Daniel Gabarré Dominar l'ortografia Quadern de |’alumnat Redueix les teves faltes fins a un 80%Index Test: pots millorar en ortografia? 3 Quin és el secret per tenir bona ortografia? 4 Avaluacié prévia: el teu punt de partida 5 Qué és la meméria visual? 7 Primer pas: enfortir la teva meméria visual 8 Segon pas: unir la meméria visual a les paraules 13 Tercer pas: dominar el vocabulari més habitual 14 Técniques d'estudi ttl 4 wwmedudigital.es tajuda a aprendre el vocabulari 16 El sistema dels quatre sobres 7 El meu propi vocabulari 18 Vocabulari més habitual (1) 19 Vocabulari més habitual (2) 2 Vocabulari més habitual (3) 23 Vocabulari més habitual (4) 25 Voeabulari més habitual: balear 27 Quart pas: estratégies de consolidacié Aprofitar el carrer Aprendre ortografia tot legint La leetura Dictat creuat per parelles La copia Joes en petit grup Joes en gran grup Els contes, Cinque pas: reciclar el teu propi vocabulari Sisé pas: la normativa més ctil Normes titils amb poques excepcions Lapastrof L'accentuacié i la direccié de l'accent? Com s'accentua la vocal 0? Com s'accentua la vocal e? Seté pas: avaluacié final Les 112 paraules que més errors -generen en catalé Algunes paraules especifiques de ses Mes Balears 29 7 7 3I 31 34 35 36 36 37 38 38 39 40 39 40 41 a2 43Llegeix un text qualsevol durant un a. Menys de 50 minut i contesta: quantes paraules b. Entre 51170 pots llegir correctament en un minut? c. Més de 75 a. Cap 0 molt poques b. Les normals c. Bastants o moltes Quan escrius habitualment, fas errades d’ortografia? ©|O a. M’és igual Vols escriure fent poques errades? b. D’acord | c. Si, m’encantaria! e . - a, Molt poca Tens constancia per treballar 20 minuts |. a vegades al dia? c. Sf, quan m’ho proposo a. No puc Imagina en Superman. b, Liimagino una mica i Com l'imagines? c. Facil: porta roba vermella i blava | 1 Recorda el teu primer cognom. a. Ni idea | («) Sense escriure’l, saps quina és la tercera |b. Crec que sf lletra comengant a comptar pel final? c. Si, ho sé amb seguretat “wapenb ysanbe,p youd auna.n Jopod ap suege pides sou sixia6ay| anb je0 “e ye1saquod sey eyuNGaid ead e] EIS “VION -uapenb asanbe,p youd seinen ou juawesnBas :siund p & 0 2a “99 eatue,a wiapenb asonbe :siund OL e § eq “yous sexesoqus | 29 3Jow exeainsa4 ye Wiopenb asonbe :siund gL e LLG “sqund ¢ jen 9 eisodsas epeo | ‘und | jea“q eysodsas epeo ‘sqund 9 jen "e e\Sodsas epeD :suoron|osTenir bona ortografia sense esfor¢ és facil si en domines el secret. Totes les persones amb bona ortografia fan el mateix: aixo és el que aprendras en aquest quadern. Molt senzill: VEURE les lletres de les paraules a la teva ment. Si. Totes les persones amb bona ortogra- fia VEUEN al seu cap les paraules que volen escriure. El que fan és copiar les paraules que VEUEN a la seva ment! En canvi, intentar escriure sense errades ortografiques, escoltant les lletres d’una paraula una a una, NO funciona. Escoltar els sons porta a cometre errors perqueé hi ha lletres que no sonen (com ara la h) 0 que sonen igual entre elles (com les lletres v i b). El so no ens ofereix cap pista segura per escriure les paraules. No segueixis aquesta estratagia. Si et dius les paraules per comprovar-ne l’ortografia sempre t’equivocaras. © ° El que has de fer és aprendre a veure les paraules a la teva ment. Veure les lletres a la teva ment és tan facil com recordar en Superman o el teu cognom: només és questié d’aprendre'n el truc i practicar. Aquest quadern t’ajudara a fer-ho. Quan dominis aquest secret, de manera automatica, la teva ortografia millorara moltissim. Aquest quadern t’ajudara a aconseguir-ho. Quan ho hagis aprés, escriure sense errades sera tan senzill com copiar del ‘teu cap! A més, un cop hagis fet aquest quadern, veuras com aprofites qualsevol treball ortografic que facis posteriorment. Doncs, endavant!EEE Per comprovar-ho, farem una prova a l'inici del quadern i una altra al final. eee ESTEE , 1. Demana a alg que et dicti 100 paraules a Patzar de la pagina d’aquest quadern titulada “Les paraules que més errors generen en catala” (pagina 42). Després demana-li que te les corregeixi. 2. Si, quan et dicten la paraula, no tens total seguretat quant a la seva ortografia, NO Vescriguis. Posa una ratlla en lloc seu, Aquest exercici serveix per veure el teu nivell inicial: si escrius sense estar-ne segur o segura, t’estaras enganyant. No t’amoinis: en acabar aquest quadern hauras millorat molt. is 16. 30. 2 7 31. 3. 18. 32. 4. 19. 33, 5. 20. 34, 6. 21. 35. z. 22. 36. 8. 23. 37. 9. 24, 38. 10. 25. 39. ou. 26. 40. | 12. 27. a. [ 13. 28. 42. 14. 29. 43. 15.& Quantes paraules has escrit correctament? & En quantes t’has equivocat 0 no sabies? Aquest és el teu punt de partida pel que fa al vocabulari més habitual. aN , 1. Escriu una redaccié de més de 400 paraules (o recull diversos textos breus que hagis escrit i que sumin aquesta quantitat de paraules) sense consultar el diccionari, copiar © preguntar sobre la seva ortografia. D'aquesta manera, quan te la corregeixin, sabras el teu nivell ortografic actual. Pots fer-ho en un quadern a part. 2. Per conéixer el tant per cent d’errades ortografiques, fes la seglient operacié: Sa) : EEE Nemechek & Quin tant per cent d'errades ortografiques tens ara? & Anims! Ja veuras que, quan acabis, hauras millorat molt!PO Tee acy Qué és la memoria visual? Quan recordem marques, personatges de pel: licules o similars, fem servir la fellate MSU iat er acl errs emits BSTC PeRetalla les figures geométriques de la plana segiient. Demana a una persona que col: loqui dues figures damunt la taula i te les ensenyi. Miracles fins que, en tancar els ulls, segueixis veient-les a la teva ment. Demana a la persona que les tapi i que et faci cinc preguntes sobre elles. Practica aquesta activitat diversos dies fins que puguis veure facilment a la teva ment tres figures. Quan contestis bé totes les preguntes que et facin amb tres figures, pots passar al segent exercici. Si tatreveixes, fes-ho amb quatre figures i després amb més. Quin sera el teu récord? = Exemples de preguntes que poden fer-te: Quina forma té la figura vermella? Quina forma té la figura que es troba primera? Quina forma té la figura que es troba entre el cercle i el triangle? De quin color és la primera figura? De quin color és el triangle? De quin color és la figura que hi ha entre el cercle i el triangle? En quina posi vermella? En quina posici6 es troba el cercle? En quina posicié es troba la figura que hi ha entre el cercle i el triangle? es troba la figuraoveemt+«x do080vV< Od edO0 eo>*O0x«+0 eeOx @OX@OX. n® 000 ¢0 AO¢OOQOO 0H @m<@ x 0O<BO Vi TU ROC VOL SOL GEL NO JA VIL CAL FUM MIL OU TO PAL POU HAC PES DO FI ROM | Poc VAL PASVEIG HOME AVvIO AIxi AIXO —DALT PERO MEVA _ SINO VERD PALA POMA ESTIU§ AVIAT PLUJA DRAC ROURE ABANS NUVOL PROVA TAMBELoup etaruale dtm bite Demana a una persona que et iiatrestaaal cies oe ap oteuts de reine, se ze Mira-la fins que, en tancar els CU aan eek ulls, segueixis veient-la a la teva LCE Te Coe eo ment. dil sis pb age f 3 l rsona que la tapi Brand ao arm acs, s x See erect) ella. ‘ Pel eee gSLipIOes €5. a fete ee eee gee poden fer-te: Practica aquest exercici tants dies com calgui fins que puguis veure a la teva Pte aS Me Nera ment paraules de tres lletres sense dificul- Peg en tc tat. Quan siguis capag de contestar sense equivocar-te les preguntes sobre paraules Quin tloc ocupa la letra S? de tres lletres, pots passar al segilent Quin lloc ocupa la lletra vermella? exercici.. Si t'atreveixes, abans de passar al segiient exercici, fes el mateix amb paraules de quatre o més lletres. Quin sera el teu récord?T’animem a dominar el vocabulari que produeix més faltes ortografiques: primer a través de quatre llistes que surten en aquest quadern, pero, després, estudiant els mots que tu escriguis malament en dictats, exercicis, redaccions i similars. Per fer aquesta feina, et proposem el segiient: 1. Una série de tcniques per estudiar les paraules. 2. Un programa informatic 3. Un sistema de sobres per memoritzar els mots. que et cridin 'atencié en llegir un llibre, en veure-les en un anunci, en llegir-les en un envas, etc. Les técniques: Mirar la paraula sense dir-ne les lletres. Tancar els ulls i continuar SE weient-tar. Aquestes técniques d’estudi et seran molt La mateixa técnica anterior, pero Utils per dominar les llistes de vocabulari. «veient» la paraula en el color Prova-les totes i escull les que et siguin WEE que prefereixis. Vigila que faci més ittils. Usa-les per aprendre’n el contrast amb el fons i que es vocabulari. En el futur no les necessitaras, vegi clarament. ja que, cada cop que vegis una paraula Exemple: nova, la memoritzaras sense esforc. Perd fes-les servir fins que aixd succeeixi. , Imaginar escrita a l’aire la paraula, També pots ampliar el teu vocabulari com si a aire hi hagués una aplicant aquestes técniques en paraules SH pissarra invisible.alm = r= | Aare & Imaginar la paraula escrita a Vaire i resseguir-la, també a Faire, amb el dit index. Escriure amb l'index la paraula a aire, com si l'aire fos una pissarra i el dit fos el guix. Si una paraula és massa llarga, marcar-ne la part dificil. Exemple: prima vera Una altra possibilitat és escriure’n imaginariament la part dificil en un color diferent. Exemple: cova Imaginar-te escrivint correctament la paraula en un concurs de televisié, mentre tothom t’aplaudeix. Qualsevol de les anteriors, tot dient en veu baixa les lletres dificils. Si una paraula s'oblida sempre, buscar-ne una altra de semblant que es domini Si una paraula s’oblida sempre, buscar-ne una altra de semblant que es domini, Per exemple: Fer famflies de paraules: cavall cavaller cavalleria... Fer un dibuix que ens recordi la letra. Exemple, bota (la b és una bota). ota Si sovint no veus bé les imatges de les paraules, potser has d'aplicar canvis a Phora de recordar-les. Prova a fer una imatge de la paraula més gran, imaginar-te que el sol la il-lumina i que té un fons blane mentre que les lletres sén negres. També te la pots imaginar una mica més a prop 0 més lluny, alla on la vegis millor. Prova els canvis anteriors amb la paraula TRAC. Ha millorat la imatge quan "has visualitzat.. més gran ? Si No més il-luminada? Si |") No amb un fons clar? Si |No amb lletres negres? (Si ("No més a prop? Si MINo més lluny? Si No Si has observat alguna millora, aplica-la a partir d’ara! 1sUn sistema informatic www.edudigital.net Sera una forma senzilla i sistematica de millorar la teva ortografia. www.edudigital.net t’ajuda a aprendre el vocabulari A www.edudigital.net trobaras un programa informatic per estudiar les paraules que trobaras a les llistes d’aquest quadern. Perd el programa té més vocabulari i, de fet, s’hi afegeixen noves paraules periddicament. Es un programa intelligent: un cop thi has registrat, recorda la teva puntuacié i els mots que has fallat, de manera que te’ls pregunta més sovint. A més, pots personalitzar el programa afegint els mots que has fallat en qualsevol dictat, redaccid o similar i te'ls preguntara. p eee Amoi ‘Afegir paraules amb lletres dificils: a, popes Un programa 2 Selena ee tes te tc 8 Be cee ql totalment personalitzat! Samm Milloraras = rapidament!Quan et Procura que preguntinisdpigues | et preguntin totes les paraules del les paraules cada sobre 1,les hauras dia com a minim j deposaral2perala | unavegada, Es important que estudiis les paraules de propera vegada que | cada sobre diariament, tal com t’hem et preguntin. | explicat: mirar-la, recordar-ne la imatge, lletrejar-la des del final i lletrejar-la des del t ere Quan sapigues les paraules del Guarda al sobre Retalla les Guan sobre 2,leshauras 2 les paraulles que | paraules per la quedin poques de posaral3 pera _hagis encertat del | linia de punts. paraules als tres la propera vegada sobre } ree queet preguntin. __sabies amb total afegeix-ne de € ‘seguretat. Nn | Mira cada ese paraula, tanca els Wr ulls i sequeix ; VW veient-la en la teva ‘ nae meméria visual. SEIS Pe Tea s0e: Deixa al sobre 1 } Sifalles en thagis sabut les paraules que | una paraula de Tears Spare ignores 0 que, tot i Lletreja les qualsevol sobre, sobre 4. ¢ haver-les encertat, | paraules hauras de no sabies amb } comencant pel collocar-la al total seguretat. final. sobre 1 perqué torni a comengar Alsobre 4 hi el circuit. haura les paraules j Lletreja les que ja domines. Demanaaalgd | Paraules | Aquestes paraules només te les pre- 7 comengant pel gunten un cop per setmana per garan- Mo baee ies 2 ue. te les dicti. tir que no les oblides. uy t 8 Guarda totes les paraules al sobre 1. | | Després, preparar quatre sobres*. Els altres sobres estan | Marca cada sobre amb un numero: 1, 2,314. buits encara. En lloc de sobres també pots usar quatre pinces d'estendre la roba, quatre clips o altres objectes similars,El meu propi vocabulari No feu servir aquesta pagina fins que arribeu a la 37. Passeu a la pagina segiient. t x full fotocopiableVocabulari més habitual (1) Estudia la llista segiient. Quan ja la dominis amb la técnica dels sobres, passa a la llista numero 2. Si et costa veure les paraules a la teva ment, imagina-les més grans, més properes o amb més llum i escrites en negre sobre un fons clar. Aixi les veus millor? A partir dara, fes-ho sempre d’aquesta manera a la teva ment. Font avegades aixd | hi ha : 4 — hivern —— bonic/a dema | a - -vegada hora avui | Bra després home hospital “& alli bé* jo | Br intel - ligéncia alla felic | : a it 2 meu/meva* historia ahir guerra seu/seva’ verd | aixi _habitacié = nou/nova l * Bé només porta accent quan significa “correctament". Com a la frase: “Ho ha fet molt_bé". No porta accent quan és animal o nom de lletra, * La forma “meua” també és correcta. * La forma “seua” també és correcta.aaa Vocabulari més habitual (2) Estudia aquesta llista. Recorda d’aplicar la t&cnica que hem explicat. També pots provar una altra técnica diferent: imaginar les paraules escrites a l'aire | resseguir-les amb el teu dit. ‘ 4 4 4 avia/avi boca dalt ! 1 ‘ | | ' llavors aqui / barca / | 4 | : a 7 | a baix béstia avid | | ceba avisar vaixell / arribar col-legi = = excursi6 : — —— ~ cotxe arbre _ col-laborar — : / a | | govern sempre anglés | ( | | cova -matematiques també | an 4 - | : | / : | anava | covard / vell/a * La paraula vell vol dir que té forca anys. Amb be alta significa bonic. i NOTA: tots els verbs acabats en -ava s’escriuen amb ve baixa. { També els acabats en -aves, avem, aveu, aven.eer racer eeeeeeeTEEEEETITTIEES oO Vocabulari més habitual (3) Fes servir la técnica que hem explicat per estudiar aquesta lista També pots utilitzar aquesta técnica d’estudi: imagina’t en un concurs de televisié on has de lletrejar les paraules. Les escrius en una gran pissarra (has de veure-la mentre les / | escrius) i tothom t’aplaudeix després de fer-ho bé. | ‘ “ | cavall viatge obert | debil bitllet —_escriure 7 prohibir formatge blanc : 1 - i ~y . text prova — germa/ana | oe - a i | botiga vostre selva | + a equivocar bossa | volia | : vailet entrepa video treballar vei/veina alcohol - 1 - a | : | visual treball vent 7 aa | : aigua/aigues | / ( 1 || | Vocabulari més habitual (4) Aqui tens l’dltima lista de les paraules més habituals. Aprén-les seguint els passos que hem explicat anteriorment. Utilitza els sobres per estudiar les paraules fins que les integris. + t “t “fe aprovar bitllet excepte | | ako mou/movia —_ assignatura butxaca i | tke gimnastica nuvol avangar _4e conviure _—ihabitatge paraiglies | i a aventura alt/a il-lusié | . = rellotge avorrir dibuix | = : a, / jove temps / beguda _ deures —iilenguatge ~=— vacances balco estalviar = meravellés/a — : “& vermell vull vosaltresVocabulari més habitual: balear Les paraules que apareixen a continuacié s6n molt habituals a les illes Balears. Per tant, t’animem a estudiar-les si vius alla. t s a ae al-lot/a —tovalles_~—_—bdtils/botelles | | aS engronsadora foganya __—simelicotons | : | “& moix calcons doblers llait calcetins espatla poal bragues calabruix ak encalentidor guardapits desset escurador tatxa devuit a - gelera — grampo/vis — denou | / Poe "greixonera/tia fraules/maduixes i * forqueta tovall6/torcaboquesconenan| Bon olds 1 Estiaféoies de consoidacib oe Aprofitar el carrer ee Vivim rodejats de paraules. Les trobem pertot arreu: cartells, revistes, diaris, senyals, publicitat, pintades, capses... Aquest fet el pots aprofitar a favor teu, si fas l'exercici segtient. Durant set dies, has de fer el segiient: escull qualsevol mot que trobis pel carrer (una paraula d’un anunci, una placa del carrer, d’una botiga, d’un programa de televisi6, de la caixa de cereals de l'esmorzar...). Fes una fotografia mental d’aquesta paraula i guarda-la al teu cap uns segons. Després, lletreja-la comengant pel final i, en acabar, lletreja-la des del principi. Finalment, escriu-la amb el dit sobre el palmell de la ma o a Paire, tot utilitzant el teu nas com si fos un guix i ’aire com si fos la pissarra. Has de fer, com a minim, set paraules diferents cada dia durant set dies. Després, deixa passar tres dies de descans i torna-ho a fer set dies més i, en acabar, descansa uns altres tres dies i realitzes l’Ultima fase de set dies. Recorda-ho: set dies, tres de descans, set dies, tres de descans i set dies més. Un minim de set paraules per dia. Aprendre ortografia tot llegint Llegeix el text segtient i identifica aquelles paraules que et puguin semblar dificils per algun motiu: un accent, una lletra muda, un so que et costi... Estudia-les i, quan te les sapigues, fes un dictat. Per aprendre-te-les, segueix els tres passos segtients: Fes-ne una foto mental i, quan tinguis la paraula, lletreja-la des del final fins al principi i, després, des del principi fins al final. Escriu-la amb el dit sobre el palmell de la ma. Escriu-la en un full i comprova que 'has escrit bé. Si no dubtes, ja pots passar a la paraula segiient.Seré qui hagi decidit ser A vegades, a la classe hi ha alumnes que en maltracten d’altres: se’n riuen, els amaguen objectes, els insulten, fan cérrer rumors... Algunes persones de la classe poden pensar que elles tenen sort perqué no els incumbeix, perqué les victimes s6n altres alumnes. Perd no és aixi. No intervenir davant una injusticia és ser-ne cdmplice. Si sabem d'una persona que ho passa malament a l'aula, hem de fer-hi alguna cosa: parlar amb el professorat, amb la nostra familia, amb la persona que l'agredeix.... Les persones que agredeixen altres alumnes tenen un problema, una incapacitat clara d’estimar, de valorar cada persona pel que és. Si no resolen aquest problema, en el futur, seran persones adultes odioses i desecuilibrades. Perd els que veuen les injusticies ino actuen també seran odiosos, per indiferents, per cruels. De gran seras qui hagis decidit ser. Qui vols ser, tu? ] | | | | | | | | | t | |SS Heus aqui un truc que et servira per millorar la teva ortografia , amb qualsevol lectura a la vida quotidiana: 1. Llegeix el que vulguis: comic, conte, novel la, revista, diari esportiu... 2. Mentre llegeixes, fixa’t en tres paraules que presentin dificultats en cada pagina. 3. Visualitza una d’aquestes paraules a la teva ment. 4, Lletreja-la comengant pel final. 5. Després lletreja-la comengant pel principi. 6. Fes igual amb les altres dues paraules. 7. Segueix llegint. 8. Fes igual en cada pagina i milloraras molt amb el temps. Aquest és un exercici excel -lent per millorar la teva meméria visual vinculada a Fortografia. La mecanica és molt senzilla: escull un text d’un libre qualsevol i busca una parella amb qui puguis fer l'exercici. 1. Tu ila teva parella heu d’estar molt separats: un a cada punta, en taules diferents. 2. La persona que dicta mira la primera frase que ha de dictar. 3. Deixant el dictat al lloc allunyat on esta, es dirigeix fins al costat de la persona que escriu i s’espera un minut en silenci abans de dictar-|i la primera frase. Llavors, passat el minut, I’hi dicta. 5. Qui dicta ha d’avisar l'altra persona si s’equivoca en escriure algun mot i ha de dir-li com ’ha d’escriure. 6. En acabar la primera frase, torna al lloc on té el dictat (recorda que ha d’estar allunyat) i fa el mateix amb la segona frase. Cal fer-ho aixi fins al final del dictat. En acabar el dictat, sha de corregir mirant el text original. 7. Després canvieu de papers: qui escrivia passa a dictar i a 'inrevés. Prova-ho amb aquests dos dictats: Si fas aquest exercici sense parella, has de tenir el dictat allunyat del lloc on escrius, mirar amb atencié la primera frase del text, anar al lloc on escriuras, esperar 30 segons i escriure'l si el recordes amb claredat. En cas contrari, has de tornar a mirar el text. Aquest exercici pot fer-se dictant un paragraf de qualsevol libre, perd a continuacié tens dos textos per fer l'exercici amb algti de la classe o per fer-ho tu sol o sola, si el fas a casa. FyL’escola ens fa lliures Lescola serveix perqué siguis més lure. T’ofereix eines, coneixements i habilitats per poder comprendre el mén i viure en ell. La seva missié no és només donar-te coneixements concrets, siné ajudar-te a créixer globalment, a conquerir la teva maduresa, a conéixer les teves emocions i a viure responsablement. Ning no pot aprendre per tu. Unicament tu pots fer l'esforg d’aprendre: fes-lo. Esforga’t! No tequivoquis: el professorat és el teu aliat, escola és la teva amiga. Sense escola, la teva vida adulta seria molt dificil. Tingues-ho sempre present i valora i tingues cura de "escola. Esforca't per ser la persona valuosa que mereixes ser. ee ee 2Families que estimen | | Cada familia és diferent. Hi ha families amb molts fills filles i d’altres amb un de | sol 0 sense. Hi ha alumnes que viuen amb el seu pare i la seva mare, o només amb | el seu pare, o només amb la seva mare, o amb els avis, o que tenen dues mareso | que viuen amb la nova parella de la mare o del pare... | No és cert que tothom tingui un pare i una mare... Hi ha qui en té quatre, qui no en té o quien té de repetits: dues mares o dos pares! També hi ha families que viuen dues al mateix habitatge, o qui viu amb una familia diferent de la seva bioldgica perqué I'han adoptat... | Cada familia és diferent, perd el que compta és sentir-se feli¢ iestimat oestima- | da per la familia. | | | T’has deixat de corregir alguna paraula quan estaves dictant? {li flNo SF) Valoracié del dictat: ¥ - T’has equivocat en algun mot quan et dictaven? §)Si §)No ¥ En quins mots? | ee!Molt sovint a classe, copiem textos de la pissarra. Aquesta és la manera més adient de copiar per aprendre ortografia mentre copies: 1. Llegeix tot el text. Fes-te una idea del seu significat. 2. Ara, llegeix-ne un tros curt. eae 3. Fixa’t si conté paraules amb alguna dificultat (accents, hacs...). 4. Tanca els ulls i segueix veient aquestes paraules a la teva ment. 5. Escriu aquest tros curt mentre el segueixes veient a la teva ment, en especial, les parts amb dificultats. 6. Comprova que ho has fet bé comparant-lo amb l’original. En cas contrari, esborra’l i torna al punt 2. 7. Segueix copiant. Copia d’aquesta manera el segiient text i practica aquest tipus de cépia durant cine dies. Després fes-ho sempre aixi quan hagis de copiar. El text a copiar: “Comerg Just”.Dictat: Comer¢ just ‘A moltes persones els agrada anar a comprar pel simple fet de mirar i trobar articles bonics i bé de preu. Perd en anar a comprar no Gnicament hem de mirar el preu © la bellesa de l’objecte. També hem de comprovar que ha estat fabricat i venut de forma justa: pagant bé a qui el fabrica, amb mesures de seguretat, sense contractar menors d’edat, amb materials ecoldgics... Comprant objectes justos, ajudarem a construir un mén millor on també nosaltres serem tractats amb justicia. Heus aqui uns jocs que pots practicar en petit grup per millorar l'ortografia tot integrant més vocabulari. Segur que t'agraden i, a més, et seran Utils: 1. Cada jugador rep un nombre de fitxes 0 punts per apostar. Un jugador pregunta una paraula. 3. Els que creguin que la saben escriure poden apostar el nombre de fitxes que vulguin deixant-les al centre del tauler. 4. Els que no s’atreveixen a apostar es poden retirar, després de pagar una fitxa al centre del tauler. 5. En escriure el mot, les fitxes es reparteixen a parts iguals entre els que Phan escrit bé. 6. Les persones que s’equivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre. 7. Si tothom falla, les fitxes apostades es deixen al centre per a la paraula segiient. mom Os 1. Igual que en el joc anterior, perd les persones que aposten poden demanar que s'apugi posta, tot afegint un, dos ‘0 més mots (fins a un maxim de sis) al que s'ha d’escriure. 2. Per guanyar el que hi ha apostat al centre del tauler s’han d’escriure correc- tament tots els mots apostats. 3. Les persones que s'equivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre per cada paraula mal escrita. 4. Els que s’han retirat només paguen una fitxa per poder retirar-se. Cems 1. Es juga a l'oca de la forma tradicional, perd, per poder moure, s’ha de saber escriure correctament el nombre de paraules que s'hagi pactat al principi (una, dues o tres). 2. Sis‘han escrit totes bé, es pot moure fitxa; si hi ha una errada, no es pot moure. 3. Quan caus a la mort, a I’hostal, al pou o a qualsevol casella que et perjudiqui, no has de contestar cap paraula. 351. Escolliu un text qualsevol. Pot ser d’un libre de text, d’'una novel-la, d’una revista... l'inica condicié és que tothom el tingul. Estudieu-lo tot mirant de fixar-vos especialment en els mots que presenten dificultats evidents. 2. Ajunteu-vos per parelles i ajudeu-vos mutuament, tot comprovant que les dues persones domineu el significat i Vescriptura dels mots dificils. 3. Partiu la classe en dos equips (també pot partir-se en tres, si ho voleu). Un dels equips surt a la pissarra per ser preguntat mentre una persona de altre equip demana que lletregi una paraula del text (recordeu d’incloure els accents dient si s6n oberts 0 tancats). Si la persona preguntada contesta bé, seu.perqué s’ha salvat. Si no sap contestar 0 s’equivoca, segueix dreta. Un truc excel lent per millorar rapidament Portografia amb la lectura s6n els contes. Et proposem la segilent activitat: 1. Busca un conte de quan tenies quatre o cine anys. Tindra molt poques pagines i només dues 0 tres linies de text a cada pagina. 4, Guanya equip que abans de 5 minuts (0 el temps que marqui el/la mestre/a) tingui tots els integrants asseguts. Si els membres de tots els equips s'han assegut abans de 5 minuts, guanya Pequip que ho ha fet abans. 5. Podeu inventar variants del joc afegint preguntes de vocabulari, a més de les ortografiques. Una bona variant és exigir a qui fa la pregunta que la contesti en el cas que la persona preguntada no la sapiga. Si el preguntador no sap la resposta, la persona preguntada té dret a una altra pregunta. Apunteu aqui les paraules que, per la seva dificultat, voleu preguntar especialmen 2. Llegeix el conte memoritzant-ne Vortografia tal com t’hem explicat al punt anterior. 3, Fes que algti et dicti el text (també pots fer-ho tu mateix mitjancant un MP3 o similar).