Hi havia una vegada un pastor que es deia Ameli

que portava el seu ramat de xais i ovelles a

pasturar pels prats.
Però l’Ameli s’avorria. Les hores li passaven a poc
a poc i res l’entretenia.
Tan s’arribava a avorrir que un dia, per
distreure’s, va decidir enganyar la gent del
poble.
Un dia cap al vestre, quan era a punt de tornar a
casa amb el ramat, es va posar a cridar
desesperat:
- Veniu! Correu! Ajudeu-me! Que el llop se’m
menja les ovelles!
Tothom: homes, dones, nens i nenes, gossos i
gats van córrer a veure què tenia el pobre Ameli.

I els homes més valents del poble van agafar

destrals i forques, dalles, volants i escopetes i
van pujar cap al serrat per ajudar-lo contra el
llop.
Però van quedar amb un pam de nas quan van
veure que el llop no era enlloc i que tot plegat
havia estat una mentida del pastor.
I ell rient va dir: - Us he ben enredat! Avui sí que
m’he divertit.
Es va divertir tant que un altre dia, també cap al
tard, tornem-hi!
- Veniu! Correu! Ajudeu-me! Que el llop se’m
menja les ovelles!
Però ningú sortia de casa…. I l’Ameli, amb
llàgrimes als ulls i estirant-se els cabells:

- Veniu! Correu! Que aquest cop és de debó! El

llop!
Tan cridava i insistia que aquella bona gent, altra
vegada, surten de les seves cases armats amb
tot el que troben.
I altra vegada es queden amb un pam de nas
veient com les ovelles pasturen tranquil·lament.
- Us he tornat a enganyar! Reia el pastor.
I vet aquí que l’endemà mateix l’Ameli va veure
un llop de veritat. Un llop gros i afamat!
Era una fera tan espantosa que l’Ameli no es veia
capaç de fer-li front, i sense pensar-s’ho dues
vegades, va córrer, cames ajudeu-me, cap al
serrat.
- Veniu! Correu! Ajudeu-me! El llop se’m menja
les ovelles!
La gent del poble ja havia començat a sopar i no
li van fer cas.
Tothom es pensava que era una altra de les
mentides del pastor.
I així va ser com aquell deia l’Ameli ho va perdre
tot: les ovelles, els xais i la confiança de la gent.