Privació de l’ús de les tecnologies en el sistema

penitenciari espanyol

Tatiana Edo Bargalló

Jana Riba Vinyeta
Mireia Capel Campillo
Universitat de Barcelona
Barcelona

Resum: En el nostre treball comencem presentant unes línies generals

sobre el Sistema Penitenciari Espanyol i el Sistema Penitenciari Finlandès
vigent. Comparem la legislació penitenciària d’ambdós països i les seves
determinades conseqüències. D’altra banda, exposem el dubte sobre si
realment la presó es basa en un sistema reeducador o més aviat en un
sistema punitiu. Posem sobre la taula els avantatges i perills que sorgeixen
respecte a la introducció de les tecnologies en el sistema penitenciari. Ens
plantegem si realment és gaire fàcil canviar la política carcerària que hi ha
establerta.

Paraules clau: Sistema punitiu, tecnologia, internet, sistema penitenciari,

persones recluses, reeducació, barreres, reinserció.

Abstract: In our work we start by presenting an overview of the Spanish

Prison System and the current Finland Prison System. We compare the
penitentiary legislation of both countries and its certain consequences. On
the other hand, we raise the question whether prison is really based on a
re-educational system or rather on a punitive system. We discuss the
advantages and dangers of introducing technology into the prison system.
We ask whether it is really easy to change the current prison policy.
INTRODUCCIÓ

Aquest treball va enfocat a la introducció de les tecnologies en el sistema penitenciari espanyol,

ja que la corresponent llei no ho contempla en profunditat. Hem volgut comparar-ho amb el
sistema penitenciari finlandès, pel fet que la llei actual contempla la introducció de les
tecnologies.

D'altra banda, hem investigat sobre els avantatges i perills que hem trobat a l'hora d'implementar
les tecnologies als centres penitenciaris. A mesura que ens hem anat informant, ens hem pogut
adonar que, a primera vista, pots trobar molts articles que parlen d’aquest tema. Tot i això,
aquesta informació estava més enfocada en la intenció de controlar i vigilar al reclús a través de
l’ús de les tecnologies (càmeres de videovigilància, per exemple). En menys mesura, ens hem
trobat amb països d’arreu del món (no és el cas d’Espanya) que parlen de la necessitat
d'introduir-les per tal de trencar amb les barreres socials i laborals que els hi separen
constantment.

Hem realitzat un estudi sobre si té alguna mena de relació el fet d’introduir les tecnologies als
sistemes penitenciaris i canviar la política carcerària basada en el respecte i les oportunitats amb
el fet que hi hagi una disminució del nombre de presoners o d’intents de fugida. En aquesta part
hem comptat amb el cas de Finlàndia, que té un canvi de política carcerària i les seves
conseqüències en l’àmbit social.

La nostra finalitat d’aquest treball ha estat donar a conèixer la possibilitat d'incorporar la

tecnologia al sistema penitenciari espanyol i les conseqüències que pot arribar a tenir, tant
positives com negatives. Donar veu a diverses perspectives en aquest tema ho creiem important,
més que la de posar en mans de les tecnologies als treballadors de les presons.

2
COS ARGUMENTATIU
Legislació penitenciària espanyola i finlandesa

Dintre del sistema penitenciari espanyol, hi ha una cultura de càstigs i sancions amb la finalitat
que la persona empresonada prengui consciència dels actes delictius comesos i les seves
conseqüències. La presó té la funció d’impedir que les persones delictives continuïn cometent
delictes i tractar de reinserir-les a la societat.

Fent referència a la legislació penitenciària espanyola, d’acord amb l’article 47 del Real Decreto
190/1996, s’estableix una limitació de cinc trucades telefòniques per setmana i la durada
telefònica no podrà excedir de cinc minuts. En canvi, la legislació penitenciària finlandesa, a la
secció 6 del capítol 12 del Imprisonment Act 767/2005, no s’estableix cap mena de limitació del
nombre de trucades per setmana ni de la duració corresponent.

La legislació penitenciària espanyola, en l’article 46 del Real Decreto 190/1996, permet

l’enviament i la rebuda de cartes o telegrames amb excepció de quan les intervencions hagin
d’intervenir per intents d’actuacions delictives o quan promoguin notícies falses que afectin la
seguretat i l’ordre de l’establiment. A la mateixa vegada, la legislació finlandesa penitenciària en
el Imprisonment Act 767/2005, tindran dret a enviar i rebre correspondència per correu, sempre
que s’inspeccioni per tal de comprovar que no contingui algun objecte prohibit, d’acord amb la
secció 1 (393/2015) del capítol 12.

La legislació penitenciària espanyola no permet l’ús del telèfon mòbil. D’altra banda, la
legislació penitenciària finlandesa, tal com diu a la secció 6a (393/2015) del capítol 12 del
Imprisonment Act 767/2005, les persones en presons obertes tindran dret a l’accés al telèfon
mòbil.

La legislació penitenciària espanyola no permet l’enviament i rebuda de correus electrònic. No

obstant això, la legislació penitenciària finlandesa, permet l’enviament i la rebuda de correus
electrònics per tal de mantenir contactes externs, per subsistència o assistència a les activitats
laborals, raons educatives, judicials, socials o d’habitatge o altra raó important d’acord amb la
secció 9 (393/2015).

La legislació penitenciària espanyola no permet l’ús d’Internet. Ara bé, la legislació penitenciària
finlandesa, permet l’ús de l’internet quan es tracti de casos de subsistència o assistència per
assumptes laborals, educatius, judicials, socials o d’habitatge o per una altra raó rellevant.

L’accés a altres llocs web que no estiguin permesos, estaran degudament bloquejats segons la
secció 9a (393/2015).

3
Per entendre-ho de manera més resumida, adjuntem un quadre que reuneix la informació que
hem obtingut de les lleis espanyoles i finlandeses.

Legislació Legislació
penitenciaria penitenciaria
espanyola finlandesa

Enviament de cartes PERMÈS PERMÈS

Trucades telefòniques PERMÈS PERMÈS

Ús de telèfon mòbil PROHIBIT PERMÈS

Ús del correu electrònic PROHIBIT PERMÈS

Ús del Internet PROHIBIT PERMÈS

Font: dades obtingudes de la legislació penitenciària espanyola d’acord amb el Real Decreto 190/1996 i de la legislació
penitenciària finlandesa segons el Imprisonment Act 767/2005.

“L’any 2015, la legislació finlandesa va permetre als reclusos obtenir accés digital als serveis
socials, educatius i sanitaris i fer videotrucades per a posar-se en contacte amb els seus familiars i
amics. Aquesta legislació tenia com a objectiu garantir els mateixos serveis que tots els altres
ciutadans, d'acord amb els principis de normalitat i igualtat. Entre 2015 i 2017, l'Agència
Finlandesa de Sancions Penals va proporcionar a totes les unitats i estacions de treball d'ús
conjunt amb accés limitat a Internet i Skype. Els reclusos també van tenir accés al servidor de
Moodle amb finalitats educatius.” (Pia Puolakka, 2021).

A la mateixa vegada, segons dades de datosmacro, a Finlàndia, l’any 2003, 69,7 de cada 100.000
habitants s’hi troben en la presó. Amb els pas del temps, hi ha hagut una disminució gradual fins
a l’any 2020, donant el resultat de 49,7 de cada 100.000 habitants.
En el cas d’Espanya, l’any 2003, 131,7 de cada 100.000 habitants s’hi troben en la presó. Amb el
temps, hi ha hagut variacions d’augments i disminucions fins a l’any 2020, amb 118 de cada
100.000 habitants.

Així doncs, relacionem la disminució de presoners a Finlàndia amb el fet que es va introduir una
política carcerària basada en el respecte, l’educació i, sobretot, en les oportunitats.

4
NÚMERO DE PRESONERS PER CADA 100.000 HABITANTS

Font: dades obtingudes de datosmacro.

5
Reeducació o sistema punitiu.

Les presons són un tema complex i controvertit, hi ha moltes persones que tenen opinions
diferents sobre quin ha de ser el seu objectiu i finalitat.

Un dels principals debats se centra al voltant del propòsit de les presons: són reeducadores o es
basen en un sistema punitiu ple de càstigs i sancions? Ens hi trobem amb diferents pros i contres
en cada posició.

Els defensors de l'enfocament reeducador de les presons argumenten que les presons haurien de
fer-se servir per reformar a les persones preses i ajudar-les a convertir-se en membres productius
de la societat. Després d’un delicte comès, creuen essencial ajudar-los en lloc de castigar-los.
Mitjançant la instrucció elemental i moral duta a terme a la presó, hi ha la possibilitat de
convertir-se en membres funcionals de la societat quan siguin alliberats. Aquest enfocament
també anima als reclusos a assumir la responsabilitat de les seves accions i fomenta la
rehabilitació en lloc del càstig.

D'altra banda, els que donen suport al sistema punitiu de les presons, argumenten que les presons
són usades per a castigar i sancionar a aquells que han infringit la llei. Creuen que les presons
han de ser utilitzades com a element dissuasiu per al crim, de manera que els delinqüents
entenguin les conseqüències de les seves accions. Aquest enfocament també permet la separació
dels delinqüents de la societat, protegint així a les persones que han patit els delictes comesos
d’aquesta persona i, en definitiva, de tota la societat.

Tots dos enfocaments tenen els seus avantatges i desavantatges. L'enfocament reeducador té el
potencial d'aconseguir reformar a les persones recluses i fer-los membres més productius de la
societat. Tanmateix, és costós implementar-ho i pot ser difícil controlar i seguir el progrés dels
reclusos. L'enfocament castigador pot considerar-se un element dissuasiu més eficaç per al crim i
més protector per a les víctimes.

El fet de sancionar i castigar a les persones empresonades, pot fer que en lloc d’aprendre noves
habilitats socials a l’hora de comunicar-se i establir una relació de qualsevol mena, s’està
accentuant la seva manera violenta de comportar-se davant dels conflictes. S’està perpetuant
d’alguna manera la continuació de cometre delictes i això pot conduir a un cicle viciós
d'empresonament.

A la mateixa vegada, el fet de tenir-los tan alienats de la societat, fa que d’alguna manera dificulti
la seva reinserció laboral i personal en el moment de sortir de la presó.

Finalment, no hi ha una única resposta a la pregunta de si les presons tenen una funció
reeducadora o punitiva, tot depèn de cada presó, comunitat i país.

6
Avantatges de l’ús de les tecnologies

Actualment, la tecnologia és una part important del nostre dia a dia com a societat i la gent
analfabeta digital cada cop queda més exclosa de la societat. Tenint en compte que la tecnologia
avança tan ràpidament i en els centres penitenciaris l'ús de les tecnologies i l'internet és
extremadament restringit, la reincorporació a la societat d'aquelles persones que han estat en un
centre penitenciari durant molt de temps ja sigui complicada de per si, aquesta bretxa digital fa
que s'intensifiqui més.

Després del nostre estudi, hem pogut veure que les TIC són cada cop més rellevants en els
entorns penitenciaris.

Si els presos tenen accés a les TIC (cercador de Google, correu electrònic, videoconferències,
etc.), ens hi hem trobat amb una sèrie d’avantatges que s’han de tenir en compte.

Permeten mantenir-se en contacte amb la seva família, amistats, coneguts, advocat o advocada,
etc., d’una manera més pròxima i immediata. A la mateixa vegada, redueix l’angoixa l’ansietat
per no poder veure tant com voldrien a les persones més properes. Tenint en compte la dificultat
de realitzar visites de persones llunyanes a la presó, l’ús d’Internet és una alternativa per aquest
tipus de casos.

Si donem el poder als presos de tenir un mòbil controlat i vigilat, serà més possible reduir la
presència de mercats il·lícits que es mouen des dels mòbils robats i il·legals, en el moment
prohibeixen tenir un a l’abast.

Els presos podrien utilitzar aplicacions com Chiper, plataformes tecnològiques de l'economia
compartida, que són inclusives i permeten trobar una feina o generar ingressos.

Els hi dona el poder de gestionar les seves pròpies finances i ser més autònoms, cosa que fa que
es responsabilitzin de la seva vida econòmica, aprenguin maneres sobre com estalviar per al seu
alliberament, siguin conscients de l’economia que tenen en aquell moment, accedir i gestionar el
seu compte bancari, poder pagar factures, etc.

Accedir a activitats educatives i recreatives, com per exemple: cursos en línia, veure pel·lícules,
escoltar música, comprar en línia, etc., per tal de millorar el seu benestar i proporcionar
oportunitats per a la millora.

A més a més, com hem pogut veure amb el darrer seminari fet pel BID1, es podria utilitzar la
realitat virtual per simular experiències al món exterior que puguin facilitar la reinserció social i
laboral, per exemple, mostrant com funcionen els sistemes de transport.

La tecnologia està en constant canvi, avança a un ritme accelerat i poques persones hi poden
arribar. Per tant, si es manté a una persona reclusa al corrent dels avenços tecnològics, serà més
fàcil la reincorporació a la vida laboral i personal en el moment que surti de la presó.

1
Banco Interamericano de Desarrollo.

7
Al cap i a la fi, fer-ne ús de les TIC es tractaria d’eliminar les barreres socials, de temps, de
distància que els hi impedeixen avançar i fer-les partícips de les seves vides, apoderar-les
d’alguna manera.

"Si els interns no es relacionen amb aquestes eines, el risc d'exclusió quan surtin serà molt
elevat" (Julio Zino, 2010).

8
Perills de l’ús de les tecnologies

L'ús d'internet en els centres penitenciaris ha sigut un tema de gran controvèrsia en els últims
anys. Això es deu al fet que l'accés a internet pot ser una eina poderosa per als reclusos i, això,
comporta riscos importants.

Segons un article de l'Oficina de Justícia dels Estats Units, "l'ús d'internet en els centres
penitenciaris pot facilitar la comunicació entre els reclusos i altres delinqüents, així com l'accés a
contingut inapropiat". El risc més gran és que els reclusos utilitzin internet per continuar
cometent delictes (trucades a la víctima, amenaces per guanyar diners, planificació de fugida de
la presó amb l’exterior, etc.)

L'Oficina de Justícia dels Estats Units, assenyala que els reclusos, a vegades, fan servir l’internet
per a comunicar-se amb persones delinqüents, dins i fora de la presó, això pot permetre'ls
planejar crims, com pot ser la d'una fugida, la qual cosa pot posar en perill la seguretat de la
presó i la seguretat pública.

A més, l'ús d'internet en els centres penitenciaris també ofereix als reclusos l'oportunitat d'accedir
i compartir informació de manera il·legal. Segons un article de la revista The Atlantic, els
reclusos han fet servir internet per a piratejar contingut i compartir-ho amb altres interns. Això
pot tenir greus conseqüències a causa del dret a la propietat intel·lectual i pot tenir un impacte
significatiu en els ingressos dels artistes i dels autors.

En conclusió, l'ús d'internet en els centres penitenciaris pot ser una eina útil per als reclusos, però
també comporta riscos importants i s’han de tenir en compte. És crucial que els funcionaris
penitenciaris prenguin les mesures adequades per a garantir amb total seguretat que l'accés a
internet s'usi amb finalitats educatives i no per a cometre delictes.

9
CONCLUSIONS

Investigant en aquest treball, hem pogut veure tota una sèrie d’avantatges i perills entorn a
aquesta introducció de les tecnologies.

Ens hem adonat que, a Espanya, si es vol treballar per una nova política penitenciària basada a
dotar d’oportunitats a aquelles persones que han comès un delicte, acceptant la possibilitat de
transformació i de canvi, no serà gens fàcil ni senzill.

Hi ha casos reals de presons on s'ha pogut implementar aquest ús de tecnologies i el que ha

acabat passant ha estat que alguns d'aquests presos han intentat utilitzar aquesta oportunitat per
fer trucades a les víctimes, planejar la seva fugida de la presó amb l'exterior o qualsevol altre
tipus de delicte. Aquests fets augmenten encara més aquest estigma de la pol·lució cap als presos.
És a dir, la principal dificultat per a aquesta implantació és la concepció del subjecte amb què
s'orienten aquestes accions.

D’altra banda, hi ha una altra part de la societat que creu que és molt positiu introduir-les.
Trencar amb la bretxa digital, empoderar a les persones recluses de les seves vides, millorar el
seu benestar, etc.

La barrera principal amb què ens trobem si volem implementar la introducció de tecnologies en
els sistemes penitenciaris, és l'estigma social que hi ha sobre aquests, en ser persones que han
comès algun tipus de delicte, una part de la societat creu que si se'ls facilita aquest accés a
tecnologies, en faran un mal ús.

Vivim en una societat que es resisteix als avenços, a noves maneres de fer i dur a terme
innovacions que impliquin trencar certes barreres socials i laborals. Només es pot obrir aquesta
possibilitat d'implementar les TIC i incloure les tecnologies a les presons si se supera la visió
reduccionista que focalitza la percepció d'aquestes persones en funció del col·lectiu a què
pertany.

Així doncs, penso que per canviar la mentalitat de la societat envers les persones que estan a la
presó, el primer pas és canviar la política carcerària. Quan això passi, serà més fàcil avançar.

10
BIBLIOGRAFÍA
Cárdenas Tinjacá, D. (2019). Alfabetización con apoyo de las TIC, de personas privadas de
libertad en la cárcel COLOMBIA).
https://www.grupocieg.org/archivos_revista/Ed.38%20(319-334)%20Doris%20Cardenas%20Tinj
aca_articulo_id513.pdf
Datos macro. (2020). España - Población reclusa 2020.
https://datosmacro.expansion.com/demografia/poblacion-carcelaria/espana
Datos macro. (2020). Finlandia - Población reclusa 2020.
https://datosmacro.expansion.com/demografia/poblacion-carcelaria/finlandia
Elvira Valdés, M. A. (2014). Presos 2.0: Comunicación y tic’s en contextos de encarcelamiento.
https://revistas.ufro.cl/ojs/index.php/perspectivas/article/view/217/177
Finlex. (2005). 767/2005 englanti - Säädöskäännösten tietokanta
https://www.finlex.fi/fi/laki/kaannokset/2005/en20050767

Juan León. (2018). Pedagogías emergentes. 14 preguntas para el debate.

https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=zQCIDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PT157&dq=+uso
+de+tecnologia+en+centros+penitenciarios&ots=FrOupeGyTU&sig=VSefOnzBPP3_9YmF7Ta3
D4iBrOM#v=onepage&q&f=true

Linde, P. (2018). Tecnologí­a contra el miedo a salir de prisión. El País.

https://elpais.com/elpais/2018/08/02/planeta_futuro/1533217302_486833.html
María Bobes. (2020). El uso de las TIC como herramienta educativa y terapéutica en el contexto
penitenciario. El proyecto Òmnia en las prisiones catalanas. RES. Revista de Educación Social.
https://eduso.net/res/revista/11/experiencias/el-uso-de-las-tic-como-herramienta-educativa-y-tera
peutica-en-el-contexto-penitenciario-el-proyecto-omnia-en-las-prisiones-catalanas
Ministerio de Justicia e Interior. (1996). BOE.es - BOE-A-1996-3307 Real Decreto 190/1996, de
9 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento Penitenciario.
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-3307
Puolakka, P. (2021). 5 Minutos de lectura Prisión inteligente: Un salto digital histórico en las
cárceles finlandesas.
https://justice-trends.press/es/prision-inteligente-un-salto-digital-historico-en-las-carceles-finland
esas/
Zurley Hernández Barajas, D. F., & Parra Carrillo, E. (2019). Eficiencia de las políticas
resocializadoras en materia de educación en el Establecimiento Penitenciario de Mediana
Seguridad y Carcelario de Pamplona (EPMSC) Norte de Santander durante los años 2015 a
2018.
http://repositoriodspace.unipamplona.edu.co/jspui/bitstream/20.500.12744/3116/1/Hern%C3%A
1ndez_Parra_2

11