R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Sollicitud de subvenci destinada a donar suport a programes de cooperaci al desenvolupament a realitzar a determinats pasos socis del Sud (codi de convocatria PR2010)
s important llegir les Bases de la convocatria per omplir aquest formulari, aix com el Pla Director de cooperaci al desenvolupament 2007-2010 i la Resoluci per la qual saproven les normes de seguiment i justificaci de projectes i programes de cooperaci al desenvolupament subvencionats a ONGD per lACCD. El formulari de sollicitud no sha de presentar per duplicat, nhi ha prou amb un exemplar. Sha de presentar en format paper i electrnic. Ens podeu fer arribar les vostres opinions i suggeriments de millora dels formularis de sollicitud a la bstia de contacte de comunicaci de lACCD que trobareu a http://www20.gencat.cat/portal/site/cooperaciocatalana

mbit geogrfic de la sollicitud: frica Sudsahariana Mediterrnia, sia i Europa Oriental Amrica Central i el Carib Amrica del Sud

Tingueu en compte que cal omplir TOTS els apartats del formulari per tal que es pugui procedir a lptima valoraci del projecte.

Presentaci de lactuaci
Nom de lentitat: Arquitectes Sense Fronteres NIF de lentitat: G 60192614 Ttol de lactuaci: Programa de capacitaci i refor de la xarxa sanitria de la Direcci Provincial de la Salut dInhambane (DPS-I) per a la implantaci i millora de sistemes de suport a la informaci per a la presa de decisions, ampliaci de la cobertura de les prestacions sanitries bsiques entre les capes ms desfavorides de la poblaci i implantaci i millora de sistemes adequats de tractament i eliminaci de residus mdics. Perode de lactuaci: m/a-m/a 03/11-03/14 Perode de la subvenci: m/a- m/a Localitzaci Pas: Moambic Departament/ provncia: Inhambane Municipi: Ambit provincial (mxim 36 mesos) 03/11-03/14

1/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Cost global de lactuaci: 924.648,90 euros Subvenci sollicitada a lACCD: 681.284,40 euros Percentatge en relaci cost global: 73,70% 2 3 4 Subvenci sollicitada a lACCD per a la primera anualitat: 299.582,74 euros Subvenci sollicitada a lACCD per a la segona anualitat: 279.172,24 euros Subvenci sollicitada a lACCD per a la tercera anualitat: 102.529,42 euros NO En cas afirmatiu, indiqueu les entitats membres del concert:

Actuaci concertada: S

Sector de cooperaci de lactuaci proposada (vegeu l'apartat 3 de lannex 2 de les bases reguladores) Prioritat sectorial de les bases a la qual sinscriu lactuaci: 1. Objectius estratgics de desenvolupament * : Nm: 6 Descriptor: Millorar de la cobertura, la qualitat i ls dels sistemes de salut pblics o amb vocaci de servei pblic, especialment a nivell datenci primria, i afavorir laccs daquells sectors de la poblaci amb menys oportunitats. 2. Objectius transversals Nm: a,b,c Descriptor: a) Promoci del respecte integral i la consolidaci dels drets humans, la governana democrtica i lenfortiment del teixit social, b) Promoci de lequitat entre dones i homes mitjanant laplicaci de la perspectiva de gnere, c) Promoci de la sostenibilitat del desenvolupament en la triple dimensi: social, econmica i ambiental. Classificaci de lactuaci (segons Codi CAD de lOCDE) *: Codi: 120 - Salut (* disponibles a www.cooperaciocatalana.cat) a. Documentaci obligatria que lentitat sollicitant ha dadjuntar a la sollicitud de subvenci. Recordeu que, dacord amb el punt 8.1.1 de les bases, no caldr presentar de nou els documents que es trobin a disposici de lACCD i que encara siguin vigents dels que sesmenten a continuaci. En aquest cas noms caldr aportar una certificaci de la persona responsable de l'entitat en qu sindiquin els documents que continuen vigents a data de la presentaci de la sollicitud. En cas contrari sha dadjuntar la segent documentaci (apartat 8.1 de les bases reguladores). Totes les certificacions, impresos i documents que s'esmenten en aquest apartat es presentaran signats per la persona representant legal de l'entitat. 2 3 Formulari de sollicitud Cpia compulsada dels poders notarials vigents o certificaci original emesa pel Secretari/ria de lentitat que habiliti la persona signatria daquesta sollicitud de subvenci per a la representaci de lentitat (noms per aquells supsits en qu el crrec daquesta persona no coincideixi amb el que estableixen els estatuts com a autoritzada per aquest acte).

2/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

4 5 6 7 8 9 10 11

12

13

Cpia compulsada del DNI del/de la representant legal de lentitat sollicitant. Cpia compulsada dels estatuts originals de l'entitat i, si escau, de les modificacions estatutries posteriors. Cpia compulsada o certificat de la inscripci de l'entitat en el registre corresponent. Original de la certificaci del nombre de socis i scies o, si escau, de persones membres associades, collaboradors/res o patrons/ones en el cas de xarxes d'entitats o fundacions. Original o cpia compulsada de la relaci dels membres de la junta directiva de l'entitat, amb la data del nomenament i la indicaci del personal empleat, siguin alliberats o voluntaris. Original de l'imprs de sollicitud de transferncia bancria de l'entitat sollicitant, on s'indiqui el compte corrent on s'ha d'ingressar l'import de la subvenci. Segons model normalitzat que facilita l'ACCD a travs de la seva pgina web. Cpia compulsada de la targeta d'identificaci fiscal de l'entitat. Declaraci original de la persona responsable de no trobar-se en cap dels supsits de prohibici per beneficiar-se de la subvenci que preveuen els apartats 2 i 3 de l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, segons model normalitzat que facilita l'ACCD a travs de seva pgina web. Declaraci original de la persona responsable de donar compliment, si escau, de l'obligaci que estableix l'article 38.1 de la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integraci social dels minusvlids o el Real Decret 364/2005, de 8 dabril, pel qual es regula el compliment alternatiu amb carcter excepcional de la quota de reserva en favor de treballadors amb discapacitat, d'acord amb el model normalitzat que facilita l'Agncia a travs de la pgina web. Declaraci de la persona responsable de l'entitat de donar compliment dels requisits establerts a l'article 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, que els siguin exigibles, segons model normalitzat que facilita l'ACCD a travs de seva pgina web.

Aix mateix, caldr aportar de nou els segents documents per a poder optar per la subvenci: 14 Original de la declaraci responsable sobre si s'ha demanat o s'han obtingut altres subvencions o aportacions amb la mateixa finalitat. En cas afirmatiu, cal indicar la procedncia i el volum d'aquest finanament, segons model normalitzat que es facilita per l'ACCD a travs de seva pgina web. 15 Original o cpia compulsada d'una memria d'activitats dels tres exercicis anteriors. En el supsit que l'entitat s'hagi presentat a convocatries de l'ACCD dels dos darrers anys, aleshores ser suficient amb la presentaci de la memria del darrer exercici. 16 Original o cpia compulsada d'una memria econmica dels tres exercicis anteriors en la qual s'inclogui un estat comptable i un balan amb els ingressos i les despeses, on s'indiquin les fonts de finanament i que inclogui el pressupost especfic que es destina a Catalunya. En el supsit que l'entitat s'hagi presentat a convocatries de l'ACCD dels dos darrers anys, aleshores ser suficient amb la presentaci de la memria del darrer exercici. 17 Original de la declaraci responsable d'una relaci de les subvencions i aportacions percebudes en els darrers tres anys, segons model normalitzat que facilita l'ACCD a travs de la seva pgina web. 18 Original del currculum de la persona responsable del programa, on s'indiqui el seu lloc de residncia. 19 En el supsit de programes presentats en concertaci amb altres entitats caldr que aportin l'original o cpia compulsada de l'acord signat entre totes les entitats en qu s'acreditin i detallin les actuacions que realitzar efectivament cada entitat i que es comprometen a executar el programa de manera conjunta, aix com detall de limport de leventual subvenci que gestionar cada entitat. En l'acord tamb s'haur de designar quina d'aquestes entitats actuar com a representant davant lACCD, i la Generalitat de Catalunya, pel que fa al compliment de les obligacions establertes en aquestes bases i per signar el corresponent document d'acceptaci de la subvenci. En l'acord tamb haur de constar el comproms de no dissoldre's com l'agrupaci mentre no s'hagi desenvolupat el programa i no hagi transcorregut el termini de prescripci de les

3/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

obligacions que se'n deriven, d'acord amb el que determina l'article 11.3 de la Llei 38/2003, general de subvencions. 20 En el supsit que lentitat sollicitant sigui una fundaci, original de la declaraci responsable de lentitat de donar compliment de lobligaci de presentar els comptes anuals davant del Protectorat de la Generalitat, segons model normalitzat que es facilita per l'ACCD a travs de la pgina web. 21 Original de la declaraci de la persona responsable de lentitat destar al corrent del compliment de les obligacions tributries amb la Generalitat de Catalunya i amb lEstat, aix com les obligacions amb la Seguretat Social. La declaraci responsable consta en el mateix imprs de sollicitud de subvenci. La signatura de la sollicitud de subvenci implica lautoritzaci a lACCD per a la funci de comprovaci de les dades relatives al compliment de les obligacions tributries amb la Generalitat de Catalunya i amb lEstat, aix com les obligacions amb la Seguretat Social. Si el/la sollicitant denega el consentiment haur daportar els certificats acreditatius destar al corrent de les esmentades obligacions. 22 Declaraci original de la persona responsable de lentitat, segons model normalitzat que facilita lACCD a travs de la seva pgina web, i que abasta: 22.1 Les remuneracions que percep el personal directiu de l'entitat subvencionada; entenent per directiu o directiva la persona que exercita funcions executives i d'administraci. 22.2 El comproms de donar publicitat a les dites remuneracions en la memria que s'adjunta amb els estats comptables. 22.3 El comproms de les entitats de mantenir, en el marc de la relaci laboral preexistent i durant el perode de vigncia de la subvenci, l'estructura retributiva esmentada. 22.4 El compliment de les regles establertes pels apartats a, b, c i d de l'article 90 bis del text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en la modificaci introduda per lart. 36 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives. 23 Memria o document acreditatiu en relaci al que es preveu en lapartat 2.3 lletra m) de lannex 1 daquestes bases reguladores. 24 Original dun informe detallat en qu sacrediti tenir un mnim de 3 anys dexperincia, a complir durant lany en curs, en lmbit de la cooperaci al desenvolupament en pasos socis del Sud. En el supsit que el contingut daquest informe detallat coincideixi amb el contingut de la memria que es preveu en lapartat 8.1.2.b) de lannex 1 de les bases reguladores, no caldr aportar aquest informe. 25 Original dun informe detallat en qu sacrediti tenir un mnim de 2 anys d'experincia, a complir durant lany en curs, en el pas o pasos i sector o sectors on es vol portar a terme el programa. En el supsit que el contingut daquest informe detallat coincideixi amb el contingut de la memria que es preveu en lapartat 8.1.2.b) de lannex 1 de les bases reguladores, no caldr aportar aquest informe. 26 En relaci amb la contrapart local caldr aportar la segent documentaci, llevat dels casos suficientment raonats per l'entitat i que autoritzi expressament l'ACCD, en la qual es justifiqui suficientment la impossibilitat de la presentaci d'algun dels documents segents: 1. Si la contrapart s una organitzaci no governamental s'ha daportar: 26.1.1 26.1.2 26.1.3 Acord de collaboraci entre lONGD sollicitant i la contrapart. Memria dactivitats. Memria econmica.

4/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

26.1.4 Informe detallat de la contrapart en qu sacrediti una experincia de com a mnim 2 anys en el sector o sectors on es porta a terme el programa. 26.1.5 Inscripci de l'entitat davant l'administraci competent. 26.1.6 Relaci dels membres de la junta directiva de l'entitat, i la indicaci del personal empleat, siguin alliberats o voluntaris. 26.1.7 Nombre de membres associats, collaboradors o patrons en el cas de xarxes d'entitats. 26.1.8 Currculum o experincia professional en l'mbit que es demana de subvencionar de la persona responsable del programa. 2. Si la contrapart s institucional o governamental s'ha daportar: 27 Conveni o altra instrument jurdic conforme l'entitat sollicitant i la instituci acorden, amb drets i obligacions diferenciades, donar suport al programa en el supsit aquest sigui finanat i que la collaboraci romandr al llarg de la vida del programa. 28 Mitjans humans amb qu collaborar la instituci, amb indicaci del nombre de persones assignades, capacitats tcniques i programa de treball per desenvolupar el programa sollicitat de subvencionar. 29 Identificaci de l'autoritat o persona responsable del programa dins de la instituci i indicaci de les experincies conjuntes de treball amb l'entitat sollicitant. 30 En cas de programes que impliquin l'enviament al terreny d'algun/a cooperant segons es defineix a l'article 2 de l'Estatut del cooperant; Reial decret 519/2006 de 28 d'abril, pel qual es regula aquest Estatut, s'haur de presentar l'original de la declaraci del responsable de l'entitat promotora de donar compliment a les disposicions previstes al referit Estatut, i especialment als drets previstos pels cooperants, segons model normalitzat que facilita l'ACCD a travs de seva pgina web. 31 Si escau, original o cpia compulsada dels pressupostos i documents probatoris de la titularitat de la propietat o drets sobre l'immoble que s'estableixen en l'apartat 18 de l'annex 1 de les bases reguladores. 32 Tota aquella documentaci requerida a la Resoluci per la qual saproven les normes de seguiment i justificaci de projectes i programes de cooperaci al desenvolupament subvencionats a ONGD per lACCD. c. Documentaci no obligatria per que es valorar positivament.

Material grfic i audiovisual que complementi la informaci presentada Factures proforma, pressupostos professionals o peritatges Mapa general i de localitzaci detallada de lactuaci Estudis didentificaci previs a lactuaci en el cas que no existeixin despeses didentificaci imputables a la subvenci sollicitada 6 Estudis de viabilitat (incloent de riscos i dimpacte) 7 Organigrama de lentitat 8 Definici de la poltica organitzativa interna de lentitat sollicitant que incorpori la perspectiva de gnere 9 Definici de la poltica organitzativa interna de la/les contrapart/s locals que incorpori la perspectiva de gnere 10 Mecanismes de participaci interna de lentitat sollicitant 2 3 4 5

5/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

11 Document que descrigui el plantejament estratgic de lentitat sollicitant respecte a la cooperaci al desenvolupament i, en concret, respecte a la integraci dels eixos transversals de la Cooperaci Catalana, tal i com sestableixen al Pla Director de la Cooperaci al Desenvolupament 2007-2010 12 Document que descrigui lestratgia de lentitat sollicitant respecte al pas i sector dintervenci 13 Document que descrigui el plantejament estratgic de la/les contrapart/s locals respecte a la cooperaci al desenvolupament 14 Document que descrigui lestratgia de la/les contrapart/s local/s respecte al pas i sector dintervenci 15 Pla o programa marc de desenvolupament (comunal, municipal, departamental, estatal, regional o daltre nivell) en el qual sinsereix lactuaci 16 Carta o document de consentiment previ informat de les persones destinatries en relaci a lactuaci 17 Document descriptiu dels mecanismes davaluaci, generaci daprenentatges i millora de resultats dels projectes utilitzats per lentitat sollicitant 18 Document descriptiu dels mecanismes de transparncia i rendici de comptes utilitzats per lentitat sollicitant 19 Document descriptiu dels mitjans i capacitats tcniques de la contrapart local 20 Document descriptiu de lexperincia de treball de la/les contrapart/s local/s en cooperaci al desenvolupament diferent al que es recull a la memria dactivitats 21 Document descriptiu de lexperincia de la/les contrapart/s local/s en la temtica/collectiu i en l'rea geogrfica on es desenvolupar lactuaci 22 Document descriptiu de les activitats de sensibilitzaci, incidncia i reflexi en el territori per part de la/les contrapart/s local/s 23 Document descriptiu de lexperincia conjunta entre lentitat sollicitant i la/les contrapart/s local/s 24 Documentaci que reforci la sostenibilitat futura de lactuaci 25 Altra (especifiqueu-la)

6/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

La persona qui signa acredita que lentitat sollicitant compleix les condicions exigides per ser beneficiria daquesta convocatria, per la qual cosa certifica la veracitat de les dades contingudes en aquest formulari i de la documentaci annexa. Aix mateix, acredita mitjanant declaraci responsable que lentitat sollicitant es troba al corrent de les obligacions tributries amb lEstat i amb la Generalitat de Catalunya, aix com de les obligacions amb la Seguretat Social, en el moment de la sollicitud i acceptaci de la subvenci.

Trieu una de les dues opcions segents:

Amb la signatura daquesta sollicitud de subvenci, autoritzo lACCD per fer les gestions per a la comprovaci conforme lentitat que represento est al corrent de les obligacions tributries amb lEstat , la Generalitat de Catalunya i la Seguretat Social.

Denego el meu consentiment perqu lACCD faci dofici la comprovaci conforme lentitat que represento est al corrent de les obligacions tributries amb lEstat, la Generalitat de Catalunya i la Seguretat Social, per la qual cosa em comprometo a presentar la documentaci acreditativa daquestes situacions.

Signatura de la persona representant legal de lentitat sollicitant.

Segell de lentitat Nom Josep Maria Llach Esteban NIF de la persona representant legal 37258517N Crrec President Lloc, Barcelona 09 de Setembre de 2010

7/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Formulari de sollicitud de subvenci

ndex.

Dades de les entitats responsables de lactuaci 1.1 Dades de lentitat sollicitant 1.2 Dades identificatives de la contrapart local

Descripci de lactuaci 3.1 2.1 Persones destinatries 3.2 2.2 Resum de lactuaci 3.3 2.3 Antecedents, context i justificaci 3.4 2.4 Marc dassociaci 3.5 2.5 Estratgia dactuaci 2.5.1 Marc lgic 2.5.2 Matriu de planificaci 2.5.3 Cronograma dactivitats 2.6 Integraci dobjectius transversals

Recursos necessaris 3.1 Descripci dels recursos humans 3.2 Cofinanament del programa 3.3 Pressupost per partides i cofinanadors 4.1 Seguiment, avaluaci i estratgia de sortida 4.1 Previsi de seguiment, control i avaluaci 4.2 Sostenibilitat de lactuaci 4.3 Estratgia de sortida 4.4 Sistematitzaci i productes (informes, resums, vdeo, etc.) que se nobtindran 4.5 Visibilitat i difusi dels resultats dels aprenentatges

Viabilitat de lactuaci (llista de comprovaci)

8/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

1. Dades de les entitats responsables de lactuaci. 1.1 Dades de lentitat sollicitant. a. Dades generals
Nom de lentitat: Arquitectes Sense Fronteres Domicili de lentitat Via Laietana 12 2 4 Telfon 93 310 74 90 Pgina web Localitat Barcelona Fax 93 310 79 42 CP 08003 Correu electrnic asf@asfes.org

www.asfes.org b. Adrea a efectes de notificaci.

Arquitectes Sense Fronteres Telfon Fax 93 310 74 90 93 310 79 42 Nom i crrec de la persona a la qual sadrea la notificaci Correu electrnic asf@asfes.org

c. Naturalesa jurdica de lentitat.

Associaci Any de constituci Fundaci Altres (especifiqueu-les) Nm. de registre de lentitat

1992
Inscripci a registres dONGD: ACCD, Nmero de registre:

114317
AECID, Nm.Registre: 1071

d. Persones associades (dades desagregades per sexe, si s possible).

Nombre total

1324

A Catalunya 334

A Espanya (si escau) 990

A lmbit internacional (si escau)

Persones voluntries Nombre total A Catalunya 61

217

A Espanya (si escau) 156

A lmbit internacional (si escau)

e. Nom i crrec de la persona responsable del projecte de lentitat sollicitant 1.

Alexis Duroux Telfon 93 306 78 19 Correu electrnic asfcatinternacional@asfes.org

Segons estableix la Llei Orgnica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal, linformem que les dades personals facilitades per vost a travs d'aquest imprs seran incorporades al fitxer de dades Entitats titularitat de lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament, Veneuela, 105,1r, 08019 de Barcelona, amb la finalitat de gestionar la seva sollicitud. Respecte aquestes dades vost t els drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici, i els pot exercir enviant el corresponent petici per escrit a lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament. Les dades sollicitades sn les estrictament necessries per a la correcta identificaci de la persona remitent, portar a terme les tasques de gesti de la seva sollicitud, i enviament d'informaci sobre el curs de la mateixa

9/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

f. Pertinena a organismes, xarxes i/o coordinadores locals, catalanes, estatals i/o internacionals (especifiqueu-los).
No S (especifiqueu lany dadhesi i els organismes, xarxes i/o coordinadores a les qu est adherida) Locals Catalanes Estatals Internacionals

Per a cada un dels organismes, xarxes i/o coordinadores a les qu est adherida, expliqueu breument en quina mesura lentitat hi participa.

ASF Forma part de xarxes internacionals com Habitat Internacional Coalition ASF es membre i realitza una labor de seguiment general de temes relacionats amb el dret a lhbitat i les seves vulneracions a Catalunya i Espanya. ASF-internacional ASF es membre fundadora de ASF-Internacional, que fins ara est formada per un entramat de 16 organitzacions de diferents paisos tant del sud com del nord. Actualment ASF fa les funcions de secretariat permanent. en lmbit espanyol: CONGDE ASF es membre de la CONGDE i participa en les diferents comissions de treball. Plataforma 2015 ASF es membre de la Plataforma 2015 i participa de les diferents comissions de treball. en lmbit catal: FCONGD ASF est adherida a la FCONGD i participa en algunes de les comissions de treball i en els organs de govern de lentitat (assamblees, etc.) g. Estratgia de cooperaci de lentitat sollicitant (mx. 2 pgines).
1. Expliqueu el plantejament estratgic de lentitat en relaci a la seva actuaci en lmbit de la cooperaci al desenvolupament. Context El Pla Estratgic 2007-2011 dArquitectes Sense Fronteres (Annex 1.1) estipula la defensa del dret a un hbitat digne, ents en un sentit ampli, com la base de les seva estratgia de cooperaci (Pla estratgic 2007-2011 Objectiu Estratgic 4) Els organismes de desenvolupament reconeixen actualment el rl determinant que juga la cobertura de drets humans de base tals com el dret a l'educaci, a la salut o a l'hbitat en lexit de les poltiques de desenvolupament. La provisi i cobertura daquests drets s una responsabilitat que recau directament (a travs de la provisi duna serie de serveis i/o prestacions) o indirectament (a travs de laparell regulador i legislatiu) en l'estat. La cobertura de cadascn daquests drets necessita generalment de lexistncia dun parc inmobiliari i dinfraestrutures adecuats i en bon estat de conservaci, lexistncia del qual es troba a la base del concepte de dret a la ciutat i de dret a lhbitat entesos en un sentit ampli. Lexistncia daquests parcs inmobiliaris i infraestructura requereix capacitats institucionals fortes per tal de garantir-ne la qalitat ja sigui a travs de processos de regulaci o normativitzaci o de la concepci, disseny, construcci, gesti i manteniment dedificacions, parcs inmobiliaris o infraestructures. Per altra banda una societat civil capacitada es un element clau tant en la prestaci de serveis directament vinculats a la cobertura de drets bsics com en el monitoratge dels centres de presa de decisions i de gesti . Per altra banda els models constructius actualment utilitzats als pasos empobrits sn el resultat d'una herncia material (edificis heretats de les administracions colonials, etc.), d'un capital hum especific a cada lloc (barreja

10/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

de tcniques constructives importades i locals) i d'una ordenaci jurdica particular. La conjunci local d'aquests tres apartats ha produt fins avui multitud de tipologies constructives que en general condicionen cada nova edificaci, seguint aquestes els models en voga en cada rea geogrfica. La utilitzaci per defecte de determinats models o tcniques constructives a nivell local o regional, ja sigui per haver-hi estat normativitzats o per simple costum, no garanteix l'adequaci o la idonetat de les mateixes. Factors tals com la disponibilitat i el preu dels materials de construcci, la falta o el laxisme de la regulaci urbanstica, el carcter importat de les tcniques, models i materials utilizats, la formaci insuficient o inadequada dels tcnics o la utilitzaci de models arquitectnics obsolets limiten moltes vegades la funcionalitat de les edificacions, afectant el nivell de cobertura dels drets de base i fins i tot comprometent la satisfacci efectiva dels mateixos. El refor de les capacitats institucionals i de la societat civil a nivell tcnic, la detecci de patologies recurrents o genriques en els models ms comuns utilitzats en l'edificaci, la proposta de solucions i models per a la seva posterior introducci en els circuits formatius locals o en els sistemes reguladors s una estratgia de cooperaci que pot tenir un impacte molt elevat grcies al seu efecte multiplicador. Planificaci Estratgica La estratgia de cooperaci de ASF t com a objectiu prioritari brindar acompanyament i/o acompanyament als agents de desenvolupament, tant institucionals com del tercer sector a millorar substancialment les seves condicions de vida mitjanant accions relacionades amb lhabitabilitat en consonancia amb all establert per lobjectiu estratgic n 4 del pla estratgic dASF. Aix es concretitza en lestratgia de cooperaci de ASF en tres objectius operatius: 1) Desenvolupar models constructius adecuats a la realitat local tot incorporant els aspectes de gnere, socials, culturals, econmics i funcionals adecuats a lrea dintervenci. 2) Regular adecuadament el fenmen constructiu tant de carcter general (regulaci urbanstica) com sectorial (normatives regulant la infraestructura sanitaria, infraestructura escolar, gesti de riscos mediambientals, etc...) sota una perspectiva de sostenibilitat medi-ambiental i de no-dependncia econmica i/o cultural. 3) Recolzar el desenvolupament i implantaci deines adecuades de gesti i manteniment dedificacions i de parcs inmobiliaris essencials per a la prestaci de serveis bsics i de refor dels processos de presa de decisions. El pla estratgic 2007-2011 de ASF preveu a ms a ms la incorporaci de la perspectiva de drets humans, la sostenibilitat medi ambiental i la perspectiva de gnere com a eixos transversals de totes les accions de cooperaci dutes a terme per lentitat. Els instruments previstos per a la implementaci de lestratgia de cooperaci de ASF sn: Projectes de cooperaci Recerca Aplicada i Publicacions Campanyes i altres Accions de Sensibilitzaci, Incidncia i Protecci dels Drets Humans 2. Expliqueu lestratgia de cooperaci al desenvolupament en el sector i pas en els quals es desenvolupar lactuaci. Lestratgia pais dASF per a Moambic t com a objectiu prioritari el recolzament de la capacitat institucional local i regional en la cobertura i en la protecci dels drets i necessitats bsiques de les capes de poblaci ms desfavorides. Aix es duu a terme mitjanant dues linies principals dintervenci: 1- Recolzament tcnic a la implementaci i gesti dinfraestructura sanitria a la provincia dInhambane 2- Assessorament tcnic en matria de regulaci urbanstica i mediambiental al districte de Mecuffi Ambdues linies dintervenci desenvolupen a nivell regional i local els objectius estratgics de lestratgia de cooperaci dASF mitjanant accions de refor i de capacitaci de dues contraparts institucionals: La Direcci Provincial de la Salut dInhambane i la Direcci de Districte de Mecuffi. 3. Expliqueu com sinsereix lactuaci en aquesta estratgia.

11/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

El Programa es troba incls en la primera linea de lestratgia pas de ASF a Moambic i narticula els instruments de cooperaci a desplegar durant el periode 2011-2013 a la provncia de Inhambane. Les accions incloses en el Programa comporten principalment intervencions en el primer i el tercer objectius fixats en lestratgia general de cooperaci dASF, tot desenvolupant a nivell provincial mecanismes de refor dels processos de presa de decisions i desenvolupant nous models constructius adaptats a la realitat local en matria dinfraestructura sanitaria. Per altra banda tamb es contemplen accions puntuals vinculades amb el segon objectiu en materia de normativa provincial de regulaci del circuit de tractament de residus sanitaris.

h. Estratgies de lentitat sollicitant per als tres objectius transversals del Pla Director de Cooperaci al Desenvolupament 2007-2010. Marqueu si existeix un document que les defineixi.
OTR1. Promoci del respecte integral i la consolidaci dels drets humans, la governana i l'enfortiment del teixit social. No S (en cas afirmatiu, si escau, especifiqueu en quin annex ladjunteu )

Pla Estratgic 2007-2011 dArquitectes Sense Fronteres (veure apartat VII - Pla Estrategic i Objectius) OTR2. Promoci de l'equitat entre dones i homes mitjanant l'aplicaci de la perspectiva de gnere. No S (en cas afirmatiu, si escau, especifiqueu en quin annex ladjunteu)

Pla Estratgic 2007-2011 dArquitectes Sense Fronteres (veure apartat VII - Pla Estrategic i Objectius) OTR3. Promoci de la sostenibilitat del desenvolupament en la triple dimensi: social, econmica i ambiental. No S (en cas afirmatiu, si escau, especifiqueu en quin annex ladjunteu)

Pla Estratgic 2007-2011 dArquitectes Sense Fronteres (veure apartat VII - Pla Estrategic i Objectius)

i. Mecanismes davaluaci, transparncia i rendici de comptes de lentitat sollicitant. 1.Expliqueu quins sn els mecanismes davaluaci, generaci daprenentatges i millora de resultats dels
projectes utilitzats per lentitat. El Pla Estratgic de ASF (veure anex 1.1) defineix com un objectiu estratgic mesurar i avaluar el resultat i impacte dels projectes per gestionar els projectes des d'un punt de vista de millora contnua (objectiu 1.1.5 Pla Estratgic 2007-2011 ASF). Amb aquesta finalitat estableix orientacions encaminades a establir, ms enll de les exigncies del finanador, un sistema d'avaluaci de projectes (impacte, acompliment) per treballar sota un esquema de millora contnua. El sistema est basat en la definici d'indicadors de resultat i impacte, que permetin mesurar i avaluar el nivell de compliment dels objectius fixats en cada projecte. El Pla Estratgic dASF tamb assenyala la importncia dincloure en l'avaluaci la percepci dels beneficiaris i contrapart dels resultats i impactes del projecte aix com dextreure llions apreses dels projectes al seu acabament, per aplicar-les en el futur assegurant que la informaci s accessible per als Experts en gesti, l'OC, les DDTT i el Comit d'Iniciatives especificant que aquesta informaci ha de ser tinguda en compte a l'hora d'identificaci, formulaci i aprovaci de nous projectes. Aquestes orientacions han estat implementades en la prctica a travs del proces estandaritzat devaluaci de projectes de ASF (Veure punt 4.1). Per altra banda ASF fomenta la recerca aplicada, en col.laboraci amb el mn universitari. Els mbits en els quals treballa ASF (Cooperaci Local i Internacional, Formaci, Recerca, Sensibilitzaci i Incidncia) estan vinculats entre ells, formant un continu que permet millorar la intervenci tcnica prpia, sistematitzar experincies i oferir-les al conjunt dels actors de la cooperaci catalana i espanyola. Tanmateix, permet introduirles en espais de formaci, reglada i no reglada, tant des dun de vista tcnic com poltic, tot enllaant lacci ciutadana i les poltiques pbliques amb les problemtiques que saborden mitjanant els projectes de lassociaci tant al nord com al sud. Lexperincia acumulada sobre el terreny ha perms a lassociaci dalimentar diverses collaboracions en lmbit universitari i acadmic catal. Algunes de les collaboracions ms significatives realitzades fins ara han

12/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

estat la impartici durant dos anys consecutius de lassignatura Arquitectura i cooperaci en el campus del Valls de la Universitat Politcnica de Catalunya, les sessions impartides en el marc del Mster Oficial en Desenvolupament Urb i Territorial de lUPC o les classes impartides en el marc daltres posgraus i cursos despecialitzaci per a professionals de la cooperaci, de larquitectura i dels serveis socials, com serien les sessions realitzades en el marc del posgrau i del mster en agent de cooperaci internacional de SETEM-UPC, la planificaci i muntatge del curs en patologies arquitectniques per a treballadors/es del sistema de Serveis Socials per a lAjuntament de Barcelona o els cursos en Patologies Arquitectniques i Infrahabitatge organitzats conjuntament amb lescola SERT del Collegi dArquitectes de Catalunya, entre daltres. 2. Expliqueu quins sn els mecanismes de transparncia i rendici de comptes utilitzats per lentitat. El Pla Estratgic dASF (veure anexe 1.1) defineix com un objectiu estrategic de lentitat Assegurar la Transparncia (objectiu 2.2 Pla estratgic 2007-2011 ASF) tot brindant a les parts interessades tota la informaci rellevant sobre el funcionament i activitats de l'organitzaci Amb aquesta finalitat, i dacord amb el pla estratgic, shan desenvolupat procediments que estableixen els continguts, destinataris, periodicitat i canals d'informaci i que en determinen tamb les responsabilitats, tant de coordinaci i publicaci, com de suministraci de la informaci necessria. Entre d'altres, aquests inclouen, en acord amb el que sestableix al pla estratgic:

Lliure disponibilitat a les seus de lorganitzaci de les normatives, reglaments i procediments, que afecten a ASF, externs o interns, i publicaci peridica en els instruments de difusi de lentitat (butlleti general i butlletins de demarcaci) dels canvis i novetats adoptats a tots els nivells de la presa de decisions. Lliure disponibilitat a les seus de lorganitzaci de lestructura organitzativa: rgans de govern i de gesti, funcions i noms de les persones que els integren i publicaci peridica en els instruments de difusi de lentitat (butlleti general i butlletins de demarcaci) dels canvis i novetats adoptats a tots els nivells de la presa de decisions. Difusi en temps real de les decisions adoptades i de les actes de reunions a nivell de juntes de demarcaci i de loficina central deASF al conjunt de socis i voluntaris mitjanant les llistes de correu oficials de lentitat i lliure disposici a les seus de lentitat del conjunt de documents. Publicaci anual dels estats financers, pressuposats i reals, en el marc de les assamblees generals ordinries de lentitat obertes a tots els socis i inclusi dels comptes aprovats i auditats per un organisme independent en la memria anual de lentitat, de lliure disposici a les seus de lentitat. Publicaci peridica de lestat davanament dels projectes de cooperaci, sensibilitzaci, denncia i incidncia a travs dels butlletins electrnics a nivell de demarcaci i oficina central, de la pgina web de lentitat i de les memries anuals. Lliure disposici de la documentaci relativa als projectes.

j. Poltica interna organitzativa en relaci a lequitat home-dona amb perspectiva de gnere.

Si escau, descriure la poltica interna organitzativa de lentitat en relaci a lequitat home-dona amb perspectiva de gnere. Malgrat el fet de que el pla estratgic 2007-2011 de ASF incorpora la perspectiva de gnere com a eix transversal de lestratgia de cooperaci duta a terme per lentitat, no preveu cap disposici en relaci a la poltica interna de lentitat en relaci a lequitat home-dona. De totes maneres ASF es feu ress de la publicaci de lestudi diagnstic La perspectiva de gnere en el treball de les ONG-Catalanes publicat per la FCONGD. Aix, actualment est en marxa la fase prvia a la realitzaci del mapa de processos i del pla de participaci i voluntariat de lorganitzaci, els termes de referncia del qual incorporen les recomanacions del citat estudi en la matria, tot preveient un anlisis intraorganisacional i una redefinici dels processos interns, de metodologies, despais de presa de decisions, promoci interna,

13/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

poltica laboral i de formaci per tal de convertir-les en mesures daccions positives vers les dones, tal com es contempla en lapartat de recomanacions de lestudi de la FCONGD. Laprovaci del mapa de processos de ASF-Catalunya per la junta de la demarcaci prevista per finals de 2011 hauria de conduir a la validaci per primer cop duna poltica interna organitzativa especfica en materia digualtat i de no discriminaci per raons de gnere.

k. Projectes finanats per altres organismes pblics en els tres darrers anys a la convocatria.
Tipus dorganisme Local Autonmic Estatal Europeu Internacional Altres (especifiqueu) TOTAL veure Anex 3.2 Nom de les administracions Nombre de projectes Fons gestionats () Any

l. Concert 2 Recordeu que s imprescindible que el concert estigui acreditat, segons els termes que s'estableixen en el punt 8.1.2. f) de l'annex de les bases reguladores.
Entitat concertada S NO En cas afirmatiu, ompliu el segent quadre per cadascuna de les entitats concertades:

Nom de lentitat:

NIF

Persona responsable i crrec que ocupa2:

NIF

Telfon:

Correu electrnic:

Pgina web

Tipus dentitat, relaci i experincia amb lmbit de treball de la intervenci:

Nombre de projectes executats en concertaci amb lentitat sollicitant:

Segons estableix la Llei Orgnica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal, linformem que les dades personals facilitades per vost a travs d'aquest imprs seran incorporades al fitxer de dades Entitats titularitat de lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament, Veneuela, 105, 1r , 08019 de Barcelona, amb la finalitat de gestionar la seva sollicitud. Respecte aquestes dades vost t els drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici, i els pot exercir enviant el corresponent petici per escrit a lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament. Les dades sollicitades sn les estrictament necessries per a la correcta identificaci de la persona remitent, portar a terme les tasques de gesti de la seva sollicitud, i enviament d'informaci sobre el curs de la mateixa.

14/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Expliqueu loportunitat de la proposta de concert:

Funci que desenvolupar en aquest projecte (ha de quedar explicitada en lacord de concertaci que sadjunti):

m. Lentitat disposa de mecanismes que contribueixen a la millora de la qualitat dels projectes? (Per exemple, mecanismes de millora continua, sistemes/mecanismes de seguiment i/o revisi, etc.).

No

En procs

Quin?

15/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

1.2. Dades identificatives de la contrapart local. (Si escau, ompliu les dades per a cada una de les contraparts locals

a. Dades generals
Nom de lentitat Direcci Provincial de Salut dInhambane (DPS-I) Domicili legal Av. Acordo de Lusaka Caixa Postal 23 Telfon (293)20549/20148 Fax (293)20346 Correu electrnic quinho.monico@yahoo.com.br Pgina web http://www.misau.gov.mz/pt/provincias/provincia_de_inhambane Data de constituci -Localitat Inhambane

b. Naturalesa jurdica
Associaci Fundaci Institucional Altra (especifiqueu-la) Registre on est inscrita (cal que sompli en el cas que la contrapart sigui una organitzaci no governamental).

c. Representant legal (nom i crrec que ocupa).

Doctora Edith Directora de la Delegaci Provincial de Salut de Inhambane

d. Responsable del projecte (nom i crrec que ocupa).

Monico Benedito Adriano Tcnic del Departament de Planificaci de la DPS-I

e. Pertinena a organismes, xarxes nacionals i/o internacionals (especifiqueu-los).

No S (en cas afirmatiu, especifiqueu en quines i com hi participa)

La DPS-I es la representant del Ministeri de Salut de Moambic a Inhambane i per tant, lorganisme que t la responsabilitat de vetllar per donar assistncia mdica gratuta de qualitat a la poblaci dInhambane.

f. Estratgia de cooperaci al desenvolupament de la contrapart local. (mx. 2 pgines)

1. Plantejament estratgic de la contrapart local en relaci a la seva actuaci en lmbit de la cooperaci al desenvolupament.

16/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

El planejament estratgic que la DPS-I en relaci a la seva actuaci en lmbit de la cooperaci internacional penja directament de les politiques i actuacions que segueix en el seu treball diari per a que la xarxa de salut pblica funcioni correctament (Veure pla estratgic del sector de la salut 2007-2012 Annex 3.2) i del PIP-S (Veure Pla dInversi Provincial de Salut dInhambane Annex 2.1) que preveu quines han de ser les iniciatives a seguir en els propers anys. Degut a les mancances de mitjans que la DPS-I presenta, la poltica que segueix es la de prioritzar de les tasques que es pensen ms urgents en consonncia amb les politiques aplicades pel Ministeri de Salut del pas tant en el present com en previsi de les poltiques a seguir a uns anys vista, i on la cooperaci tant sigui directa com indirecta pugui aportar un recolzament real i efectiu per a millorar en la mesura del possible el funcionament de la xarxa de salut pblica. 2. Estratgia de cooperaci al desenvolupament de la contrapart local en el sector i pas en els quals es desenvolupar lactuaci. Com ja ha estat exposat anteriorment, la DPS-I es la responsable de vetllar pel bon funcionament de la xarxa de salut pblica de la provncia per part del Ministeri de Salut del pas. Cal destacar que Inhambane es una provncia d,una extensi considerable, doncs volta els 68.613 km2 (ms de dos vegades la dimensi de Catalunya) i compta amb una poblaci d,uns 1.401.215 habitants principalment concentrats al sud. La capitalitat s tamb al sud a la poblaci d,Inhambane, a l,extrem d,una petita pennsula. La Xarxa de salut t classificats els centres en diferents tipologies, segons siguin les infraestructures i serveis que tinguin. Aquests son: HP Hospital provincial HD Hospital de districte HR Hospital rural CSU/A Centre de salut urb tipus A - CSU/B Centre de salut urb tipus B - CSU/C Centre de salut urb tipus C CSR-I Centre de salut rural tipus I CSR-II Centre de salut rural tipus II. S,ha de destacar que la poblaci viu dispersa en el territori, majoritriament en rees rurals, amb una xarxa vial del tot insuficient i on noms hi ha una carretera que travessi de nord a sud el pas, el que dificulta l,accs de la poblaci als centres de salut. Donada la gran dispersi de la gent al territori, la dimensi d,aquest, la manca de vies de comunicaci i els pocs recursos dels que el govern disposa, s,ha intentat planificar una xarxa que sigui el ms equilibrada possible dins el territori. En aquesta linea han sigut claus en els darrers anys la construcci dels Hospital de Vilankulos y Zavala. Per a que la xarxa continu millorant es de vital importncia el poder estendre els serveis d,atenci primria i tractament maternoinfantil tal com aconsella l,OMS per assegurar el creixement en bones condicions de les noves generacions. Un altre factor de vital importncia es poder arribar a estendre al major nmero de centres el tractament per a l,HIV-SIDA i tuberculosis, doncs en l,actualitat noms uns pocs centres poden oferir aquests serveis i la prevalencia daquestes dues malalties s greument alta. Per aquestes raons exposades la DPS-I aprofita les ajudes que la cooperaci li ofereix per a la millora del sistema alhora de donar cobertura medica en condicions a la poblaci beneficiaria de la provncia. 3. Com sinsereix lactuaci en aquesta estratgia. La Direcci Provincial de Salut d,Inhambane es l,organitzaci governamental del Ministeri de Salut que vetlla pel bon funcionament de la xarxa de salut pblica que dona servei a la poblaci de la provncia, i per a tal motiu es serveix dels recolzaments que la cooperaci pot donar-li. Es per aquest motiu que te com a prioritat els segents punts: - Saber quin es l,estat de la seva xarxa d,edificacions i d,infraestructures, tant per a poder decidir puntualment les actuacions a fer com per a poder redactar el nou pla d,inversi en salut d,Inhambane. - Donar les majors facilitats d,accs a les unitats sanitries a la poblaci. - Facilitar al major nombre d,habitants el tractament a l,HIV-SIDA i tuberculosis.

17/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

- Millorar l,estat de les installacions per a poder atendre amb condicions ptimes. Les actuacions proposades busquen millorar els punts anteriorment exposats desde una perspectiva global.

g. Capacitats de gesti i experincia de la contrapart local.(mx. 2 pgines) 1.Explicaci dels mitjans i capacitats tcniques de la contrapart local per a la realitzaci dactuacions de
cooperaci al desenvolupament.

La DPS-I com rgan governamental pertanyent al Ministeri de Salut, t les atribucions de gestionar la xarxa de salut pblica de la provncia d,Inhambane. Donada la complexitat d,aquesta, la gesti s portada a terme per diferents departaments que treballen conjuntament baix la supervisi de la direcci. En el cas nostre i donades les caracterstiques del projecte, el departament de Planificaci s el treballaria directament com a contrapart nostra. Els mitjans i capacitacions tcniques que disposa son raonadament suficients: Mitjans: - Oficines tant central com distritals. - Sistema informtic complert (ordinadors, impresores etc.) - Programes informtics (Office, Autocad, etc.) - Tot element que pertany a la xarxa de salut pblica de la provncia. Capacitacions tcniques: - Dos tcnics en construcci que treballen sota la supervisi directa del director del departament de planificaci. - Professionals tcnics en l,mbit de la salut i educaci d,aquesta. - Tot professional que treballa dins la xarxa de salut pblica de la provncia. Cal tenir en compte, que totes les edificacions, installacions i personal amb el que s pretent treballar penja directament de la DPS-I que a la vegada depn del Ministeri de Salut.
2.Descripci de lexperincia de treball de la contrapart local en cooperaci al desenvolupament.

Lexperincia que la DPS-I t alhora de treballar com a contrapart en projectes de cooperaci internacional es dilatada, i s grcies a aquesta que moltes de les activitats que realitza les pot dur a terme. Aix doncs ha treballat amb organitzacions com: USAID, Cooperaci Irlandesa, ISF, Ulls del Mon, ASF, ICAP, Creu Roja, Samaritans etc. Aportant cada una d,ella en l,area que nes especialista les mancances que la DPS-I t per manca de recursos tant humans com tcnics.
3.Descripci de lexperincia de la contrapart local en la temtica/collectiu i en l'rea geogrfica on es desenvolupar lactuaci, tot explicant els progressos en els resultats.

Com ja hem assenyalat anteriorment, la DPS-I es lencarregada de vetllar pel bon funcionament de la

18/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

xarxa de salut pblica de la provncia d,Inhambane. Lexperincia de la DPS-I en la temtica/collectiu dins l,rea geogrfica que el projecte pretn abordar s doncs total.
4. Descripci de les activitats de sensibilitzaci, incidncia i reflexi en el territori per part de la contrapart local.

La DPS-I, com a organisme que representa al Ministeri de Salut del pas, fa un seguiment peridic de les incidncies mdiques per a poder determinar quines mesures aplicar en cada moment. A demes dels serveis mdics habituals que les diferents unitats sanitries donen als habitants de la provncia, i gracies a aquesta recopilaci i comparaci de l,informaci que recull mensualment, pot aplicar poltiques puntuals d,actuaci. Aix doncs fa de forma continua campanyes de sensibilitzaci a tot el territori (vacunaci, jornades HIV-SIDA, tuberculosis, salut reproductiva, higiene a la llar etc.) per incidir en el sector de la societat al que va dirigit, tant amb trobades de debat, repartici de trptics, psters, campanyes de vacunaci, xerrades de grup, etc. Aquestes accions de sensibilitzaci i incidncia, queden recollides de nou en les bases de dades que la DPS-I recull mensualment, el que permet tornar a fer una nova reflexi de com han de modificar-se les politiques d,actuaci en el futur immediat. Alhora, aquestes reflexions son debatudes a un nivell ms general, posant-se en com les experincies entre les diferents Direccions Provincials per adoptar poltiques similars a tot el territori nacional.

h. Poltica interna organitzativa en relaci a lequitat home-dona mitjanant laplicaci de la perspectiva de gnere
Si escau, descriure la poltica interna organitzativa de la contrapart local en relaci a lequitat home-dona mitjanant laplicaci de la perspectiva de gnere Ja en la constituci a partir de l,independecia lany 1975, el principi d,equitat home-dona va reconegut expressament. Aquesta voluntat no va ser casual, doncs va ser part duna de les lluites ideolgiques del FRELIMO, que ha continuat activament impulsant durant els anys que ha estat al govern. Tot i aix, el cert es que en l,actualitat la dona moambiquesa continua sent molt ms vulnerable que l,home a factors com la pobresa absoluta, estigmatitzaci i contagi d,HIV-SIDA i tuberculosis, analfabetisme etc. Alhora cal tenir en compte, que tal i com aconsella l,OMS, el tenir cura de la salut dels prenatals i nedons de 0-5 anys dona un potencial de poblaci sana en el futur que no s pot oblidar. Per aquest motiu, la salut maternoinfantil ha estat una de les prioritzacions alhora de planificar la xarxa de salut pblica. Es per aquestes raons, que el govern de Moambic i en particular el Ministeri de Salut i la DPS-I han aplicat poltiques d,actuaci en aquest sentit (salut reproductiva, prevenci i tractament d,HIV-SIDA i tuberculosis, violncia de gnere, salut materno-infantil, etc.) tant en campanyes de difusi, formaci dels nous tcnics, campanyes de vacunaci, planificaci de la xarxa de centres, etc.

i. Evoluci del procs dassociaci de lentitat sollicitant amb la contrapart local. (mx. 1 pgina)
Explicaci de lexperincia conjunta, en el pas i/o sector dintervenci, entre lentitat sollicitant i la contrapart local, tot descrivint en qu sha tradut. Durant tres i escs (2006-2009) anys ASF i la DPS-I van treballar conjuntament grcies al conveni firmat entre

19/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

l,ACCD i la DPS-I. Durant aquest perode es van realitzar les activitats segents: 1 ANY -Plans directors del Hospital Provincial d,Inhambane. -Pla director de l,Hospital rural de Vilankulos. -Projecte executiu del centre salut urb de Vilankulos. 2 ANY -Rehabilitaci del centre de salut rural de Panda. -Recolzament a la DPS-I en l,rea de construcci. 3 ANY - Elaboraci de la base de dades dels centres i infraestructures de la provncia. - Aules de formaci en Autocad per als tcnics de la DPS-I i Obres Publiques. - Rehabilitaci del centre datenci extern i construcci de la maternitat de nova planta al centre de salut de Rio das Pedras, al districte de Massinga. - Ajuda als tcnics de la DPS-I en la redacci projectes executius (3 habitatges de la DPS-I) i direcci d,obres. El projecte que es proposa es clarament una aposta per a donar resposta als problemes ms greus detectats en el passat, alhora que busca una estratgia dactuaci conjunta respecte dels fets amb anterioritat mitjanant el refor institucional i la continutat en l,incidncia cap a els problemes que la xarxa presenta. (Per a ms informaci, veure fitxes dels projectes ASF-DPS-I Annex 1.2)

j. Participaci de la contrapart local en el projecte (mx. 1 pgina).

1. Funci de la contrapart local en el marc del projecte presentat per lentitat sollicitant. Cal anomenar que la DPS-I com a organisme pblic del Ministeri de Salut a Inhambane, s alhora contrapart i beneficiari de les accions del projecte presentat. Les funcions que com a contrapart desenvolupa en major o menor grau segons l,activitat son les d,acompanyament, implementaci, i recolzament amb mitjans tcnics i humans. El fet de que la DPS-I sigui beneficiaria alhora, dona una seguretat alhora de garantir l,xit de les accions proposades i de la seva continutat en el temps doncs la redacci del present document i per tant les activitats que es proposen ha estat fet segons les indicacions que tots creiem ms adients per aconseguir els resultats esperats. La DPS-I tindr un papaer clau en la presa de decisions tant a nivell estratgic mitjanant la seva participaci en els comits de pilotatge com a nivell operatiu a travs de la co-coordinaci del programa i de la inclusi dels quadres tcnics de la DPS-I en el comit de coordinaci del programa. 2. Relaci de la contrapart local amb la poblaci destinatria. La DPS-I, com a organisme oficial representant del Ministeri de Salut de Moambic a la provncia, te com a competncies tot l,inherent a la salut de la poblaci, i a la promoci de conductes saludables de la comunitat. Per tant la relaci que t amb la poblaci destinatria, en aquest cas els habitants de la provncia, s la de facilitador de serveis d,assistncia medica a tots nivells alhora que promotor de tot tipus d,estratgies per la millora de la salut de la poblaci. Donat que la poblaci destinatria s tota la que viu a la provncia d,Inhambane, el procs de diagnstic participatiu no va ser possible de fer-lo tal i com aquest s,entn habitualment. Tot i ax, durant tot lltim any de treball realitzat conjuntament amb la DPS-I i en l,activitat de realitzaci de la base de dades de l,estat de les edificacions i les installacions de les unitats sanitries de la provncia, s va fer una valoraci a partir de la posta en com de les preocupacions que els tcnics i usuaris dels centres pensaven ms greus. Aquestes informacions van ser de vital importncia alhora de poder formular el present document.

20/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

3. Relaci de la contrapart local amb lentitat sollicitant. La relaci cordial que existeix entre les dues institucions va comenar l,any 2006 i va durar tres anys i escs, grcies al conveni de collaboraci directa que van signar l,ACCD i la DPS-I. Durant els anys que es va treballar conjuntament les feines van ser fetes amb total compenetraci donant cada una de les dues institucions el millor de les seves capacitats per al treball en equip i poder aix complementar-se de la millor de les maneres en benefici del projecte. Les activitats van ser finalitzades amb un temps raonable i una qualitat de la que tots n,estem satisfets. D,aquesta experincia alhora d,aprendre les capacitats que cada una de les parts pot aportar per tal de complementar-se i donar un valor afegit al treball en equip, es van poder treure de l,experincia coneixements de les problemtiques reals que te la xarxa de salut pblica de la provncia que han estat bsics alhora de redactar conjuntament el present document.

k. Estratgia de la contrapart local per als tres objectius transversals del Pla Director de Cooperaci al Desenvolupament 2007-2010. Marqueu si existeix un document que les defineixi.
OTR1. Promoci del respecte integral i la consolidaci dels drets humans, la governana i l'enfortiment del teixit social No S

La promoci del respecte integral i la consolidaci dels drets humans, la governana i l,enfortiment del teixit social es assegurat per: -Al donar serveis de salut i promoci d,aquesta a la poblaci de forma gratuta, dona les prestacions que l,article 25 dels Drets Humans proclama: : Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, aix com a la famlia, la salut i el benestar, i en especial lalimentaci, el vestit, lhabitatge, l,assistncia medica i els serveis socials necessaris ... -En el procs de descentralitzaci liderat pel Ministeri de l,Administraci Estatal (MAE) tant a nivell provincial com distrital, la DPS-I no n,s excepci, donant suport a la governana del pas. -Donant cobertura mdica als ms vulnerables que son els majors usuaris potencials dels seus serveis, ajuda a l,enfortiment del teixit social. Per a ms informaci, veure Anex 3.2 pla estratgic del sector de la salut 2007-2012 i Anex 3.3 Document destratgia nacional de reducci de la pobresa

OTR2. Promoci de l'equitat entre dones i homes mitjanant l'aplicaci de la perspectiva de gnere No S (en cas afirmatiu descriure-la i, si sescau, especifiqueu en quin annex ladjunteu el document que la defineixi) Les dones, com ja hem assenyalat amb anterioritat, son molt ms vulnerables a patir la pobresa absoluta, contagi i estigmatizaci del HIV-SIDA i tuberculosis, analfabetisme etc. Alhora elles son les que pateixen directament el procs d,embars i possibles complicacions del mateix. Donant cobertura mdica a total la poblaci, i prioritzar la xarxa de salut primria que promociona la salut maternoinfantil, es la forma ms contundent que t la DPS-I de promocionar l,equitat entre homes i dones. Cal assenyalar que el govern de Moambic i per tant la DPS-I fa campanyes per a eradicar la violncia de gnere en qualsevol estadi que es presenti mitjanant campanyes de divulgaci, xerrades i conscienciaci del personal que treballa i que assisteix els casos de maltractament que finalitzen a les unitats sanitries. Per a ms informaci, veure Anex 3.2 pla estratgic del sector de la salut 2007-2012 i Anex 3.3 Document destratgia nacional de reducci de la pobresa

21/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

OTR3. Promoci de la sostenibilitat del desenvolupament en la triple dimensi: social, econmica i ambiental No S (en cas afirmatiu descriure-la i, si sescau, especifiqueu en quin annex ladjunteu el document que la defineixi) La actua en la promoci de la sostenibilitat del desenvolupament en la triple dimensi social, econmic i ambiental de la segent manera: Social - Donant cobertura a la salut pblica de la provncia i per tant buscant que els recursos vagin a incidir a donant suport als ms desfavorits. Econmica - Mitjanant l,estudi de la realitat i les prioritats que la xarxa de salut t alhora de fer l,inversi en aquesta. Ambiental - Cercant l,estalvi i correcta utilitzaci dels recursos que disposa. En el cas de les edificacions i installacions de la xarxa, s,han realitzat projectes tipus que asseguren l,utilitzaci de materials i sistemes constructius no nocius amb l,ecosistema ni amb els usuaris, alhora que amb una vida util correcta. Per a ms informaci, veure Anex 3.2 pla estratgic del sector de la salut 2007-2012 i Anex 3.3 Document destratgia nacional de reducci de la pobresa

22/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2. Descripci de lactuaci 2.1 Persones destinatries

a. Descripci de les persones destinatries.

Expliqueu breument quines sn les persones destinatries de lactuaci: Les persones destinatries son:

- Els usuaris de les unitats de salut. Total la poblaci de la provincia que s potencialment usuria dels centres. - Els tcnics de les unitats de salut. Tots aquells treballadors dels centres que rebran formaci sobre eliminaci de residus en els centres de salut. - Els estudiants per a tcnics de salut del centres de formaci Tots aquells estudiants que rebran formaci sobre eliminaci de residuos en els centres de salut. - Els tcnics del departament de planificaci de la DPS-I. Tcnics que rebran formaci en informtica, construcci, recolzament en redacci de projectes executius i seguiment d,obres.

Nombre. Desglossades per sexe, edat i localitzaci:

ZONA Inhambane Norte Centro Sur Provincia

HABITANTES

Homes

Homes anys

Homes 15 anys 50.330 141.944 102.963 295.236

Dones

Dones anys

Dones 15 anys 52.384 147.737 107.165 307.286

Hab/Km2

majors de 15 menors de 238.869 673.676 488.670 1.401.215 117.046 330.101 239.448 686.595 66.716 188.158 136.486 391.359 121.823 343.575 249.222 714.620

majors de 15 menors de 69.439 195.838 142.056 407.333 9 21 74 20

Quines sn les condicions de les persones destinatries que vol millorar o les problemtiques que vol abordar lactuaci?

Les persones destinatries son els habitants de la provncia d,Inhambane, que son els usuaris de les unitats sanitries. Per a tal propsit s pretn millorar els segents punts: - El coneixement i la gesti de la xarxa de salut dins la DPS-I. - L,accs de la poblaci a les unitats sanitries. - L,accs de la poblaci als tractaments de l,HIV-SIDA i la tuberculosis. - La millora de les construccions i installacions de la xarxa de salut de la provncia. - La millora en les condicions d,higiene i eliminaci de residus contaminants en els centres de salut.

23/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

b. Descripci del procs de selecci de les persones destinatries.

Expliqueu quin ha estat el procs de selecci de les persones destinatries. El procs de selecci de les persones destinatries ha estat fruit del treball realitzat amb anterioritat amb la DPS-I, i de la posterior identificaci. Com ja hem anomenat, les persones destinatries son tots el habitants de la provncia d,Inhambane que son els usuaris potencials de les unitats sanitries. Enumereu els criteris aplicats per a la selecci de les persones destinatries. En el cas dels usuaris de la xarxa de salut pblica no hi ha hagut selecci tal i com sentn habitualment, doncs son tots i cada un dels habitants de la provncia potencials usuaris dels serveis mdics. Tot i aix, els centres seleccionats, i per tant les poblacions i comunitats que son ms directament beneficiades han estat seleccionats en base al procs d,identificaci fet amb la DPS-I en base a les necessitats reals segons les carncies que la xarxa de salut presenta i que s pensa son d,estratgia ms clara per a aconseguir els resultats esperats.

c. Participaci de les persones destinatries en el desenvolupament de lactuaci (plantejament, execuci, seguiment i avaluaci).
Lactuaci contempla mecanismes i activitats de plantejament, seguiment i avaluaci de lactuaci per part de les persones destinatries?

No

S (en cas afirmatiu, especifiqueu en la taula quins sn aquests mecanismes/ activitats, quines persones destinatries especfiques hi participaran, i quin producte se nobtindr. Expliqueu si shan establert mesures diferenciades per garantir la plena participaci de les dones)

Fases de participaci
IDENTIFICACI i FORMULACI

Mecanisme/ activitat i metodologia

-Diverses reunions amb el departament de Planificaci i amb la directora de la DPS-I.

Persones destinatries
-Direcci i tcnics del departament de planificaci. -Directora de la DPS-I.

Productes (si escau)

EXECUCI

-Comit de Pilotatge - Presa de decisions a nivell estratgic

- Crrecs poltics a nivell local Actes Comit de Pilotatge i regional i equips tcnics dels diferents ministeris i empreses pbliques relacionats

-Comit de coordinaci - Presa de decisions a nivell tcnic i operatiu

Equip tcnic de la DPS-I i eventualment direcci de la DPS-I

Actes Comit de Coordinaci

-Redacci de documentaci tant administrativa com tcnica per a la realitzaci de les activitats. -Equip tcnic de la DPS-I -Recolzament a les activitats de formaci en leliminaci de

Projectes constructius, normativa deliminaci de residus mdics

24/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

deixalla medicoquirrgica. SEGUIMENT -Comit de Pilotatge -Seguiment general - Crrecs poltics a nivell local Actes Comit de Pilotatge i regional i equips tcnics dels diferents ministeris i empreses pbliques relacionats

-Comit de coordinaci Seguiment dobra - redacci dels informes de seguiment

- Direcci DSP-I i tcnics del departament de planificaci.

Informes visites dobra Informes Narratius i financiers

-Seguiment de les aules de formaci en leliminaci de deixalla medicoquirrgica.

AVALUACI

-Redacci informes de seguiment.

- Direcci i tcnics del departament de planificaci

Informe final devaluaci

d. Existeix el consentiment previ informat de les persones destinatries sobre la seva participaci en lactuaci?
No S , (si escau, especifiqueu lannex en el qu sadjunta constataci del consentiment previ informat)

Existeix el consentiment previ de la DPS-I que n,s beneficiaria directa de certes formacions i s la portaveu de la poblaci beneficiaria (Veure annex 2.3 Conveni marc ASF-DPS-I)

e. Es reconeix la poblaci destinatria com a poblaci originria o indgena?

No S

En cas afirmatiu expliqueu-ho breument Especialment en les zones rurals, on la poblaci destinatria s lautctona. De fet la llengua com que es parla a tot el territori es el portugus, per l idioma d,s com entre les diferents comunitats canvia segons les tnies que hi ha distribudes pel territori.

f. Altres persones afectades de forma indirecta per lactuaci.

Quines sn? Expliqueu com els pot afectar lactuaci i si afecta de manera diferent les dones i els homes: Lactuaci contempla espais de gesti de conflictes entre les persones destinatries i altres collectius/ agents o parts implicades en lactuaci? No S

En cas afirmatiu, especifiqueu quins: Hi ha creats mecanismes de control i gesti de conflictes que puguin donar-se entre les persones destinatries i altres collectius a diferents nivells.

25/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

- Comit de pilotage, que reunir de manera semestral les autoritats politiques locals i sectorials i els responsables dels projectes per avaluar lestat davanament del projecte resoldre externalitats o correccions -Tres seminaris, un cada any, amb els directors de districte per a posada en com de la marxa de les activitas relacionades amb la recollida i eliminaci dels residus medicoquirrgics a les unitats sanitries. -Reunions mensuals amb els tcnics de la DPS-I per al seguiment de les activitats del projecte. -Reunions de seguiment amb la direcci del departament de planificaci

2.2 Resum de lactuaci. (mxim 15 lnies)

El coneixement real de les problemtiques que ens va donar treballar durant l,any 2009 conjuntament amb la DPS-I i l,ACCD dins la xarxa de salut publica de la provncia ens orientar per apostar per la present actuaci. Aquesta t tres lnies d,acci: - Donar continutat al projecte que va ser realitzat l,any 2009 fent que la base de dades creada no quedi obsoleta en poc temps i pugui consolidar-se com a document viu i d,gil utilitzaci per part dels tcnics de la DPS-I per a saber l,estat de les edificacions e infraestructures de la xarxa en tot moment, i completar l,informaci per a la nova redacci del PIP-S -Donar resposta als problemes ms greus que varen ser detectats durant l,estudi d,edificacions e installacions que conformen la xarxa de salut publica i que fins al moment ning ha solucionat. El coneixement anteriorment exposat, va ser imprescindible per a buscar solucions que tinguin transcendncia a tota la xarxa i no es quedin en fets puntuals d,actuaci. -Millorar l,accs de la poblaci als centres i als tractaments de HIV-SIDA, tuberculosis alhora que a una bona assistncia materno-infantil, rehabilitant el centre de Cumbana de gran importncia estratgica. Tant mateix el fet de conixer b la contrapart ens ha ajudat a poder concretar de forma conjunta cicles de formaci continuada que donaran major capacitat als tcnic de la DPS-I en el seu treball i per tant garantitzaran que la xarxa de salut publica pugui millorar per ella mateixa en els segents anys.

26/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2.3 Antecedents, context i justificaci. a. Localitzaci detallada (adjunteu els mapes als annexes). Veure Annexe 3.1 - Localitzaci

b. Context geogrfic, social, cultural, econmic i poltic que determinen lestratgia que planteja lactuaci - incloure les relacions de gnere. (com a mxim 2 pgines) Moambic es el set pas ms gran d,Africa sub-shariana amb una superfcie de 801.590 Km2 i una poblaci de 20,5 milions d,habitants. Situat a la costa Austral d,Africa, s desenvolupa longitudinalment a la costa davant de Madagascar, sent limitat en la costa per l,Oce ndic i en la part continental per Sud-frica, Swazilndia, Zimbabwe, Zmbia, Malawi i Tanznia. Administrativament s dividida per onze provncies: Cabo Delgado, Gaza, Inhambane, Mania, Maputo ciutat, Maputo, Nampula, Niassa, Sofala, Tete i Zambzia. La capital del pas s Maputo, anomenada en l,poca de colonitzaci Loureno Marques . Situada davant la costa al extrem sud , s el motor de dinamitzaci econmica ms important, el que fa que el desenvolupament econmic quedi polaritzat per aquest factor. Durant anys va patir la colonitzaci dels portuguesos, que es van establir durant segles fins al acabament de la sagnant guerra d,independncia 1964-75, que va ser seguida d,una guerra civil que no va aturar-se fins l,any 1992. La gran majoria de la poblaci del pas viu en ries rurals, l,any 2005 el 70% de la poblaci. Es per aquest motiu que el 80% de la poblaci econmicament activa l,any 2002-03 tenien com a font de treball l,agricultura, l,arboricultura i l,industria pesquera. La tasa d,analfabetisme s del 60 % (Homes 39.4 %; Dones 71.3 %). La pobresa ha baixat considerablement entre els anys 1997-2003 (de 69.4 al 54.1 %), tot i que continua molt vigent a les ries rurals on el desenvolupament ha estat menys efectiu. Tot i aquest progrs, Moambic s encara un dels pasos ms pobres del mon i el que t la puntuaci ms baixa dintre la Comunitat de Desenvolupament del Sud Africana (SADC). Les dones continuen sent les ms vulnerables, amb ndex d,analfabetisme, incidncia d,HIV-SIDA i tuberculosis, pobresa absoluta etc. molt ms elevat que al gnere mascul. Aquestes i els nou nats son els grans afectats de les carncies del sistema en medicina materno-infantil. La tassa de mortaldat infantil i de menors de cinc anys segueix sent molt elevada, encara que ha disminut de 1997. Entre els problemes ms greus que confronta el pas figuren l,inseguretat alimentaria i la crisis del HIV-SIDA. Les taxes d,incidncia de HIV-SIDA i tuberculosis, tot i ser lleugerament inferiors a la dels seus pasos vens, son un greu problema per a la salut dels seus habitants. El seu estat continua

27/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

presentant fragilitats, amb mancances estructurals en la provisi de serveis bsics, i una societat civil amb escassa capacitat a l,hora de jugar un paper actiu real en la lluita contra la pandmia. Aix provoca que la tassa de prevalena del HIV continu en augment, UNICEF calcula que el 12% dels habitants de 15 a 49 anys viuen amb HIV-SIDA, al igual que ms de 90.000 nens i nenes menors de 15 anys. Pocs dels afectats poden rebre la medicaci, sent menys del 3% de la poblaci infantil afectada els que n,accedeixen. La poltica mediambiental en aquestes circumstancies tant agreujant ha estat escassa per a no dir nulla. Mica a mica s,esta fent un esfor alhora de donar cabuda a noves actuacions que puguin donar resposta a l,aparici de noves problemtiques que no es donaven en comunitats purament rurals i on les deixalles eren quasi b totalment orgniques. Aquesta nova sensibilitzaci respecte als productes a eliminar, t importncia cabdal en els centres de salut on els residus son altament txics i on en l,actualitat no hi ha cap tipus de protocol creat per a la seva eliminaci, que s realitza mitjanant l,enterrament dels mateixos a la vora de les installacions mediques. Davant la situaci que el pas travessa i els estudis que estimen que per a la consecuci dels Objectius Del Millenni al 2015 s necessitaria 2,5 vegades ms recursos dels actualment existents, es pensa prioritari continuar donant suport a la xarxa de salut pblica que dona servei als habitants de la provncia d,Inhambane mitjanant la rehabilitaci de centres de salut, activitats d,eliminaci de residus medicoquirrgics, formaci de tcnics en diverses rees de coneixement, i en general recolzament a la DPS-I en aquells camps en que es pugui ajudar a millorar les capacitats d,aquesta. c. ndexs de desenvolupament del pas.
Presenteu els valors actualitzats dels ndexs segents: ndex de desenvolupament hum ............... Valor: 0.402 Font: http://hdrstats.undp.org/es/countries/country_fact_sheets/cty_fs_MOZ.html Any: El valor se refiere al ao 2007 Coeficient de Ginni (si est disponible)........ Valor: 47.1 Font: : http://hdrstats.undp.org/es/countries/country_fact_sheets/cty_fs_MOZ.html Any: El valor se refiere al ao 1992-2007 ndex dequitat de gnere............................ Valor: 98.3% Font: http://hdrstats.undp.org/es/countries/country_fact_sheets/cty_fs_MOZ.html Any: El valor se refiere al ao 2004 ndex de pobresa humana............................ Valor: 46.8 Font: : http://hdrstats.undp.org/es/countries/country_fact_sheets/cty_fs_MOZ.html Any: El valor se refiere al ao 2007

28/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

d. Antecedents i justificaci de lactuaci en relaci a les problemtiques a les quals lactuaci vol contribuir a resoldre (com a mxim 2 pgines).
Durant els tres anys que va treballar ASF a Moambic tenint com a contrapart la DPS-I, es va donar suport per a la millora de les condicions sanitaries de la poblaci de la provincia d,Inhambane. Les actuacions que aquesta proposta presenta, son la continuaci de les ja comenades en fa tres anys. Les problematiques que anteriroment es comenten... - El coneixement i la gesti de la xarxa de salut dins la DPS-I. - L,accs de la poblaci a les unitats sanitaries. - L,accs de la poblaci als tractaments de l,HIV-SIDA i la tuberculosis. - La millora de les construccions i instalacions de la xarxa de salut de la provincia. - La millora en les condicions d,higiene i eliminaci de residuos contaminants en els centres de salut. Les actuacions que es presenten son principalment en tres linies d,acci: - Donar continutat al projecte que va ser realitzat l,any 2009 fent que la base de dades creada no quedi obsoleta en poc temps, i pugui consolidar-se com a document viu i d,gil utilitzaci per part dels tcnics de la DPS-I per a saber l,estat de les edificacions e infraestructures de la xarxa en tot moment., i completar l,informaci per a la nova redacci del PIP-S. -Donar resposta als problemes ms greus que varen ser detectats durant l,estudi d,edificacions e installacions que conformen la xarxa de salut publica i que fins al moment ning ha solventat. El coneixement anteriorment exposat, va ser imprescindible per a buscar solucions que tinguin transcendncia a tota la xarxa i no es quedin en fets puntuals d,actuaci. -Millorar l,accs de la poblaci als centres i als tractaments de HIV-SIDA, tuberculosis alhora que a una bona assistncia materno-infantil, rehabilitant els centres de Cumbana i xxx de gran importancia estratgica.

e. Identificaci.
Sha realitzat una identificaci o estudi previ de la problemtica que pretn abordar lactuaci per part de lentitat. No. S . En cas afirmatiu, indiqueu lannex en el qual sadjunta:

Veure informe final del projecte de rehabilitaci del centre datenci externa i construcci de nova planta de la maternitat de Rio de las Pedras Masinga Inhambane - Annexe 3.12 (La presentaci daquest informe ser preceptiva en el cas que simputin despeses didentificaci) L,identificaci es va dur a terme durant l,any 2009 grcies al treball realitzat en la xarxa de salut publica de Inhambane pels agents: ASF, DPS-I i l,ACCD. Grcies a lestudi que es va realitzar conjuntament amb la DPS-I per a la creaci de la base de dades de totes les unitats de salut de la provncia es va arribar al coneixement real de les problemtiques a resoldre i dels ajuts en la formaci i acompanyament que poden donar als tcnics de la DPS-I per a millorar el seu treball. El fet d,haver estat un any, ens va permetre conixer altres institucions tant locals com foranies que treballen en l,mbit de la cooperaci a Inhambane i que de com acord han entrat a formar part activa de les diferents activitats proposades, amb la voluntat de cohesionar i millorar el treball mitjanant el coneixement i l,experincia que cada una d,elles pot aportar.

29/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

f. Diagnstic. Shaur de presentar un arbre de problemes on shauran dexpressar, mitjanant

lencadenament del tipus causa-efecte a partir de la identificaci dun problema central, les condicions negatives percebudes per les persones implicades en relaci amb el problema en qesti. A partir de larbre de problemes shaur de presentar tamb un arbre dobjectius on shauran dexpressar de manera encadenada les possibles solucions que es proposen. Caldr explicar quina metodologia sha utilitzat per fer el diagnstic. Veure annexe 3.9 Arbre de problemes i annexe 3.10 Arbre dObjectius Metodologia emprada per la realitzaci del diagnstic. Expliqueu si inclou una anlisi de gnere, qui hi ha participat i, si escau, diferenciar la manera com hi ha participat les dones i els homes per tal dassegurar que la situaci, necessitats i interessos dels homes i les dones respectivament han estat identificats.

g. Impacte esperat de lactuaci, en la transformaci tant de les problemtiques especfiques identificades com altres aspectes del context descrit. Expliqueu els canvis a llarg termini que
lactuaci contribuir a generar, dacord amb els objectius plantejats, amb especial atenci sobre el que la Cooperaci Catalana estableix com a eixos transversals.

La millora en els processos de presa de decisions de la DPS-I provocarn a llarg termini un augment de la eficiencia i distribuci de recursos en el sistema sanitari de la provincia de Inhambane, cosa que repercutir directament en un augment de la quantitat de recursos efectivament disponibles per a fer front a necessitats reals. Lordenament dels procesos de tractament de residus tindr un efecte similar, a levitar la dispersi de recursos i de capital huma en accions individualitzades i poc efectives a nivell de cada centre de salut. Tot plegat conduir a un augment qualitatiu i quantitatiu de les prestacions sanitaries de base ofertes per la DPS-I a la poblaci beneficiria.

h. Quin valor afegit poden aportar lentitat sollicitant i la/es contrapart/s local/s en el marc de lactuaci. Destaqueu en quin sentit les organitzacions responsables de lactuaci poden aportar la seva
expertesa. s a dir, quina s la transmissi de coneixements i de destreses que far cadascuna de les entitats a la resta de les part actores del projecte i a la implementaci del projecte en si. Dit duna altra manera, perqu lactuaci proposada millora en la mesura que es porta a terme per part daquestes entitats i no a travs daltres agents o daltres instruments.

Entitat sollicitant ASF A partir de la seva fundaci l,any 1992, Arquitectes Sense Fronteres ha estat vinculada amb projectes en l,mbit de la cooperaci internacional donant suport en activitats vinculades a edificaci, urbanitzaci i ries de coneixement especfic en les que pot aportar un valor afegit, tal i com es el cas en el marc d,aquesta actuaci. Contrapart DPS-I La Direcci Provincial de Salut es l,organitzaci estatal encarregada de dirigir la xarxa de salut pblica de la provncia. El departament de planificaci es l,encarregat de vetllar per l,estat de les edificacions i infraestructures existents com de les de nova creaci. El treball amb els tcnics d,aquest departament es de vital importncia, doncs ells son els responsables directes del treball que s,ha de portar a terme i tenen un coneixement real de les problemtiques a resoldre. Tant mateix seran els responsables de vetllar per a que en el futur les activitats proposades tinguin continutat en el temps.

30/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Collaboradors ALMA Es una organitzaci local que de fa anys treballa en la gesti i tractament de residus a Inhambane, tant en actuacions directes com en cicles formatius i de sensibilitzaci. La seva collaboraci dins el projecte en les activitats relacionades amb la gesti i formaci de eliminaci de residus als centres de salut es de gran valor. ARC Lagencia de Residus de Catalunya, s lencarregada de la gesti en leliminaci dels residus en lmbit geogrfic de Catalunya. Aquesta organitzaci t un departament de cooperaci internacional que ha participat en el procs de identificaci i formulaci, tenint voluntat de participar alhora de la implementaci en les activitats relacionades amb ells.

31/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2.4 Marc dassociaci a. Lactuaci salinea especficament amb normativa prpia de la zona on es realitza (consuetudinria, municipal, departamental, nacional o regional)? En el cas que lactuaci no
saline expressament amb alguna norma existent i que conegueu, expliqueu el perqu. En el cas que lactuaci saline amb alguna norma especfica que conegueu, expliqueu quina, el perqu i en quin annex es troba la seva font daccs (publicaci, document, pgina web, font oral, etc). No consta No. Expliqueu perqu:

S. Expliqueu quina, perqu i quina s la font daccs daquesta normativa. 1. Ambit territorial: Nacional Normativa en classificaci dels centres de salut publicada pel Ministeri de Salut del pas per a determinar quines edificacions i infraestructures son les mnimes per a poder donar serveis mdics determinats. b. Lactuaci sinsereix expressament o salinea en algun pla o programa marc de desenvolupament (comunal, municipal, departamental, estatal, regional o daltre nivell)? No consta No. Expliqueu perqu:

S (en cas afirmatiu, expliqueu quins plans/ programes, a quin mbit territorial corresponen, a quina component contribueixen i, si escau, en quin annex sadjunten) 1. mbit territorial: Nacional Pla Nacional per a la Reducci de la Pobresa Absoluta (PARPA II) (Annex 3.3) Els objectius de desenvolupament a nivell nacional a mig termini s'expliquen en lestratgia de reducci de pobresa del pas, concretitzada en el document PARPA II 2006-2009. Actualment est en procs de muntatge el PARPAIII. Les components principals del programa es troben en consonncia amb algunes de les linies dintervenci prioritaries en matria de salut especificades al PARPA-II: Capacitaci del sistema nacional de salut a tots els nivells en matria de direcci, gesti i presa de decisions, Equipament i adequaci dinstallacions i Expansi de la cobertura de latenci primria, especialment pel que fa a latenci maternoinfantil i les enfermetats de carcter epidmic ms comunes entre la poblaci ms vulnerable, entre elles el VIH-SIDA, Tuberculosis i Malaria. La lluita contra el VIH-SIDA es per s sola una de les principals prioritats de lARPA-II. A nivell de sostenibilitat medi-ambiental, el programa tamb salinea amb les prioritats del PARPA-II pel que fa a la lluita contra la proliferaci de residus i la neteja del medi ambient. 2. mbit territorial: Nacional Pla Estratgic del Sector de la Salut (PESS-II) (Annex 3.2)

El Pla Estratgic de Sector de Salut de 2007-12 (PESS II) desenvolupa les prioritats del document PARPA-II tot concretitzant-les a nivell operatiu. Les prioritats del PESS-II coincideixen directament amb les components del programa en els objectius 39,40,56 i 70 (component de capacitaci en gesti, management i refor dels porcessos de presa de decisions) en els objectius 23, 30 i 36 (ampliaci de la cobertura, especialment en VIHSida, Salut maternoinfantil i tuberculosis i millora de la infraestructura dels centres de salut) i en els objectius 41 i 56 (millora del procs de tractament de residus mdics) 3. mbit territorial: Inhambane provincial Components: PIPS Pla d,Inversi Provincial en Salut (Annex 2.1)

c. Coneixeu altres donants (de Catalunya o de fora) que contribueixin als plans o programes de desenvolupament marc de lactuaci descrits en el punt b? No consta contribueixen) No S (en cas afirmatiu, expliqueu quins i a quines components del pla/ programa Components: Recolzament en el manteniment de edificacions.

Donant 1: Cooperaci alemanya

32/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Donant 2: EEUU-Universitat de Columbia Donant 3: Cooperaci Irlandesa

Components: Programa d,HIV-SIDA i tuberculosi de la provncia. Components: Cooperaci directa amb la DPS-I.

d. Lactuaci desplega, especficament i expressa, algun tractat, conveni o convenci internacional relacionada amb alguna de les dimensions o mbits del desenvolupament hum sostenible? (enumereu, en el cas que escaigui, els tractats, convenis o convencions que constitueixin el marc de referncia de lactuaci). No consta No S (en cas afirmatiu, expliqueu quins i en qu consisteix la seva contribuci)

1. Nom: Declaraci universal dels Drets Humans Article/ punt especfic: El programa desplega accions encaminades a la plena realitzaci de larticle 12 de la Declaraci Universal dels Drets Humans tractant sobre el dret al ms alt nivell de salut possible. La realitzaci del programa tindr un impacte directe sobre el grau de realitzaci del dret a la salut de la poblaci beneficiria. 2. Nom: Objectius de desenvolupament del Millenni Article/ punt especfic: Lacci senquadra clarament en les prioritats establertes pels objectius de desenvolupament del mileni, tot implementant actuacions directament vinculades a lassoliment dels objectius 4 (Reduir la mortalitat infantil), 5 (Millorar la salut materna), 6 (combatre el VIH-SIDA, el paludisme i daltres malalties) i 7 (Garantir la sostenibilitat del medi ambient).

2.5 Estratgia dactuaci: objectius, resultats esperats, activitats previstes i riscos. 2.5.1 Marc lgic a. Objectiu general . Especifiqueu de forma sinttica lobjectiu general del projecte i establiu una lnia de
coherncia entre aquest objectiu general i la resta del marc lgic, de manera que es vegin clarament les implicacions de la resta delements que el componen sobre lobjectiu general.

Contribuir a la millora de les condicions sanitries de la poblaci en la provncia d'Inhambane, amb especial atenci a les poblacions ms desafavorides en termes d'accs, qualitat del servei, millora de gesti i educaci.
b. Objectiu especfic (OE). s el propsit del projecte i expressa els efectes a partir dels quals es pretn contribuir a la consecuci de lobjectiu general. Representen les finalitats immediates que el mateix projecte, amb els seus propis recursos i activitats, es proposa aconseguir en un perode de temps determinat. Aquest defineix els efectes que la poblaci directament destinatria espera del projecte, incloent aquells efectes esperats pel que fa a la situaci i posici de les dones i els homes i les implicacions pel que fa a les relacions de gnere. Es recomana la inclusi dun nic OE. Enunciat de lOE1 :

Refor del sistema de presa de decisions de la DPS-I mitjanant la implementaci de processos d'informaci adequats al context local i a l'mbit sanitari.

33/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Indicadors objectivament verificables

Font de verificaci

Valor actual 0%

Valor esperat 98%

. Inventari de centres

. Les dades individualitzades del 98% dels centres de salut de la de Salut de la provncia provncia son disponibles en temps real per a la presa de decisions a travs d'un Sistema de Suport a la Informaci (SIS) amb tecnologia de Ihambane (ASF SIG (Sistema d'Informaci Geogrfica) gestionat pels tcnics de la 2010 - Veure annexos) DPS-I.
. SIG d'infraestructura sanitria de la DPS-I . Protocol de gesti de la base de dades de la DPS-I

Enunciat de lOE2 :

Millora de l'accs a la Xarxa Primria de Salut de la provncia d'Inhambane, especialment pel que fa a la millora de l'atenci i de l'accs al tractament del VIH-Sida, de la Tuberculosi i de la salut materno-infantil, mitjanant la millora de la infraestructura sanitria de la provncia.
Indicadors objectivament verificables Font de verificaci Valor actual Valor esperat

. La xarxa sanitria pblica de la provncia d'Inhambane ha ests la seva cobertura en matria de tractament de VIH-Sida i tuberculosi al districte de Jangamo facilitant l'accs a aquests serveis a una poblaci de 100.000 persones

. Cens de poblaci de la provncia de Inhambane . Dades de cobertura sanitria

0%

100%

. Disponibilitat de llits . La capacitat d'admissi d'ingressos hospitalaris de la xarxa hospitalria de Inhambane en el districte de Jangamo s'ha incrementat hospitalaris un 66% . SIG de la DPS-I

18

30

. El nombre de places hospitalries d'atenci maternoinfantil del districte de Jangamo s'ha incrementat un 25%.

19

24

Enunciat de lOE3 :

Millora de la salubritat i de la qualitat mediambiental de les installacions sanitries i dels seus efectes sobre la salut dels usuaris i de la poblaci riberenca a travs de la implementaci de sistemes adequats de gesti, tractament i eliminaci de residus sanitaris.
Indicadors objectivament verificables Font de verificaci Valor actual Valor esperat

34/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

. Protocol de gesti i eliminaci de residus . L'eliminaci de almenys un 85% de les tipologies de residus produdes hospitalaris aprovat pels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba per la DPS-I

0%

85%

formalment regulada per la DPS-I -El 95% del personal directiu de les unitats depenents de la DPS-I cobrint la totalitat de la xarxa hospitalaria dels cinc districtes centrals de la provncia de Inhambane ha estat capacitat en la gesti i eliminaci de residus mdics

. Llistes d'assistncia als processos formatius realitzats en el marc del projecte . Projectes de

0%

95%

. El percentatge de centres de salut disposant d'una unitat construcci i/o especialitzada de tractament de residus es de 100% al finalitzar el habilitaci d'unitats projecte especialitzades de
tractament de residus executats per la DPSI . Base de dades de la DPS-I . Models bsics d'unitat especialitzada de tractament de residus aprovada per la DPSI

9%

100%

c. Resultats esperats (RE). Els resultats sn les fites o situacions assolides fruit de lexecuci de les
activitats i que garanteixen la consecuci del/s objectiu/s especfic/s. Els resultats han destar sota el control directe i a labast de les entitats i persones responsables del projecte. Conv no confondre els resultats assolits amb les activitats necessries per assolir-los.Els resultats esperats descrits han de promoure lequitat entre dones i homes i contribuir a reduir les bretxes de gnere o desigualtats identificades. Els resultats esperats han de tenir en compte els objectius transversals. Afegiu els quadres que siguin necessaris per a cada RE. Resultat esperat (RE1): Els rgans de presa de decisions i el personal tcnic de la DPS-I disposen dinformaci necessria, actualitzada i fiable per a la gesti i la presa de decisions sobre la infrastructura de la xarxa sanitria de la provncia. Indicadors objectivament verificables Font de Valor verificaci actual . Inventari de centres 98% dels centres del dispositiu de la DPS-I disposen d'una entrada al de Salut 0 sistema d'informaci geogrfica de la DPS-I amb les informacions rellevants de la pel que fa a la gesti i a la presa de decisions en l'mbit sanitari. provncia de Ihambane (ASF2010) . Base de Dades . Pla estratgic del sector de la Salut 2007-2011 Valor esperat 98%

35/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats Mesura de prevenci esperats. Aridesa de lentorn de cara a la bona conservaci de Es preveu que el material informtic destinat a la base de dades ser configurat per a utilitzaci exclusiva material i dades informtiques (tallades de llum,pujades daquesta. de tensi, promiscutat en lutilitzaci dordinadors) Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? Aquest resultat busca la continutat real en el temps d'una base de dades iniciada en un projecte anterior d'ASF amb l'ACCD. Mitjanant la implementaci i base SIG es busca simplificar l'entrada i emmagatzematge de nova informaci (actualment s'utilitzen fins a 5 programes informtics i la informaci es troba dispersa i fragmentada) , cosa que en facilitar el manteniment i la futura explotaci de les dades. La utilitzaci de programari lliure implica la gratuitat de futures distribucions del programari, cosa que garanteix la perennitat i la funcionalitat de la base de dades en un futur, el cost de manteniment i renovaci de la qual ser nul. Per altra banda la utilitzaci de programari lliure possibilitar un efecte multiplicador dels resultats del projecte al poder replicar els tcnics de la DPS-I la utilitzaci de la tecnologia apresa a daltres aplicacions sense practicament cap cost econmic. Resultat esperat (RE2): La base de dades informatitzada es actualitzada regularment mitjanant un protocol conegut i aplicat pel personal tcnic de la DPS i pels responsables dels diversos centres de salut de la provncia. Indicadors objectivament verificables Font de Valor verificaci actual . Protocol de gesti Les entrades de la base de dades son actualitzades amb una freqncia de la base 0 adequada preestablerta en el protocol de gesti de la mateixa de dades . Base de dades Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats Mesura de prevenci esperats. Allament i inaccessibilitat duna bona part dels centres de Es preveu la regularitzaci i enfortiment dels canals de salut de la provncia dInhambane, dificultant la circulaci comunicaci ja existents entre la DPS-I i els centres de de la informaci. salut tot unificant en un mateix protocol tots els canals de comunicaci entre la DPS-I i els centres de salut i no noms les comunicacions relatives al sistema de suport de la informaci. Disparitat en el nivell formatiu i grau de profesionalitat del personal dels diferents centres de salut, que pot repercutir en la qualitat i nivell de profunditat de les diferents fitxes, esbiaixant possibles comparatives. Es preveu que el protocol fixi diferents tipologies de fitxes de recollida de dades en funci de la grandria i de la complexitat de cada establiment (centres de salut, hospitals, magatzems, centres de formaci) i del capital formatiu mitj del responsable. Valor esperat 1

36/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? La centralitzaci de les dades provenint dels diferents centres de salut de la provncia es realitza actualment a nivell dindicadors bsics de lestat de salut de la poblaci. En aquest sentit el programa no preveu la implantaci de nous canals de comunicaci sin el reforament dels existents adaptant-los a les necessitats identificades per la prpia DPS-I. Resultat esperat (RE3): El personal de la DPS est adequadament capacitat en l'mbit de la construcci, manteniment i rehabilitaci d'infraestructura sanitria. Indicadors objectivament verificables Font de Valor verificaci actual Projectes anuals . Incrementada la capacitat de redacci de projectes arquitectnics per part executats 8 dels serveis tcnics de la DPS-I en un 20% per la DPS-I (Arxiu DPS-I) Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats esperats. Tenint en compte que aquest resultat busca incrementar leficincia i eficcia del servei de planificaci de la DPSIe es necessari que es mantingui lassignaci pressupostria en els nivells actuals per tal de que es produeixi efectivament lincrement previst. Mesura de prevenci El pla nacional de salut 2007-2012 prioritza ladequaci de la infrastructura com un dels punts estratgics durant prcticament tota la durada del programa, cosa que hauria de garantitzar una certa estabilitat en lassignaci pressupostria de la DPS-I Valor esperat 10

Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? Al tractarse dun procs formatiu en profunditat, que consistir en el recolzament permanent durant tota la durada del programa en lelaboraci de diversos projectes definits com a estudis de cas models utilitzats posteriorment per formacions puntuals de carcter convencional en temes especfics (Auto-Cad, clcul destructures, identificaci de patologies, seguiment dobra, etc..), la sostenibilitat dels resultats est assegurada al tractar-se dun equip tcnic consolidat que continuar funcionant un cop finalitzat el programa.

Resultat esperat (RE4): La capacitat asistencial de la xarxa provincial de centres de salut de districte (CSR-I) ha estat incrementada mitjanant la rehabilitaci del centre de salut de Cumbana i la seva habilitaci com a CSR-I. Indicadors objectivament verificables Font verificaci de Valor actual Valor esperat

37/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

. Cens de poblaci de la . La xarxa sanitria pblica de la provncia d'Inhambane ha ests la seva provncia de cobertura en matria de tractament de VIH-Sida i tuberculosi al districte de Inhambane Jangamo facilitant l'accs a aquests serveis a una poblaci de 100.000 persones . Dades de cobertura sanitria . La capacitat d'admissi d'ingressos hospitalaris de la xarxa hospitalaria de Inhambane en el districte de Jangamo s'ha incrementat un 66%

0%

100%

18

30

. El nombre de places hospitalries d'atenci maternoinfantil del districte de Jangamo s'ha incrementat un 25%

19

24

Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats Mesura de prevenci esperats. No obtenci del certificat de centre de referncia per al Donat el fet que es tracta duna prioritat de la DPS-I i centre de Cumbana que lhabilitaci en tant que CRS es imprescindible per poder prestar serveis complets en matria de VIH-Sida, prioritat de desenvolupament en matria de sanitat a nivell nacional

No afectaci de recursos adicionals al centre de Cumbana per a la prestaci de serveis en matria de VIHSIDA i Tuberculosi per part dels programes nacionals en vigor

La lluita contra el VIH-SIDA es la prioritat nacional en materia de salut tant a nivell del PARPA-II com del pla nacional de salut i el centre de cumbana sera un punt neurlgic estratgic per a la lluita contra el sida a la provincia i es un eix estratgic de la DPS-I a la regi

Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? El fet de que lhabilitaci del centre de Cumbana es una prioritat de la DPS-I i que un cop habilitat ser un eix clau a nivell regional per a la implementaci dalgunes de les prioritats estratgiques del PESS-II i del PARPA-II, garantitza la viabilitat dels resultats del programa a curt i a mig termini. El centre, situat a l'nica carretera que vertebra el pais de nord a sud, possibilitar estendre la medicaci per a l'hiv-sida i tuberculosis a jangamo (nomes certs centres poden arribar a administrar-la, i cap d'ells est en l'actualitat a jangamo).

Resultat esperat (RE5): Els residus mdics dels centres dependents de la DPS-I sn tractats i/o eliminats mitjanant un protocol adequat i sense risc per al personal sanitari i per a la poblaci riberenca Indicadors objectivament verificables Font verificaci de Valor actual Valor esperat

38/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

. Projectes de construcci i/o Els 55 centres de salut dels 5 districtes centrals de la provncia d'Inhambane habilitaci disposen d'unitats de tractament de residus funcionals operatives d'unitats adequades per a l'aplicaci dels protocols de la DPS-I especialitzades de tractament de residus executats per la DPS-I . Base de dades de la DPS-I . Models bsics d'unitat especialitzada de tractament de residus aprovada per la DPS-I Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats Mesura de prevenci esperats. Manca dun procediment estandarditzat o de normatives relacionades amb el tractament de residus a nivell nacional i escassetat dexperincies prvies

9%

100%

Es preveu lassessorament dagncies i entitats especialitzades. Concretament sha buscat assessorament durant el muntatge del projecte a lAgncia Catalana de Residus, amb qui sha establert un acord verbal dassessorament tcnic en cas de que el programa fos executat, i amb Alma, entitat que es troba com a collaboradora del programa.

Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? Donat que el projecte s'implementa durant tres anys, es busca un canvi de conscincia que modifiqui la percepci que els treballadors tenen dels residus mdico-quirrgics. La DPS-I ha sostingut activament des del moment de la identificaci la seva necessitat, donat que fins a l'actualitat no hi ha hagut cap campanya que hagi actuat en aquest sentit. s'ha de tenir en compte que els esmentats residus sn agents transmissors d'enfermetats i epidmies. El desenvolupament de processos locals de tractament i eliminaci de residus a iniciativa de lorgan responsable assegura la viabilitat dels resultats del projecte a llarg termini.

Resultat esperat (RE6): El tractament i l'eliminaci de residus mdics dels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba formalment regulada per la DPS-I Indicadors objectivament verificables Font de Valor verificaci actual Valor esperat

39/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

. L'eliminaci de almenys un 85% de les tipologies de residus produdes pels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba formalment regulada per la DPS-I . El 95% del personal directiu de les unitats depenents de la DPS-I cobrint la totalitat de la xarxa hospitalria dels cinc districtes centrals de la provncia de Inhambane ha estat capacitat en la gesti i eliminaci de residus mdics

. Protocol de gesti i eliminaci de 0% residus hospitalaris aprovat per la DPS-I 0% . Llistes d'assistncia als processos formatius realitzats en el marc del projecte

85%

95%

Riscos que poden afectar lobtenci dels resultats Mesura de prevenci esperats. Falta dexperincia en la normativitzaci de temes de medi ambient Es preveu lassessorament dagncies i entitats especialitzades. Concretament sha buscat assessorament durant el muntatge del projecte a lAgncia Catalana de Residus, amb qui sha establert un acord verbal dassessorament tcnic en cas de que el programa fos executat, i amb Alma, entitat que es troba com a collaboradora del programa.

Sostenibilitat del resultat esperat. En quina mesura aquest resultat de lactuaci es mantindr en el temps un cop lactuaci hagi finalitzat? El fet de tractar-se duna necessitat identificada per la prpia DPS-I i el quedar regularitzat formalment el tractament de residus garantitza la continuitat dels resultats del programa

d. Activitats. Afegiu els quadres que siguin necessaris per a cada activitat.

Activitat A1. 1 Enunciat: CONCEPCI, DISSENY I IMPLEMENTACI DUNA BASE DE DADES GEORREFERENCIADA MITJANANT SIG A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci X Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R1- Realitzada la base de dades Descripci: Concepci, disseny i implementaci duna base de dades georreferenciada mitjanant SIG amb tota la informaci necessria per a la gesti de la infrastructura sanitria depenent de la DPS-I

Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius):

40/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Aquesta activitat preveu el desenvolupament, mitjanant un programa informtic de gesti de sistemes dinformaci geogrfica de programari lliure, duna base de dades georreferenciada permetent denmagatzemar la informaci necessria per a la gesti de la infrastructura sanitria depenent de la DPS-I. Per a la concepci i muntatge de la base de dades es procedir a la contractaci dun equip consultor extern que es responsabilitzar de la definici de la informaci a desplegar mitjanant un procs didentificaci i prioritzaci de la informaci necessria per a la presa de decisions en coordinaci amb lequip tcnic de la DPSI. Posteriorment, un cop laplicaci muntada, els tcnics del departament de planificaci de la DPS-I tindran un acompanyament durant els tres anys per tal de ser capacitats en ls del programari SIG. Productes que sen derivaran (si escau): Base de dades en SIG

Activitat A1. 2 Enunciat: MILLORA PROTOCOLS COMUNICACI A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R1- Realitzada la base de dades Descripci: Revisi i millora dels protocols de comunicaci entre les unitats perifriques, les direccions de districte i el departament de planificaci de la DPS-I, tot aprofitant les infraestructures actuals. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Es revisaran conjuntament els protocols de comunicaci existents entre les unitats sanitries perifriques, les direccions dels districtes i el departament de planificaci de la DPS-I, per a poder introduir els canvis necessaris i assegurar que tots els actors son coneixedors de les incidncies ocorregudes en les unitats perifriques, i aix assegurar que la base de dades pugui ser regenerada en temps real. Per tal d,assegurar que els canvis introduts son correctes, sanalitzaran les comunicacions mensuals que actualment existeixen (ex: per facilitar les incidncies mdiques a la DPS-I, les mancances en stock de medicaments etc.) i els mitjans que aquestes utilitzen per a ser efectives. Un cop analitzat i mitjanant un previ consens de les parts, s realitzar una provatura amb diferents centres per a poder detectar errades i millores a introduir en la sistematitzaci daquesta activitat a tots els centres de la provncia, tot adaptant els models de formularis i la informaci circulant a les entrades existents a base de dades georreferenciada mitjanant SIG. Productes que sen derivaran (si escau): Protocols tipus Comunicacions en la seva posada en prctica.

Activitat A2 Enunciat: CURSOS DE FORMACI CONTNUA EN L'MBIT INFORMTIC A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R2-Capacitat el personal en l'mbit informtic

41/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Descripci: Realitzaci de tres cursos sobre la utilitzaci dels programes informtics necessaris per a la correcta gesti i implementaci del sistema de suport a la informaci, un per any, per a la millora del coneixement tcnic alhora de realitzar la feina per part dels tcnics del departament de planificaci de la DPS-I. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Simpartir un curs per any en lmbit informtic als tcnics del departament de planificaci de la DPS-I. Els tres blocs temaris estan lligats directament amb la prctica i millora de les capacitacions en el treball dins la DPS-I en relaci amb la gesti i manteniment del sistema de suport a la informaci implementat en lmbit del projecte, incloent formaci en programari per a la implementaci de SIG, Auto-Cad i bases de dades. Les classes compaginaran aspectes terics i prctics i buscaran la participaci activa dels alumnes per tal motivar-los en el seu aprenentatge, tot utilitzant en temps real laplicaci informatica de suport a la informaci desenvolupada per lequip de consultors externs. Productes que sen derivaran (si escau): Material del curso

Activitat A3.1 Enunciat: CURSOS DE FORMACI CONTNUA EN L'MBIT DE LA CONSTRUCCI A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R3- Capacitat el personal en l'mbit de la construcci Descripci: Realitzaci de tres cursos en lmbit de la construcci, un per any, per a la millora del coneixement tcnic al mateix temps que la realitzaci dun procs de formaci continua. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Simpartir un curs per any en lmbit de la construcci als tcnics del departament de planificaci de la DPS-I acompanyats dun procs de formaci continua que consistir en el recolzament permanent durant tota la durada del programa a lelaboraci de diversos projectes definits com a estudis de cas i utilitzats posteriorment com a models en les tres formacions puntuals de carcter convencional, tot desenvolupant aquestes temes especfics (Auto-Cad, clcul destructures, identificaci de patologies, seguiment dobra, etc..) identificats durant la fase de suport. En ltim terme es preveu la realitzaci dun manual final de metodologies i bones prctiques en la construcci i rehabilitaci dobres.. Els tres blocs temaris estan lligats directament amb la bona prctica i millora de les capacitacions en el treball dins la DPS-I. Aix doncs, les temtiques seran: obra nova, rehabilitaci i installacions. Les classes compaginaran aspectes terics i prctics i buscaran la participaci activa dels alumnes per tal motivar-los en el seu aprenentatge. Aix doncs es visitaran centres de salut on es puguin trobar in sutu casos similars als estudiats. Cada un dels cursos finalitzar amb la realitzaci d,un manual per part dels alumnes on sexpliquen bones practiques i solucions a adoptar. Aquests seran recopilats i impresos en un manual final al acabar aquesta activitat.

42/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Productes que sen derivaran (si escau): Material del curs, manuals.

Activitat A3.2 Enunciat: REDACCI DE PROJECTES I SEGUIMENT D'OBRES PER A LA DPS-I A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R3- Capacitat el personal en l'mbit de la construcci Descripci: Redacci de projectes bsics, executius i direccions dobra conjuntament amb els tcnics del departament de planificaci per a la DPS-I. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Per tal de millorar les capacitacions dels tcnics del departament de planificaci de la DPS-I, es recolzar la redacci de projectes bsics, executius i direccions dobra, prioritzant aquelles que tinguin una problemtica ms idnia amb les temtiques tractades amb les formacions continues que simpartiran. Aquesta activitat busca la millora de les capacitacions professionals en la practica dels tcnics, i per tant s feta conjuntament. Productes que sen derivaran (si escau): Projectes bsics, executius i llibre d,obres en el seguiment.

Activitat A4 Enunciat: REHABILITACI DEL CENTRE DE SALUT DE CUMBANA A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R4- Millorat el centre de salut de Cumbana al districte de Jangamo. Descripci: Rehabilitaci i posada al dia de lurbanitzaci, edificacions i installacions del centre de salut de Cumbana al districte de Jangamo. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Previ estudi, redacci del projecte executiu i documentaci administrativa es realitzar el concurs pblic per a la contractaci de lempresa constructora encarregada de la realitzaci de lobra. Posteriorment a la deliberaci del jurat, sadjudicar la construcci i s,iniciaran les obres. Durant el procs constructiu hi hauran visites peridiques al lloc per part dels tcnics dASF i del departament de planificaci de la DPS-I, que ompliran el llibre dobres per tal de tenir-lo com a element bsic en el seguiment del procs constructiu. Un cop finalitzada lobra es far entrega de la mateixa mitjanant un document legal a la DPS-I.

43/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Per assegurar que no hi ha incidncies greus un cop finalitzada lobra, hi haur ja especificat al contracte una retenci de garantia del pagament durant un any a lempresa constructora, tal i com s habitual. Productes que sen derivaran (si escau): Projecte executiu, centre rehabilitat.

Activitat A5.1 Enunciat: NORMATIVITZACI D'UN PROTOCOL PROVINCIAL DE TRACTAMENT DE RESIDUS EN LMBIT SANITARI A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R5- Introdut un sistema d'eliminaci de residus mdics Descripci: Es preveu lelaboraci dun protocol uniformitzat detallant el circuit per al tractament i eliminaci de les diferents tipologies de residus mdics produits pels establiments depenents de la DPS-I i la seva normativitzaci a nivell de la DPS-I Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Es preveu lelaboraci dun protocol uniformitzat detallant el circuit per al tractament i eliminaci de les diferents tipologies de residus mdics produits pels establiments depenents de la DPS-I i la seva normativitzaci mitjanant la seva inclusi en els textos regulant el funcionament dels centres depenents de la DPS-I Previ estudi per part de tots els implicats de les experincies en matria de tractament de residus en alguns dels centres de la xarxa (en especial la realitzada per USAID), es procedir a la realitzaci dun estudi detallat de les tipologies de residus existents que incloura les diverses possibilitats de circuit de tractament per a cada tipologia i una proposta general de circuit de tractament de residus mdics a nivell provincial . En aquest procs hi ha tres collaboradors externs que participaran en el procs: ALMA -Organitzaci local que treballa en l,mbit de leliminaci de brossa en la provncia dInhambane . ARC- Agencia de Residus de Catalunya que son els que gestionen leliminaci de residus a Catalunya, i en especial el departament de cooperaci internacional. UPC A travs del Centre de Cooperaci per al Desenvolupament en el marc del conveni de colaboraci existent entre ASF-CCD per a la realitzaci de recerca aplicada en materia de cooperaci per al desenvolupament. Els resultats de lestudi conduirn a lelaboraci dun protocol de tractament de residus per part de lequip tcnic de la DPS-I amb el suport de les entitats i agncies especialitzades participant en el projecte. El protocol ser finalment proposat als centres depenents de la DPS-I i adoptat per aquesta ltima mitjanant el procs de normativitzaci que sescaigui Productes que sen derivaran (si escau): PROTOCOL PROVINCIAL DE TRACTAMENT DE RESIDUS EN LMBIT SANITARI

Activitat A5.2 Enunciat: CONCEPCI, DISSENY I CONSTRUCCI DE MODUL COMPACTE D'REA D'ELIMINACI DE RESIDUS EN TOTES LES UNITATS DE SALUT DEL CENTRE DE LA PROVNCIA D'INHAMBANE

44/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R5- Introdut un sistema d'eliminaci de residus mdics Descripci: Realitzaci dun modul compacte per a leliminaci dels residus medicoquirrgics a les 55 unitats sanitries de lrea centre de la provncia dInhambane, als districtes de: Massinga, Panda, Homoine, Morrumbene i Funhadouro, per a facilitar leliminaci selectiva dels residus (orgnic, plstic, paper i contaminants), prestant especial atenci a les deixalles altament contaminants (xeringues, esparadraps etc.). Per a tal fi es repartiran kits necessaris, trptics informatius, psters etc. Tamb es construir un prototip als centres de formaci de Massinga i dInhambane, per a facilitar les formacions teoriques que es vol donar als futurs tcnics en salut.

Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): En base a lelaboraci del protocol provincial de tractament de residus sanitaris realitzat en el marc de lactivitat 5.1 es dur a terme la concepci i disseny dun prototip de mdul compacte darea deliminaci de residus per part de lequip tcnic de la DPS-I amb el suport de les entitats col.laboradores (ALMA -Organitzaci local que treballa en l,mbit de leliminaci de brossa en la provncia dInhambane i ARC- Agencia de Residus de Catalunya) i de lUPC a travs del Centre de Cooperaci per al Desenvolupament en el marc del conveni de colaboraci existent entre ASF-CCD per a la realitzaci de recerca aplicada en materia de cooperaci per al desenvolupament. Desprs de la construcci dun primer prototip, i un cop aprovat i amb les modificacions que calguin fer, es realitzar el projecte executiu i la documentaci administrativa per al concurs pblic. Posteriorment a la deliberaci del jurat, sadjudicar la construcci i s,iniciaran les obres. Durant el procs constructiu hi hauran visites peridiques al lloc per part dels tcnics dASF i del departament de planificaci de la DPS-I, que ompliran el llibre dobres per tal de tenir-lo com a element bsic en el seguiment del procs constructiu. Un cop finalitzada lobra es far entrega de la mateixa mitjanant un document legal a la DPS-I. Per assegurar que no hi ha incidncies greus un cop finalitzada lobra, hi haur ja especificat al contracte una retenci de garantia del pagament durant un any a lempresa constructora, tal i com s habitual. Productes que sen derivaran (si escau): Prototips implementats en les unitats de salut del centre de la provncia dInhambane.

Activitat A6. 1 Enunciat: FORMACI DELS TCNICS EN LES UNITATS SANITRIES A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R6- Capacitat el personal en l'mbit de la gesti de residus mdics Descripci: Cursos de formaci i conscienciaci del tractament i eliminaci de residus en les unitats sanitries per els tcnics i treballadors dels mateixos. Impactes negatius potencials:

45/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

No

S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Els cursos simpartiran en el moment de finalitzaci de dimplantaci dels prototips en les unitats sanitries . Per assegurar lxit daquesta activitat es realitzar un seguiment daquesta un cop acabada, per a poder corregir i millorar les deficincies en la posta en prctica. Les classes compaginaran aspectes terics i prctics i buscaran la participaci activa dels alumnes per tal motivar-los en el seu aprenentatge. Per a la formaci es generar un manual de bones prctiques, psters, trptics etc. que es distribuiran durant la formaci. En aquest procs hi ha dos collaboradors externs que estan interessats en participar:

ALMA -Organitzaci local que treballa en l,mbit de leliminaci de brossa en la provncia dInhambane . ARC- Agencia de Residus de Catalunya que son els que gestionen leliminaci de residus a Catalunya, i en especial el departament de cooperaci internacional. Productes que sen derivaran (si escau): Manual de bones practiques, trptics, psters etc.

Activitat A6. 2 Enunciat: CAPACITACI DELS FUTURS TCNICS EN ELS CENTRES DE FORMACI A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R6- Capacitat el personal en l'mbit de la gesti de residus mdics Descripci: Introducci duna formaci sobre tractament i eliminaci de residus en les unitats de salut dins els cursos de preparaci de tcnics en salut que simparteixen als centres de formaci de Massinga i Inhambane. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Els cursos simpartiran durant la formaci que els futurs tcnics de salut reben en els centres de formaci d,Inhambane i Massinga. Les classes compaginaran aspectes terics i prctics i buscaran la participaci activa dels alumnes per tal motivar-los en el seu aprenentatge. Per a la formaci es generar un manual de bones prctiques, psters, trptics etc. que es distribuiran durant la formaci. En aquest procs hi ha dos collaboradors externs que estan interessats en participar:

ALMA -Organitzaci local que treballa en l,mbit de leliminaci de brossa en la provncia dInhambane . ARC- Agencia de Residus de Catalunya que son els que gestionen leliminaci de residus a Catalunya, i en especial el departament de cooperaci internacional. Productes que sen derivaran (si escau):

46/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2 prototips construts Manual de bones practiques, trptics, psters Alumnes assistents

Activitat A6. 3 Enunciat: JORNADES DE DEBAT I POSADA EN COM AMB ELS DIRECTORS DISTRICTALS A Catalunya Tipus dactivitat: Execuci Seguiment, sistematitzaci i avaluaci Difusi Al pas destinatari Resultat/s on semmarca aquesta activitat: R6- Capacitat el personal en l'mbit de la gesti de residus mdics Descripci: Tres trobades amb les direccions de salut dels districtes i la direcci provincial per al debat i posta en com de les poltiques a seguir en el tractament i eliminaci de residus en les unitats de salut. Impactes negatius potencials: No S (en cas afirmatiu, descriviu-los)

Metodologia (tingueu en compte mesures de prevenci dels impactes negatius): Reunions anuals de posta en com i conscienciaci, on sexposen objectius i experincies per a poder realitzar un balan de la situaci en cada moment i poder aix saber quines han de ser les lnies dactuaci futura. Aquestes trobades es t pensat fer-les coincidir amb el dia mundial del medi ambient per tal de donar-li la major difusi possible. Productes que sen derivaran (si escau): Acta de conclusions de les trobades, assistents a les mateixes.

47/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2.5.2 Matriu resum de planificaci

Cal emplenar correctament el quadre que inclou el formulari en base als quadres anteriors complimentats (OG, OE, RE, i activitats). Cal tenir en compte que la matriu de planificaci ha de reflectir lanlisi que shagi realitzat de problemes incloent les diferncies de gnere en relaci a la situaci, necessitats, interessos i prioritats de les dones i els homes.

ENUNCIAT

INDICADORS OBJECTIVAMENT VERIFICABLES

FONTS DE VERIFICACI

RISCOS

OBJECTIU GENERAL

Contribuir a la millora de les condicions sanitries de la poblaci en la provncia d'Inhambane, amb especial atenci a les poblacions ms desafavorides en termes d'accs, qualitat del servei, millora de gesti i educaci. OE. 1: Refor del sistema de presa de decisions de la DPS-I mitjanant la implementaci de processos d'informaci adequats al context local i a l'mbit sanitari. Les dades individualitzades del 98% dels centres de salut de la provncia son disponibles en temps real per a la presa de decisions a traves d'un Sistema d'Informaci Geogrfica gestionat pels tcnics de la DPS-I . Inventari de centres de Salut de la provncia dIIhambane (ASF 2010 - Veure annexos) . SIG d'infraestructura sanitria de la DPS-I -Protocol de gesti de la base de dades de la DPS-I Les autoritats poltiques mantenen la seva implicaci en el projecte a nivell nacional i provincial

OBJECTIU ESPECFIC

48/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

OE. 2: Millora de l'accs a la Xarxa Primria de Salut de la provncia d'Inhambane, especialment pel que fa a la millora de l'atenci i de l'accs al tractament del VIH-Sida, de la Tuberculosi i de la salut maternoinfantil, mitjanant la millora de la infraestructura sanitria de la provncia.

La xarxa sanitria pblica de la provncia d'Inhambane ha ests la seva cobertura en matria de tractament de VIH-Sida i tuberculosi al districte de Jangamo facilitant l'accs a aquests serveis a una poblaci de 100.000 persones - La capacitat d'admissi d'ingressos hospitalaris de la xarxa hospitalria de Inhambane en el districte de Jangamo s'ha incrementat un 66% - El nombre de places hospitalries d'atenci maternoinfantil del districte de Jangamo s'ha incrementat un 25% L'eliminaci de almenys un 85% de les tipologies de residus produdes pels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba formalment regulada per la DPS-I -El 95% del personal directiu de les unitats dependents de la DPS-I cobrint la totalitat de la xarxa hospitalria dels cinc districtes centrals de la provncia de Inhambane ha estat capacitat en la gesti i eliminaci de residus mdics -El percentatge de centres de salut dels 5 districtes centrals disposant d'una unitat especialitzada de tractament de residus es de 100% al finalitzar el projecte

Cens de poblaci de la provncia de Inhambane - Dades de cobertura sanitria - Disponibilitat de llits hospitalaris - SIG de la DPS-

Es mantenen les directives del Pla estratgic del sector de la Salut 2007 - 2012 i del Document d'estratgia de Reducci de la Pobresa durant tota la durada del projecte.

OE. 3: Millora de la salubritat i de la qualitat mediambiental de les installacions sanitries i dels seus efectes sobre la salut dels usuaris i de la poblaci riberenca a travs de la implementaci de sistemes adequats de gesti, tractament i eliminaci de residus sanitaris

Protocol de gesti i eliminaci de residus hospitalaris aprovat per la DPS-I - Llistes d'assistncia als processos formatius realitzats en el marc del projecte -Projectes de construcci i/o habilitaci d'unitats especialitzades de tractament de residus executats per la DPS-I - Base de dades de la DPS-I - Models bsics d'unitat especialitzada de tractament de residus aprovada per la DPS-I

Les autoritats poltiques mantenen la seva implicaci en el projecte a nivell nacional i provincial

49/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

OE1/Resultat 1. Els rgans de presa de decisions i el personal tcnic de la DPS-I disposen dinformaci necessria, actualitzada i fiable per a la gesti i la presa de decisions sobre la infrastructura de la xarxa sanitria de la provncia. OE1/Resultat 2. La base de dades informatitzada es actualitzada regularment mitjanant un protocol conegut i aplicat pel personal tcnic de la DPS i pels responsables dels diversos centres de salut de la provncia.

100% dels centres del dispositiu de la DPS-1 disposen d'una entrada al sistema d'informaci geogrfica de la DPS-I amb les informacions rellevants pel que fa a la gesti i a la presa de decisions en l'mbit sanitari. Les entrades de la base de dades son actualitzades amb una freqncia adequada preestablerta en el protocol de gesti de la mateixa . Incrementada la redacci de projectes arquitectnics per part dels serveis tcnics de la DPS-I en un 20%

. Inventari de centres de Salut de la provncia de Ihambane (ASF2010) . Base de Dades . Pla estratgic del sector de la Salut 2007-2011

El clima poltic del pas es mante estable Les autoritats poltiques mantenen la seva implicaci en el projecte a nivell nacional i provincial

. Protocol de gesti de la base de dades . Base de dades

El clima poltic del pas es mante estable

RESULTATS

OE1/Resultat 3. El personal de la DPS esta adequadament capacitat en l'mbit de la construcci, manteniment i rehabilitaci d'infraestructura sanitria.

Projectes anuals executats per la DPS-I (Arxiu DPS-I)

Es mant estable l'assignaci de recursos per a projectes de reforma i construcci de la DPS-I

50/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

OE2/Resultat 4. La capacitat assistencial de la xarxa provincial de centres de salut de districte (CSR-I) ha estat incrementada mitjanant la rehabilitaci del centre de salut de Cumbana i la seva habilitaci com a CSR-I

. La xarxa sanitria pblica de la provncia d'Inhambane ha ests la seva cobertura en matria de tractament de VIH-Sida i tuberculosi al districte de Jangamo facilitant l'accs a aquests serveis a una poblaci de 100.000 persones . La capacitat d'admissi d'ingressos hospitalaris de la xarxa hospitalria de Inhambane en el districte de Jangamo s'ha incrementat un 66% . El nombre de places hospitalries d'atenci maternoinfantil del districte de Jangamo s'ha incrementat un 25%

. Cens de poblaci de la provncia de Inhambane . Dades de cobertura sanitria

. El preu dels materials bsics de construcci es mante estable . La cobertura gratuta o a preus subvencionats del tractament del VIH sida mitjanant medicaments genrics a preus preferencials per als pasos empobrits continua vigent . El centre de Cumbana es acceptat com a centre de referncia autoritzat per a estendre la medicaci per al VIH-Sida i la Tuberculosi

OE3/Resultat 5. Els residus mdics dels centres dependents de la DPS-I sn tractats i/o eliminats mitjanant un protocol adequat i sense risc per al personal sanitari i per a la poblaci riberenca

Els 55 centres de salut dels 5 districtes centrals de la provncia d'Inhambane disposen d'unitats de tractament de residus funcionals operatives adequades per a l'aplicaci dels protocols de la DPS-I

. Projectes de construcci i/o habilitaci d'unitats especialitzades de tractament de residus executats per la DPS-I . Base de dades de la DPS-I . Models bsics d'unitat especialitzada de tractament de residus aprovada per la DPS-I

El preu dels materials bsics de construcci es mante estable

51/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

OE3/Resultat 6. El tractament i l'eliminaci de residus mdics dels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba formalment regulada per la DPS-I.

L'eliminaci de almenys un 85% de les tipologies de residus produdes pels centres de salut i hospitals de la provncia de Inhambane es troba formalment regulada per la DPS-I -El 95% del personal directiu de les unitats dependents de la DPS-I cobrint la totalitat de la xarxa hospitalria dels cinc districtes centrals de la provncia de Inhambane ha estat capacitat en la gesti i eliminaci de residus mdics

. Protocol de gesti i eliminaci de residus hospitalaris aprovat per la DPS-I . Llistes d'assistncia als processos formatius realitzats en el marc del projecte

El ministeri de Sanitat i les autoritats poltiques a nivell nacional i provincial mantenen la seva implicaci en el projecte i hi donen suport

ACTIVITATS

ENUNCIAT
A1.1. CONCEPCI, DISSENY I IMPLEMENTACI DUNA BASE DE

Recursos
- tcnic informtic - representants de la contrapart - grup d,arquitectes -representants de la contrapart - vehicle

Costos
70.892,95 euros

Activitats del RE1

DADES GEORREFERENCIADA MITJANANT SIG

A1.2. MILLORA DELS PROTOCOLS DE COMUNICACIO

Activitats del RE2

A2 CURSOS DE FORMACI CONTNUA EN L'MBIT INFORMTIC

- formador - material pedaggic

59.752,95 euros

52/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

- formador - material pedaggic A3.1. CURSOS DE FORMACI CONTNUA EN L'MBIT DE LA

60.422,95 euros

Activitats del RE3 Activitats del RE4 Activitats del RE5

CONSTRUCCI A3.2. REDACCI DE PROJECTES I SEGUIMENT D'OBRES PER LA DPS-I A4 REHABILITACIO DEL CENTRE DE SALUT DE CUMBANA - personal de ASF en el terreny - vehicle - personal de ASF al terreny - construcci - vehicle A.5.1 NORMATIVITZACI D'UN PROTOCOL PROVINCIAL DE - personal de ASF al terreny - consultor externo - representants de la contrapart - vehicle A5.2 CONSTRUCCIO MODUL COMPACTE DE AREA DE ELIMINACIO DE RESIDUS A TOTES LES UNITATS SANITARIES DEL CENTRE DE LA PROVINCIA DE INHAMBANE. A6.1. FORMACIO DELS TECNICS A LES UNITATS SANITARIES - personal d,ASF al terreny - construcci - vehicle - representants de la contrapart - formador - material pedaggic A6.2. CAPACITACIO DELS FUTURS TECNICS ALS CENTRES DE FORMACIO A6.3. JORNADES DE DEBAT I POSTA EN COMU AMB ELS DIRECTORS DISTRITALS - formador - material pedaggic - personal de ASF en el terreny 69.473,79 euros 284.748,80 euros TRACTAMENT DE RESIDUS EN LMBIT SANITARI 335.442,96 euros

Activitats del RE6

53/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2.5.3 Cronograma dactivitats.

Data dinici de lactivitat (mes/any) mar 2011 Data prevista de finalitzaci de lactivitat (mes/any) mar 2014

Veure cronograma dactivitats (Annex 3.11)

54/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

2.6 Integraci dobjectius transversals.

Dacord amb el punt 3.2 de lannex 2 de les bases de la convocatria, cal explicitar de quina manera lactuaci inclou els tres objectius transversals de la cooperaci catalana. Si b durant tot el formulari de sollicitud es van demanant qestions referents a aquests tres objectius, s en aquest punt que es pot desenvolupar de forma integral i sistematitzada la inclusi dels objectius transversals, recollint la informaci exposada en tot el document i aportant la informaci addicional que es cregui convenient.

OTR1. Promoci del respecte integral i la consolidaci dels drets humans, la governana i l'enfortiment del teixit social. Amb les accions proposades en l,actuaci presentada es vol donar respecte integral i consolidaci dels: -Drets humans, doncs els beneficiaris son la poblaci d,Inhambane que tenen dret a una assistncia mdica que els asseguri una bona salut, tal i com proclama l,article 25 dels Drets Humans: Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, aix com a la famlia, la salut i el benestar, i en especial lalimentaci, el vestit, lhabitatge, l,assistncia medica i els serveis socials necessaris ... -Governana, donant suport a la DPS-I, es recolza alhora el procs de descentralitzaci liderat pel Ministeri de l,Administraci Estatal (MAE). Procs que es fet tant a nivell provincial del districte. -Enfortiment del teixit social, fent cohesionar la societat amb el recolzament als ms desfavorits que son els que majoritriament pateixen ms directament de les insuficincies del sistema sanitari. Lexpansi dels procesos de presa de decisions a tots els actors institucionals i poltics en el marc dels comits de pilotatge i els seminaris anuals devaluaci oberts al conjunt dactors implicats es un element que afavorir la cohesi social en el marc del programa i conduir a teixir xarxesestables ms enll de la durada del programa.

OTR2. Promoci de l'equitat entre dones i homes mitjanant l'aplicaci de la perspectiva de gnere. -La rehabilitaci, construcci d,obra nova, formaci de tcnics i la implementaci dels programes de eliminaci de residus en els centres de salut que donen Asistencia medico-infantil per a les mares, els nou nascuts i els nens de 0 a 5 anys, alhora que a tota la poblaci en general. -En la rehabilitaci i construcci d,obra nova, degut a la ms alta incidncia i estigma de HIV-Sida i tuberculosis en dones. OTR3. Promoci de la sostenibilitat del desenvolupament en la triple dimensi: social, econmica i ambiental. Una de les activitats ms noves per altament necessria pel problema real que presenten els centres de salut en l,actualitat es la introducci de formaci, construcci i seguiment d,un programa per a la separaci selectiva de la deixalla i l,eliminaci d,aquesta posant especial atenci als residus medicoquirrgics. Aquests en l,actualitat son un greu problema per la manca de gesti que hi ha sobre ells, fent que siguin un contaminant tant ambiental com difusor potencial de infermetats en el present i futur dels usuaris. Aquesta acci t clarament

55/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

marcada la triple dimensi social, econmica i ambiental, al buscar la soluci d,un dels problemes ms estesos en totes les unitats sanitries, problema que cap altra instituci (exceptuant una acci puntual de US-AID) ha volgut atacar tot i ser un objectiu a solucionar de forma urgent per part de la DPS-I. En el cas de les rehabilitacions es tindr en compte l,s de material i tcniques constructives que siguin respectuosos amb el medi ambient, alhora que tinguin una vida til que garanteixi la seva sostenibilitat en el temps.

56/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

3. Recursos necessaris

3.1 Descripci dels recursos humans (voluntaris i remunerats) de lentitat sollicitant i de la contrapart local que participaran directament en lactuaci. Model de quadre a complimentar disponible a la pgina web www.cooperaciocatalana.cat Seguiu les instruccions indicades a la Resoluci per la qual saproven les normes de seguiment i justificaci. Expliqueu com les poltiques de recursos humans promouran lequitat de gnere.
Les politiques de recursos humans es realitzaran en el respecte estricte de la igualtat doportunitats i de no discriminaci per raons de gnere, politiques i o religioses. Per altra banda simplementaran mesures destinades a facilitar la flexibilitat dhoraris i la conciliaci de la vida laboral i familiar.

57/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

3.2 Cofinanament del programa.

Resum de les aportacions. Cost global del projecte Subvenci sollicitada a lAgncia del cost global) Aportaci de lentitat sollicitant Aportaci de lentitat consorciades Aportaci de la/es contrapart/s local/s Aportaci de la poblaci destinatria Altres aportacions (especifiqueu si estan concedides o sollicitades): 199.000,00 sol.licitades(sadmeten valoritzacions) 924.648,90 681.284,40 (mxim de 300.000 per anualitat i 80% 15.878,00 (no sadmeten valoritzacions) - (no sadmeten valoritzacions) 28.036,50 (sadmeten valoritzacions) - (sadmeten valoritzacions)

3.3 Pressupost per partides i cofinanadors.

Veure model Pressupost detallat per partides i cofinanadors disponible a la pgina web: www.cooperaciocatalana.cat Seguiu les instruccions indicades a la Resoluci per la qual saproven les normes de seguiment i justificaci.

El pressupost detallat es annexat en lannexe 3.14

58/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

4. Seguiment, avaluaci i estratgia de sortida. 4.1 Previsi de seguiment, control i avaluaci . En aquest apartat es demana que sexpliqui el
procediment per part de lentitat catalana per fer el seguiment, el control i lavaluaci de lactuaci. Shan despecificar les activitats de seguiment, sistematitzaci i avaluaci previstes en lapartat 2.5.1 d). En cas dhaver incls activitats que promoguin de manera especfica lequitat entre les dones i els homes cal explicitar els mecanismes de seguiment. Especifiqueu si shan previst mesures per donar seguiment i avaluar limpacte de gnere. Indiqueu el procs de seguiment, control i avaluaci que es t previst dur a terme al llarg de lexecuci del projecte. Incloure les activitats relatives especificades a lapartat 2.5.1.d). Es preveu que el control, seguiment i evaluaci del programa es dugui a terme de manera simultnea a travs de quatre circuits: 1) Procs de seguiment del programa amb la contrapart institucional 2) Procediment intern estandaritzat de control, seguiment i evaluaci de projectes de cooperaci de ASF 3) Procediments externs a implementar per lequip del projecte 4) Evaluaci externa 1) Procs de seguiment del programa amb la contrapart institucional Aquest nivell de seguiment inclour la signatura dun conveni marc de col.laboraci amb la contrapart institucional per tota la durada del programa. En aquest conveni sespecificar la composici dels dos nivells de presa de decisions; la junta de coordinaci del programa, i el comit de pilotatge del projecte, aix com la resta despecificitats prctques per a limplementaci del programa a nivell operatiu (Organigrama, protocols contables, de seguiment i de justificaci, protocol de recursos humans, etc..) El comit de coordinaci: compost pels responsables del programa de ASF i de la CSP-1 i pels responsables sectorials, ser el nivell clau de presa de decisions operatives i tindr una frecuncia de reunions entre quinzenals i mensuals. El seu funcionament i protocols seran fixats pel conveni marc de colaboraci ASF-CSPI. Tamb sespecificaran en el conveni marc les modalitats de gesti econmica dels fons del programa, la periodicitat i tipologia dels informes seguiment i de seguiment contable sempre tenint en compte les modalitats de seguiment contable i justificaci de lAgncia Catalana de Cooperaci per al Desenvolupament. El comit de pilotatge: compost per totes les parts interessades (Autoritats poltiques a nivell provincial i local, Responsables ministerials i/o locals de sanitat, construcci, medi ambient, etc..) ser el nivell responsable de la presa de les decisions de carcter estratgic i/o poltic i de la validaci de les realitzacions del programa. La frecuncia de reunions es preveu que sigui de carcter semestral. 2) Procediment intern estandaritzat de control, seguiment i evaluaci de projectes de cooperaci de ASF ASF aplica de manera estandaritzada a tots els seus projectes de cooperaci un protocol de seguiment que inclou la redacci dinformes de seguiment narratius (mensual) i econmics (trimestral) per part del responsable de cada projecte/programa a terreny que sn seguits simultaneament pel tcnic nord responsable de lrea i pel grup de treball de voluntaris. En aquests informes sidentifiquen eventuals variacions en les activitats, cronograma o utilitzaci del pressupost assignat a cada acci i es proposen alternatives o vies dacci correctives. El Grup de Treball adscrit al projecte t, entre d'altres, la missi d'encoratjar un procs de seguiment i avaluaci continus dels resultats obtinguts durant l'execuci del projecte i de les seves especificitats tcniques i es, amb el tcnic nord responsable, linterlocutor permanent de lequip de terreny en tot all relatiu amb el programa i lmbit de decisi pel que fa a les decisions tcniques relacionades amb lacci, tot assessorant lequip de terreny de manera permanent . Les reunions del grup de treball es realitzen amb carcter quinzenal. El tcnic nord responsable de lrea supervisa els aspectes formals del seguiment del projecte a nivell narratiu i financer. A nivell financer, a l'inici de cada anualitat s'estableix una periodificaci de les transferncies a realitzar adequat al cronograma d'activitats previstes. Segons normativa interna d'ASF-E, a partir de la primera transferncia, no se'n realitzar una de nova si no existeix una justificaci d'un mnim del 70% de l'anterior. Aix mateix, s'efectuen anlisis peridiques del nivell de despesa efectuada en relaci amb el pressupost per poder detectar modificacions i sollicitar autoritzaci per realitzar-les, en cas que sigui necessari. El procediment de ASF inclou la realitzaci dun informe final devaluaci per part del responsable del projecte que tanca el procs dimplementaci del projecte i que es explotat per lequip de treball de cara a la realitzaci de noves accions.

59/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

3)Procediments externs a implementar per lequip del projecte Laplicaci dels procediments de control propis de cada entitat/instituci finanadora (informes narratius i econmics, ordenament de factures segons criteris determinats, reunions de seguiment amb els tcnics pertinents de cada instituci/entitat, etc.) es coordinada pel tcnic responsable de lrea, el qual es coordina amb el responsable del programa a terreny per a que els procediments emprats a tots els nivells dexecuci del projecte es corresponguin amb els procediments acordats amb les diferents parts i facilitin el seguiment normal del projecte per part de cada entitat i/o instituci participant 4) Evaluaci externa Es preveu la realitzaci duna evaluaci externa per part dun actor especialitzat independent a la fi del programa per tal danalitzar limpacte de lactuaci des dels criteris deficacia, eficiencia, impacte, pertinena i viabilitat. El document resultant, aix com el procs devaluaci en ell mateix, constituir el document de referncia per a extreure llions apreses del programa al seu acabament i per aplicar-les en el futur assegurant que la informaci s accessible per als tecnics de l'OC, les DDTT i per a ser ser tinguda en compte a l'hora d'identificaci, formulaci i aprovaci de nous projectes. Per altra banda ASF fomentar la difusi i aprofitament del conjunt de documentaci produida en el marc del programa en lmbit de la recerca aplicada en col.laboraci amb el mn universitari per tal de millorar la intervenci tcnica prpia, sistematitzar experincies i oferir-les al conjunt dels actors de la cooperaci catalana i espanyola, tot introduint lexperincia en tant que estudi de cas en espais de formaci, reglada i no reglada.

Es coneixen altres processos davaluaci previstos per altres parts implicades? No S (en cas afirmatiu, expliqueu quins)

A nivell provincial la direcci provincial de salut de Inhambane duu a terme amb carcter anual levaluaci de lestratgia dintervenci de tots els equips i unitats que en depenen tot analitzant a nivell de prioritats, objectius i resultats el grau dassoliment dels plans anuals dintervenci. Per altra banda tamb a nivel de la DPS-I es realitza un control mensual del conjunt dindicadors de seguiment a nivell provincial a partir de lentrada de dades de les fitxes del conjunt de centres de salut . Aquest control mensual es realitza actualment sota la supervisi de la direcci provincial de la salut amb el recolzament de la Universitat de Columbia (Nova York) a travs de lICAP.

4.2 Sostenibilitat de lactuaci. En aquest apartat cal donar coherncia tant al conjunt de mesures
especificades en lapartat 2.5.1 c) encaminades a garantir la sostenibilitat dels resultats com a les especificades en lapartat 2.5.1 d) per a prevenir els possibles impactes negatius. Per a cada cas, especifiqueu si saporten documents i lannex on sadjunten. a) Sostenibilitat social. Indiqueu quines mesures es prendran per a garantir el respecte i integraci dels aspectes socioculturals de les persones destinatries, incloent les relatives a la promoci de lequitat entre dones i homes. La concepci i disseny dels productes resultants de les diferents components del projecte es realitzar sempre per equips tcnics locals o, en tot cas, mixtes, cosa que incorporar la visi tcnica local en tots els elements de disseny. La participaci en la presa de decisions a nivell estratgic en el marc del comit de pilotatge de la poblaci beneficiria i de les autoritats electes i sectorials implica un segon nivell de garantia de cara a ladequaci sociocultural de les solucions tcnicques adoptades. b) Sostenibilitat ambiental. Indiqueu com es garanteix laccs i s sostenible i equitatiu als recursos i patrimoni natural, aix com de les funcions i serveis ecosistmics, incloent les funcions no tangibles i valors espirituals associats. Si escau, indiqueu com es minimitza el efectes que els impactes en aquest mbit poguessin tenir en la salut de les persones.

60/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Utilitzant metodologies i materials en les construccions que siguin respectuosos amb el ecosistema, que no siguin txics per a l,s hum i que a la vegada tinguin una vida til acceptable. Aix mateix es prioritzar lus de materials i tcniques locals i la utilitzaci de programari lliure en el conjunt daplicacions informatiques a crear. En les activitats proposades per a l,eliminaci de residus medicoquirrgics, mitjanant les formacions impartides i el seguiment de les unitats sanitries. Alhora amb les publicacions, trptics, psters etc. de bones practiques a seguir que hauran estat repartits als tcnics i responsables de les unitats de salut. c) Sostenibilitat institucional i poltica. Indiqueu qui ser responsable del seguiment i de la gesti del projecte ms enll del perode abastat per la subvenci de lAgencia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament. Indiqueu quines seran les mesures denfortiment de les capacitats institucionals que es duran a terme i a qui van dirigides. Expliqueu si shan previst mesures denfortiment pel que fa a la promoci de lequitat entre homes i dones mitjanant laplicaci de la perspectiva de gnere. Les accions proposades busquen donar suport a la DPS-I per a millorar les seves infraestructures, edificacions i capacitacions del seu personal per a garantir un millor servei en l,atenci al usuaris de la xarxa de salut pblica. Es per aquest motiu que la sostenibilitat financera est assegurada, doncs un cop finalitzat el projecte la prpia DPS-I vetllar com a beneficiari de les accions, assumint-les com a prpies. La concertaci realitzada en el marc dels comits de pilotatge durant el programa garanteix la perdurabilitat de les realitzacions ms enll de la DPS-I d) Sostenibilitat financera. Indiqueu com es garantir la sostenibilitat econmica de les accions que es derivin de lexecuci daquest projectes un cop finalitzi el finanament de lAgencia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament. El projecte millorar leficincia en lutilitzaci dels recursos de la DPS-I, amb la qual cosa la seva realitzaci no implica la necessitat dun augment de lassignaci pressupostria en matria de sanitat un cop finalitzat el programa. En l,s a les construccions de metodologies i materials de vida til acceptable, assegurarem que les intervencions que s,hauran de fer siguin mnimes i per tant no suposaran una despesa econmica important. En el cas de les aules, els alumnes al ser formats milloraran la qualitat del seu treball, el que suposar un augment en la qualitat i quantitat de feina realitzada per part dells.

4.3 Estratgia de sortida. Indiqueu quines mesures es preveuen un cop finalitzat el finanament de lACCD. Reflectiu quines sn les accions previstes a lhora de finalitzar el projecte i si shan
previst estratgies per minimitzar limpacte daquesta cessaci dactivitats. Cal especificar si aquestes estratgies afecten de manera diferent els impactes sobre les dones i els homes i sobre les relacions de gnere del context.

La finalitzaci del programa es dur a terme de manera gradual i no implicar el trasps sobtat dinfraestructures suplementaries ni originar costos suplementaris a nivell econmic, hum o material a la DPS-I. Per altra banda a nivell hum el personal del destinat al projecte continuar treballant en el marc de la DSP-I, tot capitalitzant els resultats del mateix.

4.4 Sistematitzaci i productes (informes, resums, vdeo, etc.) que se nobtindran

Activitat de referncia A3.1 A5.1 Productes Manuals aplicats de construcci en lmbit sanitari A qui estan orientats Tcnics de les direccions provincials de salut i del ministeri de salut

Estudi detallat de tractament i eliminaci de residus Tcnics, ONG, agents de cooperaci hospitalaris en zona tropical humida i mbit universitari

61/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

A5.2

Model dunitat compacta deliminaci de residus hospitalaris Tcnics, ONG, agents de cooperaci d mbit universitari en zona tropical humida Video Tcnics, ONG, agents de cooperaci d mbit universitari

A6

Cal vetllar especialment perqu els productes de sistematitzaci utilitzin un llenguatge (escrit, iconogrfic, etc.) no sexista ni androcntric.

4.5 Visibilitat i difusi dels resultats dels aprenentatges

a) Descriviu les activitats i mtodes de difusi al Sud dels resultats i aprenentatges generats a escala local. -Trobades de posta en com amb les Direccions dels Districtes i la Provincial per a analitzar i aprofundir en la millora de les actuacions en la eliminaci de residus en les unitats sanitries. -Inscripci dins FOPROI, canalitzadora i difusora de les organitzacions que treballen en l,mbit de la cooperaci a Inhambane.

b) Descriviu les activitats de difusi dels resultats i aprenentatges de l'actuaci a Catalunya. Tal i com ve sent habitual en els projectes realitzats per ASF, la difusi de resultats i aprenentatges es realitza en diferents mitjans tot buscant la major divulgaci i visibilitat possibles: -Pgina web On es va penjant l,evoluci del projecte amb fotografies explicatives. -Memria anual Publicaci anual que explica les experincies viscudes durant l,any anterior a la publicaci. Es publica una a Catalunya i una altra d,mbit Espanyol. -Conferencies Xerrades per a la difusi de les experincies i aprenentatges viscuts en el projectes. -Exposicions Vinculades principalment al mon dels professionals de l,arquitectura i urbanisme, buscant la difusi del treball d,ASF en aquests collectius. -Estants en feries Participaci com instituci en feries i festes vinculades amb la cooperaci on sensenya

62/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

Llista de comprovaci per valorar la viabilitat de lactuaci.

Es considera que la viabilitat de lactuaci sha de reflectir en tots els apartats del formulari de sollicitud. Aix doncs, sofereix una llista de comprovaci per tal que lentitat sollicitant de la subvenci valori els aspectes que garanteixen la viabilitat del projecte estan presents en el contingut del formulari.

Factors de viabilitat Pertinena: 5.4 Els processos didentificaci i formulaci han estat adequats? 5.5 Els processos didentificaci inclouen una anlisi de gnere? 5.6 Els processos didentificaci inclouen una anlisi dimpacte ambiental? 5.7 Els processos didentificaci inclouen una anlisi de Drets Humans, governana i enfortiment del teixit social? 5.8 Existeix claredat i focalitzaci en lelecci de les persones destinatries? 5.9 Existeixen criteris diferenciats per dones i homes? 5.10 Lactuaci resulta congruent amb les necessitats i prioritats de les persones destinatries? 5.11 Existeix consentiment previ informat de les persones destinatries de lactuaci? 5.12 Lactuaci preveu la participaci de les persones destinatries en la gesti de lactuaci (plantejament, execuci, seguiment i avaluaci)? 5.13 Lactuaci preveu mesures especfiques per garantir la plena participaci de les dones? 5.14 El plantejament de lactuaci contempla la coordinaci amb altres donants, institucions i parts implicades? 5.15 Lentitat sollicitant i la contrapart local aporten valor afegit en la gesti de lactuaci?

Coherncia: 5.16 Lactuaci s coherent amb les prioritats establertes en la convocatria i el marc estratgic de la poltica de cooperaci de la Generalitat de Catalunya? 5.17 El plantejament de lactuaci ha tingut en compte els plans i programes de desenvolupament locals, nacionals o regionals? 5.18 El plantejament de lactuaci ha tingut en compte la normativa internacional, nacional, local o consuetudinria? 5.19 Existeix claredat i coherncia entre els objectius, resultats i activitats que lactuaci planteja? 5.20 Es plantegen resultats que promoguin lequitat de gnere? 5.21 El plantejament de lactuaci contempla els factors financerseconmics, institucionals, socioculturals i mediambientals contextuals que la poden condicionar? 5.22 Les activitats descriuen aquells components que contribueixen a promoure lequitat de gnere? 5.23 Els indicadors de gnere que shagin incls permetran constatar els canvis en les relacions de gnere? 5.24 Lactuaci preveu els riscos potencials en lobtenci dels resultats? 5.25 Els objectius transversals establerts en la convocatria han estat integrats en totes les components de lactuaci (des de la justificaci de lactuaci fins a la previsi de recursos): 5.25.1 Per lOTR1?

63/64

R/N: D165/P118 U10 N-PR2010

5.25.2 5.25.3

Per lOTR2? Per lOTR3?

Eficcia: 5.26 Les activitats previstes conduiran a lassoliment dels resultats esperats? 5.27 Els resultats esperats conduiran a lassoliment de lobjectiu/s especfic/s? 5.28 Els indicadors plantejats permeten constatar lobtenci dels resultats i de lobjectiu/s especfic/s?

Eficincia: 5.29 Els recursos humans, materials, econmics i de temps contemplats en la formulaci sn suficients per a lassoliment dels resultats esperats? 5.30 Es preveuen recursos suficients per lassoliment dels resultats esperats en matria dequitat de gnere? 5.31 Els procediments establerts per dur a terme lactuaci sn adequats al plantejament del projecte? 5.32 Pot existir un altre plantejament de lactuaci que requereixi dun volum inferior de recursos humans, materials, econmics i de temps per a lassoliment dels mateixos resultats i objectius sense fer-ne perillar la viabilitat? Impacte: 5.33 Lestratgia i activitats plantejades en la formulaci permeten contribuir a lassoliment de lobjectiu general de lactuaci? 5.34 La contribuci de lactuaci en lassoliment de lobjectiu general s constatable? 5.35 La proposta dactuaci contempla la prevenci dels impactes negatius que lactuaci pugui generar? 5.36 Shan tingut en consideraci els tres eixos transversals de la cooperaci catalana a lhora de valorar els impactes de lactuaci?

64/64