Cançons africanes

Cançó 1 Olele Moliba Makasi- Congo

Cançó de bressol del Congo cantada pels remers del riu Ulele (Kasai) vol dir alguna cosa així: “
el corrent del riu baixa molt fort, remeu, remeu...”

Cançó 2 Kye Kye Kule (pregunta-resposta)- Ghana

Tuu! Tuu! Gbovi (Ghana)

Tuu! Tuu! Gbovi!

Tuu! Tuu! Gbovi! (2)

Da da me la fie mo.

Nana me la fie mo.

Ao, de devi nye, bonu bonu po. (2)

Meka wo wo?

Poluvi ye?

Tu te,

Ne ma fui na.

Ao, vinye, megafa vio,

Ao, de devi nye, bonu, bonu, po.

LA MÚSICA AFRICANA: “Un servei públic”

Característiques generals

- és una música que té una estreta relació amb els esdeveniments de la vida quotidiana: és
present en el naixement, en la feina, en les celebracions socials o religioses...

- és una manifestació íntimament lligada a la seva funció màgica i religiosa i, per tant, el
músic africà negre és un ésser escollit que està al servei de la comunitat.

- és una música compartida per tots els membres de la comunitat: els africans generalment
no es limiten a escoltar, sinó que participen cantant, tocant instruments o ballant...

- és una música de tradició oral, en la qual no s'utilitza cap forma de notació escrita i cap
sistema teòric comparable als de la música europea o asiàtica, però que obeeix lleis molt
precises...

- gran part de la música africana és gairebé inseparable de la dansa i, per tant,

predominantment rítmica...

- gran importància del ritme, que constitueix l'element bàsic de la música africana, essent
molt freqüents les polirítmies que són la superposició de diferents ritmes...

- ús freqüent dels obstinats, és a dir, d'esquemes rítmics o melòdics que es van repetint...

- gran part de la música vocal és polifònica, amb l'execució simultània de dues línies
melòdiques o més. Les melodies solen ser d'estructura senzilla i basades en la repetició, la
variació i la improvisació...

- l'ús en el cant de 'pregunta' i 'resposta', en què la interpretació va a càrrec d'un solista i el

cor que es van alternant

Musicalment, podem dividir Àfrica en dues grans àrees: la zona Nord integrada pels països
àrabs, inclòs el Sàhara (Marroc, Mauritània, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Sudan...)i la resta
del continent, l'Àfrica negra o subsahariana (Senegal, Guinea, Ghana, Camerun, Zaire, Angola,
Zàmbia, Sudàfrica...) Entre una i altra zona hi ha hagut intercanvis d'instruments, de formes
musicals, de tècniques...
La música del NORD D'ÀFRICA (color vermell del mapa) comprèn moltes tradicions, des de la
música de l'antic Egipte fins la música 'bereber' i la música 'tuareg' dels nòmades del desert.
Les influències àrabs hi són notables, tant en la música com en la dansa. També s'hi compta la
música de Sudan i de la Banya d'Àfrica, amb Eritrea, Etiòpia, Djibouti i Somàlia (color blau cel i
verd fosc) per les similituds amb la música del Pròxim Orient. Quan canten fan servir els
'melismes', és a dir, canvien l'altura d'una síl·laba musical mentre és cantada ja que a una
síl·laba li corresponen més d'una nota.

A la regió SUBSAHARIANA la música també és present en el naixement, en el treball, en les

celebracions socials o religioses, en les activitats polítiques, en la cacera... per fer fora els mals
esperits, per rendir tribut als bons... Igualment, sol ser inseparable de la dansa. Fa servir les
POLIRÍTMIES o superposició de diferents ritmes, els OSTINATS o esquemes rítmics o
melòdics que es repeteixen i les ESCALES PENTATÒNIQUES, de cinc sons de l'escala
musical.
Hi són presents els GRIOTS, que són uns músics ambulants, molt respectats, encarregats de
preservar la memòria de la tribu, la seva procedència i característiques, els seus mites, contes,
batalles històriques i tradicions orals, que transmeten, així, de generació en generació. Són
també historiadors que memoritzen tots els esdeveniments importants d'una població:
naixements, morts, matrimonis, caceres, estacions, guerres... fent que es garanteixi que el
patrimoni col·lectius i, per tant, la cultura i el llinatge del 'clan' tinguin continuïtat.
Els GRIOTS o JELIS, com se'ls coneix entre els 'mandingues' són també els músics 'oficials' de
la societat. Només es poden casar amb altres griots. Tot i que a la cultura africana també han
arribat l'escriptura i la tecnologia informàtica, continuen tenint molta consideració i els seus
músics, griots i griotes, són reconeguts internacionalment. Així, són cèlebres els de la família
Kouyaté (Kandia, Jaliba, Tata Bambo) o en Toumani Diabaté, l'Ismael Lô, la Fatuo Guéwl, l'Ami
Koita o la Hadja Kouy. Actualment, les més cèlebres estrelles de la música pop de Mali,
Guinea, Senegal i Gàmbia són griots que han transformat composicions tradicionals en
músiques electròniques modernes. 
Instruments: djembes, agrupacions com els dum dum (3 tambors), tambor parlant, mbira
(kalimba), balafón, shekere, kora, xalam (corda), banyes d’antílop (Kudu), mijwiz (vent)...
DANSES
FUNGA: https://www.youtube.com/watch?v=effY71ss7As

Kwaheri:

http://musica-eiep.blogspot.com.es/2016/07/kwaheri-popular-de-kenia-i-tanzania.html

Patrons rellotge

https://www.youtube.com/watch?v=Ewqq-3xJFdI

Kokoleoko

https://www.youtube.com/watch?v=lCkcODlHjJo