UNA NIT MISTERIOSA AL BOSC

A mi m'encantava saltar pel bosc, em podia passar el dia fent-ho, i fins i tot de nit hi
anava a saltar amb en Cosimo, que era el meu millor amic des dels quatre anys. En
Cosimo era un nen molt simpàtic, alegre, generós i una miqueta entremaliat. Un dia
en Cosmo i jo vam decidir anar l'endemà a dormir al bosc "verdet", era el nom que li
havíem posat.En Cosimo es va presentar a les quatre de la tarda davant de casa
meva, cosa que em va semblar una miqueta estranya, ja que havíem quedat a les
cinc en punt.

-Què fas aquí tan aviat?- li vaig preguntar.

-És que no m'havia recordat que havíem quedat a les cinc, em va contestar
amb una veu vergonyosa.

Vam entrar a casa, en Cosimo em va demanar un got d'aigua, que si podia ser freda
millor, cosa que em va sorprendre, en Cosmo mai bevia aigua freda, encara que fos
l'estiu, em va estranyar moltíssim.

- Des de quan tu veus aigua freda?- li vaig preguntar amb un to de veu

seriós.Jo des de sempre, em va contestar molt nerviós.
- Una cosa Timo vaig anar ahir al bosc sense dir-to.Com que vas anar-hi? -li
vaig preguntar molt enfadat. És que estava molt avorrit, i vaig decidir anar-hi
a fer un passeig.

Sabia que en Cosimo m'amagava alguna cosa, però el que no sabia és que va anar
al bosc sol, sense cap mena d'acompanyament.El bosc "verdet" era un bosc gegant,
però molt misteriós, hi havia vegades que les fulles dels arbres eren grogues i al dia
següent era de color lila, cosa que no era possible, quasi mai vaig veure un arbre
amb fulles liles.Ja eren les cinc en punt, en Cosimo i jo vam preparar tot el que
necessitaríem per poder acampar al bosc, vam agafar mantes, menjar, coixins, etc.

Després de sortir de casa vam agafar el camí cap al bosc. Hi vam arribar cap a les
set, ja era gairebé fosc, se sentien sorolls molt forts i intensos, en Cosimo va
començar a espantar-se.

-Va, comencem a acampar que aviat es farà fosc.

-D'acord, va... I la tenda d'acampada on és?
-No l'havies agafat tu?
-Em vas dir que l'agafaries tu.

En Cosimo va proposar anar a casa a buscar-la i jo vaig acceptar i em vaig quedar

tot sol al bosc, amb un fred espectacular. De sobte vaig començar a sentir sorolls
molt estranys ii les fulles es començaven a moure molt i molt fort. Hi havia una
ombra que es movia darrere d'un arbre, començava a posar-me molt nerviós.
Després d'uns minuts intensos, vaig anar a veure el que hi havia darrere de l'arbre,
és quan va saltar sobre meu una estranya criatura i vaig fotre un crit.