confús es retira. la nit tenebrosa Abril, de flors coronat, que a tot el món ofuscà tot el món admira. la vista penosa; Quan en un jardí d’amor mes, en una mitjanit, neix una divina flor, brilla el sol que n’és eixit d’una ro, ro, ro, d’una be, be, be, d’una sa, sa, sa, d’una lla, lla, lla, d’una ro, d’una sa, d’una be, d’una lla, d’una rosa bella, d’una bella aurora fecunda i poncella. que el cel enamora.
3.El mes de maig ha florit, 4.Arribaren els tres reis
sense ser encara, amb molta alegria, un lliri blanc tot polit adorant el rei del cel de fragància rara, en una establia. que per tot el món se sent, Oferint-li tres presents, de Llevant fins a Ponent, com són or, mirra i encens. tota sa, sa, sa, A la Ma, Ma, Ma, tota dul, dul, dul, a la re, re, re, tota sa, tota dul, a la Ma, a la re, tota sa dulçura a la Mare pia, i olor, amb ventura. la Verge Maria.