Material Cursos Llenguatge Adm

Llengua catalana
Material didctic
per a cursos
de llenguatge
administratiu
4a edici
Barcelona, 2007
Material didctic de suport als cursos presencials de llenguatge administratiu
de lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya. Aquesta publicaci
no est concebuda com a material dautoaprenentatge
o de suport a altres cursos. El solucionari dels exercicis que cont
aquest Material didctic sha publicat a part.
Daquesta edici:
2001, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya i Universitat de Barcelona
4a edici: Barcelona, febrer de 2007
1a reimpressi de la 4a edici (octubre 2007)
ISBN: 978-84-393-7401-5
Dipsit legal: B-14421-2007
Composici: Addenda
Impressi: Novagrfik, SL, c/ de Vivaldi, 5, 08110 Montcada i Reixac
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Material didctic per a cursos de llenguatge administratiu : llengua
catalana. - 4a ed.
Inclou solucionari Tt. a la coberta: Solucionari del material didctic per
a cursos de llenguatge administratiu. - Bibliografia
ISBN 978-84-393-7401-5. -- 978-84-393-7462-2 (Solucionari)
I. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya II. Ttol: Solucionari del
material didctic per a cursos de llenguatge administratiu
1. Catal administratiu - Manuals, guies, etc.
804.99:35(075)
Sumari
Presentaci, 5
Introducci al llenguatge administratiu, 7
Normes grfiques de presentaci, 15
Procs delaboraci dun document, 17
Pautes de redacci, 19
Documents
1. Sollicitud, 23
2. Carta, 31
3. Ofici, 39
4. Certificat, 47
5. Diligncia, 55
6. Citaci, 61
7. Convocatria de reuni, 69
8. Acta de reuni, 77
9. Informe, 89
10. Resoluci, 99
11. Recurs, 109
Abreviacions, 117
Majscules i minscules, 131
Puntuaci, 135
Terminologia i fraseologia administratives, 147
Bibliografia, 199
Exercicis, 201
Documents per revisar, 259
Presentaci
El dossier de llenguatge administratiu que teniu a les mans sha
organitzat en quatre grans blocs:
1. Documents
2. Convencions
3. Exercicis
4. Documents per revisar
Documents. El primer bloc cont la informaci i els exemples dels
documents del programa dels cursos de llenguatge administratiu
de lEscola. Aquesta informaci est ordenada de la mateixa
manera en cada un dels documents i hem mirat que sigui clara i
didctica per a lalumnat.
Convencions. En el segon bloc, hi ha tota la informaci referent a
les convencions que caracteritzen el llenguatge administratiu. Hi
trobareu llistes de convencions i tamb instruccions de la manera
com utilitzar-les.
Exercicis. Els exercicis que formen part del tercer bloc han estat
elaborats per lEscola. Sn exercicis de llengua que treballen els
aspectes especialment relacionats amb la redacci administrativa.
Documents per revisar. El material daquest bloc tamb ha estat
elaborat per lEscola. Consta de documents reals per practicar a
classe la redacci dels documents inclosos en el sumari.
A lhora dorganitzar aquest dossier, la idea global ha estat que la-
lumnat tingui a labast la informaci necessria per poder redactar
documents administratius de manera correcta, i que els cursos de
llenguatge administratiu siguin lobrador per fer prctiques de re-
dacci administrativa.
Finalment, esperem haver-nos apropat a la idea que ens va fer
plantejar el dossier i que sigui dutilitat per a tots vosaltres.
5
INTRODUCCI AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
S u m a r i
Tradici i innovaci del llenguatge administratiu catal
Fragments de textos
Llenguatges despecialitat. Tecnolectes
Tradici i innovaci del llenguatge administratiu catal
Ls de la llengua catalana com a eina de lAdministraci pblica es remunta prcticament
als seus orgens. El document ms antic conegut escrit ntegrament en catal s una pres-
taci dhomenatge concedida pel comte del Pallars Juss Pere Ramon (1098-1112), per
el text ms important que es conserva data de la segona meitat del segle XII. Es tracta
duna traducci del codi visigtic anomenat Forum iudicumo Liber iudiciorum, recopilaci
del dret visigtic redactada en llat un segle abans. La traducci catalana va ser feta
durant el govern de Ramon Berenguer IV (1131-1162). Aquesta traducci, de la qual
noms es conserva un fragment, t una significaci evident: mostra la necessitat comuni-
cativa dusar textos escrits en catal, tot i lexistncia de la versi llatina.
Cal recordar que una mica ms endavant, entre els segle XIII i XV, trobem altres textos jur-
dics redactats en catal, com sn els Usatges de Barcelona, els Furs de Valncia, el Llibre
de les costums de Tortosa i el Llibre del consolat de mar. Una altra mostra important de la
prosa daquesta poca sn les quatre grans crniques: el Llibre dels feits de Jaume I
(1274), la Crnica de Bernat Desclot (1288), la Crnica de Ramon Muntaner (1328) i la Cr-
nica de Pere el Cerimonis (1386).
A partir del segle XIII, el catal comen a desplaar el llat en les comunicacions adminis-
tratives i jurdiques, encara que el llat es va continuar usant fins al segle XVI. Conv des-
tacar que la llengua catalana va esdevenir lidioma habitual de la Cancelleria Reial, al cos-
tat de laragons ats que els reis catalans ho eren tamb dArag i el llat. La
Cancelleria, creada al segle XIII, era lorganisme administratiu de la corona catalanoarago-
nesa, i socupava de la redacci de tot tipus de documents administratius: lletres reials,
contractes, llicncies, certificacions... La incorporaci del Pas Valenci i de les Illes Bale-
ars al segle XIII al domini lingstic catal va implicar lexpansi geogrfica de la llengua.
Cap a la segona meitat del segle XIV la perfecci formal del llenguatge administratiu catal
va servir de model als escriptors catalans coetanis.
Els esdeveniments histrics anaren en contra de la consolidaci de la llengua catalana,
especialment en lmbit de lAdministraci pblica. Amb la mort de Mart I lHum, el
1410, sense descendncia, i la posterior entronitzaci de Ferran I de la casa castellana
dels Trastmara, el 1412, el castell comen a ser present, sobretot en els usos oficials.
El procs de castellanitzaci saccentu en la dinastia dels ustria (1516-1700), tot i que
el catal continu sent la llengua ds generalitzat a lAdministraci fins al final del segle
XVII. Desprs de la Guerra de Successi, amb la consegent supressi dels rgims auto-
nmics (1707-1716) i la promulgaci per Felip V duna llei, que culmin amb els decrets de
Nova Planta, segons els quals Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears, shavien de
regir exactament com la resta del pas, el catal quedava excls de la legislaci.
Tret dun breu lapse de temps, la Guerra del Francs (1810-1814), i del perode de la II Re-
pblica (1931-1939), la llengua catalana no s emprada oficialment en lmbit de lAdmi-
nistraci fins al moment en qu lEstatut dautonomia de 1979 permet recuperar les insti-
tucions dautogovern i reconeix el catal com a llengua prpia de Catalunya i, juntament
amb el castell, loficial. Comena, aix, una nova etapa per a la recuperaci de la llengua
catalana, desplegada per la Llei de normalitzaci lingstica de 1983 i ampliada per la Llei
de poltica lingstica de 1998. Aix no obstant, el procs de normalitzaci ha topat i
encara topa amb nombrosos entrebancs que shan danar superant.
9
En el conjunt de lAdministraci pblica el pas demprar el catal, tant en el canal oral com
en lescrit, no ha estat fcil. Ha calgut superar greus dificultats, especialment el desconei-
xement del llenguatge propi per part dels professionals i la manca de fixaci de conven-
cions estilstiques i de criteris de redacci propis, imprescindibles en els llenguatges des-
pecialitat. En aquest sentit, la tasca desenvolupada per la Direcci General de Poltica
Lingstica (actualment Secretaria de Poltica Lingstica), en collaboraci amb lEscola
dAdministraci Pblica de Catalunya, el Termcat, lInstitut dEstudis Catalans i els serveis
lingstics de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya i de les universitats,
entre altres institucions, ha estat imprescindible per elaborar propostes per a un llen-
guatge administratiu i jurdic simplificat i genu.
Per una banda, el llarg procs de castellanitzaci en ls de lAdministraci lgicament
havia deixat una forta empremta en les construccions sintctiques, morfolgiques i lxi-
ques; per laltra, tradicionalment susava un llenguatge obscur, arcaic, abarrocat, poc pre-
cs, que donava com a resultat uns textos que sovint el ciutad no entenia.
Per elaborar un llenguatge administratiu actual shan tingut en compte tres factors deci-
sius. En primer lloc, el coneixement de la tradici administrativa catalana. En segon lloc,
la normativa internacional del llenguatge administratiu adoptada en altres estats i en diver-
ses llenges, i laplicaci dels criteris promoguts per institucions internacionals la Inter-
national Standarditzation Organitzation (ISO) ha establert recomanacions que afecten la
redacci dels documents administratius; a lEstat espanyol lorganisme que actua com a
delegaci de lISO s lAsociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin (AENOR).
Finalment, la depuraci de molts elements provinents de lestil del llenguatge administra-
tiu castell, que inevitablement havien penetrat en el catal.
Si observem levoluci que ha tingut el llenguatge administratiu en els darrers anys en llen-
ges properes, com langls o el francs, constatarem que sha simplificat extraordinria-
ment. Han sorgit diverses publicacions en aquestes llenges que ens en parlen, en les
quals es destaca que la llengua que ha dusar lmbit administratiu, a ms de correcta gra-
maticalment, ha de ser sobretot clara i entenedora. Potser el testimoni ms evident da-
questa voluntat de reforma, el trobem en el Plain English Movement. Es tracta dun movi-
ment que, tal com reflecteix el seu nom, aposta per un llenguatge planer, a favor de la
simplificaci del llenguatge administratiu i jurdic. Va comenar als Estats Units durant la
dcada dels seixanta als setanta, i es va estendre al francs i, posteriorment, molts dels
pasos de la Uni Europea han fet tamb esforos per simplificar els respectius llenguat-
ges administratius.
LAdministraci pblica catalana, tenint en compte els elements exposats i seguint els
corrents actuals de reforma en els llenguatges despecialitat, ha apostat per un model de
llenguatge administratiu i jurdic que sha de guiar pels principis generals destil segents:
claredat, precisi, brevetat i senzillesa. I s a partir daquests criteris bsics que sha anat
avanant per aconseguir uns models de documents que siguin sobretot entenedors i efi-
caos, i amb els quals les persones administrades puguin sentir-se identificades.
10
Fragments de textos
A continuaci reprodum alguns fragments de textos, que presentem ordenats cronolgi-
cament. (Extrets de CABRUJA, Llus; CASANELLAS, Pere; MASSIP, M. ngels. Histria de la
llengua catalana. Barcelona: Columna Edicions, SA, 1990.)
nic fragment conservat de la traducci del Forum iudicum o Liber iudiciorum, recopi-
laci del dret visigtic. La traducci catalana s de la segona meitat del segle XII; la ver-
si en llat es va redactar un segle abans.
[...] e perduda, exs si poden provar que per frau o per galidansa daltres omes o per
mandament reial foron encombrats qe non o pogron ademplir, aicel enfre sis meses.
La voluntat del defunt scrita deps que fo mort, enfre sis meses sie publicada.
Volontat daqel o daqela qe testa en sa vida, deps sa mort, ans que sis meses sien
passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant
tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propi
aver ad aqels a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scrip-
tura, de las res del defunt.
Si aquele qui fez la escriptura s mort, can sia sabut qe l la fezs. [...]
Fragment del Llibre de les costums de Tortosa. Es tracta del primer codi de lleis escrit
originriament en catal. El manuscrit conservat s de 1272.
Si alcun servu o catiu fug a son seynor e el seynor sospita que sia en alcun alberch de
la ciutat ne de son termen e demana quen sia fet encerquament per les cases on ha
sospita, per ju e per sentncia dels ciutadans, lo veger deu anar a aqueles cases e deu
aqu fer entrar, si les cases sn de cristians o de jueus, dos prohmens cristians qui
deuen lo trer e liurar a son seynor, e si les cases sn de sarrans, lo seynor del servu o
el catiu deu anar a lalcayt e lalcayt deu anar aqu e deu fer entrar aqu II cristians e II
sarrans qui diligentment encerquen aqueles cases a bona fe e sens engan, e, si troben
aqu lo servu o el catiu, deuen lon trer e liurar a son seynor. [...]
Fragment de la Crnica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325 i 1328. Sen conserven
diversos manuscrits, el millor dels quals es de lany 1342.
Daltra part, vos dir cosa de qu us meraveylerets, emper, si b u ensercats, aix u tro-
barets: que dun lenguatge solament, de negunes gents no sn tantes com cathalans.
Que si volets dir castellans, la dreta Casteyla poch dura e poch s, que en Casteyla ha
moltes provncies qui cascun parla son lenguatge, qui sn ax departits com cathalans
daragoneses. E si ben cathalans e aragoneses sn dun senyor, la lengua no s una ans
s molt departida. Et ax mateix trobarets en Frana, e en Anglaterra, e en Alamanya, e
per tota Ytlia e per tota Romania [...].
El text que reprodum seguidament s un imprs de lAdministraci de justcia de la
Generalitat de Catalunya (1932-1939). (Extret de DUARTE, Cartes; ALSINA, lex; SIBINA,
Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Es-
cola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002.) Lempremta del castell hi s evident.
11
Sala Especial de Divorcis
En compliment de lordenat pel Tribunal del marge en mrit dels autes de judici de
Divorci promoguts per
contra i als efectes de
larticle 69 de la Llei de Divorci, dirigeixo a V. el present per a participar-vos que en sen-
tncia de data sha decretat
Lesmentat matrimoni est inscrit en le Registre Civil daqueix jutjar al foli
del llibre de la secci corresponent. Pregant-vos acuseu rebut del present
a al major brevetat possible manifestant al mateix temps el compliment de lordenat per
la Sala.
Barcelona de
12
Llenguatges despecialitat. Tecnolectes
La facultat humana per comunicar-se sanomena llenguatge. Aquesta capacitat de lsser
hum es duu a terme a partir de diferents llenges. Les llenges sn una realitat complexa
i dinmica que presenten variacions. Aix, podrem dir que una llengua s un conjunt de
varietats lingstiques i funcionals. Per minimitzar tota aquesta diversitat, per un procs
espontani, duna banda, i dirigit, de laltra, sorgeix lanomenat llenguatge estndard
varietat lingstica, usada sobretot en les comunicacions pbliques en diversos registres,
que tendeix a eliminar al mxim les diferncies dialectals.
A partir daquesta varietat estndard, que depenent de la situaci comunicativa concreta
pot tenir un nivell ms o menys elevat de codificaci normativa, selaboren els llenguatges
despecialitat o tecnolectes, que sn les varietats que la llengua adopta com a instrument
de comunicaci formal i funcional entre especialistes duna matria determinada, com a
conseqncia de lespecialitzaci del treball. En els darrers anys sha difs molt aquest
concepte, sobre el qual hi ha fora bibliografia. El terme llenguatge despecialitat, anome-
nat tamb llengua tcnica o tecnolecte, lusen tamb en altres llenges properes; nindi-
quem algunes a continuaci: language for special purposes (angls), langue despecialit
(francs), Fachsprache o Technolekt (alemany), lingua settoriale (itali).
Hem dentendre els llenguatges despecialitat com a formes de llengua particular, que
solen incloures dins de les varietats funcionals de la llengua o registres, o sigui vinculats
als usos. Sn, per tant, la fusi de fets lingstics particulars inserits en els fets lingstics
generals. Dit duna manera ms planera, els tecnolectes tenen com a base la varietat
estandarditzada de la llengua, amb un nivell ms aviat elevat de codificaci normativa,
per participen de trets particulars.
Els trets principals que caracteritzen els llenguatges despecialitat sn els segents:
Lxic i fraseologia propis
Precisi conceptual per evitar ambigitats
Expressi senzilla, clara i entenedora per garantir leficcia comunicativa
Formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.
En la mesura que el llenguatge administratiu s un codi precs de comunicaci dins duna
matria determinada, podem dir que s el tecnolecte de lAdministraci, amb una particu-
laritat que cal tenir en compte: pot ser vehicle de comunicaci interna de lAdministraci,
o externa, o sigui entre lAdministraci i les persones administrades. El fet que sigui un
tecnolecte que sovint susa per adrear-se a un ciutad o ciutadana i al conjunt de la
poblaci, implica que sigui necessriament ms assequible que altres llenguatges tcnics
i que sigui un dels llenguatges despecialitat ms acostats als trets definitoris de lestn-
dard, tot i que t caracterstiques prpies dun llenguatge tcnic especialitzat.
13
NORMES GRFIQUES DE PRESENTACI
Segons el Programa didentificaci visual de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1997,
<http://www.gencat.net/piv/>), shan de respectar els punts segents:
El format de paper general que sutilitza s lISO A4 (DIN A4), de 210 x 297 mm. En alguns
documents, com ara el saluda, s lISO A5 (DIN A5), de 148 x 210 mm. En els documents
en qu el format habitual no s lISO A4, trobareu indicada (a lapartat Definici) la mida
adequada.
El tipus de lletra que cal usar habitualment en els textos i els impresos de la Generalitat de
Catalunya s lHelvetica (si no sen disposa, es pot substituir per lArial) i les correspo-
nents variants de negreta i cursiva (Helvetica Italic, Helvetica Bold i Helvetica Bold Italic).
En molts processadors de textos, nhi haur prou descollir la lletra Helvetica (o Arial) i ser-
vir-se, quan convingui, de les opcions de negreta i cursiva del men de format.
Tots els textos shan descriure alineats per lesquerra, seguint leix vertical on recolza el
text del logotip de la Generalitat de Catalunya (la G de Generalitat).
Model de carta
En la correspondncia, es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l11.
La interlnia, o espaiat entre lnies, pot ser el que li correspon al cos, o sigui 11 punts (tamb
1 o simple), per pot ser superior (1,5). La separaci entre pargrafs s duna lnia en
blanc. No cal justificar el marge dret i sha de procurar de no partir paraules.
No feu cap entrada o sagnat a linici dels pargrafs.
El nom i el crrec de la persona destinatria se situen sota de la denominaci de lorganisme,
comenant a lalada de 60 mm. Sempre salineen per lesquerra amb el logotip, com la resta
del text. El text de la carta o comunicat comena per sota del senyal de doblec (que marca
el final del primer ter del full), per facilitar el plegat adequat al sobre de format americ.
El nom i el crrec de la persona que signa se situen a sota de lespai reservat per a la seva
signatura. Separades per una lnia en blanc, hi posarem la localitat i la data dexpedici.
La distncia mnima recomanada daquesta darrera lnia al marge inferior del paper no ha
de ser inferior a 35 mm.
Amb aquestes indicacions, els marges resultants del document seran: superior, 60 mm;
inferior, 35 mm; esquerre, 30 mm, i dret, 20 mm.
15
16
[Adrea]
Nom i cognoms (persona destinatria)
Crrec
Senyors/Senyores,
La normalitzaci dels mecanografiats dels papers de carta assegura la unitat dimatge
de tota la correspondncia, per la qual cosa aquest exemple s vlid per a qualsevol
organisme de la Generalitat.
La principal caracterstica s lalineaci per lesquerra de tots els textos seguint leix
vertical que dibuixen les lnies de la denominaci de lorganisme. La font tipogrfica
s lHelvetica i es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l11. Lespaiat
entre lnies pot ser el que li correspon al cos o sigui 11 punts o superior. La separaci
entre pargrafs s duna lnia en blanc. No cal justificar el marge dret i sha de
procurar no partir paraules.
El nom i el crrec de la persona destinatria se situen sota de la denominaci de
lorganisme, comenant a lalada que indica el punt que hi ha imprs. El text de la
carta o del comunicat comena per sota del senyal de doblec, per facilitar el plegat
adequat al sobre de format americ.
El nom i el crrec de la persona emissora se situen a sota de la seva firma, aix com
tamb la localitat i la data dexpedici, separades del primer grup per una lnia en
blanc. La distncia mnima recomanada daquesta darrera lnia al marge inferior del
paper no ha de ser inferior a 35 mm.
Atentament,
Nom i cognoms
Crrec
Barcelona, d de 20
PROCS DELABORACI DUN DOCUMENT
1. Quin document voleu elaborar?
2. De quines parts consta i quina disposici ha de tenir el document que heu escollit?
3. Quina informaci ha de contenir?
4. Com heu dordenar aquesta informaci?
5. Quina varietat de la llengua s ladequada?
6. Heu aconseguit el que us proposveu?
Abans de comenar a redactar un document llegiu els punts segents. Perqu la comuni-
caci sigui efica penseu que un document ha de ser objectiu, simple, clar i precs.
1. Quin document voleu elaborar?
Escolliu correctament el document que heu delaborar. Tingueu en compte:
a qui va adreat
quina funci t
quina normativa el regula.
Si teniu algun dubte, consulteu lapartat Documents, on trobareu les caracterstiques del
document concret.
2. De quines parts consta i quina disposici ha de tenir el document que heu
escollit?
Consulteu lesquema del model de document escollit i seguiu-lo. Tingueu en compte
tamb les normes grfiques de presentaci que fixa el Programa didentificaci visual de
la Generalitat de Catalunya, que es pot consultar a: <http://www.gencat.net/piv/>.
3. Quina informaci ha de contenir?
Seleccioneu la informaci pertinent per a lobjectiu que us proposeu i deixeu de banda la
que no sigui rellevant. Busqueu la simplificaci.
4. Com heu dordenar aquesta informaci?
Estructureu el text en pargrafs de manera que cada un correspongui a una unitat de mis-
satge. Seguiu un ordre lgic, aix aconseguireu una comprensi pertinent i rpida.
17
Trobareu les indicacions necessries a lapartat dEstructura i les parts de qu consta a
lEsquema.
5. Quina varietat de la llengua s ladequada?
Penseu que el llenguatge administratiu s un llenguatge despecialitat o tecnolecte que
serveix per a les comunicacions internes de lAdministraci i externes, o sigui entre lAd-
ministraci i les persones administrades. El fet que sigui un tecnolecte que susa per adre-
ar-se a la ciutadania implica que sigui ms assequible que altres llenguatges tcnics. En
conseqncia, sapropa a la varietat estandarditzada, amb un nivell ms aviat elevat de
codificaci normativa i amb els trets que caracteritzen els tecnolectes:
lxic i fraseologia propis
precisi conceptual per evitar ambigitats
expressi senzilla, clara i entenedora per garantir leficcia comunicativa
formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.
Consulteu lapartat de Terminologia i Fraseologia de cada model de document i el de
Pautes de redacci.
6. Heu aconseguit el que us proposveu?
Repasseu el document i comproveu que sigui clar i que:
sigui adequat a la situaci comunicativa i a les normes gramaticals
estigui ben cohesionat (connectors, puntuaci, pronoms...)
sigui coherent tant pel que fa al contingut com a la forma (reviseu tamb les conven-
cions grfiques, tipus de lletra, majscules i minscules, abreviacions...).
18
PAUTES DE REDACCI
Preferentment, empreu els verbs en veu activa, ja que la veu passiva sol ser menys
clara i ms complexa. Aix aconseguireu un estil ms directe i efica. Ex.: La Comissi
va aprovar la proposta (en lloc de La proposta va ser aprovada per la Comissi).
En les actuacions administratives empreu el present dindicatiu per indicar accions del
present. Ex.: resolc, nomeno, s vigent fins a. I el futur per a accions que encara no
hagin ocorregut. Ex.: La reuni tindr lloc el 13 de maig.
Per indicar el sentit dobligatorietat empreu la perfrasi dobligaci (haver de) o el verb
caldre, no el verb en futur. Ex.: La documentaci que heu de presentar (en lloc de La
documentaci que presentareu).
Si el subjecte de lacci s qui signa el document, useu la primera persona del singular
o, en alguns casos, del plural. Ex.: exposo / exposem, certifico, us comunico / us comu-
niquem.
Noms en alguns casos excepcionals, com ara el saluda, emprarem la tercera persona.
Ex.: [...] saluda el senyor [...] i el felicita per [...].
En les comunicacions (cartes, oficis, citacions, etc.), i en el llenguatge administratiu
en general, el tractament personal del destinatari s el de vs. Ex.: us envio, vull de-
manar-vos.
Com a recomanaci general, s preferible respectar lordre neutre de la frase: subjecte
+ verb + complement directe + complement indirecte + altres complements. Ex.: La
secretria exposa els arguments als membres del Consell. El Deganat tramet els infor-
mes a la Comissi Econmica en un termini de quinze dies. Tamb es considera que
tenen un ordre neutre moltes frases que comencen amb un complement circumstancial
de temps o de lloc: Aquest mat se celebren les eleccions claustrals. En aquest edifici
hi ha un servei de menjador per a la comunitat universitria.
Eviteu
La construcci de frases excessivament llargues o amb fora subordinacions, ja que
poden ser de comprensi difcil.
Ls de paraules o construccions que puguin resultar ambiges.
Les repeticions duna mateixa informaci de manera diferent i en diversos llocs del
document.
19
La discriminaci per motiu de sexe. Quan no feu referncia a una persona concreta uti-
litzeu sempre que sigui possible formes neutres com ara alumnat (en lloc dalumnes),
professorat, la persona interessada (en lloc dels interessats), etc. Quan es tracti duna
persona didentitat coneguda, feu servir la forma femenina del crrec o de la professi
si s una dona. Ex.: la cap de la Secretaria, la directora, etc. (en lloc del cap de la
Secretaria, el director).
La utilitzaci sistemtica dabreviatures i sigles en lloc de les paraules senceres. Utilit-
zeu-les noms en casos justificats per la manca despai.
Ls dels tractaments protocollaris en els documents de tramitaci ordinria. Aquests
tractaments solament escauen en situacions solemnes.
La utilitzaci darcaismes com ara hom diu, car, dhuc, llur, etc. Feu servir les formes
ms modernes: es diu, perqu, fins i tot, el seu / la seva.
Labs de les majscules. Recordeu que els noms dels crrecs sescriuen amb inicials
minscules. Consulteu lapartat Majscules i minscules.
20
DOCUMENTS
S u m a r i
Sollicitud
Carta
Ofici
Certificat
Diligncia
Citaci
Convocatria de reuni
Acta de reuni
Informe
Resoluci
Recurs
SOLLICITUD
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de la sollicitud
Tractament personal
Estructura i redacci
Remarques
Fraseologia
Exemple de sollicitud
Marc legal
1. Larticle 70.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administra-
cions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA), estableix els requisits
de contingut de la sollicitud.
2. Larticle 71.1 de lLRJPA estableix el termini per a lesmena dels defectes formals que
contingui la sollicitud.
3. Larticle 82 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim
jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, preveu la interrupci dels ter-
minis per laplicaci del silenci administratiu en els casos de sollicituds que no portin
annexa la documentaci preceptiva.
4. El Decret 196/1976, de 6 de febrer, estableix lobligatorietat de consignar en la sollici-
tud el nmero de DNI del / de la sollicitant.
5. El Decret 2423/1975, de 25 de setembre, estableix lobligatorietat de consignar-hi el
nmero del NIF de les persones jurdiques i entitats en general.
6. Larticle 3 del Reial decret llei 1/1986, de 14 de mar, de mesures urgents administrati-
ves, financeres, fiscals i laborals, deroga larticle 44 del Reial decret 3050/1980, de 30
de desembre, pel qual es disposava que les sollicituds portessin un timbre mbil o una
plissa de 25 pessetes.
7. Els apartats 2, 3 i 5 de lOrdre de lEstat de 7 de juliol de 1986 estableixen que la sollici-
tud no sha dadrear a cap persona concreta, sin a lrgan, al centre o a la unitat
administrativa que lha de tramitar, i que se suprimeixen les frmules de salutaci i de
comiat.
Definici
Document amb qu una persona demana alguna cosa sobre una matria reglada a un
organisme competent.
Format: DIN A4 (ISO A4).
24
25
Esquema de la sollicitud
6. Organisme al qual sadrea
5. Signatura
4. Dataci
3. Exposici de la sollicitud
2. Exposici de motius
1. Dades del / de la sollicitant
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (jo).
Receptor: No hi ha tractament personal per a la persona receptora, perqu la sollicitud
sadrea a un rgan i no a una persona.
1. Dades del / de la sollicitant
Dades personals de qui signa la sollicitud:
nom i cognoms
poblaci i data de naixement (dades opcionals)
DNI (i el NIF si es tracta de persones jurdiques o entitats)
domicili (adrea completa)
telfon (opcional)
altres dades opcionals (professi, lloc de treball, etc.), segons cada cas.
2. Exposici de motius
En aquest apartat shi exposen les circumstncies i causes que motiven la sollicitud de
manera sistemtica i esquemtica. Si s necessari, es poden dividir en punts diferents,
que cal marcar en pargrafs separats per un doble espai mecanogrfic.
Lexposici de motius sinicia amb la forma EXPOSO, seguida de dos punts. A continuaci,
sindiquen concisament, precedides de la conjunci que, les circumstncies que motiven la
sollicitud. s convenient presentar-les en pargrafs separats i numerats (1/1r, 2/2n, etc.).
La referncia a possibles documents annexos es pot fer per mitj de frmules com ara:
cosa que acredito amb la documentaci annexa.
3. Exposici de la sollicitud
Aquest apartat sintrodueix amb la forma DEMANO (o b SOLLICITO), seguida de dos
punts.
Tot seguit, en el cas que la frase segent sinici amb una forma personal del verb, el par-
graf sha de comenar amb la conjunci que.
4. Dataci
La dataci del document es compon de:
poblaci, seguida duna coma
data (el dia del mes i lany, en xifres; sense cap punt).
26
Barcelona, 29 de novembre de 2006
LHospitalet de Llobregat, 14 de maig de 2007
La poblaci mai no ha danar precedida de la preposici a.
5. Signatura
Signatura de qui formula la sollicitud. No cal repetir en aquest apartat el nom i els cog-
noms de qui signa la sollicitud.
6. Organisme al qual sadrea
El centre o la unitat orgnica (si lemissor els coneix) i la instituci a la qual sadrea la
sollicitud, escrits amb majscules al peu del document:
RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Remarques
Els mots instncia i sollicitud sn sinnims, per s preferible el segon, ja que s el que
sutilitza sistemticament a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com.
La sollicitud es pot substituir per una petici escrita o per una carta quan la matria de
qu es parla no s reglada, s a dir, quan no hi ha cap disposici administrativa, decret
o convocatria pblica que estableixin la presentaci duna sollicitud. En la petici
solament cal indicar-hi el nom i els cognoms, el domicili i la signatura de la persona
interessada, i concretar el que es demana.
La sollicitud no sha dadrear a una persona concreta, perqu no s un document nominal.
Cal adrear-la a la instituci, la unitat o lrgan que lha datendre o tramitar.
El nom i els cognoms de la persona interessada no han danar precedits darticles per-
sonals (en o na). Si no es disposa dun imprs de sollicitud, les dades personals es
poden redactar en un nic pargraf. Cal evitar la traducci literal de lexpressi caste-
llana provisto de (amb qu sintrodueix el nmero del DNI), i utilitzar les formes amb el
o b que tinc el.
Gerard Rovira Tena, amb el DNI nm. 35426837 J
Marta Ponce Duran, que tinc el DNI nm. 38035745 M
En referir-se a lemissor, cal substituir les formes verbals de 3a persona per les de 1a
persona: exposo, sollicito.
Els tractaments protocollaris i les formes servils, com ara suplico, prego, imploro, sn
impropis duna sollicitud. Aquest document, daltra banda, tampoc no t frmules de
salutaci i comiat.
27
Fraseologia
... amb domicili a..., CP..., comarca d...,
... amb el DNI..., expedit a..., el dia...
... domiciliat/ada a...
... nascut/uda a...
... que estudio...
... que sc...
... que tinc el DNI nm...
... que treballo a..., com a...
... que visc a...
... pl./c. ..., nm. ..., tel. ...
... circumstncies que queden provades amb el document annex.
... cosa que acredito amb la documentaci annexa.
... dacord amb el que estableix...
... i, com que compleixo els requisits...
Que compleixo totes les condicions exigides en la convocatria.
Que, tenint en compte que...
La concessi d...
Que accepteu aquesta petici d...
Que em sigui concedit...
28
Francesc Pla Massip, amb domicili a lavinguda de Francesc Maci, 136, 3r 4a, 08915
Badalona, telfon 934 654 022 i DNI 49441925 H,
EXPOSO: 1. Que el 27 de desembre de 2005 va acabar el termini per presentar
sollicituds per demanar bestretes sense inters per als funcionaris de la
Direcci General de Salut Pblica;
2. Que no en vaig poder demanar cap, perqu estava de vacances;
3. Que considero que aquest fet representa un greuge comparatiu
respecte als altres companys de la Subdirecci General de Planificaci
Sanitria;
4. Que alguns funcionaris no han pogut presentar aquestes sollicituds
perqu el termini era insuficient.
Per aix,
SOLLICITO: Lobertura dun altre termini per demanar les bestretes esmentades.
Barcelona, 12 de gener de 2006
[signatura]
DIRECCI GENERAL DE SALUT PBLICA
29
CARTA
S u m a r i
Definici
Esquema de la carta
Tractament personal
Remarques
Fraseologia
Exemple de carta
Definici
Comunicaci escrita de carcter interpersonal, de contingut divers, no prevista en la tra-
mitaci dun procediment administratiu.
32
33
Esquema de la carta
7. Informacions addicionals
6. Dataci
5. Signatura
4. Frmula de comiat
3. Cos
2. Frmula de salutaci
1. Destinaci
Capalera
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (jo), el ms usual;
1a persona del plural (nosaltres), t un carcter ms impersonal o collectiu.
Receptor: 2a persona del plural (vs), el ms usual;
2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat;
3a persona del singular o del plural (vost/vosts), expressa una relaci dis-
tant (no s recomanable en lmbit de lAdministraci).
1. Destinaci
La disposici de les dades de la persona destinatria s la segent:
nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.), o b el crrec
nom de lorganisme, la instituci o lempresa (si escau)
c., pl., av., etc., nm. i pis
codi postal i poblaci
comarca o pas (si escau).
En determinats casos, quan per manca despai conv simplificar aquestes dades, nhi ha
prou dindicar el nom i els cognoms, o b el crrec, i la poblaci.
Les frmules de salutaci ms usuals, ordenades pel grau creixent de formalitat, sn:
Benvolgut/uda amic/iga,
Benvolgut/uda company/a,
Benvolgut/uda collega,
Benvolgut/uda senyor/a,
Senyor/a,
Distingit/ida senyor/a,
Aquestes frmules sempre van seguides duna coma i no es poden abreujar en cap cas.
Tampoc no han danar acompanyades del nom del destinatari, llevat que entre aquest i le-
missor hi hagi un tracte de familiaritat o amistat (Benvolguda Anna,).
3. Cos
En la redacci de la carta, shi han de tenir en compte els punts segents:
Establiment del nivell de formalitat, que repercuteix en la relaci de les frmules de salu-
taci i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua, etc.
34
Claredat, rigor, precisi i propietat en ls dels termes; concisi i simplificaci; organitzaci
del text en pargrafs breus i separats, desimboltura i vivacitat.
Ordenaci lgica del contingut:
presentaci de lassumpte
desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.
conclusi: sntesi, petici, etc.
4. Frmula de comiat
Les frmules de comiat ms usuals, ordenades com en el cas de la salutaci i en corre-
laci amb aquesta pel grau creixent de formalitat, sn les segents:
Ben cordialment,
Una salutaci cordial,
Cordialment,
Atentament,
Ben atentament,
Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament.
Us saludo amb respecte.
Aquestes frmules van seguides duna coma quan no inclouen cap forma verbal, i segui-
des dun punt quan la inclouen.
5. Signatura
La disposici dels diferents elements de la signatura s la segent:
signatura
nom i cognoms
crrec.
El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits duna forma de
tractament (Dr., Dra., etc.).
6. Dataci
35
Sescriuen al peu de la carta. Les ms habituals sn les segents:
postdata (PD) i post scriptum (PS)
referncia (tamb es pot indicar sota de la capalera impresa, alineada per la dreta del
full)
inicials de la persona que dicta o redacta la carta (en majscula) i de la persona que
lescriu (en minscula), separades per una barra:
NSG/mpc
Remarques
En la correspondncia formal, la salutaci i el comiat ms habituals sn, respectiva-
ment, Senyor i Atentament (o Molt atentament), seguides duna coma. Aquestes frmu-
les no sn adequades per als casos en qu hi ha un tracte cordial o amical entre lemis-
sor i el receptor, com tampoc no conv usar formes com ara Benvolgut senyor i
Cordialment quan les relacions entre lemissor i el receptor sn formals.
Cal ser coherent, doncs, a lhora dutilitzar aquestes frmules, i comprovar que shan
escollit una salutaci i un comiat amb el mateix grau de formalitat:
Senyor, [...] Atentament,
Benvolgut amic, [...] Cordialment,
En les cartes en qu sha escollit el tractament de tu no escau la utilitzaci de saluta-
cions que incloguin la paraula senyor. En aquests casos shan de fer servir frmules
de gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat collega, Estimat Jordi, etc.,
seguides duna coma.
Ls de connectors per iniciar pargrafs s important, no sha dobviar:
Daltra banda, vull exposar-vos linters de la vostra proposta [...]
Pel que fa al vostre suggeriment, he de dir-vos que el tindrem en consideraci.
Ls de la conjunci que per introduir oracions de complement directe s imprescindible:
Us indico que hem intentat respectar [...]
La degana informa que ha estat elegida [...]
Ens demana que en tinguem cura.
36
Fraseologia
A fi d..., us demanem que...
Amb el desig que... us demanem...
Amb motiu d...
Com ja deveu saber, [...]
Com que tenim el propsit d..., ens permetem demanar-vos...
El motiu daquesta carta s sollicitar la vostra collaboraci...
Em plau de comunicar-vos / fer-vos arribar...
En resposta a / Com a resposta a la vostra carta amb data d...
Envieu-nos, si us plau...
Estic a la vostra disposici per a qualsevol aclariment que us convingui.
Lamento haver de comunicar-vos...
Per tal d..., us manifestem...
Si en voleu / Si us en cal ms informaci, podeu adrear-vos a...
Si no us s una molstia, agrairem que ens envieu...
Tal com vam quedar en la nostra conversa telefnica, [...]
Us adreo aquesta carta per informar-vos...
Us agraeixo per endavant...
Us agrairem la tramesa d...
Us demanem que ens envieu...
Us escric per demanar-vos que...
Us escric per exposar-vos...
Us trameto, adjunt/adjunta/adjunts/adjuntes, [...]
Frmules de comiat
Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament.
Atentament,
Ben atentament,
Ben cordialment,
Cordialment,
Mentre espero la vostra resposta, us saludo ben atentament.
Rebeu una salutaci cordial.
Us agraeixo el vostre inters i us saludo cordialment.
Us ho agraeixo per endavant i us saludo atentament.
Us saludo atentament.
37
38
Sra. Carme Molins i Sol
Cap del Centre de Documentaci
Departament dAcci Social i Ciutadania
Pl. de Pau Vila, 1 (Palau de Mar)
08039 Barcelona
Senyora,
Us trameto, adjunta, la documentaci que vau sollicitar a la Secci de Publicacions
i us demano que la hi torneu un cop nhgiu extret les informacions que necessiteu.
Aix mateix, us envio els opuscles que aquesta Secci va editar el mes passat, ja
que considero que poden interessar-vos.
Estic a la vostra disposici per aclarir-vos qualsevol dubte referent als documents
annexos.
Atentament,
[signatura]
Llus Pons i Prez
Cap de la Secci de Publicacions
Barcelona, 10 de febrer de 2007
OFICI
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de lofici
Tractament personal
Remarques
Terminologia
Fraseologia
Exemple dofici
Marc legal
1. Els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les admi-
nistracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA), regulen les notifi-
cacions administratives.
2. Larticle 81 de lLRJPA regula la notificaci de la prctica de proves.
3. Lordre de lEstat de 7 de juliol de 1986, per la qual es regula la confecci de material
imprs i sestableix lobligatorietat de consignar determinades dades en les comunica-
cions i escrits administratius, preveu:
Lobligatorietat de la identificaci funcional (crrec) i nominal (nom i cognoms) de qui
signa el document (article 1).
Els criteris estilstics per a lelaboraci dels documents (article 2):
2.1. criteris de redacci
2.2. frmules de salutaci i comiat
2.5. tractament del/de la destinatari/ria
2.6. abreviacions
2.7. referncia a disposicions administratives.
Definici
Comunicaci escrita monotemtica de carcter oficial que emet lAdministraci per notifi-
car qestions relacionades amb la tramitaci dun procediment administratiu.
Hi ha dos tipus doficis:
ofici intern: adreat a un altre rgan administratiu
ofici extern: adreat a una persona fisicojurdica que no pertany a lAdministraci.
40
41
Esquema de lofici
6. Dataci
5. Signatura
4. Frmula de comiat (opcional i noms en lofici extern)
3. Cos
2. Frmula de salutaci (opcional i noms en lofici extern)
1. Destinaci
Capalera
Tractament personal
Receptor: 2a persona del plural (vs).
1. Destinaci
Els oficis de carcter intern shan dadrear al crrec, no a la persona. Els crrecs no van
precedits del tractament protocollari corresponent.
La disposici de les dades de la persona destinatria s la segent:
nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.)
codi postal i poblaci.
Si es tracta dun ofici de carcter intern i sempre que sadreci a un crrec de lAdministra-
ci per les atribucions prpies del crrec que exerceix, es pot fer constar sols aquest
crrec (i el centre i/o ledifici on t el despatx, si es vol), que es pot indicar amb majscu-
les al peu del document:
CAP DEL SERVEI DE GESTI ACADMICA
CAP DEL SERVEI DE PERSONAL. PAVELL ROSA
Els oficis externs poden incloure una frmula de salutaci formal (Senyor, Senyora, segui-
des duna coma), que no apareix en els de carcter intern.
3. Cos
En la redacci de lofici shan de tenir en compte els aspectes que es descriuen a continuaci.
Lofici s un document monotemtic.
La disposici del text ha de ser clara i concisa. Els pargrafs han de ser breus i shan de
separar per un doble espai mecanogrfic. En els de carcter intern la redacci s espe-
cialment concisa i impersonal.
Ordenaci lgica del contingut:
presentaci de lassumpte
desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.
conclusi: sntesi, petici, etc.
42
4. Frmula de comiat
Els oficis externs poden incloure una frmula de comiat (Atentament), que no ha dapari-
xer en els de carcter intern.
5. Signatura
La disposici dels diferents elements de la signatura s la segent:
crrec, precedit de larticle corresponent
signatura
nom i cognoms.
6. Dataci
Sescriuen al peu de lofici. Les ms habituals sn les segents:
annexos
referncia (tamb es pot indicar sota de la capalera impresa, alineada per la dreta del full)
inicials de la persona que dicta o redacta lofici (en majscula) i de la persona que lescriu
(en minscula), separades per una barra:
NSG/mpc
En el cas que el paper imprs que sutilitzi consti dun apartat inicial per a la referncia, no
sha dincloure aqu, sin en aquell apartat del comenament.
Remarques
Quan en els oficis de carcter extern es fa menci de disposicions administratives, la
primera vegada se nha dindicar el nmero, la denominaci i la data de promulgaci,
sempre que tinguin el rang de llei. Pel que fa a la resta de disposicions, cal indicar les
dades del document oficial en qu shan publicat.
Ats que es tracta dun document de trmit, conv evitar-hi les formes de tractament
protocollari.
43
En els oficis externs, o b sestalvien les frmules de comiat i de salutaci o b susen
totes dues. No hi pot haver comiat si no hi ha salutaci, com tampoc no hi pot haver
salutaci si no va acompanyada de la corresponent frmula de comiat.
Ladjectiu adjunt/a/s/es sutilitza generalment entre comes i ha destar en concordana
amb la paraula a la qual es refereix.
Us trameto, adjunta, la documentaci...
El verb acompanyar s un verb transitiu que t el significat dadjuntar una cosa a una
altra considerada com la principal.
Acompanyo aquest ofici de la sollicitud de la persona interessada.
Terminologia
Adjuntar v. tr.
Fer anar o estar adjunt.
Adjunto a aquest escrit els horaris dels cursos destiu.
Annexar v. tr.
Adjuntar alguna cosa a una altra de manera que aquella depengui daquesta, li serveixi de
complement.
Annexo els informes a lacta de la reuni.
Trametre v. tr.
Fer anar alg o alguna cosa a la seva destinaci, enviar.
Us trameto la factura de la comanda.
Fraseologia
Dacord amb el que disposa larticle... del Reial decret..., us comunico que...
Us comunico que...
En relaci amb..., us comunico que...
En resposta a..., us comunico que...
Per donar compliment a..., us adreo...
Per tal que/d..., us demano que...
Us faig arribar la llista d...
Us trameto, annexos, els informes...
44
45
Sr. David Grau Serra
Director de lEscola Bernat Metge
Passeig de lEstatut, 22
08940 Cornell de Llobregat
Senyor,
En relaci amb la vostra sollicitud d1 dabril de 2007, en qu demaneu una
subvenci per reparar el pati de lEscola Bernat Metge, us comunico que el
Departament dEducaci no en pot iniciar la tramitaci perqu no heu adjuntat a
aquesta sollicitud el pressupost corresponent a lobra que shi ha de dur a terme.
Aix mateix, us informo que, de conformitat amb larticle 71 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment
administratiu com, disposeu dun termini de deu dies hbils, a comptar de lende-
m de la recepci daquest escrit, per presentar el pressupost esmentat a la Direcci
General de Centres Docents daquest Departament (Via Augusta, 202-226, 08021
Barcelona); si no ho feu en aquest termini, es considerar que desistiu de la vostra
petici i sordenar arxivar-la.
Atentament,
La cap de la Secci de Construccions Escolars
[signatura]
Elisenda Claret i Rocamora
Barcelona, 15 dabril de 2007
CERTIFICAT
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema del certificat
Tractament personal
Temps verbal
Remarques
Terminologia
Fraseologia
Exemple de certificat
Marc legal
1. Dacord amb lOrdre de 31 de desembre de 1958, lexpedici de certificats s una de
les funcions atribudes als caps de secci.
A les corporacions locals, als jutjats i als centres pblics densenyament, els certificats,
els expedeixen els/les secretaris/ries (tot i que, per exemple en matria econmica,
tamb expedeixen certificats en diferents supsits els/les interventors/ores i els/les
dipositaris/ries).
2. Dacord amb el que disposen larticle 23.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, i
larticle 205 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual saprova el Regla-
ment dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals, en els casos en
qu el document certifica els acords duna acta de reuni, cal fer-hi constar el vistiplau
de qui presideix lrgan collegiat.
Definici
El certificat s el document per mitj del qual es dna fe dun fet, del contingut dun docu-
ment o de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc.
Hi ha molts altres tipus de certificat: laboral, acadmic, mdic, dacords presos per un
rgan de govern, etc.
Format: DIN A4 (ISO A4)
48
49
Esquema del certificat
Vist i plau (si escau)
5. Signatura
4. Dataci
3. Frmula de certificaci
2. Certificaci
1. Dades de qui signa el certificat
Capalera
Tractament personal
Receptor: no hi ha tractament per a la persona destinatria.
Temps verbal
Present dindicatiu per indicar lacte de la certificaci.
Present, pretrit indefinit o pretrit perfet per relatar els fets de qu es dna fe.
1. Dades de qui signa el certificat
En aquest apartat shi indiquen:
nom i cognoms de la persona que emet el certificat
crrec i unitat orgnica o instituci, entre comes.
2. Certificaci
Sintrodueix amb la paraula CERTIFICO, en majscules per destacar visualment lapartat,
seguida de dos punts.
A continuaci, precedit de la conjunci que si la frase segent sinicia amb una forma ver-
bal conjugada, sintrodueixen les circumstncies o els fets certificats.
s convenient que els diferents punts (si s que nhi ha ms dun) quedin visualment sepa-
rats en pargrafs diferents (1, 2, etc.).
3. Frmula de certificaci
s una frmula destructura bsica fixa, per que presenta algunes variants.
Les frmules ms habituals sn aquestes:
I, perqu consti, signo aquest certificat.
I, perqu consti, noms a lefecte de..., expedeixo aquest certificat.
I, perqu consti, signo aquest certificat a petici de la persona interessada.
Shi pot incloure, si escau, una referncia al crrec que dna el vistiplau al certificat:
I, perqu consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau del gerent.
50
4. Dataci
5. Signatura
Es compon de:
signatura de qui certifica
frmula Vist i plau (si escau), situada a la dreta de laltra signatura i seguida del crrec
(precedit darticle) i de la signatura corresponents.
[signatura] Vist i plau
La vicegerent de la Divisi II
[Segell de lorganisme]
[signatura]
Marta Cochs i Tomeu
51
Remarques
Els mots certificat i certificaci designen conceptes diferents. El primer s el nom de tot
el document; el segon, en canvi, es refereix noms a una part del document. Per tant,
en la frmula final sha dusar la paraula certificat.
La frmula final i la dataci shan descriure en pargrafs diferents.
En els certificats mai no sexplicita la destinaci del document.
Shi ha devitar ls dels tractaments protocollaris.
Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de larticle el), que es pot usar en el
cos daquest i daltres documents, amb la frmula Vist i plau (dos verbs coordinats amb
la conjunci i) que susa a lapartat de signatura.
Cal distingir entre els verbs expedir i estendre. El primer significa despatxar, estendre
per escrit documents oficials, amb les formalitats habituals; el segon, en canvi, significa
posar per escrit, redactar, en la forma acostumada una acta, una factura, etc.
I, perqu consti, expedeixo aquest certificat a petici de la persona interessada.
El secretari ha destendre les actes de les sessions que ha fet la Junta.
Terminologia
Estendre
Expedir
Vegeu lapartat Remarques.
Fraseologia
CERTIFICO: la conformitat daquestes dades amb els documents originals de qu disposa
aquest/aquesta (nom de la instituci o unitat orgnica).
Que, dacord amb els antecedents...
Que, dels antecedents que consten en els arxius daquest Servei, es desprn que...
Que, dels informes de qu disposa aquest Servei, resulta que...
I, perqu consti, noms a lefecte d..., expedeixo aquest certificat.
I, perqu consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau d...
I, perqu consti, signo aquest certificat a petici de la persona interessada.
... per ordre i amb el vistiplau d...
52
53
Francesc Tasies i Fria, cap del Servei de les Conques del Centre de lAgncia Catalana
de lAigua de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO: 1. Que el senyor Joan Costa Mases ha sollicitat la concessi dun
aprofitament daigua per regar, consistent en un pou amb elevaci
mecnica de 7,5 CV de potncia, a la zona de policia del torrent de Can
Mata, al terme municipal de les Franqueses del Valls;
2. Que lexpedient nmero 4762/2004, incoat arran de la sollicitud
esmentada, ha estat sotms a informaci pblica i que no shi han
presentat allegacions;
3. Que continua la tramitaci daquest expedient.
I, perqu consti i noms a lefecte de presentar-lo a lAjuntament de les Franqueses del
Valls, expedeixo aquest certificat a petici de la persona interessada.
Barcelona, 9 doctubre de 2006
[signatura]
[segell de lorganisme]
DILIGNCIA
S u m a r i
Definici
Esquema de la diligncia
Tractament personal
Fraseologia
Exemple de diligncia
56
Definici
Document que es produeix en les actuacions administratives i que acredita un trmit
administratiu. Serveix per constatar la presa de possessi duna plaa, la modificaci
duna remuneraci, un canvi de categoria, etc.
57
Esquema de la diligncia
3. Signatura
2. Dataci
1. Cos
Capalera
Tractament personal
Receptor: no hi ha una persona destinatria.
1. Cos
Sintrodueix amb una daquestes dues frmules:
FAIG CONSTAR que [...]
DILIGNCIA per fer constar que [...]
A continuaci cal exposar el fet que es constata, duna manera concisa.
Si hi ha ms dun fet, s convenient que els pargrafs en qu es presenten quedin diferen-
ciats visualment (1, 2, etc.)
2. Dataci
3. Signatura
Lordre dels diferents elements de la signatura s el segent:
signatura
nom i cognoms.
Fraseologia
DILIGNCIA per fer constar que els acords proposats en el dictamen anterior, els va aprovar...
FAIG CONSTAR que avui ha pres possessi de la plaa...
58
59
AJUNTAMENT
DE PALAMS
DILIGNCIA per fer constar que la senyora Carme Sol i Crdenes ha comparegut avui i
que li he comunicat:
1. Que el Projecte de la discoteca Gavarra-2 infringeix les ordenances municipals perqu
hi manquen sortides demergncia;
2. Que, dacord amb larticle 9 del Reglament de serveis de les corporacions locals, t
quinze dies per esmenar-ne les mancances; altrament, lAjuntament de Palams podr
dictar resoluci denegatria de la llicencia municipal que va sollicitar la compareixent.
Palams, 30 de juny de 2007
El tcnic La compareixent
[signatura] [signatura]
Aleix Perera i Vila Carme Sol i Crdenes
CITACI
S u m a r i
Definici
Esquema de la citaci
Tractament personal
Fraseologia
Exemple de citaci
Definici
Document per mitj del qual es demana la presncia duna persona en un lloc, una data i
una hora determinats, per dur a terme un trmit administratiu.
62
63
Esquema de la citaci
4. Dataci
3. Signatura
2. Cos
1. Destinaci
Capalera
Tractament personal
Receptor: 2a persona del plural (vs)
1. Destinaci
La disposici de les dades del destinatari s la segent:
c., pl., av., etc., nm i pis
Si es tracta duna citaci de carcter intern i sempre que se citi un crrec de lAdministra-
ci per les atribucions prpies del crrec que exerceix, es pot fer constar sols aquest
crrec (i el centre i/o ledifici on t el despatx, si es vol), que pot indicar-se amb majscu-
les al peu del document.
CAP DELS SERVEIS CIENTIFICOTCNICS
CAP DE TRESORERIA. EDIFICI DE LA PLAA UNIVERSITAT
2. Cos
Consta de les parts segents:
referncia a la legislaci relativa a lobjecte de la citaci (si escau)
frmula de citaci
objecte de la citaci
dia
hora
lloc
documentaci que cal aportar (si escau)
conseqncies si la persona interessada no compareix.
Vegeu-ne lexemple segent:
Dacord amb el que estableix la Normativa sobre matriculacions, us demano que us pre-
senteu per enllestir uns trmits administratius...
Dia: abans del 15 de novembre de 2007
Horari: de 9 a 14
Lloc: Servei de Formaci de lEscola dAdministraci Pblica
64
Documentaci que cal que hi aporteu: carnet de famlia nombrosa.
Us comunico que la incompareixena comportar la prdua dels drets de matrcula, da-
cord amb la Normativa esmentada.
3. Signatura
signatura
nom i cognoms.
4. Dataci
65
Terminologia
Citaci a dia cert (si el dia i lhora sn determinats)
Citaci a termini (si sestableixen un termini i una franja dhorari)
Citar
Citar a termini (per no emplaar)
Comparixer (per no personar-se)
Presentar-se
Fraseologia
Dacord amb la resoluci...
Documentaci que cal aportar-hi:
Heu de presentar-hi...
La incompareixena comportar...
... per donar compliment al trmit d...
Si no compareixeu...
... us demano la vostra presncia per...
Us demano que us presenteu en aquestes dependncies...
Us requereixo perqu comparegueu...
66
67
AJUNTAMENT
DE VILADECANS
Sr. Llus Miss i Prat
Av. del Baix Llobregat, 73
08840 Viladecans
Quant a la vostra sollicitud de llicncia municipal (expedient 198/2003), dacord amb
larticle 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, us cito perqu comparegueu el 8 de
febrer de 2007, a les 10 hores, al Negociat dUrbanisme de lAjuntament de Viladecans
(carrer de Llusa Mir, 4), a fi que hi presenteu els documents segents:
1.
2.
3.
Aix mateix, us adverteixo que la vostra incompareixena comportar:
que es paralitzi lexpedient;
que, passats tres mesos, sen decreti la caducitat, dacord amb el que disposa larticle 92
de la Llei esmentada;
que, atesa la manca de la llicncia municipal, sordeni el cessament de lactivitat i, si cal,
que es precinti lestabliment per execuci subsidiria.
Lalcalde
[signatura]
Joan Martnez i Vehils
Viladecans, 29 de gener de 2007
CONVOCATRIA DE REUNI
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de la convocatria
Tractament personal
Remarques
Fraseologia
Exemple de convocatria
Marc legal
1. Articles 51 i del 94 al 100 de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de
Catalunya.
2. Articles del 77 al 90, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel
qual saprova el Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats
locals.
3. Articles del 27 al 30 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procedi-
ment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
4. Articles del 22 al 26 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com.
Definici
Document per mitj del qual es demana la presncia dalguna persona en un lloc i en una
data determinats per dur a terme una reuni.
70
71
Esquema de la convocatria de reuni
4. Dataci
3. Signatura
2. Cos
1. Destinaci
Capalera
Tractament personal
Emissor: 1a singular (jo)
Receptor: 2a plural (vs).
Lestructura de la convocatria s molt fixa i lestil s semblant al de lofici intern.
En general, a les convocatries no hi ha ni frmula de salutaci ni de comiat, encara que
shi poden fer constar si es consideren convenients.
(Senyor, senyora, / Atentament,)
1. Destinaci
La disposici de la persona destinatria s la segent:
Si es tracta duna convocatria de carcter intern i sempre que es convoqui un crrec de
lAdministraci per les atribucions prpies del crrec que hi exerceix, es pot fer constar
sols aquest crrec, que pot indicar-se amb majscules al peu del document:
VICERECTORA DE LA COMUNITAT UNIVERSITRIA
2. Cos
Consta de les parts segents:
frmula de convocatria, amb lexpressi dordinria o dextraordinria, segons el cas
nom de la reuni o de lrgan collegiat que es convoca
dia
hora
lloc
ordre del dia.
Una reuni la convoca el/la secretari/ria per ordre, per indicaci o per encrrec del / de
la president/a.
Vegeu-ne lexemple global segent:
72
Per encrrec de la presidenta, us convoco a la reuni extraordinria del Ple del Consell
Social daquesta Universitat.
Dia: 24 de maig de 2007
Hora: 17.15
Lloc: sala de juntes del Rectorat
Ordre del dia:
1. Aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Presentaci dels nous Estatuts de la Universitat.
3. Torn obert de paraules.
A tall de complement daquestes dades, shi pot explicitar la disposici, lacord o el crrec
que estableix la convocatria.
3. Signatura
signatura
nom i cognoms.
4. Dataci
En aquest apartat, shi pot fer constar la indicaci duna segona convocatria. Tamb shi
pot incloure la previsi que la persona o persones que no assisteixin a la reuni hagin de
justificar la seva absncia.
Les informacions addicionals shan de consignar en el peu del document, entre la dataci
i el/la destinatari/ria.
73
Remarques
No hi useu el verb celebrar, llevat que us referiu a una festa, un aniversari o una com-
memoraci, casos que no solen ser motius duna convocatria. Podeu usar, en canvi,
els verbs tenir lloc, fer-se, dur-se a terme o ser:
La reuni tindr lloc a les 18.30 hores al despatx del rector.
La frmula Precs i preguntes solament susa en lmbit municipal. A la resta dadminis-
tracions, aquest punt de lordre del dia sanomena Torn obert de paraules.
Fraseologia
Assumptes de trmit.
Complint lacord pres durant la darrera sessi, us convoco a la propera reuni...
Us convoco a la propera reuni...
En aplicaci d...
En compliment d...
Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
Per encrrec del president, us convoco a la reuni ordinria d...
Per indicaci de la presidenta, us convoco a...
Per ordre del president, us convoco a...
Torn obert de paraules.
Us convoco a la propera reuni de la Comissi...
74
75
Sra. Olga Llorca i Montserrat
Av. de Josep Tarradellas, 34
08029 Barcelona
Per ordre del president de la Comissi Tcnica per a la Recerca i el Desen-
volupament de Fonts dEnergia, us convoco a la sessi ordinria daquesta
Comissi, que es far el 14 de novembre de 2007, a les 16.30 hores, a la sala de
reunions de la Subdirecci General dEnergia, amb lordre del dia segent:
1. Lectura i aprovaci de lesborrany de lacta de la sessi anterior.
2. Proposta per crear un parc elic al Valls Oriental.
3. Reglamentaci per a la installaci i ls de plaques solars en habitatges
unifamiliars.
4. Projecte sobre la construcci duna planta de tractament de piles usades a
Cardedeu.
El secretari
[signatura]
Guillem Benet i Lpez
Nota: Us demano que, si no podeu assistir-hi, comuniqueu al president els motius
que ho justifiquin.
ACTA DE REUNI
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de lacta
Tractament personal
Temps verbal
Remarques
Terminologia
Exemple dacta
Marc legal
1. Articles del 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA).
2. Larticle 26.3 de lLRJPA fa referncia a la possibilitat de tractar en la sessi altres punts
a ms dels que figuren en lordre del dia.
3. Larticle 27 de lLRJPA estableix els requisits de continguts de les actes.
4. Articles del 94 al 109 de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Cata-
lunya.
5. Larticle 106 daquesta Llei estableix els requisits de contingut de les actes.
6. Articles del 77 al 103, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel
qual saprova el Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats
locals (ROF).
7. Els articles 97 i 199 del ROF regulen, respectivament, les intervencions dels membres
de la corporaci i els aspectes formals del llibre dactes.
8. El Decret 33/1981, de 5 de febrer, regula la confecci dactes per mitjans mecanogr-
fics a les corporacions locals.
Definici
Document que constata les incidncies i els acords presos en una reuni.
78
79
Esquema de lacta
8. Annexos
Vist i plau (si escau)
7. Signatura
6. Frmula final
5. Acords
4. Desenvolupament de la sessi
3. Ordre del dia
2. Assistents
1. Identificaci de la sessi
Capalera
Tractament personal
Secretari/ria:
en la redacci de lacta: 3a persona del singular (ell);
en la frmula final: 1a personal del singular (jo).
Tractament dels altres membres de la reuni: 3a persona del singular (ell).
Temps verbal
El temps verbal preferent s el present dindicatiu. Els altres temps verbals sols es fan ser-
vir per transcriure les referncies o allusions a fets passats, futurs, hipottics, etc. que
hagin fet els assistents a la reuni.
1. Identificaci de la sessi
Les dades didentificaci de la sessi sn el ttol, el nmero, el dia, el lloc i lhora, i es dis-
posen com en lexemple segent:
Acta de la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona
Nm. de sessi: 17/2007
Data: 27 de juny de 2007
Horari: de 17 a 19.15
Lloc: sala de juntes del Rectorat
La indicaci de la data de la reuni que es fa en aquest apartat estalvia una posterior data-
ci del document: les actes sols tenen la data del dia en qu es va fer la reuni.
Tamb shi pot indicar (desprs del nmero de sessi) si la sessi s ordinria o extraor-
dinria.
2. Assistents
Relaci dels membres assistents a la reuni, en qu ha de constar:
nom i cognoms, que no solen anar precedits del tractament corresponent
crrec (en el cas del / de la president/a i del / de la secretari/ria, o b si escau indi-
caci que la persona hi assisteix en representaci dalgun organisme).
Tot seguit, quan correspongui, es fa una relaci dels membres absents, encapalats per
les frases No hi assisteixen o Han excusat labsncia.
80
3. Ordre del dia
Es transcriuen en aquest apartat els punts de lordre del dia previstos a la convocatria de
la reuni. Si hi ha alguna modificaci, tamb shi fa constar.
4. Desenvolupament de la sessi
Aquest apartat sol iniciar-se amb la frase El/La president/a obre la sessi [...]. Tot seguit
shi recull la informaci sobre els diversos punts de lordre del dia.
En redactar aquest apartat, cal seleccionar les intervencions ms rellevants i sintetitzar-les.
5. Acords
En aquest apartat es fa la relaci dels acords presos i els desacords, i tamb els temes
que han quedat pendents. Es fa duna manera esquemtica i se separen els diferents
punts en pargrafs, numerats segons lordre del dia.
En els casos en qu no s pertinent recollir les intervencions dels membres de la reuni,
somet lapartat de desenvolupament de la sessi i noms shi fan constar els acords presos.
6. Frmula final
La frmula final s fixa i admet molt poques variacions. Generalment s:
El/La president/a aixeca la sessi, de la qual, com a secretari/ria, estenc aquesta acta.
7. Signatura
Habitualment les actes tenen dues signatures. En totes dues sexplicita el crrec, precedit
de larticle corresponent:
a) la signatura del / de la secretari/ria, a lesquerra:
El/La secretari/ria
[signatura]
b) el vistiplau del / de la president/a (si nhi ha): a la dreta de la signatura del / de la secre-
tari/ria, en aquest ordre:
Vist i plau
El/La president/a
[signatura]
81
8. Annexos
En aquest apartat sinclouen, si escau, els informes que sannexen a lacta i que ja shan
esmentat en tractar el punt corresponent de lacta.
Remarques
Els apartats 3 i 5 es poden fusionar, opcionalment, amb lapartat 4: Desenvolupament
de la sessi i acords.
Conv evitar la paraula afers per designar lapartat Assumptes de trmit, ja que pel seu
significat saplica a temes de fora rellevncia, no pas a qestions secundries.
Sha devitar ls del verb aixecar amb el significat estendre una acta. Reservem
aquest verb per a lacabament de la sessi: El/La president/a aixeca la sessi [...].
En lordre del dia no es pot usar la designaci Precs i preguntes (en comptes de Torn
obert de paraules), ja que s exclusiva de les corporacions municipals.
Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de larticle el), que es pot usar en el
cos daquest i daltres documents, amb la frmula Vist i plau (dos verbs coordinats amb
la conjunci i) que susa a lapartat de signatura.
Terminologia
Abstenci f.
Acci i efecte de no prendre part en una votaci.
Acord m.
Decisi mtuament acceptada entre parts interessades.
Acord administratiu m.
Decisi de lAdministraci pblica, adoptada per un rgan collegiat.
Aixecar (la sessi) v. tr.
Donar per acabada la sessi.
Assumptes de trmit m. pl.
Punt de lordre del dia, habitual a les reunions, que es dedica al tractament de qestions
reglamentades dimportncia menor.
Sin.: despatx dofici
Constataci v. tr.
Acci i efecte de constatar.
Dictamen m.
Opini escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat.
82
Esborrany de lacta m.
Text de lacta abans de ser aprovada.
Sin.: minuta de lacta
Esmena f.
Proposta de modificaci dun text.
Estendre v. tr.
Redactar una acta.
Sin.: llevar acta
Fer constar v. tr.
Fer manifesta una cosa.
Majoria f.
En una votaci, part ms gran dels vots emesos en un sentit.
Majoria absoluta f.
Majoria que excedeix, segons els casos, la meitat dels membres dun rgan o el nombre
dels vots emesos.
Majoria relativa f.
Majoria que excedeix el nombre de vots corresponents a les altres alternatives.
Moci f.
1. Proposta feta en una assemblea deliberant, en un congrs, etc.
2. En les corporacions locals, proposta que se sotmet directament a coneixement del ple.
Prec m.
Frmula duna proposta dactuaci dirigida a alguns rgans de govern municipal.
Proposta f.
Acci i efecte de proposar alguna cosa.
Qurum de constituci m.
Nombre mnim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels
acords que hi sn emesos.
Qurum de votaci m.
Proporci de vots favorables que requereix un acord.
Reuni f.
1. Conjunt de persones reunides.
2. Acci i efecte de reunir-se.
Sessi f.
Cadascuna de les reunions dels membres duna junta, dun tribunal, duna assemblea,
etc., per ocupar-se dels treballs o dels afers que els sn encomanats.
Torn obert de paraules m.
Frmula emprada per designar el darrer punt de lordre del dia.
83
Verificar v. tr.
Comprovar que una cosa s certa o exacta.
Vot m.
Manifestaci expressa de la voluntat de cadascun dels membres duna assemblea.
Vot afirmatiu m.
Vot a favor de la proposta votada.
Vot de qualitat f.
Vot que, pel fet de ser duna persona de major autoritat, decideix una qesti en el cas
dempat.
Sin.: vot diriment m.
Vot negatiu m.
Vot en contra de la proposta votada.
Vot nul m.
Vot no vlid.
Vot particular m.
Vot expressat en sentit diferent del que ha resultat majoritari i que sexpressa per escrit
justificant-ne els motius.
Vot secret m.
Vot ems de manera que no es pugui conixer la identitat del / de la votant.
Votaci f.
Acci de votar, dexercir el dret de vot.
Votaci nominal f.
Votaci en la qual a cada vot hi consta el nom de la persona que lha ems.
Votaci ordinria f.
Votaci realitzada aixecant-se les persones partidries duna opini o b alant noms la m.
Sin.: votaci a m alada
Votaci secreta f.
Votaci en la qual no se sap qui ha ems el vot.
Votaci tcita f.
Aprovaci duna proposta sense formulaci expressa de la votaci.
84
85
ACTA DE SESSI DE LA COMISSI TCNICA DACREDITACI
Identificaci de la sessi
Nm: 12/2006
Carcter: ordinari
Data: 18 doctubre de 2006
Horari: de 16 a 19
Lloc: sala de juntes del Laboratori General dAssaigs i Investigacions
Assistents
Jordi Trav Mas, president
Josep M. Beltran Valls
Frederic Bosch Prez
Jordi Casanovas Garcia
Antoni Costa Ribes
Xavier Mistral Bel
Joaquim Pi Niub
Llus Ventall Figueres
Marc Penya Pol, secretari
No hi assisteix el representant de la Secretaria dIndstria i Empresa.
Ordre del dia
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Estudi sobre la previsi de necessitats dimplantaci de nous laboratoris
acreditats.
3. Disposicions reguladores de lacreditaci de laboratoris dassaig per al control de
qualitat de ledificaci.
4. Visites dinspecci als laboratoris.
86
Desenvolupament de la sessi
1. El president obre la sessi, el secretari llegeix lacta de la sessi anterior i la
Comissi laprova.
2. El senyor Bosch comenta lEstudi sobre la previsi de necessitats dimplantaci
de nous laboratoris acreditats al territori de Catalunya, que li va encarregar la
Comissi en la reuni anterior, i en reparteix una cpia als assistents a fi que
lestudin i presentin, si sescau, les propostes de limitaci de noves acreditacions
de laboratoris a les comarques que ja nestiguin saturades.
3. El secretari presenta els esborranys de les disposicions reguladores de lacre-
ditaci de laboratoris dassaig per al control de qualitat de ledificaci, en lmbit
de la cermica i en lmbit de sls per a vials (rids, mescles bituminoses i els
materials constituents daquestes mescles). El secretari tamb comunica que les
observacions que shagin de fer a aquests esborranys shan de presentar a la
Secretaria de la Comissi en el termini dun mes des de la data daquesta reuni.
El senyor Pi exposa que, cal aprovar urgentment la nova acreditaci proposada
en lmbit de la cermica.
El senyor Ventall pregunta si lAdministraci, a ms de crear nous mbits
dacreditaci, es preocupa de facilitar feina als laboratoris que shagin acreditat
en els nous mbits. Tamb proposa potenciar les homologacions dels productes
mitjanant el control a fbrica, per tal de millorar-ne la qualitat.
El senyor Costa explica que el Departament dInnovaci, Universitats i Empresa
ha ofert ajuda a diferents grups de fabricants, com ara els rajolers i els cimenters,
per a la implantaci de manuals de qualitat a les seves empreses i que la Direcci
General dArquitectura i Paisatge del Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques hi ha collaborat realitzant assaigs de la producci, com en el cas de la
campanya de la cermica.
4. El senyor Casanovas comenta el resultat de les primeres visites dinspecci als
laboratoris desprs que shagin acreditat i indica les deficincies ms comunes
observades: les plisses dassegurana de responsabilitat civil caducades o amb
perodes de temps sense cobertura, i el calibratge de les premses dassaig de
resistncies a compressi fora del termini que estableix la normativa.
El president proposa que es redacti un reglament intern de la CTA que prevegi la
gradaci de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats, i la
Comissi ho aprova.
87
5.1. El senyor Mistral pregunta si lLGAI ha de fer la competncia als laboratoris
acreditats realitzant sries de provetes de formig.
El senyor Bertran li contesta que lLGAI no t cap intenci de fer la competncia
als laboratoris acreditats fent provetes, per que est obligat per llei a fer-ne si
lin solliciten; que, si vol ser un laboratori europeu, ha de ser autosuficient per
exigncies de la CE i que, en vista de lestudi de previsions que sha presentat,
el volum de producci de provetes de lLGAI s molt petit.
5.2. El senyor Casanovas proposa que la propera reuni de la Comissi es faci el 25
de novembre de 2006.
Acords
1. Aprovar lacta de la sessi anterior.
4. Aprovar, per unanimitat, la redacci dun reglament intern de la CTA que
prevegi la gradaci de sancions per les faltes que cometen els laboratoris
acreditats.
5.2. Fer la propera reuni de la Comissi el 25 de novembre de 2006.
El president aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari Vist i plau
El president
[signatura] [signatura]
INFORME
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de linforme
Tractament personal
Temps verbal
Remarques
Fraseologia
Exemples dinformes
Marc legal
1. Larticle 82.1 de lLRJPA regula la petici dinformes.
2. Larticle 83.1 de lLRJPA estableix que els informes sn facultatius (voluntaris) i no vin-
culants (no sn de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposici expressa que
indiqui el seu carcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori).
3. Larticle 83.2 de lLRJPA estableix el termini de presentaci dels informes sollicitats.
4. Larticle 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim
jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jur-
dics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir: a) lenumeraci clara i
succinta dels fets; b) les disposicions legals aplicables i lallegaci raonada de la doc-
trina ; c) el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.
Definici
Document que presenta una exposici de carcter informatiu sobre la situaci dun afer o
sobre els elements necessaris perqu es resolgui.
Lestructura i el contingut dels informes sn fora variables; malgrat aix shan de seguir
unes pautes i han de contenir unes informacions mnimes.
Si sanalitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previs-
tos dins dun expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients adminis-
tratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius.
Un tipus especfic dinforme s la proposta de resoluci.
Un informe sanomena dictamen quan inclou una valoraci o una opini i s un facultatiu
o una comissi tcnica (dassessorament o consultiva) qui lemet.
90
91
Esquema de linforme
7. Annexos
6. Signatura
5. Dataci
4. Conclusions
3. Fonaments de dret
2. Antecedents o fets
1. Identificaci de lexpedient
Capalera
Tractament personal
Receptor: en linforme no es fa referncia a la persona destinatria.
Temps verbal
El temps verbal que shi usa preferentment s el present dindicatiu. En lapartat dexposici
de precedents tamb s habitual ls del pretrit indefinit: sha estudiat, shan considerat.
La redacci dels informes ha de ser succinta i no shi han dincorporar dades que ja cons-
tin en lexpedient corresponent, si s el cas, o que no siguin estrictament necessries.
En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:
ttol de linforme, destacat
nm. dexpedient (si escau)
assumpte
sollicitant (si escau).
2. Antecedents o fets
Lexposici dels precedents i dels fets que motiven linforme sha de fer duna manera
ordenada i clara. Cal mantenir lordre lgic de les dades i separar les diferents unitats en
pargrafs, per tal que la lectura pugui ser rpida.
Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referncia a les disposicions
legals que justifiquen les conclusions de linforme.
Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referncia a les disposicions
legals que justifiquen les conclusions de linforme.
4. Conclusions
Els informes descriptius no contenen aquest punt, noms sha de tenir en compte, doncs,
per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de resoluci que
es desprn de linforme.
92
5. Dataci
6. Signatura
Consta dels elements segents:
signatura
nom i cognoms.
7. Annexos
Si cal, shi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Conv fer-ne la llista al
final de linforme.
Remarques
Cal escriure proposo en lloc de tinc lhonor de proposar o vinc a proposar, que sn
inadequats.
El verb informar t significats diferents segons que sigui transitiu (posar alg al corrent
dalguna cosa; dotar de forma), intransitiu (els fiscals i els advocats, parlar en com-
pliment del seu crrec) o pronominal (procurar-se notcies entorn dalg o dalguna
cosa). Cal tenir-ho en compte i evitar ls de la forma intransitiva amb complement
directe (s correcta la frase El deg ha informat el rector sobre..., per s incorrecte
escriure La Comissi ha informat favorablement el projecte...).
Fraseologia
Aquesta Comissi considera que...
Considero que...
... emetre un informe favorable...
... informar favorablement sobre...
Proposo que...
93
94
Identificaci de lexpedient
Informe relatiu a lexpedient 455/2006, dautoritzaci per a la construcci dunes
installacions de minigolf en SNU, a la finca de Can Maim, al terme municipal de
Vallromanes.
Fets
1. El 17 doctubre de 2006 el senyor Felip Marimon Gil, arrendatari de la finca de
Can Maim, va sollicitar lautoritzaci per installar un camp de golf de di-
mensions redudes, tipus pitch and putt.
2. El projecte daquesta installaci preveu construir un edifici de serveis de 169 m
i realitzar en el terreny de joc els treballs segents:
la construcci duna xarxa de recs i un llac que funcioni com a dipsit
regulador daquesta xarxa,
el sanejament i la distribuci denergia elctrica,
la plantaci de gespa i la reforestaci dalguns indrets.
3. El terreny on es pretn fer aquesta installaci t 75.000 m, la major part del qual
s la zona compresa entre la Conreria, Sant Mateu i Sellecs, i est incls en el Pla
despais dinters natural. Daquest terreny, 51.000 m sn al terme municipal de
Vilanova del Valls, i 24.000 m al de Vallromanes. La qualificaci del sl s de
rstic ordinari clau 13 a Vallromanes, i tipus i clau 24 a Vilanova del Valls.
4. La normativa daplicaci a Vallromanes fixa en 1,5 ha la finca mnima i admet els
usos dutilitat pblica o inters social dinstallacions que semplacin en el medi
rural. A Vilanova del Valls, sadmet ls esportiu i la finca mnima s de 2 ha.
5. Linforme de la Direcci General del Medi Natural del Departament de Medi
Ambient i Habitatge assenyala que es pot admetre aquesta installaci sempre
que es compleixin un conjunt de condicions que cal incorporar al Projecte, les
quals fan referncia a: la depuraci de les aiges residuals, la vegetaci que cal
conservar i replantar, la definici de lrea daparcament, la base de reg, la
limitaci de les tanques publicitries i la protecci de lespai que limita amb el
bosc.
95
6. En linforme de lAgncia Catalana de lAigua shi exposa que, encara que els
recursos hdrics daquesta zona sn pobres, la confluncia de les dues rieres s
la zona ms favorable per fer captacions daiges. A ms, shi indica que la
normativa de la Direcci General del Medi Natural estableix que un camp de golf
sha de regar amb aiges residuals depurades. Per tant, lautoritzaci per regar la
finca amb aiges subterrnies noms es pot concedir amb carcter provisional i
sha de preveure, a curt termini, la tramitaci de la concessi corresponent a la
utilitzaci daiges residuals depurades.
7. El 28 de febrer de 2007 el sollicitant va presentar un Projecte modificat per
complir les condicions establertes per la Direcci General del Medi Natural, en el
qual:
sesmenten les condicions de la depuradora, i hi figura el grfic de
lemplaament, per no el projecte daquesta installaci;
es proposa que ledifici de serveis tingui un cos quadrat prefabricat, amb els
paraments de faana construts amb mur de cortina de vidre i xapa llisa
lacada;
manca encara definir lrea daparcament;
saccepten la resta de condicions, que queden reflectides en un text refs.
8. En el termini dinformaci pblica DEPANA ha presentat una allegaci en qu
demana que se li notifiquin les actuacions posteriors.
9. El 26 dabril de 2007 el sollicitant ha aportat un altre informe favorable de
lAgncia Catalana de lAigua sobre la disponibilitat daigua a la finca.
La tcnica
[signatura]
Jlia Rossell i Bresca
96
AJUNTAMENT
DARENYS DE MUNT
PROPOSTA DADQUISICI DE MATERIAL
1. Cal adquirir tres rellotges perqu el personal de lAjuntament dArenys de Munt pugui
fitxar a lentrada i a la sortida de la feina.
2. LAjuntament nha demanat el preu a lempresa Timer, SL.
3. Lempresa Timer, SL, ha comunicat a lAjuntament que limport de tres rellotges i el
material complementari necessari s de 2.800 euros.
4. Linforme de la intervenci municipal acredita que en la partida 03 343 748 del
pressupost de la corporaci hi ha crdit suficient per atendre aquesta despesa.
Proposo a la Comissi de Govern:
Que acordi ladquisici de tres rellotges i el material complementari necessari a lempresa
Timer, SL, i que autoritzi el pagament de la despesa de 2.800 euros.
Arenys de Munt, 25 de juny de 2007
El regidor de lrea de Personal
[signatura]
Josep Canals i Su
97
AJUNTAMENT DE
SANTA COLOMA DE FARNERS
Expedient nmero 675/2006, relatiu a la devoluci de limport de limpost sobre
construcccions, installacions i obres a la companyia ENHER.
Fets
1. El 25 de juny de 2006 la companyia ENHER va sollicitar lautoritzaci per construir una
lnia BT aria trenada a fi de subministrar electricitat a labonat Xavier Gmez Ribalta, a
la carretera comarcal C-152, PK 21,30.
2. El 3 de desembre de 2006 la companyia ENHER va satisfer 545 euros en concepte de
limpost sobre construccions, installacions i obres.
3. En lexpedient de concessi a ENHER de lautoritzaci per realitzar lobra indicada hi
consta que lAjuntament no va atorgar-la-hi i que, com ho acredita linforme dels
serveis tcnics municipals, lobra no sha dut a terme.
4. El 8 de gener de 2007 la companyia ENHER va presentar una sollicitud en qu
demanava a lAjuntament la devoluci de la quantitat abonada.
5. El 18 de gener de 2007 lalcalde va dictar el decret dincoaci de lexpedient de
devoluci a ENHER de la quantitat satisfeta, en qu demanava que el secretari emets
un informe sobre si era procedent retornar-la-hi.
6. El 20 de gener de 2007 el secretari va emetre un informe favorable a la devoluci a
ENHER de limport de limpost esmentat.
Fonaments de dret
Larticle primer de lOrdenana fiscal nmero 4, relativa a limpost sobre construccions,
installacions i obres, estableix que el fet imposable daquest impost s la realitzaci dins
del terme municipal de qualsevol construcci, installaci o obra per a la qual sexigeix
lobtenci de la llicncia dobra corresponent.
98
AJUNTAMENT DE
SANTA COLOMA DE FARNERS
Ats que, en no haver-se dut a terme lobra, no sha produt el fet imposable que preveu el
precepte esmentat, s procedent que la corporaci retorni a ENHER lingrs efectuat.
Proposta de resoluci
Proposo que la Comissi de Govern acordi la devoluci de lingrs corresponent al
pagament de limpost sobre construccions, installacions i obres a la companyia ENHER.
Santa Coloma de Farners, 30 de mar de 2007
El regidor dUrbanisme
[signatura]
Marcel Ulldemolins i Marfull
RESOLUCI
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema de la resoluci
Tractament personal
Temps verbal
Remarques
Fraseologia
Exemple de resoluci
Marc legal
1. Larticle 89.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administra-
cions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA) preveu que les resolu-
cions han de decidir totes les qestions plantejades per les persones interessades i
derivades del procediment.
2. Larticle 89.3 de lLRJPA estableix que les resolucions han de contenir la decisi i, a
ms, han dindicar els recursos que shi poden interposar en contra.
3. LOrdre de lEstat de 10 de gener de 1981 estableix els requisits formals que han de
contenir les resolucions: a) nom i cognoms, signatura i rbrica del titular de lrgan del
qual emana lacte o la resoluci; b) antesignatura amb expressi del crrec que exer-
ceix la persona que subscriu el document; c) referncia succinta, quan escaigui, de la
disposici o lacte en qu es fonamenta lexercici de la competncia per resoldre.
4. Larticle 16 de lLRJPA preveu que els/les titulars dels rgans administratius poden
delegar la signatura de les seves resolucions als / a les titulars dels rgans administra-
tius que en depenguin (en el marc del que estableix larticle 13 daquesta Llei).
5. Larticle 54 de lLRJPA fixa els casos en qu les resolucions han de contenir una moti-
vaci prvia: a) els actes que limiten drets subjectius o interessos legtims; b) els que
resolen procediments de revisi dofici dactes administratius, recursos administratius,
reclamacions prvies a la via judicial i procediments darbitratge; c) els que se separen
del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen drgans consultius; d) els
acords de suspensi dactes, sigui quin sigui el motiu daquesta; e) els acords daplica-
ci de la tramitaci durgncia o dampliaci de terminis; f ) els actes que es dicten en
lexercici de potestats discrecionals, i tamb els que han de ser motivats perqu ho
estableix una disposici legal o reglamentaci expressa.
6. Larticle 79.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i
rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya estableix que els actes
administratius resolutoris han de ser motivats amb una referncia succinta dels fets i
fonaments jurdics, amb la identificaci de les normes aplicables i, si escau, del rgim
de recursos que siguin procedents.
7. Larticle 80 de la mateixa Llei distingeix, dintre dels actes administratius resolutoris,
entre acords, si provenen del Govern, i resolucions, si emanen dels consellers o dal-
tres rgans directius.
Definici
Document amb qu es pren una determinaci o decisi sobre un afer. Generalment com-
porta lacabament del procediment administratiu, previ a lexecuci.
100
101
Esquema de la resoluci
7. Signatura
6. Dataci
5. Peu de recurs
4. Resoluci
2. Fets o antecedents
Capalera
Tractament personal
Receptor: en la resoluci no es fa referncia a la persona destinatria.
Temps verbal
El temps verbal que shi usa preferentment s el present dindicatiu.
La identificaci de lexpedient encapala aquest document. Sol constar de les dades
segents: nmero dexpedient i unitat orgnica que emet la resoluci.
2. Fets o antecedents
Aquest apartat sidentifica en el document mitjanant el ttol FETS / RELACI DE FETS /
ANTECEDENTS. Sota mateix sindiquen els diferents fets i les diferents accions seguides
des de linici de lexpedient.
La presentaci ha de ser clara, per la qual cosa s recomanable que es faci en apartats
separats i amb frases completes. Lexposici de cada fet sha de redactar de manera sin-
ttica i, si nhi ha ms dun, s preferible numerar-los mitjanant cardinals (1, 2, 3, etc.).
Aquest apartat sidentifica en el document mitjanant el ttol FONAMENTS DE DRET.
Quan s procedent, es fa una referncia succinta a les disposicions o els actes i a la doc-
trina jurisprudencial en qu es fonamenta lexercici de la competncia. Aquesta exposici
sha de redactar de manera sinttica i, si hi ha diversos actes o disposicions, s preferible
numerar-los mitjanant cardinals (1, 2, 3, etc.). Es tracta dexplicitar largumentaci jur-
dica en qu es fonamenta la decisi i per qu saplica al cas concret sobre el qual es resol.
En el cas que, segons la llei, shi hagi dincloure la motivaci prvia, tamb shi ha de fer
constar.
Aquest apartat pot acabar amb una expressi denlla amb el segent: com ara Per aix
(o b En conseqncia), dacord amb el que disposen els articles (aqu senumeraran
exclusivament els articles a qu sha fet referncia en els fonaments de dret), i fent s de
les atribucions que mhan estat conferides per (aqu es concreta el precepte, lautoritzaci,
etc. pertinent). O b, simplement, Per aix / En conseqncia, seguits duna coma.
102
4. Resoluci
El nucli del document sintrodueix amb la paraula RESOLC, seguida de dos punts, i pot
estar precedit de la frase Fent s de les atribucions que mhan estat conferides, [...].
La paraula RESOLC se substitueix per ACORDA quan s un rgan collegiat qui formula la
resoluci.
Aquest apartat final tamb pot anar encapalat amb lepgraf:
Resoluci
Per tant, resolc:
(en aquest cas els verbs shan descriure en infinitiu.)
O b amb lepgraf:
Resoluci
(en aquest cas els verbs shan descriure en primera persona del singular.)
Tot seguit es fa una exposici resumida de la decisi presa i, si s necessari, sindiquen el
nom i els cognoms de la persona o les persones a qui sha de notificar la resoluci. s
recomanable de separar en pargrafs els diferents apartats de la resoluci (1, 2, etc.).
Vegem-ne un exemple:
RESOLC:
1. Desestimar la sollicitud que va presentar...
2. Notificar aquesta resoluci a...
5. Peu de recurs
Dacord amb el que estableixen els articles 89.3, 107 i 109 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administra-
tiu com; dacord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci conten-
ciosa administrativa, i dacord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei
30/1992, les resolucions han dacabar amb un peu de recurs, el contingut del qual, que
indiquem tot seguit, varia segons els casos segents:
a) En resolucions que exhaureixen la via administrativa i sobre matries de personal que
no es refereixin al naixement o a lextinci de la relaci de servei dels funcionaris de
carrera:
Contra aquesta resoluci, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva
immediata executivitat, es pot interposar recurs contencis administratiu davant el Jutjat
Contencis Administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos, a comptar de len-
dem de la notificaci de la resoluci, dacord amb el que estableixen els articles 8 i 46 de
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.
Tamb es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
103
No obstant aix, les persones interessades poden optar per interposar contra aquesta
resoluci un recurs de reposici davant el mateix rgan que lha dictada, en el termini dun
mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci. En aquest cas no es podr
interposar el recurs contencis administratiu mentre no es dicti resoluci expressa o pre-
sumpta del recurs de reposici, dacord amb el que disposen els articles 116 i segents de
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i el
procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
b) En la resta de resolucions que exhaureixen la via administrativa:
Contra aquesta resoluci, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva
immediata executivitat, es pot interposar recurs contencis administratiu davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en el termini de
dos mesos, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, dacord amb el que
estableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdic-
ci contenciosa administrativa. Tamb es pot interposar qualsevol altre recurs que es con-
sideri procedent.
No obstant aix, les persones interessades poden optar per interposar contra aquesta
resoluci un recurs de reposici davant el mateix rgan que lha dictada, en el termini dun
mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci. En aquest cas no es podr
interposar el recurs contencis administratiu mentre no es dicti resoluci expressa o pre-
sumpta del recurs de reposici, dacord amb el que disposen els articles 116 i segents de
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del
procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
c) En resolucions que no exhaureixen la via administrativa:
Contra aquesta resoluci, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs
dalada davant lrgan superior jerrquic del que lhagi dictada en el termini dun mes, a
comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, segons el que estableix larticle 114
de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i
del procediment administratiu com.
d) En actes de trmit:
Contra aquesta resoluci, que s de trmit, no es pot interposar cap recurs, sense perju-
dici que les persones interessades legtimes puguin repetir les argumentacions en el recurs
que sigui procedent contra la resoluci que posi fi al procediment.
6. Dataci
104
7. Signatura
La signatura del titular de lrgan consta de:
signatura
nom i cognoms.
En el cas que la resoluci semeti per delegaci, shi ha de fer constar (Per delegaci / p. d.).
Remarques
En les resolucions cal evitar els usos de la veu passiva, de les formes verbals imperso-
nals i de la forma HE RESOLT / HA RESOLT:
La Comissi va emetre [...] i no Van ser emeses [...]
Els senyors Miquel Pons i Carles Costa han presentat [...] i no Sha presentat [...]
RESOLC i no HE RESOLT
Les formes verbals de futur no expressen obligatorietat i, per tant, cal evitar-les quan
susen amb aquest sentit i utilitzar els verbs haver de o caldre.
Fraseologia
A proposta de la Comissi d...
En data... es va rebre una sollicitud...
Dacord amb el que estableix el Reial decret...
... dacord amb els criteris generals establerts... i la normativa aprovada...
Dacord amb la proposta que ha presentat...
Desprs destudiar la proposta...
En aplicaci d..., sobre...
Fent s de les atribucions que em confereix larticle...
... ha presentat la documentaci exigida...
Larticle... de la Llei... atorga competncies a... per emetre resolucions...
Larticle... regula...
... va estudiar lexpedient d...
... va examinar linforme d...
Vegeu tamb lapartat 5. Peu de recurs.
105
106
Expedient 345/2006, relatiu a la procedncia de ladquisici directa, per lAjuntament
de Sant Celoni, de la finca situada a la partida dOlzinelles, parcella 32 del polgon 5, del
terme municipal.
Fets
1. La finca esmentada t 11.537 m, s propietat del senyor Antoni Roig i Vil i de la
senyora Llusa Cot i Morera i est inscrita amb el nmero 2088 en el Registre de
la Propietat dArenys de Mar.
2. En compliment de larticle 190.3.a de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de
rgim local de Catalunya, i larticle 30.1.a del Reglament del patrimoni dels ens
locals, de 17 doctubre de 1988, lAjuntament va trametre lexpedient dad-
quisici directa de la finca a la Direcci General dAdministraci Local per tal que
emets linforme preceptiu sobre la procedncia daquesta adquisici.
3. Linforme de larquitecte municipal acredita que el valor de la finca s 2.100.000
euros i que la superfcie i la situaci de la finca fan que sigui la ms idnia per
ampliar i completar les installacions actuals de la zona de proves del circuit de
motocrs, ja que est situada al costat est daquesta zona de proves.
4. Linforme de la interventora acredita que aquest import s inferior al 5% dels
recursos ordinaris del pressupost nic de la corporaci i que hi ha consignaci
pressupostria per atendre la despesa dadquisici de la finca.
Fonaments de dret
Els articles 190.3.a i 275.2.a de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim
local de Catalunya, permeten dautoritzar la contractaci directa quan ho requereixin
les peculiaritats dels bns, les necessitats del servei que sha de prestar o les
limitacions del mercat immobiliari.
Ats que en aquest cas concorren els requisits esmentats i atesa la finalitat pblica
a qu lAjuntament destinar la finca, s procedent dautoritzar-ne ladquisici
directa.
107
Resoluci
Per tant, resolc:
1. Informar favorablement sobre ladquisici directa, per lAjuntament de Sant
Celoni, de la finca d11.537 m, situada a la partida dOlzinelles, parcella 32 del
polgon 5, del terme municipal, propietat del senyor Antoni Roig i Vil i de la
senyora Llusa Cot i Morera, i inscrita amb el nmero 2088 en el Registre de la
Propietat dArenys de Mar.
2. Condicionar aquesta decisi, ats el sistema de finanament que lAjuntament
pretn acordar, al compliment del que preveuen els articles del 154 al 163 de la
Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i els articles
concordants del Reial decret 500/1990, de 20 dabril, que despleguen el captol
primer del ttol sis de la Llei esmentada, en matria de pressupostos.
Contra aquesta resoluci que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar
recurs dalada davant el conseller de Governaci i Administracions Pbliques en el
termini dun mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, segons el
que estableix larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de
les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
El director general
[signatura]
Josep Sala i Roura
RECURS
S u m a r i
Marc legal
Definici
Esquema del recurs
Tractament personal
Remarques
Fraseologia
Exemple de recurs
Marc legal
Els recursos administratius poden ser dalada, de reposici i de revisi.
1. La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com
(LRJPA), preveu dos tipus de recurs: el dalada i el de reposici. El recurs dalada s
procedent per recrrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via
administrativa i es pot interposar davant lrgan que els va dictar o davant lrgan com-
petent per resoldre el recurs, que s el superior jerrquic. Contra les resolucions i els
actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un
recurs de reposici davant lrgan que els va dictar o, directament, un recurs conten-
cis administratiu.
2. Els articles 116 i 117 de lLRJPA regulen la interposici dels recursos potestatius de
reposici. Larticle 110.1 de lLRJPA estableix els requisits de contingut dels recursos
administratius.
3. Larticle 118 de lLRJPA regula la interposici dels recursos extraordinaris de revisi.
Definici
Document pel qual es demana a un rgan administratiu superior que anulli o que modifi-
qui una resoluci o un acte dun rgan inferior perqu el recurrent el considera perjudicial
per als seus drets.
Hi ha diversos tipus de recurs, segons la matria que tenen com a objecte i la via dinter-
posici: dalada, de reposici, de revisi i contencis administratiu.
110
111
Esquema del recurs
8. rgan al qual sadrea el recurs
7. Signatura
6. Dataci
5. Sollicitud
4. Annexos
3. Allegacions
2. Formulaci del recurs
1. Dades de la persona que interposa el recurs
Tractament personal
Receptor: no t cap tractament personal.
1. Dades de la persona que interposa el recurs
Les dades personals es disposen de la manera segent:
nom i cognoms
DNI
domicili, poblaci, codi postal i telfon.
2. Formulaci del recurs
Aquest apartat sol comenar amb una referncia a lacte que motiva el recurs: el crrec o
lrgan que va dictar la resoluci, la data daquesta, lexpedient, la data de la notificaci a
la persona interessada, etc. En segon lloc sexpliciten la llei i els articles a lempara dels
quals sinterposa el recurs. Tot seguit susa una de les frmules segents: Formulo recurs
o b Interposo recurs.
3. Allegacions
Aquest apartat sencapala amb la paraula ALLEGACIONS i tot seguit es concreten els fona-
ments de dret i els documents en qu es basa la interposici del recurs. Conv redactar
les diverses allegacions en pargrafs diferents i numerar-les amb cardinals (1, 2, 3, etc.).
4. Annexos
Sn els documents que sadjunten al recurs. Aquest apartat pot estar incls en el 3 o b
fer-lo constar separadament.
5. Sollicitud
s la concreci dall que es demana i sintrodueix amb la paraula SOLLICITO, seguida
de dos punts.
112
6. Dataci
7. Signatura
Signatura de la persona que interposa el recurs. No cal repetir en aquest apartat el nom i
els cognoms de qui signa el recurs.
8. rgan al qual sadrea el recurs
rgan que ha de resoldre el recurs, escrit amb majscules al peu del document:
PRESIDNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Remarques
El recurs s un document que sadrea a una instituci, una unitat o un rgan, i, per
tant, la destinaci no sha de personalitzar.
Cal evitar ls dexpressions com ara provet del DNI [...], del castell provisto de, que
es tradueix al catal per expressions com ara amb el DNI o b que tinc el DNI.
Tampoc no shan dutilitzar els articles en/na davant dels noms, ni les formes servils
com ara prego, suplico, etc., ni els tractaments protocollaris.
El recurs no inclou ni frmula de salutaci ni frmula de comiat.
113
Fraseologia
... que visc al carrer..., nmero..., pis..., de Barcelona...
... contra la resoluci dictada amb data...
... contra la resoluci que va dictar el rector de la Universitat d... el 4 de gener de 2007, en
lexpedient instrut sobre..., en el qual sc persona interessada...
... contra la resoluci presa en lexpedient...
... dacord amb el que disposen els articles...
... dacord amb el que estableixen el Reial decret... i els Estatuts d...
... dacord amb els articles...
... dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada...
... dacord amb els articles... de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com...
... dacord amb la declaraci que va presentar...
... en aplicaci d..., sobre...
Fent s del dret que em confereix larticle...
Interposo/Formulo recurs dalada, dacord amb larticle..., contra la resoluci...
Larticle... de la Llei... atorga competncies a... per emetre resolucions.
La resoluci sem va notificar el 14 de febrer de 2007.
... resoluci que em fou notificada en data...
... i presento, adjunta a aquest recurs, la documentaci que prova...
... la qual cosa acredito amb els documents annexos que indico tot seguit:
La revocaci daquesta resoluci.
... que es decideixi la revocaci de la resoluci esmentada.
SOLLICITO: Que es dicti resoluci per revocar la que s objecte de recurs.
SOLLICITO: Que es modifiqui la resoluci que s objecte daquest recurs en els temes
segents:
114
115
M. Dolors Coll i Subirats, amb domicili al carrer de Sant Antoni M. Claret, 121, 08025
Barcelona, telfon 93 455 88 63 i DNI 35654898 L,
Formulo, dacord amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, recurs dalada contra la resoluci dictada
el 10 de maig de 2004, per la qual es fan pblics els resultats del segon exercici de les
proves selectives de la convocatria 20/2004 per a laccs al Cos de Subalterns de la
Generalitat de Catalunya.
ALLEGACIONS:
1. El 22 dabril de 2007, a les 16 hores, vaig realitzar, a laula nmero 1 de la Facultat de
Psicologia, el segon exercici corresponent a la prova de temari de la convocatria
esmentada.
2. En les llistes publicades el 10 de maig de 2007, el meu nom figura en la dels no
presentats.
3. Ms imprescindible saber la qualificaci obtinguda en aquesta prova per poder
continuar realitzant la resta de proves.
DEMANO: que es modifiqui la resoluci objecte de recurs i que sem notifiqui la
qualificaci obtinguda.
Barcelona, 11 de maig de 2007
[signatura]
CONSELLER DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES
ABREVIACIONS
S u m a r i
Abreviatures
Sigles i acrnims
Smbols
Principals grups dabreviacions
Les abreviacions sn el resultat de la supressi de lletres en un mot o sintagma per tal de
reduir-ne lextensi en un context en qu s preferible la seva forma abreujada.
Si es vol que el llenguatge administratiu sigui clar i fcilment comprensible, ls que sha
de fer de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent.
En aquest sentit, cal observar una srie de criteris generals que ajuden a trobar el punt
dequilibri entre la simplificaci que representen les abreviacions i la comprensi del text:
No shan dutilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma
sencers.
Ls de les abreviacions s indicat per a taules, grfics, llistes, quadres sinptics, clas-
sificacions, etc.
Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:
Va recrrer 3 km a peu.
Si no hi ha cap ms soluci i manca espai en el text, es poden crear de nou abrevia-
cions. En aquest cas, cal que es puguin desxifrar fcilment escrivint el desplegament al
costat de labreviaci la primera vegada que apareix o b explicant-ne el significat amb
una nota al peu de la pgina o al final del document.
Cal tenir en compte el tipus de persona a qui va adreat el text i distingir entre els docu-
ments interns i els externs, entre els adreats a especialistes i els adreats al pblic en
general, etc.
En un mateix text sha de mantenir un criteri de coherncia, sense barrejar diferents
tipus dabreviacions, per exemple:
2n 3r. 4.
t
En general, doncs, cal atenir-se al principi que com ms formal s un text menys abrevia-
cions shi fan servir.
1. Abreviatures
Una abreviatura s un escurament grfic dun mot o dun sintagma, que es forma supri-
mint lletres internes o finals i que sindica amb un punt o una barra.
Les abreviatures es poden referir a un sol mot (aleshores les anomenem abreviatures sim-
ples) o b a un sintagma (abreviatures compostes).
pl. plaa
c/c compte corrent
1.1. Les abreviatures es poden formar de diverses maneres:
a) Per suspensi, quan suprimim la part final dun mot.
exp. expedient
c/ carrer
118
Se suprimeix el final de la paraula a partir de la primera vocal duna sllaba, inclo-
ent-thi aquesta vocal i tant si va darrere duna consonant sola com si va darrere
dun grup de consonants.
disp. disposici
coll. collaborador
paq. paquet
Les abreviatures per suspensi no tenen marca de plural.
les pg. 20 i 21 les pgines 20 i 21
b) Per contracci, quan la part suprimida correspon a linterior dun mot, de manera
que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals.
gral. general
Illma. Illustrssima
Generalment, tamb sescura tallant abans duna vocal, sobretot abans de la pri-
mera vocal.
Les abreviatures per contracci segueixen les normes generals de formaci del plural.
Srs. Senyors
fres. factures
c) Per suspensi o contracci, amb lafegiment dalguna lletra de linterior del mot,
generalment consonants.
dl. dilluns
Mgfca. Magnfica
Si ocasionalment cal crear una nova abreviatura, s recomanable seguir el proce-
diment de suspensi.
1.2. Quan abreugem un sintagma, nhem de mantenir totes les preposicions i els articles
si marquem labreujament amb un punt.
n. de la t. nota de la traductora
En canvi, els ometem si utilitzem la barra inclinada.
m/f al meu favor
1.3. Les abreviatures mantenen els accents de la paraula sencera.
pg. pgina
1.4. En general, la lletra inicial de labreviatura sescriu en majscula o minscula segons
com sescriuria el mot o el sintagma que abreuja
a. de C. abans de Crist
resoluci nm. 222 resoluci nmero 222
119
En sn una excepci les formes abreujades de tractament de respecte i de designa-
ci genrica que precedeixen els noms propis, que sescriuen sempre amb la inicial
amb majscula.
Mn. Alcover mossn Alcover
Sra. Ferrer senyora Ferrer
Sta. Anna santa Anna
Prof. Recasens professora Recasens
1.5. Pel que fa a lapostrofaci, les abreviatures segueixen la regla general.
lav. Gaud lavinguda Gaud
1.6. El punt abreviatiu sempre va seguit dun espai, tant si s en posici final com interior
dabreviatura.
nm. 33 nmero 33
p. o. per ordre
La barra abreviativa sempre va seguida dun espai quan s en posici final dabrevia-
tura, per no en posici interior dabreviatura.
c/c compte corrent
c/ de lOr carrer de lOr
1.7. En els tractaments de respecte (tractaments protocollaris i genrics) es permet la
representaci simultnia del mascul i del femen en una mateixa abreviatura mitjan-
ant una barra inclinada. Aleshores cal escriure la forma masculina seguida del punt
corresponent i a continuaci la barra i la terminaci de femen sense punt al final.
Sr./a senyor/a
Dr./a doctor/a
Excm./a i Mgfc./a Sr./a Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a
1.8. Els numerals ordinals
En singular, labreviatura daquests nombres es representa amb la xifra seguida de
lltima lletra del mot desplegat (amb un punt opcional desprs de la lletra).
1r 1r. primer
1a 1a. primera
En plural, labreviatura es forma amb la xifra seguida de les dues ltimes lletres del
mot desplegat (amb un punt opcional desprs de lltima lletra).
3rs tercers
3es terceres
4es quartes
5ns cinquens
120
De forma menys recomanable, tamb es poden abreujar els ordinals amb les lletres
volades i un punt entre la xifra i la lletra volada.
1.
r
primer
Si el numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit amb majscules, la lletra
o les lletres de labreviatura es continuen escrivint en minscula.
2n CONGRS DE PEDIATRIA
2n. CONGRS DE PEDIATRIA
2.
n
CONGRS DE PEDIATRIA
Quan lordinal sexpressa en xifres romanes no es fa servir cap marca dabreviaci i
no sescriu cap lletra a continuaci de la xifra.
II Jornades Nacionals de Diettica
2. Sigles i acrnims
Les sigles i els acrnims sn abreviacions del nom dorganitzacions, publicacions, institu-
cions, comissions, empreses, entitats, etc., formades a partir de la lletra (sigla) o lletres
(acrnim) inicials de cada un dels elements de la designaci completa. No sescriuen mai
amb punt final ni amb punts interns.
2.1. Les sigles i els acrnims no tenen marca de plural.
les AV les associacions de vens
els CAP els centres dassistncia primria
En aquest sentit, cal evitar la duplicaci de lletres com a marca de plural.
*EEUU / EUA Estats Units dAmrica
Llevat dalguns casos consolidats per ls:
PPCC Pasos Catalans
CCOO Comissions Obreres
2.2. Els articles, les preposicions i les conjuncions no acostumen a formar part de la
sigla o lacrnim.
CAP Centre dAssistncia Primria
Incasol Institut Catal del Sl
2.3. Pel que fa a laccent, les sigles no saccentuen, encara que la vocal corresponent del
sintagma vagi accentuada.
ADN cid desoxiribonucleic
121
En general, els acrnims tampoc no porten accent grfic, tot i que es poden accen-
tuar per assegurar-ne una pronunciaci determinada.
mdem modulator-demodulator
2.4. Les sigles sescriuen en majscula
IVA impost sobre el valor afegit
Els acrnims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres
majscules o noms amb la lletra inicial majscula.
Renfe / RENFE Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles
Les sigles i els acrnims lexicalitzats, aix s, que han esdevingut noms comuns,
sescriuen en minscules i es poden accentuar.
ovni objecte volador no identificat
radar radio detecting and ranging
En casos especials determinades sigles es poden escriure amb alguna minscula.
LECr Llei denjudiciament criminal
UdG Universitat de Girona
2.5. Pel que fa a lapstrof, cal seguir les normes ortogrfiques generals i tenir en compte
la pronunciaci ms que no pas la grafia.
la FAO la Food and Agriculture Organization
la UNESCO la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization
lNBA la National Basketball Association
la UB la Universitat de Barcelona
lIPC lndex de preus de consum
2.6. Ni les sigles ni els acrnims no han de portar punt desprs de cada lletra ni sha de
deixar cap espai en blanc.
*I.B.I. / IBI impost de bns immobles
3. Smbols
Els smbols responen a convencions internacionals, establertes per organismes compe-
tents en la matria. Sn signes grfics que representen una paraula, un sintagma o un
valor en matemtiques, geometria, fsica, qumica, unitats de mesura, monetries, etc. i no
sescriuen mai amb punt ni barra al final.
Els smbols sempre es llegeixen com si estiguessin escrits amb totes les lletres, s a dir,
desenvolupats.
122
3.1. Els smbols no tenen marca de plural.
5 m 5 metres
30 30 euros
3.2. Ats el seu carcter internacional, els smbols tampoc no porten mai accent.
a rea (unitat de mesura)
3.3. Sescriuen amb majscula o amb minscula segons la forma que sha fixat interna-
cionalment per a cada cas independentment de la tipografia de la resta del text.
Majoritriament, els smbols sescriuen amb minscula, llevat de les unitats monet-
ries, els punts cardinals, els elements qumics i les unitats de mesura que provenen
dun nom propi, els quals sescriuen amb majscula.
DM marc alemany g gram
NE nord-est m/s metre per segon
O oxigen m
2
metre quadrat
Au or H hotel
N newton h hora
Pa pascal it itali (idioma)
3.4. Pel que fa a lapstrof, cal seguir les normes generals dapostrofaci i tenir en compte
que els smbols sempre es llegeixen seguint la seva forma desenvolupada. De tota
manera, les possibilitats dapostrofar un smbol solen ser molt poc habituals, ats que
en la majoria de textos el smbol es troba en un context en qu va precedit duna xifra.
lH lhidrogen
lESC lescut
3.5. Quan els smbols acompanyen nombres, sha de deixar un espai entre lltima xifra i
el smbol que la segueix.
75 cm
Sn casos especials, que sescriuen sense cap espai entre lltima xifra i el smbol:
7 7 graus
10 10 minuts
15 15 segons
0,7% 0,7 per cent (tamb shi pot deixar un espai: 0,7 %)
3.6. El smbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas no
sha de comenar lnia amb un smbol deixant la xifra a la lnia anterior.
123
124
4. Principals grups dabreviacions
Adreces
tic
avinguda
baixada
baixos
carrer
carretera
codi postal
entresl
escala
nmero
passeig
plaa
planta
polgon
porta
rambla
riera
ronda
sense nmero
sobre tic
telfon
travessera
travessia
urbanitzaci
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
t.
av.
bda.
bxs.
c. c/
ctra.
CP
entl.
esc.
nm.
pg.
pl. pa.
pl.
pol.
pta.
rbla.
ra.
rda.
s/n
s/t
tel.
trav.
trv.
urb.
Dies de la setmana
dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte
diumenge
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
125
Tractaments protocollaris
Excellentssim i
Reverendssim Senyor
Excellentssim/a i
Magnfic/a Senyor/a
Excellentssim/a Senyor/a
Honorable Senyor/a
Illustre Senyor/a
Illustrssim/a Senyor/a
Magnfic/a Senyor/a
Molt Honorable Senyor/a
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
Excm. i Rvdm. Sr.
Excm./a i
Mgfc./a Sr./a
Excm./a Sr./a
H. Sr./a Hble. Sr./a
I. Sr./a Illtre. Sr./a
Im./a Sr./a Illm./a Sr./a
Mgfc./a Sr./a
M. H. Sr./a M. Hble. Sr./a
Tractaments genrics de respecte, professions i crrecs
advocat/ada
alcalde/essa
alumne/a
auxiliar
capit/ana
caporal
catedrtic/a
delegat/ada
director/a
director general
doctor
mossn
president/a
professor/a
sant/a
senyor/a
traductor/a
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura i sigla
abreviatura i sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura i sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
adv.
alc.
al.
aux.
cpt. CT
cpl. CL
catedr.
del.
dir.
dir. gral. DG
Dr. Dra. Dr./a
Mn.
pres.
prof.
St. Sta. St./a
Sr. Sra. Sr./a
trad.
126
mbit administratiu
a favor de
a favor meu
a latenci de
advertiu-ho b (nota bene)
al meu crrec
al meu favor
amb cpia
certificat
com abans (ut supra)
confronteu
completament (in extenso)
comptabilitat
departament
destinatari
dies [des de la] data
dies [des de la] factura
duplicat
en funcions
expedient
gir postal
per autoritzaci
post data
post scriptum
gir postal
mesos vista
nombre
nota
ordre de pagament
per absncia
per autoritzaci
per compte de
per exemple
per extensi
per ordre
referncia
abreviatura
abreviatura
abreviatura
sigla i abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
sigla
abreviatura
sigla i abreviatura
sigla i abreviatura
sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
f/
f/m
a/
NB n. b.
m/c
m/f
a. c.
cert.
ut s.
cf.
i. e.
compt.
dept.
dest.
d/d
d/fra
dupl.
e. f.
exp.
GP
p. a. p. aut.
PD p. d.
PS p. s.
GP
m/v
nre.
n.
OP
p. abs.
p. a. p. aut.
p/c
p. e. p. ex.
p. ext.
p. o.
ref.
127
registre
sense data
servei pblic
signatura
tant per cent
tom
vegeu
vist i plau
vistiplau
abreviatura
abreviatura
sigla
abreviatura
smbol
abreviatura
abreviatura
abreviatura
sigla
reg.
s/d
SP
sign.
%
t.
v. veg.
v. i p.
VP
mbit econmic
cntim
compte corrent
codi didentificaci fiscal
euro
factura
impost sobre activitats econmiques
impost sobre el valor afegit
impost sobre els bns immobles
impost sobre la renda de les
persones fsiques
ndex de preus de consum
mesos vista
nmero didentificaci fiscal
per cent
preu de venda al pblic
producte interior brut
producte nacional brut
producte nacional net
societat
societat annima
societat limitada
xec
abreviatura
abreviatura
sigla
smbols
abreviatura
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
abreviatura
sigla
smbol
sigla
sigla
sigla
sigla
abreviatura
sigla i abreviatura
sigla i abreviatura
abreviatura
ct.
c/c cte. ct.
CIF
EUR
fra.
IAE
IVA
IBI
IRPF
IPC
m/v
NIF
%
PVP
PIB
PNB
PNN
soc.
SA s.a.
SL s. l.
x.
128
mbit de la informtica
adrea electrnica
base de dades
byte
disc compacte
disc compacte de memria
(noms de lectura)
gigabyte
megabyte
ordinador personal
abreviatura
sigla
smbol
sigla
sigla
smbol
smbol
sigla
a/e
BD
b
CD
CD-ROM
Gb
Mb
PC
Textos normatius
article
Codi civil
Codi penal
Constituci espanyola
decret
decret legislatiu
decret llei
Estatut dautonomia de Catalunya
Estatut dels treballadors
llei
Llei denjudiciament civil
Llei denjudiciament criminal
Llei de procediment administratiu
Llei de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del
procediment administratiu com
llei orgnica
reglament
reial decret
reial decret legislatiu
reial decret llei
reial ordre
text refs
abreviatura
sigla i abreviatura
sigla i abreviatura
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
abreviatura
sigla
sigla
sigla
sigla
sigla
art.
CC C. civil
CP C. penal
CE
D
DLEG
DL
EAC
ET
L
LEC
LECr
LPA
LRJPAC
LO
regl.
RD
RDLEG
RDL
RO
TR
129
Publicacions
Butllet Oficial de lEstat
Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya
captol
confronteu
international standard book
number
pgina
ttol
tom
vegeu
volum
sigla
sigla
abreviatura
abreviatura
sigla
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
abreviatura
BOE
DOGC
cap.
cf.
ISBN
pg. p.
tt.
t.
v. veg. vid.
vol.
Documents
document nacional didentitat sigla DNI
130
Unitats de mesura
ampere
rea
centmetre
gram
grau Celsius
hora
joule
litre
metre
metre per segon
metre quadrat
mili
minut
mol
newton
pascal
quilmetre
quilogram
segon
tant per cent
tona
volt
watt
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
A
a
cm
g
C
h
J
l L
m
m/s
m
2
M
min.
mol
N
Pa
km
kg
s
%
t
V
W
Elements qumics
hidrogen
or
oxigen
potassi
sofre
smbol
smbol
smbol
smbol
smbol
H
Au
O
K
S
MAJSCULES I MINSCULES
Els mots poden anar amb majscula per dues raons: per la seva situaci dins el text (fun-
ci demarcativa) i per la seva naturalesa (funci distintiva).
Funci demarcativa
La majscula amb funci demarcativa sescriu en els contextos segents:
Inici de frase
1. A principi de text
2. Desprs de punt
3. Desprs dadmiraci o dinterrogaci
4. Desprs de punts suspensius
Inici de citaci
Inici desprs de parntesis
Inici denumeracions.
Funci distintiva
Regla general
Els noms comuns i els noms propis genrics (expressions en plural) sescriuen, en gene-
ral, amb minscules.
Els noms propis concrets, en canvi, sescriuen generalment amb majscula inicial.
Vegem-ne alguns exemple relatius a noms de lloc:
131
132
Amb minscula inicial Amb majscula inicial
Noms de demarcacions i de divisions
territorials
la provncia de Barcelona
la comarca dOsona
la dicesi de Girona
la regi dAlscia-Lorena
Noms daccidents, llocs geogrfics
i punts cardinals
la mar Roja
la coma de Vaca
la collada de Toses
el cap de Creus
la pennsula Ibrica
la plana de Vic
el delta de lEbre (per, el Delta)
el castell de Balsareny
lermita del Puig
nord, per: NNE
sud, per: frica del Sud
est, per: pasos de lEst
oest, per: Oest americ
Noms de places, carrers i altres vies
urbanes i interurbanes
la plaa de Sant Jaume
el passeig de Grcia
la rambla de Catalunya
el carrer Gran
el carrer Major
el carrer de la Riera Blanca
la ronda de Sant Pere
la travessera de Grcia
la plaa Reial
la plaa del Rei
el pla de Palau
la ronda del Litoral
el moll de la Fusta
el raval de Santa Anna
Per:
la Rambla
la Gran Via
el Camp de Mart
la Via Jlia
Noms dentitats locals territorials
Molins de Rei (municipi)
la Vall de Bianya (municipi)
Sant Climent Sescebes (municipi)
el Mol de Fus (poblet)
Sant Andreu (barri)
Vielha e Mijaran (municipi)
el Baix Llobregat (comarca)
la Zona Franca (barri)
Noms de lloc histrics, geopoltics
i geoturstics
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per Roma)
la Costa Daurada
el Tercer Mn
lOrient Mitj
Noms dedificis i dependncies singulars
el Palau Reial
la Llotja
la Borsa
el Palau de la Msica
el Sal de Cent
la Galeria dels Miralls
Casos concrets
Hi ha determinats noms que, per ra de la seva naturalesa, han danar amb majscula ini-
cial, mentre que daltres no lhan de dur. A continuaci analitzem tres supsits concrets
pel que fa a ls de majscules i minscules.
Mots que sescriuen amb minscula inicial
Mots i denominacions que sescriuen amb majscula inicial
Denominacions en qu sescriuen amb majscula inicial tots els substantius i adjectius
que les componen.
133
Mots amb minscula inicial Denominacions amb majscula inicial
a tots els substantius i adjectius
Crrecs oficials i ttols nobiliaris
el president de la Generalitat
el governador civil de Barcelona
el diputat dEsquerra Republicana
lalcalde de Girona ha inaugurat...
el conseller de Cultura
el director general de Poltica Lingstica
Carles Gustau, rei de Sucia
Crrecs introduts per formes de
tractament protocollries o no catalanes
Molt Honorable Senyor President
Excellentssim Senyor Governador
Illustrssima Senyora Alcaldessa
Sa Majestat el Rei
Sir Lawrence Olivier
Don Pedro Garca
Formes de tractament abreujades
Sr. Serra
Dra. Mart
Prof. Carreter
M. H. Sr. Joan Rigol
Designacions coreferents dinstitucions,
entitats, rgans
la cambra catalana
el consistori badalon
la corporaci municipal de Girona
Parts genriques de les obres i els
documents legals
en el prembul es diu que...
a la disposici transitria quarta
les disposicions finals
el captol II
la secci vuitena
el ttol primer
lannex I
el que disposa larticle 43
dacord amb lapartat b de larticle 2
Nom propi duna instituci, organisme,
entitat o empresa, sencer o parcial
Departament de Justcia
els departaments de Justcia i de Cultura
Govern Civil de Barcelona
Oficialia Major del Parlament
Ajuntament de Manresa
el Grup Parlamentari dEsquerra
Republicana
la Policia Municipal de Matar
el Registre Civil de Vic
el Jutjat de Primera Instncia nm. 1
lAssociaci de Vens del Poblenou
lAteneu Barcelons
la Universitat de Barcelona
el Teatre Lliure
Designacions drgans de gesti
la Junta Directiva de lAteneu
el Consell de Direcci
la Secretaria General del Departament
la Comissi de Cultura
Congressos, simposis i jornades
el Primer Congrs de Metges
el Des Simposi de Psiquiatria Infantil
I Jornades sobre Lingstica Aplicada
els Jocs Olmpics del 1992
Premis i distincions
el Premi dHonor de les Lletres Catalanes
el premi Ciutat de Palma
el premi La Lletra dOr
la Creu de Sant Jordi
Publicacions peridiques i colleccions
Serra dOr
El Temps
El Balanc
Manuals i Formularis
Estudis i Propostes
134
Mots amb majscula inicial
Designacions dentitats juridicopbliques
lAdministraci de justcia
lEstat francs
el Govern espanyol
lEsglsia catlica
Cursos i seminaris
Curs de llenguatge administratiu
Seminari de redacci dinformes
Dret tributari local (seminari)
Comunicacions, ponncies i discursos
la ponncia La tradici administrativa
avui: mtodes i problemes
Ttols de llibres i dobres artstiques
La febre dor (novella)
Casablanca (obra cinematogrfica)
Terra baixa (obra teatral)
El desconsol (escultura)
Diccionari general de la llengua catalana
Denominacions de lleis, decrets,
reglaments i altra documentaci oficial
Projecte de llei dordenaci de...
Llei dhabilitaci de crdits...
Llei 8/1980, de 10 de mar, de lestatut
dels treballadors
Proposici no de llei sobre...
Proposta de resoluci...
Resoluci 63/II del Parlament de
Catalunya, sobre...
Reial decret legislatiu 2976/1983,
pel qual es regula...
Moci 24/II del Parlament de
Catalunya, sobre...
Dictamen de la Comissi de...
el Decret 53/1983, de 24 de juny,
sobre...
lOrdre, de 20 de mar de 1985, del
Departament de Justcia, per la qual...
Denominacions de plans, projectes,
propostes, estudis, informes
el Programa de recerca i
desenvolupament de...
el Projecte de remodelaci de...
lestudi Leconomia catalana actual
el Pla general de normalitzaci
lingstica
PUNTUACI
S u m a r i
La coma
El punt i coma
El punt
Els dos punts
Els punts suspensius
Les cometes
El gui
Els parntesis
Els claudtors
La barra inclinada
Les funcions del signes de puntuaci sn diverses: estructuren el text, delimiten frag-
ments dins duna frase o dun text, marquen els revolts sintctics, posen en relleu idees,
eliminen ambigitats, etc.
Com que en el llenguatge administratiu la precisi i la claredat sn dos elements cabdals,
cal utilitzar aquest codi grfic amb la mxima precisi, ja que ajudar la persona destina-
tria a entendre el missatge alhora que evitar interpretacions errnies del text.
A continuaci es detallen els usos principals dels diferents signes de puntuaci en relaci
amb els documents.
La coma [ , ]
Datacions: sha de posar per separar el nom de la poblaci de la data.
Igualada, 26 de juliol de 2007
Adreces: sha de posar per separar el nom del carrer del nmero i tamb el nmero del
pis i la porta.
c. de Numncia, 77, 2n 1a
av. de Pars, 806, esc. B, t. 2a
Frmula de salutaci: sha de posar desprs daquesta frmula.
Senyor,
Benvolguda companya,
Distingit doctor,
Frmula de comiat: si no hi ha verb, sha de posar desprs daquesta frmula.
Atentament,
Molt cordialment,
Per, si hi ha verb, sha dacabar la frase amb un punt.
Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament.
Decimals: sha de fer servir com a separador decimal, en lloc de lapstrof o el punt.
995,50 euros
Dates de promulgaci de lleis, decrets, resolucions, etc.: aquestes dates han danar
emmarcades entre comes.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del
Resoluci TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual sobre la convocatria per a lany
2004 dajuts per a estades a lestranger
136
Oracions de relatiu i aposicions explicatives: sha de posar per delimitar les construc-
cions i aposicions explicatives.
La sala dactes, en la qual farem la reuni extrardinria, s al segon pis.
Lalcaldessa de Badalona, Jordina Guasc i Vila, va inaugurar el nou poliesportiu.
Vocatius: sha de posar per separar els vocatius de la resta del text.
Senyor president, us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat.
Us correspon, senyor president, de donar el vistiplau a aquest certificat.
Us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat, senyor president.
Enumeracions: sha de posar per separar els elements duna srie, menys lltim del
penltim si sutilitzen les conjuncions i, o, ni.
s necessari aportar-hi una fotocpia del DNI, el contracte laboral, la targeta sanitria i
els certificats dels estudis realitzats.
Per accedir a aquesta informaci, cal lautoritzaci dels senyors Ramis, Gell o Perar-
nau.
Us comunico que no heu presentat el certificat del padr municipal, la cdula dhabita-
bilitat del pis esmentat ni el contracte de compravenda.
Per s recomanable dutilitzar-la davant daquestes conjuncions en els casos segents:
Han dassistir a la reuni els tcnics que hagi designat lentitat, i el secretari nha des-
tendre lacta. (Hi ha un canvi de subjecte.)
Els representants de lAdministraci i les organitzacions sindicals van signar el pacte, i
es van felicitar pels resultats de les negociacions. (Hi ha una altra conjunci per marcar
una subdivisi interna.)
Elisi del verb: cal posar-la en el lloc del verb quan se suprimeix.
Daquest informe de lAjuntament de Reus, nheu de fer dues cpies; del de lAgncia
Catalana de lAigua, quatre.
Desplaaments de lloc: pot marcar els elements de loraci que estan desplaats de lloc,
sobretot si sn llargs.
La sollicitud per demanar una bestreta, lheu de presentar al Servei de Personal del
Departament de Salut.
De les noves mesures correctores per minimitzar limpacte mediambiental, en parlar el
conseller a la reuni de dem.
A la subdirectora general del Patrimoni Cultural, li van demanar que dons suport a les
propostes que shavien presentat.
Connectors: se sol posar per delimitar les conjuncions i locucions conjuntives que solen
pronunciar-se fent una pausa, com ara: daltra banda, aix mateix, finalment, a ms, a ms
137
a ms, de fet, en efecte, doncs, per tant, per consegent, efectivament, en resum, s a dir,
no obstant aix, si ms no, tanmateix, altrament, duna banda, daltra banda, etc.
Aix mateix, us informo que heu de presentar com ms aviat millor un certificat...
s necessari que envieu, a ms, un certificat...
Es comprova, per consegent, si la proposta sajusta a la normativa...
Duna banda, cal estudiar el problema amb deteniment; de laltra, prendre les mesures
necessries...
No sha dutilitzar mai la coma per separar:
el subjecte del verb
El regidor que va presentar lesmena, no ha pogut assistir al Ple. (incorrecte)
El regidor que va presentar lesmena no ha pogut assistir al Ple. (correcte)
el verb del complement directe, de latribut o del complement preposicional
El Govern central ha decidit, que no avanar les eleccions. (incorrecte)
El Govern central ha decidit que no avanar les eleccions. (correcte)
Lobjectiu prioritari del Govern central ser, no avanar les eleccions. (incorrecte)
Lobjectiu prioritari del Govern central ser no avanar les eleccions. (correcte)
El Govern central confia, que els governs autonmics no insisteixin, a retardar les elec-
cions. (incorrecte)
El Govern central confia que els governs autonmics no insisteixin a retardar les elec-
cions. (correcte)
les hores dels minuts
La reuni tindr lloc a les 12,30 hores... (incorrecte)
La reuni tindr lloc a les 12.30 hores... (correcte)
Tampoc no sha de posar coma darrere de la identificaci funcional, ni de la nominal.
*La directora general del Joc i dEspectacles, (incorrecte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledes
La directora general del Joc i dEspectacles (correcte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledes
[signatura]
*Maria Guix i Fonolledes, (incorrecte)
Directora general del Joc i dEspectacles
[signatura]
Maria Guix i Fonolledes (correcte)
Directora general del Joc i dEspectacles
138
El punt i coma [ ; ]
Oracions: sha de posar per separar dues oracions independents que mantenen una rela-
ci de significat molt estreta. En aquest cas s gaireb sempre intercanviable amb el punt.
Les associacions de vens han acceptat la proposta de lAjuntament; els sindicats, en
canvi, shan negat a signar-la.
Enumeracions: cal posar-lo per separar els sintagmes del mateix rang que ja contenen
comes internes.
Van presidir lacte dinauguraci el senyor Llus Gavald i Casat, director general de
Centres Docents; la senyora Anna Gelabert i Dou, cap de la Secci de Programes Edu-
catius; el senyor Pere Ulldemolins i Costa, cap de la Secci de Promoci de Programes
Educatius, i la senyora Bibiana Garca i Vil, cap del Negociat de Programaci dActivi-
tats Escolars.
Connectors: sutilitza davant algunes conjuncions adversatives, com ara: altrament, tan-
mateix, etc.
Tots els membres del Consell Comarcal estaven dacord a acceptar les condicions del
conveni; tanmateix, no es va aprovar.
El punt [ . ]
Oracions: nindica el final.
El conseller manifesta que la decisi adoptada no s definitiva, sin provisional.
Frmula de comiat: cal posar un punt en lloc duna coma si es fa servir una oraci com
a comiat.
Estic a lespera de les vostres notcies i us saludo atentament.
Abreviatures: sha dutilitzar en les abreviatures; si es fa servir la barra inclinada en labre-
viatura, no shi ha de posar punt.
tel. (telfon)
Sra. (senyora)
nm. (nmero)
c. c/ (carrer)
s/n (sense nmero)
a/ (a latenci)
Indicacions horries: sha de posar per separar les hores dels minuts.
Horari: de 8.30 a 15.30
139
Dates abreujades: susa per separar el dia, el mes i lany en les representacions numri-
ques de les dates.
9.9.2006
Tot i que aquesta s la forma recomanable, tamb podria expresar-se amb el guionet o la
barra inclinada.
9-9-2006 9/9/2006
Cal tenir en compte, per, que ls daquestes dates abreujades queda redut als comuni-
cats interns i als quadres de dades.
Quantitats: separa els milers, els milions, els milers de milions...
Sha datendre una despesa extraordinria de 12.500.000 euros.
Per no en portaran els numerals que aporten una idea dordre.
la pgina 3467
lany 2007
el telfon 934 638 976
el DNI 35289965
el NIF 37256009 J
Referncies numriques: sha de posar per separar les referncies numriques de les
classificacions, les lleis, etc.
Dacord amb larticle 42.4 de la Llei 30/1992...
Vegeu larticle 23.5.4 del Decret
Enumeracions: cal posar-lo desprs del nmero dordre dels diferents apartats duna
enumeraci.
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Modificaci de contractes.
La Comissi va acordar:
1. Contractar uns serveis...
2. Autoritzar el pagament...
En els documents, no es posa punt al final de la dataci, ni desprs del crrec ni del
nom i els cognoms de qui signa.
Barcelona, 23 de setembre de 2007. (incorrecte)
Barcelona, 23 de setembre de 2007 (correcte)
La directora general del Joc i dEspectacles. (incorrecte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledas. (incorrecte)
140
La directora general del Joc i dEspectacles (correcte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledas (correcte)
No sha dutilitzar mai el punt al final de ttols, subttols, rtols o indicadors informa-
tius.
Els signes de puntuaci i altres signes grfics. (incorrecte)
Els signes de puntuaci i altres signes grfics (correcte)
No fumeu. (incorrecte)
No fumeu (correcte)
Les sigles i els smbols mai no duen punt.
D.N.I. (incorrecte)
DNI (correcte)
EUR. (incorrecte)
EUR (correcte)
No es poden escriure dos punts consecutius. Per tant, el punt desapareix en els
casos segents:
darrere de labreviatura etc. (que ja cont un punt)
darrere dels punts suspensius
darrere dels signes dadmiraci i interrogaci.
Els dos punts [ : ]
Enumeracions: introdueixen sries enumeratives.
Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents segents: una fotoc-
pia del DNI, una fotocpia de la targeta sanitria i una fotografia actual.
a) Si els elements que senumeren van en columna, sn curts i no contenen verb:
Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents segents:
una fotocpia del DNI
una fotocpia de la targeta sanitria
una fotografia actual.
En lloc dels guions es poden fer servir nmeros o lletres.
b) Si els elements que senumeren sn ms llargs i inclouen un verb:
Cal que feu les tasques segents:
a) recollir el correu cada mat,
b) atendre el pblic,
c) vigilar el funcionament de laire condicionat.
141
En lloc de lletres, es poden emprar guions o nmeros. En lloc de coma, es pot fer servir el
punt i coma.
c) Si els elements que senumeren sn oracions completes:
Cal que feu les tasques segents:
1. Encarregar-vos de recollir el correu cada mat i de repartir-lo per les unitats de lor-
ganisme.
2. Atendre el pblic en lhorari que se us hagi assignat.
3. Vigilar el funcionament de laire condicionat i responsabilitzar-vos davisar el perso-
nal de manteniment si hi ha alguna avaria.
En lloc de nmeros, es poden utilitzar lletres.
Documents administratius: shan dutilitzar darrere dels mots exposo, demano, certifico,
resolc, etc., dalguns documents.
EXPOSO: Que reuneixo els requisits exigits...
CERTIFICO: Que en el Ple de lAjuntament de...
Exemples, demostracions o conseqncies: susen per introduir aquests elements.
Hi ha dos tipus doficis: lintern i lextern.
Citacions i transcripcions textuals: precedeixen les citacions i transcripcions textuals.
Lalcalde demana que consti en acta que ell va afirmar exactament: s un error greu
delegar la gesti de lescorxador al Consell Comarcal.
No shan dutilitzar els dos punts per separar les hores dels minuts.
Els punts suspensius [ ... ]
Enumeracions no exhaustives: indiquen que hi ha ms elements que es podrien enu-
merar.
A causa de tot el que us he exposat, dara endavant sha de fer un control rgid de la
despesa en material doficina, fotocpies, mobiliari...
Omissi de text en una citaci: quan somet text en una citaci literal, els punts suspen-
sius han danar entre claudtors [...].
Les administracions pbliques han destablir models i sistemes normalitzats de sollici-
tuds [...]. Els models esmentats han destar a la disposici dels ciutadans i les ciutada-
nes en les dependncies administratives.
Tot i que en el llenguatge administratiu sutilitzen poc sovint, cal recordar que els
punts suspensius sn solament tres; per tant, si acaben una frase, anullen el punt
final. Daltra banda, ls dels punts suspensius no pot coincidir amb ls de labrevia-
tura detctera.
142
Les cometes [ ]
Citacions: es fan servir per reproduir literalment un fragment dun text escrit o les parau-
les dalg.
Larticle 77 de la Lei 30/1992 estableix: Les qestions incidentals que se suscitin en el
procediment, fins i tot les que es refereixin a la nullitat dactuacions, no en suspenen la
tramitaci, llevat de la recusaci.
La regidora dUrbanisme va manifestar: Considero que la proposta del regidor de Cul-
tura s inviable.
Mots amb sentit especial: cal fer servir les cometes per emmarcar els mots emprats en
un sentit especial o en un sentit no recollit pels diccionaris, i tamb per denotar que el mot
emprat s un manlleu ms o menys adaptat al catal.
El tcnic va ser deposat per incapacitat.
Ttols: cal utilitzar les cometes per ressaltar:
els ttols de les parts duna obra o b duna publicaci peridica
els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies, etc.
els ttols de colleccions de llibres, discos, etc.
No shan de posar entre cometes els noms dempreses, establiments, organismes o
institucions.
El gui [ ]
Incisos: el gui serveix per delimitar incisos i sescriu immediatament davant del mot que
obre lincs i immediatament darrere del mot que el tanca.
Els organismes esmentats han acordat avui que signaran un conveni marc en qu tamb
collabora lAjuntament que afavorir que sagiliti la tramitaci daquestes llicncies.
Si desprs de lincs entre guions hi ha danar una coma, aquesta es colloca darrere del
gui de tancament.
Si lincs entre guions ha danar al final duna frase, aquesta acaba en punt i somet el gui
de tancament.
Enumeracions: el gui serveix per diferenciar els components duna srie enumerativa
disposats en columna; en aquest cas, cal deixar un espai en blanc entre el gui i el primer
mot de la lnia.
Daltra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament els documents
segents:
una fotocpia del DNI
una fotocpia de la targeta sanitria
una fotografia actual.
143
Expressions sinttiques: serveix per assenyalar les expressions dun perode cronolgic,
duna successi de pgines, etc.; en aquests casos, sha dutilitzar el guionet.
El Departament dEducaci va aprovar els programes esmentats durant el curs
2007-2008.
En trobareu ms detalls a les pgines 299-310.
No sha dutilitzar el guionet acompanyat del punt per expressar quantitats de
diners.
12.689.- euros (incorrecte) 12.689 euros (correcte)
12.689,29.- (incorrecte) 12.689,29 (correcte)
Els parntesis [ ( ) ]
Incisos o aclariments: poden delimitar els incisos o aclariments, conjuntament amb els
guions i les comes.
Us envio el Butllet Oficial de la Provncia (BOP) del 3 de juny de 2007.
La documentaci esmentada, lheu de presentar al ms aviat possible en el Registre del
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (avinguda de Josep Tarradellas,
2-6, 08029 Barcelona).
Si el parntesi de tancament coincideix amb un punt o amb punts suspensius, aquests
shan de collocar dins o fora del parntesi segons si formen part o no del text que va entre
parntesis. Si el parntesi de tancament coincideix amb una coma, un punt i coma o amb
dos punts del text principal, aquests signes han danar desprs del parntesi de tancament.
Enumeracions: si sutilitzen lletres per designar els apartats duna enumeraci en
columna, sha de posar un parntesi de tancament darrere la lletra.
Daltra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament la documenta-
ci segent:
a) una fotocpia del DNI
b) una fotocpia de la targeta sanitria
c) una fotografia actual.
Els claudtors [ [ ] ]
Omissi de text: assenyalen lomissi de text dins duna transcripci literal; en aquest
cas, es colloquen punts suspensius entre els claudtors.
Les administracions pbliques han destablir models i sistemes normalitzats de sollici-
tuds [...]. Els models esmentats han destar a la disposici dels ciutadans i les ciutada-
nes en les dependncies administratives.
144
La barra inclinada [ / ]
Textos juridicoadministratius: separa el nmero dordre de lany de promulgaci o de
legislatura de textos com ara lleis, decrets, resolucions, etc.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del
Resoluci TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual sobre la convocatria per a lany
2004 dajuts per a estades a lestranger
Abreviatures: en porten algunes abreviatures.
c/c (compte corrent)
s/n (sense nmero)
Mascul/femen: es pot fer servir en textos breus, especialment en les salutacions que
encapalen les cartes, per adjuntar la terminaci del gnere femen (o la terminaci de plu-
ral) a la forma masculina singular.
Senyor/a,
Benvolguts companys / Benvolgudes companyes,
145
147
TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA ADMINISTRATIVES
Castell
a beneficio de
a cargo de
a ciencia cierta
a contar de
a continuacin
a corto plazo
a cuenta
a cuenta y riesgo
a cuyo fin
a decir verdad
a destajo
a efectos de
a este efecto
a este fin
a falta de
a fecha fija
a fin de
a fin y efecto de
a grandes rasgos
a instancia de
a juicio de
a la mayor brevedad
posible
a la recproca
a la sazn
a la vez
Catal
en benefici de
a crrec de, a/per compte dea cura de, sota la res-
ponsabilitat de, a crrec de
amb (tota) certesa, del cert
a comptar de
a continuaci, tot seguit
a curt termini
a compte
a/per compte i risc
per a la qual cosa
amb franquesa, francament
a preu fet, a escarada
a lefecte de
a/per aquest efecte
amb aquest fi, amb aquesta finalitat
a falta de (no tenint)quan faltaven (valor temporal)
a dia cert, a dia adiat, a dia sabut
a fi de
a fi de, a lefecte de
a grans trets
a instncies de
a judici de, a larbitri de
al ms aviat possible,
com ms aviat millor
de la mateixa manera
aleshores, llavors
alhora, a la vegada, ensems
148
a la vista de
a largo plazo
a las resultas
a lo mejor
a lo sumo
a los efectos de
a los solos efectos de
a mayor abundamiento
a mediados de
a medida que
a medio plazo
a menos que
a mi cargo
a mi presencia
a nivel de
a no ser que
a pesar de todo
a peticin de
a plazos
a raz de
a razn de
a requerimiento de
a resultas de
a riesgo y ventura
a sabiendas de
a ser posible
a su ruego
a su vez
a tal efecto
a tanto alzado
a tenor de
a todos los efectos
a travs de
a veces
ats, vist
a llarg termini
un cop resolt
potser, segons com, si molt conv
com a mxim, a tot estirar, pel cap alt
a lefecte de
noms/nicament a lefecte de
a ms, amb ms motiu, si encara no nhi hagus
prou
a mitjan, a mig, a mitja
a mesura que
a mitj termini
llevat que, tret que, fora que, salvat que, exceptuant
a crrec meu
davant meu
en lmbit de, a escala de, pel que fa a
llevat que, fora que, si no s que, tret que
malgrat tot, amb tot, aix i tot, aix no obstant
a petici de
a terminis
arran de
a ra de
a requeriment de
a conseqncia de, de resultes de
a risc i perill, a compte i risc
sabent, a sabuda de, a coneixena de
si s possible, si pot ser
a petici seva, a precs seus
al seu torn
a/per aquest efecte, amb aquesta finalitat, amb
aquest objecte
a (un) tant alat, a preu fet
ats el tenor de, per ra de, dacord amb, segons, en
virtut de
amb carcter general
per mitj de, mitjanant, a travs de
a/de vegades, a cops
149
a vuelta de correo
abajo firmante
abaratar
abarcar
abastecer
abastecimiento
abintestato
abogaca
abogado -da
abonar
abono
abrogacin
absolver
abstenerse
acarar
acarrear
acatamiento
accidente en el trayecto
accidente in itinere
acervo
acervo comunitario
achacar
aclaracin
aclaratorio
acometer
acompaar
acondicionar
acontecimiento
acordar
acordar da y hora
acorde
acorde con
acoso
acoso sexual
a correu seguit, pel primer correu
sotasignat -ada, sotaescrit -a, infrascrit -a
abaratir
abraar, comprendre, incloure
proveir de/amb, subministrar, fornir de(daliments)
abastar
provement, provisi, aprovisionament(daliments)
abastament
abintestat
advocacia
advocat - advocada/advocadessa
abonar
abonament, ingrs
abrogaci
absoldre
abstenir-se
acarar, encararafrontar, fer front a
causar, comportar, ocasionar, provocartransportar,
portar
acatament
accident en el trajecte, accident in itinere
accident en el trajecte, accident in itinere
patrimoni, cabal, riquesaconjunt legislatiu
cabal comunitari
atribuir
aclariment
aclaridor -a, explicatiu -iva
escometre, abordaremprendre, iniciar
acompanyaracompanyar amb/de (un escrit)
condicionar
esdeveniment, fet
acordar
fixar dia i hora
conforme
dacord amb, conforme a
assetjament
assetjament sexual
150
acrecencia
acrecentar
acreditar
acreedor
acta
acta levantada
activo
acto administrativo
acto seguido
actor -ra
actuaciones
acuerdo
acuerdo marco
acusar recibo
acuse de recibo
adelantar
adelanto
adems
adeudar
adeudo
adicin
adicional
adiccin
adjudicacin
adjudicar
adjudicatario -ria
administrativista
admitir a trmite
admitir espera
admonicin
adoptando -da
adquiriente
adquirir
adscribir
acreixement
acrixer
acreditar
creditor
acta
acta estesa, acta aixecada
actiu
acte administratiu
tot seguit, immediatament, a continuaci
actor -a
actuacions
acord
acord marc
acusar la recepci, justificar la recepci
acusament de recepci, justificant de recepci
bestreure, avanar, anticipar (diners) / avanar, antici-
par
bestreta, avanament, acompte (de diners)aven,
progrs
a ms, a ms a ms
deure
deutearanzel, drets (duana)abonament, crrec (en
un compte)
addici, sumaadici (en lacceptaci duna herncia)
addicional
addicci
adjudicaci
adjudicar
adjudicatari -ria
administrativista
admetre a trmit
tenir espera, admetre espera
admonici, advertiment
adoptant -a
adquirent, adquiridor -a
adquirir
adscriure
151
aduana
aduanar
aduccin
aducir
advertencia
advertir
afectar
afecto -ta de invalidez
afianzamiento
afianzar
afiliacin
afiliar
aforado
afrontar
afrontar un pago
agilizar
agio
agotar
agotar la va
administrativa
agravante
agravar
agravio
ajeno -na
ajustarse a derecho
ajuste
ajuste contable
al alcance de
al amparo de
al contado
al descubierto
al detalle
al efecto de
al fin y al cabo
al menos
duana
duanar
adducci
adduir
advertiment, admonici (avs sense comminaci)ad-
vertncia (avs amb comminaci)
advertir
afectar
afectat -ada dinvalidesa
fianament
fianar
afiliaci
afiliar
aforat
acarar, afrontar, enfrontar (dues persones)afrontar,
fer front a (adversitats)
atendre un pagament, respondre dun pagament
agilitar, agilitzar
gio
exhaurir, esgotar
exhaurir la via administrativa
agreujant
agreujar
greuge
ali -ena, estrany -a, daltri
ajustar-se a dret
ajustament, ajust
ajust comptable
a labast de
a lempara de, emparant-se en
al comptat
en descobert
al detall, a la menuda
a lefecte de
al cap i a la fi, al capdavall
almenys, ben b, si ms no, com a mnim
152
al objeto de
al parecer de
al por mayor
al por menor
al portador
al respecto de
albacea
alcance
alcanzar
alegacin
alegar
alicuanta, parte
alcuota, parte
alijo
allegado -da
almacn
almacenar
alquilar
alquiler
alta
alto cargo
aludir
alza
alzado -da
alzamiento de bienes
amillaramiento
amojonamiento
amojonar
amonestacin
amortizacin
amortizar
amparar
anales
anlisis
anejo
amb la finalitat de, per tal de
a parer de, a larbitri de, segons
a lengrs
al detall, a la menuda
al portador, a qui el porti
respecte a/de, pel que fa a, quant a
marmessor
dficit comptable, descobert de comptes malver-
saci
aconseguir, assolir, abastar
allegaci
allegar
alquota (part alquota)
alquota (part alquota)
contraban, mercaderies de contraban, coms
parent -a, familiar
magatzem
emmagatzemar
llogar
arrendament, lloguer
alta
alt crrec
alludir
ala, augment
alat -ada
aixecament de bns
amillarament
fitaci, amollonament
fitar, amollonar
amonestaci
amortitzaci
amortitzar
emparar
annals
anlisi f
annex
153
anejo -ja
anexar
anexo -xa
ante mi
ante todo
antecesor
antedata
antefirma
antelacin
anteperodo
anteproyecto
anticipar
anticipo
antigedad
anular
ao civil
ao natural
apalabrar
aparcera
aptrida
apatridia
apelar
apellidar
apellido
apndice
apercibimiento
apercibir
apertura
aplazamiento
aplazar
poca
apoderado -da
aporte
apoyar
apoyo
annex -a, adjunt -a
annexar, adjuntar
annex -a, adjunt -a
davant meu
abans de res, abans de tot, en primer lloc
antecessor
antedata
antefirma, antesignatura
antelaci
avantperode
avantprojecte
avanar, bestreure, anticipar (diners)
bestreta, acompte
antiguitat
anullar
any civil
any natural
emparaular
parceria
aptrida
apatrdia
apellar
cognomenar, anomenar
cognom
apndix
advertncia (avs amb comminaci)prevenci
(correcci disciplinria)
advertir, amonestarnotificarpercebre, apercebre
obertura
ajornament
ajornar
poca
apoderat -ada
aportaci
donar suport, recolzarrecolzar
suport, recolzament
154
aprecio
apremiar
apremio
aprobar
aprovechar
apurar
arancel
arbitraje
arbitrio
archivar
archivo
armonizar
arqueo
arraigo
arras
arrendador -ra
arrendamiento
arrendatario -ria
arrendaticio -cia
arrogarse
asalariado -da
asamblea
asentamiento
asentar
asentir
as como
asiento
asignar
asimismo
asistir a la razn
asunto
asuntos de trmite
atender
atestacin
atestiguar
atrasar
apreciaci, avaluaci, valoraci, apreuament
constrnyer
constrenyiment
aprovar
aprofitar
esgotar, acabar, consumir, exhaurir
aranzel
arbitratge
arbitri
arxivar
arxiuarxivament (acci darxivar)
harmonitzar
arqueig
arrelament
arres
arrendador -a
arrendament
arrendatari -ria
arrendatici -cia
arrogar-se, atribuir-se
assalariat -ada
assemblea
assentament
assentar, anotarasseureestablir, installar
assentir
com tamb, i tamb, aix com, alhora que, com
assentament (inscripci)seient (moble)
assignar
aix mateix, tamb
tenir, posseir la ra
afer, assumpte
assumptes de trmit
atendre
testificaci, atestaci
testificar, testimoniar
endarrerir, retardar
155
atraso
auditar
auditor -ra
augmentar
ausencia
autenticacin de firma
autenticar
autocontrato
autofinanciacin
autoliquidacin
autonoma conflictual
autorizacin
autoseguro
aval
avalador -ra
avalar
avaluacin
avaluar
avalo
avecinarse
avecindar
avenencia
avera
averiguacin
averiguar
aviso
avulsin
baja
bajar
bajo apercibimiento de
bajo condicin
bajo inventario
bajo juramento
balance
baliza
balizamiento
retard, endarreriment
auditar
auditor -a
augmentar
absncia
autenticaci de firma
autenticar, autentificar
autocontracte
autofinanament
autoliquidaci
autonomia conflictual
autoritzaci
autoassegurana
aval
avalador -a
avalar
avaluaci, valoraci, apreuament, apreciaci
avaluar, valorar, determinar, apreuar, apreciar
avaluaci, valoraci, apreuament, apreciaci
aproximar-se
avenar
avinena
avaria
indagaci, investigaci, esbrinament
indagar, investigar, esbrinar, escatir, descobrir
avs
avulsi
baixa
baixarabaixar
amb/sota ladvertncia de
sota condici
inventariat
sota jurament
balan
balisa
abalisament
156
bancarrota
bando
barajar
base imponible
bastante
bastantear
bastanteo
beneficiario -ria
beneficio
beneficioso -sa
benfico -a
bianual
bien
bien de dominio pblico
bien demanial
bien domanial
bienes gananciales
bien inmueble
bien mostrenco
bien mueble
bienio
bimensual
bimestral
bisiesto
blanqueo de dinero
boletn
bolsa
bono
borrador
brocrdico
bruto -ta
burtica
burstil
caber recurso
caducidad
bancarrota, fallida
banbndol
utilitzar, fer servir, servir-se deespecular
base imposable
bastant
validar
validaci
beneficiari -ria
benefici
beneficis -osa
benfic -a
bianual
b
b de domini pblic, b demanial
b demanial, b de domini pblic
b demanial, b de domini pblic
bns de guanys
b immoble
b vacant, b vagant
b moble
bienni
bimensual
bimestral
bixest, de trasps
blanqueig de diner
butllet
borsa
bo
esborranyesborrador
brocard
brut -a
burtica, ofimtica
borsari -ria
poder-se interposar recurs, ser procedent interposar
recurs
caducitat
157
cabildo
caja de caudales
calificacin
calificar
callejero
callejn sin salida
cambiar
cancela
cancelacin
cangrejo
canje
canjear
carecer
carear
careo
carga
cargo
casacin
casco antiguo
casco urbano
catastrar
catastro
cauce reglamentario
caucin
caucin juratoria
caucin promisoria
caudal
causa de pedir
causahabiente
causar baja
causar estado
ceder
cdula
cabildo
caixa de cabals
qualificaci
qualificar
guia de carrers
carrer sense sortida, atzucac, cul-de-sac
canviar
rastell
cancellaci
contraporta de seguretat
canvi, bescanvi
canviar, bescanviar
mancar, estar mancat, no tenir
acarar, confrontar (documents)encarar, acarar, con-
frontar (testimonis)
acarament, confrontaci
crrega
crrec
cassaci
barri antic, centre histric, ciutat vella, nucli antic,
nucli histric
nucli urb
fer el cadastre de, encadastrar
cadastre
via reglamentria
cauci
cauci juratria
cauci promissria
cabal
ra petitria
drethavent
ser baixa, ser declarat baixa, ser causa de baixa,
deixar vacant, donar-se de baixa, ser donat de baixa,
cessar la relaci laboral
causar estat
cedir
cdula
158
celebrar
celo
censar
censor jurado
de cuentas
cerciorarse
certificacin
certificado
certificar
cesante
cesar
cese
cheque
chequeo
cierre
cierto -ta
cifra
citar
citacin
citacin a comparecencia
clarificar
clusula
clusula de descuelgue
coadyuvante
cobertura
cobertura del seguro
cobro
cobro anticipado
cobro de lo indebido
cobro diferido
cobro revertido
cdigo
coercer
cohecho
subscriure, formalitzar, signar, concertar (un
contracte) tenir lloc, convocar, fer (una reuni)
celebrar (solemnement segons un ritual: un judici)
zel
censar
censor jurat de comptes
assegurar-se, cerciorar-se
certificaci (acci)certificat (document)
certificat
certificar
cessant
cessar | destituir
cessament
xec
revisi mdica, reconeixement sistemtic
tancament, cloenda
cert -a
xifra
citar (avisar)citar (un text)esmentar, mencionar
citaci
citaci a dia cert
explicar, aclarir, detallar
clusula
clusula de desvinculaci salarial, clusula dimplica-
ci del rgim salarial
coadjuvant
abast, cobertura
abast de lassegurana, extensi de lassegurana
cobrament
cobrament anticipat
cobrament de lindegut
cobrament diferit
cobrament a destinaci
codi
coercir, constrnyer
suborn de funcionari
159
colindante
colindar
comandita
cometido
comisar
comiso
comitente
como en derecho mejor
proceda
como mximo
como mnimo
comparecencia
comparecer
comparecer ante
compareciente
compeler
competer
compraventa
comprobante
componer
compulsa
computar
cmputo
comunicacin
comunicado
comunicado de rgimen
interior
comunidad de bienes
con antelacin a
con apercibimiento de
con arreglo a
con arreglo a derecho
con carcter de
con cargo a
con conocimiento
de causa
contigu -a
afrontar amb, confrontar amb
comandita
comesa, missi, feina
comissar, decomissar
coms, decoms
comitent
com correspongui en dret
com a mxim, pel cap alt
com a mnim, pel cap baix
compareixena
comparixer
comparixer davant
compareixent
compellir
competir (pertocar)
compravenda
comprovant
compondre
compulsa
computar
cmput
comunicaci
comunicat
comunicat intern
comunitat de bns
abans de, amb antellaci a
amb ladvertncia de, amb la prevenci de
dacord amb, de conformitat amb, conforme a,
segons
dacord amb el dret, conforme amb el dret
amb carcter de, en qualitat de
amb crrec a
amb coneixement de causa
160
con creces
con excepcin de
con exclusin de
con miras a
con motivo de
con referencia a
con respecto a
con vistas a
con voz y voto
conceder
concesin
concertar
conciliacin
concluir
concluso -sa
concordantes
concurrir
concusin
condena
condonacin
condueo -a
conectar
conexin
conferir
confiscar
conforme
conforme a
conforme con
conformemente
conformidad
confrontacin
confundido -da
confuso -sa
conminacin
consecuente
conseguir
amb escreix
a excepci de, llevat de, fora de, excepte
a exclusi de
amb vista a, pensant en, amb la intenci de
amb motiu de, a/per causa de, per ra de
amb referncia a, amb relaci a, quant a, pel que fa a
respecte a/de, pel que fa a, quant a
amb veu i vot
concedir
concessi
concertar
conciliaci
concloure
concls -usa
concordants
concrrer
concussi
condemna
condonaci
copropietari -ria
connectar
connexi
conferir
confiscar
conforme, dacord
de conformitat amb, dacord amb, conforme a
conforme amb (satisfet -a de)
conformement
conformitat
confrontaci
confs -osa
confs -usa
comminaci
conseqentconsegent
aconseguir, obtenir
161
consejero -ra
consejo
considerandos
consorte
contabilidad
contable
contemplar
contencioso -sa
contencioso
administrativo
contener
contenido
contra reembolso
contraccin del gasto
contraer
contrafirma
contrafirmar
contrado
contrado
contraprestacin
contrarregistro
contrarrestar
contraseguro
contrasellar
contrata
contratacin
contratista
contrato
contrato de alquiler
contrato de puesta
a disposicin
contrato de seguro
contrato nominado
contrato tpico
contribuyente
convalidar
conseller -a
consell
fonaments de dret, raonaments jurdics
consort
comptabilitat
comptable
preveure, establir, disposar, indicar (un precepte
legal)contemplar (un paisatge)
contencis -osa
contencis administratiu
contenir
contingut
contrareemborsament, contrareembossament
contracci de la despesa
contreure, contraure
contrasignatura, contrafirma
contrasignar, contrafirmar
contreta (obligaci de pagar)
contreta subst. f = obligaci
contraprestaci
contraregistre
contrarestar
contraassegurana
contrasegellar
contracta
contractaci
contractista
contracte
contracte de lloguer / darrendament
contracte de posada a disposici
assegurana, contracte dassegurana
contracte nominat, contracte tpic
contracte nominat, contracte tpic
contribuent
convalidar
162
convencin
convenio
convenir a su derecho
convocar
convocatoria
cnyuge
copropiedad
correr a cargo de
corretaje
coste
cotejar
cotejo
coto
cuando proceda
cuanta
cuanto antes mejor
cuatrienio
cuenta
cuenta de resaca
cuentadante
cuentapartcipe
cuestionario
cumplimentar
cumplimiento
cumplir
cuota
cuota irrebasable
cupo
cursar
dacin
dada cuenta que
dado caso que
dado que
convenci
conveni
convenir al seu dret
convocar
convocatria
cnjuge
copropietat
ser a crrec de
corretatge
cost
confrontar, acarar (documents)
confrontaci, acarament (de documents)
vedat
quan sigui procedent, quan escaigui
quantia
com ms aviat millor, al ms aviat possible
quadrienni
compte
compte de ressaca
comptedant, comptedonant
comptepartcip
qestionari
emplenar, omplir (un formulari)formalitzar (un trmit)
complir, acomplir, donar compliment, executar (ordres)
compliment, acompliment
compliracomplir
quota
quota inexcedible
quotacontingent
cursar, donar curs, tramitarenviar, trametrecursar,
estudiar
daci
ats que, vist que
posat que, suposat que, en el cas que, en el supsit
que
ats que, vist que, considerant queposat que, en el
supsit que, en el cas que
163
dador -ra
daar
dao
daoso -sa
dar abasto
dar audiencia
dar aviso
dar comienzo
dar cuenta
dar cumplimiento
dar curso
dar el enterado
dar fe
doy fe
dar lectura
dar parte
dar trmino a
dar traslado
datar
dato
de acuerdo con
de adverso
de ahora en adelante
de antemano
de balde
de cara a
de comn acuerdo
de conformidad con
de cuando en cuando
de cuenta y cargo de
de cuenta y riesgo
de guardia
de hoy en adelante
de igual clase
dador -a
danyar
dany
danys -osa, damns -osa
donar labast
donar audincia
avisar, trametre un avs
comenar, iniciar
donar compte
donar compliment, tramitardonar compliment,
complirfer compliracomplir
donar curs
donar la conformitat
donar fe
en dono fe
llegir
donar part, comunicar, notificar
posar terme a, cloure, concloure
traslladar
datar
dada
dacord amb, de conformitat amb, segons
de contrari
dara endavant, en endavant, davui endavant
per endavant
de franc, gratutament
de com acord
dacord amb, de conformitat amb, conformement a,
segons
de tant en tant
a compte de, a crrec de
de compte i risc, per compte de
de gurdia
davui endavant
del mateix tipus
164
de igual rango
de improviso
de lo contrario
de modo que
de modo y manera
de obligado cumplimiento
de orden de
de pleno derecho
de primera necesidad
de referencia
de resultas de
de rigor
de su clase
de su puo y letra
de todas maneras
de vez en cuando
debe
deber
debido a
dbito
debitorio
decaer en su derecho
decenal
decenio
declarar bajo juramento
declarar bastante
decomisar
decomiso
demora
declinatoria
decretar
decreto
decreto-ley
deduccin
defecto de forma
del mateix rang
dimprovs, inesperadament, sense preparaci
si no, altrament, en cas contrari
de manera que
de manera quea fi de
de compliment obligat
per ordre de
de ple dret
de primera necessitat
esmentat -ada, a qu es fa referncia
de resultes de, a conseqncia de
de rigor
que correspongui
de prpia m
de tota manera, de totes maneres
de tant en tant
deure
deure
per, a/per causa de, per ra de
dbit, crrec
debitori
perdre el dret (una persona) / prescriure, caducar (un
dret)
decennal
decenni
declarar sota jurament
declarar suficient
comissar, decomissar
coms, decoms
demora
declinatria
decretar
decret
decret llei
deducci
defecte de forma
165
defender
defensor del pueblo
dficit
deficitario -a
deflacin
defuncin
dejacin
dejar nota
dejar sin efecto
delacin
delante de m
delegacin
deliberacin
demanda
demandante
demanio
demora
denegacin
denegacin de auxilio
denuncia
depositar
depositario -a
depsito
depreciacin
derecho
derecho a hacerlo de por s
derecho de hacerlo por s
derechohabiente
derechos de autor
derogacin
derrama
desacato
desafectar
desahucio
desahuciar
defensar
defensor del poble
dficit
deficitari -ria
deflaci
defunci
deixament
anotar
deixar sense efecte
delaci
davant meu
delegaci
deliberaci
demanda
demandant
demani
demora, retard
denegaci
denegaci dauxili
denncia
dipositar
dipositari -ria
dipsit
depreciaci
dret
dret a actuar per si mateixsense representants
dret a actuar sense representants, dret a actuar per si
mateix
drethavent
drets dautor
derogaci
derrama
desacatament
desafectar
desnonament
desnonar
166
desamortizar
desarrollar
desarrollar una ley
desarrollo
descargo
descuento
desembargar
desempear un cargo
desembolsar
desembolso
desempear
desempleo
desestimacin
desfalcar
desfalco
desglosar
desglose
desgravar
deheredar
designar
deslindar
deslinde
deslinde y amojonamiento
despachar
despedir
despenalizacin
despido
despliegue
despreciable
(una cantidad)
destajero
destajista
destajo
destino
destitucin
desamortitzar
desenvolupardesplegar
desplegar una llei
desenvolupamentdesplegament
descrrec
descompte
desembargar
exercir/ocupar un crrec
desemborsar, desembossar
desembors, desembs, desemborsament, desem-
bossament
exercir, ocupar (un crrec)desempenyorar (una
penyora)complir, desenvolupar (una funci)
atur, desocupaci
desestimacin
desfalcar
desfalc
desglossar
desglossament
desgravar
desheretar
designar
delimitar
delimitaci
delimitaci i fitaci
despatxar, tramitardespatxar, acomiadar
acomiadar, despatxar
despenalitzaci
acomiadament
desplegament
negligible, insignificant (una quantitat)
preufetaire, preufeter -a, escarader -a
preufetaire, preufeter -a, escarader -a
preu fet, escar, escaradatram, secci, part
destinacidest
destituci
167
desventaja
detallar
detasa
detencin
detentar
determinar
deuda
deudor -ra
devaluacin
devaluar
devengable
devengar
devengo
da hbil
da inhbil
diario
dictamen
dictamen conforme
dictaminar
dictar resolucin
dictar laudo
diferente a
dilacin
diligencia
diligencia
de constancia
dimanar de
dimisin
direccin
directiva (subst.)
directivo -va (adj.)
dirimir
disciplinario -a
discurrir
disfrutar
desavantatge
detallar
detaxa
detenci
ocupar, exercir, assumir (un crrec)detenir, mantenir
(un crrec)
determinar
deute
deutor -a
devaluaci
devaluar
meritable
meritar (tenir dret)produir, reportar, aportar (interes-
sos)costar, importar
meritaci, dret a percebrerdit, guanycost, import
dia hbil
dia inhbil
diari
dictamen
dictamen de conformitat
dictaminar sobre
dictar resoluci
laudar
diferent de
dilaci
diligncia
diligncia de constataci
dimanar de, provenir de
dimissi
adreadirecci
directriu, directiva (norma bsica de la UE)
directiu -iva
dirimir
disciplinari -ria
discrrer
gaudir
168
disfrute
disolver
dividendo
dolo
doloso
dorso
dotacin
dotacional
dote
drogadiccin
duda
duplicado
duracin
echar en falta
edicto
efraccin
egreso
ejercer
emancipacin
embalaje
embargante
embargar
embargo
embolsar
emitir
emolumento
empadronamiento
empadronar
empear
empeo
emplazamiento
emplazar
emplazar en legal forma
empleado -a
empleador -a
gaudi
dissoldre
dividend
dol, engany, frau
dols -osa
dors, revers
dotaci
de dotaci
dot
drogoaddicci
dubte (m.)
duplicat
duraci, durada
trobar a faltar
edicte
efracci
despesa, partida de descrrec
exercir
emancipaci
embalatge
embargador -a, embargant
embargar
embargament, embarg
emborsar, embossar
emetre
emolument
empadronament
empadronar
empenyorar, pignorar
empenyoramentobstinaci, entossudiment
citaci a terminiemplaament, situaci
citar a terminiemplaar, situar, installarinstar, rep-
tar, desafiar
citar de forma legal
empleat -ada, treballador -a, assalariat -ada
ocupador -a, empresari -ria
169
emplear
empleo
emprstito
en adelante
en ambos efectos
en aplicacin de
en aras de
en atencin a
en balde
en base a
en beneficio de
en blanco
en breve
en bruto
en calidad de
en cantidad suficiente
en comparacin con
en comn
en consideracin a
en consonancia con
en cuanto
en cuanto a
en cumplimiento de
en curso
en debida forma
en defecto de
en descubierto
en detrimiento de
en efectivo
en el acto
en el caso de que
en el supuesto de que
en espera de
usar, emprar, utilitzarocupar, collocar (donar una
feina)gastar, esmerar
ocupaci, feinas, aplicaci
emprstit
dara endavant, en endavant
a ambds efectes
en aplicaci de
amb la intenci de, a fi de
en/per consideraci a
en va, debades, endebades
a partir de, basant-se en, sobre la base de, segons,
dacord amb, considerant
en benefici de
en blanc
en breu
en brut
en qualitat de, com a
prou, a bastament
en comparaci de
en com
en/per consideraci a, tenint en compte
de conformitat amb, dacord amb, segons
aix que, tan aviat com
quant a, pel que fa a, referent a, respecte a/de
en compliment de, complint, per complir
en curs
degudament, en la forma deguda
a falta de
en descobert
en detriment de
en efectiu
a lacte
que
que
esperant, mentre esperem, en/a lespera de
170
en este respecto
en este supuesto
en firme
en forma
en funcin de
en gran medida
en la medida que
en lo que concierne a
en lo referente a
en lo relativo a
en lo sucesivo
en materia de
en mritos de
en metlico
en nombre de
en nombre
y representacin de
en orden a
en pago a
en prueba de
en relacin a
en relacin con
en resumidas cuentas
en su caso
en su defecto
en su da
en suma
en tanto que
en tiempo
en tiempo y forma
sobre aix, respecte a/daix, pel que fa al cas
en aquest supsit
en ferm
de forma legal, de forma escaient
en funci de, depenent deen qualitat de, com a
dacord amb, segons, tenint en compte
en gran mesura
en la mesura que
quant a, pel que fa a, pel que es refereix a
quant a, pel que fa a, referent a
quant a, pel que fa a, pel que es refereix a,
amb relaci a
dara endavant, en endavant
en matria de
dacord amb, en virtut de
en metllic, en efectiu
en nom de
en nom de, en representaci de
amb vista a, a fi de, amb la intenci depel que fa a,
quant a, en relaci amb
en/per paga de
com a prova de
en relaci amb, pel que fa a, relativament a, amb rela-
ci a, quant a
en relaci amb, en correspondncia amb, en connexi
ambamb relaci a, pel que fa, amb referncia a,
quant a
en resum, en definitiva
si escau, si s procedentsi s el cas, si sescau,
si es produeix
si no, si no (ho fa, nhi ha)
en el seu moment, al seu dia
en suma, en resum
mentre, mentre que, fins que
dins del termini
dins del termini i en la forma escaient, dins del termini
i en la forma legals
171
en un solo efecto
en vigor
en virtud de
en vista de
en vista de que
encabezamiento
encabezar
encaje de primas
encargo
encargo de gestin
encartar
encauzar
encomienda de gestin
endosar
endoso
enervar
enfiteusis
enjuiciamiento
enjuiciar
enmendar
enmienda
ensaamiento
ensaarse
ente
entendimiento
enterado
enterado y conforme
enterar
entrecancelas
entrega
entregar
enviar
envio
erario
erogacin
erogar
a un sol efecte
en vigor
en virtut de, per ra de
en vista de, considerant, tenint en compte
ja que, ats que
encapalament
encapalar
cobrament de primes
encrrec
encrrec de gesti
encartar
endegar, encaminar, encarrilarredrear
encrrec de gesti
endossar
ends, endossament
enervar
emfiteusi
enjudiciament
enjudiciar
esmenar
esmena
encrueliment
encruelir-se
ens
entesa, avinenaenteniment
coneixement
conforme
assabentar, fer saber
cancell de seguretat
entrega, lliurament
lliurar, entregar, fer a mans
enviar, trametre
enviament, tramesa
erari
erogaci
erogar
172
erradicar
escabinato
escrito de interposicin
de recurso
escritura
escritura de poder
escriturar
escucha telefnica
estadillo
estar y pasar por
estarse a
estimar
estimatorio -ria
estipendiar
estipendio
evacuar
evaluable
evaluacin
evaluacin del desempeo
evento
exaccin
excarcelacin
excluir
exencin
exento
exhort
exhortar
eximir
exonerar
expedientado -da
expedientar
expediente
expedir
expedir testimonio
expropiacin
expropiar
eradicar
jurat mixt, jurat escab
escrit dinterposici de recurs
escriptura
escriptura de poder
escripturar
escolta telefnica
butlleta destat
sotmetres a, atenir-se
atenir-se a, ajustar-se a
estimar, considerar
estimatori -ria
estipendiar
estipendi
evacuaremetre (un informe)
avaluable
avaluaci
avaluaci de la feina
esdeveniment
exacci
excarceraci
excloure
exempci
exempt
exhort
demanar per mitj dun exhort
eximir
exonerar, eximir
expedientat -ada
expedientar, formar expedient
expedient
expedirdespatxar, donar curstrametre
estendre testimoniatge
expropiaci
expropiar
173
extender
extender acta
extorno de prima
extorsin
extorsionar
extracto
extraditar
extranjera
extranjero -ra
extremo
factura
factura pro forma
facturacin
facturar
facultativo -va
fadiga
fallecimiento
fallido -da
falseamiento
falsear
falsedad
falsificacin
falsificar
falso -sa
falso testimonio
falta
fe de vida
fe pblica
fecha
fedatario -ria
fehaciente
fiador -ra
fianza
fiar
fichar
fichero
estendre
estendre acta, aixecar acta
extorn de prima
extorsi
extorquir, extorsionar
extracte
extradir
estrangeria
estranger -a
punt, qesti, aspecteextrem
factura
factura proforma, proforma
facturaci
facturar
facultatiu -iva
fadiga
defunci, trasps, mort, decs
fallit -ida
falsejament
falsejar
falsedat
falsificacin
falsificar
fals -a
fals testimoni
falta
fe de vida
fe pblica
data
fedatari -ria
fefaent
fiador -a, fianador -a
fiana
fiar
fitxar
fitxer
174
fidedigno -na
fijar el da
filiacin
filial
fin
financiacin
financiar
financiero
finanzas
finiquito
finiquitar
firma
firmar
firme que sea
firmeza
fiscal
fiscalia
fisco
flete
fletar
folio
folleto
fondo -dos
formalizacin
formalizar
formar expediente
formar parte
formato
formulario
fraccionamiento
franqueo
franqueo en destino
franquicia
fraude
fraude de ley
fidedigne -a
fixar el dia, adiar, asenyalar el dia
filiaci
filial
fi m. (finalitat)fi f. (final)
finanament
finanar
financer
finances
quitanaliquidaci
liquidar, saldar, quitar de (quitar alg dun deute)
acabar, rematar
firma, signatura
firmar, signar
un cop sigui ferm -a
fermesa
fiscal
fiscalia
fisc
noli
noliejar
foli
fullet
fons
formalitzaci
formalitzar
formar expedient
formar part, integrar
format
formulari
fraccionament
franqueig
franqueig a destinaci
franqucia
frau
frau de llei
175
fuero
fuerza de ley
fuerza mayor
funcionario -ria
funcionario -ria de empleo
fundacin
fundamentar
fundamento
fundamento de derecho
fundamento jurdico
fundario
fundo
fungible
fusin
fusionar
ganancia
ganar definitiva firmeza
garante
garanta
garantizado -da
garantizar
gasto
generales de la ley
gerencia
gerente
gestin
giro
gobierno
goce
grabar
gratis
gravamen
gravar
gravoso -sa
guarda y custodia
gubernamental
fur
fora de llei
fora major
funcionari -ria
personal eventual
fundaci
fonamentar
fonament
fonament de dret
fonament jurdic, raonament jurdic
immobiliari -ria
finca, propietat immobiliria, propietat immoble
fungible
fusi
fusionar
guany
esdevenir ferm -a
garant, fiador, fianador
garantia
garantit -ida
garantir
despesa
preguntes generals de la llei
gerncia
gerent
gesti
gir
govern
gaudi
enregistrar, gravar
gratis, de franc, gratutament
gravamen
gravar, carregar (un impost)
costs -osa, carregs -osa
guarda i custdia
governamental
176
haber
haber lugar
haberes
habida cuenta
habida cuenta de
hbil
habilitacin
habilitado -da
habilitar
hacer constar
hacer entrega
hacer frente a
hacer frente a un pago
hacer las veces de
hacer trance y remate
hacienda
hasta la fecha
hasta nuevo aviso
hecha excepcin de
hecho
heredar
heredero -ra
hermandad
hijastro -tra
hito
hoja
hoja de aprecio
hoja de asume
homologacin
homologar
honorarios
hoy da
hoy por hoy
huelga
hurfano -na
idoneidad
haver
ser procedent, escaurepertocar
havers pl. (retribucions)
ats que
ats, tenint en compte
hbil
habilitaci
habilitat -ada
habilitar
fer constar
entregar, lliurar, fer a mans
respondre de, atendre (un pagament)
atendre un pagament, respondre dun pagament
actuar en nom de, actuar com a, substituir
fer el constrenyiment
hisenda
fins ara, fins avui
fins a un altre avs
a excepci de, exceptuant
fet
heretar
hereu -eva
germandat
fillastre -a
fita, moll
full
full dapreuament
full de conformitat
homologaci
homologar
honoraris (retribucions)
avui dia
ara per ara
vaga
orfe, rfena
idonetat
177
idneo -a
iguala
ilegal
ilegtimo -ma
ilcito -ta
impagado -da
impago
impartir
impedimiento
imponer
imponible
importe
impreso
improcedente
impuesto
impugnacin
impugnar
impugnar de contrario
imputado -da
imputar
inalienable
inapelable
inaplazable
incapacidad
incapaz
incautacin
incautar
incentivar
incentivo
incertidumbre
incluir
inclusive
incluso
incoacin
incoar
incurrir
idoni -nia
igualaciconducta
illegal
illegtim -a
illcit -a
impagat -ada
impagament
impartir
impediment
imposar
imposable
import
imprs
improcedent
impost
impugnaci
impugnar
impugnar de contrari
imputat -ada
imputar
inalienable
inapellable
inajornable
incapacitat
incapa
confiscaci, requisici
confiscar, requisar
incentivar, promoure
incentiu
incertesa
incloure
inclusivament
fins i tot
incoaci
incoar, iniciar
incrrer
178
incurso -sa en
indebido -da
indiviso -isa
informe
infraestructura
infrascrito -ta
infringir
ingresar en cuenta
ingreso
inhabilitacin
inhabilitar
inquilino -na
inscribir
inscripcin
insertar
insolvente
instalacin
instancia
instar
instruir
instrumentar
interdicto
inters
interesar
interponer
interpsita persona
intervenir
invalidar
invalidez
inventario
ir a cargo de
irrelevante
IVA repercutido
IVA soportado
jefatura
incurs -a ensubjecte -a a, sotms -esa a
indegut -uda
indivs -isa
informe
infraestructura
infrascrit -a, sotaescrit
infringir
ingressar en compte
ingrs
inhabilitacin
inhabilitar
inquil -ina, llogater -a, estadant
inscriure
inscripci
inserir
insolvent
installaci
instncia
instar
instruir
instrumentar, escripturar
interdicte
inters
interessar, suscitar inters (a alg)concernir,
afectardemanar, sollicitar
interposar
testaferro, persona interposada, prestanoms
decomissar, comissarintervenir (participar)
invalidar
invalidesa
inventari
ser a crrec de
irrellevant
IVA transferit
IVA suportat
prefectura
179
jefe -fa
juez -za
juicio
juramento
jurar
jusrisconsulto -ta
jurisdiccin
jurisprudencia
jurista
justificante
justipreciar
justiprecio
juzgado
juzgado de lo Social
(de lo Penal, etc.)
juzgar
lanzamiento
lanzar
laudo
legacin
legado
legajo
legalizacin
legalizar
legar
legislacin
legtima
leso -sa
letra de cambio
letrado -da
levantar acta
levantar la sesin
leve
ley
libranza
libre albedro
cap
jutge -essa
judici
jurament
jurar
jurisconsult -a
jurisdicci
jurisprudncia
jurista
justificant
fixar el preu just, estimar
preu just, estim
jutjat
jutjat Social (Penal, etc.)
jutjar, judicar
llanament
llanar
laude
legaci
llegat
lligall
legalitzaci
legalitzar
llegar
legislaci
llegtima
les -a
lletra de canvi
lletrat -ada
aixecar acta, estendre acta, llevar acta
aixecar la sessi
lleu
llei
lliurana
lliure albir
180
licencia
licitacin
licitar
lcito -ta
lindante
lindar
linde
liquidacin
liquidez
lquido
lista
listado
listn telefnico
litigar
litigio
llevar a cabo
lo antes posible
lo dispuesto
lo ms pronto posible
lo preceptuado
lo que a su derecho
convenga
lograr
lonja
lote
lucro
magistrado -da
malos tratos
malversacin
malversar
macomunidad
manda
mandamiento
mandamiento de pago
mandatario -ria
mandato
llicncia
licitaci
licitar
lcit -a
contigu -a, confrontant
confrontar amb, afrontar amb, sser contigu a
llinda, parti
liquidaci
liquiditat
lquid
llista, relaci
llistatllista, relaci
guia telefnica
litigar
litigi
portar a terme, portar a cap, acomplir
al ms aviat possible, com ms aviat millor
el que disposa
al ms aviat possible, com ms aviat millor
el que estableix
el que convingui al seu dret
aconseguir, assolir, obtenir
llotja
lot
lucre
magistrat -ada
maltractaments
malversaci
malversar
mancomunitat
deixa
manament
ordre de pagament
mandatari -ria
mandat
181
mando
marginal
ms bien
ms o menos
matasellos
matizar
mayor de edad
mayorista
mediacin
mediador -ra
mediar
medida
medio
medir
mejor postor
membrete
menor de edad
menoscabar
menoscabo
mensualidad
merma
mermar
mesa de contractacin
mientras que
millar
minorista
minusvala
mocin
mojn
montante
monte
monte vecinal en mano
comn
montepo
monto
comandament
marginal
ms aviat
ms o menys
mata-segells
matisar
major dedat
majorista
mediaci
mediador -a, mitjancer -a
haver-hi, existirpassar, transcrrermitjanar,
intercedirmitjanar, intervenir
mesura
medi (context)mitj (instrument)
mesurar, amidarmesurar, moderar, contenir
el/la ms-dient, el/la ms-donant,
el/la millor postor -a
capalera
menor dedat
menyscabar
menyscabament, menyscaptedetriment
mensualitat
minva, disminuci
minvar, disminuir
mesa de contractaci
mentre que
miler
detallista
minusvlua (diners)minusvalidesa (persones)
moci
fita, moll
quantitat, import
forest
forest venal de mancom
societat mtua, mtua, mutualitat
import, suma
182
mora
mostrenco
multa coercitiva
multar
nato -ta
naturalizacin
naturalizar
negligencia
negociado
neto -a
ni de lejos
ni mucho menos
no ha lugar
no lucrativo -va
no obstante
nocivo -va
noche de autos
nombramiento
nombrar
nombre
nmina
nominal
nominativo -va
normacin
normar
normativo -va
nota de asume
nota de reparo
notificacin
notificar
novacin
nulidad
nulo -la
nmero
numeroso -sa
demora, mora
vagant, vacant
multa coercitivaastricci
multar
nat, nada
naturalitzaci
naturalitzar
negligncia
negociat
net -a
ni de lluny
ni de bon tros
no s procedent, no escau
sense finalitat de lucre, no lucratiu -iva
no obstant aix, aix no obstantmalgrat, no obstant
nociu -iva
nit dels fets
nomenament
nomenar (un crrec)designaranomenar, esmentar
(referir-se)
nom
nmina
nominal
nominatiu -iva
normaci
normar
normatiu -iva
full de conformitat
nota dobjecci
notificaci
notificar
novaci
nullitat
nul, nulla
nmeronombre
nombrs -osa
183
nuncupacin
nupcias
objetar
obligacin de hacer
obrante
obrar
obrar por s mismo
obrepcin
observancia
obtener
obvencin
ocurrir
oferta
ofertar
ofrecer
oficial
or
oligopolio
omisin
omitir
oneroso -sa
oposicin
orden de pago
ordenamiento
ordenanza
ordinario -ria
rgano
ostentar
otorgamiento
otorgar
otros
pacto
padrn
pagar
pago
nuncupaci
npcies, noces, casament
objectar
obligaci de fer
que consta en, que s en poder de
obrarconstar, figurar
actuar en nom propi
obrepci
observana
obtenir
obvenci
ocrrer, esdevenir-se, passar
oferta
fer oferta (posar a la venda)oferir (fer oferta pblica)
oferir
oficial
oir
oligopoli
omissi
ometre
oners -osa
oposici
ordre de pagament
ordenament
ordenana
ordinari -ria
rgan
exercir, ocupar, assumir, tenir (un crrec, una repre-
sentaci)ostentar, fer ostentaci
atorgament
atorgar
altress
pacte
padr
pagar
pagament
184
papel sellado
papeleta
papeleta de empeo
para su conocimiento
para su custodia
parado -da
parar el perjuicio
parcionero -ra
parecer
paridad
paro
prrafo
parte
parte alicuanta
parte alcuota
partcipe
partida
partida de nacimiento
partida fallida
pasivo
patente
patentar
ptria potestad
pedido
penalizar
percibir
prdida
perencin
perfeccionar
perodo de carencia
perodo de franquicia
paper timbrat, paper destat, paper dofici, paper
segellat
papereta
papereta dempenyorament
perqu en prengueu/tingueu coneixement, perqu
nestigueu assabentat
perqu en sigueu custodi
aturat -ada, desocupat -ada, parat -ada
afectar el perjudici
paroner -a
parer, opinisemblar
paritat
atur, desocupaci
pargraf
comunicat, informe (comunicaci)despatx
(telegrama)part (porci)
part aliquanta
part alquota
partcip
partida pressupostriapartida, certificatpartida
(gnere comercial)
partida de naixement
partida fallida
passiu
patent
patentar
ptria potestat
comanda
penalitzar
percebre
prdua
perempci
perfer (un contracte)
perode de carncia, carncia, perode de franqucia,
perode de manca
perode de manca
185
prito -ta
perjuicio
permanecer
permuta
persona interpuesta
personarse
pese a
pesquisa
ptita
pieza
plantilla
plazo
plazo de carencia
pleitear
pleito
pleno
plica
pliego
pliego de cargos
pliego de clusulas
pliego de condiciones
pliego de descargos
pluriempleo
plusvala
poder bastante
poderdante
poderes
poderhabiente
pliza
poner en conocimiento
por adelantado
por anticipado
por aadidura
por apoderamiento
por completo
perit -a, prit -a
perjudici
romandre, quedar, restar, estar
permuta
comparixer, presentar-sepersonar-se
a pesar de, malgrat
perquisici
ptita
pea
plantilla
termini
perode de manca
pledejar
plet
ple
plica
plec
plec de crrecs
plec de clusules
plec de condicions
plec de descrrecs
pluriocupaci
plusvlua
poder validat
poderdant
poders
poderhavent
plissa
assabentar, fer saber, comunicar, informar
per endavant, a la bestreta, anticipadament
per endavant, a la bestreta, anticipadament
de ms a ms, dafegit
per apoderament, per poder, per poders
per complet, completament
186
por consiguiente
por cuanto
por cuenta ajena
por cuenta propia
por duplicado
por el/la presente
por lo dems
por lo menos
por mandato de
por ministerio de la ley
por orden de
por otro lado
por poderes
por razn de
por si acaso
por supuesto
por unidad de obra
por va de apremio
porcentaje
pormenor
portes
postdata
poste
postor -ra
potestad
practicar
precinto
precio
precisar
predio
preencin
prenda
prescribir
presente
presidente -ta entrante
per consegent, per tant
ats que
per compte daltri
per compte propi, pel seu compte
per duplicat, en doble exemplar, (en) dos exemplars
amb aquesta carta, amb aquest escrit
fora daix, tret daix, llevat daix
si ms no, almenys
per mandat de
segons la llei
per ordre de
daltra banda, a ms, a ms a ms
per poder, per poders, per apoderament
per ra de
si de cas, si per cas, si un cas
per descomptat, sens dubte
a preu fet, a escarada
per via de constrenyiment
percentatge
detall
ports
postdata
pal | punt de socors | sortidor
licitador -a, postor -a
potestat
practicar (una diligncia)dur a terme, realitzar
precinteprecintament
preu
precisar, especificar (determinar amb exactitud)
necessitar, caldre
predi
preempci
penyora
prescriure
presentaquest
president -a entrant
187
presidente -ta saliente
prestacin de fianza
prstamo
prstamo a la gruesa
presunto -ta
presupuestar
prevalecer
prevaricar
primar
principio
de inmediacin
principio de no
intervencin
pro forma
proceder
probable
promedio
promulgar
pronto pago
propiedad intelectual
propio -pia
proposicin de ley
prorrata
prorratear
prorrateo
prorrateo de foros
protocolario -ria
proveedor
proyecto de ley
puesta en marcha
puesto que
puja
pujar
quebrantar
quebranto de moneda
quebrar
president -a sortint
prestaci de fiana, constituci de fiana
prstec
prstec a la ventura, prstec a risc
presumpte -a
pressupostar
prevaler
prevaricar
primar (concedir una prima)donar prioritat, afavorir
principi dimmediatesa
principi de no-intervenci
proforma
procedir (provenir)ser procedent, escaure
probable (possible)provable (que es pot provar)
mitjana
promulgar
pagament immediat
propietat intellectual
propi, prpiamateix -a
proposici de llei
prorrata
prorratejar
prorrateig
prorrateig de cens
protocollari -ria
provedor
projecte de llei
posada en funcionament, posada en marxa
vist que, ja que, ats queposat que, en el cas que
licitaci
licitar, fer ofertes
trencar, transgredir, infringir
menyscapte de diners
fer fallida
188
querella
quiebra
quita
quita y espera
quitanza
quito
qurum
rango
ratificar
ratio
razn social
realquilado -da
realquilar
reanudar
rebaje sindical
rebasar
rebelda
recabar
recargo
recaudacin
recaudar
recepcin
recesin
rechazar
recibir declaracin
recibir juramento
recibo
recidivar
reclamacin
reclamacin econmico
administrativa
reclamar
reclusin
recoger recibo
recomendacin
querella
fallida, bancarrota
quitament (acci)
quitament i espera
quitana
quiti, qutia
qurum
rang
ratificarratificar, contrasignar, contrafirmar
rtio f.
ra social
rellogat -ada, sotsllogater -a
rellogar
reprendre
dispensa sindical
excedir, superar, ultrapassar
rebellia
demanar, sollicitar, requerir (un informe)recaptar
(diners)abastar, aconseguir, obtenir
recrrec
recaptaci
recaptar
recepci
recessi
rebutjar, refusar
prendre declaraci
prendre jurament
rebut
recidivar, reincidir
reclamaci
reclamaci economicoadministrativa
reclamar
reclusi
fer rebut
recomanaci
189
recomendar
reconciliacin
reconciliar
reconocer
reconocimiento
rectificacin
rectificar
recurrido -da
recurrir
recurso contencioso
administrativo
recurso econmico
administrativo
recurso ordinario
recusar
redada
redhibir
rdito
redituar
reduccin
reducir
reembolso
reembolsar
reemplazar
reemplazo
referenciado -da
referente a
referir
reforma
refrendacin
refrendar
refrendo
regala
regir
registrador -ra
recomanar
reconciliaci
reconciliar
reconixer
reconeixement
rectificaci
rectificar
objecte de recurs
recrrer contra
recurs contencis administratiu
recurs economicoadministratiu
recurs ordinari
recusar
batuda
redhibir
rdit, guany
redituar
reducci
reduir
reemborsament, reembossament, reembors
reemborsar, reembossar
reemplaar
reemplaamentlleva
a qu sha fet referncia
referent a, pel que fa a, amb relaci a
referir, fer saber, comunicarreferir, atribuirreferir, fer
refernciatraslladar, trametreindicar, assenyalar,
consignar
reforma
ratificacicontrasignatura, aval, referendament
ratificar, confirmar, avalar, legalitzar
ratificacicontrasignatura, referendament
regalia, royalty
regir, ser vigent
registrador -a
190
registrar
registro
reglamento
regresin
regulacin
regular
regularizar
reincidencia
reintegro
relacin
relacionar
relevacin
relevar
rellenar
remanente
rematar
remitente
remitir
rendir
renta
rentable
rentabilidad
reparto
repercutir
reponer
requerimiento
requerir
requisito
resarcimiento
resarcir
rescindir
rescisin
registrar, enregistrar, inscriure, assentarescorcollar
enregistrar, gravar (msica...)constatar
registre (civil, mercantil...)registre (llibre)registre,
assentament, anotaciregistre, comprovant
escorcoll, escorcollament, perquisici
reglament
regressi
regulaci
regular
regularitzar
reincidncia
reintegrament
relacirelaci, llista
relacionardetallar, esmentar, especificar, fer llista
rellevament
rellevar
emplenar (un imprs) | farcir
romanent
rematar, executar
remitent, expedidor -a
trametre, enviarremetre (per segona vegada)
ajornar, remetreremetre (perdonar)remetre, fer una
remissi
retrerendir
renda
rendible
rendibilitat
repartiment
repercutir
reposar
requeriment
requerir
requisit
rescabalament
rescabalar
rescindir
rescissi
191
resguardo
resolucin
resolucin de un contrato
resolver
resto
restriccin
retener
retractar
retracto
retranqueo
retrasar
retraso
retribucin
retroactivo -va
reunir
revalorizar
reverso
revocar
riguroso -sa
rogar
rogatorio -ria
rueda de prensa
ruegos y preguntas
saca
sala
sala de lo civil (de lo penal,
de lo contencioso adminis-
trativo, de lo social...)
salario
saldo
salvar
salvedad
salvo buen fin
salvo error u omisin
resguard
resoluci
resoluci dun contracte
resoldre
resta f.
restricci
retenir
retractar
retracte
zona dedificaci reculada
retardar, endarrerir
retard, endarreriment, demora
retribuci
retroactiu -iva
reunir (persones)posseir, tenir, complir, concrrer-hi
(condicions)
revalorar
revers, dors
revocar
rigors -osa
demanar, sollicitarpregar
rogatori -ria
conferncia de premsa
torn obert de paraules | precs i preguntes
saca (correu)extraccicpia, duplicat (dun docu-
ment)
sala
sala civil (penal, contenciosa administrativa, social...)
salari
saldo
validar (declarar vlida una esmena)salvar
excepci, advertiment
salvant-ne la bona fi, amb les reserves acostumades,
si sen comprova la conformitat
salvat error o omissi, llevat error o omissi
192
salvo que
sancin
sancionar
saneamiento
sanear
sano -na y salvo -va
satisfacer
sede
seguir perjuicio
segn lo dispuesto
segn resulta de
seguro
sellado
sellado -da
sellar
sello
sentar jurisprudencia
sentencia
sealamiento
sealar
sealar da y hora
sesgado -da
sesin
si acaso
si procede
si se produce
si se tercia
siempre que
siempre y cuando
significar
silencio administrativo
sin nimo de lucro
sin embargo
llevat que, exceptuant que, tret que, fora que
sanci
sancionar (castigar)sancionar, ratificar, contrasignar,
referendar
sanejament
sanejar
sa i estalvi, sana i estlvia
satisfer, pagar (un pagament)
seu
derivar perjudici
segons el que (es) disposa, dacord amb el que (es)
disposa
segons resulta de, segons es dedueix de, segons que
es desprn de
assegurana
segellament
segellat -ada
segellar
segell
constituir/establir jurisprudncia
sentncia
assenyalamentassenyalament, adiament
assenyalar, adiarassenyalar, indicar, establir,
preveure (una norma)senyalar (posar un senyal)
fixar dia i hora
esbiaixat -ada
sessi
si de cas
si escau, si s procedent
si sescau, si es produeix, si sesdev
si sescau
sempre que
sempre que
significar, indicarfer saber, comunicar
silenci administratiu
sense finalitat de lucre
no obstant aix, aix no obstant, tanmateix
193
sin falta
sin ms trmites
sin menoscabo
sin motivo
sin perjuicio de que
sindicato
sndico de agravios
sito -ta
sobornar
soborno
sobrecargo
sobreprecio
sobresello
sobresueldo
sociedad comanditaria
sociedad de gananciales
solape presupuestario
solicitud
solventar
soslayar
subalterno -na
subasta
subsanar
subdelegacin
subdirector -ra
subinspector -ra
subrogacin
subrogar
subsanar
subscribir
subsecretario -ria
subsidio
substitucin
substituir
substituto -ta
sens falta, sense falta
sense fer ms trmits
sens perjudici, sense perjudici
sense motiu
sens perjudici que, sense perjudici que
sindicat
sndic de greuges
situat -ada, siti, stia
subornar
suborn
sobrecrrec
sobrepreu
sobresegell
sobresou
societat comanditria, societat en comandita
societat de guanys
solapament pressupostari
sollicitud
resoldre, solucionar
esquivar, defugir (un deute)
subaltern -a
subhasta
esmenar, corregir, reparar
subdelegaci, sotsdelegaci
subdirector -a
sotsinspector -a, subinspector -a
subrogaci
subrogar
esmenar, reparar, solucionar
subscriure
sotssecretari -ria, subsecretari -ria
subsidi
substituci
substituir
substitut -a
194
substraccin
substraer
subvencin
suceso
sueldo
sugerencia
suma
suma anterior
suma y sigue
suministro
suplicacin
suplicar
suplido
supresin
supuesto
surtir efecto
suscribir
suspender de empleo
y sueldo
sustitucin
sustraccin
sustraer
tabln de anuncios
tal y como
taln
talonario
tamao
tampn
tan pronto como
tantear
tanto al duplo
tanto de culpa
tarifa
tarjeta
tasa
sostracci (robatori)subtracci
sostreure
subvenci
esdeveniment, succs
sou
suggeriment
suma, import, quantitat total
suma anterior
rssec
subministrament
suplicaci
demanar, sollicitar
bestreta, avanament, acompteabonament
de despeses
supressi
supsit
tenir efecte, produir efecte, fer efecte, ser efectiu
subscriure
suspendre de sou i feina
substituci
sostracci (robatori)subtracci
sostreure
tauler danuncis
tal com
tal
talonari
grandria, dimensimida
tamp
aix que, tot seguit que, tan aviat com
temptejar
doble, doble de la quantitat
tant de culpa
tarifa
targeta
taxa
195
tasacin
tasador -ra
tasar
telegrama
telefax
tlex
temporalizacin
tenedor -ra
tenencia
tener constancia
tener entrada
tenor
tenor literal
trmino
trmino redondo
territorialidad
tesorera
tesorero -ra
testador -ra
testaferro
testamento
testificacin
testificar
testigo
testimonio
testimonio literal
testimonio suficiente
timbre
tipificar
tipo
titulacin
titular
ttulo
toda vez que
taxaci
taxador -a
taxar
telegrama
telefax
tlex
temporitzaci
tenidor -a
tinena
tenir constncia
registrar-se
tenor
literalment
terme (moment concret de comenament o dacaba-
ment)termini (perode)termini, pagament
terme rod
territorialitat
tresoreria
tresorer -a
testador-a
testament
testificaci
testificar
testimoni
testimoniatge (acci)testimoniana (document)
testimoniana literal
testimoniana suficient
timbre
tipificar
tipusclasse, mena
titulaci
titular
ttol
ats que, atenent que, perqu, considerant quetota
vegada que, cada vegada que
196
todo lo ms
toma de posesin
toma de razn
tomador -ra
tomador -ra del seguro
tomar razn
tomo
trabajo clandestino
trabajo negro
trabajo sumergido
trabar
trabar embargo
trabar los bienes
trfico
tramitar
trmite
trance
transaccin
transcribir
trnsito
transmitir
traslado
trasladar
traspaso
trasunto
tratado
tribunal
tributar
tributario -ria
trueque
turnar de oficio
turno
ubicacin
ubicar
ultimar
ultraje
a tot allargar, a tot estirar, tirant llarg
presa de possessi
nota dintervenci
prenedor -a
prenedor -a de lassegurana
prendre nota
tom
treball no declarat
treball no declarat
treball no declarat
embargar
embargar
embargar els bns
trfic (traficar)trnsit (transitar)
tramitar
trmit
constrenyiment
transacci
transcriure
trnsit
trametre, enviartransmetre, transferircomunicar
trasllat
traslladar
trasps
transsumpte
tractat
tribunal
tributar
tributari -ria
bescanvipermuta
nomenar per mitj de torn dofici
torn
ubicaci, situaci, emplaament
ubicar, situar, emplaar
enllestir, ultimar
ultratge
197
unanimidad
urgir
uso
usuario -ria
usucapin
usucapir
usufructo
usufructuar
usufructuario -ria
vacante
vale
valedor -ra
vala
validacin
validacin de poder
validar
validez
valija
valoracin
valoracin de solvencia
valor facial
valorizacin
vecindad
veguer -ra
veguera
vencimiento
venidero -ra
venta
ventaja
ventajoso -sa
ver una causa
veredicto
verificacin
verificar
versar
unanimitat
urgir, ser urgentobligar (una llei)instar, apressar
susatge, costum
usuari -ria
usucapi, prescripci adquisitiva
usucapir
usdefruit
usufructuar, usdefruitar
usufructuari -ria
vacant
val
valedor -a
vlua
validaci
validaci de poder, validaci de procura
validar
validesa
valisa
valoraci
valoraci de solvncia
valor facial, valor nominal
avaluaci, valoracivaloritzaci (augment)
venatge
veguer -a
vegueria
venciment
vinent, propvinent, entrant, venidor -a
venda
avantatge m.
avantatjs -osa
conixer duna causa
veredicte
verificaci
verificar, provar, comprovar, constataracomplir, fer,
dur a terme
versar, tractar de
198
veto
va de apremio
vicio de forma
vigencia
vigente
vigor
vinculante
vnculo
visado
visto bueno
visto que
vitalicio -cia
viudedad
viudo -da
vivienda
volcar
volumen de negocio
votacin a mano alzada
votacin nominal
votacin ordinaria
votacin tcita
voto
voto dirimente
voto particular
voz y voto
vulnerar
ya que
zanjar
vet, veto
via de constrenyiment
vici de forma
vigncia
vigent
vigor
vinculant
vincle
visat (frmula de conformitat)
vist i plausubst. vistiplau, visat
ats que, atenent que, considerant que, ja que
vitalici -cia
vidutat
vidu, vdua, viudo -a
habitatge
abocar
volum de negoci
votaci a m alada
votaci nominal
votaci ordinria
votaci tcita
vot
vot de qualitat
vot particular
veu i vot
vulnerar
ja que, perqu, ats que
resoldre, decidir, tancar (un assumpte)
BIBLIOGRAFIA
Obres especialitzades
ALTS, N.; PEJ, X. Manual de redacci administrativa. Vic: Eumo, 2001.
CONSORCI PER A LA NORMALITZACI LINGSTICA. Guia lingstica per a les administracions
locals. Barcelona, 1992-1995.
DEPARTAMENT DE JUSTCIA. Terminologia jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Justcia, 1998.
DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Majscules i minscules. 2a ed. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. (Estudis i Propostes; 1).
DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Cultura, 1997. (Criteris Lingstics; 2).
DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Criteris de traducci de noms, denominacions
i topnims. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999 (Crite-
ris Lingstics; 3).
DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Textos normatius del castell al catal. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. (Criteris Lingstics; 4).
DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Documentaci jurdica i administrativa. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002. (Criteris Lingstics; 5).
SECRETARIA DE POLTICA LINGSTICA; INSTITUT CATAL DE LA DONA. Marcar les diferncies: la
representaci de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de la Presidncia, 2005. (Criteris Lingstics; 6).
DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Genera-
litat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002.
Llengua i Administraci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,
1982-1992.
Llengua i s. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994-2000.
MESTRES, J. M. Els signes de puntuaci i altres signes grfics I i II. Com Ensenyar Catal
als Adults, nm. 21 i 22. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.
199
MESTRES, J. M.; GUILLN, J. Diccionari dabreviacions. Barcelona: Enciclopdia Catalana,
1992.
MESTRES, J. M. et al. Manual destil. La redacci i ledici de textos. Vic: Eumo Editorial,
UB, UPF, Rosa Sensat, 2000.
SOL, J.; PUJOL, J. M. Ortotipografia. Manual de leditor, lautoeditor i el dissenyador gr-
fic. Barcelona: Columna Assaig, Eines 3, 1995.
UNESCO. Recomanacions per a ls no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre UNESCO
de Catalunya, 1992.
Obres lexicogrfiques
Diccionari castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005.
Diccionari catal-castell. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 3 i 4,
Edicions 62, Edicions Moll, Enciclopdia Catalana i Publicacions de lAbadia de Mont-
serrat, 1997.
200
EXERCICIS
1. Passiva pronominal
2. Altres construccions passives
3. Gerundi incorrecte
4. Abs del gerundi
5. Verb buit
6. Nominalitzacions
7. Possessius innecessaris
8. s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes
9. Connectors
10. Terminologia administrativa
11. Millora de la redacci
12. Sinonmia
13. Traducci de mots i expressions
14. Abreviacions
15. Majscules i minscules
1. Passiva pronominal
Exemple amb construcci de passiva inadequada
Per part dels serveis tcnics municipals es va emetre un informe sobre les llicncies dobres que
ha concedit el consistori giron en el primer semestre.
Exemple amb construcci adequada
Els serveis tcnics municipals van emetre un informe sobre les llicncies dobres que ha con-
cedit el consistori giron en el primer semestre.
202
Les construccions de passiva pronominal amb complement agent sn incorrectes, ja que s in-
coherent usar el pronom es que serveix per no esmentar lagent del procs verbal i, alhora,
indicar-lo.
Passiva pronominal
Redacteu en activa les construccions passives pronominals de les frases segents.
1. Pel Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural shan convocat sis places dinspec-
tors/ores per a la Direcci General dAlimentaci, Qualitat, i Indstries Agroalimentries.
2. Aix mateix, us notifico que, durant aquest termini dinformaci pblica, es podran formular
suggeriments i alternatives de planejament per part de corporacions, associacions i particulars.
3. El 20 de juny de 2006 es va emetre pel Servei dInspeccions del Departament de Medi Ambient
i Habitatge un informe sobre la inspecci anyal preceptiva a lempresa Passiflora, SA, de Torre-
lles de Foix.
4. Us comunico que ja sha adjudicat per part de lAutoritat del Transport Metropolit la construc-
ci i lexplotaci del tramvia que comunicar diversos barris perifrics de la ciutat.
5. Sha resolt per la Delegaci Territorial a Lleida del Departament dAcci Social i Ciutadania
denegar la sollicitud dajut que va presentar lAssociaci de Famlies del Segri el 14 de febrer
de 2006.
6. Us recordo que, dacord amb la normativa vigent, es poden subscriure tots els contractes que es
considerin oportuns per part dels organismes competents.
7. El 7 doctubre de 2006 se sign un certificat pel secretari que acreditava lestat actual de lex-
pedient 29/2006, corresponent a la sollicitud que va presentar el senyor Llus Delgado Oliver
en qualitat de gerent de Sobeck, SA.
203
8. Per la Direcci General de Salut Pblica es formulen els criteris generals de planificaci sanit-
ria i es coordina el disseny del Pla de salut de Catalunya.
9. Els ajuts per a la normalitzaci lingstica a les universitats i per a ledici i la difusi de llibres
de text en catal sofereixen per part del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa.
10. Per part dels tcnics municipals es va emetre un informe sobre la perillositat que, per als via-
nants, pot representar lestat de limmoble de la fbrica txtil del carrer dels Tillers.
11. Lexpedient dexpropiaci dels bns necessaris per executar el Pla general dordenaci urbana
del sector de Can Fontcoberta sha incoat pel Gabinet de Gesti de Projectes i Expropiacions.
12. Ats que per part de les persones afectades sha acceptat la proposta de lAjuntament, resolc
enviar-los la documentaci corresponent.
13. Cal que, per part de lempresa, es comuniqui al Servei dInformtica la relaci de persones que
han destar de servei l1 de gener de 2007.
14. El 30 de maig de 2006 es va presentar per part de la senyora Adela Camps Solivella la sollici-
tud dalta a limpost dactivitats econmiques (IAE).
15. Us trameto, adjunta, la resoluci que es va dictar el 7 de desembre de 2006 pel director general
dArquitectura i Paisatge del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
16. Sest estudiant pel Servei de Telecomunicacions la proposta de canviar de provedor daccs a
Internet.
204
17. Empleneu noms els espais en blanc. Els espais ombrejats shan demplenar per lAdministra-
ci de la Seguretat Social.
18. Segons la directiva comunitria esmentada, sha de fer una avaluaci ambiental dels projectes
pblics o privats que poden tenir repercussions sobre el medi ambient per part de lAdministra-
ci.
19. Us demano que pel Servei de Compres i Material es tramiti ladquisici de tres ordinadors nous
per al Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR).
20. Es dna compte, pel secretari, de linforme de lenginyer municipal en qu proposa modificar el
Projecte denllumenat del carrer de Bolvia.
21. Larticle 610 de la Llei denjudiciament civil i larticle 92 del Codi civil preveuen la possibilitat
que per part del jutge es pugui demanar la intervenci dun professional a fi de facilitar la reso-
luci judicial dels litigis civils.
22. A les oficines de la Regidoria dHisenda es facilita, pel Servei dAtenci al Pblic, la informa-
ci necessria per poder omplir aquest imprs.
205
2. Altres construccions passives
Exemple en passiva perifrstica
Els documents que us detallo en la llista annexa han de ser presentats per la persona interes-
sada al ms aviat possible.
Exemple en activa
La persona interessada ha de presentar els documents que us detallo en la llista annexa al
ms aviat possible.
Exemple amb participi passiu
Dacord amb linforme ems per la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a la par-
cella 77 de la urbanitzaci Cala Piques de Sant Feliu de Guxols des de l1 de febrer de 1998.
Exemple en activa
Dacord amb linforme que ha ems la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a la
parcella 77 de la urbanitzaci Cala Piques de Sant Feliu de Guxols des de l1 de febrer de
1998.
206
Sempre que sigui posssible, s millor redactar en activa, perqu les construcions passives difi-
culten la comprensi del text ja que lagent del procs verbal queda en segon terme.
Altres construccions passives
Redacteu en activa les construccions passives de les frases segents.
1. El 14 de gener de 2006 va ser notificada per la Delegaci Territorial del Govern de la Generalitat
la resoluci de lexpedient sancionador 671/2005, relatiu a lacta dinspecci del bar Mxic, del
passatge de la Llibertat, 39, de Castelldefels, que havia estat aixecada pels Mossos dEsquadra.
2. Us comunico que, a proposta de la Comissi de Subvencions i per Resoluci de 15 de juny de
2006, us ha estat concedida pel Consorci Catal de Promoci Exterior de la Cultura la subven-
ci que vau demanar per poder participar en el Festival de Dansa de Salzburg, en la secci dar-
tistes novells.
3. A la sessi ordinria de 14 de maig de 2006, la Comissi de Govern va aprovar inicialment el
Projecte de reparcellaci del Pla parcial de desenvolupament del sl urbanitzable de la zona de
les Fonts, redactat per lInstitut Catal del Sl.
4. El gerent de lInstitut Municipal del Paisatge Urb i la Qualitat de Vida va ser destitut per lal-
calde dins el marc duna remodelaci de les diferents gerncies de lAjuntament.
5. Oberta la sessi pel president, el secretari llegeix lesborrany de lacta de 24 doctubre de 2006
i la Comissi laprova per unanimitat.
6. Els plecs de clusules i les condicions tcniques poden ser examinats per les persones interessa-
des a la Unitat de Gesti Econmica de lHospital Universitari Germans Trias i Pujol.
7. LAgncia Tributria informa que les declaracions amb dret a devoluci han de ser presentades
pels contribuents abans del 3 de juliol de 2007.
207
8. Us trameto, adjunta, una fotocpia de la denncia presentada a la Delegaci Territorial de Tarra-
gona per part del senyor Gerard Abella Mateu contra el restaurant Pantagruel, del carrer de la
Riera, 22, de Riudecanyes.
9. Per Aiges Ter Llobregat s convocada la presentaci pblica dofertes per adjudicar les obres
esmentades.
10. Les llistes amb els resultats de la prova nmero 2 de la Convocatria 18/2006 podran ser con-
sultades pels participants a partir del proper dia 14.
11. Lempresa Promopaper, SA, de Capellades, continua abocant al riu quantitats de colorant per
sobre del percentatge que permet la legislaci vigent, segons es desprn de linforme ems per
lAgncia de Residus de Catalunya.
12. Disposo estimar el recurs dapellaci formulat pel procurador Enric Fargas Pijoan, en represen-
taci de la Societat Hotelera de la Costa Brava, contra la interlocutria 91/2006, de 6 de maig,
dictada pel Jutjat de Primera Instncia i Instrucci nmero 2 de Blanes.
13. Ahir va ser presentat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques el Pla de xoc del
sl industrial de Catalunya 2006-2008, que preveu adquirir i urbanitzar ms de 6.000 hectrees.
14. Certifico que la plaa de ponent dObres de lAjuntament de Torroella de Montgr ha estat ocu-
pada pel senyor Robert Rovira i Costa fins al 30 de setembre de 2006.
15. El 16 de juliol de 2006 es public al DOGC lacord pres pel Ple de lAjuntament de Sant Fost
de Campsentelles, en la sessi ordinria de 12 de juliol de 2006, relatiu a la modificaci del pol-
gon industrial Castellnou.
208
16. Us notifico que s necessari que envieu com ms aviat millor a la Direcci General de Comer
tota la documentaci corresponent a les obres que heu fet a la vostra propietat, per tal que per
aquesta Direcci General sigui agilitat el pagament de la subvenci.
17. El 22 de maig de 2006 va ser comprovat pel personal tcnic del Departament dInterior que les
condicions de funcionament del vehicle eren correctes.
18. Per raons de tresoreria, aquesta quantitat no pot ser abonada per lempresa dins el termini de
pagament voluntari.
19. Les bases de la convocatria poden ser consultades per part de les persones interessades en el
tauler danuncis del Servei de Recursos Humans.
20. Us recordo que linforme sobre el mercat de les oleaginoses ha de ser presentat per la Comissi
Europea abans de dos anys.
21. Us envio, tamb, tota la documentaci complementria presentada per lAjuntament de Sabadell.
22. Limport que vau dipositar com a fiana us va ser retornat el 12 de juliol de 2006 per la Subdi-
recci General de Gesti Econmica.
23. El Projecte de construcci de la piscina municipal de Xerta ha estat aprovat per la Comissi
dUrbanisme de Tarragona.
24. Noms cal emplenar aquesta casella en cas que la declaraci sigui presentada per part dun
representant.
209
25. Els continguts del curs sn els establerts per lInstitut dEstudis de la Salut a la Guia de forma-
ci 2006.
26. Per part del Departament de la Presidncia ha estat posat en marxa un procs per millorar el
tractament de la informaci que dna als usuaris.
27. Us trameto, aix mateix, una cpia de linforme redactat per larquitecte municipal, referent a les
obres de pavimentaci del carrer de Potos.
28. Contra aquest acte, no s procedent interposar-hi un recurs extraordinari de revisi, ja que no
sha produt cap de les circumstncies previstes en larticle 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu
com.
29. La proposta presentada pel representant de lEntitat Autnoma de Difusi Cultural va ser con-
testada amb contundncia per tots els membres de la Comissi.
30. Amb relaci a la visita feta per un inspector del Departament de Treball a les installacions de
lempresa TACSA, us comunico que hi va detectar les irregularitats segents.
31. La vostra sollicitud de vacances destiu no compleix els termes establerts pel Decret 389/2000,
de 5 de desembre, sobre jornada i horaris de treball del funcionariat al servei de lAdministraci
de la Generalitat de Catalunya.
32. s per aquest motiu que demano que per part del Departament dEconomia i Finances sigui con-
cedit a aquesta empresa un ajornament del pagament.
210
3. Gerundi incorrecte
Exemple amb gerundi incorrecte
La Comissi de Planejament Urbanstic va debatre els temes pendents, prenent un acord noms
pel que fa a reestructurar el polgon industrial.
La Comissi de Planejament Urbanstic va debatre els temes pendents, i va prendre un acord
noms pel que fa a reestructurar el polgon industrial.
Exemple amb gerundi incorrecte
El secretari llegeix un escrit comunicant latorgament de la subvenci que lAjuntament havia
sollicitat.
El secretari llegeix un escrit en qu es comunica latorgament de la subvenci que lAjunta-
ment havia sollicitat.
211
El gerundi s un temps verbal que habitualment equival a un adverbi o a una oraci subordinada
adverbial; aquesta oraci de gerundi ha dexpressar sempre una acci simultnia o anterior a la
del verb principal. No sn correctes, doncs, el gerundi copulatiu o de posterioritat (que sovint
pot ser substitut per la conjunci i i el verb en forma personal), ni el gerundi especificatiu (que
pot ser substitut per una construcci de relatiu).
Per saber si un gerundi susa correctament, loraci que el gerundi encapala sha de poder
collocar davant de loraci principal que modifica sense perdre o canviar el sentit.
Gerundi incorrecte
Corregiu els gerundis incorrectes de les frases segents.
1. El 7 de juny de 2006 lalcaldessa dict un decret ordenant citar el senyor Mrius Gilabert i Oliva
per abonar-li limport corresponent al preu just de la finca que li havia expropiat lAjuntament.
2. El president de la Junta Directiva obre la sessi, llegint el secretari lesborrany de lacta de la
sessi anterior i aprovant-lo la Junta per unanimitat.
3. La crisi del sector txtil sha agreujat en els darrers anys, motivant que lempresa Setinats i Lla-
nes, SA, de Terrassa, hagi fet fallida el mes passat.
4. En el darrer acte pblic de lassociaci esmentada shi va produir una srie dincidents, obligant
els assistents a abandonar el poliesportiu.
5. La presidenta ha adms les propostes dels diversos licitadors, lliurant-les tot seguit als altres
membres de la Mesa de Contractaci.
6. Lalcalde de Prats de Lluans va criticar la poca efectivitat de la poltica urbanstica del muni-
cipi, proposant destituir el responsable daquesta rea.
7. El 18 dabril de 2006 la senyora Margarida Oriol Regs va presentar un recurs dalada formu-
lant les allegacions que considerava pertinents.
8. El conseller va acceptar la proposta dels delegats territorials respecte que es convoqus una reu-
ni informativa sobre les prdues que shavien produt en lmbit fruiter, acordant fer-la el 15
de novembre de 2006.
212
9. Us demano que trameteu a la Secretaria General del Departament de Cultura i Mitjans de Comu-
nicaci un informe detallant el nombre dhores extraordinries que ha fet el senyor Ricard For-
ment Tod durant lany 2007.
10. Daltra banda, us informo que heu de presentar un pressupost diferenciat per a cada mbit tem-
tic especificant tots els conceptes de la despesa i les fonts de finanament previstes.
11. Els representants de lAdministraci i els de les organitzacions sindicals van signar el pacte,
felicitant-se pels resultats de les negociacions.
12. Amb relaci al recurs contencis administratiu 13/2006, que va presentar la UPD davant el Jut-
jat Contencis Administratiu nmero 4 de Girona, us trameto, adjunta, una cpia de la resoluci
declarant la fermesa de la sentncia dictada.
13. El 2 de febrer de 2006, la senyora Ceclia Andreu Tomillo va enviar a la Subdirecci General de
Comer una sollicitud demanant la devoluci dels interessos corresponents des de la data de
pagament de la sanci fins a la data de cobrament de la devoluci.
14. Pel que fa a les installacions de Can Soler, la Comissi acorda que el Departament parlar amb
els responsables fent-los arribar una queixa pel mal estat en qu estan.
15. En el torn obert de paraules, el senyor Jaume Damell i Garcia pregunta per les obres de remo-
delaci despais a ledifici principal, interessant-se especialment per les obres de lentrada.
16. La Comissi Interdepartamental ha debatut aquest assumpte en les tres ltimes sessions, prenent
els acords que tot seguit us enumero.
213
17. En la sessi de 16 de maig de 2006, la Ponncia Ambiental, rgan collegiat de la Direcci
General de Qualitat Ambiental, va dictar una nova declaraci dimpacte ambiental amb carcter
favorable, substituint la que havia dictat el 3 de febrer de 2006.
18. La disposici addicional sisena de la Llei 3/1998 estableix que, a partir del 30 de juny de 1999,
deixa daplicar-se a Catalunya el Reglament dactivitats molestes, insalubres, nocives i perillo-
ses, entrant en vigor els procediments que especifiquen aquesta Llei i el Reglament que la des-
plega, tant per a les legalitzacions dactivitats com per a les ampliacions dactivitats en funcio-
nament.
19. El 2 de mar de 2006, la Comissi dUrbanisme de Lleida va trametre un escrit a lAjuntament
de Salard, demanant informaci sobre la installaci dun aerogenerador a la zona coneguda
com el Mas de la Murtra.
20. La Tresoreria General de la Seguretat Social es va crear amb la finalitat dunificar tots els recur-
sos financers de la Seguretat Social, incloent entre les seves competncies gestionar la funci
asseguradora dels accidents de treball.
21. La Comissi de Cultura va estudiar el Projecte de reforma del Teatre Municipal Seraf Pitarra de
Palafrugell, considerant-lo adequat a les necessitats actuals del municipi.
22. Us trameto, adjunt, un resum amb les dades ms rellevants de linforme esmentat, demanant-vos
que en feu arribar una cpia a tot el personal del Servei de Publicacions.
23. El cap de la Secci de Manteniment va presentar el nou aparell, explicant-ne les caracterstiques
principals i el funcionament.
24. La Comissi Central dActivitats Classificades (CCAC) es va reunir el 9 de mar de 2006, fent
la declaraci corresponent sobre lavaluaci de lestudi dimpacte ambiental del cmping.
214
25. El president qualifica la documentaci personal a qu fa referncia la clusula 7a del Plec de
clusules administratives, admetent els licitadors segents:
26. Sha inaugurat el nou CAP de la Rambla de Sabadell, essent la seva capacitat de
27. Es va aconseguir lautoritzaci pertinent, iniciant-se de seguida laplicaci de les clusules.
215
4. Abs del gerundi
Exemple amb gerundi
Us informo que, havent transcorregut el termini dexecuci de la resoluci de lexpedient
433/2000 i no havent-hi hagut cap problema, podeu tornar la fiana que va dipositar lempresa
subministradora.
Exemple sense gerundi
Us informo que, com que ja ha transcorregut el termini dexecuci de la resoluci de lexpe-
dient 433/2000 i no hi ha hagut cap problema, podeu tornar la fiana que va dipositar lempresa
subministradora.
216
s aconsellable defugir ls generalitzat dels gerundis, tan freqent en el llenguatge administra-
tiu, perqu labs de les construccions de gerundi, fins i tot en casos en qu poden ser conside-
rades correctes, dificulta la comprensi dels textos.
Abs del gerundi
Redacteu les frases segents de manera que hi eviteu les construccions de gerundi.
1. Aquest nou rgim legal, creant una nica categoria dhabitatges de protecci oficial i incorpo-
rant les particularitats de les persones que en volen adquirir un, possibilita laccs a lhabitatge
amb carcter general, per reconduint les ajudes econmiques cap als compradors ms necessi-
tats, encetant una nova concepci de la legislaci protectora.
2. En la sessi de 6 de juny de 2006, la Comissi Territorial dActivitats Classificades (CTAC) va
informar favorablement sobre la concessi de la llicncia de labocador esmentat, proposant,
per, una srie de mesures correctores del Projecte, i demanant, a ms, que es compls estricta-
ment lacord de la Comissi Central dActivitats Classificades.
3. El Servei de Gesti i Atenci Telefnica t com a objectiu atansar als ciutadans i a les ciutadanes
la gesti de la Tresoreria General de la Seguretat Social, proporcionant-los informaci, facilitant-
los la realitzaci de diverses gestions i evitant-los, aix, desplaaments i esperes innecessries.
4. Ubicant-se dins lmbit de lespai dinters natural de la vall de Santa Magdalena, aquest cm-
ping est incls en el Pla despais dinters natural que va aprovar el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, per la qual cosa lempresa promotora ha presentat un estudi dimpacte ambiental, sot-
metent-se al procediment especfic davaluaci.
5. Havent obtingut la cdula de qualificaci provisional corresponent, el promotor pot aconseguir
un prstec per executar les obres sollicitant-lo en qualsevol entitat de crdit presentant-hi
aquesta cdula.
6. Podeu formalitzar la matrcula trametent el formulari dinscripci emplenat, tot adjuntant-hi el
xec o la cpia del resguard de la transferncia corresponents.
7. Aquesta Delegaci comprovant que no heu mantingut la plantilla de personal fix durant el per-
ode que estableix la normativa vigent, ha incoat un procediment exigint-vos el reintegrament de
les subvencions percebudes indegudament.
217
8. Disposeu dun termini mxim de quinze dies per presentar les allegacions que considereu per-
tinents. No responent dins daquest termini, el Departament de Treball dictar la resoluci
corresponent considerant que desistiu de la petici.
9. El regidor Ferrer interv demanant que es fixi el dia per a la propera reuni sollicitant que es
faci abans de trenta dies.
10. Us recordo que les publicacions que em demaneu les podeu recollir a partir de la setmana
vinent, passant pel Departament dEducaci i presentant una cpia daquest escrit.
218
5. Verb buit
Exemple amb verbs buits
El senyor lvar Iglesias i Mallol va procedir a presentar la sollicitud dajut per efectuar la repa-
raci de ledifici del carrer del Mig, 12-14.
Exemple sense verbs buits
El senyor lvar Iglesias i Mallol va presentar la sollicitud dajut per reparar ledifici del
carrer del Mig, 12-14.
219
Cal evitar ls de verbs superflus que no aporten cap significat al text i que en dificulten la lle-
gibilitat.
Verb buit
Corregiu les frases segents suprimint-ne els verbs buits.
1. Davant la sospita dun nou cas de pesta porcina clssica, el Departament dAgricultura, Alimen-
taci i Acci Rural ha procedit a estendre les mesures de precauci al terme municipal de Gol-
ms (el Pla dUrgell).
2. Dacord amb lOrdre de 12 dabril de 1994, del Ministeri de Treball i Afers Socials, reguladora
de les iniciatives locals i dels agents docupaci i desenvolupament local, el Departament de
Treball ha efectuat la concessi duna subvenci a Iniciatives, SA, perqu procedeixi a la con-
tractaci dun agent docupaci i desenvolupament local.
3. El secretari dna lectura dun escrit en qu Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya comunica
a lAjuntament la supressi dun pas a nivell situat al nord-est del municipi.
4. Us notifico que el Projecte del multicine Babilnia incorre en infraccions de la normativa legal
vigent perqu no hi preveu sortides demergncia.
5. Proposo a la Comissi de Govern que prengui lacord dadquirir a Infocomplet Catalana de Ser-
veis dues impressores Maximum Stylus Color 880 per un import mxim de 496,43 euros.
6. La Direcci General del Medi Natural ha efectuat la difusi dels diferents plans comarcals per
realitzar la prevenci dincendis forestals en aquesta campanya.
7. El senyor Pere Viladomat i Linares, amb NIF 37295601 L, va realitzar el dipsit del bitllet 200-
13865623-171, corresponent a la Loto 6/49, a lOficina Central de Pagament de Premis de lEn-
titat Autnoma de Jocs i Apostes el 26 de setembre de 2006.
220
8. Amb relaci al Projecte de compostatge als parcs, us comunico que aquesta setmana sefectuar
el canvi dubicaci de la unitat de compostatge al cant lateral esquerre del parc del Rierol, per-
qu amb la nova ubicaci es podr procedir a millorar-ne el desenvolupament.
9. Dacord amb larticle 57 de la Llei 22/1988, de 29 de juliol, de costes, s necessari que lem-
presa esmentada procedeixi a presentar el document que acrediti que est autoritzada per efec-
tuar labocament daiges residuals a la xarxa pblica.
10. El 2 de setembre de 2006 el Ple va fer latorgament de la llicncia municipal dobertura del
supermercat Millorpreu i laprovaci de la liquidaci provisional de la taxa corresponent.
11. Amb relaci a lestat de les obres del Pla de camins 2006-2007, us informo que manca realitzar
lasfaltatge dels carrers i el condicionament de les voreres del nou polgon industrial dAiguafreda.
12. De conformitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jur-
dic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, vinc a interposar
recurs dalada contra la resoluci que va dictar la directora general de Qualitat Ambiental el 26
de febrer de 2007.
13. Us trameto, adjunt, lescrit del Jutjat de Primera Instncia nmero 1 de Barcelona en el qual
sindica que sha de procedir a efectuar lembargament del sou de la senyora Carmina Volart i
Raspall, funcionria daquest Departament.
14. Acontinuaci, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteni-
ment, heu de dur a terme.
15. Us faig tramesa dels justificants dingrs corresponents a la recaptaci del telfon pblic de les
dependncies del carrer de Lepant de lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci.
221
16. Us comunico que el conseller dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya ha proce-
dit a dictar la resoluci segent.
17. Poseu-vos en contacte amb el senyor Heribert Torradell, al telfon 973 357 986, per tal que us
doni facilitats per accedir a ledifici.
18. El 16 dabril de 2006 el senyor Frederic Cervellosa Anadn va realitzar, per aquest concepte, un
pagament de 348,59 euros.
19. Quan tota la documentaci que lliura el promotor s correcta, el Servei Territorial dArquitec-
tura i Paisatge procedeix a concedir la cdula de qualificaci provisional.
20. Us demano que el Servei de Compres efectu els trmits per a ladquisici de deu arxivadors
nous per a lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya.
21. El president obre la sessi, el secretari passa a donar lectura de lacta de la sessi anterior i la
Comissi procedeix a aprovar-la.
22. LAjuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat Autnoma de Barcelona han arri-
bat a un acord per subscriure un conveni de collaboraci per elaborar un estudi sobre el com-
portament demogrfic de la poblaci xinesa de Santa Coloma.
23. Us comunico que podeu procedir a retornar a lempresa subministradora la quantitat que va
dipositar com a fiana.
24. Finalment, la Comissi acorda que el representant del Departament dAcci Social i Ciutadania
faci la redacci de linforme.
222
6. Nominalitzacions
Exemple amb construcci nominal
Lempresa metallrgica Acercat, SA, va decidir la presentaci de suspensi de pagaments.
Exemple amb construcci verbal
Lempresa metallrgica Acercat, SA, va decidir presentar suspensi de pagaments.
223
El recurs a la nominalitzaci, que consisteix a emprar un nom en substituci dun verb, no s
incorrecte, per s millor no abusar-ne, ja que aix el text s ms gil i directe. Daltra banda, les
frases amb un excs de substantius tamb tenen un excs de determinants i de preposicions, per
la qual cosa el text sallarga innecessriament. Cal recordar, tamb, que aquest recurs no s
genu de la llengua catalana.
Nominalitzacions
Redacteu les frases segents convertint en verbs els substantius que ho permetin.
1. En la sessi de 27 de novembre de 2006, la Comissi Tcnica de Formaci i Ocupaci va acor-
dar lincrement de la formaci professional, la creaci de noves escoles taller a totes les pobla-
cions de ms de cinquanta mil habitants i laugment de la informaci sobre llocs de treball.
2. Us envio, adjunt, limprs de sollicitud de beques per a lany 2007, per a la formalitzaci i el
lliurament a la Delegaci Territorial a Girona del Departament dEducaci.
3. A part daix, el procediment per a latorgament de les qualificacions es podria agilitar amb la
normalitzaci de la documentaci necessria.
4. El senyor Albert Torres Sols presenta una proposta per a la realitzaci, als parcs de bombers
professionals, de les prctiques del Curs de bombers voluntaris.
5. El 20 de juny de 2004, la delegada territorial del Departament de Cultura va decidir larxiva-
ment de lexpedient i el retorn de la documentaci a lAjuntament de Campdevnol.
6. La Junta dAvaluaci es va reunir el 14 doctubre de 2006 per a laprovaci dels criteris dava-
luaci del Curs de formaci bsica 2007-2008.
7. Per a lobtenci dun crdit per a lexecuci de les obres s necessria la presentaci de la
cdula de qualificaci provisional.
8. El Servei de Gesti de la Informaci es responsabilitza del manteniment de la confidencialitat
de les dades de les persones usuries.
224
9. La cap del Servei de Compres es responsabilitza de lautoritzaci del pagament de la factura
esmentada.
10. Aquesta Delegaci Territorial de Treball ha aprovat la concessi de subvencions per contracta-
ci indefinida.
11. La senyora Maria Valls va sollicitar latorgament duna subvenci per a la rehabilitaci de la
faana de lhabitatge on viu, situat al carrer de Mallorca, 180.
12. Si no presenteu la documentaci esmentada dins del termini establert, es considerar que desis-
tiu de la petici i se nordenar larxivament.
225
7. Possessius innecessaris
Exemple amb possessius innecessaris
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de lem-
presa Catalana de Motors, SA, les seves causes i les seves possibles solucions.
Exemple sense possessius innecessaris
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de lem-
presa Catalana de Motors, SA, les causes i les possibles solucions.
226
Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten cap informaci nova al text. Tamb
hem de recordar que, de vegades, per evitar labs de possessius, podem usar altres solucions
ms genunes, per exemple: pronoms febles o substituir algunes construccions nominals pels
verbs corresponents.
Possessius innecessaris
Corregiu les frases segents eliminant-ne els possessius innecessaris. Feu-hi, si cal, els canvis opor-
tuns.
1. El Museu dHistria de Catalunya, situat al Palau de Mar (plaa de Pau Vila, 3, Barcelona), obre
les seves portes gratutament a tothom el primer diumenge de cada mes.
2. Lempresa Transports del Pallars Sobir t la seva seu social al carrer de lOnze de Setembre,
49, 25560 Sort.
3. El Ple va aprovar els treballs previs de revisi de la modificaci puntual de les Normes subsi-
diries de planejament del sector de les Gorgues. Aquests treballs previs permetran formular els
seus criteris, els seus objectius i les seves solucions generals.
4. El 21 de juliol de 1999 vaig acabar els meus estudis dadvocat, que em van permetre accedir al
meu lloc de treball actual.
5. Per tal de facilitar la comunicaci, cal que quan telefoneu tingueu preparades les vostres dades
didentificaci: el vostre nmero del DNI i el vostre nmero dafiliaci.
6. Si necessiteu ms informaci sobre aquesta qesti, us la podr facilitar lAjuntament mitjan-
ant la seva Oficina dAtenci al Ciutad, situada al carrer de la Palla, 16.
7. Cal que consigneu en aquesta casella la data de la primera vegada que us vau donar dalta de la
vostra activitat professional.
8. Les persones interessades poden presentar les seves sollicituds durant tot el mes dagost a la seu
del Departament de Treball o a qualsevol de les nostres delegacions territorials.
227
9. Us demano que feu arribar aquesta informaci a tot el personal del vostre Departament com ms
aviat millor.
10. El president de la Comissi ha disposat el cessament de dos dels seus membres que havien apro-
fitat el seu crrec en benefici propi.
11. Conv conixer quina s la seva formaci i experincia per decidir si s la persona indicada per
desenvolupar tasques de gesti.
12. Aquestes obres sn tan interessants que mereixen la seva difusi.
13. Cal conixer b tots els elements que han implicat aquest conflicte per arribar a la seva resolu-
ci.
14. El Departament de Recursos Humans us va fer una proposta i no heu reconegut els seus avan-
tatges.
228
8. s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes
Exemple incorrecte
Us demano que em torneu la Memria de lany 2006 si ja heu extret de la mateixa la informa-
ci que necessitveu.
Exemple correcte
Us demano que em torneu la Memria de lany 2006 si ja nheu extret la informaci que neces-
sitveu.
229
Mateix s un adjectiu i no un pronom.
Per tant, no s correcte ls de mateix/mateixa/mateixos/mateixes per evitar la repetici dun
nom o un sintagma nominal que ha aparegut abans en el text. En aquest cas, cal utilitzar pro-
noms febles o altres solucions.
s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes
Redacteu les frases segents evitant ls de mateix/mateixa/mateixos/mateixes com a pronom.
1. En cas dincompliment dels terminis parcials que sestableixin per causa no derivada de fora
major, la corporaci contractant podr exigir el compliment dels mateixos o deixar sense efecte
el contracte.
2. Us trameto els projectes que vau demanar a aquesta Secci perqu informeu la Comissi dels
mateixos en la sessi de 10 doctubre de 2007.
3. El director general de Salut Pblica va explicar els criteris que shavien tingut en compte per
obtenir les dades del cens de vacunaci escolar, aix com ls que el Departament de Salut far
de les mateixes.
4. El 4 de juny de 2006 va tenir lloc la sessi extraordinria del Consorci per al Desenvolupament
Urbanstic de la Conca de Barber. Els alcaldes que van assistir a la mateixa van acordar orga-
nitzar una roda de premsa per informar dels nous plans del Consorci per a lany 2007.
5. Us informo que, si la persona propietria dun habitatge de protecci oficial sollicita la desqua-
lificaci voluntria del mateix, lAdministraci la hi pot concedir sempre que de la mateixa no
derivin perjudicis per a terceres persones.
6. El cap del Servei de Publicacions va redactar linforme que li havia sollicitat el subdirector
general, i va enviar-lo al mateix dins el termini establert.
7. Mitjanant aquest document, el Servei Catal de la Salut vol manifestar el comproms doferir
a la societat un servei de qualitat, que pugui ser avaluat i contrastat dacord amb els objectius
que sindiquen en el mateix.
230
8. Us trameto linforme que ha ems el cap de la Divisi Operativa i us recordo que no ha incls
en el mateix dades anteriors a lany 1999.
9. El 5 de maig de 2006 la Sindicatura de Comptes va rebre linforme esmentat i va trametre el
mateix al Departament dEconomia i Finances el 12 de maig de 2006.
10. Us trameto el programa dels actes de la Festa Major denguany perqu informeu dels mateixos
en el setmanari que dirigiu.
11. Tot i que el senyor Joan Comas Vila pot llogar ledifici sempre que vulgui, la maquinria que
sinstalli en el mateix haur de ser de propietat del mateix.
12. De seguida que estigui llesta la construcci de lannex, sinstallar en el mateix loficina de la
Regidoria de Cultura.
231
9. Connectors
Exemple incorrecte
El Departament no va poder iniciar la tramitaci de lexpedient degut a la manca de la docu-
mentaci esmentada.
Exemple correcte
El Departament no va poder iniciar la tramitaci de lexpedient a causa de / per culpa de la
manca de la documentaci esmentada.
Exemple incorrecte
Si desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi i efecte que aquestes prestacions us quedin
cobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres.
Exemple correcte
Si desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi que / a lefecte que aquestes prestacions us
quedin cobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres.
232
Per interferncia del castell o b per desconeixement de la normativa, sovint sutilitzen incorrec-
tament alguns connectors.
Connectors
Corregiu en les frases segents els connectors que calgui.
1. En relaci al vostre escrit de 2 dabril de 2006, us comunico que lAjuntament de Vic ha anullat
la sanci que us va imposar el 25 de mar per haver infringit la legislaci viria.
2. La inspectora ha de trametre linforme i el comunicat dinspecci a la Delegaci Territorial com
ms aviat millor, doncs urgeix tramitar lexpedient corresponent.
3. Maria Teresa Pons, com gerent de lrea esmentada, va decidir concedir el perms per fer las-
samblea a la planta noble de limmoble.
4. Per tant, la transmissi de lhabitatge sajustaria a la normativa i podria fer-se a favor del senyor
Marcel Padilla Clotet, sempre i quan el preu daquesta transmissi no supers el preu mxim
administratiu de venda.
5. Tota vegada que les obres de remodelaci de la sala dactes del Casal Municipal de Cervi de
les Garrigues han de comenar dues setmanes abans del que shavia previst, la regidora de Cul-
tura ha susps la conferncia sobre el modernisme que havia programat per al 3 de setembre de
2007.
6. Quan al Pla de renovaci dels programes educatius a lescola, la Direcci General dOrdenaci
i Innovaci Educativa el va presentar el 28 de juny de 2006.
7. No obstant, la Unitat dAtenci a lUsuari atendr el pblic tamb a les tardes, de 15 a 19.30
hores.
233
8. Magdalena Lluch i Esteve va assistir a la inauguraci de la nova seu de lassociaci Els Amics
del Maresme com representant de lAjuntament de Matar.
9. Cadascun dels organismes preparar la llista dassumptes que vol exposar a les jornades, de cara
a aprofitar-ne al mxim les sessions.
10. En base als nous criteris dadquisici de material, sha denegat la proposta que va presentar Ofi-
servei, SA.
11. El funcionari Vctor Gavald Roman no fou traslladat a la Delegaci Territorial a Lleida, si no
a la de Tarragona.
12. Us informo que a mitjans de mar us trametr el material doficina i els impresos que vau
sollicitar a aquesta Secci el 28 de febrer.
13. Lhan nomenada presidenta de Tnel del Cad, SAC, per a que intenti millorar-ne la situaci
financera.
14. Us trameto lesborrany del decret a fi i efecte que hi introduu les esmenes que considereu opor-
tunes.
15. El Ministeri dHisenda ha revisat el cadastre de tots els municipis, a lobjecte que pugui dispo-
sar de les dades fsiques, jurdiques i econmiques corresponents a lany 2006.
16. A mida que aneu rebent les adreces i els telfons de les cooperatives, heu denviar aquestes
dades a la Unitat dInformtica.
234
17. Per ra de les absncies reiterades del personal adscrit al Registre daquest Departament, s gai-
reb impossible atendre aquest servei degudament. Per aix, us demano que menvieu un
informe exhaustiu al respecte que inclogui propostes per solucionar-ho.
18. Us informo que heu de lliurar a Adigsa el contracte de compravenda abans del 15 de mar de
2007; del contrari, no tindreu dret a la transmissi de lhabitatge esmentat.
19. El regidor dUrbanisme va concedir la llicncia dobres a la senyora Pilar Rius Abell; conse-
qentment, la remodelaci de la discoteca Egara es far al ms aviat possible.
20. En quant a la vostra sollicitud de llicncia municipal, us informo que heu de presentar al Nego-
ciat dUrbanisme abans de deu dies la documentaci segent.
21. Mentres prepareu la documentaci, calcular limport que heu de pagar.
22. Aquest sistema informtic haurien dimplantar-lo tamb els altres municipis, doncs aporta grans
avantatges per a un servei rpid i concs al ciutad.
23. Us informo que, arrel de la denncia dels vens i la visita dinspecci corresponent, el Departa-
ment ha incoat lexpedient sancionador 38/2007.
24. Amb vista del que ha passat, en el futur caldr tenir molta ms vista.
25. Us comunico que, degut a lacumulaci dexpedients, el retard en la tramitaci s duns nou
mesos, aproximadament.
235
26. En ordre a simplificar la gesti dels pagaments, la Secci de Compres va difondre els nous codis
atorgats als provedors.
27. Us comunico que no us puc trametre els impresos que em vau demanar doncs no nhi ha exis-
tncies al magatzem. Tanmateix, shan exhaurit els opuscles sobre seguretat e higiene.
28. LAjuntament de Roses va incoar aquest expedient sancionador degut a la manca de la llicncia
municipal preceptiva.
29. Ano ser que ho justifiqueu degudament, no us admetran la sollicitud fora del termini establert.
30. Respecte al Projecte dampliaci dactivitats de les Caves Bofarull, us notifico que el Departa-
ment dEconomia i Finances no pot admetrel per quant no sadequa a la legislaci vigent.
31. Us trameto un programa de les activitats per al primer trimestre de 2007, doncs estic segura que
us pot interessar.
236
10. Terminologia administrativa
Trieu lopci correcta per completar cada frase. Tingueu en compte que en alguns casos hi ha ms
duna possibilitat.
1. Per tal de signar la documentaci corresponent, cal que (us presenteu / us personeu / compare-
gueu) davant el Servei de Contractacions abans del 30 de maig de 2007.
2. Ats que la resoluci esmentada desestima el recurs que vau interposar, us comunico que
lAjuntament continuar tramitant el procediment (de constrenyiment / dapremi)
que havia iniciat amb relaci a les sancions impugnades.
3. Les persones interessades poden (formalitzar / complimentar / cumplimentar)
la sollicitud abans del 31 de mar de 2007.
4. Us comunico que encara no he rebut (lacusament de recepci / lacusament de rebuda / el jus-
tificant de recepci) del material informtic que us vaig trametre el 30 de
juliol de 2006.
5. El recurs dalada es pot interposar contra les resolucions i els actes que no (exhaureixin / esgo-
tin) la via administrativa.
6. Lacusat es va valer de la seva condici damic de la vctima, per la qual cosa el fiscal considera
que va actuar amb (alevosia / tradoria) .
7. El 23 de febrer de 2007, el subdirector general de Gesti Tributria us va trametre (una citaci
a compareixena / una citaci a dia cert) per tal que el 5 de mar de 2007 us
presentssiu a la Delegaci Territorial de Tarragona amb la documentaci esmentada.
8. El director general dUrbanisme (ha disposat que cessi el / ha cessat el / ha demanat el cessa-
ment del / ha destitut el) subdirector general de Planejament.
9. El 12 de febrer de 2007 la jutgessa Clotilde Grau Minoves, del Jutjat de Primera Instncia
nmero 4 de Barcelona, va dictar (la interlocutria / lauto) en qu aprovava
la taxaci de les costes del procs.
10. Aquesta informaci es far arribar a tot el personal mitjanant un (comunicat intern / comunicat
de rgim interior) .
11. Alguns collaboradors externs del Departament encara no han cobrat les quantitats (meritades /
devengades) durant el primer semestre.
237
12. El 23 de gener de 2007, el director general va decidir (donar vista a lexpedient / sotmetre a vista
lexpedient) , la qual cosa es va comunicar a les parts interessades.
13. El 3 de setembre de 2006 es va trametre (un emplaament / una citaci a termini)
a les parts afectades a fi que entre el 20 i el 30 de setembre, ambds inclo-
sos, compareguessin davant el Servei de Recaptacions.
14. Us informo que (el termini / el pla / el terme) per presentar les sollicituds
de subvenci acaba el 3 de desembre de 2007.
15. Lemplaament de la installaci no afecta cap espai de protecci especial ni cap espai incls en
el Pla despais dinters natural. Tampoc no afecta cap (forest / mont) ni cap
cam ramader.
16. La subhasta es far pel sistema de (licitaci al ms-dient / puja a la llana) .
17. Us comunico que, com a conseqncia de lexpedient sancionador que ha incoat la Direcci
General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, el senyor Nicolau Prez Aldomar, fun-
cionari adscrit a aquesta Direcci General, ha estat susps (de sou i feina / de feina i sou)
.
18. Ateses les caracterstiques de lobra, lAjuntament ha establert que el sistema de retribuci sigui
(a destajo / a preu fet / a un tant alat) .
19. Aquesta feina, els obrers no la van cobrar a jornal, sin ( a preu fet / a escarada / a un tant alat)
.
20. En compliment de (la providncia / el provement / la provisi) del Jutjat
dInstrucci nmero 1 de Tarragona, el senyor Agust Prez Viladomat, testimoni de la defensa,
va declarar el 18 de mar de 2006.
21. Desprs de les riuades del mes de setembre, els propietaris van haver de tornar a (fitar/amollo-
nar) la finca.
22. El 3 dabril de 2006, lAjuntament de Cardedeu va requerir la senyora Olga Molot i Estap per-
qu esmens la seva sollicitud de llicncia dobres, amb (lapercibiment / ladvertncia / lad-
vertiment) que, si no ho feia, sarxivaria lexpedient.
23. Uniu aquest escrit (a les actuacions / als autos / als actes) corresponents i
lliureu-ne una cpia a la part contrria.
238
24. Us comunico que el jutge (ha fallat / ha decidit / ha acordat) estimar parcial-
ment la demanda que va presentar el senyor Josep Lopera Grau contra lAjuntament dUlldemo-
lins.
25. El 24 de gener de 2006, el Departament de Cultura i lempresa Despamob, SL, van (celebrar /
concertar / subscriure) un contracte per renovar parcialment el mobiliari
doficina de lInstitut Catal de les Indstries Culturals.
26. Alguns propietaris afectats per les expropiacions no estan dacord amb (el justipreu / lestim / el
preu just) que ha fixat la Comissi Avaluadora per a les finques.
27. Lacusat ha declarat que el dia (dels autos / dels fets / dels actes) era fora de
la ciutat i que hi ha testimonis que ho poden demostrar.
28. La (Sala Contenciosa Administrativa / Sala del Contencis Administratiu)
ha adms a trmit el recurs que ha presentat la senyora Margalida Pontons i Toms contra la
resoluci que va dictar el Departament de Cultura el 2 de desembre de 2006.
29. El Departament de Treball ha presentat el Pla per a la prevenci de les situacions (dassetjament
sexual / dacossament sexual) en lmbit laboral.
30. El president de la Comissi replica al representant del Departament dEducaci que, com que la
sessi davui s extraordinria, no hi ha (torn obert de paraules / precs i preguntes)
i que, per tant, haur de deixar aquesta qesti per a la propera sessi.
31. La senyora Laura Mas i Cases ha estat (anomenada / nombrada / nomenada)
subdirectora general de la Caixa Rural de Montgros.
32. LAjuntament ha anunciat que (recurrir / recorrer / recorrer contra)
aquesta sentncia.
33. (La validaci / El bastanteig) dels documents en qu constin els poders del
representant legal, lhaur de fer o b el Gabinet Jurdic de la Generalitat o b una assessoria
jurdica de la Generalitat.
34. (La decisi / El fallo) de la Sentncia de la Sala Penal nmero 2 de Lleida
estableix la innocncia de lacusat.
239
11. Millora de la redacci
Milloreu la redacci de les frases segents aplicant-hi els criteris destil propis de la redacci admi-
nistrativa.
1. La Direcci General dEnergia i Mines ha sotms a informaci pblica la sollicitud dautorit-
zaci administrativa i de reconeixement dutilitat pblica del Projecte de distribuci de gas natu-
ral a Cass de la Selva per un termini de quinze dies, sense que durant el mateix shi hagi pre-
sentat cap allegaci.
2. De conformitat amb larticle 110 del Reial decret 168/1990, ha estat dictat per lalcalde dArb-
cies el Decret pel qual ordena embargar els comptes corrents a la senyora Assumpci Xucl
Garcia.
3. Els mossos van retirar els cotxes sospitosos de contenir substncies estupefaents per al seu des-
ballestament i el seu examen posterior.
4. El 30 de maig de 2007 i conformement a lOrdre de convocatria de subvencions corresponent,
el senyor Joan Mills i Roig va procedir a la presentaci duna sollicitud de subvenci al Depar-
tament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural per efectuar la millora de les installacions de
la piscifactoria que posseeix a Martinet.
5. Us notifico que avui la directora general de Promoci Cultural ha dictat una resoluci conce-
dint-vos la subvenci que haveu demanat, com a representant del grup Foc i Fum, per fer una
gira per Alemanya.
6. Linforme del Servei de Condicionament i Rehabilitaci indica que el preu de ledifici s accep-
table, per que la seva remodelaci costaria molts diners.
7. Us envio, adjunt, limprs de sollicitud de bestreta perqu, desprs demplenar-lo, trameteu el
mateix al Servei de Personal.
240
8. Lempresa Promofilm Internacional no va procedir a efectuar la tramesa al Departament de Cul-
tura i Mitjans de Comunicaci dels documents acreditatius destar al corrent de les obligacions
tributries.
9. Us informo que, pel que fa als terminis establerts en el contracte, aquest organisme est facultat
per exigir el compliment dels mateixos.
10. El pagament daquesta factura es far per part del Departament quan hagi rebut tots els volums
de la collecci.
11. La directora de TVC Multimdia, SL, ha cessat el cap de lrea de Mrqueting a causa dels
mals resultats que lempresa ha obtingut en el darrer any.
12. La Comissi Jurdica Assessora t autonomia orgnica i funcional, relacionant-se amb el
Govern de la Generalitat mitjanant el Departament de Governaci i Administracions Pbli-
ques.
13. El tcnic que ha redactat el projecte de lactivitat sha posat en contacte amb el secretari de la
Comissi dUrbanisme per tal daclarir-li alguns aspectes del mateix.
14. Una vegada hgiu aportat totes les dades que us ha sollicitat la Secci de Programaci, es
redactar linforme corresponent per part de la Secci esmentada.
15. El 22 de juliol de 2006, lAjuntament de Porrera va procedir a la concessi de la llicncia do-
bertura i funcionament a lempresa Masies del Prelitoral, SA, per tal dexercir lactivitat de
turisme rural.
241
16. Tot i que linforme del Servei dAtenci a la Infncia era de carcter vinculant, no va ser tingut
en compte per lAjuntament de Sant Andreu de la Barca en el Decret que va dictar lalcalde el
30 de maig de 2006.
17. Lanunci de la licitaci per contractar, mitjanant el sistema de concurs, la inspecci i lanlisi
de les aiges del riu Foix va ser publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en el
DOGC 4020, de 3 de setembre de 2001.
18. Si com a conseqncia daquest canvi lAjuntament de la Pobla de Massaluca vol mantenir la
llicncia ambiental, ha de procedir a la revisi de la llicncia actual o a la tramitaci dun nou
expedient de llicncia ambiental, dacord amb el procediment de la Llei 3/1998, de 27 de febrer.
19. Els Serveis Territorials del Joc i dEspectacles depenen funcionalment del Departament dInte-
rior, adscrivint-se, per, orgnicament, a les delegacions territorials del Departament de la Pre-
sidncia.
20. Lempresa Autombils de la Selva, SA, far el lliurament dels vehicles a la Subdirecci Gene-
ral Operativa en un termini inferior a quinze dies.
21. El Departament vol dotar els provedors duna eina informtica que, mitjanant Internet, els per-
meti la consulta de lestat de la facturaci.
22. Per part del Consell Consultiu dInfraestructures Urbanes, en sessi de 8 de setembre de 2006,
es va acordar demanar als serveis tcnics municipals un informe sobre lestat dels quatre immo-
bles situats en la crulla dels carrers de Sant Lloren i de la Verge del Roser.
23. Us demano que realitzeu labonament daquesta quantitat mitjanant un xec bancari a nom del
Tresor de la Generalitat de Catalunya.
242
24. El cap de Personal de lInstitut de Diagnstic per la Imatge va cessar Angelina Morales Puig
perqu no complia lhorari estipulat en el contracte laboral.
25. Cal trametre el contracte al gerent de lempresa subministradora per a la seva signatura.
26. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha decidit latorgament a lempresa Grfiques
Mascarell, SL, de la reimpressi de la collecci de reculls lexicogrfics Berenguer Sarriera.
27. Han dassistir a lacte els titulars dels bns i dels drets afectats, aportant els documents acredi-
tatius de la seva titularitat i lltim rebut de la contribuci que correspon al b afectat, podent
assistir-hi acompanyats dun perit o un notari.
28. La proposta de la representant de lInstitut Catal de les Dones va ser acollida molt favorable-
ment per la resta de membres de la Comissi.
29. Sha resolt per la Delegaci Territorial a Girona del Departament de Treball i Indstria denegar
la sollicitud que es va presentar per part de lempresa Gresos de Cardona, SA.
30. Els tcnics de la companyia que dur a terme la installaci dels aparells daire condicionat a les
dependncies de la Subdirecci General de Boscos comenaran a treballar la propera setmana.
31. Us comunico que la bestreta que vau demanar l1 de juny de 2006 us ha estat concedida per la
cap del Servei de Nmines.
32. Daltra banda, us comunico que, juntament amb els justificants de les despeses, heu de trametre
un informe o una memria explicant com sha desenvolupat el programa subvencionat.
243
33. Els contractistes que tinguin dret de cobrament reconegut per lAdministraci podran cedir el
mateix en les condicions establertes en larticle 100 del Text refs de la Llei de contractes de les
administracions pbliques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
34. Certifico que, l11 de mar de 2001, lAjuntament de Capafonts va trametre el Projecte de res-
tauraci de la masia de Can Raspall al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per
a la seva aprovaci.
35. A continuaci, el senyor Horaci Ibez Angls va fer lexplicaci del model de funcionament
dels cursos que shan dut a terme a la Delegaci Territorial a Lleida.
36. En aquest centre us atendr un equip de professionals de la salut, incorporant a les activitats
dassistncia sanitria les de prevenci, educaci sanitria i programes de salut, oferint-vos aix
un servei millor.
37. Els diners que paguen els ciutadans i les ciutadanes sn administrats pel consistori, destinant-se
a millores en la qualitat de la ciutat i a la prestaci de serveis a la ciutadania.
38. El senyor Ddac Cervell i Ortiz procedeix a la presentaci del material, explicant el seu contin-
gut i el seu funcionament.
39. El president obre la sessi, procedint el secretari a donar lectura de lacta de la sessi anterior i
aprovant-se la mateixa per part de la Comissi.
40. Cal que latenci telefnica sigui feta per part de personal qualificat utilitzant un llenguatge pre-
cs i adequant-lo al perfil del ciutad o la ciutadana usuaris del Servei.
244
12. Sinonmia
Completeu les frases segents amb un sinnim del mot o de lexpressi que hi ha entre parntesis.
1. Us convoco a la reuni de la Comissi de Cultura de lAjuntament de Begues, que (tindr lloc)
el 2 dabril de 2007, a les 17.30 hores, a la sala dactes de la casa consisto-
rial.
2. Us trameto, adjunta, (la llista) de les persones seleccionades per assistir al
curs darxivstica.
3. (De conformitat amb) larticle 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, shan
de notificar a les persones interessades les resolucions i els actes administratius que afecten els
seus drets i interessos.
4. Contra aquesta resoluci, que no (acaba) la via administrativa, podeu inter-
posar-hi un recurs dalada davant el conseller de Justcia.
5. (Apartir dara) les oficines daquest Servei noms atendran el pblic de 8 a
14 hores.
6. Aquest Departament no pot (satisfer) les despeses que comportaria remode-
lar ledifici del carrer dUltnia, 44.
7. Us trameto, adjunta, una cpia del recurs que (ha formulat) la senyora
Carme Bosc i Fontanals.
8. Us informo que heu de demanar la llicncia dobres (mitjanant) una
sollicitud adreada al Negociat dUrbanisme daquest Ajuntament.
9. Us comunico que heu de presentar en aquesta Delegaci Territorial els documents especificats
en la llista annexa (com ms aviat millor) .
10. Us notifico que no es pot aprovar el Projecte tcnic del restaurant Balassa, perqu (incompleix)
la legislaci vigent.
11. El senyor Benet Modolell Ravents (exerceix) el crrec de president de
lEntitat Autnoma dOrganitzaci dEspectacles i Festes.
245
12. En la documentaci que vau trametre a lAgncia Tributria, no hi (figurava)
el NIF de lempresa.
13. L1 de desembre de 2006 la Comissi del Patrimoni Artstic i Cultural va emetre un informe en
qu indica que no (s procedent) concedir lautoritzaci per reformar les-
glsia de Prullans.
14. La cap de la Unitat Administrativa de la Subdirecci General de Conservaci de la Natura (va
informar favorablement) sobre lexpedient esmentat.
15. La reuni va acabar sense cap acord, (a causa de) lactitud poc dialogant de
les dues parts.
16. (Pel que fa a) la liquidaci que vau presentar, us comunico que hi ha un
error de 8,07 euros (1.343 pessetes).
17. Segons el que (disposa) larticle 68 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, els pro-
cediments es poden iniciar dofici o a sollicitud de les persones interessades.
18. (Per ordre de) la presidenta, us convoco a la sessi ordinria de la Comis-
si dUrbanisme de Girona.
19. Us comunico que el Negociat de Nmines us ha concedit (lavanament) de
120.000 pessetes (721,21 euros) que vau demanar el 10 de gener de 2007.
20. Us recordo que heu (dadjuntar) a la sollicitud la documentaci acredita-
tiva dels mrits que hi allegueu.
21. Aix mateix, cal que inclogueu a lexpedient els documents que tot seguit us (detallo)
.
22. El senyor Josep Graupera i Ramon assisteix a la reuni (com a) represen-
tant de les associacions de carcter cultural de la vila.
23. Us trameto, adjunt, (el text provisional) de lacta de lltima sessi.
24. Us recordo que podeu presentar o b el document original, o b una cpia (autentificada)
.
246
25. Per tant, us demano que (comparegueu) davant la Junta Arbitral de Consum
el 4 de maig de 2007, a les 12 hores.
26. Tot i que encara no sha fixat una data, sembla que la reuni tindr lloc (cap a la meitat de)
setembre.
27. El termini de qu disposeu per (interposar un recurs contra) la resoluci s
de tres mesos.
28. s preferible que (ompliu) limprs amb bolgraf blau o negre i en lletres
majscules.
29. Queden (anullades) totes les disposicions estatutries i de reglaments de
rgim interior de les associacions que soposin a aquesta Llei.
30. Arran duna denncia que va presentar el senyor Llus Codina Bragulat, la Regidoria de Medi
Ambient va ordenar una inspecci de la tintoreria Petroni, de resultes de la qual (ha iniciat)
lexpedient 2/2007.
31. (A excepci de) la senyora Donesta Farga Homs, que estava malalta, totes
les altres persones afectades van assistir a la sessi informativa.
32. El 6 de maig de 2006, el president del Consell Comarcal (va demanar) a
lalcalde que rectifiqus aquestes declaracions.
33. Lacta de la sessi no tenia (la conformitat) de tots els assistents.
34. Com que la documentaci va arribar tard, lAdministraci va haver de pagar el tant per cent
establert en concepte de (retard) .
35. La comptabilitat del Departament no recull (les partides registrades) corres-
ponents al darrer trimestre.
36. Les irregularitats en la forma de pagament van interrompre la tramitaci de (lencrrec)
.
37. Li van concedir (un avanament de diners) del sou per tal que pogus pagar
els deutes pendents.
247
38. Per poder finanar aquell projecte tan ambicis va haver de recrrer a (persones a qui es deuen
diners) estrangers.
39. A causa duna avaria informtica, (el forniment) del servei no es va fer
efectiu fins a cinc hores ms tard de lhora prevista.
40. Lesfondrament del vial ha obligat lAdministraci a (respondre dun pagament)
que no estava previst en el pressupost inicial del Projecte.
41. La legislaci vigent prohibeix la venda (en grans quantitats) de productes
farmacutics directament a particulars.
42. Els guanys obtinguts en aquest exercici representen un augment de les vendes del 3% (per terme
mitj) cada mes.
43. Van determinar limport total de loperaci (per una quantitat prefixada) .
44. Les inversions (per un perode extens de temps) requereixen una gran visi
del mercat.
45. Us demano que menvieu tots els expedients (pel primer correu) .
46. Amb la imposici de 3.000 euros al nou compte, va obtenir un telfon mbil (gratutament)
.
47. El pagament de la mercaderia es far efectiu (cap a la meitat de) desembre.
48. Lempresa no preveu cap ingrs extraordinari (en un perode de temps breu) .
49. El client va demanar cobrar (anticipadament) les matries primeres que
volia lliurar ms endavant.
50. Caldr actualitzar la informaci de la pgina web (al ms aviat possible) .
51. El nou centre distribudor ha fet crixer la venda del material doficina (a comerciants minoris-
tes) a lrea de Sabadell.
248
13. Traducci de mots i expressions
Completeu les frases segents traduint al catal els mots o les expressions que hi ha entre parntesis.
1. Heu de presentar-vos personalment o per mitj dun representant a loficina esmentada en el
(plazo) de deu dies hbils a comptar de lendem de rebre aquest escrit.
2. El Projecte de les obres denjardinament del passeig del Mar de lHospitalet de lInfant no ha
tingut cap reclamaci durant el termini dinformaci pblica que ha estat exposat en (el tabln
de anuncios) .
3. I, perqu consti, expedeixo (la presente certificacin) a petici de la per-
sona interessada.
4. Us cito perqu (os personis) en el Negociat dUrbanisme daquest Ajunta-
ment el 18 de febrer de 2007, a les 11.30 hores.
5. La propera sessi de la Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica (se
celebrar) el 2 de desembre de 2007.
6. Cal que envieu (cuanto antes mejor) lacta dinspecci i el protocol corres-
ponent a la Unitat dInspecci i Avaluaci.
7. (Informo favorablemente) lobra civil projectada, ja que lempresa esmen-
tada disposa de la maquinria i les installacions per desenvolupar aquesta activitat.
8. Certifico que, segons resulta dels antecedents (obrantes) en el Padr muni-
cipal dhabitants, la senyora Jlia Guillem Mir est empadronada a Manresa, des de lany
1991, i t el domicili al carrer de Rialb, 79, baixos.
9. Us trameto, adjunts, (los folletos) que el Servei de Publicacions va editar el
trimestre passat.
10. Les autoritats competents no han pogut fins ara (subsanar) els problemes
que causa la delinqncia a la zona turstica de la ciutat.
11. El Govern (otorga) a lAjuntament del Port de la Selva la concessi per
construir el port esportiu daquest municipi i explotar-lo per un termini de trenta anys.
12. Pilar Mestres i Font (ha ostentado) el crrec dinterventora de lAjuntament
de Ribes de Freser fins avui.
249
13. La Subdirecci General de Planificaci i Projectes (recab) a lempresa que
presents un nou projecte dampliaci del port.
14. Aquest certificat no s vlid si no cont (el visto bueno) del president de
lrgan collegiat.
15. El senyor Carles Navarro, subaltern adscrit al Departament de la Presidncia, ha sollicitat (un
anticipo) en data 13 doctubre de 2006.
16. Us envio (el borrador) de lacta de la sessi ordinria del Ple de lAjunta-
ment de Solsona, de 2 de maig de 2006.
17. Larticle 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, (contempla) lobligaci de
lAdministraci de dictar resoluci expressa en tots els procediments.
18. Linforme de la interventora acredita que en aquesta partida no hi ha (liquidez)
suficient per pagar la factura de Manufactures Peris, SA.
19. Ala darrera convocatria de la Direcci General de la Funci Pblica shi van presentar un gran
(nmero) de sollicituds.
20. LIncasol i lAjuntament de Sarri de Ter han (celebrado) un conveni per
construir 10 habitatges al carrer de la Trinitat daquest municipi.
21. Us trameto la sollicitud dampliaci dactivitat de lempresa vincola Pau Ventura, per tal que
(a la mayor brevedad posible) emeteu linforme corresponent.
22. El 10 de febrer de 1999 la van (nombrar) presidenta de la Comissi Tcnica
dAvaluaci de Noves Tecnologies Mdiques.
23. La lletrada conciliadora ha ems un informe en qu consta que l1 doctubre de 2006 el treba-
llador i lempresa van arribar a (un entendimiento) .
24. La Secci de Seguretat Viria, (dependiente) del Servei Catal de Trnsit,
ha redactat un pla de mesures per al bienni 2007-2008.
25. Mart Garca Roures es va presentar a la darrera convocatria per cobrir places de tcnic
(medio) .
250
26. El 30 dabril de 2001 (se pusieron en marcha) les noves installacions del
Patronat dAcci Cultural de Sant Carles de la Rpita.
27. El Consell faculta el president (para la cumplimentacin de los trmites)
que es derivin de lacord esmentat.
28. Afi que lempresa continu funcionant, (es preciso) que el Departament de
Treball li concedeixi un ajut.
29. Us comunico que heu (de subsanar) els errors que cont el Projecte esmen-
tat en el termini mxim de deu dies.
30. En el BOE de 21 de juliol de 2001 (se insert) la Resoluci 175/2001 del
Ministeri de Foment, relativa al ramal del Llobregat del tren dalta velocitat.
31. Daltra banda, us informo que les despeses addicionals que sen puguin derivar (corrern a
vuestro cargo) .
32. Des del nou web del Departament de Governaci i Administracions Pbliques es pot accedir al
Sistema dInformaci de lAdministraci Local (SIAL), on podeu (solventar)
tots els dubtes que se us plantegin sobre aquest mbit.
33. El Banc Central Europeu ha recomanat al Govern (un recorte) de la des-
pesa pblica per tal de frenar el procs inflacionista.
34. Us recordo que (la tarjeta) sanitria facilita i permet la vostra identificaci
mitjanant el codi personal de lusuari.
35. La Comissi Assessora dAfers Laborals la (compone) un bon equip de
professionals.
36. De conformitat amb larticle 93.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com, (procede)
que lrgan que ordeni un acte dexecuci material de resolucions notifiqui a la persona interes-
sada la resoluci que autoritzi lactuaci administrativa.
37. Pel que fa als plnols, us informo que el vostre projecte transgredeix (varias)
normatives municipals.
251
38. El cap de Protocol va rebre (los medios de comunicacin) a la sala dactes
del Departament.
39. A larxiu municipal, hi ha la documentaci que acredita que ledifici (colindante)
s propietat del grup Immobiliria de la Cerdanya.
40. El gerent (seal) que el contracte subscrit entre el Servei Catal de la Salut
i els hospitals privats del Baix Llobregat entrar en vigor l1 de setembre denguany.
41. Us comunico que la tramitaci de la vostra sollicitud de 9 de mar de 2006 (permanece)
aturada pels motius que us vaig notificar el 18 de maig.
42. En la reuni de la Comissi Tcnica de Reforma Viria es va presentar un informe exhaustiu
sobre els canvis dordenaci del (trfico) al centre de la ciutat amb motiu de
les festes nadalenques.
43. (El promedio) de la producci de fruits secs a Catalunya corresponent a
lany 2006 ha minvat considerablement respecte de lany anterior.
44. El lletrat va ordenar (el archivo del expediente) 75/2006, perqu el treballa-
dor no shavia presentat a lacte de conciliaci.
45. Aquest certificat (contempla) el perode que la senyora Valls va treballar al
Departament dEconomia i Finances.
46. Us recordo que, si signeu aquest tipus de contracte, estareu (exento) de
pagar lassegurana daccidents perqu ja la cobreix el contracte.
47. El Ple va demanar al regidor de Governaci que (averiguase) com shavien
iniciat els aldarulls en la manifestaci dels treballadors de SILTA.
48. El Consorci Sanitari (urgi) el cap de la Unitat de Vacunaci perqu presen-
ts un informe sobre el nombre de collegials vacunats a les escoles pbliques i privades de
gener a juliol de 2006.
49. Una vegada instrut lexpedient, (procede) iniciar el trmit daudincia
corresponent.
252
50. Linforme que ha ems linterventor acredita que en la partida 458365 no (existe)
consignaci suficient per contractar les vint persones que sn necessries
per al servei extraordinari de recollida descombraries.
51. No se sap (a ciencia cierta) com acabar lexpedient disciplinari obert al
funcionari de presons Pere Camprub.
52. La persona afectada disposa dun termini de trenta dies (a contar) des de la
data de la notificaci de la sanci.
53. Aquesta partida extraordinria s aplicable (a los solos efectos) de palliar
la repercussi de lincrement del PIB en els salaris dels funcionaris.
54. (Araz de) la publicaci de la notcia, es va descobrir el finanament illegal
del consorci municipal.
55. La cap del Servei va informar de lincident el director general, el qual, (a su vez)
, va elaborar linforme corresponent per a la consellera.
56. Desprs de lexposici del Projecte als tcnics municipals, lalcalde (acord da y hora)
per presentar-lo als mitjans de comunicaci.
57. Es va llegir lacta de la reuni anterior i (acto seguido) es va tractar el pri-
mer punt de lordre del dia.
253
254
14. Abreviacions
1. Digueu quina abreviaci correspon a cada concepte en singular i en plural.
singular plural
compte cte. ctes.
telfon
pgina
document nacional didentitat
departament
gram
organitzaci no governamental
plaa
senyora
nmero
2. Poseu la forma de larticle determinat que correspongui davant de cada sigla.
OTAN UNESCO UPC
ISBN IVA IES
EUA DOGC IRPF
FMI IAE SIDA
UB UNICEF IBI
IPC ONU FGC
3. Torneu a escriure aquestes adreces amb les abreviatures que corresponguin.
1. Carrer Muntaner, nmero 5, entresl segona
2. Avinguda de la Pau, nmeros 8-10, baixos
3. Plaa Major, sense nmero, tic primera
4. Ronda de Sant Pere, nmero 35, cinqu quarta
5. Passeig de Grcia, nmero 39, sobretic
4. Ompliu els espais buits segents amb labreviatura, la sigla o el smbol que correspongui a
les paraules que hi ha entre parntesis.
CINEMES
ABC
Balmes, 306. 93 209 97 80. de localitats: 914. Dilluns, 11 .
(carrer) (telfon) (Nombre) (euros)
Segrestant la Tingle. 13 anys. Color. , 1999. ( novetats.)
(senyora) (Estats Units) (vegeu)
Sessions: 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30 .
(hores)
TEATRES
Centre Cultural de Sant Cugat
del Centre Cultural, . Prquing a 150 .
(Plaa) (sense nmero) (metres)
Del 13 al 23 de juny la Companyia Parracs, , presenta Central Caf.
(societat limitada)
: John Led. De a , a les 9 del vespre.
(Director) (dimecres) (diumenge) (hores)
Preu: 15 . Estudiants amb carnet jove i edat: 15 % de .
(euros) (tercera) (descompte)
Venda dentrades: oficines de Caixa Manlleu. : www.ccsc.net
(adrea electrnica)
255
5. Ompliu els espais buits segents amb labreviatura, el smbol o la sigla corresponents als
mots que hi ha entre parntesis.
fecsaendesa
Dades del client
: Joana Gibernau Codina
(titular)
: 45555888T
(nmero didentificaci fiscal)
Adrea: Mallofr, 13,
(passatge) (sobretic)
Localitat i : Lleida 25001
(codi postal)
: 973 114 332. : gibernau@pmail.net
(telfon) (adrea electrnica)
Resum de la factura
: 22101N00552934
(factura nmero)
: 856793 2035
(referncia)
Total factura: 29,20
(euros)
(A) pagament immediat (B) pagament diferit
pagament: 31 2006
(primer) (desembre)
Dades de pagament
Banc: 2100 Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona
: 0111 00222222222
(compte corrent)
Import
(impost sobre el valor afegit)
29,20 4,67
256
15. Majscules i minscules
Corregiu les majscules i les minscules del text segent.
Dacord amb larticle 4 de la Llei 2/1993, de 6 de maig, de Regulaci de Subvencions
Oficials, i lArticle 10 del Reial Decret Legislatiu 8/1994, de 4 de gener, de
desplegament de la llei esmentada, us trameto el Projecte de concessi de
subvencions per a 2005, elaborat per la cap del Servei dajuts complementaris de la
Direcci General de Promoci Cultural del Departament de Cultura, perqu nenvieu
una cpia al President del Consell comarcal del Moians el qual ser fora de la
Comarca, i dhuc de la Provncia, fins dijous vinent a ladrea segent: Carrer del
Sol, 15, 43539 Solsona (El Solsons).
Un cop estudiat el Projecte, us demano que hi emeteu lInforme corresponent i que
el trameteu a la cap del Servei esmentat, la qual el lliurar a la Directora General de
Promoci Cultural daquest departament.
El Cap del Servei de programes
[signatura]
Joan Mas i Rius
Barcelona, 6 dOctubre de 2004
CAP DE LASECCI DE TRAMESES
257
Poseu les majscules que calgui a les frases segents.
1. Lalcaldessa de Manresa ha dictat la resoluci per la qual es creen tres oficines dacci social,
que dependran de lrea de benestar i qualitat de vida de lajuntament.
2. Larticle 56 del reglament de rgim interior del departament de justcia, que desplega el decret
15/05, de 2 de juny, dorganitzaci i funcionament del departament de justcia, estableix les nor-
mes que han de regir la presa dacords de la comissi de control penitenciari de catalunya.
3. Per indicaci de la presidenta, us convoco a la sessi extraordinria de la junta davaluaci de
riscos, que es far l1 de juliol de 2007, a les 17 hores, a la sala dactes de linstitut catal de-
nergies alternatives (plaa de sants, 3, 2n, de barcelona).
4. El rei i el conseller deducaci van inaugurar ahir el nou edifici del collegi darquitectes de
catalunya, situat a la rambla de barcelona.
5. Tant la llei denjudiciament civil com el codi civil preveuen que els recursos daquesta mena
han de ser resolts, en ltima instncia, pel tribunal suprem.
6. La directora general docupaci del departament de treball i indstria es va emparar en la cons-
tituci espanyola i en lestatut dautonomia de catalunya per defensar el pla docupaci 2005-
2008, que va presentar en el sal de sant jordi del palau de la generalitat.
258
DOCUMENTS PER REVISAR
1. Sollicitud
2. Carta
3. Ofici
4. Certificat
5. Diligncia
6. Citaci
7. Convocatria de reuni
8. Acta de reuni
9. Informe
10. Resoluci
11. Recurs
Roser Planes i Muz, amb DNI nm 33877987J i que viu en aquesta Vila, carrer dels
Xipresos, nm 35, 1er. Pis i t el telfon 935.678.451, respectuosament
MANIFESTA:
Que s propietaria de la finca, solar, situada en aquesta Vila, de referencia cadastral: Zona
Mas Tru, polgon 25, parcella 47.
Que la qualificaci urbanstica daquesta finca, segons Pla General dOrdenaci Urbana
(PGOU) definitivament aprovat el 2-III-87 s el segent: Sol urb, clau 4 A/2 (Sistema
despais lliures, rea esportiva i recreativa). Actualment aquest pla est en vigencia.
Que la qualificaci urbanstica daquesta finca en el Pla dOrdenaci Urbana Municipal
(POUM), aprovat inicialment el 26-V-02, s idntica a lanterior.
Que han transcorregut ms de cinc anys des de lentrada en vigor del PGOU i no sha
iniciat el procediment dexpropiaci per part daquest Iltre. Ajuntament. Tampoc en el
POUM, aprovat inicialment aquest any, ha variat la seva qualificaci urbanstica com
terreny reservat.
Per tot aix,
DEMANA:
Que admeti aquest escrit i, de conformitat amb lart 108 de la Llei 2/2002 de 14.03.02
dUrbanisme aprobada pel Parlament de Catalunya en sessi nm 51 de 28.02.02,
consideri advertit a aquest Iltre. Ajuntament del meu propsit dinicar un expedient
dapreuament de la finca senyalada.
Igualada, 27 de novembre de 2006.
Iltre. Sr. Alcalde de lAjuntament dIgualada
260
Na Mireia Urea Sebastin, en nom i representaci de la Comunitat de Propietaris del
carrer Rossell, 379 (N.I.F. H598734822), domiciliat al carrer Rossell, 379 3er 1, 08025
Barcelona, N.I.F.58.344.952.M, i telfon 933 483 952,
EXPOSA: Que morint el propietari Manuel Soler Guerra, amb DNI 37 459 845 G, ve del
pis 4rt 1 del c/. Rossell 379 i deixant un deute amb la Comunitat de Vens per
un import de 3.488 Euros, tal i com pot acreditar lAdministrador de la finca, el
senyor Pau Balart Ferrer (n de collegiat 2.345), quan es faci qualsevol canvi de
titularitat de lesmentat habitatge, ja sigui per una transmissi patrimonial o per
una acceptaci dherncia o per a qualsevol altre trmit, es tinguin en compte
el drets de la deuta pendent.
En virtut de tot lexposat,
SOLLICITO: Satengui el sollicitat.
Mireia Urea Sebastin
SECCI DE SUCCESSIONS DE LA DIRECCI GENERAL DE TRIBUTS DEL DEPARTAMENT
DECONOMIA I FINANCES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
261
Cap de la Policia Municipal
de La Garriga
P. de lEsglsia, 2
08530 Barcelona
Benvolgut,
Us informem que del 10 al 21 dabril de 2007 es realitzar a lEscola de Policia de
Catalunya, ledici dun Curs deducaci viria (nivell 1), codi 2007/345. Dacord
amb la carta que us vrem enviar el proppassat dia 18 de novembre de 2006, en la
que li informvem del curs i li comentvem que es donaria preferncia a la sollicitud
del seu agent, us comuniquem que per assistir-hi sha de cumplimentar de nou la
inscripci (sadjunta model). Aix mateix, el preu del curs s de 325 Euros. Limport
de la matrcula sha dabonar, una vegada lalumne ha iniciat el curs, mitjanant una
transferncia bancria o un ingrs en efectiu. Cal presentar el justificant de
pagament al Servei de Gesti Econmica abans dacabar el curs. El nmero de
compte de lEscola de Policia de Catalunya s 2100-3278-19-1200118766 de la
Caixa de Catalunya. Cal indicar el nom de lalumne, lajuntament, el codi i el nom del
curs.
Atentament,
Montserrat Soler Ayala
La cap de la Secci de Formaci
Mollet del Valls, 10 de febrer de 2007

262
Plaa de Pau Vila,1
08039 Barcelona
Sra. Neus Campoy i Castillo
C del Francol, 124-3er-2a.
27077 Reus
Li notifiquem que amb data 7 doctubre del 2.006 la Cap del Servei de prestacions
va dictar la Resoluci, de la que us adjuntem cpia, en que es desestima la
reclamaci prvia que va formular el proppassat 23 de setembre, perqu en tingueu
coneixement.
Tanmateix, li comuniquem, als efectes pertinents, que contra la mateixa shi pot
interposar una demanda davant els Jutjats Socials de Tarragona, en el termini de 30
dies, comptats des de lendem al de la recepci daquest escrit.
Per a la vostra informaci a fi de poder realitzar qualsevol trmit i/o informaci, li fem
saber que sha dadrear a lOficina de Benestar i Famlia a Reus, ubicada a la plaa
Mas Pellicer-34 (polgon Sant Josep Obrer), amb telfon 977.75.79.91 pel mat de
dilluns a divendres, de 9 a 14 h. i les tardes de dimats i dijous de 16 a 18 hores, a
lestiu del 1 de juny al 15 de setembre lhorari ser de 9 a 14 hores de dilluns a
divendres i loficina romandr tancada durant el mes dagost.
Barcelona, 10 doctubre del 2.006
Cap de la Secci dajuts
[signatura]
Ramon Viader i Alsina
263
Exp. Sanc. Nm. 247/05
Ats que per part de la Directora general de Relacions laborals sha decidit procedir
a suspendre el procediment sancionador de referncia, per tractar-se dels mateixos
fets que han donat lloc al procediment penal que es tramita per part daquest jutjat,
en aplicaci del disposat an larticle 3 del Text refs de la Llei dInfraccions i
Sancions en lordre social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2000 de 4 dagost, us
adjuntem cpia de lacta dinfracci que es va aixecar per la Inspecci de Treball de
Barcelona i de lacord de suspensi, per al vostre coneixement, i als efectes que ens
trameteu en el seu dia la Sentncia o resoluci judicial que posi fi al procediment.
Atentament.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
Cap de Servei de rgim jurdic i relacions laborals
[signatura]
Marta Fernndez i Ruaix
JUTJAT DINSTRUCCI NM. 18 DE BARCELONA
264
Sr.
Amb data davui, sha procedit a dictar resoluci, per part de la cap del Servei de
rehabilitaci, concedint-li una subvenci de SIS-CENTS CINQUANTA-SET euros
(657 euros) a fi i efecte de dur a terme el finanament de les actuacions de
rehabilitaci dun habitatge situat a Sant Boi de Llobregat (Carrer de la Pomera, 55
3er 3a.)
Us fem avinent que la mateixa est sotmesa a les limitacions establertes en el Reial
Decret 1/2002 d11 de gener del 2002, sobre mesures de finanament dactuacions
protegides en matria dhabitatge i sol i en el Conveni marc que es va signar entre la
Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment el 13 de maig de 2002, sobre
actuacions dhabitatge i sol.
Contra aquesta resoluci que no esgota la via administrativa hi pot interposar recurs
dalada davant el Director General dHabitatge, en el termini dun mes tal i com
preveuen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992 modificada per la Llei 4/1999; tot
aix, sense perjudici que pugui interposar si ho considera convenient qualsevol altre
tipus de recurs que es consideri procedent.
[signatura]
Josep Rom i Pons
Secci de finanament dactuacions
Barcelona, 20 doctubre de 2006.
Sr. Marcelo Garca Robledo
Sant Boi de Llobregat
265
Assumpte: Retornant Resoluci Secretari Gral.
Ref.: CFG/cd
Pel vostre coneixement i als efectes oportuns, adjunt us retornem Resoluci del Sr.
Secretari Gral. en data 4 de mar de 2007, un cop signada per la interessada,
autoritzant a la senyora xxxx una llicncia per assumptes sense cap retribuci per al
perode dun any des del 1.4.07.
Atentament,
Nom i Cognoms
Cap de Negociat de Personal
Tarragona, 11 dabril de 2007
SRA. CAP DE SERVEI DE PERSONAL DEL DEPARTAMENT DAGRICULTURA,
RAMADERIA I PESCA
266
Departament dEducaci
Direcci General de Recursos Humans
Programa TXF
Via Augusta, 220-226
08021 Barcelona
En data 29 de juny de 2006 sha contractat amb contracte laboral per a la formaci
el Sr. xxxx amb DNI xxxxxx a lIES xxxx de Cornell de Llobregat per prestar serveis
amb la categoria professional daprenent.
Per part del treballador sha coms un incumpliment contractual greu i culpable que
recau en els segents fets: indisciplina a la feina, ofenses verbals envers el seu
monitor i toxicomania habitual; i us faig avinent que totes aquestes conductes estan
reflexades en lart. 54.2 del Estatut dels Treballadors com causa dacomiadament
disciplinari i sollicitem la recisi inmediata del mateix.
Atentament,
Nom i Cognoms
El responsable del Programa TXF
Cornell de Llobregat, 20 doctubre de 2006
267
Cap de lrea dels Serveis Veterinaris
Oficina Comarcal del Bergued
C/. Josep Pla, 9, bxos
08600 Berga
Ref.: 895/06
Assumpte: control de naixements
En lActa dinspecci que es va realitzar per part dels SVO de lescorxador de
Sabadell (acta nm. 204/2006), de data 26/5/2006, es constata la detecci duna
vedella gestant en el DIB de la qual obra una edat inferior als dotze mesos, per que
pel desenvolupament del fetus fa suposar que realment s major daquesta edat.
El DIB de la vedella era E2389Ri provenia de lexplotaci Can Vallbona, explotaci
en la que, segons el Simogan, havia nascut, tot i que era propietat de Gramu,SA.
Al tractar-se duna irregularitat en la data del naixement que constava en el DIB,
creiem oport que a lexplotaci Can Vallbona se li faci un seguiment de les
notificacions de naixements i collocaci de les corresponents marques auriculars,
controlant tan documentalment com presencialment les 3 properes notificacions
que el titular fagi de nous naixements a la seva explotaci. I ens elaborareu
posteriorment un informe sobre si es detecten irregularitats o no alhora de notificar i
identificar aquests animals.
El cap de la Secci de
Ramaderia i Sanitat Animal,
Joan Minuesa Valls
Barcelona, 25 de novembre de 2.006.
268
Cimec, S.L.
Avda. Gaud, 58
08025 Barcelona
Us comunico que el 12/11/06 ha entrat al Departament la sollicitud dinscripci
definitiva com a centre especial de treball (entrada n 285F/2006).
Tanmateix, linformo que la durada mxima del procediment referent a lexpedient
455/06 s de sis mesos i que, transcorregut el mateix sense que es notifiqui la
resoluci corresponent, la sollicitud sentendr desestimada, sens perjudici que el
transcurs del termini sigui susps per la concurrncia de qualssevol dels supsits
previstos a larticle 42.5 de la LRJPA.
Per consultar sobre lestat del procediment es pot dirigir al Servei dInspecci i
Registre daquest Departament a ladrea i telfon que es relacionen a continuaci:
P. Pau Vila1
08039 Barcelona
Telf.93 483 12 32 / 93 483 12 34
Atentament,
Roser Arioste Sanz
Cap de servei
dInspecci i Registre
269
Comunicat interior
Referncia:
De: Subdirecci general de Comptabilitat
A: Cap de Servei de Gesti Comptable
Assumpte:
Adjunt us lliuro els documents comptables que em va relacionar, en els que sha
realitzat el canvi de dades que es va indicar per part de la Intervenci delegada, als
efectes de procedir a la cumplimentaci de la cessi de crdit.
Atentament,
Margarita Pinyol Fernndez
270
CERTIFICAT
Consultada la nostra base de dades sobre expedients administratius sancionadors
no hem trobat cap sanci administrativa imposada a lempresa xxxxx, en els darrers
5 anys, relativa a infraccions de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball.
Certifiquem aquestes dades als efectes que siguin oportuns
EL CAP DE SECCI DE SANCIONS (e.f.)
Nom i Cognoms

271
Nom i Cognoms, President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu,
del Departament dEducaci, de la Generalitat de Catalunya
FAIG CONSTAR: que, la Sra. Nom i Cognoms, amb DNI nm. Xxxxxxx vocal del
Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu ha dirigit la segona fase de la
jornada Qualitat de lEducaci Infantil que sha realitzat lany 2006 pel Consell
Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu.
La qual cosa faig constar a petici i efectes del seu currculum.
Barcelona, abril de 2006
272
Nom i Cognoms, major dedat, amb N.I.F. 40.648.238X Directora General de
Recursos Humans del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya
CERTIFICO
Que el senyor xxxxx, amb N.I.F. xxxxxxx ha estat contractat laboralment en la
modalitat de substituci (Llei 63/1997 i RD 2720/1998) amb data dinici 17 dabril de
2006, per prestar els seus serveis amb la categoria professional doficial de 2 de
manteniment del grup D2, adscrit a la Llar dInfants xxxxx de xxxxx, que depn de la
delegaci territorial del Departament dEducaci al Valls Occidental, realitzant les
tasques corresponents a la categoria doficial de 2 de manteniment i que sn les
segents: realitza treballs propis de paleta, pintor, fuster i altres necessaris per al
manteniment de ledifici, tant de linterior com de lexterior, realitza installacions no
complexes per al suport de les activitats educatives a la llar i t cura dels accessos
al centre.
I per a qu aix consti i a petici de linteressat, signo el present a Barcelona, el 9 de
maig de 2006, dacord amb les competncies atribudes per Resoluci d1 de juny
de 2001 (DOCG nm. 3406, de 11.6.01), de delegaci de competncies del
secretari general del Departament.
273
ngels Farriol Ubach, Subdirectora General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
del Departament dAtenci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO:
Que he tingut accs a travs de mitjans informtics al document de data 13
doctubre de 2006 del Cap del Servei de Coordinaci Jurdica de la Direcci General
dAtenci a la Infncia i lAdolescncia on es resol apreciar en situaci de
desemparament a la menor Snia Hernndez Sau, tot disposant lassumpci
automtica per part de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia de
les funcions tutelars respecte a ella amb suspensi de la ptria potestat dels
progenitors i obrint el corresponent expedient.
I, per a qu consti i per tal que aparegui en lescriptura dacceptaci dherncia de la
menor Snia Hernndez Sua, nestenc aquest certificat a Barcelona, el dia dotze de
desembre de dos mil sis.
ngels Farriol Ubach
274
DILIGNCIA
Jordi Ocaa Lpez i Ramon Bosch Aguilera fem constar que en la data davui, 1
doctubre de 2006, sha exposat, en el taulell danuncis daquesta Gerncia de
Suport Judicial de Barcelona Ciutat, ledicte en el que es notifica als possibles
interessats de la interposici del recurs contencis administratiu nmero 69/2006-F
interposat pel senyor Albert Gallardo Pars contra la Resoluci que es va dictar el 16
de juliol de 2006 per part del conseller de Justcia, en relaci al concurs nmero
45/06, per ocupar una plaa de lletrat.
Signem aquesta diligncia als efectes adients.
Vistiplau
El cap de la Unitat de Personal El gerent
Jordi Ocaa Lpez Ramon Bosch Aguilera

275
DILIGNCIA
Segons conversa telefnica i posterior confirmaci mitjanant fax el Jutjat
Contencis Administratiu nm. 3 de Barcelona ens ha informat que ha adquirit
fermesa la Sentencia n xxx de data 10 de maig de 2007.
Fem constar lanteriorment exposat als efectes oportuns.
Barcelona, 15 de maig de 2007
LA CAP DEL NEGOCIAT DE RECURSOS (E.F.)
Nom i Cognoms
276
La senyora Maria Ramrez i Costa, amb DNI 39.876.543N, com a cap del Servei de
recursos humans de la Direcci de Serveis del departament de Governaci i
administracions publiques de Catalunya
FA CONSTAR
Pel Servei de recursos humans sha rebut amb data 17 de novembre de 2004 una
carta de lajuntament de Lleida, a nom del senyor Pau Lpez i Crous, i la fem arribar
a lesmentat treballador.
Justificant de recepci
Data:
277
Us comuniquem que amb data 14 de mar de 2007 sha dictat provisi pel Tribunal
Superior de Justicia de Catalunya admetent el recurs contencis administratiu que
sha interposat per lajuntament de Calella en relaci a lacord del Jurat de data 22
de novembre de 2005, en el que es fixa el preu just de la finca del carrer Sant Joan,
29, daquesta poblaci.
Adjunta us trametem aquesta provisi i, dacord amb larticle 53 de la Llei reguladora
de la jurisdicci contenciosa administrativa, us citem perqu el 2 dabril de 2007 a
les 11.30 h. comparegueu davant daquest Tribunal (passeig de Llus Companys, 11,
Barcelona) per portar-hi la documentaci indicada a lannex.
El Cap de la Secci de Barcelona
del Jurat dexpropiaci de Catalunya
[signatura]
Rossend Calvet i Pomeral
Barcelona, 21 de mar de 2007
Sr. Casimir Pons i Valls
C/ del Mar, 48
08370 Calella
278
Subdirector general dEstudis i Programaci
Departament de Governaci
i Administracions Pbliques
Via Laietana, 69, 4rt
08003 Barcelona
Per encrrec de la Presidenta de la Ponncia Tcnica de la Comissi durbanisme
de Barcelona, us convoco a la sessi que es far el 16 de mar denguany, a les 5 de
la tarda, a la seu del departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (Avda.
Josep Tarradellas, 2-6, 7, 08029 Barcelona).
Punt nic de lordre del dia:
Pla especial dordenaci i de protecci del medi natural del parc de Collserola.
Barcelona, 20 de febrer de 2.007.
El Secretari de la Ponncia Tcnica
de la Comissi dUrbanisme de Barcelona,
Helena Coll Guardiola,
Nota: En cas dabsncia, comuniqueu-ho quant abans millor.
279
Cap de la Prefectura Provincial de Trnsit
Gran Via de les Corts Catalanes, 184, bxs.
08038 Barcelona
Per indicaci de la presidenta de la Comissi, senyora Josefina Pujolar Mir, em
complau convocar-vos a la reuni de la Comissi coordinadora del transport
metropolit, que es celebrar el proper dia el 10 de mar de 2007, a les 17h., en les
dependncies de la Secretaria per a la Mobilitat, situades al c/.Arag, 244, 248, 2on,
de Barcelona, dacord amb el segent Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci, si sescau, de lActa de la sessi anterior.
2. Presentaci de les conclusions de lestudi sobre mobilitat.
3. Anlisi de lesborrany del pla dinfraestructures i transport collectiu.
4. Avaluaci del Projecte del nou sistema tarifari.
5. Proposicions i preguntes.
Aix mateix, us preguem que, en cas de poder venir, justifiqueu la vostra absncia el
ms aviat possible.
El secretari de la Comissi,
Carles Villanueva Tarrida
280
Per encrrec del Excm. Sr. President daquesta Secci i dacord amb larticle 55 de
la Llei 18/2004, d11 de juny de 2004, dExpropiaci Forosa, ens plau de convocar-
lo a la sessi daquesta Secci de Barcelona que sha de celebrar el propvinent 5 de
juliol a les 11 h. en el nmero 2, 3 planta del Carrer de Jaume I de Barcelona, a
lobjecte de tractar-hi els assumptes relacionats a continuaci.
1. Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior.
2. Examen i resoluci, si escau, de lexpedient nm. 367/04 que es va incoar per
lAjuntament de Granollers, en referencia a la finca n. 7 del Polgon Mogent.
3. Examen i resoluci, si escau, de lexpedient nm.152/04, que es va incoar per
lAjuntament de Centelles sobre la finca n.3 del carrer de Muntany.
4. Precs i preguntes.
Atentament,
Llus Gmez i Morell
Secretari del jurat
Barcelona, 16 de juny de 2006
Sr. Joan Monroe i Fontanella
281
ACTA DE REUNI NMERO 73/2007 DEL COMIT DE SEGURETAT I SALUT
(CSS) DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTACIONS PBLIQUES
Acta presa de la sessi ordinria del dia 20 de maig de 2007
Hora de comenament: 11, 00 hores
Lloc: sala de reunions del Departament
Membres assistents
Manel Llopis Arana, cap del Servei de Recursos Humans, President
Rosa Miralles Prez, Secretria
Representants dels treballadors
Francesc Massana Fernndez, delegat de CCOO
Gina Lpez Arta, delegat de SAC
Josep Gmez Conesa, delegat de CATAC
Representants del Departament
Pep Vidal Gimnez, Cap del Servei de Rgim Interior
Marcel Nez Blasco, responsable de prevenci de riscos
Lourdes Rius Lpez, Cap del Servei de Gesti Administrativa
No hi assisteixen:
Carles Trepat Munn, delegat dUGT
Ricard Hernndez Coll, Director de Serveis
Assumptes de la sessi
1. Sobre lectura i, si sescau, aprovaci de lesborrany de lacta de la sessi anterior.
2. Informe de lavaluaci de riscos.
3. Plans dautoprotecci.
4. Actuacions de formaci.
5. Revisions mdiques.
6. Torn obert de precs i preguntes
Pel president sobre la sessi, llegint la secretria lacta de la sessi anterior, a la
qual cosa tots hi estan dacord.
El cap del Servei de Rgim Interior informa de que la major part de les avaluacions de
riscos ja estan enllestides, quedant pendents les de les delegacions de Lleida i Tarrago-
na, que sespera procedir a la seva finalitzaci aquest mateix any, ja que el nmero de
treballadors daquestes delegacions s molt redut, unes sis persones en cada una.
282
Tanmateix exposa que, dacord amb aquestes avaluacions, ja sha comenat a
procedir a realitzar lexecuci alguns plans dautoprotecci, lliurant als assistents un
fullet informatiu del grau dexecuci del mateix.
Per part del delegat de CATAC es pregunta quin nivell de risc tenen les mides
correctores que encara no shan executat, responent el Cap del Servei de Rgim
Interior que les dalt risc shan executat gaireb totes, menys a ledifici de Via
Laietana, on hi ha una escala daccs al terrat, que noms s utilitzada pels
treballadors que van a revisar els ascensors, a la qual cosa el delegat de CATAC
proposa que es comuniqui aquest risc a lempresa de manteniment dels ascensors,
per a qu els treballadors que hi vagin estiguin enterats. Tothom hi est dacord.
El senyor Nez, responsable de prevenci de riscos informa de que shan
comenat a repartir els fulletons informatius sobre els plans dautoprotecci a tot el
personal dels quatre edificis ms importants, posant tamb al seu abast els manuals
corresponents.
Es pregunta per part de la Cap del Servei de Gesti Administrativa perqu en els
manuals dautoprotecci sidentifiquen persones en comptes de llocs, el que no
interferiria en la mobilitat dels treballadors. El senyor Nez li respon que el carcter
dinmic daquests documents dautoprotecci ho impedeix; s a dir, que si b
selaboren un sol cop, shi van introduint les modificacions oportunes, no podent ser
els elements de referncia llocs sin persones, que precisen duna formaci
contnua, per la mateixa dinmica dels processos dautoprotecci.
Actuacions de formaci
La Cap del Servei de Gesti Administrativa comunica que la formaci bsica
sest duent a terme en aquest semestre i que laltra part de formaci obligatria de
riscos especfics es far a partir de setembre, a la qual cosa el delegat de CCOO
pregunta per qu es deixa pel segon semestre aquesta formaci considerada dalt
inters.
Per la Cap del Servei de Gesti Administrativa es respon que inicialment estava
previst fer-la tota el primer semestre, per que veient que les unitats es quedaven
buides, els caps de servei es van queixar demanant que sespais per un millor
funcionament intern.
283
Revisions metges
El reconeixements metges es faran, tal i com explica el Cap del Servei de Rgim
Interior segons la Llei de Prevenci de Riscos; conseqentment, un cop feta
lavaluaci de riscos es procedir a dur a terme els reconeixements tenint en compte
els riscos identificats en lavaluaci.
Per part del delegat de SAC es pregunta on faran els reconeixements els
treballadors de Lleida, Girona i Tarragona, responent el Cap del Servei de Rgim
Interior que en dependncies externes de cada una de les poblacions, per que a
Barcelona es realitzaran al mateix Departament, encara que si fos precs fer quelcom
singular es traslladar a la mtua corresponent.
El Comit aprova la proposta de la delegada del CATAC perqu saprofitin els
reconeixements metges per promoure el programa antitabac.
Torn obert de precs
Pel delegat del SAC sexplica que a larxiu central de Lleida noms hi ha un
treballador, que ell diu que pertany al departament, trobant-se en una situaci
precria de sobrecrrega laboral. Per part del president es posa en dubte que
aquest treballador depengui del Departament, preguntant noms i cognoms, i
comprometent-se a realitzar les gestions oportunes al Servei de Recursos Humans
per esbrinar-ne la situaci laboral.
Per ltim, el delegat del SAC pregunta si hi haur cap canvi en lorganitzaci del
Departament i, si nhi ha, com afectar a aquest Comit, a la qual cosa el president
diu no saber-ne res, comprometent-se que, si es produs alguna modificaci
realitzaria la comunicaci el ms aviat possible.
I no havent-hi ms assumptes per tractar, la presidncia declara acabat lacte, i
saixeca la sessi a les 13,45 h., de la qual sestn aquesta acta, de la qual cosa
dno fe.
La Secretria Vistiplau
El President
284
Informe relatiu a lexpedient nmero 267/2005, referent a locupaci illegal del cam
ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols, al seu pas per la finca
anomenada Can Prats, al terme municipal de Rupit i Pruit amb PTGMF nmero 143.
Antecedents
1. En mar de 2005, la Direcci General del Medi Natural, ens va enviar cpia de
lescrit de la Sra. Laura Morell i Ros, en relaci al traat dun cam ramader
classificat que passa per la finca de la seva propietat Can Prats, situada al terme
municipal de Rupit i Pruit, per tal que sinforms.
2. El 10 de mar de 2005, lenginyer forestal de la comarca de lOsona va informar
al respecte.
3. El 4 dabril de 2005 es va fer un requeriment a la Sra. Morell, del que se us
adjunta cpia.
Fonaments de dret
Larticle 11 de la Llei 2/2005, de mar de Vies Pecuries, relatiu a la modificaci del
traat estableix por razones de inters pblico y excepcionalmente y de forma
motivada, por inters particular, previa desafectacin, se podr variar o desviar el
trazado de una via pecuaria, siempre que se asegure el mantenimiento de la in-
tegridad superficial, la idoneidad de los itinerarios y de los trazados, junto con la conti-
nuidad del trnsito ganadero y de los dems usos compatibles y complementarios
con aquel. 2. La modificacin del trazado se someter a consulta previa de las
Corporaciones locales, de las Cmaras Agrarias, de las organizaciones profesio-
nales agrarias afectadas y de aquellas organizaciones o colectivos cuyo fin sea la
defensa del medio ambiente. La modificacin del trazado se someter a informacin
pblica por espacio de un mes.
285
Lrea del Medi Natural considera:
Que shauria de modificar i restablir el traat original del cam ramader codificat
com 143 al Pla Tcnic de Gesti i Millora Forestal de la finca Can Prats, al terme
municipal de Rupit i Pruit.
Aquest cam haur de disposar duna amplada de 4 metres tal com estableix lOrdre
de 8 dagost de 1984.
El cap de lrea del Medi Natural
[signatura]
286
INFORME-PROPOSTA DE CONTRACTACI DE CURSOS DE RECICLATGE
Atesa la necessitat del Centre de Capacitaci Agrria de Manresa de programar els
dos cursos de mrqueting a pags La comunicaci (15 h) i El pla de mrqueting (15
h) que imparteix lempresa Sinop, SL., essent el pressupost del mateixos de 2.600
euros (1.300 euros cada un)
Havent-se informat per la intervenci de lexistncia de crdit a la partida
95.10.03.226.09/2 del pressupost de la Direcci per fer front a la despesa.
PROPOSO
Que sacordi per part de la Comissi de Formaci la contractaci a Sinop, SL per fer
els dos cursos: La comunicaci i El pla de mrqueting, autoritzant la la despesa de
2.600 euros.
Vist-i-plau
El cap de Servei de Capacitaci Agrria El Director General
Miquel Revoreda Oller Jaume Martn Solana
287
Informe
Sobre la resoluci dun recurs de reposici contra la diligncia dembargament
Expedient: nm.: 245/2006
Contribuent: Maties Coll Arellano.
Per resoluci de 19 de setembre de 2006, es va imposar a Maties Coll Arellano una
sanci per no respectar el llum vermell dun semfor, en el dia, lhora i el lloc que
referenciats a la denncia.
Resultant infructuosos tots els intents de notificar-li la dita resoluci al domicili que
obra en el registre de conductors, per mitj danunci es va efectuar lacte de
notificaci, publicat en el 12 de novembre de 2006 en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya nmero 348.
Al no haver-se realitzat labonament de la sanci en el termini voluntari, per part de
la Secci dIngressos i Recaptaci es va acordar la providncia dapremi,
practicant-se la diligncia dembargament; contra la que lautor va venir a recrrer
el 8 de gener de 2007, allegant manca de notificaci, entre daltres assumptes, de
la resoluci sancionadora.
No constant a aquest Servei que el contribuent hagi impugnat la providncia de
constrenyiment, el que determina, dacord amb la sentncia del Tribunal Suprem
de 10 de novembre de 1992, que no procedeix en un recurs contra la diligncia
dembargament entrar a conixer el fons de les qestions allegades.
Segons el contemplat en larticle 78.1 del RDL 339/1990, de 2 de mar, pel que
saprova el Text Articulat de la Llei sobre Trnsit, Circulaci de Vehicles de Motor i
Seguretat Viria, sentendr per domicili del conductor i del titular del vehicle el que
les persones interessades designin de forma expressa i, en el seu defecte, el que
obra en els registres de conductors i vehicles.
288
Ats que larticle 78.2 del RDL 339/1990, estableix que les notificacions derivades
del procediment sancionador shauran dajustar a all que disposa aquest mateix
article i al que preveuen els articles 58 i 59 de la LRJPA, no procedeix lallegaci de
manca de notificaci, doncs es va intentar procedir a la notificaci dues vegades, i
que finalment es va efectuar en el DOGC.
Conseqentment, procedeix desestimar el motiu de falta de notificaci que sha
allegat per la persona interessada.
Barcelona, 12 de gener de 2007
El Cap de la Secci
dIngressos i Recaptaci
Ignasi Muntanyola Fernndez
289
PROPOSTA DE RESOLUCI
Aquest Servei Territorial de Tarragona tramita lexpedient sancionador nm.
4893/2006, seguit contra Flix Gasull Darder per infracci del rgim legal que regula
els habitatges de protecci oficial.
RELACI DE FETS
PRIMER: Les actuacions es van iniciar per denncia que va ser formulada per la
senyora Mnica Solans Puig.
SEGON: En data 25 doctubre de 2006 sha incoat expedient sancionador contra al
senyor Flix Gasull Darder, per presumpte infracci de la normativa aplicable als
habitatges de protecci oficial ats que ha venut lhabitatge situat al carrer de
lEscorxador, 23, 2n 1a, del Vendrell, per preu superior al legalment previst.
TERCER: Per part del senyor Flix Gasull Darder es va presentar el 3 de novembre
de 2006, un escrit allegant que desconeixia totalment que hi hagus un preu mxim
pel seu habitatge.
Tamb allega que va encarregar la gesti de la venda a la immobiliria Minumsa.
Afegeix que el preu de venda que consta en lescriptura no s el realment rebut
perqu inclou la factura de 4.510 Euros de la immobiliria.
Finalment proposa com a prova que es consulti a la immobiliria Minumsa i a la
notaria on es va otorgar lescriptura pblica de compravenda sobre els extrems que
sn de veure en el seu escrit.
290
FONAMENTS DE DRET
Larticle 112 del Reglament dHabitatges de Protecci Oficial, estableix que quedar
totalment prohibit sobrepreu o prima en larrendament o venda dels habitatges de
protecci oficial.
El Decret 2001/1998 de 30 de juliol estableix en el seu article 8 el rgim jurdic dels
habitatges protegits i estableix que el mateix tindr en tot cas una durada mnima de
quinze anys.
Larticle 7.2 del mateix decret estableix que en la declaraci dhabitatge protegit
sha de fer constar el preu mxim de venda. La qualificaci definitiva dhabitatge
protegit de 14 de novembre de 2002 estableix un preu mxim de venda per
lesmentat habitatge de 85.000 Euros.
Sens perjudici de les actualitzacions daquest preu que es van determinar en el plec de
crrecs, el preu reflexat en lescriptura pblica nic vlid a efectes legals, s de
100.340 Euros.
Incls en el cas que es considers lallegaci presentada relativa a la inclusi en el
preu de la factura de la immobiliria, el preu de venda un cop minorat continuaria
sent superior al preu mxim establert.
A lempara de larticle 153.C1 del Reglament dHabitatges de Protecci Oficial
constitueix una infracci molt greu la percepci de qualsevol sobrepreu, prima o
quantitat prohibida en larticle 112 del mateix reglament.
Larticle 57 del Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre estableix com a sanci
per la comissi duna infracci molt greu una multa de fins a sis mil deu euros.
Es considera improcedent la prova sollicitada per la denunciada ats que els acords
a que hagi arribat amb lempresa immobiliria en res afecten a la comissi de la
infracci. En qualsevol cas la responsabilitat daquesta shauria de determinar per la
jurisdicci civil i no en aquest procediment administratiu.
s competent per resoldre el present expedient sancionar el Cap del Servei
Territorial de Tarragona de la Direcci General dHabitatge.
291
Vistos el Reglament dHabitatges de Protecci Oficial; el Reial Decret Llei 31/1978,
de 31 doctubre, i el Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre, la Llei de Rgim
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com i
totes les altres disposicions complementries i concordants de general aplicaci,
lInstructor que sotasigna eleva la segent:
PROPOSTA
PRIMER: Imposar al senyor Flix Gasull Darder, com autor de la falta greu prevista i
sancionada, respectivament en els articles 153.C1 del Reglament dHabitatges de
Protecci Oficial i 57.c del Reial Decret 3148/1978 de 10 de novembre, una multa de
3.068 Euros.
SEGON: Requerir-li que reintegri a la senyora Mnica Solans Puig, compradora de
lesmentat habitatge, els 15.340 Euros, diferncia entre el preu abonat i el preu
mxim legalment establert, tal i com es va calcular en el plec de crrecs.
Tarragona, 24 de desembre de 2006
LA INSTRUCTORA
Glria Suny Moniz

292
RESOLUCI
Expedient nm. 584/2006
Assumpte: inspecci a lestabliment Fluximsa.
Ats que es va inspeccionar en data 8 doctubre de 2006 lestabliment Fluximsa, per
part de la Direcci General de Salut Pblica, estenent-se lacta nmero 349/06, ja
que lestabliment esmentat, situat al polgon industrial el Congost, lletra C, del
Figar, realitza lexercici dactivitats per a les quals la seva inscripci amb nmero
84921 FT del Registre Sanitari dindstries i productes alimentaris de Catalunya no li
atorga autoritzaci.
Vist el que contempla larticle 9.2 del Reial Decret 1712/1991 de 29 de novembre
sobre Registre general Sanitari daliments, podent les empreses alimentries noms
exercir les activitats per a les quals tenen autoritzaci especfica.
RESOLC
Cancellar la inscripci de lestabliment Fluximsa en el Registre Sanitari dindstries
i productes alimentaris de Catalunya, amb el nmero 84921-FT.
Comunicar aix al Ministeri de sanitat i consum, per a qu dongui de baixa lesta-
bliment Fluximsa del Registre General Sanitari (inscrit amb el nmero 89321-MS).
Contra aquesta resoluci, que no esgota la via administrativa, hi cap recurs
dalada, davant la Consellera de Salut, dins del termini dun mes, a
comptar de lendem de la recepci daquesta notificaci.
Barcelona, 20 doctubre de 2006.
El Director General,
Isidre Valls Martnez
293
RESOLUCI DE DATA 10 DE NOVEMBRE DE 2006 REVOCANT EL TTOL -
LLICNCIA DAGNCIA DE VIATGES A LENTITAT XXXXX, AMB NMERO
DORDRE GC XX.
Vista la comprovaci efectuada mitjanant visita dinspecci amb data 10 de febrer
de 2006 dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Comer i Turisme
que lagncia de viatges xxxx ha cessat en les seves activitats.
Vist ledicte de 27 setembre de 2006 que es public amb data 18 doctubre de 2006,
notificant la provisi de 17 dagost de 2006 de la Cap de Secci de Gesti del
Registre dEmpreses i Activitats Turstiques atorgant un termini de deu dies hbils
per tal de que es presentessin les allegacions que es consideressin convenients.
Vist que no shan presentat allegacions fins a la data actual.
Ats que ha estat provat en la tramitaci de lexpedient que lentitat xxxx fa ms de
sis mesos que no realitza activitats prpies dagncia de viatges.
Ats que larticle 10.f del Decret 168/1994, de 30 de maig de Reglamentaci de les
agncies de viatges contempla que la inactivitat comprovada duna agncia de
viatges durant ms de sis mesos s causa de revocaci del ttol-llicncia.
Dacord amb lOrdre de 30 de maig de 1998 (D.O.G.C. nm. 2746 de 19.10.1998)
atribuint competncies en matria dautoritzacions i inscripcions dagncies de
viatges en el Registre dEmpreses i Activitats Turstiques al cap del Servei
dEmpreses i Activitats Turstiques.
En conseqncia,
294
RESOLC
Revocar el ttol-llicncia a lagncia de viatges xxx amb el nmero dordre GC xx i
casa central autoritzada a xxx avinguda xxx, local 2.
Contra aquesta resoluci que no esgota la via administrativa podeu interposar
recurs dalada davant el Subdirector general de Turisme del Departament de
Comer, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya en el termini dun mes,
comptador des del dia segent al de la seva notificaci, dacord amb all que
contemplen els articles 48 i 114 de la llei 30/1992 de 26 de novembre.
Nom i Cognoms
El Cap de Servei dEmpreses i Activitats Turstiques
295
Expedient: HLB200400185
RESOLUCI CONFIRMTORIA
Aquest Servei jurdic, qualitat de processos i Atenci ciutadana tramita lexpedient
sancionador nm. HLB200400185 seguit contra GESTORA INMOBILIARIA GRIN,
S.A., JORDI COSME DALMAU, JOSEP MARIA PARDO CRDOBA, per infracci del
rgim legal que regula la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de lHabitatge.
RELACI DE FETS
PRIMER.- Complerts els trmits daplicaci obligatria, linstructor va formular
Proposta de Resoluci en el sentit de:
1r.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. com a promotora, Josep Maria
Pardo Crdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador, com
autors de la falta molt greu prevista i sancionada, en larticle 57.2.a de la Llei de
lHabitatge, una multa solidria de mil vuit-cents tres euros (1.803 euros).
2n.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. com a promotora, Josep Maria
Pardo Crdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador,
lobligaci de realitzar solidriament les obres consignades en el darrer punt de la
relaci de fets de la present proposta de resoluci en el termini de trenta dies.
SEGON.- Que en data 22-04-2005 el Sr. Josep Maria Pardo Crdoba va presentar
lescrit dallegacions que consta a lexpedient.
TERCER.- Que en data 28-04-2005 Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. va presentar
lescrit dallegacions que consta a les actuacions.
QUART.- Que en data 09-05-2005 els nostres tcnics van emetre un informe tcnic
on es deia que les allegacions de Gestora Inomiliaria Grin, S.A. no feien variar el
contingut dels seus informes tcnics anteriors.
CINQU.- Que la resta dinteressats no han presentat cap allegaci a la nostra
Proposta de Resoluci.
296
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- s competent per resoldre aquest expedient la cap del Servei jurdic,
qualitat de processos i atenci ciutadana de la Direcci General dHabitatge.
SEGON.- Que les allegacions presentades a la nostra Proposta de Resoluci no
aporten dades noves que puguin fer variar el contingut daquella.
Com diu linforme dels nostres tcnics de data 09-05-2005, cap de les allegacions
presentades fan variar el contingut dels seus informes.
TERCER.- A causa de les circumstncies que concorren en lexpedient, procedeix
acceptar les motivacions exposades per lInstructor en la Proposta de Resoluci i en
conseqncia confirmar-la en tots els seus pronunciaments.
Vistos larticle 89 de la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del
Procediment Administratiu Com, larticle 15 del Decret 278/93, de 9 de novembre i
altres disposicions complementries i concordants de general aplicaci el Cap del
Servei jurdic, qualitat de processos i Atenci ciutadana que signa:
RESOL
Confirmar la Proposta de Resoluci formulada per lnstructor en data 05 dabril de
2005.
La cap del Servei Jurdic, Qualitat de
Processos i Atenci Ciutadana
[signatura]
Anna Falguera i Mir
297
298
AL DIRECTOR GENERAL DEMERGNCIES I SEGURETAT CIVIL
Octavi Cerdn Oliver, que visc a Barcelona, avinguda Mistral, 43, 51a, 08015 Barcelona,
amb el DNI 43 583 449 B, i telfon 933 427 493,
Que vinc a formular recurs dalada, ja que sem va suspendre a la tercera prova del procs
selectiu per a laccs a la categoria de bomber de lescala bsica del Cos de bombers de la
Generalitat de Catalunya.
EXPOSO: Que el vehicle G-578, amb el que em van fer fer la maniobra de canvi de sentit,
lestiu passat va collisionar amb un altre vehicle, i arrel daix se li van haver de fer
modificacions que impedeixen que pugui circular amb normalitat i que no sigui apte per al
servei, pel que en el canvi de sentit vaig ser desqualificat doncs vaig sobrepassar lespai
marcat en uns cinc centmetres.
SOLLICITO: Que es tingui en compte tot lexposat i que sem comuniqui quant ms aviat
millor el resultat daquestes actuacions.
Barcelona, a 10 de mar de 2007
299
Joan Perell i Vives, major dedat i amb D.N.I. 42.957.428R, que viu a Sant Celoni (08413)
en el nm. 32-2on-4ta del Carrer del Miracle i que t el tel. 93.867.11.19, exposa que
formula recurs dalada contra la Resoluci del Subdelegat del Govern de Barcelona de
data 18 de setembre de 2005 en la que sel sanciona amb la suspensi de lautoritzaci
administrativa per conduir durant 1 mes i que va rebre el 26 de setembre de 2005; tot aix,
dacord amb el qu es preveu en els articles 115 i 117 de la Llei de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
El sotasignat passar a formular les segents allegacions:
PRIMERA.- La sanci que se li imposa s conseqencia de la denuncia del proppassat dia
29 de novembre de 2003 per excs de velocitat del vehicle 4253 CLK (turisme).
SEGONA.- Que shan fet vries allegacions al Servei Territorial de Trnsit de Barcelona, en
referncia a la multa daquest, concretament en les dates 7 de mar de 2004, 26 de juny de
2004 i 30 de juliol de 2005, no havent rebut en cap cas contesta a les mateixes
TERCERA.- Que en la dita data condua el vehicle 4253 CLK Merc Vilar i Prez, de la que
sadjunta declaraci de conformitat, D.N.I. i justificant conforme en aquest dia va realitzar
un viatge de Sant Celoni a Manlleu
QUARTA.- Que la meva professi s la de transport pblic de mercaderies per carretera i
per tant condueixo un cami i s la meva font dingressos.
CINQUENA.- Que el sector del transport, est en crisi des de fa temps i que la retirada del
carnet durant 1 mes s difcil dassumir per mi. I a ms a ms tenint en compte que jo no
condua el vehicle i que per tant jo no vaig realitzar cap infracci.
Per la qual cosa,
SOLLICITA:
Acceptin aquest recurs i les allegacions exposades i revoquin la Resoluci de suspensi
de la meva autoritzaci administrativa per conduir.
En cas que no sigui possible els agrairia em comuniquin si tinc ms duna frmula per
complir la Resoluci, tenint en compte que lactivitat a la que em dedico s a la de
transportista i per tant que daix depenen els meus ingressos mensuals.
Sant Celoni, 17 doctubre de 2005.
[signatura]
Signat: Joan Perell Vives
DIRECTOR GENERAL DE TRNSIT
Gran Via de les Corts Catalanes, 184
08038 BARCELONA

Material Cursos Llenguatge Adm

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Material Cursos Llenguatge Adm

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua catalana

You might also like