EL COLOR

DEFINICI

COLORS PRIMARIS I SECUNDRIS De tots els colors que existeixen, es distingueixen tres colors bsics, denominats primaris, amb els quals sobtenen tots els altres ja que tenen la mxima saturaci i puresa. Aquests tres colors primaris sn el groc, el magenta i el blau cian. Si mesclem aquests tres colors a parts iguals obtindrem un color gris obscur casi negre depenent de la qualitat de les pintures. Mesclant els colors primaris de dos en dos obtenim els colors secundaris: Groc + magenta = vermell Magenta + Blau cian = violeta Blau Cian + Groc = verd La disposici ordenada dels sis colors, constitueix el denominat cercle cromtic EL CERCLE CROMTIC

Entenem per color a una sensaci que percibim grcies a lexistncia de la llum i a la disposici dels nostres ulls. Des del punt de vista fsic obtenim la idea de color com llum quan observem com es comporta la llum blanca quan travessa un prisma de vidre. El raig de llum es descompon en els colors de lespectre cromtic: (larc de sant Mart) vermell, groc, verd, blau, violeta i magenta. Els objectes tenen la propietat dabsorbir o reflectir certes qualitats cromtiques de la llum. Quan la llum incideix sobre un objecte, aquest absorbeix la radiaci lluminosa i rebutja la corresponent al color de que est dotat Aix, quan deim que veiem el color dun objecte, ens estem referint a la impressi que ens produeixen aquells rajos de llum reflectits per lobjecte captats per la nostra retina. GAMMES DE COLOR

La gamma s la gradaci de colors que mantenen entre s El cercle cromtic est format pels tres colors primaris i els tres una relaci de proximitat en el cercle cromtic. Tamb secundaris, amb diversos tons intermedis. Els colors que es formen una gamma els colors que porten una part dun color troben els uns davant dels altres sanomenen colors oposats. com. Per aix, una composici feta amb una gamma de color s harmnica. Les gammes ms freqents sn: Gamma de colors freds (blau, verd i violeta). Gamma de colors clids (vermell, taronja i groc). Gamma de colors pastel, matisats amb blanc. Gamma de colors foscos, matisats amb negre. Gamma de grisos, matisats amb blanc i negre. COLORS FREDS I COLORS CALIDS HARMONIA I CONTRAST En general es pot dir que una composici s harmnica quan Els colors, sn tamb un instrument de comunicaci de est resolta a partir de tons fonamentals propers en el cercle sensacions, se classifiquen en dos grans grups: els colors cromtic, s a dir, a partir de tons afins. freds i els colors clids. Tamb es considera harmnica una combinaci de colors en Sn colors freds el verd, el blau i el violeta, i expressen un qu cadascun tingui una part dun color que sigui com a tots cert allunyament, serenitat i en alguns casos tristesa. els altres. Sn colors clids el groc, el taronja i el vermell, i expressen Una composici de contrast s quan en una composici es fan lluminositat, alegria i dinamisme. servir expressament colors complementaris sense modificar-ne el valor ni la saturaci. COLORS COMPLEMENTARIS I HARMONICS QUALITATS DEL COLOR Les qualitats del color se classifiquen en tres: Colors harmnics sn aquells que es troben en proximitat El to: El to s la mateixa qualitat del color. Tots els immediata en el cercle cromtic. colors del cercle cromtic sn tons: els primaris, els Sn colors harmnics, per exemple, el taronja i el vermell, el secundaris i les mescles corresponents. Es poden usar blau i el verd. com a sinnims els termes mats i color. Colors complementaris sn aquells que estan oposats en el El valor: Un to pot arribar a un grau mxim de cercle cromtic. lluminositat o a un grau mxim de foscor. La Quan barregem dos colors complementaris ens dona el lluminositat tendeix al blanc i la foscor, al negre. Amb negre. pintura, es pot aconseguir la gradaci del to si Sn colors complementaris els segents: safegeixen quantitats de blanc al color triat. El violeta s complementari del groc. La saturaci: Quan un to sacosta al color El verd del magenta fonamental, s a dir, gaireb no sha barrejat amb El vermell del blau cian. altres tons, es diu que t un grau alt de saturaci. Aix doncs, un color fonamental t el grau mxim de saturaci.