LLOREN GARCIAS FONT, CIENTFIC I PROMOTOR CULTURAL

la cincia a les Illes Balears / 10

Mireia Garcias i Guillem X. Pons (Eds.)

LLOREN GARCIES I FONT, CIENTFIC I PROMOTOR CULTURAL

Presentaci: Hble. Sra. Pilar Costa Serra
Consellera dInnovaci, Interior i Justcia

Prlegs: Dr. Josep M. Ninot Sugraes

President de lInstituci Catalana dHistria Natural (ICHN)

Sr. Antoni Maria Grau Jofre

President de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB)

Dr. Antoni Real Ramis

President del Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears

Dr. Joan Lloren Garcias Truyols

Farmacutic

Coberta: Lloren Garcias Font a la primera dcada del segle XX. Primera edici: maig 2011 De lintroducci: Pilar Costa Serra Del prleg: Josep M. Ninot Sugraes Del prleg: Antoni Maria Grau Jofre Del prleg: Antoni Real Ramis Del prleg: Joan Lloren Garcias Truyols Texts facsmils hereus de Lloren Garcias Font Lapotecari Pujamunt un ciutad de la part forana: Mireia Garcias Buades Lloren Garcias Font a travs de la premsa local: Pilar Garcias Maas Lloren Garcias Font un naturalista inquiet: Guiem X. Pons Buades La tasca botnica de Lloren Garcias Font a travs del seu herbari personal: Arantzazu Molins, Josep Antoni Rossell i Miquel ngel Conesa El Museu Regional dArt i les colleccions naturalstiques: Catalina Artigues i Toni Muoz Direcci de la collecci: Joan March Noguera Daquesta edici

Carrer Francesc Salv i Piz, s/n 07141 Es Pont dInca (Marratx) Mallorca Producci: GBR Produccions Grfiques Carrer Bartomeu Castell, 32 07007 Palma (Mallorca) Tel. 653 54 56 76 ISBN: 978-84-15081-70-8 Depsit Legal: PM 788 - 2011

NDEX
Presentaci: Pilar Costa Serra Prleg: Dr. Josep M. Ninot Sugraes Prleg: Sr. Antoni Maria Grau Jofre Prleg: Sr. Antoni Real Ramis Prleg: Sr. Joan Lloren Garcias Truyols Agraments Lapotecari Pujamunt un ciutad de la part forana, per Mireia Garcias Buades. El captol El Museu Regional dArt amb la collaboraci de Mara ngela Garcias Truyols Lloren Garcias Font a travs de la premsa local, per M. Pilar Garcias Maas Lloren Garcias Font un naturalista inquiet, per Guillem X. Pons Buades Lloren Garcias botnic Lloren Garcias ornitleg Lloren Garcias entomleg Lloren Garcias malacleg Lloren Garcias geleg i paleontleg Lloren Garcias bioespeleleg Bibliografia La tasca botnica de Lloren Garcias Font a travs del seu herbari personal, per Arantzazu Molins, Josep Antoni Rossell i Miquel ngel Conesa El Museu Regional dArt i les colleccions naturalstiques, per Catalina Artigues i Toni Muoz Facsmils de les seves publicacions cientfiques, documents, articles de la revista Llevant i fotografies 279 263 243 21 133 140 168 198 211 223 225 232 238 9 11 13 15 17 19

[7]

ndex Facsmils de les seves publicacions cientfiques Facsmils de documents Facsmils de la Revista Llevant Fotografies ndex onomstic

281 283 437 459 475 483

[8]

PRESENTACI

Hble. Sra. Pilar Costa Serra

Consellera dInnovaci, Interior i Justcia

Aquest llibre sobre l'apotecari Lloren Garcias (1885-1975) posa de manifest que els illencs, a les primeres dcades del segle XX, eren capdavanters a les institucions cientfiques que es creaven arreu dels Pasos Catalans. Un molt jove Lloren Garcias era present en el moment de la creaci de la Instituci Catalana d'Histria Natural (1899), societat cientfica modlica entre les de la seva classe. Garcias s'implic des de lpoca d'estudiant a la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona en les tasques cientfiques de la Instituci Catalana dHistria Natural mitjanant la collaboraci amb un futur capdavanter de la cincia espanyola ms avanada, Antoni de Zulueta (1885-1971). L'estada a Barcelona de Lloren Garcias per estudiar farmcia fou decisiva per formar la personalitat de Garcias Font. De Catalunya foren les seves principals amistats personals i cientfiques, com ara els naturalistes Joan Baptista d'Aguilar, els germans Josep i Salvador Maluquer i, tamb a Catalunya, va intimar amb el mallorqu Joan Alzina Melis, futur psiquiatre de renom, lamistat del qual seria per a tota la vida. A Catalunya es va fer catalanista de la m de noucentistes com ara el poeta Josep Carner i a Catalunya es va reafirmar el seu catolicisme catalanista i social de la m dels congregants naturalistes de Sant Llus Gonaga. De Catalunya foren els botnics amb els quals ms es va relacionar Garcias ja des de Mallorca, com Pius Font i Quer o Antoni de Bols i el seu fill Oriol, entre molts altres. Un vegada retornat a Mallorca per exercir la seva professi d'apotecari a Art, va mantenir tots els lligams amb les distintes institucions catalanes amb les quals havia connectat a l'poca d'estudiant i es va convertir en un promotor d'iniciatives per a la promoci integral del seu poble, com lassociaci cultural Minerva, la revista Llevant , una caixa rural, un sindicat agrcola, el Museu Regional d'Art amb les seves distintes seccions (cincies naturals, arqueologia, etnologia). Com a cientfic va publicar a les revistes naturalistes catalanes i es va convertir en el cientfic de referncia amb qui volgueren connectar tots els naturalistes que varen venir a investigar a Mallorca entre la primera dcada del segle XX i els anys setanta d'aquest segle. Alguns dels cientfics de primer nivell que reberen la seva ajuda durant aquests anys foren, de manera no exhaustiva els gelegs, com el mallorqu Bartomeu

[9]

Darder o el francs Paul Fallot, el botnic americ Hermann Knoche o el tamb botnic itali Sandro Pignatti o l'ornitleg Adolph von Jordans, entre molts d'altres. Va ser fundador de la Societat d'Histria Natural de les Balears l'any 1948 i fou un soci actiu daquesta fins a la seva mort. En el vessant de catalanista convenut va ser fundador l'any 1923 de l'Associaci per la Cultura de Mallorca i signant del Manifest de resposta als catalans l'any 1936. Per totes aquestes coses, Lloren Garcias Font fou quelcom ms que un farmacutic, botnic i naturalista, fou un "ciutad " amb tota la plenitud de la paraula. La seva trajectria des de la seva joventut, les seves cartes, les seves iniciatives, o els seus escrits a la revista Llevant evidencien la seva preocupaci pels problemes d'Art, el seu poble; l'economia, lagricultura, l'aigua, el tren, la urbanitzaci, l'educaci, etc. Per s que, a ms, Lloren Garcias es preocupava del que passava a Catalunya, a Espanya o al mn, i opinava sobre el que veia des de la seva ptica de catalanista de Mallorca, autonomista, conservador i catlic per damunt de tot. Si avui dia parlam de venatge universal i del fet que ens preocupen no tan sols els problemes de les institucions o els territoris en qu es desenvolupen les activitats quotidianes, sin tamb els problemes que pugui tenir una comunitat o un sector social a les antpodes del nostre territori natural, Garcias Font tenia els mateixos sentiments fa aproximadament cent anys. s, doncs, aquest tarann de ciutad global el que proporciona una dimensi especial a l'artanenc universal que va ser l'apotecari Pujamunt, Lloren Garcias Font. Esper que aquest llibre, que cont l'essencial de les seves publicacions cientfiques, es converteixi en un merescut homenatge tamb a la seva persona.

[10]

PRLEG

Dr. Josep M. Ninot Sugraes

President de lInstituci Catalana dHistria Natural (ICHN)

Fa de molt bon prologar aquest llibre, que ens recorda qui va ser en Lloren Garcias Font. Repassant la seva vida acadmica, cientfica i professional, shi endevina un home molt capa en totes aquestes vessants, i tamb profundament comproms amb la realitat social que lenvolt. Hi degu fer molt, durant la seva infantesa, lambient familiar intellectual fill del farmacutic dArt, i net o nebot de mestres, metges i apotecaris. Amb tot just quinze anys, Lloren Garcias obt el ttol de Batxiller, i s adms a la Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona, per a cursar-hi els estudis de Farmcia. Esperonat per la seva vocaci naturalista, sinteress sobretot per la qumica, la mineralogia, la botnica, la fsica, Aquella Universitat dels inicis del segle XX aplegava un interessant conjunt dacadmics, que mantenien un ambient de gran responsabilitat envers la cultura. All, ms enll d'una slida formaci cientfica, en Lloren Garcias reb una forta influncia de professors i companys amb diferents interessos, per tots profundament amants de la cultura: l'histria, l'art, la literatura. Tots, tamb, profundament valedors de la catalanitat. Junt amb alguns dells, el 1902 ja forma part de la Instituci Catalana de Cincies Naturals. Aviat, el 1904, lesperit crtic i creatiu del grup on ell es movia (una desena), els du a refundar una escissi daquella primera Instituci, i creen la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN). Tot fa pensar que en Lloren Garcias es trobava ben a gust amb lesperit de la naixent Instituci, que compaginava les nsies per aprendre de la natura, molt fortes en els joves estudiants com ell, amb el rigor cientfic i el mestratge dels membres ja consagrats, com eren els grans naturalistes Joaquim Barnola, Jaume Pujiula, Joan Cadevall o Pius Font i Quer. Durant els seus anys destudiant des de Barcelona, i desprs des d'Art, s molt present en les activitats de la Instituci. Ja el 1905 nesdev el secretari, i tamb el nomenen ajudant botnic dAntoni de Zulueta, que era el responsable de les colleccions cientfiques de la Instituci. Sn freqents les seves publicacions al Butllet de la ICHN, moltes de caire botnic, i altres relatives a minerals, ocells o artrpodes. En general es tracta de notes curtes, relatives a la seva terra natal, Mallorca. Per tot i aix,

[11]

sesforava a donar una visi no simplement localista a les seves contribucions, sin que les emmarcava en el context cientfic del moment. Amb els anys, i ja ben establert a Art, no abandona lactivitat de publicaci, per la reparteix entre daltres revistes cientfiques (com s el Bollet de la Societat d'Histria Natural de les Balears, o Collectanea Botanica) i peridics d'abast ms ampli. Entre aquests, destaca sobretot Llevant, on public un gran nombre d'articles curts, tant de divulgaci cientfica, com sobre aplicacions agronmiques i sanitries, o d'altres de caire social. Lesperit de voler aprofundir en el coneixement de la natura i de divulgar-lo es troba darrere la creaci dun herbari personal molt notable, amb gaireb 7.000 mostres; en el seu paper en la formaci del Museu Regional d'Art, on va bastir una bona collecci ornitolgica; o en la creaci i impuls de diferents entitats associatives, com ara la Societat dHistria Natural de les Balears. En aquestes, desenvolup una important tasca divulgadora, en forma de conferncies cientfiques i de guiatge dexcursions naturalstiques. Home dmplia formaci cientfica i humanstica, sesfor per acostar el coneixement als seus conciutadans per tots els mitjans al seu abast, conscient que li pertocava fer aquest paper. Alhora que transmetia coneixements i estimaci per la natura, ho feia amb el convenciment que calia emprar i reforar la llengua catalana en lmbit cientfic i tcnic, car aix lacostava a laudincia, i alhora enriquia i perfilava la llengua. La llarga postguerra va dur tot de dificultats per a desenvolupar les activitats que tan b feia. Fora de lmbit local es va fer difcil mantenir activitats associatives, i ms si eren en catal. En Lloren Garcias no va poder viure ja la represa de moltes d'aquestes associacions, que esdevingu a partir dels anys setanta. Passats els anys, s ben de justcia que recordem els qui, com ell, posaren uns bons fonaments al que avui sn les societats cientfiques i de defensa de la natura.

[12]

PRLEG

Sr. Antoni Maria Grau Jofre

President de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB)

UN SOCI EXEMPLAR Entre la gent que ha conreat la cincia, els ideals poltics, la cultura, la societat, el fer poble,... a les Illes Balears hi ha molt poques persones que es puguin destacar en camps tan diversos com ho feu Lloren Garcias Font (1885-1975). Tenia uns bons coneixements dentomologia, dornitologia, de malacologia, de geologia, de paleontologia,... i, com no, uns excellents coneixements de botnica. En aquest volum de la collecci la cincia a les Illes Balears es dona una completa visi de la seva persona i del seu tarann. Durant la primera meitat del segle XX Garcias Font fou una rara avis de la cincia de les Balears. Garcias Font va ser un dels grans dinamitzadors de la botnica de Mallorca durant bona part del segle XX. Ja essent estudiant del preparatori de farmcia el ms segur estava present a la rebotiga de Llus Soler i fou testimoni de la creaci de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN) el 3 de desembre de 1899, fou soci fundador de la Instituci Catalana de Cincies Naturals (ICCN) i de la refundaci de la ICHN, aix mateix fou uns dels socis fundadors i amb ms empenta de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB) i al mateix any (1954) de la Sociedad Espaola de Ornitologa (SEO). Garcias Font va entendre que lassociacionisme s fonamental per poder tirar endavant projectes collectius, en front dels individuals, i comptar amb informaci de primera m del que se cou, cientficament, a la Societat. Els seus articles cientfics es publicaren primer al Butllet de la Instituci Catalana de Histria Natural (Barcelona), desprs al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears (Palma de Mallorca) i finalment, els seus darrers tres articles a Collectanea Botanica (Barcelona). Aix mateix, recollect un nombrs herbari que est actualment ben conservat i informatitzat a la seu de la SHNB i fou un dels fundadors del Museu Regional dArt, i anima mater de la secci dHistria Natural a la qual va aportar totes les seves aus, molluscs, insectes, fssils,... Les colleccions de cincies naturals exposades en museus sn un recurs de valor cientfic i didctic incalculable. Els museus de cincies naturals tenen una funci primordial que s la dapropar el pblic amb els seus continguts, a on la divulgaci, el

[13]

carcter educatiu i el sentit ldic formen part de la seva essncia. Els museus que divulguen cincia i recolzen la seva ensenyana es poden veure com a plataformes naturals per a propiciar que el pblic tengui accs a la cultura cientfica. La biodiversitat de la pennsula dArt es veu reflectida a les vitrines del seu museu. Aix ha propiciat que diferents cientfics hagin pogut estudiar part daquesta biodiversitat, per donar a conixer espcies que no havien estat citades o tenir constncia de la presncia despcies en el passat que ara sn molt rares. Garcias Font comenta la histria del vell mar (Monachus monachus) de cala Gat (Cala Rajada) i conserva el seu crani al Museu, de labundncia de Cicindellidae a les costes dArt, de la presncia dun salroig (Carcharodon carcharias) capturat a Capdepera i meticulosament mesurat, daucells rars com fou la troballa dun pelcan (Pelecanus onocrotalus) a sAlbufera o els milenars de plecs dherbaris conservats a dinstints institucions,... tots ells sn patrimoni cientfic que est compartint amb nosaltres. Com a president de la Societat, me considero hereu daquests pioners de la Histria Natural que en uns moments ben complicats de la histria del nostre pas constituren la llavor duna entitat que avui en dia compta amb una bona salut i amb illusi per continuar treballant, per donar a conixer aquells valors que ens varen transmetre, generaci rera generaci, els nostres socis fundadors. Fins ara, alguns de nosaltres noms coneixem el Lloren Garcias Font naturalista, bsicament botnic. Emper grcies a la lectura daquests textos hem observat una persona treballadora, humil i sensible, un home molt religis, un personatge amb unes clares conviccions regionalistes, un defensor dels treballadors que va promoure els sindicats agraris, un divulgador de la cincia i la cultura en la premsa local (a la publicaci peridica Llevant shan comptabilitzat 38 articles). Tal com comenten els editors, les seves cartes han estat un llibre obert per comprendre la relaci amb multitud de cientfics amb qui mantingu contacte. Moltes daquestes missives anaven encaminades a sollicitar de Garcias Font tal planta, tal llavor, tals insectes o aus. Aix indica la seva bona predisposici per ajudar en tot el que est en les seves mans. Altres eren de sollicitud dajut per facilitat visites o contactes per la zona dArt, per visitar les coves del llevant de Mallorca, o per acompanyar en excursions botniques, zoolgiques o geolgiques. Ca seva, a Art, fou punt de trobada de molts de cientfics que lanaven a visitar, volien esser guiats per ell per la pennsula de Llevant o per visitar el Museu Regional dArt amb un guia de luxe. Per a lelaboraci daquesta completa biografia ha estat imprescindible la collaboraci dels seus hereus que han autoritzat trescar entre els seus documents, els seus quaderns de camp i la seva important documentaci epistolar, el contingut duna persona dedicada en cos i nima a la defensa de la cultura daquest pas. La Societat dHistria Natural de les Balears aix com tots els que ens hem nodrit dels coneixements i valors que ens han impregnat personatges com Lloren Garcias Font tenim moltes deutes pendents de gratitud amb aquestes persones que shan esforat en aplanar-nos el cam als que hem vengut darrera.

[14]

PRLEG

Sr. Antoni Real Ramis

President del Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears

El llegat de lapotecari Pujamunt. Afortunadament hi ha persones que intervenen activament en tot el que els envolta i que fan una passa endavant per entendre i millorar el mn on vivim. Aquest mn (ms b un univers sencer, en el cas de Lloren Garcias) era tan ric i vast en lapotecari Pujamunt com tamb ho era la seva vitalitat. Lloren Garcias va pertnyer a una generaci de gent decidida a conixer i fer pbliques les raons que mouen la naturalesa i la cultura, dos mbits aparentment diferents, per que lapotecari dArt ens va mostrar com un nic procs format per vitalisme i comproms extrems. Lloren Garcias fou capa de gaudir i meravellar-se amb la naturalesa de tal forma que ell mateix, a travs de la seva curiositat, intelligncia i vitalitat, nextragu secrets que fins aquell moments romangueren ocults a lhome. Fill i pare dapotecaris, Lloren Garcias va viure la seva relaci amb la farmcia de forma intensa i passional. Resulta imprescindible llegir la carta que lapotecari envi al Collegi Oficial de Farmacutics lany 1918, reproduda en aquestes pgines, i que posa de manifest el seu esperit engrescador i combatiu. Es tracta duna missiva contundent, crtica tant amb la gesti collegial com amb la prpia professi farmacutica, on expressa la necessitat de donar un impuls a la dignitat professional i a crear un sistema collegial que mereixi la confiana de tots. Garcias denuncia les lluites intestines degoisme mal ents, que ens han duit en el deplorable estat en que se troba la nostra professi, considerada pel pblic com un comer qualsevol, com una botigueta de detall. Aquesta ha estat una lluita que sempre ha perseguit al nostre collectiu, i al Collegi com a representant de la professi en particular. Durant el desenvolupament de la professi farmacutica el collectiu ha hagut de guanyar-se el respecte i laprovaci de la societat i de les institucions poltiques. Ha estat grcies a denncies i propostes com la de lapotecari Pujamunt la que ha perms desenvolupar la professi farmacutica i a ser considerats el servei sanitari ms proper i ms ben valorat pel conjunt de ciutadans. A ms, lapotecari Pujamunt sollicita en la mateixa carta ls de la llengua autctona a les reunions de les Juntes collegials com a smbol de respecte pel nostre

[15]

sser. s la primera reclamaci daquest tipus que tenim constncia als arxius collegials, una proposici que tardaria anys en complir-se, per que demostra lestima i el comproms de Lloren Garcias per la nostra terra i cultura. Actualment, el Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears s un exemple en el compliment de la normalitzaci lingstica en totes les seves comunicacions, editam mensualment una revista, ntegrament en la nostra llengua, que per la seva antiguitat i contingut sha convertit en una de les publicacions ms importants de la nostra comunitat en el nostre sector. Indubtablement, sense la contribuci de gent implicada i compromesa com la de lapotecari Pujamunt res daix no hauria estat possible. Lherncia que deix Lloren Garcias al Collegi de Farmacutics i a tota la comunitat farmacutica balear no acaba aqu. Tots els estudiants, collegiats i gent interessada en la botnica poden visitar lHerbarium Balearicum que lapotecari artanenc ced a la instituci farmacutica. Foren 1.500 els espcimens cedits per lapotecari, ms prop de 400 espcies conservades en pots de vidre que encara ara es poden visitar a la seu del Collegi a Palma. Per tots els apotecaris de les Illes Balears, histries i vides com la de Lloren Garcias han de ser un exemple clar i contundent del grau i decncia de la nostra professi. La coneguda dignitat, seriositat i meticulositat de lapotecari Pujamunts sn un clar model per mostrar a les generacions futures que volen dedicar la seva vida a la farmcia. El seu esperit curis i treballador i la seva convicci en fomentar el coneixement com a meta collectiva han de ser el mirall on veure reflectit el cam que hem de recrrer per crixer com apotecaris, com a cientfic i com a persones. Tamb s responsabilitat nostra que llegats com el que ens ha deixat Lloren Garcias no caiguin mai en loblit i siguin recordats per sempre.

[16]

PRLEG

Dr. Joan Lloren Garcias Truyols

Ms de trenta anys de convivncia amb Lloren Garcias em fan difcil la seva presentaci objectiva i malgrat el temps que ha passat des de la seva mort, va morir el febrer de 1975, no hi ha dia que no em trobi amb alguna referncia, familiar, professional, jo tamb som farmacutic o mitjanant amics que el conegueren. Recordar cada dia una persona ja desapareguda s una manera dexpressar que aquesta ha tingut una gran influncia, no exclusiva, per s molt gran sobre la prpia educaci i la manera de veure les coses. Lloren Garcias va tenir una sort immensa, la dhaver estat al lloc i en el moment oport. Sempre he pensat que lpoca que va des de finals del segle XIX fins els anys trenta del segle XX, la Universitat de Barcelona va assolir una poca que difcilment superar el nivell de coneixement de la conscincia de la seva responsabilitat en el mn de la cultura. Lloren Garcias va fer seu lobjectiu de laleshores recent fundada Instituci Catalana dHistria Natural, de la qual fou tamb soci fundador, el 1906 nera el secretari, o sia relligar la cincia amb el catalanisme, com altres ho feren amb la histria, lart, la literatura i, fins i tot, lexcursionisme. Tots els companys i amics amb els que es va relacionar, daquella poca, semblen tallats amb el mateix patr, estic parlant dels germans Maluquer, Antoni de Zulueta, Salvador Pedemonte, Pius Font i Quer, Antoni de Bols, Josep Ramon Bataller, mallorquins com Joan Alzina i Melis, de Capdepera, metge psiquiatre, amic personal durant tota la vida, el qual va ser linductor de que Lloren Garcias entrs a la Societat Catalana dHistria Natural, ms tard Instituci Catalana dHistria Natural, els germans Sureda i Blanes, Miquel i Josep, i daltres. Sn tan semblants en la seva manera de pensar i dobrar que incls la seva calligrafia s prou semblant. Tots ells sn fruit duna instituci pensada per donar al pas una generaci de caps pensants en tots els mbits de la cincia i amb la conscincia de la catalanitat. s tota una generaci la que el nostre pas ha tingut ms de trenta anys dins loblit, per cometre el pecat d'estimar la seva llengua com expressi de la seva cultura, a la qual es mantingueren fidels, al manco duna manera passiva, fet que els va donar molts de disgusts, per no se namagaren mai del que pensaven, malgrat el fet que aquesta postura els margins del mn oficial. Com a ancdota puc citar el fet que mitjanant

[17]

el Collegi dApotecaris se li ofer la possibilitat de concessi de la medalla dAlfonso X el Sabio, la seva resposta va ser immediata, clara i contundent: daquesta gent no la vull, referint-se, s clar, al ministeri corresponent. Des del caire cientfic crec que va tocar quasi totes les tecles del saber daquell temps, tot agrupat en un terme que avui resulta antiquat, la Histria Natural, expressi que reunia totes les branques de les Cincies de la Naturalesa, Botnica, Ficologia, Geologia, Paleontologia, Ornitologia, Cristallografia, Micologia, Ictiologia, Entomologia, Malacologia i Zoologia. Ferm defensor de la Cultura a travs de la Cincia, aix i tot puc assegurar que quasi la totalitat dels objectes que hi ha al Museu dArt van passar per les seves mans, des de la collecci dHistria Natural, passant per la secci d'Etnografia i inclosa la dArqueologia, les famoses estatuetes, dels guerrers , els mars de Son Favar i Son Carri han roms a casa nostra, fent-les netes i intentant reconstruir els mateixos escambells, de pedra, que estaven en mal estat. Nascut a Art, poble en el qual va viure tota la seva vida i des del qual va realitzar tot el seu treball cientfic i hum, al marge del pintoresquisme dun personatge com ell, dins un ambient que no era el ms adequat per a que els seus mrits fossin reconeguts, tothom coincidia en admirar la seva dignitat civil, el seu patriotisme callat, la seva posici dun catalanisme irreductible. Tot i sser un home de dretes i catlic practicant, mai va voler que el confonguessin i mantingu la fidelitat a una llengua i a un pas. Lespcie botnica descoberta per ell, lany 1950, duu el nom de Romulea assumptionis, en memria del dogma de fe declarat per Pius XII aquell any. El curs 1980-1981 i a instncies de lAjuntament, dels pares dels alumnes i del professorat, lantic Collegi Municipal Homologat es convert en Institut dEnsenyament Secundari, el qual adopt el nom de Lloren Garcias i Font. Per all de que la gent prpia no sol reconixer mai els mrits personals de cap dels seus, el poble dArt nha sigut una excepci. JOAN LLOREN GARCIAS I TRUyOLS Art a 1 de setembre de 2010

[18]

AGRAMENTS

ALS RESPONSABLES DE : LArxiu COFIB, Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears, Palma. Sra. Neus Bonet i Sr. Ignasi Furi. LArxiu de la INSTITUCI CATALANA dHISTRIA NATURAL: a la Biblioteca de la Universitat de Girona, Girona. ichn@iecat.cat LArxiu de lINSTITUT BOTNIC de BARCELONA, Barcelona. Sra. Neus Ibez. LArxiu de lINSTITUT dESTUDIS CATALANS, Barcelona. Sres. Mar Palomo Delgado i Laia Miret del Servei de Documentaci i Arxiu, i en el Sr. Albert Clavero del Servei Editorial. LArxiu de lINSTITUT FRENOPTIC de les CORTS, Barcelona. Sra. Montserrat Rius Ramonet. LArxiu de la PORCINCULA, a lArenal de Palma de Mallorca. P. Nicolau Sastre. LArxiu del MUSEU de MALLORCA, Palma. Sres. MJoana Palou i Rosa Maria Aguil. LArxiu del MUSEU REGIONAL dART, Art. Sra. Catalina Lliteras. LArxiu DIOCES de Palma de Mallorca . LArxiu HISTRIC de la UNIVERSITAT de BARCELONA, Sres. Neus Jaumot i Maria ngels Esteban. LArxiu MUNICIPAL de lAJUNTAMENT dART, Art. Sr. Antonio Picazo i de la Biblioteca MUNICIPAL de ca na BATLLESSA, Ajuntament dArt, Art. Sr. Sureda Amors.

[19]

L Arxiu privat dANDREU FERRER GINARD, Valldemossa. Sr. Andreu Ferrer. La Biblioteca BALEAR, Monastir de La Real, Palma de Mallorca. La Biblioteca BARTOLOM MARCH, Palma de Mallorca. La Biblioteca LLUS ALEMANy, La Misericrdia, Palma de Mallorca. El MUSEU DE CINCIES NATURALS DE BARCELONA, Barcelona: Sr. Francesc Uribe, Departament Invertebrats no Artrpodes; Sra. Emma Asensio del Centre de documentaci; Sra. Montserrat Navarro Codina, Cap de Biblioteca. LARXIU DELS SAGRATS CORS DE LLUC, Mallorca. Arxiver Pep Barcel i el Pare Ramn Ballester. EL CONVENT DE SANT ANTONI DE PDUA dArt, Pare Segura. El REGISTRE CIVIL de lAJUNTAMENT dART, Art. Sra. Presentaci Zafra. La SOCIETAT ARQUEOLGICA LULLIANA. Srs. Antoni Planas i Guillem Rossell Bordoy. A Antoni Marimn historiador , a Andreu Muntaner naturalista , a Jeroni Orrell apotecari.

[20]

LAPOTECARI PUJAMUNT, UN CIUTAD DE LA PART FORANA

Sra. Mireia Garcias Buades

Apotecari rural, practic un excursionisme que podrem qualificar de pagesvol. Per el ciutad, sortir dexcursi s alliberar-se de la vida de cada dia; arrossegat per un al de llibertat s captivat per els espectacles de la naturalesa: sent lesgarrifana dels cingles alterosos, lexcita la visi dun arbre florit, el cant soledat dun aucell i contempla amb estupor una posta sagnanta. El pags encerta la manera desquivar el perill de lespadat abrupte, sap el nom de larbre florit i destria en el cant dun aucell si el que canta s una cadernera, un verderol, un passerell o un busqueret. El ciutad s commogut per la vermellor trgica del ponent; el pags no sent cap desfici i pensa en si dem far vent. Aix no s una limitaci del contemplatiu. Experimenta lemoci que produeix la bellesa de la naturalesa i lestima tant que si t que allunyar-se se corfon denyorana: la comprensi dels fenmens naturals i dels ssers que en la terra viuen, acosta lexcursionista al estudi de les cincies naturals. .. SUREDA I BLANES, JOSEP, (1976) Lloren Garcias, Bollet de la Societat dHistria Natural de Balears, tom XXI, Palma, Mallorca, p. 6. Agrament Aquest llibre sobre laportaci i vida de Lloren Garcias i Font, farmacutic i botnic artanenc, ha estat desenvolupat entorn duna primera etapa dinventari i catalogaci del patrimoni documental familiar (CIPDF) cedit per la famlia Garcias i Truyols, nts del cientfic, Joan Lloren, Ferran, Fausto i Mara ngela, i conservada sota la cura de Joan Ll. Garcias. Dita tasca ha estat dirigida per la doctora Isabel Moll Blanes i sha dut a terme al Jard Botnic de Sller grcies al patrocini de la Conselleria dInnovaci, Interior i Justcia del Govern de les Illes Balears. El treball de catalogaci, desenvolupat per mi mateixa, ha comportat linventari de 1427 fitxes i lescaneig dels documents durant cinc mesos (novembre de 2009 - mar de 2010) Lordre dels documents correspon a la classificaci feta pel mateix Lloren Garcias, la qual segueix una agrupaci segons remitent o tema tractat (zoologia/botnica).

[21]

Sota la direcci de la doctora Isabel Moll Blanes es crearen les segents seccions: 1- Correspondncia (C): cartes rebudes que inclouen la creaci duna xarxa de contactes entre cientfics, a nivell nacional (Barcelona i Mallorca) i internacional i on es parla de les demandes de Garcias i Font en lampliaci i certificaci dels seus coneixements i/o hiptesis. Hi ha subseccions per diferenciar dins la Correspondncia: botnica (C.BOTC.); zoologia (C.ZOO.); farmcia (C.FARM.); geologia (C.GEO); activitats cultural (C.AC.); i la personal o familiar (C.PER.) 2- Quaderns de campanya o cientfics (QC): quaderns on apareixen anotacions sobre troballes botniques i observacions diverses sobre levoluci de la Histria Natural a Mallorca. 3- Diversos (D): apunts de caire personal com sn rebuts i documents familiars i altres temes culturals. 4- Publicacions (P). Les tasques de linventari es desenvoluparen amb el programa Microsoft EXCEL, ja que en permet dexportar els seus continguts a altres programes i software de catalogaci. La fitxa inclou els segents camps: Secci; Nmero de fitxa; Data; Procedncia; Dest; Cognoms; Nom; Paraula clau; Contingut; Observacions; Document escanejat. El camp document equival a la lletra de la secci i el nmero de fitxa coincidint amb el nom de la fotografia, s a dir, lescaneig del document en format tif i a mode dhipervincle, podent-se consultar en una carpeta a part, per tal de mantenir la bona resoluci de la imatge. Vull agrair dins daquest punt la participaci en les tasques administratives i de condicionament espaial on desenvolupar la catalogaci a Josep Llus Gradaille, director de la Fundaci Jard Botnic de Sller, i a Magdalena Vicen, conservadora de dita Fundaci. Una segona etapa, tamb duna durada de mig any, sha centrat en la recerca bibliogrfica i documental entorn de les activitats no cientfiques de lapotecari artanenc. La recerca ha estat dirigida pel doctor Joan March Noguera i correspon al ttol Lapotecari Pujamunt (Art, 1885- 1975), un ciutad de la part forana sobre el qual no hi ha estudis publicats encara. Les transcripcions daquest captol i la nota explicativa que correspon a cadascun s un treball realitzat per la psicloga Antnia Buades Garcias. He dagrair la tasca de tots els arxivers i bibliotecaris amb els que he treballat, els quals mhan facilitat amb professionalitat les meves demandes. Pel que respecta als meus llaos familiar amb el besavi Lloren, a qui no vaig tenir el gust de conixer, aquest treball ha estat el ms important de la meva vida, no tan sols pel que fa a la tasca investigadora i per la qualitat de lequip amb el qual he fet feina; si no tamb pel que ha suposat a nivell familiar. Filla de neta, he pogut establir nous contactes activant la memorstica collectiva i aportant informaci fins ara desconeguda. Agrair als Garcias i Truyols la seva participaci. Donar les grcies al poble dArt, el qual mha obert les portes dels seus arxius i mhan tractat com a una artanenca ms. Acabo dient que ha estat un meravells treball sobre un cientfic de qui destaco la seva senzillesa, responsabilitat i serietat; i agraeixo al dest el fet dhaver estat al lloc i en el moment idonis per participar en aquesta edici.

[22]

Lapotecari Pujamunt, un ciutad de la part forana ndex 1- Arrels 1.1- Formaci (1885-1899) 1.2- Instituci Catalana dHistria Natural i el Catal cientfic 2- Lapotecaria de la placeta des Marxando, plataforma professional 2.1-Garcias higienista 2.2-La investigaci cientfica. Zoologia 2.3- Garcias conservador 2.3.1-LHerbari Garcias i Font (1910) i lHerbarium Balearicum (1948) 2.3.2-Visites i correspondncia. Garcias representant cientfic de la comarca dArt 3- Garcias i la beneficncia. El franciscanisme social 3.1-El Sindicat Agrcola Catlic dArt (1910): Notes Agrcoles i Joan de Binialgorfa 23 24 28 32 44 45 54 55 58 61 65 69

4-Regionalisme cultural artanenc: 77 4.1-Iniciatives culturals: lAssociaci Minerva (1916) i la publicaci Llevant (1916-1931) 77 4.2- Garcias i el regionalisme a Mallorca (1917-1939) 86 4.3-El projecte de la Escola Nova i el mtode Montessori (1919-1934) 96 4.4-Museu Regional dArt. Amb la collaboraci de Mara ngela Garcias Truyols 102 4.4.1-Garcias i la Comissi dInvestigacions, testimoni arqueolgic dun botnic 106 5-La famlia i la salut 6-Conclusions Publicacions Conferncies/excursions cientfiques. Bibliografia, Arxius i Revistes 112 116 119 122 124

[23]

1.- Arrels Lloren Garcias (1885-1975) neix al carrer de Figueral, nm. 11 de la vila dArt, Mallorca, dia 16 doctubre de 1885. Fill de Joan Garcias i Sard (1852 - gener de 1931) i de Catalina Font i Sureda de Salma (1855-1946), els quals sesposaren dia 24 dagost de 18871, form part duna famlia pagesa de dos germans: Lloren i Catalina (18881918). El pare, farmacutic2, de malnom fou ja conegut com lapotecari Pujamunt. Fill de Lloren Garcias Mestre i de Catalina Sard Nicolau, reb educaci universitria. La mare, que es dedic als menesters de la casa, fou filla de Josep Font i Floriana i de Francina Sureda i Massanet, tots dArt. La famlia Garcias prov segons documents de lArxiu Dioces, de la vila de Porreres i arribaren a Art al segle XVII per via matrimonial, concretament el 1640; els Font, en canvi, ja eren a Art al segle XVII. De la famlia Font trobem documentats durant el segle XIX un parell de metges com s el cas del ja esmentat Josep Font i Floriana i Miquel Morey Sureda (1821-1908, membre de lAcadmia de Medicina de Montpeller i de Palma i que es doctor a la facultat de Montpeller amb el tema Esquisse de teratologie au point de vue chirurgicale lany 1843), cos germ de Francina Sureda. Aix doncs Garcias i Font provenia duna famlia pagesa de classe mitjana amb terrenys en propietat, amb vistes a invertir en la formaci professional i amb representaci dins del mn de lesglsia. Rememorant dades histriques, la vila dArt ocupava els termes de lAlmudaina dArt, Son Servera dArt i Capdepera dArt fins mitjans del segle XIX quan es separaren en diferents termes municipals. El 1894 la vila comptava amb 5000 habitants3 i lestructura econmica es fonamentava en lagricultura, encara que exist el desenvolupament de la indstria txtil, que no es mantingu gaire temps a causa de les successives crisis econmiques que sofr lIlla. Per entendre el funcionament socioeconmic de lpoca ens hem de remetre a la Conquesta. Corre lany 1229 quan es declara cavaller principal Joan Vivot, qui fou substitut per Albert Dameto al segle XVII i pels seus descendents el segle XIX, els coneguts sota el marquesat de Bell Puig, Antoni Dameto. Aquesta famlia, juntament amb la Truyols, descendent del mateix llinatge, foren els terratinents i els que gaudiren del poder parroquial fins a la primera meitat del segle XX quan renunciaren al patronatge sobre la parrquia. Parlem dun sistema dexplotaci agrari de blat, oli i ametlles que funcionava a partir de la cessi
Segons lArxiu MUNICIPAL de lAjuntament dArt, encara qu es veu que es casaren entorn al 1884, ja que el document matrimonial s una autentificaci de qu eren casats en aquell moment. 2 GARCIAS i SARD, JOAN: (1852-1931). Es llicenci a la facultat de Farmcia de Barcelona loctubre de 1871, expedint-se el ttol segons la Universitat Literria de Barcelona el gener de 1872. Es llicenci segons Decret de 25 doctubre de 1868 i de la llei de 6 de maig de 1870, iniciant els seus estudis el curs de 1866-1867 a la Ciutat Comtal. Del 1861 al 1866 curs, a lInstitut de Segona Ensenyana de Palma, el Grau de Batxiller en Arts, aprovant el dia 12 de setembre del 1866. Durant aquesta etapa a Ciutat coincideix amb el seu germ major Gabriel Garcias Sard, qui desenvolupava la seva carrera eclesistica. Joan obr lapotecaria al carrer Major n. 9, el mes de mar del 1872. Cal remarcar que en aquell moment existien tres farmcies a Art, segons lexpedient n. 470: la de Joan Cervera i Blanes al carrer Centro, n. 4 i oberta el setembre de 1878 i la de Josep Sureda Lliteras, situada al carrer Plaa, n. 12 i oberta el mar de 1883. Joan Garcias fou, a ms, el soci nmero 305 de la Societat Arqueolgica Lulliana. Secretaria General, Unitat de Gesti Documental i ARXIU HISTRIC, UNIVERSITAT DE BARCELONA, ES CAT-AUB 01 EA; ARXIU MUNICIPAL dART, Ajuntament dArt, Expedient 470.
1

[24]

de crdits territorials en una quantitat menor que la meitat del valor del fons hipotecat i amb un 6% dinteressos; conseqentment, el petit propietari ven collites pendents assegurant-se per endavant part del cost. Aquesta situaci dexplotaci mantenia una classe pagesvola analfabeta i pobre del 78% del seu total (Fullana, 1990). Grcies a les tasques promogudes per la Societat Econmica Mallorquina dAmics del Pas (1778) la situaci es comen a equilibrar. Des daquesta es promogu la subvenci de llavors, els estudis cientfics4 i es defens la llei de lliure contractaci (Sureda, 1964). Cal tamb mencionar labolici de la tassa de blat lany 1765, que don pas a laparici duna burgesia agrcola propietria de petits conreus. La Societat tamb intervingu en els temes dhigiene social i, a Art, fou el metge Jeroni Quetgles Guiscafr qui detect el problema de lelevada tassa de mortalitat (Sureda, 1964) constatant la falta de salubritat de laigua dels pous i de la font de Son Calletes, contaminada perqu les cantines dels carrers i la squia no es netejaven b i perqu el bestiar hi bevia. El metge atribu ja, al segle XVIII, la infecci de les aiges a les febres i al paludisme que sofr gran part de la poblaci. Les iniciatives burgeses, pel que fa al desenvolupament social del poble, es concreten en activitats benfiques. Metges i cientfics amb possibilitats ideolgiques de comproms social sagrupen amb les famlies dindians que tornen enriquits de Cuba o Puerto Rico, com s el cas de la famlia Blanes, amb vista a promoure el creixement social i situant-se com a nous patrons dins la jerarquia social. Aquest grup subvencion la Casa Pblica de Beneficncia, dirigida per les germanes de la Caritat (al voltant de 18695); lhospital Asilo de Santa Rosa, patrocinat per Antoni Blanes (1846-1917) i lAjuntament dArt6; sn els que finanaren la restauraci del Convent de Sant Antoni de Pdua al 1896; participaren en la creaci de les Josefines Obreres (1908); patrocinaren la fundaci de la Caixa Rural dArt (1907); la Societat dAuxilio Mtuo Popular; empenyeren lAjuntament per resoldre el problema de la salubritat de laigua; incitaren larribada de lelectricitat (1912); i projectaren el ferrocarril Manacor-Art (avantprojecte presentat per Rafel Blanes Tolosa (1877-1975), dia 23 de juliol de 19147 i que es fa realitat lany 1921). Com a curiositat els indians tamb intervingueren en laplicaci de la llengua anglesa com a assignatura al collegi dels franciscans, lany 1904. Aquesta participaci benficoburgesa fou activada pels eclesistics els quals, no feia poc temps, havien sofert canvis i barrejaven nous projectes. La supressi dordes religioses i desamortitzadores esdevingueren la consegent exclaustraci dels pares
3 ARXIU DIOCES, Carta manuscrita on Agust Jaume, prevere de la parrquia dArt, demana un segon vicari a la Dicesi. III/63/118. 4 BESTARD NADAL, BERNAT, (2006), La Medicina i la Sanitat, a Histria de la Cincia a les Illes Balears. La Illustraci, Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci, Govern de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma, p. 159-160. La Societat dAmics del Pas cre lany 1784 lAcadmia Medicoprctica en relaci al foment dels coneixements i activitats medico sanitries i aplicant mesures danlisi de laigua i eradicant els enterraments a linterior de les esglsies. 5 SEZ ISERN, FRANCESC, (2001), Lassociacionisme religis femen mallorqu al comenament del segle XX. Un convent a cada poble i una escola a cada convent, a El moviment associatiu a les Illes Balears, IEB, Documenta Balear, Palma, p. 151. 6 ARXIU DIOCES. Referncia III/63/145 i amb data de 18 dagost de 1884. 7 ARXIU DIOCES. Referncia III/63/177.

[25]

del primer orde de Sant Francesc dAssis, observants de Sant Antoni de Pdua dArt (1581) lany 18208 desembocant en un ambient dincertesa i en la manifestaci de successives reivindicacions per part del personal exclaustrat9. Els religiosos no foren indemnitzats fins el mes de juny de 1916 per lAdministracin de Propiedades e Impuestos de Baleares10 i fins el 1896, per decret del bisbe Jacint Cervera i Cervera (1828-1897)11 qui entreg les claus del convent a la recent fundada tercera orde regular de Sant Francesc12, aix es torn recuperar la vida conventual a Sant Antoni. En conseqncia, sota aquesta nova situaci es manifestaren diferncies ideolgiques contraposades dins la poblaci. Per una banda, entre conservadors i liberals; per altra, entre els mateixos liberals, entre creients i no creients; i, incls, dins la mateixa Esglsia. s coneguda la falta de comunicaci i en conseqncia de distribuci de competncies entre els religiosos de la Parrquia patrocinada pels nobles terratinents i els franciscans durant les dues primeres dcades del segle XX. Aquestes discrepncies es mantingueren en bndols diferenciats fins entrada la Guerra Civil (1936-1939). Aix doncs, Art fou una plataforma social eclctica i on lexperimentaci diniciatives diverses tingueren cabuda durant la primera meitat del segle XX.

8 SAEZ ISERN (1985-1987), Congregaciones religiosas dedicadas a la enseanza en Mallorca (17941915), Mayurqa 21, Annals de Cincies Histriques i Teories de les Arts, UIB, Palma. Trienni Constitucional de 1820-1823. 9 ARXIU DIOCES. Carta de la Junta Superior de Bienes Nacionales dirigida a Juan Caldentey, encarregat dels Bens Nacionals a Art, expedient III/63/52. Lany 1843 la Junta Superior de Bienes Nacionales cedia gratutament a lAjuntament Constitucional dArt el convent de Sant Antoni per a lexecuci en un termini de sis mesos duna Casa de Beneficncia i duna Escola de Primria. Els horts del convent es subhastaren. No fou fins loctubre de 1893 que es reclamaren els bns confiscats a lEstat, segons la carta en la qual es dna poder a Carlos Gmez Lamper, Madrid, per gestionar la reclamaci dels bns a lEstat, i conservada a lArxiu Dioces (expedient III/127/363). Aquesta reclamaci fou encapalada per Rafael Ignasi Rub i Pocov (1842-1932), cura, prroco y arcipreste de la parroquia de Manacor y el presidente de dicho captulo, Jaume Bosch i Sureda, en representaci de les comunitats dArt, Monturi, Sant Joan, Santa Margalida i Petra i on es reclamava la inmediata indemnnizacin en inscripciones intransferibles de la deuda pblica al cuatro por ciento al que tienen derecho por la incautacin efectuada de los bienes que posean al publicarse las leyes desamortizadoras (...) segn el convenio ley celebrado en la Santa Sede en 24 de junio de 1867. 10 ARXIU DIOCES, expedient III/63/181. LAdministraci de Propiedades e Impuestos de Balears escriu segons larticle segon del Reial Decret del 21 dagost de 1860 una carta en la qual recull lexpedient promogut per la Comunidad de Presbteros Beneficiados sobre la indemnitzaci dels bns confiscats per lEstat, incidint amb la necessitat de saldar les hipoteques. 11 CERVERA I CERVERA, JACINT: (1828-1897). Natural de Valncia, fou ordenat sacerdot lany 1850. Lany 1869 es va negar a jurar la Constituci. Fou Bisbe de Mallorca des de lany 1886 fins el 1897. Mantingu una ideologia carlista no integrista, i fou receptiu a la filosofia neotomista i social de Lle XIII. Mitjanant el seu vicari general, Enric Reig (1859-1927) i futur bisbe primat de Toledo, es va mantenir en contacte amb el grup dAntoni M. Alcover. Va impulsar la creaci dels Cercles dObrers Catlics. 12 SASTRE, NICOLS FR., (1993), Cien aos de presencia de la T.O.R. en Espaa, Franciscanos de la T.O.R. Curia Provincial, Mallorca, p. 75-78. El pare Nicolau Sastre (1993) sost vries hiptesis entorn dels esdeveniments que provocaren el naixement de la T.O.R. Franciscana i que abracen sis dcades: la primera s lestreta relaci entre la primera orde i la comunitat de Llucmajor (convent de Sant Bonaventura); la segona, es refereix al paper que jugaren els exclaustrats franciscans a la dicesi de Mallorca i en la naixent instituci; i una tercera, parla de les relacions entre la congregaci i el bisbat, responsable de fundacions religioses desprs del Concordat de 1851.

[26]

A nivell cultural els artanencs saberen atreure els intellectuals daltres bandes de lIlla i del mn. A ms de la cultura talaitica de Ses Passes, les Coves dArt sn encara conegudes per les seves caracterstiques geolgiques i acstiques, i que inspiraren la visita de cientfics. A finals del segle XIX shi celebraren concerts valorant lespai per les possibilitats de ressonncia. Tamb s conegut el poema de Miquel Costa i Llobera (1854-1922) dedicat a la vila dArt La deixa del geni grec (1901), lletres que rememoren una imaginria poca passada, protagonitzada per la sacerdotessa Nuredduna i que t com escenari ambds indrets. A Ciutat, el desenvolupament sociocultural es dna amb iniciatives com la fundaci del Crculo Mallorqun (1851) des del qual es posa en marxa el Casino Balear i el Liceo Mallorqun inaugurant una Secci Filharmnica lany 1860 i una de Literatura el 1894 i promovent aix activitats culturals. Els Jocs Florals de Barcelona tamb repercutiren a Mallorca. El sacerdot vigat Jacint Verdaguer (1845-1902) represent, el 1859, la uni entre els literats catalans i els mallorquins grcies a la seva amistat amb Mari Aguil (1825-1897)13. Des daquesta celebraci es promogu lintercanvi cultural entre les Balears, el Pas Valenci i Catalunya i nasqueren grans amistats entre els participants catalanoparlants. A ms, selabor un discurs en defensa de ls de la llengua autctona a nivell literari i en homenatge a Ramon Llull [(1232/33-1315/16), escriptor, filleg, mstic i teleg mallorqu]. Cal esmentar tamb la tasca lingstica de la Societat Econmica dAmics del Pas que el maig de 1835 accept la proposta de collaboraci en el Diccionari Mallorqu -Castell de Jaume Pujol14. Una altra instituci important fou lAteneu Balear fundat a Palma el 1862, amb la intenci de cobrir tots els esdeveniments cientfics i culturals de lpoca. LAteneu impuls el coneixement cientfic i tcnic de la societat contempornia illenca des de lany 1878, quan es constata una gran activitat a la secci de cincies que sexemplifica en la celebraci dun cicle de debats sobre el Darwinisme i la teoria de levolucionisme. Lany 1882, lAteneu cre una subsecci de cincies mdiques que es convert en el Collegi Mdico-Farmacutico de Palma ocupant la seu de lantiga Acadmia Quirrgica Mallorquina i des don simpuls lacci higienista de Ciutat que va donar lloc a la reforma urbanstica dEusebi Estada a la Ciutat de Mallorca, lenderrocament de les murades lagost de 190215. A nivell dEstat Lloren Garcias neix en un moment de molt de moviment poltic i social. El 1885 s lany en qu mor el rei Alfons XII (1857-1885), qui s reemplaat per la seva esposa la reina M. Cristina de Habsburg i Lorena (1858-1929) sota el crrec de regent dEspanya fins lany 1902, la qual ser substituda pel seu fill Alfons XIII (1886-1941). A nivell eclesistic sn ara els papes els que sadapten a les noves cirAGUIL I FUSTER, MARI (1825-1897). Natural de Palma de Mallorca va ser poeta i lingista. Es llicenci en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ser un dels fundadors de la Renaixena i director de la Biblioteca Provincial de Valncia. Posteriorment, va dirigir la Biblioteca de Barcelona. Mantingu molt bona relaci amb els intellectuals catalanistes de lpoca. Gran amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, va editar un gran nombre dobres clssiques de la literatura catalana. 14 MASSOT I MUNTANER, JOSEP, (1973), La Societat dAmics del Pas. Jaume Pujol i el catal de Mallorca, Institut dEstudis Hellnics, Dept. Filologia Catalana, Editorial Ariel, p. 268-275. 15 BUJOSA I MARCH, (2001), LAteneu Balear (1877-1892). Una associaci poc estudiada, a El moviment associatiu a les Illes Balears, IEB, Documenta Balear, Palma, p. 397-411.
13

[27]

cumstncies socials i poltiques amb lencclica Rerum Novarum16, aprovada el 15 de maig de 1891 pel papa Lle XIII17 (1810-1903). 1.1.- Formaci Lloren Garcias i Font visqu la seva infncia a Art entre lapotecaria de son pare, al carrer Major n. 9 i lescola del convent dels franciscans, on impartia classes el seu oncle Gabriel Garcias Sard (1838-1911)18. La casa pairal era al carrer de Pedra plana, encara que Joan Garcias Sard compr la de Figueral, n. 11, on es trasllad a viure amb la seva famlia i on, ms tard, trasllad la farmcia. La casa s prpia duna famlia burgesa; amb cotxeria i jard, part del qual sutilitz com a hort, acoll varies generacions al mateix temps. La farmcia del pare fou coneguda per vendre gotes pels ulls, medicament beneficis per les cataractes i encara que no es conservin els llibres de frmules magistrals ni shagus patentat el medicament, ens consta a la Rondalla Ma-

16 Aquesta carta oberta fou dirigida a tots els bisbes i versava sobre les condicions de vida de la classe treballadora. Segons Pere Fullana (1990) els sistemes de propaganda social catlica sintensifiquen a partir de 1905, apareixent la ctedra de sociologia als seminaris, celebrant-se assemblees nacionals dentitats sociocatliques i propagandstiques. A lEstat Espanyol lEsglsia inicia un debat sobre la decadncia dels cercles dobrers catlics i la convenincia de fundar sindicats agrcoles i organitzacions obreres confessionals, per sempre mantenint la seva vinculaci amb lstatu quo socioeconmic. El 1906, comencen a Madrid les Setmanes Socials, on es reuneixen els ms avanats, les forces vives conservadores, la jerarquia. LAcci proposava, des dun rerefons clar de cristianitzaci, la participaci en la nova organitzaci socioeconmica del pas a travs del corporativisme. 17 PECCI, VINCENZO GIOACCHINO: (1810-1903). El 1856 va ser nomenat cardenal per Pius IX. La unificaci dItlia entre el 1859 i el 1870 va suposar la desaparici dels Estats Pontificis. Pius IX, va negarse a reconixer el nou estat itali i va excomunicar el rei Victor Manuel II. Les tensions entre Itlia i la Santa Seu no es resoldrien fins la firma dels Pactes del Later el 1929. La postura moderada que va mantenir el cardenal Pecci en aquest perode van fer que els cardenals el consideressin el candidat idoni per suavitzar la situaci denfrontament amb el nou govern itali i per reduir la crisi de relacions entre lEsglsia i els estats liberals. Lle XIII va aprofundir en temtica social, condemnant tant el socialisme com el capitalisme liberal, proposant una harmonia entre ambds i creant la base de la poltica social que lEsglsia ha mantingut durant tot el segle XX. La sntesi de les seves idees socials qued recollida a la seva encclica ms famosa, Rerum Novarum, escrita el 1891. 18 GARCIAS SARD, GABRIEL: (1838-1911). Fou conegut com es capell Pujamunt. Estudi al Seminari Conciliar de Sant Pere les assignatures de Retrica, Filosofia i tres anys de Teologia, formulant la petici de Subdiaconat dia 17 de setembre de 1866, des de la Parrquia de Santa Eullia de Palma i desprs de presentar lexpedient de Ttol Patrimonial Eclesistic fent donaci perptua i irrevocable dels seus bns. A Ciutat pren contacte amb la Corte Anglica de San Lus Gonzaga (1859), que es desenvolupar a la part forana en les consegents Congregacions Marianes. Per altra banda i segons un document de lArxiu Dioces es conserva, amb data de juliol de 1869, una carta del bisbe de Mallorca dirigida a Gabriel Garcias especificant el seu immediat trasllat a la parrquia dArt per la qual shavia preparat. Amb aquesta carta, el bisbe lacusa dintrusi en el sector dels mestres, especficament de lescola pblica de Llucmajor, on es veu que treball com a mestre sense seguir les directrius provincials de lensenyana pblica. Setmanes desprs ja el trobem documentalment installat a Art, on desenvolup les tasques de prevere i mestre de primria. Destacar la seva participaci com a representant artanenc de la petici de bens a lEstat, de 1893; en la fundaci de la T.O.R franciscana dArt, el 1896, amb els quals collabor en la redacci dels estatuts de la Caixa Rural i de lAssociaci de Socors Mutus, lany 1907, juntament amb el pare Pere Joan Cerd Colom (1878-1952). Fou soci de la Societat Arqueolgica Lulliana amb n. 136, des de lany 1888. Ja lany 1884, es relacion amb larquitecte Bartomeu Ferr i Perell (1843-1924).

[28]

llorquina den Jordi des Rac19, que a Es Puig de Santa Cirga20, a Manacor, creixien herbes miraculoses que curaven la ceguera. Linfant Garcias degu ser un fill molt estimat i desitjat enfront les consecutives desaparicions familiars. A ms, gaudir duna educaci focalitzada dins del mn cientfic, grcies a la influncia del pare i de loncle Gabriel, qui instru linfant21. Al Catleg de lInventari del Patrimoni Documental Familiar (CIPDF)22 es conserven documents inclosos dins la carpeta de Gabriel Garcias en referncia a teories sobre lensenyana, com sn Escuela de Prvulos, de Juan Benejam (Imp. de M. Parpal, Ma, Menorca, febrer de 1883) i Historias Ilustradas para Nios (Imp. de J. Cruzado, Madrid, 1879), entre daltres. Els estudis de secundria, regulats per la direcci de lInstitut de les Balears, al carrer Monti-sion de Palma, els dugueren a cavall entre Manacor i Ciutat23 del 1895 al 1899. Lnic lloc on pogu rebre dita preparaci a la zona de Llevant era al Colegio Privado de Segunda Enseanza (Fuster, 1966)24 fundat, segons decret del Ministre de
19 ALCOVER, MOSSN ANTONI M.: (1862-1932). Va nixer a Santa Cirga, finca situada entre Manacor i Portocristo, fill de pagesos acomodats. Desprs destudiar llat i cultura clssica es va traslladar, als 15 anys, a Palma per estudiar en el Seminari. Molt rpidament va fer-se conixer com a polemista intransigent, ja que el seu carcter fort el va fer intervenir en furioses polmiques. La seva vocaci literria es va despertar primer en castell, i a partir del 1879 en catal grcies a linfluencia del seu amic i futur bisbe Josep Miralles (1860-1947) i del seu mestre Toms Forteza, iniciador de la Gramtica Mallorquina. A partir daquest any va iniciar la tasca de recollir en el catal colloquial de Mallorca les Rondalles, que va comenar a publicar el 1880 amb el pseudnim de Jordi des Rac. La primera rondalla apareix a la revista La ignorncia. El 1885 publica Contarelles, un recompte de narracions de tema popular. El 1886 va ser ordenat prevere. Va ser vicari de la parrquia de Manacor, i el 1888 va obtenir la ctedra dHistria Eclesistica al Seminari. Ms endavant arribaria a ser Vicari General i Canonge de la Seu de Mallorca, sota la direcci del bisbe Pere Joan Campins i seguint els canvis del papa Lle XIII i lencclica neotomista de lAeterni Patris. El 1906, per iniciativa seva, i sota la seva presidncia es va celebrar el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona. Quan es va constituir la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans lany 1911 va ser nomenat president. A causa de la fero disputa que va mantenir amb els membres de lInstitut, aquesta relaci va acabar aviat, lany 1918. La seva obra magna va ser el Diccionari Catal-Valenci-Balear, que no va veure acabat, i que enllest el seu collaborador Francesc de Borja i Moll (1903-1991). Entre daltres, va tenir el crrec de corresponsal de lAcadmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva obra esdev tamb ntimament lligada a la revaloritzaci de lobra i figura de Ramn Llull. 20 Rondaies Mallorquines den Jordi des Rac, Es Puig de Santa Cirga, Vol. XXIII, p.88. 21 GILI, MOSSN ANTONI, (1978), Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, Apotecari dArt, (18 de mar de 1976), Collegi dApotecaris de Palma, Grfiques Miramar, Palma, p. 7; PICAZO, GINARD, TOUS, (1991), 100 anys deducaci a Art, Ajuntament dArt, Grfiques Miramar, Mallorca, p 17-18. En aquell temps hi havia dues escoles a la vila: el collegi de Sant Vicen de Paul, fundat el darrer ter del segle XIX per les Germanes de la Caritat, que arrib a cobrir leducaci femenina fins a letapa superior (15/16 anys) i des de 1920 sota el sistema Montessori; i lescola pblica situada al convent dels franciscans, fundada al 1843 i gestionada per la Parrquia i lAjuntament, on sinstrua els nins en lensenyament de primria. En aquesta segona escola s on acud Garcias i Font fins als deu anys. 22 CATLEG de lINVENTARI del PATRIMONI DOCUMENTAL FAMILIAR (CIPDF) de Lloren Garcias i Font (2010), Conselleria dInnovaci, Interior i Justcia, Govern de les Illes Balears. Documentaci cedida per Joan Garcias i Truyols i inventariada per Mireia Garcias Buades. 23 Segons informaci familiar Garcias i Font visqu durant la seva joventut a Ciutat, concretament shostej a ca es posader de les germanes Tereses, al carrer de les Rambles de Palma. 24 Al collegi de Manacor impartien classes lany 1897 els segents professors: Francisco Pascual Ramis, llicenciat en Teologia; Jaume Domenge, farmacutic; Bartomeu Bonet Mas, advocat; Joan Lliteras Caldentey, metge; Sebasti Perell Arbona, llicenciat en Filosofia i Lletres; Andreu Servera Montserrat, presbiter; Andreu Pont Llodr (1861-1938), presbter i socileg; i Antoni Pont Llodr (1852-1931), professor de msica.

[29]

Foment de 14 de gener de 1869, lany 187625 a Manacor. Segons el Ttol de Grau de Batxiller expedit per lInstituto de las Baleares a favor de Garcias i Font, la data obtenci fou el 6 doctubre de 190026. El Ttol fou convalidat per la Universitat de Barcelona el dia 9 de novembre de 1900, segons lExtracte de lExpedient Acadmic de data 8 de juny de 1906. El grau de Batxillerat ladquir amb la qualificaci daprovat, segons lexamen de dia 25 de setembre del mateix any 190027 i, en el mateix perode, concretament dia 22 de febrer de 1900, pass lexamen dingrs a la Facultat de Cincies de Barcelona per iniciar els estudis de Farmcia28. La influncia de la famlia materna fou tamb decisiva en lelecci professional del jove, ja que dins la famlia dels Font i els Sureda tamb hi havia metges i apotecaris. Aquest cmul de circumstncies que lenvoltaren sn les que lintroduren, no tan sols en el debat cientfic de lpoca, les reunions familiars devien tractar bsicament daquests temes, si ms no, li aportaren eines per entendre quines eren les necessitats cientfiques i en les que pogu aprofundir durant la seva estada a Barcelona. El febrer de 1900, amb catorze anys, Garcias ja s a la ciutat comtal29 on sexamina de la prova dingrs a la facultat. El Perode Preparatori corresponia a un curs previ a lingrs a la facultat i equivalent al primer any dels cinc cursos destudi de la llicenciatura de farmcia. Aquest curs implicava aprovar les assignatures dAmpliaci de Fsica, Qumica General, Mineralogia i Botnica i Zoologia, que Garcias aprov amb xit. Finalment es llicenci en Farmcia amb data doctubre de 1906, segons el pla destudis del Reial Decret de 31 de juliol de 1900, amb vint i un anys i destacant en lassignatura d Anlisi Qumica30. Es conserva lAnuari de la Universitat Literria
MARCH NOGUERA, JOAN (2001), Mossn Alcover i el mn de la cincia. La creaci del llenguatge cientfic catal modern, Lleonard Muntaner Editor, Palma, p. 44. 26 Secretaria General, Unitat de Gesti Documental i ARXIU HISTRIC, UNIVERSITAT DE BARCELONA, ES CAT-AUB 01 EA. 27 BID, segons lextracte de lExpedient Acadmic lliurat i on consta que fou examinat de Revlida dia 3 de juliol de 1900 sent dispensat del segon curs de Gimnstica. 28 BID. Durant els primers anys que pass a Barcelona, des del 1899 shostatj al carrer Villarroel n. 70-1r; al 1904 el trobem domiciliat al carrer Passatge del Crdit, n. 7, 4t; i al 1905 apareix documentat al carrer Tallers, 64, 3-1a, carrers propers a la facultat i al voltant de la zona de la Rambla de les Flors. 29 UNIVERSITAT DE BARCELONA, (1929), Resea histrica y gua descriptiva de la Universidad, J. Horta impr., Barcelona, p. 42. Ledifici histric de la Universitat de Barcelona es trobava a lactual plaa Universitat. Segons el llibre, el carrer al que donava la faana principal s deia en aquell temps carr de Corts. 30 GILI, MOSSN ANTONI, (1978), p. 8;i Secretaria General, Unitat de Gesti Documental i ARXIU HISTRIC, UNIVERSITAT DE BARCELONA, ES CAT-AUB 01 EA. Durant els estudis universitaris i segons el Pla dEstudis de 24 de setembre de 1886 reformat per Real Decret de 31 de juliol de 1900, eren les assignatures de Qumica i Botnica amb les consegents prctiques de laboratori i de camp les destacades. Assignatures del perode de llicenciatura en Farmcia: Tcnica fsica aplicada a la farmacia con prcticas para los alumnos; Mineraloga y Zoologa aplicadas a la Farmacia y materia farmacutica con sus prcticas; Botnica descriptiva con sus prcticas de determinacin de plantas medicinales i excursiones botnicas; Qumica inorgnica aplicada a la farmacia con prcticas de laboratorio; Materia farmacutica vegetal con prcticas correspondientes; Qumica orgnica aplicada a la farmacia con prcticas de laboratorio; Anlisis qumico y en particular de los alimentos, medicamentos y venenos con prcticas de laboratorio; Farmacia prctica o galnica y Legislacin relativa a la farmacia con prcticas para los alumnos para la preparacin de medicamentos y despacho de recetas; Higiene Pblica que se cursar en la facultad de Medicina.
25

[30]

de Barcelona del curs 1898-1899, sent el deg de la facultat de Cincies el doctor Jos R. de Ignacio y Riego i el secretari el doctor Ignacio Tarazona i Blanch (1854-1924) catedrtic de cosmografia i astrnom; malauradament, sembla que han estat arrabassats els fulls corresponents de la facultat de Farmcia31. Pel que fa a lexpedient universitari de Garcias, consta que lalumne altern assignatures de diferents cursos durant els estudis. Per exemple, el curs 1901-1902, corresponent al segon any destudi, es matricul de lassignatura de tercer curs Botnica descriptiva con sus prcticas de determinacin de plantas medicinales y excursiones botnicas. Aquesta dada s important connectar-la amb lapuntat per Joan March Noguera (2001, pg.246) qui recull la participaci de Garcias en la fundaci de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), dia 3 de desembre de 189932 : La ICHN fou creada a la rebotiga del farmacutic Llus Soler per part dun grapat destudiants universitaris de diverses carreres de cincies: Joan Baptista dAguilar Amat (1882-1936), Lloren Garcias (1885-1975), Josep Maluquer (1883-1960), Salvador Maluquer (1881-1955), Josep M. Mas de Xaxars (1881-1946), Antoni Novellas (1879-1950), ... El grup destudiants havia rebut prviament la influncia de naturalistes jesutes, com Joaquim Barnola (1870-1925), Long Navs (1858-1939) i Jaume Pujiula (1869-1958), i del botnic Joan Cadevall (1846-1921) que contribuiran el dia de dem a la creaci del llenguatge cientfic catal sota limpuls de mossn Alcover... Garcias era el ms jove de tots i s probable que el jove treballs de mosso a lapotecaria de Soler. Josep M. Camarasa (1995) recull, en la biografia sobre Josep Maluquer (1883-1960), el segent: Josep Maluquer, i el seu germ, introduts pels seus amics Joan Baptista de Aguilar Amat i Josep M. Mas de Xaxars, ingressarien a la congregaci mariana de San Lus Gonzaga, de la qual era prefecte el Pare Fiter33, a travs de qui entrarien en contacte amb els naturalistes jesutes com el P. Joaquim M. de Barnola (1870-1925), el P. Long Navs (1858-1939) o el P. Jaume Pujiula (1869-1958) (...) En efecte, no s pas cert que els tres fundadors de la Instituci haguessin estat deixebles del pare Barnola, cosa que noms podem assegurar de Mas de Xaxars (Espaol, 1949), encara que els germans Maluquer, que ho havien estat, tal com hem dit, de Cadevall, hi havien pogut tenir relaci a travs del pare Fiter o dels seus companys de la congregaci mariana

UNIVERSITAT DE BARCELONA, (1899), Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona 18981899, Memria dactivitats, Anuaris 1898-1899, Editorial: Imprenta de Hijos de Jaime Jeps, Barcelona. 32 CAMARASA (2000).el CEC ocupava la segona planta de ledifici del carrer Parads nm. 10 i un pis del carrer de la Llibreteria 33 FITER CAVA, LLUS IGNACI (1852-1902). Segons recull Camarasa (2000) fou qui cre el lema mai hi pot haver cap veritable divergncia entre la fe i la ra, incorporant a lInstituci el seu carcter de confessionalitat. El jesuta fou al 1899 el prefecte de la Congregaci Mariana de San Lus de Gonzaga, a la qual pertanyia en aquell moment la majoria dels joves fundadors de la ICHN. A la vegada el lema encapalava la Revue des questions Scientfiques (1845-1919) que publicava la Socit Scientifique de Bruxelles (1875), secretari de la qual havia estat el jesuta i matemtic belga Ignace Carbonnelle (18291889) vertader creador de la frase.
31

[31]

de San Lus Gonzaga. Tampoc no s cert, que alguns dels fundadors, concretament Lloren Garcias i Josep Maluquer, els ms joves, fossin estudiants de batxillerat en aquell moment; tots els participants en la creaci de la Instituci eren ja estudiants universitaris, inclosos els ms joves, com Lloren Garcias, que devia cursar el primer curs de farmcia encara que noms tenia 15 anys, o Josep Maluquer o Joan Baptista de Aguilar Amat, que estudiaven els cursos preparatoris per al ingrs a lEscola dEnginyers Industrials, amb 16 i 17 anys respectivament (...) De tots aquells estudiants de diverses branques que saplegaven al pati de Cincies de la Universitat de Barcelona amb els germans Maluquer nhi havia uns quants que compartien amb ells dinters per la histria natural. Aquest seria el cas de Josep M. Mas de Xaxars i de Joan B. de Aguilar Amat que havien estat deixebles de Barnola al collegi de Sarri dels jesutes i que eren companys de Josep en els cursos preparatoris denginyeria industrial, i tamb el de dues descobertes fetes per Salvador entre els estudiants de farmcia que tamb freqentaven el pati de cincies: Antoni Novellas Roig (1879-c. 1950) i Lloren Garcias. Plegats anaven fent excursions per conixer ms b els grups dorganismes que els interessaven preferentment i visitaven assduament Cadevall i altres naturalistes de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona als quals aquell els adreava per aclarir els seus dubtes o demanar-los orientacions (...) Salvador Maluquer i Josep M. Mas de Xaxars barrinaren que, si la literatura i la histria havien estat bones motivacions per abocar-se a una tasca de represa de la identitat catalana, b ho podia ser tamb la cincia (...) aquesta idea, aviat comunicada a Josep Maluquer, Antoni Novellas i a Lloren Garcias, de relligar la cincia amb la poltica (catalanista) com altres ho havien fet amb la histria, lart, la literatura i fins lexcursionisme. 34 1.2.- La Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN) i el catal cientfic. Al CIPDF35 de Garcias i Font es conserva el fullet del Reglament de la Instituci Catalana dHistria Natural, Barcelona, 1901. Aix doncs, hi ha dues vessants que explicarien el viatge primerenc a Barcelona de Lloren i la seva contribuci en la fundaci de la Instituci. a la primera hi trobem dos punts a mencionar. El primer, per mitj del seu oncle Gabriel, es refereix a la relaci amb la congregaci mariana de San Lus Gonzaga36 a Mallorca. Es conserven al CIPDF documents de Gabriel Garcias
CAMARASA, JOSEP M., (1995), Josep Maluquer i Nicolau (1883-1960). La gesti empresarial en la cincia, la gesti cientfica en lempresa, a Cincia i Tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica, Fundaci Catalana per la Recerca, Barcelona, 1995, p. 1215. 35 CIPDF, Diversos, nmero fitxa 601. 36 FULLANA, PERE, (1991) i SASTRE, NICOLAU, (1993): Les congregacions marianes foren iniciatives associatives per part del clergat i de caire benfic existents des del segle XVI per reavivades al segle XIX. Ara es mostren com a associacions ms obertes a totes les classes socials i adaptant-se a les noves vicissituds socioeconmiques de lpoca. Aix doncs, els jesutes funden al 1879 la Companya de Seglars Catlics expandint-se per la part forana de l Mallorca a travs de la Congregaci Mariana de Joves sota el nom de Sant Llus Gonzaga, patr de la joventut. Aquesta congregaci, als quals sels coneix com els llusos subic a lesglsia del Socors de la Ciutat de Mallorca i destacaren per promoure lassociacionisme laic i un sistema de formaci espiritual ms intens. Aquests nous projectes es promogueren a travs de les anomenades Reunions organitzades per Miquel Maim i que prest sexpandiran a Felanitx, Art, Manacor, Porreres, Campos i Llucmajor. Aquestes reunions donaran lloc a laparici de noves congregacions, com de la T.O.R. franciscana. El seu treball dincursi ser cultural i social.
34

[32]

com les Constituciones generales Corte anglica de San Luis Gonzaga (Palma, Imprenta de Juan Colomar, 1859) i el fullet titulat Dedicacin a San Lus Gonzaga (juny de 1861) amb firma de Gabriel i de Jos Vallespir. Les relacions de loncle Gabriel foren un bon carnet dentrada dins del mn cientfic catal. Dins aquest primer punt tamb cal referir-nos a la professi del pare de Lloren, qui es form, dues dcades abans, a la mateixa facultat. Com a segona relaci trobem lamistat de Garcias i Font amb Joan Alzina i Melis (1880-1979), metge psiquiatra i membre fundador de la ICHN. Alzina, nascut a Capdepera, fou amic coral de Garcias durant tota la seva vida: coincidiren a Barcelona a lpoca estudiantil; durant la Guerra Civil; i a Mallorca, durant els darrers dies de les seves vides. Alzina apareix documentat loctubre de 1898 a lAcadmia Catalanista o de la Llengua Catalana, instituci pionera en lestudi de la llengua i de la histria dels Pasos Catalans, creada pels jesutes com a Associaci Mariana, el 16 de gener de 1891 i on hi particip el pare Josep Fiter37 (1852-1902) i Josep Carner38 (1884-1970) poeta, periodista, autor de teatre i traductor, conegut com el prncep dels poetes catalans, entre daltres. La segona vessant implica el Centre Excursionista de Catalunya39 (CEC) fundat lany 1876 a Barcelona i des del qual sorganitzaven expedicions cientfiques i estudis de la flora catalana mitjanant de sortides al camp. Aquest centre compost per professors de la facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona collabor amb el naixement de la ICHN cedint part del seu local per al seu funcionament. A ms, al CEC tamb trobem documentada la participaci del pare Fiter, de Norbert Font i Sagu (1874-1910)40, Josep Torras i Bages (1846-1916)41 i de Joan
DD. AA., (1996), Centre Excursionista de Catalunya 120 anys d histria (1876-1996), Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, p. 25. El pare Fiter fou lideleg i fundador, juntament amb Pau Gibert i Roig, Maral Ambrs i Ortiz, Ricard Padrs i Arquiu i Jaume Faralt. 38 AULET I AMEDA, JAUME, (1989), Josep Carner i els orgens del noucentisme, Universitat Autnoma de Barcelona, Tesi en Xarxa. 39 SUREDA I BLANES, JOSEP, (1978), Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, Apotecari dArt, p. 26. 40 FONT I SAGU, NORBERT: (1874-1910). Barcelon, qui s llicenci en Cincies a la Universitat de Barcelona. Fou ordenat capell lany 1900 al seminari de la mateixa ciutat on fou deixeble de Jaume Almera (1845-1919). Catalanista convenut fou amic i collaborador de mossn Alcover en la tasca del Diccionari i va participar al I Congrs de la Llengua Catalana. Des de la seva joventut va utilitzar com a llengua de creaci el catal. Va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1894 amb Les Creus de pedra a Catalunya; igualment a Granollers el 1896 amb Lo Valls (1904); i, lany1897; una altra vegada a Barcelona, amb Determinaci de les comarques naturals i histriques de Catalunya. Fou aficionat a lespeleologia publicant amb el Centre Excursionista de Catalunya el Catleg espeleolgic de Catalunya. Com a geleg va rebre lencrrec de trobar aigua al Shara espanyol lany 1902. Fou professor de geologia al CEC i exerc la ctedra als Estudis Universitaris Catalans i public les seves llions sota el ttol Curs de geologia dinmica i estratigrfica aplicat a Catalunya. Fou membre de la Junta de Cincies Naturals de Barcelona des de la qual s cre el Museu Petrogrfic de Barcelona a laire lliure i, juntament amb Jaume Almera, va crear el museu de minerologia dependent de la Instituci Catalana dHistria Natural (1905). Va collaborar al Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, La Renaixena, Montserrat i Catalunya. Fou redactor de La Veu de Catalunya i de la Revista Universitaria (1909-1910). Altres publicacions seves sn Histria de Catalunya (1899), La ciudad encantada de Cuenca (1907), Histria de les cincies naturals a Catalunya del segle IX al XVIII (1908), i El Diluvi bblic segons la geologia (1909). 41 TORRAS I BAGES, JOSEP: (1846-1916). Capell, natural de Sant Valent de les Cabanyes, estudi Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i posteriorment Dret Civil i Cannic. Ingress al Seminari de Vic on va ser ordenat capell lany 1871, especialitzant-se en neotomisme. Fou representant del pensament
37

[33]

Cadevall (1846-1921). la ICHN fou fundada per aprofundir en lestudi de les cincies naturals mitjanant excursions cientfiques, per a la celebraci de conferncies i ledici dun butllet en catal. Segons lestudi monogrfic de Camarasa (2000), Garcias i Font actu tamb com a membre fundador en la seva refundaci lany 190442, s a dir, la ICHN sofr un breu incs dit any, encapalat per Francesc Novellas (1879-1950), quan es dugueren a terme canvis en els estatuts i, tamb, es canvi el nom, passant a conixer-se com a Instituci Catalana de Cincies Naturals. Els germans Novellas opinaren que lentitat tenia un caire vulgaritzador i que es donava massa importncia a la sistemtica (Camarasa, 1995). Aquesta nova iniciativa no fou del gust de tots; els antics socis no seguiren el projecte, refundant la ICHN el 18 de febrer de 1904. Una vegada a Art (novembre de 1907) lapotecari segu de prop els canvis i les novetats provinents de la Ciutat Comtal i sobre tot de les institucions on hi havia participat. A la correspondncia del CIPDF (N. 168 i Diversos N. 603) es troba una cpia dels Nous Estatuts de la Instituci Catalana dHistria Natural del 20 de maig de 1917. Aquest darrer estatut inclou la vinculaci de la Instituci amb la Secci Cientfica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC), prvia petici, el mar de 191543. El desembre de 1917 la Instituci es convert en societat filial de lIEC, trmit que comport una revisi dels estatuts i la renncia de la confessionalitat religiosa. Lany 1920 la ICHN remodelava els seus estatuts un altre cop reforant la seva autonomia respecte de lIEC. Dia 10 de desembre de 1917 Garcias i Font s nomenat soci honorfic de la Instituci, dacord amb una carta44 signada pel president Ignasi de Sagarra Castellarnau (1889-1940) i actuant de secretari Pius Font i Quer (1888-1964). La participaci activa de Garcias es troba, doncs, documentada des de la seva fundaci lany 1899: entre el 1904 i el 1905 fou vicesecretari; el 1906 secretari45; i fins a la seva mort soci fundador. Una altra dada interessant s ledici dels butlletins. Des del 1891 el CEC public el seu bollet en catal i la ICHN ho feu en la mateixa llengua a partir del 190146. Cal relacionar la participaci dambds estudiants, Garcias i Alzina, dins aquesta corrent intellectual cientfica, defensora de ls de la llengua catalana, dinfluncia universitria. Malgrat tot, el comproms de Garcias amb la ICHN dur a que pressioni als companys daquesta a seguir publicant estudis encara en castell i

nacionalista conservador catal i revitalitzador del nacionalisme laic juntament amb Jaume Collell. El bisbe de Barcelona li encarreg docupar-se dels convents, la qual cosa li permet freqentar biblioteques. Daquesta etapa surt la seva obra cabdal La tradici catalana (1892). Particip activament en la Uni Catalanista i dirig la secci catalanista de la Congregaci Mariana de San Lus Gonzaga, tamb form part en la fundaci de la Lliga Espiritual de Nostra Dona de Montserrat i particip al Cercle Artstic de Sant Lluc. Fou bisbe de Vic, mentre Morgades ho era de Barcelona. Mantingu una actitud de defensa dels drets de Catalunya respecte del Govern central. 42 CAMARASA, JOSEP M., (2000), Cent anys de passi per la Natura. Una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural 1899-1999, ICHN, Barcelona, p. 14. 43 BALCELLS I PUJOL, (2003), p. 142-143; CAMARASA, (2000), p. 45. 44 CIPDF, (2010), Diversos 1288. 45 CAMARASA, (2000), p. 42. 46 MARCH NOGUERA, JOAN, (2006), Els impulsors de la creaci del llenguatge cientfic catal modern i el Primer Congrs de la Llengua Catalana, al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Institut dEstudis Balears, Palma, p. 230.

[34]

enfront de la censura que esdevingu des de la Guerra Civil (1936-1939) i durant lpoca franquista (1939-1975). Aquest impuls ens consta documentat en la correspondncia que Garcias envi a Jeroni Orell (1924-1995), des de lany 194447. Per altra banda, Garcias tamb particip al Museu de Cincies Naturals de Barcelona (MCNB). Segons la correspondncia del CIPDF es conserva amb data de 21 dabril de 1905 la selecci de Garcias com a ajudant en la conservaci, ordre i catalogaci dels exemplars botnics dels armaris i sota la direcci dAntonio de Zulueta (18851971). En relaci a tots els documents transcrits sha conservat sempre lortografia dels documents tal com han arribat a les nostres mans. INSTITUCI CATALANA d Historia Natural Parads 10.- BARCELONA MUSEU N. 1 En virtut de las facultats quem concedeix larticle set del Reglament y atenent sos coneixements en Botnica vinch en nomenar a vost mon ajudant als dest a dita branca de l Historia Natural. Per tant lautorizo (en lo que a vegetals pertany) pera admetre y deixar dadmetrels donatius que tingui per convenient, y pera obrir els armaris que continguin els exemplars; encarregant li la conservaci y ordre dels mateixos y la formaci de son catalech cientfich. Li faig avinent, que abans de pendre posesi de son crrech, ha de rebre de mi algunas instruccions. Lo que pera son coneixements y dems efectes tinch lo gust dinnovar vost cual vida Deu prosperi per m s a s. Barcelona, 21 d Abril 1905 El Conservador Antoni de Zulueta Sr. D. Llorens Garcias y Font48 Quant als amics que feu a Barcelona, els mantingu durant molts danys via correspondncia i, aix com es documenta al CIPDF. A la ICHN, va establir contacte amb Josep Maluquer; per mitj de Felip Ferrer i Vert (sabem que ingress a la Instituci Catalana dHistria Natural el 1902 i en fou president el 1909) es mantingu sempre informat de les activitats de la Instituci des de 1909 al 1919; amb Ascensi Codina Ferrer (1877-1932), del Museo de Cincias Naturales de Barcelona (ingress al Museu
ORELL JAQUOTOT, JERONI (1988), Herbaris Balerics, Instituci Catalana dHistria Natural, Barcelona, abril; ARXIU PARTICULAR dORELL JAQUOTOT, correspondncia. 48 CIPDF, Correspondncia, n. 1285. Carta dAntoni de Zulueta (Barcelona) a Lloren Garcias (Art). En relaci a tots els documents transcrits sha conservat sempre lortografia dels originals.
47

[35]

com a entomleg, on exerc aquesta feina fins la seva mort), sescriv des del 1915 al 1931. Amb tots ells sestabl una clara amistat dintercanvi cientfic i de caire personal, com s el cas de la curiosa correspondncia amb Joan Baptista de Aguilar Amat (18821936), enginyer industrial qui sespecialitz en malacologia i mastozoologia. Fou regent de la secci de Mamfers i dAnatomia comparada al MCNB; desprs pass a ser director del Museu de Biologia i posteriorment Conservador de les seccions de Malacologia, Vertebrats i Animals inferiors). Amb Pius Font i Quer collabor intercanviant plantes i revisant la Flora Balear des del 1917 al 1957. INSTITUCI CATALANA DHISTORIA NATURAL PARADS 10, 1.er, 2. - BARCELONA SECRETARIA Sr. En Llorens Garcas Distingit collega! Aprofito lanada a Mallorca dun Sanitari amic, per a que som portador dunes lletres en resposta a la seva carta; referent al que vost du en ella, ja veura que nosaltres havem vist lerro que fou concs al posar- lo a les llistes com ingressat en la Instituci en poca distinta de la que l pertoca com a soci fundador, blanc a vost remeteren per a coneixer la opini com a tal, les modificacions en projecte, aleshores, dels Estatuts. Tindrem presents les invocacions que fa respecte els Butlletis que li manca rebre, i ens posarem al corrent molt aviat. Esperem el treball de vost, tot deplorant que no sa ms sovint que vost envi qualcun. Perqu no continua com avans les seves investigacions sobre la flora de Mallorca? Rebi les meves mes afectuosas salutacions. Font Quer Barcelona 23 Setembre 191749 o

49

CIPDF, Correspondncia, n. 168. Carta de Pius Font i Quer (Barcelona) a Lloren Garcas (Art)

[36]

Museu de Ciencies Naturals Parc de Barcelona Apartado 593 Sr. D. Llorens Garcas Mon distigit amic! Me plauen molt les noves quem comunica en la darrera lletra; espero solament que arrivin les plantes anunciades per a poder incloure a vost entre els col.laboradors del Museu. Les plantes balears ens interesen doblement, perque tots veurem que haur desser feta una Nova Flora, i perqu ara esteim ocupant- nos florula Evicenca, que veurem publicar proximament. Mai, amb llibres solament, podr fer vost un estudi acabat de les plantes. Hom necesita un bon herbari per a comparar, costat a costat, les formes dubtosas. Per aix son precises sovint les consultes als que disposen de col.leccions riques. Nosaltres aqu hem recollit ja 20,000 plecs, per son encara molt petits. Lherbari Gandoger, per exemple, es deu vegades ms gran. Pel qui li poguem esser tils, mani amb plena llibertat. Les races i varietats les trobar ben minuciosament explicades en Rony, Flor de France XIV vol. (vegi el meu opscol). A la Instituci crec que anir tot mellor, i penso rebr aviat el que li falta, fins el volm de treball de 1917 que ja ha sortit. Per aquest correu li remeto les instruccions de recol.lecci de plantes i de mamfers. El saluda cordialment son bon amc. Font Quer Barcelona 10 Juny 191850 . Garcias fou el representant illenc a lInstitut Botnic de Barcelona (IBB, 1934)51 on hi collabor des de la seva fundaci i com la plataforma cientfica de referncia

CIPDF, Correspondncia, n. 169. Carta de Pius Font 1 Quer (Barcelona) dirigida a Lloren Garcias (Art). 51 Lorigen de lINSTITUT BOTNIC de BARCELONA es troba al Museu de Cincies Naturals i dArqueologia, creat el 1882 amb les colleccions que el naturalista Francesc Martorell i Pea (1812-1878) lleg a la ciutat de Barcelona.
50

[37]

pels treballs botnics. Aix doncs, Garcias fou un dels delegats de lIBB a Mallorca juntament amb Guillem Colom (1900-1993) i Pere C. Palau Ferrer (1881-1956). Segons el material que trobem al CIDPF mantingu correspondncia assdua amb Antoni de Bols (1889-1975 ( que dirig i coordin lIBB des del 1934 al 1965 i entre les seves publicacions trobem la Flora manual dels Pasos Catalans, 1954) des del 1943 al 1965; amb Oriol de Bols (1924-2007); (qui ocup la direcci de lIBB fins el 1984 i va concloure lestudi del seu pare, Flora dels Pasos Catalans a la dcada dels vuitanta), des del 1965 al 1975; i amb Antoni Marcos (botnic natural de Consell (Mallorca) qui es professionalitz a la Ciutat Comtal, des del 1950 al 1970). Garcias collabor amb ells enviant espcies botniques, plantes i a vegades revisions bibliogrfiques (Hermann Knoche, Barcel i Combis, pare Bonaf,...). Tamb es determinaren espcies noves i es tract el tema de les localitzacions (corologia); sexperiment en la translocaci o transvasament dendemismes dun lloc a laltre; o collabor en diccionaris i estudis cientfics. Totes aquestes activitats cientfiques responen a una necessitat de descentralitzaci respecte del Govern de Madrid envers una realitat local diversa. s un moviment impulsat per un grup dintellectuals amb una ideologia liberal i amb representants eclesistics; la plataforma des de la qual es desenvoluparen les primeres passes cap a la creaci del catal cientfic modern52. Garcias i el catal cientfic Garcias particip activament en el desenvolupament del catal cientfic de la ICHN. A nivell poltic sestaven elaborant propostes que conclourien en noves iniciatives legislatives. El canvi de segle es caracteritz per la implantaci de noves estructures socioeconmiques que marquen, encara avui dia, les bases de lEstat del Benestar Social com ser el cas de lEstatut dAutonomia. El liberalisme als Pasos Catalans es representat per nous corrents catalanistes que entren a governar lAjuntament de Barcelona. Els regionalistes triomfaren a les eleccions de 1901 com a nous portaveus del poble catal. La Lliga Regionalista Catalana encapalada per Enric Prat de la Riba (18701917), president de la Diputaci de Barcelona, i per Francesc Camb (1876-1947)53,
Segons March (2001) el projecte catalanista esdev rere un caramull de successos a Mallorca i fora Mallorca protagonitzats per mallorquins: cicle sobre higienisme en catal per a treballadors celebrat al Collegi Mdico Farmacutico de Palma al 1899, amb un clar projecte social i higienista/urbanista; la fundaci de la ICHN amb presncia de mallorquins, al mateix any; la fundaci de la Societat Capella de Manacor; el llanament de la Lletra de Convit al 1900; linici del Bullet del Diccionari (1901-1936); i el Congrs Internacional de la Llengua Catalana, lany 1906. 53 CAMB I BATLLE, FRANCESC, (1876-1947). Francesc Camb va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a lAjuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, per va ser derrotat el 1910. Camb va propugnar lEstatut dautonomia per resoldre el problema catal, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a soluci de comproms. Desprs de la mort dEnric Prat de la Riba, Camb va esdevenir el principal lder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambds casos amb Antoni Maura com a president del govern. No va aconseguir lacta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona Repblica Espanyola, i va marxar a lestranger. Va entrar altre cop al parlament el 1933, per no el 1936. En esclatar la Guerra Civil espanyola, es trobava a lestranger. Inicialment, no estava a favor dels militars re52

[38]

entre daltres, fou la que dirig, al 1914, el primer govern autonmic del segle XX a Espanya, la Mancomunitat Catalana. Les bases foren concebudes el 1906 i sautoritz, per Reial Decret, el 18 de desembre de 1913, grcies al govern dEduardo Dato. La Lliga tamb form part, lany 1906, de la Solidaritat Catalana, plataforma unitria de catalanisme poltic, integrada per carlins, el Centre Nacionalista Republic, la Uni Catalanista, els republicans federals i una part de la Uni Republicana54, tots en defensa de ls de la llengua autctona com a base de la poltica autonmica. Aix doncs, el nacionalisme catal fou gestat i recolzat per tots els intellectuals del moment, malgrat les seves diferncies ideolgiques. Segons Balcells i Pujol (2002, p. 18) hi ha dos fets culturals claus en la formaci de lInstitut dEstudis Catalans (IEC), plataforma cientfica dels regionalistes. El primer, fou la celebraci del Primer Congrs Universitari Catal el 1903, organitzat per estudiants universitaris de diferents associacions regionalistes; i el segon, el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, celebrat del 13 al 18 doctubre de 1906, i on Garcias i Font hi form part com a congressista efectiu55. Garcias sassabent dels congressos per mitj de les institucions on participava56, per, a ms, va coincidir en qu el segon fou un esdeveniment organitzat pel manacor mossn Antoni M. Alcover (1862-1932), vicari general de la Dicesi de Mallorca, i de qui ja hi devia haver sentit a parlar. Una de les principals resolucions del Congrs de 1903 conclou en la fundaci de lentitat dEstudis Universitaris Catalans57 a la qual shavien dimpartir matries relacionades amb la cultura autctona als universitaris i en catal. La participaci de Joan Alzina, amic de Garcias, es troba documentada en dita entitat58. En una primera etapa aquestes matries simpartiren a lAteneu Barcelons enfront del menyspreu del Ministeri Espanyol dInstrucci Pblica; la normalitzaci lingstica esdevenia un instrument per a la defensa autonomista, tan temuda pel Govern central. Malgrat tot, aviat el catalanisme entr a formar part de lestructura universitria grcies al recolzament generalitzat. Cal, tamb, anomenar la fundaci, lany 1902, de la Junta Municipal del Museu i Belles Arts de Barcelona, des de la qual es modernitzaren els espais i sactu en la protecci i conservaci
voltats, per els va acabar ajudant, pel temor que sestabls una Repblica desquerres si guanyaven la guerra els republicans. Desprs de la guerra, va viure a Sussa, els Estats Units i lArgentina, on va morir el 1947. Camb tamb va fer de mecenes de nombroses activitats artstiques i culturals. Destaca la creaci, el 1922, de la Fundaci Bernat Metge, que ha tradut al catal nombrosos textos clssics grecs i llatins, i la Fundaci Bblica Catalana, que va traduir la Bblia completa al catal, a partir dels textos originals. 54 BALCELLS, ALBERT i PUJOL, ENRIC, (2003), Histria de lInstitut dEstudis Catalans (1907-1942), IEC i Editorial Afers, Barcelona, volum I, p.19-22. 55 PEREA, MARIA PILAR, (2006), El centenari del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, p. 141; CIPDF, (2010), Diversos, n. 1298. 56 PEREA, MARIA PILAR, (2006), p. 26-27. 57 ESTUDIS UNIVERSITARIS CATALANS: presidida per Ramon Abadal i com a secretari i tresorer, lamic dAlcover, Josep Bertran. Els estudis en catal es posen en marxa amb el curs 1905-1906. Dels ensenyaments que simpartiren destacar el dHistria de lArt Catal, Geologia Catalana i Tcnica dAnlisi Qumica, amb especial dedicaci a les cincies i a la indstria. el de Geologia fou impartit per mossn Norbert Font i Sagu al Centre Excursionista, els dimarts i dijous de 21.30 a 22.30 del vespre i que abraava els elements de qu est composta la terra i les seves condicions. Lassignatura de Tcnica dAnlisi Qumica fou impartida pel professor Francesc Novellas. MARCH (2001). 58 AULET I AMELA, JAUME, (1989), Josep Carner i els origens del noucentisme, Universitat Autnoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Tesi en Xarxa.

[39]

del patrimoni artstic. Balcells i Pujol (2002) recullen les segents paraules de Jordi Gal: La Renaixena va esser una poca de grans individualitats perqu va sser una poca de creaci dinstitucions (...) aquestes institucions convergien (...) vers una estructuraci poltica de la societat. Anys ms tard, la celebraci del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana esdev una celebraci regionalista organitzada per membres de lEsglsia, per institucions cientfiques catalanes i per la Diputaci de Barcelona. El paper de lEsglsia catalana, valenciana i mallorquina fou de impulsar lesdeveniment. Limpuls es ramificava amb la collaboraci de les diverses institucions ja existents i responia a la centralitzaci de precedents com el de ledici de La Lletra de Convit59 (1900), per mossn Antoni M. Alcover, un projecte dambici concebut com a obra de tots60 i una campanya per a ledici dun Diccionari de Llengua Catalana. La Lletra significava el desenvolupament duna xarxa de contactes on lintercanvi i la participaci de coneixements esdevenia part de lobra cabdal. A la crida de Sa Lletra varen respondre un nombre important de collaboradors de forma que es va fer necessari una publicaci, esdevingu linici del Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana (1901-1936) i on Lloren Garcias apareix al nmero 3 del Bollet (March, 2006); el Congrs Internacional de 1906 manifestava lintent dunificar la llengua vernacla dels pasos Catalans donant un pas ms: el catal fou presentat com a Reina i Mare del poble i sota la necessitat de definir una sintaxi per a la propera elaboraci dun diccionari i duna gramtica. La riquesa del Congrs Internacional esdevingu en el plantejament diacrnic de levoluci de la llengua, tenint en compte la seva diversitat de registres (Bastardas i Rufat i Schmid, 2006), i a partir de la collaboraci dintellectuals internacionals. Aquestes activitats polticoculturals fomentaren el naixement de lIEC lany 1907, una instituci dalta cultura amb representants i membres de lAcadmia de Bones Lletres de Barcelona, de lAteneu Barcelons, de la ICHN i del CEC. Enric Prat de la Riba contact amb Alcover i amb el filleg Pompeu Fabra (1868-1948) per al desenvolupament de la Secci Filolgica. Alcover fou nomenat president en la seva fundaci i sota el projecte de Normalitzaci i Normativitzaci de la Llengua crrec que des-

59 LLETRA DE CONVIT: Projecte de collaboraci en xarxa per a la creaci del Diccionari de la Llengua Catalana dirigit per Antoni M. Alcover. El projecte culmin amb ledici del Bullet del Diccionari (19011936) i amb la celebraci del I Congrs de la Llengua Catalana (1906). La Lletra de convit s una proposta participativa de recopilaci de mots emprats en llengua catalana i que abraa geogrficament als Pasos Catalans. Es crearen dos tipus de collaboradors: els qui transmeten cdules de paraules i els qui buiden llibres concrets. Tamb es crearen diferents seccions amb els seus respectius responsables, tema pel qual Alcover dugu a terme un gran treball de relacions en xarxa i el contacte participatiu amb diferents institucions especialitzades. Aquestes cdules sordenaren dins calaixos segons les seccions definides i avui es conserven a larxiu del Regne de Mallorca. 60 ALCOVER, ANTONI M. (2003), Lletra de Convit, Editorial Moll, Palma. Segons la tercera edici impresa lany 1902. Amb prleg dAina M. de Borja Moll.

[40]

envolup fins el 1918 (Balcells i Pujol, 2002, p.83), quan certes desavinences amb Fabra allunyaren al manacor del projecte. Altres representants mallorquins en defensa de la llengua a Catalunya foren Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), Miquel Costa i Llobera (1854-1922) o Gabriel Alomar (1873-1941) (...). Cal, tamb, tenir en compte ladquisici del fons bibliogrfic de Mari Aguil (1825-1894), per part de la Biblioteca de Catalunya, lany 1908 i com a projecte de lIEC, juntament amb lAbadia de Montserrat. Aix doncs, el canvi de segle s el moment en que es consoliden els llaos de germanor entre els Pasos Catalans, germanor ferida per les monarquies autoritries. A Catalunya sinicia, amb la recuperaci dels Jocs Florals, el que coneixem com la Renaixena i on el paper de lEsglsia s fonamental. Les diferents Congregacions Marianes fundades a partir de mitjans del segle XIX participaren en la creaci dinstitucions cientfiques especialitzades inspirades per lencclica Aeterni Patris (1879), del papa Lle XIII. Lencclica impuls la Dicesi de Mallorca en el desenvolupament cientfic del neotomisme. El bisbe Pere Joan Campins (1859-1915)61, nomenat el gener de 1897, i el seu vicari capitular mossn Antoni M. Alcover integraren dins del sistema eclesistic un nou pla destudis que partia de la filosofia del vigat Josep Torres i Bages i amb la qual sassentava la relaci entre fe i cincia. Aquest pla destudis saplic a partir del curs 1898-1899 al Seminari de Sant Pere, amb assignatures com: Astronomia i ladici de Fisiologia i Higiene a la Histria Natural (March, 2001). Aix doncs, la relaci entre lEsglsia catalana i la mallorquina s rellevant. La inauguraci, dia 30 dagost de 1905, de lObservatori de lEbre per la Companya de Jess i on participaren entre daltres Long Navs (1858-1939) i Jaume Pujiula (18691958)62 correspon al dia de leclipsi total de sol que es pogu apreciar amb unes especials caracterstiques de visibilitat a lEuropa occidental i especialment a la Mediterrnia nord-occidental, amb la corresponent visita de cientfics darreu del mn. Aquesta relaci catalanomallorquina desenvolup la installaci dun observatori astronmic a la terrassa del Seminari de Sant Pere de Ciutat63. Garcias i Font particip en tota aquesta xarxa cultural durant els seus anys destudiant i fou testimoni dels esdeveniments; s quan es crea la seva base ideolgica en defensa de la llengua autctona, de lautonomisme64 per, sobretot, com a deixeble
CAMPINS, PERE JOAN: (1859-1915). Fidel seguidor de les idees del papa Lle XIII, treball durant el seu mandat com a bisbe de la dicesi de Mallorca (1888-1915) per conciliar la doctrina eclesistica amb els avenos cientfics, poltics i socials del moment i seguint lencclica de lAeterini Patris que rellanava lestudi del tomisme i el seu mtode cientfic. 62 MARCH (2001), p. 395-401. Anomeno als dos jesutes que mantingueren correspondncia amb Garcias i Font a partir de 1911, evidenciant la seva relaci durant lestada de Garcias a Barcelona. 63 BID, p. 393. 64 A nivell poltic la Lliga Regionalista Catalana fou defensora de limperialisme Espanyol. La prdua de Cuba i Filipines i els desastres dels desembarcaments de les flotes espanyoles amb gran nombre dobrers catalans (soldats) al Marroc lany 1909, desembocaren en la tristament famosa Setmana Trgica. Si el nexe duni entre la Lliga i els partits esquerrans fou la llengua i la lluita per mancomunar les tasques administratives de les diputacions provincials; la contrapartida sevidenci amb les guerres espanyoles que dugueren a lorganitzaci datemptats anarquistes i desembocaren en la desintegraci de Solidaritat Catalana. La Setmana Trgica desemboc amb lafusellament de condemnats a Montjuc. Aquests successos sallargaran en
61

[41]

que fou durant aquests anys, s quan es forja la idea de qu els canvis socials shan de promoure des del coneixement. Aquesta conscienciaci sociopedaggica de Garcias sobre la realitat es concret en les mltiples iniciatives socials i culturals en les que particip i que es desenvolupen ms endavant. Garcias fou lector de Francesc Camb com hem pogut comprovar, segons la seva Biblioteca Personal conservada pels hereus. Tamb mantingu sempre ptimes relacions amb la Ciutat Comtal que visit freqentment: tal com s el cas de la visita a lExposici Internacional de Barcelona65 de 1929 (20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930) el mes de novembre amb el seu fill Joan M. Garcias i Blanes (1915-1983)66. Madrid tamb fou una de les estacions de Garcias, si ms no, hi mantingu relacions i segons els contactes que esdevenen al CIPDF i a la correspondncia amb el seu fill Joan M. durant els estudis universitaris a Madrid. A nivell botnic i segons el treball de revisi bibliogrfica i de recerca (excursions cientfiques) amb/per lIBB, particip en lactualitzaci de dades, collaborant en xarxa. Per una banda Garcias coneixia els termes populars botnics i per laltra els llatins. Al CIPDF, concretament al Quadern de Campanya nmero 7 (data aprox. 1927), trobem apunts de paraules cientfiques (QC-7.28; 29; 30) 67.

el temps amb la guerra dfrica i la Segona Repblica (1931-1939). Des dArt, Garcias segu de prop els successos i particip activament en all que afect a la poblaci de dArt. Podrem situar al botnic artanenc dins duna lnia poltica de centre: regionalista, autonomista i mallorquinista declarat, desenvolup crrecs en associacions benfiques locals que li donaren una visi real de les desigualtats. De fet, el mes de novembre de 1925 enviar una carta a lenginyer Ramon Peypoch i Pich (1898-1994), dAcci Catalana Republicana, oferint-se per desenvolupar el projecte sobre el rebuig de la rabassa morta, o la defensa del dret dels rabassaires a poder adquirir un tros de terra previ pagament. Aquesta llei, coneguda com Llei de Contractes de Cultiu, fou presentada lany 1934 pel Front dEsquerres de Catalunya i s un dels exemples que illustren la vessant social del botnic artanenc. 65 Llevant, 30 de novembre de 1929, n. 480, p. 1 i 2. LExposici de Barcelona s la ms grandiosa que en el mon shagi mai celebrat. Les condicions especials del lloc del seu emplaament han fet que els enginyers i arquitectes es vessin obligats a treure tots els seus enginys per conseguir una acertada armona donats els innombrables desnivells del terrer, que abans eren pedre res, i resolt el problema, saixicaren pabellons,i ms pabellons, els quals son altres tants exemplars de bella arquitectura, se construren extensos jardins que son la delicia dels amants de la bella Naturalesa, sagerman laigua corrent amb lesclat de verdor i amb aquella se consegui imitar la florida de les plantes en la forma daquelles fonts lluminoses que mai cap ser hum havia combinat i que son ladmiraci de tot el mon i per fi sompliren els edificis de tots, tots, els productes que la ma del homo ha produit per atendre a les seues necessitats./ Devant ladmirable conjunt, lnima sextassia i no pot manco de donar lenhorabona al poble que tan ajustadament sab moure i coordinar totes les seues activitats./ Son bastants els artanencs que lhan visitada, son molts ms els que podrien visitar-la, el viatge es fcil, no falta ms que la decisi, es hora ja perqu sha anunciat el seu tancament, que sanimin els pobres desperit, ques resolguin els sabis, i els qui esperen, que no esperin massa. Una prova de la cultura dels pobles es el percentatge de la gent que viatja per observar i apendre. Ll.G.F. 66 GARCIAS I BLANES, JOAN M.: (1915-1985). Farmacutic i geleg. Es llicenci a la Universitat de Madrid. Lany 1943 obri apotecaria al carrer Figueral, 11 dArt, coincidint amb lexistncia de la farmcia del pare, Lloren Garcias. Fou Inspector de Sanitat de lAjuntament dArt. Desenvolup la tasca de saur, documentada a la correspondncia del CIPDF del seu pare, quan els pares dels Sagrats Cors de Lluc, Mallorca, li demanen el favor denviar al fill, el juliol de 1956, per cercar pous daigua, element que escassej en diferents poques. 67 Aquests Quaderns de Campanya sense data demostren lesperit cientfic de Lloren, tradut en observar en les diverses excursions que feia, i en fer anotacions tant dels tecnicismes de plantes i crustacis -entre altres- com de conceptes especfics de la llengua autctona.

[42]

Garcias no noms particip al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana sin que, a ms, collabor amb Alcover en les tasques de recopilaci de cdules entre 1902 i 1924, base per dur a terme el Diccionari Catal-Valenci-Balear (1930-1962) i fou subscriptor del seu Butllet (March, 2001). Tamb, de lintegraci de Lloren Garcias dins el catalanisme cultural es conserva, i en relaci a la seva amistat amb el poeta Josep Carner (1884-1970), un poema escrit desprs duna visita a Art, al voltant de lany 1906. Dins un sobre en el que en el revers es llegeix: Ateneo Barcelones Particular Al amic Ll. Garcias Trobem un foli amb el segent poema: Donzelles artanenques, sembla quus veig encare diumenge de capvespre disperses pels camins, de tres en tres, alegres, girantvos desara, donant a les quintanes un aire de jardins! Us agafeu pels braos amb llur cadencia clara, els vostres cossos tallen el cel; esbelts i fins! Una frescal serena vostres cabells amara; omplin els ayres plits de riures argentins. Els grans aubons us vinclen llur distinci rosada, y us besa ab infinita recana perllongada la senyorial bellesa del dia qui sen v. Voldria qual les vostres garlandes me lligussin, oh hereves de les Gracies, y a mes estrofes dssin aquesta gentilesa del vostre camin! Josep Carner 68 Tamb es conserva al Catleg (CIPDF) una carta de collaboraci amb el Diccionari de la Llengua Catalana remesa per Josep Carner & Alcover, des de Institut de la Llengua Catalana, amb data de gener de 191369; Una altra dAntoni Griera (1887-1973), representant de lInstitut dEstudis Catalans70, lany 1919, agraint a Garcias la seva collaboraci via correu postal71; o ja als anys seixanta, Francesc de Borja Moll (19031991) escriu a Garcias consultant-li especifiqui el nom genric del Tinter eivissenc pel Diccionari72.
CIPDF. Poema dedicat a Lloren Garcias del seu amic poeta Josep Carner al voltant de lany 1906. Sobre titulat Al amic Ll. Garcias. Aquest poema tamb esmenta la visita de Carner al poble dArt. 69 CIPDF, Diversos n. 1287, carta amb data de 21 de gener de 1913 enviada per Josep Carner i A. M. Alcover a Garcias des de lInstitut de la Llengua Catalana, Barcelona, on es demana la collaboraci de Garcias i es refereix a la tasca dels representants Griera i Barnils. Segons CASTELLANOS, JORDI (1978), Josep Pijoan i els orgens del Noucentisme, Els Marges, 14, p. 45: En aquesta incorporaci insular en bloc, no costa gaire veure-hi la m de Carner, el qual, segons sembla, realitz el seu primer viatge a Mallorca en aquells moments (1904-1906). All fou introdut en els cercles literaris per Joan Alzina i Melis, que aleshores estudiava medicina a Barcelona. 70 ARXIU de lIEC. Expedient G4 D7. ID / Registre 9190 i 9218; Els representants Griera i Barnils eren els encarregats de gestionar una xarxa de collaboradors pels pasos catalans i com a treball de camp concretat en viatges. Segons aquest arxiu Garcias i Font apareix documentat en collaboraci des de lany 1911. 71 CIPDF, (2010), Correspondncia n. 1215. 72 CIPDF, Correspondncia n. 1136.
68

[43]

A la biblioteca personal de Garcias, conservada pels descendents de la famlia, es troben a ms el Diccionari Alcover Moll (primeres edicions des del 1930) i diversos de Pompeu Fabra i de Francesc de Borja Moll; el Diccionario manual o vacabulario mallorqun-castellano de la Vda. de Villalonga, Palma, 1859; el Diccionario Universal Latino de Manuel Valbuena de 1826; i diverses obres de teatre en catal i de poesia: Poesia catalana: Joan Alcover i Maspons, Josep Carner, Guillem Colom i Ferr, Miquel Costa i Llobera, M. Antnia Salv, Salvador Espriu, Bartomeu Ferr, Miquel Forteza i Pinya, Joan Maragall, Lloren Riber, Jacint Verdaguer o Frederic Mistral, ... Teatre catal: Alexandre Ballester, Gabriel Corts, Espriu, Bartomeu Ferr, Joan Mas, Lloren Moy, Ricard Salvat, Josep M. Tous i Maroto, Lloren Villalonga, ... Narrativa: destacar lobra completa de Ramn Llull (Trad. de Jeroni Rossell, Mateu Obrador, Salvador Galms i Miquel Tous, impresa a Palma; i de lEd. Barcino de Barcelona), Joan Alcover, M. Aurlia Capmany, Vctor Catal, Francesc Eiximenis, Joan Llus Estelrich, Josep M. Folch i Torres, Salvador Galms, Joanot Martorell, Gabriel Maura, Miquel dels Sants Oliver, Bernat Metge, Claudi Planas i Font, Josep Roig i Ravents, Santiago Rusiol, Alexandre Manzoni. 2.- Lapotecaria de la placeta des Marxando, plataforma professional. Ateneo Barcelons Particular Apreciados padres: estoy ultimando los trabajos de la Universidad y los preparativos de viage para el lunes si Dios quiere ponerme en camino; desearia que si es posible mandase el caballo Manacor, con nuestro carretn o con otro ms ligero para que pueda llegar a las 6 y media y abrazarles. He pagado el ttulo y est ya todo arreglado para pedirlo a Madrid. Maria Blanes y Enrique me mandan les de la enhorabuena. Memorias a los tios, tias, besos. 73 Una cop llicenciat Lloren Garcias torna a la seva terra nativa. L1 doctubre de 1907 presenta el projecte dobertura de la farmcia a lAjuntament dArt, acollint-se a les ordenances aprovades pel Real Decreto de 18 dabril de 1860 i segons concurs i contracte municipal aprovat pel Cuerpo de Farmacuticos Titulares de Espaa por Real Decreto de 14 de febrero de 1905 i presentant els segents documents: una cpia autoritzada del ttol universitari; el pla geomtric de les dependncies destinades a lelaboraci, conservaci i expendici de medicaments; un catleg especificant acuradament el sortit de medicaments; i un altre amb la relaci daparells, instruments i altres utensilis per les tasques de laboratori. El desembre de 1907 s aprovat el projecte grcies al batlle Guillem Tous Ginart. Dia 31 del mateix mes el subdelegat de farmcia Juan Servera Blanes, juntament amb altres facultatius, realitzen la visita dinspecci
73

CIPDF, Diversos, 416.Carta de Lloren Garcias.

[44]

de loficina de Garcias, ubicada a la placeta del Marxando n. 2 i se li fa entrega del Certificat de Referncia. Aix doncs, Lloren Garcias sinici professionalment lany 1908 amb apotecaria prpia. El local era propietat de la famlia de la mare, dels Font i Sureda de Salma74, concretament lheret de la tia fadrina Joana M. on abans hi havia les antigues cotxeries de la casa del carrer Centro, 5, on arribava la Diligncia des de Ciutat. A lexpedient tamb apareix la relaci de professors mdics en exercici als qui se dignar a parar recado, s a dir, professionals que testimonien la necessitat de lapotecaria i les bones relacions laborals amb el jove apotecari. Signen lexpedient de Garcias els metges Guillermo Blanes (1855-1934) i Pedro J. Sard i el veterinari, Jaume Nicolau. En aquells temps els farmacutics eren els qui elaboraven les medicines prescrites pel metge o veterinari que, segons diagnstic, sentregaven dins segells, capses circulars de neula blanca que se prenien per via oral. Els medicaments eren encomanats a la Uni de Farmacutics de les Balears, amb Subdelegaci a Manacor. Per cal, tamb, remarcar que els apotecaris aprofitaven els beneficis de les plantes medicinals intercanviant espcies i coneixements entre ells. Aquest tipus de contactes els trobem documentats a la correspondncia del CIPDF mitjanant els contactes amb Jeroni Orell de Sller, i Antoni Gamund (1908-1985) de Consell75. Per altra banda, Garcias tamb visqu el trfic illegal de medicaments, com fou el cas del de la penicillina als voltants dels anys 40. 2.1- Garcias higienista. Al fullet Colegio Oficial de Farmacuticos de Baleares. Lista de Colegiados de maig de 1922, Garcias apareix com a farmacutic collegiat n. 5176. Histricament, Clausurada lAcadmia Quirrgica Mallorquina el 1868, en comenar lany 1882 lnica corporaci de renom cientfic dedicada a les cincies de la salut era la Reial Acadmia de Cirugia i Medicina de Palma de Mallorca, tot just celebrats els seus primers cinquanta anys dexistncia. Quatre anys abans (1878) la Reial Ordre de 22 doctubre, que concedia a la Reial Acadmia de Palma el reglament de la de Barcelona, ampliava el nombre de places de la corporaci, introdua les seccions de farmcia i veterinria i estipulava la reserva futura de tres de les vint places dacadmic numerari per a professionals de lapotecaria (...) Com a antecedents la generaci innovadora dapotecaris, metges i manescals, nascuts la major part devers 1850, cre un nou frum de debat i instrucci en el marc de la secci de Cincies Naturals i Exactes de lAteneu Balear, de la qual, el 25 de febrer de 1882, va nixer la subsecci de Cincies Mdiques (...) Labril de 1895 el Ministeri de Foment conced al Collegi Mdico Farmacutic el carcter de corporaci oficial no subvencionada (...) el 15 de febrer de 1898, la Junta general extraordinria aprov fer extensiva la collegiaci als professionals de la part forana mallorquina, en qualitat de socis agregats (...) el Reial
ARXIU MUNICIPAL dART, Ajuntament dArt, Expedient 470. CIPDF, (2010), Correspondncia, n. 1258, 321. 76 ARXIU COFIB, Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears: Segons la fitxa de Collegiat se li assigna el nmero 51 amb data de 8 de gener de 1918. Tamb consta que fou registrat al Collegi amb data de 30 de novembre de 1915.
74 75

[45]

Decret del Ministeri de la Governaci de 12 dabril de 1898 cre, duna banda, el Collegi Oficial de Metges i, de laltra, el Collegi Oficial de Farmacutics.77 Lapotecari Pujamunt fou un gran defensor de laplicaci dels Reglaments del Collegi i del compliment de la regularitat de les lleis. Al llibre de registres de socis del Sindicato de Farmacuticos de Baleares (setembre de 1920) apareix donat dalta amb data de 15 de setembre de 1920, i amb crrec de delegat de la vila dArt amb data de 20 doctubre del mateix any78. El nomenament correspon a la sessi de l11 doctubre quan el comit de socis estructurava el Sindicat en set consultors per a quatre districtes geogrfics a les Illes Balears i seguint el mateix criteri que el Sindicat de Barcelona. Cada consultor, apotecari dun municipi, era lencarregat de representar diverses comarques i en conseqncia delaborar la llista de menudeo con los precios y cantidades mnimas a despachar, s a dir, de confeccionar les tarifes, i de contribuir al registre de farmacutics amb cpies dels ttols de llicenciats. La zona del Llevant fou representada per Gabriel Fuster Forteza (1901-1967)79, qui represent la subdelegaci del Partido Judicial de Manacor, i a qui se li assignaren dos delegats: Antonio Ferrer Ladaria (1892-1968) i Lorenzo Garcias80. El Sindicat cre, a ms, una secci de Socors Farmacutic, una altra dInspecci i Vigilncia i un Laboratori Collectiu. Lany 1922 es fund la Cooperativa Farmacutica81 que gestion la venta daccions
77 TOMS SALV, MACI, (2000), Organitzaci farmacutica a les Balears, 1882-2000, a La Farmcia a les Illes Balears, BUJOSA, MARCH, MUNTANER, Cooperativa dApotecaris i Collegi farmacutic de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma, p. 121-125; FONT I OBRADOR, BARTOMEU, (1987), De lapotecaria histrica mallorquina (Miscellnia documental), Collegi Oficial de Farmacutics de Balears, Palma. Aquest segon autor recull de lArxiu del Regne de Mallorca quan el rei Felip IV iguala la farmcia a la medicina declarant la Reial Cdula de 13 de mar de 1650 en qu es reconeix per cientfic lart dels Apotecaris: libres los apotecariarios desde ahora en adelante de cualquier repartimento general, o particular, que se haga en calidad de gremio; per no lo han de estar de los que se hicieren a cada uno en calidad de vecino del Pueblo en que lo sea, por razn de puentes, fuentes, empedrados y otros motivos semejantes i diferenciant-los dels sucrers, candelers, especiers o revanadors pels seus coneixements mdics de les plantes, p. 18 i 26. 78 ARXIU COFIB. 79 FUSTER FORTEZA, GABRIEL: (1901-1967). Farmacutic i advocat de Manacor es form a la Universitat de Barcelona i Valncia. Fou professor ajudant de la ctedra de Qumica Orgnica a la Universitat de Barcelona. Lany 1924 ja s a Mallorca on dirigir la farmcia del seu pare a Manacor i formar part del Collegi de Farmacutics de Balears com a delegat del Partit de Manacor. Va escriure obres de caire literari com Histria de Manacor, lany 1966, o llibres sobre la histria de la legislaci farmacutica. 80 ARXIU COFIB. 81 AGUIL I LLOFRIU, AGUST JOSEP, (2000), La distribuci farmacutica a les Illes Balears, 18772000, a La Farmcia a les Illes Balears, BUJOSA, MARCH, MUNTANER, Cooperativa dApotecaris i Collegi farmacutic de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma, p. 225-246. Una de les seccions que fund el Sindicat de Farmacutics de Balears fou la Cooperativa. La Cooperativa Farmacutica Balear fou fundada lany 1931 com a societat annima amb la finalitat de controlar a majoristes i droguers i en conseqncia evitar lexercici dactivitats simultnies entre la farmcia i el comer de drogues per tal de prevenir possibles competncies. Al Sindicat treball amb el Laboratori del Dr. Andreu, el qual a la dcada dels anys vint feu una donaci econmica quantiosa, i amb els laboratoris Portusach, tamb catalans. Cal tamb tenir en compte que el Sindicat tingu fora fins lany 1939, i s la cooperativa farmacutica que entre el 1942 i el 1962 aconsegu que els droguers i majoristes quedessin marginats; que les oficines farmacutiques fossin els nics llocs on es poguessin vendre especialitats i especfics al detall. Sarbitraren mesures per al control dels magatzems distribudors; es posaren limitacions a les cooperatives perqu no tinguessin avantatges amb els magatzemistes.

[46]

per fomentar el control i distribuci de medicaments. A ms, impuls la creaci duna Caixa Montepo el 1924 des don administrar el Socors Farmacutic i que funcion grcies a les cinquanta pessetes anuals de quota dels socis, de donacions i de les entrades dels segells dinspecci i despecialitat. Aquest darrer impost, de cinc cntims per segell, havia estat aprovat per Reial Ordre amb data d1 de febrer de 1921. El Sindicat desenvolup una tasca molt important quant a la seva participaci en assemblees nacionals i ladhesi a la Mancomunitat Farmacutica Catalano-Balear arribant a cobrir els contactes amb majoristes de medicaments, com amb el laboratori de Dr. Andreu ( fundat per Salvador Andreu i Grau (1841-1928) a Barcelona lany 1866) o amb el de Portusach; el Sindicat tamb treball entorn de les competncies de preus i denunciant als negocis o drogueries on es venien medicaments illegalment; o desenvolupant un projecte deradicaci del paludisme aplicant mesures higiniques difoses per mitj de propaganda impresa i conferncies. Amb data de 20 de novembre de 1915 i segons el Libro de registro de Ttulos Farmacuticos de la Subdelegacin distrito Manacor, Garcias entreg cpia del seu ttol. Per altra banda, Garcias desenvolup tamb les tasques dInspector Farmacutic Municipal a la seva vila a partir del 27 dabril de 1927 i per acord amb el Magnfic Ajuntament, segons consta al padr Professional amb data de 18 de setembre de 194182. Segons larticle 17 del captol III del Reglament Orgnic del Real Decreto de 14 de febrero de 1905, les tasques dels facultatius titulars municipals o inspectors eren les de sanitaris locals amb preparaci cientficosanitria i exigia, no tan sols uns estudis determinats (medicina, cirurgia i farmcia), sin tamb anys dexperincia. A aquests facultatius titulars sels hi assignaren los servicios de higiene i de polica sanitaria. El reglament de 1905 tamb inclou els deures i drets dels farmacutics titulars de cada municipi: prestaci dels serveis sanitaris i dinters general encomanades per les autoritats i preparaci dinformes per la Inspecci General de Sanitat; auxiliar a la policia de salubritat del municipi; practicar per encrrec anlisi daigua per a la seva potabilitat; controlar lestat daliments i begudes; subministrar medicaments a venats i a pobres, segons els reglament de 14 de juny de 189183. Entre els documents de larxiu del COFIB tamb sha trobat una carta de Garcias dirigida al Collegi amb data de 31 de maig de 1918 on es manifesta el seu esperit regionalista. La carta inclou dues peticions: la primera s ls de la llengua autctona a les reunions de les juntes; la segona s que abans de procedir a lelecci de crrecs els socis se posaran dacord amb la fi de que la nova Junta Directiva surti elegida per unanimitat a mode de crear un sistema que mereixi la confiana de tots:

82 83

ARXIU COFIB. CIPDF, Diversos, n. 600.

[47]

Sr. President del Col.legi Farmaceutic de Balears Respetable Sr. i company: Devant limpossibilitat dassistir a la Junta General del dia 2 he cregut convenient posar a la consideraci dels amics que se reuneixin, les seguents consideracions: Tenc en mon poder tres cartes daltres tants companys, les quals posen ben de manifest lo que son els apotecaris de Mallorca, mallorquins de pura saba, que avui vol dir, mal educats, especialment en el sentit dincapacitat per tot acte de Govern o Direcci. Lluites intestines degoisme mal ents, ens han duit en el deplorable estat en que se troba la nostra professi, considerada pel public com un comer qualsevol, com una botigueta de detall. Amb lassociaci semblava que aquella cosa havia de desepareixer, semblava que al menys cada n de per si, havia de convertirse, per impuls de la seva naturalesa, amb hom apotecari, vui dir, amb hom conscient de la seva obligaci, respecte a les lleis estatuides respecte an els companys, consideraci an els deu anys destudis, que no permeten posar de manifest certes coses que rebaixen la dignitat professional. Id, les tres cartes que tenc al meu devant, demostren que el periodo de formaci encare no ha passat, les banderies no shan acabat i enlloc de cercar unanimitat (que siria la millor prova de la nostra dignitat avuy que comensam) i procurar llevar les engronges, lo que se fa, es fomentar la divisi per cadasq salvar la seva ambici, i aix, Srs, s molt de llamentar, que siguin elegits els aptes, els qui mes puguin treballar per la professi, qualsevol candidatura que surti per aquell sistema, no mereixer la confianza de tots i per lo tant la seva obra ser esteril, li faltar aquella saba vivificadora del companyerisme, que dona forsa pel treball i en canvi tendr el corc de lenveja, que ruinar el seu preu per enderrocarla i escortar el seu fruit. Fa temps vaig assistir a una Junta i vaig prometre de no tornar- hi, si respirava un ambent dartifici, comensant pel llenguatje, un llenguatje esmetllevat per explicar les queixes, com es possible lentendrerse si se comensa per falsetjar lenuncia del nostre esser? Parlar en reunions intimes amb llengo forastera i amb una llengo que no se sab parlar com pot esser feel expressi de lo que un sent? Comemsem per respetar la mes intima manifestaci del nostro esser i aix, podrem respectarmos llavors uns amb els altres. Es necessari aunar els esforzos, deixar totes les petiteses, es precis inteligencia, per conseguir lo qual, me veig o me consider obligat a manifestar que mabstenc de votar, si no saproven les dues proposicions previes que envii escrites i que demana la Junta fassi seves i aprovi per unanimitat. Companys! sia fora tot lo qui mos rebaixa, vostre affm. s.s. Llorens Garcias Art 31 Maig 1918 84

84 Arxiu del COFIB. Carta de Lloren Garcias (Art) al President del Collegi de Farmacutics de Balears (Palma), amb data del 31 de maig de 1918.

[48]

Segons el llibre de Juntes, Garcias no surt com assistent a les reunions. Segurament, i ja que no consta cap resposta a aquestes dues peticions per part del President del Collegi. Al CIPDF, al voltant de 1918 degu deixar-se representar pel consultor i subdelegat del Partido de Manacor, Gabriel Fuster i pel seu successor ja que sembla que foren les niques dues aportacions que feu, segons dit Arxiu. Garcias no feu acte de presncia a les reunions de la instituci ms que en un parell de cops i entre 1916 i 1918. Un altre tema de debat entre Garcias i el Collegi, documentat al CIDPF entre lany 1923 i el 1929, s manifesta a la correspondncia entre Garcias i Fuster. Lartanenc recrimina la situaci en la continutat dobertura de les farmcies a crrec de les vdues dapotecaris, com fou el cas del funcionament de la de Selva, al voltant daquests anys. Garcias critica la defensa soterrada del Collegi en el manteniment daquestes tasques illegals, que considera poc professionals i seriosament perjudicials per als titulats. A ms, tamb tracta amb Fuster el tema dhaver sofert les pressions ms baixes de les tarifes de Manacor a la zona de Llevant (Art, Capdepera i Son Servera)85. Anys ms tard, mesos abans desclatar la Guerra Civil, concretament dia 4 dabril de 1936, Fuster ser qui posi remei a les demandes de Garcias, el qual sollicita, el maig de 193686, lassignaci dun regent per a la farmcia durant una prrroga per baixa dinfermetat. Aquesta petici fou dirigida a Antonio Bosch, Sub-delegado de Farmacia de Manacor, i es nomen regent de la farmcia de Marxando a Juan Nigorra Reyns87 (1898-1978, apotecari). Malgrat tot, Nigorra no fou lnic regent de la farmcia, sent, dia 18 doctubre de 1937, encomanada pel Sindicat la direcci facultativa de la farmcia de Can Pujamunt a Romn Fortuny (1902-1971)88. Dia 30 de juny de 1939 Garcias i Font ja era un altre cop a Art, quan es pos a treballar dirigint la farmcia amb Fortuny89. Es conserva un document, datat el 24 de febrer de 1940, entre Garcias i Fortuny amb nmero de collegiat 51 i 154 respectivament, on exposen a lIllustre Collegi de Farmacutics la decisi dexercir la seva professi mancomunadament90.

CIPDF, Correspondncia, n. 1255-1257. Sembla que els preus de venda al pblic dels medicaments es gestionaven des de cada Partit. En el cas del de Manacor degueren mantenir els preus dels medicaments baixos, amb vistes a mantenir un marge de guany ms ample. La realitat s que els preus establerts quedaren per davall dels daltres oficines farmacutiques de lIlla, els quals els anaven augmentant. 86 CIPDF, Correspondncia, n. 582. 87 BID, Correspondncia, n. 582-585. 88 Segons document de l Arxiu COFIB, Romn FORTUNy RODRGUEZ, (1902-1971) natural de Balears, es trobava a Barcelona quan esclat la Guerra Civil. El mes dabril de 1937 arrib a Mallorca i es collegi al Collegi de Farmacutics de Balears, el qual li assigna lapotecaria de Lloren Garcias a ttol de regncia temporal i com a refugiat farmacutic. El juny de 1939 es fa soci del Collegi amb el nmero 154, adquirint la ja tancada farmcia del senyor Cano. Seguint les lleis municipals, Garcias i Font recolza lexistncia de la nova farmcia, si ms no, s la vdua de Sancho qui posa traves. 89 ARXIU COFIB. 90 BID.
85

[49]

Informe sobre la admisin del Farmacutico Dn. Romn Fortuny Rodriguez. Dn. Romn Fortuny Rodriguez lleg a Palma el ao 1937 procedente de la zona roja (Barcelona) y careciendo de recursos solicit ayuda de este Colegio, el cual dispensndole la presentacin del Ttulo, baja del Colegio respectivo y hasta incluso del pago de las 1000 pesetas de entrada, lo admiti como socio con carcter provisional y por todo el tiempo que tardase en liberarse Barcelona, y siguiendo el criterio establecido por otros compaeros refugiados, lo destin de Regente a la farmacia del Licenciado Dn. Lorenzo Garcias de Art, cuya farmacia se encontraba abandonada, por estar dicho Sr. en Barcelona donde le sorprendi el Glorioso Movimiento Nacional, en el mencionado pueblo de Art existia adems la farmacia de la Sra. Vda. de Sancho, cuyo regente se encontraba ausente por estar militarizado, la farmacia de Dn. Toms Cano en la actualidad cerrada por haber sido procesado e incautados todos sus bienes por desafecto del Regimen. Terminada por fin la guerra e incorporado el compaero Dn. Lorenzo Garcias a su farmacia, se dio de baja en este Colegio a Dn. Romn Fortuny el cual adquiere la cerrada farmacia del Sr. Cano y cumpliendo con todos los requisitos legales, solicita la admisin como socio de nmero en este Colegio y la autorizacin correspondiente para establecerse en Art, de acuerdo con Don. Lorenzo Garcias, pero no con la de la Sra.Vda.de Sancho, la que considera perjudicados sus intereses. En la Junta de Gobierno celebrada el 28 del actual, se expuso el criterio de que era el Colegio moralmente responsable de los perjuicios que pudieran irrogarse a la Sra.Vda, de Sancho, en el caso de ser autorizado el Sr. Fortuny, para establecerse en Art, toda vez que dicho Sr. pudo trabar conocimiento con la clientela de dicho pueblo, debido a haberle eximido este Colegio de la cuota de entrada y presentacin del Ttulo y baja correspondiente, y tanto ms cuanto que al ser admitido provisionalmente lo mismo que a los dems refugiados Farmacuticos, el Sr. Presidente de este Colegio y algunos miembros de la Junta, expusieron el peligro de que el favor que ha dichos Srs. les hacia, pudiera ser en perjuicio de algunos compaeros, `por pretender establecerse en Baleares, una vez terminada la guerra, y aprovechndose de la clientela hecha durante la misma y en circunstancias para ellos excepcionales, y considerndolo as la Junta de Gobierno, acord por unanimidad el exponer el caso al imparcial criterio del Sr. Presidente del Consejo General de Colegios Farmacuticos, para despus acordar lo que dicho Sr. Presidente aconsejara. Hay que hacer constar que el Sr. Fortuny es natural de Baleares, que tiene realizados algunos gastos, como compra de estanterias de la farmacia Cano y la casa en que se encuentra dicha farmacia, que ha hecho gestiones hasta el presente infructuosas para arreglarse con la Sra. Vd. de Sancho adquiriendo su farmacia o pagndole una pensin mensual, dejando que el Colegio fijara la cuantia de una u otra, y por ltimo que este Colegio lo nico que pretende es obrar con extricta Justicia. Palma 30 de Junio de 1939- Ao de la Victoria. El Secretario 91

91

BID. Informe de lIllustre Collegi de Farmacutics (Palma).

[50]

A lexpedient 470 de lArxiu Municipal dArt es conserva un nou plnol de lapotecaria on sinclouen canvis substancials en la seva estructura92. A Mallorca es fundaren laboratoris farmacutics com s el cas del dAntoni Gamund a Consell. Garcias es mantingu sempre informat dels nous descobriments farmacolgics. Consta documentat que fou soci, des de 1955, de la Sociedad Espaola de Histria de la Farmcia, rebent el diploma de Socio de Nmero. Pel que fa a la Penicillina, Garcias gaud, en activitat professional, del seu descobriment i comercialitzaci. Aquest antibitic revolucion la histria de la medicina. A Mallorca es comercialitz via Tnger i Gibraltar, obrint-se un mercat negre que cost grans esforos regularitzar. Es conserven al CIPDF documents que acrediten els contactes de Garcias amb empreses dedicades a la investigaci, producci i comercialitzaci de frmacs i que nasqueren durant el segle XIX a Alemanya, lder mundial en nova tecnologia qumica i dels productes orgnics sinttics. Hi ha correspondncia publicitria rebuda de Bayer AG, lempresa Merck & Co, o Sandoz Ltd93. Quant als aparells de laboratori, Garcias es mantingu informat per mitj de propaganda que reb de Madrid, del Laboratorio Elctrico Snchez i des de Barcelona, del comer del seu amic Felip Ferrer Vert i amb els laboratoris de Sabadell. Entre les frmules que el mateix Garcias preparava, cal destacar els supositoris, vuls vaginals, xarops de tot tipus i, seguint amb la tradici del seu pare, gotes pels ulls94. Ens consta que el tracte que mantingu lapotecari amb el client fou en mallorqu, encara que li contestessin en qualsevol altra llengua. Lhorari dobertura era de vint i quatre hores segons requadre publicitari de la publicaci Llevant95, editada entre 1916 i 1924. Es despatxava de les nou del mat a les deu del vespre de cara al pblic i satenia des de casa a hores intempestives. Garcias i Font exerc la seva professi fins un mes abans de la seva mort. s curis adonarsen qu, en lnia directa, tres generacions de Garcias obriren farmcia entorn dels 20 anys i individualment, conservant la tradici familiar dindependncia professional. Joan Garcias Sard obri apotecaria als vint anys, al carrer Major, n. 9, el mes de mar del 1872. Garcias i Font la inaugura amb vint i dos anys, el desembre de 1907. Joan M. Garcias Blanes, fill de Lloren, compr la llicncia de la apotecaria del carrer Antonio Blanes Juan, n. 6 dArt, a Carme M. Tous Ferrer, vdua de Jaume Sancho Tous

92 ARXIU MUNICIPAL dART, Ajuntament dArt. Expedient 470. La Farmcia de Lloren Garcias estava estructurada, segons els plnols presentats per a ladjudicaci dels documents dobertura de lArxiu Municipal de lAjuntament dArt (expedient 470), per loficina, amb una estncia a lesquerra daquesta i separada per una paret on es localitzava el laboratori i, des de la qual es podia accedir a la part de darrera, on hi havia una cova (parets mal acabades). Darrera loficina es trobava una estncia anomenada despensa. El plnol canvi lany 1940: loficina sampli amb lespai del laboratori i la cova es convert en laboratori. Lespai de la despensa va desaparixer. 93 Entre els medicaments ms importants descoberts als segles XIX i XX tenim: al 1826 es don a conixer la morfina com a analgsic pel laboratori Merck & Co; lany 1899 es descobrien els efectes de lAspirina (cid acetilsaliclic) representada pel laboratori Bayer AG; al 1941, la Penicillina, comercialitzada al 1948 per Sandoz Ltd; i al 1964, lAntibitic (cephalotin). 94 No es conserven els llibres obligatoris de receptes magistrals de Garcias i Font. 95 Una collecci completa digitalitzada es pot consultar on-line a la Secci de Hemeroteca de la Biblioteca Digital de la Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears.

[51]

(1885-1930)96, el dia 22 de setembre de 1942 i la traspass a Figueral, n. 11 entre el mar i el setembre de 1943. La data dobertura de la farmcia de Garcias i Blanes a Figueral fou dia 18 de mar de 194397, amb vint i vuit anys. A ms, Lloren i Joan M. Garcias compartiren setmana s setmana no el practicant Joan Campins. Entorn de l higienisme Garcias public diversos articles a la revista Llevant (19161931): Llevant 20 de mar de 1919, n. 65, p. 1 i 2, De lenquesta. Opini de D. Lloren Garcias. Llevant 10 de juny de 1930, n. 498, p. 1 i 2, El problema de les aiges, LI. G. F. i particip en el trasllat de lExposici de Propaganda dHigiene Social a Mallorca i en lorganitzaci dun cicle de conferncies entorn daquesta, loctubre del 1930. Aquesta exposici fou organitzada per Emili Darder (1895-1937), en aquell moment cap de servei dEpidemiologia de lInstitut Provincial dHigiene, juntament amb linspector provincial de Sanitat, Joan Durich (1886-1964), des de lAssociaci per la Cultura de Mallorca (1923), fou inaugurada a Ciutat el dimarts 5 dagost de 1930 a les 19.30h al local social de la mateixa associaci, al carrer del Palau n. 40 i rest oberta fins el 25 de setembre del mateix any98. Dia 25 doctubre sobria al pblic artanenc la mateixa exposici localitzada a la Caixa Rural. Al Llevant es public la segent publicitat:

96 SANCHO TOUS, JAUME: (1885-1990). Apotecari artanenc qui compart professi a la vila amb Garcias i Font del 1910 al 1940. Segons lArxiu del COFIB, Sancho obr lapotecaria dia 16 de juliol de 1910 a Art. 97 ARXIU MUNICIPAL DART, Ajuntament dArt. Expedient 470. 98 (2010), La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i cincies, IEC i El Gall Editor, Edici Facsmil, cinc volums, Palma. Volum 2, agost de 1930 n. 32. Lexposici collectiva versava entorn als progressos de medicina i higiene dels darrers temps i es celebr amb les segents finalitats: intenci de mostrar al poble la realitat de les malalties de la tuberculosi i de la sfilis; dinstruir en laplicaci de mesures preventives; i deducar i/o promoure laven social. La mostra fou presentada amb documents com cartells, grfics, mapes i fotografies, ocupant quatre sales. El doctor Antoni Alorda, Servera (1889-1934) director accidental de lHospital Provincial, expos fotografies amb casos de cncer de pell i llur curaci; el doctor Bartomeu Vanrell Camps (1870-1935) present, a la segona sala, plans del preventori de Caubet, fotografies de lHospital Provincial i un mapa de mortalitat; a la tercera planta, el doctor Darder dedic un apartat al problema de les aiges, tifoides i diftria, el doctor Joan Durich, Inspector Provincial de Sanitat, mostr cartells entorn als antiveneris i a projectes de lInstitut dHigiene i de lHospital dInfecciosos i el doctor Josep Porcel (18961977), director de Sanitat del Port, un cartell sobre la transcendncia de la higiene. A la quarta planta shi present propaganda antialcohlica del doctor Joan I. Valent (1901-1936) i una secci antisifiltica, deducaci higinica i sobre infermeres visitadores, desenvolupada pel doctor Darder, a ms de mapes sobre natalitat, mortalitat i malalties infeccioses. Tamb simpart un cicle de conferncies en llengua mallorquina al Collegi de Metges de Balears, en qu intervingueren: Joan Valent, Josep Rovira i Emili Darder. Ls de la llengua autctona a les conferncies fou prohibida per Pere Lloses del Collegi de Metges. Lexposici es fonament en la necessitat de la propaganda i segons lestudi de Mr. Viborel en els segents apartats: imatge fixa o animada, propaganda oral, escrita i altres procediments com exposicions, museus, cicles de conferncies,... El projecte fou creat a partir dinfluncies internacionals, com les activitats desenvolupades per institucions i fundacions nord-americanes (fundaci Rockefeller, Metropolitain Life Assurance, Creu Roja) canadenques (Medicina preventiva a Toronto, per R.L. Bernard) i belgues (Creu Roja). Desprs duna setmana de la inauguraci, lexposici havia estat incrementada amb plafons, com el de lInstitut Provincial dHigiene i del pavell de malalts infecciosos. A ms, dos anys ms tard, Darder i Durich organitzaren la Setmana dHigiene Mental i el VII Congrs de Metges en Llengua Catalana, amb el suport de lAjuntament de Palma.

[52]

Exposici de Higiene Social Al local de la Caixa Rural galantment ofert per la Junta han comenat els treballs dinstallaci de la Exposici dHigiene Social que sinaugurara el vinent dissabte dia 25. El president de la Associaci per la Cultura de Mallorca el Dr. Emili Darder, nima daquesta exposici ambulant fou portador el passat diumenge, dels materials, cartells, grfics, plans i lectures que la integren i desprs de fer-se crrec del local don les ordres oportunes per fer la installaci. L inauguraci sa far a les vuit del vespre, donant el Sr. Darder una conferncia sobre les Febres Tifoides. Esperam del nostre poble, el qual en certs moments sembla estar desitjos daprendre, que demostrar en aquesta ocasi, la veritat dels seus afanys. El tema no pot esser ms atractiu, se tracta de donar a conixer una malaltia, els perills de la qual son coneguts de tothom. La conferencia ser publica poguent hi assistir tant les dones com els homes, a tots els quals, la Junta del Museu dArt convida per asistir-hi a aquesta i a les que seguiran en dissaptes sucessius. A ms, la Junta del Museu dArt, on trobem la participaci de Garcias, organitz un cicle de conferncies al voltant daquesta: la primera limpart Emili Darder i vers sobre les febres tifoides; la segona fou a crrec de Josep Sureda i Blanes (1890-1984) i tract sobre lobra de Frederic Mistral (poeta francs, 1830- 1914); la tercera de Miquel Massut tract sobre els fenmens fsics i biolgics de la mar; i la quarta fou impartida pel senyor Ferran Blanes Boysen (1899-1981)91. Un resum daquestes conferncies fou publicat a Llevant. Lexposici va romandre fins a mitjans de novembre quan fou traslladada a lEscola Nacional de Son Servera, grcies a la Societat Cultural Serverense. s probable que Garcias tamb hi particips, encara que de mode collaboratiu, en la concepci i organitzaci de lExposici. Al discurs inaugural La propaganda dHigiene Social publicat pel doctor Emili Darder a La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i cincies (agost de 1930 n. 32) destaca un pargraf que sintrodueix amb les segent paraules: Ni fan ni deixen fer. Aquestes paraules ja foren utilitzades a larticle Ni fer, ni deixar fer publicat per Garcias i Font a Llevant el 14 doctubre de 1922 i on tamb es tracten les mancances de recolzament de les institucions en iniciatives educatives daquest caire social. Les paraules ni fer, ni deixar fer es podrien haver establert com una expressi del moment, usada amb referncia a les dificultats de lendarreriment que produa el fet de dur a terme iniciatives sota una perspectiva ideolgica federalista. All que s es corrobora amb ls de les mateixes frmules expressives s un contacte ideolgic dambds cientfics: tant Darder com Garcias es declararen mallorquinistes, caire documentat tant al CIPDF com dins la lnia ideolgica

99 Llevant: n. 511, p. 1 i 2 del 20 doctubre de 1930; n. 512, p. 1 i 2 del 31 doctubre de 1930; n. 513, p. 1 i 2 del 10 de novembre de 1930; n. 514, p. 1-4 del 20 de novembre de 1930; n. 517, 1 i 2 del 31 de desembre de 1930. En aquests nmeros es poden trobar els articles dels conferenciants publicats.

[53]

de la publicaci Llevant (veure el n. 94, p. 1 de dia 30 de juny de 1920; o el n. 201, p. 1 i 2 de lany 1923). 2.2- La investigaci cientfica. Zoologia Quan Garcias arriba a Art comena a treballar amb la collecci entomolgica i ser progressivament que desenvolupi el seu inters per la botnica, grcies a les peticions dels catalans, i en altres camps de la zoologia. Aquesta tasca la desenvolup amb Felip Ferrer Vert, des del febrer de 1907 i amb el pare teat Joan Jord (18621936)100 des del juliol de 1910, com es documenta al CIPDF. Per les determinacions entomolgiques Garcias compt amb lajut de Jord qui el pos en contacte amb el doctor Jos M. de la Fuente (1855-1932, entomleg i religis) de la Sociedad Aragonesa de Cincias Naturales (1902) i de la Sociedad Entomolgica de Espaa (1918). Jord i Garcias senviaren caixonets amb exemplars dinsectes, sent el germ teat qui corregia o completava les determinacions101 de Garcias. Per altra banda, ladquisici de bibliografia referent fou part important en la catalogaci cientfica. Segons informaci familiar, Garcias realitzava expedicions entomolgiques equipat amb pots de vidre on hi havia serrads banyat amb benzina, una vegada a casa els tractava amb cloroform. Tamb, entre 1907 i 1951, intercanvi notcies i exemplars dinsectes amb els companys de la ICHN, Felip Ferrer Vert i Asensio Codina, els quals ms tard passaren a formar part del Museu de Cincies Naturals de Barcelona; o consult informaci respecte a aix, a lentomleg madrileny Jos M. Dusmet (1869-1960) o a Henri Sietti, de Le Beausset (Frana) Quant a les determinacions malacolgiques, estigu en contacte amb Ramon Margalef (1919-2004). A ms, Garcias envi exemplars de molluscs de la zona de Llevant per a la collecci regional del Museu de Cincies Naturals de Barcelona (MCNB), seguint les demandes de Joan B. dAguilar-Amat i intercanvi espcies amb Llus Gasull (1918-1982). Aquests molluscs foren enviats dins pots de vidre entre el 1907 i el 1920. Per a la conservaci de mamfers, provinents de donacions diverses, Garcias treball amb el taxidermista de Felanitx, Bartomeu Nadal i amb Gabriel Tous de Palma als qui encarreg dissecar diversos exemplars animals per al Museu Regional dArt. Alguns exemplars foren dissecats per ell mateix. Per altra banda, tamb particip en estudis ornitolgics tals com els de lanellat daus, Garcias particip en lestudi de migracions dalgunes espcies i mantingu contacte amb Adolfo von Jordans, del Zoologisches Forschungsinstitut und Museum Alexander Koenig Reichsinstitut (Bonn, Alemanya), amb qui intercanvi ous i segu instruccions de lanellament; amb el doctor H. Boschma del Laboratori de Zoologia de la Universitat de Rijks a Leiden (Pasos

100 JORD, JOAN: (1862-1936) frare llec teat qui desenvolup tasques entomolgiques de les Illes Balears en contacte amb diversos especialistes espanyols i internacionals. La interessant collecci dinsectes duta a terme pel germ Jord va ser cedida pels P.P. Teatins de Palma a la Universitat de les Illes Balears i es troba dipositada al Laboratori de Zoologia. 101 Aquesta informaci est extreta del CIPDF de lapotecari Garcias.

[54]

Baixos) control lanellament de les aus migratries de la zona de Llevant; i mantingu contactes amb Kenneth L. Skinner, de Brooklands, Anglaterra. Aquestes tasques les desenvolup grcies a la collaboraci de caadors artanencs, els quals informaven de la captura daus anellades, indicant el lloc i data de captura. A la publicaci de Garcias Notas zoologicas, Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, (Palma, 1954, fasc. 1, 2, 3, 4, p. 5-7) sinclou informaci sobre malacologia, entomologia i ornitologia, destacant la troballa de dues aus anellades. A ms, mantingu una relaci personal i epistolar amb el jove militar Jos J. Tato Cumming (1918-1989), del Centro de Estudios Ornitolgicos de Baleares (CEOB, 1957) degut a linters que despert la collecci daus del Museu dArt. Entorn de la geologia, Garcias es cartej amb Josep Ramon Bataller (1890-1962), professor del Seminari Conciliar de Barcelona i professor del departament de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, en el qual funcionava un Laboratori de Geologia per determinar troballes fssils. 2.3- Garcias conservador. Les colleccions zoolgiques de Garcias es troben actualment al Museu Regional dArt (1927-) i foren desenvolupades i recollectades durant tota la seva vida. Les caracterstiques daquestes colleccions sn diverses. La primera s que sn colleccions despcies autctones, recollectades majoritriament a la zona de Llevant, com a requisit imprescindible per Garcias i Font a lhora dadquirir exemplars; la segona, s que es recolliren espcies grcies a la participaci de collaboradors locals i dins duna plataforma popular de canvi de mentalitat en relaci a la naturalesa; la tercera, s que Garcias compt amb una xarxa cientfica nacional i internacional de contactes a lhora de determinar espcies o daplicar noves prctiques de conservaci; una quarta s linters per exposar al pblic adequadament aquestes colleccions. Les colleccions aportades per Garcias al Museu sn majoritriament dornitologia, dentomologia, de malacologia i de restos fssils. Les altres corresponen fonamentalment a donacions de diverses procedncies. Cal destacar del CIPDF els vuit Quaderns de Campanya de lapotecari artanenc, on destaquen notes dobservacions de les expedicions amb dades botniques i entomolgiques intercalades. Aquests documents sn de gran riquesa informativa i demostren lacurat treball cientfic i linters per diferents camps cientfics de lapotecari. La collecci daus ha estat catalogada102; la malacolgica fou inventariada i es mant ben conservada grcies als socis de la Societat dHistria Natural de Balears; lentomolgica es guarda en ptimes condicions grcies a les tasques desenvolupades pels doctors Miquel Palmer i Guillem X. Pons; la de mamfers est pendent de conservaci i catalogaci. El paper de Garcias com a conservador de la collecci dHistria Natura del Museu fou una de les tasques que desenvolup des que inici la seva tasca recol.lectora fins a

102

ARTIGUES, CATALINA I MUOZ, ANTONI, (2008), Revisi de la collecci daus del Museu regional dArt, V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, Ponncies i Resum, SHNB, Grfiques Mallorca, p. 420-421.

[55]

la seva mort, lany 1975. A ms, al Llibre dActes del Museu consta la seva signatura en totes les reunions des del 1928 fins al 1954103. Les tasques de conservaci que pos en marxa Garcias sentenen des de dues influncies. La primera, de caire generalista, correspon a la corrent neotomista aplicada a la dicesi de Mallorca per mossn Alcover i el bisbe Campins (1898-1915), amb la finalitat dharmonitzar cincia i fe, i que li arrib de loncle Gabriel Garcias104; la segona, equival concretament a la collaboraci que lapotecari desenvolup durant letapa de formaci a Barcelona, on fou, des de labril de 1905, encarregat de la conservaci i catalogaci dels exemplars dels armaris del Museu de la ICHN, sota la direcci dAntonio de Zulueta105. Aix doncs, i com sespecifica al mateix Llibre dActes, les entrades que aport Garcias foren les segents: L11 dagost de 1929, ingress la collecci entomolgica i algunes espcies ornitolgiques. Loctubre de 1944, ingress exemplars ornitolgics. Consta un registre al 1947 sense especificar-se lobjecte. Lany 1948, ingress exemplars daus i fssils. El 1950, ingress minerals i fssils. El 1951, ingress aus, fssils i molluscs. El 19 de gener de 1954, ingress lexemplar de Sula bassana (Mascarell. Alcatraz en castell). Quant a la preservaci de les espcies, a lInventari del Catleg (CIPDF) es conserva correspondncia amb diversos taxidermistes de Palma i de Barcelona, com s el cas de Gabriel Tous o Jos Parpal, aix com cartes que parlen sobre conservaci preventiva (naftalina i sublimat corrosiu) o entorn de la millora de lexposici de les colleccions. Garcias sinteress, tamb, en adquirir mobles adequats per a la collecci arqueolgica i que encara es conserven al Museu, disseny i complet etiquetes per a cada una de les peces on anot el nom cientfic de lespcie, lloc i any de trobada i nom del donador/collaborador. A ms, Garcias socup daconseguir bibliografia referent a les colleccions que estaven sota la seva cura. Aquesta tasca no es reflexa tan sols a la correspondncia sobre el catleg, on el conservador insisteix en aconseguir certes publicacions, sin que es pot fer des de lanalitzi de la seva biblioteca personal, conservada i inventariada grcies al seus nts. Entre les publicacions trobem obres especfiques que lajudaren a determinar espcies i a desenvolupar els seus coneixements, aix com altres ms generals sobre com organitzar un herbari o com conservar animals dissecats.

103 Entre 1959 al 1971 no es conserva cap Llibre dActes. Encara que del 1936 al 1939 Garcias era a Barcelona, es celebraren dues juntes i la seva signatura hi apareix. Segurament ompl el Llibre una vegada torn a la vila. 104 MARCH NOGUERA (2001). March afirma que lencclica de Lle XIII lAeterni Patris, supos un gran impuls a la renovaci pedaggica de lensenyament als seminaris, en tots els aspectes en general i en especial als referents a les disciplines dhistria i de cincies, p. 55. 105 CIPDF, (2010), Diversos, 1285.

[56]

Josep Maluquer i Nicolau ENGINYER Barcelona, 13 Juny 1921 Amic Garcas! Rebuda la teva del 7 i tu dit em tenvisim es llibres. Resulta que en el den Lozano Peces de Espaa, era una equivocaci, enlloc de 45.10,- devia dir pts. 1,-. La diferencia de 45.9, lhe fet soplir amb el Plehn, Griffini i Hidalgo. Tot plegat son 42,- pts. Respecte aquells altres Doderheim i Arados e Benoit molt facil que en alguna llibreria de lance a Roma o Litorio. Escriu al teu amic. Potser una de la sucursal de la casa Hoepli; i qui sab si potser te trovaria un Moreau barat! O el Risso- Ichtliyologie de Nice. I si fos el Philippi- Molusca Siciliae faries una gran adquisici, perque no es a cap Biblioteca de Barcelona. Si Deu vol, a primer de lany vinent te farm una visita. Si per a tenir mes ocupaci- distracci te convingus ser corresponsal del gran Museu Lenekenberg a Francfort (Alemanya), mhan escrit que desitjarien relacions algun Naturalista en les Balears. All hi ha el Dr. F. Haas, gran amic nostre, que estigu 4 anys a Barcelona i escriu el catal i castell. Si li envissis un parell de sargantanes o uns carajoles, faria un salt! Adeu. Blanc Maluquer El giro, pots dirigirlo a nom meu, Claris 82 . 106 Garcias estigu adscrit als Butlletins de la Instituci Catalana dHistria Natural, al de la Sociedad Entomolgica de Espaa, al Boletn de la Real Sociedad Espaola de Histria Natural, i al de la Societat dHistria Natural de les Balears, o al de la Sociedad Espaola de Ornitologa. Tamb va rebre exemplars del Boletn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Aconsegu les publicacins sobre colepters de Szymon Tenenbaum (1892-1941) (1915), de Miguel Cun i Manuel Martorell (1876), de Luis Bguena Corella (1924-1927). Estudis sobre altres insectes, com els treballs de Fabre (1920), Houlbert (1922), Ignacio Sagarra (1914), Caroli Linnaei (1789), el catleg dinsectes dAntiga Sunyer i Bofill y Pichot (1902-1905) o els de Sietti (1930-1932); exemplars sobre ictiologia, com els de Griffini (1903), Luis Lozano Rey (1905), Josep i Nicols Maluquer (1927, 1919), de Milne Edwards (1834-1840). Publicacions zoolgiques com: la fauna de Julius Victor Carus (1885-1893), obres de Remy Perier (1912) i Marcelo Rivas Mateos (1902), sobre malacologia els volums dAlbert Granger, i lobra de Vayssiare (1913). De bibliografia de botnica trobam exemplars: de Francesc Barcel i Combis (1879), de Joaquim M. Barnola (1908), de la Flora de Joan Cadevall (1915-1936), de la Flora de Coste (1901-1906), de de Juan Gmez Pamo (1893), de Herman Knoche (1923), de Blas Lzaro e Ibiza (1896), de Charles Linn (1910), de Rouy (1896-1911), la Historia Natural dAgustn yaez i Girona (1844-1845), de Pius Font i Quer i de Pere C. Palau Ferrer, entre tants altres.

106

CIPDF, Correspondncia, 336. Carta de Josep Maluquer (Barcelona) a Lloren Garcias (Art).

[57]

Tamb recopil llibres dornitologia i de paleontologia, com el de Georges Cuvier (1834-1836) i de geologia i geografia. A ms, tamb va fer donacions bibliogrfiques tal com es desprn de la carta segent: El Rector del Seminario Conciliar de Mallorca B.L.M A D. Lorenzo Garcias, Licenciado en ciencias y se complace en agradecerle el obsequio de las varias obras suyas relativas a la flora Balear y de los otros trabajos cientficos sobre Historia Natural y Pedagogia, todos los cuales quedan aplicados a la Biblioteca de este Seminario con expresin del generoso donante, y as se consignar tambin en la memoria del Curso. B.Pascual aprovecha esta oportunidad para expresarle las seguridades de su ms distinguida consideracin y estima. Palma 9 de Enero de 1923 2.3.1.- LHerbari Garcias i Font (1910) i lHerbarium Balearicum (1948). Pel que fa als herbaris es poden associar els coneixements botnics de Garcias amb assignatures cursades durant la llicenciatura de farmcia, recollecci i herboritzaci despcies; a la seva participaci a la ICHN; a la tasca de conservaci que desenvolup al Museu de Cincies Naturals de Barcelona; i la demanda de lIBB de recollir espcies de la flora balear. Aix doncs, lapotecari Pujamunt sinici en lherboritzaci que es concret en la creaci de dos herbaris: lHerbari Garcias i Font (1910) i lHerbarium Balearicum (1948). A ms, durant vint i cinc anys, del 1907 al 1935, fou el representant botnic a Mallorca de lIBB i durant tota la seva vida, de la Serra de Llevant. La recerca i adquisici bibliogrfica fou una baula imprescindible en el desenvolupament de recollir plantes per les Serres de Llevant per poder determinar espcies i dassabentar-se de la importncia de crear un herbari on la zona de Llevant queds representada. Al CIPDF es manifest aquesta recerca destudis especfics sobre les Balears i Mallorca en particular de la mateixa manera que aquesta activitat don lloc a la creaci duna xarxa viva dintercanvi de coneixements de la flora mallorquina dirigida per lIBB i quant a la necessitat de recolzar determinacions despcies i/o subespcies i dassabentar-se de la distribuci de les mateixes. Segons informaci familiar, Garcias senfrontava a les expedicions cientfiques equipat amb una carpeta de tapes de planxa de fusta subjectes per dues corretges i una ansa dins on hi collocava els fulls de paper de barba doblegats on posaria les espcies recollides, amb les seves respectives llavors i un fasset per extreure de la terra la planta amb les arrels. Una vegada a casa les premsava deixant-les assecar dins el porxo. Un plec dherbari inclou la planta seca, llavors de lespcie, les quals Garcias collocava dins sobrets de caixet o paper i letiqueta on sesmenta lloc de recol.lecci, any, nom cientfic de lespcie i nom del botnic que lha recollida. Les expedicions arreu de la zona de Llevant les solia fer tot sol o b acompanyat de qualque ajudant. En el CIPDF sanomenen els llocs de recerca de la zona dArt fins a les Coves, lermita de Betlem, la zona de Canyamel o algunes finques del mateix botnic. La Serra de Tramuntana, en canvi, la visit acompanyat. El Puig de Massanella, el Puig Roig i el Puig Major o Sa Coma de NArbona foren i sn encara un focus important destudi i de visita de cientfics darreu del mn. Alguns

[58]

daquests indrets els visit amb Jeroni Orell ( al voltant de lany 1950), Guillem Colom (al voltant de 1935), tot dos de Sller, Antoni Gamund (al voltant de 1944), de Consell, Pere Palau Ferrer (al voltant de 1947). Amb tots ells mantingu una fluida correspondncia dintercanvi despcies, dinformaci bibliogrfica i dorganitzaci dexcursions. El centre de trobada de lequip cientfic fou el Santuari dels Sagrats Cors de Lluc107 on podien pernoctar. Garcias era el major, en aquest cas, del grup i pogu instruir als seus companys, els quals aviat foren els representants de la flora de la Serra a lIBB. Cal tamb mencionar els fluids contactes, via correu, amb els botnics de lIBB, en el director Antoni de Bols i amb lencarregat del departament botnic, Pius Font i Quer. A ms, els frares de Lluc foren collaboradors en aquestes tasques pels seus previs coneixements i per la seva proximitat, imprescindible a lhora de cercar, determinar i adquirir una espcie en concret108. Entre els missioners dels Sagrats Cors amb qui Garcias mantingu correspondncia botnica destaquen: Bartomeu Alcover (1929-2007), Ramn Ballester Vives (1934- ), Cristbal Veny de Sller, Bartomeu Bau Rulln (1904-1961) i Francesc Bonaf Barcel (1908-1994). La tasca organitzativa de Garcias es concret en dos herbaris. El primer herbari, per se, lHerbari Garcias i Font roman en dipsit a lSHNB109. Garcias i Font fou membre fundador de dita Societat. LHerbari Garcias i Font consta de 6626 plecs, 4742 de les Balears, i 118 famlies110 i linici a partir de 1910. LHerbari es conserva avui dia en perfectes condicions grcies a la Societat dHistria Natural de Balears la qual lha conservat i catalogat. El segon s el del Collegi dApotecaris de Balears, lHerbarium Balearicum dirigit per Pere C. Palau Ferrer i on hi collabor amb 1500 espcimens, del 1947 al 1955111, i ms tard amb Antoni Gamund, substitut de Palau al Collegi, del 1944 al 1965112. Tamb es conserven unes 400 espcies dins pots de vidre assignades a Garcias.
107 CONGREGACI dels MISSIONERS dels SAGRATS CORS DE LLUC: Bartomeu Alcover, Ramon Ballester, Cristbal Veny; de Sller, Bartomeu Bauz Rulln i Francesc Bonaf. El 1891, el bisbe Jacint M. Cervera encoman la cura del santuari a la congregaci mallorquina dels Missioners dels Sagrats Cors i nomen Prior de Lluc al seu fundador, el P. Joaquim Rossell i Ferr. El monument al jard de la Magnlia recorda aquest gran missioner, que reform lantiga collegiata, moralment i materialment. El 1910, el bisbe Pere Joan Campins, amb el consentiment de la Santa Seu, confi definitivament ladministraci de Lluc a dit Institut religis i seguint lencclica del papa Lle XIII de lAeterni Patris. El santuari de Lluc s considerat un smbol religis i cvicocultural del poble mallorqu, causa de les mltiples celebracions i peregrinacions que sorganitzen per pujar-hi. A nivell cientfic es public la Guia de Lluc. Quinari dedicat als peregrins (1884) on seditaren articles dhistria, cultura i cincia de Mallorca. Hi ha contribut lescolania de blauets, que cada dia canta a la Mare de Du, en nom de tot Mallorca. Aquest cor infantil, que resideix al santuari, rep una acurada formaci humana, religiosa, cultural i musical, i s el segon ms antic dEuropa, desprs de lescolania de labadia de Montserrat (Barcelona), que en fou el model. 108 Podia donar-se el cas i com sexplica a la correspondncia del CIPDF que lespcie no estigus ben recollida o que es necessits un altre exemplar. 109 MOLINS, ROSSELL I CONESA, (2007), Caracteritzaci i adequaci per a la consulta de lherbari personal de Lloren Garcias i Font dipositat a la SHNB, al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, volum 50, Palma de Mallorca, p. 88-106. 110 BID, p. 106-108. 111 BID, p. 104 i 107; i CIPDF, (2010), Correspondncia. 112 LHerbarium Balearicum fou ordenat per Jaume Serra i Antoni Rabassa durant la dcada dels vuitanta del segle XX. Actualment la seva conservaci no s del tot bona.

[59]

Un tema que preocup molt a Lloren Garcias fou el de la conservaci dels herbaris. Es guarda correspondncia al CIPDF demanant informaci sobre el tema. Garcias utilitz la naftalina, el sublimat corrosiu113 i linsecticida Ismer gamma de Hexaclorociclohexans. Garcias dona una explicaci sobre aquest tema a la publicaci Algunes algues de Mallorca (Badia de Palma) publicat al Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (Barcelona, 1919, 100-102), en la qual, fent referncia a lalgleg Jacinto Adrover Veny, qui es definit com excellent preparador, explica lacci de la conservaci. Aix doncs, lactivitat botnica ms important de lapotecari Pujamunt s la revisionista, respecte de determinacions i localitzacions despcies, i la de collaborador, en relaci amb la participaci dins les plataformes cientfiques de diverses institucions. Garcias revis publicacions com la Flora Balerica (1921) de Hermann Knoche; la Flora del Pare Barcel i Combis; la del Germ Bianor (germ de La Salle i botnic) i altres publicacions com la den Chodat, o la den Palau Ferrer, ... De la Flora de Knoche sinomitza lEuphorbia rivasii de Palau amb Euphorbia maresi de Knoche114. Garcias tamb collabor amb lintercanvi de plecs per Plantes dEspagne, del germ Sennen; i per a la Flora de Mallorca del Pare Joan Caigueral (1912-1980, jesuta i botnic catal que arriba a Mallorca el 1938); a lHerbari de lInstitut Botnic de Barcelona i en el seu Jard Botnic per mitj de Pius Font i Quer, dAntoni de Bols i dAntoni Marcos; ... La collaboraci entre Garcias i Pius Font i Quer s significativa. Font i Quer informa dels seus projectes i publicacions a Garcias i el fa partcip en la Flora Hispnica, 1934115 i a la publicaci Plantas medicinales: el Dioscrides renovado, ed Labor, 1961116. Antoni Oriol de Bols, autor de la Flora manual dels Pasos Catalans117 i del Diccionario de Botnica (1953)118, tamb compta amb la seva participaci. Garcias tamb ajud al jove Sandro Pignatti (1930- , botnic itali) qui elabora entre 1952 i 1957 un molt competent estudi sobre els Limonium de la Pennsula dArt, grcies a la collaboraci de Garcias. A ms, Garcias descriv una nova espcie i lanomen Romulea assumptionis en commemoraci al dogma de fe catlica de lAssumpci de la Verge, doctrina proclamada pel papa Pius XII (1876-1958) l1 de novembre de 1950. El nom remarca la forta creena religiosa del botnic. Lespcie fou descoberta entre el mar i labril de 1949119. En una entrevista de J. Llull Estades a Garcias (Balears, 9-1-1951), lapotecari cataloga la seva tasca de Botnica sistemtica: ... Es dedicava a fer relaci despcies de distintes localitats i conixer els taxons, aix tamb s un treball corolgic (de distribuci), encara que tamb anotava altres particularitats...
113 El sublimat corrosiu s clorur de mercuri, un compost extremadament txic que exigeix la correcta protecci de la persona que el manipula. 114 CIPDF, Correspondncia 17, 33, 1089, 1093 115 CIPDF, (2010), Correspondncia: 170, 181, 185, 186, 226, 228, 230. 116 BIDEM. 117 BID: 28 i 31. 118 BID: 54, 184, 221, 232. 119 BID, 25, 200, 223.

[60]

Garcias i Font tamb particip en la fundaci de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB) el Nadal de 1947. ...quan uns amics i naturalistes que realitzaven excursions cientfiques per les rodalies de Palma i de Sller, comenaren a parlar de la necessitat de crear una organitzaci que aglutins els amants de la naturalesa. Es consult a distintes persones que representaven, en aquell moment, un punt de referncia en lestudi de la naturalesa com Miquel Massut, Guillem Colom Casasnovas, Andreu Muntaner, Pere Palau i el seu fill Josep Maria Palau, Joan Cuerda, Lloren Garcias Font, Joan Gamund i daltres noms rellevants de la cultura naturalstica de les Balears. Se convoc la primera reuni el 10 de gener de 1948, amb la presncia de 25 socis. Pren la paraula Joan Gamund i planteja la necessitat de crear ja una primera Junta, i proposa com a president a Miquel Massut, vicepresident a Guillem Colom, tresorer lapotecari i botnic Lloren Garcias i com a secretari el botnic P. Palau. Tots accepten la proposta. El president suggereix que el millor es constituir-se com a Secci Balerica de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural (Madrid), i saccept aquesta proposta...120. Entorn de la poltica urbanstica i en relaci amb la botnica, el paper de Garcias fou actiu: defens, a la vila dArt, el creixement urbanstic sota estudi previ (Llevant, n. 9, p. 1 i 2, del 21 dabril de 1917, De Urbanisaci, Ll. G.); actu en relaci amb la protecci de les colnies dAnogramma leptophylla121 a Es Clot de sa Grava de sa Font; activ, juntament amb Jeroni Orell, contactes per regular la construcci de la nova carretera al Puig Major amb la prvia redacci duna memria botnica del terreny (Correspondncia 146-147), el juny de 1957; i assist com a testimoni a la voladura del Puig Major (1956-1959), amb altres membres de la Societat dHistria Natural de Balears (SHNB, 1954), desenvolupant exploracions cientfiques de recerca dendemismes, per tal de planificar la voladura del capcurucull i danyar el mnim possible la flora de lentorn i fer translocacions dendemismes de lespai que estenia que enderrocar a altres zones del Puig Major. 2.3.2.- Visites i correspondncia cientfica. Garcias representant cientfic de la comarca dArt. Lloren Garcias com a naturalista i cientfic era conegut a Catalunya a treves dels seus amics catalans i mallorquins. De forma que quan a la tardor de 1925 el perit qumic Ramon Peypoch (1898-1984) va iniciar un projecte tan engrescador com la posta en marxa duna revista dedicada a la cincia i a la tcnica escrita en catal, li va escriure perqu sincorpors en el projecte:

120 PONS, G. X. I VICENS, D., (2004), La Societat dHistria Natural de les Balears (1954-2004): cinquanta anys de passi per la natura, In: Pons, G.X. (edit), Llibre de ponncies i resums de les IV Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears, Palma, p. 247-249. 121 MOLINS, ROSSELL I CONESA, (2007), p. 109; i DD.AA., (1978), p. 10-11.

[61]

RAMON PEYPOCH I PICH VALNCIA, 222, ENTRESOL Barcelona, 12 de Octubre de 1925 Sr. Lloren Garcas Farmaceutic Art Distingit senyor, Per indicaci del senyor Joan Estelrich, us adresso aquestes ratlles per tal de donar- vos compte dun projecte i demanaros, a lensems, vulgueu col.laborar- hi. Es tracte de la publicaci duna Revista Cientfica de investigaci, tecnolgica i de divulgaci, escrita en la nostra llengua. Pensem ja fer- la sortir a primers dany. El Comit organitzador el formen els senyors Carles Pi Sunyer, Rafael Campalans, Leandre Cervera, Andreu Oliva, Avel Bassols i Pelai Vidal de Llobatera, ultra del signant, i s en nom de tots ells que us adresso la present. Ocupats suara en formar el cos de col.laboradors i redactors us demanem dautoritzar- nos per incloure el vostre nom en la llista, indicant a lensems sobre quin o quins dels aspectes esmentats versaria la vostra aportaci. No dubtem que el projecte us interesser i voldreu donar- hi lajuda que us demanem. En nom dels companys esmentats i en el propi us dono les ms corals mercs a lavenada i mentre espero la vostra resposta us ofereixo el testimoni de la meva consideraci. Ramon Peypoch 122 O RAMON PEYPOCH I PICH VALNCIA, 222, ENTRESOL Barcelona, 5 de Novembre de 1925 Senyor Llorens Garcias Apotecari Art (Mallorca) Molt distingit senyor, He rebut la vostra atenta lletra del dia 2 del corrent, de qual contingut he pres bona nota. Agraeixo sincerament la vostra simpatia amb que mireu el nostre projecte

122 CIPDF, Correspondncia, 327. Carta de Ramn Peypoch (Barcelona) a Lloren Garcias (Art). Aquesta revista la primera dedicada a la cincia i a la tcnica escrita completament en catal, es va dir Cincia (1926-1933) i fou dirigida des del principi al final per Ramon Peypoch. Per a ms informaci veure : March Noguera, Joan (2002) La revista Cincia (1926-1933), primera revista de cincies i de tcnica en catal Actes de la VI Trobada dHistria de la Cincia i de la Tcnica. (Barcelona, SCHT,2002), 381-387.

[62]

i sento que, malgrat de lajuda moral i material que oferiu, no us sigui possible, de moment, sser- ne col.laborador actiu. Espero, per, que aix que les circumstncies us ho permetin us recordareu de nosaltres. De totes maneres us remetrem aviat nous detalls del projecte, pel vostre coneixement. Mentrestant, accepteu el testimoni de la nostra consideraci distingida. Ramon Peypoch 123 Per les circumstancies que siguin en Lloren Garcias no va acceptar en convertirse en collaborador de la revista per no deixa de sser significatiu que volguessin comptar amb ell per un projecte tan interessant. Respecte del paper de Garcias com a guia de les visites a les Coves dArt, cal destacar que a lCIPDF es descriu que esdev activitat obligatria en relaci als visitants als qui acull. Garcias fou testimoni de la installaci de la llum dins les coves o del millorament del seu cam124 i collabor amb Josep Quint Zaforteza (1894-1965)125 en les decisions de cura i conservaci daquest patrimoni geolgic. Aix doncs, Garcias actu com a guia en excursions foravileres dinters geolgic, botnic, cultural i arqueolgic de la zona de Llevant i com sexplica en els segents articles a la revista Llevant Art a fora, Excursions a les Coves dArt, Ll.G., n. 187, p. 1 i 2 del 24 de febrer de 1923; De bibliografia, Nota preliminar sobre la tectnica de la regin de Art, por Bartolome Darder i Perics, Lloren Garcias, n. 135, p. 1 i 3 del 18 de febrer de 1922. A ms, lapotecari hostej diferents personatges illustres que visitaren la comarca, segons el CIPDF, on es conserven cartes dagrament per les atencions rebudes:

CIPDF, Correspondncia, 1208. Carta de Ramn Peypoch (Barcelona) a Lloren Garcias (Art) . Llevant, 20 de setembre de 1929, n. 474, p. 1; i Llevant, 20 de juny de 1930, n. 499, p. 1-3. Sinstall grcies a lempresa elctrica Electric Supplies Co. de Barcelona. Lacte fou cerimonis amb la participaci de: (...) El Senyor Quint Zaforteza convid les autoritats de lIlla perqu sa presencia dons a l aconteixament limportncia que realment assoleix. Aix fou que el jorn assenyalat un poc abans de mig dia, arrib a la nostra estaci un tren especial en el qual venien el Capit General Sr. Prez Herrera, son ajudant Sr. Canells, el President de lAudincia daquest t territori Sr. Prez Ceclia; el Fiscal de S. M. Sr. Maceres; el President de la Diputaci D. Juan Massanet i Moragues; el Governador Militar Sr. Salcedo i son ajudant Sr. Beltran; el Retgidor Sr. Buades en representaci del Batlle de Ciutat de Mallorca, amb el Sr. Oliver; Mossn Antoni-M. Alcover, Deg de la Seu, representant del nostre estimat Prelat Exm. i Rdm. ArquebisbeBisbe daquesta Dicesi; el propietari de les Coves del Drach D. Juan Servera i Camps; D. Juan Marqus, President de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca, el Director daquesta, el benvolgut amic D. Rafel Blanes i Tolosa; lEnginyer Industrial Sr. Zaforteza, el poeta Sr. Tous i Maroto i els representants de la prensa Srs. Vives, Bauz, Esquivias i Ramis. A lestaci els reberen les autoritats locals, Sr. Oleo, Balle, Sr. Galms, Segon Batlle, Jutge i Fiscal Municipal Srs. Gili i Moragues; el Rector Sr. Rub; i havia tamb D. Josep Quint Zaforteza, Compte de Peralada, President del Foment del Turisme, D. Lloren Garcias Font, Apotecari i gran nombre de persones. () Llus Pascual. 125 QUINT ZAFORTEZA, JOSEP: (1895-1965). Poltic mallorqu, fundador de lAssociaci de la Cultura per Mallorca (1923). Tamb particip activament en el Centre Autonomista i en el Partit Regionalista de Mallorca i fou president del Centre Tradicionalista de Palma. Quint dirig el carlisme a Mallorca que sestructur, al 1933, sota el nom de Comuni Tradicionalista Balear. Durant la Guerra Civil fou president de la Diputaci de Balears (1937-1939).
123 124

[63]

Del senyor Nadal i del senyor Novellas, del Centre dEstudis Universitaris Catalans, (Barcelona) el quals visitaren la comarca lany 1907. Joan L. Estelrich Perell, poltic regionalista mallorqu, impart una conferncia al Cercle dObrers Catlics dArt. La carta dagrament s de 1915. Bartomeu Darder, catedrtic de Cincies Naturals de l Institut de Tarragona, qui visit Art el mar de lany 1921 i el 1927. Henri. Sietti, natural de Le Beausset (Frana), apotecari i entomleg, qui visit la comarca lany 1932. Josep Ramn Bataller, del Seminari Conciliar de Barcelona, Laboratori de Geologia i departament de Paleontologia i Geologia Histrica de la Universitat de Barcelona, qui visit Art, interessat per les Coves dArt lany 1932. Ramon Margalef, ecleg a les hores de lInstitut Botnic de Barcelona, el qual viatj a Art lany 1943. Pare Cristbal Veny, de la Germandat dels Sagrats Cors. Arqueleg que visita Art el mar de 1951. John Ferrand, ornitleg angls, el qual es documenta a Art ats per Jos J. Tato Cumming, el mes de juny de 1955. Guillem Colom organitz la visita a Art del malacleg itali doctor Sacchi, el juny de 1956. Antoni de Bols, director de lInstitut Botnic de Barcelona, visit Garcias el juny de 1956. Dr. Franz Josef Kribben, doctor en Biologia a lInstitut de Limburg, Alemanya, el qual visit Art a lestiu de 1957. Guillem Colom organitz la visita a Art dels estudiants de Geografia de la Universitat dArgel el mes de juliol de 1958. Guillem Colom organitz tamb la visita a Art dels professors de la Facultat de Geologia de la Universitat de Lyon i li demana a Garcias que els mostrs el jaciment dAmmonits ferruginosos del Coll de sHomo el mes dagost de 1958. El senyor Montade de Lyon (Frana) visit Art el 1958. La visita de Noel Llopis Llad (1911-1968), geleg, professor de la Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona i investigador de lInstituto Lucas Mallada, CSIC, (Madrid) est documentada lany 1963. El Pare Joan Caigueral, jesuta del Collegi de Monti-sin (Palma), qui viatja a Art lany 1967. A ms, visitaren Art Ruth Wilheason, Francesc Xamena (1956), i Jaume Pujiula, entre daltres. Els nts recorden, dels dinars de qualque diumenge al carrer Centro 5, a Ramon Margalef, al doctor Josep Ramon Bataller, el qual va venir amb la seva neboda Carme, el pare Cristfol Veny, al pare Joan Caigueral i a Mn. Jaume Cabrer, canonge de la Seu. Un altre personatge identificat fou lornitleg, doctor F. Goethe, que shostatjava a lhotel Mar Azul de Cala Rajada, anant cap a lAgulla.

[64]

De lanlisi exhaustiva del seu epistolari es desprn manuscrits la constant preocupaci respecte del tema de la conservaci fsica dels herbaris126 i la necessitat de revisar, no tan sols les espcies (localitzaci i determinaci), sin tamb els dibuixos, en alguns casos dubtosos, com s el cas de les flores del germ Bianor i Hermann Knoche. Tamb es parla dincloure fotografies. De fet, el paleontleg Guillem Colom dibuix endemismes de les Balears i Jeroni Orell impuls lencrrec daquarelles a Mdm. Collette (artista belga que visqu a Sller). La religi tamb s present a la correspondncia cientfica: es felicita en moltes ocasions lonomstica de cadascun; o es dibuixa una creu al comenament de la carta. La collaboraci no es dna noms a nivell cientfic si no tamb sinforma dels coneixements populars aportats pel vens del carrer: per exemple, Garcias es refereix a lesposa del farer de Capdepera qui parla sobre les virtuts de les plantes; sanomena als caadors foravilers, que participen en la captura daus; o als treballadors dAndratx els quals donen a conixer exemplars fssils; tamb s descrita la lluita dels pescadors amb el vell Mar (Monachus monachus), o vell mar, el gener de 1918 a Cala Gat, Cala Ratjada127; (...). Els noms de les espcies apareixen subratllades als manuscrits i, fins lany 1930, la data sanota amb nmeros romans. El paper s en molts casos reciclat. A ms, ls de la llengua mallorquina s una constant en Garcias, qui defensa les arrels llatines com a base de comprensi en la comunicaci de les llenges, tamb anglosaxones. Per concloure, Garcias i Font no fou tan sols un colleccionista, destac en la cincia de la botnica representant la nostra terra com a observador cientfic, nt del romanticisme i fill del racionalisme. La tasca metdica i cientfica de recopilar li serv com a pas previ per documentar i donar a conixer la flora i fauna balear, concretament la de la zona de Llevant. 3.- Garcies Font i la beneficincia. El franciscanisme social. Lexpansi de la tercera orde franciscana (T.O.R.) arreu de Mallorca est ntimament lligada amb la primera encclica social promulgada sota el nom Rerum Novarum pel papa Lle XIII (1891), i adaptada a Mallorca pel bisbe Jacint Cervera i Cervera. Els pares terciaris de Sant Francesc saberen adaptar lAcci de lEsglsia. Exemple daquest projecte s la poltica de protecci als pobres per mitj de la creaci dassociacions patrocinades per la nova classe burgesa i pels terratinents i que tenien com a finalitat combatre la fam i les males condicions higiniques (Fullana, 1994). Aquestes associacions responien a models organitzatius ja implantats arreu dEuropa com els Pasos Baixos, Sussa o ustria. La publicaci de lpoca El Seglar de Cristo s un bon vehicle per entendre les tasques dacci i propaganda social que posaren en marxa en forma dassociacions com a intent de millorar la situaci del poble des duna perspectiva ntidament catlica. Entre les fundacions regionals cal destacar: el Patronat Obrer que absorb als ja obsolets Cercles dObrers Catlics lany 1907; la Federaci
126 La tasca expeditiva de Garcias es concret en dos herbaris. El primer s el del Collegi dApotecaris de Balears, lHerbarium Balearicum dirigit per Pere Palau Ferrer i on hi collabor amb 1500 espcimens, del 1947 al 1955. El segon herbari, per se, lHerabari Garcias i Font roman en dipsit a la SHNB des de lany 1975 i consta de 6626 plecs, 4742 de les Balears, i 118 famlies. 127 CAMARASA, (2000).

[65]

dAssociacions Catliques de Mallorca des de la qual es gestion, des del 1909, el Centre de Defensa Social, la Congregaci Mariana de Seglars Catlics i lassociaci Asociaciones de Solidaridad Catlica de Mallorca i/o lAteneu Cientfico-Social Catlic que socup dintervenir en la Reforma de lEnsenyana de 1909 quant a la creaci descoles. LAcci Social actuava com a protectora en front a noves ideologies laiques que prenien fora dins cercles dobrers i pagesos. Els moviments esquerrans laics foren representats a Art pels grups republicans (Pere Gabriel, 1973) en canvi, foren els regionalistes els qui recolzaren les institucions benfiques catliques (Fullana, 1994). Per a ms ...A Capdepera, en definitiva, es produeix una autnica ofensiva de les forces catliques a nivell poltic, recolzades pel Partit Conservador, i a nivell estrictament religis i tic, amb la creaci duna ampla xarxa dobres i associacions catliques, dirigides per mossn Gabriel Artigues per a ofegar el protestantisme, amb el suport apologtic de mossn Antoni Maria Alcover, com hem vist. La fundaci de les monges franciscanes, la creaci dassociacions juvenils (Congregaci Mariana de Sant Llus Gonzaga, Filles de Maria), les Mares Cristianes i lestabliment a Capdepera de la congregaci religiosa de Sant Alfons M. de Liguori (1893), dedicats a lensenyament, sn la mostra clara de lestratgia utilitzada per la mateixa Esglsia.128 A Art destac la figura del pare de la tercera orde franciscana Pere Joan Cerd Colom (1878-1952)129 qui impuls la creaci, lany 1907, de la Caixa Rural dEstalvis i Prstecs dArt. El projecte compt amb la collaboraci del prevere Gabriel Garcias Sard, oncle de Garcias i Font, Juan Casellas Casellas, Antonio Massot Jofre, Mateo Amors Alzina, Monserrate Blanes Massanet (1844-1918), Antonio Blanes Mestre (1864-1934), Antonio Veny Ginard, Gabriel Ginard Bernat, Arnau Mascar Casellas i el mateix Pere Joan Cerd130. Els estatuts foren aprovats per Reial Ordre de dia 15 de juliol de 1907, seguint lestructura del sistema Raiffeisen131 i sobre les bases segents: responsabilitat solidria i illimitada dels socis; esfera dacci reduda; i exclusi de
FULLANA, 1994, p. 188-189. CERD COLOM, PEDRO JUAN: (1878-1952). Original de Bunyola, el pare Cerd fou un dels primers en seguir la vida religiosa franciscana de la T.O.R. vestint lhbit gris al 1895 a Llucmajor i sent ordenat sacerdot lany 1903. Fou un especialista en la Rerum Novarum del papa Lle XIII, desenvolupant lAcci Catlica a Mallorca amb gran xit. Comen a Art fundant la Caixa Rural, entitat que facilitava prstecs a baix inters al treballador pobre dins la lnia del volksverein, lany 1907. A ms fund congregacions marianes femenines de beneficncia com la de les Josefines o Obreres de Sant Josep. Aquestes funcionaren com a associacions a partir dun patronat laic. Treball a Inca i a Sineu dins la mateixa lnia i sense oblidar els impulsos dins lensenyana i la formaci de la joventut. Fou consiliari de la rama femenina dAcci Catlica a la Dicesi de Mallorca i Ministre Provincial de la T.O.R. Tamb dirig la Germandat de Metges de San Cosme i San Dami. 130 Gaceta de Mallorca, any I n. 185, 7 de febrer de 1908; CIPDF, Diversos 1324 i 1325, Art novembre 1906 / Madrid 15 de Juliol de 1907. 131 RAIFFEISEN, FRIEDRICH WILHELM: (1818-1888). Militar i economista alemany. Raiffeisen va impulsar el sistema cooperatiu destalvi i crdit, basat en els principis dautoajuda, autoresponsabilitat i autoadministraci, al seu temps va fundar diverses cooperatives en el seu pas natal, i aquells principis i idees dhuc continuen vigents en ms de 100 pasos del mn, amb al voltant de 300 milions de socis, en ms de 700.000 cooperatives. Va ser alcalde de diverses ciutats: Weyerbusch/Westerwald (1845-1848), de Flam128 129

[66]

lesperit de lucre132. Per una banda, la quota del soci protector sinvertia en lanomenada Volksverein (associaci democrtica i popular) des de la qual sestructuraven diferents seccions o entitat, les quals es formaren paulatinament amb el temps i segons les necessitats del poble, valorades per la Junta dAccin Catlico Social, el patronat de la Caixa. Per altra banda, la Caixa gestionava els estalvis del soci solidari a qui se li concedien prstecs prvia sollicitud dintencionalitat, de projecte i daval. Aviat sarrib als cent cinquanta socis solidaris i a un moviment dinversi de quinze mil pessetes133. La Caixa fou presidida per Antoni Blanes Mestre (1864-1934) i dedicada al patr San Bernardino de Feltre (Fullana, 1994). Lestructura dArt diferia de la daltres llocs on la Caixa funcionava com a branca del Sindicat Agrcola134. Segons la publicaci Caja Rural de Ahorros y Prstamos de Art fundada el ao 1907. DiscursoMemoria de su presidente D. Antonio Blanes Mestre en la fiesta que celebr dicha entidad en 1928 (1928, Tip. Cat., Art)135, a la festivitat dels seus vint i un anys dexistncia amb una festa musicoliterria celebrada al Teatre Principal de Palma, dia 15 dabril del mateix any, shavien aconseguit i seguint els estatuts fundacionals el alivio de nuestras clases necesitadas mediante el ahorro y el prstamo grcies al cobro y pago de cupones, cobro y pago de giros, compra y venta de valores y dems operaciones de banca i grcies tamb a la responsabilitat solidria dels socis, realitzada des de la Junta dAcci Catlico Social136. Aquesta Junta era la que dirigia la creaci i el bon funcionament de les diferents entitats de la Caixa: el Sindicato Agrcola (1910), Socorros Mtuos (1910), Seguro del Ganado, Biblioteca y parte de ella circulante, con sus revistas y peridicos locales y del continente, Saln de recreo con su Radio telefona y dems esparcimientos honestos, Museo de Historia Natural y de Arqueologia (1927), conferencias semanales, qu ms? La Junta, tamb impuls la creaci de la Asociacin de Obreras de San Jos (1908).
mersfeld/Westerwald (1848-1852) i finalment de Heddesdorf de 1852 a 1865. Linici de la industrialitzaci en el segle XX, va donar lloc a una economia lliure i independent, apareixent en els sectors pobres, prestadors poc escrupolosos que aguditzaven la misria, davant aquesta situaci Raiffeeisen va fundar, en 1846, lassociaci per a lobtenci de pa i fruites. Temps desprs va considerar que nomes lautoajuda seria el mitj ms eficient i va fundar, en 1864, lassociaci de crdit de Heddesdorf. Posteriorment, el 1866 Raiffeisen va escriure les seves experincies en el seu llibre: Les associacions de caixes de crdit com a mesura per a evitar la misria de la poblaci rural, artesanal i obrers urbans, aquest llibre va tenir 8 edicions i es va difondre per tot el mn. Va fundar, lany 1879, el diari Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt, rgan de les cooperatives. Per a la compensaci de liquiditat entre les petites cooperatives destalvi i crdit, es va crear lany 1872 el Banc Cooperatiu Agrari Ren a Neuwiend, com a primera caixa central rural. Tamb va tractar de crear una Assegurana Cooperativa, sota la mateixa estructura que la que va ser fundada a Berln lany 1922 i que avui duu el seu nom. Actualment el sistema cooperatiu destalvi i crdit ha demostrat una evoluci contnua i sostinguda, per mitj de les organitzacions: per exemple a nivell Llatinoameric, la Confederaci Llatinoamericana de Cooperatives dEstalvi i Crdit (COLAC), i a nivell mundial, la Organitzaci Mundial de Cooperatives dEstalvi i Crdit (WOCCU). 132 Gaceta de Mallorca, any I n. 88, 12 doctubre de 1907. 133 BID, any I n. 60, 10 de setembre de 1907. 134 BID, any I n. 104, 28 doctubre de 1907. 135 BIBLIOTECA LLUS ALEMANy, document V-3 (167) / 51. Memria Tip. Cat, 1928, Art; Gaceta de Mallorca, any I n. 175, 2 de gener de 1908. 136 BIBLIOTECA LLUS ALEMANy, document V-3 (167) / 51. El desembre de 1927 la Caixa sumava un total de beneficis de 22.331 pessetes i amb un fons de reserva de 75.989 pessetes. Els socis solidaris pujaven als 430.

[67]

L11 de desembre de 1940, desprs de la Guerra, es fund lInstitut Catlic137 format per membres de la Parrquia de la Transfiguraci dArt, com fou lecnom i historiador mossn Lloren Lliteras (1893-1973)138 i aprovat pel patronat de lantiga Caixa Rural. Existeix correspondncia de mossn Lliteras manifestant al canonge Andrs Caimari, amb data de 1937, sobre els problemes en la fundaci de lInstitut, pel seu parallelisme amb lAcci Social Franciscana139. Les causes es remunten a finals del segle XIX, quan la Parrquia pass a formar part de la Dicesi de Mallorca deixant de ser de patrocini privat (en lnia directa del marqus de Bellpuig)140. Tamb cal remarcar que durant el primer ter del segle XX sofr diversos canvis decnoms que, per edat o desinters es donaven de baixa. La qesti s que els esdeveniments de la dcada dels quaranta crearen discrepncies entre els religiosos artanencs ja que la parrquia actuava amb tardana respecte de paper desenvolupat pels pares de la T.O.R. La Caixa fou adquirida per la Caja de Pensiones y Ahorros para la Vejez de Catalua dia 28 de gener de 1942141 i, el 1947142, lInstitut Catlic creava el Centro Social, el qual absorbia les entitats lucratives i culturals de lantiga Caixa amb vista a seguir gestionant-les. La implicaci de Garcias i Font en lAcci Social est ben documentada. s rellevant mencionar la participaci en la fundaci de la Caixa, al 1907, del prevere Gabriel Garcias i dels Blanes, famlia de la seva esposa. Monserrate Blanes Juan (1817-1899) particip en la fundaci de lorde terciria franciscana a Art, el 1897; Monserrate Blanes Massanet, sogre de Garcias, apareix documentat com a membre de lassociaci de les Josefines entre 1909 i 1910 a El Heraldo de Cristo; i Margalida Blanes Mestre (1855-1927), esposa de Monserrate, surt documentada a la revista Llevant (15 de novembre de 1924, n. 280) com a ideloga en la fundaci de la congregaci femenina de les Josefines obreres. La fundaci de les germanes obreres neix dins del catolicisme assistencial de les congregacions (Fullana, 1994), i fou impulsada pel Pare Cerd inaugurant-se dia 19 de gener de 1908 a Art. Les obreres foren les encarregades de donar menjar als pobres, de cosir roba i de distribuir almoina: el fin de esta asociacin es aliviar i auxiliar a los pobres en lo material i en lo moral visitndoles en su misma casa, socorrindoles con limosnas acomodadas a sus necesidades i a los recursos de la asociacin143. La germandat constava dun directori dhomes i un altre de dones. Les benefactores femenines formaven part activa de lestructura, participant en les visites a domicili juntament amb les religioses. Les Josefines socuparen del funcionament i difusi de la Biblioteca circulant de la Caixa, fundada l1 de febrer de 1912144. Les gerARXIU DIOCES, Palma, III/63/403. LLITERAS, LLOREN: (1893-1973) ecnom i historiador de la vila dArt. Encoratj la fundaci del Museu Regional dArt lany 1927 i desenvolup les tasques de rector dArt del 1936 al 1956. Del 1956 al 1967 fou ecnom de Sant Nicolau a Ciutat. Entre els seus encoratjaments culturals destacar, a part del Museu, les publicacions de la Histria dArt als segles XVI i XVII, la fundaci de lInstitut Catlic (1940) i la restauraci de la Mare de Du de Sant Salvador dArt, ... 139 ARXIU DIOCES, Palma, III/63/298. 140 BID, 19/17/9. 141 Boletin Oficial del Estado, La Gazeta de Madrid, 12 de febrero de 1942. 142 BID, III/63/358. 143 ARXIU de la PORCINCULA. Notes del Pare Cerd. 144 El Heraldo de Cristo n. 36, 1912.
137 138

[68]

manes de la Caritat (Art, 1869), en canvi, socuparen de lassistncia sanitria, cobrint les tasques dinfermeria i dassistncia a domicili. Les congregacions femenines tamb organitzaren tallers, com fou el Cursillo de enseanza de bordado mecnico i costura de la Casa Singer145. En relaci amb Garcias i Font, aquest form part del directori mascul de lassociaci de les obreres de Sant Josep entre 1910 i 1911146 i lany 1923 apareix com a ministre i viceministre de la mateixa147, s a dir, actu com a representant del patronat, ocupant-se del bon funcionament de lassociaci pel que feia al seu finanament, organitzaci i consecuci dactivitats i com a comunicador a les juntes. Loncle Gabriel Garcias fou qui elabor el manuscrit, amb data de desembre de 1907, dels estatuts de lAssociaci de Socors Mutus, creada per i depenent de la junta directiva de la Caixa Rural148. Lassociaci funcionaria amb socis que a partir del pagament duna quota mensual podrien gaudir duna pensi diria en cas dinfermetat i dun ajut en les despeses en cas de defunci149. La Sociedad de Auxilio Mtuo Popular qued legalment constituda dia 14 de febrer de 1910150, concretant-se a Art dia 20 de novembre del mateix any, amb Jaume Nicolau Blanes com a president. Pel que fa a la publicaci franciscana El Heraldo de Cristo no destaca tan sols la seva crnica interior, la qual revela noves fundacions de lorde, tant masculines com femenines per tota lIlla; sin que, tamb, i en una primera etapa, de 1909 a 1912, s latent un estil propagandstic i cristianitzador plasmat en la celebraci de peregrinacions a Lluc, Randa i Cura o en la commemoraci de centenaris. A partir de 1915 la publicaci inclou una secci enfocada a atreure la nova joventut sota el nom Joventuts Serfiques. Aquestes crniques donaven suport a les seccions dInstruccin y Recreo dels diferents pobles. Per altra banda, cal recordar que els franciscans de la T.O.R. recuperaren, el 1901, la Festa de Sant Antoni de Pdua. celebrada dia 13 de juny i posaren en marxa el collegi de primria, ja en funcionament el 1905 i amb una secci densenyana en llengua anglesa grcies a les influncies dels indians151. 3.1.- El Sindicat Agrcola Catlic dArt: Notes Agrcoles i Joan de Binialgorfa. On trobem una clara participaci de Garcias en lAcci Catlica s al Sindicat Agrcola Catlic dArt152, sent membre fundador (1910), president (1919) i vicepresident

Llevant, 1927 i 1928. El Heraldo de Cristo n. 29, juliol de 1911. 147 Llevant, 29 de setembre de 1923, n. 221. 148 CIPDF, Diversos 1326 i 1327, Art desembre de 1907. 149 El Heraldo de Cristo n. 7, setembre de 1909. 150 El Heraldo de Cristo n. 13, mar de 1910. 151 SASTRE, NICOLS FR., (1993), p. 79-81. 152 SANTANA MORRO, MANEL, (2001), Mutualisme, sindicalisme i cooperativisme de consum a la Mallorca contempornia (1875-1936), a El moviment associatiu a les Illes Balears, IEB, Documenta Balear, Palma, p. 25. El moviment associatiu a Mallorca es desenvolupa a partir de mitjans del segle XIX i en resposta al naixement duna classe obrera que enceta una lluita de defensa pels seus drets com sn la protecci social davant situacions daccidents laborals, la reivindicaci de millors salaris, de jornada laboral, dhigiene i seguretat als centres de treball, dabaratiment dels productes de primera necessitat o de consum
145 146

[69]

(1920) en diferents etapes153. Fundada el 4 de febrer de 1910, es modificaren els seus estatuts el 2 de gener de 1942, passant a anomenar-se Cooperativa Agrcola Catlica de Art, enquadrada en lHermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de la Localidad154. El Sindicat, dedicat al patr de San Isidre, funcion com a branca adherida a la Caixa Rural des de la seva fundaci i a partir de les quotes dels socis collaboradors i dels artesans i jornalers associats, els quals gaudien de la possibilitat de demanar prstecs per a un possible desenvolupament productiu, encara que sels hi exigia ser catlics i es controlava el caire de les seves inversions. Aquest darrer aspecte no fou sempre del gust dels pagesos ja que, donant a conixer els seus projectes, deixaven de costat les possibilitats competitives de producci i es seguien sotmetent al control duns quants. Aquestes divergncies desenvoluparen la creaci de la Federaci Obrera Artanenca al 1910, eclipsant al Sindicat Catlic que, al 1918, sofria manca de socis. Ambdues institucions naixien substituint lantic Cercle dObrers Catlics, ja obsolet en la seva estructura. La Federaci dideologia socialista exigia la revisi dels jornals en la collita doliva i es radicalitz arrel de la revoluci de Rssia (1917), per amb larribada de lepidmia de la grip, la majoria aclaparadora de la Coalici de Dretes, amb el seu consegent estil caciquista i la posterior suspensi de lAjuntament dArt loctubre de 1923 pel directori militar de Primo de Rivera, marginaren els moviments republicans i socialistes a la clandestinitat155. Hem de pensar que en aquells temps Art era lluny de Ciutat i es tardava un dia en arribar-hi, els camins no es milloraren fins ben entrat el segle XX. La vila es mantingu agrcola i no desenvolup grans indstries a excepci de la txtil durant el segle XIX, la qual no tingu gaire repercussi. A ms, fou prou independent per autoabastir-se des de temps immemorials; s per la distncia que ladopci de les noves estructures econmiques i socials es desenvoluparen necessriament, si ms no, amb grans esforos. Al CIPDF es conserven apunts i correspondncia (Diversos, 590) entorn del tema agrari. Com a membre i representant del Sindicat Agrcola Catlic, Garcias visit diferents Federacions i Sindicats de Catalunya (Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa) i Valncia, arribant a Madrid, entorn de lany 1920. Sobre el viatge es conserva un manuscrit on elogia les tasques desenvolupades per les diferents associacions agrcoles de la pennsula, emfatitzant els segents aspectes: les grans i desinteressades donacions dels socis benefactors quant al desenvolupament de la responsabilitat solidria i illimitada; de la bona gesti econmica i de lestructurada inversi. Garcias es refereix al corporativisme entre pagesos, a diferncia de la falta de confiana dels dArt. A un altre manuscrit, Garcias parla sobre lexportaci dels porcs grassos i dels beneficis de la seva distribuci. Aquestes dues redaccions corresponen a temes molt debatuts a lpoca:
habitual,... Les iniciatives associatives varen tractar de donar resposta a aquest ventall de necessitats. 153 Llevant, 2 dagost de 1919, n. 74; 19 de maig de 1917, n. 11 Sindicat Agrcola. 154 Dacord amb la publicaci que trobem a lARXIU MUNICIPAL Ca na BATLLESSA (Art) Cooperativa Agrcola Catlica dArt, (1958), Imprenta La Actividad, Art. 155 PICAZO, GARRIDO i ALZAMORA, (2007), Art 1931-1939, El Tall Editorial, Palma, El Tall del temps 43, p. 26-27. 156 CIPDF, Correspondncia 1211. Carta de la Mancomunitat de Catalunya (Barcelona) a Lloren Garcias (Art).

[70]

CARTA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, DIRECCI DAGRICULTURA. URGELL, 187.- TELF. H-579. BARCELONA. Barcelona 25 dabril de 1919. Sr. D. Lloren Garcias Art (Mallorca) Molt Sr. Meu: Les festes de Pasqua, que, naturalment les he passades a casa, mhan privat de contestar mes aviat a la seva atenta de data 5 corrent. Aix que arribo a Barcelona, em trobo amb la de vost a la qual contesto dient- li: Que, per ara, tot i trobant una diferncia remarcable en quan a preu en les compres, no s tan grossa que faci notar grans diferncies comprant al comer o als Sindicats. El que s de notar, i aix per si sol ja t prou importncia, s que comprant al Sindicats sobt la garantia absoluta de puresa en quan als adobs i altres substncies de fcil adulteraci. De totes maneres, com ja els indico, sempre sobt un marge de benefici. Les compres que els socis facn als Sindicats, han dsser a fiar. Del contrari ja no tindria tota leficcia que hauria de tenir, doncs precisament a aix estan destinades aqueixes institucions. El que hi ha, s que shan dassegurar per tots els mitjans que no hi hagui ni una sola falta. Per aix convindria que, pel import dels adobs i altres gneres fiats, fessin firmar un pagar avalat per un altre soci. Les cases dadobs sn: CrsS.A Barrah Mass i Ca Otto Medem J. Montobbici altres Per farines al Sindicat Agrcola de Banyoles (Girona) i per patates, al Sindicat Agrcola de Manlleu. Veig que vost es queixa del individualisme dels seus convens. Aix passa tot arreu i sha de treure aqueixa plaga treballant i fent que els socis hi estiguin b dintre elSindicat i que hi trobin aventatges. Crec que els conv, en gran manera, la relaci amb nosaltres, ja que ara, els agricultors catalans anem fer gran colada Pels adjunts impresos sen podr fer crrec. Aix de que el seu Sindicat sigui catlic, no hi vol dir res. En qestions econmiques crec que es poden ben entendre els didees ben oposades. Jo mhonro amb la presidncia de la Federaci Agrcola de la Conca de Barbar, on hi ha sindicats catlics, socialistes i neutres i mai ha passat el ms petit disgust.

[71]

Digui en qu ms li puc sser til, que est a les seves ordres el seu Affm. s. s. que e.l.s.m Josep Maria Renau 156 SINDICATO AGRCOLA CATLICO DE SON SERVERA LO QUE FERN ELS NOSTROS SINDICATS Vos havia de parlar avuy de les nostros Cooperatives; per alguns companys mhandemanat que conts demunt lAmic del Pags cualque cosa de lo que he vist y sentit durant el viatge que he fet per bona part d Espaa. Perque sino ho sabien el vostro amic Serveri ha tornat de poc ens bestant vaiv y ell qui no se muvia may de caseva, el veuem de tant en cuant prendre sa diligencia, el tren y cap Ciutat y a lo millor el vapor y cap Barcelona falta gent. Per si ha tornat ax, voltros en teniu se cupa ; ho f perque estima el Sindicat, per lamor gran ntens que t y ha sentit sempre pel pobre y masa explotat conrador. No ho f pel seu b, perque no en cullir de tot ax mes que maldecaps y disguts; tampc perque lagradi el viatjar, pues se maretja y no en disfruta gens. Ho fa sols y exclusivament per voltros. Vage id, diguem cualque cosa de lo molt que he vist. He visitat Barcelona, Girona y per aquella part vaig arribar fins casi els Pirineus. Desprs vaig devallar cap Terragona, Tortosa, Valencia y no me vaig aturar fins Madrid. Que molt mhagues agradat que tots els nostros socis, sense dexarne un, haguesen vengut ab jo! Quina llis mes profitosa hagues estat per ells aquexa pasetjada! Qu espentats y empagaits haguesen quedat la major part, vegent la grans empreses daquells companys nostros de Baoles, Tortosa y Valencia y la confianza ilimitada y absoluta que tenen tots ells ab el seus Sindicats y Federacions! Haurien vist el soci dun Sindicat qui matlleven cent cincuanta mil duros (150.000 pesetes) per axecar un gran edifici y posari dins ell tota clase de maquinaria moderna per porer elaborar y perfeccionar la venta dels seus productes y daquesta manera presentar els seus gneros tots els mercats del mon ab la mes grosa probabilidat de porerlos vendre directament y guanyar cada any moltes mils de pesetes. Alguns al sentir ax dirn, fent caruses y arrufant el cr: ax no pot ser, ax es masa arriscat, es temerari y anar una ruina segura. Id b els socis daquell Sindicat qui responen de tots aquells diners ab responsabilidat solidari ilimitda (es dir ab tot cuant tenen), no ho veuen ax com noltros y els qui f quatre o cinc anys quho feren, no se narrepentexen gens ni mica dhavero fet y la experiencia los ha demostrat que no anaven gens equivocats; pues no sols ha guaat moltes pesetes ells, sino que nhan fetes guaar nel sindicat qui ha pogut amortizar casi ja del tot ses cantidats matllevades y adelentades.
157

CIPDF, Diversos, 590. Manuscrit de Lloren Garcias (Art) adreat als membres del Sindicat Agrcola Catlic, sense data.

[72]

Jo he vist Sindicat que te Farinera, que li cost tal volta mes de 200,000ptes, ab tots el adelantos moderns y ab pocs anys ha pagat mes de la mitat del cost y els socis han tengut el moldre molt mes barato que nels altres molins y Farineres. Que herms y consolador es visitar aquelles Federacions aont el socis envien per medi del seu Sindicat tot cuant cuyen y no venen ni un gr darroz, ni le mes petita cosa! Es el Sindicat que recullex dins els seus grans magatsems tots els productes dels socis y ll per medi de la Federaci, los ven cuant y ax com troba, sense se mes petita quexa, ni frisansa de cap soci. Que hermos es veure aquella uni y confianza ilimitada que reina dins aquells Sindicats! Saben quel Sindicat no cerca, ni vl mes que el b, profit dels socis y que per lo tant vendr els seus productes en el temps y lloc que trober mes convenient y que daquesta manera los anir molt mill y treurn molts mes diners que si ells els venen nels acaparadors y comerciants, que no han fet sino explotarlos y xuparlos se sanc. Es que son homos que reflexionen, que pensen. Recorden el temps pasat tan trist per ells (perque no tenien defensa de cap classe, ni ning qui los estims); veuen el present molt mes rioler que el passat y preveuen els anys qui venen plens de ventura y riqueza que los dur el Sindicat. Per ax lestimen y donarien sa vida per ell. Devant tot ax no mextraava gens cuant sentia que me deies: aquesta Federaci te ja enguany venut per mes de cent corante millons de pesetes ab un benefici liquit per els socis duna partida de millons. Que hermos es tot aix y que trist y llastims es que no ho poguem dins de Mallorca. Quina diferencia dels nostros socis nels socis de Baoler, Tortosa y Valencia! Ells entregant nel seu Sindicat tot cuan cuyen; noltros lo que no porem vendre nels comerciants. Ells ab una confianza ilimitada; noltros ansiosos, desconfiats y sempre ab sa p de perder tot. Ells entregant tots els gneros sense demenar ni si va car ni si va barato; noltros antes dentregar la cosa mes insignificant ja volem sebre cuant y com la mos pagarn. Ells units y defensant sempre el Sindicat y la seva Junta; noltros criticant y perlant malament del Sindicat y la Junta del mat fins el vespra. Quina diferencia y cuan empagaid y vergoos es per noltros! No, amics companys dArt, Son Servera, Capdepera y tota Mallorca, no, no ho feim b; ho feim molt malament y ax no pot durar. Es precs que mudem de cap peus, es necesari quentre noltros hi hagi mes uni i mes cunfiansa, si volem anar envant y volem rompre sargolla que mos han posat sempre els acaparadors y explotadors del pobre conrador . Es necesari tenir mes confianza ab el Sindicat, la seva Junta. Es precs estimarmos mes, criticarmos menos, y tirar molt enfora aquexes enveges i mises baxes qui roveguen el nostro cr. Estimatmos uns ab sos altres. Estimem el Sindicat, la Federaci ab tot el nostro cr y no tenguem ansi. Ben units, formant una sola familia y un sol cr anirem envant y sa protecci del ben conseguirem lo que han conseguit el nostros companys de Baoles, Tortosa y Valencia. 157

158 Lermita de Betlem saixeca sobre les runes de lantiga alqueria andalusina de Binialgorfa. Entre 1302 i 1344 aquesta finca estigu sota domini de la Devesa de Ferrutx, important zona de caa dels reis de Ma-

[73]

Fou a la plataforma de la publicaci Llevant (1916-1931) on Garcias reivindic la seva ideologia i divulg articles, tots en catal, entorn de temes agrcoles. Les signatures que utilitz lapotecari foren: Ll. G. i Ll. Garcias, en temes poltics i culturals; Joan de Binialgorfa en notes animals; i/o Pags en Notes Agrcoles de caire informatiu i dactualitat. Els dos darrers pseudnims els he relacionat amb el personatge a causa de la similitud temtica i destil amb les notes dels seus Quaderns de Campanya i dalguns apunts a lapartat de diversos del CIPDF; encara que la signatura de Pags pogu ser utilitzada per diferents coneixedors de temes agrcoles. La publicaci fou tamb una plataforma de debat oberta pels subscrits i la situaci poltica del moment influ en la necessitat de mantenir lanonimat en segons quins casos. Del 1916 al 1922, sota el pseudnim de Joan de Binialgorfa158, es publicaren els segents articles: Animals tils a lagricultura. Leri, Animals tils a lagricultura. El Calapet, Plagues de camp, Les rates pinyades, Les formigues i el pug, Com shan de sembrar els arbres?, La sembra dels arbres, El cuc dels melicotons, El derrer concurs del bestiar, Els caragols, Germinaci de la patata, Insectes perjudicials a lagricultura. El corc del psol, El cultiu de la patata, La pesca de larengada; no tornem a trobar aquesta signatura fins el 1928 en els articles: Qu sn les durmilegues?, Les Coves dArt, Decret, Lesporga de lolivera, Conservem les oliveres. Un altre pseudnim que apareix en relaci amb temes dagricultura, a partir de 1928, s el de Joan de Serrallonga que podria estar relacionat amb Garcias. Quant a les Notes Agrcoles apareixen editades, del 1918 fins al 1925, al Llevant: Avicultura, Ls dels adobs minerals s renumerador, La junta de subsistncies, Dileg Amo de la Clasta i Pags, Moviment agrari, De la mancomunitat, Nota Agrcola. La mosca de lolivera, Perqu shan de protegir els aucells, El cultiu de blat, No destruigueu els olivars159. Aquests articles estn basats en les segents publicacions160, influncia que revela, no tan sols la contemporanetat de lapotecari Pujamunt, tamb el seu caire investigador: Agricultura, Revista agrcola Catalana; estudis publicats per
llorca. Una vegada la Devesa desaparegu com a tal, Jaume Ferrer compr Binialgorfa. Lany 1409 Joan Morei ladquir als hereus de la famlia Ferrer. La producci doli era una activitat important de Binialgorfa, aix com les activitats dapicultura. Lany 1805 aquesta contrada, coneguda des de feia temps amb el significatiu nom de desert de Binialgorfa, fou ocupada per cinc ermitans procedents de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa. La fundaci de lermita fou possible grcies a la donaci de dues quarterades de terra i de les restes de les cases que fu Jaume Morei Andreu de Sant Mart, propietari de la possessi. Els primers ermitans, gaireb, noms trobaren les restes duna antiga torre de defensa i de la tafona. Aviat siniciaren les obres de reconstrucci de les runes i saixecaren les celles dels ermitans i lantiga torre fou habilitada com a capella. En aquestes obres destacaren com a patrocinadors el cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto 159 Aquests estan fonamentats en les segents publicacions: Agricultura, Revista agrcola catalana; publicacions de lEstaci Enolgica de Felanitx, de lEscola Superior dAgricultura de la Mancomunitat de Catalunya, Arxiu dels Serveis Tcnics dAgricultura, Textos d Ensenyament Postal Agrcola, Del Consejo Provincial del Fomento de Tarragona, i dels Servicios Tcnicos de Agricultura de la Diputaci Provincial de Lleida. Els distints llibres editats per aquestes institucions les trobem conservats a la Biblioteca Ferrn Garcias i han estat catalogats per na Pilar Garcias Maas. 160 BIBLIOTECA FERRN GARCIAS, Art. Relaci bibliogrfica facilitada per Pilar Garcias Maas, 2010. 161 Llevant, n. 94. 162 PICAZO, GARRIDO, ALZAMORA, (2007). Les reivindicacions foren de jornal, de creaci de noves

[74]

lEstacin Enolgica de Felanitx; per la Mancomunitat de Catalunya, Arxius dels Serveis Tcnics dAgricultura i Textos dEnsenyament Postal Agrcola, Escola superior dagricultura; edicions del Consejo provincial de Fomento de Tarragona; de la Diputacin Provincial de Lrida, Servicios tcnicos de agricultura, Talleres-ImprentaEscuela Provincial Lrida. Altres temes sobre els que escrigu lapotecari i quant al treball que desenvolup el Sindicat Catlic dArt foren: sobre les relacions amb la Federaci de Sindicats Agrcoles Catlics de Mallorca; quant a la creaci de les seccions de Compra i Venda en Com (blat, adobs qumics, llavors) i de la Mutualitat del Bestiar; entorn del control darribada de blat intervingut i a la gesti de venda de farina barata als pobres (Llevant, 31 de maig de 1920); sencapal la matana dels porcs grassos juntament amb les comarques venes per tal daprofitar lexportaci i augmentar el guany; es tract la implicaci de la Caixa Rural en la demanda de subvencions per mquines; es celebraren juntes peridiques on debatre els temes del moment i es celebraren conferncies. Un dels articles sobre el parer de Garcias respecte de leconomia agrcola com a membre del Sindicat el va publicar a Llevant: Conferencia I, Ll. G., n. 12, Art, p. 1 i 2 del 2 de juny de 1917. Conferencia: continuaci, Ll. G., n. 13, Art, p. 1 i 2 del 16 de juny de 1917. Conferncia. Acabament, Ll. G., n. 14, Art, p. 1 del 30 de juny de 1917. A ms de la bibliografia agrcola abans citada, sabem pel Llevant que dia 30 dabril de 1924 al recent constitut Centre de Lectura dArt sadquir un fons de premsa local, regional i continental, remarcant linters dels ciutadans per lactualitat: de Felanitx, El Felanigense (1884); de Sa Pobla, Sa Marjal; dInca, Ca Nostra (1907); Agricultura: Estudis Franciscans (Barcelona, 1907); Progreso Agrcola y Pecuario (Madrid, 1885); Ibrica; El cultivador Moderno. Revista de agricultura, ganaderia y mecanizacin (Barcelona, 1911-1991); Gazeta de Vich (Vic, 1872); Endavant; Acci; DAc i DAll, magazine mensual (Barcelona, 1918-1936); El Constructor (Argentina, 1901). En torn de les conferncies que impart Garcias i Font al Sindicat, documentades i anunciades al Llevant: La producci agrcola espanyola, gener de 1917; Art Antic el mar de 1917; del 1918 al 1922 diverses entorn de temes de corporativisme, sobre el funcionament dels sindicats forans,... Tamb foren convidats a la vila entesos dexcepci com Pere Daus (1887-1935, capell i sindicalista catal) del Sindicat de Banyoles (Catalunya); Jaume Vinyals i Josep Nieto, catalans delegats per la Cmera Regional de Cooperatives de Poble Nou (Llevant, 19 de maig de 1917); o es mantingueren contactes amb la Confederaci Nacional Catlica Agrria o amb la Uni de Pagesos de Balaguer (Catalunya). Aix doncs, la profunda implicaci de Garcias en vers el Sindicat i el seu desenvolupament es confirma en el patrimoni documental (CIPDF), en la creaci duna xarxa dintercanvi informativa. Es conserva un exemplar del Reglament Model per a Sindicats agrcoles de la Mancomunitat de Catalunya amb data de febrer de 1918; correspondncia entre 1907 i 1920 amb la Direcci dAgricultura de la Mancomunitat, sobre informaci bibliogrfica i sobre la compra dadobs; reb de la Federaci Agrcola de la Conca del Barber, Catalunya, exemplars dels models de plissa i de la Secci dAssegurances; aix com informaci sobre les activitats del Servei dArbres Fruiters dels

[75]

Serveis Tcnics dAgricultura de la Mancomunitat de Catalunya; i informaci sobre lassegurana de bestiar i lintercanvi de compravenda del Sindicat Agrcola de lEspluga del Francol, Catalunya. Lany 1923, tract amb Ascensi Codina Ferrer, del Museu de Cincies Naturals de Barcelona, el tema de les plagues dels arbres fruiters. O mantingu correspondncia amb Fernando Blanes Boysen (1899-1981), del Servicio Agrnomo Nacional de Palma, qui demana a Garcias sobre erugues mortes i uns parsits vius trobats a un magatzem de garrova. Aquesta xarxa de contactes es va estendre a nivell local. Ja a les primeres Notes Agrcoles, Garcias manifesta linters en formar coalici amb Son Servera i Capdepera. Aquesta uni esdevingu el mes gener de 1920 en la publicaci mensual LAmic del Pags. Bollet dels Sindicats Agrcoles Catlics dArt, Son Servera i Capdepera editada pel mateix setmanari Llevant. LAmic del Pags sobrevisqu fins el mes de novembre del mateix any, per motius econmics dedici i segons proclam Llevant. En aquesta, sanunci la inauguraci de la secci de la Mutualitat del Besti i es va incloure dins el Sindicat als jornalers o bracers, qui es dediquen al cultiu, i als menestrals, ferrers, fusters, picapedrers... A partir del juny de 1920 la revista monogrfica fou inclosa al setmanari Llevant,161 amb una secci inaugurada sota el nom de Socials i Agrcoles que gestion Garcias i Font i on hi collaboraren altres subscriptors dels tres termes vens, com inclou el pseudnim Un Server. s tamb interessant recalcar que aquests articles tenen un to reivindicatiu i saccepta la queixa i la crtica, s probablement per aix que durant els anys ms forts de la dictadura (1923-1928) no sen publiquessin gaires. Garcias recolz al Sindicat de Son Servera com podem llegir a IMPORTANT La Caixa Rural del Sindicat Agrcola Catlic de Son Servera (Ll. G., Llevant, n. 173, 11 de novembre de 1922). Llevant, n. 169, p. 1 i 2 del 14 doctubre de 1922, Ni fer, ni deixar fer, Ll. Garcias Proclamada la Segona Repblica amb les eleccions dabril de 1931 i el triomf republic socialista, es constitueix un altre cop lAjuntament dArt amb les consegents reivindicacions obreres162. A ms, a partir daquest any lassociacionisme desquerres es manifesta en la creaci de noves i variades entitats i en la instauraci de diferents festivitats. Com recull Sureda i Blanes Garcias no fou gens esquiu. Sobre aquest tema, i seguint amb la seva tasca al Sindicat, es conserven al CIPDF exemplars del Correo de Mallorca en relaci amb la notcia de la parcellaci de la finca de Bellpuig per a 17 famlies dArt, lany 1936 i grcies a la donaci de Dolores Truyols Villalonga. Les assegurances del bestiar, els adobs, combatre les plagues, la creaci de petites explotacions agrcoles, lexplotaci de la terra, la fundaci dassociacions i sindicats, els sistemes de reg i de canalitzaci daiges, els drets dels treballadors, com fou la implantaci del descans dominical foren alguns del xits aconseguits163. La revista Ma-

escoles, constituci dun cementeri civil, el canvi de noms dels carrers, i la creaci dun impost nic, p. 30. 163 Dins el context histric de Mallorca i segons la Revista de la Cmara Oficial Agrcola Balear o Mallorca Agrcola fou durant el primer quart del segle XX (sobretot entre 1907 i 1912) que es posaren en prctica i es desenvoluparen els nous avenos agraris i pecuaris a lIlla, la qual no fou capdavantera. Al Butllet de la Cmara Oficial de Comer consta que la Federaci Agrcola Catalano Balear, amb seu a Barcelona, celebr

[76]

llorca Agrcola, de la que lAjuntament dArt fou subscriptor, rebent exemplars peridicament, fou la plataforma informativa a Mallorca. En ella es publicaven estudis agraris i pecuaris, sinformava dels concursos publicats per Reial Ordre, es donaven consells segons els darrers coneixements cientfics, es publicava informaci sobre fires i diades, sobre nova maquinria, sanunciaven conferncies, homenatges,... A ms, a la biblioteca de Garcias i Font es conserven els exemplars del Boletn de la Estacin Enolgica de Felanitx del 1917 al 1919, on es publicaven articles i les conclusions dels cursos desenvolupats. Pel que fa a la vida del Sindicat Agrcola Catlic dArt, fou una instituci que mantingu una direcci molt educativa i des de la qual es lluit pels drets dels jornalers com s el descans dominical, lassegurana per infermetat, el dret a ladquisici de parcelles de terra i assegurances de cultiu i bestiar o la celebraci de la festivitat de l1 de maig, dia del treballador. Els objectius del Sindicat, segons els Estatuts de la Cooperativa, foren publicats al 1958, cinquanta anys desprs de la seva fundaci164. 4.- Regionalisme cultural artanenc 4.1.- Iniciatives culturals: lAssociaci Minerva (1916) i la publicaci Llevant (1916-1931) El moviment associatiu artanenc encapalat per una burgesia mitjana liberal per tamb per lEsglsia, no impuls tan sols iniciatives socials o benfiques sin tamb culturals. El desenvolupament de lmbit cultural fou tamb molt important i capda-

un congrs agrcola a Manacor, del 25 al 27 de maig de 1907 i, en conseqncia el Sindicat Agrcola de Mallorca fou fundat l1 de novembre de 1908. El desenvolupament agrcola tamb fou impulsat pel IX Congreso Internacional de Agricultura, decisiu en el desenvolupament experimental agrcola de lpoca. El Congrs fou celebrat a Madrid de l1 al 6 de maig de 1911 i es publicaren les conclusions a la Revista de la Cmara Oficial Agrcola Balear. Les conseqncies del Congrs arribaren a la Cmara Agrcola, la qual inaugur, dia 14 de febrer de 1912 i desprs dun debat que dur vuit anys, la Granja-Escuela de Agricultura, a la finca cedida per la Diputaci Provincial al Rafal des Jutja. La Granja seguiria el model francs dinstruir sobre ensenyana agrcola a la classe mitjana rural i fomentar lorganitzaci de la cooperaci i del crdit agrcola. A ms lestudi tindria una duraci de 2 3 anys i seria subvencionat per lEstat. Les Granges sordenaren per estacions i laboratoris i es varen anar incloent i especialitzant-se, a mesura que passaren els anys. Per exemple, trobem lEstaci de Viticultura i Enologia de Felanitx (1910), lEstaci dArboricultura de Palma (1928),... Lany 1911 tamb es cre el Banco Nacional Agrario, establint-se amb les Caixes Rurals un nexe de regulaci quant a lexportaci de productes, i el setembre del mateix any sinaugur a Barcelona lEscuela Superior de Agricultura, esdeveniment que situ els coneixements agrcoles a nivell cientfic. . 164 Biblioteca MUNICIPAL CA NA BATLESSA, Ajuntament dArt, Art. Adquisicin de aperos, mquinas y ejemplares reproductores de animales; adquisicin de abonos, plantas, semillas, animales y dems elementos de la produccin y el fomento agrcola o pecuario; venta, exportacin, elaboracin, conservacin, transporte o mejora de los productos; roturacin, explotacin y saneamiento de terrenos incultos como tambin la adquisicin de terrenos para su parcelacin entre los asociados; construccin y explotacin de obras aplicables a la agricultura i ganadera; adquisicin y elaboracin de insecticidas y de abonos compuestos; establecimiento de una guardera rural para la defensa de la propiedad; desarrollo terico y prctico de temas relativos a travs de conferencias, granjas-escuela, biblioteca,..; creacin y fomento del crdito agrcola; seguimiento de los principios catlico-sociales y de los postulados del Estado; el domicilio social estar ubicado en la Calle Rafael Blanes n. 8. 165 CARRI I TRUJILLANO, BARTOMEU, (2001), Moviment associatiu i publicacions peridiques na-

[77]

vanter a nivell illenc; s durant la segona dcada del segle XX que el mallorquinisme poltic desenvolupa una gran tasca dorganitzaci dentitats cviques, culturals i poltiques prpies que, de totes maneres, va tenir moltes dificultats per estendres dins la societat mallorquina ja que, gaireb tot all que fes referncia a Catalunya (...) era associat a revoluci, anarquisme, vagues, (...)165 . El cas dArt fou eclctic: un nombre significatiu dhabitants del poble sn desquerres; lEsglsia t influncia amb els nobles i la burgesia conservadora; i les iniciatives econmiques i culturals sn encapalades pel grup de regionalistes que en un primer moment sagrupen entorn del convent de Sant Antoni de Pdua. Aquesta burgesia shavia format a Barcelona, a Valncia, a Madrid i a altres ciutats dEuropa. Aix doncs, estem parlant dun grup de persones culturalment preparades; amb una herncia patrimonial a explotar; i que suniren en una plataforma social polticament reconeguda i en vies dexpansi, el regionalisme. Les activitats que modernitzaren la societat artanenca no es poden entendre sense anomenar a una primera generaci fundadora, a finals del XIX, del desenvolupament socioeconmic representat per lAcci Catlica. Una segona generaci, en actiu des del 1907, es dedicar a mantenir i a actualitzar lestructura social benfica, com fou en lensenyament i innovar quant a laplicaci diniciatives urbanes, econmiques i culturals. Dins aquesta segona generaci mencionar a: el mestre sacrist, Andreu Ferrer (1887-1975)166; el qumic i literat, Josep Sureda i Blanes167; el folklorista, pare Rafel Ginard Bau (1899-1976)168; lhistoriador, mossn Lloren Lliteras; i el botnic, Lloren Garcias i Font; entre daltres. El Regionalisme fou un moviment catlic de recuperaci de la cultura autctona a partir del seu estudi; la conscienciaci de fer de la cultura regional part de la cultura dun pas correspon a una ideologia de recuperaci de la identitat i amb bases educatives, que fou entesa com a part dall universal, es a dir, el coneixement dun lloc s el del propi mn. Fou

cionalistes a Mallorca (1900-1936), p. 105-106-108. 166 FERRER GINARD, ANDREU, (neix a Art dia 18 de juny de 1887-1975). Fou mestre nacional format a lEscola Normal de Ciutat on cre llaos damistat amb Miquel Ferrer. Des del 1906 al 1915 treballa a Migjorn Gran, Menorca. Lany 1915 torna a Art on romandr fins lany 1925. Desprs, i fins a la seva mort ser traslladat a Palma per motius de feina. Destaquen els estudis i publicacions sobre folklore menorqu i la seriositat en la defensa del projecte educatiu de la Escola Nova, seguint a linspector Joan Cap. A ms, una vegada a Palma activ la Impremta Politcnica. Ferrer destac per les seves recopilacions de Folklore Balear dins publicacions i per ser editor de dues revistes de caire folklric. Fou sempre un encoratjador dactivitats culturals de tradici local i gran difusor cultural. 167 CIPDF, Correspondncia 1247 i 1244. 168 GINARD BAU, RAFEL: (1899- 1976). Santjoaner de naixement, fou pare de la tercera orde de Sant Francesc lany 1916 i ordenat sacerdot el 1924, data des de la qual va mantenir com a centre de residncia el convent de Sant Antoni de Pdua a Art. Des de molt jove prengu contacte amb lestudi de la nostra llengua i histria. Treball amb el Diccionari Catal-Valenci-Balear juntament amb mossn Antoni M. Alcover, demostrant el seu profund inters pel mn de les lletres. Fou un gran folklorista de la cultura artanenca encoratjant les festes de Sant Antoni de Pdua i el consegent Argument. Destaquen entre les seves obres les Artanenques, crniques comentades en prosa sobre la vida quotidiana dArt i que esdevingueren en el conegut Croquis Artanencs; i la seva obra cabdal Canoner popular de Mallorca, pel qual treball amb collaboradors de tota lIlla. Form part de la iniciativa social de lEsglsia Catlica. Fou un gran coneixedor del Beat Ramon Llull i nomenat magister per la Majoricensis Schola Lullstica. 169 DD.AA., (1978), p. 8-10; i Llevant, n. 1, desembre de 1916.

[78]

un moviment autonomista fomentat per lendarreriment que suposava laplicaci de lleis pel centralisme governamental com es donava en el cas de lensenyana. Dos dels representants ms actius, a Art, daquesta corrent ideolgica foren Lloren Garcias i Andreu Ferrer, els quals fundaren lAssociaci Minerva (1916)169. Ambds mantingueren una fluda correspondncia entre 1909 i 1915 entorn de les possibilitats dacci i implantaci de projectes. Per una banda, el fet que Garcias estigus implicat en les diferents associacions benfiques i la tasca prpia de despatxar a lapotecaria representava una clara conscienciaci de la necessitat de culturitzaci de les classes ms febles. Per altra, Ferrer, mestre de lescola pblica, havia posat en marxa a Migjorn Gran (Menorca), el seu primer dest, la publicaci Llum Nova, una revista de caire cultural i folklorista. Amb la tornada de Ferrer a Art es fund lAssociaci Minerva loctubre de 1916 (Llevant, 1916-1917; Vives Riera, 2008). La junta fou formada per les segents persones: Secretari, Josep Cursach; Vicesecretari, Pere Ferrer; Vicetresorer, Miquel Massanet; i Administradors, Miquel Torres i Josep Sureda. Lassociaci compt, des del mes de desembre del mateix any, amb una publicaci prpia editada en llengua mallorquina: Llevant. Quinzenari portaveu de lAssociaci Minerva, defensor dels interessos morals i materials dArt i sa comarca que aparegu el 31 de desembre de 1916 i es public fins el febrer de 1931170. LAssociaci ocup la planta baixa i el primer pis del nmero 3 del carrer Quatre Cantons fins el 1928 quan pass al carrer Centro 3. Des daquesta es defens una lnia progressista i catlica representada pels abans esmentats i membres de lAssociaci dAntics Alumnes de Minerva. Legalment fou representada per la Llibreria Ferrer i Sureda des del seu primer nmero (31 de desembre de 1916) sota el rectangle publicitari que reprodum a continuaci: En la Llibrera, Papereria, i centre de Suscripcions/ de/ Ferrer i Sureda/ vos serviran en puntualitat qualsevol llibre o publicaci que pogueu desitjar/ manco les pornogrfiques/ A PREUS MOLT LIMITATS/ SE VENEN TAMB/ paper de totes classes i tamanys, llibretes, quaderns, plecs, lapis, tintes i llibres escolars a la menuda i en gros/ Notau be la direcci:QUATRE CANTONS, 3.

170

SERVEI DE BIBLIOTEQUES de la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS i Servei de Biblioteques de lAjuntament dArt. Projecte de digitalitzaci de publicacions peridiques de temps passats dirigit per Miquel Pastor: http://ibdigital.uib.es. La revista fou substituda el 1960 per la revista Bellpuig, fruit duna quimera dun grupet dartanencs amants de la cultura i la informaci, al capdavant dels quals, laleshores rector de la parrquia dArt, mossn Mateu Galms i Galms. Com a segon ttol figur el dOrgano de la Parroquia de la Transfiguracin del Seor. Bellpuig va comenar sent mensual i ho va ser fins al juny de lany 1980, data en qu va passar a ser quinzenal. Al primer nmero, de quatre planes, hi van collaborar Mateu Galms Galms, Lloren Lliteras Lliteras, el pare Rafel Ginard Bau, pioner en lescriptura del nostre idioma, Jaume Casellas Flaquer, Jordi Vicens Bau, Joan Ginard Cant i Gabriel Fuster (Asdoro), corresponsal de la Colnia. Tamb ajudaren en les feines dadministraci Cristfol Lliteras, Sebasti Riera i Jaume Flaquer.

[79]

Ja sens anuncien les iniciatives que es posaran en marxa. A ms de dita llibreria, que abast al poble de material escolar, es desenvolup la biblioteca que sestabl al ja desaparegut collegi de Santa Catalina i es fusion amb la de la Caixa dEstalvis (1915). Aquesta estava seccionada en part circulant, els interessats es podien endur el llibre a casa seva, i part esttica, per a consulta a sala i segons lantiguitat i importncia de lexemplar. El setembre de 1919 la biblioteca constava de 604 volums. Cada any sampliava grcies a donacions dexemplars o econmiques. LAssociaci tamb compt amb un Museu, al nmero 6 de la revista Llevant (10 de mar de 1917) la societat de minervistes ingress els segents objectes: (...) un herms exemplar de Genetta Balerica, vulg. geneta, quagaf el soci Pere Sancho; ha estat dissecat per la Comissi dHistoria Natural de la mateixa. Igualment ha ingressat una monstruositat duna fulla de Cactus opuntia L., vulg., Figuera de moro, ques notabilssma per presentar la forma duna pinya de blat de Les ndies. En la secci arqueolgica del mateix museu, ha ingressat una moneda romana que du aquesta inscripci: Max. Dia 30 dabril de 1924 es constitu el Centre de Lectura a la placeta de Marxando 3, on es trasllad la biblioteca del collegi de Santa Catalina i es cre un fons de premsa en conjunt catlicoregionalista obert al pblic en general: PERIODICS DIARIS El Debat, de Madrid; La Vanguardia i La Veu de Catalunya, de Barcelona; LAlmudaina i Correo de Mallorca, de Palma. PRENSA REGIONAL De Palma, La Vanguardia Balear; Bollet de la Societat lArqueolgica Lulliana; Majrica; El Heraldo de Cristo (1909-1974); Revista Antoniana. De Ma, Revista de Menorca (1888-). De Sller, La Voz de Sller i Sller (1885-) Llucmajor, Heraldo de Llucmajor. De Felanitx, El Felanigense. De Sa Pobla, Sa Marjal. DInca, Ca-Nostra. DArt Llevant i Tresor del Avis. REVISTES DEL CONTINENT Agricultura:Estudis Franciscans; Progreso Agrcola y Pecuario; Ibrica; El cultivador Moderno; Boletn del Centro Social de Beneficiencia de Belen; LEstel de Nuria; Gazeta de Vich; Endavant; Acci; DAc i DAll; El Constructor. El mes de desembre el Centre comptava amb 5 diaris, 13 setmanaris i 26 revistes diverses. El local estava estructurat en dues saletes una de lectura i la segona per a tertlia. Entre els membres de la seva junta trobem a Lloren Garcias, est documentat dia 24 de maig de 1928 com a accionista de la Llibreria amb la compra duna part daquesta a Andreu Ferrer i on, segons el contracte de compravenda, aportava dues mil cinc-centes pessetes, igualment que Sebasti Ginard i Ginard (1903-?) i a diferncia dAndreu Ferrer qui invert cinc mil pessetes, dues mil cinc-centes a nom del seu fill,

[80]

menor dedat, Cristbal Ferrer i Sureda qui ms tard heret la Llibreria Politcnica de Ciutat171. Aquest capital es dedic a la indstria tipogrfica i al negoci de papereria. Al mateix any Ferrer, destinat a Ciutat des del 1925, traslladava el centre administratiu de la llibreria al carrer Maura n. 7 de Ciutat, quedant la dArt com a sucursal daquesta. Entre les iniciatives editorials sestabliren contactes amb lEditorial Polglota de Barcelona (mar de 1930), comercialitzant novelles en catal de la Collecci Blava172: els volums que apareixeran primerament sn: Lamor perdona, dEve Margueritte; Quan el cor vol, de Carles Foley; Un secret de Gyp; Remordiment, de Jeanne de Colomb; Com un somni, de Trilby./ Traduirn les obres de Collecci Blava: R. Fontalba, Domenec de Bellmunt, Maria Perpinya, Melcior Fom, Joan Povill i Ader, Alfred Gallard, J. Mass Vents, Rossich Catal, M. Trilla i daltres. Minerva desenvolup un treball educatiu i de divulgaci cultural molt important a la vila dArt. Entre altres coses, tamb organitz vetllades literries al Teatre del Cercle dObrers Catlics; Cursos de gramtica catalana, geometria i dibuix; fund la Joventut serfica i lOrfe Minervista; edit publicacions descriptors i temes locals, com per exemple: Rondaies de Menorca, vol 1 de Folklore Balear, dAndreu Ferrer; organitz festes i excursions per lIlla173. La revista Llevant fou editada per la Llibreria Ferrer i Sureda i durant els catorze anys de la seva existncia fou impresa en diferents llocs: al 1917 per Estampa de nAmengual i Muntaner, Palma; al 1918 per la impremta dAntoni Homar, al Pont dInca; a partir del novembre de 1920 lAssociaci adquir una impressora tipogrfica i es constitu la Tipografia Catlica dA. Ferrer Ginard. Quant al seu contingut, tract mltiples temes sempre dactualitat i dinters popular, estructurats en diferents seccions: Local, Regional, Histria, Agrcola, de Ca Nostra, de lAjuntament, Festes, Necrolgica, ... la darrera pgina saprofit per incloure publicitat variada de comeros locals. Garcias publicitat la seva farmcia des del primer nmero fins al 1920. Entre els articles que es publicaren cal destacar cinc lnies temtiques: 1-Temtica municipal: estudis histrics i de folklore; temes dinters popular tractats majoritriament amb un to reivindicatiu sobretot de 1917 a 1924 i de 1928 a 1931, com fou el problema de la falta daigua en certes poques de lany, el tema escolar i lagrcola en adaptaci a noves lleis; iniciatives modernitzadores com larribada del ferrocarril o de lelectricitat. Aquests articles destaquen dins la lnia regionalista de la seva direcci en la defens de ls del catal, de la recuperaci i conservaci del patrimoni local, i salternaren en un estil de caire pedaggic i informatiu representatiu de lpoca.
ARXIU PRIVAT DANDREU FERRER GINARD, descendents familiars, Mallorca: Garcias collabor, a ms, amb injeccions econmiques que ms tard li serien retornades amb un inters del cinc per cent, com apareix reflectit als pagars que es conserven datats entre 1940 i 1942 entre ell mateix i Andreu Ferrer Ginard. 172 PI I VENDRELL, NRIA, (1986), Bibliografia de la novella sentimental publicada en catal 19241938, Diputaci de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Aquesta iniciativa de lEditorial Polglota de novelles en catal treball des del carrer Petritxol n. 8 de Barcelona. Es publicaren tan sols nou nmeros durant lany 1930. En cap volum consta el nom de limpressor. 173 A les edicions de La Veu de Mallorca de 1917 apareix publicitat sobre lAssociaci Minerva.
171

[81]

A ms, Llevant fou la plataforma de lAjuntament des don anunciar decrets o noves lleis entorn de mesures higiniques i de protecci (grip de 1918, Llevant 8 de novembre de 1918) o lobligatorietat descolaritzaci. 2-El tema religi sempre estigu present. A ms dels anuncis de les activitats dutes a terme pels germans i germanes franciscans, tamb s publicaren estudis histrics i articles de propaganda catlica o sencapalaren peregrinacions a diversos llocs de Mallorca com Lluc o Randa. Lorientaci religiosa pren fora a partir de 1924 i fins 1928, quan es deixen de tractar segons quins temes ms locals per donar fora a articles sobre personatges de lEsglsia o esdeveniments relacionats amb aquesta. Ms envant enumerarem tamb publicacions literals darticles daltres revistes, fet que es donava sovint a lpoca. 3- Els temes poltics: cal remarcar una lnia de crtica al centralisme nacional que endarreria qualsevol aplicaci legal a la vila; i una altra, en contraposici, autonomista i mallorquinista (1922) respecte de Ciutat on shi havia desenvolupat el caciquisme. Els successos de Catalunya, terra regionalista amb la que es podien emmirallar, tamb foren interpretats o comentats. Destacar articles sobre la Guerra dfrica, que afectava directament a la vila pels soldats que shi allistaren, sobre la Setmana Trgica de 1909 (febrer de 1922). Tamb shomenatj a poltics com Enric Prat de la Riba o Francesc Camb. 4-Els temes internacionals: la publicaci minervista compt amb corresponsals a Nova york, Puerto Rico i Mxic, els quals aportaren articles sobre economia, agricultura i indstria. La Primera Guerra Mundial i la guerra de Rssia tamb foren tractades. Lany 1925 es crea la societat Crculo Artanense, amb seu al carrer Rafel Blanes 14 dArt i que socup dassociar als artanencs disgregats pel mn i de mantenir-los informats de les notcies de la vila. 5-Els homenatges a personatges histrics o rellevants del moment ocup qualque nmero: Ramn Llull, Bartomeu Ferr (1843-1924)174, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover Maspons (1854-1926, poeta mallorqu), Antoni Gaud (1852-1926, arquitecte),
FERR I PERELL, BARTOMEU, (1843-1924). Es form professionalment a lEscola Especial de Mestres dObres de Valncia. Tingu una gran activitat com a restaurador: la casa Mas del pla del Rei (1887), lesglsia dAlcdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa dEstalvis del carrer del Sol, a Palma. Fu obres meditadament neogtiques, influt per Viollet-le-Duc (Germanetes dels Pobres, a Palma), aix com lesglsia neoromnica de Sant Mag, a Santa Catalina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat. Fu algun edifici dins un estil premodernista (can Barcel, a Palma, 1902), i project cases barates, per a treballadors, que tractaven dadaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris. Fou un dels fundadors de la Societat Arqueolgica Lulliana (1880), en el botllet de la qual public una gran quantitat de dades per a una histria de les belles arts a Mallorca; cre i dirig el Museu de la Sapincia (1880-1904), base de lactual Museu Dioces, i public un lbum artstico de Mallorca (1874). Juntament amb Mateu Obrador fund la revista La Ignorncia (1879), i collabor tamb a La Dulzaina, El ncora, Revista Balear, Museo Balear, Mallorca, Mallorca Dominical i Migjorn. Com a poeta (Comdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Glosa i Prosa, 1916; Hores sries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929) segu, en general, una lnia intimista i menor, combin el popularisme amb el to satric i salluny del model i el llenguatge floralesc. Escriv sis peces teatrals en vers, de carcter costumista, que aconseguiren una bona descripci de lambient ciutad, especialment menestral, de lpoca; en aquest sentit es destaca Es calons de Mestre Lluc (1871). Conre tamb la narraci en prosa (Ciutat ha seixanta anys, 1918; Coses nostres, 1926).
174

[82]

Antoni Maura (1853-1925, poltic mallorqu, ministre i president del govern espanyol), Enric Prat de la Riba, Jacint Verdaguer. Entre els articles publicats i descomptant els dels propis membres de la junta de Minerva, mencionar les signatures de: Jaume Collell (1846-1932)175; Lloren Riber (1881-1958)176; Francesc Camb al Llevant, n. 68, p. 1 i 2 del maig de 1919; Guillem Colom al Llevant, n. 234, p. 1 i 2 del 29 de desembre de 1923; Emili Darder; Antoni M Alcover; Bartomeu Ferr a Llevant, n. 275, p. 1 i 2 del 11 doctubre 1924; Joan Estelrich (1896-1958)177; Joan Cap178; Joan Alzina i Miquel Ferr (1885-1947)179 a Llevant, n. 58, 20 de desembre de 1918; i Bartomeu Darder (1894-1944), entre daltres.
175 COLLELL i BANCELLS, JAUME, (1846 - 1932). Fou eclesistic i escriptor vigat. Estudi al seminari de Vic i en fou nomenat canonge el 1880. El 1871 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Gran propagador dels Jocs Florals, presid els de Barcelona (1887, 1908, 1925). Ja abans dsser ordenat prevere (1873), milit en el moviment catalanista. Public: Catalanisme: lo que s i lo que deuria sser (1879), i collabor en la majoria dels peridics catlics i conservadors de Catalunya, essent un periodista polmic. Fund i dirig el setmanari vigat La Veu del Montserrat (1878-1902), portaveu del catolicisme moderat catal, i fou un dels convocants de lAssemblea de Manresa de 1892, per la qual es fund la Uni Catalanista. Sopos fortament a les Normes ortogrfiques (1913) de lInstitut dEstudis Catalans i fou un membre destacat de lAcadmia de la Llengua Catalana. Fund la Revista Catalana (1889); dirig la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fund la continuaci, la Gazeta de Vich (1914). Public diversos llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages (1926) i Verdaguer (1929). Amb motiu dels seixanta anys de periodista li dedicaren un homenatge, i li fou publicat el recull Sembrant arreu (1927) amb el patrocini de Camb. La seva obra pstuma s Efemrides dels meus 50 anys de sacerdoci (1938). Escrit a Llevant, n. 393, maig de 1927. 176 RIBER i CAMPINS, LLOREN (1881-1958). Neix a Campanet el 1881. El 1892 inici els seus estudis a Lluc, i poc desprs ingress al Seminari, on fou deixeble dAntoni Maria Alcover. Lany 1904 obtingu premis als Jocs Florals de Palma i de Barcelona. El 1906 fund la revista Mitjorn i particip al Primer congrs Internacional de la Llengua Catalana. Collabor en la revista Catalunya, capdavantera del Noucentisme. El 1910 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Resid a Barcelona des del 1913 fins a lesclat de la Guerra Civil. Sintegr dins els ambients noucentistes, i collabor en diferents publicacions periodstiques. Exerc una gran activitat de creaci literria, en vers i en prosa, i de traducci dels clssics llatins. El 1927 fou elegit membre de la Real Academia de la Lengua Espaola. Collabor a La Nostra Terra, public poesia i narraci, i fou proclamat Fill Illustre de Campanet. Durant la guerra, Lloren Riber impart classes a linstitut Ramon Llull, i es trasllad posteriorment a Madrid. Llevant n. 97 i n. 98, ambds p. 1, any 1920. 177 Al CIPDF es conserven cartes personals dEstelrich a Garcias (1907-1918): de condol, denhorabona per obrir lapotecaria, pel casament amb M. ngela Blanes. ESTELRICH I ARTIGUES, JOAN, (1896-1958). Fou un escriptor i poltic mallorqu. Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i safili a les Joventuts de la Lliga Regionalista, influt per Francesc Camb, de qui en fou secretari. A Barcelona fund la revista Quaderns dEstudis (1918), la collecci Minerva i dirig la Fundaci Bernat Metge (1923-1958), per a la qual tradu una part del volum primer dels Discursos de Cicer (1923) i del segon de la Histria dAlexandre el Gran, de Quint Curci (1926). Tamb collabor a La Veu de Catalunya. Partidari de dur a terme una poltica exterior catalanista, el 1919 havia fundat la plataforma Expansi Catalana i actu a Ginebra en els ambients de la Societat de Nacions. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera sencarreg de la campanya internacional de la Lliga Regionalista per la difusi del problema catal, ra per la qual shagu de mantenir a lexili. El 1930 intent amb Ferran Valls i Taberner la revisi del pensament dEnric Prat de la Riba, abandon la identificaci entre catalanisme i nacionalisme i defens la reuni de nacionalitats lliures dins un estat complex. Fou diputat a corts de la Lliga per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936, i des del 1933 form part del consell de govern de Lliga Catalana i del Front Catal dOrdre. El 1936 tamb fou encarregat dacostar intellectuals catalans i mallorquins, que es tradu en el Missatge als mallorquins i la Resposta als catalans, i nomenat delegat membre del Consell Interpalamentari a Brusselles. Tamb fou nomenat delegat espanyol a la Comissi de lAssemblea de la Societat de Nacions. Lesclat de la Guerra Civil espanyola el

[83]

La publicaci canvi de nom en diverses ocasions, detall que tamb implic un canvi de tendncia ideolgica i de periodicitat en la seva edici. Com ja hem dit, el primer nmero es conegu sota Llevant. Quinzenari portaveu de lAssociaci Minerva, defensor dels interessos morals i materials dArta i sa Comarca. Lany 1919 el subttol pass a ser Quinzenari defensor dels interessos morals i materials dArta i sa Comarca i el 1920 fou el quinzenari i/o setmanari catlic mallorqu. A ms, aquest darrer any

va sorprendre a Budapest, en una conferncia sobre el paper de les humanitats en la formaci de lhome modern. Indignat per la persecuci poltica i religiosa a les zones controlades pel Front Popular i, influt per Camb, es pos de part dels revoltats. Assist aleshores a una reuni del PEN Club a Buenos Aires, i en tornar, a principis de 1937, sinstall a Pars, on contact amb Carles Soldevila i organitz el Comit Intellectuel dAmiti de la France et dEspagne, que el 10 de desembre de 1937 va publicar el Manifeste aux intellectuels espagnols. Tamb form part de lOficina de Propaganda i Premsa a Pars i dirig Occident, revista de propaganda del govern de Burgos, i el 1937 public en diverses llenges lallegat La persecucin religiosa en Espaa, amb prleg de Paul Claudel. Un cop acabada la guerra va tornar a Mallorca, per no pogu treure de la pres el seu germ Bartomeu Estelrich, gurdia civil destinat a Madrid que es mantingu lleial i que fou condemnat a mort el 1939, encara que li fou commutada la pena per pres el 1941. Tot i haver donat suport al nou rgim, no li faltaren sospites i acusacions de separatisme entre el falangisme. El 1949 marx a Tnger, on va dirigir el diari Espaa. Del 1952 al 1958 represent Espanya a la UNESCO i sinstall a Pars, don ja no hi tornaria. Com a assagista literari, fou influt per Eugeni dOrs, Joan Maragall, Giacomo Leopardi i Sren Kierkegaard. Desprs de la guerra escriv assaig en castell i collabor a leditorial Destino. Escrit a Llevant, n. 345 (349), 10 de mar de 1926. 178 CAP VALLS DE PADRINAS, JOAN (1888-1952). Felanitxer que estudi a lEscola Normal de Magisteri de Madrid (1911-1914). Ocup els crrecs dInspector densenyament primari de Tarragona (1914) i de les Balears (1915-1924). Fou inspector en cap densenyament primari de Balears (1925-1936). Durant la Guerra Civil, fou empresonat i depurat, per la qual cosa sel trasllad a Almeria (1938-1944) i a Castell (1944-1952), llocs on treball com a inspector. Va esser limpulsor i el realitzador de la renovaci pedaggica de les Balears. Implant el Certificat de Cultura Elemental a tota la provncia i aconsegu que a molts pobles es construssin escoles pbliques, dissenyades gaireb totes per Guillem Forteza Pinya. Tamb fou obra seva el Museu Pedaggic Provincial de Balears i la promoci de les colnies destiu que havia creat Miquel Porcel Riera. Els cursos i viatges de perfeccionament per a mestres que organitz serviren perqu els ensenyants coneguessin personalment les prctiques pedaggiques davantguarda. El 1918, fund amb Miquel Duran Saurina, Mallorca Editorial, empresa dedicada a la publicaci de llibres per a escolars. El 1923, particip en la fundaci de lAssociaci per la Cultura de Mallorca. Escriv nombrosos articles sobre pedagogia, publicats a revistes dmbit provincial i nacional. Autor de llibres dedicats als ensenyants i de manuals escolars com Mi libro, El libro de los ejemplos (1918), Historia de Mallorca (1919), Lo que Espaa espera de vosotros (1930), Cueva del Drach (1930) i El libro de la raza (1931, 2 ed). En reconeixement a la seva tasca, dos centres escolars mallorquins (Palma i Felanitx) i el carrer on est situada lEscola Normal, de Palma, duen el seu nom. 179 FERR I JUAN, MIQUEL: (1885-1947). Fill de Bartomeu Ferr i Perell nasqu a Ciutat. Fou un gran impulsor poltic i cultural del Centre Regionalista Mallorqu. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i es form en Lletres a Madrid. Fou seguidor de Miquel Costa i Llobera i de la literatura lulliana. Va pertnyer al grup literari de Maria Antnia Salv i Josep Carner. Gran defensor del noucentisme cultural i urbanstic enfront del modernisme, fund la revista Migjorn i collabor a la Gaceta de Mallorca, Ca Nostra i al Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana. Lany 1911 entr al cos de Archiveros y Bibliotecarios per oposici, aconseguint plaa a Gijn, Astries. Ferr bibliotecari es formar intellectualment entre aquesta ciutat, Madrid i Barcelona. Va pertnyer a lAssociaci de la Cultura per Mallorca i collabor a la revista La Nostra Terra. Tamb particip en lAcci social de lEsglsia. Mor a Ciutat.

[84]

es subdivid en seccions diferenciades180 i pass a tenir el doble de pgines, de quatre a vuit. El 1920 tamb comena a ser impresa per la Tipografia de Ferrer i Sureda, Art, i anuncia estar subjecte a censura eclesistica. El 1921 torna a les quatre pgines impreses i el 1923 desapareix la decoraci de la portada iniciada al 1918 amb un sol raig que illumina una cova. Al 1926 el tema pedaggic, arqueolgic i histric comena a agafar fora tenint en compte la participaci de mossn Lloren Lliteras. Lany 1927 torna a canviar el subttol que es mantindr fins el final de la seva existncia: Desenari catlic mallorqu. Deu i Patria, a ms, es recupera a la capalera el sol. A partir de 1928 al 1931 torna a recuperar-se el to reivindicatiu amb la Secci Consultiva: de tu a tu dirigida per Vctor de Font Cuberta i sinicia el 1929 amb el segent anunci: Al pblico en general / Exiga en sus compras los ventajosos billetes/ RAYO Y RELMPAGO / Cuya entidad reparte 150 premios mensuales desde 10 a 100 pesetas. De preferencia en sus compras a los comerciantes que los distribuyen, La Direccin. Sinclou una secci de Matrimonis, Naixements i Morts i extensos articles de defensa patrimonial i de notcies histriques. Dia 10 de juliol Llevant es traslladat a un nou local al carrer Centro 3. La publicaci no informa sobre la seva desaparici, s molt probable, com sanuncia en diferents moments de la seva existncia, que fos a causa de problemes econmics o de finanament. Quant a les influncies que pogu rebre, el disseny sinclou dins lestil de les publicacions del moment, amb una estructura en tres carrers verticals i la darrera plana reservada a la publicitat a partir de requadres intercalats. Temticament es podria relacionar amb la revista Lluc181 en temes religiosos i cientfics i amb El Felanigense,

180 Plana Literria; Socials i Agrcoles; Folklore Balear; Del Passat i del Present (Historia de Mca: La Pesta); DArt; De sa Comarca: Homenatges a desapareguts; Ortografia Mallorquina; Notcies i Comentaris (apartat dagricultura on es parla dactualitat). 181 Com recull Gabriel Segu i Trobat a larticle La revista Lluc 1921 (gener) 2001. Vuitanta anys dhistria (Lluc, 2001): En primer lloc, la Guia de Lluc. Quinari dedicat als peregrins, de la quals seditaren cinc nmeros (20 de juliol-10 dagost de 1884), amb un total de devuit planes, apareguda al voltant de la festa de la coronaci pontifcia de la Mare de Du de Lluc. Fou redactada totalment en catal i hi collaboraren els cappares de la Renaixena mallorquina, molts dels quals dedicaren tamb, en aquella avinentesa, una Corona potica a santa Maria de Lluc: Toms Aguil, Mn. Antoni M. Alcover, Josep Amer i Penya, Mn. Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferr, Toms Forteza i Mateu Obrador, entre daltres. La segona publicaci alludida es titul ja Lluc i sedit amb motiu del XXV aniversari de la coronaci, durant el pontificat del bisbe Pere Joan Campins, que introdu els estudis de catal al Seminari de Mallorca. Naparegueren vint-i-cinc nmeros, des del 12 de setembre de 1908 al 8 de setembre de 1914, en castell i en catal. El principal animador daquesta revista fou lantic blauet Mn. Lloren Riber, que tingu com a collaboradors els missioners dels Sagrats Cors que tenien cura de la Casa de Lluc. Aquestes dues revistes tenien una finalitat eminentment pastoral de difusi de la devoci a la Mare de Du de Lluc amb ocasi de lefemride de la seva coronaci. Del gener de 1921 al desembre de 1961 Lluc sedita, amb una periodicitat mensual, gaireb tota en castell, per b que els dos darrers anys augmenten considerablement els articles en catal. Durant la resta, el catal s present a la secci mallorquina (que ha rebut diversos noms), en poemes, treballs histrics, temes dhumor trets de LIgnorncia, llistes dadagis i temes de la pagesia. Els articles dapologtica, de pietat i dinstrucci religiosa conviuen amb els dhistria, de cincia, de poesia i de crnica del santuari. Igualment, soferien notcies civils i religioses de lEstat espanyol i darreu del mn, extretes de diaris i setmanaris. No era estrany

[85]

semanario de intereses locales y materiales en temes agraris182. No era estrany que es copiessin al Llevant articles sencers daltres publicacions com daquestes dues; de totes formes i pel que ens correspon en aquesta investigaci, lartanenca fou lnica que sedit sempre en catal. A ms, totes tres bevien de les mateixes fonts, com ja sha esmentat ja al apartat sobre el Sindicat Agrcola Catlic. A nivell ortogrfic, segons la correspondncia entre Garcias i Josep Sureda i Blanes, la correcta escriptura fou un dels punts febles de la publicaci, encara que no es pot treure el mrit datorgar participaci popular en un moment de normalitzaci lingstica com succe a lapartat dagricultura. La base de dades Llevant 19161931 digitalitzada pel Servei de Biblioteques de la Universitat de les Illes Balears est formada per 521 nmeros i 616 articles extrets de la mateixa revista. Cal tamb introduir el naixement de la revista mensual Tresor dels Avis. Revista detnografia, mitologia i folklore de Catalunya i Balears, (1922-1928) editada per Andreu Ferrer Ginard a Art i que tindr una segona vida, del 1969 al 1971, sota el nom de Butllet Dos Tresors dels Avis. Ferrer cre lAssociaci Amics de la Tradici Popular183 amb la finalitat de publicar aquesta revista que fou una plataforma de transmissi i coneixement de dades folklriques on hi podia participar tothom: (...) els Amics sobliguen a enviar cada any (...) tres-cents elements folklrics dels curts: refranys, canons, gloses,...o trenta dels llargs: canons cavalleresques, rondaes, etc. Tresor dels Avis. 4.2.- Garcias i el regionalisme a Mallorca (1917-1939). Els membres de lAssociaci dAntics Alumnes de Minerva desenvoluparen una tasca independent per en relaci i contacte amb les altres iniciatives nacionalistes de lIlla. Cal donar rellevncia a la defensa per ls de la llengua mallorquina que es desenvolup des de lAssociaci i en relaci amb altres iniciatives. Des de Llevant es don

que es copiessin articles sencers daltres publicacions. Entre les sries de treballs que hi aparegueren, destaquen els estudis del P. Gaspar Munar, qui el 1927 introdu una secci popular en catal sobre la histria religiosa de Mallorca, els dels P. Rafel Juan Mestre sobre el santuari de Lluc i els seus voltants, i els del P. Bartomeu Bau sobre cincies naturals i agricultura. Cal recordar tamb les fotografies i els gravats que acompanyen els textos. 182 Una collecci completa de El Felanigense es troba a la BIBLIOTECA BARTOLOM MARCH. Revista de tendncia regionalista de Felanitx (Serra de Llevant) que es funda lany 1884 grcies als pares franciscans i sedit en castell. Fou editada per la Tip. Felanigense ubicada el carrer Major 41. Un dels seus fundadors fou Miquel dels Sants Oliver, Josep M. Tous i Maroto i com a collaborador de la revista i relacionat amb lAssociaci Minerva, linspector Joan Cap. La revista desenvolup una secci de Notes Agrcoles a crrec de R. de Mas Solanes, un tal Juan de Campos o Juan de la Tierra, Agustn Mart, Manuel Ravents, J. Fuseller. Les notes versaven sobre enologia i la revista particip en la creaci de lEstaci Enolgica de Felanitx el setembre de 1912. Una de les particularitats que es repeteixen a El Felanigense i a Llevant s la defensa de la participaci de la dona en les tasques culturals i dopini (publicaci darticles a partir de 1927, o la iniciativa femenina de lExposici de Plantes a Art del maig de 1929) Probablement fou la congregaci de les josefines a ambds municipis el que permet la seva valoraci. 183 FERRER GINARD, ANDREU, (2002), Etologia de Menorca o ses costums i preocupacions que es conserven en aquesta illa, Ed. Collectiu Folklric de Ciutadella, Consell Insular de Menorca, Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, Ciutadella, Quaderns de Folklore n. 70.

[86]

a conixer la Secci Mallorquina de Nostra Parla (1916-1918)184 dirigida per mossn Antoni M. Alcover, qui, a ms, public Llions de Gramtica Catalana (13 de febrer de 1918 n. 30, p. 1 i 2; 23 de febrer de 1918, n. 31, p. 1 i 2; i 3 dabril de 1918, n. 35, p. 1) sota el ttol de Idea general de la gramtica i la seva dicisi i Idea general del catala i sos dialectes; sanunciaren les activitats de lAssociaci Protectora de lEnsenyana Catalana amb secci delegada a Mallorca i a crrec del mateix Alcover, qui comen a actuar el mar de 1919 amb l intenci de treballar per aconseguir que el mallorqu sigui la llengua escolar185; sacoll a la Lliga del Bon Mot (1917) amb la finalitat de dignificar la llengua catalana lluitant contra el mal parlar i sorganitzaren festes amb la Lliga contra la blasfmia el gener de 1922, n. 130, p. 1; o es recolz lobra del Diccionari (n. 406a, p. 1 del 10 doctubre de 1927). La publicaci artanenca fou reconeguda a lpoca dins la tendncia regionalista i catlica. Per exemple, La Veu de Mallorca (revista setmanal que sedit en diverses poques a Ciutat, 1900-1917-1931)186 publicit activitats i iniciatives de lartanenca. Esmentar tamb lencontre regionalista celebrat a Art lany 1918 (Vives Riera, 2008, p. 282) com a illustraci de la participaci activa per part dels artanencs dins la xarxa regionalista illenca. Altres iniciatives coetnies foren la secci mallorquina de Nostra Parla (1916-1918) o/i la publicaci LAlmanac de les Lletres (1921-1930). Les persones que participaren en aquests projectes intervingueren en la fundaci de lAssociaci per la Cultura de Mallorca lany 1923. La situaci poltica del moment traduda en la feblesa del partit del Centre Regionalista al torn amb representaci de dos membres, del 1917 al 1920 i la posterior dictadura de Miquel Primo de Rivera (1870-1930), que sestengu del setembre de 1923 al gener de 1930, ocasion que les diferents iniciatives culturals daquesta tendncia sunissin i activessin en detriment del centralisme governamental. De Garcias i Font es publicaren els segents articles sobre el regionalisme a Mallorca: Renovaci. Els pressuposts dels regionalistes, Lloren Garcias, n. 140, 25 de mar de 1922; Els regionalistes de Mallorca, Ll. G., n. 178, 23 de desembre de 1922. I amb data de 20 de febrer de 1923 lAssociaci per la Cultura enviava un manifest a les diferents plataformes regionalistes de Mallorca i que es conserva reprodut al nmero 191, p. 1 i 2 de dia 24 de mar de 1923 de Llevant, un mes desprs de la seva constituci a Palma. Un parell de mesos desprs fou publicat el primer Quadern Mensual de lAssociaci per la Cultura, concretament el maig i sexposava com a plataforma de representaci de les diverses tendncies mallorquinistes, el que avui dia coneixem com lObra Cultural Balear187. El Quadern destaca per la proclamaci ferma
Llevant, n. 29, p. 1 i 2 del 3 de febrer de 1918; La Veu de Mallorca, 19 de setembre de 1917; GRAA I ZAPATA, ISABEL, (1995), Lacci pancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. Els mallorquins Guillem Forteza i Lloren Riber, entre daltres, fundaren a Barcelona lassociaci Nostra Parla lany 1916 amb secci a Catalunya, Valncia i Mallorca (1918) com a representaci de la defensa de la llengua i la seva correcta escriptura. 185 Llevant, 26 de maig de 1919, n. 69, p. 1 i 2. 186 Una collecci completa de La Veu de Mallorca es troba a la BIBLIOTECA BARTOLOM MARCH. Leditorial organitz diades anuals per la llengua, desenvolup un seguit darticles de caire propagandstic entorn de ls daquesta, al culte religis i edit articles dopini sobre lactualitat educativa. Tamb mantingu relacions amb Catalunya i Euskadi. 187 DD.AA., (1978), p. 36-37.
184

[87]

en defensa del mallorqu i fou editat fins lagost de 1924. Al primer Quadern Garcias i Font ja hi apareix com a soci associat dArt188 i segons CIPDF (Diversos, fitxa n. 1291) fou nomenat, en una carta dEmili Darder, delegat de lAssociaci per la Cultura i de la seva revista coneguda com La Nostra Terra (1928-1936) a Art des de lagost de 1931. ASSOCIACI PER LA CULTURA DE MALLORCA La Junta Directiva daquesta societat en sessi del 21 Agost de 1931 ha pres lacord de nomenar- vos Delegat de la nostra Associaci a Art. En comunicar- vos el precedent acord pels consegents efectes aquesta Junta espera del vostre ferm patriotisme que treballareu amb totes les vostres energies per lxit dels ideals que propugnam. Visqueu molt anys pel b de la Ptria. Palma de Mallorca, 27 de Agost de 1931 El president, Emili Darder 189 Senyor Lloren Garcias La Nostra Terra revista mensual de literatura, art i cincies n. 32, agost de 1930 guardon a la publicaci Llevant amb les segents paraules: (...) per la seva constant acci cultural mallorquinitzadora que han dut a terme per mitj de la publicaci peridica Llevant, a Andreu Ferrer i Lloren Garcias. La lnia ideolgica de Llevant tamb intervingu en la defensa de la literatura i potica de la coneguda Escola Mallorquina darrels renaixentistes. Al 1917 la modernitat solapa lestil renaixentista sent alguns dels poetes mallorquins titllats dantiquats i poc creatius al Principat per la seva esttica continuista i poc renovadora. La poetessa mallorquina M. Antnia Salv (1869-1958) fou lnica a qui els catalans reconegueren original dins la corrent noucentista mallorquina. La crtica dels catalans als poetes mallorquins ocasion lany 1917 un debat cultural que suscit disputes entre ambdues cultures (Graa Zapata, 2007). Llevant recolz els mallorquins publicant texts sota el ttol de La nostra adhesi ja al 1918, n. 44. Per altra banda, es feu costat a la iniciativa bibliogrfica de traducci dels clssics al catal de Francesc Camb i Joan Estelrich, gerent de lEditorial Catalana S.A., amb la creaci de la Fundaci Bernat Metge (Barcelona, 1922).

Quadern Mensual de lAssociaci de la Cultura per Mallorca, n. 1, maig 1923, p. 12. CIPDF, Diversos, 1291. Carta d Emili Darder, president de lAssociaci per la cultura de Mallorca (Palma), a Lloren Garcias (Art)
188 189

[88]

Una altra lnia de treball que es desenvolup des de la publicaci artanenca juntament amb lAssociaci per la Cultura fou la defensa patrimonial i la difusi cultural. La direcci de Miquel Ferr tamb a la Societat Arqueolgica Lulliana (1880- ) esdevingu una plataforma dactualitat i destudi patrimonial. A Art no tan sols es treball per la cultura quant al possible desenvolupament econmic enfocat al turisme: larribada del ferrocarril (1921), electricitat a les Coves (setembre de 1929), adequaci de les carreteres,... tamb es desenvoluparen projectes de conservaci amb lAjuntament municipal com foren els dels monuments de la Torre de Canyamel, de Sant Salvador, de lErmita de Betlem, del Talaiot de Ses Passes o el de la recuperaci de les Creus del terme. El poble es divid en set barriades segons les creus que havien existit i Garcias i Font represent la sptima comissi (Llevant, 1922). I com es comenta ms endavant, la creaci del Museu Regional dArt (1927) des don es gestionaren les troballes i excavacions arqueolgiques del terme. La direcci de Llevant tamb dona ress al XIV Congrs Geolgic Internacional de 1926 (21 de juny de 1925, n. 310). Garcias i Font190 assol juntament amb Josep Sureda i Blanes la tasca de guia de la comitiva encapalada pels senyors Darder, Manuel de Cincnegui (enginyer de mines de lInstitut Geolgic dEspanya) i Paul Fallot (1899-1960, professor i director de lInstitut de Geologia aplicada de la Universitat de Nancy, Frana) els quals, a la primavera de 1924, visitaren Mallorca amb la finalitat de seleccionar-la com a part de lExpedici Geolgica a les terres Catalanes191 del XIV Congrs. Al nmero 358 de Llevant (10 de juny de 1926) es publicava que foren una quarantena de congressistes els qui participaren en lexcursi:

SUREDA I BLANES, JOSEP, (1978), p. 27; DD.AA., (2008), Bartomeu Darder i Perics geleg i mestre, Govern de les Illes Balears, Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci, Palma, La Cincia a les Illes Balears 6, pp. 154-163. 191 DARDER, B. i FALLOT, P., (1926), Societats cientfiques, Congressos i Conferncies. XIV Congrs Geolgic Internacional. Expedicions Geolgiques a les terres Catalanes: Expedici C-5. Mallorca, a la Isla de Mallorca. Excursin C-5. XIV Congreso Geolgico Internacional, Madrid 1926, Instituto Geolgico de Espaa, Grficas Reunidas S.A., p. 125 i FORNS, JOAN J., (2008), Bartomeu Darder i Perics, geleg i mestre, Govern de les Illes Balears, Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci, Palma, La Cincia a les Illes Balears 6, pp. 153-163. La visita va durar nou dies i es comen per la regi central seguint per la zona de Llevant. El grup arrib des de Barcelona. La importncia geolgica de Mallorca es fonament en la seva formaci estratigrfica i tectnica, estructura descates i mantells de corriment, descoberta per en Darder lany 1913 i confirmada per Fallot mesos desprs. La visita a la zona de Llevant es desenvolup amb base a Manacor, comenant per Felanitx i acabant a Art. Dia 6 es divid lexpedici en dos grups: el grup de gelegs dirigit pel doctor Darder, es dedic a lestudi de les trinxeres entre Manacor i Sant Lloren; laltre grup, visit la cova dels Hams guiats pel seu propietari Pere Caldentey. Tots es retrobaren a Son Servera des don continuaren cap el Puig de Son Corp i la Serra Baixa de Sa Font. Desprs partiren cap a Cala Bona; es visit Cap Vermell i les Coves dArt per acabar a Cala Rajada on es pernoct. Aquesta excursi no deix cap dubte sobre lexistncia descates tectniques dins el debat del grup. Entre el grup de congressistes shi trobaven: M. P. Fourmarier, M. Argand, Miss M.S. Johnston (Kiew), N. Puig de la Bellacasa, el doctor Bataller, M. von Seidtz (Universitat de Jena), Jans Stile (Universitat de Hanover), Salomon Calvi (Universitat de Heidelberg), professor Wurm (Universitat de Munchen), Mr. Arctowski, A Winkler (Viena), ...molts dells publicaren al seu pas articles sobre lexpedici C-5.
190

[89]

IV Congrs Geolgic Internacional. Cumplint litinerari de lexcursi a Mallorca una corantena dels congressisstes dirigits pels senyors Darder, Cincunegui i Fallot, visitaren el dia 6 el capvespre les coves dArt, seguint per mas lexcursi fins a Calaratjada, de la qual han quedat encantats, i continuant fins a la nostra vila dia 7 per estudiar la tectonia de la encontrada. Juntats els excursionistes el dilecte Dr. Jusep Sureda i Blanes i el que escriu seguiren cap a lErmita de Betlem animats per les bones converses dels amics i les savies llissons de Mr. Fallot sobre les superposicions dels diferents terres i els fenmens de dislocament tan notables de les nostres muntanyes, baixaren, per el Grau a la Colonia aont s autos mos reculliren per tornar a Art. Desprs de dinar els excursionistes agotaren les postals de vistes dArt que hi havia a les tendes i les distingides senyores i belles senyoretes congressistes adquiriren numerosos objectes dobra fina de palma com a recort del seu pas per la nostra vila. Encantats de lexcursi sortiren al capvespre de cap a Pollena. Des daquestes columnes volem repetir les grcies ms corals per les atencions rebudes a tots els congressistes i felicitar a la comissi organisadora per lxit del congrs. Hem tengut locasi de veure lapreci i consideraci en que es tengut el nostre pais Dr. Darder, entre els gelecs del mn i com els seus treballs sobre la nostra comarca han estat ponderats per els ms grans gelecs lo qual essent una honra per Mallorca volem publicar perque servesqui destimul an els qui trobantse en condicions de treballar o de ajudar an els que no tenen medis passen el temps riguent de la seva mateixa ignorncia. Lexemple daquestes damicelles com Mary Violette Barce, Edna Crourn del Canad, Dt. Margaritte A. Leferne de Blgica, les quals en la flor de la joventut dediquen les seues activitats a lestudi de la naturalesa deixant ses cases i emprenguent llarcs viatges per associarse an el moviment cientfic mundial s una mostra digna desser imitada per tantes com nhi ha en la nostra terra dedicades a les frivolidats de la nostra sociedat. Ll. Garcias Font Un altre impuls promocional fou la intervenci mitjanant una campanya publicitria al Llevant mateix enfocada a atreure la visita dels hostes de lExposici Internacional de Barcelona del 1929, encara que no tingu gaire xit. Respecte de la defensa autonomista en la que particip Garcias i Font latent en articles publicats sobre Francesc Camb ja el 1919, es veu reforada anys ms tard amb el recolzament de lEstatut de les Illes Balears (1931-1932) impulsat des de lAssociaci per la Cultura i la Cambra de Comer i Agrcola. Lavantprojecte de lEstatut fou publicat a la Nostra Terra el juny de 1931 i es celebr una assemblea del 20 al 23 de juliol del mateix any al Teatre Principal, a la qual shi adher Eivissa. Menorca es mantingu de costat pel recel a la possible centralitzaci dels mallorquins. LAssemblea fou convocada per lAssemblea dAjuntaments i Entitats i pel senyor President de la Diputaci Provincial de Balears. El projecte presentava els segents punts: la declara-

[90]

ci de la llengua i de la bandera mallorquines com a oficials; la reorganitzaci dels poders, tant dels Consells Municipals com de les Diputacions Insulars i la creaci de conselleries dins daquestes; compondre un Gran i General Consell amb el poder delegat de la Repblica; atribuir les facultats legislatives i executives a les noves institucions; traspassar les competncia dHisenda Regional etc. LEstatut de Mallorca es fonamentava en la necessitat de trasbals de competncies nacionals a regionals en dos mbits, leconmic i ladministratiu. La defensa ideolgica sinspirava en personatges com Enric Prat de la Riba i Jos Ortega i Gasset, els quals deien que la pennsula hauria de dividir-se en deu regions192. Al Catleg de lInventari es conserven cartes de Miquel Ferr, Guillem Forteza Pinya (1892-1943, arquitecte i poltic mallorqu) i Joan Estelrich Artigues, dirigides a Garcias. Lany 1915 Ferr li escriu informant-lo sobre la situaci dels partits poltics a Mallorca, tamb parla de la necessitat de comptar amb un representant regionalista a Art i de les reunions a Can Pujamunt193. Sr. D. Lorenzo Garcas Art Estimado primo: Por haber entrado formar parte de nuestro partido en una edad en que ya no se aprende es por lo que escribo castellano aunque bastante mal, pero me dejar entender. La noticia publicada por Vanguardia Balear fue dada a Jernimo Massanet tal como sali luz por un amo de Art y yo fui quien pregunt Antonio Gomuna sobre si era cierto que en la casa habia reuniones contestandome afirmativamente. La rectificacin soy yo que la tengo suspendida, mxime estos dias que por causa de los actos caciquiles del Gobernador y su squito ha tenido Vanguardia- Balear, que alzar bandera y hacer ver al pueblo que no todos los mallorquines bebian y comian en casa del Gobernador o en casa Socas. Si insisten en tu rectificacin saldr pero yo aconsejo que depongas tu actitud mxime despues de leda tu carta de hoy. En Art parece ser que despues de la retirada de Morell se han alzado varios partidos; el Blanista no Maurista puesto que Blanes mi entender no puede ser Maurista en Art y gubernamental en Palma. El idneo capitaneado por Bartolom Servera (Perics) de Manacor y representado por las potencias en Art Guillermo Tous- Antonio Gili y Bartolome Esteva- y el liberal capitaneado por Antonio Lliteras y representado en Art por Antonio Esteva y Juan Moros. Pues bien, primo, pregunto yo si entre tantos partidos todos ellos capitaneados por forasteros no puede haber el nuestro el regionalismo capitaneado por un artanense de pura cepa?. El proponerme mi es ridiculo puesto que ninguna condicion para jefe poseo; el mas indicado eres tu, pero con formalidad. Yo soy con vosotros y incondicionalmente vuestras rdenes. Los mauristas verdaderos de Palma, dicese que han ofrecido un puesto en las prximas elecciones municipales los regionalistas y segu-

192 (2010), La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i cincies, IEC i El Gall Editor, Edici Facsmil, cinc volums, Palma. Volum 3, juliol-agost de 1931 n. 43-44. 193 CIPDF, (2010), Correspondncia: 1237.

[91]

ramente ocupar dicho puesto Antonio Quintana, quedando de esta manera dado el primer paso. Piensa todas las cosas con formalidad y recapacita bien y manda a tu primo. Miguel 194 18- V- 15 Las catalinas han llegado perfectamente. Aix doncs, lapotecaria de Marxando fou tamb lloc de reunions dels regionalistes artanencs, els quals organitzaven freqents vetllades entre 1907 i 1933. Segons Antoni Vives Riera (2008, p. 277) el representant artanenc fou el mestre Andreu Ferrer qui gest el seu pensament poltic durant els seus estudis de Magisteri a Palma, on coincid amb Ferr, per Ferrer part cap a Ciutat lany 1925, esdeveniment que situ Garcias i Font com el vertader portaveu de la zona de la Pennsula de Llevant. Al Llevant, lapotecari public diversos articles sobre les seves tendncies ideolgiques, signats amb el seu nom: 25 de mar de 1922, n. 140 Renovaci. Els pressuposts dels regionalistes, Lloren Garcias; 22 de juliol de 1922 n. 157 Poltica catalana, Llorens Garcias; 23 de desembre de 1922, n. 178 Els regionalistes de Mallorca, Ll. G. La Direcci de Llevant ja shavia manifestat lany 1919 en un article signat sota el nom de Climent en defensa de lAutonomia (n. 62, 10 de febrer), tema sobre el que es seguiria escrivint durant tota lexistncia de la publicaci. Destaca la reivindicaci autonomista de Garcias i Font a larticle De lenquesta. Opini de Lloren Garcias (20 de mar de 1919, n. 65), on tamb defensa ls de la llengua. Sobre aquest darrer tema es publicaren un seguit darticles envers del mallorquinisme, als nmeros 85, 94 i 95 a partir del 1920. Com a dada complementaria cal destacar, que a la biblioteca personal de Garcias i Font, trobam diversos exemplars de Francesc Camb (1876-1947), cofundador de la Lliga Regionalista Catalana, propugnador de lEstatut dAutonomia i successor dEnric Prat de la Riba. A ms, i encara que els regionalistes mallorquins es posicionessin, en una primera manifestaci (1916), apolticament, foren al 1917, els mateixos actors que representarien el Centre Regionalista de Mallorca, partit que visqu dues etapes al voltant del 1917 al 1920 i del 1931 al 1936. Entre els seus idelegs i representants destacaren Joan Estelrich, Josep Sureda Massanet (1872-1944, ginecleg qui entre 1915 i 1946 va ser president del Collegi de Metges; s autor de diversos assajos), Guillem Forteza i Pinya, Bartomeu Forteza i Pinya (1894-1957, enginyer agrnom, poeta, traductor, narrador que va viure a Felanitx, on dirig, durant 10 anys, lEstaci Enolgica), entre altres i membres de lAssociaci per la Cultura de Mallorca. La base ideolgica dels regionalistes mallorquins (la recull Isabel Pearrubia. 1991, p. 268-280, en la teoria voluntarista de la societat mallorquina i la teoria naturalista sobre la naci i concepte de ptria) dinfluncia del pensament de Prat de la Riba i de Torras i Bages i compt amb representants dins el catolicisme militant.
194

CIPDF, Correspondncia, 1237. Carta de Miquel Ferr a Lloren Garcias (Art).

[92]

Poc temps abans de la proclamaci de la Repblica i segons el CIPDF, hi ha documents que acrediten la manca de salut de Garcias; i paral.lelament, la seva participaci en la fundaci del Centre Autonomista de Mallorca195 el 3 de juny de 1930 (Mir, 1990, vol. II), que defensar la federaci del pobles hispnics durant la Segona Repblica i la seva implicaci amb lExposici de Propaganda dHigiene Social a Mallorca, celebrada de lagost al desembre de 1930 a Ciutat i a Art, corresponen a accions dideologia avanada dins del moment histric. Es conserva correspondncia personal entre Garcias i Antoni Rossell (1870-1945) del Centro Autonomista de Palma. Tamb ens consta documentada la signatura de Garcias en el document de Resposta als Catalans, publicada dia 14 de juny de 1936 a La Publicitat de Barcelona (Mir, 1990, vol. II), on es reafirmava la fraternitat entre els pobles de parla catalana i la defensa de la seva identitat. Alguns firmants mallorquins tant daquesta carta com dels implicats amb el Centre foren afusellats durant la Guerra com fou el cas dEmili Darder, entre daltres. Per al mateix temps: El regionalisme sui generis que defensaven [els carlistes], en basar-se en la recuperaci dinstitucions antigues i en compatibilitzar la defensa de ls del catal i la veneraci de les tradicions del pas amb una aferrissada reivindicaci de lanaci espanyola, havia possibilitat des de la primera dcada del segle i durant lpoca en qu D. Jaume fou el pretendent carl (1909-1931), una coincidencia poltica amb la Lliga Regionalista que es pales fonamentalment en collaboraci electoral. Amb un substrat ideolgic com el que acabem de citar, no ens ha destranyar que, desprs de ladveniment de la Repblica amb la seva voluntat lacista, tarann anticlerical i voluntat de reforma social, la Comunidad adopts progressivament una actitud contrria al rgim. Actitud que aviat inclouria la lluita per la seva destrucci. [...] Respecte de lautonomia, desprs dun posicionament inicialment favorable a lEstatut, manifestat en la demanda del vot afirmatiu en el referndum del 2 dagost de 1931, la gesti de centre-esquerra de la Generalitat port lorganitzaci carlina a distanciar-se de lautogovern realment existent. Per ltim, podem veure tamb el canvi de lnia dels carlins en lactivitat conspirativa que iniciaren ja des dels moments inicials de la Repblica. Activitat que augmentaria de grau, com veurem, a partir de 1934. A causa de lactitud opositora i a aquesta activitat, sovintejaren durant els primers anys republicans els tancaments de centres carlins, les suspensions de la seva

195 (2010), La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i cincies, IEC i El Gall Editor, Edici Facsmil, cinc volums, Palma. Volum 3, juliol-agost de 1931 n. 43-44; A la BIBLIOTECA BARTOLOM MARCH es troba el Programa Municipal aprovat per aclamaci en la Assemblea dels Partits Autonomista y Regionalista editat en format de fullet: Palma 20 de mar de 1931, Estampa de la Llibreria Politcnica, Palma. Aquest fou aprovat per aclamaci en lAssemblea dels partits Autonomista i Regionalista de Mallorca amb data de mar de 1931 amb vistes a participar a les prximes eleccions municipals de Palma. El programa plantejava propostes sobre la morfologia i dinmica urbana (canalitzaci del transit i de les aiges, urbanitzaci de barris, creaci dun passeig martim, pavimentaci dels carrers,... mantenint sempre el mnim de destrucci del patrimoni artstic); una poltica sanitria (construcci de dispensaris assistencials); cultural (millorament dels edificis escolars); i econmica (activant el treball dels empleats municipals en el foment de solucions higienistes i de desenvolupament tecnolgic).

[93]

premsa i la detenci dafiliats. Per la seva participacin en el cop fou possible noms desprs dun estira i arronsa que dur fins poc abans de laixecament. 196 A la vila dArt, amb el triomf del centredreta el novembre de 1933, queda trencada la repblica esquerrana i laica sota la presidncia de govern d Alejandro Lerroux Garca, (1864-1949), iniciant-se una etapa dincertesa i de revoluci. LAliana Obrera convoc una vaga general el 6 i el 7 doctubre del 1934 en contra del govern de Jos Mara Gil Robles y Quiones de Len (1898-1980), (poltic i advocat espanyol cap del partit Confederacin Espaola de Derechas Autonomas, CEDA). La vaga no tingu gaires repercussions, ja que entre la denuncia del batlle dArt, el 29 doctubre de 1934, al Jutge Municipal, on sacusava de certes conductes sospitoses amb noms i llinatges i les noves censures de premsa i dordre pblic, es silenciava qualsevol tipus de revolta. Com a conseqncia, el desembre del mateix any, les Societats Obreres foren clausurades i el 25 de gener de 1935 es declar lEstat de Guerra i dAlarma a la vila. Malgrat tot, latur i la necessitat de reestructurar la propietat rural enfront dels impostos i les deutes del pags donen compte de la insistncia de lAliana Obrera en organitzar un projecte en contra dels latifundistes. Dia 7 de mar de 1936, un mes desprs del triomf de lEstat del Front Popular, el governador civil Isidro Liarte ordenava la suspensi immediata del batlle i dels regidors de lAjuntament i la formaci duna Comissi Gestora que controls el descontent197. Esclatada la Guerra, dia 15 dagost de 1936, sinform a la Comandncia Militar dun atac imminent per part dels republicans menorquins amb contacte amb els llevantins. Les autoritats de Mallorca tenien coneixement de les intencions republicanes, les quals foren emeses per Rdio Barcelona. Al dia segent les forces republicanes dirigides pel comandant Alberto Bayo (18921967)198 desembarcaven a Portocristo amb la intenci de consolidar locupaci duna zona que ans de Cap Vermell a Capdepera fins al Port de Manacor. La Guerra s va fer evident quan la contraofensiva nacional dict bombardejos a lexrcit daviaci de les forces italianes sobre Art, el 31 dagost de 1936. Segons Picazo, Garrido i Alzamora (2007) fou el Puig de Son Corb el punt de major valor estratgic i la batalla, no
THOMS, 1992, p. 22-23. PICAZO, GARRIDO i ALZAMORA, (2007), p. 92. 198 BAYO i GIROUD, ALBERTO (Cuba,1892- 1967). De pare espanyol i mare cubana. Va estudiar uns anys en els EE.UU i a Espanya curs estudis militars. Lany 1915 va obtenir el ttol de pilot militar a lEscola dAviaci Militar de Madrid. Va participar en la campanya de frica, sense formar part del grup daviadors que en aquella poca van donar renom a laviaci espanyola, va compartir les idees progressistes i republicanes. A Barcelona, en els primers dies de lalament de la Guerra Civil, va collaborar per evitar el triomf dels rebels. La seva principal acci hauria estat preparar i comandar lexpedici que va desembarcar a Mallorca lagost del 1936. El 1939 es va exiliar residint a diferents pasos i exercint activitats relacionades sempre amb la docncia. Installat a Mxic, va tenir al seu crrec una ctedra en lEscola dAviaci Militar i intervingu en alguns esdeveniments de diferents pasos centreamericans. Lany 1955 va conixer Fidel Castro i Ernesto Guevara, amb els quals inici una estreta collaboraci. Es trasllad a Cuba a bord del Granma per a participar en la lluita guerrillera de Serra Mestra on, sens dubte, va poder posar en prctica les seves teories sobre aquesta classe dactivitats, de les quals es considerava un especialista. Va escriure dos llibres sobre les seves contribucions en accions de Guerra: el primer El meu desembarcament a Mallorca, en el qual conta tot el succet en aquesta expedici i el segon llibre La meva aportaci a la Revoluci Cubana. Bayo va ser ascendit a comandant, la ms alta graduaci de lexrcit cub.
196 197

[94]

tan sols repercut en mltiples morts, sin que, a ms, la retirada de Bayo dugu a la captura i execuci de milicians i milicianes. Del 1937 a 1939 fou, doncs, la fam i la por el que mantingu els artanencs en silenci. Durant la Guerra Civil, Garcias i Font estigu a Barcelona199. Foren diverses les causes del seu ingrs al Frenoptic de les Corts, on shi establ des del 10 de juny de 1936 al mar de 1939. Fou grcies al diagnstic del doctor Joan Alzina qui aconsella, en un telegrama amb data de 6 de juny de 1936, lingrs de Garcias al Frenoptic de les Corts de Barcelona200 per qestions nervioses, sabem que Garcias hi romangu en situaci oberta i exerc algunes activitats. Daquesta estada a Barcelona es conserva el carnet de la Confederacin Nacional del Trabajo201 amb data de 26 de maig de 1937 i nmero de registre 159, dins el Sindicat de Sanidad e Higiene i a la secci de Tcnic Farmacutic. Aix doncs, s pot dir que Garcias possiblement desenvolup tasques dapotecari en lInstitut o en altres llocs de Barcelona durant la Guerra Civil202. A ms, es conserven, al Catleg, mltiple correspondncia entre ell i la infermera M. Dolors Mas Tay, recordant les excursions que feren durant aquests anys. Per altra banda, s molt possible que Garcias i Alzina es protegissin mtuament tenint en compte que el gabell fou empresonat, lany 1938 (fins el 23 de desembre de 1938), al Buque Prisin Argentina ja que, encara que catalanista fins a la dcada dels anys 20, deriv a una ideologia ms conservadora des de abans de linici de la Segona Repblica. Respecte daquesta relaci cal referir-nos a la informaci que ens ha arribat per via oral sobre lexistncia duna carta de retorn a Mallorca i que no es troba, on es fa valer el testimoni dAlzina quant a la participaci de Garcias dins del Grupo de Informacin Secreta Concepcin, grup despionatge que treballava a favor de lEspanya Nacional, amb la recopilaci dinformaci i on Alzina hi particip activament203. En aquest punt tamb cal
MOLINS, ROSSELL I CONESA, (2007), p. 103. CIPDF, Correspondncia. 201 ARXIU PRIVAT de Ferran Garcias i Truyols. A lEspanya republicana lafiliaci de qualsevol treballador a un sindicat es feu obligatori i a Catalunya tots els farmacutics es veren obligats a afiliar-se a la CNT, dacord amb la documentaci no extraviada que es troba en els arxius histrics del Collegi de Farmacutics de Barcelona. 202 El Col.legi de farmacutics de Barcelona informa que:... No vol dir que el senyor Garcias no hagus figurat com a collegiat ja que durant la guerra civil els arxius collegials van ser destruts i la informaci que contenien noms va poder ser recuperada en part... Andreu Mart, Departament de Secretaria, Collegi de Farmacutics de Barcelona. 203 PELEZ, MANUEL J.; ZAMBRANA MORAL, PATRICIA (2007). Ms Noticias Sobre la Depuracin Poltica Universitaria de Catedrticos de Derecho en Espaa (1936-1943). En: Revista de estudios histrico-jurdicos, 29, p. 465-480; i THOMS, JOAN MARIA (1992). Falange, Guerra Civil, franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del Rgim Franquista. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, p. 78. Aquesta ltima combinava les tasques dinformaci militar amb la recopilaci de dades amb vista a la repressi que shauria dexercir un cop es conquers el territori. Les seves fonts eren les informacions subministrades pels refugiats, els buidatges de la premsa catalana republicana i estrangera, els interrogatoris de presos i ls dels serveis denllaos i dinformadors que tenia situats a linterior de Catalunya. [...] Amb les dades reunides, a ms, els tradicionalistes catalans confeccionaren un important arxiu constitudo por muchos miles de fichas, casi todas de primera fuente, del qual, com veurem en el proper captol, lliurarien cpia al ministre de Orden Pblico del primer goven de Franco, general Severiano Martnez Anido.
199 200

[95]

relacionar lamistat de Garcias amb Josep Quint Zaforteza Amat qui en aquells moments desenvolupava el crrec de President de la Diputaci de Balears. Aix doncs, el carnet dafiliaci a la CNT fou la targeta dentrada per poder sobreviure durant els anys de la guerra a la zona republicana, desenvolupant algunes tasques dapotecari. Al CIPDF es conserva una carta amb data de 24 de febrer de 1938, de Manuel Lobato (vallisolet) dirigida a la famlia de Garcias, on els informava de la seva localitzaci i bona salut. En tots aquests esdeveniments es molt possible que Garcias es mantingus a cavall entre ambdues tendncies regionalistes, una ms dretana i laltre de caire social, i que esdevindrien, a partir de 1934, clarament contraposades. El catalanisme defensat sempiternament per Garcias esdevingu la plataforma social on la religi marcava la lnia conservadora. Amb amics a ambdues bandes, queda pals al final el seu posicionament al costat del bndol ms dret com a conseqncia de la primacia de la seva fidelitat cristiana i per damunt de qualsevol altre posicionament. ... En arribar les eleccions del febrer de 1936, els carlins continuaren demanant la formaci de candidatures unitries entre la dreta i lextrema dreta. I aquesta vegada la Lliga, davant la creixent polaritzaci de lespectre poltic en dos blocs antagnics, de dreta i desquerra, naccept la realitzaci. [...] Pels voltants del 19 de juliol de 1936 el carlisme era a Barcelona com producte de la poltica engegada des del 1934 el partit ultradret amb una major milcia. 204 4.3.- El projecte de lEscola Nova i el mtode Montessori. La renovaci educativa a les Balears sinici amb la creaci de la Inspecci Provincial dInstrucci Pblica, aprovada lany 1849 pel Govern Central, fou quan sestabl oficialment el crrec dInspector dEducaci. Una altra dada important s lany 1856, quan el Govern moderat impuls la llei reguladora de lensenyament coneguda sota el nom de Ley Moyano, que incorpor part de Proyecto de Ley de Instruccin Pblica (9 de desembre de 1855) i que fou elaborat pel Ministro de Fomento Manuel Alonso Martnez (1827-1891). La nova llei implantava leducaci primria obligatria per a tothom amb la consegent reestructuraci de lespai escolar. La finalitat era cobrir les necessitats bsiques descolaritzaci en base a lalfabetitzaci de tothom. La marxa de la llei esdevingu un problema a les regions on el bilingisme fou i s una realitat social. Els regionalistes foren als Pasos Catalans els impulsors de ladaptaci del nou projecte envers a la normalitzaci de la llengua autctona dins lensenyana entrat el segle XX. Respecte daix hem detenir en compte que lobrer i el pags, el 80% de la poblaci, no tan sols no sabien ni llegir ni escriure sin que es comunicaven en llengua vernacla. En aquest plnol la implantaci de la nova llei esdev problemtica: impulsada per un govern centralista, conservador i castellanitzant recolzat a lIlla per les antigues famlies terratinents i per part dun sector de les institucins eclesistiques, comunitats ntimament relacionades fins aleshores. Lany 1902 el compte de Romanones, lvaro de Figueroa y Torres (1863-1950), ministre dInstrucci Pblica i Belles
204

THOMS, 1992, p. 29.

[96]

Arts, qui havia incorporat els sous dels mestres als pressupostos estatals, decret la prohibici de lensenyament de la nica assignatura que simpartia en catal, el catecisme, i que aviat fou instrut en castell205. Manuel Allendesalazar y Muoz de Salazar (1856-1923), substitut de Romanones, s qui al poc temps reimplant el catal al catecisme que es duia aplicant des de mitjans del segle XIX. La Mancomunitat Catalana intervingu El 1916 la Diputaci de Barcelona dotava la creaci dun Seminari-Laboratori de Pedagogia en el si de lInstitut dEstudis Catalans, que organitz el 1918, i la seva direcci fou confiada a la mateixa Maria Montessori, que es trasllad a viure a Barcelona. El laboratori compt amb la collaboraci dAntoni Batlle, Joan Alzina i Melis i Llus Folch i Torres. Montessori hi romangu fins al 1921, any en qu diferncies amb la Diputaci portaren a la seva renncia. Parallelament, fou creat el Seminari de Filosofia i Psicologia sota la direcci dEugeni dOrs, el qual deriv en el Laboratori de Psicologia Experimental, tamb adscrit a lIEC, creat per a donar suport cientfic a la renovaci pedaggica, una de les peces clau de la poltica cultural de la Mancomunitat. 206 A Art els regionalistes no dubtaren en defensar i implantar lanomenat Projecte de lEscola Nova207. Encara que no es conservi correspondncia respecte daix al CIPDF, Joan Alzina i Melis degu ser el filtre informatiu daquests nous projectes ja que desenvolup diferents crrecs a la secci pedaggica de la Diputaci de Barcelona, entre 1917 i 1923 i treball al Seminari de Pedagogia de lIEC amb Montessori fins lany 1921. Per altra banda, entre 1909 i 1919 trobem correspondncia al CIPDF entre Garcias i Andreu Ferrer, el mestre sacrist. Sr. Llorens Garcies Font S. Cristfol 27 Maig de 1909 Amich inolvidable: Per fi ets romput el silenci y te ets tirada la peresa darrera per escriurerme cuatre mots y segns veig es estat causa de la empenta que fes

205 FERRER, MIQUEL, (1977), De la fundaci de la Lliga Regionalista a la Primera Guerra Mundial (1901-1918), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, Collecci Episodis de la Histria. 206 GONZLEZ-AGPITO, 2002, p. 170-171. 207 ESCOLA NOVA (1890): neix com a reacci als mtodes utilitzats fins aleshores. Tipus descola derivat del moviment de renovaci escolar i pedaggica que port aquest mateix nom, iniciat al final del s. XIX per A. Ferrire i desenvolupat al primer ter del s. XX als pasos europeus de democrcia formal (Frana, Blgica, Itlia, el Regne Unit i Sussa) i dhuc als USA. Tingu com a organisme bsic el Bureau International des coles Nouvelles. Constitu alhora una superaci de lensenyament autoritari tradicional i una adaptaci a les noves necessitats i concepci del mn de la burgesia liberal. En el si del moviment foren experimentats diferents mtodes pedaggics (Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc) sempre fonamentats en lactivitat de linfant. El tipus descola que sen deriv reb el nom descola activa. Introdut als Pasos Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova sestengu rpidament amb la creaci duna srie descoles privades i posteriorment amb limpuls de la Mancomunitat de Catalunya i de lAjuntament de Barcelona sincorporaren algunes de pbliques. El 1936 assol carcter oficial amb lestabliment del Consell de lEscola Nova Unificada (CENU) (1936-1939) amb laquiescncia dels governs de la Generalitat i la Repblica

[97]

aquests temps per dur cap lobra que una altre temporada jo y tu tant mos encalentia loreya. Estich content de que hajan comensat de deb: pero no s si he de tenir esperana de que caminen; dius que son 28, nombre mes que suficient per comensar. No mes tench por que al poble li falta preparaci, educaci, coneixement de causa, cualitats que son necesaries pel bon funcionament daquestes societats. Me tem que el personal amb que contan tenga una idea acabada de lo que es Regionalisme y Nacionalisme, de que aquest personal sia constant, que ho sien tots, en una paraula, perque per esser constant fins la fi, limpuls principal es coneixer b el fi que`s proposan y convertirse en fervents apstol daquella idea y no torcerse may, ni per res. Sobre ax de darvos conferences, tu be sabs fins a n aquin punt arriban les meves cualitats y fins abont arriba el meu coneixement de la materia, pero tant magrada ax, en som tant partidari del Nacionalisme regionalisme autonomia lo que li vulgam dir, (que aix de noms no fa ni desf) que estich pronte darvos una serie de conferencies aquest estiu sobre aquests punts fi danimar, despertar i instruir al poble en aquestes dees y engrossar les files de la nostra societat y dich nostra perque me poden apuntar desde are com soci. A veure si aguantan al menys fins que jo venga y allavors ja mirarem entre tots dos de darli un bon mpuls. Jo, en aquest temps en tench molt de feyna ,ara estic preperant un dicurs que he de fer deves S. Juan al Ateneu Popular Mahons sobre Els Poetes Mallorquins, pero aix mateix trobar un poch de temps per arreglar cuatre notes per les vostres conferencies. lo que han de anar mes a instruir y educar al poble, perque jo qui el conech s que est incapacitat per secundar aquest moviment per falta d educaci sana. Jo mestich ara estudiant uns nous metodes de educaci nova, estil nortameric que ni ha enviats en Juan Bardina director de la Escola de Mestres de Barcelona, y tot per educar mellor al poble d Art, cuant hi estiga de mestre. Sobre el nom Ferrutx, magrada molt y voldria limitasen ell, que lluita ardors ab la boirada y alzant son cap en laire, domina gallart tota la encontrada aix surtigueu voltros damunt aquests altres rebrolls socials que manomenis. En cuant a les fotografies ara non faig cap perque vaig deixar les formules a Art. Sobre tot per lexposici sern mellors Art. Enviam a dir com marxa la cosa y si el reglament es el mateix nostro. Que vaja be. Enavant sempre. Adeu. Un abra de ton amich. Andru Ferrer 208 En aquestes cartes del CIPDF es tracten tamb altres temes com s la crtica al sistema educatiu quant a ls de la llengua, sobre el cunerisme al sector dels mestres o sobre la necessitat de reformar ledifici escolar ja des de lany 1913 209. La primera reivindicaci esdevingu un nexe duni entre regionalistes i els partits desquerres, tamb a Art; al mateix temps, i quant a la segona, situ als creients en una crulla res208 CIPDF, Correspondncia, 1235. Carta dAndreu Ferrer (San Cristfol, Menorca) a Lloren Garcias (Art), el 27 de Maig de 1909. Carta on el mestre Ferrer li explica que dur a terme una srie de conferncies a Art, a lestiu, destinades a instruir i educar al poble dins les idees nacionalistes- regionalistes. Ambds varen sser els representats ms actius del Regionalisme a Art. 209 CIPDF, Correspondncia, 1228 i 1265.

[98]

pecte de lEsglsia i a aquesta darrera respecte de lEstat. Les tensions saccentuaran causant lendarreriment de les aplicacions legals de la nova escola pblica que tamb implicaba a lAjuntament del Municipi dArt amb la demanda dun nou espai. Linters de Ferrer per tornar a Art per desenvolupar els seus coneixements i impulsar canvis s una constant que es manifesta a la correspondncia i que no es realitzar fins el 1915 i durar fins el 1925, sent la seva estada de gran productivitat. Garcias i Ferrer foren contactats per linspector deducaci (1914-1936) Joan Cap Valls de Padrinas, qui organitz, des del Museo Pedaggico Provincial de las Baleares (1918-1939) , el Curs de Perfeccionament per a mestres de Balears celebrat a Lluc lagost de 1919 i on hi participaren ambds artanencs 210. Cap, a qui Garcias podia ja conixer per les seves relacions amb la Granja Enolgica de Felanitx (1917-1919), o per mitj de Ferrer, tamb mestre i en contacte amb lEscola Normal, es dirig als artanencs, lany 1919 via correspondncia, manifestant la seva lluita en laplicaci dels nous models a lensenyana. El Curs de Perfeccionament fou molt important ja que aglutin la participaci de molts densenyants i cientfics de lpoca i en conseqncia esdevingu un xit dassistncia. Lloren Garcias dirig juntament amb Bartomeu Darder Perics lexcursi al Torrent de Pareys, encarregant-se un de la part botnica i laltre de la geolgica211. Garcias tamb impart llions dentomologia com consta a la carta de nomenament de l1 dagost de 1919 CURSO DE PERFECCIONAMIENTO Lluch- Felanitx1919 En atencion a las dotes que concurren en V. y al cario con que ha acogido la invitacion que le hemos hecho para coadyuvar el mejoramiento intelectual de los Maestros de Baleares, ha sido V. nombrado Profesor de este Curso de Perfeccionamiento y encargado de las lecciones de BOTANICA Y ENTOMOLOGIA, que se daran en Lluch el dia 9 del actual a las seis de la tarde y dia 10 como Director de la excursion. Palma 1 de Agosto de 1919 El Inspector de l. Enseanza Juan Cap 212 Sr. D. Lorenzo Garcias Doctor en Ciencias El contacte entre els tres activistes es perllong en el temps. El mes dabril de 1922 (Llevant, n. 145) el felanitxer visitava Art acompanyat de Mr. Sluys, pedagog belga, i la seva esposa Ms Baems, inspectora de treballs manuals de Barbante. Per altra

Tamb hi participaren Guillem Colom i Emili Darder, entre daltres. GARCIAS FONT, LLOREN, (1922), Contribuci a la Flora Balear VIII: Lluc-Torrent de Pareys. (Mallorca), Butllet de la Instituici Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona. 212 CIPDF, Diversos n. 1281. Carta de Juan Cap (Palma) a Lloren Garcias (Art,) amb data de l1 dAgost de 1919. El senyor Cap sollicit la participaci de Lloren Garcias com a professor de Botnica, en el Curs de Perfeccionament per a Mestres Balears, organitzat pel mateix Cap des del Museo Pedaggico Provincial de las Baleares
210 211

[99]

banda, ens consta, segons larticle publicat a Llevant amb data de 15 dagost de 1920, Una obra notable (n. 97, p. 1 i 2, signat A.F., Andreu Ferrer), un viatge a Barcelona on es visit lexposici de la Universitat Industrial. La influncia daquest viatge es reflecteix a loctubre de 1921 quan a lescola femenina de les germanes de la Caritat dArt posaren en marxa la direcci del collegi a lestil ms modern213 inaugurant-se un nou espai escolar amb mobiliari del sistema de la doctora Montessori (1870-1952): una escoleta. Una altra iniciativa on es demostra linters per fomentar el coneixement com a font daven social fou en lexpedici de mestres illencs a lInstitute Jean Jaques Rousseau de Ginebre, Sussa, el 27 de juny de 1925. Aquesta expedici fou organitzada per linspector Joan Cap com a resultat dun cam iniciat en la necessitat social daplicar noves tendncies i on probablement intervingueren en el seu impuls tant Ferrer com Garcias. Andreu Ferrer particip en el viatge, entre daltres214. La situaci escolar a la vila dArt al voltant dels anys vint sestructur en les segent institucions: la de les germanes de la Caritat; lescola de prvuls per nins i nines, ubicada a Can Morey; lescola de lAjuntament que cobria lensenyament infantil gratut per nins; lescola de lamo en Jaume de Son Real, al carrer Bellpuig; i lescola del convent de Sant Antoni de Pdua (1899), ocupats de preparar els alumnes masculins pels exmens de batxillerat. El mes de maig de 1924 sinaugura lescola Parroquial de prvuls de Santa Catalina. Aquest acte fou presentat pel canonge Joan Rub (Rub Barcel, 1882-1961, religis qui fou organista del convent dArt al 1897) i incloa nou mobiliari del sistema Montessori215 i professors contractats i religiosos. Aquesta escola, enfocada a cobrir la primera ensenyana de nins i nines, fou un projecte iniciat lany 1922 com sanuncia al n. 169 de la revista Llevant, i la primera que segueix els qestionaris estatals dEnsenyana, tant a nivell curricular com de salubritat de ledifici. Pel que fa a laplicaci de les lleis a la vila dArt, fou grcies a les intervencions de Josep Sureda i Blanes, qui dirig les sollicituds de subvencions al subsecretari del Ministeri dEducaci, senyor Morente i Tormo amb qui mantingu converses durant la seva estada a Madrid i des dAstries, com sinclou al CIPDF216 entre la correspondncia mantinguda amb Garcias i Font durant el 1930 i el 1931. Grcies a aquestes subvencions saconseguiren diners per a ladquisici dun terreny adequat amb vistes a fundar lEscola Graduada del poble217. s a dir, des de fora de lAjuntament Garcias i Font particip en limpuls de qualsevol iniciativa que signifiqus modernitzaci, empenyent les institucions comarcals a legalitzar les noves lleis. La realitat esdevingu lenta: lAjuntament dArt anunciava al Llevant de gener de 1923, la importncia de la regulaci descoles pbliques municipals218 i lassistncia obligatria de tots els inLlevant, 15 doctubre de 1921, nmero 123. DELGADO MARTNEZ, M. NGELS, (2009), Margalida Comas Camps (1892-1972) cientfica i pedagoga, Conselleria dInterior Innovaci i Justcia del Govern de les Illes Balears, Palma, La Cincia a les Illes Balears, 9, p. 571 i 595. 215 Llevant, 31 de maig de 1924, n. 256. 216 CIPDF, Correspondncia 1250 i Diversos 1299 i 1300. 217 CIPDF, Diversos 1299 i 1300. Les sollicituds per la demanda de subvencions foren tamb presentades per Sureda en referncia a la gesti del Museu Regional dArt, Correspondncia 1244. 218 ARXIU MUNICIPAL DART, Expedient 3372.
213 214

[100]

fants de la vila amb reglament damonestaci al nmero de juliol de 1924. Aix doncs, fou durant la batllia de Sureda i Blanes a Art, del novembre de 1926 al febrer de 1927 quan es compraren els terrenys a la costa de Sant Salvador amb vistes a aplicar les segents regulacions: solar a les afores del poble i amb jardins on els infants poguessin gaudir de lesbarjo; el projecte de ledifici seguiria una estructura arquitectnica amb entrades de llum natural i una ventilaci adequada. LAjuntament pos la primera pedra el 1928, encara que no sinaugur fins lany 1934, en substituci de lescola parroquial de Santa Catalina i durant la batllia de Pedro Gil Sureda219 (1886-1954). Al CIPDF est documentat que el mar de 1930 Sureda envi una carta a Garcias on tract larribada de Joan March Ordinas (1880-1962, empresari i poltic) i la seva disponibilitat per subvencionar la construcci de ledifici escolar i el de la Sala del poble220, intrusi que es descart per la mala fama del nouvingut. LEscola Graduada funcion del 1934 al 1968 com a entitat nacional centrada en lensenyament de primria i organitzada en quatre seccions segons edat i gnere. Aspectes del problema escolar (sense signatura) publicat a Llevant dia 10 de setembre de 1930, n. 507, p. 1. Entre les iniciatives regionalistes per combatre lanalfabetisme cal anomenar la creaci del Centre de Lectura abans esmentat i de la Biblioteca (premsa nacional i local) de lAssociaci Minerva. A ms, i comptant amb la collaboraci de lAjuntament, sorganitzaren concursos escolars, com anunci la revista Llevant (maig de 1926), on Garcias i Font particip com a jurat dels Premis Antnia Sancho (temes dHistria de Mallorca). Aquests esdeveniments significaven que lEsglsia ja no era un pilar fonamental dins leducaci, sin que sencaminava a ser una opci de caire ideolgic. Els pares terciaris franciscans culparen als regionalistes de donar ms importncia a ls de la llengua autctona i en conseqncia de lalfabetitzaci del poble dins lensenyana obligatria que a la religi, i en quant a les tensions amb els republicans de la vila221. Garcias tamb mantingu correspondncia, lany 1932, amb Jos M. Capdevila (1892-1972)222, de El Mat (Barcelona), en relaci amb la nova organitzaci de les escoles de jesutes en substituci de les tancades pel Govern.
ARXIU MUNICIPAL DART, Expedient 3372. CIPDF, Correspondncia n. 1251; Diversos, n. 1300. 221 B.R.G., Apuntes para la Histria de Art, El Heraldo de Cristo, n. 636, mar de 1963. 222 CAPDEVILA I BALAN, JOSEP MARIA: (Olot 1892 - Banyoles 1972). Fou un humanista cristi que es mantingu de ple en lesperit tomista de la philosophia perennis. A diferncia de Hegel i Benedetto Croce, que circumscriuen lesttica a la teoria de les arts, Capdevila veu en lesttica una filosofia de la bellesa, lligada als conceptes de veritat i b. Segueix, en aix, el pensament de Jaume Serra Hnter i de lEscola de Barcelona, hereva de lescola catalana del sentit com, oberta al dileg entre la cincia i la fe. En les reflexions sobre la crtica, Capdevila efectu una subtil distinci entre la veritat histrica i la veritat artstica, a linterior de la qual situ la veritat potica. Considera que les obres dart i de literatura porten cadascuna delles la seva veritat. Justament una de les tasques del crtic s discernir aquesta veritat a travs de lexegesi del text, basada en un doble criteri: esttic i tic. Agafant els clssics medievals com a referent, fu una srie daportacions a la literatura catalana: revaloritz la prosa de Verdaguer, estudi Maragall (lesttica, la crtica i la poesia), divulg a Catalunya lobra de Costa i Llobera i Joan Alcover, estudi la narrativa de Ruyra -i en reivindic la poesia- i assenyal la importncia de Carner en la dignificaci del llenguatge urb. Finalment, amb la conscincia de formar part duna nova generaci, exerc un cert mestratge en amics i condeixebles: Riba, Sagarra, Carles Soldevila. Per avatars de la vida Capdevila opt per divulgar els seus ensenyaments a
219 220

[101]

EL MATI DIRECCI Barcelona, 25 Febrer de 1932 Sr. Lloren Garcias Art Distinguit senyor: Acabo de rebre la seva atenta lletra del 24 del corrent. S que els pares dels alumnes dels jesutes estant organitzant escoles per a substitur les que el Govern ha tancades. No s si tamb organitsen les densenyament primari; noms estic segur de les de batxillerat. Els informar detalladament, el Sr. Lluis Jover Nunell, Diputaci 292, 2on. Disposi sempre del seu amic i servidor, Josep Maria Capdevila 223 Avui dia lInstitut dEducaci Secundria dArt duu el nom de Lloren Garcias i Font. Es pot pensar que aquest homenatge no s tan sols per la seva tasca cientfica i/o de promoci, foren i sn molts els artanencs interessats en el desenvolupament de la cultura, si ms no, Garcias visqu i treball sempre per i des del seu poble nadiu. 4.4.- Museu Regional dArt. (Amb la collaboraci de Mara ngela Garcias Truyols) La concreci del Museu Regional dArt respon a molts de factors que coincidiren en el temps i en lespai. Per una banda, com defineix Dami Pons (2007), la dcada de 1890 s una etapa de desenvolupament del moviment cultural a Catalunya224, quan es
travs de la premsa (La Paraula Cristiana, El Mat, ...). Interessat en lexpansi de la cultura, public manuals i reculls antolgics, entre els quals sobresurt lantologia lrica, on proposa una srie de poetes que han passat a formar part del cnon universal. Entre els llibres de crtica i esttica que public, destaquen Poetes i crtics, Amics i terra amiga i Estudis i lectures. CARRERES PEREA, JOAN, (2001), Ideari i potica de Josep Maria Capdevila, Universitat Autnoma de Barcelona. 223 CIPDF, Correspondncia, 1303. Carta de Juan M. Capdevila, director de El Mat (Barcelona), a Lloren Garcias (Art). 224 MODERNISME (1885-1920). A finals del segle XIX sorgeixen a Europa tendncies arquitectniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes dedificar amb la intenci del segle XX, que donen gran rellevncia a lesttica. Aquest moviment s conseqncia de la Segona Revoluci Industrial, que ha anat arrelant en diversos pasos, i dels avenos derivats della, com lelectricitat, el ferrocarril i la mquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la poblaci i han originat un creixement de les ciutats, en les quals shan anat establint indstries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme s, doncs, un estil urb i burgs. A la vegada que es produeix el modernisme a Catalunya, es produeix a gran part dEuropa i a certs punts del continent americ. A Catalunya adquireix una personalitat prpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement ms desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el pas. A ms, la tcnica, les possibilitats constructives dels nous materials i la decoraci hauran danar lligades a un estil modern i internacional. All que ser important ser assolir un carcter unitari entre tcnica/forma/ornamentaci. Larquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar noms en edificis residencials, sin que es va expressar mpliament tamb en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials i, fins i tot, edificis doficines.

[102]

manifesta un nivell de gran creativitat, i a la vegada, va duent a terme un procs dxit dactualitzaci mitjanant la incorporaci de corrents esttics i ideolgics europeus225. Aquestes influncies foren adquirides pels venats illencs i no tan sols es produ en el camp pictric, arquitectnic, musical i literari; les consegents corrents noucentistes (1906-1923)226 versaren tamb en la preocupaci per conservar el patrimoni a partir del seu estudi i aquest cop dins dun classicisme estilstic darrels renaixentistes227. Aquestes tendncies es difongueren per mitj de la celebraci dels Jocs Florals (1869), de les Exposicions Internacionals a Barcelona (1888 i 1929) i en la fundaci de lInstitut dEstudis Catalans (IEC, 1906). Catalina Cantarellas (2006) parla de dues vessants quant a lestat patrimonial de la Mallorca de finals de segle XIX. Per una banda, es polaritza una realitat feta no sols de passat sin tamb de present amb una forta exaltaci de lEdat Medieval amb la figura de Ramn Llull i Jaume I; tamb sintrodueix un nou model urbanstic que es solucionar lany 1902 amb lenderrocament de les murades de Palma i que t els seus antecedents en la Barcelona dIldefons Cerd i Sunyer (1815-1876, enginyer de camins, canals i ports, qui reform lEixample de Barcelona amb el conegut Pl Cerd de 1859). Per altra banda, aquest sector conviu amb una filosofia costumista dins la
PONS, DAMI, (2007), p. 23. NOUCENTISME. s un moviment cultural, dabast poltic, que sinici a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creaci de Solidaritat Catalana i acab el 1923 amb el cop dEstat de Miguel Primo de Rivera. s la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. El nom de Noucentisme va aparixer per primera vegada en les gloses dEugeni dOrs. DOrs diu que noucentista s un adjectiu cronolgic. Per altra banda, nou s el contrari de vell. Sinicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell. A diferncia dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunci de poltica i cultura. La burgesia est compromesa amb el catalanisme i la intellectualitat i accepta collaborar en el projecte de transformaci duna Catalunya ms autnoma. Aquesta idea dautonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, per els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest. A nivell ideolgic, el Noucentisme s una reacci en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el lacisme. Soposa a aquests moviments amb una exigncia intervencionista en els afers pblics, un renovat espiritualisme, i una major importncia de la voluntat en contra de la dada ms emprica. El Noucentisme coincideix ms amb les doctrines ms mediterraneistes que sestan donant a Frana en aquell moment. Doctrines originades en primer lloc per lcole Romane i desprs per les aportacions de Czanne i la retrica classicista de l esprit nouveau. 227 RENAIXENA (1830-1880). Lestil de la Renaixena s proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, lexaltaci patritica i els temes histrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular. Els conceptes de llengua i ptria queden equiparats per Herder en el romanticisme alemany. La Renaixena s consolida al voltant duna burgesia culta que troba en el romanticisme un inters pel propi passat. s reivindica un passat gloris durant la formaci de les diferents nacions europees, a ledat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixena, sutilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la ptria. El primer cop que hi ha constncia de ls del terme s quan Pere de Rossell realitza un discurs com a secretari dels Jocs Florals de 1869. En el marc dels Jocs Florals es manifesten posicions diferenciades respecte del model de llengua. Com impulsor del model ms arcatzant destaca el mallorqu Jeroni Rossell, i hi havia tamb partidaris duna formula mixta, combinant un llenguatge antic amb el modern i expulsant els barbarismes. Cap de les dues simpos, els Jocs aglutinaven participants dideologies contraposades. La majoria dobres sn descassa qualitat fins que aquest perode es tanca amb el triomf dngel Guimer i Jacint Verdaguer als Jocs Florals. Guimer s considerat mestre en Gai Saber i Verdaguer obt el premi especial del jurat amb el poema LAtlntida.
225 226

[103]

realitat quotidiana de caire humorstic i satric que es representada en obres de teatre i a les tires illustratives publicades als diaris. Pel que fa a la realitat museogrfica, aquesta depenia de la Comissi Provincial de Monuments i de la Reial Societat Econmica dAmics del Pas, que inaugur a finals de la dcada dels anys vuitanta del segle XIX el Museu Provincial de Belles Arts, ubicat a ledifici de la Llotja de Palma. Fou Bartomeu Ferr lencarregat de custodiar els objectes de dita Comissi mentre desenvolupava les tasques de direcci del ja fundat Museu Arqueolgic Lulli (Societat Arqueolgica Lulliana, 1881). El Museu Lulli228 subic als corredors i a les sales del Collegi de la Sapincia fins lany 1914 i es cre per evitar la sortida de patrimoni illenc a lestranger enfront de resolucions desamortitzadores (1820-1851), i a la desdia per desconeixement o indiferncia del poble mallorqu. Ferr actu en contra dun mercat vid per crear colleccions privades229. Un dels casos fou la del pintor catal Santiago Rusiol (1861-1931) qui es feu amb les restes arqueolgiques del Puig des Molins dEivissa, avui dia part del fons museogrfic de Sitges; o lexposici dels caps de Toro de Costitx, visitables avui grcies al Museu Arqueolgic de Madrid donat de que a Mallorca ning els volgu comprar. Dins les iniciatives de conservaci patrimonial tamb trobem la creaci, lany 1914, del Museu Arqueolgic Dioces, sota la iniciativa del Bisbe Campins. Aquest es form en part amb el fons museogrfic eclesistic de lArqueolgic Lulli230. Cal tamb esmentar lexistncia de Gabinets de Curiositats a Mallorca, coneguts al renaixement com a Cambres de les Meravelles. A principis del XIX ens consta documentat el Gabinet dAntiguitats de les Germanes Caputxines de Palma; el Gabinet del Cardenal Despuig (1745-1813, Antoni Despuig Dameto) ubicat al Museu de Raixa lany 1826 i amb una collecci de restes arqueolgiques provinents de jaciments romans (Itlia) que des del 1934 forma part del fons museogrfic del Museu Municipal de Bellver. El colleccionisme esdev manifestaci de poder social: sn conegudes les colleccions de Toms Ver (1840-1898) o la del Compte de Montenegro, Ramn Despuig i Despuig. El naixement progressiu de les colleccions burgeses es desenvolupa tamb dins daquesta manifestaci patrimonial. Entre els factors que influren en la creaci del Museu Regional dArt cal anomenar la visita de larquitecte Bartomeu Ferr qui dugu a terme el disseny neogtic de la faana, del retaule i de lorgue de la parrquia de la Transfiguraci del Senyor dArt, lany 1897231. La parrquia s rica en patrimoni grcies a les donacions de les diferents congregacions, destacant les obres del segle XVII i del XIX.
Els fins principals de lAssociaci, ja Societat Arqueolgica Lulliana (SAL), eren honrar al Beat Ramon Llull, recollir objectes dart, visitar monuments, impartir conferncies i celebrar exposicions. A La Societat Arqueolgica Lulliana. Una illusi que perdura (1880-2003), Societat Arqueolgica Lulliana, Canon Editorial, Barcelona, volum I, 2003, pp. 9-11. 229 CANTARELLAS CAMPS, CATALINA, (2006), Bartomeu Ferr i Perell (1843-1924), a La Societat Arqueolgica Lulliana. Una illusi que perdura (1880-2006), Societat Arqueolgica Lulliana, AmadipEsment, Palma, volum II, p. 13-29. 230 ROSSELL BORDOy, G., (2003), La Societat Arqueolgica Lulliana i la utopia dun museu a Mallorca, a La Societat Arqueolgica Lulliana. Una illusi que perdura (1880-2003), Societat Arqueolgica Lulliana, Canon Editorial, Barcelona, volum I, pp. 21-93. 231 ARXIU de la PARROQUIA de la TRANSFIGURACI dArt. El disseny de la faana es conserva al Museu de la Parrquia.
228

[104]

Per realment fou lesperit dun grup de venats i la conscienciaci de la importncia de conservar un patrimoni autcton, les restes talaitiques de Ses Passes, les Coves dArt, la Torre de Canyamel i les destacades troballes que sanaven recopilant en colleccions privades dels habitants de la vila, que esdevingu en la necessitat destablir un lloc fsic on exposar la histria del poble. A ms, i com esmenta Isabel Graa (1995, p. 30), lassociaci Nostra Parla fundada pels regionalistes mallorquins a Barcelona incloa dins del seu projecte de renacionalitzaci de la cultura catalana una clara acci dexpansi en la qual tamb intervingu lIEC i que impuls estudis cientfics patrimonials i folklrics en vistes amb enlairar la riquesa com a factor del desenvolupament econmic i social. La Secci Mallorquina de Nostra Parla (1917-1923) compt amb nombrosos seguidors, els quals difongueren el missatge de reconixer al poeta com a treballador de la llengua, a lintellectual interventor del progrs232. A la dcada dels vint el desenvolupament social es cristallitzava en lestabliment dun espai patrimonial demmirallament collectiu a la vila dArt. El Museu Regional es fund exitosament sota aquests parmetres i fou, durant gaire b tres dcades des de la seva fundaci, lespai contenidor de les colleccions arqueolgiques ms importants de Mallorca. En aquell moment funcionaven com a espais daquestes caracterstiques el de lArqueolgica (1881); el Museu Dioces (1914) i el dArt (1927)233. La idea primera de constituci del museu dArt fou i segons larticle de la publicaci Llevant (Art, 20 de gener de 1920) desenvolupada grcies a la visita de Mister Wilfred J. Hempf (1882-1962), inspector nacional de Monuments Antics de Gal.les, i de Mr. Osbert Crauford (1886-1957), Archeology Officier a Anglaterra, els quals, desprs de visitar els jaciments megaltics de la comarca dArt, els dataren amb una antiguitat de 3000 anys i animaren als venats a reunir les restes de cermica, metall o pedra en una collecci oberta al pblic i pel que fa a la difusi per als estudis dantics pobladors. El Museu fou constitut dia 17 de setembre de 1927 grcies a la collaboraci de la Caixa Rural qui ced el local i de lAjuntament dArt. Sassign la direcci de la fundaci al catedrtic dHistria Lloren Lliteras, prevere de la vila, i amb dues seccions: Arqueologia i Histria Natural. Garcias i Font fou part del comit fundador i nomenat conservador de la dHistria Natural234. Entre els membres fundadors de lentitat trobem Llus Amors Amors (1905-1972)235, qui fou conservador de la collecci darqueologia fins al 1946 i des del febrer del mateix any Comissari Local dExcavacions de lAjuntament dArt; mossn Lloren Lliteras, prevere i historiador; el pare francisc Rafel Ginard Bau; el mestre Andreu Ferrer; lapotecari Jaume Sancho,

GRAA, ISABEL, (1995), p. 56-59. El 1934 es cre el Museu Municipal del Castell de Bellver, cedit per la segona Repblica a la Ciutat de Palma. No fou fins lany 1961 que sobr el Museu de Mallorca a Ciutat, iniciativa proposada per la SAL des de lany 1930. 234 ARXIU DEL MUSEU REGIONAL DART, Art, Llibre dActes I. 235 AMORS AMORS, LLUS, (1905 -1972). Advocat i arqueleg. Distingit per la seva aportaci a larqueologia de Mallorca. Va fer diverses excavacions, des del 1929, la major part del material de les quals s al museu dArt. Collabor amb la Fundaci Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcdia). Com a darrera aportaci cientfica, present les excavacions de la cova sepulcral de Son Maim (Mallorca) al Symposium de Prehistoria y Arqueologa de Baleares, celebrat a Palma el 1972.
232 233

[105]

tamb conservador de la secci darqueologia; Juan Alzamora, nomenat conservador de la collecci etnolgica, des del 1946 al 1972; Juan Rub; i Bartolom Ensenyat Estrany (1917-1998, historiador i folklorista mallorqu). Al llarg de la histria del museu, els seus directors foren: Miquel Sureda i Blanes (1885-1957), del 22 de febrer de 1928 al 1940. Jos Ramis de Ayreflor i Sureda, del 16 dagost de 1940 al 1946. Jaime Solivellas Llampaies, del 1946 al 1947. Jos Quint Zaforteza Amat, del 1947 al 1966. Jos Francisco Sureda i Blanes, del 1966 al 1979. Antoni Gili Ferrer, del 1979 al 1988. Joan Ll. Garcias i Truyols, del 1988 a la actualitat . Lhorari dobertura al pblic fou a convenir i la visita era gratuta.236 Pel que fa al desenvolupament de la collecci arqueolgica del Museu Regional dArt, aquest compt amb les colleccions privades dels habitants del municipi; amb una xarxa de collaboradors on influren els contactes dels pares terciaris; i amb objectes dexcavacions realitzades per la Junta Provincial dArqueologia, la qual feu dipositari al museu. Aquestes sn les causes per les quals al Llibre dEntrades del Museu apareixen documentades troballes daltres municipis, fet que marca el continu moviment dentrades i sortides de peces arqueolgiques durant la seva histria. El Museu Regional fou, a ms, una plataforma de debat cientfic sobre la dataci dels objectes en relaci amb lestudi de la Prehistria de Mallorca. Llevant 10 dabril de 1929, n. 459, p. 1-3, El Museu dArt, Per la Comissi dInvestigacions, Ll. Garcias Font. 4.4.1.- Garcias i la Comissi dInvestigacions del Museu dArt, testimoni arqueolgic dun botnic. Els temes principals de debat a les reunions del Museu dArt foren sobre ladquisici del talaiot de Ses Passes, el qual sadquir amb domini privat per Reial Ordre de 19 de setembre de 1929237. Es veu que dcades ms tard dita propietat fou requisada per lEstat, ja que el 1940 el jaciment apareix inscrit com a espai pblic. Un altre tema que es tract repetidament al Llibre dActes foren les condicions del lloc expositiu, no sempre en un adequat estat de conservaci (goteres, humitats, ...): del 1928 al 1941 ocup la planta principal de ledifici de la Caixa Rural, al carrer Rafel Blanes n. 6; del 1941 al 1982 es mantingu al mateix edifici per pass a ser de lInstituto Catlico i es redu lespai dexhibici sent, i no totes (qualqunes restaren a un magatzem) les colleccions exposades en males condicions de conservaci238. Tots aquests esdeveniLa Voz, diario de informacin, Madrid, 1929. ARXIU MUNICIPAL DART, Ajuntament dArt, Expedient 903. 238 ARXIU del MUSEU REGIONAL DART: el rector Mateu Galms, successor de Lloren Lliteras a lInstitut Catlic, entorn de 1960 redueix el Museu dins un magatzem i fou grcies a les instruccions de Madrid que es torn situar a la planta principal de ledifici, aquesta vegada tot apilat en tan sols dues sales. Segons escrit de Joan Ll. Garcias i Truyols el fet fou el segent: el Museu va patir les inclemncies de la desaparici de Mn. Lloren Lliteras, al seu successor Mn. Mateu Galms li va fer nosa el Museu i va ordenar que els trastos vells (sic) es pugessin al porxo i aix restaren un parell danys fins que va passar per Art
236 237

[106]

ments corren parallels als canvis de lleis. El ms significatiu de tot s que la Junta del Museu dArt lluit i sesfor molt per adaptar-se a les modificacions legislatives i jurdiques des duna perspectiva oberta a la collaboraci. Un exemple daix sn les gestions que desenvolup Francesc Sureda i Blanes (1888-1955) entorn de la demanda duna subvenci per a la compra del talaiot de Ses Passes loctubre de 1929, al senyor Manuel Gmez Moreno, director de Belles Arts i de lAcadmia dHistria, i a lExm. senyor Duc de Berwick i Alba, president de lAcadmia dHistria; segons la carta de Sureda, enviada a Garcias amb data del 5 de mar de 1930, es manifesta la problemtica a lhora de comprar el talaiot a causa que el senyor Payeres, propietari daquest indret patrimonial no troba suficient la subvenci a lhora defectuar la venda239. El Museu nasqu sota el Reglamento de Excavaciones Arqueolgicas del 7 de juliol de 1911, que don lloc a la formaci de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades. Dia 9 de mar de 1939 es creava la Comisin General de Excavaciones Arqueolgicas (CGEA), la qual absorbeix la Junta Superior, creada a lempar de la llei de 1911 (Real Decreto de 1 de marzo de 1912)240. La CGEA, depenent de la Direccin General de Bellas Artes, substitua tamb el Servicio de Defensa del Patrimonio Artstico Nacional de 1938 que havia nascut per controlar la Ley del Tesoro Artstico Nacional de 1933, en la que es decretava que cada excavaci havia desser autoritzada previa sollicitud per la Junta Superior dExcavacions. La CGEA dictava dins les seves principals funcions proponer los planes generales de las excavaciones que hayan de realizarse durante cada ao y vigilar la ejecucin de los mismos; sexigia el dipsit als museus locals dels objectes de troballes; i el control de qualsevol exploraci clandestina o no autoritzada (Daz i Ramrez, 2001, p. 328). Estructuralment loctubre de 1940 la Direccin General de Bellas Artes va fundar la Comisaria General de Excavaciones Arqueolgicas i labril de 1941 el Ministerio de Educacin Nacional dictava una ordre a la Direccin General de Bellas Artes pr a lanomenament de Comisarios Provinciales o Locales encarregats dautoritzar les sollicituds dexcavacions. El 15 de maig de 1941 fou nomenat Comisario Insular de Mallorca Rafel ysasi (18631948)241 i el gener de 1946 es designaven ajudants o subalterns. Hem dentendre
el doctor Martn Almagro Basch, comissari nacional darqueologia, qui va amenaar que si els objectes del Museu no sexposaven els sen portaria a Madrid. Davant tals afirmacions i provenint de qui venien i que lapostolat no tenia lxit desitjat, Ll. Garcias i Miquel Quetgles tornaren baixar tots els objectes del Museu, per ja no quedaren repartits dins les quatre gran sales on estaven abans de Mn. Galms, sin noms en dues, des de les quals es va fer el darrer moviment del Museu a ledifici de lactual Caixa dEstalvis Sa Nostra on encara romanen. 239 CIPDF, Correspondncia 1247 i 1244. 240 DAZ ANDREU I RAMREZ SNCHEZ, (2001), La Comisara General de Excavaciones Arqueolgicas. La administracin del patrimonio arqueolgico en Espaa durante la primera etapa de la dictadura franquista, Complutum, ISSN 1131-6993, N. 12, p. 325-344. 241 YSASI RANSOME, RAFAEL de (Londres, 1863-Mallorca, 1948). Militar nomenat capit per antiguitat lany 1894; comandant lany 1905 i tinent de coronel el 1915. Fou destinat a Penscola, Barcelona, Pamplona, Jaca... Particip a la Campanya de Cuba entre 1896-97. Ja retirat de la carrera militar desenvolup el seu inters per larqueologia a Mallorca del 1920 al 1940. Fou encarregat de la Secci arqueolgica del Museu Lulli del 1936 fins a la seva mort, grcies a les seves dots dinvestigador i historiador. Sn importants els diferents lbums detallats que realitz sobre el patrimoni illenc: edit un catleg de cermica; document les excavacions de Pollentia del 1923 al 1943; i recopil a Palma de antao. A travs de un cristal 1906-7-8, un total de 106 illustracions a grafit, ploma, aquarelles, a llapis sobre el patrimoni de Palma. Tamb public diversos estudis arqueolgics al Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana.

[107]

aquesta estructura com la duna comunitat que no sempre tenia el coneixement adient sobre qestions arqueolgiques i en la qual primava la seva trajectria falangista. Aix doncs, sent crrecs nominatius i no remunerats, els comisaris provincials dugueren a terme una tasca burocrtica basada en el lliurament dinformes. Les excavacions institucionals de la cultura artanenca es dugueren a terme en dues etapes. La primera durant la dcada dels quaranta i laltra entre lany 1959 i el 1963. Aquesta primera etapa fou dirigida per linspector de Patrimoni i Excavacions del Consell Insular, Rafel ysasi juntament amb Llus Amors i Amors com a Inspector dExcavacions de lAjuntament de la vila242. Les excavacions arqueolgiques iniciades per la Comissi i dirigides per Llus Amors i mossn Lloren Lliteras, totes dins la Pennsula dArt, foren: Son Primer a Art; Son Jaumell i Son Favar a Capdepera, al voltant de 1940- 1941; Sa Punta i Son Amer a Son Servera; i Sa Canova a Art 243. Aquesta etapa sinclou en moments de canvis on la problemtica metodolgica nacional, la qual va ser criticada a nivel internacional, creant-se, grcies a la Comisaria General, un primer servei de Biblioteca especialitzada circulant entre el 1944 i un servei de Prstec de material arqueolgic el juny de 1955; a ms, es celebr, el gener de 1950 a Madrid, el Congreso de Comisarios de Excavaciones Arqueolgicas de Espaa en comptes de prevenir el colleccionisme privat entre els propis comisaris (Daz i Ramrez, 2001). A les Balears foren Comissaris Provincials dExcavacions Arqueolgiques: Rafel ysasi (1863-1948) del 1939 al 1948; Llus Amors, del 1949 fins el 1951 i Bartolom Ensenyat, a partir del 1951 al 1955. Hem de tenir en compte que fins aleshores la Comissi dInvestigacions del Museu dArt havia participat activament en la gesti dels jaciments i que, de cop i volta fou punt de vigilncia de les institucions, ja que, entre 1940 i 1942, apareixen els coneguts guerrers de Son Favar (Capdepera). El Museu fou declarat, dia 10 de desembre de 1949, lloc de dipsit de troballes arqueolgiques i el 1955244 la Junta del Museu Regional canviava els seus Estatuts per fer oficial lexposici de les colleccions i la gesti de les excavacions de la comarca sense cap xit, ja que encara estaven per aplicar-se nous canvis legislatius. La segona etapa arqueolgica dArt, entrats els anys cinquanta, inclou des de la famosa carta de 31 de gener de 1955, on set catedrtics de Prehistria i Arqueologia duniversitats espanyoles manifestaven al Ministro de Educacin Nacional, Joaqun Ruz-Gimnez, els principals problemes de la investigaci arqueolgica i proposaven mesures concretes. La carta fou signada per Llus Pericot Garcias, Antonio Garca Bellido, Antonio Beltrn, Cayetano de Mergelina, Juan Maluquer de Motes i Martn Almagro (Daz i Ramrez, 2001, p. 340). Aix doncs, el 2 de desembre de 1956 el Ministre procedia a crear un Servicio Nacional de Excavaciones Arqeuolgicas constituido por un catedrtico en Prehistria, Arqueologia o Histria del Arte que actuar como Inspector General y por las Delegaciones Arqueolgicas de zona, que sern tantas como

242 CIPDF, Correspondncia 1247 i 1244; DAZ ANDREU I RAMREZ SNCHEZ, (2001), pp. 335 i 336: Amors fou acusat, lany 1951, quan era Comisari Insular de Mallorca, des del 1949, per abandonar les excavacions de la Cova de Son Maim a Petra. 243 DD.AA., (1978), p. 18-19. 244 ARXIU MUNICIPAL DART, Ajuntament dArt, Expedient 903.

[108]

distritos universitarios (...); las Comisarias Provinciales, Insulares y Locales pasaban a denominarse Delegaciones Provinciales, Insulares y Locales; a ms, es creava la Junta Consultiva de Excavaciones Arqeuolgicas que shavia de reunir dos cops lany per a la distribuci de crdits consignats en pressupostos i per formular un pla anual dexcavacions, possibilitant lautonomia operativa (Daz i Ramrez, 2001, p. 341). Lany 1968 les activitats dels Delegats foren suprimides i foren nomenats nous Delegados Provinciales de Bellas Artes. A Art els canvis institucionals es veren rpidament reflectits amb larribada del professor Martn Almagro Basch (1911-1984)245, catedrtic dhistria primitiva de lhome (Universitats de Barcelona i Madrid) i director del Museo Arqueolgico Nacional de Espaa entre 1968 i 1981, el qual juntament amb linspector de Patrimoni i Excavacions del Consell Insular, larqueleg Guillem Rossell Bordoy (1932- ), inclogueren la visita de professionals estrangers com fou la del professor itali Giovanni Lilliu (1914- )246 de la Universitat de Cagliari, (Sardenya) i especialitzat en arqueologia de la conca mediterrnia i dEnrico Atzeni, professor darqueologia de la Universitat de Cagliari (Cerdenya) Ambds italians foren rebuts a casa de lapotecari Pujamunt segons cartes dagrament del CIPDF. Tots aquests esdeveniments, que sendarrerien en el temps a causa de la crisi que provoc la segona Guerra Mundial, foren soferts per la Comissi dInvestigacions del Museu Regional dArt que, a ms, a partir de la dcada de 1950, quan lEstat dirig amb qualitat de propietari els jaciments i els objectes, deix de ser considerada apta per a lexcavaci de jaciments arqueolgics i ms tard, ja entrats els anys seixanta, per a la conservaci de la collecci, en base a lestat de lespai museogrfic que des de 1941 restava en mnimes condicions estructurals. Per altra part i en conseqncia, la collecci del museu sofr entrades i sortides dins les seves colleccions durant tota la seva histria. Per exemple, el patrimoni de Francesc Sureda i Blanes que form part del Museu des de 1949, actualment forma part de la Pinacoteca Municipal de lAjuntament dArt247. Aix doncs, el Museu Regional fou molt important fins lany 1961
245 ALMAGRO BASCH, MARTN (1911-1984). Nascut a Tramacastilla a la provncia de Terol. Arqueleg i prehistoriador. Es va doctorar per la Universitat de Madrid, ampliant els seus estudis amb Hugo Obermaier. Viatj a Alemanya per a completar la seva formaci als anys 30. Va ser especialista en Prehistria, encara que els seus temes dinvestigaci abastaven temes tan diversos com lart rupestre o larqueologia clssica. Va exercir com a catedrtic dhistria primitiva de lhome a les universitats de Barcelona i Madrid, sent nomenat director del Museu Arqueolgic Nacional dEspanya entre 1968 i 1981, al mateix temps que collaborava amb el CSIC. Els seus treballs ms representatius es mouen entorn de lmbit mediterrani, sobretot, dedicant-se a lart llevant (pintures rupestres), a les excavacions dEmpries i excavacions en sepulcres megaltics; tamb va ser director de la missi arqueolgica espanyola a Nbia (Egipte), enviada per la Unesco. 246 LILLIU, GIOVANNI (1914- ). Professor darqueologia a la universitat de Cagliari, Sardenya, fou un gran estudis dels jaciments arqueolgics de la Mediterrnia. A Art dirig les excavacions de Ses Passes, del 1956 al 1959, amb Martn Almagro Basch, el doctor Enrico Atzeni; i linspector dExcavacions de la Diputaci Provincial, Guillem Rossell Bordoy. Cal destacar els estudis segents, com a aportaci histrica de la vila dArt: Primi scavi del villaggio talaiotico di Ses Passes (Art, Maiorca), (Missione archeologica italiana, aprile maggio 1959), Cagliari, Universit, 1950. Annali delle Facolt dellUniversit di Cagliari, 1959, v. XXVII; Primi scavi del villaggio talaiotico di Ses Passes (Art, Maiorca), (Missione Archeologica Italiana, aprile-maggio 1959), Roma, LErma di Bretschneider, 1960. Estratto dalla Rivista dellIstituto Nazionale dArcheologia e Storia dellArte, IX, 1960. 247 ARXIU MUNICIPAL DART, Ajuntament dArt, Expedient 903.

[109]

quan sinaugur el Museu de Mallorca: al voltant del 1980 les peces antropomrfiques foren requisades pel Museu de Mallorca248. Les aportacions arqueolgiques de Lloren Garcias foren les segents: diversos recipients de cermica i un didal de bronze de Ses Passes lany 1934 (entrada nmero 676 Llibre registre MRA). Veure Llevant 31 de maig de 1929, n. 464, p. 1 i 2, El nostre Museu va envant, Ll. Garcias Font. La tasca al Comit dInvestigacions del Museu la desenvolup Garcias i Font en persona. Respecte de la gesti de les excavacions abans de 1950, gestionades en part pel propi Museu, cal destacar lexperincia que podia tenir Garcias i Font a lhora dexcavar, ja que les eines podien coincidir amb les prpies de recollectar herbes, incloenthi lexperincia en lobservaci i exploraci. La tasca de Garcias fou bsicament testimonial, s a dir, segu les excavacions i control que les peces que es trobaven a la comarca dArt fossin al museu o, al manco, es dons fe al municipi de la seva existncia. All que qued clar, i segons la premsa de lpoca: s que la Comissi dInvestigacions es sent envada i poc informada respecte de les aplicacions legals impulsades, a partir del anys cinquanta, per joves arquelegs que provocaren alguns enfrontaments, fonamentalment derivats de la distinta concepci de larqueologia com a cincia: per una banda, lemoci enfront del desenvolupament dun nou projecte de tal magnitud cultural revaloritzava les troballes; per altra, lavidesa daplicar lleis qu estaven per venir fonament punts de vista contraposats mentre es creava un nou llenguatge terminolgic, tant legal com arqueolgic, uns per por de ser requisats i altres vids per controlar. Garcias i Font fou lintermediari entre ambdues actituds. Ell mateix trob la cova dEs Trispolet 249, dArt, i es person sempre que pogu a les excavacions de Ses Passes250. Collabor amb lequip del Ministeri dEducaci com a membre del Museu i testimoni de les excavacions. A ms, ajud al Pare Cristfol Veny Meli (1925-

ARXIU DEL MUSEU DE MALLORCA, Palma; Segons el LLIBRE DACTES N. II DEL MUSEU REGIONAL DART, el 1979 el Museu s traslladat al local de la Caixa dEstalvis de Sa Nostra, plaa de lAjuntament, inaugurant-se la nova seu dia 16 de gener de 1982 grcies a la reestructuraci de lespai adequat per a aquesta instituci de larquitecte Gabriel Alomar. Entre novembre i desembre de 1981 es duu a terme el trasllat. Dia 16 de novembre de 1981 es lliuren els guerrers i altres objectes de valor arqueolgic al Museu de Mallorca, amb carcter de dipsit per a lexposici Divinidades blicas del talaytico final de Baleares. Figuras masculinas de bronce del siglo V al I a.C.. El 25 dabril de 1982, el Ministeri escriu que aquestes peces han danar al Museu de Mallorca per mala conservaci i necessitat de restauraci. Lany 1983 el MRA s declarat lloc no apte per albergar la collecci arqueolgica a causa la decadncia del local i, com hem dit abans, per la mala de conservaci de les peces. El setembre de 1983 les peces es duen al Museu de Mallorca per ser restaurades i ja no tornaran. Es lliuren unes rpliques de les estatuetes el maig de 2003 (Revista Bellpuig, n. 687). Etapes: Del 1959 al 1971 no hi ha actes, primera crisi del Museu. Del 1988 al 1995 no hi ha actes, segona crisi. Del 1999 al 5 dagost de 2006, reinauguraci del Museu Regional dArt, tercera crisi. 249 ROSSELL BORDOy, GUILLERMO, Los materiales de la cueva del Trispolet (Art, Mallorca), Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, Revista de Historia, Arqueologia y Lulismo, anys 1953-1960, p. 391-402; i CIPDF, (2010), Correspondncia, n. 280. Segons Rossell, delegat Insular del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueolgicas de Mallorca, fou Garcias qui trob la cova de caire natural i oberta i en fou testimoni de la seva estructura abans de quedar destruda. 250 CIPDF, (2010), Correspondncia amb Giovanni Lilliu i Cristfol Veny.
248

[110]

2007)251 en la seva tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (CSIC, Madrid, 1968) enviant-li fotografies de peces i fitxes tcniques. La importncia de tots aquests esdeveniments histrics es reflecteix a la premsa local de lpoca (del 1948 al 1968). Mascar Pasarius (1923-1996)252, mossn Antoni Gili (1932-2010)253, el pare teat Gabriel Llompart Moragues (1927- , historiador i folklorista mallorqu) foren els qui difongueren els successos, obrint el debat sobre les basses histriques de determinaci dobjectes i jaciments arqueolgics i la seva cronologia. Aix doncs, la tasca cientfica dels artanencs esdevingu plataforma destudi com es documenta al Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, on es publicaren estudis cientfics de les excavacions representades al Museu Regional. Pel que fa a la determinaci de les peces, i segons retalls de premsa conservats a larxiu del Museu Regional, cal mencionar els debats segents: respecte de la catalogaci i dataci de les peces es barrejaren diverses nomenclatures a la premsa com filogrec, prerom, ta251 VENY MELI, CRISTFOL, (1925-2007). Arqueleg i prevere mallorqu. El 1940 ingress a la congregaci dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1949 sorden prevere. El 1960 es llicenci en filosofia i lletres per la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor el 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca, publicada el 1968. Ha estat professor de la Universitat Complutense de Madrid (1967-68); bibliotecari del Museu Arqueolgic Nacional de Madrid (1970-79); collaborador cientfic del Centre Superior dInvestigacions Cientfiques; secretari (1980) i director (1981-85) de lInstitut Espanyol de Prehistria, i director del Museu de Lluc (des de 1990). Entre 1945-86, dirig nombroses excavacions, com les de la cova de sa Cometa des Morts (Escorca) i la cova de Son Maim (Petra), i particip en les excavacions de la necrpolis de Son Real (Santa Margalida) i la cova de Massana (Campanet). Tamb ha excavat a Menorca, a les navetes de sa Cova, de Son Morell Gran, de Binimaimut i DE Calescoves. A ms, dirig una campanya de lexcavaci submarina de les restes del Sec (1972). Fou director de les revistes Trabajos de Prehistoria (1981-89) i Lluc (1962-63). s autor de Corpus de las inscripciones balericas hasta la dominacin rabe (1965) i La necrpolis protohistrica de Cales Coves (1982). Ha collaborat en les revistes especialitzades Archivo Espaol de Arqueologa, Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, Classical Folia, Empries, Iberia, Noticiario Arqueolgico Hispnico, Randa i International Archologie. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull. 252 MASCAR PASARIUS, JOSEP (1923-1996). Fou un cartgraf i arqueleg menorqu. Es va formar en cartografia i arqueologia de manera autodidacta, de manera que el 1947-1951 va publicar el mapa general de Menorca i el 1952-1962 el de Mallorca, alhora que comen a investigar la toponmia i els monuments megaltics de les Illes Balears i en public el resultat en nombrosos articles i llibres. Va rebre el Premi Joan Ramis de lAteneu de Ma en 1968. Tamb collabor en lOnomasticon Cataloniae, de Joan Coromines i Vigneaux, i a la Gran Enciclopdia de Mallorca. El 1996 va rebre la Medalla dOr de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. 253 GILI FERRER, ANTONI (1932-2010). Va estudiar al Seminari Conciliar de Palma i lany 1972 es llicenci en filosofia per la Universitat Pontifcia de Sant Toms de Roma. Ordenat prevere, exerc de vicari a les viles mallorquines de Benissalem (1958-60) i Art (1966-1985), decnom a sArrac (1960-66) i de rector dAlgaida (1985-2002). Fou tamb prior de la Sang (1990-2002) i auxiliar de lArxiu Dioces de Mallorca (1989-1999). Des de ben jove es va dedicar a la investigaci histrica i a la cultura popular. Autor dinnombrables articles a les publicacions ms especialitzades, com ara el BSAL, Estudis Balerics, Randa, Lluc, Fontes Rerum Balearium, Bellpuig, Memries de la Reial Acadmia Mallorquina dEstudis Genealgics, Herldics i Histrics i desenes de llibres que tracten sobre la histria local, leremtica i la cultura popular. Destaquen els ttols segents: Historia de la ermita de Betlem (1975), Sebastin Gili Vives, la lealtad con Dios al servicio de los hombres (1976); en col.laboraci amb Tefilo Aparicio, Historia de Sant Salvador dArt (1979); Art en el segle XV (1983); Antoni Llins, apstol dapstols (1991); Art en el segle XVI (1993); Canoner popular de Mallorca, 4 vol. (1994-97); De Santa Maria de Bellver a Sant Lloren des Cardassar, vicissituds duna parrquia rural (2000); La Sang,. Histria i devoci (2002); Art en el segle XVII (2003); Santa Maria de Bellpuig dArt (2006); Son Servera del segle XIII al XVIII (2007).

[111]

laitic, hellenstic, nurgics, megaltic; sobre la dataci de les troballes es parl de lpoca grega i fou grcies al arqueleg angls doctor William Waldren (1924-2003, pintor i arqueleg americ), Rossell Bordoy i Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995, arqueleg i prehistoriador catal), que es defin la cultura talaitica entre el 2.000-100 a.C. Sobre la utilitat de les troballes i dels assentaments foren Bartolom Ensenyat i Mascar Pasarius els qui definiren el talaiot com a estructura de defensa; i el pare Gabriel Llompart, Miquel Costa i Llobera i Mascar i Pasarius el carcter dexvot de les figures antropomrfiques, descartant la idea colleccionista dels antics pobladors. Bartolom Ensenyat i Mascar Pasarius detectaren que les restes dhumus vegetal no formaven part de lexhumaci dels difunts, descartant-se el carcter de cementiri de les estructures talaitiques. Aix doncs, el Museu Regional dArt fou una de les plataformes des de les quals es determin la cultura dels foners mallorquins a ledat del ferro, nica i prpia de les Balears: cultura talaitica i megaltica. Entre les activitats del Museu i segons la Revista Bellpuig, des del 1947 i des de la secci Amigos del Museo, es celebraren conferncies sobre temes dactualitat i excursions culturals per mitj del conegut Club Llevant; es publicaren estudis histrics com sn els coneguts de mossn Lloren Lliteras, Francesc Sureda i Blanes, mossn Antoni Gili o el pare Rafel Ginard; i exposicions, com fou la del mes de novembre de 1954, Exposici dart Mari a la Caixa de Pensions. El Museu tamb reb reconeixement per les seves tasques amb premis i nomenaments: El poeta Miquel Costa i Llobera, al 1901, dedic el poema La Deixa del geni grec. Celebrant-se el mes de novembre de 1947 lHomenatge al XXV Aniversari de poeta al Museu. Fou declarat B dInters Cultural Immoble l1 de mar de 1962 pel Ministeri de Cultura. Lequip del museu particip, lany 1967, al X Congrs Arqueolgic Nacional, celebrat a Ma, Menorca, amb Josep Sureda i Blanes com a representant. Lany 1969 el museu reb el Premi Ciutat de Palma, Premio de los Premios al Museo Regional de Art por lo que supone al amor a Mallorca y a la continuidad de la historia, amb data de gener 1970. Esmentar que Art reb molts visitants nacionals i estrangers que sacostaren a conixer les colleccions. Aquestes visites saprofitaren per organitzar conferncies i excursions cientfiques. Recordar que el museu era obert al pblic segons cita prvia. Tots aquests esdeveniments expandiren la fama de la vila, plataforma destudi i de catalogaci grcies al treball dels collaboradors i fundadors de dita entitat que esdev histria del nostre patrimoni documental. El Fomento del Turismo organitz excursions i visites en diferents ocasions per mitj de Garcias i Font com ho testimonia la correspondncia del CIPDF. La famlia i la salut La vida sentimental de Garcias i Font fou bastant dinmica i complicada degut a la prdua progressiva dessers estimats, sn coneguts els comentaris que ell mateix feu amb relaci a que les dones joves no sobrevivien a casa seva. De jove, sent fadr, entre 1907 i 1910, mantingu una fluida correspondncia amb Felip Ferrer Vert i amb Joan

[112]

Baptista dAguilar-Amat254 sobre temes sentimentals. No sembla que el jove senamors fcilment, si ms no estava molt enfeinat, aprenent sobre les coses que linteressaven, i els familiars degueren intervenir en el seu primer matrimoni. Lany 1911 ja ens consten notcies de la que ser la mare dels seus dos fills, lartanenca M. ngels Blanes i Blanes (29/10/1886- 21/10/1918). La parella va contreure matrimoni dia 2 doctubre de 1912, a la vila dArt. M. ngels era filla de Monserrate Blanes Massanet i de Margalida Blanes Mestre, amb domicili al carrer Major n. 6. La rama dels Blanes Juan foren els qui fundaren la Casa Blanes a Puerto Rico (Estats Units), a principis del segle XIX. La fbrica i el negoci foren coneguts al segle XX sota el nom de Sucesores de Blanes. Casa fundada en 1845 a Mayagez i es dedicaven a la confecci de roba per lexrcit nord-americ; a ms, els hereus dels Blanes Juan, els Blanes Mestre i els Blanes Massanet foren metges a lArgentina, lUruguai i a la mateixa vila dArt. La jove parella, M. ngels i Lloren, tingueren dos fills, Joan M. (8/9/1915- 28/12/1983) i Catalina M. (18/11/1917- 28/6/1943), aquesta mor fadrina amb 26 anys a causa duna infecci pulmonar. La casa familiar dels Garcias i Blanes es trobava al carrer del Centre 5, molt a prop de les residncies dambds avis (carrer Figueral i carrer Major). Garcias es qued vidu molt prest. El mateix any de 1918 perd la seva germana Catalina, primera esposa de Rafel Blanes Sanxo (1876-1943), la seva esposa M. ngels i al sogre Monserrate a causa de lepidmia de grip que devast la vila, provocant un gran nombre de prdues entre els mesos doctubre i novembre. Garcias degu quedar ben desemparat, encara que pogu disposar de lajut dels seus pares i de lavia materna dels infants per tal que la casa segus endavant. Tamb sha de tenir en compte laportaci de la dida, membre usual de les famlies daquella poca i que shagu de contractar per a la petita Catalina. La vida sentimental de Lloren Garcias no torn reviscolar fins desprs de quinze anys. L1 dabril de 1933 es cas amb Catalina Ballester Riera (10/1/1903-30/11/1933), filla de Pedro Ballester i Margalida Riera, camperols de Son Servera. Malauradament Catalina Ballester moria dia 30 de novembre de 1933 de xoc operatori255. Les dcades dels anys trenta i quaranta sn tamb anys de crisi en la vida emocional de Garcias, anys de prdues i de guerra (1936-1939): perd al pare (1931) i a la mare (1946) i com hem dit abans, a la segona dona (1933) i a la filla (1943). Com a conseqncia dels esdeveniments esmentats, Garcias sofr diverses crisis nervioses documentades al CIPDF, amb el diagnstic, ja a principis de 1936256, del metge i amic Joan Alzina i Melis. A ms, segons una carta rebuda el mes de maig del mateix any, el doctor Francisco Abellois, de lInstituto Pere Mata de Reus, diagnostic a Lloren sndrome melanclico
Totes les dates de naixement, defuncions i matrimonis han estat bestretes de lArxiu del Registre Civil de lAjuntament dArt per M. ngela Garcias i Truyols.CIPDF, Correspondncia. 255 REGISTRE CIVIL de lAjuntament dArt. 256 CIPDF, (2010), Correspondncia amb Joan Alzina i Melis, el qual li recept durant els primers mesos de 1936: Benzoato de Bencilo en gotes per via oral (servia per combatre infestacions parasitries); Somnifene o Sedal, (fou un barbituric intravens que tenia forts efectes secundaris com el sofriment destats d hiperactivitat, usat per a cirurgia, per a obstetrcia i com anestsic i, posteriorment, com ansioltic. Avui dia quasi no se fan servir els barbitrics a causa dels seus efectes secundaris, i que sn poc segurs) i injeccions de Baromina.(Informaci facilitada pel farmacutic Joan Cirera).
254

[113]

involutivo. Qualcuna daquesta correspondncia mdica s dirigida a Joan M. Garcias i Blanes, el qual hagu de tornar de Madrid, on estudiava farmcia, per solventar la situaci familiar. Probablement foren la mare i la filla de Lloren les qui informaren durgncia al fill precipitant la seva tornada de Madrid que, a ms, coincid amb lesclat de la Guerra Civil (juliol de 1936). El jove estudiant hagu de preparar els exmens a Art i sollicitar els apunts als companys destudi. Malgrat totes aquestes prevencions, el mes de juny de 1936 Garcias i Font s ingressat a lInstitut Frenoptic de les Corts de Barcelona257 on shi establ fins el mes de mar de 1939. Rememorant totes les persones que enterr no s destranyar que sofrs una forta depressi i moments dincertesa que, a ms, es veren accentuats amb els conflictes poltics. All que s, ens queda clar, s que fou una persona molt forta enfront daquests esdeveniments i que lestada a Barcelona, la distncia amb els problemes familiars i la realitat poltica tan crtica daquells anys, pogueren aportar-li un altre punt de vista respecte de la duresa de la vida i quant a la supervivncia psicolgica de lesser hum. A ms, a la Ciutat Comtal collabor amb el seu bon amic Joan Alzina i pogu visitar Bartomeu Darder Perics qui treballava a lInstitut Universitari de Tarragona. Com a bon i fidel catlic, lapotecari Pujamunt, tamb es recolz en la religi; ens consta que acudia diriament a missa. A nivell familiar tota aquesta situaci degu posar als membres de la famlia a laguait, sent la mare de Lloren Garcias, Catalina Font i Sureda de Salma (1855-1946) la representant femenina de lestructura. Desprs de la guerra, reinsertat Lloren Garcias a la farmcia de Marxando, Joan M., el fill major, obri apotecaria a la casa dels avis paterns (Figueral, 11) sent els dos nics negocis farmacutics a la vila des del 1942 al 1970258. Joan M. tamb desenvoBOU I ROURE, LLUS M., (2007), El Frenoptic de les Corts: histria dun centre de salut mental, Ajuntament de Barcelona, Districte de les Corts i Arxiu Municipal, Barcelona. LInstitut Frenoptic va nixer lany 1863 com a centre teraputic privat a les Corts, zona a les afores de la ciutat de Barcelona, i com a projecte de Toms Dolsa ( -1915) i Pau Llorach ( -1891), els pares de laigua mineral natural purgant Rubinat-Llorach. A mitjans de segle XIX els manicomis de lestat espanyol eren similars a presons. A Catalunya trobem lInstitut Mental de Santa Creu, de caire pblic; Nueva Beln a Sant Gervasi (1859); i el Manicomi de Sant Boi (1849). El Frenoptic de les Corts correspon a laplicaci de la psiquiatria moderna dinfluncia francesa i anglesa, s a dir, la implantaci destudis mdics higienistes i alienistes (non-restraint). El malalt ja no s una persona rebutjada i socialment intil, sin que, per mitj duna terpia adequada, pot sser reintegrada dins la societat. A ms inclogu la diferenciaci entre les diverses infermetats i el consegent tractament teraputic. Ledifici del Frenoptic, dissenyat per larquitecte August Font, deixeble dElies Rogent, tamb sestructur dins aquest carcter humanista i higienista: jardins per on passejar, sales de jocs i esbarjo, habitacions amb balcons, ... i era dirigit a una classe benestant. A ms, Dolsa i Llorach utilitzaren la fotografia dins els mtodes destudi i diagnosi. El juliol de 1934 el Frenoptic es constitueix en societat civil annima centrant la propietat en la branca directa dels successors de Llus Dola i Ramon i amb domicili a les Corts n. 36 del carrer de lInstitut Frenoptic. Ledifici estava envoltat de conreus on es practicava lagricultura i, des de 1915 fins al 1951, Wilfred Coroleu i Borrs (1877-1951), prestigis metge psiquitric i secretari perpetu de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona, fou el seu director. Coroleu substitu Domnec Mart Juli (1860-1917), president de la Uni Catalanista en diverses ocasions, i de la Societat de Psiquiatria i de Neurologia. El Frenoptic fou capdavanter en laplicaci de la psiquiatria social i la laboroterpia. Segons Bou i Roure, el Frenoptic represent levoluci del model liberal dassistncia. 258 MUNTANER I MARIANO, LLEONARD, (2000), La farmcia contempornia a les Illes Balears, 1891-2000, a La Farmcia a les Illes Balears, BUJOSA, MARCH, MUNTANER, Cooperativa dApotecaris i Collegi farmacutic de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma, p. 112.
257

[114]

lup tasques de geleg a causa de les seves capacitats per trobar aigua, la qual cosa el feu viatjar en diverses ocasions al monestir de Lluc259 a demanda dels frares, tan amics i collaboradors de son pare. Acabada la Guerra, Joan M. es cas amb M. del Pilar Truyols Morell (1/3/1918- 12/11/1963) a qui conegu durant el seu allistament com alferes provisional a Son Servera i a la Colnia de Sant Pere, concretament a la possessi de Morell. Lloren Garcias gaud de cinc nts, dels quals quatre encara viuen: Joan Ll. Garcias i Truyols (1942- , farmacutic); Ferran (1944- , metge); Faust (1946- , teleg); M. ngela (1948- , historiadora); Xavier (1956-1981). Descendent de famlia de terratinents, M. del Pilar mantingu amb Lloren, amb qui compartiren llar al carrer Centro 5, una relaci de respecte i estimaci destacant les diferncies en ls de la llengua. Es conserven al CIPDF invitacions a les comunions dels nts en castell i catal. M. del Pilar mor lany 1963 a causa de lallrgia produda per una injecci. Els descendents que conegueren Lloren el recorden amb molta tendresa per la seva m dreta amb els infants, els quals lacompanyaren en les expedicions cientfiques en moltes ocasions. Cal destacar tamb, de les cartes rebudes dels seus nts, conservades al CIPDF, mentre desenvolupen els seus estudis universitaris fora de lIlla i ja entrats els anys seixanta, lexigncia en ls del mallorqu a la correspondncia. Aquestes cartes es conserven corregides a llapis pel propi Garcias i Font260 detall que accentua les seves dots pedaggiques i la seva assequibilitat a lhora de comunicar-se. Els Garcias i Blanes formaren part de la burgesia mitjana amb propietats agrcoles i amb carrera professional. Garcias i Font gaud duna situaci econmica prou ferma com per poder viatjar, desenvolupar tasques cientfiques altruistes i participar en la beneficncia. De la branca dels Garcias reb la casa de Figueral n. 3, 7 i 11; dels Sureda de Salma, la de Centro n, 5. Les possessions, qualcunes foren heretades per via de la mare dels seus fills, M. ngels Blanes i Blanes, com s el cas de S Hort den Salat. Les terres les dedic a lagricultura i a la ramaderia: Can Blanquer amb mol daigua fariner; Es Claper; Son Boiet, amb camp doliveres; Na Verra; a S Hort den Salat es plant arbre fruital i shi ubica un alzinar natural, aquesta fou heretada a travs de Monserrate Blanes Massanet; Prat Pellicer; Prat den Sart; Can Ros; S Hort den Mesquida o Bellpuig; El Serrau den Malnom; Es Campet; Es Clos Fiol; Can Carbona on es produ cereals i vinya de segona classe; SOlivar; ... totes dins la comarca dArt261. A Capdepera, Garcias compr vora la mar una casa a Es Carregador, zona de pescadors. Lapotecari Pujamunt estigu sempre molt interessat pels problemes de caire social i segurament mantingu amb els seus treballadors una relaci de respecte mutu: el pags fou lamo de la finca i el propietari Garcias i Font, amb qui concretava part de les collites i dels beneficis de la ramaderia per s familiar.

Garcias i Font mantingu una fluida correspondncia amb els pares del Sagrats Cors de Lluc. Lluc fou la base dun grup de botnics entre els quals es troba Garcias i Font qui particip en les expedicions cientfiques per la Serra de Tramuntana des del 1944 al 1969. Garcias havia visitat el santuari molt abans, hi ha documentades visites religioses i cursos densenyana (1919). 260 CIPDF, Correspondncia. 261 Escriptures de compra venda de M. ngela Garcias i Truyols.
259

[115]

En relaci amb la salut de Garcias tamb trobam prou informaci al CIPDF i aix trobam, a partir dels anys cinquanta: que va patir dolor al peu i genoll esquerre, especficament en lintercanvi de correu mantingut amb Jeroni Orell i com a causa de la absncia de Garcias a les excursions cientfiques que sorganitzaren en aquella poca per la Serra de Tramuntana. Lany 1961, quan Garcias t setanta sis anys, Joan Alzina li recepta els medicaments segents: Iode, (serveix per regular l hipotirodisme); Cardiazol, (es feia servir per a la pressi arterial alta) i hipotensors. Entre les seves grans amistats locals tamb cal destacar la presncia de Jeroni Orell, a partir del 1945 fins al final de la seva vida. Segons la correspondncia del CIPDF Garcias fou testimoni de la seva boda i collaborador botnic. Ja hem esmentat els llaos qu mantingu amb Joan Alzina des de la seva adolescncia; amb Emili Darder i Bartomeu Darder Perics; amb Dolors Mas Tay, infermera de lInstitut Frenoptic, la qual mantingu contacte amb Garcias fins a la seva mort. Pel que fa a la seva vida social a Art, de la qual ens queda informaci oral i documental, respecte de les activitats culturals en les que particip cal anomenar Josep Sureda i Blanes, Rafel Blanes i Blanes (1876-1953), el pare francisc Rafel Ginard Bau, Andreu Ferrer el mestre sagrist, el prevere Lloren Lliteras, Jaume Sancho, apotecari a la vila i Joan Alzamora, el carter de la vila, (...) La presncia dels Blanes entre les amistats de Lloren Garcias no fou tan sols collaborativa, si no tamb familiar i per tant proteccionista, com hem vist pel que fa a les tasques benfiques i quant a la seva ideologia poltica. Segons els descendents del nostre illustre personatge, Garcias fou nexe duni entre els habitants dArt que divergien en interessos ideolgics i des de les conegudes vetllades que es celebraven a Can Pujamunt262. No hem doblidar que Garcias fou un ferm defensor de la llengua autctona durant tota la seva vida amb un contundent discurs que va sostenir activament. Entre altres coses despatx a lapotecaria, dirig el Sindicat Agrcola Catlic, particip al directori mascul de les Josefines de Sant Josep, lluit per aplicar les noves lleis densenyament i particip al Museu Regional activament. Tota aquesta activitat social esdevingu, naturalment, en neutralitat ideolgica, sent, en poques de crisi poltica, posici ambigua i perillosa per a ell mateix, malgrat tot va desfruitar duna llarga i productiva vida. Conclusions. Laportaci cientfica de Lloren Garcias i Font (Art, 1885-Art, 1975) es troba inserida dins el desenvolupament sociocultural de la seva poca: el modernisme (18851920). La defensa de ls del catal, tant per combatre lanalfabetisme com en vies de normalitzar-lo dins lunivers cientfic; la integraci de la filosofia neotomista que permet el desenvolupament cientfic mantenint la fe cristiana; i una base ideolgica regionalista, conflueixen en la seva persona en molcules actives.

262

CIPDF, Correspondncia 1237 amb Miquel Ferr, 1915.

[116]

El modernismo constitua una protesta contra las promesas incumplidas y contra las esperanzas defraudadas, per tambin un testimonio de la seriedad con la que se trataban las promesas y las esperanzas.263 Garcias forma part duna segona generaci de formaci universitria barcelonina, la qui assenta les bases del coneixement com a meta collectiva de realitzaci econmicosocial i que es concreta en la investigaci, en la publicaci destudis cientfics i en la fundaci de plataformes on lempremta histrica esdev cada cop ms propera. La vitrina des don lapotecari Pujamunt despatxa s comarcal: lemplaament on suneixen la culturalitat i el culturalisme. El primer terme engloba les tradicions prpies dun poble i com a valor universal didentificaci, poden variar les formes per no els continguts; el segon culturalisme inclou els coneixements cientfics, artstics i literaris que t una persona, lull de la cmera des de la que comprn el mn. s dambds conceptes que Garcias i Font aprofundeix en la reafirmaci de la seva identitat individual, quan la memria participa dun procs de conscienciaci de la percepci sensible de la realitat que respon al coneixement dels misteris de la vida. Aquesta explicaci presenta el ttol del captol Lapotecari Pujamunt (Art, 1885- 1975), un ciutad de la part forana. Educat en lobservaci i en lexploraci de la natura desenvolup una personalitat que segons els seus companys res no t desquiu264 i allunyada de legocentrisme estret265. Els coneixements de Garcias i Font sinclouen dins la representaci llevantina de la Histria Natural. A nivell personal impressiona la fortalesa i laferrament a la vida del que pogu gaudir duna manera natural, ats que foren molts els desapareguts al seu entorn, joves i dones de la famlia. A ms, les vicissituds poltiques que visqu aquesta generaci situen Lloren Garcias, a partir de 1939, dins dun espai on la temporalitat marca lexili interior; lapotecari arrib a publicar en llengua castellana. En relaci a la defensa del mallorqu com a llengua vernacla ens queda clar qu lentengu dins de lestructura del desenvolupament de la cultura autctona i de laven social. La tasca dhaver catalogat lInventari del Patrimoni Documental Familiar grcies al patrocini de la Conselleria dInnovaci, Interior i Justcia del Govern de les Illes Balears ha estat la tarima des don sha iniciat i desenvolupat aquest treball. La diversa i variada correspondncia que mantingu lapotecari Pujamunt amb diferents membres del mn intellectual de lpoca i la modernitat dels temes pels que estigu interessat demostren sser caracterstiques prpies duna personalitat infatigable, sociable i pedaggica. Aquest darrer carcter no esdev visible a linventari ja que no es conserven

BAUMAN ZyGMUNT, (1997), La posmodernidad y sus descontentos, Ediciones Akal, Madrid, col. Cuestiones de Antagonismo.. 264 BORJA MOLL, FRANCESC de, DICCIONARI CATAL-VALENCI-BALEAR, Eno Form, Barcelona 1969, Tom V, p. 483-484. ESQUIU, -IVA. ADJ. // 1. Esquerp, refractari al tracte () // 2. ant. Aspre, repelenc, desagradable () // 3. especialment, a) Aspre de so, estrident () b) Aspre de trnsit, poc accessible, escabrs () // 4. Previsor, que est alerta per no deixar-se enganyar o sorprendre () // 5. Fer esquiu un objecte: fer-lo desaparixer, apoderar-sen. 265 SUREDA I BLANES, JOSEP i de BOLS, ORIOL, (1978).
263

[117]

les cartes escrites per ell mateix, per ha estat documentat a travs de fonts orals, tant de vens, com de companys cientfics i/o la prpia famlia; i grcies a laccessibilitat dels particulars que conserven manuscrits del personatge, els quals ens verifiquen aquest tret. Senzill en lexplicaci, els escrits de Garcias i Font destaquen per la seva claredat i ordre didees a lhora de manifestar la seva opini. Tamb referir-me a les dues etapes de menys afluncia de correspondncia, com fou del 1935 al 1942 i del 1968 fins a la seva mort. Publicacions i Conferncies/Excursions Cientfiques . Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural Una Excursi dArt a les Coves, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1904, vol. 4, nm. 8-9, p. 116-119. Plantes dels voltants dArt y Capdepera (Mallorca), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1905, 5, nm. 3-4, p. 40-43. Nota sobre la pirita y limonita dArt (Mallorca), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), 1905, Vol. 5, nm 9, p. 152. Novas, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), 1906, Vol. 6, nm 1-2, p. 31-32. Insectes de Mallorca, (Art i Capdepera), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1907, 54-58. Contribuci a la Flora Balear II. Plantes dels voltants dArt y Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1907, 16-19. Nota bibliogrfica, Vol. 7, N. 2-3, febrer y mar 1907, p. 36. Nota bibliogrfica, Vol. 7, N. 4, abril 1907, p. 45-47. Contribuci a la Flora Balear III. Plantes dels voltants dArt y Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1908, 57-60. Un cas danomalia vegetal, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1910, 10, nm. 2, p.19. Un crustaci cego de la Cova dels Hams (Mallorca), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1911, vol 11, nm. 5, p. 66-67. Contribuci a la Flora Balear IV. Plantes dels voltants dArt i Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1917, 112-120. Algunes algues de Mallorca (Badia de Palma), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1919, 100-102. Contribuci a la Flora Balear V. Plantes dels voltants dArt i Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1919, 110-117. Contribuci a la Flora Balear VIII: Lluc-Torrent de Pareys. (Mallorca), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1922, 157-158. Contribuci a la Flora Balear VI. Plantes dels voltants dArt i Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Palams, 1923, 91-103. (Estampa de Llorens Castell).

[118]

Contribuci a la Flora Balear: Lluc-Torrent de Pareys, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1937, X, p. 53-58. Contribuci a la Flora Balear IX. Addicions i correccions, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 1949, vol. 37, p. 53-58. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB): La etnologa balear y el Rdo. Padre Navs, Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 1952, S. J. 5-6. Himenpteros de Art (Mallorca), Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 1953, 7-10 (Fasc.1). El Alium A. Bolosii Palau Ferrer, en Mallorca?, Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 1954, fasc. 1, 2, 3, 4, pp. 5-7. Notas zoolgicas, Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 1954, fasc. 1, 2, 3, 4, pp. 8-11. D. Pedro C. Palau y Ferrer. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears. Palma de Mallorca, 2 (1,2,3,4): 11-13. Nueva contribucin al conocimiento de la flora balear, Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 1956, tomo II, fasc. 1, 2, 3, 4, pp. 71-77. Himenpteros de Art (Mallorca), Boletn de la Sociedad de Historia Natural de Baleares, Palma, Mallorca, fascculo 1, ao 1953, pp. 7-10. Institut Botnic de Barcelona. Nueva contribucin al estudio de la Flora balear. Adiciones y correcciones, Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, 1953, vol. III, fasc. III, n. 25, pp. 359-366. Sobre Digitalis de Baleares, Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, 1958, vol. 5, fasc. III, n. 36, pp. 873-877. Contribuci al coneixement de la flora de Mallorca, Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, 1968, vol. 7, pp. 495-498. In memoriam doctoris P. Font Quer. Els Limonium de la pennsula dArt (Mallorca), Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, 1974, vol. 9, n. 4, pp. 61-67. Llevant (19161931). Signatures i pseudnim: Temes poltic culturals: Ll.G. / Ll. Garcias / Ll. Garcias Font. Temes agrcoles: Binialgorfa, Joan/ Pags (Nota agrcola)/ De Serrallonga, Joan > 1928 Animals tils a lagricultura. Leri, Joan de Binialgorfa, n. 1, 31 de desembre de 1916. La Biblioteca Circulant, Ll. Garcias, n. 2, 14 de gener de 1917.

[119]

Animals tils a lagricultura. El Calapet, Joan de Binialgorfa, n. 3, 27 de gener de 1917. Plagues de camp, Joan de Binialgorfa, n. 6, 10 de mar de 1917. Construccions Escolars. Histria, Ll. G., n. 7, 24 de mar de 1917. De Urbanisaci, Ll. G., n. 9, 21 dabril de 1917. Llei de protecci a les industries, Ll. G., n. 11, 19 de maig de1917. Conferncia I, Ll. G., n. 12, Art, 2 de juny de 1917. Conferncia: continuaci, Ll. G., n. 13, Art, 16 de juny de 1917. Conferncia. Acabament, Ll. G., n. 14, Art, 30 de juny de 1917. Les rates pinyades, Joan de Binialgorfa, n. 21, 16 doctubre de1917. Nota agrcola, Pags, n. 27, 13 de gener de 1918. Les formigues i el pug, Juan de Binialgolfa, n. 32, 3 de mar de 1918. Conferncia, Garcias, n. 32, 3 de mar de 1918. Ls dels adobs minerals s renumerador?, Pags, n. 40, 23 de maig de 1918. Nota agrcola, Pags, n. 44, 3 de juliol de 1918. Avicultura, Pags, n. 46, 23 juliol de 1918. La questi sanitria, Ll. G., n. 52, 23 de setembre de 1918. Aquests ciutadans, Ll. G., n. 54, 18 doctubre de 1918. De lenquesta, opini de don Lloren Garcias, n. 65, 20 de mar de 1919. La junta de subsistncies, Pags, n. 67, 28 dabril de 1919. Dues paraules a lamo de sa Clasta, Pags, n. 69, 26 de maig de 1919. Dileg Amo de la Clasta i Pags, n. 69, 26 de maig de 1919. Contesta a lamo de sa Clasta, Pags, n. 71, 20 de juny de 1919. A lamo de sa Clasta, Pags, n. 72, 5 de juliol de 1919. Moviment agrari, Pags, n. 81, 22 de novembre de 1919. La llet, Ll. G., n.82, 10 de desembre de 1919. Com shan de sembrar els arbres?, Juan de Binialgorfa, n. 86, 15 de febrer de 1920. La sembra dels arbres, Juan de Binialgorfa, n. 88, 31 de mar de 1920. El cuc dels melicotons, Juan de Binialgorfa, n. 92, 31 de maig de 1920. El darrer concurs del bestiar, Juan de Binialgorfa, n. 93, 15 de juny de 1920. Quant vendr la pau?, Ll. G., n. 94, 30 de juny de 1920. De la mancomunitat, Pags, n. 95, 15 de juliol de 1920. Russia Bolxevista, Ll. G., n. 96, 31 de juliol de 1920. No passa res, Ll. G., n. 98, 31 dagost de 1920. Els caragols, Juan de Binialgorfa, n. 100, 30 de setembre de 1920. Oi, Ll. Garcias, n. 102, 15 de novembre de 1920. Germinaci de la patata, Juan de Binialgorfa, n. 106, 30 de gener de 1921. Insectes perjudicials a lagricultura. El corc del psol, Juan de Binialgorfa, n. 109, 15 de mar de 1921. Insectes perjudicials a lagricultura. El corc del psol, Juan de Binialgorfa, n. 110, 31 de mar de 1921. De geologa. Estudi dels nostres terrenos, Ll. Garcias, n. 112, 30 dabril de 1921. Optimisme i Perseverancia, Lloren Garcias Font, n. 113, 16 de juny de 1921.

[120]

Notes agrcolas, Juan de Binialgorfa, n. 128, 31 de desembre de 1921. La derrera reuni de batles, Ll. G., n. 129, 7 de gener de 1922. El cultiu de la patata, Juan de Binialgorfa, n. 130, 14 de gener de 1922. DE BIBLIOGRAFIA, Nota preliminar sobre la tectnica de la regi de Art, por Bartolome Darder i Perics, Lloren Garcias, n. 135, 18 de febrer de 1922. Renovaci. Els pressuposts dels regionalistes, Lloren Garcias, n. 140, 25 de mar de 1922. Per la creu del terme. Diguem-hi la nostra, n. 148, Ll. Garcias, 20 de maig de 1922. La mosca de lolivera. Conversa de don Arnest Mestres, Ll. Garcias, n. 149, 27 de maig de 1922. La pesca de larengada, Juan de Binialgorfa, n. 153, 24 de juny de 1922. Nota agrcola, Pags, n. 153, 24 de juny de 1922. Nota Agrcola. La mosca de lolivera, Ll. G., n. 154, 1 de juliol de 1922. Nota Agrcola. Lolivera, Ll. G., n. 155, 8 de juliol de 1922. Poltica catalana, Llorens Garcias, n. 157, 22 de juliol de 1922. Nota agrcola, Pags, n. 158, 29 de juliol de 1922. La vida en el mar. Vida vegetal, Ll. Garcias, n. 159, 4 dagost de 1922. Nota Agrcola, Ll. Garcias, n. 166, 23 de setembre de 1922. Ni fer ni deixar fer, Ll. Garcias, n. 169, 14 doctubre de 1922. El consum de fusta, Ll. Garcias, n. 171, 28 doctubre de 1922. IMPORTANT La Caixa Rural del Sindicat Agrcola Catlic de Son Servera, Ll. G., n. 173, 11 de novembre de 1922. Els regionalistes de Mallorca, Ll. G., n. 178, 23 de desembre de 1922. Nota agrcola, Pags, n. 186, 17 de febrer de 1923. Art a fora, Excursions a les Coves dArt, Ll.G., n. 187, 24 de febrer de 1923. Nota agrcola, Pags, n. 192, 31 de mar de 1923. Perqu shan de protegir els aucells, Pags, n. 192, 31 de mar de 1923. El peix i la pesca, Ll. Garcias, n. 203, 23 de juny del 1923. El primer triumf . A un amic de fora, Ll. G., n. 225, 27 doctubre el 1923. Nota Agrcola, Pags, n. 225, 27 doctubre el 1923. Congrs Geolgic Internacional. XIV Sessi a Espanya, Ll. G. F., n. 310, 21 de juny de 1925. El cultiu de blat, Pags, n. 329, 31 doctubre de 1925. IV Congrs Geolgic Internacional, Ll. Garcias Font, n. 354, 10 de juny de 1926. Qu sn les durmilegues?, Joan de Binialgolfa, n. 421, 20 de mar de 1928. Davicultura, Pags, n. 423, 10 dabril de 1928. Excursi Botnica, Ll.G., n. 458, 30 de mar de 1929. El museu dArt, Lloren Garcias Font, n. 459, 10 dabril de 1929. El nostre Museu va envant, Ll. Garcias Font, n. 464, 31 de maig de 1929. Les Coves dArt, Joan de Binialgorfa, n. 473, 10 de setembre 1929. No destruigueu els olivars, Pags, n. 480, 30 de novembre 1929. Lexposici de Barcelona, Ll. G. F., n. 480, 30 de novembre 1929. Decret, Joan de Binialgorfa, n. 484, 20 de gener de 1930.

[121]

Lesporga de lolivera, Joan de Binialgorfa, n. 485, 31 de gener de 1930. Conservem les oliveres, Joan de Binialgorfa, n. 488, 28 de febrer de 1930. Parlem descoles, Ll. G. F., n. 497, 31 de maig de 1930. El problema de les aiges, Ll. G. F., n. 498, 10 de juny de 1930. El problema de les aiges, Ll. G. F., n. 499, 20 de juny de 1930. El problema de les aiges. Carta oberta entre Pedro Morell Oleza i Ll. Garcias Font, n. 510, 10 doctubre de 1930. Conferncies/excursions cientfiques266: Tasques que desenvolup Garcias com a guia o mestre: 1 -Excursions per tota Mallorca: la Serra de Llevant; lAlbufera, Alcdia; La Serra de Tramuntana: Plancie, Puig de Massanella, Puig Major, Puig Roig; excursions a Palma: Arenal i Coll den Rebassa, (...) durant tota la seva vida i juntament amb lequip de cientfics abans esmentat: Pedro Palau Ferrer, Antoni Gamund, Guillem Colom, Jeroni Orell. Tots, a ms desser els representants botnics de Mallorca, actuaren com a guies durant la visita de cientfics estrangers, sobretot a lhora de dirigir-los en les seves excursions i aconsellar-los la ruta. Garcias no dispos sempre de temps lliure, la farmcia absorb gran part del seu temps. Tamb dirig les visites geolgiques. 2 -A ms, tamb fou un dels guies del Museu Regional dArt, obert segons visites concertades, i form part com a testimoni viu de les excavacions arqueolgiques que sefectuaven a la comarca dArt267. Represent les Coves dArt i excursions foravileres dinters geolgic, botnic, cultural, arqueolgic. Art a fora, Excursions a les Coves dArt, Ll.G., n. 187, 24 de febrer de 1923. Entre les activitats ms importants que desenvolup: - 7 de desembre de 1902 s nomenat Soci Numerari de la ICHN i del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Diversos, 1282. - Antonio de Zulueta encarrega a Garcias i Font la conservaci i catalogaci dels exemplars dels armaris del Museu, ICHN, 21 dabril de 1905. - Participa al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, octubre de 1906. Es conserva carnet de congressista. Diversos, 1298. - 07 de febrer de1908, Garcias s adms com a soci de la Societat Arqueolgica Lulliana grcies a Estanislau Aguil. - Participa al Congrs del Govern Municipal, Barcelona del 16 al 19 de desembre de 1909. Es conserva el ttol de congressista. Diversos, 1279. - 21 de gener de 1913 Carta de collaboraci amb el Diccionari de la Llengua Catalana. Signada per Josep Carner i mossn Antoni M. Alcover des de lInstitut de la Llengua Catalana, Barcelona. - Desembre de 1916 funda lAssociaci Minerva i la publicaci Llevant, Art.
266 267

CIPDF, (2010), Correspondncia i Diversos. Aquestes dades les trobem documentades al CIPDF; al llibre dActes del Museu Regional dArt i a diferents publicacions de la Societat Arqueolgica Lulliana i de la Revista artanenca Bellpuig.

[122]

- Conferncia a la Caixa Rural dArt sobre La producci agrcola espanyola, 13 de gener de 1917, a crrec de Garcias i Font. -Mar de 1917, conferncia a lAssociaci Minerva Art Antic per Garcias i Font. - 10 de desembre de 1917, Garcias i Font s nomenat Soci Honorfic de la ICHN, Barcelona. Diversos 1288. - Particip com a ponent al Curs de Perfeccionament per a mestres de Balears cobrint llions de botnica i entomologia. Celebrat a Lluc, Mallorca, lagost de 1919. Diversos 1281. - Al voltant de lany 1920, imparteix conferncies en defensa dels conradors mallorquins al Sindicat Agrcola Catlic de Son Servera. Es conserven apunts on es tracta lexportaci dels porcs grassos i la distribuci dels seus beneficis; o els beneficis de la creaci dun sindicat agrcola. Cal tamb fer referncia al tema de les plagues agrcoles sobre les que tamb es conserven apunts (per a una altra conferncia?)268. - Juliol / Agost de 1920, viatge a Barcelona on visita juntament amb Andreu Ferrer lexposici de lEscola Industrial. - 13 de juny de 1921 Josep Maluquer ofereix a Garcias ser corresponsal del Museu Lenckenberg de Frankfurt, dirigit pel zoleg doctor F. Haas. Garcias mantingu correspondncia amb el doctor Franz Joseph Kribben i amb el doctor Otto Rebmann. Correspondncia 336. - 09 de gener de 1923 Donaci bibliogrfica de Garcias i Font a la biblioteca del Seminario Conciliar de Mallorca, Palma. Diversos 1289. - Guia a la zona de Llevant el juny de 1926, juntament amb Josep Sureda i Blanes, de lExcursi a Mallorca organitzada pel XIV Congrs Geolgic Internacional, amb la participaci de Bartomeu Darder i de Fallot269. - El novembre de 1929 visita lExposici Internacional de Barcelona que constitu un gran esdeveniment a nivell cultural, urbanstic i arquitectnic270. - Organitza l Exposici de Propaganda dHigiene Social a Art i un cicle de conferncies en torn del tema amb Emili Darder, octubre de 1930. - Agost de 1931 nomenat, segons carta dEmili Darder, delegat a Art de lAssociaci per a la Cultura de Mallorca. Diversos 1291. - Entre 1937 i 1938, realitza excursions per Catalunya amb les infermeres Lola Mas i Maria Casajuana. Destaca la visita a la vila de Plegamans. - Labril de 1948 efectua una excursi botnica amb Pere C. Palau Ferrer a Cabrera. - 1954 Garcias collabora en lexposici botnica organitzada per la Societat dHistria Natural de Balears. Joan Bauz. - 1955 participaci de Garcias en una exposici, cedint plantes del seu herbari per demanda de Jeroni Orell. - 10 doctubre de 1956, la SHNB anuncia lelecci de Garcias i Font com a part del jurat dels Premios Ciudad de Palma. Bartolom Darder Perics.
CIPDF, (2010), Diversos. DD.AA., (1978), Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, Apotecari dArt, (18 de mar de 1976), p. 27. 270 Informaci familiar.
268 269

[123]

- Lany 1956 Gabriel Alomar envia petici a Garcias per a la seva participaci al cicle de conferncies celebrat al Cercle de Belles Arts de Ciutat i organitzat pel Grupo de Amigos de los Jardines (Correspondncia, 544). - Abril de 1957, Garcias participa, per demanda de Joan Bauz, amb espcies botniques i material quaternari a lExposici botnica de la Setmana Balear de les Cincies Naturals. Bauz tamb parla del seu inters en la construcci dun Museu de les Cincies Naturals. - Acull les visites del grup dexcursionistes de Fomento del Turismo, dirigit per Gabriel Font, al Museu Regional dArt entre els anys 1962 i 1964. - Lany 1964 dins els cursos de Guies-Intrpids sorganitza una visita al Museu dArt a petici de Josep Quint Zaforteza. Fou soci de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural, de la Sociedad de Histria Natural de Baleares, de la Sociedad Espaola de Historia de la Farmacia i de la Sociedad Espaola de Ornitologa. Reb les segents subscripcions: Serra dOr, Revista del Monestir de Montserrat; El Heraldo de Cristo, Revista Lluc, Revista Farmacognosia. Bibliografia, Arxius i Revistes. (2010), La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i cincies, IEC i El Gall Editor, Edici Facsmil, cinc volums, Palma. ALCOVER, ANTONI M. I MOLL, FRANCESC DE B. (1968), Diccionari CatalValenci-Balear, Editorial Moll, Palma, p. XXXVI. ALCOVER, ANTONI M., (2003), Lletra de Convit, Editorial Moll, Palma. Segons la tercera edici impresa lany 1902. AMORS, LUIS R, El ajuar funerario de la cueva de Son Jaumell en el Museo Regional de Art, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, Revista de Historia, Arqueologia y Lulismo, anys 1947-1952, pp. 421-423. AMORS, LUIS R,, Els Bronzes de la Cultura dels Talaiots en el Museu Regional dArt, Bollet de la Societat Arqueolgica Luliana, Revista dEstudis Histrics, anys 1930-1931, pp. 516-522. ARTIGUES, CATALINA I MUOZ, ANTONI, Revisi de la collecci daus del Museu regional dArt, V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, Ponncies i Resum, SHNB, Grfiques Mallorca, 2008, pp. 420-421. AULET I AMELA, JAUME, (1989), Josep Carner i els origens del noucentisme, Universitat Autnoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Tesi en Xarxa. BALCELLS, ALBERT I PUJOL, ENRIC, (2002), Histria de lInstitut dEstudis Catalans (1907-1942), IEC i Editorial Afers, Barcelona, volum I. BASTARDAS, MARIA CRISTINA; SCHMID, BEATRICE (2006) . La Nostra Reyna i la Nostra Mare: la llengua catalana en els discursos inaugurals del Primer Congrs. Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Revista dEstudis Balerics. Nm.82-83. Pg. 67-77. BOU I ROURE, LLUS M., (2007), El Frenoptic de les Corts: histria dun centre de salut mental, Ajuntament de Barcelona, Districte de les Corts i Arxiu Municipal, Barcelona.

[124]

BUJOSA, FRANCESC I MARCH, JOAN, (2006), Els llibres cientfics de la Biblioteca Balear, a Actes de la VIII trobada dHistoria de la Cincia i de la Tcnica, Societat Catalana dHistria de la Cincia i de la Tcnica, celebrada del 18 al 21 de novembre de 2004 a Mallorca, IEC, Barcelona. CAMARASA, JOSEP M., (1995), Josep Maluquer i Nicolau (1883-1960. La gesti empresarial en la cincia, la gesti cientfica en lempresa, a Cincia i Tcnica als Pasos Catalans: una aproximacin biogrfica, Fundaci Catalana per a la recerca, Barcelona, 1995, p. 1215. CAMARASA, JOSEP M., (2000), Cent anys de passi per la Natura. Una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural 1899-1999, ICHN, Barcelona. CANTARELLAS CAMPS, CATALINA, (2006), Bartomeu Ferr i Perell (18431924), a La Societat Arqueolgica Lulliana. Una illusi que perdura (18802006), Societat Arqueolgica Lulliana, Amadip-Esment, Palma, volum II, p. 13-29. CARRERES, PERE, (2001), Ideari i potica de Josep Maria Capdevila, Universitat Autnoma de Barcelona, Tesi en Xarxa. COLOM, HUMBERT, El Museo de Art conserva los vestigios de las ms antiguas culturas de Mallorca, Diario de Mallorca, 22 de mayo de 1981, p. 16, Local. COMPANy MATES, ARNAU, (2008), Emili Darder Cnaves. El darrer batlle republic de Palma, Ajuntament de Palma, Aquilles Editorial, Palma, Biografies Mallorquines 21. DD.AA. (2001), El moviment associatiu a les Illes Balears, IEB, Documenta Balear, Palma. DD.AA. (2006), Histria de la Cincia a les Illes Balears. La Illustraci, Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci, Govern de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma. DD.AA., (1978), Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, Apotecari dArt, (18 de mar de 1976), Collegi dApotecaris de Palma, Grfiques Miramar, Palma. DD.AA., (1994), Cultura i comproms poltic a la Mallorca contempornia. Els intellectuals a lmbit cultural catal, Fundaci Emili Darder, Palma, 1994, Coneixements, realitats i perspectives 2. DD.AA., (1996), Centre Excursionista de Catalunya. 120 anys dhistria (1876-1996), Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. DD.AA., (2003), Josep Sureda i Blanes. Antologia cientfica, Govern de les Illes Balears, Conselleria dInnovaci i Energia i Lleonard Muntaner, Palma, La Cincia a les Illes Balears 3. DD.AA., (2000), La Farmcia a les Illes Balears, BUJOSA, MARCH, MUNTANER, Cooperativa dApotecaris i Collegi farmacutic de les Illes Balears, Lleonard Muntaner Editor, Palma. DD.AA., (2005), Algunas noticias histricas y biogrficas sobre la farmacia en Baleares, Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears, Palma. DD.AA., (2006), La Societat Arqueolgica Lulliana. Una illusi que perdura (18802006), Societat Arqueolgica Lulliana, Amadip-Esment, Palma, volum II.

[125]

DD.AA., (2009), Seminari destudis histrics 2009: Pere Joan Campins, bisbe de Mallorca (1859-1915), Societat Arqueolgica Lulliana, Palma. DD.AA., (2007), Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges esttics del seu temps, UIB i Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, Biblioteca Abad Oliva 278. DD.AA., (1996), Centre Excursionista de Catalunya 120 anys dhistria (1876-1996), Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. DD.AA., (2001) Diccionario historico de la Companya de Jess, Universidad Pontificia de Comillas, Madrid, p. 667. DD.AA., (2005), Leclipsi total de sol a la Mallorca de 1905, Amengual, Pons i March eds., Grfiques Mallorca, Palma. Conferncies de les Jornades de Commemoraci i Estudi, 9 i 10 de setembre de 2005. DD.AA., (2006), Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Institut dEstudis Balears, Palma. DAZ ANDREU I RAMREZ SNCHEZ, (2001), La Comisaria General de Excavaciones Arqueolgicas. La administracin del patrimonio arqueologico en Espaa durante la primera etapa de la dictadura franquista, Complutum, ISSN 1131-6993, N. 12, p. 325-344. FERRER GINARD, ANDREU, (2002), Etologia de Menorca o ses costums i preocupacions que es conserven en aquesta illa, Ed. Collectiu Folklric de Ciutadella, Consell Insular de Menorca, Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, Ciutadella, Quaderns de Folklore n. 70. FERRER, MIQUEL, (1977), De la fundacin de la Lliga Regionalista a la Primera Guerra Mundial (1901-1918), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, Collecci Episodis de la Histria. FONT I OBRADOR, BARTOMEU, (1987), De lapotecaria histrica mallorquina (Miscellnia documental), Collegi Oficial de Farmacutics de Balears, Palma. FONT MARTORELL, GABRIEL, 50 excursiones a pie por la isla de Mallorca, Fomento de Turismo de Mallorca, Inca, 2008. FORNS, JOAN J. I PONS, GUILLEM X., (2007), Anlisi histrica dels 50 volums del Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, volum 50, Palma de Mallorca, p. 133. FULLANA PUIGSERVER, PERE, (1994), El moviment catlic a Mallorca (18751912), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1994, Biblioteca Abad Oliva 134. FULLANA, PERE, (1990), Catolicisme social a Mallorca (1877-1902), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, Scripta et Documenta 38. FULLANA, PERE, (2009), El P. Rafel Ginard: una vida malmesa entre el lacisme, la guerra i la dictadura, Papers de Cal Pare Ginard, Produccions Estelroig i Collectiu Teranyines, Sant Joan. FUSTER, GABRIEL, (1966), Histria de Manacor, Tall. Impr. Fullana, Manacor, Balearia.

[126]

GAFIM (Fuster Mayans, Gabriel, 1913-1977), Uno de los mejores museos de Mallorca. El Museo Regional de Art, Baleares, 2 de marzo de 1957. GARCIAS I FONT, LLOREN, (1974), Els Limonium de la pennsula dArt (Mallorca), Collectanea Botnica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, vol. 9, n. 4, pp. 61-67. GIL AMBRONA, ANTONI (1993), Antoni Aulestia i Pijoan, Compromiso catalanista e historia: una trayectoria de difcil equilibrio, Manuscrits, n. 11, gener 1993, p. 259-279. GILI I PONS, (1999), Lloren Lliteras, ecnom i historiador dArt, Parrquia de la Transfiguraci del Senyor dArt, Grfiques SIBA, Santa Margalida. GONZLEZ-AGPITO, JOSEP (2002). Tradici i renovaci pedaggica 18981939, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. GONZLEZ y ORERO, (2007), Departamento de Microbiologa, Facultad de Medicina, Universidad Complutense de Madrid, Revista Espaola de Quimioterapia, Prous Science, S.A.- Sociedad Espaola de Quimioterapia, diciembre 2007, vol. 20, n. 4, p. 447. GRAA I ZAPATA, ISABEL, (1995), Lacci pancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. IBEZ CORTINA, NEUS, (2003), Dos documents indits de Pius Font i Quer sobre el projecte de Flora Hispnica, Collectanea Botnica, 26, CSIC, Institut Botnic de Barcelona, p. 163-180. JIMNEZ, EDUARDO, Los guerreros de bronce continuaran en el Museo de Art, Diario de Mallorca, 12 de mayo de 1982. JURADO, JESS R., Una vida entregada a la ciencia, Diario de Baleares, Palma, 2 de mayo de 1975. LILLIU, GIOVANNI, Primi scavi del villaggio talaiotico di Ses Paises (Art, Maiorca), Rivista dellIstituto Nazionale dArcheologia e Storia dellArte, IX, 1960, (Missione Archeologica Italina, aprile-maggio 1959), Roma, LErma di Bretschneider, 1960. LLAD I ROTGER, FRANCESC, (2009), El pont de la mar blava. Vida i obra de Miquel Ferr, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 34. LLAD y FERRAGUT, JAIME (1964), Catlogo de la seccin histrica del arxivo municipal de Art, Imp. SS. Corazones, Palma. LLORENS, BIBILONI I VICENS, (2001), Pla de recuperaci de Limonium majoricum Pignatti (Plumbaginaceae), Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Binissalem, Quaderns de Natura 8. LLULL ESTADES, El Sr. Garcias Font es todo un botnico, Baleares, 9 de enero de 1951, Diganos usted algo. MARCH NOGUERA, JOAN (2001), Mossn Alcover i el mn de la cincia. La creaci del llenguatge cientfic catal modern, Lleonard Muntaner Editor, Palma. MARCH NOGUERA, JOAN, (2008), Bartomeu Darder un home del seu temps a Bartomeu Darder i Perics geleg i mestre, Govern de les Illes Balears, Con-

[127]

selleria dEconomia, Hisenda i Innovaci, Palma, La Cincia a les Illes Balears, 6. MASCAR PASARIUS, El Museu Regional dArt, Baleares, Especial Mallorca paso a paso, domingo 14 de febrero de 1982, p. 19 MASCAR PASARIUS, Un modlico centro de activa formacin cultural del pueblo, Baleares, 28 de febrero de 1968, Ultima pgina. MASSOT I MUNTANER, JOSEP (2003), Esglsia i societat a la Catalunya contempornia, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, Biblioteca Abad Oliva. MASSOT I MUNTANER, JOSEP (2005), Escriptors i erudits contemporanis. Cinquena srie, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. MASSOT I MUNTANER, JOSEP (2006), Escriptors i erudits contemporanis. Sisena srie, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. MASSOT I MUNTANER, JOSEP (2010), Escriptors i erudits contemporanis. Novena srie, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. MASSOT I MUNTANER, JOSEP, (1973), La Societat dAmics del Pas. Jaume Pujol i el catal de Mallorca, Institut dEstudis Hellnics, Dept. Filologia Catalana, Editorial Ariel. MIR, GREGORI, (1990), El mallorquinisme poltic (1840-1936), Editorial Moll, Mallorca, 1990, volum II. MOLINS, ROSSELL I CONESA, (2007), Caracteritzaci i adequaci per a la consulta de lherbari personal de Lloren Garcias i Font dipositat a la SHNB, al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, volum 50, Palma de Mallorca, p. 104 i 107. ORELL JAQUOTOT, JERONI (1988), Herbaris Balearics, Instituci Catalana dHistria Natural, Barcelona, mes dabril. ORFILA, MARGARITA I MARTNEZ, M. ISABEL, (2008), Cristbal Veny Meli (Porreras 1925-Palma de Mallorca 2007. In Memoriam, Trabajos de Prehistoria, 65, n. 1, enero-junio, p.7-11. PALAU FERRER, PEDRO, (1954 ), Nuevas estirpes para la Flora de Baleares, Anales del Jardn Botnico de Madrid, vol. 11, n. 2, p. 497-519. PASCUAL GONZALEZ, BARTOLOM, Art exhuma su viejo folklore, Correo de Mallorca, domingo 1 de febrero de 1948. PELEZ, MANUEL J.; ZAMBRANA MORAL, PATRICIA (2007). Ms Noticias sobre la Depuracin Poltica Universitaria de Catedrticos de Derecho en Espaa (1936-1943). En: Revista de estudios histrico-jurdicos, 29, p. 465480. PEARRUBIA, ISABEL, (1991), Els partist poltics davant el caciquisme i la qesti nacional a Mallorca (1917-1923), Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, Biblioteca Abad Oliba 105. PEREA, MARIA PILAR, (2006), El centenari del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Biblioteca de Catalunya, Barcelona. PICAZO, GARRIDO, ALZAMORA, (2007), Art 1931-1939, El Tall Editorial, Palma, El Tall del temps 43.

[128]

PICAZO, GINARD, TOUS, (1991), 100 anys deducaci a Art, Ajuntament dArt, Grfiques Miramar, Mallorca. PIGNATTI, SANDRO, (1955), Studio sulla flora e vegetazione dell isola di Mallorca (Baleari), I Limonium della flora balearica, Arch. Bot. 31, 16-52, Forli. PONS, DAMI, (2007), Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges esttics del seu temps, UIB i Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, Biblioteca Abad Oliva 278. PONS, G.X. I VICENS, D., (2004), La Societat dHistria Natural de les Balears (1954-2004): cinquanta anys de passi per la natura, In: Pons, G.X. (edit), Llibre de ponncies i resums de les IV Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears, Palma. R.D., El Museo Regional de Art est considerado como uno de los mejores del Archipilago, Ciudad, Semanario de Informacin, Inca, 29 de agosto de 1959. REVISTA BELLPUIG, diversos articles sobre la fundaci del Museu Regional dArt: http://ibdigital.uib.es RIPOLL, LUIS, Art su comarca y su museo, Destino, Mediodia y medianoche, dimecres 7 de novembre de 1959. ROLDN GUERRERO, RAFAEL, (1975), Diccionario biogrfico y bibliogrfico de autores farmacuticos espaoles, Imprenta del P.H.O.E., Madrid. Rondaies Mallorquines den Jordi des Rac. ROSSELL BORDOy, GUILLERMO, Los materiales de la cueva del Trispolet (Art, Mallorca), Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, Revista de Historia, Arqueologia y Lulismo, anys 1953-1960, p. 391-402. ROSSELL BORDOy, G., (1998), Rafael Ysasi. Palma de antao, Jos J. de Olaeta Editor, Palma. ROSSELL BOVER, PERE, (1999), Els camins de la can: vida i obra del P. Rafel Ginard Bau, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 11. SAEZ ISERN (1985-1987), Congregaciones religiosas dedicadas a la enseanza en Mallorca (1794-1915), Mayurqa 21, Annals de Cincies Histriques i Teories de les Arts, UIB., Palma. SAMPIETRO, MARIA J., (2006), Plantes medicinals, destiladors i llibres a les apotecaries de Mallorca (1348-1550), El Tall Editorial, Palma, col. El temps maior 12. SANCHO ORELL, M. BEL, (1984), El mestre Andreu Ferrer i lensenyament a Art (1916-1918), IEB, Palma, Collecci Els nostres Educadors nmero 2. SANTANA MORRO, MANEL, (2002), El forjament de la solidaritat: mutualitats, cooperatives, societats obreres i recreatives a Mallorca 1868-1936, Edicions Cort, Palma. SANTIAGO, Don Lorenzo Garcas Font conservador del Museo Regional de Art, Revista Bellpuig, Voces autorizadas [entrevista], Vol. I, p. 136. 5 de juny de 1961. SASTRE, NICOLS FR., (1993), Cien aos de presencia de la T.O.R. en Espaa, Franciscanos de la T.O.R. Curia Provincial, Mallorca.

[129]

SUAU, BARTOLOM, La ejemplar sociedad de Histria Natural de Baleares, Diario de Mallorca, 1 de febrero de 1968, p. 24. SUREDA I BLANES, JOSEP, (1976), Lloren Garcias, Boletn de la Sociedad de Historia Natural de Baleares, tomo XXI, Palma, Mallorca. TERMES, JOSEP (1987), De la Revoluci de Setembre a la fi de la Guerra civil (1868-1939), Histria de Catalunya [dir. Pierre Vilar], vol VI. Barcelona: Edicions 62. THOMS, JOAN MARIA (1992). Falange, Guerra Civil, franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del Rgim Franquista, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. VALLS, EMILI, (1908), Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona Octubre 1906, Estampa den Joaquim Horta, Mndez Nez 3 y 5. VENy, CRISTFOL, (1968), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca, CSIC, Madrid. VICENS, M. I BIBILONI, G., (2001), Pla de recuperaci de Limonium barceloi Gil & Llorens, Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Mallorca, 2001, Quaderns de Natura 8, pp. 18-19. VIVES RIERA, ANTONI, (2002), Modernitzaci i pervivncia de la vila rural com a subjecte histric durant el segle XX: Les festes de Sant Antoni i el cant de lArgument a la vila dArt a Mallorca, Tesi en Xarxa, Universitat de Barcelona, captol 5. ISASI, RAFAEL, Hallazgos arqueolgicos en Mallorca. Nuevo bronce itlico hallado en Mallorca, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, Revista de Historia, Arqueologia y Lulismo, anys 1939-1943, pp. 248-249. Revistes consultades. Bellpuig. Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, Revista de Historia, Arqueologia y Lulismo. Bollet de la Societat dHistria Natural de Balears. El Heraldo de Cristo. Gaceta de Mallorca. La Nostra Terra revista mensual de literatura, art i cincies. La Veu de Mallorca. Llevant. Quadern Mensual de lAssociaci de la Cultura per Mallorca. Mallorca Agraria. LAmic del Pags. La Aurora. El Felanigense. Entrevistes. Nts de Garcias i Font: Joan Ll., Ferran, Faust i M. ngela Garcias i Truyols. Josefa Blanes de Aymar.

[130]

Andreu Ferrer Artigues. Mossn Antoni Gili. Andreu Muntaner. Concepci Jaquotot Villalonga. Jeroni Orell Jaquotot. Guillem Rossell Bordoy. Pare Ramn Ballester Vives. Miquel Flaquer. Arxius Fotogrfics Nts de Garcias i Font: Joan Ll., Ferran, Faust i M. ngela Garcias i Truyols. Arxiu de Mascar Pasarius. Arxiu Orell Jaquotot. Arxiu Muntaner.

[131]

LLOREN GARCIAS FONT A TRAVS DE LA PREMSA LOCAL

Maria Pilar Garcias Maas

En les primeres dcades del segle XX sobserva una voluntat conscient didentificar una cultura i una llengua a tota Mallorca. En aquest sentit, varen sorgir moltes iniciatives orientades a la instrucci del poble, que partien de persones relacionades amb lEsglsia. La premsa escrita es feu ress daquests moviments i comenaren a sorgir nombroses publicacions a diferents llocs de lilla. A Art, en aquest context, el mestre Andreu Ferrer havia constitut una escola nocturna per a obrers, de signe catlic i mallorquinista, els alumnes de la qual, ja acabat el curs, formaren la societat Minerva lany 1916. Es reunien per llegir, per practicar treballs artesanals, per escoltar conferncies o per integrar una societat coral.271 Daquesta societat va sorgir la publicaci peridica Llevant, el desembre de 1916, subtitulada Quinzenari portaveu de lAssociaci Minerva Defensor dels interessos morals i materials dArt i sa Comarca. El 1920 va canviar el seu subttol a Quinzenari Catlic Mallorqu. Els fundadors foren el mestre Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), el prevere Lloren Lliteras i Lliteras (1893-1973) i lapotecari Lloren Garcias i Font (1885-1975). La seva periodicitat va anar canviant segons lpoca entre setmanari, desenari i quinzenari. La publicaci va desaparixer el 1931 i sarribaren a publicar 513 revistes. Lloren Garcias i Font va participar activament amb lAssociaci Minerva, durant els seus primers anys, i tamb amb el Llevant. Tamb se li han atribut els articles signats amb els pseudnims Joan de Binialgorfa i Pags. En total se li han identificat 38 articles, dels quals 21 els va signar amb el seu nom, 9 com a Joan de Binialgorfa i 8 com a Pags. La gran majoria estan escrits entre 1916 i 1920 (un total de 29 articles), desprs ho feu espordicament, essent els tres darrers lany 1929. La utilitzaci de pseudnims sha dentendre com una opci tendent a facilitar la identificaci del lector amb aquell autor que es refereix a temes que sn del seu inters, per altra banda, permet la utilitzaci de diferents llenguatges i vocabulari, triats especficament per a un pblic determinat.
271 Pearrubia i Marques, Isabel (1918). Els partits politics davant el caciquisme i la qesti nacional a Mallorca (1917-1923) Biblioteca Serra dOr, Publicacions de lAbadia de Montserrat.

[133]

Podrem entendre que quan signa Juan de Binialgorfa normalment es dedica a transmetre de forma didctica, a manera de rondalla, coneixements bsics sobre els beneficis que aporten les diferents espcies en all que avui denominarem equilibri ecolgic, a una secci titulada Els animals tils a lagricultura. Es un dels sers mes ti1s a lagricultura, i te, com tots els animals, un fi a complir en la terra, i es destruir una gran quantitat dinsectes; caragols, llimacs i rates que tant abunden i tanta destrossa fan pels nostres camps. Tenen sa dentadura completa, dents, claus i queixals, formant amb conjunt trenta sis peces bucals. Hi ha dues castes derions; la nostra que viu tamb per les dems parts dEuropa i una que s ms petita, te les orelles mes grosses i viu al sud de Rssia.272 Molt diferents sn els temes tractats quan escriu i firma amb el pseudnim pags. En aquest cas trasllada els seus coneixements al grup que t poder decisori sobre levoluci de la producci agrcola. Aqu s on es fa ms palesa la relaci entre la seva activitat com articulista i el seu inters per la modernitzaci de lagricultura i lmbit on es fa ms clara la relaci amb la temtica dels volums que conformen la seva biblioteca particular, en la que destaca la seva relaci intellectual amb personatges de Catalunya. Es troben publicacions de la Mancomunitat de Catalunya, concretament sn interessants els diferents Textos densenyament postal agrcola, d Escola superior dagricultura i les Publicacions divulgadores dels serveis tcnics dagricultura. Serveis darbres fruiters, dautors de renom al camp de lagricultura del moment com August Matons o Jaume Ravents. Sha sembrat molt, la gent sestima mes cuir que comprar, se veu que no creuen en baixes i molt manco en la tassa posada per qui ignora el nostre mercat, runosa per molts darticles, ja que nosaltres no mos provem de Ciutat sin de Capdepera i els transports son poc costosos. Millor hauria estat que el Sr. Governador hagus demanat els preus i aix hauria obrat en perfecte coneixement de causa.273 Tamb aprofita aquest pseudnim per donar a conixer la seva opini poltica: Mallorca es eminentment agrcola i per lo tant te dret a una representaci en Corts en sa majoria agrcola. Mallorca t dret a una legtima representaci, a una veritable representaci, i la ms genuna s la de la classe agrcola, la ms sencera, la ms lligada amb la tradici i les bones costums, la ms forta i la ms honrada.274 s, sens dubte, als articles sense pseudnim on es mostra com a creador dopini i dna a conixer el projecte poltic en el que creu. Des dels inicis mostra la seva preocupaci pel desenvolupament econmic de la comarca dArt. Basa aquests creixe272 Animals tils a lagricultura. Leri, Juan de Binialgorfa, Llevant, nmero 1, 31 de desembre de 1916 273 Nota Agrcola, Pags, Llevant, 13 de gener de 1918, nmero 27, Any I. 274 Dues paraules a lAmo de Sa Clastra Llevant, 26 de maig de 1919, nmero 69, Any III

[134]

ment en dos pilars fonamentals, el coneixement cientfic per una millora de la producci agrcola i la confiana en els sindicats agrcoles com a eina per a la millora de la producci. Aix, a la conferncia que va dictar davant el Sindicat Agrcola i que va ser posteriorment publicada al Llevant275 estableix les bases pel desenvolupament de la comarca: augmentar tot el possible la producci, consumir productes locals i preparar productes per a lexportaci, tot aix sempre vehiculat a travs del Sindicat Agrcola. Poble dArt: Un dels problemes dactualitat, ntimament lligat amb la nostra agricultura es el dels queviures[...]El Govern, diu un distingit economista, no sap les quantitats daliments, necessaris pel sosteniment de la naci; ja veis id, que s ben trist estar regits per homes que no poden atendre a la primera necessitat de la vida, no esperem res dells, son incapaos, per aix nosaltres, hem de fer el possible per collocarnos dins la independncia que fa els pobles forts, i el primer que hem de fer s desenvolupar lagricultura per poder omplir les nostres sales [..] resumir aquest treball en tres conclusions prctiques. 1. No essent suficient el que se cull a Espanya pel nostro sustent i essent dubtosa la importaci de queviures hem de procurar sembrar molt i be, imitant lo que fan a les nacions adelantades, intensificant el cultiu i estudiant sempre les millores amb la fi de bastar-nos a nosaltres mateixos. 2.Escassejant laigua a lestiu conv que tots vos poseu dacord per fer un just repartiment i salvar la major anyada de reguvol possible, ja que les patates, moniatos, llegums, etc, omplen les sales poden suplir la falta de blat. Aquesta defensa de la producci mxima t com a finalitat lobtenci de la riquesa necessria per tal de portar endavant els projectes de modernitzaci de la comarca, un territori al que veu aplicables diverses idees modernitzadores: laplicaci de plans urbanstic realitzats per tcnics qualificats, la millora de lensenyament amb la creaci descoles o el desenvolupament de projectes a ms petita escala, com seria el de la biblioteca circulant, tamb reflectit al seus articles. En els temps que correm tots els qui se preocupen de la cultura dels pobles demanen contnuament en els governs i corporacions oficials, la seva ajuda per adquirir llibres i fomentar les biblioteques; llibres. es el crit de la cultura, llibres demanen per tota arreu i demanam nosaltres per augmentar la biblioteca circulant, llibres i llibres bons que contenen la saba creadora de les energies que tan els pobles grans.276 A cada moment se presenta en el nostre poble afanys dengrandir-se, es problema de establir terres de ses qui estan a prop de la vila, per fer-hi els edificis necessaris per encobeir ses famlies amb que cada dia augmenta sa nostra poblaci.[...] Sa falta dun pla general, fet amb seny, persona tcnica coneixedora des modo desser des poble, de sa seva tradici i de sa seva nima, com diu tan b en M. Ferra, pla que sigui posat a sa prctica per altres persones que linterpretin i cuidin, ser la causa
275 276

Publicada en tres parts, el mes de juny de 1917. La Biblioteca Circulant Lloren Garcias Font, Llevant 14 de gener de 1917, Any II

[135]

de que ses generacions futures, criticaran sa nostra obra i sindignaran davant el poc gust de la generaci actual277 Amb el pas del temps va completant aquesta tasca en pro del desenvolupament comarcal amb altres tipus de preocupacions que li serveixen per completar i difondre una ideologia ja fora ms elaborada. Fets molt concrets, com el naixement de la Rssia sovitica o les vagues a Catalunya, el fan reflexionar sobre la importncia del que ell denomina esperit cristi: Solsament lesperit cristi, lesperit de caritat pot esser el qui restableixi la pau damunt la terra (Quan vendr la pau)278. En aquells moment pren Anglaterra com a model de superaci dels conflictes socials. All les negociacions empreses pel govern permeten frenar lavan del moviment obrer i sobtenen resultats profitosos pel conjunt de la societat: laugment dels jornals i el creixement de la productivitat. En aquest camp, resulta curis un article (La Rssia bolxevista) en el que ataca directament als socialistes espanyols per haver-se adherit a la Tercera Internacional. La premsa cada dia dona detalls del rgim terrorfic practicat per Lenine i Trosky. Sabem que els soviets imposen terribles privacions. Baix del regim bolxevista, lnica cosa possible es el desordre. No hi ha llum a les ciutats, ni transports, ni queviures; ni cap de les manifestacions normals de la vida. I per si no bastes a convncer-nos lo que els corresponsals de premsa mos conten tenim ara uns testimonis, la valor de los quals es suficient per posar en ridcul lacord dels socialistes espanyols.279 Una tercera poca en la producci articulista de Lloren Garcias Font sinicia en el moment en que sn elegits tres regidors regionalistes a lAjuntament de Palma. Des daquell moment veu factible la realitzaci prctica de les seves idees i Palma es converteix en el mirall per desenvolupar els seus escrits. Especialment interessant resulta el seu recolzament al projecte de pressupost elaborat pels regionalistes ciutadans, en el que es fa confluir la creaci de nous imposts amb la possibilitat de desenvolupar projectes modernitzadors. Petits sn tres regidors per dur a cap lobra de renovellament dun municipi de 90.000 habitants com s la nostra Ciutat de Mallorca, mes,si be s veritat que els obstacles son casi insuperables sha de tenir en conta que les obres humanes estan subjectes a una partida de eventualitats, les quals, unes vegades en contra i altres a favor poden arribar en el perfeccionament. [...]El projecte presentat per les regionalistes es un treball acabat, els seus autors han donat una prova de la seva capacitat per governar i governar a la moderna, en plena llum, per lo qual han fet imprimir el seu treball i lhan entregat en el pblic, per a que pugui jutjar amb coneixement de causa, i deim capacitat de governar perqu els fonaments de tota obra de govern son els pressupostos. Si s bo, dona llibertat en els governants per desenvolupar les seues inicia-

277 278 279

De Urbanisaci Llevant, 21 de mar de 1917, Any I, nmero 9 Quan vendr la pau Lloren Garcias Font, Llevant, 20 de juny de 1920, any IV, nmero 84 La Rssia Bolxevista Lloren Garcias Font, Llevant, 31 de juliol de 1920, Any IV nmero 95

[136]

tives, orientades cap en el be del seus administrats. Si es dolent impossibilita tota acci progressiva.280 Catalunya s el seu altre gran objecte dadmiraci, considera que all es desenvolupen tots els seus ideals pel creixement regional i, a la vegada, es defensen aspectes ideolgics tan emblemtics per ell com el respecte per la llengua prpia. Els catalans que tanta veneraci senten per la llengua prpia, ha dedicat un dia a lany a honorar-la, [...] Mallorca en aquest dia queda muda en un silenci ms descoratjador.281 Sols als seus darrers articles, i sempre referint-se a les Coves dArt, fa qualque petita referncia a la importncia dels viatgers i del coneixement extern de la comarca. En tots els seus escrits no saprecia, ni tan sols sarriba a besllumar la importncia que assolir el turisme en el seu desenvolupament econmic. Per ser uns dels exaltats qui estimadors de lo nostre procurem contrarestar amb bones maneres la campanya difamatria que contra les coves dArt sest fent en el camp del turisme internacional282 A principis de 1920 sobserva una desvinculaci parcial del Llevant. Per una part, 14 dels 17 articles firmats amb pseudnims foren escrits entre 1917 i 1919, mentre que noms 3 apareixen espordicament durant la dcada dels anys 20. Per una altra part, a partir de 1920 quan es deixa de publicar lanunci de la farmcia que regentava i que havia aparegut a la darrera pgina del Llevant, des del seu primer nmero, amb els segents termes: <<Farmacia de Lloren Garcias. Oberta tota a totes hores de la nit. Vins i aixerops medicinals. Aixerops de cucs del Doctor Morey preparat amb herba cuquera dArt. Plasseta des Marxando>>. A partir de les hores lespai rest lliure, tot i lexplcit reclam <<Disponible per publicitat>>. Aquests fets pareixen relacionar-se amb laparici duna nova publicaci titulada Lamic del pags. La seva existncia es coneix a travs duna referncia apareguda en una publicaci de 1933 dedicada a un aplec de premsa catalana283. Segons aquest treball, es tractava duna revista mensual, publicada per primera vegada el gener de 1920. Literalment es diu que s <<lorgue del Sindicat Agrcola dArt, com pot suposar-se, tractava dassumptes pertanyents a lagricultura, i en Lloren Garcia Font fou el seu director>>. Tamb el Llevant es fa ress daquesta nova publicaci:

280 Renovaci. El pressupost dels regionalistes Lloren Garcias Font, Llevant, 25 de mar de 1922, Any VI , nmero 140 281 Diada de la nostra llengua Lloren Garcias Font, Llevant, 7 de gener de 1922, Any V, nmero 129. 282 Les Coves dArt Joan de Binialgorfa, Llevant, 9 doctubre de 1929, Any XIII, nmero 473. 283 Bibliografia catalana: premsa / materials aplegats per Joan Givanel i Mas, vol. 1, Institut dEstudis Catalans. Publicacions vinculades. Edit. Instituci Patxot, Barcelona ,1931

[137]

NOU CONFRARE En aquesta poblaci sha comenat a publicar un nou peridic LAmic Pags Bollet dels Sindicats Catlics dArt, Capdepera i Sn Servera.284 Daquesta publicaci, de moment, noms sha localitzat el primer nmero i el vuit dagost de 1920. El seu ttol complet s Lamic del pags. Botllet dels Sindicats agrcoles Catlics dArt, Son Servera i Capdepera, i el mes dagost tenia ja 70 subscriptors, consta de 4 pgines i cap dels seus escrits est firmat. BELLPUIG Lloren Garcias Font desprs de la Guerra Civil La revista Bellpuig va nixer ja durant la dictadura franquista i, perdura encara, com a una de les revistes locals dArt. Res daquesta tasca periodstica es reflecteix a la revista Bellpuig, que es proclamava successora del Llevant. Lloren Garcias Font tenia la consideraci ja dun vell venerable que mantenia continues tertlies a la seva apotecaria sobre els ms diversos temes cientfics. Reunidos estbamos, en la farmacia de D. Lorenzo Garcas, el propio farmacutico, el profesor de filologa romnica Dr. Gerhard Rohlfs y un servidor de ustedes.285 Realment, desprs de la Segona Repblica i de la Guerra Civil ben poc quedava ja daquell mn comarcal, regit per uns avanos de lagricultura que havien de permetre gaudir duna riquesa que saplicaria al b com i al desenvolupament cultural. La presncia de Lloren Garcies al Bellpuig fou molt espordica i, sempre destacat com a erudit del poble, en defensava la llengua catalana. Un exemple seria el final duna entrevista que li fan com a conservador del Museu Regional dArt. -Para terminar, algo ms? -S. Mi deseo sera que esta conversacin se publicase en mallorqun. Aix si que no s possible don Lloren. El Pare Montaner tendra massa feina de corretgir desbarats.286 Una escena semblant es va desenvolupar, un any ms tard, durant lentrevista a larqueleg don Giovanni Liliu: La segunda gran sorpresa surge cuando nuestro interviuando sigue perfectamente las indicaciones que don Llorens le hace en mallorqun. Ante nuestro asombro, el Sr. Lilliu nos aclara: Lo comprendo bastante bien al mallorqun, aunque desde luego, lo leo mejor. Mire, el poema de Costa y Llobera, La deixa del geni grec, lo tengo en casa y lo he ledo en bastantes ocasiones. Y es un mallorqun bastante difcil eh?
Llevant, nmero 84, 15 de gener de 1920, any I V Conozca lo nuestro Es Faro de Cala Ratjada, Bellpuig , n. 49, gener de 1964 286 Voces autorizadas: don Lorenzo Garcas Font conservador del Museo Regional de Arta. Bellpuig, juny de 1959, nmero 36
284 285

[138]

Y claro! como era de esperar, don Lloren, aprovecha la favorable conyuntura que se le presenta, para tejer un panegrico de la lengua verncula y recriminamos nuestra ignorancia en el conocimiento de la misma. Y suerte que no lleg a estar el P. Muntaner!... Nosotros, que estamos al acecho, cuando surge el primer descuido de don Lloren, rpidamente cambiamos el hilo de la conversacin.287 Fou, sens dubte, la seva participaci en la creaci i manteniment del Museu Regional dArt laspecte ms recordat de la seva trajectria vital. Sols desprs de la seva mort sinici el procs de valoraci de la seva tasca cientfica i a les pgines de la premsa local torn a ser el botnic i colleccionista despcies reconegut dins el mn cientfic.

287 Voces autorizadas Il signore Giovanni Lilliu Jefe de las excavaciones en Ses Passes Bellpuig, juny de 1962 any III, nmero 30

[139]

LLOREN GARCIAS I FONT UN NATURALISTA INQUIET

Dr. Guillem X. Pons Buades

Com a subttol daquest encapalament podrem afegir quelcom com a Cartes que lliguen, doncs, desprs duna llegida i rellegida de tota la documentaci ens hem assabentat daspectes completament desconeguts, relacions amb personatges llunyans i no tan llunyans grcies al seu epistolari, els seus quaderns de notes, aix com altres fonts documentals i altres epistolaris consultats. Una de les relacions epistolars ms intenses fou la del seu estimat amic Jeroni Orell. Lloren Garcias Font des de ben jove, va de demostrar la seva vocaci naturalstica. Lany 1899 es va traslladar a Barcelona per tal de cursar la llicenciatura de Farmcia, llicenciant-se el 26 doctubre de 1906 als vint-i-un anys. El 1904 ja era vicesecretari de la Instituci Catalana dHistria Natural, de la que fou soci fundador. Durant els difcils anys de la postguerra, fou una de les persones ms decidides a intentar reiniciar les activitats de la ICHN, tornant a ocupar el crrec de Secretari. Lany 1973 fou nomenat Soci dHonor de lesmentada instituci i, aleshores, era lnic soci fundador encara viu. Fou soci fundador de la Societat dHistria Natural de les Balears i promotor daltres iniciatives cientfiques i culturals de la seva terra. Cal remarcar la seva relaci amb el botnic nord-americ H. Knoche qui va elaborar la Flora Balearica. La seva activitat botnica va durar tota la seva vida. Aix, el 1973 encara feia excursions i herboritzava acompanyat daltres botnics mallorquins i catalans, amb els que sempre va mantenir unes excellents relacions. Garcias Font era una persona estimada i molt respectada tant en all personal com des del punt cientfic. Tal com queda reflectit en el seu epistolari, era un continu referent de consultes naturalstiques i de peticions dajut en la recerca de plantes i animals. Lapotecari dArt ha estat un dels botnics de Mallorca ms rellevants. La seva obra semmarca en un perode en qu, per una banda, quedava enrere lpoca de gran activitat dels botnics dels Pasos Catalans de finals de segle XIX (Francesc Barcel i Combis, Joan Josep Rodrguez Femenias i Antoni Cebri Costa i Cuixart) i, per altra banda, just sinicia una nova etapa amb els botnics moderns (Pere Palau, Francesc Barcel, Jeroni Orell, Antoni Llorens i el seu fill Lleonard,...). La creaci de la Universitat de les Illes Balears va continuar aquesta tasca formadora de nous botnics iniciada per aquest personatge entusiasta. Francesc Bonaf lanomena el patriarca

[140]

dels botnics mallorquins, doncs el seu tarann el feu ser un gran mestre de les cincies naturals. Mestre en el sentit genu de la paraula, de voler mostrar i donar a entendre a qualsevol que li demans tot el que sabia duna determinada temtica. En laspecte hum es va preocupar pels problemes del seu poble, Art, del que era lapotecari. Sn nombroses les ancdotes, que encara avui sn recordades, de lApotecari Pujamunt sobrenom amb el que era conegut. Entitats cientfiques i associacionisme Lloren Garcias Font era un naturalista inquiet, i aix es pot comprovar estudiant el seu epistolari, les seves obres cientfiques i la intensa participaci en distintes associacions de caira naturalstic. Va participar de forma activa en diverses entitats culturals o cientfiques del moment com eren: la Instituci Catalana de Cincies Naturals (ICCN), exissi de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICNH), de la qual tamb fou soci; la Real Sociedad Espaola de Historia Natural (RSEHN); de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales288, (el 1919 canvi a ser Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales), de la qual Garcias fou soci des del 1914 fins a la seva dissoluci el 1936; de la Societat dHistria Natural de les Balears; la Sociedad Espaola de Historia de la Farmacia; o lAssociaci per la Cultura de Mallorca. Les institucions cientfiques en les quals hi particip ms activament i que actualment encara compten amb una bona salut, foren: la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), (com a soci des de 1902 amb noms 17 anys, i soci de la refundaci el 1904); i la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB), (soci fundador de lentitat precursora de la SHNB com a filial o secci de Balears de la RSEHN el 1948, i de la seva fundaci el 1954); i tamb, en menor mesura, de la Sociedad Espaola de Ornitologa (SEO) des de la seva fundaci, tamb el 1954.

288 SOCIEDAD ARAGONESA DE CIENCIAS NATURALES. Societat fundada a Saragossa el 1902, inicialment per un nombrs grup de naturalistes aragonesos o amb inters investigador a Arag. Entre les finalitats daquesta societat cientfica estaven lestudi dels ssers naturals de qualsevol zona, per principalment dArag, la concessi de premis, la publicaci darticles, memries, comunicacions i crniques cientfiques, aix com lorganitzaci dexcursions collectives, sessions i congressos cientfics. El seu lema era Scientia, Patria, Fides, i en els seus estatuts figurava la prohibici datacar la doctrina catlica. No es va caracteritzar per difondre les teories evolucionistes, per va aportar notables estudis zoolgics, botnics, geolgics i antropolgics, especialment en morfologia i taxonomia. El 1907 va organitzar el congrs Linn a Espanya: Homenatge a Linn i, el 1908, el Primer Congrs de Naturalistes Espanyols, tots dos a Saragossa. El 1919, la Sociedad va canviar la seva denominaci per la de Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales, per tal dampliar lmbit geogrfic dacci, finalment, va entrar en crisi amb motiu de la Guerra Civil espanyola (1936-39) Entre els seus membres hi figuraven: L. Navs, B. Zapater, J. Pardo Sastrn, R. J. Grriz, J. M. Dusmet, J. E. Iranzo, L. Mallada, B. Vicis, C. Pan, F. Azpeitia, F. Aranda i P. Ferrando. Es van publicar 17 volums del Boletn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales (1902-1918), 18 toms del Boletn de la Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales (1919-1936), 1 volum de la Revista de la Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales (1938), 7 nmeros de Memorias de la Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales, separates, volums a part i les actes dels congressos citats. Inspirada en aquesta instituci, el 1985 es va fundar la Sociedad Aragonesa de Ciencias de la Naturaleza.

[141]

Instituci Catalana dHistria Natural La Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN) s una entitat fundada el 1899 a Barcelona per un grup destudiants. En formaren part ben aviat naturalistes prestigiosos. El Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, les memries i els treballs de la Instituci donen una idea de la tasca remarcable dels seus membres. Des del 1936, amb vida latent, pass gaireb inadvertida, fins que el 1972 reprengu les activitats amb ms fora. La ICHN s filial des del 1915 de lInstitut dEstudis Catalans. A lactualitat compta amb prop dun miler de membres. El grup destudiants fundadors el 1899 foren Joan Baptista dAguilar-Amat i Bans (1882-1936), el mallorqu Joan Alzina i Melis289 (1879-1979), Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau (1883-1960), Salvador Maluquer i Nicolau (1881-1955), Josep M. Mas de Xaxars (1881-1946) i Antoni Novellas i Roig (1879-1951). Segons Camarasa (2000), diferents malentesos, comprensibles atesa la precarietat de la documentaci daquest perode, havien fet pujar fins a 10 el nombre de fundadors, amb la incorporaci de Font i Sagu, del qumic Francesc Novellas i Roig i del metge Josep M. Bofill i Pichot. Lloren Garcias i Font, tamb estudiant de farmcia en aquells anys, segons Camarasa (2000), no ingress formalment a la ICHN
289 JOAN ALZINA I MELIS (1883-1979). Metge psiquiatre, va nixer a Capdepera, Mallorca, lany 1883. Trasllatat a Barcelona per estudiar inicialment Cincies i posteriorment Medicina lany 1900,va formar part del grup destudiants, i naturalistes de prestigi, que van impulsar i fundar la Instituci Catalana dHistria Natural, la ms antiga de les filials de lInstitut dEstudis Catalans -ms que el mateix Institut- amb lobjectiu de relligar la cincia amb el catalanisme com altres ho han fet amb la histria, lart, la literatura i fins lexcursionisme. Matriculat lany 1902 de medicina, entre 1903 i 1905 va collaborar en la revista Catalunya, una publicaci orientada a la lluita pel control de lmbit cultural catal, que aglutinava lanomenat grup de Josep Carner (1884-1970), i del qual formaven part Jaume Bofill i Mates (1878-1933) -Guerau de Liost-, Emili Valls (1878-1950) i Rafael Mas (1880-1935). Lany 1906 es va traslladar, becat pel Colegio Espaol de Bolonia, a la Universitat de Bolonya per fer el doctorat en medicina, entre 1906 i 1910. A Bolonya va estudiar amb A. Alberoni que li va dirigir la tesi. Posteriorment, entre 1910 i 1911, es va especialitzar en psiquiatria a Reggio Emilia amb Giuseppe Giuccardi en el Frenocopio de San Lazzaro i a Roma amb Gionni Mingazzini a la Clnica Neuropatolgica del Hospital Psicopoliclnico i trabar coneixement amb Sante de Santis (1868-1935), Giulio Cesare Ferrari (1862-1932) i Maria Montessori (1870-1952). El primer semestre de 1911 el va passar estudiant al laboratori dInvestigaciones Biolgicas de Santiago Ramn y Cajal, a Madrid. El mateix 1911 va aconseguir una beca de la JAE (Junta para la Ampliacin de Estudios) per continuar la seva especialitzaci a Alemanya, a la Clnica Psiquitrica de la Universitat de Munich on va estudiar entre Alois Alzheimer (1864-1915), Emil Kraepelin (1856-1941), Lindemann i Max Isserlin (1879-1941). Grcies al seu impuls, lany 1917, lAjuntament de Barcelona va inaugurar lInstituto para nios deficientes de Villa Joana, a Vallvidrera, una avanada instituci experimental deducaci especial. La seva formaci en lescola italiana de Ferrari i de Sante de Sanctis, va fer que projects sobre lInstitut el pensament dels seus mestres i, ms endavant, tamb, el de Maria Montessori. A lInstitut va aconseguir lorganitzaci independent de les seccions de cecs, sordmuts i deficients psquics, i una millora de la qualitat de lensenyament que va desembocar en la creaci dun Laboratori dEstudis i Investigacions annex a les escoles, estructurat en tres seccions, dedicades a lantropologia, la psicologia i la pedagogia, i daltres de relacionades amb les necessitats especfiques de cadascuna de les escoles. Lany 1921, la renovada instituci es va traslladar a Vallvidrera i, el 23 de mar de lany 1923, en va ser nomenat director general. Impulsor a Catalunya dels processos de consolidaci de la psicopedagogia, va publicar treballs i assajos de reconegut nivell a diverses publicacions. Entre els quals hi trobem, per exemple, La delincuencia y la frenastenia, publicat el 1930 a Annals de Medicina o El Reflex culo-cardac en els nens sans i El Reflex oculo-cardac en psiquiatria i neuropatologia publicats a Treballs de la Societat de Biologia entre 1913 i 1934. Fou un gran amic de Lloren Garcias Font.

[142]

Document de nomenament de Lloren Garcias Font com a soci numerari de la Instituci Catalana dHistria Natural el 7 de desembre de 1902, firmat pel president Francisco Novellas i Roig i el secretari Bonaventura Pedemonte i Falguera.

[143]

fins el 6 de desembre de 1902. El seu inters anava dirigit a relligar la cincia amb el catalanisme, com altres ho han fet amb la histria, lart, la literatura i, fins i tot, lexcursionisme. Al llarg daquestes primeres passes tamb sincorpor a la Instituci el capell mallorqu Ferran Moragues y de Manzanos (1856-1931). Al poc temps de la seva creaci hi ha un grup de socis que discuteixen sobre ampliar lesfera dacci de la Instituci per a donar cabuda a tots els elements que, a Catalunya especialment, es dediquen a les cincies naturals i conseqentment, es proposa de canviar el nom de la Societat com a Instituci Catalana de Cincies Naturals (ICCN). El conflicte acab el 1904 amb una escissi. Molts de socis es donen de baixa, per daltres, com Garcias Font mantenen una doble filiaci. El 18 de febrer de 1904 es refondr una nova Instituci Catalana dHistria Natural, amb 10 socis fundadors entre els qui apareix Garcias Font, i que va esdevenir la veritable continuadora de lesperit de la primera ICHN. Poc temps desprs desapareix per fusi la ICCN, que no arrib a lany de vida. En aquesta primera Junta (1904), Garcias Font ocupa el crrec de vicesecretari durant un any. El 1906 la ICHN era una entitat de prestigi, amb els seus estudiants fundadors convertits en professionals del dret o lenginyeria, apotecaris, metges,... en resum, en consumats naturalistes. Prova del seu prestigi fou la seva participaci en lelecci dels membres de la Junta Municipal de Cincies Naturals290 de Barcelona- (que don origen al Museu de Cincies Naturals de Barcelona). Quatre dels vuit membres de la primera Junta eren socis de la ICHN. Els estatuts de 1904 fets en un moment dextrema tensi, reflecteixen la malfiana dels seus socis fundadors enfront duna hipottica entrada malintencionada que, com la que havia sofert la vella Instituci, els deixs en minoria i desvirtus les finalitats de lentitat i el seu tarann.
290 Lorigen del Museu de Cincies Naturals de Barcelona es troba en el Museu Martorell, inaugurat lany 1882, instituci bressol dels centres musestics municipals de zoologia, geologia i botnica de Barcelona. El Museu Martorell es va crear grcies al llegat que Francesc Martorell i Pea (1812-1878) va fer a la ciutat, consistent en les seves colleccions de cincies naturals i darqueologia, la seva biblioteca i els recursos necessaris per construir un museu. Ben aviat, el Museu va formar part dun programa ms ampli que volia fer del parc de la Ciutadella un espai cultural dedicat a les cincies naturals, impulsat primerament des de lAjuntament de Barcelona i desprs des de la Mancomunitat de Catalunya. El 1906, lAjuntament crea la Junta Municipal de Cincies Naturals (amb la incorporaci de la Diputaci lany 1917 i de la Mancomunitat lany 1920) que regeix les installacions del parc: el Museu Martorell, el Zoolgic, el Museu Zootcnic, lHivernacle i lUmbracle. Sota el lideratge de Josep Maluquer i Nicolau, la Junta va transformar de seguida ledifici del Castell dels Tres Dragons en Museu de Cincies Naturals (a partir de 1917 anomenat Museu Catalunya). Fins al primer quart del segle XX, el Museu de Cincies Naturals (constitut pel Museu Martorell i pel Museu Catalunya) va ser, potser, la instituci pblica ms important de Catalunya en lmbit de les cincies naturals. Shi van integrar naturalistes vinculats a lInstituci Catalana dHistria Natural que van deixar com a llegat els seus treballs de recerca, pionera a Catalunya. El 1935, el Departament de Botnica es va separar del Museu de Cincies Naturals i aix va nixer lInstitut Botnic de Barcelona. Ubicat a Montjuc, va ser un dels primers centres de recerca propis de la nova Generalitat de Catalunya. El seu impulsor, el doctor Font i Quer, va reunir entre 1917 i 1938 totes les colleccions de botnica que hi havia disperses per Catalunya. Tamb va crear un Jard Botnic a la zona anomenada els Sots de la Foixarda. Amb motiu de les obres fetes per als Jocs Olmpics a Montjuc, que afectaven el Jard Botnic histric, lAjuntament va decidir construir un nou Jard Botnic, dedicat a la conservaci de la flora mediterrnia. Es va inaugurar lany 1999 a dalt de la muntanya de Montjuc. El 1998, lInstitut Botnic va passar a ser un centre mixt del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC) i de lAjuntament de Barcelona. Lany 2003 va traslladar la seva seu al costat del nou Jard, en un nou edifici construt pel CSIC

[144]

Per tot aix, amb larticle setz daquests estatuts, els deu socis fundadors de la nova ICHN satorgaren de per vida unes atribucions que feien impossible cap canvi destatuts que ells no aprovessin majoritriament, cosa que no succeiria fins el 1910. El fet de disposar dun local propi, encara que fora de lloguer, anim la Instituci a donar impuls a la biblioteca i a les colleccions cientfiques prpies i ja, a comenaments de 1905 saprova, a proposta del conservador Antoni de Zulueta, un reglament per al museu de la Instituci i poc desprs (el 4 de maig de 1905) es nomenaren quatres ajudants: Lloren Garcias Font per a les colleccions botniques, Felip Ferrer i Vert per a les de colepters i crustacis i Josep Maluquer i Joan B. dAguilar-Amat per a les de molluscs. Dacord amb el reglament, els socis podien donar els exemplars a la Instituci o deixar-los en dipsit, mantenint en aquest cas el seu dret a disposar-ne i a retirar-los previ avs al conservador. Lany 1905 ja lanomenen ajudant del conservador de botnica de la ICHN, el conservador en aquell moment era Antoni de Zulueta291.
ANTONI DE ZULUETA I ESCOLANO (BARCELONA, 7 DE MAR DE 1885, MADRID, 1971). Fill de Juan Antonio de Zulueta, crioll nascut a Cuba, i Dolores Escolano, catalana dorigen, va ser el menor de sis germans, va estudiar a la seva ciutat natal, Barcelona, amb els jesutes, per obtenir el ttol de batxiller. Desprs va cursar la llicenciatura en Cincies Naturals a Barcelona i Madrid on es va llicenciar lany 1909. Va ser pensionat, com a daltres alumnes, per la Junta per a Ampliaci dEstudis, per dur a terme treballs de camp que va realitzar a lEstaci de Biologia Martima de Santander el segon semestre de lany 1906, amb Jos Rioja (1866-1945). Els seus estudis els simultaniej entre 1907 i 1910 amb estades a la Sorbonne al Laboratoire dvolution des tres Organiss de Maurice Caullery (1868-1958) -on tamb estudi lalaurenca Margarita Comas Camps (1892-1972)- i a lInstitut Koch de Berln. En novembre de 1910 es doctor a la Complutense amb una tesi titulada Los cocpodos parsitos de los Celentereos. Des del desembre de 1910 fins a labril de 1911 va estudiar, sota la tutela de Max Hartmann (1876-1962), a lInstitut fr InfektionsKrankheiten de Berln, la reproducci del protozou ciliat Nytothemus baltarum. Estava a Berlin quan va ser cridat per ocupar el 1911 el carrec de conservador inter de la Secci dOsteozoologia del Museu de Cincies Naturals de Madrid. Des del 1907 el museu depenia de la Junta per a Ampliaci dEstudis de Madrid, per la qual cosa va impartir un Curs prctic de Biologia per a la formaci dalumnes en tcniques citolgiques i embriolgiques. Aquest curs va ser el germen del Laboratori de Biologia del Museu de Cincies Naturals de Madrid. La Prefectura del laboratori va ser exercida per Antonio Zulueta des de la data de la seva creaci el 1913-amb un parntesi a causa de la depuraci que va patir desprs del final de la guerra- fins a la seva mort el 1971. Va ser un bileg pioner de la investigaci gentica a Espanya. Investig lherncia biolgica en el colepter Phytodecta variabilis descobrint lexistncia de gens en el cromosoma y propi dels mascles- daquest insecte i, per tant, que lherncia gentica estava unida al sexe. Fins al moment shavia considerat que el cromosoma y no aportava informaci ja que noms tenia gens recessius que no arribaven a manifestar-se. Va ser traductor de grans obres de biologia, entre daltres, la reeditada i millor traducci de la sisena edici del llibre de Charles Darwin Lorigen de les espcies. La Guerra Civil espanyola va truncar la seva prometedora carrera. Antoni de Zulueta i Jos Fernndez Nondez (Madrid 1892- Augusta, Georgia, Estats Units 1947) varen introduir lobra de Mendel i la gentica a Espanya. Zulueta va ser ajudant de la ctedra dHistologia de la Facultat de Cincies de la Complutense i ocuparia, el 1933, la primera ctedra de Gentica creada al pas. Zulueta treballava en un laboratori de la Residncia dEstudiants. All va realitzar el descobriment ms important de gentica espanyola de la primera meitat de segle XX. Lany 1925 apareix publicat en el volum I de Eos. Revista Espaola de Entomologa larticle de Zulueta Lherncia lligada al sexe en el colepter Phytodecta variabilis. Thomas Hunt Morgan (1866-1945), autor de la teoria cromosmica de lherncia va reconixer laportaci de Zulueta, citant-lo en un article recopilatori de 1926. Altres autors tamb van reconixer la importncia de laportaci de Zulueta. Desprs daquest important xit Antoni de Zulueta viatj als Estats Units el 1930 per aprendre noves tcniques didentificaci gentica, participant en ditints congressos i reunions cientfiques. La Guerra Civil va llastrar el desenvolupament de la carrera cientfica dAntonio de Zulueta. A la postguerra va patir la depuraci en ser acusat des de la mateixa Universitat de Madrid dantiespanyol ja que, a ms de la seva afiliaci a Esquerra Republicana, se lacusava
291

[145]

Comentar que la tasca de Garcias Font com a conservador fou efmera, el 3 dagost era substitut per Manuel Llenas. Des del primer moment, la participaci de Garcias Font per a la creaci i ampliaci duns fons musestics fou determinant. A les primeres sessions quasi sempre apareix la figura de Garcias Font com a donant de material cientfic per al Museu. El 3 de desembre de 1905 Garcias Font s elegit secretari de la Junta i ho fou durant un any. El 1915 la Instituci, cercant lestabilitat econmica, va comenar una aproximaci cap a lInstitut dEstudis Catalans. Aix va ser com aparegu el primer volum de Treballs de la Instituci Catalana dHistria Natural. La seu de la ICHN pass als locals de lIEC i el 1917 les colleccions de la Instituci sincorporen al nou Museu de Catalunya (lactual Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella Barcelona-). Recull de donacions e Lloren Garcias Font per al Museu de la ICHN recollides a les seves actes.

danar a la zona roja el 1936. Va tornar, lestiu de 1936 i desprs dassistir a Pars a un Congrs, a Madrid, on es trobaven la seva dona i els seus quatre fills. Acabada la guerra el 1939, Zulueta va patir lexili interior dels que van quedar a Espanya. Va decidir no exiliar-se, a diferncia del seu germ Luis de Zulueta, per sense cap dubte va ser condemnat a lostracisme. Va ser inhabilitat per les seves idees republicanes per exercir crrecs directius, va estar uns anys sense poder tornar al laboratori, que ja mai recuperaria la seva activitat, i sense rebre el sou que li corresponia fins que de nou va poder incorporar-se. Possiblement la causa ms profunda de la seva depuraci i cstig fou que el seu germ Luis hagus estat ministre dEstat amb Manuel Azaa durant la II Repblica i tamb ambaixador dEspanya a Berln i a lEstat Vatic, el que va provocar que, desprs dacabada la Guerra Civil, tingu que exiliar-se a Colmbia i Estats Units. Zulueta recuperaria el seu lloc de treball al Laboratori de Biologia per no el suport necessari per reprendre les seves investigacions anteriors a la guerra. La seva famlia va donar lany 2000 el seu Arxiu a la Residncia dEstudiants.

[146]

Garcias Font public els anys 1904, 1905, 1906, 1907, 1909, 1910, 1911, 1917, 1919, 1922, 1923 i 1949 distints articles, notes i ressenyes bibliogrfiques al Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, essent un clar exemple daportacions naturalstiques de temtica molt variada, prpies dun autntic naturalista. Com s natural les rodalies dArt i Capdepera, llocs de les seves recolleccions de plantes i dinsectes, serien les zones ms ben estudiades pel naturalista artanenc. Durant aquesta primera poca fou un dels socis ms actius de la Instituci. La seva producci cientfica en aquesta revista es realitz quasi tota abans de la Guerra Civil, noms una contribuci apareix desprs de la guerra, i aix fou lany 1949. El 1923 la Instituci era representada en el primer congrs Internacional per a la protecci de la Natura (Pars, del 31 de maig al 2 de juny de 1923) per Long Navs, amic de Garcias Font, que present la comunicaci sobre Proteccin de la naturaleza en Espaa. Aquest esperit conservacionista tamb es manifest ms tard en Garcias Font i altres naturalistes de les Balears (Jeroni Orell, Guillem Colom), com es va posar en relleu en les seves actuacions per la preservaci de la flora endmica del Puig Major abans de la seva voladura. Entre 1924 i 1931, la Instituci funcion gaireb al marge de lIEC. Fins a lesclat de la Guerra Civil, la ICHN va sobreviure grcies al mecenatge de la Diputaci i lAjuntament de Barcelona i de persones com Rafael Patxot, Concepci Patxot i Rabell i Josep M. Bofill i Pichot. Durant la Segona Repblica es reprengueren les excursions cientfiques i les relacions amb lInstitut dEstudis Catalans. Al mateix temps, el nombre de socis es duplic, i la Instituci va anar abandonant el seu confessionalisme i sobr al mn de lensenyament. Desprs de la Guerra Civil, la ICHN rest per ms duna dcada en eclipsi total. El Butllet de la instituci pateix una certa parlisi desprs de la guerra, aix com lexili dalguns dels seus redactors ms habituals. Per reactivar novament el Butllet, no publicat des del 1937, es decideix fer un volum inicial, tot coincidint amb el 50 aniversari de la constituci de la societat,

[147]

lany 1949. En una carta de Pius Font i Quer a Salvador Maluquer i Nicolau, referent a la preparaci daquesta commemoraci del cinquantenari de la Instituci es pot veure la dispersi daquells primers socis com a conseqncia de la guerra i de les dificultats de tot ordre de lexili interior. Amb una redacci molt prudent escrivia: A Salvador Maluquer i Nicolau Ciutat Benvolgut amic: Amb Bataller, president de la Institituci el 1936, hem parlat repetidament diniciar converses a propsit de la celebraci del cinquantenari daquella societat. Avui hem quedat que convocar uns quans membres conspicus per tal de parlar daquella qesti, els fundadors que neren socis el 1936, els expresidents i els que constituien la junta o consell directiu de lany esmentat, o almenys part de tots ells, per tal de constituir un comit del cinquantenari. Pensant que el ms til ser una publicaci, un volum del Butllet que agafi des de lany 1937 fins al 1949, i aprofitant lavinentasa de comunicar-me amb els meus col.legues, he demanat a alguns dells si voldrien escriure una nota en catal per publicar al Butllet. Garcias Font em digu que s; Pere Palau, de Palma, tamb, i a ms que contribuiria amb 25 pessetes; Quatrecases, igualment, i que est segur que Hass, actualment a Chicago Natural History Museum com aquell, tamb diria que s, com Miquel de Garganta, actualment a Colmbia; en el mateix sentit espero que respondria Singer, que ara es a la Universitat de Tucumn; etc. Tots aquests amics eren socis de la Instituci el 1936, o nhavien estat abans. Em penso, doncs, que no ens faltarien treballs de valua per a omplir un Butllet de deu o dotze plecs. El problema, per, s dordre econmic. Es tan car ara publicar ! Caldria arreplegar unes deu mil pessetes per pagar les despese dunes 160 pgines, si s que no em quedo curt. Si hem de tirar endavant el projecte haurem de nomenar un comit que spiga fer-se amb una quantitat daquell ordre. Comenceu-hi a pensar. Ben vostre Barcelona 22 de mar de 1949 Pius Font i Quer Garcias Font tamb feu una contribuci en metllic per a dita publicaci. Desprs arribarien algunes reunions irregulars de grups de botnics, gelegs, zolegs i bilegs, per el cert s que lentitat, a la dcada dels seixanta, estava a punt de desaparixer. El 1972, un petit grup de lInstitut dEstudis Catalans, dirigit per dos naturalistes, decid posar fi a la suspensi temporal de la ICHN. El mateix any tenim les primeres sessions cientfiques pbliques i aviat sorg el projecte de fer un llibre blanc sobre lestat de la natura als Pasos Catalans. El 1976 la Instituci apareixia com a pont entre el mn de la cincia i el mn de lacci cvica i poltica. El 1982 la situaci tendeix cap a la normalitzaci, lligada a la millora de la situaci de lIEC. A partir de 1983 es potenciaren les publicacions sistemtiques, els catlegs i les guies de camp, aix com les excursions i el reciclatge de socis dedicats a la docncia.

[148]

En aquests darrers anys es consoliden les tendncies de letapa anterior, en el sentit danar cap a una instituci que, sense deixar de banda el rigor de la recerca del coneixement de tots els components de lentorn natural. El 1997, per acord entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i lInstitut dEstudis Catalans, la Instituci Catalana dHistria Natural rebia lencrrec de coordinar els treballs de base per a la preparaci duna estratgia catalana per a la conservaci i ls sostenible de la biodiversitat, treballs que shan desenvolupat principalment al llarg de 1998 i que han estat definitivament lliurats al Departament de Medi Ambient a la primeria de 1999, any en qu es complia el primer centenari de la Instituci. La Sociedad Espaola de Ornitologa (SEO) El 1954 un grup de cientfics i entusiastes amants de les aus van fundar la Sociedad Espaola de Ornitologa (SEO). Lestmul decisiu per a la creaci de la SEO sorgeix duna expedici a Doana realitzada pel professor Francisco Bernis (Salamanca, 1916-Madrid, 2003) i Jos Antonio Valverde (Valladolid, 1926-Sevilla, 2003) el 1952. All coneixen Mauricio GonzlezGordon Dez (1923) 5 marqus de Bonanza, qumic, bodeguer, enleg i ornitleg de Jerez i un dels propietaris de Doana, i de seguida sorgeixen les idees i els projectes concrets, incloent la redacci duna Llista Patr de les Aus dEspanya i la publicaci duna revista especialitzada. En poc temps, aconsegueixen contactar amb els aficionats a lornitologia que es repartien per Espanya (Lloren Garcias Font i Jos J. Tato Cumming foren els nics socis fundadors residents a Mallorca), i presenten el projecte destatuts de la Societat a la seva aprovaci. El 15 de maig de 1954 es celebra lAssemblea constituent al Museu de Cincies Naturals de Madrid amb la presncia de 13 components del nucli fundador que estaria constitut per 85 persones. Entre aquella primera expedici a Doana, a la qual seguirien moltes altres, i la fundaci de la Societat, va tenir lloc un fet transcendental que marcaria per a sempre la personalitat de lassociaci i la seva vinculaci permanent amb la conservaci dels aiguamolls i en especial de Doana. El novembre de 1953, Bernis, a petici de Mauricio Gonzlez-Gordon davant les terribles amenaces de repoblaci i dessecaci que havia sobre el Coto de Doana i les Marismas del Guadalquivir, redact un informe magistral dirigit al general Francisco Franco en el qual destacava tots els seus enormes valors naturals (fent mfasi en la seva importncia per a la caa, a la qual el general era tan aficionat) i demanava la paralitzaci dels projectes agrcoles i forestals i la creaci duna reserva o un parc nacional. Noms nixer, lassociaci es bolc en la publicaci duna revista cientfica, Ardeola, que en el seu primer nmero ja inclou la Llista Patr i el Promptuari de lAvifauna Espanyola, i poc desprs en la creaci del Centre de Migraci dAus (1957) per al foment de lanellament cientfic docells. Les aus migratries i particularment les aus aqutiques constitueixen les primeres preocupacions dels fundadors de SEO / BirdLife i cap a elles es dirigeixen algunes de les primeres propostes conservacionistes, com la proposta de protecci dun llistat de

[149]

Segona circular (1954) en la que apareixen els socis fundadors de la SEO. De Mallorca noms ho foren Garcias Font i Tato Cumming.

[150]

zones humides dimportncia internacional com refugis per a la caa migratria . Daquesta mateixa preocupaci sorgeix la vocaci internacional de les associacions ornitolgiques que origin la creaci de molts dels primers convenis internacionals de protecci de la natura. Precisament va ser Bernis, com a Secretari General de la Societat Espanyola dOrnitologia, lnic espanyol, al costat dun funcionari del Ministeri dAgricultura, a assistir a la Conferncia de Ramsar (1971), on es va aprovar el conveni per a la protecci de les zones humides. Altres fites importants del llarg recorregut cobert per SEO / BirdLife en aquests 50 anys sn, entre molts altres, la redacci de les Bases per al Projecte de Classificaci Legal de les Aus dEspanya (1956), la creaci de la secci espanyola del ICBP (International Council for Bird Preservation, 1963), la celebraci de congressos nacionals dornitologia des de 1968, el seguiment de la migraci de rapinyaires i cigonyes per lestret de Gibraltar, els censos nacionals daus aqutiques, cigonyes i voltors, la realitzaci datles de distribuci de les aus reproductores, linventari drees Importants per a les Aus (1989), les campanyes per la defensa de les Marismas de Santoa, el Delta de lEbre, o la denncia dels desastres dAznalcllar (1998) i el Prestige (2002), i la publicaci del Llibre Vermell de les Aus dEspanya (2004). La Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB) Els inicis de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB) shan de cercar al Nadal de 1947, quan uns amics i naturalistes que realitzaven excursions cientfiques peridiques, bsicament, per les rodalies de Palma i de Sller, comenaren a parlar de la necessitat de crear una organitzaci que aglutins els amics de la naturalesa. Es consult a distintes persones que representaven, en aquell moment, un punt de referncia en lestudi de la naturalesa com Miquel Massut, Guillem Colom Casasnovas, Pere Palau i el seu fill Josep Maria Palau, Andreu Muntaner292, Joan Cuerda, Llo-

292 ANDREU MUNTANER DARDER (PALMA 1926- ). Geleg de formaci autodidctica va realitzar els seus primers treballs sobre la geologia de Mallorca durant 1950. Tot plegat va suscitar, juntament amb altres quaternaristes emergents de les Balears com Joan Cuerda, linters internacional sobre lestudi del quaternari a Mallorca. Prova daix fou la celebraci duna de les excursions del V Congrs Internacional sobre el Quaternari lINQUA (1957). Collabor, entre 1962 i 1966, amb el Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC) com a ajudant honorari. Dedicat tamb a la investigaci daiges subterrnies fou nomenat el 1968 vocal accidental del servei Geolgic del Ministeri dObres Pbliques a Balears (com a expert hidrogeleg). s de destacar que fou soci fundador de la Societat dHistria Natural de les Balears i tamb en fou secretari, i fins avui en dia collabora i participa activament en distintes tasques de dita Societat. Bona part de les seves contribucions cientfiques foren publicades al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, en uns moments poltics i socials complicats i amb un panorama cientfic ms b pobre, en el que destacaven personatges com Andreu Muntaner. Aquests anys, que coincidiren amb la creaci de la Societat dHistria Natural de les Balears, foren molt importants pel que fa a la seva difusi cientfica. Entre altres treballs ha publicats al Bollet: Notes sobre els alluvions de Palma, Platjes del tirreni, Dunes fssils del litoral de Paguera i camp de Mar, Troballa dun esquelet de Myotragus balearicus en una duna quaternria de Capdepera, Les formacions quaternries de la badia de Palma,... En collaboraci, tamb va publicar al llibre dexcursions Lexcursion de Llevant de Majorque INQUA (1957). Tamb va participar en lelaboraci de la Histria Naturals dels Pasos Catalans (1985). Fruit de la seva tasca de recerca i amistat amb els naturalistes de lpoca, t dedicades dues espcies de ammonits: Eokudryceras muntaneri i Jauberticeras muntaneri, ambdues foren batiades per lespecialista polons en ammonits Jost Wiedmann (1931-

[151]

ren Garcias Font, Joan Gamund i daltres noms rellevants de la cultura naturalstica de les Balears i tots varen coincidir en la necessitat de constituir una Societat dHistria Natural. Es convoc la primera reuni el 10 de gener de 1948, amb la presncia de 25 socis. Pren la paraula Joan Gamund i planteja la necessitat de crear ja una primera Junta, i proposa com a president a Miquel Massut Alzamora293, vicepresident a Guillem

1993) en honor a Andreu Muntaner, gran cercador de fssils de la illa de Mallorca. A ms compta amb una altra subespcie de mollusc terrestre, conegut de la Serra de Tramuntana, dedicada pel seu amic Ll. Gasull: Trochoidea frater muntaneri. Amb motiu de la seva dedicaci al coneixement de la natura daquestes illes fou guardonat amb el premi personal Medi Ambient del Consell de Mallorca (2006). A lactualitat s president dHonor de la Societat dHistria Natural de les Balears i va donar la seva collecci a la SHNB que fou inventariada i informatitzada. 293 MIGUEL MASSUT ALZAMORA (FELANITX 1902 - PALMA 1950). El seu pare Miguel Massut Marroig, va ser director del Banc de Felanitx, la seva mare, Magdalena Alzamora, dona dextraordinria cultura, el va preparar per als primers anys de batxillerat. Estudis que, ms tard, va acabar a Palma obtenint el ttol de Batxiller el 1918. A la Universitat de Barcelona curs desprs la carrera de Cincies Naturals, per la que va sentir, des de molt jove, una particular atracci, llicenciant-se en aquesta disciplina al juny de 1924. El grau de doctor ho aconsegu a la Universitat de Madrid el 1942. A partir de 1925 ingress com a becari a lInstitut Espanyol dOceanografia, al Laboratori de Palma, on va efectuar les seves prctiques. I en convocar-shi, lany 1927, unes oposicions per a una plaa dajudant, la va aconseguir desprs de brillants exercicis. El 1928 ingress com a membre de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural de Madrid que, en aquells temps descassa especialitzaci, reunia, gaireb, la totalitat dels naturalistes espanyols. Els seus primers treballs cientfics versaren sobre el plncton de la badia de Palma, treballant conjuntament amb el director del Laboratori, en aquell moment, el doctor Francisco de Paula Navarro Martn (1898-1959), en primer lloc als locals de Porto-P i posteriorment al nou edifici installat al Passeig Martim. Latracci que van exercir aquests primers estudis el portaren, ms tard, a desplaar-se a lestranger (1928 i 1931) per seguir directament els ensenyaments dinvestigadors famosos en aquest camp, com els professors Ove Wilhelm Paulsen (1874-1947) i Arthur Maurice Rose (1882-1969). El doctor Massut especialitzat cada vegada ms en aquest ampli camp de treball, del qual va ser un gran fervors i un dels primers pioners. El 1940 s nomenat director del laboratori de Balears i el 1944 professor adjunt de la Secci de Biologia marina de lInstitut de Biologia Aplicada del CSIC. El 1948 li va arribar una distinci internacional que lhonrava plenament, el nomenament com a vicepresident de la Comissi Internacional per a la Exploraci Cientfica de la Mediterrnia, amb seu a Mnaco, demostrant-se amb aix lestima en qu se li tenia a lestranger. Esperit inquiet, amant de la terra que el va veure nixer, dedic no poc temps a altres activitats relacionades amb la cultura general de les nostres illes. La ingent figura de Ramon Llull el va seduir i dels seus llibres va extreure material sobre determinats temes que feien referncia a les cincies quan aquestes comenaven, en plena edat mitjana, com lexplicaci de les marees, la brixola, etc. Aquesta activitat, el 1943, el port a ser nomenat professor de la Maioricensis Schola Lullista (Palma), a la presidncia de lAssociaci per la Cultura de Mallorca, collaborant tamb, amb freqncia, amb la revista La Nostra Terra. Fou, a ms, un membre sempre molt actiu de la Societat Arqueolgica Luliana de Palma. Els seus treballs contenen molta informaci sobre el plncton. Cal destacar la seva collaboraci amb el doctor Margalef (1950) en la redacci del captol introductori de lestudi del plncton mar. Aquests treballs foren la base fonamental que va permetre el coneixement dels ssers pelgics de la mar balear. El doctor Massut, apassionat per la seva feina, atreia a tots els qui sentien alguna afici pels estudis de la Naturalesa. No s, doncs, estrany que al seu voltant germins ben aviat una llavor que, en aquells dies de la postguerra, 1946-1947, va resultar propicia per crear una associaci de naturalistes de les Balears, amants de les cincies naturals i residents a Mallorca, per escampats uns a Palma i altres a diversos pobles de lilla. Persones que dedicaven part de les seves activitats al cultiu dalguna disciplina daquesta ndole. El moment resultava oport per a aix, i el mes de Nadal de 1947 es van reunir un grup de professionals, com els farmacutics senyors Juan Gamund, tan conegut pels seus treballs sobre les Diatomees, Pere Palau i Lloren Garcias Font, ambds tamb botnics, el Pare J. Caigueral i altres amateurs als quals atreien els insectes, els molluscs, les aus o les roques i els seus minerals.

[152]

Colom, tresorer lapotecari i botnic Lloren Garcias i com a secretari el botnic Pere Palau. Tots accepten la proposta. El president suggereix que el millor es constituir-se com a Secci Balerica de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural de Madrid, i saccept la proposta. En aquests primers anys de vida de la Societat es produeix la mort del president, Miquel Massut, i s substitut pel vicepresident Guillem Colom. Hem de destacar la tasca duta a terme per Teresa Valls, catedrtica de lInstitut Femen, durant lany en qu va ocupar el crrec de secretria i les diligents gestions dAndreu Muntaner per posar en marxa les activitats prpies duna jove entitat naturalstica. El dinamisme de la Societat ja plantejava la creaci i consolidaci dun Museu de Cincies Naturals. Al Bollet de la SHNB de 1952 es pot llegir la notcia daquestes activitats musestiques, per altra banda iniciades ja des de la seva primera fundaci. EL MUSEO Gracias al celo del su Director don Andrs Muntaner y a la ayuda del seor presidente del Colegio de Farmacuticos don Antonio Oliver, ha progresado mucho nuestor Museo, destacndose hermosos fsiles, especialmente tirrenienses, en la vitrina de Geologa. La vitrina de Zoologa tiene una representacin de mamferos y aves de

Reunits al Collegi de Farmacutics de Palma, fundaren una societat que conres amb particular preferncia aquesta mena destudis i en la qual col laborarien autors dambds camps. Es tractava, tamb, de reunir, daquesta manera, tots els elements dispersos que es poguessin trobar a les illes, per tal que, unint esforos es pogus emprendre lestudi de la fauna, flora i gea insulars. El doctor Massut va desplegar tota la seva activitat en aquest sentit i amb la seva amabilitat i entusiasme va aconseguir reunir un primer grup que va venir a constituir el primer conjunt de la futura Societat dHistria Natural de les Balears. Aquest fou lesgla, perqu durant aquells anys els dirigents de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural de Madrid tenien molt dinters en qu els grups sorgits daquesta manera a la seva ombra a diferents provncies -Sevilla, Valncia, Bilbao etc.- continuessin units a la seu central madrilenya, encara que amb certa autonomia, per amb la condici que tots els treballs dels seus membres es publiquessin nica i exclusivament en el Boletn de lesmentada Societat. Daquesta manera va comenar la novella agrupaci mallorquina i aix va continuar durant els seus primers anys. Noms el 1954 la Societat dHistria Natural de les Balears va aconseguir la seva completa independncia, separant-se de la de Madrid i publicant el seu propi Bollet, grcies al concurs dels seus membres i a la bona disposici de diverses entitats en afavorir aquesta iniciativa: el Ministeri dInformaci i Turisme, la Diputaci Provincial, lAjuntament de Palma, la Caixa dEstalvis i Mont de Pietat de Balears, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis. Massut va ser elegit President, i des dels seus primers mesos va saber canalitzar tot el grup en una fecunda activitat; conferncies, notcies, troballes cientfiques,... van anar apareixent a les pgines dels seus primers Bolletins. La llar de la nova entitat va radicar a la sala dactes de lesmentat Collegi de Farmacutics i les seves sessions mensuals van estar sempre molt concorregudes, ja que tamb als seus locals es guardaven les riques colleccions botniques reunides pels senyors Palau i Garcias Font. Malauradament, el seu primer president no va veure la consolidaci de la Societat en independent, el 1954, doncs, aquest mor desprs de breu malaltia, el 30 de desembre de 1950. Per els seus esforos en pro de la mateixa, en gran part per ell creada i dirigida va seguir la seva marxa regular i ascendent, publicant-se nombrosos treballs relacionats amb la Histria Natural de les Balears. ltimament, una nova generaci de joves i entusiastes naturalistes ha vingut a incrementar les files dels membres de la Societat sorgida el 1947. Per no pocs dells no han conegut o recordaran, la figura del doctor Miguel Massut Alzamora, que des dels anys 30 fins al 50 va resultar un forjador hbil i prudent, constant i silencis, del renaixement cultural i intens de les nostres illes, i per a les quals va lliurar les seves millors hores i no pocs i continuats esforos de la seva vida.

[153]

Baleares, disecados, y muchos moluscos e insectos. La tlima vitrina se reserva para plantas endmicas, junta al magnfico Herbario Balear hecho por don Lorenzo Garcas y don Pedro Palau. Se aceptan donativos. A causa dels problemes de lexcessiva dependncia de la RSEHN de Madrid, al poc temps sopt per crear una societat independent, la Societat dHistria Natural de les Balears, amb seu a Palma de Mallorca. Al 1952, per carta, Garcias Font comunica a Font i Quer que la relaci amb Madrid s inexistent i que Guillem Colom i Joan Cuerda sn els que sencarreguen de la marxa de lentitat. Aix en un temps de dictadura, el 2 de setembre de 1954, es realitza lassemblea constituent amb la presncia de: Juan Bauz Rullan, Arturo Compte Sart, Joan Maria Garcias Blanes (fill, tamb apotecari, de Lloren Garcias Font, que ja era associat de la filial de RSEHN des de 1952), Mariano Jaquotot Molina, Teresa Valls Ramrez, Antonio Barcel Garca de Paredes, Pedro Balle Cruellas, Miquel Oliver Massut294, Andreu Cresp Salom, Andreu Mun-

294 MIQUEL OLIVER MASSUT (1918-2004). Natural de Felanitx, bileg mar, oceangraf i poltic. Membre duna nissaga de cientfics mallorquins, estrenada pel seu oncle Miquel Massut Alzamora, dedicats a lestudi de la mar i la pesca, Miquel Oliver curs a Barcelona els estudis de llicenciatura en Cincies Naturals, dels quals, a causa de les represlies poltiques, no va obtenir la llicenciatura fins el 1946. El 1947 va aconseguir, per oposici, una plaa dajudant de laboratori de lInstitut Espanyol dOceanografia i va ser destinat al Laboratori Oceanogrfic de Vigo, on hi va romandre 3 anys. El 1950, a la mort del seu oncle Miquel Massut Alzamora, fou nomenat director inter del Laboratori Oceanogrfic de Palma, on hi va romandre fins el 1968. Durant aquest perode va dur a terme la major part de la seva tasca cientfica, de la que sn part fonamental les cartes de pesca de la Mediterrnia occidental, elaborades durant un gran nombre de campanyes oceanogrfiques. A les mostres de sediment duna daquestes campanyes, el micropaleontleg Guillem Colom identific una nova espcie de foraminfer, Cruziloculina olivieri, que dedic a Miquel Oliver. Cal destacar tamb els nombrosos treballs sobre la sardina o el pioner estudi sobre el raor, durant molts danys lnic sobre aquesta emblemtica espcie. El 1968 es trasllad a Madrid, en guanyar la plaa de cap del Departament de Biologia Aplicada de lInstituto Espaol de Oceanografia, organisme on, grcies a la seva competncia i capacitat, va anar pujant graons fins que, el 1980 va ser nomenat director. Durant aquest perode va ser lhome clau que va treure lIEO de la situaci de decadncia en qu la instituci es trobava, aconseguint una dotaci dinfraestructures, vaixells oceanogrfics i mitjans humans i materials mai vista fins aleshores. Vicepresident i president del Consell General de Pesca de la Mediterrnia, el 1982, el primer govern de Felipe Gonzlez el va designar secretari general de Pesca Martima, en una poca en qu es negoci lingrs dEspanya en la Uni Europea i es fixaren les relacions pesqueres amb els pasos del Magrib. El 1986 dimit i torn a Mallorca, on va ser diputat autonmic pel PSIB-PSOE i, entre 1991 i 1996, tamb el primer President del Patronat del Parc Nacional de larxiplag de Cabrera. Al front del qual no va tenir el paper merament honorfic propi daquests crrecs sin que els seu tarann cordial i dialogant va ser fonamental a lhora dencaixar els interessos enfrontats dels cientfics, poltics, militars, pescadors i ecologistes. Soci des dels inicis de la Societat dHistria Natural de les Balears, en va ser el segon president (19561957), aix com vocal 2n el 1959 i vocal 3r el 1958. Daquella poca, les actes de la Societat en destaquen les tasques dincrementar el nombre de socis i dintercanvis del Bollet, aix com la seva participaci, amb Guillem Colom, Joan Bauz, Andreu Muntaner i Joan Cuerda, en la comissi que organitz una excursi cientfica del Congrs Internacional per a lEstudi del Quaternari INQUA, celebrat a Espanya lany 1957. Possedor de nombroses distincions cientfiques i oficials, Miquel Oliver, mai no va abdicar de les seves idees de progrs cientfic i social, i en vida fou un exemple de tolerncia i respecte a la ideologia dels altres.

[154]

taner Darder, Juan Otero Schembri, Jaume Busquets Mulet, Josep Rossell Ordinas295 i Joan Cuerda Barcel296 que actua de secretari, i neix oficialment la Societat, en ser autoritzada per Ministerio de Gobernacin, el 2 dagost del mateix any. Garcias Font
295 JOSEP ROSSELL I ORDINES (1882-1966). Natural de Sant Joan fou mestre en el seu poble entre 1910 i 1924, fins que renunci per realitzar la seva tasca pedaggica a lEscola Graduada de Llevant de Palma. A ms de la seva tasca pedaggica, tamb fou msic, impulsor de lesperant i extraordinari coneixedor de la geologia de Mallorca. Fruit daquesta passi fou lestudi sobre el pla de Mallorca (bsicament de la zona de Sant Joan). Com a geleg aficionat i durant la seva estada a Sant Joan va recrrer tota la comarca central de lIlla amb la intenci destudiar la seva geologia i arrepleg ms dun milenar de fssils i mostres de roques. Rossell mantingu una certa amistat i va aprendre amb les importants gelegs Paul Fallot i Bartomeu Darder que aleshores estudiaven la geologia de Mallorca, intentant esbrinar la seva formaci i les seves principals caracterstiques geolgiques. Aquests gelegs classificaren part del material fossilfer de la collecci i tamb saprofitaren de les investigacions que duia a terme Josep Rossell. No s fins lany 1954 quan Josep Rossell, animat per la Societat dHistria Natural de les Balears, de la qual fou soci fundador, public un treball -resum estratigrfic i paleontolgic sobre la geologia de la zona de Sant Joan- realitzant el seu corresponent mapa geolgic (cartografi uns 62 km2) En el mateix treball tamb sinclou una llista dels fssils arreplegats i classificats per P. Fallot i B. Darder. Posterioment, public un article sobre lextensi de la mar miocena a lilla. La collecci cont material daquests dos estudis. La seva collecci paleontolgica fou donada pel seu fill, el catedrtic de Geografia Fsica de la Universitat de Valncia, Vicen M. Rossell Verger i est conservada a la SHNB i sen ha fet la seva catalogaci i informatitzaci. 296 Joan Cuerda Barcel (1912-2003) va nixer a Barcelona el dia 14 de juny de 1912. Lany 1936 es va establir a Mallorca. Fou devers lany 1947 quan J. Cuerda es va iniciar en les cincies de la natura i va tenir contacte amb un grup de naturalistes que es reunien al Collegi Oficial de Farmacutics de Balears. Ben aviat J. Cuerda prengu part activa en el grup, i el dia 1 doctubre de 1948 es varen constituir com a Secci de Balears de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural, amb seu a Madrid. Lany 1952 es decideixen a deixar de ser una secci i es funda la Societat dHistria Natural de les Balears, de la que J. Cuerda fou soci fundador, i va succeir a J. Caigueral que nera el secretari i el responsable del Bollet, si b la Societat naixia oficialment el 4 de setembre de 1954 i J. Cuerda nera elegit secretari, crrec que ocup fins al 1957. Abans nhavia ocupat els crrecs de bibliotecari i vicetresorer. J. Cuerda, com a secretari, va redactar els estatuts de la nova Societat i va gestionar la seva legalitzaci, a ms daconseguir un nou local a la seu de lEstudi General Lulli. Els inicis de la seva afici per la paleontologia shan de cercar, en primer lloc, quan el seu cos Bartomeu Barcel (1932- ) li va mostrar la seva collecci de fssils i ms tard feren algunes sortides de camp a les platges quaternries del Coll dEn Rabassa. La tasca de recerca, la continu personalment J. Cuerda, atesa la proximitat de la seva residncia destiu, Son Morl. La seva afici per la paleontologia la va donar a conixer des del primer moment en qu va entrar en contacte amb els naturalistes de la Societat i, aix, el 5 de juny de 1952 va impartir una conferncia al Collegi de Farmacutics, la seu de la Societat en aquell moment, la qual va tractar de les espcies caracterstiques del Quaternari mallorqu. Des dels inicis de la seva recerca, devers lany 1947 fins al 1957, Cuerda dugu un treball dinventari, recollint molts de fssils a les platges quaternries de la Badia de Palma, amb una estreta collaboraci amb Andreu Muntaner. Els coneixements assolits, les publicacions que realitz al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears i la magnfica collecci paleontolgica que J. Cuerda va anar formant determinaren, en certa manera, que quan es celebr a Espanya el V Congrs de lINQUA (International Quaternary Congress), el setembre de 1957, es planifiqus una visita a Mallorca. J. Cuerda form part del comit local, i planific conjuntament amb Andreu Muntaner (actual president dHonor de la Societat) la visita a les formacions quaternries de la Badia de Palma. Tamb es va inaugurar una exposici monogrfica del Quaternari balear a lEstudi General Lulli, que despert linters dels congressistes que assistiren a lacte. Amb motiu daquest congrs, J. Cuerda va publicar una primera sntesi dels resultats dels seus treballs i, el que va ser ms important per a ell, va iniciar una srie de contactes amb altres investigadors del Quaternari de nivell internacional. Cal destacar les relacions que va mantenir amb el Professor Karl W. Butzer (1934- ), de la Universitat de Chicago, amb qui realitz una srie de treballs que publicaren entre el 1960 i el 1962. K. Butzer, prestigis quaternarista, sempre ha tingut en compte els jaciments mallorquins estudiats conjuntament amb J. Cuerda en treballs que parlen del Quaternari a escala mediterrnia o mundial. El 1962 va ser nomenat Ajudant Honorari de

[155]

no fou present a aquest acte (hi havia el seu fill Joan M.), per s, estava en la ment dels assistents i fou elegit membre de la primera junta. Els organitzadors constitueixen la Societat a reds del Collegi dApotecaris de Balears, encara que tal com reflecteix lacta del 6 de novembre de 1954, la seu social es trasllad a ledifici de lEstudi General Lulli (carrer sant Roc, Palma de Mallorca) fins que, finalment, per manca despai es decideix, per unanimitat de la junta, adquirir un local al carrer Margarida Xirgu, 16 baixos de Son Cotoner (Palma), el 28 de juny de 2004, i reformar-lo per traslladar la seu social amb tota la seva documentaci, la biblioteca i les colleccions naturalstiques declarades B dInters Cultural (BIC) pel consell de Mallorca. La primera junta de 1954 fou presidida per Joan Bauz297, el secretari era en Joan Cuerda, el tresorer

lInstitut Lucas Mallada del CSIC, per la qual cosa va rebre diferents grups de professors i estudiants de cincies geolgiques de les Universitats de Barcelona i Madrid als quals acompany i orient a les seves excursions pel Quaternari mallorqu. Lany 1964, fou designat membre del Comit des Milieux Insulaires de la Commission Internationale por lExploration Scientifique de la Mer Mditerrane, fet que constitueix un reconeixement de lalt nivell del treball que J. Cuerda estava realitzant. El 1966 particip en el Symposium sobre el Myotragus balearicus que es celebr a Dei i el 1969 entr a formar part com a vocal de la Subcomisin del Mapa del Cuaternario en la Comisin Nacional de Geologa. Lany 1973 s nomenat membre del Comit Espaol del Cuaternario integrat dins lINQUA i pocs anys desprs, el 1975, public Los Tiempos Cuaternarios en Baleares. Obra fonamental no tan sols per conixer el Quaternari de les Illes, sin, tamb, de tota la Mediterrnia Occidental. Fou nomenat President dhonor de la Societat dHistria Natural de les Balears, la seva importantssima collecci del Quaternari es conserva a la SHNB i se nha realitzat el seu catleg, revisi i informatitzaci. Fruit daquesta revisi es descriv Oestophora cuerdai, un nou mollusc del quaternari terrestre de les Balears, assignat fins al moment a lespcie peninsular Oestophora barbula. 297 Joan Bauz Rullan (1916-2004). Fou el primer President de la Societat dHistria Natural de les Balears. Naturalista i paleontleg de formaci autodidacta va nixer a Marsella (Frana) el 6 de juny de lany 1916, fill de pares sollerics emigrats a aquesta ciutat on, com molts altres conciutadans dorigen, regentaven un negoci. La seva famlia torn cap a Sller devers els anys 20 per establir-se a la ciutat de la Vall dels tarongers. Aficionat, des de jove, al colleccionisme, les humanitats i la cincia, a principis dels anys 40 es va comenar a interessar seriosament per la geologia, la mineralogia i la paleontologia, iniciant-se de la m del seu conciutad i ve, el naturalista i micropaleontleg Guillem Colom Casasnovas. Poc a poc san especialitzant en el camp de la paleoictiologia, encara que sense deixar de banda una visi global de la geologia i la paleontologia regionals que el dugu a visitar la majoria de jaciments de Mallorca, on recollect exemplars de tots els grups taxonmics. Tamb comen a adquirir materials per a intercanvi amb altres paleontlegs i museus. Poc a poc la seva collecci san enriquint a la vegada que an agafant una vessant cientfica i de recerca. Tamb dedic esforos a colleccionar restes ssies de peixos actuals a fi de poder disposar de suficient material de comparaci. A la seva collecci hi arribaren a ser representats alguns dels millors jaciments clssics del continent com Solhenoffen (Baviera), Libros (Terol), Alcover (Tarragona), Monte Bolca (Verona, Itlia), entre daltres. Des dels inicis de les seves investigacions no es decant per una grup zoolgic concret ni per cap poca del temps geolgic i, de fet, en els primers articles, parla de molluscs del Plioc mar de Sa Pobla, del Mioc mar de Muro i de Son Morey, del Mioc pre-orognic del Puig Major, del Terciari lacustre dels lignits de Selva i Alcdia, del Trisic de diferents jaciments de la serra de Tramuntana; dels ammonits del Cretaci de Selva, i del Trisic dEsporles; dels coralls del Mioc inferior de la Serra de Tramuntana; del vertebrats terrestres del Quaternari i del Terciari de diferents jaciments de Mallorca; de restes vegetals del Terciari de Mallorca, etc. I com no, dels peixos fssils de Mallorca, lnia investigadora que va mantenir al llarg de la seva vida i en la qual es va especialitzar. No noms va estudiar dents, otlits i diferents restes ssies del peixos miocens dels jaciments de Mallorca, tamb va estudiar peixos fssils del Mioc de Menorca i de lEoc i Mioc de la Pennsula Ibrica, aix com algun peix del Secundari. Tamb va realitzar estudis sobre otlits de peixos actuals. Lany 1948 descriu Coelodus soleri del Cretaci de Girona, espcie que dedica a Llus Sol Sabars (1908-1985). El mateix any, a partir de materials procedents miocens dels jaciments de Sa Teulada i sa Botifarra de Santa Margalida (Mallorca) descriu Taurinichthys villaltai,

[156]

nArturo Compte, el bibliotecari Mari Jaquotot298 i tres vocalies per Andreu Muntaner,

espcie que dedica al professor Josep F. de Villalta. Del mateixos jaciments de Santa Margalida, descriu Balistes lerichei lany 1949, la qual dedica al paleontleg Maurice Leriche. Anys ms tard, descriu a partir dotlits provinents del Plioc de Son Cap i Talap (Mallorca), Congermuraena casieri, espcie dedicada a Casier, Apogon lozanoi, Pristipoma prebennetti, Trachurus sainzi, Gobius weileri; del Plioc de Talap, Belone derasmoi i Eucitharus balearicus; del Plioc de Son Vivot (Mallorca) Trigla falloti; del Plioc del Pont dInca (Mallorca) Trigla darderi i Trigla catalinae, en collaboraci amb Sanz???. Joan Bauz va estar molt vinculat amb el naixement de la SHNB. Ja a lany 1953 va dirigir ledici del Bollet, en el qual public els seus darrers treballs (1988). Un any desprs, va ser el president de la transici a la legalitzaci de la SHNB, que es va constituir el 4 de setembre de 1954. Per tant, Joan Bauz fou soci fundador i el primer president de la nostra Societat. La seva labor va ser fonamental i es va impulsar uns dels aspectes fonamentals de la SHNB, la paleontologia. En primer lloc, juntament amb nAndreu Muntaner, la captaci de socis, i en segon la publicaci del Bollet i lintercanvi amb altres entitats. Personatges illustres es varen fer socis de la Societat durant la seva presidncia (1954-1955), entre ells cal mencionar Francesc de Borja Moll, Josep Mascar Passarius, Ramon Margalef, Jose F. de Villalta i Bermudo Melndez. Anys ms tard, va participar en lorganitzaci dels actes que es varen celebrar a Mallorca amb motiu del 5 congrs de lINQUA, que lany 1957 va tenir lloc a Espanya. Lany 1981, amb motiu de la creaci a Sller de lAssociaci Museu Balear de Cincies Naturals, Joan Bauz, que fou un dels impulsors, deix materials de la seva collecci per a les primeres exposicions temporals, fins i tot quan encara no existia la seu fsica del Museu. Lany 1996 lAssociaci MBCN el va nomenar Soci dHonor i el mes de maig de 1997 Bauz va fer donaci de la seva collecci i biblioteca a la instituci municipal Museu Balear de Cincies Naturals, durant un acte oficial que es celebr a la Sala de Plens. La seva collecci cientfica roman actualment a aquest museu i constitueix un elevat percentatge dels materials que es poden contemplar a lexposici permanent, a ms dun interessant recull de paleontologia regional, ja que hi estan representats molts dels jaciments clssics de les Illes, molts dells avui ja esgotats o destruts. La seva biblioteca cont tamb una bona representaci de les obres clssiques sobre ictiologia fssil, fins i tot algunes que avui es consideren autntiques joies bibliogrfiques. Joan Bauz tamb fou membre de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural, de la Sociedade Geoloquica de Portugal, de la Society of Economic Paleontologists and Mineralogists of USA, de la Societat Arqueolgica Lulliana i de la Socit Gologique de France. Tamb fou vocal de lAsociacin Espaola para el Estudio del Cuaternario i collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. En reconeixement a la seva tasca cientfica, paleontlegs espanyols i estrangers li han dedicat espcies noves, entre daltres Eodiodon bauzai i Arnoglossus bauzai. Els professors Dante i Frizzell de la Universitat de Rolla (Estats Units) erigiren amb el seu nom el gnere Bauzaia de lEoc de Nord-Amrica. 298 MARI JAQUOTOT MOLINA (PALMA 1897- 1994). Curs els seus estudis primaris al Collegi La Salle, en el carrer de la Concepci. Va ser alumne del germ Zacarias. Va proseguir els seus estudis a lEscola de Comer, obtenint el ttol de Prit Mercantil. Es va iniciar en la feina, obrint un magatzem de construcci i montant una teulera a Santa Maria. Si b, ben aviat sinteress per les mines de lignits de Benissalem, de les quals va dirigir lexplotaci fins lany 1947, any en qu es retir. Durant la seva estada a les mines, es va interessar pels fssils que en ella apareixien, sobretot a la mina Ramona, que conservava en uns prestatges. Sempre va mostrar inters pel que lenvoltava, i va tenir una gran afici, des de molt petit, per la numismtica, de la que va arribar a tenir una important collecci. Lunia una gran amistat amb Joan Mascar Forns i Francesc de B. Moll Casasnovas. Compart amb ells el gran amor per la llengua catalana, Ilengua que sempre va utilitzar en la seva escriptura. Collabor subscrivint-se a totes les publicacions que seditaven en catal. Admirava lEsperanto, llengua que coneixia i practicava, ja que li permetia de relacionar-se amb amics daltres pasos. Bon amic dAndreu Cresp, per mitj de qui va conixer Andreu Muntaner Darder, lany 1950, el qual li va proposar fer-se soci de la Societat dHistria Natural de les Balears. Des de les hores va assistir assduament a les reunions que shi celebraven. Es va encarregar de la Biblioteca durant diversos anys i es va mantenir en contacte amb els fundadors de la recent constituda Societat (1954). A mesura que anava fent-se major, residia ms temps a Biniali, on havia reunit les seves colleccions i la biblioteca, i els seus trasllats a Palma eren cada cop ms dificultosos. Es va dedicar tota la vida a la lectura i, malgrat els seus anys, no va perdre el sentit de lhumor que el va acompanyar tota la vida. Va desfruitar de molt bona salut, el que li va permetre viure fins a complir els 96 anys.

[157]

Andreu Cresp299 i Lloren Garcias Font, aix com un bon grapat de socis collaboradors. En aquests moments la Societat comptava amb uns 50 socis. Les publicacions cientfiques constitueixen lnima de la SHNB, tant ledici de la seva revista cientfica, el Bollet, que ja compta actualment amb 52 volums editats, com els intercanvis amb altres societats semblants darreu del mn. Aix, a la primera reuni ordinria ja es va aprovar destablir intercanvis de publicacions amb la Societat dHistria Natural de Tunsia, i dos mesos desprs es nomena la primera junta de Publicacions. Garcias Font form part de la junta de publicacions del Bollet. En aquesta primera etapa, lincrement dassociats s impressionant, tant per part de particulars com per part dinstitucions i aquest fet reflecteix loportunitat de la seva creaci. Entre els organismes associats cal citar: lAjuntament de Pollena i el Club Pollena, la Jefatura dObras Pblicas, lInstitut Francs, lAjuntament de Palma, el Museu Costa i Llobera, lAcadmia Mercantil de Pollena, lEnginyer en cap dEMAyA, el Seminari Conciliar, el Museu Regional dArt, el Foment del Turisme i diversos enginyers de mines. Lactivitat musestica era una fita marcada pels primers socis i en els seus estatuts. Abans de la seva autoritzaci oficial (el 2 dagost de 1954 lexcellentssim senyor governador civil de la provncia comunic que el Ministeri de la Governaci havia aproANDREU CRESP SALOM (PALMA 1896-1982). Poltic, pedagog i cientfic. Estudi a Barcelona, on es llicenci en cincies, particip en el II Congrs Universitari Catal (1918), presid lAssociaci Catalana dEstudiants (1920-21) i collabor en la publicaci humorstica LEstevet. Tornat a Palma, fund, amb Francesc de Sales Aguil, el Collegi Cervantes (1922), des don intent una renovaci pedaggica basada en el respecte a la identitat dels alumnes, ls de mtodes actius i el respecte als drets humans. Com a cientfic, collabor a diverses publicacions catalanes, com La Revista i el Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural i el Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, societat de la que fou soci fundador i vocal de la primera junta directiva (1954). Es dedic tamb a larqueologia i estudi algunes coves funerries, sobretot la de Son Mulet. El 1927, ingress en el Partit Republic Federal -PRF. A les eleccions municipals dabril del 1931, fou elegit regidor a Palma pel PRF. Desprs de la proclamaci de la II Repblica, safili, el maig del 1931, al Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-, del qual va sser un dels primers intellectuals. Fou membre del comit de lorganitzaci socialista de Palma i de lexecutiva de la Federaci Socialista Balear, de la qual fou elegit secretari del 1932 fins al desembre del 1933. Form part de la redacci dEl Obrero Balear. A les eleccions municipals repetides de juny del 1931, fou elegit regidor de lAjuntament de Palma pel PSOE. El 1932, va sser nomenat tinent de batlle, crrec que ocup fins al 1934, quan lAjuntament fou susps a causa de la Revoluci doctubre. Per aquest motiu marx a Pars, on resid fins al gener del 1935. Com regidor, particip en les comissions dhisenda, foment, beneficncia i sanitat, govern, policia i cultura, i impuls el Pla de Construccions Escolars. Collabor en lorganitzaci de lHospital Provincial, en la planificaci de mercats i en la reconstrucci dels escorxadors. Com a membre de la Diputaci Provincial de les Illes Balears, sencarreg de la Clnica Mental i de lOrfenat. Defens la cultura mallorquina i promogu ls del catal. Va esser comptador i vocal de la Junta de lAssociaci per la Cultura de Mallorca, i collabor a La Nostra Terra i al Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana. El juny del 1936, sign el manifest de solidaritat amb els catalans. Entre 1934 i 1936, va ocupar la ctedra de fsica i qumica de lInstitut de Felanitx. El febrer del 1936, recuper el crrec de regidor de lAjuntament de Palma, per dimit perqu tenia el de director de lesmentat institut. Fou vicepresident de la Lliga Laica, organitzaci que tenia per objectiu la lacitzaci de lescola. Dins el PSOE, pertanyia a la tendncia prietista. Quan es produ laixecament militar de juliol del 1936, fou empresonat, primer al castell de Bellver, i desprs al camp de concentraci de la Fontsanta de Sant Joan (gener-mar 1937), a Can Mir (Palma) i a la pres provincial. El setembre del 1937, fou condemnat a 30 anys de pres pel delicte dadhesi a la rebelli. Fou alliberat el 1942 i encara va sser desterrat durant mig any a Alzira (Pas Valenci). Inhabilitat per a la docncia pblica, es dedic a lensenyament privat. Amb el restabliment de la democrcia va tornar al PSOE.
299

[158]

vat els seus estatuts) el 14 dabril de 1954 es va dur amb molt dxit la I Exposici de Cincies Naturals de Palma de Mallorca realitzada a la sala dactes de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros (lactual La Caixa). A dita inauguraci assistiren les autoritats i nombrs pblic, que varen poder observar la tasca cientfica duta a terme a les Balears, grcies a colleccions de: Zoologia, Paleontologia, Mineralogia i Botnica, procedents del Laboratori Oceanogrfic de Palma, de lInstitut Nacional Mascul dEnsenyana mitjana, dels Pares Teatins, del Collegi de Montision, de la Jefatura de Minas i dels membres de la Societat senyors: Joan Bauz, Guillem Colom, Lloren Garcias Font, Andreu Muntaner, Artur Compte, Emili Palmer i Joan Cuerda. Tamb figurava en aquesta primera exposici una secci bibliogrfica amb nombroses obres de Geologia, Paleontologia i Botnica de Balears presentada per lapotecari Llus Alemany. Linters despertat per dita exposici qued demostrat per la gran afluncia de pblic i visites collectives de centres docents de la provncia, durant els 15 dies que va restar oberta. Tot indicava que shavia complert la finalitat de donar a conixer la tasca duta a terme per la SHNB, a ms dinteressar als organismes oficials per ajudar a contribuir a aquesta important tasca de divulgaci cientfica. Aviat, aquest mpetu inicial es tradueix en una segona exposici de Cincies Naturals que t lloc a Sller; la primera, tamb patrocinada per La Caixa, va ser el germen de la Societat. Al cap dun any de vida ja es parla a la Junta Directiva duna de les curolles que tots els socis porten dedins: la creaci dun Museu dHistria Natural. La primera proposta va ser la de fer un Museu Municipal dHistria Natural al castell de Bellver; en les negociacions soferiren totes les colleccions i lassessorament tcnic dels socis a canvi duna assignaci fixa per a la publicaci del Bollet. Aquestes propostes es repetiren diverses vegades i de diverses formes al llarg de la vida de la Societat. Per mitj de les actes de la SHNB es poden reconixer diversos cicles que sempre sinicien amb molta fora i participaci i molts projectes. El Bollet i la Biblioteca han estat peces clau en la histria de la SHNB. La primera etapa de la SHNB sestn des del 1954 al 1959 i es caracteritz per un gran esfor de captaci de socis; sembla com si una societat civil, vida de participaci en projectes collectius, al marge dels estrets camins oficials daquella poca, es bolqus sobre una instituci emergent que obre nous camins. Els anys 50 acabaren amb un esfor per constituir les anomenades colleccions destudi, conformades per donacions diverses. No obstant aix, la manca despai va fer que algunes delles acabessin fora de les Balears, a altres institucions privades o pbliques fora de les illes. Les actes de la SHNB ens donen poca informaci del perode 1960 al 1967; lactivitat de la Societat qued limitada a una reuni anual en la qual la reelecci quasi automtica de la Junta Directiva s lnic acte enregistrat. La renovaci de la presidncia amb la substituci del doctor Guillem Colom per Guillem Mateu obr una nova etapa de la SHNB que es caracteritz per aconseguir un local social en condicions per les activitats prpies daquesta Societat. La SHNB va fer una aposta decidida per a la creaci duna Universitat de les Illes Balears. Des del

[159]

1968 la SHNB va participar en la campanya en pro de la Universitat, oferint la seva collaboraci i la seva Biblioteca. Al 1972-73 les estretes relacions existents entre les dues institucions culminaren en un conveni de collaboraci entre la SHNB i els primers estudis de biologia. Lany 1974 Guillem Colom va sser nomenat Professor Honorari daquests estudis. Als inicis del 1970 sincorporaren tot un seguit de joves preocupats per la natura, bsicament eren joves bilegs, paleontlegs, gelegs, botnics, espelelegs,... que tenien un com denominador, el seu comproms i la seva passi per la natura. Es crearen seccions destudi: dornitologia, despeleologia i de vertebrats, que posaren en marxa una activitat frentica -fins a 17 reunions en el 1972-. Alguns daquest joves, segurament per insatisfacci amb la Societat a causa de veure aturades o enlentides algunes iniciatives conservacionistes de la junta directiva de la SHNB, crearen el Grup dOrnitologia Balear (GOB). La situaci descrita en relaci amb la Universitat es repeteix amb lInstitut dEstudis Balerics (IEB). Durant el 1970 la SHNB recolz la formaci de lIEB, al qual shi consider com a entitat adherida, des del 1980, sense prdua de la seva entitat jurdica. Menci especial mereix la relaci amb lEstudi General Lulli, doncs, des de la quarta reuni de la primera Junta Directiva (desembre de 1954) la seu de la SHNB va esser el Lulli i probablement les distintes juntes no sabran agrair prou les facilitats que de forma constant es van rebre daquesta entitat. Durant els anys 1970 es plantejaren alguns debats interns que encara ara sn vigents. La democrcia ajud obrir noves perspectives. Aquesta voluntat de canvi tamb es don al si de la presidncia amb Llus Pomar que, al 1984, va ser substitut per Joan Cuerda. Els problemes econmics, sempre presents, per tirar endavant el Bollet cientfic i algunes activitats varen ser superats amb lajuda de lInstitut dEstudis Balerics i Sa Nostra. A partir del 1988 es multiplic lesfor per obrir la SHNB a la societat i per collaborar amb altres institucions. Es regularitz la publicaci del Bollet de la SHNB i sobr una nova lnia editorial amb la publicaci de les monografies cientfiques. Actualment, la major part dels naturalistes de les Balears formen part de la SHNB, amb ms de 300 socis de totes les illes. La SHNB compta amb el mateixos objectius bsics dels seus fundadors: promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives (incrementar la informaci disponible a la biblioteca, editar anualment el Bollet, avaluacions ambientals i monografies, organitzar cicles de conferncies, congressos, jornades tcniques, excursions,...); participar activament en els moviments conservacionistes de les Balears i en la conservaci de les colleccions cientfiques (prpies, llegades pels seus socis i collaboradors i amb lajut i assessorament daltres institucions que compten amb colleccions) i en la promoci de la creaci del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears (MNIB)(Col.lecci (MNIB) de la SHNB declarada B dInters Cultural (BIC) pel Consell de Mallorca. Des dun principi es realitzaven mltiples activitats (conferncies, excursions,...) Fer una relaci exhaustiva de les activitats i accions relacionades amb la conservaci del medi ambient a Mallorca i des de Mallorca resultaria difcil, si ms no impossible, doncs sn ms de 50 anys diniciatives cientfiques i culturals, moltes delles reflectides als llibres dactes.

[160]

Des dels seus inicis es realitzaren mltiples excursions en collaboraci amb les universitat dAlger i de Marsella (1956), en les quals particip Garcias Font, i altres activitats que shan anat repetint al llarg de la histria. La Societat particip en la realitzaci duna de les sortides realitzades en el marc del Congrs Internacional per a lEstudi del Quaternari i lexposici monogrfica del Quaternari Balear (1957). s pionera en exposicions de lmines de plantes i de les primeres sessions de Cinema cientfic, amb pellcules culturals dels EEUU (1958). Les conferncies divulgatives allades o organitzades en cicles fou una constant al llarg de tots els anys de vida de la Societat. Al 1975 sorganitzen les Jornades de Biospeleologia amb la collaboraci de la Fundaci Dragan. Al 1976 les Jornades cientfiques en collaboraci amb la Instituci Catalana dHistria Natural i la Societat Catalana de Biologia, amb una excursi a lilla de Cabrera o el mar de lany 2000 una reuni de les juntes de la SHNB i de la ICHN amb una excursi a la cova des Moro -cova de cala Falc (Manacor) En aquests temps ms recents els itineraris, conferncies, cursos i cursets han estat presents en totes les memries anuals. Cal destacar cicles de conferncies com Les Aventures de la Societat o Els dijous a la Societat on socis que havien conegut algun pas extic presentaven, de forma amena i amb lajuda de diapositives, la natura daltres rees biogeogrfiques del mn. Es realitzaren les primeres Mostres de bolets a lEstudi General Lulli. Les I, II, III, IV i V Jornades del Medi Ambient, el congrs de lAssociaci Europea de Cetacis (amb la UIB i la UB), les jornades de Biologia (amb la Universitat Catalana dEstiu i la Instituci Catalana dHistria Natural), les Jornades de Conservaci a Menorca (amb lIME i el GOB), el congrs internacional de lAssociaci Europea dElasmobranquis, participaci a Fires de la Cincia i setmana de la Cincia, collaboraci en conferncies i exposicions amb altres entitats, excavacions paleontolgiques,... La investigaci de la Natura s absolutament inseparable de la conservaci. La conservaci de la Natura sempre ha figurat com a objectiu de la SHNB, i el paper catalitzador que aquesta Societat a jugat per al coneixement de la natura ha estat durant molts danys insubstituble. Tant aviat com el gener de 1958, la Societat ja va preparar un projecte dinvestigaci sobre la Sistemtica i Biologia de les Marismes del Prat de Sant Jordi que finalment no es va realitzar. El mateix any, el senyor Orell, per encrrec de la Societat, juntament amb altres socis com Garcias Font, va intentar protegir les plantes endmiques del Puig Major, amenaades per la construcci de la base militar. s quasi el que avui dia anomenarem una avaluaci dimpacte ambiental amb mesures correctores. El 1959 es va fer un debat sobre la convenincia de dotar al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears duna secci de Cincia Aplicada. El 1969 les actes recullen la preocupaci de la Junta Directiva per la salinitzaci de les aiges subterrnies. Durant 1970 la Societat particip en el Patronat dExcavacions Submarines, mentre que al 1972, animats per lanomenada Secci Juvenil es va participar en campanyes danellaments de falcons i en la protecci del cndor mallorqun (aix apareix a la propaganda el voltor negre -Aegypius monachus-), a ms dun cens de fauna aqcola. Els germans Gins varen presentar, el mateix 1972, el primer catleg de cavitats. Miquel Ray va informar sobre les seves 100 hores dobservaci dun niu de voltor negre a

[161]

Pollena. El mateix any es va debatre lactuaci lamentable dalguns excursionistes que dificultaren la possibilitat de fer investigacions cientfiques de camp. Ja al 1973, qued constncia a les actes de la Societat de la feina de divulgaci i mentalitzaci referent a lamor, respecte i protecci de la Naturalesa, feta a la premsa local pels membres de la Secci dOrnitologia. Joan Mayol sencarreg de continuar aquesta tasca dirigida als alumnes de centres escolars. A ms, es suggereix lelaboraci de rutes cientfiques per als professors de lantiga EGB. Lany 1975 es propos la creaci dun parc martimo-terrestre a Cabrera, que hauria de ser semblant al de Banyuls-sur-Mer (Frana). Al 1976 es va participar en el Libro Rojo de Comarcas de Inters Nacional amenazadas de destruccin. Durant lany 1978 es va fer una campanya per aturar la venta indiscriminada de Garball (Chamaerops humilis). A partir dels anys 1980 i sobre tot als 1990, ladhesi de la SHNB a les campanyes de protecci del medi ambient fou ja permanent. Testimoni daix resulta la monumental monografia de la Societat Histria natural de larxiplag de Cabrera (1993); SAlbufera de Mallorca (1995); Carst i coves de Mallorca (1995), Fauna endmica de les Illes Balears (1996) o Introduccin a la Geografa Fsica de Menorca (2003) per citar-ne alguns exemples. Emper, les gestions proteccionistes de la SHNB siniciaren molt abans. Ja el 1958, socis de la SHNB, encapalats per Jeroni Orell gestionaren la translocaci de plantes endmiques del Puig Major a zones ms segures, i intentaren minimitzar la voladura i els consegents enderrocs creats, modificant greument aquest ambient. El Bollet s una pea clau dins lentramat de la Societat. Els inicis foren difcils per persones com Lloren Garcias Font, Arturo Compte300, Joan Gamund301, Josep
ARTURO COMPTE SART (PALMA 1933-). Entomleg, llicenciat en Cincies Biolgiques per la Universitat Complutense de Madrid (1971). Des del 1961 va residir a Madrid on va treballar com a ajudant tcnic i com a investigador de lInstitut dEdafologia i Fisiologia del CSIC en el laboratori dEntomologia. El 1984 ocupava la plaa de conservador del Museu Nacional de Cincies Naturals de Madrid. Ha descobert i descrit unes vint-i-cinc espcies dinsectes nous per a la cincia. s autor de ms de cent treballs dinvestigaci, trenta dels quals fan referncia a la fauna de les Balears. Fou membre fundador de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB) i director-editor del seu Bollet. Fou premi Ciutat de Palma de cincies, Bartomeu Darder Perics el 1960 i premi Ateneu de Ma el 1967 de cincies naturals J.J. Rodrguez Femenias amb el treball Fauna de Menorca y su origen. Sntesis de la fauna de Menorca, su naturaleza y un ensayo acerca de su origen. 301 JOAN GAMUND BALLESTER (MURO 1870 - PALMA 1952). Es va llicenciar en Farmcia lany 1890 a la Universidad de Madrid. Posteriorment va ingressar, lany 1901, amb el nmero 1 de la seva promoci, com a farmacutic en el cos de sanitat militar. El seu primer dest va sser el Marroc. Posteriorment, lany 1896 fou destinat a les Filipines, on va sser condecorat amb la creu del mrit militar. Va retornar el 1899. Lany 1902 va guanyar per oposici una beca per ampliar estudis a Alemanya, a lEscola Superior de lExrcit a Berln. Va romandre a Berln durant el curs 1902-1903, on va assistir tamb a classes a la Universitat de Berln. Com a resultat de la seva estada a Alemanya va obtenir un diploma en Micrografia aplicada a lobtenci de productes farmacutics. Aficionat des de molt jove a lestudi de la micrografia de les aiges, va practicar aquesta especialitat a tots els seus destins militars. Aix, va travar amistat amb el diatomleg aragons i enginyer de mines Florentino Azpeitia (1859-1934) qui li va posar el seu nom a una diatomea descoberta a Andalusia Alacodiscus gamund. Durant els seus destins a Palma va ajudar a organitzar el Laboratorio Qumico- Biolgico Municipal de Palma i entre els anys 1914 i 1919 fou el seu director. Durant aquesta estada a Palma va participar activament contra lpidmia de tifus que va sofrir la ciutat i va redactar el Estudio qumico-biolgico de las aguas de Palma de Mallorca (1915) Durant aquests anys va
300

[162]

Notcia que recull la iniciativa de protecci de la flora endmica del Puig major pel delegat de la SHNB el botnic solleric Jeroni Orell. Arxiu Jeroni Orell.

[163]

Maria Palau302, Andreu Muntaner,... foren els qui donaren aquest impuls necessari amb entusiasme. La SHNB estava present en el actes de les institucions pbliques. Garcias Font fou nomenat pel president de la SHNB per formar part del jurat de la concessi dels Premis Ciutat de Palma, premi Bartolom Darder Perics de cincies naturals, en aquella ocasi (1956) fou concedit a Josep M. Jans Guardiola303 com a reconeixement a la seva tasca com a estudis i divulgador de la meteorologa a lmbit balear i mediterrani. Lany 1959 el premi dinvestigaci cientfica recau sobre un altre soci fundador de la societat Arturo Compte Sard: Ensayo de entomologa y parasitologa dendrolgica
participar, tamb, a la Revista Balear de Ciencias Mdicas. Destinat una altra vegada a Palma, durant els anys 20 va a tornar sser director del laboratori municipal. Lany 1921 juntament amb mossn Antoni Maria Alcover, el metge Josep Sampol (1876-1961) i larquitecte Guillem Forteza (1892-1943), entre altres, crearen la Secci Balear de la Junta dIntercanvi Cientfic amb Alemanya. Lany 1927 fou elegit acadmic de la Reial Acadmia de Medicina de Palma de Mallorca. Quan, lany 1931 es va retirar com a militar era coronel i director del Laboratori Central de Medicaments de lExrcit a Madrid. Fou soci de la Deutsche Pharmazoutische Gesellscchaft i es va relacionar amb cientfics de la talla de luruguai Friedich Karl Mllers Melchers i Ramon Margalef. Va organitzar el primer laboratori del Collegi Oficial de Farmacutics de Balears i el va dirigir inicialment. Fou un actiu soci fundador de la Societat Balear dHistria Natural lany 1948, moment en qu va ser el primer en prendre la paraula per animar a crear aquesta entitat, encara que mai va voler tenir cap crrec. Lany 1926 lAjuntament de Muro el va nomenar fill illustre. 302 JOSEP MARIA PALAU I CAMPS (BARCELONA 1914-PALMA DE MALLORCA 1996). El 1941 fix, definitivament, la seva residncia a Mallorca. Malgrat era ms conegut com a escriptor, mai oblidava la seva afici i estudi Cincies Naturals a la Universitat de Barcelona. En alguna ocasi, aquest romntic de la llengua, fusion la cincia-art i la literatura dibuixant una Mantis religiosa a la portada dun llibret de poemes den Bartomeu Fiol. Aquesta habilitat per al dibuix el dugu a illustrar algunes de les plantes que estudiava el seu pare, el botnic Pere Palau. Soci fundador de la Societat dHistria Natural de les Balears juntament amb el seu pare. Les seves entusiastes excursions i recolleccions zoolgiques feren que tingus contacte amb els millors entomlegs, botnics i naturalistes dEuropa (Jeannel, Espaol, Henrot, Hoffmann, Stefani, Vives, Molinier, Font i Quer, Bols, Vilarrbia, Zariquiey, Garcias Font, Colom, entre daltres). Grcies a les seves exploracions i consegents troballes li foren dedicades distintes espcies: lescarabat pselfid de la cova de na Boixa (Felanitx) Leptobythus palaui Jeannel, 1955, gnere monoespecfic endmic, conegut nicament daquesta localitat; lescarabat coldid Abromus palaui, Espaol, 1945; lescarabat curculinid Geonemus palaui, Espaol, 1951, tots ells endmics, i lembipter Haploembia palaui Stefani, 1955. Per, a ms dels seus estimats curculinids -els bequeruts-, la seva nsia de saber el feu bussejar, a part de lentomologia, entre molts altres grups faunstics: crustacis, arcnids, molluscs, ornitologia, i biospeleologia en general. Josep M. Palau fou un pioner de lentomologia i de la biospeleologia Balear. La topografia de la Cova de na Boixa (Felanitx), publicada per J.M. Palau lany 1955 al Bollet de la SHNB s la primera topografia subterrnia realitzada per un grup espeleolgic mallorqu. Li toc de viure en un mn difcil. Tant s aix que lallament de viure a Mallorca feia que aquest entomleg hagus de bescanviar insectes per llibres entomolgics, material ptic i fins i tot agulles entomolgiques, impossibles daconseguir durant aquella poca a les Balears. Si b, les circumstncies poltiques lobligaren a escriure els seus treballs cientfics en castell, escrivia la seva correspondncia en catal, intentant difondre i explicar la nostra cultura, dhuc amb personatges que li contestaven en castell i amb alguns cientfics de lestranger. J.M. Palau, lany 1959, fou guardonat amb el premi Jaume I de lInstitut dEstudis Catalans, pel treball El bosc mallorqu com a bitop ornitolgic realitzat conjuntament amb Josep J. Tato Cumming. El tribunal que jutj aquest treball estava format per insignes naturalistes catalans: Eduard Fontser, Pius Font i Quer, Josep R. Bataller i Jordi Maluquer com a secretari. 303 JOSEP MARIA JANS I GUARDIOLA (REUS 1901- MA 1994). Un trasllat familiar, el 1913, el port a Ma, on acab el batxillerat amb premi extraordinari. El 1926 acab a Barcelona la llicenciatura de fsiques, la qual havia estudiat per lliure. Aquest mateix any sinici en meteorologia a lObservatori de la Base Naval de Ma. El 1934, ja meteorleg facultatiu, fou nomenat cap del Centre Meteorolgic de les Balears. El 1940, el Servicio Meteorolgico Nacional espanyol (SMN) trasllad el Centre de Ma a Palma, i

[164]

Associaci per la Cultura de Mallorca LAssociaci per la Cultura de Mallorca va ser fundada a Mallorca el 1923 amb la intenci de ser una plataforma que uns les diverses tendncies mallorquinistes. Lassociaci es definia amb la voluntat destendre per tot arreu una neta i veritable cultura mallorquina i reunia persones de diferents partits poltics. Sorgida duna proclama signada el mateix any per mossn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Cap (inspector densenyament), Guillem Colom i Ferr (Sller), Miquel Duran i Saurina (1866-1953) impressor i poeta (Inca), Lloren Garcias Font apotecari (Art), Pere Oliver i Domenge304 (Felanitx) i Josep Claverol metge (Sant Jordi). Constituda al marge de tot partit poltic, pretenia convertir-se en una plataforma unitria en la qual convergirien nacionalistes i regionalistes, tingu per objecte difondre i impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autctona. s a dir, la missi de qu el poble assols el coneixement dels valors propis mitjanant la promoci cultural. Per tal daconseguir-ho sorganitzaren cursets de llengua, dart i darqueologia; tamb conferncies de matria diversa (alguns duna especialitzaci important); actes commemoratius i dhomenatge, publicacions, etc. La dictadura de Primo de Rivera va suposar un fre momentani de les activitats en favor de la cultura de Mallorca. Noms va romandre la publicaci anual LAlmanac de les Lletres (anuari, calendari, miscellnia literria i crnica de lactivitat cultural)
Jans se nhi va en qualitat de cap. Letapa mallorquina, en qu va manifestar la seva extraordinria vlua professional, durar fins el 1966, quan el nomenen sotsdirector de la SMN, amb seu a Madrid, i desprs cap de lOficina Central, el crrec administratiu ms elevat que podia assolir un meteorleg titulat. Abans, el 1947, amb una tesi de meteorologia terica shavia doctorat en fsiques per la Universitat de Madrid. Amb aix la seva llarga tasca docent, comenada a Ma, sacab posseint la ctedra de climatologia daquesta universitat, des del curs de 1966-1967 fins al 1970-1971, any de la seva jubilaci professional. Desprs del retorn a Menorca, mor a Ma als noranta-tres anys. 304 PERE OLIVER I DOMENGE (PALMA 1886- FELANITX 1968). Durant la seva joventut resid a Mallorca fins que es va desplaar a Barcelona a estudiar la carrera de farmcia. Quan aconsegu el ttol, lany 1908, torn a lilla per comenar a exercir la seva professi, la qual cosa feu fins a linici de la Guerra Civil, de manera ininterrompuda al poble de Felanitx. Al llarg de la seva vida, collabor amb diverses publicacions, principalment: Patria Jove (1916); La Veu de Mallorca, durant lany 1917; La Nostra Terra; Repblica; Nosotros; El Felanigense; i Felanitxer. Complementriament a aquestes collaboracions, Pere Oliver escriv diversos llibres. Sortiren a la llum pblica La catalanitat de les Mallorques, lany 1916; Joanot Colom i Cifre, el 1929 i, finalment, public la Histria de Felanitx contada als infants. Lactivitat pblica de Pere Oliver fou prou densa, i ms concretament la lluita poltica fou la que el mogu a intervenir en diferents esdeveniments de la histria de Mallorca. Pere Oliver apareix tamb com a soci fundador de lAssociaci per a la Cultura de Mallorca, lany 1923. Intervingu activament en la discussi del projecte dEstatut dAutonomia per a les Illes Balears al juliol de 1931; i ser un element clau en lorganitzaci del Partit dAcci Republicana, lany 1932, juntament amb Emili Darder i Cnaves, i altres personatges que varen sofrir lexili com Francesc de Sales Aguil i Forteza (Palma 1899- Bogot 1956), -estudi cincies naturals amb A. Cresp-, Bernat Jofre i Roca (Andratx, 1902 - Cant de Vaud, Sussa, 1969) i daltres. Quan aquest partit sintegr dins el Partit dEsquerra Republicana Balear, Pere Oliver va passar a ocupar el crrec de vocal del consell regional. El seu comproms poltic clar amb el republicanisme el dugu a convertir-se en batlle de Felanitx quan es produ ladveniment de la Segona Repblica. Amb la victria dels franquistes a la Guerra Civil, Pere Oliver hagu dexiliar-se, primer a Menorca i desprs an a Barcelona. Acabada la guerra sexili a Filipines. La seva farmcia fou saquejada i la seva casa incautada per lexrcit franquista. Va tornar de lexili, a Mallorca, el 1952, emper el Collegi dApotecaris no el va permetre reobrir la seva farmcia.

[165]

i den el 1928 publicaren la revista mensual La Nostra Terra (integrament en catal i amb continguts culturals i cientfics de molta vlua). Fou reprs el 1930 a Palma, Felanitx, Sller, Inca, Capdepera i Pollena. Les principals activitats foren lorganitzaci dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sller (1924) i Palma (1935); conferncies sobre temes cientfics, culturals i higinics; cursets de llengua, histria, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions (com lExposici del llibre mallorqu de la Renaixena 1833-1933, amb la collaboraci de la Societat Arqueolgica Lulliana el 1934), etc. A ms del butllet, public texts elementals dhistria (com els dInca i Felanitx, de J. Cap), lAlmanac de les Lletres i un Calendari mallorqu (1924-1936). La fi de la dictadura facilit la represa de lactivitat associativa en plenitud. Aix, ja dins la Repblica va ser un dels principals impulsors de lAvantprojecte dEstatut dAutonomia. En conjunt, lentitat represent durant tretze anys un lloable intent duni desforos i un efica impuls a leducaci i a la cultura del poble. Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, public un quadern mensual, editat primer a Sller i desprs a Palma, amb un total de 26 nmeros. Estava redactat totalment en catal i incloa monografies o nmeros extraordinaris dedicats a personatges destacats de lIlla (Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferr Juan, Mari Aguil Fuster, entre altres) Laixecament del 19 de juliol de 1936 acab amb lAssociaci per la Cultura de Mallorca. LObra Cultural Balear es defineix com la continuadora histrica de lAssociaci per la Cultura de Mallorca. De fet el 1964 Lloren Garcias li deman a Josep Rossell com fer-se soci de lOCB. Durant aquests anys en foren presidents: Elvir Sans i Rossell305 (1923-24); Emili Darder i Cnaves306 (1925-31); Miquel Massut Alzamora (1932-33) i Josep Sureda i Blanes307 (1934-36).
305 ELVIR SANS I ROSSELL (PALMA, 1896-1972). Va ser un escriptor de Mallorca, a ms de funcionari pblic. Va publicar el llibre de contes Lluernes, lany 1936 i una srie destudis histrics dels quals destaquen Els mesos i La histria, publicat lany 1929, Los municipios de Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorvides mallorquines (1964). Collabor a La Nostra Terra i va ser president de lAssociaci per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueolgica Lulliana. 306 EMILI DARDER I CNAVES (PALMA 1895 - 1937). Poltic i metge. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Valncia (1915), es doctor a Madrid en Anlisis Clniques. Fou membre de les acadmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir del 1927, fou el cap de la secci depidemiologia de lInstitut Provincial dHigiene de les Balears. Com a metge, divulg els avenos sanitaris i treball per la higiene social. Fou un dels fundadors de lAssociaci per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). A les eleccions municipals dabril del 1931, va sser elegit regidor de lAjuntament de Palma per la candidatura del Partit Republic Federal de Mallorca. Presid les comissions de sanitat i deducaci, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganitzaci dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El gener del 1932, fou un dels fundadors dAcci Republicana de Mallorca que, el 1934, va sser el nucli de lEsquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Form part de la comissi redactora de lAvantprojecte dEstatut dAutonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batlle de Palma. Des daquest crrec impuls la dotaci daigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcci de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el des Coll den Rabassa i el de lavinguda Alexandre Rossell, inaugurat labril del 1934. Continu la reforma dels serveis sanitaris de lAjuntament i obr noves seccions de la Casa del Socors. Tamb es preocup pel correcte

[166]

Document que nomena Garcias Font com a delegat de lAssociaci per la Cultura de Mallorca.

[167]

Lloren Garcias botnic Garcias Font fou un naturalista complet per, si va sser conegut per alguna disciplina, la botnica fou la seva tasca cientfica ms destacada. Si b, el seu primer treball fou dentomologia, ben aviat la seva dedicaci preferencial a la botnica el convert en un dels millors coneixedors de la flora de la comarca dArt, i encara que fou un naturalista complet, les seves biografies el situen com a apotecari i botnic. A lactualitat el seu herbari resta conservat, amb un catleg informatitzat a la seu de la Societat dHistria Natural de les Balears. El primer treball de Garcias Font (1905) fou sobre el que seria el seu tema recurrent, les plantes del voltant dArt. Les llistes despcies de Garcias Font foren els treballs tpics de la seva vida. De fet, en una de les moltes entrevistes que li feren, a la qesti plantejada de: Don Lloren vost ha fet molta feina durant la seva vida... la resposta fou Qu va! noms he fet moltes llistes de noms, moltes llistes.

funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va sser susps en les seves funcions el 1934, arran de la Revoluci doctubre, per li fou retornat el crrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. El juny del 1936, sign la Resposta al Missatge dels Catalans. Quan esclat la Guerra Civil, va sser detingut el 20 de juliol del 1936 i tancat al castell de Bellver. El desembre de 1936 se li embargaren bns per valor de dos milions de pessetes. Sotms a consell de guerra, fou condemnat a mort, encara que el fiscal noms nhavia demanat 20 anys de pres. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementiri de Palma. Va escriure articles de carcter poltic i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorqu, i de carcter mdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletn del Colegio Provincial de Mdicos de Baleares. Porten el seu nom una fundaci cultural lligada al Partit Socialista de Mallorca, un premi de lObra Cultural Balear i un carrer de Palma. 307 JOSEP SUREDA I BLANES (ART, MALLORCA, 1890- BARCELONA 1984). Va ser qumic, apotecari, escriptor i historiador de la cincia. Fill de lapotecari Josep Sureda i Lliteras i germ del teleg i lullista Francesc Sureda i Blanes i del metge Miquel Sureda i Blanes. s el pare de leconomista Josep Llus Sureda Carrin i oncle del metge Josep-Francesc Sureda i Blanes. Es llicenci en Farmcia a la Universitat de Barcelona (1911) i es doctor a la de Madrid (1915). Fou director (1912) del laboratori de Qumica general de la Residncia dEstudiants de la Junta per a Ampliaci dEstudis i Investigacions Cientfiques. Estudi qumica a la Universitat de Munic (1913-14) i a lEscola Politcnica Federal de Zuric (1913-1914). A Mallorca dirig la fbrica dadobs qumics de Portop, propietat de Joan March Ordinas. Posteriorment an a Astries a treballar a la fbrica damonac de La Felguera. Del 1933 al 1952 dirig les Indstries Agrcoles de Mallorca. Va ser president de lAssociaci per la Cultura de Mallorca (1934-36) i collabor amb La Nostra Terra. Sign la Resposta als catalans (1936). El 1966 es trasllad a Barcelona, on va escriure bona part de la seva obra histrica. Collabor amb les revistes cientfiques Anales de la Sociedad Espaola de Fsica y Qumica, Chemiker-Zeitung i Cincia. Fou membre de lInstitut dEstudis Asturians (1948), acadmic numerari de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma (1953), soci fundador de la Societat Espanyola dHistria de la Medicina (1960) i acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona (1962) i de lAcadmia de Farmcia de Barcelona (1964). El 1983, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Des del 1993 linstitut de Son Gotleu porta el seu nom i t un carrer dedicat a Palma. Reivindic la contribuci dels illencs al progrs tcnic i cultural a Mallorca i la tradici tcnica (1958), Las academias mdicas de Mallorca 1788-1831 (1960), La creaci cientfica (1963), Orfila i la seva poca (1969), Ramon Llull i lorigen de la cartografia mallorquina (1969), Mallorquins dahir (1974) i Petites histries (1987). Estudi la Renaixena a Histries aldanes (1976) i Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa (1980) i els viatgers a Mallorca amb Chopin a Mallorca (1954), Els hostes. Dos savis de Heidelberg (1960), Els hostes. Un polons exilat (1962), Els hostes. Ole Brull (1963), Els hostes. Pau Piferrer (1964) i altres treballs. Va publicar el volum de poesia lrica El paisatge dArt (1932). Bon coneixedor de lalemany, tradu al castell Die Balearen de larxiduc Llus Salvador (1954-65) en dotze volums, amb un prleg seu a cada un dells.

[168]

Aquestes llistes que elabor Garcias Font sn les que avui ens serveixen per esbrinar quines espcies hi havia en el passat i conixer com han evolucionat les poblacions, els ecosistemes,... dun determinat indret. El 2010 fou declarat per lAssemblea general de les Nacions Unides com a Any Internacional de la Diversitat Biolgica, per tal datreure ms latenci internacional al problema de la prdua contnua de la biodiversitat. Es proposa daprofitar aquesta oportunitat per tal de destacar la importncia de la biodiversitat en la vida humana. Per reflexionar sobre els nostres assoliments en la conservaci de la biodiversitat. Per encoratjar a redoblar els nostres esforos per reduir significativament el ritme de prdua de biodiversitat. Fer front a la diversitat biolgica requereix la participaci universal. La comunitat mundial, a travs dactivitats organitzades a nivell mundial, ha dunir els seus esforos per a un futur sostenible per a tots nosaltres. Aquests principis ja foren establert en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el 1992, amb el Conveni sobre la Diversitat Biolgica. Aquest s un tractat internacional per a la conservaci i utilitzaci sostenible de la biodiversitat i la distribuci equitativa dels mltiples beneficis de la biodiversitat. Amb la firma de 193 pasos, el Conveni sobre la Diversitat Biolgica t una participaci gaireb universal. Molts dels objectius dels treballs de Garcias Font de principis del segle XX, coincideixen plenament amb els objectius daquests tractats internacionals, conixer i, per tant, salvaguardar la biodiversitat. Com tamb millorar i donar a conixer a la conscincia pblica la importncia de protegir la diversitat biolgica i tamb sobre les amenaces subjacents a la biodiversitat. Encoratjar les persones, les organitzacions i els governs a prendre les mesures immediates necessries per aturar la prdua de la biodiversitat. Promoure solucions innovadores per reduir les amenaces a la biodiversitat. Garcias Font parlava de Biogeografia i dHistria Ecolgica, de relacions entre espcies, i creia en la utilitat de la divulgaci de treballs de la Histria Natural de les Balears i del recull dels noms populars. En aquest treball comenta: Els pobles, quin nom he posat per capsalera n aquestes ratlles, formen la part del grec de Mallorca una regi montanyosa, regi que cont una variada y rica flora; hi tenen representaci la vegetaci de les montanyas encare que no de grans altituts, la de les costes y platjas arenosas ahont obri ses olorosas flors el Pancratium maritimum L., la dels terrers prims, am frecuencia rablits de oliveras de gris fullam, y la deis frtils comellars, ahont se cultiven adems plantes extiques. La segent llista ser pesada, per la vulgaritat de les especies an ella contingudes; pero son de Mallorca y per aix les don coneixe, pensant que podr servir alg per establir relacions entre nostra flora y la deis altres passos de la regi Mediterrnea. Me donar per satisfet si amb aix puch contribuir, encare que sa com un gra d arena de les nostres platjas, la formaci de 1Historia Natural de nostra terra. He cregut convenient posar els noms vulgars, que van al costat de cada especie, intressants sempre en 1estudi de las floras locals. El segent treball botnic de Garcias Font (1907), fou una ampliaci i continuaci del primer i en aquest fa unes apreciacions molt encertades. Comenta que el fet que la comarca dArt estigus enfora de Palma i que no tingus per als botnics

[169]

tanta dimportncia exploratria com la Serra de Tramuntana, la convertia en una zona poc estudiada, ara es veu que tenia ra. Tamb aqu es veu que els Statice, els Limonium sn un grup complex que cal estudiar amb cura. Demana ajuda per a la determinaci dalgunes espcies al doctor Joan Cadevall308. En les planes daquest Butllet, nom. 3 y 4, pg. 40, 1905,-y ab aquest mateix titol vaig publicar una llista de 115 especies de Fanergames y 7 Criptgames del grupu de les Falgueres, seguides dels noms vulgars ab que son conegudes les plantes en el pas; avuy com segn captol de la meva Contribuci, donar, conexer els rsultats de les excursions fetes en el passt estiu, citant solsa-ment les especies no contingudes en aquella primera llista, ab les localitats ahont foren trobades y ses habitacions. Sempre hava cregut que la regi que m ocupa y ahont he tingut la sort de veure la primera llum, era la manco explorada y en consecuencia la manco estudiada de Mallorca per esser la ms llunyana de sa capital y per haver els botnichs nacionals y estrangers en ses excursions, preferentment passejat la serralada Nort, els sens boschs y comellars. Efectivament, els rsultats de mes explorations m han aflrmat ab aquesta creencia. Passetjant per na Vergunya, frtil comellar, visita forsada dels touristes, regat per la font de son nom ya n el torrentet ahont formen seregall les aigus vessants de la bassa del Mol de Dalt, una distancia de 30 metres d aquest, trob una Labiada, que classifcada ab detenci me sembla era la, Brunella vulgaris Msench; aquesta especie no la cita Barcel y Combis en sa Flora Balear, pero cita en el matex lloch (na Borgunya) la Brunella alba Pali, que jo he cercat y no he trobat; guardada ab esment junt ab una Linaria Matine Desf., trobada en el mateix torrentet la part d abaix del
308 JOAN CADEVALL I DIARS (CASTELLGAL, BAGES 1846 TERRASSA, VALLS OCCIDENTAL, 1921). Va ser botnic i gegraf. Amb una mplia formaci cientfica, llicenciat en Cincies Exactes (1869), en Cincies Naturals (1871) i doctorat el 1873, es va dedicar a lensenyament a Terrassa, on fou director del Reial Collegi Terrassenc, entre 1873 i 1901, any en qu el collegi pass a mans de lorde religis de Calassan, i el doctor Cadevall i els seus collaboradors van passar a lEscola Municipal dArts i Oficis, que shavia fundat el 1886 per iniciativa seva, i a lEscola Elemental dIndstries que el 1904 estrenarien la seu de lEscola Industrial de Terrassa. El doctor Cadevall es va integrar plenament a la societat terrassenca, va participar en la fundaci de lassemblea local de la Creu Roja (1893), de la que fou president-fundador fins el 1903; entre 1897 i 1900 fou president de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Terrassa, tamb va ser director del Centre Meteorolgic de Terrassa i membre del Centre Excursionista de Terrassa. Joan Cadevall ha passat a la histria com a botnic. El 1897 public La Flora del Valls, que ja havia llegit el 23 de novembre del 1893 en una sessi de lAcadmia de Cincies i Arts de Barcelona. El 1900 public Apuntes de Botnica adreat als estudiants de batxillerat, el 1905 reb la medalla dor de la Societat Internacional de Geografia i Botnica i el 1907 public Botnica Popular que s una obra amb intencions divulgatives. El 1908 es comen a publicar la Geografia General de Catalunya, la primera geografia del pas amb criteris cientfics, dirigida per Francesc Carreras i Candi i amb la qual el doctor Cadevall va collaborar en la part de botnica. La seva obra cabdal s La Flora de Catalunya, obra important en la histria de la botnica catalana. El primer volum es va publicar entre 1913 i 1915, el segon entre 1915 i 1919, el tercer entre 1919 i 1931, el quart el 1932, el cinqu el 1933 i el sis i darrer el 1937. Als volums 4, 5 i 6, publicats desprs de la seva mort, va intervenir el botnic Pius Font i Quer introduint algunes correccions, adaptant lescrit original a les normes de Pompeu Fabra i els noms cientfics a les normes del Congrs Internacional de Botnica de Viena. Com a gegraf destaca per la seva Geografia fsica, descriptiva i histrica del Valls que constitueix la primera monografia comarcal del pas.

[170]

Mol, y observada y recullida dies desprs en molts camps de goret, no citada Mallorca, pero s Menorca per en Rodrguez y Femenias y un Ranunculus flammula Lin. que vaig cullir en el torrent de ses Passes, entre 1 carni de 1 Alcaria-vella y el de Son Vives, no citada tampoch per en Barcel, les vaig enviar en consulta al distingit botanich ctala Dr. Cadevall de Tarrassa, qui me les revisa, confirmant la meva classificaci, A mes me classifica dues especies de 1enredat gnero Statice cullides a Capdepera, a propia farola del Cap del mateix nomuna, la Statice globulariae folia, var. glauca, Boiss. y 1altre en el Carregador, Statice Tremolsii, Rony? y m en comprova algunes de rares. Mercs n el Dr. Cadevall per haverme resolt els duptes. A n aqestes cinch especies, que no s si qualc haur citades, puch afegirnhi una altre, la Eurphorbia Lathyris apuntada ja en aquella primera contribuci, sens anotar aquesta novetat; la trob anant la Ermita de Betlem, dArta, desde s Alcaria-vella El treball de Garcias Font (1909), era la tercera entrega de la flora de la zona dArt. Comenta sobre les novetats tant interessants que depara la recerca de la zona, molt lluny de conformismes de botnics successors de Jacques Cambessdes309 que creien difcil veure crixer el nmero de txons balears, tamb t en compte un altre gran naturalista, Francesc Barcel i Combis310 i la seva Flora de les illes Balears: Els rsultats de les excursions que he fetes aquests anys prop passats y les observacins que de la Flora Balear han ft tants de botnichs que han herborisat aquestes Illes, demostren lo rica que es nostra Flora y comproven lo equivocats que anaven els sucessors de Cambessedes, les observacins del qual donaren lloch creure que no passaven de 700 les especies que crexen en sos terrers. L any 1867 el catedrtich del Institut de Palma D. Francisco Barcel y Combis publica un catlech de 457 especies, Fanergames, no contengudes en la Enmeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit F. Cambessedes.
309 JACQUES CAMBESSDES (1799 MONTPELLIER- 1863). Va ser un naturalista i botnic francs que aconsellat per A. Humboltd visit Mallorca. Treball intensament en la taxonomia de la Flora de Sudfrica amb mfasi en les Brifits. Entre mar i juny de 1825, va estar a les illes Balears estudiant la seva Flora, i herboritzant. En tornar a Frana public: Excursions dans les iles Balears, en Annales des voyages, vol. XXX, 1826 Enumeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit, en Memoires du Musum, tom XIV, 1827. Van ser dues obres rebudes amb entusiasme pels botnics contemporanis i, acompanyades de lmines, anaven precedides duna interessant introducci, traant detingudament i amb profusi de dades els lmits de la regi mediterrnia, els carcters vegetacionals i la fisonomia de les Balears. Realitz una llista amb 691 espcies, entre espontnies i cultivades, descrivint algunes noves espcies per a la cincia. 310 FRANCESC BARCEL I COMBIS (PERATALLADA, BAIX EMPORD, 1820- PALMA DE MALLORCA 1889). Metge i naturalista, catedrtic dHistria natural a lInstitut Balear. El seu primer treball botnic fou Apuntes para una flora de la Baleares (1867). Tamb sn de gran inters els seus catlegs faunstics de les Illes: Catlogo metdico de las Aves observadas en las Islas Baleares (1866), el Catlogo metdico de los peces que habitan o frecuentan las costas de las Islas Baleares (1868), Apuntes para la fauna balear (1875) que tracta mamfers i crustacis de les Illes Balears i lany segent public Nuevos Apuntes (1876), tant per a la flora, continuaci del treball de 1867, com per a la fauna balear, amb catlegs dels rptils i dels molluscs terrestres i daigua dola. La seva obra ms important s la Flora de las Islas Baleares (1879-81), que s seguida dun vocabulari on sn recollits els noms vulgars dun gran nombre de plantes balears; encara avui s una obra bsica per al coneixement botnic de les Illes Balears. En medicina, Barcel fou un adepte de la frenologia propugnada per Mari Cub.

[171]

Aquets datos entelaren fort ferm aquella opini, destruida per complet ab els descubriments que posteriorment feren altres botnichs, sobre tot el mateix Barcel que pels anys 1879 1881 publica la Flora de las Islas Baleares ahont descriu 1,450 Fanergames y cataloga un gran nombre de Criptogames. Desprs d en Barcel molts altres han herborisat per les Balears y tots han contribuit al enriquiment de nostra Flora, uns amb el descubriment d especies noves per la Ciencia, altres ab la cita d especies noves per la regi; se pot dir que, ab els conexements botnichs d avuy el qui esplora ab atenci un reco qualsevol d aquestes Illes, trobar notes importants per afegir la Flora Balear. Ab el poch temps que dedich la botnica y sense explorar minuciosament cap lloch, he trobat algunes especies no citades de Balears, altres de Mallorca y bastantes localitats despecies rares, noves que, junt ab les altres especies recullides en els meus passeigs, he pensat reunir n aquesta nota, per contribuir al conexement de nostra Flora Lany 1919 arrib la quarta contribuci de Garcias Font al coneixement de la flora de la comarca dArt, terres que coneixia pam a pam. Lestudi ms precs el va fer corregir algunes determinacions fetes amb anterioritat. Garcias Font estava en contacte amb el botnics catalans o que estaven a Catalunya. Ben aviat inici relaci amb el germ Sennen311. Shan pogut estudiar cartes datades el 1916, aquest li comunica que entn b el catal, per no el podria escriure, li podria escriure en castell per tampoc el domina i li escriu amb la seva llengua, el francs. Tamb li indica que pot mantenir contacte amb un altre botnic de la seva congregaci el germ Bianor312 que coneix la flora de Mallorca, i que estava al collegi La Salle del Pont dInca. Seguint el treball comensat per ajudar a lestudi i coneixement de la Flora Balear, donar compte del que he anat posant en el meu herbari, durant els anys transcorre311 GERM SENNEN, TIENNE MARCELLIN GRANIER-BLANC (ANOMENAT GERM FRRE [HNO.] SENNEN) (1861 -1937). Va ser un Germ de La Salle, botnic i explorador francs. De les seves extenses exploracions per Espanya, sud de Frana i el Marroc, va arribar a reunir un extraordinari herbari i, a ms, va repartir ms de 400.000 plecs dherbari a les principals institucions europees del seu temps. Els 10.309 nmeros de les trenta sries que formen el seu exsiccata Plantes dEspagne es van anar editant des del 1907 fins al 1937; i el seu herbari, amb 85.000 espcimens, s summament important per interpretar les nombroses propostes de nomenclatura que va fer el seu autor. Les seves variades duplicacions, es troben conservades per exemple en el herbari de lInstitut Botnic de Barcelona. Tamb el Collegi La Salle Bonanova a Barcelona, disposa dun herbolari amb 40.000 plecs recollits per aquest germ. Tenia una estreta relaci amb el germ Bianor, de la mateixa congregaci, i moltes de les plantes recollides per aquest foren estudiades per Sennen. 312 GERM BIANOR (NOM RELIGIS DE MARIE MILE FRICQUEGNON, 1863-1920). Botnic francs afincat a Espanya que public distints treballs entre els que podem destacar: Plantes de Mallorca (BICHN, 1917), Quelques jours Menorca (Publicacions de la Junta de Ciencies Naturals de Barcelona, 1917) i Cls des familles et des genres de la Flore des Balares (ciclostilat, en sis quaderns de setze pgines). Va herboritzar a Mallorca entre els anys 1904 en que arrib i el 1920 (amb alguns lapsus, ja que va estar fora alguns anys), descobrint algunes espcies noves i ampliant el catleg de plantes conegudes de Mallorca. Tamb va herboritzar a Menorca. Sn de destacar els herbaris que va formar. Va enviar exemplars de les Balears a ms de vint centres botnics de tot el mn, aix com a molts de particulars, a ms de relacionar-se amb els mxims representants de lepoca. Augment la Flora den Francesc Barcel i Combis en 127 espcies. Mantenia una comunicaci molt estreta amb el germ Sennen que estava a Barcelona (1861- 1937). Els plecs dherbari del germ Bianor de La Salle de Palma i La Salle del Pont dInca estan dipositats al Jard Botnic de Sller.

[172]

guts dens de la meva derrera contribuci. (Veg. Butll. Inst. Cat. dH. N., any 1909, pg 57). He seguit trescant per plans i muntanyes, comes i cingles, colls i comellars, horts i ermassos, cercant sempre qualca floreta que vengues a sorpendrem i donar novedat a la nostra poc estudiada flora, i, no han estat infructuoses les meves passes, una partida dagradables passeigs mhan proporcionat una partida tamb, despcies poc conegudes o ignorades de Mallorca. En aquesta nota he de rectificar algunes especies publicades en les anteriors, com a observades per mi, i de les quals un estudi mes detengut, mha fet veure lequivocada que era la seva determinacio. Aqestes especies, son: el Ranunculus nodiflorus L. desaparegut del meu herbari, Fumaria media Lois., que ha resultat la muralis, SOND. i lSpartium junceum L., que tampoc el tenc, anotades en el Butll., any 1905, pg. 40. Els estudis daquests anys, mhan fet veure, que el veinadatje daquest rec de Mallorca amb Menorca, no es estrany a la seva flora i mos reserva agradables sorpreses, les quals anirem descubrint, tant com penetrem en el seu estudi. Avui ja, amb el cabal recuit en les meves excursions, se pot afirmar la seva semblansa. Lany 1915, dia 8 de Juny, anant a lErmita de Betlem per Can Canals, adins la torrentera vaig trobar la Lavatera olbia que no pugu comprovar per falta de medis; dia 10 del mateix mes, la trobi dins la torrentera, entre S. Sanxos i Son Pussa, i sospitant si era planta de muntanya que laigua havia arrastrada an e! comellar, lany 1916 en el mateix mes la vaig cercar i trobar abundant per la muntanya de Son Pussa; per assegurar-me de la bondat de lespecie, la vaig remetre an el G . Sennen, el quai trobant-hi dues formes distintes me deman exemplars pel seu estudi. Pel Maig del 1915, a Sa Corbaya, trob una Silene que ha resultat sser forma de la coarctata, tamb en estudi. A Sos Sanxos, dins el corral de figueres de moro (1), dia 18 de Juny de 1915, me sorprengu una ornamental labiada, de 180 dalada, amb ses flors blanquinoses tacades de pics porpra; es una rassa tamb en estudi de la Nepeta cataria (G- SENNEN); seguint aixi podria anomenar altres i altres especies desconegudes per mi, o duptoses, o determinades desprs de gaudir de la se va trobada, com el Jasminum fructicans a les montanyes de Sa Alcaria Vella, el Linum ma-ritimum a Sa Torre de Canyamel, la Vicia atropurpurea, Poterium Mauritanicum, etz., pero estant unes en estudi, no conv donar-ne compte i les altres per evitar repeticions, ja que van continuades en la llista segiient. He de dar les ms corals mercs an el G . Sennen per lajuda i lensenyansa que mha donades, comprovant i rectificant una partida despecies, deixant per ell el fer la ressenya de les critiques, una vegada estudiades Garcias Font ja coneixia al germ Bianor, doncs el va anar a visitar el 1912 per consultar-li dubtes sobre la determinaci dunes plantes, per, tal com ens indica al seu epistolari, aquest fou el seu nic contacte, lany 1920 va morir. Ja el mateix any 1916 Garcias Font envi plecs dherbari al germ Sennen, i en el treball de Garcias Font (1919) indica el seu ms sincer agrament. Garcias Font, no noms tingu contacte epistolar amb Sennen sin que el va visitar en tres o quatre ocasions. A la darrera visita

[173]

li va portar un grup de Limonium, dels quals no va tenir notcia fins que el germ Sennen li envia, al cap dun temps, un llistat amb el nom de les espcies: Statice dictyoclada, S. minuta, S. minuta var microphylla, S. delicatula, i li diu que una delles la descriur amb el seu nom S. Fonti de la Colnia. El problema de les saladines preocupa i molt a Garcias Font, envia plecs a Sennen, i aquest a un especialista angls (C.E. Salmon313), i li demana 20-30 endemismes de Mallorca. Sennen li comenta la dificultat de la classificaci per la presncia dhbrids. Sennen, en aquestes correspondncies, tamb li demana si pot enviar peus de la falguera Asplenium majoricum al professor Georges Poirault314. La cinquena contribuci de Garcias Font (1919) a la flora Balear, compt amb una introducci amb un cert vessant, per una part romntic i potic i per altra religis, doncs la seva primera dona, M. ngels Blanes i Blanes, havia mort el 21 doctubre de 1918. Feia noms 6 anys que estaven casats. Un cop ben fort per a Garcias Font. Tant com vaig trescant la nostra comarca, sarrel ms en mi, el convenciment de que es una de les mes privilegiades de Mallorca, botnicament parlant, perqu, sempre que torno a passar pels llocs explorats en anys anteriors, plantes noves venen a enriquir el meu herbari, i no s sols lpoca diferent en que floreixen la causa daquestes agradables sorpreses, sino que tamb ns causa, la falta de temps disponible que ha fet que les meves exploracions fossin defectuoses, com a fetes depressa. . Al partir i recorrer el nostre terme, petit com el de tots els pobles, poc ms, poc manco, un sempre cau en els mateixos llocs visitats en anys anteriors, amb ms atractius, quant ms un coneix els seus recons, i aix en les meves passetjades vaig tornar algunes vegades a Sa Torre de Canyamel i a SEretat, lloc aon se troben obertes en la penya brava del Cap Vermell com immensa boca danimal monstruos, les famoses coves dArt. Com un alberc titanic, al flanc daquell penyal se veya horrenda arcada, quoberta, pareixia la gola dalgun monstre que un riu engoliria.
CHARLES EDGAR SALMON (1872-1930). Arquitecte de professi i botnic apassionat. Salmon va ser essencialment un botnic de camp, amb un coneixement ampli de la flora britnica, a la qual havia dedicat el seu estudi durant la major part del seu temps lliure. Un nmero considerable de treballs de botnica donen testimoni de la seva dedicaci a les plantes del Regne Unit. Per era una autoritat en el marc de les espcies del gnere Limonium, les saladines, i en el moment de la seva mort estava corregint les proves duna flora del seu propi comtat de Surrey. Va ser un membre actiu de la Societat Linneana i va servir en el seu Consell del 1920 al 1923. El seu extens herbari, que incloa part de les colleccions dArthur Bennett, el va llegar al Museu Britnic (Histria Natural) 314 POIRAULT GEORGES (1858-1936). Enginyer agrnom, va succeir a Charles Naudin al jard Thuret. Tamb don classes a lEscola Nacional dHorticultura de Versalles. El 1913, el Ministeri dAgricultura li encarreg la missi de la vigilncia de les epfites de la Cte dAzur. Entre 1923 i 1925 install un primer arboretum en condicions naturals, en el Masss de lEsterel. El 1927, Vila Thuret es transfereixen des del Ministeri dEducaci Pblica al Ministeri dAgricultura, per convertir-se en el Centre dInvestigacions Agronmiques de Provence. En aquesta nova configuraci Poiraut contribuiria activament al desenvolupament de la investigaci dhorticultura mediterrnia.
313

[174]

I ja podeu pensar, en els mesos destiu, quines suades pegava per recorre els deu kilmetres que dall ens separa, amb un temps relativament curt (els capvespres); pero aquells camps, aquells ermassos, aquells sementers i llocs herbosos regats amb la meva suor no foren ingrats, i proporcionant a le meves recerques espcies interessants, momplien de satisfacci, i un dia a Son Assopa el Podospermum laciniatum, var. subulatum D. C . no citat per B. i C . venia a ocu-par el seu lloc en el meu herbari, i la Neslia paniculata Desv. rara tamb, per ms abundant que lanterior dins els sementers de Son Assopa i San Prim, junt amb les Anchusa undulata L. i angus-tifolia L., Bifora testiculala D C , Sonchus asper L., Vicia peregrina L i una Salvia que no he pogut referir a cap de les espcies descrites en mes flores i lIris Florentina dabaix de les cases de Son Ribot, passaven tamb a augmentar la meva colleccio. I seguint ms avall per les vores del carni dins SEretat, un dia que anrem dexcursi amb els nins de lescola pblica que regeis mon benvolgut amic el notable folklorista NAndreu Ferrer, vaig trobar amb la natural satisfaccio una planteta grassa, que resulta el Thesium humile Vahl., de la qual alguns nins, dels majorets, men colliren amb abundncia i tamb AEgylops ventricosa Tausch., mesclat amb AE. ovata L., Brachypodiums, etc; a Na Nyana, Astragalus hamosus L., Hyoseris scabra L., abundants, i Ononis mitissima L., que no ms tenia de les muntanyes de SErmita. A lEstany de Canyamel el Cladium mariscus R. Br. abundant, i el Cyperus Schoenoides Gris., a larenal, de quin lloc fou citat per Mars; i per fi a Can Simoneta trobi el Linum angustifolium L., amb el descobriment del qual queda Sa Torre el lloc predilecte dels Linums, ja que adems dels gallicum L., i strictum L., s lnica banda aon he trobat el maritimum L. A Son Fav, tamb del terme de Capdepera, vaig recollir la Vicia disperma Gr. Godr., citada de Menorca per B. i C . i a les dunes de Sa Mesquida, vaig collir el Myosotis gracillima Losc. et Pard. rarssim a Mall. Al arribar a casa, cansat de les caminades del dia, els cuidados duna esposa carinyosa i el trui i carcies dels infants, donaven sosec an el meu cos i omplien dalegria el meu esperit; per, el goig que un experimenta al veure coronats per lxit els seus treballs, no pot sser mai un plaer qui mos satisfaci indefinidament, i aixi, un dia, el bon Du, el mateix qui en lestudi de la Naturalesa mos dona matria per enlairarmos i distreurermos de les misries daquest mn, volgu privarme daquells cuidados, i la mort traidora me roba la qui durant sis anys, no mes, havia compartit amb mi les penes i plers daquesta vida... (A. C . S.) Queda molt per espigolar encare dins aquest sementer, feina, de la qual, si Du me dona vida, no quedar assaciat fins que lhagi acabada. Alguns dels treballs de Garcias Font (1922) sn un relat dalguna excursi realitzada, o com s en aquest cas una excursi amb relaci a un curset sobre botnica i daltres disciplines de les cincies naturals. Bartomeu Darder tamb collabor i va fer lexplicaci geolgica de la zona, essent el primer treball botnic de Garcias fora de la comarca dArt:

[175]

Aprofitant la convidada que mon entranyable amic linspector de I Ensenyana En Joan CAP315 me feu, per donar una conversa botnica en el curset de mestres Lluch-Felanitx, vaig sortir dArt el dia 8 dagost del 1919, amb la fi de reunir-me amb els bons companys alla en el Santuari, dins el cor de la muntanya. Ja pensava jo que en CAP en dur a cap una obra per ell conebuda lexit ms falaguer coronaria les seves iniciatives i aquell curset, confirma el meu pensament. Trobi la gente entusiasmada, treballant intensament, mestres i mestresses, en les diferentes matries assenyalades en el programa; entre les quals, ultra de la Botnica, hi havia la Geologia explicada per nostre consoci En Bartomeu DARDER PERICAS. Vaig procurar cumplir el millor possible la meva missi i al en-dem amb un temps calurosssim i desprs de saludar a la Moreneta, la Verge de Llch, sortrem tots de lhostatjeria cap al Torrent de Pareys. .... Es lhora de dinar i la Fosca ombrvol i frescal estret en el torrent que devalla del Gorc-blau,. s el lloc escollit pel descans. All, dins aquell sublim escenari, el professor de dibuix En P. BARCEL mos deleita, fent ressonar les parets alteroses amb el raconto de Lohengrin, i en DARDER, amb una superba descripci de la formaci geolgica que trapitjavem. En DARDER amb alguns excursionistes sen an a estudiar el Puig Roig, mentre quels altres emprengueren la tornada cap al Monastr, recollint en passar per lEntreforc, uns exemplars explndits de Antirrhinum majus L., confirmada ja la seva existencia per BIANOR, Cephalara balearica Goss., Hypericum Cambessedesii Coss. i Helleborus lividus Ait... Art, 25 maig 1922. A la introducci de la sisena contribuci a la flora Balear Garcias Font (1923) ens torna demostrar el seu clar esperit catlic i creacionista. Es meravella de la diversitat despcies que estan representades a la comarca. Tamb es demana sobre el fenomen

315 JOAN CAP I VALLS DE PADRINAS (FELANITX 1888 - PALMA 1952). Pedagog. Deixeble i gendre de Miquel Porcel Riera. Estudi a lEscola Normal de Magisteri de Madrid (1911-1914). Ocup els crrecs dInspector densenyament primari de Tarragona (1914) i de les Balears (1915-1924). Fou inspector en cap densenyament primari de Balears (1925-36). Durant la Guerra Civil, fou empresonat i depurat, per la qual cosa sel trasllad a Almeria (1938-1944) i a Castell (1944-1952), llocs on treball com a inspector. Va esser limpulsor i el realitzador de la renovaci pedaggica de les Balears. Implant el Certificat de Cultura Elemental a tota la provncia i aconsegu que a molts de pobles es construssin escoles pbliques, dissenyades gaireb totes per Guillem Forteza Pinya. Tamb fou obra seva el Museu Pedaggic Provincial de Balears i la promoci de les colnies destiu que havia creat Miquel Porcel Riera. Els cursos i viatges de perfeccionament per a mestres que organitz serviren perqu els ensenyants coneguessin personalment les prctiques pedaggiques davantguarda. El 1918 fund, amb Miquel Duran i Saurina, Mallorca Editorial, empresa dedicada a la publicaci de llibres per a escolars. El 1923, particip en la fundaci de lAssociaci per la Cultura de Mallorca. Escriv nombrosos articles sobre pedagogia, publicats a revistes dmbit provincial i nacional. Autor de llibres dedicats als ensenyants i de manuals escolars com Mi libro, El libro de los ejemplos (1918), Historia de Mallorca (1919), Lo que Espaa espera de vosotros (1930), Cueva del Drach (1930) i El libro de la raza (1931, 2 ed). En reconeixement a la seva tasca, dos centres escolars mallorquins (Palma i Felanitx) i el carrer on est situada lEscola Normal, de Palma, duen el seu nom.

[176]

de dispersi de les espcies i sobre les poblacions de formes de plantes ms petites que poden crixer en llocs concrets. Deia BIANOR (a. C. s.) que la Flora dEn BARCEL i COMBIS no contenia la descripci de totes les plantes que es troben en aquesta illa i donava una llista de 143, especies i varietats, entre les quals nhi ha que, per viure i creixer amb abundncia en els punts que recorregu aquell distingit botnic, demostren lo incomplet del seu estudi, degut segurament a la falta de temps disponible per aquella casta de treball. En les meves notes anteriors, he anotades unes trenta espcies que no sanomenen en dita flora, ni per BIANOR, a les quals, avui, puc afegir-ne una altra trentena que, vnen a enriquir la nostra contribuci. He de fer particular esment, de les moltes espcies rares que viuen en la nostra comarca, unes en quantitat relativement abundant, altres limitades a una area molt petita. Aquesta varietat, ens demostra Io incommensurable que s lestudi de la Naturalesa, la immensitat de lobra del Creador. I quant entram dins Iessncia de les coses, les sorpreses agradables se succeeixen amb ms freqncia i sn a caramulls les qui, per la feva mateixa senzillesa mantenen continuament tesa la nostra admiraci. Aix, al observar la dispersi de la Diplotaxis erucoides D. C , un se pregunta: Perqu ser que, una espcie tan vulgar per el pla de Mallorca, en el qual umple corterades i ms corterades de terrer, no traspassa la cordillera que tanca la nostra comarca, i que sestn desde Calicant fins a Son Moro a Son Servera? Ni per les vall, ni per els colls, invadeix la zona veinada. Altre fet curiosssim he observat amb la Lavandula dentala L. Aquesta espcie creix abundant i amb molta ufana per els pujols dels voltants de Palma. En la nostra comarca no shi veu gens, per en el Cap Vermei cercant la Aristolochia Bianoris, Sennen., trob un parell dexemplars, menuts, duns 10 cm. dalcada, els quals probablement procedien dun transport aeri de llavors, des dun jard en el qual hi s cultivada i que est a uns dos quilmetres de distancia. La petitesa extrema dels exemplars demostra que les condicions del terrer i el clima no li sn favorables. Les llistes que segu eixen sn fruit de diferentes passejades per la nostra comarca, per els mateixos llocs visitats en altres ocasions, essent digne danomenar el barranc dEs Parral, en les parets alterases del qual, shi troben hermoses espcies: Me resta solament donar les grcies al Germ SENNEN i al Dr. FONT i QUER per lo que han contribuit a aclarir els meus duptes. La Guerra Civil i els problemes personals el feren returar daquesta elevada producci cientfica. Malgrat tot, durant aquest temps Garcias Font havia madurat molt com a botnic, i juntament amb els seu amic Pius Font i Quer316 public la seva primera
PIUS FONT I QUER (LLEIDA 1888- BARCELONA 1964). Botnic, apotecari, i qumic, que destac com un dels noms ms importants de la botnica. El 1911 havia ingressat al cos de la sanitat militar, on va aconseguir el grau de tinent coronel farmacutic. Estigu destinat a Ma com a farmacutic del Cos de Sanitat Militar. Es doctor en Farmcia (1914) amb la tesi sobre la flora del Bages. Va herboritzar a les Balears en diverses campanyes: Menorca (1911-1913), Pitises (1918-1920) i Mallorca (1920). Fruit de dites
316

[177]

descripci (Garcias Font, 1949) desprs de 26 anys de silenci, Euphorbia myrsinites L. ssp. Litardierei F. Q. et Garcias ssp. nova. La subespcie fou dedicada a R. Litardire317 per haver vist primer que ning que la planta mallorquina no corresponia al tipus linne. Cal comentar que aquesta espcie s sinnima dEuphorbia fonqueriana (Greuter, 1968) i per tant no s considerada com a un txon vlid. Sen pot trobar a zones amb clarianes, sobre pedruscalls de muntanya, sobre margues dolomtiques a altures de 1000-1200 m daltitud, a les zones ms altes de la Serra de Tramuntana, endmica duna sola localitat del masss de Massanella. Aquest treball es public en un volum especial amb motiu del 50 aniversari de la creaci de la ICHN i tamb seria el seu darrer treball publicat al Butllet de la ICHN. La relaci de Garcias amb Antoni Marcos318, s ms b tardana. La primera carta conservada a lepistolari Garcias Font s de 1950, la qual segurament Marcos escriv desprs de llegir aquest article. Aqu, amb la sinceritat dun primer contacte, demana a Garcias una separata i es lamenta de la seva migradssima remuneraci de la Facultat de Farmcia (373,80 pessetes mensuals), on treballava com a recollector. En aquesta data, Marcos havia publicat un article sobre la troballa al puig de lOfre de la Genista acanthoclada balearica, cita que recull (Garcias Font,1949), juntament amb les daltres
campanyes fou la publicaci de nombrosos articles sobre flora i vegetaci de les illes, cal destacar, entre daltres: Plantes noves a Menorca, 1917; Exploraci botnica dEivissa i Formentera, 1918; Adiciones a la flora de Menorca, 1919; Pteridfitas delas Pitiusas, 1919; Tres especies del gnere Genista de lilla dEivissa, 1920; Compuestas de las Pitiusas, 1920; Una Asperula i una Avena noves de les illes Pitiuses, 1920; Tubifloras de las Pitiusas, 1921; De Alliis ebusitanis, 1924; .Tamb feu possible que la Instituci Catalana dHistoria Natural, convoqus la seva reuni extraordinria a Menorca, lany 1933. Va ser professor de Farmcia i Botnica a la Universitat de Barcelona i tamb va ser professor a lEscola dAgricultura. Del 1931 al 1934 va ser president de la Instituci Catalana dHistria Natural, la secci botnica fou encapalada per ell durant el franquisme i fins a la seva mort. Quan es va produir lalament militar de 1936 es trobava a Albarracn fent una excursi botnica amb els seus alumnes, per tornar a Barcelona va haver de travessar la lnia del front, per la qual cosa desprs de la guerra va patir de represlies (sota lacusaci de revolta militar) amb prdua de tots els seus crrecs, cosa que va dificultar la continutat de la seva carrera cientfica. Membre de lInstitut dEstudis Catalans des de 1942 i vicepresident dels Congressos Internacionals de Botnica de Pars (1954) i Edimburg (1964). Les seves investigacions van abastar el conjunt de la Pennsula Ibrica i les regions muntanyoses del Marroc, sota control espanyol, a les quals va organitzar excursions de recollida entre 1927 i 1932. Daquestes i altres recolleccions que li havien estat confiades des dels seus primers anys, va derivar la magna obra Iter Maroccanum (1928-1932), un recull dexsiccata fonamental per a la recerca de la flora daquesta part del mn. Va treballar amb assidutat als Pasos Catalans, i dells, especialment en la part meridional de lantic Regne de Valncia, aix com tamb a Eivissa i Formentera, i les serres dAndalusia Oriental. Font i Quer particip en diverses obres de divulgaci i de la terminologia botnica popular i cientfica en catal i castell. En aquest sentit cal destacar el Diccionario de Botnica (1953) o lobra Plantas medicinales (1962), que apareix subtitulada com El Dioscrides renovado, per honorar les antigues revisions renaixentistes de lobra de Dioscrides, especialment les dAndrs Laguna i Andrea Mattioli. 317 Ren Verriet de Litardire (1888 - 1957). Botnic, pteridleg i explorador francs. Desenvolup la seva carrera cientfica en el Museu dHistria natural de Grenoble, del Institut de Botnica de la Facultat de Cincies. Fou coautor dels volums 2/2, 3/1 y 3/3 del Prodrome de la flore Corse, desprs dhaver efectuat 28 expedicions a lilla i recollectant una de les ms importants colleccions de la flora de Crcega. El conjunt dels herbaris de Litardire (prop de 30.000 espcimens vegetals) es conserven des de 1996 al Conservatori i Herbari de Ginebra. 318 ANTONI MARCOS PASCUAL (1900-?). Mallorqu que treball a lInstitut Botnic de Barcelona. Public Contribuci al coneixement de la flora Balear - Florula de Cabrera i dels illots prxims, 1936, citant 284 espcies.

[178]

localitats conegudes del Coll dels Coloms -pels botnics francesos que herboritzaren per les Balears, Paul Mars (1826-1900) i Guillaume Vigineix (?-1877)-, la de sa Punta de sa Guarda dAlcdia -de Chodat- amb els millors exemplars i la de la Coma amb 36 mates. Marcos tamb havia publicat la Flrula de Cabrera. Li comenta que realitz una excursi, lestiu de 1934, al puig de Massanella, per sequivoc de cam i feu el puig de nAl. All, a nAl, li comenta que vei peus de Pistacia terebinthus a punt de desaparixer per la tasca dels carboners. Marcos, a la seves cartes a Garcias Font manifesta que est dolgut amb les expressions i amb el carcter de Knoche, doncs, aquest posava en dubte totes les cites que no fossin seves. Com a autoritat, Marcos demana a Garcias Font que corrobori aquesta cita seva, encara que ja feia anys que havia pujat al puig de nAl. De fet, el treball de Garcias Font (1949) fa una crtica a Knoche sobre els seus dubtes pel que fa a recolleccions daltres botnics. Herman Knoche, en la seva Flora Balearica (1921-1922), el treball de conjunt ms complet sobre la nostra flora, esmenta una srie despcies mencionades per autors anteriors a ell, lexistncia de les quals a les Balears posa en dubte i assenyala la convenincia de comprovar-la. Ara b, moltes daquestes espcies van sortint de llur amagatall trobades per botnics posteriors, els quals, o b tresquen ms arreu pels nostres camps o tenen la sort de caure en llur cam sobre la mata o petit nombre de mates de moltes vegades sn les niques que es troben. Aix, de Pistacia Terebinthus L., nhi ha un sol exemplar femen a una represa de les roques, uns 50 m. Part damunt del Gorg Blau, i encara amagat sota una petita alzina que el fa ms difcil de veure; segurament s el que trob Cresp. Els P.P. dels S.S.C.C. de Lluc nhan observat dos o tres peus al Puig de Massanella. O un altre pargraf del mateix treball tamb un poc crtic amb Knoche: Knoche atribueix tots els rubus a aquesta espcie (fent referncia a lesbatzer Rubus caesius), i, francament, no mexplico una tal confusi. El que ms abunda, i en les meves excursions lhe vist per tot, s el R. ulmifolius.../... Antoni Marcos, ms tard passaria a treballar a lInstitut Botnic de Barcelona i des daqu, el 1953, anim a Garcias Font a publicar amb Pere Palau o Joan Caigueral un catleg amb sinonmia correcta i moderna, de tota la flora coneguda fins al moment, de les Balears. Tamb feu un allegat per lestudi de la flora de balear (Caigueral, 1951). Es curis el tractament que dna Marcos en algunes de les seves cartes, comenant amb un molt respectus: distiguit senyor i botnic. Un dels treballs de Garcias Font amb ms transcendncia botnica fou el publicat el 1953, a Collectanea Botanica, una revista creada el 1946 per lInstitut Botnic de Barcelona, inicialment pensada per Antoni de Bols, per substituir altres revistes botniques que tenien una tirada irregular com Cavanillesia de Carles Pau319, Pius Font i Quer i Josep Cuatrecases320, estroncada el 1938, el Butllet de la Instituci Catalana
319

CARLES PAU ESPAOL (1857-1937). Farmacutic de Sogorb, va explorar les Balears i en public diferents notes. El 1899 visit Eivissa i el 1933 Mallorca, entre daltres visites. A Menorca es va relacionar

[179]

dHistria Natural havia aturat la seva publicaci el 1936. En aquest treball descriu Romulea assumptionis, lnic txon especfic vlid actualment, descrit per Garcias Font. A principis dabril del 1949 va trobar aquesta petita Romulea, en una clariana de garriga pobre, en un sl margs, a la Torre den Monts (torre de Canyamel, Capdepera). Consultant amb el seu amic Font i Quer es va comprovar que era una nova espcie. Romulea assumptionis reb el nom de Nostra Senyora, en homenatge per la declaraci del dogma de la seva Assumpci. Font i Quer li va suggerir anomenar-la
amb A. Pons Guerau, qui li proporcion diverses troballes. Public nombrosos articles sobre la flora illenca com sn: Plantas de Ibiza no mencionadas en la Flora balear, 1899; Relacin de plantas ibicenses, 1900; Plantas de las islas Baleares, 1900; Relacin de plantas menorquinas, 1900; Sobre plantas mallorquinas, 1904; Un puado de plantas mallorquinas, 1911; Sobre plantas mallorquinas, 1912; Sobre plantas menorquinas, 1914; Una visita a Mallorca, 1934. 320 JOSEP CUATRECASAS I ARUM (CAMPRODON, 19 DE MAR DEL 1903 - WASHINGTON DC, 24 DE MAIG DEL 1996). Va ser un botnic catal que sestabl als Estats Units desprs dexiliar-se durant la Guerra Civil espanyola. Fill i nt dels apotecaris de Camprodon, obtingu la llicenciatura en farmcia a la Universitat de Barcelona, de la que va ser professor de botnica del 1924 al 1930. En aquest perode i, juntament amb els prestigiosos cientfics Pius Font i Quer i Carles Pau, fund la revista Cavanillesia, la primera revista cientfica de botnica que es public a Espanya (1928-1938); tamb collabor en el Butllet de la Instituci Catalana dHistria natural de lIEC i en el Boletn de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural. Es doctor per la universitat de Madrid el 1928 amb una tesi sobre la vegetaci de la serra de Magina (Jan). Ampli la seva formaci amb Robert Chodat (1865-1934), a la universitat de Ginebra als anys 20 i, amb una beca de la Junta para ampliacin de estudios, a linstitut i jard botnic de Berln-Dahlem als anys 30. Lany 1931 guany la ctedra de Botnica Descriptiva de la Facultat de Farmcia de la universitat de Madrid. Lany segent, en representaci dels cientfics espanyols viatj a Colmbia per participar en la commemoraci del segon centenari de Jos Celestino Mutis, i aquesta experincia don els seu fruit amb diverses publicacions (en qu aplica la metodologia apresa del seu mestre Huguet del Villar) i, anys a venir, com a lloc de treball i origen de molta literatura tcnica futura. Al 1932 esdevingu cap de la nounada secci de flora tropical de la universitat de Madrid, on estudi lherbari que Joan Isern i Batll havia recollit en la Comisin Cientfica del Pacfico; al 1936 fou nomenat director del Jardn Botnico de Madrid. Durant la Guerra Civil espanyola fou cridat per Frederica Montseny per ocupar el crrec de conseller de Personal i Organitzacions Professionals del Ministeri de Sanitat. Sexili en acabada la guerra i sestabl primerament a Colmbia. A Bogot fou professor de lInstituto Botnico de la universitat (1939-1942) i es relacion amb el gegraf Pau Vila, i a Cali esdevingu director de lEscola Superior dAgricultura Tropical (1942-1943), cap de la comissi botnica de la Vall del Cauca i professor de lEscola dAgronomia (19431947). De Colmbia emigr als Estats Units, on el 1947 es va fer crrec de la plaa de conservador del Field Museum of Natural History. Es nacionalitz ciutad nord-americ el 1953. Dos anys ms tard, al 1955, sincorpor al departament de botnica de la Instituci Smithsoniana. Entre els anys 1961 i 1975 particip en un projecte de la UNESCO, la Flora Neotrpica, que havia ideat com a eina de coordinaci dels estudis botnics de lAmrica tropical. En dirig la secci de plantes vasculars dels anys 1964 a 1971 i la presid entre el 1972 i el 1975. La seva jubilaci de lSmithsonian el 1977 no hi estronc la seva activitat investigadora a la instituci, que continu com a investigador honorari associat fins a la seva mort. Autoritat eminent en botnica tropical, les seves investigacions es centraren en les regions de paramos i sub-pramos de les zones altes dels Andes sud-americans i, en concret, en les flors de la famlia Astercia. Descrigu ms de mil espcies noves. Tenen especial importncia els seus estudis sobre el gnere Theobroma (el del cacau), del que va fer una revisi exhaustiva. El 1954 va ser escollit membre corresponent de lInstitut dEstudis Catalans. Al 1996 reb la Medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya i li fou dedicat el IV Congrs de Taxonomia Vegetal, que tingu lloc a Barcelona. Cuatrecasas t tamb un carrer dedicat a Sant Quirze del Valls. A lany 1997, lInstitut Smithsonian va dotar el Jose Cuatrecasas Botanical Fund per donar suport a projectes de recerca significatius que emulessin lesperit investigador de Josep Cuatrecasas. LSmithsonian tamb atorga anualment la Medalla Jos Cuatrecasas per a lExcellncia en Botnica Tropical. La seva collecci de flora tropical, composta per llibres i diapositives en placa de vidre, fou donada al 1997 a lInstitut Botnic de Barcelona.

[180]

Romulea balearica, per Garcias Font ja havia adoptat aquesta decisi. Romulea assumptionis s un endemisme balear citat de Cabrera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca. Desprs de la seva descripci original Romulea assumptionis ha sofert algunes propostes de sinonmia. Hi ha hagut una certa tendncia a subordinar o incls a considerar aquest txon com a sinnim de R. columnae (Bonaf, 1977, Duvignaud, 1974), malgrat no haver realitzat un estudi per esbrinar la seva filiaci. Bonaf (1977) ho considera sinnim de R. columnae var. immaculata. Joan Rita (1989-90) desprs dhaver herboritzat aquesta espcie en condicions ambientals molt diferents: des duna zona litoral seca, com s la Marina de Llucmajor, sobre substrats arenosos en la pennsula dArt, i dhuc sobre substrats saturats daigua en les rodalies de Lluc. Sota aquestes condicions es mantenen els carcters tpics de R. assumptionis. A ms, indica que no shan trobat poblacions amb caracterstiques intermdies amb R. columnae tpica, ni problemes per discriminar ambds txons quan es troben junts, incls en fase vegetativa. No obstant aix, les proporcions de les peces floral (longitud del tub i dels estams en relaci amb la mida de la flor) sn molt semblants als de R. columnae, pel que ambds txons estan estretament relacionats per considerats com a txons independents. Sez i Rossell (2000) tamb ho consideren un txon vlid. Com totes les Romulea aquesta espcie t un tubercle subterrani i fulles aries. Aquestes fulles sn molt primes i agudes i es disposen en un sol pla formant un arc a sobre del terra. Les flors sn blanques amb els estams grocs. Les fulles permeten re-

[181]

conixer aquesta espcie de Romulea columnae (ja que de vegades aquesta espcie tamb pot presentar flors blanques) doncs sn filiformes i de color gris amb tonalitats vermelloses, mentre que en R. columnae sn comprimides, ms amples, i de color verd intens. Es troba en ambient de clarianes de garrigues de les zones seques de totes les Balears. Floreix una mica ms tard que les altres espcies, abril-maig. Al mateix treball Garcias Font (1953), juntament amb Font i Quer descriuen una subespcie, Urtica atrovirens Req. ssp. bianorii, realitzant una nova combinaci dUrtiva atrovirens var. bianorii descrita per Knoche (1921). Considerada com una espcie vlida com Urtica bianorii Knoche. Aquesta ortiga s endmica de les muntanyes de Mallorca, es caracteritza per tenir les fulles arrodonides, amb dents molt profundes, els nervis molt marcats pel revers, i un pecol ms llarg que la fulla, a ms t pls urticants molt llargs per molt laxes. Les flors sn unisexuals i floreix a lestiu.

Carta de Font i Quer amb la descripci dUrtica atrovirens Req ssp. bianori (Sennen) F.Q. et Garcias Garcias Font (1954) public, al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, sobre un all que va crixer dins un cossiol amb plantes de Romuleas assumptionis que li envi al seu ntim amic Jeroni Orell. Per la descripci sembla Allium antoni-bolosii, de Cabrera, que havia descrit recentment Palau (1952). Aquest s un petit all endmic de les Gimnsies, inclosa lilla de Cabrera don va ser descrit inicialment i tamb sa Dragonera (Alomar et al., 1995). Es tracta duna espcie molt caracterstica perqu floreix a lestiu, en ple mes dagost; forma una petita inflorescncia amb unes poques flors de color rosat o blanquinoses que sn difcils de veure perqu surten per dins de les escletxes de la roca calcria. Les fulles sn molt

[182]

primes, dun verd fosc. El bulb tamb s caracterstic perqu t una forma allargada i est cobert de fibres. A lilla dEivissa es troba la subspcie eivissanum, que s ms gran, viu a sl forestal i les fulles estan cobertes de pls. Garcias Font, com si es tracts dun detectiu privat, davant aquesta enigmtica troballa fa una reflexi per escrit, i com no troba explicaci, deixa per a ms endavant la seva resoluci: Como apareci este Allium en Sller y en una maceta con tierra de Art?Esta no proceda de los habitats de la Romulea, poda haber acompaado a sus bulbos uno de aquel o alguna semilla; para cerciorarme de ello a mediados de Agosto visit detenidamente las dos localidades conocidas de la Romulea, y no encontr una sola muestra. Tal vez una nueva y detenida exploracin, la prxima temporada, podr resolver esta incgnita. La humilitat de Garcias Font (1956) era una altra de les caracterstiques de la seva gran personalitat. El seus treballs els considerava pobres i no tenia cap problema en rectificar identificacions dalgunes plantes de treballs anteriors. Revisando el catlogo de la especies que figuran en mi herbario, me di cuenta de la presencia en l de algunas no citadas de Baleares o de Mallorca, descuidadas en mis pobres trabajos anteriores, de otras, que por las citas dadas hasta hoy, he creido conveniente hacer sobre ellas algn comentario y, por fin, aquellas que consideradas como raras ser de utilidad dar localidades nuevas y tambin rectificar algn nombre equivocado.../.... O un altre pargraf fent referncia a Aphanes cornucopioides , una planta de les roscies. Habiendo confiado en la nomenclatura de Cresp y Bianor tambin me equivoqu. Atendiendo a las observaciones del Prof. A. de Bols, se trata de Aph. cornucopioides Lag. y no Aph. arvensis; siempre encontrada ms arriba de 500 m. su rea de dispersin se extiende desde Lluch hasta 1Ofre. (1) (1) Tambin se equivoc Palau Ferrer (e. p. d.) siguiendo a los anteriores y como que la haba distribuido en su exsiccata como arvensis, esperaba una ocasin para rectificarla. Ser indiscreto si aprovecho esta oportunidad para dar publicidad al deseo de nuestro llorado amigo? Les notes florstiques daquesta poca difereixen de les primeres realitzades per Garcias Font, sn ms extenses, compten amb referncies o comentaris explicatius, aportant ms informaci. En aquest article fa referncia a la presncia a les Balears dun jove botnic itali a principis de juny de 1952, per estudiar la flora litoral, Sandro Pignatti321 que publicaria alguns treballs sobre la flora de les Balears (Pignatti, 1955), tamb, seria una pea clau per determinar la taxonomia del difcil gnere Limonium.
321

ALESSANDRO PIGNATTI (VENCIA 1930- ). Anomenat per la famlia, amics i collegues, i en la seva bibliografia, com a Sandro. Fou el menor de tres fills i, des del principi, encantat per la sorpresa dels

[183]

descobriments dels tresors artstics daquesta ciutat. De jove pesava les seves vacances en famlia observant el paisatge de muntanya i les plantes del nord dItlia. Lesclat de la Segona Guerra Mundial va significar una evoluci formativa fins que entr a la universitat de Pavia als 17 anys. . Encara que amb la intenci destudiar geografia, va escoltar una conferncia a crrec de Valerio Giacomini (1914-1981), un brileg, que el va persuadir de canviar de direcci i, desprs de graduar-se amb un doctorat en Cincies Exactes i Naturals, va canviar la seva energia cap a la botnica. El seu inters era la florstica, la taxonomia vegetal i lecologia. Giacomini havia estat presoner de guerra a Alemanya, i fou ajudat per Reinhold Txen (18991980), a Pavia, qui el va encoratjar per desenvolupar un altre captol de la seva vida acadmica, el de fitosociolgic (juntament amb Txen i Josias Braun-Blanquet (1884-1980-). Va visitar el SIGMA (Station International de Gobotanique Mditerrane et Alpine) a Montpeller, a la primavera de 1953, la qual tamb va resultar ser una experincia clau, perqu va ser all on va conixer una jove estudiant austraca, Erika Wikus, que es va convertir en la seva esposa el 1956. En aquest moment, Sandro havia estat nomenat professor auxiliar de Botnica a Pavia (1955-1958), i posteriorment es va traslladar a Pdua (1958-1962) per desprs anar a Trieste (1962-1982). Erich Nelson (1897-1980) va ser un personatge que tamb marc la vida de Pignatti. Era un alemany dorigen jueu que havia treballar com a botnic i artista sobre la flora dItlia i altres pasos de la Mediterrnia i va emigrar a Sussa a les darreries dels anys 1930, a on va desenvolupar les seves idees sobre levoluci de les flors de les orqudies. Pel que fa al seu inters florstic, Sandro shavia centrat principalment en la costa, en particular, en el complicat estudi del gnere Limonium (Plumbaginaceae), del que ms tard, va ser collaborador especialista en Flora Europea. El coneixement de Pignatti de la flora italiana el va situar com a capdavanter de la publicaci sobre la Flora dItlia, obra que descriu 6.000 espcies, amb un complet sistema de codificaci per al 60% de les plantes vasculars dEuropa. El 1983, desprs de la mort de Giacomini, Sandro Pignatti va ser cridat a Roma com a Professor dEcologia Vegetal. Una de les seves experincies fou estudiar la flora dAustrlia, invitat per Hans-Jrg Eichler (19161992), llavors director del Jard Botnic dAdelaida, a qui va conixer durant una excursi internacional al Jap. Sandro, amb Erika, van realitzar un total de deu visites a Austrlia en all que es va convertir en una passi per entendre les plantes i els ecosistemes del que sembla a ser el continent ms pristin que queda a la terra. La Flora dItlia va ser concebuda per Sandro, des del principi, com una investigaci, com una eina per a la comprensi de la biodiversitat dels ecosistemes. Sandro Pignatti ha treballat en els ecosistemes de tipus mediterrani a Europa i Austrlia, i lampliaci daquest a Califrnia, Xile, Sud-frica i les Illes Canries. Va realitzar comparacions sobre la base dels components florstics, estructura de la comunitat de plantes i la funci i les tendncies evolutives de la flora mediterrnia. Lalta biodiversitat daquest tipus decosistema sexplica per una nova teoria sobre la coevoluci de les plantes i lhome. En collaboraci amb Eddy van der Maarel (1934-) i Lszlo Orlci (1932-), va publicar el llibre Processament de dades en Fitosociologia (1980) i continu desenvolupant una base de dades extensa de la flora i la vegetaci italiana. Pignatti va treballar en temes decologia i paisatge, publicant un tractat general Ecologia del Paisatge (1995), per va concentrar gran part del seu inters en lecologia de Roma, un exemple nic duna zona urbana i medi ambient, amb ocupaci contnua des de fa ms de 25 segles. La flora, les comunitats vegetals i hbitats han estat investigats per Pignatti i els nous procediments i perspectives sobre lecologia del paisatge, desenvolupats amb una sntesi de dades i idees a LEcosistema de Roma (1995). Ms recentment, desprs de la publicaci de Els boscs dItlia 1998. Sandro ha dirigit la seva atenci a la realitzaci dun llarg i detallat estudi de les plantes, els ecosistemes i el paisatge dels Dolomites. Dues perspectives sorprenentment mplies i integradores shan desenvolupat en aquest recent treball. En primer lloc, amb Elgene O. Box i Kazue Fujiwara, que ha adaptat la teoria de circuits, segons la idea de que la vegetaci com un producte dels processos dautoorganitzaci en els ecosistemes, la presentaci del seu pensament actual la va oferir mitjanant la impartici duna conferncia magistral en el simposi AISV a Nagano (Jap), el 2000. Desprs, Pignatti preocupat per la desintegraci creixent de les relacions entre els ssers humans i el mn natural, que ha contrastat amb el carcter sobre lestat estacionari dels ecosistemes i amb lexpansi de la producci industrial va realitzar un assaig teric titulat Attacco al Pianeta (Assalt al Planeta 1999), en collaboraci amb Bruno Trezzo. Per aquest treball, van ser guardonats amb el Premi Gambrinus de Literatura Ecolgica. Ha estat membre de la Comissi dImpacte Ambiental, Avaluaci del Ministero Italiano per lAmbient (1992-95), i s Membre de lAcademia Nazionale dei Lincei (des del 1989), de lIstituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, de lAcadmia de Crdova (Argentina) i de lAcadmia Europea de Bolzano. Expresident de la Societt Botnica Italiana, de la Gesellschaft fr Ostalpin-dinarische Pflanzensoziologie i de lAssociaci Internacional per a la Cincia de la Vegetaci. Per la seva activitat cientfica, ha estat guardonat amb la medalla dor de lorga-

[184]

El 18 de maig de 1952, acompanyat pel Pare Joan Caigueral i dos joves botnics sollerics, Jeroni Orell i Bartomeu Alcover, Garcias Font puj des dEsporles a la Mola de Plancia (920 m daltura) amb lobjecte de visitar el barranc dels Teixos i examinar la flora daquesta muntanya. A la part superior del barranc hi havia, segons Caigueral, de lordre dun centenar de peus de teixos (Taxus baccata). El juliol de 1956 Marcos era a Mallorca i visit Garcias Font. El respecte de Marcos cap a Garcias Font era complet. Tenia intencions de pujar a la Mola de Plancia, i Garcias Font li deman que observs amb inters si a la part superior del barranc dels Teixos (a la Mola de Plancia) existia encara una colnia descoberta per ell el maig de 1952, i comprovar si podria tractar-se de la subespcie de didalera no descrita de Digitalis dubia. Aquest txon coincidia amb una mostra dherbari, obsequi de P.C. Palau, amb una etiqueta redactada per Palau que deia Sp. Digitalis dubia Rodr. Var. denudata Palau Ferrer- (clabra vel quasi glabra) Ses Sinis (Galilea) secus vias. Raior, 29-V-1949- Serra et Muntaner legerunt. Passaren els anys i Palau no havia descrit aquesta subespcie i recordar que va morir el 1956. Amb una carta del 10 de gener de 1957, Marcos confirma les sospites de Garcias Font i tamb comunica al fill de Pere Palau, Josep Maria i la seva intenci de dedicar aquest txon a son pare recentment finat. A tot aix Josep Maria Palau membre de la comissi de publicacions del Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears lanima a publicar-ho a les seves pgines, cosa que no va succeir. El maig, Marcos ja tornava a ser per Mallorca i des dEstellencs puj al Galatz, comprovant que les plantes situades a cota ms baixa eren lespcie tpica Digitalis dubia descrita per Rodrguez Femenias, i entre 900 i 1000 metres es trobava el txon no descrit. Marcos prenia la iniciativa i escriu a Garcias Font per comunicar-li que tenia pensat descriure una varietat de Digitalis dubia, i publicar-la com a nic autor (Marcos) descrivint la varietat ell mateix o alternativament amb Garcias Font o Jaume Serra. A tot aix es veu que Palau havia proposat que si ell no la podia descriure com aix va ser, li demanava a Garcias Font que fes el treball. Garcias Font.escriv a Marcos i aquest rectific immediatament, seguint lopini dA. de Bols, i li comunic que millor que firmi, tot sol la descripci. Garcias Font, finalment, fa un treball com a nic signant (Garcias Font, 1958), per consider just que la descripci de la subespcie fos compartida amb Marcos, publicant Digitalis dubia Rodr. ssp. palaui Garcias et Marcos. s ms, al mateix treball, Garcias Font realitza una descripci dun txon de didalera amb carcters a mig cam entre la ssp. dubia i la ssp. palaui. Aquesta didalera, de lalzinar dEscorca -cam de son Nebot-, li dedica a Marcos donant-li el nom de Digitalis dubia Rodr. ssp dubia var. marcosii Garcias. El penltim treball cientfic publicat per Garcias Font (1968) fou dedicat a Font i Quer mestre, savi i prudent tot recordant el segon aniversari de la seva mort. En aquest treball realitza una nova combinaci duna Escrofularicia, Linaria rubrifolia var. bianorii. Desprs dobservar distintes poblacions dEuphorbia de la pennusla dAlcdia i de la localitat tpica dArt, juntament amb el seu amic Jeroni Orell, sinonimitza Euphorbia rivasii Palau amb Euphorbia maresii Knoche.
nitzaci per a la Recerca taxonmica de la zona del Mediterrani (1983), el grau de doctor en Filosofia honoris causa per la Universitat dUppsala (1991), lOrdre del Mrit de la Repblica Italiana (1994) i el premi de lAcadmia de Cincies de Tor (2001)

[185]

Garcias Font havia adquirit una gran experincia i saviesa. Tots els anys de realitzar excursions, anotacions donaven peu a poder comparar poblacions de plantes o incls algun exemplar emblemtic i, malauradament, tamb comprovar la seva reducci o desaparici. s el cas dEchinophra spinosa, una espcie prpia de comunitats psammfiles del litoral, que shan vist afectades pel procs urbanstic de les zones litorals, la circulaci de vehicles, la sobrefreqentaci o incls labocament de residus. El seu text indica amb tota claredat aquestes apreciacions: ...

Garcias Font (1968) s testimoni dextincions locals com el rotaboc (Acer opalus granatense) endemisme del nord dfrica, meitat meridional de la pennsula Ibrica i a les Balears noms conegut de Mallorca a alguns punts de la Serra de Tramuntana. Garcias Font (1968), parla de la desaparici de la localitat situada a la zona del Puig Major, i a altres factors antrpics que afecten a la rarefacci de distintes espcies, com el foc i pastures.

El darrer treball cientfic de Garcias Font (1974), publicat quan tenia 89 anys -un any abans de morir- encara conservava la illusi de conixer i donar a conixer un gnere de plantes ben complicat. Les plumbagincies, el gnere Limonium (Statice) va ser una assignatura pendent en la seva vida que al final vei la llum. Des de ben jove, lany 1905, ja tenia inters per conixer aquest grup. Consult herbaris, envi mostres i cartes a molts de botnics: Cadevall, Font i Quer, Bianor, Sennen (aquest ho va enviar a Salmon),... i, finalment Pignatti va donar una mica de claror a aquest entramat despcies bones, dolentes i hbrids. Lany 1945 envi un paquet de Limonium a lInstitut Botnic de Barcelona per si tenien ocasi dexaminar-lo. Aquesta oportunitat de revisi no pogu sser fins al 1952, quan arrib a Barcelona el doctor Sandro Pignatti, el qual, juntament amb altres mostres que envi a la Universitat de Pavia, on feia

[186]

feina, va poder fer un estudi complet (Pignatti, 1955), on descriu espcies, subespcies, varietats, formes i hbrids que formen el conjunt dentitats conegudes fins al moment a les Illes Balears. El treball de Garcias Font (1974) s una recopilaci daquestes dades de la pennsula dArt. Aquest darrer document tamb transcriu un carta de Salmon a Sennen (transcrita pel mateix Sennen i que es va trobar dins lherbari Sennen amb les plantes que li havia enviat Garcias Font) Les vicissituds de lherbari Sennen, en temps de guerra foren molt difcils. Lherbari fous salvat lany 1936 de ser cremat quan es feia una foguera davant el collegi La Salle de Barcelona, quan es cremava tot el que era combustible de ledifici. Un professor de lInstitut de Segona Ensenyana de la Universitat de Barcelona tingu el coratge i la sort de demostrar als incendiaris el gran valor daquelles carpetes amb plantes i aix ho salv. La botnica de les Balears al voltant de Garcias Font El primer catleg florstic de les Balears fou el de Cambessdes (1827) A partir daquesta data, les aportacions al coneixement de la flora balear shan anat succeint mitjanant les nombroses aportacions de botnics com: Heinrich Moritz Willkomm, Paul Mars (1826-1900), Guillaume Vigineix (-1877), Francesc Barcel, Pietro Porta (1832-1923), Gregorio Rigo (1841-1922), mile Burnat (1828-1920), William Barbey (1842-1914), Bartomeu Mestre i Barcel, Joan Joaquim Rodrguez Femenias (18391905), Jean Michel Gandoger (1850-1926), Fernando Weyler y Lavia (1808-1879), Emili Pi i Molist (1824-1892), Rafael Oleo i Cuadrado (1806-1878), Eugne Pintard Bicknell (1859-1925), germ Bianor, Lloren Garcas Font, Hermann Knoche, Robert i Lucie Chodat, Pius Font i Quer, Antoni Marcos, Joan Caigueral, Pere C. Palau, Salvador Rivas Goday (1905-1981), Pere Montserrat, Sandro Pignatti, i tants daltres. Aix, a lpoca dels anys cinquanta del segle XX, els coneixements florstics de Balears ja es podien considerar relativament avanats en relaci amb els daltres territoris de lestat. Joan Caigueral322 sign un escrit al Boletn de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural Seccin de Baleares (octubre-novembre de 1951) (Caigueral, 1951), amb el ttol Pro Flora Balear, en el qual posa en relleu la importncia de la realitzaci duna flora Balear, doncs es donen unes condicions excepcionals per poder tirar endavant aquesta iniciativa. Hemos de emprender una campaa para realizar el suspirado anhelo de muchos de tener una Flora Balear moderna y asequible a todos los de mediana instruccin.

322

JOAN CAIGUERAL CID (1912-1980). Jesuta catal, nascut a La Snia (Tarragona) fou professor de Cincies Naturals, Geografia, Histria, Alemany, Calligrafia i Religi del collegi de Moti-sion de Palma de Mallorca. Va sser molt actiu als anys cinquanta, publicant diversos articles, molts dells al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, entre els seus treballs cal destacar, La Flora de Mallorca, 1951; Contribucin a la Flora Balear, 1951; Lista de plantas superiores, cormofitas, endmicas de Baleares, 1952; Plantas nuevas para Baleares, 1952; entre daltres. Fou un apassionat de larqueologia i tamb lencarregat del laboratori de Fsica i Qumica del Museu de Cincies Naturals del collegi Monti-sion, durant els perodes de 1938-1941 i 1946-1952. Va morir a Cochabamba (Bolvia).

[187]

Agotada la magnfica, aunque ahora anticuada, Flora de Barcel Combis y asimismo la muy culta de Knoche escrita en francs para personas vesadas, se nota ene el ambiente cientfico mallorqun la necesidad de una Flora nueva que d realce a nuestras plantas que tan agradable emocin pueden producir a los iniciados en la Botnica. Sobretodo se not la falta de una Flora, cuando apareci el tan alabado libro sobre Geologa de las Baleares de nuestro digno Presidente don Guillermo Colom. Estamos ahora en un momento propicio. El muy Ilustre Colegio de Farmacuticos muestra mucho inters por la Botnica y tiene montado y en contnuo progreso un nutrido Herbario. Posee Mallorca dos figuras notables en Botnica, cuales son los Sres. Don Lorenzo Garcas Font y don Pedro Palau llenos de experiencia. Es preciso que se aproveche esta ocasin por nuestra Sociedad que, tiene a mucha honra contar entre sus miembros a dichos Botnicos y el estar domiciliada precisamente en el culto Colegio de Farmacuticos. Divide y vencers, dice el refrn. Ms vale proponernos un objetivo determiando y realizarlo, que tener muchos planes y no hacer nada. El ao pasado hemos consolidado nuestra joven Sociedad y hemos organizado un Boletn y un Museo y una Biblioteca. Este ao podemos fijarnos como objetivo: lograr una Flora Balear. Qu se puede hacer para ello ? Esta es la cuestin que estuvimos discutiendo en Julio pasado con don Lorenzo Garcas en una memorable excusin por las alturas del Massanella. Coincidimos en que lo mejor sera pedir al Dr Font y Quer tuviese a bien hacer un Suplemento Balerico a su Compendi de la Flora de Catalunya que bajo los auspicios del Institut dEstudis Catalans tiene en vas de publicacin.../... Les reunions de naturalistes servien per mantenir el contacte i difondre les activitats que es duien a terme. Aix, al maig de 1951 arrel duna intervenci del secretari de la SHNB que comunicava que: el senyor Mschl, amb adrea: Dr. Wilhelm Mschl323, Osterreich-Englische Zone, Bruck a. d. Mur, Erzherzog-Johann-Gasse 8, ha escrit demanant informaci sobre Cerastium (un gnere de plantes de la famlia de les Caryophyllaceae), doncs s un especialista daquest grup, tamb sofereix amb gust per classificar els exemplars enviats Aquest investigador desitjava conixer dades sobre Cerastium ramosissimum (citat per Porta Rigo insula Minore in glareos ad Cabo Mesquita pr. Mahon sol. Calcar. 30 April 1899)- A tot aix, Garcias Font coment que ja tenien coneixement daquest senyor i que amb gust enviaran les quatres espcies de Cerastium que es troben a Mallorca. El Cerastium ramosissimun no es troba a Mallorca i s difcil saber de Menorca si un no va all Ot aix, el senyor Colom, tal com diuen les actes, sofereix a escriure al botnic menorqu senyor Rafael Salord324 perqu en faci averiguacions.
WILHELM MSCHL (1906-1980). Botnic austrac que va estudiar el gnere Cerastium descrivint diverses espcies de Sud-amrica. 324 RAFAEL SALORD BARCEL (1913-1994). Doctor en farmcia i naturalista menorqu, qui desenvolup la seva tasca farmacutica a Catalunya. Membre de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya, membre de la Instituci Catalana dHistria Natural i de lAteneu de Ma. Public distints articles a la revista de Menorca i tamb va collaborar amb Medicamenta. Es preocup per la botnica (geobotnica), per tamb per la histria de la cincia (escriv sobre Mateu Orfila).
323

[188]

Garcias Font era un referent dins la botnica balear, i els seus consell i comentaris eren quasi b obligats. El Pare Caigueral, en un treball seu (1952) sobre plantes superiors, tot referenciant el treball de Knoche (Flora Balerica de 1921) comenta: La lista que presento est hecha siguiendo a Knoche por lo general, pero como actualmente han ido madurando algunas opiniones, he querido tenerlas en cuenta. Doy las gracias a los Sres. D. Lorenzo Garcias y D. Pedro Palau, por haber querido leer el trabajo y por hacer algunas observaciones que con gusto aprovecho. Aix es podria comparar a les revisions dels treballs actuals fetes pels avaluadors (o referees) de qualsevol revista cientfica de prestigi. Lepistolari de Garcias Font ha perms de conixer la seva intensa relaci amb els botnics del seu temps. Es podria remarcar el contacte amb H. Knoche en la preparaci de la Flora Balearica, aportant la seva coneixena de la topografia mallorquina i els fruits de diverses herboritzacions. Per altra banda, fou Ll. Garcias qui propici la relaci entre el germ Bianor i H. Knoche. Per la documentaci no sabem siconegu personalment el botnic itali Sandro Pignatti perals seus estudis sobre les espcies del gnere Limonium de la zona litoral de Mallorca, pero si establiren contacte i intercanvi de plantes. Un amic seu, Jaume Serra, professor de matemtiques de lInstitut Ramon Llull de Palma, que tamb feia de conservador de lherbari del Collegi dApotecaris, i coneixia b lherbari de Pere Palau li escriu demanant consell per a la conservaci de lherbari. A una carta lamenta lestat de conservaci dalguns plecs i comenta a Garcias Font la necessitat de reemplaar-los. Amb Jeroni Orell, Antoni Gamund Amengual, Bartomeu Alcover, Joan Caigueral, Francesc Bonaf, Pere C. Palau..., compartiren moltes excursions botniques. Entre Lloren Garcias Font, Jeroni Orell Casasnovas325 i el Pare Francesc Bonaf Barcel326 crearen un cercle botnic en el qual comentaven i debatien sobre botnica i
JERONI ORELL CASASNOVAS (SLLER 1924 - BARCELONA 1995). Professor solleric i gran aficionat a la botnica, des de ben jove va ser membre fundador del Museu Balear de Cincies Naturals i collaborador del jard botnic. Tamb form part activa de la Societat dHistria Natural de les Balears, i fou delegat daquesta per a la protecci de la flora del Puig Major, abans de la seva voladura (1958). Al llarg de la seva vida va realitzar un important herbari i nombrosos estudis que es reflecteixen en diversos articles cientfics i de divulgaci. Va collaborar amb molts botnics que herboritzaren lilla, com Oriol de Bols, M. ngels Cardona (1940-1991), Lleonard Llorens, i especialment amb Lloren Garcias Font i el pare Bonaf. Va mantenir contacte i relaci amb el doctor Tadeus Reichstein (1897-1996), especialista en falgueres, el qual li dedic Asplenium orelli i Asplenium sollerensis. El botnic nord-americ Joel K Erben li dedic Limonium orelli. Fou soci dHonor del Museu Balear de Cincies Naturals de Sller. 326 FRANCESC BONAF BARCEL (BINIAMAR, SELVA, 1908- 1994). Capell, botnic, poeta i folklorista mallorqu. El 1925 entr a la congregaci de Missioners dels Sagrats Cors, en la qual profess el 1927 i fou ordenat prevere el 1934. Destinat a diverses cases de Mallorca va residir durant 27 anys a Sller, on fu classe al collegi del seu Institut. All realitz moltes excursions botniques juntament al seu amic Jeroni Orell. La seva formaci cientfica ha estat autodidacta. A principis de la dcada dels 60, comen la seva tasca com a botnic. Cal destacar la Flora de Mallorca (1977-1980), publicada en quatre volums. Com a poeta i escriptor va publicar Vols doronetes (1981). En lmbit del folklore va recollir mostres de poesia popular mallorquina i daltres caires de la cultura de Mallorca, que han servit per redactar un Diccionari mallorqu de dialectologia, etnologia, folklore, onomstica i toponmia (1989). Al llarg de la seva vida va
325

[189]

intercanviaven espcies. Abans, Garcias Font va comptar amb la companyia botnica de Pere C. Palau327. Una de les collaboracions ms intenses ha estat la realitzada amb els botnics mallorquins contemporanis, aix com amb els botnics catalans que, de forma espordica, herboritzaren Mallorca. Entre els primers sn dassenyalar el Germ Bianor, Pere Palau, Antoni Gamund, Jaume Serra, Francesc Bonaf, Jeroni Orell, Antoni Lloren, entre els segons bsicament, Pius Font i Quer, Antoni de Bols328 i Oriol de Bols. Francesc Bonaf tingu una afici per la botnica una mica tardana. Comen la seva afici a la botnica al 1951. Considerava a Garcias Font com una pea clau dins la botnica de Mallorca. Ens basta llegir els agraments de la seva obra Flora de Mallorca. Primer agraeix al doctor Oriol de Bols329, per les seves valuoses orientarebre diversos premis de poesia, i els premis Ciutat de Palma de cincies (1970) i lAlzina del Grup dOrnitologia Balear (1989) pel seu treball com a naturalista. 327 PERE CLAVER PALAU I FERRER (SANT JAUME DELS DOMENYS 1881- 4 MAR 1956). Curs estudis de batxillerat a linstitut de Vendrell i els de Farmcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor auxiliar de la ctedra de Botnica. Sempre que tenia un moment anava a herboritzar per la seva vila natal i per Tiana. Una sordera absoluta el va obligar a abandonar la ctedra de Botnica. Circumstncies familiars aconsellaren el seu trasllat a Mallorca. Grcies al Collegi Oficial dApotecaris i de lInstitut Botnic de Barcelona va poder estudiar la flora balear. El 1918 va ingressar, com a soci numerari, a la Instituci Catalana dHistria Natural. Fou un dels fundadors de la Societat dHistria Natural de les Balears, per sempre es neg a ocupar cap crrec a causa de la seva sordera. Collabor activament en la difusi de les Cincies Naturals impartint interessants conferncies. Labril de 1955 va realitzar una breu excursi a Menorca incorporant alguns nous txons a la flora menorquina. Aquest mateix any fou elegit membre corresponsal de lAcadmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca. Conservador de IHerbarium Balearicum, del Collegi Oficial dApotecaris va tenir cura daugmentar-lo amb interessants aportacions, especialment amb plantes de Cabrera i dels seus illots. Fruit daquest treball fou la redacci de la memria Flora caprarienca que fou guardonat amb el premi Jaume I de lInstitut dEstudis Catalans (1951), Catleg de la flora vascular caprarienca, compreses les illetes que envolten Cabrera. No fou fins anys ms tard, al 1976, que va sortir a llum la seva publicaci definitiva, on cita 454 espcies. En la Segona setmana Farmacutica Nacional, celebrada a Palma lany 1950, fou guardonat pel treball Fisionoma y Folklore de algunos Animales i per ltim, la Biblioteca les Illes dOr public el volum Les plantes Medicinals Baleriques. 328 ANTONI DE BOLS I VAIREDA (OLOT 1889- BARCELONA 1975). Apotecari, botnic i professor catal. Es llicenci en farmcia el 1909. Va intervenir en nombroses campanyes de recollecci per Catalunya, Arag i Pas Valenci amb el seu company botnic Pius Font Quer i amb Antoni Sierra Rfols (1919-1999). Fou secretari de la ICHN entre 1928 i 1929. Treball i fou director de lInstitut Botnic de Barcelona, desprs de la destituci de Font i Quer el 1939. Foren dues les especialitats que ocuparen el seu temps, a ms de la flora de les comarques barcelonines, treball en la preparaci duna flora del Montseny i en un projecte pel qual sentia un inters especial, la flora de lalta conca del Fluvi, la seva terra olotina. Public uns 60 treballs del quals cal destacar el realitzat juntament amb el seu fill Oriol: Vegetacin de las comarcas barcelonesas. Descripcin geobotnica y catlogo florstico. 329 ORIOL DE BOLS I CAPDEVILA (OLOT, 1924 - BARCELONA, 22 DE MAR DE 2007). Va ser un geobotnic, enquadrat a lescola fitosociolgica, especialista en florstica de Catalunya i Espanya, i tamb de les regions biogeogrfiques mediterrnia i macaronsica, aix com del Brasil. Fou membre duna famlia de farmacutics i botnics, que inclou noms notables, com Francesc Xavier Bols Germ (17731884), Estanislau Vayreda Vila (1848-1901) i Antoni de Bols Vayreda (1889-1975), el seu pare. Doctorat a la Universitat de Madrid, des del 1953 va ser catedrtic de la Universitat de Barcelona, i des del 1965 i fins el 1984, director de lInstitut Botnic de Barcelona. Va presidir la Secci de Cincies Biolgiques de lInstitut dEstudis Catalans, on havia ingressat el 1964, entre 1989 i 1992. Va ser tamb membre de la Instituci Catalana dHistria Natural, de lAcadmia de Cincies i Arts de Barcelona i de la Comissi fitosociolgica Internacional. Va rebre diversos honors del govern de la Generalitat de Catalunya, com la medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic i tecnolgic, o la Creu de Sant Jordi, mxima condecoraci concedida

[190]

cions; a continuaci escriu el patriarca dels botnics mallorquins, D Lloren Garcias Font i ja desprs, tot un seguit de botnics entranyables que lhan ajudat. A les Balears comptava amb molts collaboradors, molts dells tamb socis actius vinculats a la Societat dHistria Natural de les Balears. Aix, el 26 de gener de 1962 podem llegir una carta de Llus Gasull330 amb la que li envia plantes de Menorca. ... Li envio una mostra botnica, que segons he pogut veure empastifa tota la superficie de Menorca, crec que es tracta de loxalis de que vost me va parlar importat en temps recent de Sud-Africa. Magradaria i li agrahiria molt que mescrigus una noticia sobre tal planta introduda ja que aix de les introduccions accidentals minteressa extraordinriament... Una relaci molt especial fou la mantiguda amb alguns botnics catalans com Pius Font i Quer, aquesta relaci es mantingu amb cartes. En algunes li demanava, lany 1924, sobre la rara tfona (Tuber moschatum, actualment Tuber malanosporum) citada per Barcel i Combis i pensa que pot sser un error. Sembla que lnica espcie present a lactualitat a les Balears s Tuber aestivum var. uncinatum citada de pocs alzinars de Mallorca (Calonge et al., 1991). Oriol de Bols va tenir un especial esment per a lestudi de la vegetaci balear. El juny de 1954, visit Mallorca. Dos anys ms tard, ja amb Ren Molinier (1899-1975),
per les institucions de govern catalanes. Va ser deixeble de Pius Font i Quer i del fundador de la fitosociologia, Josias Braun-Blanquet, amb qui va publicar Les groupements vgtaux du bassin moyen de lEbre et leur dynamisme (1958). Com a florista la seva principal obra va ser la flora dels Pasos Catalans (19842001), un esfor per registrar exhaustivament el coneixement acumulat fins al moment, que va dirigir al costat de Josep Vigo (1937- ). La seva obra publicada inclou ms de 200 ttols entre llibres, articles i collaboracions en obres collectives. Com a bon deixeble de Font i Quer va prestar gran atenci a les qestions lexicogrfiques de la Botnica. Tamb va ser actiu tota la seva vida en la defensa duna actitud respectuosa amb la natura i amb els interessos de les generacions futures. 330 LLUS GASULL MARTNEZ (1918-1982). Malacleg entusiasta, bibliotecari ad honorem de la Societat dHistria Natural de les Balears i difusor infatigable de la cultura cientfica a nivell internacional. El domini de 8 idiomes i la seva professi de guia- intrpret feren dell un herr professor que no noms va saber descobrir al visitant els secrets geobiolgics de la naturalesa insular, sin que la seva capacitat de treball li va permetre llargues hores dinvestigaci i estudi amb interessants troballes de noves espcies de molluscs terrestres i la publicaci de ms de 30 treballs sobre la malacofauna de la pennsula Ibrica i de les Illes Balears. La vocaci naturalstica de L. Gasull, truncada per les amargas vicisituts de la Guerra Civil (1936-1939), va estar marcada per el pristin entusiasme de la seva joventut barcelonesa, en companyia de Margalef, Espaol, Llopis, i tants daltres pioners de la bioespeleologia espanyola, la producci bibliogrfica en els diversos camps de les Cincies de la Naturalesa, t avui la seva notable incidncia en els centres de recerca ms prestigiosos. El pragmatisme catal de Gasull i lassossec laboris de la seva residncia a Mallorca el van convertir en la persona adequada per dur a terme, per gaireb 25 anys, aquella gran tasca de difusi del Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, que grcies a la seva correspondncia polglota va aconseguir el mig miler dintercanvis amb universitats i centres de recerca darreu del mn. Gasull va ser experimentat morfolgic i gran coneixedor de lecologia malacolgica per la Pennsula i les Balears, a la recerca de nous materials destudi, van fer de Llus un fitxer vivent al servei de tants estudiants ansiosos de perfeccionar la seva formaci acadmica. Tal contacte, humanament cientfic, duna generaci de naturalistes, s un fenomen que cal destacar a Balears, per la seva lliure per entusiasta dedicaci a la feina i les seves importants colleccions i biblioteques particulars, sense les quals no es pot escriure amb un cert grau de fiabilitat la histria cultural de la comunitat autnoma balear. La seva collecci malacolgica i biblioteca estan dipositades al Museu de Zoologia de Barcelona.

[191]

torn a lilla, on varen contiuar les seves observacions, entre el 26 de mar i el 7 dabril de 1956. Durant el mes de juliol del mateix any, amb ocasi de lexcursi organitzada per lInstitut Botnic de Barcelona, dirigida per Antoni de Bols, fa una estada a Mallorca en qu tamb participen Antoni Marcos i el jardiner especialista Antoni Lpez, collaborant activament Lloren Garcias Font, Antoni Marcos i Josep Maria Palau i Camps (Llorens et al., 1998). La flora balerica, ja fora coneguda, durant aquests anys de postguerra havia rebut aportacions constants de Lloren Garcias Font i Pere Palau. Tamb, cal esmentar noms una nova flora de Cabrera, encara inedita, obra de Pere Palau, la qual, comparada amb el catleg anterior dAntoni Marcos (1936), presenta un cert nombre, no gaire gran, de novetats. Recordem tamb que Francesc Bonaf, SS. CC., inici a la revista Lluc la publicaci duna flora de Mallorca, que no ha estat continuada. El dia 20 de mar de 1976, i dins la Sessi conjunta que celebren a Mallorca la Societat dHistria Natural de les Balears, la Societat Catalana de Biologia i la Instituci Catalana dHistria Natural, tingu lloc una visita collectiva a lilla de Cabrera. Com a apndix de les impressions dels assistens es reedita el catleg de la flora vascular de Cabrera de Pere Palau. Garcias Font i alguns botnics estrangers La relaci de Garcias Font amb botnics estrangers fou molt primerenca. El fet de dur un nivell de coneixement prou slid ja lestimul a no deixar loportunitat de conixer personalment o mantenir relaci epistolar amb molts de personatges del moment. Un dels personatges internacionals amb qui va mantenir relaci Lloren Garcias Font fou Ernest Brown Babcock331, cap de la Divisi de Gentica de la Facultat dAgronomia de la Universitat de Califrnia, Berkeley, la primera unitat acadmica anomenada aix als Estats Units. Qui explora els orgens de la seva elecci de lorganisme model, el desenvolupament - i la transformaci - del seu ambicis programa de recerca centrat en la gentica de distintes espcies del gnere Crepis. Babcock va fer un examen en profunditat sobre el desenvolupament histric de la comprensi dels mecanismes gentics del canvi evolutiu en les plantes i el perode de la sntesi evolutiva. Elegit inicialment com la contrapartida de la planta de Thomas Hunt Morgan, Drosophila melanogaster, el gnere Crepis en lloc va servir com a contrapart de Theodosius Dobzhansky de Drosophila pseudoobscura, liderant el cam de la gentica evolutiva de les plantes, i proporcionant eventualment la primera sistemtica integral tractada de qualsevol gnere que va formar part del moviment conegut com biosistemtica, o la nova sistemtica. La relaci epistolar entre Garcias-Font i Babdock fou al 1935. Garcias Font envi llavors de Crepis per realizar anlisis de citotaxonomia. Durant 1930 Babcock realitz una expedici de 5 mesos per recollectar distintes espcies del gnere Crepis de la Mediterrnia. En el seu recorregut a la recerca de plan331

ERNEST BROWN BABCOCk (10 DE JULIOL DE 1877 - 8 DE DESEMBRE DE 1954). Gnetic de plantes dels Estats Units. Fou pioner en esbrinar la gentica del gnere Crepis i public ms de 100 articles explicant levoluci de les plantes. Tamb fou pioner amb laplicaci de tcniques de marcadors gentics per a les plantes.

[192]

tes, va fer aturades a Madeira, Portugal, Espanya, Marroc, Algria, Tunsia, Siclia, Itlia, Grcia i Creta. Babcock no noms recollect material sin que establ contactes crucials amb collaboradors i collectors, als quals va continuar demanant que enviessin material i a partir daqu es pot dir que va establir una bona relaci personal. La relaci epistolar de Garcias Font amb Edward Louis Herman Knoche332no fou massa extensa, 3 cartes en total. La primera del 15 de maig de 1923, Knoche li escriu des de San Jos (Califrnia) i li comenta que la seva flora de Balears fins lagost no estar completa i no vol lliurar-la a la llibreria fins que estiguin acabats tots els volums. Malgrat tot, donar el seu nom a la llibreria per a que es posin en contacte. La segona carta de Knoche est datada del 28 de novembre de 1923, de Monptelier, i li comunica que lobra est acabada per que no estar a la venda fins el gener. El posa sobreavs que s una obra cara, i que compta amb quatre toms dunes 400-500 pgines cada un. La darrera carta s del 28 dabril de 1925, Garcias Font li havia oferit la seva llista de publicacions sobre les plantes dArt. Curiosament, en una carta ms llarga i personal Knoche li comenta que en aquests moments viu a un hotel (a San Jos, Califrnia) a unes 100 passes de la casa a on va nixer. Sest construint un laboratori amb totes les facilitats. Una vegada acabat ser un lloc ideal per a la seva biblioteca de 10.000 volums i el seu herbari enorme. Quan estigui acabat reprendr la seva tasca cientfica. En aquesta carta tamb comenta que noms se passeja amb cotxe (dels quals,diu, com a ancdota, que t tres mquines). Knoche lamenta molt no poder anar a Mallorca, lilla encantada, per que la seva ptria igualment s un herms pas, Califrnia s el rac ms ric de la Terra i ell s feli all. Lamenta tamb que per a la seva flora no hagus pogut consultar els treballs de Garcias Font, especialment troba la cita dIpomoea sagittata recollida a Capdepera vora lestany de Canyamel (Garcias Font, 1923). No cal comentar que Garcias Font fou dels primers en comptar amb lobra de Knoche. Sembla que al Laboratori de lInstitut Espanyol dOceanografia varen comptar aviat amb aquesta obra, per Jeroni Orell, tal com escrivia de forma cordial Jeroni, lalumne de Garcias Font, quan la volgu consultar li deman a Garcias Font el volum I, doncs lexemplar de lInstitut shavia extraviat. No tenim constncia epistolar de la relaci entre Garcias Font i la famlia Chodat333, Robert i la seva filla Lucie. Malgrat tot, quasi segur que es coneixien, doncs li varen
332 EDWARD LOUIS HERMAN kNOCHE (1870-1945). Botnic i fitogegraf dels Estats Units dAmrica. Era fill de pares alemanys Edward Knoche i Louise Seibert. Va estudiar a Stanford, Gttingen i Montpeller i es doctor en Cincies Naturals. Herboritz per diversos pasos dAmrica, Europa i nord dfrica. Realitz campanyes dinvestigaci i mostreig a Mallorca del 1905 al 1909 i el 1912. Havia visitat Mallorca el 1905, en viatge destudis amb el professor Charles Flahault (1852-1935) de Monptellier, que li aconsell fer un estudi de Fitogeografia. Fruit daquestes recerques public una obra fonamental per al coneixement i lestudi de la vegetaci de les Balears: Flora Balearica. tude Phytogographique sur les les Balares (1921-1923), en quatre volums. Va rebre la influncia del germ Bianor, citant a la seva obra les espcies proporcionades per aquest. 333 ROBERT HIPPOLYTE CHODAT (1865-1934) I LUCIE CHODAT (1896- ?). El botnic sus i la seva filla Lucie visitaren lilla de Mallorca en diverses ocasions. R. Chodat, va descriure les seves impressions a Une excursion botanique Majorque (1905) i fou rector de la Universitat de Genve (1908-1910). L. Chodat, la visit en tres ocasions i lestada de lany 1920 li serv per realitzar la seva tesi, que fou publicada lany 1924, amb el ttol de Contributions a la Go-Botanique de Majorque. Chodat (1924) descriu la vegetaci i els principals endemismes i espcies ms caracterstiques de lilla. Discrepa de les teories de Knoche

[193]

dedicar alguns txons. Lany 1924 Pius Font i Quer, el mateix any de la seva publicaci (Chodat, 1924), comenta que ha rebut oportunament la memria doctoral de Lucie Chodat. Que pensa parlar-ne extensament aix que pugui. Font i Quer ho celebra molt, doncs el permetr argumentar extensament sobre el tema de les afinitats florstiques entre les Illes Balears i la pennsula Ibrica. En algun moment Garcias Font acosegu aquesta tesi, doncs la va deixar, per a la seva consulta per fer la tesi, al professor Vicen M. Rossell Verger334 qui li retorna el 1961. La memria de la tesi de Lucie Chodat fou una obra molt consultada tant pels seus arguments sobre lorigen de la flora de Mallorca com la corologia despcies poc conegudes, o la descripci de nous txons. Tamb ajud a Ignasi Ribas Marqus335, un qumic mallorqu que treballava a la Universitat de Santiago de Compostella. Li escriv en castell el 1967, doncs aquest, prviament, havia escrit a Pere Palau, qui ja li havia enviat llavors dAnagyris foetida
i destaca la pobresa de la vegetaci illenca, on considera que, de les 1250 espcies que suposadament formen la flora de lilla, sols shan de considerar autctones 250 i la resta com introduccions: ... Majorque a dailleurs une flore tres pauvre, quand mme les numrations quon en a faites nous donnent plus de 1250 espces ...... cette flore, quon peut considrer comme indigne, compte moins de 250 espces. Cest dire que sur les 1250 espces, a peine un peu plus du cinquime parat devoir etre considr comme reprsentant un lment primitif, non introduit par lhomme ou les animaux domestiques, car le role de ces demiers ne saurait etre msestim (Chodat, 1924). 334 VICEN M ROSSELL VERGER, (PALMA, 1931- ). Curs la carrera de filosofia i lletres a Valncia entre els anys 1954 i 1959. Aviat sespecialitz en geografia i rest a la Universitat de Valncia com a professor adjunt de geografia. Ms tard, lany 1967, esdevingu catedrtic de la universitat de Mrcia, i el 1969 de la de Valncia. La seva obra s variada en camps, per sobretot ha tractat els temes mallorquins i valencians, en la seva especialitat, que s la geografia fsica. Cal destacar: Mallorca, el sur y el sureste (1964, tesi doctoral), El litoral valenci (1969), que estudia des de la geomorfologia al turisme i lorigen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolucin urbana de la ciudad de Murcia (1975), Geografa general de Espaa (1978), Cincuanta-cinc ciutats valencianes (1984), Geografa humana del Pas Valenciano (1990), Portolans procedents de colleccions espanyoles. Segles XV-XVII (1995), LAlbufera de Valncia (1995), Geografia del Pas Valenci (1995), La cartografia catalana (2000), Diccionari de geografia fsica (2003), coeditor de Histria Natural del Migjorn de Menorca. El medi fsic i linflux hum (2004), Les illes, redescobertes (2006), etc. Els seus articles han estat una aportaci important a la toponmia (Toponmia, geografia i cartografia, 2004). Ha estat deg (1975-1976) de la Facultat de Filosofia i Lletres, director (1979-1984) del servei de publicacions i vicerector (1981-1984) dextensi universitria i destudiants, de la Universitat de Valncia. Fou (1981-1984) conseller de la Instituci Alfons el Magnnim de la Diputaci Provincial de Valncia i s (des del 1987) director de lInstitut de Geografia de la Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci. Ha estat guardonat amb els premis Cerd Reig de la Diputaci Provincial de Valncia (1966) i Jaume I de lInstitut dEstudis Catalans (1968). El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. 335 IGNASI RIBAS I MARQUS (NASCUT EL 21 DABRIL DE 1901 A PALMA - TRASPASSAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA EL 1996). Fou un qumic orgnic espanyol que destac en lestudi dels productes naturals i descobridor de dos alcaloides. Ignasi Ribas estudi batxillerat a linstitut Ramon Llull de Palma i desprs es trasllad a la Universitat de Valncia per estudiar cincies qumiques. Sinici en la investigaci a la Universitat Complutense de Madrid on, sota la direcci dAntonio Madinaveitia, aconsegu el grau de doctor lany 1928 amb la tesi Estudio de los cidos succinicos bisustituidos. Desprs complet la seva formaci a lInstitut Pasteur de Pars, sota la direcci de Fourneau. Lany 1928 aconsegu la ctedra de Qumica Orgnica de la Universitat de Salamanca i desprs la de Valncia (1940). Fou vctima de la repressi franquista per la qual cosa no pogu aconseguir la ctedra de Qumica Orgnica a la Universitat Complutense de Madrid quan era el qumic orgnic amb ms mrits i continuador de la moderna escola de qumica orgnica. La ctedra fou per a un qumic orgnic af al rgim del General Franco. Daquesta manera Ribas fou apartat de la primera lnia dinvestigaci i docncia, per la qual cosa hagu danar a la Universitat de Santiago de Compostela, on aconsegu la ctedra de Qumica Orgnica el 1942, i on hi treball fins a la seva jubilaci

[194]

Fotografia dErnest Brown Babcock, Curt Stern (1902-1981) , i Thomas Harper Goodspeed datada de 1933. Cortesia de TBL, University of California, Berkeley.

[195]

(el garrofer bord) de Mallorca feia temps. Quan, ms tard, torn a necessitar ms llavors, Pere Palau havia mort feia temps i el seu fill Josep Maria Palau, lhi aconsell posar-se en contacte amb Garcias Font per obtenir els alcaloides de la llavor daquesta lleguminosa i aclarir alguns punts foscos de la seva molcula. Garcias li envia llavors i veient els llinatges no dubt en escriure en catal. El metge alergleg, doctor Ramon Surinyach Oller, a travs del seu cos, el tamb doctor Sureda i Blanes, li deman ajuda per aconseguir mostres de pollen de Mallorca. Surinyach fou president de la Societat Catalana de Biologia (1969-71), de la Societat Espanyola dAllrgia i lInstitut Europeu per la Recerca Allrgica. Eponimia Les relacions cientfiques de Garcias Font amb alguns dels personatges esmentats feren que algunes plantes foren descrites amb el nom o llinatges dedicats a Lloren Garcias Font. Txons (molts dells sense valor taxonmic) descrits per alguns botnics, tals com: Senen, Chodat o Pignatti, li foren dedicats. Nepeta laurentii Senen in Bol. Soc. Ibr. Ci. Nat. 32: 20 (1933) Daquesta espcie shan fet distintes combinacions com N. cataria f. laurentii per Font i Quer a la Flora Hispnica-Herbario Normal, tamb per Oriol de Bols i Josep Vigo (1937- ) i per Francesc Bonaf (aquest com a N. cataria var. laurentii). La localitat tpica s dArt Corrals de son Samson. Combinaci no reconeguda per dinstints autors i no distingible i sinnima de Nepeta cataria (Urbera i Valds, 1983 i Rossell i Sez, 2000). Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat var. garcias-fontis L. Chodat in Bull. Soc. Bot. Genve 15: 229 (1924) Segons Rossell i Sez (2000) les caracterstiques donades per Chodat (1924) per a discriminar aquesta varietat no sn remarcables. No shan trobat diferncies morfolgiques que facin possible distingir-la del txon especfic Rhamnus ludovici-salvatoris. Chodat (1924) indica que la localitat tipus s el Puig Campani. Limonium x garciae Pignatti in Arch. Bot. (Forli) 31: 98 (1955) nom inval. Nom invlid sinmin de Limonium virgatum ssp divaricatum x Limonium tremolsii
lany 1971. Passats els primers temps de la dictadura pogu aconseguir tamb plaa dinvestigador en el Laboratori de qumica orgnica del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC) fins lany 1982. Aconsegu nombroses distincions com la Gran Cruz del Orden Civil de Alfonso X el Sabio, Medalla dor de la Universitat de Salamanca, membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas i Naturales (1957), Premi de cincies del CSIC (1972), doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1980), etc. El camp dinvestigaci dIgnasi Ribas fou la sntesi de productes naturals. Aix, entre altres, destaquen les seves investigacions sobre els alcaloides de les papilioncies que li permeteren descobrir ladenocarpina, C19H24N2O, i la santiaguina, C38H48N4O2, un dmer de ladenocarpina, extretes de la planta Adenocarpus hispanicus; i els composts qumics semblants a lhormona juvenil dels insectes. La seva tasca docent es tradu en la formaci dun bon grapat de destacats qumics orgnics espanyols, la direcci de 68 tesis doctorals, la publicaci de 135 treballs cientfics i la creaci de lescola compostel.lana de qumica de productes naturals, de gran prestigi internacional.

[196]

Myosotis arvensis var. garciasii Oriol de Bolos i Josep Vig de Menorca, plec agafat per Font i Quer Colletanea Botanica 14. 83 Statice fontii Senen Nom invlid sinnim dStatice minuta ssp microphyla x Statice gerardiana Colletanea Botanica 1974 Lloren Garcias algleg Garcias Font (1919) public una relaci dalgues de les Balears. Aquesta incursi i inters en el mn de les algues no es qued noms en la publicaci. Aix cerca bibliografia i mant contactes amb altres alglegs. En una carta doctubre de 1922, de Bartomeu Darder a Garcias Font li comenta que ha vist al senyor Agust Gibert, el qual li ha mostrat la carta que Garcias li ha enviat demanant-li un exemplar de la publicaci sobre flora algolgica marina de les costes de Catalunya, el mateix llibre li ha demanat al senyor Gibert, el senyor Gunner Sjstedt, que tamb estudiava algues i que va estar per Palma, per al senyor Gibert no nhi queda cap exemplar, per la qual cosa Darder sofereix a deixar el seu exemplar, tant a ell com al senyor Sjstedt.

[197]

Lloren Garcias ornitleg Lornitologia era una altra de les grans aficions de Garcias Font. Al Museu Regional dArt lornitologia nocupa ms de la meitat del seu espai. Tamb, de ben jove envi aucells per al museu de la ICHN. El 1907, en carta dAguilar-Amat li comunica que en Ferrer Vert ha determinat els dos aucells enviats, una becada (Scolopax rusticola) i una Fratercula artica (un cadafet). Com ja hem comentat, Garcias Font fou soci fundador de la Sociedad Espaola de Ornitologia (SEO), fundada al 1954. Lassociacionisme ornitolgic a les Balears tamb compt amb un gran dinamitzador Jos Julio Tato Cumming336(1918-1989). Malgrat laparici de la SEO, a les Balears apareix, impulsada per Tato, la comisi organitzadora del Centro de Estudios Ornitolgicos de Baleares ubicat al Collegi Ramiro de Maeztu Coliseo Balear, 77 de Palma. Sembla ser que aquesta iniciativa de Tato fou presa inicialment per la SEO (F. Bernis) com una escisi, ms que una iniciativa molt positiva de socis que tenien moltes ganes de fer feina i donar a conixer aspectes ornitolgics duna regi mig oblidada. En carta de 24 de juliol de 1956 Tato escriu a Garcias Font respecte de la creaci del Centro dient: Querido amigo como ver por el membrete de la carta, el trabajo particular que estaba haciendo sobre las aves de Baleares, lo he tenido que encauzar oficialmente, pues ya se sabia de lo que uno puede hacer solo, y en ornitologa, ho en dia, los trabajos han de ser de labor conjunta, y auxiliados por un equipo de tcnicos. He sentido la distancia que nos separa, pues estoy seguro que hubiera tomado parte activa en la organizacin del Centro. Hemos adquirido los libros y documentacin, as como la coleccin de huevos, que pertenecieron a Munn337, en Alcudia, y ser una gran base de estudios; ms adeJOS JULIO TATO CUMMING (ALACANT 1918- MADRID 1989). Coronel daviaci i ornitleg alacant que va restar a Mallorca breument al anys 50 en qu va ser destinat a Palma, on mantigu una notable activitat ornitolgica. Fu recerques sobre lavifauna de lilla i public nombrosos articles a la revista Ardeola i al Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears de la qual era soci. El 1956 fund la revista Balearica i en fou el principal impulsor. De la seva obra de les Balears destaca el Guin de la Avifauna Balear (1958), en collaboraci amb Francisco Bernis; els estudis sobre els ocells del bosc de Bellver i larticle Datos para una ecologa estival de los bosques de Mallorca y sus aves publicat el 1971 a Ardeola. Amb una visi precursora de la conservaci de la natura, va proposar (1956) que Bellver fos declarat reserva daus menors. Membre fundador de la Sociedad Espaola de Ornitologa (SEO). Realitz un ambicis estudi i catalogaci de lavifauna alacantina el 1972, Estudio Faunstico-Ecolgico de la provincia de Alicante. Lista n 1: Aves con estancia probable, ms o menos prolongada, en la Provincia y sus costas (manuscrit amb data de 27 doctubre de 1972), i un altre ambicis treball Anteproyecto para un estudio monogrfico del Halcon de la reina (Falco eleonorae) y repoblacin, con aves marroques, de un islote de la costa espaola. Aquest ltim projecte, molt avanat, sanava a dur a terme a lIlla del Portitxol i a lIlla dAmbolo amb aucells procedents de lilla de Mogador. 337 PHILIP WINCHESTER MUNN (1865-1949). Ornitleg angls que va arribar a Mallorca el 1918. Tamb conegut com el capit Munn, segurament per haver estat capit de la marina mercant. El primer treball que public fou el 1892 a la revista de la British Ornithologists Union (BOU) amb noms vint-i-set anys. Dos anys ms tard public un article sobre les aus de la zona de Calcuta (ndia) a la revista Ibis, revista de lesmentada BOU. El 1897 public a Ibis un article sobre les aus del Marroc. Tamb va escriure un nic llibre de quasi 400 pgines en collaboraci amb el taxidermista i rector de la parrquia de Milton John Edward Kelsall (1864-1924), The birds of Hampshire and the isle of Wigth (1905), editat per leditorial Witherby & Co. H.F. Whiterby, anys ms tard, coincid amb Munn a Mallorca (juny i juliol de 1919). Desprs
336

[198]

lante veremos la forma de hacer algn intercambio con el Museo de Art, que es el mas importante de Mallorca, lo cual se mencionar en la revista, pudiendo ser un trabajo que podria presentar Vd, un Catlogo de las aves del Museo de Art, sera muy interesante. Reciba un abrazo de su buen amigo J.J. Tato Cumming Espero poder remitirle el mes que viene los folletos que me prest. Tamb mant contacte amb Tato (carta de 18 de maig de 1957) doncs sha interessat per lexcepcional troballa dun pelic a sAlbufera. Tato sassabenta per la premsa que tenia un pelic (Pelecanus onocrotalus) al museu dArt, i li deman que presenti una nota en la recent creada revista cientfica Balearica (1956)338 de la qual ell era leditor juntament amb Gabriel Fuster Mayans (1913-1977). Francisco Bernis el felicit cordialment i es mostr gratament sorprs per ledici i lndex de la revista, aix anim
de ser nomenat tinent provisional al tretz batall del Hampshire Regiment, amb 50 anys, s allistat a les tropes angleses de la primera guerra mundial. Una vegada acabada la guerra, el novembre de 1918 arrib a Mallorca, i conegu a lalcudienc Antoni Ginard Celi de mal nom, que va ser el seu amic, guia, traductor, El 1921, 1924 (sobre Menorca) i 1925 es publiquen a Ibis el primers articles ornitolgics de Mallorca. Lany 1925 public un article sobre el Falc mar (Falco eleonorae) i el 1926 sobre les aus de Mallorca i Menorca. Els anys 1928 i 1930 sn de caire general. El 1931, desprs de ms duna dcada a Mallorca, escriu la seva obra ms completa The Birds of the Balearic Islands, tota lornitologia de les Balears en cent trenta-dues denses pgines. A partir daquell moment foren de lectura obligada durant molts danys, per a tots els ornitlegs que volguessin conixer els aucells de les Balears. Lobra fou publicada al volum 37 de la revista Novitates Zoologicae, el mitj de comunicaci del Museu Tring que havia estat fundat lany 1889, pel segon bar de Rothschild a Tring (Hertfordshire). Al tractat, a ms dun llistat amb la descripci de les espcies i les seves particularitats insulars, recull noms mallorquins. Munn va incloure una detallada introducci per descriure les Balears, la seva gent i els principals trets geogrfics, a ms de la bibliografia, que va poder consultar des de von Homeyer fins al menorqu Maurici Hernndez Ponset (1859-1932), amb qui va arribar a collaborar. Desprs daquesta aportaci inestimable a lornitologia balear, el capit Munn va continuar amb les seves aportacions a la revista Ibis, els anys 1932, 1934, 1936 i 1939. A ms, el 1932 public Oologists Records un article sobre la nidificaci del Rossinyol bord, Cettia cetti. El anys 1941 i 1943 envi sengles articles amb notes daus de Balears a la revista Ibis, i el 1946 un article a Oologists Records, amb un article sobre el Virot petit mediterrani de ponent. Lany 1947 public al British Ornithologists Club White spotted Bluethroat in the Balearic Islands (sobre la presncia a les Illes Balears de la Blaveta de gavatx blanc Luscinia svecica ssp. cyanecula. I a Ibis (1948) Notes of the Birds of the Balearic Islands amb especial atenci al Picaplatges petit -Charadrius dubius-, i al camanegra, -Charadrius alexandrinus-, darrer article publicat abans de morir a lHospital General de Palma. 338 BaLEariCa. Butllet del Centre dEstudis Ornitolgics de Balears, vinculat al collegi Ramiro de Maeztu. El seu primer nmero sort el 1956 i la portada reprodueix una imatge de Balearica pavonina, la gra coronada. Aquesta s una au originria dfrica que el 1760 el naturalista angls Brissora la va descriure errniament com a autctona de les illes Balears, i daqu el seu nom. A les Balears noms existeix constncia duna captura a Mallorca el 1880 pel naturalisa Vilella. Els articles de la publicaci apareixien en castell i ingls i tractaven temes relacionats amb lornitologia: control migratori, clima i censos ornitolgics. Foren propietaris el mossn Blai Genovart i Genovart i el director del Bollet Gabriel Fuster Mayans. Sedit fins al 1958 i la SHNB continu amb les iniciatives de coneixement de lornitologia, amb Tato Cumming com a redactor en cap. Aquesta primera junta estava formada per personalitats de la vlua de: Miquel Oliver Massut (director), Jos J. Tato Cumming (sotsdirector), Jos A. Valverde Gmez (assessor adjunt), Josep Maria Palau i Camps (resposable del laboratori danlisi), Jaime Miro-Granada Gelabert (1918-2011, meteorleg), Isabel Ferret Jaume (proteccionista) i John Farrand (delegat a Anglaterra), doncs la revista es venia a Anglaterra per 15 Shillings.

[199]

a Tato respecte de la gelosia de la SEO i el Centro de Estudios Ornitolgicos de Baleares, per aquest motiu Tato digue a Garcias Font que estava disposat a donar-se de baixa de la SEO. Tato tamb demana a Garcias Font informaci sobre si sap res dun nec que resta a un caf de Sa Pobla que es diu, creu, can Rapinya i que diuen que estava anellat del Jap. Per mitj de Tato coneix un ornitleg angls corresponsal de la revista Balearica a Anglaterra, John Farrand. Tamb va mantenir contacte amb Jaap Taapken339, un ornitleg holands que va centralitzar durant molts danys els anellaments i recuperacions de bona part dEuropa. Garcias li envia les dades duna juia de prat (Vanellus vanellus), encara que segons una carta, Taapken li demana (juny de 1953) que confirmi si es tracta de Charadrius apricarius. Mant contactes amb Kenneth L. Skinner340, qui li demana ous de Fringillidae, aucells marins i rapinyaires. El doctor Adolph von Jordans341 (1892-1974) feu tres viatges amb inters bsicament ornitolgic a Mallorca (i un quart amb la famlia). El primer, el 1913, el segon lany 1921 i el tercer lany 1927. Fou en aquest tercer viatge que conegu Lloren Garcias Font. Jordans realitz la seva tesi doctoral sobre els aucells de les Balears. Adolph von Jordans realiz el seu tercer viatje (finanat en part per la Notgemeinschaft der Deutschen Wissenschaft, Organitzaci dAjuda a la Cincia Alemanya) a les Illes Balears en la primavera de lany 1927 amb lobjectiu de finalitzar els estudis que havia comenat el 1913. La seva estada fou de tres mesos, visitant Mallorca, Eivissa i Formentera, acompanyat per Freiherrn Nikolaus von und zu Bodman, bar de
JAAP TAAPkEN (1925-2001). Ornitleg holands que va centralitzar al Rijksmuseum lanellament i recuperacions de tota Europa. Va compilar informes anuals danellament dels Pasos Baixos.Taapken va ser un ornitleg autodidacta, en relaci amb les activitats i les recuperacions als Pasos Baixos fou conservacionista, publicista, editor, fotgraf. La naturalesa i les terres de les aus anellades a lestranger eren la seva passi. 340 kENNETH L. SkINNER (1921-1969). Editor de The Oologists Records (1921-1969), una revista ornitolgica de carcter quadrimestral, editada a Londres, a la impremta tipogrfica Harrison & Sons Limited. Fou un dels grans promotors en lestudi de loologia a tot el mn. El primer nmero daquesta revista va veure la llum l1 de mar de 1921 i comptava amb 24 pgines. Alguns autors, com Philip W. Munn hi publicaren articles sobre lornitologia de Mallorca. 341 ADOLPH VON JORDANS (NEIX A LFTELBERG, UNA LOCALITAT PROP DE BONN EL 29 DABRIL 1892 I MOR EL 23 DE MAIG DE 1974 EN UN VIATGE A CARINTIA - USTRIA). Des de molt jove sinteress per la naturalesa i especialment per lornitologia. Durant la Primera Guerra Mundial va conixer al fundador del museu on treballaria, el professor Alexander Koenig (1858-1940) El primer viatje a Mallorca el realitza des de l1 de mar fins l1 de juny de 1913, amb lobjectiu descriure la seva tesi doctoral sobre lavifauna de les Illes Balears. Finalitz el seu doctorat al 1914. Desprs de la Primera Guerra Mundial comen a treballar amb A. Koenig. Realitz un segon viatge des del 12 de mar fins el 15 de juliol de 1921 per continuar treballant en les seves captures iniciades el 1913. Ms tard particip en les negociacions encaminades a que lImperi Alemany socups del Museu A. Koening. El tercer viatge a les Balears fou del 3 dabril fins el 9 de juliol de 1927 (del 20 al 26 de juny visit Eivissa i Formentera). Fou director del Museu Alexander Koening de Bonn, des del 1940 al 1957 i tamb de lInstitut per a la Investigaci Zoolgica. La importncia del treball cientfic dAdolph von Jordans radica en la investigaci sobre la variaci geogrfica dels aucells palertics occidentals. Va descriure 50 nous taxa daucells (11 de les quals amb altres autors). La seva popularitat i bona consideraci dins lestament cientfic va fer que altres autors li dediquessin diverses espcies: 8 espcies daus, 2 dinsectes, una espcie de mamfer i dos de rptils duen el seu nom. Lany 1956 torn per darrera vegada a Mallorca, de vacances amb la seva famlia. Tot i que era abans del boom turstic, Jordans no reconegu quasi res i sen torn amb una no massa bona impressi.
339

[200]

Bodman. El 3 dabril havien sortit de Bonn i per Pars i Port Bou arribaren sense problemes a la frontera espanyola on no els volien permetre lentrada a causa dels rifles que portaven. A ms, Von Jordan, va tenir problemes amb una llicncia oficial per a caar alguns aucells, que segons les noves lleis espanyoles de caa i protecci daucells, nestaven protegides (i que malgrat tot segurament ca).. Durant aquesta tercera estada visit altres llocs que no coneixia, com per exemple: lilla de Cabrera, les Pitises (del 20 al 26 de juny), es Salobrar de Campos, la llacuna des Tamarells (ses Salines), lestany de ses Gambes (ses Salines). Tamb torn a visitar la zona humida de sa Porrassa, que comenta que estava quasi seca. En concloure el seu treball, Adolph von Jordans arrib a la conclusi de qu la majoria dels aucells sobrevolaven la zona Oest de la Mediterrnia. Per aix Mallorca era considerat un lloc ideal per a la creaci dun centre destudis daucells migratoris. Ni les institucions, ni les persones particulars que podien activar aquesta iniciativa varen respondre duna forma afirmativa. Daquest tercer viatge, Adolph von Jordans manifesta la seva gratitud als seus collaboradors que eren: el Sr. Garcas Font, farmacutic dArt; el caador daucells Cosme; el pare Rotger de son Espanyolet i el seu professor, pare Jord i sobre tot a Phillip W. Munn. Aix s, es queix de no haver pogut caar tots els aucells que volia. El 9 de juny inici el retorn a Alemanya amb 210 aucells dissecats i ous, sobre els quals va treballar amb el seu mentor, el director del Museu, professor Alexander Koenig. Jordans tamb fa curiosos comentaris sobre el carcter dels habitants de lilla de Mallorca

[201]

Los mallorquines son un pueblo simptico, muy amable, limpio, trabajador, pero sumamente conscientes de s mismos y de su propio idioma, un dialecto provenzal. Al verdadero mallorqun no le gusta oir que le llamen espaol (Schwendinger, 1994). No seria destranyar que alguns daquests comentaris i descripcions sobre els mallorquins no li fossin dits per Garcias Font. En el treball de Jordans (1928), aquest demostra conixer tota la literatura ornitolgica i llibres sobre costums, fets per estrangers al llarg de la histria, com per exemple: Fortuny (1653) amb la Histria de Mallorca, Armstrong i Cleghorn sobre la histria natural de Menorca, Buenaventura Serra, Vargas Ponce, Ramis i Ramis, Weyler Lavia, Homeyer, Lord Lilford, Barcel i Combis, el llibres de larxiduc Llus Salvador, Howard Saunders, Vertura de los Reyes, Ponset, Hartert, Munn, Murphy, Henrici, Jourdain, Charberlin, i tamb en ell fa una especial dedicatria a Garcias Font: Aqu magradaria destacar lajuda del Sr Garcias Font, el farmacutic dArta, que s probablement el millor expert en fauna i flora de Mallorca, amb entusiasme ha recollectat una molt mplia collecci descarabats, etc i, en particular, t un herbari molt important, tamb t moltes publicacions en revistes espanyoles, i per a nosaltres, duna manera realment commovedora ens ha ajudat amb les nostres captures, i tamb ens ha donat algun material, pel que li dono el meu ms sincer agrament, tal com se diu aqu. Ell em va portar juntament amb un caador de nom de Cosme, que s el ms fams de la zona per la seva punteria i per que coneix a la perfecci les espcies, les costums de les aus i els mamfers. Sobre les seves habilitats de la caa mereix una meci especial ! Just torna a Alemanya Von Jordans, agraeix per carta a Garcias Font lajuda prestada en tot moment. Est molt interesst en aconseguir ms falcons i demana si en Cosme nha pogut caar ms. Tamb, en laspecte personal, convida a Garcias Font i al seu fill a anar a Alemaya. En una altra carta de 1933 recorda els bons moments viscuts durant les seves excursions. Manifesta la seva intenci de tornar a lilla per que est molt enfeinat amb la inauguraci, lany segent, del gran Museu del Reich. Tamb es lamenta que no es poguessin aconseguir ms falcons peregrins (Falco peregrinus) quan caaven amb al vell caador de qui no recorda el nom (referint-se a Cosme). Tamb li envia memries daquell altre jove acompanyant de 1927, Bar de Bodman. A les notes zoolgiques publicades per Garcias-Font (1954) recull la transcripci de les formes endmiques daus de les Balears que figuren als treballs de Jordans. En total indica 22 subespcies considerades endmiques de les Balears per, moltes delles no tenen valor taxonmic (Pons i Palmer, 1996). Muscicapa striata balearica Jordans 1913 El menjamosques, caamosques o papamosques gris s una espcie prpia dhbitats oberts i bardisses. No defuig la presncia de lhome. Espcie estival, a final dabril i al comenament de maig arriben els caamosques a les rees reproductores, i marxen ms enll del Shara des de lagost fins a loctubre. A finals de maig o principis de juny es reprodueixen i posen dues postes de 2 a 5 ous. Nidifiquen en qualsevol lloc

[202]

protegit de les inclemncies del temps. Gargallo (1993) aporta caracterstiques diferencials de la subespcie nominal, segons les dades biomtriques i coloraci del plomatge. El plomatge de la subespcie de Crsega i Sardenya, M. striata tyrrhenica, s semblant a la ssp. balearica, per la qual cosa es fa difcil la separaci dambdues subespcies. Les longituds alars sn semblants (Cramp i Perrins, 1993). Podria ser un endemisme tirrnic (de Crsega, Sardenya i de les Balears). Lespcie s migradora amb una mplia distribuci com a nidificant a la regi palertica. Comuna a totes les illes, noms a Menorca sembla apreciar-se una densitat ms feble que a la resta dilles. s una espcie estival, present sols en lpoca de reproducci (primaveraestiu). Cettia cetti salvatoris Jordans 1914 El rossinyol bord s una espcie sedentria comuna. Viu a llocs humits, dintre del canyet o entre els tamarells, en ambients exhuberants, i sovint noms es t notcia de la seva presncia quan sescolta el cant del mascle. Espcie insectvora. Subespcie considerada sinnima de la ssp nominal. La ssp nominal viu al sud-est dEuropa i al sud-est afric. A les Balears nicament nia a Mallorca i a Menorca. A Mallorca est lligada a les zones humides litorals, mentre que a Menorca sestima ms els ambients forestals humits de linterior. A les Pitises s ms rar i no es tenen dades sobre la seva nidificaci. Sylvia atricapilla koenigi Jordans 1924 La ssp koenigi s considerada sinnima de S. atricapilla pauluccii Arrigoni 1902. Cramp i Simmons (1977) reconeixen que alguns autors assignen les poblacions balears a S. atricapilla koenigi, per les diferncies entre aquesta subespcie i la ssp pauluccii sn petites i sembla que s ms adequat assignar les poblacions balears a aquesta subespcie. S. atricapilla pauluccii viu a Crsega, Sardenya, Balears, Tunsia, Itlia i Siclia. nicament es tenen dades de nidificaci de Mallorca, Menorca (Muntaner i Congost, 1984) i Eivissa. El buscaret de capells una espcie arborcola, prpia de boscos o de fruiters on s relativament comuna. s insectvora (principalment a lpoca de cria) i frugvora (la resta de lany). La seva frugivoria es fonamenta en plantes com lheura, arboces, lledoners, mates, figueres, etc. A la poblaci sedentria es veu augmentada durant lhivern, tamb hi ha un augment durant la migraci. Segons Moll (1957) la femella fa el niu sobre arbusts i mates i diposita de quatre a sis ous de color rosat amb taques i accents marr-vermelloses o verdoses. En la incubaci collaboren, igualment, els dos progenitors. Sylvia balearica Jordans 1913. El buscaret coallarga o xorrec (o enganyapastors coa-llarga a Eivissa) s una espcie sedentria. Colonitza zones de garriga, preferentment molt denses, zones boscoses amb sotabosc aclarit o bardisses. Fuig de les zones ombrvoles i els boscos molt tancats. Comuna a ambients secs i pedregosos, dhuc ha estat localitzada nidificant sobre salicrnies que envolten salobrars i salines. Espcie insectvora, bona part de la seva alimentaci est formada daranyes i daltres invertebrats. Es reprodueix a finals de mar

[203]

o a mitjan daquest mes i probablement realitzi dues o ms postes (shan trobat polls molt petits al comenament de juny i de juliol). Sylvia sarda era considerada una espcie endmica de les illes mediterrnies, de la qual se nhan descrit dues subespcies: S. sarda sarda, la major de les dues i amb manca de tonalitats marcadament ocrcies al seu plomatge, i S. sarda balearica que es troba a les Balears (Gargallo, 1991). La primera s endmica de Crsega, Sardenya, Pantallria i, possiblement Zembra (Etchecopar i Hue, 1964; Thibault, 1983). Recentment shan recollit noves dades de possible cria a Creta i Naxos (Magioris, 1987; Vallianos, 1984). Estudis recents (Shirihai et al., 2001) han separat aquestes dues subespcies elevant a espcie la forma subespecfica Sylvia balearica Jordans. Juntament amb Puffinus mauretanicus sn les dues niques espcies daucells endmiques de les Balears. Nidifica nicament a les Balears (Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) excepte a Menorca, encara que Muntaner i Congost (1984) la consideren sedentria i donen dades sobre a seva reproducci a aquesta illa. Es tenen dades dindividus capturats a alguns punts de lest peninsular i de Columbrets. Cisticola juncidis intermedia Jordans 1923 La butxaqueta s una espcie sedentria de mida petita. Els hiverns rigorosos poden sser nefasts per a aquesta espcie. Insectvor. A ms de maresmes sovinteja els camps de conreu i altres hbitats. A Menorca sel troba a les voreres dels barrancs i zones humides de la costa sud (Muntaner i Congost, 1984). Diversos autors la consideren sinnima la ssp nominal de C. juncidis Temnick 1820. Quan es considera tota lrea de distribuci daquesta espcie queda clar que les diferncies entre totes les subespcies tenen un carcter clinal. Espcie comuna a les Balears, distribuda per tota la Mediterrnia occidental. Luscinia megarhynchos luscinoides Jordans 1924 El rossinyol s estival i arriba durant el mes dabril. Un vegada acabada la cria, a finals dagost, torna a lfrica. Nidifica a lestrat arbustiu de boscos a poca altura de terra. s una espcie antropfila. La dieta del rossinyol s eminentment insectvora. Subespcie sense valor taxonmic. Espcie estival comuna i nidificant a totes les illes majors de les Balears (Mallorca, Menorca i Eivissa). Hiverna al S del Shara i als boscos dfrica tropical. Parus major mallorcae Jordans 1913 El cap-ferrerico s un aucell eminentment forestal, lligat principalment a masses de Quercus ilex. Insectvor, per tamb frugvor. Per nidificar necessita qualsevol tipus de forat, ja sigui a una paret, a caixes niu o a un arbre. La reproducci t lloc des del mar fins al juliol. Sol tenir 6 o 7 polls que abandonen el niu pel mes dagost. Sinnima de la ssp nominal. Lexistncia de fenmens dhibridaci i variaci clinal fan que la sistemtica subespecfica sigui molt complexa. Espcie sedentria a Mallorca, Menorca i Eivissa. Espcie distribuda per la regi palertica. Des de final de setembre fins als mesos de febrer-mar poden arribar alguns migradors del nord dEuropa.

[204]

Parus caeruleus balearicus Jordans 1913 El cap-ferrerico blau s un aucell forestal, essencialment de boscos de Quercus ilex. Es dna una relaci de competncia amb laltra espcie de cap-ferrerico (Parus major), emper aquesta competncia no s de tipus trfic, el cap-ferrerico blau generalment menja entre les branques ms externes dels arbres, mentre que el cap-ferrerico utilitza estrats ms baixos, i s pels forats on fa el niu cada espcie. La reproducci comena al final dabril o al comenament de maig i es prolonga fins al final de juny. Subespcie sense valor taxonmic sinnima de la ssp nominal. Nidificant nicament a les muntanyes de Mallorca. A lhivern arriben importants efectius migradors del nord dEuropa. El pas de tardor t lloc des de final de setembre fins al final doctubre, i el de primavera des del febrer fins a mitjan mar. regulus ignicapillus balearicus Jordans 1924 El reiet cella blanca s una espcie prpia de boscos i garrigues denses. Els nius, els installen a les branques dels arbres; tenen una especial predilecci pels pins, encara que tamb nidifiquen sobre alzines. Espcie essencialment insectvora. Es diferencia de la ssp nominal pel color ms gris i manco marrons de la part inferior del cos. Les poblacions africanes es varen descriure com a R. ignicapillus laeneni, van Marle i Vous 1949, per avui en dia aquesta ssp es considera sinnima de balearicus. La subespcie laeneni viu a les Balears i al nord dfrica. A Mallorca s un aucell sedentari i nidificador bastant com; a Menorca, Eivissa i Formentera sen coneixien poques dades sobre la seva nidificaci. Galerida theklae polatzeki Hartert, 1912 La cucullada o cogullada fosca s una espcie sedentria. Prpia despais oberts, terrenys plans o inclinats; vessants de serres amb vegetaci herbcia o arbustiva dispersa i, fins i tot, superfcies escassament arbrades. La cogullada es veu sovint en zones estepries o semirides, erms, timonedes i matollars amb clarianes, i tamb als marges amb conreus i als camins, s a dir, ocupa tota mena dambients a excepci dels forestals o els densament arbrats. Salimenta dinsectes i llavors. Pot girar petites pedres per cercar aliment; tamb cerca insectes dintre dexcrements de grans mamfers. El mes de febrer es veuen cogullades en zel, danant i cantant al voltant dels seus territoris. La posta lefectuen a mitjan mar i la segona posta a finals de maig. La ssp polatzeki s sinnima de la ssp nominal. Subespcie dedicada a lornitleg austriac Johann Polatzek (1839-1927). Les poblacions del litoral meridional ibric i de les Balears presenten una mida corporal ms petita, per actualment no saccepta que aquestes diferncies tenguin significaci taxonmica. La ssp nominal nidifica al sud de Frana, a la pennsula Ibrica i a les Balears. Troglodytes troglodytes mulleri Jordans 1928 El passaforad s insectvor, salimenta fonamentalment descarabats i aranyes. Lhbitat daquesta espcie, essencialment durant la reproducci, sn les zones de vegetaci espessa, preferentment prop de zones humides o cursos daigua. Relativament antropfila.

[205]

La ssp. mulleri s sinnima de T. troglodytes kabyliorum Herbert 1910. Les diferncies entre poblacions assignades a diferents subespcies sn clinals per a tots els carcters considerats. La sistemtica subspecfica s molt complexa. T. troglodytes kabyliorum viu al nord-est afric, a les Balears i al sud de la Pennsula Ibrica. Noms s nidificant habitual a Mallorca i a Eivissa. A Menorca s un hivernant rar i irregular (Muntaner i Congost, 1984). A Formentera s rar. Carduelis chloris mallorcae Jordans 1924 Igualment que la cadernera, el verderol era originriament una espcie lligada a espais oberts llindants amb boscos. La modificaci daquests ambients per part de lhome ha forat al verderol a modificar els seus costums i sha vist molt afavorit. Espcie antropfila. El perode de la nidificaci s molt dilatat i va del mar fins al setembre. Segons Moll (1957), la femella realitza dues o tres postes lany, dipositant cinc ous de coloraci blavosa amb taques vermelloses. La incubaci dura, aproximadament, catorze dies. Cria en petites colnies disperses de 3 o 6 parelles. Es pot considerar com una subespcie sense valor taxonmic sinnima de la ssp nominal. Espcie sedentria i comuna a totes les illes. Durant lhivern es dna un lleuger augment amb nous exemplars provinents del nord dEuropa. Carduelis carduelis propeparva Jordans 1924 La cadernera es troba, preferentment, a ambients clids. Assoleix altes densitats a les zones costaneres i de terra baixa. Camps de conreu, boscos molt oberts, i altres hbitats amb abundncia de cards. La reproducci normalment comena labril o el mar i ho fan de forma colonial en zones amb abundant menjar. Cada parella t 5 o 6 polls. Subespcie sense valor taxonmic sinnima de la ssp nominal. Espcie comuna a totes les Balears, distribuda per la regi palertica. Cap a final doctubre arriben individus centreeuropeus. Durant el mes de mar o abril aquest hivernants retornen a les mateixes rees de cria on varen nixer o es reproduren lany anterior. Loxia curvirostra balearica Homeyer 1862 El trencapinyons s un nidificador com als boscos de conferes. Al llarg de levoluci el trencapinyons ha desenvolupat un bec fort i poders que li permet dobrir les pinyes per aconseguir els pinyons. La reproducci es dna essencialment el mes dabril, emper pot reproduir-se quasi durant qualsevol mes de lany. Lpoca de reproducci aix com la densitat de trencapinyons est condicionada a labundncia daliment. Subespcie presumptament endmica de mida ms petita que la ssp nominal. Presenta unes tonalitats generals ms grises en ambds sexes, mentre que el vermell dels mascles s molt ms intens que en les altres subespcies conegudes. La femella s de color ms gris, amb molt poques plomes verdes, el bec s un poc ms curt que en la ssp nominal, i la mandbula s ms ample i de menor altura que el maxillar. Altaba (en preparaci) considera que es tracta duna espcie endmica vlida, s a dir, eleva la seva categoria taxonmica de subespcie a espcie endmica. A les Balears noms es troba com a reproductor a Mallorca, i hi ha una citaci a Formentera; a la resta de les illes noms apareix com a hivernant ocasional.

[206]

Fringilla coelebs balearica Jordans 1924 El pins s una espcie prpia de boscos. A final dabril o maig la femella comena a construir un niu. Els 4 o 5 joves que surten no sindependitzen fins als 30-40 dies del naixement. Sn espcies territorials i sembla que no es mesclen amb els immigrants. Dels treballs de Jordans (1924) semblaria que els exemplars de les Balears presenten diferncies de plomatge amb les espcies del nord dEuropa, encara que aquestes sn tan subtils que no permeten separar-la de la subespcie balear (Moll, 1957). Subespcie sense valor taxonmic sinnima de la ssp nominal. Espcie comuna a totes les illes majors, nidificandora nicament a Mallorca i Menorca. Durant lhivern augmenta la poblaci refoada per elements del nordest dEuropa. Aquests exemplars hivernants tornen a les seves terres per nidificar. Petronia petronia balearica Jordans 1924 El gorri foraster s una espcie sedentria i nidificadora. Lhbitat preferencial daquesta espcie sn els roquissars, els penya-segats i les zones pedregoses en general, sobretot zones seques i assolellades. Tamb es pot veure a conreus i zones ermes. Per nidificar utilitza escletxes naturals o forats dels penya-segats o dhuc a zones antropomorfitzades. A les Pitises s una espcie en expansi. Subespcie sense valor taxonmic, sinnima de la ssp nominal. Espcie distribuda pel sud de la regi palertica. Coneguda de Mallorca on cria de forma escassa, a Menorca s excepcional i a les Pitises cria i s comuna a molts dindrets. Passer domesticus balearoibericus Jordans, 1924 El teulader s una espcie oportunista, molt lligada a la presncia de lhome i a ambients ruderalitzats. Sedentria molt comuna. Encara que s un aucell granvor, ha esdevingut totalment oportunista en els seus hbits alimentaris, i captura tota mena daliments, des de papallones en vol fins al menjar de les gallines, larves de mosques, fruits, etc. Nidifica a tota mena de forats i cavitats, preferentment relacionades amb construccions humanes o en les seves rodalies. Subespcie sense valor taxonmic sinnima de la ssp nominal.Espcie comuna a totes les illes. Emberiza schoeniclus witherbyi Jordans 1924 Lhortol de canyar (o butzac a Menorca) viu entre el canyet o els marjals dalbuferes. La poblaci nidificadora s sedentria. La reproducci t lloc des de final dabril fins a lagost i poden pondre entre 2 i 3 postes per temporada. E. schoeniclus witherbyi s sinnima dE. schoeniclus intermedia Degland, 1849. Subespcie distribuda pel sud de la regi palertica. Es coneix amb seguretat la seva nidificaci a Mallorca (sAlbufera de Mallorca i sAlbufereta de Pollena). De les altres illes es tenen dades sobre la seva presncia (a Eivissa es veu en migraci, possible hivernant). Pel que fa a lilla de Menorca es tenen dades sobre importants contingents dhivernada provinents, majoritriament, de pasos del centre i nord dEuropa, especialment dAlemanya i Sussa.

[207]

Otus scops mallorcae Jordans 1928 El mussol (tamb conegut com a olibassa a les Pitises) s una espcie nocturna, depredadora dinsectes i, ocasionalment, de petits vertebrats. Pot trobar-se a una mplia varietat dhbitats. Li agraden les zones amb arbres grans, pins, caducifolis vora torrents i zones obertes i ambients humanitzats. A les Balears hiverna de forma generalitzada i no escassa. La femella pon els seus ous a finals de maig o principis de juny dins qualsevol forat dun arbre vell o paret. Possiblement, la poblaci nidificant deu sser formada per aucells sedentaris i migratoris. Subespcie discutida per Bernis et al. (1958) i Bannerman (1983). Acceptada per Cramp i Simmons (1977) i Mez (1987) com a subespcie, malgrat hi ha exemplars de la forma nominal, ssp. scops (migratoris), que no es poden diferenciar dalguns exemplars de la ssp mallorcae (exemplars sedentaris). Els exemplars daquesta darrera subespcie semblen ser de mida ms petita, especialment pel que fa a les ales i als tarsos. La subespcie mallorcae est distribuda per la pennsula Ibrica, Balears i, probablement, el nord dfrica. Nidificant a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (Muntaner i Congost, 1984), encara que en aquesta darrera illa s escs. Tamb nidifica a sa Dragonera mentre que a Cabrera s un hivernant escs (Arajo et al., 1977). Ha estat trobada en estat fssil al Pleistoc superior dEivissa (Sondaar et al., 1995). Tyto alba kleinschmidti Jordans 1928 Lliba, liba blanca (o bila o olibassa blanca a les Pitises) s una espcie noctura, depredadora de petits vertebrats i dinsectes. No defuig la presncia de lhome, comuna a campanars desglsies i runes. Durant els mesos dhivern sha observat un augment daquesta espcie amb elements de centre i Nord dEuropa que vnen a hivernar. Subespcie sense valor taxonmic, sinnima de la subespcie nominal. Espcie distribuda pel sud dEuropa, ms comuna a Mallorca i Menorca que a Eivissa i Formentera. Shan recollit egagrpiles a Cabrera i sa Dragonera. alectoris rufa laubmanni Jordans 1928 La perdiu s prpia dhbitats oberts, amb vegetaci escassa i de poca altura, secs. No obstant aix, no desdenya garrigues o brolles, cims de muntanya o rees cremades. Salimenta de llavors de cereals, i, de forma molt secundria, dinsectes. La perdiu s una espcie territorial, especialment durant lpoca de cria. Els perdigons poden eclosionar, en nombre duns 15, a principis destiu. Les poblacions de les Balears presenten carcters intermedis entre la ssp nominal i la ssp intercedens, Brehm 1958. No saccepta que aquestes petites diferncies puguin tenir cap significaci taxonmica. Les diferncies entre la ssp. nominal i la ssp intercedens sn tamb petites i amb diferents exemplars de transici. La ssp intercedens viu al sud i al est de la pennsula Ibrica i a les Balears. A Eivissa i Formentera la perdiu fou introduda per a usos cinegtics. Espcie nidificant a les Balears. s curis destacar que de la nica espcie que en fa algun comentari daquest llistat s la perdiu.

[208]

En la pgina 41 del Cronicn Mayoricense, leemos la siguiente noticia: Ao 1315 Marzo 11: Dispuso el Rey (D. Sancho) que se trajesen de Valencia muchas perices (sic) y se las soltara en el campo en Valldemosa, Sller, Valle de Canet y otros lugares de la isla donde pudieran multiplicarse ms fcilmente, prohibindo con severas penas el que nadie se atreviese a cazarlas o matarlas. Esta orden del Rey es muy curiosa y hace sospechar si entonces no haba perdices en Mallorca, por lo cual, ha de ser interesante el estudio de las forma valencia de Alectoris rufa para ver si la adaptacin a las nuevas condiciones mesolgicas habra modificado la especie. Amb aquests comentaris sobre la perdiu denota una certa evoluci cap a pensaments lamarquistes, lluny de treballs anteriors, clarament creacionistes, publicats a la revista Llevant (veure per exemple el nm 32 de 3 de mar de 1918, Les Formigues i el pug). Les restes ms antigues documentades dAlectoris de les Balears sn un poc ms antigues, provenen de la cova Estreta (Pollena, Mallorca) i han estat datades en una edat callibrada de 1281 -1174 aP [= 669-776 AD; sinsacre de Alectoris, Nmero de Laboratori: Utc 66721 (Segu et al., 1998). Streptotelia turtur loei Jordans 1923 La trtera o trtora (o torta a Eivissa) s un colmbid estival i espcie comuna a garrigues i camps de conreu rodejats de bosc. Salimenta de llavors. La trtora arriba durant el mes dabril i maig i ens abandona el mes de setembre o octubre. Construeix el niu amb poc material, amb branques laterals darbres, sovint a poca alada, i sol pondre dos ous, normalment fa dues postes. La ssp loei s sinnima de la ssp arenicola, Hartert 1894. Les poblacions balears semblen ser intermdies entre arenicola i la forma nominal. Certs individus allats semblen idntics a la forma nominal, i les diferncies noms es posen de manifest quan es consideren sries nombroses. Lespcie s comuna a totes les Balears, distribuda des del nord-est afric fins a lIran. Un amic de Jordans, el doctor Friedrich Goethe, de lInstitut fr Vogelforschung, Wilhelmshaven, Alemanya, va visitar el museu i acribill a Garcias Font a preguntes. Li fa tota una srie de preguntes sobre la caa amb reclam, de les trampes que sutilitzen,.... Tamb li deman una gbia de reclam de perdius, i Garcias Font la hi envia, per al museu del seu institut, per mitj de la senyora Kraschutzki de Cala Rajada. All que s rellevant de la seva carta -no datada- s que qued gratament sorprs de la informaci precisa recollida darrera cada aucell del Museu Regional dArt, tan completa i ordenada, comentant que seria molt desitjable que un dia ans un estudiant per fer sota la seva direcci- un catleg de totes les dades que hi ha a les etiquetes. Seria molt profits per a futurs possibles cientfics. Tamb sassabenta per Jordans que Garcias Font s un botnic i entomleg amb molts de coneixements. A tot aix comenta Si hagus sabut aix li hagus plantejat moltes preguntes ms i, qui sap si encara estaria per Art.

[209]

[210]

Fins ben entrat el segle XX el colleccionisme i el trfic despcies eren termes molt difusos, i mal controlats, encara que ja hi havia una normativa proteccionista. Jordans captur motls daucells protegits. El seu amic Felip Ferrer i Vert (preparador i naturalista de Barcelona) li deman lany 1930 si seria possible que alg li pogus caar uns quants de falcons vius (Falco peregrinus), doncs un client est interessat en la compra duns exemplars daquesta au i com que s persona a qui me conv servir, mhe pres aquesta llibertat de la que te prego me dispensis. I al 1954, tamb apareix una carta dun apotecari de Barcelona (Jos Pons Oliveras) en qu li demana la seva ajuda per aconseguir ous de Voltor, Puput, Tirurillo camanegra i tota casta de rapinyaires, aix com animals morts de corb mar, falc dElionor o falc mar fase fosca(especialment linteressava aquesta espcie) i Monticola saxatilis mascle (pssera de pit vermell). A canvi daltres exemplars seus lo que sigui sempre que ho consideri equitatiu. Per tancar aquest captol ornitolgic, i ja amb un Garcias Font major per actiu, durant 1971 quatre anys abans de morir-, uns joves naturalistes de la Societat dHistria Natural de les Balears, Miquel Ray i Joan Mayol, sollicitaren ajuda i collaboraci a Lloren Garcias Font. Lany 1971 tenen el projecte delaborar una base de dades sistemtica dels aucells de les Balears, i li demanaren les dades possibles sobre totes les espcies daucells: llista daucells amb dades segures de cria a les illes, amb la localitat precisa; la llista daucells que hivernen normalment a les illes especificant localitats; paratge en qu normalment poden desenvolupar la seva activitat ornitolgica; dades concretes fidedignes daus de pas, cria o hivernaci excepcional (amb data dobservaci, localitat, nmero dexemplars) Quasi res! una iniciativa ornitolgica molt ambiciosa i interessant que donaria lloc, ms tard, a la creaci del GOB i altres projectes com sn lestatus de lavifauna de les Illes Balears, publicat peridicament a lAnuari Ornitolgic de les Balears o els dos Atles daucells nidificant que han aparegut fins al moment (GOB, 2010) Lloren Garcias entomleg Malgrat Garcias Font s considerat, des del punt de vista naturalstic, un botnic, els seus primers passos anaren de la m de lentomologia. Lany 1904, al Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, a lacta de constituci de la qual era vicesecretari de la Junta Directiva, apareix el llistat de socis amb la seva especialitat o afici. Al costat del nom de Garcias apareix Botnica y Colepters. De fet, el seu primer treball cientfic fou el 1904 amb Una excursi dArt a les Coves en el qual relata tots els insectes que vei, bsicament colepters i algunes papallones i algun hempter. Al Butllet de 1905 noms apareix la paraula Colepters, de lany 1906 Botnica y Colepters, de lany 1907, 1908, 1909 indica Entomologia y Botnica (en aquest ordre) i a partir de lany 1910 canvia lordre i es llegeix Botnica y Entomologia. En aquest primer treball, bsicament coleopterolgic, fa una llista de les espcies trobades, aix mateix indica els ambients on foren capturades (sota pedres, en galeries, en els camps, nedant als torrents, als excrements,) la qual cosa ja dna una visi sistemtica sobre lecologia de cada espcie. Garcias Font procurava anar sempre acompanyat amb amics, com s el cas en aquesta nota: ab mon amich en Jaume Sancho

[211]

amb lobjecte darribar a les coves per recollir calcita en sos voltants: ell anava preparat ab un martell y escarpre, jo portava els tils indispensables per la cassa y recolecci dels insectes. Desprs realitz alguna nota o observacions breus sobre insectes. Aix, a unes Novas del Butllet de la ICHN (Garcias Font, 1906) indica com va capturar un exemplar de Platynus (Coleoptera, Carabidae) i tamb comenta com se li escaparen daltres o com Chalcophora mariana (Coleoptera, Buprestidae) s molt abundant a la zona des Carregador (Capdepera) damunt caramulls de metros (Garcias Font indica que metros sn els trossos de soques de pi de dos metres de llargada, plomats que saprofiten per a la formaci de posts per fabricar caixons) i com salimenta dels sucs resinosos i aix acaba dient: Prenguin nota els que vulguin cassar Coleopters en la nostra Roqueta. El segon treball entomolgic de Garcias Font (1907) s una continuaci del precedent (Garcias Font, 1904) i intenta donar una visi ms mplia de les espcies trobades, aix com determinacions despcies capturades que no havia donat a lanterior contribuci, tot ajudat pel seu amic de la ICHN Felip Ferrer i Vert, naturalista i preparador i dependent duna tenda de llibres i objectes naturalistes -fssils, mineral, roques, insectes, arcnids, molluscs,..- i de taxidrmia de la plaa Real de Barcelona den Llus Soler, qui determin quasi tots els colepters i els lepidpters que li envia Garcias Font. Cal comentar que el 1951 li va enviar a una mnega entomolgica perqu la provs. Pel Juriol dantany el Jove metje en Miquel Sureda me convid a una excursi a sAtalaya-veya; mexplic litinerari y no vaig esser molt mal de ginyar per partir al endem 24. A les 4 del mat desprs de prendre un caf a can Mangol, nica taberna oberta en aquella hora, y explicar nostra idea a nels pochs tertulians que hi havia, sortirem dArt pel cam de sa Torra, Aquest treball s una relaci molt ms exhaustiva que inclou grups taxonmic molt poc coneguts en aquell moment: dortpters, dhempters, de colepters, de lepidpters i dhimenpters de la zona. Tamb comenta algunes sigularitats com una falguera Scolopendrium Hemionitis (= Phyllitis sagittata) i un Helix molt herms (segurament vol indicar un caragol bover Helix aspersa) A ms de recollir caragols terrestres (Helix, Cochlicella, Clausilia, Tudora -voldria indicar lendemisme Tudorella ferruginea- i Ferussacia). Una excursi, el juliol, vora la mar no podria acabar sense un bany. Arribats al mar preguerem un bany, aplegantse desprs mon company uns carabiners que estaven al axoplug del calent sol baix dels Pins de ses Vegues, mentre jom dedicava lexploraci del arenal: nos feren esperar les Cicindeles que passaren ocupar un lloch dins el pot de la bencina Cerc ajuda amb Aguilar-Amat per a la classificaci dalgunes papallones, tal com es llegeix a una carta de 1907, en qu li determina Colia edusa (Colias croceus, papallona de lalfals) i Plusia gamma (una espcie que pot convertir-se en plaga de cultius). La documentaci entomolgica que tenia Garcias Font era del tot actualitzada. El seu

[212]

entusiasme el feia fer ressenyes cientfiques daquells treballs que podrien fer referncia a les Balears. Aix queda demostrat en distintes notes bibliogrfiques aparegudes al Butllet de la ICHN o comentaris al Bollet de la SHNB. En una delles, el 1907, dna compte dun treball de la Socit Entomologique de France de 1906, on apareix una contribuci a la fauna dels hempters de Mallorca per Maurici Royer recollides per lentomleg Ren Jeannel (1879-1965). Entre 1912 i 1914 mantingu contacte amb el francisc de Palma frai Gabriel Tous, taxidermista i entomleg i sintercanviaren insectes, sobre tot endemismes com: Isocerus balearicus, Elaphocera capdeboui, Otiorrhynchus valldemossae... Tous envi, en diverses ocasions, material de tots dos per determinar, a Jos Maria de la Fuente342(1855-1932) a qui tenien com a gran contacte. Tous tamb comptava amb els llibres de Buffon, cosa que comunic a Garcias Font per si els necessits. Garcias Font tenia carcter i quan hi havia qualque aspecte del qual no es sents a gust ho escrivia. Aquest esperit crtic va fer que fes una srie de comentaris i puntualitzacions sobre un article de lentomologia balear i el Reverend Pare Navs (Garcias Font, 1952). En aquest article fa algunes observacions sobre altres dos: un, aparegut al mateix bollet de la Societat, redactat per Arturo Compte Sart, posant en relleu el seu bon coneixement sobre els insectes de les Balears i laltre, la manca de coneixement del senyor Bentez Mora (del CSIC de Madrid), qui public un estudi sobre els Odonats de Espanya en el qual noms cit una espcie (Aeshna isosceles) i que desconeix el treball de Navs de 1914, on es citen 19 odonats de Mallorca i 66 neurpters, fruit de les recolleccions del pare Navs i del germ Jord. La nota de Garcias Font s contundent sobre aquesta manca de rigor cientfic. Una altra relaci que tamb va donar els seus fruits, grcies als intercanvis entomolgics, fou amb el doctor Jos Maria Dusmet Alonso343. El fill de Garcias Font, Joan
JOS MARA HUGO DE LA FUENTE MORALES (POZUELO DE CALATRAVA, CIUDAD REAL, 1 DABRIL DE 1855 - 21 JUNY DE 1932). Va ser un entomleg espanyol. Fill del metge madrileny Ildefons de la Fuente Villanueva i dAnastasia Ramona Morales Homer, natural de Pozuelo de Calatrava. Va ser el segon dels seus nou fills, dels quals noms quatre traspassarien ledat adulta. Es va interessar per la carrera sacerdotal i va comenar a estudiar llat a Moral de Calatrava, completant els seus estudis als seminaris de Toledo i Jan. Durant unes vacances va enviar un insecte, que va classificar com Pycnogaster graellsi (de la famlia dels tetignids o llagostes longicornios) a Ignacio Bolvar Urrutia, catedrtic de entomologia de la Universitat Central, aquest, desprs de confirmar-la seva encertada classificaci, li va enviar tres calaixos dinsectes perqu no abandons les seves investigacions i pogus classificar els nous exemplars que trobs. Aix va animar definitivament la carrera cientfica del jove seminarista, que acabaria convertint-se en una de les eminncies europees de lespecialitat. A Pozuelo de Calatrava va completar una important biblioteca especialitzada en entomologia de ms de quatre-cents volums en diverses llenges i una important col lecci dinsectes que es conserva tamb amb altres obres seves en el Museu de Ciudad Real. Dos anys ms tard darribar a Pozuelo comencen les seves contribucions a la Real Sociedad Espaola de Historia Natural. La primera comunicaci apareix en les Actes de 1893, amb la descripci de dues noves espcies dortpters. Una visita al balneari dArchena a Mrcia a causa del seu reumatisme li fa descobrir gran nombre de noves espcies. El 1897 comen una llarga srie titulada Datos para la fauna de la provincia de Ciudad Real. Tamb fou una fita el Catlogo sistemtico-geogrfico de los colepteros observados en la Pennsula Ibrica, Pirineos propiamente dichos y Baleares (1918-1932). 343 JOS MARA DUSMET ALONSO (CHINCHN, MADRID, 17 DE FEBRER DE 1869 - SARAGOSSA, 11 DOCTUBRE DE 1960). Va ser un entomleg espanyol. Es va doctorar en Cincies Naturals per la Universitat Central el 1894 amb la tesi Algunes dades per a lestudi dels Tentrednidos dEspanya.
342

[213]

M. Garcias i Blanes, actuava dintermediari i enviava capses entomolgiques dArt a Madrid amb Himenptera per determinar. A canvi, Dusmet es quedava part daquest material, li determinava el seu i afegia amb el retorn alguns exemplars de la seva collecci. Fruit daquest intercanvi fou el treball, elaborat amb aquesta informaci, que public Garcias Font (1953) al Bollet de la SHNB, en aquest cas quasi vint anys desprs de la seva determinaci, doncs la guerra tamb va fer que aquestes troballes no vessin la llum fins aquest moment. Recogidos en su mayora durante el ao 1933, fueron casi todos estudiados por el sabio himenopterlogo Dr. Jos Mara Dusmet; las circunstancias desagradables que atraves Espaa despus de recibidos, impidieron su publicacin, y al normalizarse aquellas, la falta de Revista que pudieran dar satisfaccin cumplida a mis sentimientos, fu la causa tambin de demora en dar a la estampa este grupito de insectos, entre los cuales, llaman la atencin, algunas especies muy raras o de formas notables y alguna no citada de Espaa hasta aquella fecha. Apesar del tiempo transcurrido, he de repetir mis ms expresivas gracias al Sr Dusmet. El seu inters per conixer la fauna de les Balears es tradua en recerques bibliogrfiques, fer anotacions i demanar ajuda per a la determinaci de distints grups taxonmics. Un grup que denota aquest inters s el dels odonats (libllules). A la nota crtica de Garcias Font (1952), aquest creu aport recordar i recollir la informaci de treballs anteriors i fer un llistat dodonats citats de Mallorca. Al 1953, desprs de moltes anotacions al seus quaderns de camp apareix una llista despcies ja recollides pel pare jesuta catal Long Navs Ferrer344 (1858-1938), a la revista de la Sociedad Aragonesa
Va reunir una collecci de 50.000 exemplars que va iniciar als 11 anys, amb un hempter Phyncoris apteras recollit al jard de la casa familiar dAmbel i que va conservar durant tota la seva vida. Va donar la seva col lecci al Museu de Cincies Naturals de Madrid que conserva tots aquests materials, juntament amb les seves notes i publicacions. Autoritat de reconegut prestigi internacional va arribar a descobrir ms de 170 espcies noves i 28 tipus de varietats, algunes de les quals porten el seu nom. El seu primer descobriment va ser el Ailantus dusmeti obtingut en el vedat de Rivas de Jarama (Madrid). Altres 40 espcies dinsectes porten llatinitzat el cognom Dusmet. A ms el Museu de Cincies Naturals va voler honorar la seva memria donant el seu nom a tres nous gneres dinsectes: un dEncirtidae, Dusmetia, un altre de Cinipidae, Dusmetiala, i finalment un altre de dpters, Dusmetina. Va ser President de la Reial Societat Espanyola dHistria Natural (1916 i 1940), President de la Societat Entomolgica dEspanya (1919), President de la Societat Ibrica de Cincies Naturals (1924), Professor honorari del Museu Nacional de Cincies Naturals, Professor del Institut Espanyol dEntomologia, Professor del CSIC, Patronat Ramn y Cajal, Va ser aix mateix membre de moltes altres entitats nacionals i estrangeres entre les quals destaquen lAssociaci Espanyola per al Progrs de les Cincies, Societat Aragonesa de Cincies Naturals, Deutsche Entomologische Gesellschaft, Socit Scientifique de Bruxelles i Instituci Catalana dHistria Natural. Finalment, el 1944, va pronunciar el seu discurs dingrs com a Acadmic Numerari de la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsica i Naturals. Relacionat amb els ms importants especialistes de lpoca va prendre part en nombrosos congressos internacionals dEntomologia com els de Brusselles (1910), Oxford (1912) i Madrid (1915), on va ser honrat amb una de les vicepresidncies. 344 LONG NAVS FERRER (7 DE MAR DE1858 CABACS -TARRAGONA-, GIRONA 31 DE DESEMBRE 1938). Long Navs fou un dels ms destacats entomlegs del primer ter del segle XX. Era el quart fill duna famlia nombrosa formada per 13 germans. Va estudiar el Batxillerat a lescola dels Escolapis de Reus i el va acabar als 14 anys. Va marxar a Barcelona per cursar Dret a la Universitat i estudis

[214]

de Ciencias Naturales de lany 1914, amb els odonats recollectats, la major part, pel germ teat Joan Jord345. A ms, a aquest llistat incorpor una altra espcie citada per lornitleg A. Jordans. Long Navs escriv per primera vegada a Garcias Font el 4 de desembre de 1911, desprs dhaver llegit larticle del mateix any sobre la fauna caverncola de les coves dels Hams. Sembla que no es conegueren personalment, per Navs
eclesistics al Seminari. Molt aviat, el 1875, ingress al Noviciat dels jesutes que es trobava al sud de Frana, a Chteau-Dussde, ja que no podia fer-ho al nostre pas a causa de qu, des del 1868 estava en vigor el decret de supressi de la Companyia de Jess. Aqu va realitzar tamb estudis de llenges clssiques (llat i grec) les quals va arribar a dominar per escrit i oralment. Tamb va estudiar Filosofia, que va completar a Tortosa, quan es va tornar permetre (des de 1876) lactuaci dels jesutes. Va estar quatre anys al Collegi de Manresa i en finalitzar, el 1890, va ser ordenat sacerdot. El 1892 va ser enviat al Collegi del Salvador de Saragossa, on va ser el responsable de lassignatura dHistria Natural, del seu Museu i professor daltres disciplines. La seva vida, a partir de llavors, va estar unida a aquest centre docent aragons. El 1896 ingress a la Societat Espanyola dHistria Natural. A ms de realitzar treballs sobre entomologia, tamb feu investigacions botniques, especialment sobre lquens, i fins i tot geolgiques. Desitjs de tenir una formaci acadmica de carcter cientfic, estudi, en dos anys, la llicenciatura en Cincies Naturals (1904). El 1905 particip en el Congrs Internacional de Botnica a Viena i en fou lnic espanyol assistent. Es va relacionar amb cientfics tan importants com els entomlegs Ignacio Bolvar (1850-1944), Ascensi Codina (18861932), Jos Mara Dusmet (1869-1960), Edmond de Slys-Longchamps (1813-1900), Robert McLachlan (1837-1904), Joseph de Joannis (1864-1932) i molts altres. La gran tasca que va realitzar aquest jesuta va ser la de carcter entomolgic i aix, va mantenir durant molts anys intercanvis de diversos exemplars dinsectes amb zolegs i museus de tot el globus. Va descriure gaireb 400 gneres, ms de 2.600 espcies i ms de 240 varietats dinsectes. Va crear lordre nou dels Raphidioptera, o mosques serp, del qual va descriure 12 gneres i 27 espcies noves i va ser un especialista mundial en neurpters, de manera que encara avui el nom daquest jesuta es troba associat a aquest ordre dinsectes del qual va descriure gaireb 1.900 espcies i varietats i gaireb 300 gneres. La major part del seu fons es troba actualment al Collegi del Salvador de Saragossa i al Museu de Zoologia i al Collegi Sant Ignasi, tots dos de Barcelona. En finalitzar el segle XX la Companyia de Jess va cedir lanomenada Collecci Navs del Collegi del Salvador a la Universitat de Saragossa. Tamb, alguns dels exemplars recollits pel jesuta es troben, entre altres, en els Museus dHistria Natural de Londres i Pars. Navs realitz alguna incursi en el terreny paleontolgic i aix, el 1895, al Moncayo, va descobrir i classificar les pistes del batraci Chirosaurus ibericus i poc desprs el jaciment de fssils de Libros, a Terol, on va descriure espcies i gneres nous, com ara lau Thiornis sociata. Els seus ms de 600 articles i monografies cientfiques van aparixer en les ms importants revistes cientfiques de tot el mn, entre les quals cal citar les espanyoles: Actes i el Boletn de la Sociedad Espanyola de Historia Natural, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural i altres, tamb van aparixer articles seus en revistes estrangeres com el Bulletin du Musum dHistoire Naturelle (de Pars), Entomologischen Zeitschrift (de Frankfurt), Revista de la Societat Entomolgica Argentina, Notes dEntomologia chinoise. Muse Heude, (de Xangai), etc. Va pertnyer a gaireb 40 societats i acadmies cientfiques nacionals i estrangeres: Societat Espanyola dHistria Natural, Acadmia de Cincies de Madrid i nombroses societats entomolgiques nacionals de tot el mn: Alemanya, Brasil, Egipte, Itlia, Rssia, Sucia, Sussa, etc. A ms, va participar en nombrosos congressos cientfics a Espanya i fora del nostre pas. Des del punt de vista institucional va ser un dels fundadors, el 1916, de lAcadmia de Cincies de Saragossa, el 1918 de la Societat Entomolgica dEspanya, que va aconseguir reunir en poc temps a la quasi totalitat dels entomlegs espanyols, i el 1919 de la Societat Ibrica de Cincies Naturals, derivada de lantiga Societat Catalana de Cincies Naturals (de 1902), de la qual tamb havia estat un dels fundadors. Com a curiositat cal comentar que al Collegi del Salvador de Saragossa fou professor de Lus Buuel a qui va trasmetre lafici pels insectes, afici que es mostra en algunes de les seves pellcules. Mor refugiat a lasil de les germanetes dels pobres de Girona. 345 JOAN JORD I PERELL (PALMA 1862-1936). Ingress lany 1885 a lorde dels teatins i fou professor a diferents collegis de Palma. Entomleg entusiasta public distintes i interessants contribucions a la fauna de colepters de les Balears. La seva collecci dinsectes, fou segurament la ms important de les Balears en la seva poca, es conserv molts anys al collegi Sant Gaiet de Palma. Actualment es conserva com a collecci histrica al laboratori de zoologia de la Universitat de les Illes Balears (Medina i Alemany, 1990).

[215]

va estar lestiu de 1909 trescant per Mallorca amb motiu dun congrs mari. Navs (1910) amb uns 5 dies de juliol, mantigu contacte amb bona part dels naturalistes i institucions de Mallorca, amb els catedrtics dHistria Natural Miquel Maura, Emili Sagrist, Joan Jord,... Visit el museu de lInstitut Balear amb colleccions del ja finat Ignaci Moragues i a lhora cadetrtic dHistria Natural Josep Fuset i el laboratori Biolgic Mar que estava sota la direcci dOdon de Buen. Tamb parla dun aquari del senyor Massanet i una incipient collecci naturalstica dun jove professor de la congregaci mariana, Manuel de Lete. Navs realitz una excursi amb uns 300 excursionistes ms, amb el vapor Balear, de Palma a Art, per visitar les coves dArt, per a la seva crnica no parla de cap contacte amb Garcias Font, amb qui ms tard mantindria una molt bona amistat. Llista dodonats citats per Garcias Font (1953) tot recollint les informacions de Long Navs i Adolph von Jordans.

Amb el ttol Notas zoolgicas, Garcias Font (1954), ens parla dun nou colopter escarabeid per a la fauna balear Anomala devota i un cas disofgia (canibalisme) dun escarabat cermbcid del gnere Vesperus. No comenta de quina espcie es tracta, doncs

[216]

indica que a Francesc Espaol346, del Museu de Zoologia de Barcelona li sembla una espcie nova. Cal comentar que lnica espcie de Vesperus descrita amb posterioritat i endmica de les Baleares s V. nigellus, descrita per Compte (1963), aquesta espcie xilfaga presenta una tendncia marcada a acudir a la llum, per la qual cosa s fcilment capturable. Amb Espaol ja havia mantingut contactes epistolars lany 1935, sollicitant la seva ajuda per aconseguir colepters per al seu treball sobre Tenebrinids de les Balears. Per sser justos, la cita dAnomala devota pertany a una determinaci que feu el pare Bernat Rotger (company teat del pare Joan Jord) en una primera carta datada el 1928. Segons indica la mateixa, Garcias Font pensava que es tractava dun altre Scarabeidae del gnere Elaphocera. Amb B. Rotger varen mantenir intercanvi entomolgic, fins que el 26 dagost del 1922 part cap als Estats Units (Colorado) Garcias Font obten Calosoma sycophanta, Apate monachus entre daltres colepters de Rotger i aquest li indica que era un vora depredador de les erugues de Lymantria dispar, una papallona que es menja les fulles dalzina. A la vegada Rotger estava molt interessat en el curculinid Cyrtolepus moraguesi o espcies del gnere Lichenum que li havia oferit Garcias Font. Rotger a una carta de 29 de mar del 1929 considerava a Garcias un expert en la captura de Cicindella campestris, doncs, ni ms ni menys, parla de caar-ne un centenar!! Crec que V, aquest any mos cassar una partida de Cicindelas campestris amb les seues varitedats. No ha de parar fins que en tengue un centenar i collocantles dins una capseta amb paper de seda o amb unaltra cosa a fi de que no sespenyin; daqueixa manera no tendr el treball de prepararles. No trobi raro que ni demani tantes, laltra da es a dir fa ja uns quants mesos en vaig agafar de C. melancholica 70. Mentres siguin moltes me plaurn. Adems me fara molt content si mos dugus algns Callinecnemis Latreillei i altres insectes que V. tengui repetits.

FRANCESC ESPAOL COLL (VALLS, 1907 - BARCELONA, 1999). Va ser un entomleg catal. Va nixer a Valls (Tarragona), fill dun destacat advocat daquesta poblaci. Va estudiar batxillerat a Tarragona. Va cursar estudis de farmcia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1935, per de seguida va mostrar una gran afici per lentomologia i mai es va dedicar a la farmcia. Ja el 1924 treballava al Museu de Zoologia de Barcelona, del qual seria nomenat regent dEntomologia el 1932. El 1941 va ser nomenat Conservador del Museu i el 1966 director daquesta instituci, encara que ja havia actuat com a mxim responsable des del 1939. El 1969 va ingressar a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. El 1982 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Autnoma de Barcelona. La seva tasca cientfica es va centrar en els colepters, especialment en la seva taxonomia i en els aspectes biogegrfics subjacents a aquesta. Als 17 anys va realitzar la seva primera exploraci a una cavitat subterrnia per recollir fauna, descobrint una nova espcie de colepter caverncola Speophilus espanoli, cosa que va acrixer la seva afici a la bioespeleologia, al llarg de la seva vida va explorar ms de 1.500 cavitats. Public ms de 400 articles cientfics en els quals va descriure ms de 500 txons nous per a la cincia (gneres, subgneres, espcies i subespcies), sobretot de fauna caverncola, Tenebrionidae i Anobiidae. Un altre dels aspectes que cal destacar de Francesc Espanyol s la seva influncia sobre els joves. La majoria dels entomlegs catalans i balears de la segona meitat del segle XX sn deixebles seus. A les Balears destac per lestudi dels colepters Tenebrionidae i Anobiidae, la seva evoluci i de diversos aspectes sobre biogeografia i ecologia insular.
346

[217]

Ambds estaven molt interessats en crear una llista dels colepters de les Balears tot seguint i completant el catleg de Tenenbaum. Rotger havia anat a Cabrera el juliol de 1928 amb la resta de germans de la seva congregaci i havia agafat molts de colepters per a Garcias Font com: Dendarus melas Tenenbaum i D. Hildti Tenenbaum actualment considerades sinnimes de Dendarus depressus Reitter, un endemisme de les Gimnsies. Tamb li ofer altres espcies com: Dendarus aubei de la serra de na Burguesa possiblement Dendarus zariquieyi-, Apate monachus i Cicindela melancholica entre daltres. En aquests moments (1929) Rotger li comenta que la seva collecci compta amb uns 4000 especmens de lepidpters que podrien conformar unes 120 espcies de ropalcers i hetercers. Garcias Font era una persona coneguda tamb fora de les Balears. De fora dEspanya li demanaven ajuda per aconseguir insectes per fer experiments extremadament interessants sobre relacions hereditries. El doctor Helmut Fritz van Emden (del Staatlichen Museen fur Tierkunde und Vlkerkunde zu Dresden), qui li escriu lany 1934, per suggeriment dArnold Schultze (1875-1948), li demana individus vius dEpilachna chrysomelina, un escarabat coccinlid fitfag, per poder comparar la constituci hereditria duna poblaci Balear. Altres personatges estrangers tamb li demanaren realitzar intercanvis entomolgics. Sha de dir que, encara que el gruix de la seva obra s botnica i public menys articles dentomologia, la seva relaci amb lentomologia va venir donada per diversos personatges que lorientaven o amb qui establia intercanvis per engrandir la seva collecci. Establ contacte amb Ricardo Zariquiey Alvarez, metge pediatra qui continu la tasca naturalista del seu pare Ricardo Zariquiey Cenarro (1870-1943), tamb pediatra. Zariquiey Alvarez aconsell a Lloren Garcias Font sobre la importncia de la fauna caverncola i de com poder capturar aquests insectes. Els pocs coneixements que es tenien lany 1923 feia que lexploraci daquests ecosistemes fos molt interessant per al coneixement daquests endemismes troglobis de Mallorca. Li explic amb tot detall com shavia de realizar el trampeig daquestes zones, amb una capseta de llauna amb forats, amb molsa per a mantenir la humitat, amb formatge o pell de conill. Tamb entr en contacte amb H. Sietti, un apotecari francs que dominava el castell i que feu un exhaustiu estudi del colepters de les Balears i el visit indicant que era a un des rares entomologistes majorquins, qui nous fit le plus charmant accueil, que nour ne saurions oublier, et eut mme la gnrosit de nous offrir une bote dinsectes renfermant la majeure partie des espces spciales Majorque. Els seus treballs desprs de diversos viatges foren publicats a la revista Miscellanea Entomologica de Toulouse (Sietti, 1930; 1931; 1932). s de destacar que, desprs duna visita a Cabrera, ja relat, a una carta enviada a Ll. Garcias Font (13 dabril de 1930), sobre la importncia de la seva fauna invertebrada i una possible nova espcie de Percus. Cal comentar que anys ms tard Angel Lagar (1965) descriu lespcie com a Percus espagnoli en base a material subministrat per Ferrer Bravo i Josep Maria Palau. Sietti pos en contacte a B. Surcouf, Cap de treball de zoologia del Laboratori Colonial del Museum National dHistoire Naturelle de Pars, amb Garcias Font i li deman

[218]

distint material de carbids, especialment espcies dels gneres: Carabus, Cychrus i Calosoma. Grcies al treball de Sietti que indica lamabilitat de Garcias Font, el va coneixer tamb Flix Guignot347 qui li deman intercanvi de colepters especialment de la famlia Haplidae i Dytiscidae. Els inicis de lentomologia balear en alguns grups taxonmics tenen a Garcias Font com a un veritable pioner. Aix, Arturo Compte (1952) comenta en el seu treball sobre els hempters: Pocos trabajos hay sobre los hempteros: Moragues, Royer, Garcas y Palau son los autores de diversas listas de especies.. Tamb, en la seva relaci epistolar, li demana distintes plantes i sofereix a enviar-li insectes de la seva collecci. El juny de 1956 reb la visita de M. Bequaert i que lenvi posteriorment amb una carta dagrament el mateix desembre per lajut prestat. Al mateix temps, atesa la seva relaci amb Pierre Jolivet348, Garcias li demana una separata dun clssic treball sobre
FLIX GUIGNOT (1882-1959). Constant Gustave Flix Guignot va nixer el 16 novembre 1882 a Avignon, departament de Vaucluse, al sud de Frana. Desprs desser un estudiant brillant a lescola SaintJoseph dAviny, va estudiar a la Facultat de Medicina de Montpeller, la ms antiga de Frana. Desprs de la seva etapa com a intern en hospitals de Montpeller, Guignot va llegir la seva tesi el 12 maig 1908, titulada Le srum antituberculeux de Marbre dans li traitement des tuberculosi chirurgicales. Etude Clinique base sur vingt-cinq observacions personnelles et indites (Montpeller, Imprimerie G. Firmin, Montano et Sicardi, 76 p.). El tema de la seva tesi va ser sobre un srum prometedor descobert el 1903 pel metge austrac Pastoria Alejandro Marbre i proposat per al tractament dels casos greus de la tuberculosi, anomenada tuberculosi quirrgica (en operacions de fstula, abscs, adenitis, etc.) Aquest va ser un dels principal avenos, molt abans del descobriment dun frmac efica contra la tuberculosi. Desprs Guignot va tornar a Aviny per installar-se a la seva consulta privada.A La seva ciutat natal va ser un lloc excel lent per recollir escarabats d'aigua, especialment grans rius de la regi de la Camarga. El seu primer treball, publicat el 1925 pel Butllet de la Socit Entomologique de Frana, va ser la descripci de Siettitia avenionensis, un impressionant comenament per a un aficionat entomleg. La coneguda histria diu que el doctor Guignot havia estat demanat per assistir a un part en una granja prop dAviny, i com tots els obstetres de lpoca, va demanar una ribella daigua. Dins la ribella, amb laigua bombejada va trobar la Siettitia. Va publicar treballs faunstics sobre els Hydradephaga de Frana, lestudi de grups taxonmicament difcils com els gneres, Haliplus (Liaphlus), Hydroporus i Agabus. Entre 1931 i 1933, va publicar la seva primera gran obra, Les Hydrocanthares de France. Per aquesta obra, Guignot va ser guardonat amb el premi Dollfus de la Societat Entomologiques de Frana, el 1932. El treball de Guignot va ser fortament influenciat per les idees i mtodes dun prominent coleopterleg francs contemporani seu, el professor Ren Jeannel (1879-1965), el fams especialista descarabats Caraboidea, un excirurgi amb una forta personalitat, futur cap del Laboratori dentomologia del Museu Nacional dHistoire Naturelle. Guignot fou un entomleg a nivell local, i el 1929, va ser un dels fundadors de la Societat dHistria Natural dAvignon, la seva localitat natal, la Socit dtudes des Sciences naturelles de Vaucluse, que edit un Butllet des del 1930, sovint utilitzat per Guignot per publicar alguns dels seus treballs. Fou el president daquesta societat dhistria natural durant gaireb 31 anys, entre 1929 i 1950. El 1947 public Coleoptera Hydrocanthares, un volum ms complet, centrat en la taxonomia daquest grup. Guignot va rebre material del Museu dHistria Natural de Pars i estudi colleccions de Brusselles, colnies belgues a frica i public Hydrocanthares dAfrique (1959-1961), publicat en tres volums a Blgica pels Annales du Muse royal du Congo Belge. Un quart volum de les addicions i correccions fou en el projecte com un manuscrit, per mai va ser publicat. Aquest manuscrit, incloent al voltant de 150 pgines escrites a mquina, es troba actualment a la propietat de L. Hendrich (Alemanya, Berln).el doctor Flix Guignot va morir a casa seva a Aviny el 22 juny 1959. Ha deixat uns 188 documents incloses tres de les monografies ms importants en Hydradephaga, i descrites ms de 500 espcies. La collecci Guignot va ser adquirida el 1960 pel Laboratori dentomologia del Museu Nacional dHistoire Naturelle, Pars. 348 PIERRE H. A. JOLIVET (1922-). Va nixer a Avranches, Manche, Frana el 12 doctubre de 1922. Entomleg infatigable de la famlia de colepters Chrysomelidae. Viatger incansanble ha treballat a Sudan,
347

[219]

els colepters Chrysomelidae de les Balears (Jolivet, 1953). Malauradament, Bequaert linforma que, de moment, no ha pogut aconseguir aquest treball. Tamb li dona les grcies per un petit obsequi natualstic, un caragol endmic de la Serra de Tramuntana Iberellus balearicus. La seva relaci fou, no noms amb Lloren Garcias Font, sin que aprofit el viatge per mantenir contacte amb altres naturalistes mallorquins duna jove Societat dHistria Natural de les Balears, com foren Josep M. Palau i Artur Compte. Aquest darrer (Compte, 1958), public un article sobre una famlia de dpters (Silphidae) grcies al llistat subministrat per M. Bequaert, citant 108 espcies daquesta famlia. Un jove Ramon Margalef349 (1919-2004) que va fer el servei militar a Mallorca i Antoni de Bols, lany 1943 escriuen a Garcias Font per tal que els ajudi en tot el possible. Margalef fa excursions per tota lilla per caracteritzar la seva hidrologia. Tamb trob algun crustaci no conegut a les Balaers com fou Gammarus pungens de la zona dArt -can Regalat- (actualment sinonimitzat amb Echinogammarus sicilianus) (Jaume 1991). Margalef, a partir daquest moments mant contacte amb Garcias Font i altres naturalistes de les Balears com Jeroni Orell i especialment amb Guillem Colom,
Marroc, Papua Nova Guinea, Tailndia, Corea del sud, Alt Volta, Afganistan, lilla de la Reunin, illa Maurici, Senegal, Vietnam del sud, illes del Cap Vert,mantenint Pars com a base de les seves expedicions. Entre 1941-1946 va rebre estudis de diverses disciplines com zoologia, botnica, geologia, mineralogia o qumica a la universitat de Rennes. Va escriure un tractat faunstic que marc la seva trajectria cientfica sobre Les Chrysomeloidea (Coleoptera) des Iles Balares (1953). Al mateix temps escrivia la seva tesi doctoral (1954) a la universitat de Pars (Sorbona), sota la direcci dun altre gran bileg francs, Pierre P. Grass (1895-1985) Estudis del gnere Timarcha de la qual feu una de les seves primeres publicacions (1943) Tant s aix que a una editorial del Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears (1999) el titulava Timarchoflia o Timarchomania: reflexions sobre el gnere Timarcha. Ha publicat de lordre de 400 treballs, i s editor o autor dalguns llibres relacionats amb Chrysomelidae, formigues i plantes, plantes carnvores, dentomologia general, Jolivet ha descrit tot un seguit despcies noves per a la cincia de les subfamlies: Orsodacninae, Donaciinae, Sagrinae, Criocerinae, Clytrinae, Cryptocephalinae, Chlamisinae, Eumolpinae, Chrysomelinae, Galerucinae, Alticinae i Hispinae. Tamb ha creat i inspirat a tota una srie de joves entomlegs de tot el mn. 349 RAMON MARGALEF I LPEZ (BARCELONA,16 DE MAIG DE 1919 - 23 DE MAIG DE 2004). Fou un bileg catal, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. s considerat un dels cientfics ms importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de lecologia del segle XX a nivell mundial. Va estudiar cincies naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949. Es va doctorar el 1952 a Madrid, com era preceptiu en aquells temps. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biologa Aplicada del CSIC. Desprs va passar al recentment creat Instituto de Investigaciones Pesqueras, tamb del CSIC, entre el 1951 i el 1975. Va ser director daquest institut entre 1966 i 1967. El 1967 es convert en el primer catedrtic decologia dEspanya a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament dEcologia i des del qual form un bon nombre declegs, limnlegs i oceangrafs. El 1986 shagu de retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona el nomen professor emrit, crrec que ocup fins lany 1992. Va publicar ms de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen laplicaci de la Teoria de la Informaci als estudis ecolgics, i la creaci de models matemtics per a lestudi de les poblacions. Dentre la seva prolfica obra, cal esmentar: Comunidades Naturales (1962), Perspectives in ecological theory (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teora de los sistemas ecolgicos (1991). Fou soci de la Societat dHistria Natural de les Balears. Va rebre diversos guardons, com sn la primera edici del Premi Huntsman (considerat el Premi Nobel en oceanografia), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramn y Cajal. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2005 la Generalitat de Catalunya cre el Premi Ramon Margalef dEcologia i Cincies Ambientals.

[220]

i ms endavant amb Guillem Mateu. A la vegada Margalef, lany 1952, prega a Garcias Font rebi a Pierre Jolivet. Aquest darrer personatge visitaria Cabrera el 1951 amb Pere C. Palau. Els intercanvis o les trameses de crustacis de Garcias Font a Margalef estan tamb reflectits al seu epistolari. Per exemple, Margalef li determina un amfpode mar relativament com, Caprella acutifrons. Tamb, Margalef demostra un gran inters en comptar amb crustacis daiges subterrnies i per lestudi dels seus endemismes com Typhlocirolana moraguesi i Metacrangonyx longipes. A la seva carta cita un amfpode Salentinella possiblement nou per a la cincia. Hem de dir que de Mallorca noms es coneix una espcie daquest gnere Salentinella angelieri. Aquesta es troba mpliament diseminada pel SE ibric, sense endinsar-se gaire cap a linterior, mantenint aix una distribuci quasi costera (Platvoet, 1987). A Formentera hi viu una forma ms grossa, amb petites diferncies en el palp mandibular respecte de lespecie balear, la S. formenterae (Platvoet, 1984). Una de les primeres donacions de Garcias Font al Museu de la ICHN, el 1905, fou un crustaci, Platylepas bissexlobata Gray., Capdepera (Mallorca) (actualment Platylepas hexastylos). Aquest s un interessant crustaci cirrpede que viu aferrat normalment a les closques de tortuga o objectes flotants. El doctor H. Boschma, especialista mundial en el grup dels crustacis Rhizocephala, del laboratori de Zoologia de la Universitat de Rijks a Leiden (Pasos Baixos), el 25 de juliol de 1927, tot coneixent Jordans es posa en contacte amb ell per veure si pogus esbrinar sobre un crustaci descrit per Freisse el 1877, de Menorca (Peltogaster rodriguezii) (actualment Septosaccus rodriguezii) parsit de Pagurus misanthropus (actualment anomenat Clibanarius erythropus) un cranc ermit i li pogus aconseguir diversos exemplars. Garcias Font, segurament conegu, al menys amb contacte epistolar, al doctor Hans Rebel350, un conegut lepidopterleg austriac, que feu alguns treballs sobre aquest grup a les Balears (Rebel, 1926, 1929a; 1929b; 1930). A una de les separates de la biblioteca de Ll. Garcias Font apareix una clara dedicatria en catal: Per el Sr. D. Llorens Garcias Apotecari dArt. El primer treball Rebel (1926) fou realitzat grcies al material enviat pel pare Bernat Rotger (La Salle) al Museu de Viena, de forma que Rebel elabora una llista de 126 lepidpters de les Illes Balears. Durant aquesta poca t una notable correspondncia amb Ascensi Codina i Ferrer351.
350 HANS REBEL (1861-1940). Va ser un entomleg austrac especialitzat en lepidpters. Rebel, que tenia un gran inters en la histria natural i les papallones, en primer lloc va estudiar dret. Va dedicar el seu temps lliure a lestudi de lepidpters i va establir la secci de entomologia de la Societat Zoolgica i Botnica de Viena. Va succeir a Alois Friedrich Rogenhofer (1831-1897) com a conservador de la collecci de lepidpters del Museu dHistria Natural de Viena, crrec que va exercir des del 1897 fins al 1932. Rebel va enriquir les colleccions grcies als seus viatges a ustria-Hongria i cinc viatges als Balcans. Tamb visit les Balears i realitz diversos treballs. Va dirigir el departament de Zoologia el 1923 i va ser director general del museu el 1925. Va publicar ms de 300 articles sobre lepidpters i un gran catleg de papallones Palertiques. 351 ASCENSI CODINA I FERRER (1877-1932). Estomatleg catal. Des del lloc que ocupaba en el Museu de Cincies Naturals de Barcelona, va redactar nombrosos articles per a la Instituci Catalana dHistria Natural.

[221]

Luis Bguena Corella352 visit Mallorca durant lany 1927 i feu una excursi per Art on fou ats per Garcias Font. Bguena, en una carta posterior (escrita a Valncia el 28 de setembre de 1927), agraeix les seves atencions en nom propi i dels altres companys dexcursi. El metge catal Josep Maria Farriols i Centena353, soci de la ICHN, li demana material lepidopterlgic dintercanvi, de la familia dels Lycaenidae (carta del 25.IV.1923). El doctor K. Zimmermann del Kaiser Wilhelm Institut, li demana material entomolgic divers, especialment Epilachna chrysomelina, un escarabat de la famlia Coccinellidae Entre el material estudiat hi ha uns quaderns de camp i dapunts diversos en els quals apareixen llistats de grups faunstics. Aix ocorre amb els Ortpters (llagosts, paneres, pregadeus). Garcias Font segurament agaf la llista dortpters presents a les Balears dels treballs de Ignacio Bolvar (Bolvar, 1876; 1887; 1908; 1926) o del seu fill Cndido Bolvar.
LUIS BGUENA CORELLA. Metge i entomleg espanyol que el 1935 sincorpor al servei mdic colonial i treball a les colnies africanes de Rio Muni i a Bioko fins al 1947. Durant aquest temps recull, probablement, la millor collecci de colepters de Guinea Equatorial conservada al Museu Nacional de Cincies Naturals de Madrid. Public una monografia, Scarabeoidea de la fauna iberobalear y pirenaica (1967) i una vintena darticles daquesta temtica 353 JOSEP MARIA FARRIOLS I CENTENA (1886-1954). Metge catal i soci de la ICHN, que fou director de la Casa de Maternologia de Barcelona. Impuls i modernitz els serveis mdics i dedic gran atenci als laboratoris, doncs ja havia organitzat els de lHospital Clnic.
352

[222]

Daquest anlisi de la correspondncia entomolgica de Lloren Garcias Font, podem destacar lintercanvi epistolar amb lentomleg mallorqu Joan Jord (religis teat) mantinguda entre els anys 1908 i 1929. La relaci venia dabans, doncs, Garcias Font propos al germ Jord com a soci de la Instituci Catalana dHistria Natural, el maig de 1907. Algunes daquesta cartes posen de manifest el treball ingent de Jord durant ms de 26 o 27 anys com indica a Garcias Font lany 1922- i el coneixement que tenia de la fauna balear. Coneix perfectament el treball de Szymon Tenenbaum, qui public a Varsvia un catleg descarabats de les Balears, (Tenenbaum, 1915), en qu es relacionen 1655 espcies. Arran de la publicaci de Garcias Font, Jord li demana si li pot facilitar diverses espcies del gnere Cicindela: Cicindela flexuosa, C. campestris i C. littoralis. Ja que, segons li explica en una carta de 1908, ha comenat a treballar amb un catleg de colepters i demana ajuda a Garcias Font perqu li digui com ho ha fet, com ho ha ordenat. Tamb li demana ajuda botnica, doncs seria molt interessant poder comptar amb el nom cientfic de les plantes que shan trobat. Malauradament, el catleg de Tenenbaum (1915) acaba amb aquestes espectatives, per aix i tot publica un parell de treballs donant informaci complementria sobre espcies que no han estat citades (Jord, 1922, 1923). Jord sembla una mica decebut i indica ser til donar-ne algunes referncies filles de la prpia observaci, puix que de quasi tots els colepters que parlo he estat jo el primer que els he trobat (Jord, 1922). Jord escriu a Garcias Font que tamb estava en contacte amb el pare Long Navs, i li comenta sobre la captura tan abundant del juliol de 1909 (Navas, 1910), amb un dia i mig ...sols varem porer estar un dia i mitg plegats y casi sempre casant, per cert ja no esper ferne altre de casada tan profitosa... ja li vat perlar de V i me digue que tenia ganes de veurel cuant va visitar Art y les Coves per no fou posible.... Fruit daquesta amistat entre el germ Jord i el pare Navs, aquest li dedica, el 1910, una varitetat de Dermatpera (tallanassos) Labidura riparia var. jordana. Jord igual que Garcias Font, enviava material per determinar a altres entomlegs, fruit daquesta correspondncia li foren dedicades algunes espcies descarabats com Syncalipta jordai Reitter 1910 (Coleoptera Byrrhidae) o Speluncarius jordai Reitter 1914 (= Henrotius jordai) (Coleoptera, Pterostichidae). Lloren Garcias malacleg Garcias Font va tenir un excellent instructor dins la Instituci Catalana dHistria Natural, aquest fou Joan Baptista dAguilar-Amat 354, amb el qual, des dArt, va tenir
354 JOAN BAPTISTA DAGUILAR-AMAT I BANS (BARCELONA, 12 DE JULIOL DE 1882-1936). Zoleg estretament vinculat a la ICHN i al museu de Zoologia de Barcelona. Fou un important investigador en el camp de la malacologia i la mastozoologia. Durant els anys 1917 a 1936 va tenir diversos crrecs en el Museu, primer de regent de la secci de Mamfers i Anatomia comparada, desprs director del Museu de Biologia, i posteriorment conservador de les seccions de Malacologia, vertebrats i animals inferiors. Va estudiar Enginyeria industrial i es titul el 1911. Exerc la seva carrera durant alguns anys al mateix temps que collaborava amb Artur Bofill i Poch, aleshores director del Museu de Biologia i regent de la secci de malacologia, vertebrats i animals inferiors. En aquesta poca collabor amb lobra Moluscos terrestres y de agua dulce de Catalua escrita per Artur Bofill i el doctor Frederick Haas. A la mort de Bofill, qued com a conservador de la secci de malacologia, continuant la tasca iniciada per aquest i unificant les colleccions procedents dorgens diversos, com la del mateix Bofill que era una de les ms importants dEu-

[223]

relaci epistolar, des del 1907 fins al 1929, amb llargues cartes que expressaven molt de sentiment i confiana, a ms dels aspectes de la Instituci o de determinaci de material. Per aquestes cartes es pot comprovar que Aguilar-Amat era el determinador dels caragols que Garcias li enviava. Aix mateix, Aguilar-Amat tamb aprofitava aquesta relaci per aconseguir material per als seus intercanvis, principalment sobre endemismes balears, especialment Helix balearica o H. Oberndorferi (els actuals Iberellus balearicus i I. companyonii), aix com altres espcies dHelix no endmiques com H. muralis (Marmorana muralis mollusc introdut noms conegut de Menorca) o H. lactea (Otala lactea). Igualment com succeeix amb altres grups taxonmics, els seus treballs sobre malacologia no foren gaire prolfics. Noms hi ha una referncia bibliogrfica (GarciasFont, 1954) en qu, desprs de la revisi feta per Hidalgo (1917), cita 421 txons de les Balears, cinc espcies de molluscs marins de les Balears, no citats fins al moment, totes elles recollides de Cala Rajada. Fossarus costatus Brocchii Rissoa guerini Recluz. Alvania crenulata Michaud Cingula cingullus Mongatu Donax politus Poli Entre els terrestres, encara que realitz alguns contactes i elabor un llistat, segurament amb la referncia bsica dHidalgo (1878), no el va arribar a publicar mai. Com era habitual, coneixia perfectament aquest grup, sobre tot els endemismes i feia intercanvi o obsequi dalguns daquests txons. Recoll i revis treballs de Josep Maluquer i Nicolau355.

ropa, i les colleccions: Rosals, Serradells, Salva, Giner-Mar, Ha, la de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, etc. Conformant amb totes elles una nica collecci. Ell mateix va anar incrementat aquestes colleccions amb les seves excursions per la geografia catalana. Sn importants els seus treballs de mastozoologia, conformant una collecci molt interessant de petits mamfers (Insectvors, Rosegadors i Quirpters), que va servir perqu Angel Cabrera realitzs diversos estudis. Juntament amb Bofill public, el 1924, el treball Malacologia de les Illes Pitises, on cataloguen 31 espcies, amb els seus endemismes. Tamb recollect material de vertebrats i molluscs fora de Catalunya, en campanyes per la Indoxina francesa, pel Marroc espanyol i la zona del protectorat francs, per Ifni,... Mitjanant conferncies i treballs don a conixer els resultats daquestes campanyes, i el material form part de les colleccions del Museu. Va dirigir cursets diniciaci a la Zoologia, organitzats per la Junta de Cincies Naturals en collaboraci amb altres personalitats de la seva poca, aix com cursets destiu de la Diputaci de Barcelona i la seva Escola dAgricultura, durant els anys 1917 a 1922. 355 JOSEP MALUQUER I NICOLAU (1883-1960). Nasqu i mor a Barcelona. Enginyer i bileg. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Secretari (1904-1905) i president (1951) de la Instituci Catalana dHistria Natural. Promogu la fundaci del Museu de Zoologa i la restauraci del Museu Martorell. Director general de CAMPSA (1931) i dIndstria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil. Public Contribuci a la fauna malacolgica de Catalunya (1906-12), Zur Frage der Teerverwertung (Sobre la qesti de laprofitament del quitr, 1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a lestudi dels solenogsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, tamb, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

[224]

Un soci de la ICHN Alexandre Torres Mnguez (1861-?), lany 1920 li deman ajuda en la recollecci de llimacs de Mallorca. Torres Mnguez publicaria diversos treballs al Butllet de la Instituci. Guillem Colom, per carta, el 8 de juny de 1956, anunci a Lloren Garcias que arribaria a Art un jove malacleg itali, el doctor Cesare Francesco Sacchi. Un grapat danys ms tard, aquest fou convidat per la Societat dHistria Natural de les Balears a realitzar la conferncia inaugural (23 dabril de 1990) de les II Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (Sacchi,1989-1990). Les seves excursions naturalstiques per la Serra de Tramuntana no eren exclusivament botniques. Prova daix s la carta de Bartomeu Alcover (dels SS.CC. de Lluc), company dexcursions i dobservacions naturalstiques, responent a les seves inquietuds. Cal comentar que Antherea pernyi fou una espcie introduda per a lobtenci de la seda, en substituci del tradicional cuc de seda Bombix mori. Antherae pernyi salimenta dalzines, abundants per la Serra de Tramuntanta. Helix graellsii, un caragol, del qual el nom actual s Iberellus (Allognatus) graellsianus i conforma un endemisme microareal, noms conegut de la meitat septentrional de la Serra de Tramuntana. Pons i Sureda (1995) realitzaren la catalogaci i ordenaci sistemtica de la collecci malacolgica del Museu Regional dArt. Lloren Garcias geleg i paleontleg La geologia i paleontologia tamb estimularen la vida de Garcias Font. Ja havia participat en incrementar les colleccions del museu de la ICHN amb minerals i mostres de roques. Dels seus primers treballs es dedueix que, ben aviat, tamb sinteress pel minerals de ferro (pirita i limonita) (Garcias Font, 1905) Tot aprofitant les seves vacances a Art de 1902 i 1903 i desprs destudiar els sondeigs dun pou daigua, pos fi a la illusi dels treballadors que pensaven que havien trobat unes pedres de color dor, pedres precioses, per a aquella gent. Garcias Font pos la cincia i els mostr la dura realitat, era pirita de ferro. Malgrat aquesta fou les seva nica publicaci de caire geolgic, el seu inters per la paleontologia, per la geologia de la zona dArt, per la formaci de les coves, per la hidrogeologia, per estudiar treballs geolgics, per les excursions geolgiques... fou constant. De fet, el seu fill agaf el testimoni i, a ms de la farmcia, tamb realitzava tasques de saur, essent consultat per realitzar pous a Lluc. A 1a revista Llevant (18 de febrer de 1922) fa una ressenya sobre Una nota preliminar sobre la tectnica de la regin de Art, de Bartomeu Darder Perics356 que fou
356 BARTOMEU DARDER PERICS (PALMA 1894 - TARRAGONA 1944). La passi pels estudis geolgics se li desvetllaren en lambient familiar, molt donat a les excursions i a la recollida i classificaci de fssils. Enllestit el batxillerat a Mallorca, an a la Universitat de Saragossa a estudiar veterinria i posteriorment es despla a Madrid on es va llicenciar lany 1914, al mateix temps que iniciava la carrera de Cincies de la que es va llicenciar lany 1916. El mestratge dEduardo Hernndez Pacheco el va decantar definitivament vers la geologia i fou a proposta daquell illustre professor, com Darder va obtenir una beca destudis de la Junta de Ampliacin de Estudios de la qual, ms endavant, aconsegu diverses pensions per a efectuar treballs de camp i seguir estudis despecialitzaci a Frana, Sussa, Itlia i Iugoslvia. Va obtenir la ctedra de Cincies Naturals i Agricultura de lInstitut densenyament mitj de Tarragona el 1924, lloc en

[225]

publicada al Boletn de la Real Sociedad Espaola de Histria Natural. Garcias Font indica Aquest treball es, per la seva complexitat la pedra fonamental sobre la qual sha de bastir ledifici de la nostra geologia. . En la documentaci epistolar estudiada noms apareixen dues cartes de Bartomeu Darder a Garcias Font, de 1922 i 1927, per, malgrat aquest poc material, denoten una relaci molt sincera i cordial. Pau Fallot357 i Bartomeu Darder visiten
el qual professaria fins a la seva mort sobtada el 1944. Tot i aix, el seu mbit destudi exclusiu fou lilla de Mallorca fins ben entrats els anys trenta en qu ampli el seu radi dacci a Catalunya i al Pas Valenci. El seu primer treball publicat es remunta a 1913, quan noms tenia dinou anys. Al llarg de la seva vida public nombrosos articles en revistes cientfiques catalanes, castellanes i franceses. La seva recerca sorient en lestela dels treballs de Paul Fallot (1889-1960), amb el qual mantingu una gran amistat, per completar lestudi de lestructura tectnica de lilla de Mallorca iniciada pel geleg francs. Va participar activament en lexcursi a Mallorca efectuada dintre de les activitats de camp del XIV Congrs Internacional de Geologia, celebrat a Madrid el 1926. All present lesborrany del mapa de les serres de Llevant a 1:50 000 que, anys ms tard (1932), li publicaria la Diputaci de Balears. Un comentari sobre un treball publicat lany 1918, per que va considerar esguerrat, dna idea de lexigncia que aplicava a la seva recerca: La crtica que he aplicat a un munt de teories actuals puc aplicar-la a la meva: un excs dimaginaci i una manca de control sobre els fets; de consegent ms val dedicar-li un silenci piets. Aquesta nota s la darrera que duu els senyals del meu autodidactisme; lany segent vaig passar una pila de mesos a lestranger i les ensenyances dels grans mestres me curaren daquesta malaltia. Seriositat cientfica que no lalluny de la seva societat amb la qual sempre va estar disposat a collaborar mitjanant conferncies de divulgaci o articles a la premsa de Ciutat. Aix mateix, no va renunciar als coneixements tradicionals sobre el territori. Aix, en una conferncia dictada a Sller el 1924 es va declarar ferm partidari de ls de la vergella de saur com auxiliar no desaprofitable en la recerca daiges subterrnies. Enamorat profundament de la seva illa, resulta molt significativa i actual la publicaci duna nota sobre Els factors geolgics de la bellesa de Mallorca (La Nostra Terra, I, Ciutat de Mallorca, 1928; pp. 137-142) que el mateix Darder va comentar a la seva autobiografia cientfica amb aquestes paraules: ...en la qual deduesc que la contemplaci tectnica de Mallorca, fent que es repetesquin nivells margosos, calissos i dolomtics, amb margues ja blanques ja vermelloses, dna la irregularitat de pendent que juntament amb la vegetaci i lesplndida llum mediterrnia fan de Mallorca un dels llocs de major bellesa del mn. Per altra part, la gran varietat que mostren els paisatges de Mallorca, es deu precisament a les variacions destructura; les regions de mantells de corriments de segon gnere donen paisatges ms suaus, mentre que les zones on predominen les escates imbricades es mostren ms imponents i de bellesa ms salvatge. El seu darrer treball, Histria de la coneixena geolgica de lilla de Mallorca, editat pstumament el 1946, havia estat escrit i completat deu anys abans. La demora en la publicaci no t altra ra que no sigui la Guerra Civil i les seves seqeles, fets que deixaren Darder allat a Tarragona. Hi recollia i comentava una llista de 144 ttols, entre llibres i articles, sobre la geologia de Mallorca amb referncies sovintejades als autors i a les circumstncies en les quals es produren les obres aix com el debat que suscitaren. Aquesta visi crtica es completa amb la inclusi de nombrosos apunts de vivncies personals, alguns dels quals hem interpolat en aquesta semblana, i que fan daquesta obra una petita autobiografia cientfica de Bartomeu Darder. 357 PAUL FALLOT (1889-1960). Geleg que va publicar els treballs ms importants sobre les Balears i les seves serres. Dedicat a lestudi de la geologia mediterranea, encara sense haver acabat la carrera, el varen aproppar a la peninsula Ibrica, les Illes Balears i el nord dfrica. Desprs dels treballs del professor Collet, els seus foren els que varen obrir la interpretaci correcta de la geologia insular. La seva seva tesi doctoral, aparegudas el 1922, sobre la geologia de la serra de Tramuntana de Mallorca, fou i s una fita clau de la geologia de Mallorca. Fou professor de geologia de la universitat de Nancy i director el seu institut a ms de professor del Collge de France. Fou membre de distintes associacions tals com lAcadmie de Cinces de Paris, Doctor Honoris causa de les Universitats de Lausanne, Madrid, Granada i Zurich, Conseller del Reine de Marroc, medalla Leopold von Buch (Alemanya) membre de les Acadmies de Cincies de Belgica, Holanda , de la italiana Acadmia del Lincei, de les acadmies de Geologia dAnglaterra, USA, Alemanya,Belgica, Austria, Real Sociedad de Historia Natural de Espaa etc. La darrera vegada que visit Mallorca fou a finals de lestiu de 1957, amb ocasi del record dedicat al geleg Bartomeu Darder a lesplanada del castell de Bellver i a on va llegir un text recordant la seva obra i lamistat que va mantenir amb ell.

[226]

Mallorca el 1925 per preparar lexcurisi a Mallorca del XIV Congrs Geolgic Internacional celebrat a Madrid. Jaume Marcet i Riba358 coorganitzador de les sortides a Catalunya daquest congrs, form la idea dunificar en una sola publicaci els treballs del Congrs referents als Pasos Catalans; idea que noms parcialment va poder portar a terme. Cre lAssociation pour ltude gologique de la Mditerrane Occidental (Gologie de la Mditerrane Occidental -GMO-), sntesi de la geologia catalana i mallorquina, de la qual Garcias Font tamb fou soci fundador. El desembre de 1934 aparegu la darrera part, de Mallorca. Mari Faura i Sans359, espeleleg i catedrtic de lescola superior dAgricultura, li deman (carta del 9 doctubre de 1923) si li podia facilitar la tasca a un auxiliar de lInstitut geolgic dEspanya que aniria a aixecar el plnol de les coves dArt.
JAUME MARCET I RIBA (1894 - 1963). Es va formar en un ambient familiar abonat per a la cultura ats que el seu pare dirigia el Colegio Ibrico. Desprs de completar els estudis de batxillerat a lInstitut Balmes, va cursar la llicenciatura de Cincies Naturals a la Universitat de Barcelona al final de la qual aconsegu el premi extraordinari (1916). Es va especialitzar en petrografia al costat de Maximino San Miguel de la Cmara, el primer catedrtic de geologia de Barcelona. Lany 1921 va ampliar estudis sobre la determinaci de constants ptiques dels minerals, mtode del qual va ser lintroductor a Espanya, amb Louis Duparc a Ginebra. Es va doctorar a la Universitat de Madrid lany 1925. Tot just acabada la llicenciatura va trobar feina de professor a lInstitut de Lleida, i, ms endavant, al Balmes de Barcelona. Tamb va fer dajudant i auxiliar de la ctedra de San Miguel a la Universitat fins el 1930. Lany 1932 va guanyar la ctedra de Cincies Naturals de lInstitut Maragall de Barcelona, ocupaci que mantindria fins a la mort. Al llarg de la seva vida va collaborar professionalment amb el Museu Martorell de Geologia (secci de petrografia), lInstitut Geolgic Provincial, lInstituto Geolgico y Minero -per al qual va compilar els fulls de Sant Boi, Barcelona i Girona del mapa geolgic a 1:50 000-, lInstituto Lucas Mallada del CSIC i va ser membre numerari de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona des del 1928. Durant els anys vint tamb va collaborar amb Pau Vila en el Seminari de Geografia dels Estudis Normals de la Mancomunitat i com a professor de fisiografia de Catalunya en el Curs dIniciaci Geogrfica organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya en el qual Vila va impartir les sessions de geografia. Tanmateix, el seu Estudi Fisiogrfic de Catalunya, premiat per la Fundaci Patxot el 1930, ha restat indit. El seu coneixement de la geologia catalana fou molt complet. En fan referncia bona part dels ms de dos-cents ttols de la seva publicaci i les seves primcies sobre el seus trets tectnics varen influir decisivament en lescola que encapalaria Llus Sol i Sabars. Els cinc volums sobre La Gologie de la Mditerrane occidentale, iniciats arran del XIV Congrs Internacional de Geologia de 1926 tenen un especial relleu per la intensitat i qualitat del treball que hi esmer. 359 MARI FAURA I SANS (1883-1941). Curs estudis al Seminari Conciliar de Barcelona, on tingu ocasi de conixer Mn. Norbert Font i Sagu quan es dedicava a preparar alumnes per accedir als instituts de batxillerat. La influncia de Font i Sagu fou ben profunda, i va seguir els seus mateixos passos. Lany 1904 Faura i Sans fou ajudant de Jaume Almera i Artur Bofill i Poch en lelaboraci del mapa geolgic de la provncia de Barcelona (1:40 000) que els va encarregar la Diputaci Provincial. Un any desprs, i fins el 1908, treball com a professor substitut al Seminari Conciliar de les assignatures dHistria Natural descriptiva i Biologia, aix com de Fisiologia i Geologia. Durant aquest mateixos anys, curs unes assignatures a la secci de Cincies de la Universitat de Barcelona i lany 1909, poc desprs dhaver estat ordenat sacerdot, va demanar el trasllat a Madrid per cursar estudis a la secci de Cincies Naturals de Madrid, ja que a Barcelona no hi havia aquesta especialitat. En sort llicenciat el juny de 1911 i un any desprs es doctor. Aquest mateix any se li conced una pensi de la Junta de Ampliacin de Estudios per realitzar un estudi geolgic dels Pirineus Orientals, fruit del qual va ser un mapa geolgic daquesta regi a escala 1:100 000, indit. El 1913 entr com a professor, primer auxiliar, desprs titular, a lEscola Superior dAgricultura de la Diputaci de Barcelona, i tamb com a professor auxiliar numerari a la facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona. A lEscola va impartir diverses assignatures, com ara geografia fsica i geologia, agrologia i hidrologia, mentre que a la Universitat sencarreg de diverses assignatures: mineralogia, botnica i cristallografia, aix com de geografia i geologia dinmica i de geologia geognstica i estratigrfica, fins a
358

[227]

Josep Ramon Bataller i Calatayud360 visit en diverses ocasions Mallorca i tamb la vila dArt. Va dur alumnes seus, el juny de 1932, de geologia del seminari i sembla que volia visitar les coves del Drac (en aquell moment feien pagar 18 pessetes) i demana a Garcias Font si fora possible fer descompte per a 30 persones, per finalment, aconsellat per aquest, an a les coves dArt i al museu dArt. Litinerari daquest viatge era per conixer la geologia i paleontologia de Mallorca, visitant Art, Muro, Lluc i Torrent de Pareis. Mossn Ramon Bataller tamb va establir una molt bona relaci amb altres naturalistes com la famlia de Jeroni Orell, Guillem Colom, Guillem Mateu,... (epistolari J. Orell 3.8.1959). Va estar tres dies a ca seva per estudiar una capa de travertins amb fssils lacustres, Concepci Jaquotot fou una de les persones que lacompany, aix com Andreu Muntaner, bon coneixedor de la zona i de qui deia ser un bon gua. Hem de dir que hi ha molt poca informacin sobre aquest tipus de fossilitzaci (Vicens et al., en premsa, en fan una posada al dia) Bataller, indic que no coneixia localitats travertniques quaternries amb fssils lacustres, entre aquests molluscs fssils identific (carta d1 de maig de 1959) Succinia cf. oblonga i Valvata, i demostr el seu inters en conixer el jaciment de la carretera a les coves. La seva relaci amb Bataller fou intensa i agrada. La majoria dels fssils del Museu Regional dArt duen la seva determinaci: ammonits pirtosos, equnids, braquipodes,
lobtenci de la ctedra de geologia lany 1933, per jubilaci del seu titular Antoni Vila Nadal. La seva tasca com a docent es vei interrompuda en dues ocasions. La primera, en temps del directori militar del general Primo de Rivera, quan va ser depurat de lEscola dAgricultura, atesa la seva reconeguda posici catalanista. Va ser reintegrat de nou en poca de la Generalitat republicana. Anys ms tard, finalitzada la Guerra Civil va tornar a ser susps del seu treball i de sou. Poc temps, per, va haver de mantenir aquesta situaci, ja que mor lany 1941. Els treballs i interessos cientfics de Faura i Sans abastaven diversos camps, tots ells vinculats a la geologia. Aix, s de destacar la seva tasca com a introductor a casa nostra, juntament amb Mn. Font i Sagu, de lespeleologia. La paleontologia, les aiges subterrnies, les observacions meteorolgiques, ocuparen tamb un lloc important en la seva activitat investigadora. Una ullada a la seva producci cientfica i a la seva tasca de recerca reproduda en la publicaci Recull dels treballs cientfics del Dr. M.Faura i Sans (1927). Des daquesta data fins a la seva mort, la seva activitat cientfica disminueix considerablement. Uns autors apellen a una crisi religiosa que el men a deixar el sacerdoci. Daltres volen veure-hi raons de caire poltic, la qual cosa va conduir els seus superiors a desvincular-lo progressivament del Seminari. 360 JOSEP RAMON BATALLER I CATALAYUD (LA POBLA DEL DUC 1890 - BARCELONA 1962). Titulat en geologia i en paleontologia, cincies que treball al Seminari Conciliar de Barcelona, on exerc al Museu de Geognsia i de Paleontologia que havia fundat el canonge Jaume Almera. All, collabor amb el geleg i enginyer de mines Llus Mari Vidal, que havia estat president del Centre Excursionista de Catalunya. El doctor Bataller va presentar lany 1920 la seva tesi, tamb a Madrid, com llavors era obligatori. La tesi port el ttol El Jurasico de la provincia de Tarragona i es va publicar lany 1922 a crrec de la Junta de Ampliacin de Estudios. Fou president de la Societat Catalana de Geografia des del 20 de desembre de 1948 al 27 de juliol de 1954. Aquells cinc anys i mig es poden comptar entre els ms dificultosos passats per la Societat, en particular, i per la cultura catalana, en general. Fou membre de la Instituci Catalana dHistria Natural, i membre de lInstitut dEstudis Catalans. Coneixedor del pas - havia collaborat en la confecci del mapa geolgic de Catalunya l/50.000 -, professor a lEscola Superior dAgricultura i catedrtic de Cincies Naturals, no s destranyar trobar-lo com a signant del manifest fundacional de la Societat Catalana de Geografia, ni fou cap raresa que fos nomenat president de lentitat. Des del seu crrec, malgrat les dificultats del moment, efectu un treball dapropament als estudiosos que les circumstncies mantenien dispersos, impuls la publicaci dels reculls dels noms de lloc, i assegur la continutat de les sessions cientfiques mensuals que, amb fora riscs, sanaven celebrant. El 27 de juliol de 1954, deman que selegs un nou president. Rest a la Junta de Govern com a tresorer, on segu fins pocs mesos abans de morir, lany 1962.

[228]

..., Algunes de les capses de fssils foren enviades mitjanant els viatges a Mallorca del doctor Joan Alzina Melis, ntm amic de Lloren Garcias. Algunes de les cartes intercanviades entre ambds demostren aquesta sincera amistat, desprs de tres dies de camp plegats. Mil mercs per el vostre obsequi, es massa, no ho mereixiem tenint present que les visites ms insignificants que rebem els solitaris dels pobles, i que ens donen ocasio per parlar, sobre tot lo que afecta les nostres aficions, son injeccions de vida, ara pensau la vostra, de tres dies, dun amic de tant de temps, si ho ha estat dagradable... si deu ens dona salud (jo estic ja b) tenc plena confiana que lany que ve la repetirem, per no amb tanta presa, ms temps i ms descans. Els gelegs francesos doctors Ren Montade i J. Rosset de la Universitat de Lyon visitaren Art lagost de 1958 i foren guiats per Garcias Font a veure els ammonits piritosos del coll de sHomo. Tamb Noel Llopis Llad361, a una carta datada el 9 de maig de 1963, agraeix a Lloren Garcias i al seu fill les atencions que tingueren amb ell i els seus alumnes de la Universidad de Madrid i de lInstituto Lucas Mallada del CSIC de Madrid. Durant aquesta estada realitzaren visites a les Serres de Llevant que nos ha parecido bien interesante. El germ Basilio Angel, del collegi La Salle li deman al 1965 on podia aconseguir quarsos fumats a la zona dArt. A la vegada que li comunic que estava treballant en la vida del germ Bianor dient-li la cosa se presenta interesante. El vell mar del Museu regional dArt El vell mar s una de les 10 espcies animals ms amenaades del planeta i lnic pinnpede que viu a la Mediterrnia. La presncia de nombrosos topnims a la costa de les Illes Balears, com ara cova des Vell Mar, punta del vell mar, ca mar o porcs (fent referncia al porc mar, nom amb el qual s conegut en alguns indrets de les Balears) s un aspecte prou destacable sobre la presncia al llarg de la histria daquest animal mtic a les Balears. A sa Dragonera, per exemple, hi ha dues coves amb el seu nom, una, coneguda, vora el portet i una altra a la costa nord (Pons i Mayol, 1998, San Flix, 1999). En el litoral balear el vell mar era, fins a principis del segle XX, un animal freqent. No obstant aix, va ser perseguit fins a la seva extinci, que va tenir lloc devers els anys cinquanta. La persecuci directa va ser molt intensa. Larxiduc Llus Salvador dustria citava aquesta espcie explicant la seva caa amb armes de foc, xarxes a les coves o hams disforjos. Lany 1900 es trobava encara en aiges de Cabrera. Posteriorment en tenim referncies dalgunes captures com ara a lany 1918, en qu sen va
NOEL LLOPIS LLAD (BARCELONA, 1911-MOLINS DE REY, 1968). Geleg que fou professor a les universitats de Barcelona, Oviedo i Madrid. Dedicat a lestudi de la tectnica i lestratigrafia de les serralades hercinianes de la pennsula Ibrica, va contribuir al desenvolupament de lespeleologia cientfica des de la revista Speleon, fundada per ell a Oviedo. Entre els seus nombrosos treballs geolgics cal destacar la seva tesi doctoral Morfoestructura de los Catalnides (1947) i el mapa geolgico dAndorra a escala 1:50.000.
361

[229]

capturar un exemplar a Cabrera, que es conserva dissecat en un museu, i lany 1922 sen va capturar un altre prop del Port dAndratx (un dels darrers vells marins de Mallorca); poc abans de la Guerra Civil es va capturar lltim exemplar dEivissa. A Mallorca i Menorca es veren exemplars fins als anys 40. Desapareixeren definitivament de Balears en els anys seixanta, mitjanant les darreres captures conegudes: un exemplar caat per la Gurdia Civil lany 1958 a Cala Tuent, i una femella prenyada capturada a Mondrag el mateix any. Les troballes de restes ssies de vell mar a les Balears sn ms aviat escasses. Es coneixen troballes dalguns ossos de costelles i vrtebres a una cova submarina de sa Dragonera amb la boca dentrada situada a uns 20 m de fondria (Pons i Mayol, 1998). Els ossos recuperats a aquesta cavitat eren costelles, vrtebres, etc. (Pons i Mayol, 1998). A una zona molt propera, la cova de sa Cella o de la Trapa (Andratx) tamb ha estat recuperada una presumpta dent de vell mar, al maig de 1983 per J.M. Gonzlez. San Flix (1999) estudi i visit diverses coves amb presncia contrastada de vell mar a les Balears (illa Llatzeret, illa des Conills de Cabrera, del cap Ferrutx, del cap de Cavalleria i de Formentor). Aquestes serien zones de descans i/o de reproducci. Tamb classifica les cavitats en dues categories en funci de la seva protecci de lonatge. Tipus I amb platgeta per poc protegides de lonatge i per tant poc propcies per a la reproducci i de Tipus II amb platja i protegides de lonatge. La cova des Fonoll Mar seria del Tipus II.

Crani de Vell Mar del Museu Regional dArt. Foto Antoni Muoz. Comentar que Vicens et al. (2006) recullen restes ssies de part del crani dun vell mar, precisament a una cova de la zona del Mal Pas (Alcdia). Es va comparar el material amb un crani exposat al Museu Regional dArt, (tamb es conserven els dos omplats, de la resta desquelet no sen sap res). Aquestes restes del vell mar foren

[230]

trobades a la platja de Cala Gat (Capdepera) el gener de 1918. Lloren Garcias Font fou el mxim exponent de la secci de cincies naturals daquest museu i que va treballar essencialment a lrea geogrfica de la zona dArt i de Capdepera. En una de les sessions cientfiques de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN) en qu es donaven lectures sobre caceres despcies, avui en dia en perill dextinci. AguilarAmat sinteress especialment per aquesta nota i li deman la localitat concreta (carta de 1918). A la sessi cientfica de la ICHN de l1 de maig de 1919 de Barcelona, Lloren Garcias Font envi una nota per llegir sobre la captura dun vell mar (a monachus), la qual descriu en aquests termes: El Monachus (Leptonyx) monachus Gm. A Capdepera (Mallorca).- El mateix senyor Garcias diu en unaltre nota: La pesca de la Tunyina (Thynnus) amb almadrava, dona des dara qualque sorpresa agradable, agafant algun dels grans enemics dels pescadors. Dia 5 de Gener del prop passat any 1918, i a lhora baixa, quan es retiraven a Cala Retjada un parell de llauts, en passar per Cala-gat, varen veure prop de lalmadraba el vell mar que feia temps les desbaratava les pescades en sos viatges de Cala-gat a la de Na Fonera; i mercs a un poc de dinamita, aconseguiren que entrs dins daquella, matant-lo a cops de destral desprs duna lluita heroica, durant la qual, bramulant com un bou, gir un dels llauts amb una couetjada. Lanimal, que vaig tenir ocasi de veure el dia 6, me sembl un mascle de Leptonix monachus Gm. que deu sser el Monachus monachus (Hermann)? Citat per lamic Aguilar , de Catalunya. Era de color plom fosc amb petites taques blanques pel damunt i blanc pel ventre, el cap semblant al dun vedell sense orelles, ulls petits; sa llargada total 2 m. 60 cm. Sa frmula dental, I 2-2/2-2, C 1-1/1-1, M 5-5/5-5, correspon a dita especie, que viu en el Mediterrani. No ssent possible la seva naturalitzaci, vaig adquirir lesquelet, del qual degut a les especials circumstncies daquests mesos passats, nhe perdut algunes parts; el crani est un poc espanyat pels cops de la destral, quemplearen per matar-lo, per amb facilitat es podr compondre. Aquesta no s la nica ocasi en qu Garcias Font parla del vell mar. En relaci amb la petici dinformaci dun soci de Valncia, Rdo P. Ignacio Sala qui demanava informaci sobre cetacis i pinnpedes de Mallorca, Garcias Font comenta que hi ha dades sobre les aparicions del vell mar a Art. Amb posterioriat i amb motiu duna comunicaci dIgnacio Sala que llegeix Joan Caigueral sobre Mamferos marinos mediterrneos, al Boletn de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural Seccin de Baleares (20 dabril de 1951): Hecha esta comunicacin tom la palabra el Sr. Garcas el cual dijo que no pasan dos o tres aos sin que se logre alguna foca en las almadrabas de Cala Gat junto el Faro de Capdepera. Cerca de este faro hay una cueva cercana a sta, que se llama del Vey mar por las focas. De una cueva cercana a sta, se refiere don Francisco Sureda Blanes, que yendo de pequeo a pescar le sali una foca de lo ms profundo, que

[231]

le caus enorme impresin. El seor Torres ha visto con frecuencia focas descansando en la baha de Alcudia y sobretodo en la playecita de SIllot del Mal Pas de Alcudia. El Sr. Compte refiere la noticia que trajo la prensa de que el 18 de Marzo del ao pasado, en la playa del Travs de Sller, fue sorprendida una descansando y desapareci nadando al intentarse darle caza. Hay tambin en Menorca y sobretodo en Cabrera. Garcias Font: sobre dues espcies delasmobranquis La cultura biolgica dun jove Garcias Font era molt important. Domini de multitud de disciplines poc conegudes com ara sn els peixos. A una comunicaci de novembre de 1905 (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. , 8) ja coneix la bibliografia de Barcel i Combis sobre la presncia a les Balears daquest poc conegut elasmobranqui. COMUNICACIONS.El mateix soci (Sr. Soler y Pujol) presenta tamb un selaci rarssim, la Chimaera monstrosa L. no citada per en Snchez Comendador en son catlech de peixos de Barcelona: si b el Sr. Soler dupta que dit exemplar pertanyi tal especie, el Sr. Ferrer y Vert observa que les anomalas que presenta poden esser produidas al dissecar 1animal y que, uns apendixs que presenta un dibuix de la Chimaera que tenim la vista y que falten en el present exemplar, poden ser una diferencia de sexe. El Sr. Garcas fa avinent que la Chimaera monstrosa L. es citada per en Barcel y Combis en son Catlogo metdico de los peces de Baleares, ahont se 1 hi dona el nom de gatamoixa. Una altra nota ictiolgica extraordinriament interessant que ha passat desapercebuda (consultar linteressant treball de revisi de lespcie a les aiges de les Balears de Morey et al., 2003) s la cita dun salroig (Garcias Font ho esmenta com a salproig) o taur blanc Charcharodon carcharias agafat a la badia de Capdepera, que fou publicada al Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (1907) Aquest peix estrany destrossava les xarxes i desbaratava les pescades de tonyines a les almadraves. Aquest salproig de 24 pams de llargada i 18 quintars de pes, fou remolcat amb molta feina fins a la platja el 18 de gener de 1907, cal dir que el 25 de gener Garcias ja havia escrit la nota i fou publicada en el volum daquell any. Aquest exemplar s dels ms grans vists fins llavors, tenint en compte que en aquells moments encara hi havia molt poques ressenyes. Esmentat, en nota a part del llistat de Francesc Barcel i Combis, en el seu catleg de Peixos de Balears, la qual cosa indicaria, segons Garcias Font, que no era molt com a les nostres costes. Tamb ha estat mencionat per larxiduc Llus Salvador com a visitant ocasional dEivissa. Reiteradament citat per altres autors com Prez Arcas (1865), Barcel (1868), Fage (1907), Ferrer Aledo (1930) i De Buen (1935). Lloren Garcias bioespeleleg La biospeleologia, o cincia que estudia la vida al medi hipogeu, deu el seu reconeixement com a veritable disciplina cientfica a la figura del romans Emil G. Racovitza (1868-1947), i tamb, en part, a les cavitats de Mallorca. Racovitza fou un bileg mar danomenada durant el primer ter de segle XX, qui desenvolup gran part de la seva tasca cientfica al laboratori oceanogrfic de Banyuls de la Marenda (Vallespir-

[232]

Franca). Es tracta dun explorador incansable, alhora que un cientfic dotat de gran capacitat dorganitzaci. Aix va poder compaginar la recerca amb importants crrecs directius, tant al seu laboratori com a daltres institucions acadmiques franceses i romaneses. A ms, i tal volta all ms important de cara a lorientaci que prendria la seva carrera, Racovitza era un aventurer nat. Als 29 anys, seguint una tradici fortament arrelada entre els naturalistes vuitcentistes, es va embarcar en una expedici cientfica transocenica, que el portaria per aiges antrtiques durant 3 llargs anys. El vaixell fou pilotat pel qui arribaria a sser el ms fams explorador antrtic, el noruec Roald Amundsen, la qual cosa no va estalviar als expedicionaris una hibernada inesperada entre els gels. Fruit daquest viatge fou, entre daltres, la seva molt anomenada memria sobre la biologia dels cetacis antrtics. Ja establit a terres franceses, es va decantar per la biologia marina als 36 anys, edat en qu inici les seves eixides espeleolgiques. En aquest moment la seva activitat exploratria es torn frentica, arribant a prospectar ms de 1.400 cavernes de les vessants francesa i ibrica dels Pirineus, Crsega, les Balears, Iugoslvia i Algria, a ms daltres indrets. Racovitza visit Mallorca lestiu de 1904, en el decurs duna expedici oceanogrfica. El seu objectiu era recollir materials biolgics procedents de dragats de la costa mallorquina. Els dies 16 a 20 de juliol, durant un recs en les tasques de dragatge, realitz una visita a les Coves del Drac, a la costa de Manacor, acompanyat per Odn de Buen responsable del laboratori oceanogrfic-. Tal com era desperar, no es va deixar embadalir per la bellesa de les concrecions i llacs de la gruta: fent portar un bot desmuntable del seu vaixell, es va endinsar per la cova, aprofitant locasi per realitzar una acurada prospecci faunstica i una srie dobservacions sobre la temperatura de laire i laigua de la cavitat. Fruit daquesta visita fou el descobriment, entre altres animals nous per a la cincia, dun crustaci aqutic cec i despigmentat del grup dels ispodes, que descriuria un any ms tard amb el nom de Typhocirolana moraguesi (Racovitza, 1905). Les transformacions morfofisiolgiques que lambient subterrani havia imprs a aquest ispode impressionaren de tal forma Racovitza que, un cop retornat al seu laboratori, es va dedicar preferentment a la recopilaci i anlisi de tota la informaci disponible sobre els habitants de les coves. Fruit daquesta tasca ingent fou el clebre Essai sur les problmes biospeleologiques (Racovitza, 1907), on enfoc de forma precisa els problemes per resoldre sobre levoluci extraordinria daquests organismes, a la vegada que pos de manifest el cmul de teories errnies formulades fins a la data en aquest camp del coneixement cientfic. Tamb, amb motiu del centenari de la seva descripci sha editat un facsmil amb una traducci al catal (Bells, 2004). De llavors en, la vida subterrnia ha atret a multitud de naturalistes, especialment a Mallorca que compta amb uns escenaris i un poblament hipogeu ric i variat. La biospeleologia interess tamb a Ll. Garcias Font, com es pot apreciar, malgrat els errors en la transcripci del nom cientfic (havia passat poc temps des de la seva descripci) i ja, el juny de 1905, apareix una comunicaci a la secci oficial de la sessi del 7 de maig de 1905 (publicat al Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Volum 6 de juny de 1905). COMUNICACINS.El Sr. Garcas participa que en la excursi feta 1any darrer las covas del Drach (Manacor, Mallorca) per la missi cientfica del Laboratori

[233]

de Banyuls-sur-mer (Rossell), Mr. Racowitza recull alguns crustacis desconeguts, entre ls quals n ha determinat una especie que forma gnero nou: la Typlopscirolana Moraguesi. Tamb fa una nota bibliogrfica (Garcias Font, 1907) i publica un treball sobre aquest tema (Garcias Font, 1911). Certament, hi havia una profunda confusi sobre el tema, que sinici amb la descripci dun crustaci (Isopoda, Cirolanidae) cec de les coves del Drach, Typhlocirolana moraguesi, descrita per Racovitza (1905). Uns anys ms tard un oftalmleg barcelons, Manuel Menacho, fa una conferncia a Buenos Aires, l1 de juny de 1910, que fou publicada lany segent (Menacho, 1911). En dit estudi fa referncia a un crustaci tractat amb el nom de Gammarus caecus, uns exemplars duns 10-12 mm de longitud que no presentaven altra diferncia externa amb els seus parents marins, que la manca de pigmentaci. El que comenta Menacho, s que: els seus ulls compostos presenten omatdies completament mancades de pigment, amb els cons cristallins i bona part de la porci proximal de les retnules, atrofiats, alteracions que indiquen lo inepte que es laparell visual per desempenyar les funcions. Aquesta degeneraci sha datribuir a modificacions anatmiques ocasionades per la falta de lexitant natural del sentit de la vista. Cal avanar que aquest crustaci que esmenta Menacho no podia sser altre que lespcie ja descrita per Racovitza (1905), Typhlocirolana moraguesi. Garcias Font estava al dia de la literatura cientfica del moment. Segurament va conixer a Emil Racovitza en persona, i a ms coneixia el seu treball. Garcias Font deman opini a nEmili Sagrist (1875-1963)362 que tamb intervingu per intentar aclarir el tema i en una carta del 16 dabril de 1911 lindica incomprensiblement que no hi ha fauna a les coves des Drac, i aix, corroborat diu, amb la informaci directa del senyor Fernando Moragues363, per un germ seu i pel propi guia de la cova. Aquesta informaci no pot sser correcta, doncs Moragues coneixia de primera m la presncia de fauna subterrnia ja que acompany a Racovitza en les seves investigacions. A ms,
EMILI SAGRIST I LLOMPART (1875-1963). El seu pare era militar de Marina i aix li va permetre tenir una acurada educaci. Essent encara seminarista, fou bibliotecari del Seminari i assistent del Bisbe Campins; tot just acabada la carrera, ingress a ladministraci del Captol de la Seu de Mallorca com a tinent arxiver i oficial de secretaria. Ja de capell, a partir de 1907, va sser professor del Seminari Conciliar de Sant Pere, i impartia classes de fsica, qumica, histria natural i astronomia. Promogu el Museu dHistria Natural i el Gabinet de fsica del Seminari. Fou responsable de lobservatori astronmic i meteorolgic del Seminari, des del 1910 fins a la seva mort. Tamb fou collaborador de mossn Alcover en les tasques del Diccionari. s autor dels treballs de La telegrafa sin hilos (1899); guanyador del certamen literari del Seminari daquell any; Elementos de astronoma (1944) i darticles sobre la histria i arquitectura de la Seu de Palma. 363 FERRAN MORAGUES Y DE MANZANOS (1856-1931). Nasqu i mor a Palma. Fou capell, no sabem si per vocaci o per necessitat, i va cursar els seus estudis eclesistics a Palma. Una vegada acabats va viatjar a Argentina on exerc de missioner. Tamb fund una parrquia, de la qual fou rector. Moragues va ser una persona molt erudita, malgrat que la seva formaci fou de carcter autodidacta. Aix i tot, dominava temes com lart i la biologia. En aquest camp es coneixen dos articles publicats a los Anales de la Sociedad Espaola de Historia Natural sobre Insectos de Mallorca (1894) i Colepteros de Mallorca (1889). Acompany Emile Racovitza en lexploraci de les coves del Drac i com homenatge, Racovitza li dedic el nom especfic del crustaci cec Typhlocirolana moraguesi.
362

[234]

a la mateixa carta diu que de la cova des Hams, molt prop de les coves des Drac, el fams Gammarus s estudiat per Jaime Pujiula364 director del Laboratori Biolgic de lEbre (Tortosa) i que Sagrist li ha enviat material per estudiar aquestes extraordinries modificacions amb rgim dilluminaci amb aigua de mar. A tot aquest conflicte taxonmic i nomenclatural Weckel (1907) descriu amb el mateix nom, Gammarus caecus, uns amfpodes caverncoles de Cuba (actualment el nom vlid s Weckelia caecus). Chevreux (1909) havia deixat pendent la descripci duns suposats embrions de Gammarus sp. procedents de la mateixa localitat que la Typhlocirolana de Racovitza (Coves del Drac) i que molt ms tard Dancau (1973) va descriure com a Salentinella angelieri, un altre endemisme caverncola. Sembla que Menacho comptava amb Typhlocirolana de la cova veinada dels Hams i que, en contacte amb Pujiula (1911), varen publicar la descripci de Typhlocirolana lulli daquesta cavitat, assessorat per Stebbing (no Stebbinch com escriu Sagrist) i on es corregeixen les confuses afiliacions descrites per Menacho. Tot seguit, Racovitza (1912) refuta la separaci de T. lulli i lassigna com a sinnim de T. moraguesi. Segons frases textuals de Margalef (1953), les publicacions de Menacho fan referncia a lestructura duns suposats ulls rudimentaris dun crustaci de les coves de Manacor denominat unes vegades com Typhlocirolana i altres com a Gammarus caecus). Aquest error heretat, fa que, publicacions recents, Colom (1950; 1991), encara conservin com a vlid el binomi Typhlocirolana lulli, o confusions com la dun exalumne de Sagrist, Guillem Bibiloni (a Segu, 2005) el qual atribu al mateix Sagrist la descripci de Typhlocirolana lulli de la cova dels Hams. En resum, Typhlocirolana lulli i Gammarus caecus de Mallorca sn sinnims de Typhlocirolana moraguesi. La discussi dun treball de Garcias Font es va fer en una sessi ordinria de la Instituci Catalana dHistria Natural en qu hi eren presents: el president Joan Baptista dAguilar-Amat, Miquel Ferrer i Dalmau, Robert Ferrer i Gomis, Felip Ferrer i
364 JAUME PUJIULA DILM (BESAL, GIRONA, 1869 - BARCELONA, 1958). Jesuta i bileg; dedic la seva vida a la investigaci de la citologia, histologia i embriologia. De famlia modesta, va comenar a treballar als vuit anys, primer en una fbrica de mistos de Besal i, desprs dun accident, com a femater al Seminari de Girona, on va poder completar els seus estudis, iniciats a la seva ciutat natal. El 1887 va ingressar a la Companyia de Jess, fins que el 1893 viatj a Alemanya per estudiar cincies naturals i filosofia. Retorn a Espanya el 1895, i enseny histria natural al Collegi de Sant Josep de Valncia; des del 1901 continu els seus estudis eclesistics i el 1906 sorden sacerdot. Fou el creador del Laboratori Biolgic de lEbre (1910) i director de Laboratori Biolgic de Sarri. Es mostr contrari a levolucionisme al llarg de toda la seva vida, duna forma clara, si b que acept alguns aspectes del darwinisme sempre que no foren utilitzats per explicar laparici de la vida en el nostre planeta, ni lorigen de lhome. El pare Pujiula tamb sinteress per la paleontologia i levoluci humana i alguns dels seus treballs sobre aquests aspectes apareixen a la revista Ibrica. Pujiula sentia un profund rebuig sobre un origen natural de la vida, per aix es fonamentava amb els fets, perfectamente demostrats per Pasteur i Tyndall, sobre la imposibilitat de la generaci espontnia. Amb tot aix, considerava que lobra de la Naturalesa s depenent del seu Creador. Fou tamb membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales de Madrid, del Instituto de Espaa i membre honorari del Instituto Mdico Valenciano. Fou guardonat amb la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio. Entre 1925 i 1928 fou president de la Instituci Catalana dHistria Natural. Va escriure Estudios crticos sobre la teora de la evolucin (1910); Citologa (1914-1918); La vida y su evolucin filogentica (1915); Histologa, embriologa y anatoma microscpica vegetales (1921); Embriologa del hombre y dems vertebrados (1922); Biologa moderna (1960, obra pstuma). Public tamb nombrosos articles sobre botnica i zoologia a actes i congressos cientfics.

[235]

Vert, Josep Gifreda, Emili Juncadella, S. Maluquer; Josep M. Mas de Xaxars, Joan Rosals, Ignasi de Sagarra i Frederic Wynn. Reproducci de part de les actes de la ICHN Sessi ordinria de 4 de Maig de 1911 Presidncia de D. J. B. de Aguilar-Amat El Sr. President obr la sessi las 21 hores 45 minuts ab assistncia dels senyors socis: Ferrer y Dalmau, (M); Ferrer y Gomis. Ferrer y Vert, Gifreda, Juncadella, Maluquer, S.; Mas de Xaxars, Rosals, Sagarra (I). y Wynn. Comunicacions. El Sr. Ferrer y Vert dona lectura dun treball del soci D. Llorens Garcias, resident Art, Mallorca, sobre una nota del Sr. Menacho referent al crustaci Gammarus coecus de les coves de dita illa en el qual el Sr. Garcias refuta ab acertades observacions algunes de las afirmacions que dit Sr. Doctor deixa sentades en la esmentada nota. Garcias Font (1911) no entr a discutir sobre la validesa taxonmica o no de Gammarus caecus o de Typhlocirolana lulli. Ni tampoc va discutir sobre ladaptaci daquest organisme als ambients caverncoles. El que s va discutir, amb molta rotunditat, fou que a les coves del Drac, venes de la dels Hams, s hi havia fauna, tot citant larticle de Racovitza (1905) i tamb discut la segona afirmaci, amb molt bon criteri i prudncia, i com es va veure amb posterioritat, que sn moltes les coves que hi ha a Mallorca i no sabem que ning hagi emprs un treball srio dexploraci en aquest sentit. A ms, Garcias Font (1907) ja coneixia el treball de Racovitza (1905) i contrriament al que creia Martel, ja sabia que a la cova hi havia tota una fauna adaptada a viure en aquest ambient. Sabia que Racovitza (1905) havia recollit dos Dptera, un Hemiptera, dos Arachnida, un Myriapoda i un Isopoda (Typhocirolana moraguesi). Aquest treball, que denotava un inters per la fauna caverncola, el lleg Long Navs i, el mateix 1911, envi una carta a Garcias per intentar establir contacte dintercanvi despcies i tamb per animar-lo a ser soci de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Cal recordar que el treball de Jaume Pujiula fou publicat a la revista de dita societat. El Museu Regional dArt Els Museus de Cincies Naturals haurien de participar, bsicament, de tres caracterstiques: la conservaci de colleccions, la investigaci i la tasca divulgativa. La conservaci de colleccions no sols implica el seu emmagatzemament i res ms, sin que suposa un esfor perqu aquestes colleccions no es deteriorin, i tamb cal inventariarles per a possibles consultes. La investigaci es centra en conixer i revisar aquestes colleccions i tamb en el seu increment amb recollectes prpies, fruit de recolleccions cientfiques, intercanvi de material entre institucions, etc. Per exemple, a la Universitat es realitzen treballs, tesis doctorals, etc. que suposen la recollecci autoritzada de material biolgic o paleontolgic que, en algun moment, pot quedar dipositat en alguna daquestes institucions musestiques. All ms important s facilitar-ne la consulta als

[236]

investigadors. I, per acabar, un museu no ha de perdre de vista la tasca divulgativa, amb les exposicions permanents o temporals, tamb s important donar a conixer el seus fons de forma interactiva i participativa, aix com les colleccions i les persones que han fet possible lincrement dels coneixements cientfics. Exposicions didctiques, que poden dur noves propostes de transmetre els coneixements cientfics que sn mals daconseguir per al pblic no especialista, i que es realitzen des de les universitats o centres de recerca. Malauradament, sn pocs els centres que aconsegueixen abarcar amb xit aquests tres vessants (conservaci, investigaci i divulgaci) El fet de poder donar a conixer fons de colleccions poc conegudes i per tant poc consultades s una tasca que tenia molt clara Lloren Garcias Font. El Museu Regional dArta (secci de cincies naturals) compta, en conjunt, amb un fons de colleccions no poc important i, en general, en molt bon estat de conservaci. Aquesta labor de conservaci, sha pogut dur a terme grcies a la tasca desinteressada de moltes persones que aprecien el gran valor naturalstic i histric que amaguen aquestes colleccions. El Museu regional dArt fou fundat el 1927. Al voltant daquestes dates Mossn Lloren Lliteres, artanenc i aleshores professor dHistria del Seminari de Mallorca, va tenir la iniciativa de crear, al seu poble, el Museu Regional dArt. s, per tant, una instituci pionera en la conservaci de colleccions cientfiques de la comunitat autnoma de les Illes Balears. A les Illes Balears es conserven ms de 600.000 espcimens en colleccions privades i pbliques. La majoria no compten amb cap catleg, ni inventari i incls algunes colleccions pbliques sn de ms difcil consulta que algunes de privades. Noms dues han estat declarades BIC (B dInters Cultural) pel Consell de Mallorca, el fons del Museu Regional dArt i les Colleccions de la Societat dHistria Natural de les Balears. En el Museu Regional dArt, ja des de la seva creaci, es desenvoluparen tres seccions: darqueologia, dhistria natural i detnografia. La secci dhistria natural fou creada per lartanenc i membre fundador de la Societat dHistria Natural de les Balears, Lloren Garcias Font. La totalitat de la collecci zoolgica (aucells, altres vertebrats, invertebrats i mostres de roques i fssils) estaria conformada per uns 5000 espcimens, amb aproximadament 1500 txons, principalment recollectats a la comarca dArt (Pons i Sureda, 1995). El Museu i Garcias Font eren un referent dels aspectes naturalstics. Poc abans desclatar la Guerra Civil, el 13 de maig de 1936, Antoni Garau, li demana al seu company, Joan Garcias -fill de Garcias Font-, si seria possible que el seu pare li pogus facilitar formigues de distintes espcies: abelles, i la papallona del cuc de la seda per fer una lli prctica; material de qu disposa el museu. A ms de les visites ja esmentades, altres personatges visitaren la casa de Garcias Font i el Museu. Prop dels anys 20 (la carta no est datada), visiten Art els jesutes R.P. Jaume Balasch365, R P. Pelegrn Prat, S. J., (professor dHistria Natural del
JAUME BALASCH I BOSCH (C. 1870-1927). Jesuta, subdirector del Laboratori Biolgic de Sarri i secretari de la Sociedad Ibrica de Ciencias Naturales, Secci de Barcelona. Professor del collegi de Sant Joseph de Valncia, fou encarregat de la part de bacteriologia del Laboratori Biolgic de Sarri. La seva producci cientfica no fou massa extensa per cal destacar el treball sobre lesquelet de Somborombon (Sudamrica), presentat al Congrs cientfic de Valladolid (1915) i els quadres sinptics de Zoologia, molt utilitzats per a lensenyana.
365

[237]

Collegi de la Inmaculada de Barcelona) i el R. P. Jaume Pujiula (director del Laboratori Biolgic de Sarri) Gabriel Font Martorell (1897-1965), del Foment del Turisme, promociona visites al Museu en diverses ocasions grcies a Garcias Font. Lhistoriador llucmajorer Bartomeu Font Obrador (1932-2005) visit el museu el 22 de mar de 1962 i estudi una petita pantera de bronze. Agraeix de tot cor totes les atencions i facilitats de Garcias Font. El contactes de Garcias Font amb les forces vives del pas va fer que aconsegus el suport de la Gurdia Civil per incrementar la collecci naturalstica del Museu Regional dArt, en aquest cas amb les restes duna balena juvenil. Bibliografia Alomar, G., Sez, Ll., Gonzlez, J.M. i Font, J. 1995. Notes Florstiques de les IIles Balears (VI). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38:153-161. Arajo, J., Muoz-Cobos, J. i Purroy, F.J. 1977. Las rapaces y aves marinas del Archipilago de Cabrera. Naturalia Hispanica, 12 . ICONA. Bannerman, D.A. 1983. The Birds of the Balearics. Croom Helm, Ltd, Kent. Barcel, F. 1868. Catlogo metdico de los peces que habitan o frecuentan las costas de las islas Baleares. Rev. Prog. Cienc. Ex. Fs. Nat., t. 18, n 3 y 4: 46 pp. Bells, X. 2004. Assaig sobre els problemes bioespeleolgics (Emil G. Racovitza). (editor i traductor) 254 pp. Institut dEstudis Catalans. Barcelona. Bernis, F., Dez, P.M. i Tato Cumming, J.J. 1958. Guin de la avifauna Balear. Ardeola, 4: 25-97. Bolvar, I. 1876. Sinopsis de los Ortpteros de Espaa y Portugal (2.parte). A. Soc. Esp. Hist. Nat. 5: 259-372. Bolvar, I. 1887. Especies nuevas o crticas de Ortpteros. An. Soc. Esp. Hist. Nat. 16: 89- 114. Bolvar, I. 1908. Algunos ortpteros nuevos de Espaa, Marruecos y Canarias. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Sec. Biol.) 8: 317-334. Bolvar, I. 1926. Orthoptera Palearctica Critica. III. Subfam Pycnogastrinae (Tettig.). EOS 2 (4): 423-463. Bols, O., Bonner, A., Orell, J., Perdig, M.T., Camarasa, J.M., Cardona, M.A., Terrades, J., Velasco, E., Vigo, J., Vives, J., Llimona, X. 1976. Impressions sobre la vegetaci de lilla de Cabrera. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 7: 105-137. Bonaf, F. 1977-1980.- Flora de Mallorca. Ed. Moll. Palma de Mallorca. Calonge, F.D., Siquier, J.L. & Constantino, C. 1991. Contribucin al conocimiento micolgico de las Islas Baleares, III. Bovista cunninghamii Kreisel y Tuber uncinatum Chatin, dos nuevas citas para el catlogo espaol. Bol. Soc. Micol. Madrid, 15: 111-122 Camarasa, J.M. 2000. Cent anys de passi per la Natura. Una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural 1899-1999. Memria 14. ICHN.183 pp. Cambessdes, J. 1827 - Enumeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit J. Cambessdes, earumque circa Mare Mediterraneum distributio geographica. Mm. Mu. Hist. Nat., 14: 173-335.

[238]

Caigueral, J. 1951 - Pro Flora Balear. Boll. R. Soc. Espaola Hist. Nat. Sec. Baleares, octubre-noviembre, 2 - 3. Caigueral, J. 1952. Lista de plantas superiores, cormofitas, endmicas de Baleares. 2-5 (gener-febrer). Chodat, L. 1924. Contribution la geobotanique de Majorque. Bull. Soc. Bot. Genve, 15: 153-264. Colom, G. 1950. Ms all de la prehistoria. Una geologa elemental de las Baleares. Coleccin Cauce. C.S.I.C. 285 pp. Madrid. Colom, G. 1991. Las Ciencias Naturales en las Islas Baleares. Direcci General de Cultura, Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, Govern Balear. 369 pp. Palma de Mallorca Compte, A. 1958. Los srfidos de las Islas Baleares. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 4: 25-49. Compte, A. 1963. Los Cerambycidae de la islas Baleares (Insecta, Coleoptera). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 61:175-207. Cramp, S. i Simmons, K.E.L. 1977. The birds of the Western Paleartic, Vol. I Oxford University Press. 722 pp. Oxford. De Buen, F. 1935. Fauna ictiolgica. Catlogo de los peces ibricos: de la planicie continental, aguas dulces, pelgicos y de los abismos prximos. 1 Parte: Notas y Resmenes Inst. Esp. Oceanogr., Ser. II, 88: 1-90. 2 Parte, Notas y Resmenes Inst. Esp. Oceanogr., Ser. II, 89: 91-149. Duvigneaud, J. 1974.- Catalogue provisoire de la flore des Balares (2a ed.). Soc. Ech. Plan. Vasc., fase. 17 (suppl.): 1-43. Liege. Fage, L. 1907. Essai sur la faune des poissons des iles Balares et description de quelques espces nouvelles. Arch. Zool. Exp. Gn., IV serie, t.7, Pars: 69-93. Ferrer Aledo, J., 1930. Catlogo de los peces de Menorca, 2 ed. Tipografa Mahonesa, Ma: 39 pp. Gargallo, G. 1991. Identificaci del busqueret coallarga (Sylvia sarda balearica). A. O. B., 6:35-42. Gargallo, G. 1993. Identificaci de la subspcie balear de menjamosques (Muscicapa striata balearica). A. O. B., 8:21-30. GOB 2010. Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera, 2003-2007.. 305 pp. Palma de Mallorca. Greuter, S. 1968. Une espce meconnue endmique des les Balares: Euphorbia fontqueriana. Collect. Bot. (Barcelona), 7: 531-537. Hartert, E. 1912. ber die Haubenlerche der Balearen und Pityusen. Ornithologische Monatschrift, 20: 29-30. Hidalgo, J.G. 1878. Catalogue des Mollusques terrestres des lIes Baleares. Journal de Conchyliologie, 26: 213-247. Hidalgo, J.G. 1917. Fauna malacolgica de Espaa, Portugal y las Baleares. Moluscos testceos marinos. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales 30. Madrid. 725 pp. Jaume, D. 1991. Troballa dEchinogammarus sicilianus (Crustacea: Amphipoda) a les Serres de Llevant de Mallorca. Bol. Soc. Hist. Nat. Balears, 34:41-50.

[239]

Jolivet, P. 1953. Les chrysomeloidea (Coleoptera) des Iles Balares. Inst. Royal Sci. Nat. Belgique, 50:1-88. Jord, J. 1922. Contribuci al coneixement dels Colepters de les Balears. Butll. Inst. Catalana dHist. Nat., 7: 128-132. Jord, J. 1923. Contribuci al coneixement dels Colepters de les Balears. Formes indites II. Butll. Inst. Catalana dHist. Nat., 6: 103-109. Jordans, A. 1914. Die Vogelgauna Mallorcas mit Bercksichtigung Menorcas und der Pityusen. Paul Rost & Co. Bonn. 163 pp. Jordans, A. 1924a. Die Ergebnisse meiner zweiten Reise nach den Mallorca. Ergnzungen zu meiner Vogelfauna Mallorca I Teil. Jour. f. Ornith., 72: 145-170. Jordans, A. 1924b. Die Ergebnisse meiner zweiten Reise nach den Mallorca. Ergnzungen zu meiner Vogelfauna Mallorca II Teil. Jour. f. Ornith., 72: 381-410. Jordans, A. 1928. Die Ergebnisse Meiner Dritten Reise nach den Balearen. Novitates Zoologicas, 34: 262-336. Knoche, H. 1921. Flora balearica. tude phytogographique sur les les Baleares. Vol. I. Montpellier Lagar, A. 1965. Revisin de las especies ibero-baleares del gnero Percus Bonelli (Coleoptera Pterostichidae). Misc. Zoolgica, 2(1): 79-88. Llopis Llad, N. i Thoms Casajuana, J.M. 1948. Los fenmenos crsticos del cerro de Sant Miquel de Campanet, (Inca, Mallorca). Misc. Alm. Vol. II., 4 figs., 1 lm. Barcelona, 1948. Llorens, Ll., Gil, Ll., i Tbar, F.X. 1998. La tasca botnica dOriol de Bols i Capdevila a les Illes Balears. Acta Bot. Barc., 45 (Homenatge a Oriol de Bols): 37-47. Margalef, R. 1953. Los crustceos de las aguas continentales ibricas. Inst. For. Invest. y Experim. 243 pp. Madrid. Medina, P.J. i Alemany, A. 1990. Colepteros endmicos de Baleares que figuran en la coleccin entomolgica del Hno. J. Jord (1862-1923). II Jornades del Medi Ambient de les Balears. Llibre de resums. Societat dHistria Natural de les Balears. 103. Moll, J. 1957. Las aves de Menorca. Estudio General Luliano. Serie cientf. n. 2. Palma de Mallorca. Morey, G., Martnez, M., Massut, E. i Moranta, J. 2003. The occurrence of white sharks, Carcharodon carcharias, around the Balearic Islands (western Mediterranean Sea) Environmental Biology of Fishes, 68: 425-432. Muntaner, J. i Congost, J. 1984. Avifauna de Menorca. Treballs del Museu de Zoologia, Barcelona, nm 1. 205 pp. Navs, L. 1910. Mis excursiones entomolgicas durante el verano de 1909 (2 Julio 3 Agosto). Butll. Inst. Cat. Hist. Natural. 10: 32-56. Palau, P. 1952. Investigaciones Bontnicas en Baleares, nuevas estirpes para la Flora Balear. An. Inst. Bot. A. J. Cavanilles. Madrid. 483-510. Palau, P. 1976. Catleg de la flrula de lilla de Cabrera i dels illots que lenvolten. Treb. Inst. Catalana Hist. Nat., 7: 5-103. Prez Arcas, L. 1865. Ictiologa ibrica, o sea catlogo de los peces marinos y de agua dulce que habitan o frecuentan las costas de la Pennsula Ibrica. Revista de la Real Acad. Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales, 19, 192 pp. Madrid.

[240]

Pignatti, S. 1955. Studi sulla flora e vegetazione dellinsola di Mallorca (Baleari). Archivo Botanico, 31: 46-65. Platvoet, D. 1984. Obsevations on the genus Salentinella (Crustacea, Amphipoda) with description of Salentinella formenterae n. sp. Bijdragen tot de Dierkunde, 54 (2): 178-184. Amsterdam. Platvoet, D. 1987. The genus Salentinella Ruffo, 1947 (Crustacea, Amphipoda) in Spain. Stygologia, 3 (3): 217-239. Leiden. Pons, G.X. i Palmer, M. 1996. Fauna endmica de les illes Balears. Institut dEstudis Balerics -Conselleria dObres Pbliques Ordenaci del Territori i Medi Ambient - Societat dHistria Natural de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 5. 307 pp. Palma de Mallorca. Pons, G.X. i Sureda, P. 1995. Catleg de la collecci de molluscs (Mollusca) del Museu Regional dArt (Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38: 15-34. Pons, M. i Mayol, M. 1998. Trobada dossos de vell mar (Monachus monachus) i topografia provisional duna cova marina al Parc Natural de sa Dragonera. Butllet Cientfic dels Parcs Naturals de les Balears, II poca, nm 1: 91-92. Pujiula, J. 1911. Un nuevo crustceo (Ispodo). Bol. Soc. Arag. Cien. Nat. 10: 180183. Zaragoza. Racovitza, E.G. 1905. Typhlocirolana moraguesi n.g., n.sp. Isopode aquatique cavernicole des Grottes du Drach (Baleares). Bull. Soc. Zool. France, 30(4): 72-80. Racovitza, E.G. 1907a. Biospeologica I. Essai sur les problemas biospeologiques. Arch. Zool. exp. et gen., IV Serie, 6(7): 371- 488. Racovitza, E.G. 1907b. Biospeologica IV. lsopodes terrestres. Arch. Zool. exp. et gen., IV Serie, 7(4): 145-225. Racovitza, E.G., 1912. Cirolanides (premiere serie). Biospeologica XXVII, Arch. Zool. exper. et gen., 5C serie, X: 203-329, pi- XV-XXVIII. Racovitza, G. 2005. La dcouverte de Typhlocirolana. Moment crucial dans la marche de la biospologie. Endins, 28: 11-18. Rebel, H. 1926. Lepidopteren von den Balearen I. Iris, 40: 145 Rebel, H. 1929a. Lepidopteren von den Balearen II. Iris, 43: 75-80. Rebel, H. 1929b. Lepidopteren von den Balearen und Pityusen. Iris, 48: 134. Rebel, H. 1930. Uber eine Lepidopterenausbaute von Pityusen Verh. Zool. Bot. Ges. Reitter, E. 1914. Beitrag zur Kenntnis der blinder Tapinopterus-Arten (Col. Pterostichini). Wien Entomolog. Zeitung, 33(7-10): 261-263. Rita, J. 1989-1990. El gnero Romulea Maratti (Iridceas) en las Islas Baleares. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 33: 263-268 Palma de Mallorca. Rossell, J.A. i Sez, Ll. 2000. Index Balearicum: An annotated check-list of the vasvular plants described from the Balearic Islands. Collect. Bot. (Barcelona) 25(1): 3-203. Sacchi, C.F. 1989-1990. Aislamiento geogrfico y aislamiento ecolgico en las comunidades de gasterpodos de duna: El ejemplo de Cerdea. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 33: 117-140. San Flix, M. 1999. Estudio de la viabilidad de la recuperacin de la foca monje (Monachus monachus) en las islas Baleares. Documents Tcnics de Conservaci.

[241]

II poca nm 5. Govern Balears. Conselleria de Medi Ambient, Territori i Litoral. 70 pp. Schwendinger, H. 1994. El paraso de mi juventud. Adolph von Jordans, un ornitlogo alemn y Mallorca. Boll Soc. Arqueolgica Lulliana, 50: 547-560. Segu, B., Bover, P., Trias, M. i Alcover, J.A. 1998. El jaciment fossilfer de la cova C-2 (Ciutadella, Menorca). Endins, 22: 81-97. Segu, G. 2005. Emili Sagrist i Llompart en el seu context. In: Amengual, A., Pons, G.X. i March, J. (edit.) Conferncies de les Jornades de Commemoraci i Estudi de leclipsi total de Sol a la Mallorca de 1905. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 13: 85-98. Shirihai, H., Gargallo, G. i Helbig, A.J. 2001. Sylvia Warblers. Princeton University Press. Princeton, New Jersey. 576 pp. Sietti, H. 1930. Voyage entomologique aux les Balares. Miscellanea Entomologica, 32 (7): 57-62. Sietti, H. 1931. Deuxime voyage entomologique aux les Balares. Miscellanea Entomologica, 33 (7-8): 49-56. Sietti, H. 1932. Troisime voyage entomologique aux les Balares. Miscellanea Entomologica, 34 (9): 1-7. Sondaar, P.y., McMinn, M., Segu, B. i Alcover, J.A. 1995. Inters paleontolgic dels jaciments crstics de les Gimnsies i les Pitises. Endins 20/Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 155-170. Tato Cumming, J.J. 1972. Estudio Faunstico-Ecolgico de la Provincia de Alicante. Lista n 1: Aves con estancia probable, ms o menos prolongada, en la Provincia y sus costas. Manuscrito indito, fechado a 27 de octubre de 1972. Tato Cumming, J.J. 1975. Anteproyecto para un estudio monogrfico del Halcn de la reina (Falco eleonorae) y repoblacin, por aves marroques, de un islote de la costa espaola. Manuscrit indit. Tenenbaum, S. 1915. Fauna koleopterologiczna wysp balearskich. Skland. Glwny w Ksiegarni Gebethnera i Wolffa. Warszawa. 150 pp. Urbera, J.L. i Valds, B. 1983. Revisin del gnero Nepeta (Labiatae) en la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Lagascalia 12(1): 3-80. Vicens, D., Cresp, D., Ginard, A., Grcia, F. i Pons, G.X. 2006. Les coves litorals situades a la franja costanera entre es Mal Pas i el Cap Gros (Alcdia, Mallorca) (2a part). Troballa de restes de Vell Mar (Monachus monachus) a la cova des Fonoll Mar. Endins, 30: 87-100. Vicens, D., Rodrguez-Perea, A. i Forns, J.J. en premsa. Acumulaciones tobceas en las Islas Baleares. Algunos ejempos en la isla de Mallorca.In: Travertinos en Espaa.

[242]

LA TASCA BOTNICA DE LLOREN GARCIAS I FONT A TRAVS DEL SEU HERBARI PERSONAL

Arntzazu Molins366, Josep A. Rossell367, Miquel ngel Conesa368

Introducci Antigament, linters de lhome per la diversitat de formes vegetals residia principalment en les seves propietats medicinals (p.e. Arber, 1987). Per aix, fins ben entrat el segle XIX, la botnica va ser un camp amplament estudiat pels metges i farmacutics. A la vegada, el descobriment i les expedicions fetes al continent americ sha indicat en molts casos com un punt dinflexi en lafany de lhome per descriure la diversitat despcies i les relacions entre elles. En aquest sentit, lapogeu tingu lloc al s.XVIII, caracteritzat pels grans viatges exploratoris al voltant del mn i la implantaci del sistema nomenclatural binomial de Linn, aix com al s.XIX, amb les teories i viatges de Lamarck i Darwin. A ms, en aquests dos segles, diverses foren les expedicions botniques al Nou Mn instigades per les corones europees, entre elles la corona espanyola, com les de Hiplito Ruiz i Jos Antonio Pavn (Flora peruviana et chilensis, 1798-1802), Jos Celestino Mutis (Flora de Nueva Granada, 1828), Martn Sess y Lacasta i Jos Mariano Mocio (Flora Mexicana, 1885 i Plantae Novae Hispaniae, 1889), etc. Aquest afany per colleccionar, conixer i classificar la diversitat dorganismes es va estendre a tots els racons del mn en els s.XIX i XX, i les Illes Balears no en foren una excepci. Importants naturalistes i botnics, com la nissaga dels Salvador, Linneo, Lamarck, Desfontaines, de Candolle, Cambessdes, Boissier, Cosson o Willkomm, descriviren endemismes vegetals balerics tot i que, en molts casos, reberen els espcimens de mans dentusiastes naturalistes locals, amb escassos recursos cientfics, per amb un gran coneixement del territori. Igualment, ja dins el s.XX, un bon grapat de botnics pertanyents a institucions nacionals i internacionals es valgueren daquests naturalistes locals per poder arribar als racons ms amagats de les Illes Balears.
Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrnies, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. 07122-Palma de Mallorca. Illes Balears. 367 Jard Botnic de Valncia, Universitat de Valncia. Carrer Quart 80. 46008-Valncia. Valncia. Jard Botnic Marimurtra, Fundaci Carl Faust. Ap. correus 112. 17300-Blanes. Catalunya. 368 ma.conesa@uib.es
366

[243]

El farmacutic dArt Don Lloren Garcias i Font (lapotecari Pujamunt; Art, 1885 - Art, 1975) va ser un daquests personatges locals amb escassos recursos cientfics, per amb un gran afany de coneixement i una notable devoci per la histria natural i lexploraci del territori. Va prendre part en el naixement de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN; Barcelona, 1899) de la que va ser soci dhonor fins a la seva mort. Va participar en la fundaci de la Societat dHistria Natural de les Balears (SHNB; Palma de Mallorca, 1954), i va publicar en els butlletins daquestes institucions i a altres revistes cientfiques. Va ser cofundador del Museu Regional dArt (1927), aportant esforos i troballes a les seccions darqueologia i histria natural daquest museu, i aportant-hi grans colleccions daus embalsamades i dinvertebrats (insectes, molluscs, etc.); a part de dedicar-se activament a la defensa dels interessos dArt i la seva pagesia, i de la llengua i cultura catalanes. El seu inters principal, per, varen ser les plantes, segurament per la seva condici de farmacutic, i tal com demostra el seu volumins herbari369 personal, amb ms de 6700 plecs1 recollectats entre 1902 i 1974. A ms, com indic Palau Ferrer (1954), a lany 1946 el farmacutico de Art, don Lorenzo Garca [sic] Font, entusiasta botnico, regal una coleccin de plantas exclusivamente de Mallorca-, que sobrepasa el millar de pliegos per iniciar el conegut com Herbarium Balearicum del Collegi de Farmacutics de Balears; essent Palau el conservador i recollector oficial en aquella poca. Tot plegat, una gran quantitat de plecs recollectats al llarg de tota una vida dedicada en gran part a la botnica. Com va expressar Oriol de Bols370 en el seu homenatge (VV.AA., 1979), Lloren Garcias va posar els fonaments cientfics pel coneixement del pas, amb importants descobriments tot i la limitaci de mitjans que tenia; i desprs de Rodrguez Femenias371 i els estrangers que treballaren a les Illes, Garcias va ser durant molt de temps lnic botnic baleric en actiu, collaborant amb Knoche (Flora Balearica -Knoche, 1921/1923), Pignatti (estudi del gnere Limonium Pignatti, 1955, 1960, 1971-), Oriol de Bols i Molinier372 (treballs sobre la flora i vegetaci de Mallorca Bols i Molinier, 1958-); i digual contingut ns el comentari que en fa Palau en una de les seves publicacions (Palau, 1954). Diverses sn les referncies a les troballes de Garcias que apareixen a diverses obres de la botnica balear i espanyola (p.e., Bonaf 1976-1980; Bols i Vigo373 1984-2001; Castroviejo et al., 1986-2010; Bols et al., 2005).

369 Els herbaris sn colleccions de plantes seques, premsades per ser conservades dins fulls de paper, amb una etiqueta identificativa (espcie, localitat de recollecci i data, dades del recollector, etc.). La planta seca sol anomenar-se espcimen, mentre que aquest, juntament amb letiqueta i el full de paper sanomenen plec dherbari. Els plecs tenen funci testimonial de lexistncia de la planta a un lloc i data en concret, i sn necessaris per descriure correctament un txon. 370 ORIOL DE BOLS I CAPDEVILA (1924-2007). Illulstre botnic catal. Pare de lescola fitosociolgica catalana. Director de lInstitut Botnic de Barcelona i porfessor de la Universitat de Barcelona. Autor de la Flora dels Pasos Catalans (juntament amb Josep Vigo) i de la Vegetaci de les Illes Balears. 371 JOAN JOAQUIM RODRGUEZ I FEMENIAS (1839-1905). Botnic menorqu 372 REN MOLINIER (1899-1975). Importants obres de fitosociologia de lescola catalana, juntament amb O. de Bols. 373 JOSEP VIGO I BONADA (1937-). Botnic i fitosocileg catal, collaborador de O. de Bols.

[244]

Caracterstiques de lherbari personal de Garcias Des de la seva tornada a Art, desprs dels estudis de farmcia a Barcelona, Garcias comen a recollir plantes per formar el que s avui el seu herbari personal. Iniciat amb alguns plecs dels voltants de Barcelona agafats al 1902, la gran majoria dels espcimens pertanyen als voltants dArt i Capdepera, territori molt a labast i amplament explorat per Don Lloren. Tamb hi ha un bon grapat de plecs recollectats dels voltants de Barcelona, on resid entre 1936 i 1939, aix com plecs daltres llocs de Mallorca, i plecs daltres autors, fruit de lintercanvi que freqentment tenia lloc entre naturalistes de lpoca. A la mort de Garcias, el seu herbari personal fou transportat des dArt als Sagrats Cors de Palma (Carrer de la Pau) per dos amics de Garcias, Jeroni Orell i Anthony Bonner(1928-) segurament baix la supervisi del pare Bonaf. Aquest autor inclogu aproximadament 400 cites de Garcias a la seva Flora de Mallorca (1876-1880) que, a banda de poder provenir de les publicacions de Garcias i de les fitxes de Garcias que acompanyaven a lherbari, moltes poden provenir tamb de la revisi dels plecs de l herbari. Posteriorment a la publicaci de lobra de Bonaf, el 4 de maig de 1981 lherbari va sser cedit per la famlia a la SHNB, instituci de la que fou membre fundador, per part de Lleonard Llorens(1946-)374 i Llus Fiol (1947-)375. Lherbari va romandre a lEstudi General Lul.li fins al 2005, any en que la SHNB va canviar de lloc el seu local i a on se troba actualment lherbari376. Sanejat i caracteritzaci de lherbari El gran volum de lherbari, lescassa ordenaci dels plecs (a vegades per famlies o per poques de recollecci), i la baixa repercussi taxonmica que tingu lobra de Garcias en comparaci amb altres botnics de lpoca, va fer que aquesta collecci fos escassament consultada (a part de Bonaf) en els 30 anys posteriors a la seva mort. Lherbari no fou massa consultat, per, malgrat el pas del temps peridicament, fou enverinat per alguns dels socis de la SHNB amb sublimat corrosiu377 i naftalina. Tot aix evit que les etiquetes, les capses de cartr i els fulls de diari que contenien els espcimens, fossin aliment i refugi per organismes degradadors especialitzats378. Entre els anys 2005 i 2006, des de la SHNB es va promoure la revisi, la neteja i inventariat complet daquesta gran collecci per facilitar-ne la consulta i garantir la seva conservaci al llarg dels anys (Molins et al., 2007). Els plecs foren oberts un a un, traslladant les parts no deteriorades dels espcimens, els fruits i llavors i les etiquetes a fulls de paper idonis per plecs dherbari. Per evitar la presncia dorganismes degradadors, aix com larves i ous, lherbari fou esterilitzat per congelaci, sistema
LLEONARD LLORENS GARCIAS (1946-). Farmacutic i botnic mallorqu, catedrtic de botnica a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 375 LLUS FIOL I MORA (1947-) . Liquenleg, artista i membre actiu de la SHNB des dels seus inicis 376 Actualment, la SHNB est afincada al Carrer Margarida Xirgu 16 baixos de Palma de Mallorca. 377 Soluci de clorur de mercuri(III) ampliament utilitzada per protegir els espcimens dels herbaris,aix com a les col.leccions danimals, fins a lasegons meitat del segle XX. El seu s est desaconsellat avui dia donada la perillositat que suposa pels consultors de les col.leccions. 378 El peixet de plata (Lepisma saccharina).
374

[245]

que es duu a terme peridicament pel manteniment de la collecci (vegis Molins et al., 2007 per detalls metodolgics). Daquesta manera, lherbari va ser tamb inventariat, creant una base de dades informtica per permetren la consulta sense lobertura de les capses estrils, aix com per facilitar la localitzaci dels plecs. Al 2006, lherbari estava format per 6746 plecs, dels quals 1131 eren duplicats (plecs amb txon, localitat i data idntica a un altre plec). A ms, lautor indicava vries dates i localitats a determinats plecs, arribant-se a un total de 5710 cites o registres de lexistncia de les espcies en determinades localitats (vegis la Figura 1E, etiqueta de la que sextreuen dues cites). En conjunt, actualment lherbari consta de 5540 entrades a la base de dades, ms 1086 duplicats, fent un total de 6626 plecs. Daquests una gran part est en molt bon estat, sabent que alguns tenen ms de cent trenta anys, i que els ms recents en tenen uns trenta sis. Pel que fa als plecs incomplets, durant el procs de neteja es trobaren 39 plecs sense lespcimen i se neliminaren 81 ms per degradaci total, mantenint les etiquetes originals dins fulls dherbari buits com a testimoni de la cita i de lexistncia passada. Aix, l1,8% dels plecs de lherbari no presenten lespcimen. A ms, uns 65 espcimens no foren identificats per Garcias, la localitat manca a 87 plecs, la data a 725, la localitat a 10, a 20 els manca identificaci i data, a 477 localitat i data, i 438 plecs no presenten etiqueta. Aix, 1942 plecs (29,3%) estan incomplets, dels que sols els 558 sense espcimen o etiqueta (8,4% del total de lherbari) tenen escs valor testimonial. Vegis el resum daquestes dades a la Taula 1. Un exemple de la importncia que poden tenir alguns daquests plecs incomplets s el de Digitalis dubia var. marcosii, varietat descrita per Garcias (1958), de la qual no sha localitzat el plec tipus379 (Rossell & Sez, 2001), tot i que Garcias indic que es trobava al seu herbari. A lherbari apareix un plec sense nom ni data de Digitalis minor recollectada a la mateixa localitat indicada per Garcias a la publicaci (Son Nebot, Escorca). La revisi daquest plec podria donar lloc a la seva elecci com un neotipus380 de la varietat descrita per Garcias. Composici de lherbari A lherbari apareixen representacions de fins a 118 famlies (vegis la Figura 2). Les ms recollectades, tot i que no es corresponen amb el nombre de txons presents sn, seguint Castroviejo i col. (1986-2010): compostes (652 plecs), lleguminoses (498 p.), gramnies (444 p.), labiades (353 p.), plumbagincies (327 p.), umbellferes (293 p.), cariofillcies (239 p.), crucferes (237 p.), escrofularicies (221 p.), lilicies (197 p.), euforbicies (166 p.), ranunculcies (166 p.), orquidcies (149 p.), cipercies (137 p.), rubicies (114 p.), quenopodicies (114 p.), roscies (108 p.), cistcies (102 p.), papavercies (93 p.), i boragincies (90 p.). Tot i lelevat nombre de plecs, no hi ha grans quantitats despcies repetides, i les que ho estan foren identificades per Garcias com a txons distints o pertanyen a loca379 Plec original utilitzat per la descripci del txon. s el plec de referncia per les posteriors revisions que es fan del txon. 380 Plec designat com a tipus per posteriors revisors dun txon, quan el plec tipus original ha desaparegut o no presenta els elements diagnstics per la seva interpretaci.

[246]

Taula 1. Caracteritzaci de lherbari. Sinclouen els nombres corresponents a lestat de lherbari abans (inici) i desprs (actual) del procs de neteja i ordenaci; i el nombre total de plecs, seguit del nombre de duplicats que inclou aquest nombre, entre parntesi. A la darrera columna sindiquen els percentatges respecte del total de plecs actual de lherbari, i entre parntesi es mostra el percentatge sense tenir en compte els plecs repetits. Segueix el nm. de famlies representades a lherbari. Castroviejo i col., 19862007.

[247]

litats distintes. Com excepcions, es troben prou plecs dalguns txons dels gneres Limonium, Digitalis i Romulea, dels quals Garcias va estar involucrat en la descripci. Igualment, apareixen prou plecs de lendemisme Rhamnus ludivici-salvatoris, havent dedicat Lucie Chodat381 (1924) una varietat de lespcie a Garcias (R. ludovici-salvatoris var. garcia-fontis), la qual Garcias consider sense valor taxonmic, tal com express en una carta a Antoni de Bols382. Aix, alguns dels txons ms herboritzats, utilitzant el nom donat per Garcias, sn: Limonium virgatum (51 plecs), L. minutiflorum subsp. balearicum (28 p.), L. gougetianum (19 p.), L. tremolsii (19 p.), L. dictyocladum (17 p.), L. caprariense (16 p.), Allium vineale (19 p.), Agropyrum repens (18 p.), Digitalis dubia (17 p.), Rhamnus ludovici-salvatoris (17 p.), Myrtus communis (16 p.), Juniperus oxycedrus (15 p.), Kundmannia sicula (15 p.), Teucrium polium (14 p.), o Romulea sp. pl. (36 p.). A lherbari hi ha uns 872 plecs recollectats fora de les Illes Balears (13,2% del total), 845 pertanyents a la pennsula Ibrica (quasi tots de Catalunya, i la majoria recollectats i identificats per Garcias), i uns 27 de la resta del mn, recollectats i/o identificats per diversitat dautors (vegin-se les Taules 1 i 2). A ms, alguns plecs tamb tenen etiquetes corresponents a altres herbaris (vegis la Taula 3 i la Figura 1), fruit de lintercanvi que freqentment tenia lloc a lpoca. Material tipus i plecs testimonials de les novetats publicades per Garcias Farmacutic duna vila principalment pagesa, Garcias visqu allunyat dels grans instituts cientfics i hagu de treballar amb mitjans poc abundants, i aix explica les limitacions que es manifesten en la seva producci escrita (O. de Bols, a VVAA, 1979). Segurament aix explica per qu els plecs tipus dels txons descrits per Garcias es conserven principalment a altres herbaris, ja que Garcias els enviava als experts botnics amics seus, i especialment a Font i Quer383. s el cas dels plecs de txons com Euphorbia myrsinites L. subsp. litardierei Font Quer i Garcias Font (1949), Digitalis dubia subsp. palaui Garcias Font i Marcos (1958), o Romulea assumptionis Garcias Font (1953). Aix doncs, un dels herbaris que cont ms plecs importants de Garcias s el de lInstitut Botnic de Barcelona, del que va ser fundador i director -(1916)19341939- el seu amic Font i Quer, i atesa la seva vinculaci amb aquest autor i amb la instituci, aix com amb el seu successor, Antoni de Bols. Per altra banda, aquests txons estan generalment representats a lherbari personal de Garcias, que cont espcimens amb la indicaci cotipus384 a letiqueta, correspo-

381 LUCIE CHODAT (1896-?). Botnica sussa que realitz la tesi doctoral referent a la flora balear. Filla de lillustre botnic Robert Hippolyte Chodat (1865-1934), que treball amb la flora espanyola, portuguesa i especialment paraguaia. 382 ANTONI DE BOLS I VAYREDA (1889-1975). Botnic catal, director de lInstitut Botnic de Barcelona desprs de Pius Font i Quer. Pare del botnic Oriol de Bols, i fill del botnic Ramn de Bols (1852-1913). 383 PIUS [JOS MARIANO] FONT I QUER (1888-1964). Illustre botnic catal. Va descriure un gran nombre de txons del sistema Ibric i les Illes Balears. Fou director de lInstitut Botnic de Barcelona. 384 Indicaci que alguns autors feien als plecs utilitzats per descriure un txon i que no eren el plec tipus. Si presenten la mateixa localitat i data indicada per lautor en la descripci formal del txon, sn plecs in-

[248]

Taula 2. Relaci dautors o recollectors presents a lherbari PH-GARC. (FQ = P. Font i Quer). En consonncia amb el contingut daquest herbari, sespecifica lilla pels plecs de Balears, si s de Catalunya, si s duna altra regi de la pennsula Ibrica (P.I.), i el pas si es tracta duna localitat fora de lEstat Espanyol. A alguns dels plecs no sindica explcitament el nom daquests autors, per per la localitat i data de recollecci, i per les similituds daquesta informaci amb la daltres plecs on s sindica, shan considerat de dits autors, separant els plecs amb aquesta incertesa dels altres mitjanant una segona entrada per lautor iniciada amb un gui i un interrogant. Els plecs sense autor i amb possibilitats de ser de Garcias sempre shan considerat pertanyents a Garcias.
Vegis al text. Aquest nombre fa referncia als plecs on Garcias ho indic a letiqueta. Pignatti va identificar ms plecs de Garcias del gnere Limonium, alguns retornats a Garcias i segurament presents a lherbari PH-GARC, tot i no estar indicat.
1 2

[249]

Taula 3. Relaci detiquetes daltres herbaris presents a lherbari PH-GARC. Sindiquen alguns dels autors o recollectors a qui corresponen aquests plecs. (FQ = P. Font i Quer) nents a quasi tots els txons esmentats just abans, aix com de Limonium majoricum Pignatti (1955). Tamb shi troben els plecs dalguns txons descrits de forma invlida per Garcias (nomen nudum385) com: Alsine tenuifolia f. intermedia Garcias Font (1923), Cynara cardunculus var. albiflora Garcias Font (1953), o Helichrysum stoechas f. latiorifolium Garcias Font (1923), entre daltres. Un aspecte important a remarcar s que molts dels plecs daquest herbari contenen etiquetes on sindiquen vries localitats i/o dates de recollecci, afegides a posteriori, o fins i tot indicant entre parntesi dates anteriors a la que suposadament correspon el plec. En altres casos, Garcias indicava un interval danys en que la planta existia a una localitat concreta, sense poder determinar, doncs, quina s la data de recollecci daquest plec. Aix, alguns dels plecs que poden contenir material tipus tenen afegides vries dates o localitats, o hi ha dues etiquetes i un grapat despcimens dins un mateix plec. Aquest aspecte, si ms no, pot dificultar la tipificaci dalguns txons al seu herbari personal. Aix podria indicar que per Garcias era ms interessant el caire corolgic de la flora (saber on es trobava la planta i des de quan) que el caire taxonmic dels plecs del seu herbari. Daquesta manera, i coneixent que la majoria dels plecs tipus relacionats amb Garcias es troben a altres herbaris, sembla ser que la intenci de Garcias amb aquest herbari no era altra que colleccionar i deixar constncia de la diversitat, distribuci i persistncia de les plantes a Mallorca, aspecte reflectit tamb en la collecci herboritzada de Catalunya durant lany 1938 i gener del 1939. Lherbari de Garcias en comparaci amb altres herbaris A causa de lesmentada baixa presncia de plecs tipus a lherbari personal de Garcias, la seva importncia vora altres herbaris s limitada. Tot i aix, pel volum total de
dicats per substituir el plec tipus en cas dextraviar-se o degradar-se.

[250]

Figura 1. Mostra dalgunes de les etiquetes presents a lherbari PH-GARC. A) Etiqueta de lherbari de Garcias durant la carrera de farmcia. B) Etiqueta manuscrita de Garcias, com gran part de les de lherbari PH-GARC. C) Model detiqueta de Garcias. D) Model antic detiqueta de Garcias. E) Tercer model detiquetes de Garcias, similar al C per de mida ms quadrada, i ms modern. F) Un dels tipus detiqueta de lInstitut Botnic de Barcelona present a lherbari PH-GARC. G) Etiqueta de lherbari de P. Palau Ferrer, dun plec de Formentera. H) Etiqueta de lherbari de P. Font i Quer, dun plec de Menorca. I) Etiqueta de lherbari de J. Orell. J) Etiqueta de lherbari de Sennen, dun plec de Catalunya. K) Etiqueta de J. Barth, Flora Transsilvanica, de 1878. L) Etiqueta del Museu de Cincies Naturals de Barcelona, dun plec de Font i Quer. M) Etiqueta de lherbari de L. Giraudias, Plantes de France, de 1889. N) Etiqueta de C. Pau, Flora Valentina, de 1889. O) Etiqueta de M. Gandoger, Flora Gallica exsiccata, de 1876. Les etiquetes B i C corresponen a Romulea assumptionis Garcias, i aquests plecs sn probablement material tipus. A letiqueta E, de Limonium majoricum, sindica la data del plec tipus (14-VII-1932), per tamb sindica que lespcie existia a la localitat (punts suspensius) al menys fins a 1962. El fet que lautor indiqui que s un topotipus (pertanyent a la localitat del tipus) fa suposar que aquest plec no s de 1932. Letiqueta F, dun plec dAvena crassifolia recollectada per Gros de Ses Torretes dEivissa el 29 dagost de 1918, podria correspondre a material tipus de Font i Quer donat a Garcias.

[251]

plecs que t (6626) resulta important en comparaci amb el volum daltres herbaris, com pugui ser el cas dalguns de lInstitut Botnic de Barcelona (IBB), com (segons Ibez, 2006) els 1202 plecs de lherbari de la Instituci Catalana dHistria Natural (instituci de la que Garcias fou membre fundador, i lherbari cont alguns plecs seus), els 1211 plecs de lherbari de la Societat Botnica Barcelonesa, els 6000 de lherbari F.X. Bols o de lherbari R. Bols, o els 8000 de lherbari Cadevall. Ms encara, tenint en compte sols els plecs de Catalunya inclosos a lherbari personal de Garcias (uns 777), resulta un volum important vora alguns dels anteriorment esmentats herbaris catalans. Cal indicar, si ms no, que aquest volum no saproxima als daltres herbaris de lIBB, com els 30.000 plecs de lherbari Trmols o de lherbari Vayreda; i molt menys als herbaris dalguns dels autors de lpoca totalment dedicats a la botnica i herboritzant gran diversitat de regions, com puguin ser els 85.000 plecs de lherbari Sennen de lIBB, o les indicacions de Font i Quer de ms de 400.000 plecs de Sennen repartits entre diverses institucions europees, o la collecci que Font i Quer incorpor a lherbari de la IBB al llarg de la seva vida, amb quasi 300.000 plecs (Ibez, 2006). Un dels aspectes ms significatius de lherbari de Garcias, per, s el fet de comptar amb uns 4742 plecs de les Illes Balears (quasi tots de Mallorca, i el 63% daquests de Llevant), si es compara amb altres herbaris balerics, com per exemple el de Bonaf, usat per fer la Flora de Mallorca (Bonaf, 1976-1980), amb aproximadament 4050 plecs. Plecs de lherbari Garcias Font fruit dintercanvi amb altres autors En una primera revisi de les localitats i dates de recollecci dels espcimens de lherbari personal de Garcias es localitzaren 208 plecs pertanyents a altres autors, i 50 ms presenten importants indicis per ser-ho. Pel que fa a aquests darrers, no es t coneixement de que Garcias herboritzs fora de Mallorca, a part dabans de 1907 (durant i just posteriorment als seus estudis de farmcia a Barcelona), i entre 1936 i 1939 (poca en que es trobava majorment a Catalunya). Tampoc es coneix la seva visita a la resta de les illes Balears, i de fet, els plecs de Cabrera i alguns dEivissa i Formentera sn de Palau, i els de Menorca i altres dEivissa i Formentera de Font i Quer (vegis la Taula 2 i la figura 1F, G, H). Tamb hi ha diversos plecs de la pennsula Ibrica (sobretot de Burgos) que coincideixen en localitat i any amb altres de Font i Quer, pel que shan de considerar tamb daquest autor. Finalment, entre altres casos hi ha dos plecs recollectats per Antoni Llorens386, sense localitat (vegis la Taula 2), datats de 1972, que podrien ser peticions de Garcias a aquest autor, ja que un s de Naufraga balearica Constance & Cannon, espcie descrita pocs anys abans (1967), i que podia haver interessat conixer a Garcias, ja davanada edat en aquella poca.

385 386

Indicaci que determina un txon com invlid per manca de descripci formal publicada. ANTONI LLORENS DE ROS (1912-1994). Farmacutic i botnic mallorqu, pare del tamb farmacutic i botnic Lleonard Llorens.

[252]

Etapes en la creaci de lherbari personal de Garcias inicis de lherbari personal de Garcias La tasca recollectora de Garcias, tal i com saprecia en el seu herbari, va iniciarse aproximadament al 1900-1902, amb els plecs de vries espcies recollectades a Barcelona durant els seus estudis de farmcia (vegis la Figura 1A). Tot i aix, apareix una vintena de plecs de diversos autors amb data anterior a 1900 (p.e. les mostrades a la Figura 1K, M, N, O), essent el plec ms antic de lherbari de mar de 1870, de J. Gonzlez387 (Erophila vulgaris), i havent-hi entre aquests plecs alguns de Trmols388, Torrepando389, Pau390 o Gandoger391. A la Figura 3 es pot observar una aproximaci a lactivitat botnica de Garcias. El fet que lherbari personal de Garcias prcticament no contingui plecs entre 1900 i 1914 podria reflectir una menor activitat recollectora durant letapa inicial de formaci botnica de Garcias, en comparaci amb les posteriors etapes; per per altra banda, tamb indicaria que alguns dels plecs recollectats en aquest perode es troben a diversos herbaris catalans. De fet, a lherbari de la ICHN hi ha 21 plecs recollectats per Garcias i per Font i Quer entre 1901 i 1916, herboritzats en el context de les excursions dels socis de la ICHN (Ibez, 2006) Tot i aix, apareixen plecs dArt de 1904. A partir de 1907, i amb lexcepci dels plecs de 1936 a 1939, tots els plecs sn de Mallorca, corresponent els que no ho sn a intercanvi amb altres autors. Pel que fa a aquest perode, destaca un grup de 8 gramnies de 1914, principalment de Burgos, recollectades per Font i Quer i amb etiqueta de lherbari daquest autor. important dedicaci a la botnica i relaci amb altres botnics Entre 1915 i 1927 saprecia el primer volum important de plecs que formarien lherbari de Garcias, perode en el que la quantitat de plecs intercanviats amb altres autors (sobretot de Sennen392, Gros393 i Font i Quer) seria aproximadament el 10% dels plecs de lherbari (Figura 3). Cal fer notar que a la Figura 3 es representa lany en qu el plec intercanviat va ser recollectat, i per tant no correspon a lany en que va ser intercanviat. De fet, de la vintena de plecs anteriors a 1900 abans esmentats, uns 12 tenen data anterior al naixement de Garcias. Tot i aix, sha de suposar que molts dels plecs foren intercanviats en data prxima a la de recollecci, fet patent en la presncia de diversos plecs de txons descrits per altres autors datats amb anterioritat a lany de descripci del txon; com un de Palau dAllium antonii-bolosii de 1948, de Cabrera (txon descrit per Palau al 1954), o un de Font i Quer dAvena crassifolia de 1918, dEivissa (txon descrit per Font i Quer al 1920; vegis la Figura 1F). Daquest segon perode destaca un grup de labiades de 1919, de Mlaga i Valncia, de Font i Quer i de
J GONZLEZ FEDERICO TRMOLS I BORRELL (1831-1900). 389 TORREPANDO 390 CARLOS PAU I ESPAOL (1857-1937). Botnic valenci 391 [ABB] MICHEL GANDOGER (1850-1926). 392 [FRRE] SENNEN [TIENNE MARCELLIN GRANIER-BLANC (GRENIER-BLANC)] (1861-1937). 393 GROS. Recollector de Font i Quer.
387 388

[253]

Figura 2. Distribuci dels plecs de lherbari PH-GARC per famlies, ordenades alfabticament. Tinguis en compte que es representa el nombre de plecs i no de txons, pel que algunes famlies poden tenir una inusual representaci degut a la repetici o inters de lautor per determinades espcies. Shan incls en aquesta representaci els plecs no identificats per lautor, que han estat identificats en aquest projecte al menys fins a nivell genric per poder-los desar correctament per famlies a les capses de lherbari. Shan considerat les famlies segons Flora iberica (Castroviejo i col., 1986-2007) Les barres representen el nombre dentrades de lherbari PH-GARC, i lerror representa el nombre de plecs duplicats, arribant-se aix al total de plecs de cada famlia.

[254]

Figura 3. Tendncia recollectora en la formaci de lherbari PH-GARC. La tendncia recollectora (indicada amb les barres), tot i no correspondre exactament a la de Garcias (shaurien de tenir en compte tamb els espcimens presents a lHerbarium Balearicum i a altres herbaris, aix com els que apareixen a lherbari PH-GARC sense data), ns prou representativa. La tendncia de plecs fruit dintercanvi (la lnia contnua) indica lany de recollecci dels plecs donats a Garcias. Observis que es representen tamb en aquesta segona tendncia els plecs amb data anterior a linici recollector de Garcias, i que les escales als eixos dordenades shan posat de forma que quan les tendncies sigualen, la quantitat de plecs intercanviats seria equivalent al 10% de la quantitat de plecs recollectats. Gros, i amb etiquetes de lInstitut Botnic de Barcelona, el Museu de Catalunya i el Museu de Cincies Naturals de Barcelona. Tamb al 1919 apareixen els plecs testimonials dun bon grapat de novetats florstiques publicades per Garcias. A aquest perode pertany el primer plec de lherbari personal recollectat per Garcias de Mallorca allunyat del Llevant, concretament Acer italicum fa. hispanicum (corresponent a A. granatense), del Puig Major, de 1917. La presncia dels plecs daltres autors a lherbari tamb indica les connexions que Garcias tenia amb institucions cientfiques i botnics professionals, que eren una de les fonts principals de coneixement de que disposava en lallament en que es trobava a Art a lpoca. Aquest fet queda pals tamb en el seu epistolari, on apareixen cartes amb gran diversitat dautors al llarg de la seva vida. De fet, molts dels autors que recollectaren plantes a Mallorca contactaven amb Garcias perqu els guis fins als racons ms amagats, o fins a les plantes que el propi Garcias ja havia considerat diferents o noves. Aix, fruit de la collaboraci en la descripci de txons amb altres autors, apareixien a lherbari paquets de plecs amb nicament algunes etiquetes, representant recolleccions massives dindividus duna localitat concreta per avaluar la variabilitat

[255]

de les plantes susceptibles de ser descrites com a nous txons. s el cas de molts plecs del gnere Limonium, que eren enviats per Garcias a lespecialista itali Sandro Pignatti, qui els revisava i els tornava a Don Lloren. Si ms no, la descripci de txons del gnere que va fer Pignatti de Mallorca (que sols va visitar puntualment a 1952), no sentn sense les observacions i recolleccions de Garcias. altres dedicacions de Garcias Entre 1928 i 1931 hi ha un perode prcticament sense aportacions a lherbari personal, coincidint amb la fundaci del Museu Regional dArt (1928) i amb una poca polticament significativa al nostre pas. Posteriorment, entre 1932 i 1936 hi ha un nou increment de lactivitat recollectora de Garcias, essent 1932 lany amb major nombre despcimens del gnere Limonium recollectats, uns 71, tots dArt i Capdepera. Aquest increment saccentua encara ms en els fructfers 1934 i 1935, anys en que destaquen les compostes i les lleguminoses, i de forma ms remarcable les gramnies, amb uns 73 plecs. Entre 1936 i 1943 hi ha de nou una disminuci general en lactivitat recollectora de Garcias i una manca total de plecs dintercanvi datats entre 1936 i 1946, etapa que Garcias pass en part a Barcelona. Per altra banda, i rompent radicalment la manca de recollecci en aquest perode, 1938 s lany que ms plecs presenta el seu herbari personal (621 p.), prcticament tots recollectats a Catalunya entre 1936 i 1939. Coincidint amb aquestes poques descassa recollecci, de 1924 a 1948 Garcias no public a cap revista, dedicant-se de forma ms intensa als seus ideals poltics, evidentment pel que supos aquest perode al nostre pas. De la mateixa manera, la ICHN, de la que nera membre actiu, prcticament no tingu activitat entre 1939 i 1945 (O. de Bols, a VVAA, 1979). Com abans de 1915, la manca de plecs amb data entre 1936 i 1939 a lherbari personal (uns 18 plecs en 8 anys, descomptant els de 1938-39) podria haver estat a causa de la recollecci despcimens per altres herbaris, i els de 1938-39 serien fruit duna intensa campanya dherboritzaci particular. No hi ha, per, cap indici de plecs de Garcias a altres herbaris en aquest perode, i tampoc hi pertany la collecci donada al Collegi de Farmacutics. A banda de la Guerra Civil, i coincidint tamb amb aquest perode de baixa activitat i duna gran recollecci al voltants de Barcelona (Sant Feliu de Codines, Palausolitar, Vallvidriera, Sarri, Tibidabo...), Garcias va estar ingressat al frenoptic de les Corts (Barcelona). Al quaderns de camp es reflexa subtilment aquest fet indicant-se les seves sortides al camp amb algunes infermeres que el cuidaven i lacompanyaven en la recollecci de plantes. Pel que fa al contingut dels plecs recollectats a Catalunya al 1938 i 1939, destaquen les compostes, amb uns 122 plecs, i les gramnies, amb uns 69 plecs, seguides de les lleguminoses (45 p.), les labiades (38 p.) i les escrofularicies (27 p.), essent aquestes les famlies ms recollectades, segurament pel fet de ser les que presenten ms txons, ja que no es veu cap inters particular en les importants herboritzacions de Garcias a Catalunya, ms enll de tenir la mxima representaci possible.

[256]

Lapogeu en lactivitat botnica de Garcias De 1944 a 1965 s el perode ms fructfer en lactivitat botnica de Garcias. Vers 1949, quan es volgu tornar a posar en marxa la ICHN, Garcias ocup una altra vegada el seu lloc i fou una de les persones ms decidides a continuar la feina (O. de Bols, a VVAA, 1979). La majoria dels plecs fruit dintercanvi, presents a lherbari personal, daten daquestes dues dcades, tot i que la diversitat dautors s molt menor que a altres perodes, essent prcticament tots de Palau i principalment de donacions de 1951-52 i 1955, amb plecs essencialment de Catalunya i de gran diversitat de famlies. Cal tenir present que aquests dos autors mantenien certa relaci a lpoca, relacionada amb lelaboraci de lHerbarium Balearicum del Collegi de Farmacutics. En aquest perode no hi ha cap any que destaqui per una determinada famlia recollectada amb ms insistncia, per la qual cosa aquesta etapa es caracteritzaria per un increment quantitatiu a la vegada que qualitatiu del volum de lherbari, havent-hi una representaci de plecs per famlia en consonncia amb la quantitat de txons que presenta cada famlia a Mallorca. Potser, destaca la recollecci despcimens de Limonium (molts fruit de la collaboraci amb Pignatti) principalment a Art i Capdepera: 1949 (15 p.), 1950 (40 p.), 1954 (18 p., molts de la Colnia/Salobrar de Campos), 1957 (21 p.), 1958 (47 p.), 1962 (15 p.) Sense acabar amb aquest perode dapogeu, hi ha una notable reducci en la quantitat de plecs al 1955-56. No es pot perdre de vista que Garcias es dedicava a la farmcia, i que devia compaginar aquesta tasca amb tots els altres interessos que tenia (poltica, pagesia, i dins la cincia, entomologia, ornitologia, arqueologia, i, com no, botnica). De fet, al 1953 i 1954 Garcias public articles dinsectes dArt i observacions daus a la regi. Tamb s coneguda la seva presncia en diverses excavacions dutes a terme pel Museu, aix con la seva collaboraci en la restauraci de les troballes, com, per exemple, el guerrer hellnic descobert al 1944 a Son Fav (Capdepera); a part de ser el conservador daquest museu des de la seva fundaci i fins a la seva mort. Tot i aix, lactivitat botnica de Garcias es va mantenir constant, fet patent en que al 1953 va descriure la Romulea assumptionis394, essent la resta de les seves publicacions sempre botniques, el que demostra que, tot i tenir altres interessos i dedicacions, la botnica va ser una de les seves grans passions. Els darrers anys de Garcias Sobserva una reducci important en el nombre de plecs incorporats a lherbari personal aproximadament a partir de 1966, any en qu es romp una cama amb un escal de ca seva (J. Garcias, i Ll. Llorens, com. pers.), tot i que fins poc abans de la seva mort sapreci encara una constant activitat botnica. Aquesta reducci, en part causada per lesmentat fet i a la seva edat, tamb s atribuble a la manca de nous txons per herboritzar a les regions que visitava, essent coherent una menor visita de regions diferents en funci de ledat. A ms, en un dels seus quaderns de camp, on deixava constncia de les excursions i campanyes recollectores, indica, al 1962: 3
394

Endemisme baleric descrit per Garcias al 1953 (Collectanea Botanica (Barcelona) 3:359), amb plec tipus agafat de can Simoneta, a la Torre de Canyamel.

[257]

Juny. Al Puig de Massanella part S, amb Orell i Concepci Jaquotot i el germ, estudiant de Lluc, Ramon Ballester de Son [sic] Servera. Tenia molt dinters en collir algunes espcies que trobaren per primera vegada els Bols pare i fill lany 1956 [...]. Gracies a la bona vista dels amics trobrem lo ms interessant, ja que jo, amb una catarata que comena a lull esquerra tinc molta dificultat per observar. En aquesta poca destaquen les famlies representades per major quantitat de txons a Mallorca, i potser, amb un inusual volum hi hauria les orqudies, euforbicies, umbellferes i papavercies. Per altra banda destacarien tamb les amarantcies, o ms concretament el gnere Amaranthus, essencialment allcton a les Illes Balears amb moltes espcies associades a conreus. El nombre despcies daquest gnere, presents a les Illes Balears, ha incrementat substancialment en els darrers cent anys, en gran part a causa de lincrement de les activitats dimportaci humanes (p.e. Moragues, 2006). Hi ha uns 43 plecs dAmaranthus a lherbari personal, 24 dels quals no tenen data, i 19 (ms del 44%) tampoc estan identificats (o sols com Amaranthus sp.). Els darrers serien un reflex del desconeixement que hi havia en aquella poca referent a aquest gnere, en comparaci amb altres dimportant representaci autctona i, per tant, amb txons molt millor descrits a les obres de referncia de lpoca a les que Garcias podia accedir. El darrer espcimen recollit correspon a Succowia balearica (L.) Medik., recollectada al Cap Vermell de Capdepera, al maig de 1974, aproximadament un any abans de la seva mort. Aquest fet demostra com, per Garcias, lexploraci del territori prxim a la recerca de plantes va ser prcticament una necessitat al llarg de tota la seva vida. Lesperit conservacionista de Garcias Un aspecte important daquest herbari sn les anotacions que feia lautor a les etiquetes, referents a la situaci de conservaci i a la distribuci de poblacions clssiques de plantes rares a les Illes Balears. A ms, juntament amb lherbari hi ha una capsa de fitxes de molts txons, on feia indicacions referents a la situaci (any rere any) de les localitats i lestat de conservaci. Aquest fet, a part de ser informatiu per conixer la corologia de determinats txons, levoluci de determinades poblacions de plantes rares al llarg de tot el s. XX, i ser-ne testimoni de la desaparici dalgunes, s una demostraci de lesperit conservacionista de Garcias pel que fa a aquella lpoca- i de la visi de futur que tenia envers lacci humana sobre el medi natural. Als segles passats lhome semblava no ser conscient del perill que la destrucci de lhbitat o la recollecci despcimens suposava per la supervivncia de les espcies, ja que, desgraciadament, alguns naturalistes de lpoca recollectaven gran nombre de plecs de les plantes rares o endmiques, com ms rares millor, per intercanviar amb altres autors. Lherboritzaci excessiva, des del punt de vista actual, tampoc s una qesti aliena a Garcias, com es demostra en la gran recollecci dexemplars per formar un nic plec en casos puntuals (com Chaenorhinum rodriguezii (Porta) L. Sez & Vicens, Euphorbia fontqueriana Greuter o determinats txons del gnere Limonium). No es pot amagar el fet que els botnics del segle passat contriburen de forma important tant al coneixement de la flora balear com a la possible depauperaci de moltes poblacions despcies endmiques o rares. Tot i que la recollecci massiva -diguem-

[258]

ne cultural- de determinades espcies per part de la gent, per utilitzar-les en remeis casolans, tamb pogu afectar a la distribuci daquestes espcies. Llegint algunes anotacions fetes per Garcias, un se nadona rpidament de qu aquest apotecari era ms que conscient de lacci de lhome sobre la desaparici de les espcies, i de qu moltes plantes tenien sols una distribuci molt puntual, pel que shavien de conservar. Alguns exemples sexpliciten a continuaci. A lherbari personal de Garcias apareixen plecs testimonials de la presncia de Anogramma leptophylla (L.) Link al llevant de Mallorca. A letiqueta apareix: Gymnogramma leptophylla. nica localitat destruda 1954, amb plecs de 1939 i de 1951, del Clot de sa Grava de sa Font, antiga gravera que va ser abandonada lany que indica Garcias i en la que shi van construir vivendes. Aquesta indicaci de destrucci de la nica localitat tamb apareix per Cosentinia vellea (Aiton) Tod.; a letiqueta dels plecs posa: Notholena vellea. Destruda nica localitat 1956, essent el plec del Puig de la Mola, Sller, 1953. Pel que fa a Linum maritimum L., Garcias escriu: Weyler, sense indicar localitat; Torre de Canyamel, Knoche, Garcias. Probablement Weyler la trob al mateix lloc; s a lHerbari Bianor, amb el n. 223, sense indicar localitat. No hi ha altres cites mallorquines; aquest any hom ha tret la garriga per destinar la terra a cultiu, i, per tant, daqu a un parell danys aquesta planta desapareixer. [...], (Garcias, 1949). Els plecs sn presents a lherbari personal, de la localitat de Canyamel i amb data de 1916 i 1949. Fins a lany 2006 semblava haver desaparegut tamb una segona localitat, que lautor coneixia (ja que tamb napareix plec a aquest herbari, amb data de 1953), a les proximitats del Pont dels Anglesos de sAlbufera de Mallorca (Alomar, 1995; Alomar i Rossell 1986; Cardona i Conesa, 2002), per va ser retrobat a la mateixa localitat (BAE, 2006) A una fitxa, Garcias fa referncia a una cita seva de Dryopteris pallida subsp. balearica (Litard.) Fraser-Jenk. a Art, espcie ja no citada per Bonaf (1976-1980) al llevant de Mallorca: Polystichum rigidum var. pallidum =Dryopteris rigida, = Dryopteris villarii (Bell.) Woynar. Observacions: En tota la comarca o pennsula dArt nhe trobat un sol exemplar que se conserva viu a baix dun marge ombrvol a un hortet vora el Mol den Terrass. Lautor recollect diversos frondes al llarg dels anys, amb esment de la situaci daquest individu, que vigil des del 1939 al 1965, any en qu diu que desaparegu. Els plecs sn presents a lherbari personal: Aspidium rigidum fa. pallidum, Art, sense data, nic ex. trobat a una paret, que estic vigilant perqu no desaparegui i vaig cullint frondes; Polystichum rigidum var. pallidum, del Mol den Terrass, Art, del 1939, un sol exemplar; i un altre plec dherbari, identificat com lanterior i amb la mateixa localitat per sense data, on indica desaparegut 1965. Aquest txon no ha estat retrobat al llevant de Mallorca. A una fitxa, i referint-se al coscoll (Quercus coccifera L.), diu: Al mes de gener de lany 1934 sha tret el redol que damunt Na Doneta formava la Quercus coccifera confirma una vegada ms que a Mallorca la ma de lhome, amb la idea de dedicar les terres al cultiu, fa desaparixer moltes espcies. Al Molinet (alzinar) nhi ha encara, i a la rota Plana del Pinet tamb, amb perill de desaparixer per dedicar aquelles terres al cultiu. A una publicaci (Garcias, 1949) escriu: No fa molts anys era ms abundant

[259]

a Mallorca; en i enll queden redols que no ha convingut encara a lhome destruir en el seu afany de treure garrigues per tal de destinar terres al conreu; treball que a Mallorca sha fet a gran escala. Apareixen els plecs de sa rota Plana de son Arbs, de 1919 i 1951, a lherbari personal. A una altra fitxa comenta, dOtanthus maritimus (L.) Hoffms. et Link: Diotis maritima (L.) Smith. =D.candidissima Desf. Badia dAlcdia VII-VIII loc. nova 1958. Desapareguda dels arenals de Campos on era abundantssima, per haver-la esgotada els herbolaris; considerada entre el poble, bona per curar la gota o feridura, i tamb com una excellent depurativa. A ms dels mallorquins, acudien molts de catalans, i tots tan ignorants, que en qualsevol temps fos, en lloc de podar la planta, la treien darrel, i naturalment fa bastants danys acabaren amb ella. Aix mateix sen troben algunes en cultiu, a diferents cases de la Colnia de S. Jordi (Ses Salines); famlies que tenen molta fe en les seves virtuts. En els extensos arenals de Campos i Llucmajor, ni una mostra per senyal VII-1954, VII-1958. Lexpert botnic P.C. Palau Ferrer (q. a C. s.) lestiu de lany 1953 trob a la badia dAlcdia, a dos llocs, unes mates de la Diotis, poc desprs dhaver-nos separat, per anar cadasc a ca seva; dos anys desprs no ens va lleure tornar junts a la badia dAlcdia per recollir la Diotis, i a pesar dhaver-la cercada amb insistncia en tres ocasions que vaig trescar aquells arenals, fins el 14-V de 1958, la vaig collir 30-VI, 12-VII i 22-VII. A lherbari personal apareix un plec de Diotis maritima, Arenal den Noseres, Badia Alcdia, de juny de 1952, i diversos plecs identificats de la mateixa manera, de km 35 carretera Alcudia, arenal, sense data. Hi ha moltes ms notes de carcter conservacionista a les etiquetes i escrits de lherbari, com les referncies a la desaparici de Thymelaea hirsuta (L.) Endl. de determinades localitats (1952/1965) per lalteraci del seu hbitat, a la presncia dun nic exemplar de Viburnum tinus L. a Art (amb plecs de 1960 i 1961), del perill de la desaparici -per urbanitzaci- de Echinophora spinosa L. (al 1960), o la tendncia a desaparixer de la planta de dunes Ammophila arenaria (L.) Link (al 1953) per destrucci del seu hbitat. Aquestes i daltres anotacions demostren lesperit de Don Lloren, potser avanat al seu temps, i que era perfectament conscient de lacci negativa de lhome sobre les espcies vegetals. Definitivament, pels que sols lhem conegut a travs de la seva obra, Lloren Garcias i Font va ser un apotecari i naturalista, o per la gran dedicaci, botnic; respectus i conscienciat, amant de la gent i de lentorn que lenvoltava. El seu llegat, que s, juntament amb el record a la seva persona, lnica cosa que passar de generaci en generaci, aix ho demostra. Bibliografia Alomar, G., 1995. Apunts sobre la flora del Parc Natural de SAlbufera de Mallorca. En: Martnez Taberner , A. i J. Mayol, (eds.) SAlbufera de Mallorca. Pp. 7988. Editorial Moll. Palma de Mallorca. Alomar, G. i J.A. Rossell, 1986. Catlogo de las especies vegetales endmicas y amenazadas de las Islas Baleares. (2). Especies amenazadas a proteger. MOPU. Ciutat de Palma. 94 pp. Indit.

[260]

Arber, A. 1987. Herbals. Their Origin and Evolution. A Chapter in the History of Botany 1470-1670. Cambridge University Press, New york., 358 p. ISBN 0-52133879-4. BAE, 2006. Butllet Ambiental Electrnic del Punt dInformaci Ambiental n.15 (2009-2006). Conselleria de Medi Ambient. http://www.sabweb.com/_pia/final/pagina.php?idioma=cat&codepage=19&noti_codigo=152. Bols O. & Molinier R.(1958).Recherches phytosociologiques dans lle de Majorque. Collet. Bot V(III):699-685. Barcelona Bols O. & Vigo J. (1984-2001).Flora dels Pasos Catalans.Editorial Barcino. Barcelona. Bols, O.; Masaller, R. M.; Ninot J. M.( 2005).Flora Manual dels Pasos Catalans.Portie. Barcelona Bonaf, F., 1976-1980. Flora de Mallorca. Volums I-IV. Editorial Moll. Palma de Mallorca. Cardona, X. i M. . Conesa, 2002. Estudi de viabilitat per la reintroducci despcies vegetals al Parc Natural de sAlbufera de Mallorca. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears. Indit. Castroviejo, S., C. Aedo, M. Lanz, R. Morales, F. Muoz Garmendia, G. Nieto i J. Pava (eds.). 1986-2010. Flora Iberica. Real Jardn Botnico, CSIC. Madrid. Chodat, L. (1924). Contribution la geobotnique de Majorque Bull. Soc. Bot. Genve 15: 229. Garcias i Font, Ll. 1949. Contribuci a la Flora Balear IX. Addicions i correccions. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 37: 53-58. Ibez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris histrics de lInstitut Botnic de Barcelona. Tesi doctoral. Indita. Universitat de Barcelona. Knoche, H., 1921-1923. Flora Balearica. Etude Phytogographique sur les les Balares. Vol. 1 (1921). Vol. 2 (1922). Vol. 3 (1923). Vol. 4 (1923). Imp. Roumgous et Dhen. Montpellier. Molins, A., Rossell, J.A. i Conesa M.. 2007. Caracteritzaci i conservaci de lherbari personal de Lloren Garcias i Font, dipositat a la Societat dHistria Natural de les Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears 50: 123-133. Moragues, E., 2006. Flora alctona de las Islas Baleares. Ecologa de dos especies invasoras: Carpobrotus edulis & Carpobrotus aff. acinaciformis. Tesi doctoral. Indita. Universitat de les Illes Balears. Palau, P., 1954. Nuevas estirpes para la flora de Baleares. Anales Inst. Bot. Cavanilles 11(2): 497-519. Pignatti, S., 1955. Studio sulla flora e vegetazione dellisola de Mallorca (Baleari). II. I Limonium della flora balearica. Arch. Bot. (Forl) 31: 51-100. Pignatti, S., 1960. I Limonium della flora balearica. Supplemento. Arch. Bot. (Forl) 36: 205-209. Pignatti, S., 1971. Studi sui Limonium. VIII. Bot. J. Linn. Soc. 64: 361-370. Rossell, J.A. i Ll. Sez, 2001. Index Balearicum: An annotated check-list of the vascular plants described from the Balearic Islands. Collect. Bot.(Barcelona) 25: 3-203. VV.AA., 1979. Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, apotecari dArt. 18 mar 1976. Grfiques Miramar. Palma de Mallorca.

[261]

Un bon dia un home dArt en Francesc Femenias- que coneix el terme pam a pam i tamb moltssimes plantes, en trob una molt rara. Era dins el mes de desembre. Pel mes de febrer, va tornar a veure-la i la trob tota crescuda i florida. En coll un brotet i quan arrib a ca seva i lestava contemplant, hi entr un amic seu lamo en Miquel Melindro- i lenvi a Cas Potecari Pujamunt amb un ramell daquella planta, sota la condici de no dir a ning ni el trobador ni el lloc a on lhavia trobada. Quan lapotecari la veu, exclama: Miquel, don has tret aix? Aquell home no li volia declarar de cap manera, mastegava fesols i no en treien sentncia. Per, lapotecari tant recapitolej, que per llevar-sel de davant, contesta: de Son Morei. Lapotecari el se mira amb ulls dliba i li replica: Miquel, tu menganes! No senyor, en Joan de Son Morei la mha duita. Miquel, tu mempeltes mentides! Per aqu no sen fan. Noms en neixen a les barbacanes de les penyes des Puig Major, que, avui, per desgrcia, els americans ens ho han fet malb tot. Si, don Lloren. En Joan, es meu nebot, mho ha duit. Aix sanomena Viburnum!!!. Id, segueix lapotecari: ara mateix partirem a cercar-ho. En Melindro alsurat, crida: de cap manera, ja hi anirem quan no hi haur neu. s ara, que est florida, que minteressa. I en Melindro sen torna a can Femenias i li confessa: He fet una animalada! He donat per cert que mhavia proporcionat el brotet en Joan de Son Morei i, ara, son partits amb en Joan Serra en la mota Vespa. Podeu pensar quina cara pos lamo de Son Morei, quan lapotecari i en Joan Serra hi arribaren. Ell no en sab res. Al cap dun parell de dies, pregunt lamo en Francesc Femenies trobador de la planta- a lapotecari: lamo en Miquel Melindro que li va dur un ramell? S. Ja li he entimat all que es mereixia! Haver-me fet anar a Son Morei! Qui li va donar el ramell vaig esser jo, respon en Femenias. El dia que vulgui veure la planta hi podem anar, a peu, i el temps de fumar un xigarro, hi serem. Era a les Muntanyes des Pujols. (Mn. Antoni Gili Ferrer in Homenatge a Don Lloren Garcas i Font, 1979).

[262]

LA COLLECCI ORNITOLGICA DEL MUSEU REGIONAL DART

Catalina Artigues, Antoni Muoz

Essent molt nin quan el meu cos, el fill seu, Joan, correm per les escales de caseva cap a les golfes on jugvem, passvem per davant duna porta que donava a un repl, i que era duna cambra tancada sempre i de la que en sortia un fort olor de cmfora. Un dia vaig entrar amb en Joan. Altes vitrines negres i amb portes de vidres, que foren duna vella potecaria, tancaven tot un mn que aleshores, per la meva infantesa, eren de fantstica emoci. Esparvers, milanes, libes i genetes hi eren arrenglades, esttiques, amb ulls vidriosos i actituts farsteques.... Aquell petit Museu, gran pel contingut i que an formant a lo llarg de la seva vida a ca seva, fou ms tard un dels nuclis que, reunits, formaren lactual Museu Regional dArt. Josep F. Sureda i Blanes. Metge. Homenatge a D. Lloren Garcias i Font (VV.AA., 1979) La collecci daucells de don Lloren Garcias i Font es va gestar a una cambra tancada situada a les golfes de ca seva, a la plaa des Marxando dArt, al mateix emplaament on don Lloren regentava la farmcia del poble, segons record Josep F. Sureda i Blanes, metge, el dia que se va retre. Latracci de don Lloren cap el mn de les aus ens pot semblar secundria si tenim en compte la seva especial dedicaci al mn de la botnica, i encara que ms discreta, tamb al mn de lentomologia, per el seu inters ornitolgic no resulta diferent al que tenia per observar, estudiar i conixer qualsevol organisme que forms part del seu entorn natural, ja fossin insectes colepters, restes de mamfers marins, fssils, copinyes, ... o les seves estimades plantes, pel que no deixava passar locasi dincorporar, a les seva collecci particular, qualsevol pea natural que li results dinters, i evidentment, naturalitzar aquells aucells ms desconeguts que es posaven al seu abast. Per don Lloren no perseguia el collecionisme purament recollector, o lacumulaci de peces extiques, rares o especials. Perseguia el coneixement del seu entorn natural, el dArt, el de Mallorca, i emprava el colleccionisme com a metodologia per al seu estudi. No es conformava amb la simple tasca didentificaci de la pea obtinguda, ja de per s dificultosa en alguns casos i a la que senfrontava sempre amb pocs recursos i sovint lluny de lajuda dexperts o dinstitucions cientfiques. La seva determinaci, els seus anys de formaci a Barcelona i la seva participaci i implicaci

[263]

directa a la Instituci Catalana dHistria Natural, el conduren sempre a aplicar un sistema meticuls i metdic en la formaci de les seves colleccions, anotant sempre totes les dades possibles de la pea, conscient que amb el nom de lespcie per sense les dades aportades pel seu entorn o les circumstncies de la seva obtenci o captura seria poc til pel seu estudi. En laplicaci daquesta metodologia, don Lloren no acollia cap pea de la que no tingus garantia que havia estat capturada o recollida a Mallorca ja que, com hem dit, el seu principal objectiu era el coneixement de la biodiversitat local que lenvoltava. Tal prctica la feia tamb extensible als aucells. En el moment de constituir-se el Museu Regional dArt, al 1927, i com a promotor del mateix, don Lloren no dubt a fer-se responsable de la secci dhistria natural, dedicant un especial esfor, com a conservador, a dotar de contingut aqueixa secci iniciant diferents colleccions naturalstiques dinsectes, molluscs, crustacis, equinoderms, ... i tamb aucells. Els inicis de la collecci cientfica La collecci ornitolgica del Museu, igualment que totes les altres, es veu beneficiada des del moment de la seva creaci per la mateixa metodologia aplicada per don Lloren a les seves colleccions particulars. Daquesta manera, no tan sols va creant un cmul de peces orntiques, sin que tamb adjunta, a cada pea, tota una srie de dades addicionals (noms populars, data, toponmia, noms de caadors, taxidermistes, ...). Aquesta particularitat s la que fa possible que, a dia davui, puguem tenir una idea aproximada de quina era la diversitat ornitolgica de lilla dun temps enrere. Don Lloren comen la collecci ornitolgica del Museu aportant alguns exemplars procedents de la seva collecci particular. Tamb aconsegu algunes peces, ja naturalitzades, donades pels Pares Franciscans del poble, i que foren capturades a Mallorca anys enrere, abans de la constituci del Museu. s precisament en aquest petit nucli inicial de la collecci en el que trobem les peces ms antigues, de lany 1913: un mussol (Otus scops) capturat a Art, un pingdai (Alca torda) trobat mort a la platja de Son Real (Sta. Margalida) i una xivitona (Actitis hypoleucos) capturada al Torrent de Canyamel (Capdepera). Constitut el Museu, lentitat decideix cercar la collaboraci del poble convidant a entitats i particulars a aportar peces a les diferents seccions. Daquesta petici tamb se veu afavorida la dhistria natural, que veu com alguns particulars responen als anuncis que es publiquen a la revista local Llevant: Acaba de fundarse en la Caja Rural de Art un Museo. Es nuestro intento recoger i conservar en el los muchos objetos de algn valor arqueolgico que se hallan dispersos en nuestra comarca con peligro de perderse para siempre, y tambin contribuir al estudio de nuestra flora y fauna, procurando formar coleciones lo ms completas que sea posible de animales y plantas ...solicitamos la cooperacin de todos los buenos compatricios....si tuviese en su poder o fuese hallado en sus propiedades algn objeto que mereciera figurar en el Museo, tenga a bien disponer que sea llevado al mismo. (Llevant, 1927)

[264]

Per la majoria de peces que entren al Museu, i que conformen el gruix de la collecci daus, sn les aportades pels caadors del poble als que don Lloren convida a collaborar, aportant, sempre que puguin, peces que siguin dinters per a la collecci que sest formant, des dels aucells ms comuns fins als ms particulars. La major part de les captures provenen tant de caa amb escopeta, com els capturats en colls de tords, abeurada, lloves... tot i que tamb hi trobam exemplars procedents de colisions amb les esteses elctriques, trobats morts a la platja despres duna tempesta (cadafet, Fratercula artica) o els trobats casualment a una barca de bou (noneta, Hydrobates pelagicus). Don Lloren, gran afeccionat a la caa, tamb contribueix aportant peces que ell mateix captura. El registre de dades Per cada aucell que entrava a la secci don Lloren confeccionava una etiqueta identificativa, amb els camps preimpresos, on anotava de puny i lletra la data de la captura, la procedncia, el nom cientfic, el nom popular, el donant.... Sempre que fou possible tamb anot si es tractava dun exemplar jove, mascle o femella, o qualsevol altre particularitat que li results dinters. Actualment es conserven al Museu dArt 160 daquestes etiquetes originals manuscrites per don Lloren. Igualment realitzava anotacions de les peces obtingudes a un quadern de registre.

Fotos 1 i 2. Imatges duna de les fitxes originals, i duna de les planes del registre de la collecci ornitolgica.

[265]

Aix, tant de les etiquetes com del quadern de registre es pot extreure un important volum dinformaci, entre ella un breu per interessant llistat dels noms populars daucells emprats a Art a lpoca: cames de jonc (Himantopus himantopus), cap moro (Saxicola torquatus), ferreret (Parus major), llosca (Muscicapa striata), llenguarut (Jynx torquilla), retgidor dAlcdia (Tachybaptus ruficollis), torillo (Charadrius alexandrinus), ugr (Ardea purpurea), ... Tamb els noms dels donants o caadors dels exemplars, alguns dells molt coneguts a Art i Capdepera: Ignaci Blanes Sureda, Francesc Blanes Rotger, Guiem Torres Cap, Jaume Torres Roca, Jaume Riera Sancho polati, Juan Sancho Melindro, Juan Sureda Cursach pelat; Cosme; Lloren Gili Flaquer, Antoni Blanes Mestre, Gabriel Morell Font dels Olors; Miquel Sans Janeca, Climent Garau Melindro, Jaume Casselles Sancho garameu, Antoni Lliteres Sureda de Pula, Jeroni Ginard pansacola, Juan Ginart Butl, Juli Garau Bordoy Melindro, Juan Pastor Riera Metxo, Andreu Caldentey garbeta, Bartomeu Galms Carri cerver; Miquel Oliver Solivelles Moma, Pau Cabrer, Antoni Muntaner de Son Forteza, ...... Especialment interessants sn les dades de captura despcies que a dia davui sn de dificultosa observaci a la pennsula dArt, com el voltor, la moixeta voltonera, o lguila peixatera, i que ens permeten documentar la presncia daquestes espcies al Llevant mallorqu als anys 30. La taxidrmia Don Lloren encarregava sovint la feina de naturalitzaci dels aucells capturats a reconeguts taxidermistes illencs. A la documentaci de la collecci sanomena diverses vegades don Josep Parpal, de Palma, don Bartomeu Nadal, de Felanitx, i a Jeroni Sans Gili de Son Servera. Aquest darrer fou naturalitzador i collaborador assidu del Museu dArt, com tamb ho fou de la Salle dInca i de cases comercials com Ca nArnaiz, La Estrella i, com no, tamb naturalitzava per a particulars (Bellpuig, 1978). Com no podia ser daltra manera, el carcter curis i experimental de don Lloren el va dur tamb a naturalitzar personalment molts dels exemplars que ell mateix aconseguia, i que sencarregava de preparar per fer-ne donaci al Museu. De fet, les despeses de moltes daquestes naturalitzacions solien crrer a compte seu: Don Lorenzo Garcias da cuenta de haber procedido a la naturalizacin de varios ejemplares de aves que regala al Museo (Actes del Museu, 1945); ... de haber adquirido y preparado varios objetos pertenecientes a su seccin de histria natural en los que hace donacin y entrega al Museo (Actes del Museu, 1947). Al 1948 encara ingressa 11 espcies daus. Al 1951, 5 espcies ms. Daqu es desprn que, moltes vegades, i encara que el Museu assumia part dels costos, moltes de les despeses que generava la secci anaven a crrec de la seva butxaca. El ritme de creixement La formaci de la major part de la collecci daucells, i tota lactivitat addicional que va generar, tingu lloc en els 10 anys segents a la constituci del Museu, perode en el qual don Lloren es dedic en cos i nima a la secci. s tal la seva implicaci que, fins i tot, es veu reflectida a la important baixada de la seva activitat recollectora de plantes (Molins et al., 2007).

[266]

Analitzant les dades de captura de les que disposem, podem veure, de forma aproximada, quin fou el ritme dincorporacions dexemplars a la collecci:

Grfica 1. Ritme dincorporaci de peces a la collecci Les aus datades entre 1913 i 1926 sn exemplars procedents de la collecci privada de don Lloren i els donats pels pares franciscans del poble. A partir del 1928, amb motiu de la fundaci del Museu, el ritme dentrades s important arrel de les aportacions de particulars i les gestions que, com a caador, don Lloren feia per subministrar exemplars al Museu. Podem observar que en els deu anys segents a la fundaci de lentitat les aportacions foren nombroses. Amb linici de la Guerra Civil espanyola, al 1936, el ritme dincorporacions daus a la secci pateix una sobtada aturada. El fet sembla dall ms lgic tenint en compte la greu situaci del pas, per el motiu real s que don Lloren es veu obligat a desplaar-se a Barcelona per a recuperar-se dalguns problemes de salut. Acabada la guerra i durant la postguerra no sarrib a observar cap indici important de recuperaci de lactivitat ornitolgica. Sembla que don Lloren torn dedicar-se amb fora a la formaci del seu herbari particular i tamb als seus ideals poltics, tot i que no descuid en cap moment el Museu, al qual continu aportant alguns nous exemplars daus, tot i que lluny del ritme dels inicis, ja sigui perqu les seves prioritats foren unes altres o b perqu li resultava cada vegada ms difcil incorporar noves espcies a la collecci, com ell mateix deixaria entreveure anys ms tard: es difcil aumentar esta seccin, pero podra aumentarse considerablemente, especialmente, si se nos autorizara a llevar a cabo alguna caceria en SAlbufera (Bellpuig, 1961). Desprs de la mort de don Lloren, al 1975, tan sols ingressaren dos exemplars: al 1976 un pin borroner (Pyrrhula pyrrhula), de dubtosa procedncia, i al 1984 un voltor negre (Aegypius monachus) capturat a Art, donaci de don Lloren Gili Flaquer (Actes del Museu, 23 de juny 1984).

[267]

Contingut del fons A dia davui, la collecci est formada per 251 exemplars de 118 espcies diferents capturades integrament a Mallorca (veure Annex).

Foto 3. Imatge de la sala dornitologia s difcil saber si el nmero despcies diferents de la collecci va ser ms nombrs en algun moment de la seva histria, ja que podem suposar la prdua dalguns exemplars en el decurs del temps. De fet, hem pogut ser testimonis de la prdua dun dels dos voltors negres que albergava el Museu, de recuperaci impossible, i daltres exemplars (Sylvia atricapilla, Regulus ignicapilla, Ardea cinerea, Gallinula chloropus, Burhinus oedicnemus i Regulus sp.) fets malb a causa dels danys provocats a linterior del magatzem durant les tempestes de novembre 2001. El tancament del Museu durant alguns anys tamb va contribuir de forma important al deteriorament de les peces, causat principalment per la pols acumulada sobre els prestatges. Tamb la dificultat que tenia don Lloren per identificar correctament les aus ms desconegudes podria haver fet variar el nmero despcies diferents de la collecci. Aix, shan pogut detectar errors en la identificaci dalguns dels exemplars: apareixen peces identificades com milana negra (Milvus migrans), queca (Botaurus stellaris), falc de la reina (Falco eleonorae) i aligot (Buteo buteo), quan en realitat corresponen a espcimens de falc vesper (Pernis apivorus), orval (Nycticorax nycticorax), falconet (Falco subbuteo) i esparver forma obscura (Hieraetus pennatus), respectivament. Al 1954, Federico Trav, de la Sociedad Espaola de Ornitologia (SEO) sofereix per identificar les espcies que don Lloren confess que encara no havia pogut classificar (carta de F. Trav a Garcias).

[268]

La identificaci de les peces ornitolgiques per part de lapotecari Pujamunt sintueix bastant complicada, mancat de llibres especialitzats i per la dificultat daconseguir-los. De fet a la seva biblioteca sn escassos els llibres ornitolgics. A part dalguns volums de zoologia general, tan sols figuren el Tratado de las Aves insectvoras de Pea Martn, Las aves de Menorca de Jos Moll Casasnovas, A guide-watching in Mallorca dEddie Watkinson i Los halcones de Mallorca en el s. XIV dAntonio Pons. Ens consta lintent dadquisici de Sinopsis de las Aves de Espaa al 1951, encara que trob totes les edicions esgotades (carta personal). Suposam que lajuda en la identificaci procedia dels diferents taxidermistes amb els que feia feina, i de la consulta damics experts amb els que mantenia correspondncia. Els favorits i altres peces ms rellevants Molts sn els que recorden el carcter de don Lloren, per sobretot lentusiasme que mostrava per la seva tasca naturalstica, per la que sentia vertadera passi. Manifestava sovint la seva emoci quan aconseguia exemplars rars o desconeguts per a ell fins aleshores, i no desaprofitava locasi per parlar sobre les adquisicions de les que se sentia ms orgulls. Dentre elles en podem destacar dues: - El soteler (Morus bassanus) Lexemplar fou caat loctubre de 1948, mar endins, davant la costa de Llucmajor, per Joan Toms Roig. Don Lloren el va veure al taller de taxidrmia de don Josep Parpal i va voler adquirir-lo. Lany 1953 don Lloren aconsegueix que el seu propietari el regali al Museu Regional dArt, mostrant-se molt orgulls de la seva adquisici, i aix ho recullen les actes del Museu dArt de 1954: El Sr. Garcias di a conocer el movimiento de su seccin destacndose el ejemplar adquirido, que ilustr con fotografias, siendo un caso raro de estos palmpedos hallados en Mallorca, conocida con el nombre de Sulabazana, mereciendo la felicitacin de todos por su interes y labor en conseguir un ejemplar de esta ndole (Actes del Museu, 1954). Lexemplar, tamb s objecte duna nota zoolgica al Bollet de la SHNB (Garcias, 1954) on don Lloren comenta: lo v pocos das despus en casa del taxidermista Sr. Parpal, el cual no habia visto (ni ha visto an) otra ave igual. Lapotecari torna a recordar la seva preciada adquisi anys ms tard, quan s entrevistat per la revista local Bellpuig (1961) i el destaca com un dels seus aucells favorits. - El pelic (Pelecanus onocrotalus) Don Lloren manifest igualment la seva predilecci per un pelic (Pelecanus onocrotalus) caat a sAlbufera de Muro al juny de 1952, per Pedro Riera, de Palma. s molt rellevant la captura daquest exemplar i molt comentat en diferents estaments. A la revista de la Sociedad Ornitolgica Espaola, Trav (1954) comenta que ha pogut observar lexemplar al taller del taxidermista Josep Parpal a Palma. Lau s tamb objecte duna edici especial de la Revista Ibrica (15 setembre de 1952), patrocinada per la SHNB i per lAcademia de Ciencias de Montesin, escrita per Juan Caigueral, on manifesta disecado en Palma de Mallorca intentamos adquirirlo para nuestro colegio de Montesin. Desconeixem lestratgia que va emprar Don Lloren per fer-se amb lexemplar, per el fet que, actualment, estigui al Museu dArt dona prova de la seva perseverana i xit.

[269]

A les favorites de Don Lloren, en volem destacar altres digual importncia per la seva interminable problemtica de conservaci, i que encara perdura avui en dia: el voltor negre, la moixeta voltonera i lguila peixatera. Actualment les tres espcies sn objecte de programes de conservaci per recuperar les seves poblacions: - El voltor negre (Aegypius monachus) Apareixen, en un principi, dos voltors negres al Museu. El que es troba actualment exposat a la secci dhistria natural s lexemplar donat per don Lloren Gili Flaquer (Acta del Museu de 23 juny de 1984), i incorporat a la collecci per Joan Garcias Truyols, conservador de la secci i nt de don Lloren Garcias. Lexemplar fou caat a Son Morell, Art. El segon exemplar fou caat per don Mariano Truyols Villalonga, el 12 de maig de 1939 a Art. Grcies al quadern manuscrit de don Lloren sabem que fou caat a la finca de Morell. Tamb sabem que fou abatut des de la mateixa finca i dun sol dispar, caient mort just al peu de les portes de la possessi (Joan Garcias Truyols, com. pers.) Aquest exemplar va ser localitzat al 2005 dins una bossa al magatzem del Museu. Suposam que la intenci fou tirar-lo ja que el seu estat de conservaci no permetia cap tipus de recuperaci de la pea. La SHNB es va fer crrec de potes i crani per a investigaci. - La moixeta voltonera (Neophron percnopterus) Lexemplar del Museu fou caat a Art, el 13 de mar de 1928, per Cosme, caador que aportava regularment peces al Museu. - Lguila peixatera (Pandion haliaetus) Fou duita del Cap Vermell (Capdepera) al 1954. Caada per Jaume Riera Sancho (Polati). Actualment cap daquestes espcies ha tornat nidificar de forma regular a la pennsula de Llevant, lloc de procedncia dels exemplars que es troben al Museu. Tamb apareixen en la collecci alguns exemplars especialment rars o de molt difcil observaci. A ms del pelic, del que hem parlat anteriorment, hem de destacar la presncia duna gutlera maresa, un coarotja diademat, i un pins borroner, espcies actualment catalogades com a rareses ornitolgiques i per a les quals el registre dobservacions es troba sotms a un comit tcnic dhomologaci. - La guatlera maresa (Crex crex) Don Lloren aport un exemplar al Museu de guatlera maresa (Crex crex) capturat el 25 doctubre de 1931 a Can Blanquer (Art) per don Gabriel Busqu. - El coa-roja diademat (Phoenicurus moussieri) Podem dir que aquest s laucell ms rar de la collecci. Es tracta dun aucell sedentari de distribuci nord africana. Molt excepcionalment sen veuen exemplars a Espanya, i sn poqussimes les cites homologades. De lexemplar que hi ha al Museu no sha trobat cap tipus de documentaci ni referncies.

[270]

- El pins borroner (Pyrrhula pyrrhula). Cosa semblant passa amb el pins borroner. Existeixen poques cites documentades a Mallorca. Lexemplar del museu anava tan sols acompanyat duna petita nota amb la data de la donaci (07.01.1976), per sense concretar un lloc de procedncia o el nom del donant. Pel fet que fou incorporat desprs de la mort de don Lloren, no podem assegurar que lexemplar fos capturat a Mallorca. Finalment cal destacar, dins la collecci, un petit grup daucells leucstics o amb petites malformacions. Tamb hem de destacar la presncia dun nic exemplar anellat, de blaveta (Luscinia svecica) amb anella 170934 Bruxelles 4-Museum, encara que sabem, per la correspondncia particular de don Lloren, que altres aus que sn al Museu portaven anelles que foren enviades als organismes pertinents. Don Lloren i lornitologia La tasca ornitolgica de don Lloren no es limit a la formaci de la collecci daus. La seva experincia naturalstica era sovint motiu de consulta per altres entesos o experts foranis, els quals li sollicitaven referncies sobre la fauna ornitolgica de lilla. Daquesta manera atn qualsevol consulta o correspondncia que arriba al Museu, o al seu correu particular, sollicitant consultes, intercanvis daus, ous o peticions per aconseguir una determinada espcie. Sencarregava de gestionar lenviament danelles, o assumia tamb les consultes que diferents organismes derivaven al Museu, ja que era all on es concentrava lactivitat cientfica de la contrada. Escrivia breus notes zoolgiques on recollia les observacions ms rellevants. Reb o acompany, des de grups destudiants fins a illustres personatges que visitaren Art i el Museu. Dentre tots destaquem la visita de lornitleg alemany Adolf von Jordans, del qual don Lloren escriv al seu quadern de camp: Els mesos de maig i juny de lany 1927 el Dr. Adolf von Jordans i el seu amic N. Bodman, Bar de Bodman han estat a Mallorca caant aus per els Museus alemanys, principalment per els de Bonn i Munich. El Dr. Jordans va estar a Mallorca lany 1913 i posteriorment al 1921. El present viatge lha fet per completar el seu estudi, pel qual li faltava algun material, especialment daus. Ha passat a Art tres setmanes durant les quals, amb lajuda del caador Cosme, han recollit una bona partida despcies. Els he acompanyat diferents vegades, i hem feta amistat establint relaci cientfica amb tan distinguits amics. T publicats dos treballs en alemany frut dels seus viatges i pensa publicar un altre per completar, i tal vegada traduir-lo al castell. Me diu que hi ha 23 espcies endmiques, proporci bastant notable Al 1954 don Lloren reb una carta de Federico Trav (precursor de la SEO), en la qual li coment que habia rebut referncies de la seva tasca ornitolgica, per mitj del taxidermista Josep Parpal de Palma. Trav reclam el seu suport i el convid a fer-se soci de la nova Sociedad Ornitolgica, petici que don Lloren accept immediatament, entrant a formar part del primer nucli de socis fundadors de la Sociedad Espaola de Ornitologia (SEO, 1954).

[271]

Igualment, al 1956, don Lloren donaria suport a la creaci del Centro de Estudios Ornitolgicos de Baleares a petici de Jos J. Tato Cumming, el qual es lamenta que la distncia no hagi perms que don Lloren estigus ms implicat en la creaci i organitzaci de la nova entitat (Carta de J.J. Tato a Garcias). La Comisin de Estudios Zoolgicos del Consejo Superior de Investigaciones cientficas igualment sollicita la collaboraci de Garcias per poder mantenir un contacte permanent amb ell, a canvi de remetre-li informaci peridica. Sense cap tipus de dubte don Lloren era referncia a lilla. Desprs de la mort de Don Lloren s don Joan L. Garcias Truyols, nt de don Lloren, qui assumeix el crrec del seu padr a la seva mort, el 9 de mar de 1975 (Actes del Museu, 1975) i el que es responsabilitza de la secci en uns moments difcils per a la instituci. Anys ms tard sencarregaria dinformatitzar linventari de la collecci i posar en ordre tota la documentaci i correspondncia del seu padr. Des de lany 2000 i fins a lagost de 2006 el Museu es va veure obligat a tancar les portes per superar alguns entrebancs burocrtics. Durant aquest perode, les fortes tempestes de la tardor de 2001 provocaren danys a la sala del magatzem del Museu i al seu contingut, per la qual cosa sacabaren de fer malb algunes peces, ja de per s delicades. Tamb la pols acumulada sobre els prestatges que guardaven les aus va contribuir a accelerar el deteriorament dalgunes peces. Davant el risc de perdren ms, sobr la possibilitat de realitzar un catleg fotogrfic de la collecci daucells per tal de deixar constncia de tot els exemplars en un suport informtic perdurable en el temps. La proposta reb dimmediat el suport de don Joan Garcias, actual president de la Fundaci Museu Regional dArt, i de la resta de membres de la Junta del Museu, entre ells i molt especialment, Jaume Cabrer, secretari, i Irene Cabrer, exgerent, que donaren tot tipus de facilitats i suport a la tasca que es realitz entre el 2004 i el 2006. En el moment de la realitzaci del catleg fotogrfic, les peces anaven acompanyades dun senzill etiquetatge realitzat al 1994, pel bileg artanec Pere Sureda, i en el qual es detectaren alguns errors en la identificaci dalgunes de les peces, aix com que la nomenclatura dalgunes de les espcies havia quedat obsoleta, per les noves revisions taxonmiques aplicades. Davant aquesta situaci es va optar per aprofitar la realitzaci del catleg per enllestir un nou etiquetat de la collecci molt ms complet i revisat. Per a la realitzaci del catleg sobtingu informaci de les peces a partir de la recuperaci de 160 etiquetes originals de don Lloren que quedaren accidentalment exposades als danys ocasionats al magatzem durant el 2001. Tamb el quadern de camp de don Lloren fou una font dinformaci bsica. Igualment es revisaren les actes i els arxius del Museu, i tota la informaci, referent a la collecci o les seves peces orntiques, trobada a publicacions locals, com les revistes Llebeig i Bellpuig, el Bollet de la ICHN, el Bollet de la SHNB, Ardeola.... Daquesta manera es pogueren datar fins a 154 espcies de la collecci.

[272]

Foto 4. Procs de neteja de les etiquetes originals

Foto 5. Una de les peces de la collecci: falc cama-roig (Falco verpertinus)

[273]

Durant la tasca de catalogaci fotogrfica es va procedir a realitzar una lleugera neteja, tant a les etiquetes originals com als exemplars. Tamb es va aprofitar el moment per aplicar una nova distribuci, ms didctica, amb motiu de la nova reapertura del Museu lagost del 2006. El nou catleg va permetre realitzar un nou etiquetat molt ms complet que lanterior, subsanant els errors didentificaci, incorporant les darreres revisions taxonmiques i de nomenclatura, i incorporant totes les dades possibles de la pea, cosa que ha perms que actualment cada aucell disposi duna etiqueta amb el nom cientfic, ordre i famlia, nom com, nom com de la fitxa original, nom en castell, angls i alemany, lestatus a Mallorca segons GOB (2006), lloc i data de la captura, donant o caador, a ms daltres observacions oportunes (jove, adult, melnic, ...) Una bona mostra de les aus ms comunes de Mallorca Les espcies presents al Museu representen el 335% de les 352 espcies daus observades a Mallorca (GOB, 2006). Tot i aix, com es podria esperar, el grau de representaci s major per a les espcies ms comunes, ja que hi sn representades 89 de les 131 espcies (679%) amb status de presncia moderada o abundant a Mallorca (vegis grfica 1). Aix, podem dir que la collecci, tot i comptar amb algunes espcies avui catalogades com a rareses avifaunstiques (pelic, gutlera maresa, coa-rotja diademat, pins borroner) s en general una bona mostra de les espcies daus ms habituals a Mallorca.

Grfica 1. Relaci entre lavifauna registrada a Mallorca i la representada al Museu, en funci del seu status de presncia (GOB, 2007) Daltra banda, fent una anlisi en funci del grup taxonmic al que pertany cada exemplar, podem concloure que a la collecci hi sn molt ben representades les espcies ms grans o espectaculars (rapinyaires diurns i nocturns, agrons), les ms vistoses (abellerol, arner, puput, oriol, etc.) i tamb el grup dels petits ocells (passeriformes), mentre que en alguns grups daus aqutiques (nneres i limcoles) i en les espcies marines s on hi trobam ms mancances. Aquesta composici s fcilment explicable

[274]

si per comenar consideram que les aus naturalitzades ms habitualment eren aquelles que podien fer ms planta a la sala destar (per aix les ms poderoses, espectaculars o vistoses). Daltra banda, en la seva recerca activa de nous exemplars, don Lloren aprofit els caadors locals, que per aquell temps capturaven sovint petits ocells amb xarxes dabeurada, filats, billestres i lloves. En canvi, les dificultats per a capturar espcies marines i, com ja sha comentat, les dificultats daccs a sAlbufera (o potser la manca de bons contactes amb caadors de la zona) poden ser la causa de la baixa representaci daquests grups orntics. Valuosa collecci que cal conservar Com a ornitlegs hem dagrair a don Lloren que en una vida dedicada al coneixement de la natura de Mallorca, especialment la botnica, dediqus tamb part del seu temps a les aus, a les quals va aplicar per igual el seu inters, coneixements i acurada metodologia, cosa que ha perms que avui poguem gaudir daquesta important collecci daucells integrament obtinguts a Mallorca i que don Lloren qualific com la ms valuosa de la secci dhistria natural i la ms completa de Mallorca (Bellpuig, 1961). El doctor Friedrich Goethe, ornitleg del Institut fr Vogelforschung Vogelwarte Helgoland en Wilhelmshaven (Alemanya) declar tamb que: pocas veces he visto una coleccin regional tan compleja y tan bien ordenada i aconsell realitzar un catleg que recolls totes les dades registrades a les etiquetes, ja que seria molt profits per a investigacions futures (carta personal de Goethe a Garcias). El senyor Tato Cumming la va definir com la ms completa coleccin de ornitologa mallorquina (Carta de Tato a Garcias). La importncia de la collecci no s tan sols histrica. La particularitat de qu tots els exemplars fossin capturats a Mallorca i tota la documentaci que es conserva i lacompanya la fa especial. La ment cientfica i curiosa de don Lloren, amb lobjectiu marcat, des del principi, de millorar el coneixement de la diversitat ornitolgica de Mallorca, va possibilitar lelaboraci dun acurat registre de dades que avui ens permet lestudi i comparaci dinformaci, constituint una documentaci extraordinria. Davant aix, confiam en qu, en la nova etapa del Museu encetada lany 2005 i des daleshores tutelat per la Fundaci Museu Regional dArt, aquest important patrimoni sigui conservat adequadament per a lestudi i gaudiment de generacions futures. Bibliografia Bellpuig. 1961. Don Lorenzo Garcas Font, conservador del Museo Regional de Art. Bellpuig, ao II nm 18. 5 de junio de 1961. Art. Bellpuig. 1978. Jordi Sans i Gili, embalsamador i collaborador del Museu. Revista Bellpuig, febrer de 1978. n. 23 (III poca). Imprenta Politcnica. Palma de Mallorca. Garcias, L. 1954. Notas zoolgicas. Boletn Historia Natural de Baleares. Pags. 8-11. GOB, 2006. Estatus de lavifauna balear. Anuari ornitolgic de les Balears, vol. 20, 2005. Palma.

[275]

Llevant. 1927. Pel Museu dArt. Llevant, decenari catlic mallorqu. Any XI, nm 406. Art, 10 doctubre de 1927. Molins, A., Rossell, J.A. i Conesa, M.. 2007. Caracteritzaci i adequaci per a la consulta de lherbari personal de Lloren Garcias i Font, dipositat a la Societat dHistria Natural de les Balears. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears. Vol 50 (2007). Grfiques Mallorca. Inca. SEO, 1954. Boletn Circular, n 2, 1954. Trav, F. 1954. Captura de un Pelecanus onocrotalus en Mallorca. Ardeola, vol. I, 1954. VV.AA. 1979. Homenatge a Don Lloren Garcias i Font, apotecari dArt. 18 mar 1976. Grfiques Miramar. Palma de Mallorca. Annex Espcies presents a la collecci Accipiter nisus Actitis hypoleucos Aegypius monachus Alauda arvensis Alca torda Alcedo atthis Alectoris rufa Anas platyrhynchos Anas querquedula Anas strepera Anthus pratensis Apus apus Apus pallidus Ardea cinerea Ardea purpurea Asio flammeus Asio otus Burhinus oedicnemus Calandrella brachydactyla Calonectris diomedea Caprimulgus europaeus Carduelis cannabina Carduelis carduelis Carduelis chloris Carduelis spinus Cettia cetti Charadrius alexandrinus Chlidonias niger Ciconia ciconia Circus aeruginosus Circus pygargus

Cisticola juncidis Coccothraustes coccothraustes Columba palumbus Corvus corax Coturnix coturnix Crex crex Cuculus canorus Delichon urbicum Emberiza calandra Emberiza cirlus Erithacus rubecula Falco columbarius Falco peregrinus Falco subbuteo Falco tinnunculus Falco vespertinus Fratercula arctica Fringilla coelebs Fringilla montifringilla Fulica atra Galerida theklae Gallinago gallinago Gallinula chloropus Hieraaetus pennatus Himantopus himantopus Hirundo rustica Hydrobates pelagicus Ixobrychus minutus Jynx torquilla Lanius meridionalis Lanius senator

[276]

Larus michahellis Larus ridibundus Loxia curvirostra Luscinia megarhynchos Luscinia svecica Merops apiaster Monticola solitarius Morus bassanus Motacilla alba Motacilla cinerea Motacilla flava iberiae Muscicapa striata Neophron percnopterus Nycticorax nycticorax Oenanthe oenanthe Oriolus oriolus Otus scops Pandion haliaetus Parus major Passer domesticus Pelecanus onocrotalus Pernis apivorus Phalacrocorax aristotelis Philomachus pugnax Phoenicopterus roseus Phoenicurus moussieri Phoenicurus ochruros Phoenicurus phoenicurus

Phylloscopus collybita Phylloscopus trochilus Pluvialis apricaria Porzana porzana Prunella modularis Puffinus mauretanicus Pyrrhula pyrrhula Rallus aquaticus Regulus ignicapilla Saxicola torquatus Scolopax rusticola Serinus serinus Streptopelia turtur Sturnus vulgaris Sylvia atricapilla Sylvia melanocephala Tachybaptus ruficollis Tringa totanus Troglodytes troglodytes Turdus iliacus Turdus merula Turdus philomelos Turdus pilaris Turdus torquatus Turdus viscivorus Tyto alba Upupa epops Vanellus vanellus

[277]

FACSMILS DE LES SEVES PUBLICACIONS CIENTFIQUES, DOCUMENTS, ARTICLES DE LA REVISTA LLEVANT I FOTOGRAFIES

NDEX DE LES SEVES PUBLICACINS CIENTFIQUES Garcias Font, Ll. 1904. Una excursi dArt les Coves. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 4 (8-9): 116-119. Garcias Font, Ll. 1905. Plantes dels voltants dArt y Capdepera. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 5 (3-4): 40-43. Garcias Font, Ll. 1905. Nova : Nota sobre la pirita y limonita dArt (Mallorca). Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 5 (9): 152. Garcias Font, Ll. 1906. Novas. Butllet de la Instituici Catalana dHistria Natural, 6 (1-2): 31-32. Garcias Font, Ll. 1907. Contribuci la flora balear II : Plantes dels voltants dArt y Capdepera. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 7 (2-3): 16-19. Ll. 1907. Nota bibliogrfica. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 7 (2-3): 36. Garcias Font, Ll. 1907. Nota bibliogrfica. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 7 (4): 45-47. Garcias Font, Ll. 1907. Insectes de Mallorca, (Art i Capdepera). Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 7 (5-7) : 54-58. Garcias Font, Ll. 1909. Contribuci a la Flora Balear III. Plantes dels voltans dArt y Capdepera. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 9 (5-6): 57-60. Garcias Font, Ll. 1910. Un cas danomalia vegetal. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 10 (2): 19. GarciasFont, Ll. 1911. Un crustaci cego de la cova dels Hams (Mallorca). Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 11 (5): 66-67. Garcias Font, Ll. 1917. Contribuci a la Flora Balear IV. Plantes dels voltans dArt i Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 7: 112-120. Garcias Font, Ll. 1919. Algunes algues de Mallorca (Bada de Palma). Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 19 (56): 100-102. Garcias Font, Ll. 1919. Contribuci a la Flora Balear V. Plantes dels voltans dArt i Capdepera. Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 19 (5-6): 110-117. Garcias Font, Ll. 1923. Contribuci a la Flora Balear VI. Plantes dels voltans dArt i Capdepera, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, Palams, 23 (6): 91-103. (Estampa de Llorns Castell). Garcias Font, Ll. 1922. Contribuci a la Flora Balear VIII: Lluch-Torrent de Pareys. (Mallorca), Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural, 22 (9): 157-158. Garcias Font, Ll. 1949. Contribuci a la Flora Balear IX. Addicions i correccions, Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN), Barcelona, 37: 53- 58.

285 290 295 297 300 306 307 311 317 322 324 328 339 343 352 365 369

[281]

Garcias Font, Ll. 1952. La entomologa balear y el Rdo. Padre Navs, S.J. 5-6 (desembre). Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears. Palma de Mallorca. Garcias Font, Ll. 1953. Himenpteros de Art (Mallorca). Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, fasc 1: 7-10. Garcias Font, Ll. 1953. Odonatos citados de Mallorca por el padre Longinos. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, fasc 1: 7-10. Garcias Font, Ll. 1953. Nueva contribucin al estudio de la Flora balear. Adiciones y correcciones. Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, vol. III, fasc. III, n 25, pp. 359-366. Garcias Font, Ll. 1954. El Alium A. Bolosii Palau Ferrer, en Mallorca?. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, fasc. 1, 2, 3, 4: 5-7. Garcias Font, Ll. 1954. Notas zoolgicas. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, fasc. 1, 2, 3, 4: 8-11. Garcias Font, Ll. 1956. D. Pedro C. Palau y Ferrer. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 2 (1, 2, 3, 4): 11-13. Garcias Font, Ll. 1956. Nueva contribucin al conocimiento de la flora balear. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears, Palma de Mallorca, 2 (1, 2, 3, 4): 71-77. Garcias Font, Ll. 1958. Sobre Digitalis de Baleares. Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, vol. V, fasc. III, n 36. 873-877. Garcias Font, Ll. 1968. Contribuci al coneixement de la flora de Mallorca. Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, vol. VII: 495-498. Garcias Font, Ll. 1974. Els Limonium de la pennsula dArt (Mallorca). Collectanea Botanica, Instituto Botnico de Barcelona, Barcelona, 9 (4): 61-67. Sureda Blanes, Josep 1976. Lloren Garcias. Bollet de la Societat dHistria Natural de les Balears. Palma de Mallorca. 21: (5,6,7,8).

376 380 384 385 394 398 402 406 413 419 424 432

[282]

FACSMILS DE LES SEVES PUBLICACIONS CIENTFIQUES

[285]

[286]

[287]

[288]

[289]

[290]

[291]

[292]

[293]

[294]

[295]

[296]

[297]

[298]

[299]

[300]

[301]

[302]

[303]

[304]

[305]

[306]

[307]

[308]

[309]

[310]

[311]

[312]

[313]

[314]

[315]

[316]

[317]

[318]

[319]

[320]

[321]

[322]

[323]

[324]

[325]

[326]

[327]

[328]

[329]

[330]

[331]

[332]

[333]

[334]

[335]

[336]

[337]

[338]

[339]

[340]

[341]

[342]

[343]

[344]

[345]

[346]

[347]

[348]

[349]

[350]

[351]

[352]

[353]

[354]

[355]

[356]

[357]

[358]

[359]

[360]

[361]

[362]

[363]

[364]

[365]

[366]

[367]

[368]

[369]

[370]

[371]

[372]

[373]

[374]

[375]

[376]

[377]

[378]

[379]

[380]

[381]

[382]

[383]

[384]

[385]

[386]

[387]

[388]

[389]

[390]

[391]

[392]

[393]

[394]

[395]

[396]

[397]

[398]

[399]

[400]

[401]

[402]

NECROLGICA

[403]

[404]

[405]

[406]

[407]

[408]

[409]

[410]

[411]

[412]

[413]

[414]

[415]

[416]

[417]

[418]

[419]

[420]

[421]

[422]

[423]

[424]

[425]

[426]

[427]

[428]

[429]

[430]

[431]

[432]

[433]

[434]

[435]

[436]

DOCUMENTS

[439]

[440]

[441]

[442]

[443]

[444]

[445]

[446]

[447]

[448]

[449]

[450]

[451]

[452]

[453]

[454]

[455]

[456]

[457]

[458]

ARTICLES DE LA REVISTA LLEVANT

[461]

[462]

[463]

[464]

[465]

[466]

[467]

[468]

[469]

[470]

[471]

[472]

[473]

[474]

FOTOGRAFIES

[477]

[478]

[479]

Visita per membres de la Societat d'Histria Natural de les Balears al Puig Major, Lloren Garcias Font -a l'esquerra amb gueato-, Jeroni Orell -al centre-i Guillem Colom -a la dreta d'esquena- amb els enguinyers americans encarregats de la voladura. Arxiu Jeroni Orell.

Moment de la voladura del Puig Major el 5 de novembre de 1958. Arxiu Jeroni Orell.

[480]

[481]

NDEX ONOMSTIC

Abadal, Ramon 39 Abellois, Francisco 113 Adrover Veny, Jacinto 60 Aedo, C. 261 Aguilar 231 Aguil, Toms 85 Aguil i Llofriu, Agust Josep 46 Aguil i Fuster , Mari 27, 41, 166 Alberoni, A. 142 Alcover, Bartomeu 59, 185, 189, 225 Alcover, J.A. 242 Alcover, Mossn Antoni M. 29, 31, 33, 39, 40, 41, 43, 56, 63, 66, 78, 83, 85, 87, 122, 124, 164, 234 Alcover i Maspons, Joan 44, 82, 101, 126, 129 Alemany, A. 240 Alemany, Llus 159, 215 Alfons XIII 27 Almagro Basch, Martn 107, 108, 109 Almera, Jaume 33, 227, 228 Alomar 182, 259 Alomar, Gabriel 41, 182, 238, 259, 260 Alomar Esteve, Gabriel 110 Alomar Villalonga, Gabriel 41 Alonso Martnez, Manuel 96 Alorda Servera, Antoni 52 Alzamora 70, 76, 94, 128 Alzamora, Juan 106, 116 Alzamora, Magdalena 152 Alzheimer, Alois 142 Alzina i Melis, Joan 17, 33, 34, 39, 43, 83, 95, 97, 113, 114, 116, 142, 229 Allendesalazar y Muoz de Salazar, Manuel 97 Amengual i Muntaner, Antoni 81, 126, 242 Amer i Penya, Joseph 85 Ambrs i Ortiz, Maral 33 Amors, Luis R. 124 Amors Alzina, Mateo 66 Amors Amors, Llus 105, 108 Amundsen, Roald 233 Andreu i Grau, Salvador 47 ngel, Basilio 229 Aranda, F. 141 Arajo, J. 238 Arber, A. 243, 261 Arctowski 89 Argand, M. 89 Armstrong 202 Arrigoni 203 Artigues, Catalina 55, 124 Artigues, Gabriel 66 Atzeni, Enrico 109 Aulestia i Pijoan, Antoni 127 Aulet i Ameda, Jaume 33, 39, 124 Azaa, Manuel 146 Azpeitia, Florentino 141, 162 Badia i Guia, Francesc 142 Baems 99 Bguena Corella, Luis 57, 222 Balash I Bosch, Jaume 237

Balcells, Albert 34, 39, 40, 41, 124 Balcells I Mass, Josep 142 Balle 63 Balle Cruellas, Pedro 154 Ballester, Alexandre 44 Ballester, Pedro 113 Ballester Riera, Catalina 113 Ballester Vives, Pere Ramn 59, 131, 258 Bannerman, D.A. 208, 238 Barbey, William 187 Barce, Mary Violette 90 Barcel, Bartomeu 155 Barcel i Combis, Francesc 38, 57, 60, 140, 170, 171, 172, 177, 187, 188, 189, 202, 232, 238 Barcel Garca de Paredes, Antonio 154 Bardina, Juan 98 Barnola, Joaquim 31, 32, 57 Barnils, Pere 43 Barth, J. 251 Bastardas, Maria Cristina 124 Bastardas i Rufat 40 Bassols, Avel 62 Bataller i Calatayud, Josep Ramon 89, 164, 228 Batlle, Antoni 97 Barman, Zygmunt 117 Bauz 63 Bauz Rulln, Bartomeu 59, 86 Bauz Rulln, Joan 123, 124, 154, 156, 159 Bayo i Giroud, Alberto 94, 95 Bells, X. 233, 238 Beltran 63 Beltrn, Antonio 108 Benedetto Croce 101 Bentez Mora 213 Bequaert, M. 219, 220 Bernard, R.L. 52 Bernis, Francisco 149, 151, 198, 199, 208, 238 Bertran, Joseph 39 Bestard Nadal, Bernat 25 Bianor (Marie mile Fricquegnon), 60, 65, 172, 173, 176, 177, 183, 186, 187, 189, 190, 229 Bibiloni 127 Bibiloni, Guillem 130, 235 Blanes, Antoni 25 Blanes, Guillermo 45 Blanes, Jaume Nicolau 69 Blanes de Aymar, Josefa 130 Blanes i Blanes, M. ngels 113, 115, 174 Blanes Blanes, Rabel 116 Blanes Boysen, Ferran 53, 76 Blanes Juan, Monserrate 68 Blanes Massanet, Monserrate 66, 68, 113 Blanes Mestre, Antonio 66, 67, 266 Blanes Mestre, Margalida 68, 113 Blanes Rotger, Francesc 266 Blanes Sanxo, Rabel 113 Blanes Sureda, Ignaci 266 Blanes Tolosa, Rafel 25, 63 Bodman, N. 271

[485]

Bofill I Mates, Jaume 142 Bofill i Pichot, Joseph M. 142, 147 Bofill i Poch, Artur 223, 227 Boissier 243 Bolvar, Cndido 222 Bolvar, Ignacio 215, 222, 238 Bols, R. 252 Bols Germ, Francesc Xavier 190, 252 Bonaf Barcel, Francesc 38, 59, 140, 181, 189, 190, 192, 196, 238, 244, 248, 252, 259, 261 Bonet Mas, Bartomeu 29 Bonner, Anthony 238, 245 Bosch, Antonio 49 Boschma, H. 54, 221 Bordoy, Andreu 165 Bou i Rore, Llus M. 114, 124 Bover, P. 242 Box, Elgene O. 184 Braun-Blanquet, Josias 184, 191 Brehm 208 Brown Babcock, Ernest 192, 193, 195 Buades 63 Buades Garcias, Antnia 22 Bujosa, Francesc 27, 46, 114, 125 Buuel, Luis 215 Burnat, mile 187 Busquets Mulet, Jaume 155 Bster, Kart W. 155 Cabrer, Irene 272 Cabrer, Jaume 64, 272 Cabrer, Pau 266 Cabrera, ngel Cadevall i Diars, Joan 31, 32, 34, 57, 170, 171, 186, 252 Caimari, Andrs 68 Caldentey, Andreu 266 Caldentey, Pere 89 Calonge, F.D. 238 Calvi, Salomon 89 Camarasa, Josep M. 31, 32, 34, 65, 125, 142, 238 Cambessdes, Jacques 171, 238, 243 Camb i Batlle, Francesc 38, 39, 42, 82, 83, 84, 88, 90, 92 Campalans, Rafael 62 Campins, Bisbe Pere Joan 29, 41, 56, 59, 85, 104, 126, 234 Campins, Joan 52 Canells 63 Cano 49, 50 Cannon 252 Cantarellas Camps, Catalina 103, 104, 125 Caigueral, Joan 60, 64, 152, 155, 179, 185, 187, 189, 231, 239 Capdevila i Balan, Josep Maria 101, 102, 125 Capmany, M. Aurlia 44 Cap Valls de Padrinas, Joan 78, 83, 84, 86, 99, 100, 165, 176 Carbonelle, Ignace 31 Cardona, X. 259, 261

Carner, Josep 33, 43, 44, 84, 122, 142 Carreras i Candi, Francesc 170 Carreres Perea, Joan 102 Casajuana, Maria 123 Casellas Casellas, Juan 66 Casellas Flaquer, Jaume 79 Castellanos, Jordi 43 Castroviejo, S. 244, 247, 254, 261 Cardona, M. ngels 189, 238 Carreres, Pere 125 Carri i Trujillano, Bartomeu 78 Carus, Julius Victor 57 Caselles Sancho, Jaume 266 Castro, Fidel 94 Castro Catal, Rossich 81 Catal, Vctor 44 Caullery, Maurice 145 Cerd Colom, Pere Joan 28, 66, 68 Cerd I Sunyer, Ildefons 103 Cervera, Leandre 62 Cervera i Blanes, Joan 24 Cervera i Cervera, Jacint 26, 59, 65 Czanne 103 Chamberlin 202 Chevreux 235 Chodat , Robert 60, 180, 187, 193, 194, 196, 248 Chodat, Lucie 187, 193, 194, 196, 239, 248, 261 Chopin, Frederick 168 Cirera, Joan 113 Claudel, Paul 84 Claverol, Josep 165 Cleghorn, George 202 Codina Ferrer, Ascensi 35, 54, 76, 215, 221 Collette 65 Colom, Humbert 125 Colom i Ferr, Guillem 38, 44, 59, 165 Colom Casasnovas, Guillem 61, 64, 65, 83, 99, 122, 147, 151, 153, 154, 156, 159, 160, 164, 220, 228, 235, 239, 480 Colomar, Juan 33 Collell i Bancells, Jaume 27, 34, 83 Comas Camps, Margalida 100 Company Mates, Arnau 125 Compte Sart, Arturo 154, 157, 159, 162, 164, 213, 217, 219, 220, 232, 239 Conesa, M.. 59, 61, 95, 128, 259, 261, 276 Congost , J. 203, 204, 206, 208, 240 Constante 252 Constantino, C. 238 Coroleu i Borrs, Wilfred 114 Coromines, Joan 111 Corts, Gabriel 44 Cosson 243 Costa i Cuixart, Antoni Cebri 140 Costa i Llobera, Miquel 27, 41, 44, 82, 84, 85, 101, 112, 126, 129, 138, 166, 168 Coste 57 Cramp, S. 207, 208, 239 Crauford, Osbert 105

[486]

Cresp, D. 242 Cresp Salom, Andreu 154, 157, 158, 179, 183 Crourn, Edna 90 Cuerda Barcel, Joan 61, 151, 154, 155, 156, 159, 160 Cun, Miquel 57 Curci, Quint 83 Cursach, Joseph 79 Cuvier, Georges 58 Dameto, Albert 24 Dameto, Antoni 24 Dameto, Joan 74 Dancau 235 Darder i Perics, Bartomeu 64, 83, 89, 90, 99, 114, 116, 121, 123, 127, 155, 162, 164, 175, 176, 197, 225, 226 Darder Cnaves, Emili 52, 53, 83, 88, 93, 99, 116, 123, 125, 166 Darwin, Charles 145, 243 Dato, Eduardo 39 DAguilar-Amat i Bans, Joan Baptista 31, 32, 36, 54, 113, 142, 145, 198, 212, 223, 224, 231, 235, 236 DOrs, Eugeni 84, 97 De Bellmunt, Domnec 81 De Bols i Vaireda, Antoni 17, 38, 59, 60, 64, 164, 183, 185, 190, 192, 220, 248, 258 De Bols i Capdevila, Oriol 38, 117, 189, 190, 191, 196, 238, 244, 248, 256, 257, 258, 261 De Candolle 243 De Cincnegui, Manuel 89, 90 De Colom, Jeanne 81 De Figueroa y Torres, lvaro 96 De Font Cuberta, Vctor 85 De Garganta, Miguel 148 De Habsburgo i Lorena, M. Cristina 27 De Ignacio y Riego, Jos R. 31 De Joannis, Joseph 215 De la Fuente, Jos M. 54 De Lete, Manuel 216 De Mas Solanes, R. 86 De Mergelina, Cayetano 108 De Rossell, Pere 103 De Sagarra Castellarnau, Ignasi 34, 236 De Slys-Longchamps, Edmond 215 De Villalta, Jos F. 157 Dels Sants Oliver, Miquel 41, 44, 86 Degland 207 Delgado Martnez, M. ngels 100 Desfontaines 243 Despuig Dameto, Antoni cardenal 74, 104 Despuig i Despuig, Ramn 104 Daz Andreu 107, 108, 126 Dez, P.M. 238 Dola i Ramon, Llus 114 Dolsa, Toms 114 Domenge, Jaume 29 Duran Saurina, Miquel 84, 165, 176 Durich, Joan 52 Dusmet Alonso, Jos Mara 54, 141, 213, 214, 215 Duvignaud, J. 181, 239

Edwards, Milne 57 Eichler, Hans-Jrg 184 Eiximenis, Francesc 44 Ensenyat Estrany, Bartolom 106, 108, 112 Erbn, Joel K. 189 Espaol Coll, Francesc 217 Espriu, Salvador 44 Esquivias 63 Estelrich i Artigues, Bartomeu 84 Estelrich i Artigues, Joan Llus 44, 62, 83, 88, 91, 92 Estelrich Perell, Joan L. 64 Esteva, Bartolom 91 Esteva, Antonio 91 Etchecopar 204 Fabra, Pompeu 40, 44, 170 Fabre 57 Fage, L. 232, 239 Fallot, Paul 89, 90, 123, 155, 226 Faral, Jaume 33 Farrand, John 64, 199, 200 Farriols i Centena, Josep Maria 222 Faura i Sans, Mari 227, 228 Felip IV 46 Femenias, Francesc 262 Fernndez Nondez, Jos 145 Ferr i Perell, Bartomeu 28, 44, 82, 83, 85, 104, 125 Ferr i Joan, Miquel 83, 84, 89 91, 92, 116, 127, 135 Ferr Joan, Bartomeu 166 Ferrando, P. 141 Ferrari, Giulio Cesare 142 Ferrer, Jaume 74 Ferrer, Miquel 97, 126 Ferrer, Pere 79 Ferrer Aledo, J. 232, 239 Ferrer Artigues, Andreu 131 Ferrer Bravo 218 Ferrer i Dalmau, Miquel 235, 236 Ferrer Ginard, Andreu 78, 79, 80, 81, 86, 88, 92, 97, 98, 100, 105, 116, 123, 126, 129, 133, 175 Ferrer i Gomis, Robert 235, 236 Ferrer Ladaria, Antonio 46 Ferrer i Sureda, Cristbal 81 Ferrer i Vert, Felip 51, 54, 112, 145, 198, 211, 212, 232, 235, 236 Ferret Jaume, Isabel 199 Fielding Reid, Harry 496 Fiol, Bartomeu 164 Fiol i Mora, Llus 245 Fiter Cava, Llus Ignaci 31, 33 Flahault, Charles 193 Flaquer, Jaume 79 Flaquer, Miquel 131 Folch i Torres, Josep M. 44 Folch I Torres, Llus 97 Foley, Carles 81 Fom, Melcior 81 Font, Gabriel 124 Font i Floriana, Josep 24, 238 Font Martorell, Gabriel 126, 238

[487]

Font i Obrador, Bartomeu 46, 126, 238 Font i Quer, Pius 17, 34, 36, 37, 57, 59, 60, 127, 144, 148, 154, 164, 170, 177, 178, 179, 180, 182, 185, 186, 187, 188, 190, 191, 194, 196, 197, 248, 249, 250, 251, 252, 253 Font i Sagu, Norbert 33, 39, 142, 227, 228 Font i Sureda de Salma, Catalina 24, 45, 114 Fontalba, R. 81 Fontser, Eduard 164 Forns, Joan 126, 242 Forteza, Guillem 87, 164 Forteza, Toms 29, 85 Forteza i Pinya, Bartomeu 92 Forteza i Pinya, Guillem 84, 91, 92, 176 Forteza i Pinya, Miquel 44 Fortuna 202 Fortuny Rodrguez, Romn 49, 50 Fourmarier, M.P. 89 Franco Bahamonde, Francisco 149, 194 Freisse 221 Fujiwara, Kazue 184 Fullana Puigserver, Pere 28, 32, 65, 66, 126 Fuseller, J. 86 Fuset, Josep 216 Fuster Mayans, Gabriel 79, 126, 127, 199 Fuster Forteza, Gabriel 46, 49 Gabriel, Pere 66 Gai Saber 103 Gal, Jordi 40 Gallard, Alfred 81 Galms, Salvador 44, 107 Galms 63 Galms i Galms, Mateu 79, 106 Gamund Amengual, Antoni 45, 51, 59, 122, 189, 190 Gamund Ballester, Joan 61, 151, 162 Gandoger, Jean Michel 187, 251, 253 Garau, Antoni 237 Garau Bordoy, Juli 266 Garau Melindro, Climent 266 Garcia Bellido, Antonio 108 Garcias, J. 257 Garcias, Gabriel 68, 69 Garcias Buades, Mireia 29 Garcias i Blanes, Joan M. 41, 51, 52, 114, 154, 214 Garcias Maas, Pilar 74 Garcias Mestre, Lloren 24, 46, 52 Garcias i Sard, Joan 24, 51, 237 Garcias i Sard, Gabriel 24, 28, 29, 32, 56, 66 Garcias i Truyols, Fausto 21, 115, 130, 131 Garcias i Truyols, Ferran 21, 95, 115, 130, 131 Garcias i Truyols, Mara ngela 21, 115, 130, 131 Garcias i Truyols, Joan Lloren 21, 29, 106, 115, 130, 131, 270, 272 Garcias i Truyols, Xavier 115 Gargallo, G. 203, 204, 239, 242 Garrido 70, 76, 94, 128 Gasull Martnez, Llus 54, 191 Gaud, Antoni 82 Genovart i Genovart, Blai 199

Georges, Poirault 174 Giacomini, Valerio 184 Gibert, Agust 197 Gibert i Roig, Pau 33 Gifreda, Josep 236 Gil, Ll. 240 Gil Ambrona, Antoni 127 Gil Robles y Quiones de Len, Jos Mara 94 Gil Sureda, Pedro 101 Gili 63 Gili Ferrer, Mossn Antoni 29, 30, 91, 106, 111, 112, 130, 262 Gili Flaquer, Lloren 267, 266, 270 Gili i Pons 127 Gili Vives, Sebasti 111 Ginard 29, 129 Ginard, Antoni 199, 242 Ginard, Jeroni 266 Ginard Bau, Rafel 78, 79, 105, 112, 116, 126, 129 Ginard Bernat, Gabriel 66 Ginard Cant, Joan 79 Ginard I Ginard, Sebasti 80 Ginart Butl, Juan 266 Ginavel I Mas, Joan 137 Gins germans 161 Giner-Mar 224 Giraudias, L. 251 Giuccardi, Giuseppe 142 Goethe, Friedrich 64, 209, 275 Gmez Lamper, Carlos 26 Gmez Moreno, Manuel 107 Gmez Pamo, Juan 57 Gomuna, Antonio 91 Gonzlez, J. 253 Gonzlez, J.M. 230, 238 Gonzlez-Agapito, Josep 127 Gonzlez-Gordon Dez, Mauricio 149 Gonzlez y Orero 127 Grriz, R.J. 141 Grcia, F. 242 Gradaille, Josep Llus 22 Granger, Albert 57 Graa i Zapata, Isabel 87, 105, 127 Greuter, S. 178, 239, 258 Griera, Antoni 43 Griffini 57 Gros 253, 255 Guevara, Ernesto 94 Guignot, Flix 219 Guimer, ngel 103 Haas, Frederick 57, 123, 148, 223 Harper Goodspeed, Thomas 195 Hartert, E. 202, 205, 209, 239 Hartmann, Max 145 Helbig, A.J. 242 Hempf, Wilfred J. 105 Hegel 101 Henrich, L. 219 Henrici 202

[488]

Henrot 164 Herbert 206 Hernndez Pacheco, Eduardo 225 Hernndez Ponset, Maurici 199 Ha 224 Hidalgo, J.G. 224, 239 Hoffmann 164 Homar, Antoni 81 Homeyer 202, 206 Houlbert 57 Hue 204 Hugo de la Fuente Morales, Jos Maria 213 Huguet del Villar 180 Hunt Morgan, Thomas 145, 192 Ibez Cortina, Neus 127, 253, 261 Iranzo, J.E. 141 Isern i Batll, Joan 180 Isserlin, Max 142 Jans I Guardiola, Josep Maria 164 Jaume I 103 Jaume, D. 239 Jaquotot Molina, Mariano 154, 157 Jaquotot Villalonga, Concepci 131, 258 Jeannel, Ren 164, 213 Jimnez, Eduardo 127 Johnston, M.S. 89 Jolivet, Pierre H.A. 219, 220, 221, 240 Jord i Perell, Joan 54, 201, 213, 215, 216, 217, 223, 240 Jourdain 202 Juan Mestre, Rafel 86 Juncadella, Emili 236 Jurado, Jess R. Kelsall, John Edward 198 Kierkegaard, Soren 84 Knoche, Hermann 38, 57, 60, 65, 140, 179, 182, 185, 187, 188, 189, 193, 240, 244, 259, 261 Koenig, Alexander 201 Kraepelin, Emil 142 Kraschutzki 209 Kribben, Franz Josef 64, 123 Lagar, ngel 218, 240 Laguna, Andrs 178 Lanz, M. 261 Lamarck 243 Lzaro e Ibiza, Blas 57 Leferne, Margaritte A. 90 Lerroux Garca, Alejandro 94 Leopardi, Giacomo 84 Lilford 202 Lilliu, Giovanni 109, 110, 127, 138, 139 Lindemann 142 Linnaei, Caroli 57 Linneo 243 Lpez, Antoni 192 Lozano Rey, Lus 57 Lus Gonzaga, San 28, 31, 32, 33, 34 Llad y Ferragut, Jaime 127 Llad i Rotger, Francesc 127

Llenas, Manuel 146 Lle XIII 28, 29, 41, 65 Llimona, X. 238 Llins, Antoni 111 Lliteras, Cristfol 79 Lliteras Lliteras, Lloren 68, 78, 79, 105, 106, 108, 112, 116, 127, 133, 237 Lliteras Caldentey, Joan 29 Lliteres Sureda de Pula, Antoni 266 Llompart Moragues, Gabriel 111, 112 Llopis Llad, Noel 64, 191, 229, 240 Llorach, Pau 114 Llorens 127, 192 Llorens de Ros, Antoni 140, 190, 252 Llorens Garcias, Lleonard 140, 189, 240, 245, 252, 257 Lloses, Pere 52 Llull, Ramon 27, 29, 44, 78, 82,103, 104, 152, 168 Llull Estades, J. 60, 127 Maceres 63 Magioris 204 Mallada, L. 141 Maluquer, Jordi 164 Maluquer i Nicolau, Josep 17, 31, 32, 35, 57, 57, 125, 142, 144, 145, 224 Maluquer i Nicolau, Salvador 31, 32, 142, 148, 236 Maluquer de Motes, Juan 108 Maluquer i Viladot, Joan 224 Manzoni, Alexandre 44 Maez 208 Maragall, Joan 44, 84, 101 Marbre, Alejandro 219 Marcel i Riba, Jaume 227 March Noguera, Joan 22, 27, 30, 31, 34, 38, 40, 41, 43, 46, 56, 62, 114, 125, 126, 127, 242 March Ordinas, Joan 101, 168 Marcos Pascual, Antoni 38, 60, 178, 179, 185, 187, 192, 248 Mars, Paul 179, 187 Margalef, Ramon 54, 64, 152, 157, 164, 191, 220, 221, 235, 240 Margueritte, Eve 81 Marqus, Juan 63 Mart, Agustn 86 Mart, Andreu 95 Mart Juli, Domnec 114 Martnez, M. Isabel 128, 240 Martnez Taberner, A. 260 Martorell, Joanot 44 Martorell, Manuel 57 Martorell i Pea, Francesc 37, 144 Mas, Joan 44 Mas de Xarxars, Josep M. 31, 32, 142, 236 Mas Tay, M. Dolors 95, 116, 123 Masaller, R.M. 261 Mascar Casellas, Arnau 66 Mascar Forns, Joan 157 Mascar Pasarius, Josep 111, 112, 128, 131, 157 Mas, Rafael 142

[489]

Massanet 216 Massanet, Jernimo 91 Massanet, Miquel 79 Massanet Moragues, Juan 63 Mass Vents, J. 81 Massot Cofre, Antonio 66 Massot i Muntaner, Josep 27, 128 Massut, E. 240 Massut Alzamora, Miquel 53, 61, 151,152, 153, 166 Mateu, Guillem 221, 228 Matons, August 134 Mattioli, Andrea 178 Maura, Antoni 38, 83 Maura, Gabriel 44 Maura, Miquel 216 Mayol, Joan 162, 211, 229, 230, 260 Mayol, M. 241 McLachlan, Robert 215 McMinn, M. 242 Medina, P.J. 215, 240 Melndez, Bermudo 157 Melindro, Miquel 262 Menacho, Manuel 234, 235 Mendel 145 Mestre i Barcel, Bartomeu 187 Metge, Bernat 44 Mingazzini, Gionni 142 Mir, Gregori 93, 128 Miralles, Josep 29 Miro-Granada Gelabert, Jaime 199 Mistral, Frederic 44, 53 Mocio, Jos Mariano 243 Molinier , Ren 164, 191, 244, 261 Molins, A. 59, 61, 95, 128, 245, 246, 261, 276 Moll, J. 203, 206, 207, 240 Moll, Aina 40 Moll Casasnovas, Francesc de Borja 29, 43, 44, 117, 124, 157 Moll Casasnovas, Josep 269 Moll Blanes, Isabel 21, 22 Montade, Ren 64, 229 Montaner 138 Montessori, Mara 97, 100, 142 Montseny, Frederica 180 Montserrat, Pere 187 Moragues 219, 258 Moragues, E. 261 Moragues, Ignaci 63, 216 Moragues y de Manzanos, Ferran 144, 234 Morales, R. 261 Moranta, J. 240 Morente i Tormo 100 Morei, Joan 74 Morell 91 Morell Font dels Olors, Gabriel 266 Morell Oleza, Pedro 122 Morey, G. 232, 240 Morey Sureda, Miquel 24 Moritz Willkomm, Heinrich 187

Moros, Juan 91 Morgades 34 Mschl, Wilhelm 188 Moy, Lloren 44 Mllers Melchers, Friedich Kart 164 Munar, Gaspar 86 Munn, Philip Winchester 198, 200, 201, 202 Muntaner 46, 81, 114, 125, 139, 203, 204, 206, 208 Muntaner, J. 240 Muntaner Darder, Andreu 61, 131, 151, 152, 153, 154, 155, 157, 159, 164, 228 Muntaner de Son Forteza, Antoni 266 Muntaner i Mariano, Lleonard 25, 30, 46, 114, 125, 127 Muoz, Antoni 55, 124, 230 Muoz-Cobos, J. 238 Muoz Garmenda, F. 261 Mutis, Jos Celestino 180, 243 Nadal, Bartomeu 54 Nadal 64 Navarro Martn, Francisco de Paula 152 Navs Ferrer, Long 31, 41, 141, 147, 213, 215, 216, 223, 240 Nelson, Erich 184 Nicolau, Jaume 45 Nieto, G. 261 Nikolaus, Freiherrn 200 Ninot, J.M. 261 Nigorra Reyns, Juan 49 Novellas 64 Novellas Roig, Antoni 31, 32, 34, 142 Novellas Roig, Francesc 34, 39, 142, 143 Obermaier, Hugo 109 Obrador, Mateu 44, 82, 85 Odn de Buen, F. 216, 232, 233, 239 Ole Brull 168 Oleo i Cuadrado, Rafael 63, 187 Oliva, Andreu 62 Oliver 63 Oliver i Domenge, Pere 165 Oliver Massut, Miquel 154, 199 Oliver Solivelles, Miquel 266 Orell Jaquotot, Jeroni 35, 45, 59, 61, 65, 116, 122, 123, 128, 131, 140, 147, 161, 162, 163, 182, 185, 480 Orell Casasnovas, Jeroni 189, 190, 193, 220, 228, 238, 245, 251, 258 Orfila, Mateu 188 Orfila, Margarita 128 Orlci, Lszlo 184 Ortega i Gasset, Jos 91 Otero Schembri, Juan 155 Padrs i Arquiu, Ricard 33 Palau Ferrer, Pere C. 38, 57, 59, 60, 61, 65, 122 123, 128, 140, 148, 151, 152, 153, 154, 179, 183, 185, 187, 188, 189, 190, 192, 194, 196, 219, 221, 240, 244, 251, 252, 260, 261 Palau i Camps, Josep M. 61, 151, 164, 185, 192, 196, 199, 218, 220 Palmer, Emili 159

[490]

Palmer, Miquel 55, 202, 241 Pan, C. 141 Pardo Sastrn, J. 141 Parpal, Jos 56, 269, 271 Parpal, M. 29 Pascual, B. 58 Pascual Gonzlez, Bartolom 128 Pascual Ramis, Francisco 29 Pasteur 235 Pastor Riera, Juan 266 Patxot, Rafael 147 Patxot i Rabell, Concepci 147 Pau i Espaol, Carlos 164, 179, 180, 191, 251, 253 Pava, J. 261 Pavn, Jos Antonio 243 Payeres 107 Pecci, Vicenio G. 28 Pedemonte, Salvador, 17 Pedemonte i Falguera, Bonaventura 143 Pelez, Manuel J. 95, 128 Pelegrn Prat, R.P. 237 Pea Martn 269 Pearrubia i Marqus, Isabel 92, 128, 133 Perdig, M.T. 238 Perea, Maria Pilar 39, 128 Perell Arbona, Sebasti 29 Prez Arcas, L. 232, 240 Prez Ceclia 63 Prez Herrera 63 Pericot Garcias, Llus 108 Perier, Remy 57 Perpinya, Maria 81 Perrins 203 Peypoch i Pich, Ramon 42, 61, 62 Pi i Molist, Emili 187 Pi Sunyer, Carles 62 Pi i Vendrell, Nria 81 Picazo, Antoni 29, 70, 76, 94, 128, 129 Pichot 57 Piferrer, Pau 168 Pignatti, Alessandro 60, 129, 183, 186, 187, 196, 241, 243, 249, 250, 256, 257, 261 Pijoan, Josep 43 Platvoet, D. 221, 241 Pujiula, Jaume 31, 41, 238 Pintard Bicknell, Eugne 187 Pius IX 28 Pius XII 60 Planas i Font, Claudi 44 Polatzek, Johann 205 Pomar, Llus 160 Pons, Antonio 269 Pons, M. 225, 241 Pons, Dami 102, 103, 129 Pons Buades, Guillem X. 55, 61, 126, 129, 202, 229, 230, 241, 242 Pons Guerau, A. 180 Pons Oliveras, Jos 211 Ponset 202

Pont Llodr, Andreu 29 Pont Llodr, Antoni 29 Porcel, Josep 52 Porcel Riera, Miquel 84, 176 Porta, Pietro 187 Porta Rigo 188 Povill i Ader, Joan 81 Prat de la Riba, Enric 38, 40, 82, 83, 91, 92 Primo de Rivera, Miguel 70, 83, 87, 103, 165, 228 Puig de la Bellacasa, N. 89 Pujiula Dilm, Jaume 64, 235, 241 Pujol, Enric 34, 39, 40, 41, 124 Pujol, Jaume 128 Purroy, F.J. 238 Quatrecases, Josep 148, 179, 180 Quetgles, Miquel 107 Quetgles Guiscafr, Jeroni 25 Quint Zaforteza, Josep 63, 96, 124 Quintana, Antonio 91 Rabassa, Antoni 59 Racovitza, Emil G. 232, 233, 234, 235, 236, 241 Raiffeisen, Friedrich Wilhelm 66, 67 Ramis 63 Ramis dAyreflor i Sureda, Jos 106 Ramis Ramis 202 Ramrez Snchez 107, 108, 126 Ramon Bataller, Josep 17, 55, 64 Ramn y Cajal, Santiago 142 Ravents, Jaume 134 Ravents, Manuel 86 Ray, Miquel 161, 211 Rebel, Hans 221, 241 Rebmann, Otto 123 Reichstein, Tadeus 189 Reig, Enric 26 Reitter, E. 218, 223, 241 Renau, Josep Maria 72 Riba 101 Ribas I Marqus, Ignasi 194, 196 Riber i Campins, Lloren 44, 83, 85, 87 Riera, Margalida 113 Riera, Pedro 269 Riera, Sebasti 79 Riera Sancho, Jaume 270, 266 Rigo, Gregorio 187 Rioja, Jos 145 Ripoll, Luis 129 Rita, Joan 181, 241 Rivas Goday, Salvador 187 Rivas Mateos, Marcelo 57 Rodrguez Femeninas, Joan Josep 140, 162, 171, 185 Rodrguez Femeninas, Joan Joaquim 187, 244 Rodrguez-Perea, A. 242 Rogenhofer, Alois Friedrich 221 Roig i Ravents, Joseph 44 Rohlfs, Gerhard 138 Roldn Guerrero, Rafael 129 Rosals, Joan 224, 236 Rose, Arthur Maurice 152

[491]

Rossell, Antoni 93 Rossell, Jeroni 44, 103 Rossell, J.A. 59, 61, 95, 128, 181, 196, 234, 241, 246, 259, 260, 261, 276 Rossell Bordoy, Guillem 104, 109, 110, 112, 129, 131 Rossell Bover, Pere 129 Rossell i Ferr, Joaquim 59 Rossell Ordinas, Josep 155, 166 Rossell Verger, Vicen M. 155, 194 Rosset, J. 229 Rotger, Bernat 201, 217, 221 Rouy 57 Rovira, Josep 52 Royer, Maurici 213, 219 Rub 63 Rub Barcel, Joan 100, 106 Rub i Pocov, Rabel Ignasi 26 Ruiz, Hiplito 243 Ruz-Gimnez, Joaqun 108 Rusiol, Santiago 44 Sacchi, Cesare Francesco 64, 225, 241 Sez 196, 246 Sez, Ll. 238, 241, 258, 261 Sez Isern, Francesc 25, 26, 129, 181 Sagarra, Ignacio 57, 101 Sagrist i Llompart, Emili 216, 234, 235, 242 Sala, Ignacio 231 Salcedo 63 Salmon, Charles Edgar 174, 186 Salord Barcel, Rafael 188 Salv, M. Antnia 44, 84, 88 Salvador 243 Salvador, Llus 168, 202, 232 Salva 224 Salvat, Ricard 44 Sampietro, Maria J. 129 Sampol, Josep 164 San Flix, M. 229, 230, 241 San Miguel de la Cmara, Maximino 227 Sancho, vda. De 50 Sancho, Pere 80 Sancho Melindro, Juan 266 Sancho Orell, M. Bel 129 Sancho Tous, Jaume 51, 52, 105, 116 Santana Morro, Manel 69, 129 Santiago 129Sastre, Nicolau 26, 32 Sans i Rossell, Elvir 166 Sans Janeca, Miquel 266 Sans i Pili, Jordi 275 Sard, Pedro J. 45 Sard Nicolau, Catalina 24 Sastre, Jaume 165 Sastre, Nicolas fr. 69, 129 Saunders, Howard 202 Schmid, Beatrice 40, 124 Schultze, Arnold 218 Schwendinger, H. 202, 242 Seibert, Louise 193

Segu 235 Segu, B. 242 Segu, G. 242 Segu i Trobat, Gabriel 85 Sennen (tienne Marcellin Granier-Blanc) 60, 172, 173, 174, 177, 186, 196, 251, 252 Serra, Buenaventura 202 Serra, Jaume 59, 185, 189, 190 Serra Hnter, Jaume 101 Serradells 224 Servera i Camps, Juan 63 Servera Blanes, Juan 44 Servera Montserrat, Andreu 29 Servera (Perics), Bartolom 91 Sess y Lacasta, Martn 243 Shirihai, H. 204, 242 Sierra Rfols, Antoni 190 Sietti, Henri 54, 57, 64, 219, 242 Simmons, K.E.L. 208, 239 Siquier, J.L. 238 Sjstedt, Gunner 197 Skinner, Kenneth L. 55, 200 Sluys 99 Soldevila, Carles 84, 101 Soler, Llus 31, 212 Soler y Pujol 232 Solivellas Llampaies, Jaime 106 Sondaar, P.y. 242 Stebbing 235 Stefani 164 Stern, Curt 195 Stile, Jans 89 Suau, Bartolom 130 Sunyer i Bofill, Antiga 57 Surcouf, B. 218 Sureda, Pere 225, 241, 272 Sureda, Francina 24 Sureda, Josep 79 Sureda i Blanes, Francesc 107, 109, 112, 168, 231 Sureda i Blanes, Miquel 17, 106, 168 Sureda i Blanes, Josep 17, 21, 33, 53, 76, 78, 86, 89, 90, 100, 101,106, 112, 116, 117, 123, 125, 130, 166, 168, 263 Sureda i Blanes, Josep Francesc 168 Sureda Carrin, Josep Llus 168 Sureda Cursach, Juan 266 Sureda i Lliteras, Josep 168 Sureda i Massanet, Francina 24 Sureda i Massanet, Josep 92 Surinyach Oller, Ramon 196 Taapken, Jaap 200 Tarazona i Blanch, Ignacio 31 Tarrandell i Mateu, Miquel 112 Tato Cumming, Jos J. 55, 64, 149, 150, 164, 198, 199, 238, 242, 272, 275 Tbar, F.X. 240 Tenenbaum, Szymon 57, 218, 223, 242 Termes, Joseph 130 Terrades, J. 238

[492]

Thibault 204 Thoms Casajuana, Joan Maria 94, 95, 130, 240 Toms Roig, Joan 269 Toms Salv, Maci 46 Torras i Bages, Joseph 33, 41, 83, 92 Torrepando 253 Torres 232 Torres, Miquel 79 Torres Cap, Guiem 266 Torres Mnguez, Alexandre 225 Torres Roca, Jaume 266 Tous 29, 129 Tous, Gabriel 54, 56 Tous, Miquel 44 Tous Ferrer, Carme M. 51 Tous Ginart, Guillem 44, 91 Tous i Maroto, Josep M. 44, 63, 86 Trav, Federico 268, 271, 276 Trmols I Borrell, Federico 252, 253 Trezzo, Bruno 184 Trilby 81 Trilla, M. 81 Truyols Morell, M. del Pilar 115 Truyols Villalonga, Dolores 76 Truyols Villalonga, Mariano 270 Txen, Reinhold 184 Tyndall 235 Urbera, J.L. 196, 242 Valbuena, Manuel 44 Valds, B.196, 242 Valent, Joan I. 52 Valverde Gmez, Jos Antonio 149, 199 Valls, Emili 130, 142 Vallespir, Gabriel 33 Vallespir, Jos 33 Vallianos 204 Valls Ramrez, Teresa 153, 154 Valls i Taberner, Ferran 83 Van der Maarel, Hed 184 Van Emden, Helmut Fritz 218 Vanrell Camps, Bartomeu 52 Vargas Ponce 202 Vayreda Vila, Estanislau 190, 252 Vayssiare 57 Velasco, E. 238 Veny Meli, Cristbal 59, 64, 110, 111, 128, 130 Veny Ginard, Antonio 66 Verdaguer, Jacint 27, 44, 83, 101, 103 Ver, Toms 104 Vertura de los Reyes 202

Verriet de Litardire, Ren 178 Viborel 52 Vicen, D. 61, 129, 228, 242 Vicens 127, 258 Vicens, M. 130 Vicen, Magdalena 22 Vicens Bau, Jordi 79 Vicis, B. 141 Victor Manuel II 28 Vidal de Llobatera, Pelai 62 Vigineix, Guillaume 179, 187 Vigo i Bonada, Josep 196, 238, 244, 261 Vila, Pau 180, 227 Vila Nadal, Antoni 228 Vilar, Pierre 130 Villalonga, Lloren 44 Villarrubia 164 Vives 63, 164 Vives, J. 238 Vives Riera, Antoni 87, 92, 130 Von Homeyer 199 Von Marle 205 Von Jordans, Adolfo 54, 200, 201, 202, 204, 205, 206, 207, 208, 209, 216, 221, 240, 242, 271 Von Seidtz, M. 89 Vous 205 Waldren, William 112 Warblers, Sylvia 242 Watkinson, Eddie 269 Weckel 235 Weyler y Lavia, Fernando 187, 202, 259 Wikus, Erika 184 Wilheason, Ruth 64 Wilhelm Paulsen, Ove 152 Willkomm 243 Winkler, A. 89 Win, Frederic 236 Wurm 89 Xamena, Francesc 64 yez i Girona, Agustn 57 ysasi Ransome, Rafael 107, 108, 129, 130 Zaforteza 63 Zaforteza Amat, Jos Quint 106 Zambrana Moral, Patricia 95, 128 Zapater, B. 141 Zariquiey Alvarez, Ricardo 218 Zariquiey Cenarro, Ricardo 164, 218 Zimmermann, K. 222 Zulueta i Escolano, Antoni de 17, 34, 56, 145 Zulueta i Escolano, Llus de 146

[493]

[494]

Aquest llibre sacab destampar a la ciutat de Palma, el dia 11 de maig, en els dos mesos del terratrmol del Jap i a lany 2011 any del centenari de lenunciat de la teoria actualment vigent de com tenen lloc els terratrmols pel geleg nord-americ Harry Fielding Reid (1859-1944)

[495]