LA JUSTÍCIA JUVENIL A ESPANYA

I LA SEVA APLICACIÓ A CATALUNYA

Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justicia Juvenil

1
 EL SISTEMA DE JUSTÍCIA JUVENIL A ESPANYA

2
 CONCEPTES PREVIS

Sistema de justícia juvenil

Per sistema de justícia juvenil s’entén el conjunt de normes penals, òrgans
judicials i òrgans administratius que intervenen davant la comissió de fets
delictius comesos per menors d’edat, entre 14 i 17 anys.

 Competències de l’Estat en justícia juvenil

 Legislació penal de justícia juvenil (Llei i Reglament)

 Organització dels jutjats de menors i la fiscalia de menors

 Competències de les Comunitats Autònomes

 Organització i gestió dels Equips tècnics al servei dels jutjats i fiscalia de menors
 Execució de les mesures imposades pels jutges
 Desenvolupament normatiu de les seves competències en el marc de la legislació
estatal

3
3
 MARC LEGAL DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 LEGISLACIÓ INTERNACIONAL VINCULANT

 Convenció dels Drets del Nen, de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de
1989

 LEGISLACIÓ ESTATAL

 Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels

menors
 Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei
orgànica 5/2000
 Codi Penal de 1995

 LEGISLACIÓ AUTONÒMICA CATALANA

 Llei 27/2001, de 31 de desembre, de Justícia Juvenil

4
 ETAPES HISTÒRIQUES
DE LA JUSTÍCIA JUVENIL A ESPANYA (1918-ACTUALITAT)

1918-1991 Model Tutelar o de protecció

 Llei de Tribunals per a Nens (1918)

 Llei de Tribunals Tutelars de Menors (1948)
 Sentència del Tribunal Constitucional (1991)

1992-2000 Període de transició, del model tutelar al de responsabilitat

 Llei Orgànica 4/92 (1992)

2000-Actualitat Model de responsabilitat

 Llei Orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors

5
 PRINCIPIS GENERALS DEL SISTEMA
DE JUSTÍCIA JUVENIL A ESPANYA

1. Separació del sistema de protecció de menors i del sistema de

justícia juvenil

Finalitat diferent:

 Sistema de Protecció: Actua davant situacions de desemparament o

desprotecció de menors, de qualsevol edat, per part dels seus pares o
cuidadors
 Sistema de Justícia Juvenil: Actua davant la comissió de fets delictius per
menors de 14 a 17 anys

Legislació diferent:

 Sistema de Protecció: Legislació Civil

 Sistema de Justícia Juvenil: Legislació de Justícia Juvenil

Organismes competents diferents:

 Sistema de Protecció: Organismes administratius de protecció de menors de

les Comunitats Autònomes (només en cas d’oposició intervenen els jutjats de
família civils)
 Sistema de Justícia Juvenil: Jutjats de Menors (l’execució de les mesures és
competència de les Comunitats Autònomes)
6
 2. La responsabilitat que adquireixen els menors és de naturalesa
penal

A Espanya s’han establert dos sistemes de responsabilitat penal amb dues

regulacions diferents:

 Menors de 14 a 17 anys. Els menors d’aquestes edats responen

penalment amb la Llei orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat
penal del menor

 Majors de 18 anys. Els majors de 18 anys responen penalment amb el

Codi Penal i amb la Llei d’Enjudiciament Criminal

7
3. El sistema de justícia juvenil està sotmès al PRINCIPI DE LEGALITAT
PENAL

 La Llei orgànica 5/2000 és una llei integral que regula tots els aspectes
del sistema de justícia juvenil: els substantius, els processals i
l’execució de les mesures. El sistema està sotmès al principi de legalitat
penal.

 Principi de tipicitat dels fets: La llei només permet intervenir per la

comissió de fets delictius tipificats en el Codi penal, no per altres
conductes “irregulars” del menor.

 Principi de tipicitat de les mesures: Només es poden imposar al

menor les mesures tipificades en la Llei orgànica 5/2000, no altres.

 Garantia procedimental: Només es poden imposar les mesures

respectant el procediment establert en la pròpia Llei orgànica 5/2000.

 Garantia d’execució: Només es poden executar les mesures

conforme estableix la Llei orgànica 5/2000 i el Reglament que la
desenvolupa.

8
 4. La Llei només s’aplica a una franja limitada de menors

EDAT RESPONSABILITAT CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES

PENAL PELS FETS APLICABLES PEL FET COMÈS
DELICTIUS
0-13 NO HI HA . Responsabilitat civil. Els perjudicats pel fet delictiu
anys poden reclamar els danys i perjudicis patits als pares
del menor, davant la jurisdicció civil

. Possible aplicació de mesures de protecció, si

l’administració de protecció de menors considera que hi
ha una situació de desemparament o de risc que ho
justifiqui. Mai pel fet delictiu

14-17 SÍ HI HA · Responsabilitat penal: El menor respon penalment

anys conforme preveu la Llei orgànica 5/2000, de
responsabilitat penal dels menors

· Responsabilitat civil: Els perjudicats pel fet

delictiu poden reclamar al menor i als pares del menor
els danys i perjudicis que han patit, davant el jutjat de
menors

9
 Evolució del tractament de la responsabilitat penal
dels menors a Espanya (1918-actualitat)

21 CODI PENAL 21 CODI PENAL 21 CODI PENAL

20 20 20

19 19 19

18 18 18

17 RESPONSABILITAT PENAL 17 RESPONSABILITAT PENAL 17 LEGISLACIÓ

ATENUADA DEL CODI PENAL ATENUADADEL CODI PENAL DE
16 16 16 MENORS
15 LEGISLACIÓ 15 LEGISLACIÓ 15
DE DE
14 MENORS 14 MENORS 14

13 13 13 SENSE
RESPONSABILITAT
12 12 12

11 11 SENSE 11
RESPONSABILITAT
10 10 10

9 9 9

8 8 8

7 7 7

6 6 6

5 5 5

4 4 4

3 3 3

2 2 2

1 1 1

De 1918 a 1992 De 1992 a 2001 De 2001- actualitat

10
 5. Es reconeixen al menor totes les garanties del procés penal

 Instrucció del Procediment: A càrrec del Ministeri Fiscal.

 Acusació pública: L’exerceix sempre el Ministeri Fiscal. També pot exercir-la

l’acusació particular, la víctima o el perjudicat.

 Defensa: És preceptiu nomenar advocat defensor al menor des de que el Fiscal

obri l’expedient o des de que el menor és detingut per la policia.

 Enjudiciament en primera instància: És competència del jutge de menors de

la província on es comet el fet, llevat de delictes de terrorisme, que és
competència del Jutge Central de Menors de l’Audiència Nacional amb seu a
Madrid.
A España hi ha 78 jutjats de menors y 1 Jutjat Central de Menors.

 Recurs d’apel·lació o segona instància: El menor pot recórrer en apel·lació

davant l’Audiència Provincial (o davant l’Audiència Nacional si ha intervingut el
Jutjat Central de Menors).

 Recurs de cassació per a unificació de doctrina davant el Tribunal

Suprem. Només és possible davant determinades sentències d’apel·lació dictades
per les Audiències provincials, en casos de delictes molt greus.

11
 6. Es garanteixen els drets de la víctima o perjudicat i la seva
participació en el procés

 La víctima o perjudicat pot participar en el procediment de tres formes:

 Pot personar-se com a acusador particular i exercir l’acció particular

en el procés (acció penal).

 Pot, si ho desitja i l’autoritza el Ministeri Fiscal, participar en un procés

de mediació amb el menor infractor conduït per un mediador, amb
l’objectiu d’arribar a un acord de conciliació o reparació i posar fi al
procediment penal.

 Pot reclamar civilment davant el jutge de menors la indemnització pels

danys i perjudicis patits (acció civil).

12
 7. Durant la instrucció del procediment és preceptiu
l’assessorament de l’equip tècnic

 La llei obliga al Ministeri Fiscal a sol·licitar, durant la instrucció del

procediment, un informe tècnic sobre la situació psicològica, educativa,
familiar, entorn social i altres circumstàncies del menor o jove.

 L’informe és preceptiu llevat que el cas sigui derivat pel Ministeri Fiscal a
un procés de mediació.

 Els informes tècnics i els processos de mediació els porten a terme equips
tècnics que estan formats per psicòlegs, treballadors socials, educadors i
mediadors. Cada fiscalia de menors ha de tenir a la seva disposició, com a
mínim, un equip tècnic.

 A Catalunya aquests equips són competència de l’Administració

autonòmica catalana.

13
 8. La Llei introdueix el principi d’oportunitat reglat
en el procés

La Llei ha introduït vàries fórmules que obeeixen al principi d’oportunitat reglat:

 La possibilitat que té el Ministeri Fiscal de no incoar expedient si es tracta del

primer fet del menor i aquest és una falta o un delicte menys greu, sense violència
o intimidació.

 La possibilitat del jutge de menors d’arxivar l’expedient, a instància del

Ministeri Fiscal, en delictes sense violència o intimidació, per alguns d’aquests
motius:

 No es considera oportú per a l’interès del menor aplicar una mesura.

 El menor ha participat satisfactòriament en un procés de mediació amb
reparació o conciliació a la víctima.

 La possibilitat del jutge de menors de poder modificar la mesura, reduir la seva

durada o deixar-la sense efecte, durant l’execució de la mateixa o fins i tot
abans d’iniciar l’execució, en funció de l’evolució del menor, i en els supòsits
marcats en la llei.

14
 9. La Llei tipifica un ampli catàleg de mesures

 La Llei tipifica 15 mesures diferents:

 5 privatives de llibertat

 10 no privatives de llibertat

 La llei defineix el contingut i les obligacions de cada mesura.

 Les mesures, sens perjudici de la seva naturalesa sancionadora d’una

conducta penal, tenen una finalitat educativa i estan orientades a la
reinserció del menor.

15
 MESURES D’INTERNAMENT
O PRIVATIVES DE LLIBERTAT

 Internament en règim tancat

 Internament en règim semiobert

 Internament en règim obert

 Internament terapèutic

 Permanència de cap de setmana en un centre o en domicili

16
16
 MESURES NO PRIVATIVES DE LLIBERTAT

 Tractament ambulatori

 Assistència a centre de dia

 Llibertat vigilada

 Prohibició d’aproximació o comunicar-se amb la víctima

 Convivència amb altra persona, família o grup educatiu

 Prestacions en benefici de la comunitat

 Realització de tasques socioeducatives

 Amonestació

 Privació del permís de conduir o de la llicència de caça o armes

 Inhabilitació absoluta

17
 10. El jutge de menors té flexibilitat per individualitzar la mesura
a un cas concret però amb uns límits

 Límit del Principi de legalitat. La mesura no pot superar els límits legals
màxims de durada i gravetat establerts en la Llei orgànica 5/2000.

 Límit del Principi de proporcionalitat amb les penes del Codi penal. La
mesura no pot superar ni ser més greu que les penes del Codi penal aplicables
pel mateix fet si el menor hagués estat major d’edat penal.

 Límit del Principi acusatori. La mesura no pot superar en durada i gravetat la

petició del fiscal ni la petició de l’acusador particular.

 Límit del Principi d’adequació. Dins els límits anteriors, el jutge ha

d’individualitzar la mesura segons les circumstàncies personals i socials del
menor.

18
 11. La Llei estableix una durada màxima de les mesures

MESURES CAUTELARS: L’Internament, fins a 9 mesos com a màxim. La resta de mesures, fins a la fermesa de
la sentència.

MESURES FERMES:
Regla general: Les mesures no podran excedir dels 2 anys, 100 hores de PBC o 8 caps de setmana.

Tres excepcions:

 Per delictes greus; delictes menys greus comesos amb violència o intimidació, o delictes
comesos al servei d’una banda o grup, les mesures poden arribar a:

 Si el menor té entre 14-15 anys, fins a 3 anys, 150 hores de PBC o 12 caps de setmana
 Si el menor té entre 16-17 anys, fins a 6 anys, 200 hores de PBC o 16 caps de setmana

 Per delictes greus; delictes menys greus comesos amb violència o intimidació, o delictes
comesos al servei d’una banda o grup, si el fet és d’extrema gravetat o hi ha reincidència:

 Si el menor té entre 16-17 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en règim

tancat d’1 a 6 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 5 anys

 Per delictes contra la vida, violació, terrorisme o delictes sancionats amb 15 anys o més de
presó en el Codi penal:

 Si el menor té entre 14-15 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en règim

tancat d’1 a 5 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 3 anys.

 Si el menor té entre 16-17 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en règim

tancat d’1 a 8 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 5 anys.

 Si el menor ha comès més d’un delicte i algú és dels anteriors, la mesura d’internament en règim
tancat pot arribar fins els 6 anys (menors de 14 o 15 anys) o fins els 10 anys (menors de19
16 o 17
anys).
19
 12. La Llei atorga la competència per a l’execució de les
mesures a les Comunitats Autònomes

 La competència per a l’execució de les mesures és de la Comunitat

Autònoma de residència del menor o jove.

 A la Comunitat Autònoma li correspon crear, organitzar, gestiona i dirigir

els recursos humans i materials, institucions i programes per a l’execució
de les mesures. (Dotació econòmica i de personal dels centres i
equips).

 Les Comunitats Autònomes poden establir convenis i acords de

col·laboració amb altres entitats públiques (estatals, de la comunitat
o municipals) o privades sense ànim de lucre, per a l’execució de les
mesures.

20
 13. El control de l’execució de les mesures li correspon al
jutge de menors

 El control de l’execució de la mesura li correspon al mateix

jutge de menors que ha dictat la sentència, llevat que el menor
tingui altres sentències en execució dictades per un altre jutge de
menors anteriorment, en aquest cas, li correspon el control de totes
les mesures a l’esmentat jutge.

 Per a que el jutge pugui exercir el control durant l’execució de la

mesura l’Administració responsable ha de remetre informes
periòdics al jutge sobre l’evolució del menor. El jutge pot sol·licitar
informes sempre que ho consideri oportú.

 El jutge pot fer visites als centres o entrevistes amb els menors i
els professionals que els atenen, sempre que ho consideri oportú.

21
 14. La Llei obliga a l’especialització de jutges, fiscals, advocats
i policia de menors

 Els jutges de menors són magistrats de carrera que han de tenir

l’especialització de menors que atorga el Consejo General del Poder
Judicial després d’un curs de formació.

 Els fiscals han de ser fiscals especialistes en la matèria de menors.

 Els advocats que intervenen en el torn d’ofici de menors han de

superar el curs d’especialització del seu col·legi d’advocats per poder-se
inscriure’s en el torn d’ofici de menors.

 La policia judicial que intervé amb menors ha de ser especialitzada.

22
 LA JUSTÍCIA JUVENIL A CATALUNYA

23
 COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
EN JUSTÍCIA JUVENIL

 Competències en justícia juvenil assumides l’any 1981

 Competències en 4 àmbits

 Assessorament tècnic a jutges i fiscals de menors

 Intervenció en processos de mediació
 Execució de les mesures en medi obert
 Execució de les mesures d’internament

 Marc legal general de l’exercici de les competències

 Estatut d’Autonomia. Art. 166.3

 Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal
dels menors
 Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la
Llei orgànica 5/2000
 Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil

24
 PRINCIPIS DE L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL

 Separació institucional de les funcions de protecció de menors i de justícia juvenil

 Funcions de Protecció: Departament de Benestar Social i Família

 Justícia Juvenil: Departament de Justícia

 Model públic de gestió dels centres i equips

 Professionals: Són treballadors públics, excepte el personal de seguretat dels

centres
 Centres: Són de titularitat i gestió pública. Només existeix la possibilitat de
concertació privada en centres en règim obert i d’internament terapèutic

 Corresponsabilitat d’altres departaments de la Generalitat en les funcions de

justícia juvenil: Departament de Salut; Departament d’Ensenyament; Departament
d’Empresa i Ocupació

25
 ORGANIGRAMA DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

Direcció General d'E xecució Penal a la Com unitat i de Justícia Juvenil

Servei de Centres Educatius Centres Educatius Àrea de Medi Obert Servei de Mediació i Assessorament Tècnic

Secció de Gestió de Centres Educatius Equips de Medi Obert Secció de Seguiment d'Expedients

26
 JUTJATS I FISCALIES DE MENORS A CATALUNYA

JUTJATS FISCALS
DE MENORS DE MENORS

Barcelona 6 18

Girona 1 3

Lleida 1 3

Tarragona 1 3

TOTAL CATALUNYA 9 27

27
 EQUIPS TÈCNICS

 FUNCIONS

 Elaboració d’informes d’assessorament tècnic al Ministeri Fiscal durant la

fase d’instrucció.

 Assessorament al torn de guàrdia de la Fiscalia de Menors sobre

conveniència d’adoptar mesures cautelars a menors detinguts.

 Intervenció en processos de mediació entre el menor i víctima o

perjudicat.

 PROFESSIONALS

 Psicòlegs, treballadors socials, educadors i mediadors integrats en equips

tècnics distribuïts territorialment.

28
 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS EQUIPS TÈCNICS

EQUIPS COORDINADOR PSICÒLEG TREBALLADOR SOCIAL/ MEDIADOR TOTAL

EDUCADOR

ET Barcelona 1 1 2 3 4 10

ET Barcelona 2 1 2 3 4 10

ET Barcelona 3 1 2 3 4 10

ET Barcelona 4 1 3 3 4 11

ET Girona 1 2 3 3 9
ET Lleida* 1 2 2 - 5

ET Tarragona* 1 3 3 - 7

TOTAL 7 16 20 19 62

*Tots els professionals treballen tant en el programa de mediació com el d’assessorament tècnic

29
 EXECUCIÓ DE MESURES DE MEDI OBERT

 PROGRAMES D’EXECUCIÓ DELS EQUIPS DE MEDI OBERT

Execució de les mesures següents:

 Llibertat vigilada
 Prestacions en benefici de la comunitat
 Tasques socioeducatives
 Seguiment del tractament ambulatori
 Seguiment de l’assistència a centre de dia
 Seguiment de la convivència familiar
 Seguiment de cap de setmana en domicili

 PROFESSIONALES DELS EQUIPS

Tècnics de medi obert organitzats en equips distribuïts territorialment

30
 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS EQUIPS
DE MEDI OBERT A CATALUNYA

EQUIPS COORDINADOR TÈCNICS PSICÒLEGS TOTAL

EMO Barcelona 1 1 10 1 12
EMO Barcelona 2 1 10 1 12

EMO Barcelona 3 1 11 1 13
EMO Barcelona 4 1 11 1 13
EMO Barcelona 5 1 10 1 12
EMO Girona 1 8 1 10
EMO Lleida 1 6 1 8
EMO Tarragona 1 8 1 10
EMO Terres Ebre - 1 - 1

TOTAL 8 75 8 91

31
 EIXOS DE L’EXECUCIÓ DE LES MESURES DE MEDI OBERT

 Cada mesura dictada pel jutge s’assigna a un Tècnic de medi obert del territori de
residència del menor.

 El Tècnic de medi obert ha d’elaborar un programa individualitzat d’execució de

la mesura, que supervisa el coordinador, i el proposa al jutge de menors.
L’elaboració té les fases següents:

 Observació, detecció i avaluació inicial dels factors de risc i de protecció que

presenta el menor. En la mesura de llibertat vigilada (LLV) es fa a través de
l’instrument SAVRY.

 Concreció dels objectius de treball i de les actuacions a realitzar amb el

menor durant la mesura.

 Execució de la mesura, avaluació del compliment dels objectius (amb

l’instrument SAVRY en la mesura de LLV), i informació al jutge cada tres mesos
mitjançant informes escrits sobre l’evolució del menor i el compliment d’objectius.

 Utilització preferent dels recursos de la comunitat (xarxa de serveis socials) per

a l’execució de les mesures, sens perjudici dels convenis i acords amb altres entitats
públiques o privades.

32
 EXECUCIÓ DE LES MESURES D’INTERNAMENT

Tipus de mesures que s’executen en centres:

 Internament en règim tancat

 Internament en règim semiobert
 Internament en règim obert
 Internament terapèutic
 Permanència de cap de setmana en centre
 Mesures cautelars d’internament

33
 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS CENTRES A CATALUNYA

CENTRE PLACES UBICACIÓ RÈGIM GÈNERE

CE L’Alzina 76 Barcelona Tancat/semiobert Nois

CE Can LLupià 76 Barcelona Tancat/semiobert Nois

CE El Segre 40 Lleida Tancat/semiobert Nois

CE Oriol Badia 14 Barcelona Semiobert/obert Nois

CE Folch i Torres 12 Barcelona Semiobert/obert Nois

Unitat Terapèutica 20 Barcelona Terapèutic Nois/noies

de Til·lers

Unitat noies 20 Barcelona Tancat /Semiobert noies

CE Montilivi – 15 Girona Semiobert/obert Nois

Unitat oberta
TOTAL 278  

34
 DOTACIÓ PROFESSIONALS EN UN CENTRE

PROFESSIONALS

Equip directiu Director; subdirector; gerent; coordinadors

Equip tècnic Psicòlegs; treballadors socials; jurista

Equip educatiu Educadors (torns de matí, tarda, nit i cap de setmana)

Equip de mestres Monitors de formació ocupacional; mestre de taller; mestres d’ensenyament,

mestre d’educació física

Equip sanitari Metge; ATS

Suport administratiu Cap d’oficina; administratius

Serveis generals Conductors; cap de manteniment; bugaderia; cuina

Equip de seguretat Equip de seguretat a torns

35
 EIXOS DE LA INTERVENCIÓ EN CENTRES

 Hi ha unes línies d’actuació educativa comuns i unificades per a tots els

centres (Línies socioeducatives) i unes circulars, instruccions,
normatives de funcionament intern i protocols, comuns, supervisats i
aprovats per la Direcció General.

 Cada centre té assignat un encàrrec definit diferent pel que fa a la tipologia

de menors que acull i al tipus de mesures que executa. El conjunt
d’encàrrecs forma el Mapa de centres que aprova la Direcció General.

 Cada centre té un Projecte Educatiu del Centre (PEC) amb una oferta de
programes determinada adaptada al seu encàrrec, que és aprovat per la
Direcció General.

 Cada menor internat té un Projecte educatiu individualitzat (PEI)

adaptat a les seves circumstàncies i als factors de risc que presenta, que
aprova el jutge de menors i que és avaluat periòdicament per l’equip de
professionals del centre.

36
36
 PROGRAMA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT
DEL MENOR (PEI)

 Quan ingressa el menor a un centre se li assigna a la Unitat de Convivència

més adequada i se li assigna a un educador del centre per a que faci les
funcions de Tutor de referència.

 L’Equip Multidisciplinar del centre (educador-tutor, psicòleg i treballador

social) elaboren el Programa Educatiu Individualitzat (PEI) a cada menor,
que es sotmet a l’aprovació del jutge. L’elaboració té dues fases:

 Observació, detecció i avaluació inicial dels factors de risc i de protecció que

presenta el menor, a través de l’instrument d’avaluació SAVRY
 Concreció dels objectius de treball i de les actuacions a realitzar amb el menor
durant la seva estada al centre i proposta dels programes en què participarà el menor

 Execució efectiva del PEI: L’equip realitza l’inici de l’execució dels

objectius de treball, l’avaluació de treball, l’avaluació trimestral del
compliment dels objectius amb l’instrument SAVRY, i la informació al jutge,
cada tres mesos, sobre l’evolució del menor a través d’informes escrits.

 Existeix un sistema motivacional per incentivar que el menor compleixi amb

els objectius fixats en el seu PEI i adaptació dels objectius a l’evolució del
menor.
37
 PROGRAMES DE CENTRES: PROCÉS D’ELABORACIÓ I
AVALUACIÓ DELS PROGRAMES EN CENTRES

 La Direcció General ha definit uns àmbits en els que els centres han
d’intervenir amb els menors. D’aquests àmbits s’ha fet una llista de
programes generals i d’actuació especialitzada que els centres han d’ofertar.

 De cada programa s’ha elaborat una fitxa tècnica amb els objectius generals i
específics que es persegueixen, els destinataris, la metodologia d’aplicació, la
forma d’avaluació i els responsables de la seva aplicació en el centre.

 De cada programa s’ha estructurat i elaborat el seu contingut.

 La Direcció General, a través de la Unitat de Programes i Innovació, fa el

seguiment quantitatiu i qualitatiu de la seva aplicació i de la seva incidència
real en els centres.

 Amb la informació s’avalua l’impacte real dels programes aplicats en els

centres i es fan, en el seu cas, els canvis pertinents en els mateixos.

 La Direcció General ha destinat a un grup de tècnics (Unitat de Programes)

per dirigir, impulsar i fer el seguiment d’aquest procés.

38
 PROGRAMES D’INTERVENCIÓ EN CENTRES

PROGRAMES GENERALS (comuns a tots els centres)

 Programa de formació reglada

 Programa de formació professional i inserció laboral
 Programa de competència psicosocial
 Programa d’hàbits bàsics i habilitats domèstiques
 Programa d’educació per a la salut
 Programa de tutoria
 Programa de reforç de l’entorn familiar
 Programa de cultura, temps lliure i oci
 Programa d’educació física i esport
 Programa de mediació cultural i diversitat

PROGRAMES D’ACTUACIÓ ESPECIALITZADA

 Programa de tractament de drogodependències

 Programa de problemàtiques de salut mental
 Programa de tractament d’agressors sexuals i violents

39