participi

Ells, elles, vostès s’han + participi

Exemples:
1.​ La júlia s’ha trencat la cama.
2.​ M’he tallat amb el ganivet.
3.​ Que t’has fet mal?

Present d’indicatiu d’alguns verbs de la 2a. conjugació

Exemple: perdre

Jo perd-o

Tu perd-s

Ell, ella, vostè perd-∅

Nosaltres perd-e-m

Vosaltres perd-e-u

Ells, elles, vostès perd-e-n

Exemple: correr

Jo corr-o

Tu corr-e-s

Ell, ella, vostè corr-e

Nosaltres corr-e-m

Vosaltres corr-e-u

Ells, elles, vostès corr-e-n

Exemple: entendre

Jo enten-c

Tu enten-s

Ell, ella, vostè enten-∅

 Nosaltres enten-e-m

Vosaltres enten-e-u

Ells, elles, vostès enten-e-n

Exemple: valer

Jo val-c

Tu val-s

Ell, ella, vostè val-∅

Nosaltres val-e-m

Vosaltres val-e-u

Ells, elles, vostès val-e-n

Exemples:
1.​ Sempre perd el temps.
2.​ Corre molt.
3.​ No entenc mai res.
4.​ Aquests xicots valen molt.

Unitat 23

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Al damunt = (a) sobre

Davant per davant

Al voltant

Enlloc

Locucions prepositives

Damunt de

Davant per davant de

Al voltant de
Exemples:
1.​ Viuen a la mateixa escala, davant per davant: l’un viu al 2n. 2a. i l’altre al 2n. 1a.
2.​ Les cadiers van al voltant de la taula.
3.​ No el trobo ni aquí ni allà.
4.​ No el trobo enlloc.

Els verbs ser i haver-hi en les localitzacions

SN + ser + SAdv

Exemples:
1.​ Els gots són a l’armari.
2.​ Alguns gots són a l’armari.
3.​ Uns gots són a l’armari i uns altres damunt la taula.

Observacions:
-​ En tots aquests casos s’ha d’utilitzar el verb ser i mai el verb estar.

SAdv + haver-hi +SN + SAdv

Exemples:
1.​ A l’armari hi ha gots.
2.​ A l’armari hi ha uns gots de plàstic.
3.​ No hi ha cap got a l’armari.
4.​ Hi ha tres gots a l’armari.
5.​ A l’armari hi ha els gots d’aigua.
6.​ A la dreta, hi ha la porta.

Observacions:
-​ Quan hi ha un adverbial de lloc davant el verb, aquest sempre serà haver-hi, mai ser ni
estar.

Pronoms de C.D darrere d’un imperatiu

Exemple: agafar

Jo - -

Tu agafa +​ el = agafa’l
+​ els = agafa’ls
+​ la = agafa-la
+​ les = agafa-les
+​ en = agafa’n
 +​ això, allò = agafa-ho

Ell, ella, vostè agafi +​ el = agafi’l

+​ els = agafi’ls
+​ la = agafi-la
+​ les = agafi-les
+​ en = agafi’n
+​ això, allò = agafi-ho

Nosaltres agafem +​ el = agafem-lo

+​ els = agafem-los
+​ la = agafem-la
+​ les = agafem-les
+​ en = agafem-ne
+​ això, allò = agafem-ho

Vosaltres agafeu +​ el = agafeu-lo

+​ els = agafeu-los
+​ la = agafeu-la
+​ les = agafeu-les
+​ en = agafeu-ne
+​ això, allò = agafeu-ho

Ells, elles, vostès agafin +​ el = agafin-lo

+​ els = agafin-los
+​ la = agafin-la
+​ les = agafin-les
+​ en = agafin-ne
+​ això, allò = agafin-ho

Unitat 24

Pronom en amb verbs pronominals (combinació de pronoms i col·locació respecte al verb)

Amb temps verbals simples (present, imperfet, perfet, futur simple i condicional)

Jo me’n + verb simple començat en consonant

Tu te’n + verb simple començat en consonant

Ell, ella, vostè se’n + verb simple començat en consonant

Nosaltres ens en + verb simple començat en consonant

Vosaltres us en + verb simple començat en consonant

Ells, elles, vostès se’n + verb simple començat en consonant

Exemples:
 1.​ Me’n recordo molt bé, de la Maria.
2.​ Avui tampoc no has portat els meus discs. Sempre te’n descuides, noia.
3.​ Vols dir que l’Antoni se’n recordarà?
4.​ Si no posem benzina ara, ens en descuidarem.
5.​ Us en vau recordar de tornar-li la màquina de retratar?

Observacions:
-​ Si el verb comença en vocal, els pronoms es combinen com a:
1.​ Sempre te n’olvides.
2.​ No me n’olvidaré.
-​ El perfet perifràstic admet la col·locació dels pronoms darrere del verb:
1.​ Me’n vaig recordar. = Vaig recordar-me’n.
2.​ Ens en vam descuidar. = Vam descuidar-nos-en.
3.​ Us en vau recordar massa tard. = Vau recorar-vos-en massa tard.

Perífrasi de probabilitat en passat

-​ Deure (imperfet d’indicatiu) + infinitiu

Jo devia + infinitiu

Tu devies + infinitiu

Ell, ella, vostè devia + infinitiu

Nosaltres devíem + infinitiu

Vosaltres devíeu + infinitiu

Ells, elles, vostès devien + infinitiu

Exemples:
1.​ Devien ser les dues. = Eren les dues, probablement.
2.​ Ja devíeu arribar tard, com sempre! = Segurament vau arribar tard.

Locucions adverbials de temps

Dilluns que ve = Dilluns vinent

El mes que ve = El mes vinent

L’any que ve = L’any vinent

D’avui en vuit

De demà en quinze
 De dilluns en vuit

Unitat 25

Verb anar-se’n (present d’indicatiu)

Jo me’n vaig

Tu te’n vas

Ell, ella, vostè se’n va

Nosaltres ens en anem

Vosaltres us en aneu

Ells, elles, vostès se’n van

Observacions:
-​ La forma pronominal del verb anar és sempre anar-se’n
-​ Es pot dir Vaig a casa o Me’n vaig a casa, però mai Em vaig a casa.

Present d’indicatiu del verb venir

Jo vinc

Tu vens

Ell, ella, vostè ve

Nosaltres venim

Vosaltres veniu

Ells, elles, vostès vénen

Exemples:
1.​ Vens o et quedes?
2.​ Vinc amb tu.

Utilització dels verbs anar, venir i anar-se’n

-​ Anar = desplaçar-se cap a un lloc on no es troba (en el moment de la acció) ni la

persona que parla ni la persona a qui es parla.
-​ Anar-se’n = abandonar un lloc o anar-se (sobretot amb l’intenció de restar en el lloc
d’arribada)
 -​ Venir = desplaçar-se cap al lloc on es troba un dels dos interlocutors o desplaçar-se en
companyia de l’interlocutor.

Exemples:
1.​ Jo vinc (a casa teva, al lloc on ets tu) ara de seguida.
2.​ En Lluís i la Mercè vindran més tard.
3.​ Vindràs demà a treballar (al mateix lloc on treballo jo)?
4.​ Si (tu) vas al cine, nosaltres també venim.
5.​ Si (vosaltres) no teniu cotxe, per què no veniu amb nosaltres?

Observacions:
-​ Per expressar que s’acudeix al lloc on es demana la nostra presència, s’ha d’usar el
verb venir, no el verb anar.

Exemples:
1.​ Pere! Ja vinc!

Unitat 26

Imperfet d’indicatiu d’alguns verbs de radical tònic

Exemple: caure

Jo queia

Tu queies

Ell, ella, vostè queia

Nosaltres quèiem

Vosaltres quèieu

Ells, elles, vostès queien

Exemple: creure

Jo creia

Tu creies

Ell, ella, vostè creia

Nosaltres crèiem

Vosaltres crèieu
 Ells, elles, vostès creien

Exemple: dur

Jo duia

Tu duies

Ell, ella, vostè duia

Nosaltres dúiem

Vosaltres dúieu

Ells, elles, vostès duien

Exemple: fer

Jo feia

Tu feies

Ell, ella, vostè feia

Nosaltres fèiem

Vosaltres fèieu

Ells, elles, vostès feien

Exemple: seure

Jo seia

Tu seies

Ell, ella, vostè seia

Nosaltres sèiem

Vosaltres sèieu

Ells, elles, vostès seien

Exemple: treure
 Jo treia

Tu treies

Ell, ella, vostè treia

Nosaltres trèiem

Vosaltres trèieu

Ells, elles, vostès treien

Exemple: veure

Jo veia

Tu veies

Ell, ella, vostè veia

Nosaltres vèiem

Vosaltres vèieu

Ells, elles, vostès veien

Exemple: riure

Jo reia

Tu reies

Ell, ella, vostè reia

Nosaltres rèiem

Vosaltres rèieu

Ells, elles, vostès reien

Exemple: dir

Jo deia

Tu deies

Ell, ella, vostè deia

 Nosaltres dèiem

Vosaltres dèieu

Ells, elles, vostès deien

Combinació dels pronoms em, et, es, ens, us, li, els amb el pronom ho en funció de C.D neutre

Combinació Resultat

me + ho m’ho

te + ho t’ho

se + ho s’ho

ens + ho ens ho

us + ho us ho

se + ho s’ho

li + ho li ho / l’hi

els + ho els ho / els hi

Exemples:
1.​ No m’ho creia.
2.​ Ja t’ho deia.
3.​ No s’ho creien.
4.​ No ens ho crèiem.
5.​ No us ho deien.
6.​ Jo ja l’hi deia. / Jo ja li ho deia.
7.​ Jo ja els hi deia. / Jo ja els ho deia.

Observacions:
-​ L’hi i els hi = formes utilitzades habitualment en la parla col·loquial

Perífrasi d’obligació (futur)

-​ Haver (en futur) + de + infinitiu

Jo hauré de + infinitiu

Tu hauràs de + infinitiu
 Ell, ella, vostè haurà de + infinitiu

Nosaltres haurem de + infinitiu

Vosaltres haureu de + infinitiu

Ells, elles, vostès hauren de + infinitiu

Exemples:
1.​ Hauràs de revisar la feina.
2.​ Haurem d’anar a la delegació.

Adverbis i locucions adverbials de temps

De tant en tant Esporàdicament

Dia per altre Un dia sí i altre no, cada dos dies

Algun cop Alguna vegada

Cada setmana, dia, mes, any -

Exemples:
1.​ El director general només ve de tant en tant.
2.​ Haurà de revisar la màquina dia per altre.
3.​ Que s’ha espatllat algun cop, aquesta màquina?

Unitat 27

Ús dels verbs ser i estar referits a subjectes no animats

Casos en què sempre s’usa el verb ser Casos en què es manté l’ús de ser encara
que la parla habitual progressa l’ús de estar

Ser + adjectiu Ser + participi passat

Estar + adjectiu

Indicant qualitats permanents, definitòries o Estar + adjectiu = indicant qualitats

classificatòries transitòries

Exemples:
1.​ Aquest vestit és transparent.
2.​ Aquesta música és molt bona.
3.​ Els discos són rodons.
 4.​ Quin pernil vols? Aquest és salat i aquest altre és dolç.
5.​ Aquesta salsa és dolça i aquesta altra és picant.
6.​ Aquest vestit és/està estripat (participi passat).
7.​ El disc és/està ratllat (participi passat).
8.​ El cafè és/estß fred (adjectiu).
9.​ Aquesta carn és/està crua (adjectiu).

Observacions:
-​ Amb alguns adjectius, l’ús del verb estar pot comportar una diferència de significat
respecte a l’ús de ser
-​ ser tort ≠ estar tort
-​ ser net ≠ estar net
-​ ser brut ≠ estar brut
-​ ser fluix ≠ estar fluix
-​ ser espès ≠ estar espès
-​ ser pla ≠ estar pla
-​ ser dur ≠ estar dur
-​ ser tou ≠ estar tou

Exemples:
1.​ Aquesta estaca és torta. = Té una forma no recta, corba.
2.​ Aquesta estaca està torta. = Està inclinada.
3.​ Aquesta màquina és molt neta. = S’hi pot treballar amb ella sense por d’embrutar-se.
4.​ Aquesta màquina està molt neta. = Algú l’ha netajada.

Concordancia entre subjecte i atribut

-​ L’atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte

Exemples:
1.​ Els discos estàn ratllats.
2.​ La sopa està/és freda.

Verbs conjugats amb pronom (pretèrit indefinit)

Espatllar-se S’ha / S’han espatllat

Estripar-se S’ha / S’han estripat

Foradar-se S’ha / S’han foradat

Ratllar-se S’ha / S’han ratllat

Rebentar-se S’ha / S’han rebentat

 Tacar-se S’ha / S’han tacat

Trencar-se S’ha / S’han trencat

Verbs defectius

Ploure Nevar Llampegar Tronar

Present plou neva llampega trona

Indefinit ha plogut ha nevat ha llampegat ha tronat

Imperfet plovia nevava llampegava tronava

Perfet va ploure va nevar va llampegar va tronar

Futur plourà nevarà llampegarà tronarà

Unitat 28

Present d’indicatiu del verb creure

Jo crec

Tu creus

Ell, ella, vostè creu

Nosaltres creiem

Vosaltres creieu

Ells, elles, vostès creuen

Exemples:
1.​ Vostè creu que els incendis són provocats? No, no ho crec.

Pronoms febles

-​ Hi com a complement de règim verbal amb la locució estar d’acord amb

Exemples:
1.​ Estàs d’acord amb el que ha dit en Joan?
2.​ Estàs d’acord que canviïn l’horari? No, no ho hi estic d’acord.

La 3a. persona del present d’indicatiu dels verbs sentir-se i veure’s

 Se sent

Es veu

Exemples:
1.​ No se sent gens bé, aquest disc.
2.​ Es veu molt bé, aquest televisor.

Contrast

Bo Dolent Adjectius

Bon Mal Adjectius

Bé Malament Adverbis

Ser +​ bo / dolent
Semblar

Bon +​ nom
Bons
Bona
Bones
Mal
Mals
Mala
Males

Verb +​ bé / malament

Exemples:
1.​ Aquest plat és molt bo.
2.​ No sembla mala persona
3.​ Juguen malament, avui.

Unitat 29

Imperatius irregulars

Exemple: tancar

Jo -
 Tu tanca

Ell, ella, vostè tanqui

Nosaltres tanquem

Vosaltres tanqueu

Ells, elles, vostès tanquin

Exemple: seure

Jo -

Tu seu

Ell, ella, vostè segui

Nosaltres seguem

Vosaltres seieu

Ells, elles, vostès seguin

Exemple: sortir

Jo -

Tu surt

Ell, ella, vostè surti

Nosaltres sortim

Vosaltres sortiu

Ells, elles, vostès surtin

Exemple: venir

Jo -

Tu vine

Ell, ella, vostè vingui

Nosaltres vinguem
 Vosaltres veniu

Ells, elles, vostès vinguin

Exemple: anar-se’n

Jo -

Tu vés-te’n

Ell, ella, vostè vagi-se’n

Nosaltres anem-nos-en

Vosaltres aneu-vos-en

Ells, elles, vostès vagin-se’n

Observacions:
-​ Per la forma negativa de l’imperatiu s’a d’utilitzar el present subjuntiu

Exemples:
1.​ Tanca la porta, sisplau. - No tanquis la porta, sisplau.

Conjugació del present de subjuntiu dels verbs regulars (1.a i 2a. conjugació sense increment)

Exemple: entrar

Jo entri

Tu entris

Ell, ella, vostè entri

Nosaltres entrem

Vosaltres entreu

Ells, elles, vostès entrin

Exemple: perdre

Jo perdi

Tu perdis
 Ell, ella, vostè perdi

Nosaltres perdem

Vosaltres perdeu

Ells, elles, vostès perdin

Exemple: obrir

Jo obri

Tu obris

Ell, ella, vostè obri

Nosaltres obrim

Vosaltres obriu

Ells, elles, vostès obrin

Subjuntiu present d’indicatiu d’alguns verbs irregulars

Exemple: tancar

Jo tanqui

Tu tanquis

Ell, ella, vostè tanqui

Nosaltres tanquem

Vosaltres tanqueu

Ells, elles, vostès tanquin

Exemple: seure

Jo segui

Tu seguis

Ell, ella, vostè segui

Nosaltres seguem
 Vosaltres segueu

Ells, elles, vostès seguin

Exemple: sortir

Jo surti

Tu surtis

Ell, ella, vostè surti

Nosaltres sortim

Vosaltres sortiu

Ells, elles, vostès surtin

Exemple: venir

Jo vingui

Tu vinguis

Ell, ella, vostè vingui

Nosaltres vinguem

Vosaltres vingueu

Ells, elles, vostès vinguin

Exemple: anar-se’n

Jo me’n vagi

Tu te’n vagis

Ell, ella, vostè se’n vagi

Nosaltres ens en anem

Vosaltres us en aneu

Ells, elles, vostès se’n vagin

Forma impersonal
 -​ Es + pot + infinitiu

Exemples:
1.​ Es pot entrar?

Ús de l’estructura et, li, us, els fer res

Estructura Resultat

Et + fa + res + que + subjuntiu Et fa res

que…

Li + fa + res + que + subjuntiu Li fa res

que…

Us + fa + res + que + subjuntiu Us fa res

que…

Els + fa + res + que + subjuntiu Els fa res

que…

Exemples:
1.​ Et fa res que tanqui la porta?

Per demanar que algú faci alguna cosa

Estructura Resultat

Et + fa + res + infinitiu Et fa res…

Li + fa + res + infinitiu Li fa res…

Us + fa + res + infinitiu Us fa res…

Els + fa + res + infinitiu Els fa res…

Exemples:
1.​ Et fa res tancar la porta?

18/01/2022

Per les presentacions d’ortografia

1.​ La problemàtica del tema

2.​ La norma
 3.​ Exemples
4.​ Exercicis (fer de professors)

Per la 4a pràctica

-​ Que m’ha agradat i que no del conte

Per la 5a pràctica

-​ Comentari del fragment de: El quadern gris

-​ Comparar la nostra situació actual amb la raconada al fragment

Accentuació gràfica i síl·laba

Finalitat
-​ Saber quina síl·laba d’una paraula es pronuncia com a tònica i quines són àtones
Tipus d’accents
-​ L’accent obert (greu) es col·loca sobe les vocals obertes = à, ò (ɔ), è (ɛ)
-​ L’accent tancat (agut) es col·loca sobre les vocals tancades = í, ú, ó (o), é (e)
-​ Sempre que les paraules siguin esdrúixoles la e i la o seran generalment obertes
Mots polisíl·labs
-​ Mots aguts (síl·laba tónica l’ultima) = s’accentuen quan acaben en vocal/-in,-en/vocal+s
-​ Mots plans (síl·laba tónica la penúltima) = s’accentuen si no acaben en vocal (excepció
de les semivocals (diftongs)/-in,-en/vocal+s
-​ Mots esdrúixols (síl·laba tónica l’antepenúltima) = sempre s’accentuen
Accent gràfic
-​ A = sempre oberta (à)
-​ U/I = sempre tancades (ú,í)
-​ E/O = segons el timbre de la vocal seràn tancats o oberts
Diftongs
-​ Definició = dues vocals gràfiques en una síl·laba
Tipus de diftong
-​ Decreixent = vocal + semivocal (ai, ei, oi, ou, au, eu…)
-​ Creixent = semivocal + vocal (ia, ie, io, uo, ua, ue…)
-​ ia/ie/ua/ue = no conten com diftongs
-​ Doncs = pà-tri-a, des-grà-ci-a, guàr-di-a, rà-di-o = paraules esdrúixoles que sempre
s’accentuen, no planes que s’accentuen per terminar en diftong
Casos
-​ Començament de mot = iode, iugoslau, hiena
-​ Darrere vocal = noia, baieta, creuar, peuet
-​ En els grups = pasqua, aigua, aigües, paraigua, quòrum

El gènere
-​ No té cap significat
-​ Masculí = -Ø
 -​ Femení= -a (-e)
Terminacions alternatives de masculí
-​ a [dia]
-​ e [bisbe]
-​ o [amo]
-​ u [ateu]
-​ i [urani]
-​ is [brindis]
-​ us [fetus]
-​ s [fons]
Terminacions alternatives de femení
-​ Ø [llum]
-​ o [foto]
-​ u [tribu]
-​ i [dosi]
-​ is [bilis]
-​ us [venus]
-​ Ø [gran, hindú]
-​ e [infame]
Sense oposició de morf de gènere
-​ el/la cònjuge
-​ el/la testimoni
-​ un/una oficinista
-​ el/la màrtir
-​ un/una espia
-​ un/una ostatge
-​ un/una homicida
Canvi de radical amb oposició de morf de gènere
-​ hom-e / don-a
-​ oncl-e / ti-a
-​ cavall / eug-a
-​ tor-o / vac-a
Canvi de radical sense oposició de morf de gènere
-​ marit / muller
-​ par-e / mar-e
-​ papà / mamà
Sufixació i oposició de morf de gènere
-​ gall / gall-in-a
-​ abell-ot / abell-a
-​ comt-e / comt-ess-a
-​ metg-e / metg-ess-a
-​ heroi / hero-ïn-a
Adjectius invariables respecte al gènere
-​ -ar = vulgar, peninsular, escolar, angular
 -​ -al = final, central, natural, principal
-​ -aire = xerraire, pidolaire, manaire, cantaire
-​ -ble = amable, desitjable, probable, traduïble
-​ -icola = terrícola, cavernícola, vinícola, agrícola
-​ -ista = artista, partidista, anarquista, positivista
-​ -cida = homicida, raticida, fungicida, regicida
Noms diferents amb oposició de morf de gènere
-​ full / full-a
-​ crit / crid-a
-​ anell / anell-a
-​ cobert / cobert-a
-​ tint / tint-a
-​ parell / parell-a
-​ roc / roc-a
Noms polisèmics amb significació diferent segons el gènere
-​ el llum / la llum
-​ el son / la son
-​ el fi / la fi
-​ un ordre / una ordre
-​ el còlera / la còlera
-​ el salut / la salut
-​ el terra / la terra
-​ el capital / la capital

Formació del plural

Casos diversos
-​ home / homes
-​ dona / dones
-​ germà / germans
-​ cas / casos
-​ nas / nassos
Regla
-​ S’afegeix una -s al radical del mot
-​ Els mots masculins que acaben en so sibilant afegeixen -os
-​ pes / pesos
-​ braç / braços
-​ feix / feixos
-​ eix / eixos
-​ text / textos
-​ test / testos
-​ faig / fajos
Casos excepcionals
-​ rentaplats / rentaplats = fusió de marques de plural [[rent+a][plat+s]s]
 -​ bilis / bilis = elisió de la s que no forma part del radical (bilis [biliar], les bili(s)+s)
-​ pols / pols = casos irregulars (quan la s és l’últim segment de l’arrel es bloqueja
lèxicament l’assignació del morf de plurar)
-​ tos / tos = casos irregulars (quan la s és l’últim segment de l’arrel es bloqueja lèxicament
l’assignació del morf de plurar)

Sons vocàlics

-​ Hi ha vuit
-​ Les vocals a i e que es troben en posició àtona es pronuncien amb la vocal neutra ə.
1.​ a = sac (saco)
2.​ ɛ = sec (me siento)
3.​ e = sec (seco)
4.​ i = sic (SIC)
5.​ ɔ = soc (zueco)
6.​ o = soc (soy)
7.​ u = suc (zumo, jugo)
8.​ ə = (pré)ssec (melocotón)
Vocal central neutra ə
-​ No arrodonida
-​ Anglès = about, winner, again
-​ Francès = le, de
Reducció vocàlica
-​ de diftong a vocal = el canvi ocurre quan canvia la síl·laba tònica
-​ a, ɛ, e = ə en posició àtona
-​ casa [kazə] - caseta [kəzɛtə]
-​ ferro [fɛru] - ferrer [fəre(r)]
-​ ɔ, o, u = u en posició àtona
-​ cosa [kɔzə] - coseta [kuzɛtə]
-​ rosa [rɔzə] - roser [ruzɛ]
-​ tronc [tɾonŋ] - tronquet [tɾuŋkɛt]
Grafies de la nasal platal ɲ
-​ Català = ny = vinya
-​ Espanyol = ñ = viña
-​ Francès = gn = vigne
-​ Italià = gn = vigna
-​ Portuguès = nh = vinha
Aspectes ortogràfics
-​ l·l = col·legi (colegio)
-​ ç = caçar (cazar), llaç (lazo)
-​ ny = canya (caña), pinya (piña)
-​ ig = passeig (paseo)
-​ tx = cotxe (coche), despatx (despacho)
Accents diacrítics
 -​ Tots són monosíl·labs
-​ Paraules de més pes sintàctic
-​ Bé (bien) - be (cordero)
-​ Déu (Dios) - deu (deu)
-​ És (es) - es (se/el (article salat))
-​ Mà (mano) - ma (mi)
-​ Més (más) - mes (mes, metido, mas, mis)
-​ Món (mundo) - mon (mi)
-​ Pèl (pelo) - pel (por el)
-​ Què (qué) - que (que)
-​ Sé (sé) - se (se)
-​ Sí (sí) - si (condicional), si (nota musical), si mismo@, seno
-​ Sól (suelo) - sol, sol (nota musical), sólo, solo
-​ Són (son) - son (sueño, su)
-​ Té (tiene) - te (té)
-​ Ús (uso) - us (os, letra u en plural)
-​ Vós (usted) - vos (-se (pronombre))

Processos fonològics

Elisió de nasal n en situació final de paraula

-​ pa / pans
-​ contribució / contribucions
-​ camió / camions
Pérdua del marcador de classe nominal o (del gènere masculí) en català
-​ alt = alto
-​ mà = mano
-​ vi = vino
Ausència de diftongació que en l’evolució de l’espanyol ha originat els diftongs ue, ie
-​ port = puerto
-​ dormo = duermo
-​ mel = miel
-​ pedra = piedra
Ensordiment final d’obstruents en català
-​ b, d, g = p, t, k
-​ llop (lloba) = lobo
-​ cansat (cansada) = cansado
-​ cec (cega)= ciego

Exercicis

1.​ Poseu els accents que falten en les paraules següents

-​ Clavell -​ Padrí -​ Clàssica

 -​ Sortirà​ -​ Fàci -​ Indústria
-​ Parlàveu -​ Mecànica -​ Pensàvem
-​ Cadira​ -​ Cantaves -​ Químic​
-​ Pàgina​ -​ Masia -​ Caminaven​
​
2.​ Poseu els accents que falten en els textos següents:

–¿Quan la va conèixer?
–Fa un mes i mig. Vostè era a Roma.
Efectivament, l’home blau va ser a Roma fa un mes i mig.
–¿Com ho sap que jo era a Roma?
–¿Que no em creu? M’ho va dir ella, quan vam coincidir en un curset d’informàtica.
Efectivament, la dona va fer aquell curset aprofitant que l’home blau era a Roma.
–¿Què vol, doncs? –diu el blau.
–Que m’ajudi a sortir-me’n. No és que no m’agradi, la seva dona. És extraordinaria, intel·ligent,
sensual. ¿Què li he de dir? Però...
–És molt absorbent.
–¿Oi que sí? –diu, content, l’home magenta, veient que l’home blau el compren.
–Té ganes de treure-se-la del damunt.
–Sí, francament.
–No el deixa tranquil ni un moment, ¿oi? Si el veu tot sol, fumant, prenent la fresca, llegint el
diari, estudiant, mirant el programa de televisió que més li agrada, el que sigui, immediatament
se li estira al damunt i comença a fer-li magarrufes.
–A més, si no estàs del tot per ella es pensa que fa nosa i es posa d’aquella manera que es
posa. Per això, tot i que sé que no hi tinc cap dret, vull demanar-li un favor: parli amb ella,
munti-li una escena de gelosia, amenaci-la. El que sigui. Qualsevol cosa perquè no ens vegem
mai més.
–¿De debo vol treure-se-la del damunt?
–Sí, sisplau.
–Res més fàcil. Faci com jo. Deixi de defugir-la, no s’amagui, sigui amable, tendre, considerat.
Estigui més per ella que no pas ella per voste. Truqui-li, digui-li que l’estima com mai no ha
estimat. Prometi-li que li dedicara la vida sencera. Expliqui-li històries. Casi-s’hi.

L’article neutre

Valor abstracte
-​ Lo mejor que puedes hacer. = El millor que pots fer.
-​ Por lo que parece. = Pel que sembla.
-​ Lo que dice = El que diu.
-​ Lo afirmado por el autor. = Les afirmacions de l’autor
-​ Siempre hacen lo mismo. = Sempre fan el mateix.
-​ En lo más alto del monte. = En la part més alta del turó.
-​ Lo natural y lo sobrenatural. = El natural i el sobrenatural.
Valor intensiu
-​ No sabes lo guapa que es! = No saps que guapa que és! / No saps que n’és de guapa. /
No saps com n’és de guapa.
-​ Quién sabe lo lejos que está! = Qui sap quant lluny que és. / Qui sap que n’és de lluny.
-​ Ven lo más pronto que puedas. = Vine tan aviat com puguis. / Vine al més aviat
possible.
-​ No se atrevió a chistar por lo asustado que estaba. = No va gozar piular de tant
espantant com estava.

Exercicis

Escriu l’article (determinat o personal) davant de cada mot, apostrofant o contraient

quan calgui.

1.​ A la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha la facultat de Ciències de la Informació.

2.​ L’interès (per el) pel origen de l’univers centrà el tema de la conferència.
3.​ L’única illa que ha visitat la Pau ha estat l’illa de Menorca.
4.​ Cal seguir (per el) pel primer camí que es troba a mà dreta, ha dit la Teresa.
5.​ La investigació sobre els fons marí pot aportar encara moltes sorpreses.

Escriu, l’article personal corresponent.

1.​ El/En Lluís

2.​ El/En Eduar
3.​ La Núria
4.​ L’Alícia
5.​ Cal seixanta,
6.​ Cal Oliver

Omple, si cal, els buits amb l'article personal.

1.​ La Mercè arribarà tard, però el/en Jordi, no.

2.​ Ramon Llull és considerat el pare de la literatura catalana.
3.​ En/El Joan va inventar un nou sistema de refrigeració.
4.​ La Mònica i l’Albert són els meus millors amics.
5.​ En/El Pere és amic de la Nàdia i d’en Gipeta.

Exercicis

L’ús de la forma lo no és recomanable en registres formals de l’estàndard. Corregiu lús de la

forma lo en les oracions següents i substituiu-la per una solució adequada.

1.​ El que ens convé a tots junts és descansar un poc.

2.​ T’ha dit el que vol?
 3.​ Ensenya’m el que t’han portat.
4.​ No deixis de dir tot el que saps.
5.​ Vam comprar als firaires tot el que ens oferien.
6.​ Cal distingir el autèntic de lo fals.
7.​ El cert és que ens han estafat.
8.​ Se’m fa difícil d’explicar-te el lletja que és.
9.​ Això demostra el fals de les seues acusacions.
10.​Ja us podeu imaginar el trista que es quedà aquella família.
11.​Quan arribarà li explicarem el ocorregut.
12.​Ens atenem únicament a el dit.
13.​Un punt bàsic de convivència és mantenir el pactat.
14.​No crec que puguem continuar sent amics, després de el succeït.
15.​El afirmat pel president és que ell no pensa pactar amb ningú.
16.​Fes la teua faena el millor que pugues.
17.​És admirable el bé que t’expliques.
18.​El més aviat que començarem serà cap a les vuit.
19.​Vine el més a prop que pugues. Nosaltres anirem baixant per tal de trobar-nos.

Diftong

Síl·laba

-​ Conjunt de sons produït en una sola emissió fònica

-​ Es constitueïx al voltant d’un nucli (sol ser un so vocàlic) = l’element imprescindible
perquè hi hagi una síl·laba
-​ Ex: a-com-pa-nyants

Diftong 1

-​ La unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba

-​ Dues grafies vocàliques = en una síl·laba només hi pot haver un so vocàlic, l’altra grafía
vocàlica representa un so semivocàlic
-​ Hiatus / Hiat = quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong
-​ En la majoria de diftongs una de les dues vocals ha de ser alta (i, u)

Diftong 2

-​ Es poden classificar segons les vocals que el formen

-​ Diftongs creixents = quan passa de vocal alta (i, u) a no alta (a, e, o)
-​ Exemples: iode, quatre
-​ Decreixents = quan passa de vocal no alta (a, e, o) a alta (i, u)
-​ Exemples: noi, meu

El diftong en català 1

Creixents
 -​ Formats per = ia, ie, io, ua, ue, uo
-​ Solament són diftongs en els supòsits següents

Gu/qu + qualsevol vocal

-​ Qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo = quatre, qüestió, aqüífer, quotidià, guatlla,
aigües, pingüí

I/u en posició inicial de mot + vocal o enmig del mot entre vocals

-​ Iode, noia, cauen

El diftong en català 2

Decreixents

-​ Formats per = ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu
-​ Mai, rei, oi, buit, cau, teu, codorniu, ou, duu

El diftong en català 3

-​ Dièresi (o accent si es tracta d’un cas que s’ha d’accentuar) = indica que dues vocals
adjacents no es pronunciem en diftong
-​ País = països

Dièresi

-​ Definició = signe gràfic constituït per dos punt en horizontal que se situen a sobre de les
vocals altes.
-​ Exemples: veïna, raïm, diürn, pingüí, lingüista
-​ No s’utilitza quan hi ha accent gràfic = país (països), agraíem (agraïa)
-​ No s’utilitza en verbs acabats en -ir del infinitiu, gerundi, futur i condicional = agrair,
agraint, agrairé, agrairia

Funcions

1.​ Indicar que la u s’ha de pronuncia en els contextos güe, qüe, güi, qüi = que qü o gü no
són un dígraf
-​ Exemples: aigües, qüestió, obliqüitat, lingüística
2.​ Indicar que una i o una u s’han de pronunciar en hiatus amb una vocal adjacent =
equival a l’accent del castellà en casos com Marïa, día, reconocía
-​ Exemples = a-gra-ï-a, o-be-ï-a, re-ï-na, be-ne-ït, pe-üc, di-ürn

Poseu dièresi quan calgui en les paraules següents:

1.​ Constituïssin
2.​ Feina
 3.​ Veïnat
4.​ Pauta
5.​ Triï
6.​ Heroïna
7.​ Trau
8.​ Llengües
9.​ Babau
10.​Raïm
11.​Conduíssim
12.​Noi
13.​Situï
14.​Conduït
15.​Heroi
16.​Reduïssin
17.​Pingüí
18.​Rigui
19.​Diürn
20.​Creia

Exercicis

Posa ACCENT o DIÈRESI en les paraules que calgui:

1.​ La qüestió és que no sé quines conseqüències pot tenir la teva decisió.

2.​ I les següents qüestions també posseïen una alta ambigüitat.
3.​ Els quatre sarraïns lluien les seves simitarres.
4.​ Com vol que continui la seqüència?
5.​ Els mots següents semblen intraduïbles.
6.​ Aquesta freqüencia no es captada per l’oïda.
7.​ Per mès que t’hi amoïnis no reduiras les diferències entre els veïns.
8.​ Cal que estudiïs les ruïnes de la ciutat i com han influït sobre el país.

Poseu les dièresis que hi falten

Vaig trobar aquell home malgeniut especialment rabiut i em va deixar molt amoinat. La seva
mirada traslluïa ambigüitat. I no era la primera vegada: ja l’havia vist en diferents ocasions
arruinar la continuitat dels projectes del nostre veinat. Alguns el consideraven un traidor; alguns
altres deïen que la seva vacuitat tenia l’origen en la seva viduitat. Perquè la seva dona havia
sigut una heroïna diürna de força increïble, però el consum de cocaïna li va produïr transtorns
esfereïdors i un decaiment generalitzat que li va malmetre la força. Ell, amb la pruïja de
salvar-la, encara ho va empitjorar tot, perquè la va aillar i això va provocar el suicidi de la dona.
Exercicis quantitatius

1.​ Al meu got hi ha una mic d’aigua, però al teu no hi ha res.

2.​ Al meu got hi ha una mica d’aigua, però al teu no n’hi ha gens.
3.​ Aquesta bossa és molt lleugera, no pesa gens.
4.​ No entès res del que has dit.
5.​ A la nevera no hi ha gens de vi.
6.​ A la nevera no hi ha res.
7.​ Avui no fa gens de fred.
8.​ Aquests macarrons no m’agraden gens.
9.​ No vull convidar-lo perquè és un llepafils: no li agrada res.
10.​A l’armari, no vull que hi posis res.
11.​El teu amic no parla gens.
12.​No diu mai res.
13.​Aquest lloc no té gens d’especial.
14.​Tinc un blau molt gros a la cuixa, però no em fa gens de mal.
15.​No vull res.
16.​No en vull gens.
17.​La Marta és molt valenta. No l’espanta res.
18.​Volia fer-li por, però no s’ha espantat gens.
19.​Aquest noi no és gens agradable. Sempre fa mala cara.

1.​ No hi ha prou sorra per acabar el castell. Porta’n més.

2.​ No hi ha gaires gavines en aquesta cala.
3.​ Hi ha bastants banyistes estrangers aquest any.
4.​ Aquesta matinada, han sortit poques barques de pesca.
5.​ No fa gaires onades, avui.
6.​ En aquesta travessia del port hi han participat menys dones.
7.​ Han vingut massa turistes aquest estiu.
8.​ No hi ha prou platja per a la gent que hi ha.
9.​ L’expressió “Molta roba i poc sabó” també la podríem aplicar al turisme.

1.​ Hi havia massa persones.

2.​ No crec que vingui gens gent.
3.​ Feia molt vent i ara ha minvat.
4.​ Estudia amb força voluntat.
5.​ Ell té menys anys que jo.
6.​ En aquesta sala hi ha moltes pintures.
7.​ El meu pare no té gens de paciència.
 8.​ Prou crits; si us plau!
9.​ No vull menjar més pa, que engreixa.
10.​Feia molta estona que t’esperava.

1.​ Aquesta bombeta fa poca llum. = Aquesta bombeta no fa gaire llum.

2.​ Té poques ganes d’estudiar, en Lluís. = No té gaires ganes d’estudiar, en Lluís.
3.​ Has menjat massa dolços. = No has menjat gaires dolços.
4.​ La pel·lícula era molt bona. = La pel·lícula no era gaire bona.
5.​ L’obra de teatre em va agradar bastant. = L’obra de teatre no em va agradar gaire.

Práctica Quim Monzó

La inòpia és un conte del llibre El perquè de tot plegat de Quim Monzó, està narrat per un
narrador omniscient en segona persona i ocorre en temps passat. Aquest autor va utilitzar
diàlegs i metàfores com eines literàries, característica evident en fragments com «Tu creus que
l’Andreu està bo?» i «Però tants anys de no practicar han fet que s’hagi oblidat de nedar, o que
ho faci amb tan poca traça que no podrà allunyar-se gaires metres mar endins»,
respectivament. Les dues pàgines i mitja es tracten del retrobament d’una professora i un
professor universitaris que van treballar junts durant dotze anys. Monzó introdueix al lector a
una situació en la que una dona que va estar comprometuda fidelment amb una altra persona
per molt de temps, intenta coquetejar amb un vell amic, però no sap com. La conversa entre els
dos personatges no dona fruits, doncs ella no deixa de parlar trivial i vulgarment dels homes i
de les relacions amoroses i sexuals, i ell, en comptes d’entendre que se li estava insinuant, es
planteja altres qüestions. El títol fa referencia a la ignorancia i ingenuïtat de la dona a l’hora de
reintroduir-se a la solteria i al àrea del flirteig.

Ningú, res, cap, gens

Pronoms

-​ Ocupen la plaça de nom a l’oració

-​ Ningú = cap persona
-​ Ex. No hem de parlar amb ningú.
-​ Res = cap cosa
-​ Ex. Mai no havia vist res semblant.

Adjectius

-​ Acompanyen el nom
-​ Cap = quantitat zero de coses que es compten per unitats
 -​ Ex. No tinc cap fill.
-​ Gens de = quantitat zero de coses que no es compten per unitats
-​ Ex. No tinc gens de fred.
-​ En algunes casos pot semblar que GENS i CAP actuen com a pronoms i no con a
adjectius:
-​ Ex. Quants cosins tens? No en tinc cap. / No en tinc cap cosí.
-​ Ex. Tens molta gana? No en tinc gens. / No en tinc gens de gana.
-​ El cosí i la gana de les segones respostes no han desaparegut a les primeres, sinó que
s’han transformat en el pronom en. = CAP i GENS continuen funcionant com a adjectius
referits a en.

Adverbi

-​ Acompanya el verb, l’adjectiu o un altre adverbi.

-​ Gens = indica que l’acció o la qualitat a la qual es refereix es realitza en un grau mínim
-​ Ex. No corre gens.
-​ Ex. No és gens calent.
-​ Ex. No canta gens bé.

Ordinals exercicis

1.​ XIII Congreso Internacional de Lingüística Xeral (CILX2018) = Trezè Congreso

Internacional de Lingüística Xeral
2.​ XVIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes = Divuitè Col·loqui
Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
3.​ LXIII Annual Conference = seixantatresena Annual Conference
4.​ XIII Encuentro de Morfólogos = Tretzè Encuentro de Morfólogos
5.​ III JORNADES: LA RECERCA SOCIOLINGÜÍSTICA EN L’ÀMBIT DE LA LLENGUA
CATALANA = TERCERES JORNADES: LA RECERCA SOCIOLINGÜÍSTICA EN
L’ÀMBIT DE LA LLENGUA CATALANA
6.​ XXVIII Congresso Internazionale di Lingüística e Filologia Romanza = Vint-i-vuitè
Congresso Internazionale di Lingüística e Filologia Romanza
7.​ LXII Anglo-Catalan Society Annual Conference = Seixantadosena Anglo-Catalan Society
Annual Conference
8.​ 15th International Colloquium of the North American Catalan Society = Quinzè
International Colloquium of the North American Catalan Society
9.​ VII Congreso Internacional de Lingüística de Corpus = Setè Congreso Internacional de
Lingüística de Corpus
10.​VIII Conferencia Internacional de Lingüística Hispánica = Vuitena Conferencia
Internacional de Lingüística Hispánica
11.​V Jornada de recerca de l’IULA = Cinquena Jornada de recerca de l’IULA
12.​VI Encuentro de Morfólogos = sisè Encuentro de Morfólogos
 13.​V Simposio Internacional de Variación Lingüística = Cinquè Simposio Internacional de
Variación Lingüística

Interrogatius

Interrogatius Tipus d’informació

Què Coses i accions

Qui Persones

Quin, quina, quins, quines Coses i persones

On Lloc

Com Manera

Quan Temps

Quant, quanta, quants, quantes Quantitat

Per què Causa o motiu

Que Resposta sí / no

Altres interrogatius

Si Preguntes indirectes en frases sense

interrogatius:
Ex. Encara no sé si dijous faran vaga o no.

Oi? / Veritat? Per demanar la confirmació d’una cosa:

Ex. Vindràs, oi? / Oi que vindràs?

Diferents que

-​ Què dius? = pronom interrogatiu

-​ No sap què vols. = pronom interrogatiu (int. indirecta)
-​ Que fareu vaga dijous? = marca d’interrogativa sí/no
-​ La noia que hem vist és la seva cosina. = pronom relatiu àton
-​ El cotxe amb què viatjàvem era del Ton. = pronom relatiu tònic
-​ Que simpàtica ets! = exclamatiu, intensificador
-​ Diu que no vindrà. = conjunció
 -​ Ho acabarem abans que es faci fosc. = conjunció

Pronoms relatius

Oracions de relatiu romàniques

-​ Esp. El tren que va a París ha salido./ El tren que veo …
-​ Fra. Le train qui va à Paris est parti./ Le train que je vois …
-​ Ita. Il treno che va a Parigi è partito./ Il treno che vedo ...
-​ Por. O comboio que vai (par)a París saiu./O comboio que vejo
-​ Rom. Trenul care merge la Paris a plecat./Trenul pe care îl vãd
-​ Cat. El tren que va a París ha sortit./ El tren que veig …

Persona + que

-​ Funcions sintàctiques que no requereixen preposició; subjecte, CD, alguns C.

Circumstancials
-​ Ex. El noi que ha vingut és el seu germà.
-​ Ex. El noi que has vist és el seu germà.
-​ Ex. T’ho donaré el dia que tornis.

Preposició + què (- persona)

-​ Funcions que requereixen preposició: complements de règim, C. Circumstancials

-​ Ex. Ja han llogat el pis de què et vaig parlar.
-​ Ex. El guix amb què escric és blanc.

Persona + preposició + qui

-​ Funcions que requereixen preposició: CI, complements de règim, C. Circumstancials
-​ Ex. La noia a qui vaig deixar el treball és de 4t.
-​ Ex. La noia de qui et vaig parlar vindrà demà.
-​ Ex. La noia amb qui vaig al cine es diu Joina.

Persona + la qual, el qual, les quals, els quals

-​ Equival sempre als pronoms què/qui

-​ Equival al pronom que en les relatives explicatives.
-​ Ex. El guix amb què / amb el qual escric és blanc.
-​ Ex. La noia amb qui / amb la qual vaig al cine es diu Joina.
-​ Ex. En Joan, que / el qual estava malalt, no va venir.

On

-​ C. Circumstancial de lloc
-​ Equival a en què / en el qual
 -​ Ex. El cap de setmana vaig anar a una cala on / en què / en la qual no havia estat mai.

Preposició + article + que

-​ Aquesta construcció només és correcta en oracions sense antecedent.

-​ Ex. El cotxe amb el que vaig anar a París era molt vell.
-​ Ex. Es conforma amb el que té.

Els diferents que

Exclamatiu
-​ Sempre va indicat pel signe d’EXCLAMACIÓ o INTERJECCIÓ
-​ No es pot substituir
-​ No du accent gràfic
-​ Ex. Que espavilat estàs!
-​ Ex. Que gran és, el teu cotxe!
-​ Ex. Que bon noi és!
Interrogatiu
-​ Es pot substituir per QUINA COSA ja es trobi en una INTERROGATIVA DIRECTA o
INDIRECTA.
-​ Sempre du accent gràfic.
-​ Ex. Què vols dir-me amb això?
-​ Ex. No sabía què dir-li.
-​ INTERROGATIVA DIRECTA = signe d’interrogació i es pot substituir per “quina cosa”
-​ Ex. Què has dit fa un moment?
-​ Ex. Què portes en aquesta bossa?
-​ Ex. Què t’has comprat al bar?
-​ Ex. I ara, què li passa?
-​ Ex. A què es deu aixó?
-​ Ex. Què diu?
-​ Ex. Què has volgut dir amb això?
-​ Ex. Per què t’han portat l’esmorzar?
-​ INTERROGATIVA INDIRECTA = no signe d’interrogació, depen d’un verb com preguntar
o saber, es pot substituir per “quina cosa”
-​ Ex. No sé què volia dir amb allò.
-​ Ex. M’ha preguntat què volíem fer.
-​ Ex. No sé a què has vingut.
-​ Ex. No sé què has dit.
-​ Ex. No aconseguia saber què passava.
Relatiu
-​ Es pot substituir per el qual, els quals, la qual, les quals
-​ Quan té un antecedent (paralua a la qual fa referència) en el text = introdueix una
ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA.
 -​ Quan no té un antecedent (només podem pensar en un antecedent de caràcter genèric
(persona, cosa, tema, etc.)) = introdueix una ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
que sol anar precedit d’algun article o un altre determinant.
-​ Ex. Parlen del que tu ja saps.
-​ Ex. Aquella poesia i la que hem llegit són d’Estellés.
-​ Ex. El teu cotxe és diferent al que tinc jo.
-​ Ex. El que m’has dit no m’ha agradat gens.
-​ Ex. No m’has portat allò que et vaig demanar.
-​ RELATIU ÀTON = va sol i no precedit de preposició
-​ Ex. La xica que hem vist és la seva cosina.
-​ Ex. L’home que va venir ahir és germà meu.
-​ Ex. M’agrada l’abric que t’has comprat.
-​ Ex. El dia que vulguis anirem a la platja.
-​ RELATIU TÒNIC = va precedit de les preposicions àtones a, en, de, amb, per
-​ Ex. M’han robat la bicicleta de què et vaig parlar
-​ Ex. És el llibre de què vam parlar.
-​ Ex. La casa en què va nèixer es troba allà al cantó.
-​ Només du accent gràfic el RELATIU TÒNIC
Conjunció
-​ No es pot substituir per res i sempre depén de verbs de PENSAMENT, VOLUNTAT,
DICCIÓ, ETC. o va amb una altra conjunció o preposició formant una locució conjuntiva.
-​ Ex. Abans que torneu, ho tindreu fet.
-​ Ex. T’he dit que no vindré.
-​ Ex. Abans que acabi el partit, ens veurem a la porta.
-​ CONJUNCIÓ COMPLETIVA = depén d’un verb de pensament, dicció, voluntat
-​ Ex. Joan em va dir que vindria
-​ Ex. Aquesta és la prova que tot era una mentida.
-​ Ex. Van accedir que anéssim amb ells.
-​ Ex. Em sembla mal que li ho haguis dit.
-​ Ex. Et demano que tinguis paciència.
-​ Ex. Els demanem que perdonin les molèsties.
-​ Ex. Espero que aquesta situació acabai aviat.
-​ LOCUCIÓ CONJUNTIVA = forma conjunt amb un altre connector
-​ Ex. No vull que ho diguis, sinó que ho demostris.
-​ Ex. Abans que arribi ho acabarem.
-​ Ex. Des que treballa sembla més animat.
-​ Ex. No tornaré fins que no m’ho demani.
-​ Ex. Li ho diré així que el vegi.
-​ Ex. Ell ha aprovat més assignatures que tu.
-​ Ex. Féu menys exercicis que ells.
-​ Ex. Parlava de tal manera que no l’entenia.
-​ Ex. Com que no venies, se n’ha anat.
-​ Ex. Encara que vulgui, no podrà fer-ho.
-​ Ex. Tot i que canta bé, no guanyarà.
Diferencia els QUE de les frases següents i accentua diacríticament els que corresponga.​

1.​ Va aparèixer al mercat el llibre QUE ara us presentem. = relatiu àton

2.​ Toni era el nom amb QUÈ l’anomenaven els seus familiars. = relatiu tònic
3.​ Va afluixar les pràctiques religioses QUE li havien inculcat els seus pares. = relatiu àton
4.​ Va pensar QUE li agradaria viatjar pel món. = conjunció
5.​ No sabia QUÈ [Link] = interrogatiu
6.​ QUE felices deuen ser aquelles persones! = exclamatiu
7.​ M’agrada això QUEem dius.= relatiu substantiu
8.​ No sé per QUÈ em felicites. = interrogatiu
9.​ Va arribar un dia en QUÈ Lluís va començar a cantar de nit. = relatiu tònic
10.​Aquest cotxe i el (cotxe) QUE du Joan són iguals. = relatiu substantiu
11.​Li dono la meva paraula d’honor QUE consideraré la seua proposta. = conjunció

Oracions de relatiu

1.​ La pel·lícula de la qual / de què et vaig parlar l’estrenen aquest cap de setmana.
2.​ En Maties, el qual / que vaig conèixer en el darrer viatge, es va inscriure al mateix curs
que en Daniel.
3.​ El lloc on / en el qual / en què va nèixer García Márquez avui és un museu.
4.​ Acaben de pintar la tanca en la qual / en què / on t’estàs recolzant ara.
5.​ Aquest model de cotxe, que / el qual falta des de de fa mesos, és idèntic a l’europeu.
6.​ El veí, els fills del qual treballen a la magistratura, es va mudar al desè pis.
7.​ Els companys de treball en els quals / en qui més confio m’ho han negat rotundament.
8.​ El noi del qual / de qui et vaig parlar a nit ha renunciat aquest matí.
9.​ Els de l’equip guanyador, que / els quals havien estat esperant aquest moment durant
anys, no s’ho podien creure.
10.​El company que van ascendir va treballar abans en una altra firma.

Redacció: mots connectors

Tipus de connectors

-​ Conjuncions i locucions conjuntives = però…

-​ Preposicions i locucions prepositives = entre altres coses…
-​ Adverbis i locucions adverbials = d’una banda… de l’altra
-​ Altres mots o expressions = recapitulant…

Classificació dels connectors

Per estructurar el text →​ Introduir el tema del text
-​ Aquest escrit tracta de…
-​ Ens proposem d’exposar…
-​ Ens adrecem a…
-​ L’objectiu principal de…
→​ Encetar un tema nou
-​ Amb referència a…
-​ Amb relació a…
-​ Certament…
-​ El punt següent tracta de…
-​ El tema següent és…
-​ El següent punt a considerer
és…
-​ En aquest apartat s’han
agrupat…
-​ En el marc de…
-​ En l’àmbit de…
-​ En relació amb…
-​ En un altre ordre de coses…
-​ En un altre ordre de
funcions…
-​ Pel que fa a…
-​ Quant a…
-​ Respecte a/de…
-​ Sobre [el tema de]…
-​ Un altre punt important és…
→​ Fer aclariments
-​ A saber…
-​ És a dir…
-​ És a saber…
-​ O sigui…
→​ Marcar ordre
-​ 1r… / En primer lloc… /
Primer… / Primerament…
-​ 2n… / en segon lloc… /
Segon… / Segonament…
-​ 3r… / en tercer lloc… / Tercer /
Tercerament…
-​ 4t… / en quart lloc… / Quart…
-​ 5è… / en cinquè lloc… /
Cinquè…
-​ Al final…
-​ D’entrada…
-​ En acabat…
-​ En darrer lloc/terme…
-​ En últim lloc/terme…
-​ Finalment…
-​ Per acabar…
-​ Per començar…
-​ Per fi…
→​ Continuar sobre un mateix punt
-​ A banda d’això…
-​ A continuació…
-​ A més…
-​ A més a més…
-​ Així com…
-​ Així doncs…
-​ Així mateix…
-​ Altrament…
-​ Com també…
-​ D’altra banda…
-​ De manera paral·lela…
-​ De més a més…
-​ Deixant de banda…
-​ Després…
-​ Encara…
-​ Encara més…
-​ És més…
-​ I encara…
-​ I fins i tot…
-​ I més…
-​ I també…
-​ Ni tan sols…
-​ Tanmateix (certament)…
-​ Tot seguit…
→​ Distinguir
-​ Al contrari…
-​ Altrament…
-​ Contràriament…
-​ D’altra banda…
-​ D’una altra banda…
-​ D’una banda […] de
l’altra/d’una altra…
-​ En canvi…
-​ Per contra…
-​ Per un cantó […] per l’altre…
-​ Per un costat […] per l’altre…
-​ Per una part […] per l’altra…
→​ Posar èmfasi
-​ Cal destacar també…
-​ Cal fer esmet específic…
-​ Cal fer una especial
referència…
-​ Cal insistir…
-​ Cal recordar…
-​ Cal remarcar…
-​ Cal tomar a dir…
-​ Convé destacar…
-​ Convé fer ressaltar…
-​ Convé reclacar…
 -​ Convé subratllar…
-​ De la mateixa manera…
-​ Dit d’una altra manera…
-​ El més important…
-​ El punt més destacable és…
-​ En altres paraules/termes…
-​ En efecte…
-​ És important recordar…
-​ És per aixó que…
-​ Igualment…
-​ La idea central és…
-​ S’ha de tenir en compte…
-​ Tal com s’ha dit…
-​ Val la pena dir…
→​ Donar detalls (exemplificar)
-​ A tall d’example…
-​ Així…
-​ Cf. (conferiu…, confronteu…)
-​ Com
-​ Com a exemple…
-​ Com a mostra…
-​ Com [és] ara…
-​ Concretament…
-​ D’aquesta manera…
-​ En aquest sentit…
-​ En concret…
-​ En el cas concret de…
-​ En el cas de/que…
-​ En particular…
-​ Es pot exemplificar amb…
-​ N’és un bon exemple…
-​ N’és un exemple clar…
-​ Particularment…
-​ Per exemple… / p. e. …
-​ Per il·lustrar…
-​ Per posar un exemple…
-​ Un bon exemple d’aixó és…
-​ Un cas pràctic…
-​ Una anècdota relacionada…
-​ Una bona mostra…
→​ Resumir
-​ A maner/tall de resum…
-​ Amb caràcter general…
-​ Amb tot plegat…
-​ Breument…
-​ D’una forma breu…
-​ De manera global/genèrica…
-​ En conjunt…
-​ En general…
-​ En pocs mots/poques
 paraules…
-​ en/com a resum…
-​ En síntesi…
-​ Generalment…
-​ Globalment…
-​ Per concretar…
-​ Recapitulant…
-​ Recollint tot el que s’ha dit…
-​ Recordant el que s’ha dit…
-​ Resumint…
→​ Acabar
-​ A manera/tall de conclusió…
-​ A tall de recapitulació…
-​ Així doncs…
-​ Així les coses…
-​ Al capdavall…
-​ Comptant i debatut…
-​ Consegüentment…
-​ D’una manera definitiva…
-​ En conclusió…
-​ En conseqüència…
-​ En darrer terme…
-​ En definitiva…
-​ En suma…
-​ En última instància…
-​ Finalment…
-​ Per acabar…
-​ Per concloure…
→​ Indicar temps (narrar)
-​ A continuació…
-​ Abans…
-​ Actualment…
-​ Al mateix temps…
-​ Aleshores…
-​ Alhora…
-​ Anteriorment…
-​ Ara fa poc…
-​ Ara mateix
-​ D’ara [en] endavant…
-​ D’avui [en] endavant…
-​ De manera paral·lela…
-​ Després…
-​ Durant…
-​ En aquests moments…
-​ En el mateix moment…
-​ Enguany/Aquest any…
-​ Llavors de/que…
-​ Poc abans…
-​ Més endabant…
-​ Més tard…
 -​ Paral·lelament…
-​ Simultàniament…
-​ Tot seguit…
→​ Indicar espai (descriure)
-​ A dalt…
-​ A baix…
-​ A l’anvers…
-​ Al revers…
-​ A l’interior…
-​ A l’exterior…
-​ A la dreta…
-​ A l’esquerra…
-​ A prop…
-​ A lluny…
-​ A sobre…
-​ A sota…
-​ Al capdavant…
-​ Al cabdavall…
-​ Al capdamunt…
-​ Al centre…
-​ Als costats…
-​ Als extrems…
-​ Al davant…
-​ Al dors…
-​ Al mig…
-​ Al centre…
-​ Davant…
-​ Darrere…
-​ De cara…
-​ D’esquena…
-​ Endins…
-​ Enfora…
-​ Més amunt…
-​ Més avall…

Per estructurar les idees →​ Unir/enllaçar elements

-​ Així com…
-​ Així com també…
-​ Com també…
-​ I …
-​ I també…
-​ Ni…
→​ Comparar dos o més termes
-​ Igual com…
-​ Igual que…
-​ Similar a…
-​ Tan […] com…
-​ Tant/a […] com…
-​ Major…
-​ Més bo…
 -​ Més […] del que…
-​ Més dolent…
-​ Més gran…
-​ Més […] que…
-​ Més petit…
-​ Millor…
-​ Pitjor…
-​ Inferior…
-​ Menor…
-​ Menys […] del que…
-​ Menys […] que…
-​ Com menys […] menys…
-​ Com menys […] més…
-​ Com més […] més…
-​ Com més […] menys…
→​ Distribuir elements
-​ Així com [així]…
-​ Ara […] ara…
-​ Bé […] bé…
-​ Com també…
-​ I també…
-​ Ja sigui […] ja sigui…
-​ Ni […] ni…
-​ No solament / només /
únicament […] sinó que…
-​ No solament / només /
únicament […] sinó [també]…
-​ O […] o…
-​ O bé […] o bé…
-​ Sigui […] sigui…
-​ Tant […] com…
→​ Indicar causa
-​ A causa de/que…
-​ A còpia de…
-​ A força de…
-​ Amb motiu de…
-​ Atès/atesa…
-​ Atès que…
-​ Com…
-​ Com que…
-​ Com sigui que…
-​ Considerant que…
-​ Efectivament…
-​ En efecte…
-​ Gràcies a/que…
-​ Ja que…
-​ Pel fet que…
-​ Per (+ v. inf.)…
-​ Per aquest motiu…
-​ Per causa de/que…
 -​ Per culpa de…
-​ Per raó de/que…
-​ Per tal com (+ v. ind.)…
-​ Perquè (+ v. ind.)…
-​ Si no és que…
-​ Vist que…
→​ Indicar conseqüència
-​ Així…
-​ Així és que…
-​ Com a / a conseqüència…
-​ Consegüentment…
-​ Cosa que…
-​ De manera que…
-​ Doncs…
-​ En conseqüència…
-​ És per aixó que…
-​ Fins al punt que…
-​ massa/prou/molt […] perquè…
-​ Per aixó per aquest fet…
-​ Per consegüent…
-​ Per tant…
-​ Que…
-​ Talment […] que…
-​ Tan […] que…
-​ Tant […] que…
→​ Indicar condició
-​ A condició de/que…
-​ Amb que…
-​ En el cas que/de…
-​ Fora que…
-​ Llevat que…
-​ Mentre…
-​ Només de/que…
-​ Posat que…
-​ Sempre que…
-​ Si…
-​ Si cal…
-​ Si considerem…
-​ Si de cas…
-​ Si és necessari…
-​ Si és procedent…
-​ Si escau…
-​ Si fa al cas…
-​ Si fos el cas…
-​ Si molt convé…
-​ Si no (+ verb)…
-​ Si no és que…
-​ Si no n’hi ha…
-​ Si per cas…
-​ Si s’escau…
 -​ Sols que…
-​ tenint/prenent en
consideració…
-​ Tret de/que…
→​ Indicar finalitat
-​ A fi de (+ v. inf.)…
-​ A fi que (+ v. subj.)…
-​ A l’efecte de (+ v. inf.)…
-​ Amb l’objectiu de (+ v. inf.)…
-​ Amb la finalitat de (+ v. inf.)…
-​ La finalitat del qual…
-​ Per (+ v. inf.)…
-​ Per a…
-​ Per tal de (+ v. inf.)…
-​ Per tal que (+ v. subj.)…
-​ Perquè (+ v. subj.)…
→​ Indicar oposició
-​ Així com…
-​ Això no obstant…
-​ Això sí…
-​ Al contrari…
-​ Altrament…
-​ Amb tot…
-​ Ans [al contrari]…
-​ Ara bé…
-​ De fet…
-​ En canvi…
-​ En/per contra…
-​ En realitat…
-​ En veritat…
-​ I això que…
-​ I no…
-​ Mentre que…
-​ Més aviat…
-​ No obstant això/[…]…
-​ No […] sinó…
-​ Però…
-​ Realment…
-​ Sinó…
-​ Sinó que…
-​ Tanmateix (no obstant aixó)...
-​ veritablement…
→​ Indicar objecció
-​ Així i tot…
-​ Amb tot i això…
-​ Amb tot [i] que
-​ Bé que…
-​ De tota manera…
-​ Després que…
-​ Encara que…
 -​ Mal que…
-​ Malgrat que/[…]…
-​ Malgrat tot…
-​ Per bé que…
-​ Per més que…
-​ Per molt que…
-​ Si bé…
-​ Tit i així…
-​ Tot i amb aixo…
-​ Tot i [que]…

Exercicis de pronoms febles

Substitueix els complements subratllats pels pronoms febles corresponents.

a.​ En Joan busca bolets: En Joan en busca..

b.​ Els pagesos collien les mongetes: Els pagesos els collien..
c.​ Han trobat aquells llibres: els han trobat.
d.​ Hem visitat aquell poble: l’hem visitat..
e.​ Volien dos entrepans: en volien dos.
f.​ He vist un Ovni: N’he vist un.
g.​ Vull pastissos de formatge: En vull de formatge.
h.​ Agafa la teva jaqueta: Agafa-la.
i.​ La Marta ha portat les fotografies: La Marta les ha portat.
j.​ Vam trobar els documents: Vam trobar-los.
k.​ Ha vist l'obra de teatre: L’ha vist.
l.​ Vam comentar el problema: Vam comentar-lo / El vam comentar.
m.​ Amaga el dibuix: L’amaga / Amaga’l

Omple els espais buits amb els pronoms adequats:

a.​ La Núria ja té el carnet. Com que fa poc que el té, els seus pares encara no li volen
comprar un cotxe.
b.​ Jo ja el tinc, aquest llibre: el vaig veure en una llibreria i el vaig comprar.
c.​ Aquest disc no el té, en Joan. Segur que li agradaria tenir-lo.
d.​ Molt bé, senyor, si li agrada aquesta habitació, la reservarem per a vostè.
e.​ Li embolico el pastís o no? Si no el vol embolicat, haurà d'agafar-lo per sota perquè no
se li faci malbé.
f.​ Encara no li has donat allò?
g.​ Busques la pilota? L’hem perduda!
h.​ Qui li ha dit que s'ha espatllat el cotxe?
i.​ Quan vingui a buscar el llibre l’amagarem.
j.​ Si trobéssim en Joan, li diríem la veritat.
k.​ Quantes vegades l’heu repetida, aquesta cançó?
l.​ Quan vingui li haurem de dir que no hem pogut fer el treball.
 m.​ Sempre vol que li canteu la mateixa cançó.
n.​ Si saps que plora, per què li agafes les joguines?

Substitueix els complements subratllats ( CD, CI, CC) pels pronoms febles
corresponents:

a.​ La Isabel va repartir caramels: La Isabel va repartir-los.

b.​ Porta flors a les seves amigues: Els porta flors.
c.​ Ja has demanat les claus? Ja les has demanat?
d.​ Has explicat les normes a la Clara? Li has explicat les normes?
e.​ Guarda els embotits al rebost: Li guarda els embotits.
f.​ Ja podeu guardar els mocadors: Ja podeu guardar-los.
g.​ Explica el que ha passat: Explica-ho.
h.​ Cull pomes: En cull.
i.​ Ja tinc el permís de conduir: Ja el tinc.
j.​ Recull el paquet: Recull-lo.
k.​ Agafa el llibre ara mateix: Agafa-lo ara mateix.
l.​ Ara arriba de l'excursió: Ara en arriba.
m.​ Balla alegrement: Hi balla.
n.​ Agafa els fulls: Agafa’ls.
o.​ En Ramon treu els jerseis de l'armari: En Ramon en treu els jerseis.

Substitueix els complements subratllats pel pronom corresponent.

a.​ La Marta és la meva germana: La Marta en és.

b.​ Has de sortir d'aquí immediatament. = Has de’n sortir immediatament.
c.​ Vols venir a la platja? = Vols hi venir?
d.​ Tot corrents, la Maria va caure de cul: Tot corrents, la Marie va’n caure.
e.​ Em vaig sentir enganyada = Em hi vaig sentir.
f.​ Has de pensar una mica més en tu: Has de hi pensar una mica més.
g.​ La nena es va posar impertinent: La nena es hi va posar.
h.​ Vols arròs amb llet?: En vols?
i.​ L'examen no sembla difícil: L’examen no hi sembla.
j.​ Els vaig trobar morts de set: Els hi vaig trobar.
k.​ No pensis més en la derrota: No hi pensis més.
l.​ Em vaig sentir enganyada = Em hi vaig sentir.
m.​ Escriu amb convenciment = Hi escriu.
n.​ En Ramon sempre parla d’ell mateix = En Ramon sempre hi parla.
o.​ Dorm tranquil·lament = Hi dorm.
p.​ Venia de París = En venia.
q.​ Sempre parla de futbol = Sempre en parla.
r.​ Sovint pensa en la seva estimada = Sovint hi pensa.
s.​ No s’acostuma al soroll de la ciutat = No s’hi acostuma.

Omple els espais buits amb els pronoms febles corresponents:

La Júlia i en Miquel han anat de vacances a Praga. A l'agència li havien dit que era una de les
ciutats més boniques d'Europa. Tenen amics que hi havien anat abans i sempre els deien que
es decidissin, que els agradaria molt. Tot plegat, va acabar de decidir-ho. Avui he rebut una
postal d'ells: els deien que Praga és encantadora, que la ciutat és un somni. Es veu que hi
recorren de dalt a baix. Només han tingut un problema: a la Júlia li ha picat una abella i en
Miquel està una mica preocupat. Però sempre ho està, s'amoïna per ben poca cosa. Diuen que
el menjar no està malament, encara que és una mica difícil digerir-lo perquè és molt
substanciós. En resum, que m'estan entrant ganes d'anar-hi a mi també.

Pronoms clítics

Hi

Circumstancial de lloc (on i a on)

-​ Exemples:
1.​ Sempre ha viscut a Badalona, però ja no hi viu.
2.​ Vaig anar a teatre i hi vaig veure el Pep.
3.​ Ja has anat a Budapest? Encara no, hi aniré la setmana vinent.
Complement preposicional (complements no introduïts per de)
-​ Exemples:
1.​ Abans no pensava mai en la mort, però ara hi pensa molt sovint.
2.​ Li molesta molt el soroll del tren, no s’hi acostumarà mai.
Complement de mode o manera i complement predicatiu
-​ Exemples:
1.​ Abans contestava ràpidament, i ara ja no hi contesta.
2.​ Encara parla amb tanta precisió? Sí, encara hi parla.
3.​ Nosaltres caminem descalços per casa i ells hi caminen per tot arreu.

En

Complement circumstancial de lloc (d’on)

-​ Exemples:
1.​ Va viatjar a Xile i en tornarà la setmana vinent.
2.​ Quan hagi acabat de bullir, apaga el foc i treu-ne l’olla.
Complement preposicional (tots els complement introduïts per de)
-​ Exemples:
1.​ L’any passat sempre parlava de futbol, però ara no en parla mai.
2.​ Et recordes de l’àvia? Sí, me’n recordo molt.

Si hi ha un article indefinit = en
Exemple: L’habian detingut i enviat en un camp de concentració

Si hi ha un article definit = a
Exemple: Vaig anar a la Boqueria

Fer vs. donar

Fer por
Fer un petó
Fer pena
Fer llàstima
Fer venir set
Fer venir mal

Hi ha 6 pronoms CD

El (CD determinant)
La (CD determinant)
Els (CD determinant)
Les (CD determinant)
En (CD indeterminant)
Ho (CD neutre)

Davant verb començar amb vocal o H

L’
L’
Els
Les
N’
Ho

Darrer verb acabat en consonant

-lo
-la
-los
-les
-ne
-ho

Darrer verb acabat en vocal

‘l
-la
‘ls
-les
‘N
-ho

-​ El CD mai no porta la preposició a (a diferència del castellà)

-​ Ex. Hem conegut la Mariona - NO - Hem conegut a la Mariona
-​ El CD només substitueix el nom

Ex. veig el nen = El veig

Ex. han comprat els llibres = Els han comprat
Ex. Miro la maria = La miro
Ex. Miro aquelles bicicletes = Les miro
Ex. Volen dues cerveses = En volen dues

-​ El CD es un CD neutre si està representat pels mots neutres això, allò

Ex. Em dius això? = M’ho dius?

Exercicis

1.​ Han denunciado al director de la empresa. = Han denunciat el director de l’empresa. =

L’han denunciat
2.​ La policía encontró a los culpables del crimen. = La policía va trobar els culpables del
crimen. = La policía els va trobar.
3.​ He visto a Isabel y a sus compañeros. = He vist la Isabel i els seus companys. = Els he
vist.
4.​ Secuestraron a la hija de un empresario. = Van segrestar la filla d’un empresari. = La
van segrestar.

-​ Amb “em dic” no puc utilitzar l’article dels noms, però amb “soc” sí.
○​ Ex. Com et dius? Em dic Lea / Soc la Lea.
○​