Exercici 1 (--> pautes) (--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

a) Es realitza l'observació d'una cèl·lula amb un microscopi òptic a 100

augments. La seva mida aparent és de 0,45 cm. Quina és la seva mida
real?
A quina mida aparent visualitzarem a 60 augments un espermatozoide
humà, que mesura uns 50 micròmetres? (1 punt)

b) Observeu la figura següent: és una cèl·lula vegetal o animal? Justifiqueu-

ho. Digueu el nom dels orgànuls o estructures cel·lulars assenyalats a la
figura. (1 punt)

c) Associeu cadascuna de les funcions següents amb l'orgànul cel·lular

corresponent. (1 punt)

1 Separa la cèl·lula de l'exterior

Emmagatzema i modifica proteïnes sintetitzades als ribosomes que
2
tenen adossats
 Separa les proteïnes i els lípids que rep del reticle endoplasmàtic, en
3
funció del seu destí.
Conté la cromatina
4
5 Permet un transport selectiu a l'exterior o a l'interior de la cèl·lula.
6 Conté els enzims necessaris per portar a terme el cicle de Krebs.
7 És el centre de control cel·lular
És l'orgànul on es sintetitzen la majoria de lípids de membrana
8
(fosfolípids, colesterol, glucolípids...)
Produeix el procés de síntesi d'ATP per la ATP sintetasa.
9
Modifica algunes molècules i les transporta dins de vesícules, a altres
10 parts de la cèl·lula o a l'exterior cel·lular

d) Els termes següents es poden relacionar amb un mateix procés: cos

residual, complex de Golgi, endosoma, fagocitosi, lisosoma primari,
exocitosi, lisosoma secundari. Digueu de quin procés es tracta, feu un dibuix
esquematitzant-lo i expliqueu el significat biològic de tot el procés. (1 punt)

a)
Mida real = mida aparent / Ne augments.
Mida real = 4,5mm / 100 = 0,045mm
1mm = 10-3 micròmetres, per tant la resposta és :
0'045mm x 1micròmetre / 10-3mm = 45 micròmetres de mida real de la
cèl.lula de la figura. (0,5 punts)

Mida aparent = Ne augments x mida real

Mida aparent = 60 x 0,05 mm = 3 mm (1micròmetre= 10-3 mm) (0,5 punts)

b) És una cèl·lula animal. Té centriol, no presenta ni paret cel·lular ni

cloroplasts. Vacuols petits. Forma no polièdrica. (0,1 punts)

Anomena els orgànuls o estructures cel·lulars assenyalats a la figura (0,9

punts)

Mitocondri
1
Reticle endoplasmàtic rugós
2
Membrana plasmàtica
3
Complex de Golgi
4
Nucli
5
Reticle endoplasmàtic llis
6
Centriols.
7
Citoesquelet (microtúbuls,
8 microfilaments...)
 Nucleol
9

c) Funcions i orgànuls: (1 punt, 0'1 per apartat)

1 Membrana cel·lular
Reticle endoplasmàtic
2
rugós
3 Complex de Golgi
4 Nucli cel·lular
5 Membrana cel·lular
6 Mitocondri
7 Nucli cel·lular
Reticle endoplasmàtic
8
llis
9 Mitocondri
Complex de Golgi
10

d) La pregunta fa referència al procés de digestió cel·lular

anomenat heterofàgia. En aquest procés les cèl·lules ingereixen
substàncies del medi extern
per endocitosi (també pinocitosi o fagocitosi, en funció de la mida i de la
naturalesa de la matèria ingerida - no cal que l'alumne especifiqui els tres
processos, només cal que parli de qualsevol d'ells amb correcció
conceptual) tot originant la vesícula anomenada endosoma o fagosoma.
Els lisosomes primaris són vesícules que provenen del complex de Golgi i
que contenen enzims hidrolítics, aquests es fusionen amb els fagosomes tot
originant els lisosomes secundaris. Als lisosomes secundaris el enzims
digereixen el contingut del fagosoma per transformar-lo en molècules més
senzilles, les quals passaran al citoplasma cel·lular on seran utilitzades. Els
residus digestius no aprofitables per la cèl·lula s'acumulen al cos residual de
la digestió, que és expulsat de la cèl·lula per exocitosi.
L'alumne ha d'identificar el procés descrit, tot explicant el seu significat
biològic i ha de relacionar correctament les estructures esmentades
mitjançant un dibuix.

Pregunta 3 A (2 punts) (-->pautes) (--> pàgina principal) (-->continguts

bàsics)

L'antibiograma és una tècnica que permet analitzar la sensibilitat d'una

espècie bacteriana a diferents antibiòtics. L’eficàcia d’un antibiòtic es
mesura per la inhibició que provoca del creixement dels microorganismes al
seu voltant.

Es va sembrar un microorganisme en una placa de cultiu amb medi nutritiu

on s'havien col·locat prèviament idèntiques quantitats de 4 antibiòtics
diferents (A, B, C i D). Es va deixar la placa a l'estufa de cultius durant 24
hores a una temperatura de 35ºC.
El dibuix mostra esquemàticament els resultats de l’experiment. A partir
d’ells es va escollir l’antibiòtic B per combatre una infecció causada per
aquest microorganisme.

1) A partir de les 5 colònies que estàn situades dins del radi d'acció de
l’antibiòtic D es fa una nova sembra en una placa de cultiu que conté aquest
antibiòtic. Expliqueu el que creieu que succeirà.

2) L’aparició de resistència bacteriana als antibiòtics és un dels problemes

sanitaris que més preocupen a les persones que treballen en el camp de les
malalties infeccioses. Expliqueu a través de quin mecanisme apareixen
bacteris que són resistents als antibiòtics.
Pregunta 3A (2 punts) (-->exercici)

1) Les cinc colònies properes a l’antibiòtic D estan constituïdes per bacteris

que mostren resistència a aquest antibiòtic (raó per la qual les colònies han
proliferat tant a prop d’ell). Si a partir d’elles es fa una sembra en un medi
que conté l’antibiòtic hi haurà un creixement normal perquè els bacteris
són resistents.

2) La resistència als antibiòtics és una característica que apareix com a

conseqüència de mutacions espontànies. Les colònies bacterianes estan
formades per un gran nombre de bacteris. Tot i que la taxa d’aparició
d’aquestes mutacions no és alta, donat l’elevat nombre de cèl·lules, és
d’esperar que en una colònia, tot i que no hi hagi antibiòtic al medi,
aparegui de forma natural algun bacteri resistent. El tractament amb un
antibiòtic seria eficaç amb els bacteris sensibles però afavoriria l’expansió
dels bacteris resistents, als quals no afectaria el tractament.

Els fenòmens de sexualitat bacteriana, que permeten l’intercanvi de

fragments de DNA entre 2 bacteris, complementa el procés ja que permeten
l’extensió de la resistència a microorganismes que no eren portadors de la
mutació

Exercici 2a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

El carboncle és una malaltia comú entre el bestiar, causada pel
bacteri Bacillus anthracis. Els bens o altres espècies de bestiar s’infecten
normalment ingerint herba amb espores del bacteri, però la injecció
de Bacillus anthracis també produeix la malaltia.
Louis Pasteur va desenvolupar, l’any 1881, una vacuna per al
carboncle, feta a base de bacteris atenuats. El doctor Rosignol no creia en
l’eficàcia de la vacuna. Rosignol va aconseguir 50 bens i va reptar Pasteur a
que demostrés experimentalment l’eficàcia de la seva vacuna. L’experiment
es va realitzar davant la presència de científics, periodistes i públic en
general. Va significar un rotund éxit per a Pasteur.

1) (1 punt)
a) Quin és el problema que s’intentava resoldre amb l’experiment?

b) Quina era la hipòtesi de Pasteur? I la hipòtesi de Rosignol?

2) (1 punt)
Utilitzant els 50 bens, dissenyeu un experiment per resoldre el
problema. Indiqueu quins resultats prediu per a l’experiment cadascuna de
les hipòtesis.
3) (1 punt)
En aquells temps es creia que les espores bacterianes apareixien
espontàniament a partir de matèria orgànica en descomposició. Discutiu si
aquesta afirmació és vàlida o no.
1a) El problema ha d’estar plantejat en forma de pregunta i referir-se
explícitament a la comprovació de l’eficàcia de la vacuna de Pasteur. Per
exemple: “¿És eficaç la vacuna de Pasteur per a prevenir el
carboncle?”, o “¿Cura el carboncle la vacuna de Pasteur?”. No es
donarà cap punt a respostes vagues del tipus “la causa del carboncle” o
“la curació del carboncle”.

1b) Les hipòtesis són possibles respostes al problema. La hipòtesi de

Pasteur era “Potser la meva vacuna funciona”, mentre la de Rossignol
era “Potser la vacuna de Pasteur no serveix de res”. També
s’admetran com a correctes les respostes que diguin el mateix amb altres
paraules, fins i tot si no comencen amb “Potser”.

2)
- S’han de dividir els animals en dos grups iguals (de 25 bens cadascun) i
a l’atzar. El primer grup s’ha de vacunar amb la vacuna de Pasteur, mentre
a l’altre grup (el grup control) no se li ha d’aplicar la vacuna (es pot injectar
sèrum fisiològic o res en absolut).
- Posteriorment, s’ha de provocar la malaltia en tots els animals de la
mateixa manera (per exemple, donant-los de menjar herba amb espores o
injectant-los directament el bacteri) i comprovar quins agafen la malaltia,
quins es moren i quins no.
Segons la hipòtesi de Pasteur, els animals vacunats no
desenvoluparan la malaltia, o la desenvoluparan de manera lleu, mentre els
animals del grup control es posaran malalts de carboncle.
Segons la hipòtesi de Rossignol, no hi haurà d’haver diferències
significatives, pel que fa al carboncle, entre el grup d’animals vacunats i el
grup control.

3) L’afirmació explica l’aparició d’espores bacterianes basant-se en la

generació espontània i, per tant, és clarament errònia. Les espores
bacterianes que es troben a les herbes són filles dels bacteris que es
trobaven als cossos dels animals morts de carboncle.

Exercici 2b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

La conjugació és una forma de reproducció sexual pròpia dels fongs, que

consisteix en la fusió de dues cèl·lules d’hifes diferents i dels seus
nuclis. Els fongs, però, també
esreprodueixen mitjançant espores vegetatives asexuals. )Figura : Hifes de
Amanita durant la conjugació)
1) (1 punt)

Expliqueu breument per què la conjugació es considera una forma de

reproducció sexual

2) (1 punt)

Quin procés de divisió cel·lular està relacionat amb la reproducció

sexual? Expliqueu el seu significat biològic.

3) (1 punt)

Quin significat evolutiu té que alguns organismes, com els fongs, que es
reprodueixen asexualment, tinguin també fases de reproducció sexual?
Exercici 2b (-->exercici)

1) (1 punt)

La conjugació es una forma de reproducció sexual perquè les noves

cèl·lules tenen informació genètica procedent de dues cèl·lules d’individus
diferents.

2) (1 punt)

El procés de divisió cel·lular relacionat amb la reproducció sexual és

la meiosi.

a) reducció del nombre de cromosomes: mitjançant la meiosi,

una cèl·lula es divideix dues vegades successives i les quatre cèl·lules
resultants tenen la meitat del número de cromosomes que tenia la
primera. D’aquesta manera, tot i la fusió de dues cèl·lules i dels seus
nuclis en la reproducció sexual, la reducció que es dóna a la meiosi
permet mantenir constant el nombre de cromosomes de l’espècie.
b) increment de variabilitat genètica per recombinació
 .

3) (1 punt)
Ja hem dit que la reproducció sexual incrementa la variabilitat genètica
entre els individus de la mateixa espècie (variabilitat intraespecífica).
Aquesta variabilitat proporciona una major flexibilitat evolutiva, ja que
la selecció natural té una base més àmplia sobre la que actuar.
Per tant, en el cas d’organismes com els fongs la reproducció
sexual proporciona més possibilitats per a l’evolució de l’espècie.

Exercici 3b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

1) (1 punt)
Els virus estan formats per proteïnes i per un àcid nuclèic. Feu un esquema-
dibuix d’un virus, indicant on es troben aquestes substàncies. Digueu també
quina és la funció de cadascuna d’elles.

2) (1 punt)
Un alumne de batxillerat va intentar cultivar i reproduir virus en una càpsula
de Petri, utilitzant medis nutritius amb aigua, sals minerals, els 20
aminoàcids, glucosa i una enorme varietat de molècules orgàniques. Tot i
així no va aconseguir que els virus es reproduissin. Expliqueu per què i
proposeu un medi on sí que poguessin reproduir-se.
1) (1 punt)
L’esquema ha de mostrar la càpside amb proteïnes a l’exterior i la o les
molècules d’àcid nuclèic (DNA o RNA) a dins. Naturalment, també és
correcte si, a més, s’indica un embolcall membranós, tal com existeix en
alguns virus.
L’àcid nuclèic conté la informació genètica del virus, la qual permet
fabricar les proteïnes víriques. Les proteïnes protegeixen la molècula
d’àcid nuclèic i faciliten la seva entrada a la cèl·lula hoste.

2) (1 punt)
L’alumne no ho podia aconseguir perquè els virus no són cèl·lules i per
ells mateixos no poden realitzar les funcions de nutrició ni de reproducció,
sino que depenen estrictament de cèl·lules per a la seva reproducció.
També és correcte dir que són partícules (o organismes) acel·lulars i que no
tenen metabolisme propi.
Per tal que els virus es poguessin reproduir caldria un medi de cultiu
amb cèl·lules vives per a que els virus poguessin parasitar-les i utilitzar en
benefici propi els mecanismes metabòlics de les cèl·lules (enzims,
ribosomes, etc).
Exercici 3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

El següent fragment ha estat adaptat de la novela “L’origen perdut”, de

Matilde Asensi, on els protagonistes troben a la selva amazònica una
població descendent d’antics indígenes inques, que havien fugit dels
conqueridors espanyols i les malalties que contagiaven feia més de 400
anys:

(INDÍGENA): -No us apropeu. Ens podeu contagiar el xarampió, la verola, la

grip i les altres malalties espanyoles.

(PROTAGONISTA): -Però si esteu immunitzats! Els vostres avantpassats que

van sobreviure van produir anticossos contra totes aquelles malalties i, per
tant, vosaltres, els seus descendents, també els heu heretat. No us podem
contagiar res.

1.- (1 punt)
El protagonista parla d’anticossos. Expliqueu què són els anticossos, quins
són els efectes que produeixen i quines cèl·lules els fabriquen.

2.- (1 punt)
En el diàleg hi ha un error conceptual important. Expliqueu on està l’error.

3.- (1 punt)
S’ha comprovat que les malalties infeccioses provoquen una mortalitat
menor a les poblacions que han estat exposades a l’agent infecciós que les
provoquen. Per exemple a Europa, lloc on feia segles que es patia la
malaltia, al segle XVI la verola matava un 25% dels que la contreien. En
canvi, quan els indígenes americans van entrar en contacte amb la verola
per primera vegada, la mortalitat va arribar al 90% dels contagiats.
Expliqueu per quin mecanisme s’adquireix aquesta resistència.

1.- (1 punt)

+0.4 ● Els anticossos són proteïnes (substàncies, molècules) que

punts participen en la defensa de l’organisme.
0 punts si s’indica que son cèl·lules
+0.3 ● Els anticossos inactiven virus i toxines, aglutinen cèl·lules
punts infeccioses (o microorganismes, o microbis) i n’afavoreixen la
fagocitosi o la destrucció (només cal anomenar un d’aquests
efectes).
0.1 punts si simplement es diu que un anticòs reconeix un antigen
+0.3 ● Els anticossos són produïts per les cèl·lules plasmàtiques,
punts procedents de limfòcits B (només cal esmentar un d’aquests dos
tipus de cèl·lules).
0.2 punts per limfòcits
0.15 punts per glòbuls blancs o leucòcits
0 punts per altres tipus de cèl·lules

2.- (1 punt)
+0.8 ● Identifica l’error: la capacitat de fabricar uns determinats
punts anticossos és un caràcter adquirit i, per tant, no s’hereta
+0.2 ● Afegeix una explicació més acurada.
punts

3.- (1 punt)
Es tracta d’un cas de selecció natural. Les poblacions humanes són
diverses: hi ha individus amb característiques genètiques que els fan ser
més resistents a una malaltia determinada. Quan es produeix una epidèmia,
els individus resistents tenen més probabilitats de sobreviure, i de tenir
descendents, que els no resistents. Per això la resistència genètica a la
malaltia va sent cada vegada més freqüent en la població.

1 punt ● Respon anomenant la selecció natural (o el seu concepte) i

explicant correctament com actuaria en aquest cas.
0.5 ● Anomena la selecció natural, i ho explica de manera molt
punts incompleta.
0.25 ● Explicar correctament l’adquisició de resistència individual,
punts parlant de limfòcits T i B, cèl·lules de memòria, etc.
0 punts ● Altres respostes.

Exercici 3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

En un laboratori de recerca biomèdica s’està investigant l’eficàcia de dos

anticossos (A i B) per combatre un determinat tipus de càncer. Els
investigadors volen saber quin dels dos anticossos és més eficaç contra
aquest tipus de càncer. Tenen indicis, per altres recerques, que l’anticòs B
és més eficaç que l’anticòs A.

1. (1 punt)
Enuncieu el problema a investigar en forma de pregunta i formuleu quina
és la hipòtesi dels investigadors.

2. (1 punt)
El laboratori disposa de 60 ratolins als que s’ha induït el creixement d’un
tumor maligne que degut a la seva semblança amb els tumors humans,
es pot usar per investigar l’eficàcia dels anticossos A i B. Es disposa
també de mètodes analítics i d’imatge per avaluar l’extensió i progressió
de les cèl·lules cancerígenes als ratolins.
 a) Identifiqueu les variables independent i dependent de l’experiment.
b) Planifiqueu un experiment que intenti resoldre el problema que
s’investiga. No oblideu d’explicar el control i les rèpliques que faríeu.

3. (1 punt)
Sabem que un determinat tumor maligne es pot combatre amb un cert
tipus d’anticòs.
a) Identifiqueu, en aquest cas, quin és l’antígen.
b) Discutiu si tractar una persona afectada amb aquest anticòs pot
considerar-se un procés d’immunització activa o passiva. Raoneu la
resposta.
 Exercici 3 (-->examen)

1.

Pregunta a investigar: Quin és l’anticòs monoclonal més efectiu per

combatre aquest tipus de càncer, l’A o el B?

Hipòtesi: Potser l’anticòs B és més eficaç que l’A per combatre aquest
tipus de càncer

2.

a)

Variable independent: Tipus d’anticòs (anticòs A i anticòs B)

Variable dependent: reposta (creixement o eliminació) de les cèl·lules

tumorals en ser administrat l’anticòs.

b)

Planificació de l’experiment: En disposar de 60 ratolins, podem fer 3

grups, cadascun de 20 ratolins.

- un grup serà sotmès a la teràpia amb l’anticòs A

- un altre grup serà sotmès a la teràpia amb l’anticòs B

- el tercer grup no serà sotmès a cap de les dues teràpies (grup

control)

Mantindrem tots els ratolins en les mateixes condicions (aliment, llum,

temperatura, humitat, etc) i observarem com evolucionen els tumors
malignes de cada ratolí al llarg del temps.
 3.

a)

En aquest cas l’antigen és alguna substància pròpia de les cèl·lules

cancerígenes, ja que l’anticòs és capaç d’identificar-lo i neutralitzar-lo.

b)

L’administració de l’anticòs no suposa una immunització activa (en no

administrar-se antígens que provoquin la producció i memòria
immunològica); tant sols pot considerar-se una teràpia (passiva) amb
anticossos produïts fora de l’organisme.

Exercici 4B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

El gràfic mostra la resposta immunitària primària (A) i secundària (B) d’una

persona. Les dues respostes immunitàries han estat provocades per
l’exposició a un mateix antigen en dos moments de la seva vida separats
per un interval de temps determinat.

1) (1 punt) Basant-vos en el gràfic expliqueu per què algunes malalties

com ara el xarampió i la varicel·la difícilment es contrauen més d’una
vegada a la vida.
2) (1 punt) A la taula s’anomenen dos tipus de cèl·lules que participen en
diversos processos d’immunitat. Completeu-la tot indicant si cada cèl·lula
participa en processos d’immunitat específica o inespecífica i quina és la
seva funció.

Immunitat específica o
Funció
inespecífica?

Neutròfils

Limfòcits B

1) (1 punt)
Quan una persona entra en contacte amb un microorganisme infecciós, hi
ha parts del microorganisme o toxines produïdes per aquest, que actuen
com antigens i provoquen la producció d’anticossos. El sistema immunològic
genera una resposta primària, que habitualment no aconsegueix vèncer
inicialment la malaltia però estimla la proliferació de determinats tipus de
limfòcits (cèl·lules de memòria immunològica). Quan l’individu al llarg de la
seva vida entra en contacte altres vegades amb el mateix microorganisme,
aquests limfòcits produeixen ràpidament anticossos amb abundància
(resposta secundària) que neutralitzen els antigens (microorganismes) i
eviten que es torni a contraure la infecció.

0.4 Per donar una resposta interpretant el gràfic, parlat que la resposta
secundària és més intensa i més ràpida (més eficaç) que la primària
0.6 Parla de la memòria immunològica explicant en què consisteix.

2) (1 punt)
Immunitat
específica o Funció
inespecífica?
Són un tipus de leucòcits que combaten les
infeccions bacterianes. Fagociten
Neutròfils INESPECÍFICA
bacteris siguin quines siguin les espècies
(inespefícament).
Són un tipus de leucòcits que produeixen
anticossos contra antigens determinats.
Limfòcits B ESPECÍFICA
Un cop activats o madurs esdevenen
cèl·lules plasmàtiques.

Exercici A3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Un criador de porcs encarrega un estudi per avaluar l’eficàcia de tres
vacunes diferents, A, B o C, contra la pesta porcina clàssica, una malaltia
vírica d’elevada mortalitat en els porcs. La vacunació consisteix a l’aplicació
de dosis de virus modificats de la pesta porcina clàssica.
Per tal de portar a terme l’estudi, s’han utilitzat 28 porcs distribuïts en
quatre grups. Tots els porcs tenien 50 dies d’edat i un pes molt similar. Els
passos més importants de la recerca han estat els següents:

DIA 0 a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració de les vacunes

DIA 30 a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració d’una soca patògena del virus

DIA 60 -comprovació de l’aparició o no de pesta porcina

clàssica

1.- (1 punt)

Responeu les qüestions de la taula següent, referides a l’estudi de l’eficàcia

de les vacunes:

a) Quina és la
variable dependent?

b) Quina és la
variable
independent?

c) Com
dissenyaríeu
l’experiment
utilitzant els 28
animals?

Exercici 4A (-->pautes)(--
> pàgina principal) (--
>continguts bàsics)

El virus H5N1 és causant

d’un tipus de grip aviària
que ocasionalment ha infectat persones que havien estat en contacte amb
aus malaltes en diversos llocs del món. Durant la tardor del 2005, l’
Organització Mundial de la Salut ha advertit del risc real que aquest virus
muti i pugui causar una epidèmia mundial entre els humans, contra la qual
estem immunològicament poc protegits.
El material genètic
d’aquest virus té una gran
capacitat de canviar a mesura que es replica. El virus inicial es veu
reemplaçat per noves variants que presenten canvis en les proteïnes del
seu embolcall.

1) (1 punt)
a) Quina relació hi ha entre “el material genètic té una gran capacitat de
canviar” i els “canvis en les proteïnes del seu embolcall”?
b). Feu servir els vostres coneixements en immunologia per interpretar el
fet que les persones estiguem “immunològicament poc protegides” contra
el virus H5N1

2) (1 punt). Algunes vacunes per prevenir malalties víriques es fabriquen a

partir de virus idèntics als que causen la infecció, però modificats
genèticament de manera que no poden replicar-se dins les cèl·lules.
Expliqueu en què es basa l’acció d’una vacuna i justifiqueu per què en el cas
del virus H5N1 és difícil obtenir una vacuna eficaç.
El virus H5N1 és causant d’un tipus de grip aviària que ocasionalment ha
infectat persones que havien estat en contacte amb aus malaltes en
diversos llocs del món. Durant la tardor del 2005, l’ Organització Mundial de
la Salut ha advertit del risc real que aquest virus muti i pugui causar una
epidèmia mundial entre els humans, contra la qual estem
immunològicament poc protegits.
El material genètic d’aquest virus té una gran capacitat de canviar a
mesura que es replica. El virus inicial es veu reemplaçat per noves variants
que presenten canvis en les proteïnes del seu embolcall.

1) (1 punt)
a) (0.5 punts) Quina relació hi ha entre “el material genètic té una gran
capacitat de canviar” i els “canvis en les proteïnes del seu embolcall”?
Cal que l’alumnat relacioni els canvis en el material genètic, les mutacions,
amb els canvis a les proteïnes de l’embolcall, ja que aquestes són
l’expressió dels gens:

0.5 El material genètic conté la informació necessària per a

fabricar les proteïnes. Idea gen-proteïna. Canvis al material
genètic donaran lloc a canvis a les proteïnes resultants del procés de
traducció.

b) (0.5 punts) Feu servir els vostres coneixements en immunologia per

interpretar el fet que les persones estiguem “immunològicament poc
protegides” contra el virus H5N1

0.5 Ho atribueix a alguna d’aquestes possibilitats

 1) no haver entrat en contacte anteriorment amb la
variant del virusH5N1 actual Explicació: (qualsevol de les
possibilitats següents):
 no han adquirit memòria immunològica contra el virus.
 els limfòcits específics contra l’antigen no han estat
activats per contacte amb l’antigen i per tant no tenen
cèl·lules de memòria contra aquest.
 no ha fabricat anticossos contra el virus.
2) el virus és massa agressiu i supera la reacció del
sistema immunitari. Les persones infectades moren abans de
poder generar una resposta eficaç.
3) El material genètic del virus té una gran capacitat de
canviar
0.5 Resposta en termes evolutius, raonant que no hi ha hagut
(alternati selecció dels individus més resistents (pressió selectiva per
u) part del virus).

2) (1 punt)
Algunes vacunes per prevenir malalties víriques es fabriquen a partir de
virus idèntics als que causen la infecció, però modificats genèticament de
manera que no poden replicar-se dins les cèl·lules. Expliqueu en què es
basa l’acció d’una vacuna i justifiqueu per què en el cas del virus H5N1 és
difícil obtenir una vacuna eficaç.
L’acció d’una vacuna es basa en generar una resposta primària antigen-
anticòs, de manera que la persona vacunada contra un determinat virus
adquireix memòria immunològica necessària per respondre eficaçment a
una infecció causada per aquest virus. En aquest sentit, inocular virus sense
capacitat infectiva (que no es repliquen), però que posseeix els mateixos
antígens és complicat en el cas del H5N1 ja que aquest virus té una gran
capacitat per canviar els gens que determinen les proteïnes (mutar) i el
virus que s’utilitzés per dissenyar la vacuna podria ser diferent del que
provoqui realment la infecció (i la vacuna podria no ser eficaç).

Exercici 4
En Nil és un nen de sisè de primària que va passar la varicel·la quan feia
tercer. En
una carta de l’escola s’informa que es vacunarà els alumnes de la varicel·la.
En la carta
es demana als pares que marquin l’opció desitjada:
El pare d’en Nil vol marcar l’opció «Autoritzo que vacunin el meu fill», però
la mare
diu que no cal, que en Nil ja ha passat la malaltia.
1. Quina explicació donarà la mare al pare per fer-li veure que no cal
administrar a en
Nil la vacuna de la varicel·la? Escriviu aquesta explicació utilitzant els
termes
següents: limfòcits T, limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques, anticossos,
cèl·lules B de
memòria i
2. La Júlia, una companya de classe d’en Nil, fa una setmana que va rebre
un tractament
amb immunoglobulines. Expliqueu quines diferències hi ha entre la
immunitat
que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament amb
immunoglobulines.
[1 punt]

Resposta model:

Quan en Nil va entrar en contacte amb el virus de la varicel·la, el seu

sistema immunitari va desencadenar la següent resposta immunitària. Els
limfòcits T van activar els limfòcits B per tal que aquests estimulessin la
producció de cèl·lules plasmàtiques (o maduren i esdevenen cèl·lules
plasmàtiques), les quals van secretar anticossos per a neutralitzar el virus
de la varicel·la. En aquell moment també es van produir cèl·lules B de
memòria. Aquestes cèl·lules, que tenen una vida llarga, encara estan dins
del cos del Nil. Si el nostre fill torna a estar exposat en el futur al mateix
virus, podrà respondre d’una forma més ràpida (resposta immunitària
secundària): les cèl·lules de memòria produiran ràpidament els anticossos
contra la varicel·la i d’aquesta manera el nostre fill no tornarà a passar la
malaltia.

Aspectes a valorar:

- si utilitza correctament els 6 termes de l'enunciat

[1 punt] (subratllats en la resposta model), dins un redactat
coherent.
- per cada terme que no utilitzi, o que no utilitzi
[- 0,2 punts] correctament, o que no contextualitzi amb la resta
de resposta.
- si no posa cap terme o no n’utilitza cap de bé o no
[ 0 punts] en contextualitza cap correctament amb la resta de
resposta.

2) [1 punt] La Júlia, una companya de classe d’en Nil, fa una setmana que
va rebre un tractament
amb immunoglobulines. Expliqueu quines diferències hi ha entre la
immunitat
que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament amb
immunoglobulines.

Resposta model:

La vacunació i el tractament amb immunoglobulines corresponen a dos

exemples d’immunitat artificial, és a dir, immunitat provocada amb l’ús de
tècniques alienes a l’organisme. La diferència és que la vacunació és un
exemple d’immunitat artificial activa, és a dir, l’organisme desencadena una
resposta immune específica a rel de la introducció de microorganismes
morts o atenuats. Es tracta d’una mesura preventiva d’una malaltia. El
tractament amb immunoglobulines (seroteràpia), en canvi, és un exemple
d’immunitat artificial passiva: consisteix en tractar el pacient afectat d’una
malaltia infecciosa amb anticossos específics dels antígens. És una mesura
curativa.

Exercici 3
En l’esquema següent s’indica el procediment que se segueix per a esbrinar
si una
persona ha estat en contacte amb el virus de la sida.
1. Es practica una extracció de
sang a la persona que es vol
analitzar. Se separa el sèrum
(líquid sanguini sense glòbuls
ni fibrinogen) de la
mostra.
2. S’introdueix el sèrum a les
microcúpules (un tipus de
recipient) que contenen l’antigen
víric (AG), una proteïna
del virus.
3. Si el sèrum conté anticossos
(AC) contra el virus de la
sida, l’AC s’uneix a l’AG i
forma un complex AC-AG.
4. Per mitjà d’una reacció química,
aquest complex ACAG
s’acoloreix.
5. Per tant, la presència de
color indica la presència
d’anticossos al sèrum de la
persona analitzada.
FONT: Extret de SIDA: Els fets, l’esperança. Barcelona: Fundació La Caixa,
1993.
15

1) Un individu s’ha sotmès a la prova anterior. El resultat és negatiu, però el

metge li fa repetir la prova tres setmanes més tard. Després d’aquest
període de temps, durant el qual no ha tingut relacions sexuals ni tampoc
ha practicat conductes de risc, el resultat és positiu. Podeu explicar aquest
canvi en el resultat de la prova? Justifiqueu-ho descrivint els processos que
han tingut lloc en l’organisme d’aquesta persona durant aquestes 3
setmanes. [1 punt]

Per tal que la prova doni positiva, ha hagut de passar el temps

necessari perquè l’individu hagi pogut crear anticossos específics contra
aquest antigen. Els alumnes han d’explicar la resposta immune
específica primària, esmentant les cèl·lules que hi participen (limfòcits,
cèl·lules plasmàtiques) i els anticossos.

Per parlar de resposta immune primària: 0,25 punts

Per parlar de les cèl·lules: 0,25 punts
Per parlar dels anticossos: 0,25 punts
Per contextualitzar-ho, indicant que ha hagut de passar el temps necessari:
0,25 punts

TOTAL DE LA PREGUNTA= 1 PUNT

2) De quina manera actuen les vacunes? Expliqueu-ho [1 punt]

La vacunació és un exemple d’immunitat artificial activa, és a dir,

l’organisme desencadena una resposta immune específica arran de la
introducció de microorganismes morts o atenuats. Es tracta d’una mesura
preventiva d’una malaltia. Cal que parlin de:
- la resposta immune
- les cèl·lules implicades
- la generació d’anticossos
- les cèl·lules de memòria (memòria immunològica)

0, 25 punts per cada concepte ben explicat, TOTAL 1 PUNT

3) El virus de la SIDA experimenta sovint canvis en el seu material

hereditari. Els investigadors afirmen que aquest fet fa difícil trobar una
vacuna eficaç. Justifiqueu aquesta afirmació. [1 punt]

Els canvis en el material hereditari comporten canvis en les proteïnes [0,3

punts]. La vacunació facilita la creació d’unes cèl·lules memòria que
produiran anticossos específics per a un antigen (proteïna) determinat
[0,3 punts]. Si l’antigen canvia (encara que només sigui una petita part)
l’acció de la vacuna desapareix [0,4 punts].

TOTAL = 1 PUNT

Exercici 2A (--> pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

a) Observeu el cicle biològic següent. Identifiqueu-lo i descriviu els

processos que s'esdevenen a les fases assenyalades A, B, C, y D. (1 punt)
b) El 27 de novembre de 1997 es va publicar en un diari que actualment al
món una de cada 100 persones sexualment actives són portadores del virus
de la SIDA (seropositives), i que nou de cada 10 portadors no saben que es
troben infectats ni que poden contagiar altres persones, ja que la malaltia
pot trigar de 10 a 15 anys a desenvolupar-se. És l'anomenada fase
asimptomàtica. A quin procés o fase del cicle víric és deguda l'existència
d'aquesta fase de la malaltia? Expliqueu-ho. (1 punt)

c) Els virus són paràsits obligats de les cèl·lules. Per què? Raoneu la
resposta. (1 punt)

a) L'objectiu de la pregunta és que l'alumne identifiqui el cicle lític d'un virus

i descrigui les seves fases:

A: El virió s'absorbeix a la membrana cel·lular, penetra a l'interior de

la cèl·lula (1,2, i 3), i es desprèn de la càpside (4). (Fase d'infecció)

B: Un cop a dins del nucli cel·lular, l'àcid nuclear víric es replica tot
formant rèpliques idèntiques a l'original (5). Aquestes rèpliques
sintetitzen moltes còpies de mRNA (6). Els mRNA interaccionen amb
el ribosomes, i es produeix la síntesi de proteïnes de la càpside. (Fase
de síntesi)

C: Els nous àcids nucleics vírics s'uneixen a les proteïnes nuclears i

s'envolten de les seves cobertes (8). (Fase de maduració).

D: Els nous virions surten de la cèl·lula hoste i s'alliberen a l'exterior

(9). (Fase d'alliberament)
b) L'objectiu de la pregunta és que l'alumne relacioni la fase asimptomàtica
de la malaltia de la SIDA amb el cicle lisògenic que pot presentar el virus, i
la fase simptomàtica o de desenvolupament de la malaltia, amb el cicle lític
del virus. L'alumne ha d'esmentar que el cicle lisogènic, es produeix quan el
genoma del virus queda integrat en el genoma de la cèl·lula infectada, de
forma que no expressa els seus gens i es replica amb la cèl·lula; el virus
queda atenuat fins que hi hagi algun tipus d'alteració al medi que condicioni
que el genoma víric es separi del genoma de la cèl·lula infectada i que
comenci el cicle lític. Segons aquest objectiu és indiferent que l'alumne
esmenti el fet que el virus de la SIDA és un retrovirus i que per tant, per
intergrar-se al DNA del limfòcit necessita transcriure el seu RNA en DNA,
gràcies a l'acció de la transcriptasa inversa.

c) L'objectiu és que l'alumne relacioni l'estructura acel·lular del virus,

mancada dels orgànuls necessàries per realitzar les funcions vitals de
nutrició que caracteritzen a les cèl·lules, i amb la impossibilitat de reproduir-
se sense utilitzar la maquinària reproductiva de les cèl.lules hostes. Aquest
fet els "obliga" a ser paràsits de les cèl·lules que infecten (paràsits
endocel·lulars obligats)

Exercici 3A (--> exercici)

Es pretén que l'alumne sàpiga diferenciar les idees més característiques del
lamarquisme (herència dels caràcters adquirits), darwinisme (selecció
natural) i neodarwinisme (variabilitat genètica i lleis de l'herència com a
explicació a l'adaptació al medi i la selecció natural).

a) Cal que l'alumne vegi la influència lamarquista en les idees de Darwin.

S'haurà de respondre que sí: Lamarck basa la seva teoria en l'herència dels
caràcters adquirits (per ús i desús d'òrgans o parts del cos) i, en la 1ª part
d'aquest text, Darwin dona suport a aquesta idea.

b) A les poblacions naturals de Ctenomys haurien aparegut mutacions

espontànies "preadaptatives"), algunes de les quals produïen ceguesa; en
les condicions de vida habituals d'aquest animal aquesta característica
incrementaria la capacitat de supervivència i de reproducció dels individus
cecs (selecció natural). D'aquesta manera augmentaria la freqüència del
genotip per a la ceguesa a la població, predominant sobre l'altre.

c) Són molts els que es poden comentar. Citem, com a exemples possibles,
el melanisme industrial (Biston betularia), la resistència bacteriana a
antibiòtics, o la d'alguns insectes front l'acció dels pesticides. En tot cas,
hauran de ser explicats per l'existència de variabilitat intraespecífica en el sí
de les poblacions (originada per mutacions espontànies preadaptatives) així
com la pressió selectiva que exerceix l'ambient.