Lectura 13

Històries del meu barri

Prop de casa hi ha un edifici vell que sempre

està tancat. Damunt la porta hi ha un cartell
que diu «Cine». L’altre dia en tornar de l’escola,
els meus amics i jo ens vàrem adonar que
l’edifici tenia uns forats per on es podia veure
l’interior.
Quan vàrem mirar dins, ens vàrem endur una
sorpresa. Faltava un tros de sostre, però
encara quedaven algunes files de butaques
espenyades i brutes. A les parets hi havia
pintades les cares d’unes persones que
somreien, però no sabíem qui eren. En arribar
a casa ho vaig dir a ma mare. «Heu vist el cine
vell –em va dir–. Jo quasi ni me’n record, però
la padrina de segur que en sap moltes
històries».
La meva padrina em va contar que, fa molts
d’anys, era el millor cine del barri. Després va
treure el seu àlbum de retalls, on guarda molts
records. Tenia fotos de revistes i diaris antics
on es veia el cine quan era nou. Allà hi havia
les pintures que havíem vist, però netes
i lluents. La padrina va explicar que són les
cares d’actors i actrius que varen ser molt
famosos.
També guardava a l’àlbum unes entrades
del cine. Les entrades eren del dia en què
va conèixer el padrí i varen començar a
festejar.
Aquest cine té més història del que
em pensava. I jo creia que només era
un edifici vell i brut!

144 Lectures de Ciències Socials Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.