Nom: Data:

L’amo de So Na Moixa
Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un senyor que vivia al camp, a la
finca de So Na Moixa. Aquest senyor era molt graciós i tothom el coneixia, perquè
era un personatge molt peculiar. Sabeu per què? Doncs perquè tot el que li deien,
sempre s’ho creia! Era igual si li deien que els cavalls sabien volar o que els
arbres podien caminar. Qualsevol cosa, que qualsevol persona li digués, sempre
s’ho creia!
Però hi havia una altra cosa graciosa... i és que no només es creia tot el que
li deien, sinó també, ell tenia sempre unes idees que a qualsevol altra persona li
pareixerien absurdes! Per exemple, un matí va decidir que era una bona idea
enterrar una moneda perquè creixés un arbre que fa monedes!
Un dia l’amo de So Na Moixa va anar a treballar al molí de farina. Quan va
arribar, el primer que va voler fer va ser berenar. “Però no creus que has de
treballar un poc, abans de berenar?” li varen demanar els seus companys. “No, jo
tenc gana i vull berenar ara!” va respondre. I mentres els seus companys
treballaven ell estava a l’ombra d’una olivera berenant. Passaven les hores, els
seus companys treballaven i ell encara no s’havia aixecat de davall l’olivera.
“Però no has de venir a ajudar-nos?”, li demanaven, però ell allà berena que
berena sense fer-ne ni brot mentres les hores passaven i passaven.
I així, el dia va anar passant fins que tothom se’n va anar a casa a descansar.
I ell, que passant les hores s’havia quedat adormit davall l’olivera, es va
despertar. En obrir el primer ull, el primer que va veure va ser un sac gegant de
farina que havien deixat allà els seus companys. “El dec haver de carregar jo!”,
va pensar. Però clar, va tenir molta peresa de posar-se a treballar ja al final del
dia, tot sol i tampoc no sabia com ho havia de fer, perquè aquell sac pesava molt!
Va passar una estona, i la peresa de carregar el sac de farina es feia cada
vegada més i més gran, fins que va notar que aquell dia feia molt i molt de vent!
En aquest moment, l’amo de So Na Moixa va tenir una de les seves idees… “Com
que fa vent, puc amollar la farina a l’aire, i així arribara fins a casa meva!” I així
ho va fer. “En arribar, només l’hauré de recollir i tornar-la a guardar al sac!” I va
començar a tirar farina i més farina al vent, pensant que així arribaria volant fins
a casa seva.
I d’aquesta manera va ser com l’amo de So Na Moixa va perdre la seva
farina, tirant-la al vent. En arribar a casa seva ben content per haver tengut
aquella idea, va comprovar que la farina no havia arribat. I es que el vent, li va
fer aprendre una bona lliçó!