TEMA 1 : CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPNICA.

1.- LA UNI DINSTICA. 1.1.- Lascens al tron dels Reis Catlics. -Castella: Problema de successi dEnric IV : Guerra civil (1474-1476) Joana la Beltraneja Filla Suport Portugal. Isabel I de Castellagermana Suport Corona dArag 1469 Casament amb Ferran dArag. Victoria dIsabel Batalla de Toro 1476 Tractat dAlccoves 1479.

-Arag: - 1410 Mort Mart lHum - Joan II

resolucin Comproms de Casp 1412

Ferran I

Lluites socials a Catalunya -Remences contra els senyors feudals. -Lluita pel poder municipal: Biga /Busca.

Conflicte poltic

- Conflicte per lherncia de Navarra amb Carles. -Prdua de Rosell i Cerdenya. -Declaraci guerra de la Generalitat de Catalunya. - 1479 Ferra successi de Joan II.

1.2.- La Uni religisa. Creaci del Tribunal de la Santa Inquisici 1478. - 1492 conversi obligatoria de tots els jueus o expulsi i expropiaci dels bns. - 1499 baptisme obligatori dels mudjars a Granada, revolta , que culmina amb la conversi forada 1502 .

1.3.- La Poltica Expansionista. Pennsula Ibrica: -Granada (1482-1492) -Canries Tractat dAlccoves. -Rosell i Cerdanya: (1493). -Navarra: ocupaci militar (1512), annexi Castella (1515). -Portugal: amb polca matrimonial : 1 Isabel 2 Maria. Poltica matrimonial: Funci allar Frana. Portugal : - Isabel - Manuel el Afortunado -Mara - Manuel el Afortunado Austria: - Joan Margarita dustria. (mor Joan). -Joana - Felipe dustria Anglaterra: -Catalina -Enrique VIII Carlos I. Mara Tudor. Isabel. Felipe II

Fora de la Pennsula Ibrica: -Sud dItalia: Npols i Siclia. -Nord dfrica: Melilla(1497) , Or, Trpoli, Alger (1505). -Descobriment dmerica: (1492). 2.- LENFORTIMENT DEL PODER MONRQUIC. 2.1.- LImperi de Carles V. - Ferran el catlic mor 1516 succeix seu net Carlos I (fill de Joana la loca Felip dustria.

- Carles I va heretar : Isabel de Castella: Castella Canries Navarra Melilla- Or- Trpoli- Alger- ndies. Ferran dArag: Arag Npols-Siclia-Rosell-Cerdenya. Maria de Borgonya: Ducat Franc- Pasos Baixos-Luxemburg. Carles V (1519) Maximili dustria: territoris austriacs- Milanesat- dret a limperi Alemany .

2.1.1.- La poltica imperial del rei. - Aixecament de les Comunitats Castellanes (1519) . Les Juntes municipals i petita noblesa es revolten contra labsolutisme i la nova cort extranjera. -Les Germanies a la corona dArag : revolta social contra les carregues impositives.

2.1.2.- La poltica imperial. - Enfrontaments amb Frana per el Milanesat i Navarra. -Enfrontaments amb limperi Turc. -Enfrontaments amb els prceps protestans alemanys. 2.2.- El poder de Felip II. Objectius de Felip II: Mantenir lhegemonia i defensa del catolicisme. 2.2.1.- Els conflictes exteriors. -Frana: 1557 Espanya derrota a Frana a la Batalla de San Quintn. -Pasos Baixos: Revolta calvinista, que enfronta a Anglaterra, Frana i Pasos Baixos amb Espanya. -Anglaterra: Derrota de lArmada Invencible 1588. -Turcs: pel Mediterrani, victoria espayola a Lepant 1571. 2.2.2.- La poltica interior. - Centre poltic i administratiu Madrid 1561. - Revolta dels moriscos 1568. 3.- CRISIS, CONFLICTES I DECADNCIA DE LA MONARQUIA HISPNICA. 3.1.- El regnat de Felip III. Felip II favorit duc de Lerma. Aturada poltica bllica : - Anglaterra. Pau de Londres 1604. - Pasos Baixos. Treva dels 12 anys 1609. Expulsi dels moriscos 1609. Guerra dels Trenta anys (1618-1648) 3.2.- El regnat de Felip IV. Felip IV favorit Comte duc dOlviares. Pau Ausgburg (1555).

Poltica exterior: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) , fi conflicte Pau de Wesflia (1648)= independencia de les Provncies Unides i la fi de lhegemonia hispnica a Europa. Guerra amb Frana: pel suport als protestants a la Guerra dels Trenta anys , acaba amb la Pau dels Pirineus (1659), on Espanya cedeix el Rossell i la Cerdenya.

Poltica interior: Intent de reforar el poder del rei es va fer retallant lautonomia dels diferents reialmes, aix va derivar en la rebelli dels Portuguesos i catalans.

Portugal obt la independencia 3.3.- El regnat de Carles II. - La guerra de Successi.

Catalunya 1640-1652 La guerra dels Segadors.

4.- LA DESFETA CATALANA EN LA GUERRA DE SUCCESSI. 4.1.- La guerra de Successi. - 1701 La Gran Aliana de lHaia contra el bloc Borb. -1707 derrota de Valncia i Arag. 1714 Catalunya. - Consolidaci de Felip V i prdua de lleis i institucions als territoris de la corona dArag. 4.2.- La derrota catalana. - 1705 Pacte de Gnova. -1711 mor lemperador Josep I dustria = Arxiduc Carles nomenat emperador. -1713 Tractat dUtrecht = fi conflicte internacional. - 11 setembre 1714 derrota de Catalunya. 4.3.- La Nova Planta. - Prdua dinstitucions dautogovern = Consell de Cent, les Corts i la Generalitat. - La Nova Planta = nova administraci absolutista i centralitzada. - Capit General control poltic i militar. - Divisi territorial de Catalunya = 12 corregiments. - Intendent = responsable de mantenir lestructura administrativa i militar. - Castellanitzaci del funcionariat pblic. 4.4.- Una integraci forada. -Estudis universitaris centralitzats a la Universitat de Cervera. -Castell llegua oficial de la Reial Audincia i corregidors. - 1768 Reial Cdula dAranjuez fa al castell llengua nica de lensenyament. PERDUES.

4.5.- Els memorials de greuges. - Memorials de greuges 1760 eren escrits on es reivindicaven un model administratiu ms adequat . 5.- ECONOMIA I SOCIETAT ENTRE ELS SEGLES XV I XVIII. - Manteniment de les estructures socioeconmiques. - Perode de constants crisis demogrfiques i de subsistencia. - S. XV = perode de transici edat mitjana a moderna. - S. XVI i XVII = transici del rgim feudal a rgim senyorial. - S. XVIII = perodo convuls de reformes dorganitzaci social i econmica. - Economia basada en agricultura i ramaderia, amb una industria artesanal urbana. - Catalunya s. XVIII desenvolupa un model dagricultura especialitzada. - Junta Particular de Comer i Decrets de lliure comer amb Amrica, promou desenvolupament econmic de Catalunya. - Escoles de formaci profesional i investigaci en noves tcniques de conreu.