UNITAT DIDÀCTICA Unitat 5:La matèria i els ÀREA

materials. :
Unitat 6: L’aigua i l’ús que en
Coneixement del medi
fem.
Unitat 7: La terra i el tems
atmosfèric.
Unitat 8: Els paisatges.
CURS: Tercer de primària TEMPORITZACIÓ Segon trimestre Unitat 5: 15 sessions.
:
JUSTIFICACIÓ

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES

Saber que totes les coses estan La matèria.
Competència d’autonomia i
formades de matèria i conèixer les Les propietats i estats de la matèria.
iniciativa personal: l’activitat per
propietats de la matèria: massa i Els materials.
parelles d’elaborar un menú equilibrat
volum. Classificació dels materials segons el seu origen.
amb productes d’origen vegetal i
Aprendre els estats de la matèria: Curiositat per saber de què estan fets els
d’origen animal. Després hauran
sòlid, líquid i gasós i que aquests objectes que ens envolten.
d’explicar el seu menú a la resta, ja que
poden canviar quan s’escalfa o es Interpretació de la informació esquemàtica.
d’aquesta manera també es posa en
refreda. Realització d’experiments científics, concretant
pràctica la competència comunicativa.
Conèixer els canvis químics: els resultats en una taula.
oxidació i combustió. Competència matemàtica: a través
Aprendre què són els materials i d’una tasca molt visual els alumnes
perquè es fan servir. calcularen la massa i el volum d’un
objecte. Utilitzarem la balança i el joc
Saber algunes de les propietats de pesos que hi tenim a l’escola.
que tenen els materials. Competència d’aprendre a
Conèixer com reduir, reutilitzar i aprendre: fer un experiment amb dos
reciclar residus sòlids. gots: un ple d’aigua i un altre ple d’oli.
Després tombar-los per comprovar
quins dels dos gots es buida abans.
En aquesta unitat farem força
experiments que queden reflectits en
les activitats d’ensenyament i
aprenentatge.
Competència de coneixement i
interacció amb el món físic: petita
conversa sobre el tema : els materials
plàstics. Els alumnes s’hauran
d’informar sobre els avantatges i els
inconvenients que té el plàstic i
 exposar-ho a la classe. A partir d’aquí
s’obrirà un petit debat entre tot el grup-
classe.

Competència comunicativa: aquesta

competència es treballa en tot moment,
però sobretot a l’hora dels debats, les
converses i les reflexions que fem amb
tot el grup-classe.

Criteris d’avaluació

Sap què és la matèria i en coneix les propietats.

Coneix els trets estats de la matèria i que per passar d’un estat a un altre de la matèria s’ha d’escalfar o refredar-
se.
Comprèn que quan dues substàncies s’uneixen es forma una barreja.
Coneix les oxidacions i les combustions a través d’experiments i vídeos.
Sap què són els materials i en coneix les propietats.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE ORGANITZACIÓ I RECURSOS
TEMPS ESPAI MATERIAL AGRUPACIÓ
1. Lectura i conversa sobre la imatge capçalera de la unitat. 1 sessió. Aula-classe Llibre de text, fitxes. Grup-classe.
Llistat dels coneixements previs que tenen sobre el nou tema.
Avaluació inicial: recurs de l’editorial.
Per tal de motivar-los avançar que en aquesta unitat farem força
experiments per tal d’entendre els conceptes.

2. Mostrar l’esquema de la unitat i analitzar-lo entre tots. La 2 sessions. Aula-classe Llibre de text, fitxes, proveta, balança, Grup-classe,
mestra sempre fa un en gran, amb peces desmuntables i entre pesos. parelles, petots
tots i totes l’anem construint i veien la relació que tenen els Laboratori. grups.
diferents conceptes.
Establir una petita conversa sobre els diferents materials que hi
veuen dins la classe.
Explicació de les propietats de la matèria: massa i volum a través
d’un experiment. El laboratori mesurarem amb una balança i un
joc de pesos la massa d’alguns objectes. Per calcular el volum
d’alguns objectes agafarem una proveta graduada i una mica
d’aigua.
Els objectes que agafen els escolliran ells i elles per tal que tot
sigui molt més significatiu per l’alumnat.
Per tal de comprovar si els discents han assimilat els
coneixements treballats al laboratori faran una fitxa de manera
individual. En aquesta activitat han de marcar aquelles coses que
són matèria i les que no. A més han de completar una sèrie de
frases amb els conceptes treballats.

3. Parelles: elaborar un menú equilibrat per després, en el moment 2 sessions. Aula Ordinadors, fitxes de reforç de l’editorial. Individual.;
d’explicar els materials, podem dividir els productes amb aquells que d’informàtica. Líquids: aigua; sòlid: pedra. grup-classe,
són d’origen animal i els d’origen vegetal. Una vegada elaborat el parelles.
menú cada parella l’explicarà a la resta.
Explicació dels estats de la matèria: sòlid, líquid i gas. Portarem a
l’aula diferents substàncies, unes líquides, altres sòlides.
 Clic dels estats de la matèria.
Activitat interactiva per veure les propietats de la matèria.
Deures: fitxes de reforç de l’editorial.
4. Explicació: Els canvis de la matèria. Canvis d’estat: Experiment de 2 sessions. Aula-classe Aigua, sucre, oli. Grup-classe,
posar una mica d’aigua en un pot i ficar-ho al congelador per individual,
comprovar que amb la temperatura baixa aconseguirem que es torni . laboratori. parelles.
sòlid. Escalfar-lo per canviar-lo sòlid, líquid, gas.
Per tal que puguin observar amb més facilitat els canvis de la matèria,
els alumnes hauran de fer una petita observació a casa seva; és a dir,
comprovaran de quina manera canvien els aliments quan els coem,
quan els tallem, quan els congelem i quan els descongelem.

Les mescles: fer l’experiment de barrejar dues substàncies: aigua i

sucre. I per altra banda aigua i oli. Fent aquestes dues mescles els
alumnes veuran que en un cas si que es pot distingir clarament les
substàncies que la formen i en l’altre cas no.
A partir d’aquest experiment s’establirà un petita conversa perquè
puguin expressar les seves impressions i, a la vegada, diguin altres
possibles mescles.
Deures; un cop acabats aquests experiments hauran de complimentar
una fitxa per cada experiment on hauran d’explicar què has va fer, quin
va ser el resultat i les seves impressions.
5. Explicació dels canvis físics: fer l’experiment amb dues substàncies: 2 sessions. Aula - classe. Fitxes, pissarra, suc de llimona, bicarbonat. Grup-classe.
una líquida com el suc de llimona i una sòlida com és el cas del Grups de taula.
bicarbonat. En aquest experiment veure’m quina es la reacció de Laboratori.
barrejar aquestes dues substàncies.
6. Veure alguns exemples de canvis químics a través d’un vídeo on es 2 sessions. Aula-classe. Video sobre els canvis químics. Individual.
mostra la transformació del ferro combinat amb l’oxigen d’aire. Bastonents de cotó, espelma. Grup-classe.
Per entendre el canvi químic de l’oxidació agafarem un ferro rovellat i
un altre sense rovellar per tal que vegin la diferència. En el cas de la
combustió agafarem una espelma i amb bastonet de cotó anirem
passant per veure com aquest es crema. Ho farem d’aquesta manera
per la seguretat dels alumnes.
Activitat: dibuix dels tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gas. Amb
aquests dibuixos muntarem un petit mural a la classe.
Deures: Complimentar la fitxa d’aquests experiments, igual que en els
dos anteriors.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE ORGANITZACIÓ I RECURSOS

TEMPS ESPAI MATERIAL AGRUPACIÓ
7. Explicació dels materials: què són, tipus de materials i les seves 1 sessió. Aula-classe Llibre de text, fitxes. Grup-classe.
propietats. Individual.
Mirar al voltant de la classe i dir els materials que veuen.
Activitat. Es confeccionaren etiquetes en les propietats principals
que tenen els diferents materials. Aquestes etiquetes les haurem
de col·locar en els materials segons correspongui; és a dir, si a la
classe hi ha ferro col·locarem l’etiqueta de material resistent.
Fer individualment una llista de 3 inconvenients i 3 avantatges que
té el plàstic per després iniciar un petit debat sobre la qüestió.
Deures: Fitxes de l’editorial. Aquestes activitats seran de resum
dels conceptes assimilats. Relacionar amb fletxes, completar
frases i esquemes...

8. Activitat pràctica: construir amb materials reciclats, que ells 1 sessió. Aula-classe Llibre de text, fitxes, materials necessaris Petits grups.
portin de casa seva, un estoig per als llapis, una capsa per construir el seu objecte.
classificadora per a joguines petites.
9. Fer el joc interactiu: el reciclatge perquè vegin on van a parar 1 sessió. Aula Joc intercatiu del Edu 365. Parelles.
cadascun dels materials. Veure els recipients... d’informàtica.
15 minuts per jugar al Trivial. Preguntes sobre el tema, és com un petit
repàs per l’examen.
10. Prova escrita. En aquesta prova hi haurà una pregunta destinada a 1 sessió Aula-classe Full prova. Individual.
l’autoavaluació.
.
Metodologia general
Totes les unitats de programació detallades estan presidides per plantejaments metodològics globalitzadors donat que es sustenten en el
plantejament constructivista del procés d’ensenyament i aprenentatge i pretenen ser suficientment flexibles per tal de que els objectius
plantejats es puguin assolir amb activitats diferents. Apuntada aquesta idea és necessari fomentar i/o impulsar l’aprenentatge significatiu dels
discents; és a dir, que els continguts que es treballin es relacionin amb els coneixements previs de l’alumnat. Per aquesta raó, quan es comença un
tema faig petites activitats per conèixer el seu punt de partida en relació a la unitat. A més, per garantitzar que es doni un aprenentatge amb sentit,
funcional, competencial...durant les meves explicacions, tinc molt en compte la participació activa dels nens i nenes; ja sigui amb preguntes que
volen fer, experiències per explicar....; és a dir, que els protagonistes de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge siguin ells i elles i que la
meva actuació com a mestra sigui la de guia d’aquest procés i ser capaç de donar una ajuda ajusta els esquemes de coneixement que l’alumne
esta construint. Com es pot observar, per tot el que estic apuntant, en aquest procés d’ensenyament i aprenentatge és bàsic la contribució al
desenvolupament de les competències bàsiques1 per tal de posar en pràctica d’una manera integrada, en contextos i situacions diferents, els
coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides. Penso que aquest punt és molt significatiu ja que l’adquisició de competències és
necessària per la realització, desenvolupament personal i inclusió a la societat. Fa uns anys només es tenia en compte que els alumnes
assimilessin els continguts estudiats però sense cap o poca connexió amb la vida real, la seva vida. Aquesta forma de fer penso que no afavoreix
el nen o nena, puix que el dirigeix a l’aprenentatge memorístic, sense sentit...; és a dir, aquell que no podrà aplicar en la seva vida quotidiana i
que una vegada passat el temps ja no tindrà cabuda en el seu cap.

1
Mirar Annex II Drecret 142/22007
A l’inici de cada unitat didàctica, a part de veure el punt de partida dels discents, s’elabora una llista entre tots i totes d’allò que els agradaria
conèixer sobre aquest tema. Aquesta llista es deixa a la classe i a mida que anem avançant en la unitat es van marcant el punts treballats. Lligat en
aquesta llista, sempre amb caràcter obert i flexible, també hi tenim un capsa (semblant a una bústia) de qüestions sobre el tema que se’ls hi
acudeixi. Aquesta bústia es revisa tots els divendres i entre ells mateixos es van responent les preguntes formulades per companyes i companyes.
Una altre de les rutines que hi tenim és la de fer una lectura de la imatge capçalera de cada tema. Els discents parlen d’allò que veuen a la imatge
i a partir d’aquí estableixen una petita conversa. El meu paper en aquest diàleg és el de fer de guia, donar el torn de paraula, de formular algunes
preguntes...
Un cop s’ha acabat la conversa els presento l’esquema de la unitat, normalment faig un en gran i l’enganxo a la pissarra, i entre tots intentem
interpretar la informació que ens dona. D’aquesta manera no només s’acostumen a entendre la informació de manera esquemàtica sinó que també
coneixem alguns dels continguts que treballarem. Penso que és un bon recurs perquè es facin el seu esquema mental i adquireixin les idees
fonemantals. Quan ja hem extret la informació de l’esquema el copien a la llibreta puix que, cada vegada que estudiem un contingut ells el pinten
d’un color.

En relació els agrupaments que es fan dins l’aula es diferencien segons l’activitat a realitzar, però sempre tenint en compte la diversitat que hi ha
a la classe; és a dir, cal tenir present que cada alumne és diferent.
Quan jo com a mestra explico algun concepte, experiència... ho faig amb tot el grup-classe. Intento que les meves explicacions estiguin
connectades amb la meva vida, les meves experiències. Hi ha cops que he de recórrer a la inventiva i d’altres ha fer una escenificació i /o teatre.

Per tal de motivar-los i que facin tutoria entre iguals hi ha algunes activitats en petit grup o en parelles. Aquests grups es formo a vegades jo
mateixa, pensant sempre en les característiques individuals; és a dir, que uns puguin aprendre dels altres i viceversa, que hi hagi un aprenentatge
col·laboratiu. Altres cops els grups es formen a través de tècniques aleatòries (donant números), altres aprofitant la distribució de l’aula, ells
mateixos es col·loquen en petit grup... diferents formes d’agrupament per tal que treballin tots entre tots i no sempre amb les mateixos companys
o amb els amics.

També hi ha activitats que es fan individualment tot i que després es posin en comú en tot el grup classe.

A més de intentar de realitzar tasques que impliquin la interacció social amb el grup, hi ha feines que requereixen la participació de les famílies,
donat que també formen part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge.
Recursos utilitzats
Els materials i els recursos utilitzats són força variats i adaptats a les capacitats i característiques de l’alumnat i a les intencions educatives que es
persegueixen, de tal manera s’utilitzin codis comunicatius diversos:
Visuals; escrits; verbals; auditius; orals...

Es presenten activitats obertes, que tots i totes les puguin fer, ja sigui en més o menys ajuda. A més activitats en més o menys grau de dificultat
però que treballin els mateixos continguts.
Les activitats es podrien dividir en:
Activitats d’introducció-motivació: Portar l’esquema de la unitat en una cartolina i amb les fitxes desmuntables. Activitat de conversa entre tot
el grup classe i elaboració de la llista per saber aquelles coses que més els interessant sobre la unitat.
Activitats sobre els coneixements previs: fitxa en paper d’avaluació inicial. A més ho complementem amb una conversa grupal que com he
apuntat línies a dalt, també funciona com activitat motivadora.
Activitats de desenvolupament per conèixer els conceptes de la unitat: Fem activitats del llibre, tant orals com escrites, fitxes que jo mateixa
confecciono.
Activitats de síntesi o resumen i consolidació : normalment fem les activitats de reforç de l’editorial sempre que hem acabat una part de la
unitat. Acostumo a fer activitats pràctiques on, de vegades, hagin de treballar en petit grup; com per exemple, mini-exposcions. Activitats del
quadern de l’editorial, apartat “Sóc capaç de...”
Activitats d’avaluació: El ser una avaluació continuada no podríem establir una única activitat com l’item avaluador, ja que totes les activitats,
tant orals com escrites són avaluades. El que si és veritat és que en acabar cada unitat fan una prova escrita sobre els coneixements assolits. A
vegades és la de la mateixa editorial amb la que treballem i d’altres faig petites adaptacions. Abans de fer aquesta prova escrita fem el joc del
trivial, on jo començo per formular alguna pregunta sobre el tema estudiat i qui l’encerta, amb la meva ajuda, formula un altre qüestió.
Activitats d’ampliació i atenció a la diversitat: que fan aquells alumnes que ja han acabat la feina.
Activitats o fitxes per aquells alumnes que ho requereixin. És el que diríem fitxes per atendre a la diversitat de l’aula el millor possible.
Normalment aquestes activitats estan elaborades per mi i no són només per uns alumnes; és a dir, tot nen o nena que necessiti d’aquella fitxa se li
dona i també pràctica, un recurs que serveix per tots i totes.
Què, com i quan avaluar:
Entenem per avaluació l’anàlisi dels procés d’ensenyament-aprenentatge que permet verificar la seva coherència i el grau d’eficàcia amb que s’ha
concretat cadascun dels seus passos.
En aquest conjunt d’unitats didàctiques es portarà a terme una avaluació contínua i global.
En cadascuna de les unitats de programació és farà una avaluació inicial per comprovar el punt de partida i/o coneixements previs de cadascun
dels discents. En aquesta avaluació inicial es valorarà tant la part escrita (contestar unes preguntes); la part de conversa oral a la classe (llista
d’idees sobre el tema ha treballar) i l’interès, motivació, participació...per començar el tema.
A continuació i durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es farà una avaluació formativa individual. Els instruments per tal de recollir la
màxima informació del nen o la nena seran els següents: desenvolupament de les activitats didàctiques tant les que es fan individualment (escola
o casa) com les que es fan en petit o gran grup. En aquest cas em basaré en les pautes d’observació, on no només tindré en compte si fa
correctament les tasques sinó la seva actitud envers a l’aprenentatge (participació, esforç, interès, cooperació amb els seus companys/es, com
treballar en grup...) graella amb els criteris d’avaluació establerts per la docent; l’autoavaluació que fa cadascun sobre com creu que és la seva
evolució.
En acabar cada unitat faré una avaluació final que es valorarà a través d’una prova escrita, acompanyada en alguns temes per mini-exposicions
orals. A més de la prova escrita també, en acabar cada unitat, abans de fer l’examen, juguem el trivial amb preguntes sobre el tema estudiat.
Per acabar amb aquest punt de l’avaluació no podem deixar de banda l’avaluació docent que faig en acabar cadascuna de les sessions; és a dir,
cada dia reflexiono sobre les activitats proposades, el material emprat, els recursos, l’organització, la distribució del temps, així com també com
si l’atenció a la diversitat ha estat l’adequada... Penso que fer aquesta autovaloració és necessari, tant pel professorat novell com per aquell que
porta tota la vida de mestre. Hem de tenir molt clar que no és positiu estancar-nos, hem d’anar evolucionant, millorant i adaptar-nos els nens i
nenes que tenim al davant. Per aquest motiu tot i que tinguem material preparat, aquest s’ha d’adaptar o modificar per tal d’adaptar-se a les
característiques del grup-classe.

Atenció a la diversitat:
La resposta educativa a la diversitat és un conjunt d'actuacions dirigides a l'alumnat i al seu entorn amb la finalitat d'afavorir una atenció
personalitzada que faciliti l'assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l'Educació Primària "... i" Secundària Obligatòria ". (Decret
68 CCM, art. 9, apartat 1 i Decret 69 CCM, art. 10 apartado1).

Quan parlem de la importància d’atendre la diversitat, hem de partir de la idea de que quan entrem a una classe tots els discents que hi ha en allà
són diferents; és a dir, cadascun té uns interessos, unes preocupacions.... i per aquest motiu hem d’intentar conèixer individualment (després
també veien com es comporta en grup) a cada nen o nena.

Si ens centrem en la classe de tercer a la qual van dirigida aquest conjunt d’unitats didàctiques cal destacar els següents punts:
Es tracta d’una classe de 17 alumnes; una nena d’incorporació tardana (a mitjans de novembre).
No hi ha cap discent amb dictamen ni que tingui elaborat un pla individualitzat. Tot i així, hi ha una alumna que rep reforç a l’aula d’Educació
Especial dues hores a la setmana. En aquestes hores, la nena surt de l’aula ordinària i juntament amb un altre company ( de l’altre tercer) i la
mestra d’Educació Especial fan les activitats que els seus companys realitzen en gran grup. És a dir, fan el mateix que la resta però en grup reduït
i, a vegades, amb explicacions més senzilles.
Seguint una mica la metodologia de treball de la mestra d’Educació Especial amb aquesta alumna, en l’àrea de llengua, l’he elaborat petits
resums dels temes que anem treballant, molt més visuals i amb vocabulari més senzill per a ella. Aquesta petita adaptació es pot utilitzar amb un
altre nen o nena de la classe que ho necessiti; és a dir, és un material a l’abast de tots i totes.
A més de fer resums amb fotografies i molts colors perquè sigui més atractiu per captar la seva motivació, en els algunes proves li adapto la
pregunta amb l’objectiu de que entengui el que ha de fer, puix que de vegades no contesta bé perquè no hi ha una bona comprensió lectora o per
un dèficit d’atenció.
Com es pot comprovar, totes les petites adaptacions que es van fent, tenint en compte el grup-classe, són no significatives ja que només afecten
els elements del currículum que es consideren necessaris, com la metodologia i els continguts, però sense modificar els objectius de l’etapa
educativa ni els criteris d’avaluació.
REFLEXIÓ I ANÀLISI DE LA UNITAT DIDÀCTICA:
 REFLE
XIÓ

CONNEXIÓ

REPRODUCCIÓ

ACTIVITATS DE REPRODUCCIÓ:
Per tal d’activar els coneixements previs entre tot el grup-classe s’iniciarà una petita conversa sobre la imatge capçalera de la unitat. D’aquesta
conversa anirem sortint totes les idees que els discents tenen sobre el tema que treballarem a continuació. Totes les aportacions s’apunten en una
llista que es deixarà penjada a l’aula i que anirem mirant a mida que avancem en la unitat.

Un altre activitat és mostrar l’esquema del tema en gran. Normalment la mestra fa un de gran, desmuntable, que es va construint amb l’ajuda dels
nens i nenes. Amb aquesta activitat inicial l’alumnat s’adona dels apartats que estudiarem en el tema i els hi permet estructurar el seu pensament.
Dins del primer nivell de la Taxonomia de Bloom també inclourem les activitats següents: establir una petita conversa sobre els diferents
materials que veuen a dins l’aula. A més d’aquesta activitat també es passarà un avaluació inicial on els alumnes han d’anar contestant les
preguntes, per escrit i de manera individual.
Per tal de motivar-los se’ls explicarà que en aquest tema farem molts experiments en els que hi participaren activament. A més, si volen, sota la
supervisió de la seva família també poden comprovar-ho a casa seva.

Totes les fitxes de reforç de l’editorial que contenen, definicions, completar frases, unir amb fletxes... estarien situades en el primer nivell, el de
reproducció.
*Totes aquestes tasques es fan amb la idea d’ajudar als alumnes a comprendre i conèixer la unitat que iniciem.
ACTIVITATS DE CONNEXIÓ:

En aquí inclouríem tots els experiments que realitzem durant la unitat didàctica, puix que permeten que els discents puguin portar els
aprenentatges en un altre situació; és a dir, ser capaços d’aplicar i analitzar la informació que reben.

Experiment per tal d’entendre les propietats de la matèria: Massa i Volum. El laboratori mesurarem amb una balança i un joc de pesos la massa
d’alguns objectes. Per calcular el volum d’alguns objectes agafarem una proveta graduada i una mica d’aigua.
Per fer aquest experiment dividirem la classe en grups de 4 persones per tal que tots els petits grups pugin anar posant a la pràctica l’experiment.
Una vegada tots els grup han fet l’experiment farem una posada en comú sobre les seves impressions, opinions...

Activitat pràctica per explicar els estats de la matèria: portar a la classe unes substàncies sòlides i altres líquides perquè el grup classe observin la
diferència entre aquest dos estats i, a més, que s’adonin que una mateixa substància pot ser sòlida, líquida o gas; és a dir, que la matèria és
canviant. L’exemple molt clar és el cas de l’aigua, ja que a la classe es pot veure en els tres estats.

Activitat interactiva: fer el clic dels estats de la matèria que trobarem a la pàgina web: www.edu365.cat

Experiment sobre els canvis de la matèria:

1. Canvis d’estat: Experiment de posar una mica d’aigua en un pot i ficar-ho al congelador per comprovar que amb la temperatura baixa
aconseguirem que es torni sòlid. Escalfar-lo per canviar-lo sòlid, líquid, gas.
Per tal que puguin observar amb més facilitat els canvis de la matèria, els alumnes hauran de fer una petita observació a casa seva; és a dir,
comprovaran de quina manera canvien els aliments quan els coem, quan els tallem, quan els congelem i quan els descongelem.

2. Experiment amb les mescles: fer l’experiment de barrejar dues substàncies: aigua i sucre. I per altra banda aigua i oli. Fent aquestes dues
mescles els alumnes veuran que en un cas si que es poden distingir clarament les substàncies que la formen i en l’altre cas no.

Experiment sobre els canvis físics: fer l’experiment amb dues substàncies: una líquida com el suc de llimona i una sòlida com és el cas del
bicarbonat. En aquest experiment veure’m quina es la reacció de barrejar aquestes dues substàncies.

Experiment per entendre el canvi químic de l’oxidació: agafarem un ferro rovellat i un altre sense rovellar per tal que vegin la diferència. En el
cas de la combustió agafarem una espelma i amb bastonet de cotó i els alumnes aniran passant per veure com aquest es crema. Ho farem
d’aquesta manera per la seguretat de l’alumnat.

De tots els experiments realitzats a més, de establir una conversa en acabar cada pràctica, de manera individual hauran de omplir una petita fitxa
posant per escrit les conclusions personals i de grup.
* En aquest recull de feines, els escolars poden aplicar els aprenentatges que van incorporant a les estructures de coneixement i, a més,
fer un petit anàlisi de totes les pràctiques fetes.
ACTIVITATS DE REFLEXIÓ

En aquest apartat i/o nivell estarien incloses totes aquelles activitats que sintetitzen la informació. Com es la complimentació de les fitxes sobre
els experiments realitzats, les converses posteriors, la complimentació d’esquemes, el joc del trivial i la realització de la prova escrita final.

Per parelles: elaborar un menú equilibrat i després explicar-ho oralment a la resta de la classe. Amb aquesta exposició els discents es veuen en
l’obligació de sintetitzar la informació escrita.

En el moment de parlar dels materials segurament sortirà el plàstic. A partir d’aquí es proposa els escolars escriure tres avantatges i tres
inconvenients del plàstic. Una vegada tots ho tinguin escrit s’iniciarà un petit debat sobre el tema.

En aquest últim nivell també tindríem la prova escrita que cada alumne ha de completar de manera individual. En la prova escrita (també en la de
la resta d’unitats didàctiques) hi ha un apartat perquè facin una petita autoavaluació del seu procés.

• Pauta d’anàlisi de la unitat de programació

Justificació de la UP.
Sota el meu parer, aquesta unitat didàctica és força motivadora per l’alumnat, puix que té moltes activitats pràctiques on ells i elles són els
protagonistes.
A més, els aprenentatges que es transfereixen dins l’aula, tenen la possibilitat de traslladar-los en altres contextos. Per aquesta raó també s’ha
inclòs alguna activitat d’observació a casa; per exemple, per tal d’observar els canvis de la matèria a la hora de preparar el dinar. A més, els
experiments que fem al laboratori els poden fer sense problema a casa seva, això sí, amb la supervisió de la família.
Pot ser s’haurien d’incloure més activitats dirigides a permetre estructurar els futurs aprenentatges, ja que només hi apareix la de ser capaç de
comprendre i analitzar la informació que hi ha en un mapa conceptual i/o esquema.
Concretament aquesta unitat, el ser-hi tant pràctica, dona la possibilitat de progrés de tots els alumnes independentment del grau d’assoliment de
les competències que hagin adquirit prèviament. El que si que poden trobar més dificultat és en les activitats més conceptuals, les fitxes de reforç,
sobretot en el cas de la comprensió lectora. Per aquesta raó, tenint en compte el grup-classe que hi tenim davant, a les fitxes conceptuals s’han fet
petites adaptacions; per exemple, posar més imatge que no pas text, rescriure l’enunciat amb paraules més senzilles, adaptades el seu nivell
maduratiu, ritme d’aprenentatge...

Contribució de la UP a l’assoliment de les C. Bàsiques.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual: penso que aquesta competència es treballa en totes les unitats ja que pràcticament
sempre s’estableixen petites converses sobre alguna qüestió del tema que s’està treballant. Per tant, en aquesta unitat de programació també es
dóna cabuda en aquesta competència ja que, tal i com s’apunta en les activitats d’ensenyament i aprenentatge, es deixa un espai per la conversa,
la reflexió i el debat, on evidentment estem treballant la competència comunicativa. El que si s’hauria de millorar és el punt de direcció d’aquest
debats; és a dir, a vegades els nens i nenes, necessiten unes pautes que els organitzin el diàleg. Potser aquest és un dels punts febles que s’ha de
tenir en compte.

La competència artística i cultural també està present en un moment en el que els nens i nenes han de dibuixar els tres estats de la matèria:
líquid, sòlid i gas. El que potser s’hauria de treure més suc en aquesta activitat de pintura ja que només l’utilitzem per fer un mural i penjar-lo a la
classe. Queda com un activitat simplement de decoració, sense sentit.

El tractament de la informació i la competència digital es planteja des de l’activitat clic: estats de la matèria que es porta a terme en una sessió
de l’aula d’informàtica. Penso que en aquesta unitat no s’han utilitzat gaire les noves tecnologies; com per exemple, la pissarra digital que tenim
a l’escola. Aquesta és una eina molt útil i motivadora pels alumnes, que es podia haver utilitzar per explicar alguns dels experiments o dels
concpetes d’una manera més visual, amb fotografies, il·lustracions...

La competència matemàtica: es posa en pràctica en l’activitat de calcular la massa i el volum d’un objecte. Aquesta compètencia passa força
desapercebuda ja que només hi apareix en el moment de calcular la massa i el volum de l’objecte, que es fa amb tot el grup-classe. Sincerament,
he de reconèixer que, incloure la competència dins de l’àrea de coneixement del medi natural i social em costa força i qüasi mai apareix amb les
meves programacions de medi.
La competència d’aprendre a aprendre: en aquesta unitat també ens permet avançar en la competència d’aprendre aprendre gràcies a tots els
experiments que es porten a la pràctica i que ells i elles també poden fer a casa. Potser hauria estat positiu que alguns dels experiments realitzats
es filmessin o fotografiessin per després veure-ho i comentar-ho amb els nens i nenes.

La competència d’autonomia i iniciativa personal: a través de l’activitat d’elaborar un menú equilibrat per parelles incentives l’autonomia i la
iniciativa personal, és a dir, han de ser ells els que hi pensin en aquest menú equilibrat. Per tant, no es tracta d’una activitat tancada, amb una
única resposta possible. Crec que moltes vegades pensem en activitats tancades , amb una resposta possible i es positiu que hi hagin feines més
obertes, amb multiresposta.

La competència de coneixement i interacció amb el món físic: des de totes les activitats es pretén que hi hagi una interacció amb el món físic
que ens envolta. Dit això, en aquesta programació, la tasca que activa aquesta competència és la del debat sobre els avantatges i inconvenients
que tenen els materials plàstics.
 Objectius d’aprenentatge

Penso que els objectius específics marcats en aquesta unitat són força concrets i que estan formulats segons marca el Decret 142/2007. Tot i això,
en aquesta unitat de programació no queda constància dels objectius generals i les competències bàsiques de l’etapa. Només s’han formulat els
objectius específics i competències bàsiques de la unitat de programació.
Donat que conec força aquest grup-classe, opino que el nivell d’exigència està força adaptat al nivell del grup-classe, tot i que, com és lògic, dins
l’aula i troben diferents nivells i ritmes d’aprenentatge. Tot i aquesta casuística penso que la majoria de les activitats plantejades poden ser
realitzades per tot el grup-classe. Hi ha algunes feines, sobretot les fitxes de reforç de l’editorial, on hi ha alumnes que tenen feta una petita
adaptació. Aquesta és bàsicament en el redactat de les preguntes; és a dir, es fa servir un vocabulari adaptat el seu nivell maduratiu. A més
d’adaptar algunes de les fitxes per aquells nens que necessiten un petit reforç també es plantegen activitats d’ampliació per aquells discents que
porten un ritme més ràpid. En el cas concret d’aquesta unitat de programació, reconec que hi ha una mancança en el que fa referència a les
activitats d’ampliació, s’hauria de pensar més en el nens i nenes amb un nivell superior.
Les fitxes confeccionades per l’editorial, tot i que s’adeqüen a les exigències del curs són força tancades, no tenen una gradació, són homogènies;
és a dir, sense pensar en la diversitat de les aules. Per aquesta raó es fa necessari buscar més recursos, adaptar les fitxes...

Continguts

Els continguts van en relació amb els objectius d’aprenentatge. A més, inclouen aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el treball de
camp o la manipulació.
Penso que són continguts significatius per l’alumnat i que després poden traslladar a la seva vida quotidiana. Tot i que es tracta de continguts una
mica abstractes, en alguns casos, el fet de proposar experiments els ajuda a compondre’ls.
En el cas de l’adequació al moment maduratiu dels nens cal apuntar que, hi ha un petit-grup d’alumnes força infantil,, amb un grau de maduració
inferior a la resta, i que podríem dir que alguns d’aquests continguts no estan adaptats el seu grau de maduresa, sobretot en les activitats que
proposa el llibre de text. Per aquesta raó, a vegades, els hi faig petits resums, amb vocabulari senzill...
Alguns dels continguts proposats es poden traduir en actituds i accions quotidianes (reduir, reciclar residus sòlids) però em sembla que seria
positiu que hi hagués més continguts d’aquest tipus.

Situacions i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

Les activitats proposades faciliten l’assoliment dels objectius. Tot i això crec que, han faltat més activitats escrites, ja que potser s’han centrat
molt en activitats experimentals, pràctiques i menys en tasques escrites.
Potser en aquesta unitat no s’ha connectat del tot amb els interessos dels alumnes ni s’han formulat correctament hipòtesis amb fets reals. Amb
aquest punt, la unitat no ha respost correctament.

Referent a la varietat d’activitats penso que si que existeix, ja que hi ha feines d’avaluació inicial, de manipulació, síntesi... Potser s’han fet forçes
activitats amb molt poc temps i això ha pogut ocasionar una mica d’estrès els nens i nenes i no els ha deixat gaudir plenament de tot el procés.
Per altra banda la majoria d’activitats són obertes, que les pot realitzar tothom tot i que sigui fent una petita adaptació a la fitxa. A més hi ha
activitats per fer individualment, altres en petit grup, altres amb tot el grup-classe i una, en concret, utilitzant les TIC.
El que si que s’hauria de millorar seria el fet de preparar activitats que facin que l’alumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i comuniqui. Això
si que es produeix en algunes de les activitats però penso que de manera força superficial.
També reconec que s’han preparat algunes activitats adaptades per a alumnes que necessiten un petit reforç però no s’ha pensat gaire en aquells
discents més avançats.
En el recull d’activitats d’ensenyament i aprenentatge no es potencia el treball autònom, la majoria són feines força dirigides i tancades on els
alumnes tenen difícil plantejar-se dubtes (més enllà dels conceptuals i alguns experimentals) per anar reelaborant el coneixement.

Per últim, algunes de les fitxes donen la possibilitat de que l’alumne pugui treballar en situacions on sigui possible aplicar allò que aprèn
(sobretot en les activitats experimentals i de manipulació)

Gestió d’aula

En aquest punt cal apuntar que potser en el cas dels agrupaments no hi ha molta variació; és a dir, normalment solen formar-se els mateixos grups
de treball. A més, potser s’ha passat per alt el reconeixement del treball de l’alumnat. Clar que es reconeix la feina que fa el nen o la nena però no
s’ha fet el plantejament de com es farà; és a dir, aquest punt s’ha deixat a la improvisació.
En el cas de la previsió de les dificultats també hi ha errades ja que aquestes no s’han deixat per escrit. Potser perquè erròniament no s’han
previst i s’han deixat per el moment en el que succeeixin. Aquesta no previsió de possibles dificultats (al menys que quedi constància per escrit)
és una errada, ja que és millor tenir estratègies preparades per si de cas.
El que si que no es deixa a la improvisació es com realitzar el guiatge d’activitats i orientació de l’alumnat; és a dir, quin és el paper de la mestra
en tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. En aquest procés es tenen molt en compte les intervencions mestra/alumne/a per aconseguir un
clima de convivència i respecte que afavoreixi la pràctica docent.
Per últim apuntar dins aquest apartat que tampoc es deixa a la improvisació l’organització del treball d’aula. Prèviament a fer les sessions
aquestes s’organitzen i planifiquen per escrit el document: planificació setmanal, eina imprescindible per un docent.

Recursos didàctics

A l’hora que es fa la planificació setmanal i/o programació d’aula també es tenen en compte els diferents recursos didàctics i els espais que
s’utilitzaren per portar a terme les activitats. Penso que en aquesta unitat en concret hi ha variació d’espais, tot i que, com és lògic, la majoria de
les sessions es fan a l’aula habitual. Material manipulatiu també es fa servir en els experiments, els llibre (el que segueixen com a guia) les TIC
tot i que només s’hagi utilitzat un cop durant la unitat.
En el cas de l’ús de diferents llenguatges, en aquesta programació no s’ha utilitzat molt el llenguatge gràfic, però si el llenguatge oral, escrit,
audiovisual (vídeo de les oxidacions i les combustions).

Criteris d’avaluació
En el cas del criteris d’avaluació opinió que estan relacionats amb els objectius que es pretenen assolir però no hi apareixen, els que podrien
anomenar de nivell altitudinals. A l’hora de fer l’avaluació de la unitat si que tinc molt en compte l’actitud (m’apunto dades a la meva llibreta)
però en els criteris d’avaluació no hi surten reflectits. S’hauria de posar els criteris d’avaluació no només de continguts sinó també d’actitud
(participació, esforç...).
Els criteris d’avaluació fixat en aquesta unitat, penso que no són gaire flexibles ni adaptables, perquè potser són massa tancats i no possibilitar
adaptar-se plenament a la diversitat que trobem a l’aula.
Personalment, la part de l’avaluació és un punt que sempre m’ha costat molt i des de que és programa per competències encara més.

Activitats d’avaluació
Penso que els criteris d’avaluació que s’apunten en aquesta programació van en conseqüència amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge el
que no podria afirmar si són del tot de tipus competencial.
El tres tipus d’avaluació: inicial, formativa i sumativa penso que es contemplen en aquesta unitat. Avaluació inicial: fitxa escrita, llistat de
coneixements previs, esquema de la unitat...Avaluació formativa: el conjunt d’activitats, fitxes, experiments... que es fan durant el tema.
Avaluació sumativa: observació de totes les activitats realitzades, on també estan incloses les exposicions, prova escrita, el joc del trivial amb
preguntes sobre el tema...
No s’ha tingut en compte la gestió a través de l’autorregulació ni s’han previst processos de coavaluació tot i que si d’autoavaluació.
Els instruments d’avaluació previstos són insuficients i fa que a l’hora de fer l’avaluació aquesta sigui un mica sense sentit, incoherent. S’han de
buscar més instruments avaluadors per arribar a l’avaluació amb la informació suficient de cadascun dels alumnes.
Per altre banda les activitats d’avaluació no permeten veure el grau d’adquisició de totes les competències que en aquesta unitat didàctica es
posen en joc.

Temporització

Probablement la distribució temporal no és del tot adequada ja que hi ha moltes activitats en poc temps; és a dir, les activitats previstes no acaben
d’ajustar-se del tot al temps disponible. La veritat és que la qüestió del temps és un punt en el que continuo trobant moltes dificultats donat que hi
ha cops en els que la sessió no m’arriba per fer tot el que havia de fer o a la inversa.

Reflexió de la pràctica

En el que és la unitat de programació no es contemplen processos de modificació per aconseguir la millora dels resultats i m’adono que es tracta
d’una qüestió molt significativa per el/la mestre/a i sobretot per l’alumnat a qui va dirigida la programació. Penso que, en acabar cada unitat,
s’hauria de fer una valoració de tots els punts: distribució de l’aula, tipus d’activitats, temporització...