El gall que no sabia cantar

Hi havia una vegada un gall que vivia en una granja. Li agradava molt
perseguir les gallines. I sempre caminava molt presumit i estirat:
-. Tinc una cresta mot maca i les meves plomes brillen, no hi ha cap gall com
jo.
Un dia la gallina més vella de la granja se li va acostar i li va dir:
-. Hola gall, tu ets molt presumit però encara ningú no t’ha sentit cantar...i un
gall ha de cantar al matí ben aviat, és la seva feina.
-. Cantar? Doncs no ho sabia – va dir el gall.
-. Dons ara ja ho saps, si no ho fas mai no seràs un bon gall.
-. Està bé, va respondre el gall, ho provaré.
I així ho va fer. Però cada vegada que es preparava per cantar s’aixecava el
vent i la pols i el feia esternudar:
-. Atxim! Atxim! I no li sortia la veu. El gall estava molt preocupat. Fins que se li
va acudir una idea. Va pujar al campanar i va començar a cantar. Tota la granja
el va poder escoltar, tots van aplaudir. I ell va ser molt feliç.
-. Ara sé que ets un bon gall i fas molt bé la teva feina.
I des de aquell dia, tots els matins puja al campanar per fer la seva feina,
cantar. Escolteu com canta.

La granota i el bou

Una granota va veure un bou i el va trobar molt bonic:

-. Que gros que és? Tan petita com sóc jo m’agradaria ser tan grossa com ell.
Aleshores la granoteta es va posar a menjar molt per tronar-se grossa com el
bou. No sempre tenia gana però continuava menjant, li deia a la seva germana:
-. Mira germana, mira si em faig tan grossa com el bou. Però la granoteta
s’anava engreixant i engreixant i gairebé no podia caminar. La seva germana li
va dir:
-. Mira germaneta per més que mengis mai podràs ser tant grossa com el bou.
Per què no vols ser una granoteta?.
Un dia la petita granota es va trobat al bou i li va dir:
-. Bon dia bou saps que et trobo molt bonic així tan gros? Vull ser com tu i per
això menjo molt. I el bou li va dir:
-. No ho facis granoteta, tu tens molta sort de poder saltar. Jo com que sóc tan
gros no ho puc fer. A mi m’agradaria saltar com tu i mai ho podré fer. La
granoteta se’n va anar a casa pensant:
-. He de tornar a menjar com abans i tornar a ser la granoteta que era per
poder saltar, té raó el bou. Des d’aquell dia la granoteta ja no va voler ser com
el bou i va tronar a ser la que era i s’ho passava d’allò més bé saltant, escolteu
com cantava.

Les gotes d’aigua

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i li agradava molt imaginar coses.