El pagès i els cargols

Hi havia una vegada un pagès que tenia un hort

molt bonic.
Cada tarda el regava i cuidava les plantes.
Una tarda, quan va arribar a l’hort, va descobrir
que els cargols s’havien menjat mig enciam!!! El
pagès es va enfadar moltíssim.
- Això no pot ser!- va cridar.
És a dir, jo planto els enciams per a mi i no me’ls
puc menjar perquè se’ls mengen els cargols….
- Quan trobi els cargols que han fet això sabran
el que és bo!
De sobte es va sentir una veueta que deia:
- Pagès, bon pagès! No t’enfadir amb nosaltres
perquè ens haguem menjat una mica d’enciam
Els cargols van continuar:
- Entén que els cargols també hem de menjar i
que, a més a més, nosaltres no podem treballar
la terra ni plantar res de res…. No tenim
manetes!
El pagès va mirar al terra i va veure els dos
cargolets que li parlaven.
- Però no m’agrada que us mengeu el que jo
planto. – Va dir.
- Per què no us mengeu les herbes del camp en
comptes dels meus enciams?
- Doncs perquè tu ets un pagès tan bo, que
cultives les millors plantes de tota la comarca!- li
van dir els cargols.
I el pagès es va quedar tan content amb la
resposta, que des d’aquell dia planta una sola
col, només per als cargols.