Vicens Vives

Educado Primaria

TERCER CICLE

CURS

n a tu m

IJlBcilll cultural

VNVIDN 31 V A VINnvyOD

'ftnivers
L'univers s el conjunt form at per tots els cossos celestes i l'espai immens que els cont. Els cossos celestes ms importants sn les estreles. LES ESTRELES Una estrela s una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor. El Sol s una estrela. El seu dimetre s 110 vegades ms gran que el de la Terra, i la seua massa s 330000 vegades ms gran. El Sol s una estrela de grandria mitjana. Altres estreles tenen un dimetre centenars de vegades ms gran que el Sol, i n'hi ha que emeten una quantitat d'energia milers de vegades ms gran. LES GALXIES Les estreles s'agrupen en galxies. Cada galaxia t milers de milions d'estreles. Hi ha galxies de diferents grups. La ga laxia on es troba el Sistema Solar s la Via Lctia: t una forma espiral, i el seu dimetre s d'uns 100000 anys llum.

La temperatura del Sol en la seua superficie s de 5500C. En l'interior, assoleix els 14000000 C a causa de la gran quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de llum i calor, i hi fa possible l'existncia de vida.

TIPUS DE GALXIES

UN A b* y llu m s l a ? D|st b ic ia q u e r e Co*R E LA LLUM EN UN AlY* QUE EQUIVAL A U lV |S EU BILIONS DE k C)u,l6ivetres.

L'ORICEN DE L'UNIVERS
Els cien tfics creuen que Punivers es va o rig in a r a p artir d'una gran explosi, el Big Bang, que es va p ro d u irfa uns 15000 m ilions d'anys. Segons aquesta te o ra , abans de l'explosi to ta la m ateria i l'energia que co nstitueixen l'univers estava com pactada en un p u n t m olt m enut. En produir-se la gran explosi aquesta m ateria es va an ar expand in t en totes direccions en fo rm a de gas i de pols, i, en refredar-se i com pactar-se en alguns llocs de l'espa, es van o rig in a r les prim eres estreles; les agrupacions d'estreles van fo rm a r les g alxies. A ctu alm en t, les galxies co nti nen m ovent-se en Pespai i, en g en eral, es van a llu n y an t les unes de les altres.

En aquesta fotografa es veu la formaci de noves estreles a partir de gas i pols.

1* Havies sentit parlar abans de la teo ria del Big Bang? Explica en qu consisteix. Per a trob ar inform ado, pots consultar Internet o algn llibre d'astronom ia.

Per a investigar
Cada vegada ms, els cientfics tenen un gran nom bre d'instrum ents ptics que ens enven im atges ens proporcionen inform ado sobre l'univers. O Esbrina el nom d'uns quants d'aquests nstruments, on se siten i com funcionen.

2 . Identifica els dos instruments de les fotografes.

Els avanzos tecnolgics ens han perms conixer ms b l'univers.

El Sistema Solar est format per tots els cossos celestes que estn sotmesos a la forga de gravetat del Sol. Els principis cossos del Sistema Solar son els planetes. ELS PLANETES Els planetes sn cossos grans i arredonits que giren al voltant d'una estrela. Segueixen sempre un recorregut, que s'anomena rbita i t una forma quasi circular. No tenen llum propia, pero poden reflectir la llum de l'estrela al voltant de la qual giren. En el nostre Sistema Solar hi ha huit planetes principis: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Aquests planetes es divideixen en interiors i exteriors, segons que estiguen ms prop o ms lluny del Sol. Aix, dones: Mercuri, Venus, la Terra i Mart sn planetes inte riors. Sn rocosos i relativament petits. Jpiter, Saturn, Ur i Nept sn planetes exteriors. Sn gasosos i de dimensions ms grans. Hi ha tamb uns altres planetes, anomenats planetes nans: Ceres, Plut i Eris. Es diferencien deis principis per qu sn ms menuts i poden compartir la seua rbita amb altres cossos celestes.

A la I-lustrado noms s'han representat els planetes principis i el cintur d'asteroides.

Jpiter, el planeta gegant, po dra contenir tots els altres plane tes del Siste ma Solar.

Saturn es carac te r iz a pe seu sistema d'anells.

Mart, el pla neta roig, s el planeta ms semblant a la Terra.

ELS SATL LITS

Els satMits sn cossos celestes, genera Iment amb forma esfrica, ms xicotets que el planeta al voltant del qual giren. Tamb reflecteixen la llum d'una estrela. Els planetes interiors tenen pocs satMits: la Terra noms en t un, la Lluna; Mart en t dos, i Mercuri i Venus no en tenen cap.
Els planetes exteriors, en canvi, solen teir molts satMits: Jpiter, per exemple, en t 63.

La Lluna s 49 vegades ms menuda que la Terra. No t atmosfera i la temperatura a la seua superficie pot arribar a 107 C de dia i a -173 C de nit.

COSSOS DE DXMEtfSXOtfS MEKUDES

Els cometes sn cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Sn visibles quan s'acosten al Sol, perqu part del gel s'evapora i arrossega partcules de pols, que originen la cua del cometa. Els asteroides sn cossos rocosos. La majoria es troben en l'anomenat cintur d'asteroides, en tre Mart i Jpiter. Els meteorits sn fragments d'asteroides o res tes de cometes que viatgen a grans velocitats per l'espai. Quan xoquen amb plane tes i satMits hi formen grans crters en la su perficie. Si sn menuts, quan entren en contacte amb I'atmosfera s'encenen i es veuen des de la Terra en forma

El crter M eteor d'Arizona t ms d'1 km de dimetre i va ser produt fa uns 49 000 anys per un meteorit d'uns 20 m de dimetre.

d'estreles fugaces.

Per a contestar
1 1Qu sn les estreles? Quina s l'estrela ms prxima a la Terra? 21 Qu s una galaxia? Com s'anomena la nostra galaxia i quines caracterstiques t? 3 1Quines semblances hi ha entre un planeta i un satMit? 4 Quins sn els planetes principis del Siste ma Solar? Ordena'ls segons la seua dis tancia al Sol. 5 Quins cossos celestes menuts hi ha? H Busca informaci sobre les caractersti ques que t cada planeta principal.

La T e r r a , EL NOSTRE PLANETA

La major part de la Terra est formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arredonida d'uns 13000 km de dimetre. Gran part de la geosfera est coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua lquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els us. Aquesta capa es comparativament molt prima, perqu el seu gruix mitj s de noms 4 km. Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa s tamb molt prima: noms t unes desenes de quilmetres d'altitud. En aquesta unitat descobrirem de qu est for mada la geosfera, els fenmens que hi tenen Uoc i com ens afecten.

Fixa't en les fotografes petites: - Quina part de la Terra representa cadascuna? Quin gruix tenen?
a j

Has sentit alguna vegada que a la Pennsula Ib? rica haja entrat en erupci un volc o que s'hi haja produit un terratremol? Et sembla que l'sser huma modific el paisatge? Explicarho. r.

L a g eo sfera
D E QU EST FORMADA LA GEOSFERA
La geosfera est formada per roques. Una roca s un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substncies qumiques anomenades minerals. El granit, per exemple, s una roca comuna formada pels mine rals quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negra). Algunes roques estn formades per un sol mi neral; s el cas de la calcria, formada noms pe mineral calcita. Nosaltres noms podem observar les roques que es troben en la superficie de la geosfera. Pe ro les roques del seu interior tenen unes caracterstiques especiis. En primer lloc, estn molt ms calentes, i ho estn ms com ms gran s la profunditat: al centre de la Terra la seua temperatura arriba ais 5000 C. A aqestes altes temperatures les roques es fondrien si no fra perqu estn sotmeses a grans pressions pe pes de les roques que tenen damunt. Noms en una zona prxima al centre i en unes zones prximes a la superficie terrestre, les roques es troben en estat lquid. Aqestes roques foses reben el nom de magma.
l magma ix a l'exterior a travs d'un volca Pot ^ mica feldspat quars

El granit est format per tres minerals. La calcria, noms per un, la calcita.

r' S

* ava'

LES CAPES DE LA GEOSFERA

Segons la composici de les roques i les condicions en qu es troben, la geosfera es divideix en tres capes concntriques: L'escorga, que s una capa molt prima: t no ms de 5 a 70 km de gruix. Forma els continents i el fons deis mars. El mantell, que t uns 3 000 km de gruix. Est format per roques ms denses. El nucli, que t uns 3 500 km de radi. Les ro ques del nucli sn encara ms denses que les del mantell, i contenen un 90 % de ferro. En la part ms externa, les roques es troben en estat lquid.

nucli

mantell

escoria

.nucj
3500 km

escoria
mantell 3000 km 5-70 km

LES PLAQUES LITOSFRIQUES

La geosfera s en gran part slida, pero les roques que la formen poden deformar-se i moure's molt lentament. Aquests moviments tenen lloc en la part superior de la geosfera, en les anomenades plaques litosfriques. Les plaques litosfriques tenen un gruix d'uns 100 km, i estn formades per l'escorga i la part ms externa del mantell. La seua extensi s molt ctesigual, i estn disposades com si foren les rajles irregulars d'un paviment que cobreix tota la geosfera. En moure's, les plaques litosfriques es poden espentar entre si, separar-se o fregar-se unes amb altres. Aquests moviments sn molt lents: noms uns centmetres per any. Pero sn molt importants perqu sn la causa d'uns altres fenmens: la formado de les grans serralades muntanyoses, deis volcans i deis trratrmols.

En a |gUns llocs de la Terra es pot veure la zona de contacte entre dues plaques.

Fixa't en el mapa: re presenta les plaques li tosfriques i els lmits d'aq uestes.
DEL PLACA DEL PACIFIC PACFIC

1* En quantes pla ques est dividida l'escorga terrestre? Quin nom reben? 2* En quina placa hi ha la Pennsula Ibrica? Amb qui nes plaques limita? 9

F L Placa de les Filipines CO Placa de Cocos C A Placa del Carib AR Placa arbiga

Per a contestar l| Qu s una roca? I un mineral?

2 En quines condicions de temperatura es tra ben les roques de la geosfera? 3 Qu passaria si les roques de l'interior no estigueren sotmeses a grans pressions? 4 Quines capes es distingeixen en la geosfe ra? Quina profunditat tenen? 5 Qu sn les plaques litosfriques? Quin tipus de relleus es formen quan aqestes pla ques es mouen?

C o m canvia el relleu terrestre

La superficie de la geosfera est en canvi constant, pero la majoria d'aquests canvis sn difciis de percebre, perqu duren milions d'anys. Els elements que provoquen aquests canvis sn els agents geolgics. Poden ser: Agents geolgics interns, si procedeixen de Tinterior de la geosfera. Agents geolgics externs, si sn en l'exterior, com l'aigua i Taire.

E L S A G EN TS G E O L G IC S IN TERN S
L'agent intem principal s l'energia que produeix els moviments de les plaques litosfriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrmols.

Algunes serralades s'originen quan es deformen les vores de dues plaques que xoquen l'una amb l'altra

TALL ESQUEMTIC D'UN VOLC

crter

cendres

lava ximenera volcnica

Les g ran s se rra la d e s

All on xoquen les plaques litosfriques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Himlaia, els Andes o els Pirineus. En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serra lades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceniques. Y Els volcans es localitzen principalment en les vores de les plaques litosfriques. Un volc s un clivell de l'escorga terrestre pe qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superficie. Quan la roca fosa es troba en Tinterior de la Terra rep el nom de magma, i quan ix a l'exterior en una erupci s'anomena lava. De vegades, a causa de la pressi deis gasos, el magma convertit en lava s expeHit a l'exterior del volc, juntament amb cendres i fragments de roques. La lava i els altres materials expel*lits pe volc s'acumulen al voltant de l'orifici d'eixida, anomenat crter. Tots ells formen una mena de puig que rep el nom de con volcnic.
con volcnic

E ls volcans

magma

Un volc, durant una erupci, emet gasos, lava i productes slids.

E ls te rratr m o ls
Un terratrmol o sisme s una sacsejada brusca d'una zona de l'escorga terrestre produlda pe trencament i el desplagament d'una gran massa rocosa a certa profunditat. Els terratrmols es produeixen principalment en les vores de les plaques litosfriques. La majoria deis terratrmols sn tan dbils que noms es detecten per mitj d'aparells espe ciis, anomenats sismgrafs. Quan els terratrmols sn intensos notem que la Terra tremola i es produeixen desastres enor mes; els edificis poden arribar a caure.
El focus del terratrmol o hipocentre s el punt de Pinterior de la Terra on s'origina el terratrmol. L'epicentre s el punt de la superficie, situat damunt de Phipocentre, al qual arriben abans les ones ssmiques.

PRIN CIPAL* ZONES DE RISC SSMIC A LA PEN N SULA IBR ICA

A la Pennsula Ibrica, el risc ssmic, s a dir, de terratrmols, es considera moderat. Les zones amb un risc ms alt sn el sud i el sud-est peninsulars els Pirineus.

O CE A T L N T IC

gg

Per a contestar
1 Qu sn els agents geolgics? De quins tipus poden ser? H Qu es forma abans en un volca, el con volcnic o el clivell que el comunica amb el magma de l'interior? 3 Classifica aqestes paraules en dos grups, segons que estiguen relacionades amb els volcans o amb els terratrmols: epicentre lava erupci sismgraf focus magma

E l desgast del relleu terrestre

E LS AGENTS GEOLGICS EXTERNS
Els principis agents geolgics externs sn l'aigua, el gel i Taire. Aquests agents tendeixen a arrancar materials de les zones ms altes del relleu Oes muntanyes), i a reblir-ne les zones ms baixes (les valls i els fons marins). L'acci d'aquests agents es fa en quatre fases: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci. La meteoritzaci s el conjunt deis processos produts per l'aigua i Taire, que alteren les roques i les descomponen en fragments. Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua, el gel i el vent les erosionen, s a dir, en van arrancant fragments a poc a poc. Els materials erosionis sn transportats pels rius, els mars o el vent a uns altres llocs. Finalment, els materials transportats es sedimenten, s a dir, es dipositen en llocs com les desembocadures deis rius o el mar. El conjunt deis materials que es dipositen rep el nom de sedim ments.
ACCI DELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS

Per a interpretar
1 . Relaciona cada fotografia amb la fase de desgast que represen ta.

COM ES PRODUEIX LA SEDIMENTACI?

La sedimentado deis materials es pot produir de maneres diferents: Els materials dissolts es sedimenten a causa de certs canvis en les condicions de l'aigua: per exemple, quan s'evapora. Aix es forma la cal cita, un mineral com a moltes roques. Els materials no dissolts es sedimenten quan l'aigua perd velocitat, ja que no t prou for^a per a continuar arrossegant-los. Primerament, se'n dipositen els ms grossos, els cudols i les graves, i desprs les arenes i els fangs. Uns altres materials que es sedimenten sn les conquilles de diferents organismes marins, formades per substancies minerals, com la cal cita.

Ompli un got amb aigua i afig-hi arena i pols d'argila. Agita'l amb una cullereta i deixa'l reposar. Observa que, a mesura que l'aigua va perdent forga, al fons del got es diposita l'arena i, damunt, l'argila. Passa una cosa semblant quan l'aigua deis rius perd velocitat.

La sedim entado de les conquilles forma materials com el que mostra la imatge. En la part mitjana deis rius s'acumulen els cudols que l'aigua ja no pot arrossegar. En els mars clids i salats, l'aigua s'evapora i la sal es sedimenta dam unt de les roques.

Ifl

Per a contestar l| Digues el nom deis principis agents geolgics externs. 2 Quins elemens s'encarreguen de transpor tar el mineral erosionat? 3 Qu passa al final amb els minerals erosio nis? 4 Per qu els minerals com els cudols i les gra ves es sedimenten abans que les arenes i els fangs? 5 Com es forma la calcita? H N'hi ha prou amb la fragmentado de les ro ques per a canviar el paisatge? Raona-ho.

L e s roques els sois de l'esco^ a terrestre

T lP U S D E R O Q U ES
Les roques de l'escorga terrestre es classifiquen en tres tipus: magmtiques, sedimentries i metamorfiques. Les roques magmtiques sn aquelles que es formen en refredar-se un magma (una roca en estat lquid). Si el magma arriba a la superficie a travs deis volcans i es refreda rpidamnt, els minerals que es formen sn microscpics. El basalt s un exemple com d'aquest ti pus de roques. Si el magma es refreda lentament, es formen roques en qu els minerals es distingeixen a ull nu, com ara el granit. Les roques sedimentries es formen a partir deis mi nerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus: - Els sediments poden ser fragments d'altres roques, arrossegats per l'aigua o per Taire. Per exemple, a partir de l'arena es forma el gres, i a partir del fang, largila. - Els sediments poden procedir de minerals dissolts en laigua, que es solidifiquen quan l'aigua s'evapora. Aix es formen el guix, la sal i la calcria. - Algunes vegades, els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d'organismes que queden colgats. Aquest s l'origen del carb i del petroli. Les roques metamorfiques es formen quan les roques sedimentries o magmtiques sn sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seues caracterstiques, pero sense arribar a fondre's. Aquest s el cas de la pissarra, que procedeix de l'argila, i el del marbre, que procedeix de la calcria.
La calcita pot teir diferents colors: transparent, blanc... Es parteix en romboedres. Un mineral s una substancia qumica natural que t unes propietats caracte rstiques (forma, color, duresa, etc.). A partir d'aquestes propietats podem identificar els minerals:

calcita

E LS SLS
Els sois estn formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descompostos. Aqestes restes reben el nom d'humus. L'humus d'un sol s molt important perqu les plantes hi puguen crixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondr les substancies minerals que les plantes necessiten per a crixer. Els sois poden teir una profunditat d'uns quants centmetres, com en les parts rocoses de les muntanyes, o d'uns quants metres, com en els boscos.
La presencia de l'humus en el sol li dona un to fose caracterstic.

RO QUES PRIN CIPALS

ROQUES SEDIMENTRIES

El gres s una roca sedimentaria formada per grans d'arena, apegats entre si per mitj d'altres substancies minerals.

La sal comuna es forma en les salines quan l'aigua de mar s'evapora.

El guix s'extrau de pedreres que es van formar per evaporaci fa milions d'anys.

ROQUES MAGMTIQUES

ROQUES METAMRFIQUES

El basalt s una roca magjntica que es refreda rpidament en la superficie de la Terra i en la qual no es distingeixen els minerals.

El marbre s una roca metamrfica que prov de la transformaci de la calcara.

1. Elegeix un exemple de roca sedimenta ria, un de roca magmtica i un de roca metamrfica. Busca informado sobre els usos que t cada tipus de roca.

La quarsita s una roca d'aspecte compacte i molt resistent a l'erosi. La pissarra s una roca que es parteix amb una certa fcilitat en forma de Iloses. 15

Per a co n testar
H Quins tipus de roques hi ha en l'escorqa ter restre? 2 A quin tipus de roques pertanyen la calcria i el guix? Com es formen? 3 Quin s l'origen del carb i dl petroli? 4 Com es formen les roques m agm tiques? Posa'n un exemple de cada tipus. 5 Q u s una roca m e ta m rfica ? Posa un exemple de roca metamrfica. On es troben els sois?

Mapa conceptual
L a T erra
i est formada per

atm osfera

hidrosfera

I
e s c o ria

m antell 1 * canvia per l'acci deis

es divideix en _______ l_______

4
nucli
zona externa fosa

I
est composta per

roques

sedimentries magmtiques metamorfiques

agents geolgics

zona interna slida

J lS g f t s

externs

r 1
1

interns

JT
aigua gel

i
moviments de plaques litosfriques

Completa un resum
ft La Terra est formada per 1 ' l a ....... i l a ............ La geosfera es divideix en I' e l ....... i e l ............ Les plaques litosfriques estn formades per 1'....... i la part superior d e l............ L'escorga terrestre experimenta canvis a causa deis Els moviments de les plaques originen i ......... Els agents geolgics externs sn 1 ' e l ....... i P ............ Les roques de Pescoria terrestre es classifiquen e n ....... , ........i ............ E ls ....... estn formats per roques, mi nerals i ..........

Aprn
Observar I'acci erosiva de l'aigua i M aterial
Dues caixes rectangulars de fusta o de plstic amb un forat d'1 o 2 cm de dimetre en un deis costats curts de la caixa Llavors de gespa na regadora Terra de jard H Plstics Dos tubs de goma d'1 a 2 cm de dimetre Dos recipients

Procedfm ent

El sol pot ser arrossegat fcilment per I'acci erosiva de l'aigua i d'uns altres agents geolgics. Pero, experimentar la mateixa erosi un sol en el qual creixen plantes? L'experincia segent ens permetr contestar aquesta pregunta:
1 . Col-loca el tub de goma al forat que tenen les

dues caixes en un deis costats curts, com es veu al d ib u ix Q . 2. Folra l'interior de les caixes amb plstic perqu l'aigua no s'escape O Desprs, ompli-les de trra fins a un nivell just per davall del forat del tub de goma. 3. En una de les caixes sembra les llavors de gespa i rega-les durant uns dies fins que cresquen uns centmetres. Rega tamb amb la mateixa quantit tat d'aigua la caixa sense gespa Q . 4. Col-loca les dues caixes com s'indica al dibuix Q , de manera que queden un poc inclinades. Amb la regadora, abocla mateixa quantitat d'aigua (un litre, per exemple) damunt de la trra de la part superior de la caixa.
Un cop realitzada l'experincia contesta: x

- Quin fenomen de la realitat representa l'aigua que ix de la regadora? - De quina caixa ha eixit ms aigua? - Quines diferncies hi ha entre l'aigua que ha eixit de cada caixa? Quina n's la causa? - Quines conclusions pots traure d'aquesta experincia?

Practica competncies bsiques

(Q Contesta les preguntes segents al quadern: - Com s l'estructura de la Terra? - Quins tipus d'agents geolgics hi ha? t - Quines conseqncies comporten els moviments de pla ques litosfriques? - Qu s la lava que ix deis volcans? |Q Qu s un terratrmol? Amb quin aparell es detecten? ^ Com acten sobre la superficie de la Terra Taire i l'aigua? H H De quines maneres es sedimenten els materials arrossegats per I aigua? - Quins tipus'de roques coneixes? Posa'n exemples. 2 La geosfera est formada per capes diferents: - Copia el dibuix de la geosfera al quadern i desprs ssenyala-hi cadascuna de les capes. En el nucli es distingeixen dues zones. Marca-Ies tamb r al dibuix. - Busca al tema el gruix de les capes ms importants i anota'l al dibuix. 3 Fixa't en les dues imatges i contesta les preguntes: jSj Quin tipus d'agents geolgics intervenen en cada cas, interns o externs? - Quins sn aquests agents? ^ s$f; desgastada pe vent.

4 1 L'activitat deis terratrmols queda recollida en uns grfics anomenats sismogrames. Fixa't en aquest sismograma. Com ms puja i baixa la lnia del grfic, ms intens s elteri ratrmol: A quina hora comenta i a quina hora aca ba el terratrmol segons el grfic?

7 h 19 min

7 h 20 min

7 h 21

jp Quant temps dura? A quina hora ha estat ms ihtens? 5 Les tres imatges segents mostren els processos d'erosi, transport i sedimentaci de materials. Indica quina foto correspon a cada procs i desprs explica al quadern en qu consisteix cadascun:

Copia la llista de materials segent: granit vid re acer marbre coure alumini

- Esbrina per a qu s'utilitzen aquests materials i escriu el nom d'objectes que, en una cuina, puguen estar fabricats amb algn d'aquests materials. - Desprs indica si s'han obtingut a partir de roques o de minerals. - Quins altres materials es poden tFobar en una cuina?

Elabora un diccionari digital amb els termes ms importants que aprendrs durant el curs: 1. Crea un document amb l'ordinador. 2. Ordena alfabticament els termes segents i defineix-los: geosfera magma placa lto5frica sediment hum us

elleu, rius i clima d'Europa

EL RELLEU I LES COSTES D'EUROPA Europa s un continent d'extensi reduda (10500000 km2): representa el 7 % de les terres emergides del planeta. A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu: Les planures: la ms important s la Gran Planura Europea, que s'estn des de Blgica i els Pasos Baixos fins ais Urals. Les muntanyes i els massissos vells, de poca altitud i de formes arredonides, com el Masss Central francs, el Masss Ren... Les muntanyes joves, que sn les ms altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...). La costa europea s molt extensa i variada: Les costes del nord d'Europa i d'lslndia arri ben fins a l'oce Glacial rtic. La zona costanera de l'oest del continent est banyada per l'oce Atlntic. Les costes del sud d'Europa es corresponen amb el mar Mediterrani, que est dividit en diferents mars (Tirr, Adritic, Egeu...). Al sud-est trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi. En les costes d'Europa destaquen les pennsules Escandinava i de Jutlndia, al nord; i la Ibrica, la Itlica i la Balcnica, al sud del continent. ELS RIUS EUROPEUS Segons el mar o l'oce on desemboquen, agrupem els rius europeus en cinc vessants fluvials: Rius del vessant rtic: el Petxora, el Dvina Sep tentrional... Rius del vessant atlntic: l'Elba, el-Sena, el Rin, el Tajo, el Loira... Rius dei vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine, el Po... Rius que desemboquen al mar Caspi: el Volga. Rius que desemboquen al mar Negre: el Danubi, el Dniper, el Don...
Alguns rius europeus sn navegables. Les valls per les quals flueixen aquests rius faciliten les comunicacions entre les diferents zones d'Europa.

Les serralades muntanyoses joves, com els Pirineus, es localitzen principalment al sud d'Europa. Tenen un relleu abrupte i accidentat que dificulta les comunicacions.

El riu Volga s el ms llarg d'Europa. Naix a l'oest de Rssia i desemboca al mar Caspi.

R E L L E U I RIUS D'EUROPA

'fita/

M a sss'

E lbrus|
5633 1 1 1

V Masss

Centraf
-fsla
C rseg M

M m
PjEninsul, Balcnica

^e3$ Sardenyi T irr

600 km

liles Canries
* ' Teide i 3 #18 m

EL CLIMA D'EUROPA
El clima d'Europa s molt variat: El clima polar, al lmit nord d'Europa, pre senta temperatures molt baixes. En les zones amb clima d'alta muntanya els hiverns sn molt freds. En l'interior d'Europa el clima s conti nental: estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions. En la costa atlntica el clima s ocenic: temperatures suaus i moltes pluges. Al sud, el clima s mediterrani: hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses.

rtl IM P S n 'F M R D P A

Ejuropa poltica i social

EUROPA, UN CONTINENT MOLT POBLAT Europa s un continent molt poblat: hi viuen ms de 730 milions d'habitants i t una densitat mitjana de 72 h./km2. La poblado es distribueix de manera desigual: A PEuropa central la densitat de poblaci arri ba ais 300 h./km2. En els pa'sos nrdics i en les zones de muntanya la densitat de poblaci s inferior ais 20 h./km2. ELS ESTATS D'EUROPA. LA UNI EUROPEA ActaIment, Europa est formada per 45 estats diferents. Una part d'aquests estats va iniciar, en la dcada del 1950, un projecte de cooperaci i d'integraci que ha donat lloc a la formaci de la Uni Europea. Actualment, 27 pa'sos d'Europa formen part de la Uni Europea.
Ms del 70 % de la poblaci europea viu en les ciutats. Aix significa que el continent est molt urbanitzat.

Europa s una de les zones ms desenvolupades del planeta. Els europeus produeixen ms de la quarta part de tota la riquesa mundial. La majoria de la poblaci europea treballa en la industria i els serveis (transports, comen;, turisme, f nances...).

A Europa hi ha ms de 50 ciutats o aglomeracions urbanes que superen el mili d'habitants. Tres d'aquestes ciutats (Londres, Pars i Mscbu) en tenen ms de 10 milions.

ESTATS D'EUROPA

H e lsin k i

Nord

D ,j cP&wip

Moscou

ygLG
Brussel-l

pNrdam \ T
\ le w ^ h ya

Varsvia

ixkm uRG
xemhrJ

iREPlj

HONG Rl A /

'/V'^AN YtTI fS S C L S S N W ? S1 marino a gCEGOVI (^ U T A T D E t^ \ ^

I /
vatc

Bucarest

SERBIA f ! ~

naf 9 i

< *M arino-^
7

kpNEG^ BULGARIA

*utat dei%nrn:

patic

C^X*5ola^ J V 'S lc o p je ^
ALBNI

1 _ fj f r7 /

M ar Tirr

< ^

M ar^

t y

occA Atlntic

.
I nno. 0 .0 E. de Greenwich

La Vullett*
MALTA

' O O B B v

DIVERSITAT DE POBLES I CULTURES A Europa hi ha una gran diversitat de pobles i de cultures. S'hi parlen ms de 120 llenges i s'hi professen diverses religions: catlica, protestant, islmica... A msf actualment Europa s un deis nuclis de recepci cHmmigrants ms important del mn. La mobilitat de les persones contribueix a la integrado de nous pobles, que aporten els seus models de vida, tradicions, religions...

C o n ix e r gent d'altres pasos ens enriqueix culturalment.

R e l l e u i r iu s d 'Es p a n y a

Europa est situada en la zona temperada de la Terra, en l'hemisferi nord. Al sud-oest del eontinent europeu es troba la Pennsula Ibrica, que, pe nord, s'uneix a Eu ropa per la serralada deis Pirineus; pe sud, la seua costa s a pocs quilmetres d'frica, separada per l'estret de Gibraltar. La Pennsula Ibrica est banyada pe mar Mediterrani, el mar Cantbric i l'oce Atlantic. Espnya, amb una superficie de 505 900 km2 , ocupa quatre cinquenes parts de la Pennsula Ibri ca. La part restant correspon a Portugal. Tamb formen part dEspanya els arxiplags de les Balears i de les Canries, i les ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Africa.

4
En quin eontinent es troba la Pennsula Ibrica? Quins mars i quin oce banyen les costes de la Pennsula? Quins dos arxiplags formen part d'Espanya? On estn situats? Descri els diferents tipus de relleu d'aquestes fo tografes.
L'arxiplag de les Canries est format per set illes. En una d'aquestes illes hi ha el Teide, el pie ms alt d'Espanya.

Serralada deis Pirineus, que uneix la Pennsula amb Franca

Estrete Gibraltar -------- Ceuta

L'arxiplag de les illes Balears est format per cinc illes.

Estret de Gibraltar. La longitud entre Punta d'Oliveros (Espanya) i Punta Cires (el Marroc) s de 14,4 km.

1 .

E l territori espanyol
LES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL
Podem agrupar el relleu espanyol en aqestes grans unitats: Unitats interiors del relleu, formades per: - La Meseta, una gran plana elevada que ocupa el centre de la Pennsula Ibrica. Est dividida en dues parts pe Sistema Central, la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. En la zona sud de la Meseta hi ha les Muntanyes de Toledo. - Les serralades interiors que envolten la Meseta: les Muntanyes de Lle, la Serralada Cantbrica, el Sistema Ibric i Sierra Morena. Unitats exteriors del relleu, formades principalment per: - Les serralades i les muntanyes exteriors i independents de la Meseta: el Masss Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catala nes i les Serralades Btiques. - Dues grans depressions, la de l'Ebre i la del Guadal quivir. Unitats del relleu insular, que estn formades per dos arxiplags: - Les illes Balears, arxiplag situat en el mar Mediterrani i format per cinc illes. - Les illes Canries, que es localitzen en l'oce Atlntic i formen un arxiplag de set illes i alguns illots. J VJ
EL RELLEU D'ESPANYA

.
m

-Trevjnca 2124 m '

Per a contestar
! Quina extensi t el territori espa nyol? On est situat? Amb quins estats limita Espanya pe nord i per l'oest? Quines cadenes muntanyoses travessen la Meseta i quines muntanyes l'envolten? Quines unitats del relleu exterior distingeixes al mapa? Quines depres sions hi veus? 0 C E A
Roque de los Muchachos 2426 m W La Palma

A T L A N T I C
Lanzarote %

x L LES C A N A f / S s
Teide 3718 nv Pico de las Nieves 1949 m

Fuerteventura Tenerife Gran Canaria

10 km

A
Jo W m BASQUES <
^ Aizkorri^ 1544 m ^-Aitxri M nJ Perdut Aneto

3404 m Picad'Estats
3143 m DORRA lHome 17 2_m

H ho '2:788 m

^ o r t d e l^ x v r Piqueras / ir ^ r i Moncayp A r 2315 ni"

J?

Hy* ps
m <i

Portde Somport

# l- / f Maladeta 3308 m

18
Pearroya 2024 m

t P T E N T R 10 N A i

Somosierra

Peajara 3^*; Almanzor

0 /3

Delta de l'Ebre Menorca

45^2 m

*4
Mallorca Cabrera Eivissa

M ?i

Bauela'

penape7 s

131 H

>V <#

Formentera

1323m c M A

r % S lJ w s S I
u Veleta Mulhcen

g ^ 3 | 8 i f e ^ ;m ilBRRA NEVAD/l

SER R A LA D A P EN IB ft^

alta' fibra W * CEUTA

CMBLILLA

Unitats nterors: la Meseta i les serralades

LA MESETA I LES SEU ES CADENES DE MUNTANYES
Ms de la meitat del territori peninsular l'ocupa la Meseta, una gran extensi de terres relativament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar. Travessen la Meseta d'est a oest: El Sistema Central, una serralada molt eleva da, amb cims com el de Pealara (2430 m) i d'Almanzor (2 592 m). Aquest sistema muntanys divideix la Meseta en dues parts: - La Submeseta Nord, ms elevada. - La Submeseta Sud, amb menys altitud. Les Muntanyes de Toledo, serralada de me nor altitud i situada en la Submeseta Sud.

El relleu peninsular t una altitud mitjana de 500 metres, a causa, principalment, de la gran exten si de la Meseta i de la seua altitud mitjana so bre el nivell del mar, que s de quasi 700 metres.

S e r r a l a d e s q u e e n v o lt e n
la m eset a

Paisatge de la Meseta castellana, en terres de Consuegra (Toledo).

Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta pe nord, per l'est i pe sud: Les Muntanyes de Lle, que limiten la Mese ta pe nord-oest. Sn muntanyes poc elevades, i la mxima alti tud ns el cim Teleno (2188 m). La Serralada Cantbrica, situada al nord de la Meseta i parallela al mar Cantabrio. El cim ms elevat s el de Torre Cerredo (2648 m), ais Picos de Europa. El Sistema Ibric, un conjunt de muntanyes situades a lest de la Meseta. El cim ms alt n's el Moncayo (2 315 m). Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un escal que separa la Meseta de la val del Guadalquivir. Les seues altituds no superen els 1400 m (Bauela, 1323 m), pero, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despeaperros.

UN1TATS IN TERIO R S D E L R E L L E U

Per a observar
! Imagina que entres a la Pennsula pe nord i la travesses en direcci sud.

Muntanyes de Lle

Serralada Cantbrica
torre Cenado,

| fc^ 4 8 m * v Sistema Ibric TeenoV ! 2188 m Moncayo ^23t5m

Fixat en la secci del relleu i, amb l'ajuda d'un atles, contesta* aques| tes preguntes: 1 . Quines unitats de relleu travessaries en el recorregut? Q Quins rius principis travessaries?

3* On trobaries el cim de ms alti tud? On es troba el pie de Pealara?

El Localitza
Submeseta Nord Sistema Central
^^^ Pealara 2430 n i

els ports de Pajares i d'El Escudo.

VCfre t T } @ f / >

Meseta

IMmanzor 2592 m
Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les instruccions i toma a fer clic sobre:

"jftT Las Villuejcas 1601 m Submeseta Sud

Muntanyes de Toledo

Bauela 1323 m > '

Per a contestar
1| Explica les caracterstiques princi pis de la Meseta i indica quines cadenes muntanyoses la travessen. 2 En quins dos sectors queda dividi da la Meseta pe Sistema Central?

Sierra Morena

3 Escriu el nom del cim ms alt del Sistema Central i indica el lloc on es troba. 4 Indica les serralades que encerden la Meseta pe nord-oest, pe nord, pe sud i per l'est H Quines altituds sn les ms importants en cadascuna d'aquestes ca denes muntanyoses?

U nitats exteriors: les serralades

LES SERRALADES EXTERIORS
Les serralades exteriors sn unitats de re lleu separades de la Meseta. En formen part: El Masss Galaic. Est situat al nord-oest de la Pennsula. Les muntanyes sn poc elevades i de formes ondulades. Els cims ms elevats en sn el Cabeza de Manzaneda (1778 m) i la Pea Trevinca (2124 m). Les Muntanyes Basques. Es troben al nord de la Pennsula, entre la Serralada Cantbrica i els Pirineus. Sn muntanyes de poca altitud. Hi destaquen els cims d'Aitxuri (1551 m) i Aizkorri (1544 m). Els Pirineus. Constitueixen una extensa serra lada d'uns 400 km que va des del mar Cantbric fins al mar Mediterrani. Hi trobem algunes de les mximes altituds de la Pennsula, com l'Aneto (3404 m) i el Mont Perdut (3355 m). Les Serralades Litorals Catalanes. Estn formades per dues cadenes de muntanyes d'altituds mitjanes que s'allarguen paral-leles a la costa mediterrnia i entre les quals hi ha una val allargada o Depressi Prelitoral. La Serralada Prelitoral, situada en l'interior, s la de ms altitud. El cim ms alt n's el Tu r de i'Home (1712 m). La Serralada Litoral s la ms propera a la costa. Les Serralades Btiques. Es localitzen al sud de la Pennsula i tenen una longitud de 800 km. Estn formades per dues cadenes de muntanyes quasi paral-leles, pero d'altitud diferent: - La Serralada Penibtica s'estn molt pro pera a la costa mediterrnia. En formen part els cims ms elevats de la Pennsula: el Mulhacn (3482 m) i el Veleta (3398 m). - La Serralada Subbtica, situada al nord de la Penibtica, limita amb la Depressi del Guadalquivir. El cim ms alt n's La Sa gra (2 382 m).

La Serralada Subbtica t cims molt abruptes. Paisatge nevat de les serres de Cazorla, Segura i Las Villas, a Jan.

Per a contestar
1 Qu anomenem unitats exteriors del relleu peninsular? On sn? 2 Explica les caracterstiques principis de cadascuna de les serralades exteriors de la. Pe nnsula Ibrica.

El

Copia i completa el quadre segent amb les cadenes muntanyoses exteriors i els seus cims ms alts: Cadenes muntanyoses Cims ms alts

LES SERRALADES EXTERIORS

Les muntanyes del Masss Galaic, les Munta nyes Basques, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Btiques limiten amb les terres costaneres peninsulars. Els Pirineus estableixn el lmit nord de la Pe nnsula amb el continent europeu.
MASSIS GALAIC

! En quina zona de la Pennsula es localitzen aqestes serralades? Indica a quina Comunitat Autnoma corresponen. 2 . Assenyala amb quins altres relleus limi ten aquests sistemes muntanyosos.

MUNTANYES BASQUES

39

U n itats exteriors: les depressions

LES GRANS DEPRESSIONS

Les depressions formen part de les unitats exteriors del relleu. Les constitueixen grans extensions de terres planes i de poca altitud. En aqestes depressions hi ha sois molt frtils per al cultiu d'una gran diversitat de productes agrcoles. Per cada una d'aquestes depressions passa un gran riu, del qual pren el nom: l'Ebre i el Gua dalquivir.
FORMES DEL RELLEU DE LES D E P R E S S IO ^

En general, les depressions sn planes extenses de terres baixes i humides, pero no presenten un paisatge uniforme, perqu les formes de relleu caracterstiques sn diverses: - A la Depressi de l'Ebre trobem piemonts i clotades-al peu de les serres, j moles al centr de ~ la depressi. - A la Depressi del Guadalquivir predominen els camps i les hortes en la zona oriental, i les maresmes en 'occidental. Recordes les caracterstiques d'aquestes formes del relleu? Si et cal, busca'n informado en In ternet.

La Depressi de l'Eb re
La Depressi de l'Ebre s'estn entre els Piri neus, les Serralades Litorals Catalanes i el Siste ma Ibric. Es una val extensa de forma triangular, oberta al mar Mediterrani per on flueixen el riu Ebre i els seus afluents.

LOCALITZACIO DE LES DEPRESSIONS

L a Depressi del Guadalquivir

La Depressi del Guadalquivir est situada al sud de la Pennsula Ibrica, entre Sierra More na i, la Serralada Subbtica. Es una val de gran extensi i de forma trian gular, oberta a l'oce Atlntic. La reguen el riu Guadalquivir i els seus afluents.

ALTRES DEPRESSIONS
A la Pennsula Ibrica hi ha altres depressions, pero tenen una extensi menor. 1*2 En general, sn planes litorals que trobem sobretot al llarg de la costa mediterrnia. D'aquestes petites depressions cal destacar-ne dues: La Depressi de Valencia, formada pels sediments deis rius Tria i Xquer. La Depressi Prelitoral de Mrcia, travessada pels rius Segura i Guadalentn. El paisatge d'aquestes depressions est molt humanitzat i els seus sois frtils es cultiven intensament.

1; Qu s una depressi? 2 1Quines sn les depressions principis de la Pennsula? 3| On es troben aqestes dues depressions? Quines caracterstiques tenen? 4 Quines altres depressions de menor exten si hi ha? Quins rius les travessen?

LES DUES CRANS DEPRESSIONS

La Depressi de l'Ebre, situada al nord-est de la Pennsula, t una longitud d'uns 380 km i una ampiara mxima de 150 km. La Depressi del Guadalquivir, al sud peninsular, ocupa uns 330 km de longitud per 200 km d'amplria en la costa. Ambdues tenen zones humides importants, com el delta de l'Ebre i les maresmes del pare de Doana, en la desembocadura deis rius respectius.
DEPRESSI DE L'EBRE

Mira els dibuixos de les depressions: 1. Quines formes del relleu limiten amb cadascuna de les depressions? 2. Cap a quin mar o oce s'obrin? 3. Quins rius, a ms de l'Ebre i el Gua dalquivir, flueixen per aqestes de pressions?

DEPRESSI DEL GUADALQUIVIR

I es costes
EL LITORAL D'ESPANYA
Espanya t un litoral molt extens. T 3904 km de costa peninsular, 910 km de les Balears i 1126 km de les Canries. Aqestes costes les banya el mar Mediterrani, l'oce Atlantic i el mar Cantbric.
EL PAISATGE DE COSTA

LA COSTA MEDITERRNIA
La costa mediterrnia s'estn des de la frontera amb Franga fins a l'estret de Gibraltar. Hi podem distingir: La costa catalana. Hi alternen les costes altes i rocalloses amb costes baixes i arenoses. Els accidents principis sn el golf de Roses, el cap de Creus i el delta de l'Ebre. La costa de llevant s, en bona part, una costa baixa, recta i arenosa. Hi destaquen el golf de Valencia, el cap de la au i el de Palos, el penyal d'Ifac i el Mar Menor. La costa andalusa mediterrnia. S'hi alternen les costes altes i rocalloses i les baixes i arenoses. El golf d'Almera i la punta d'Europa en sn els acci dents ms importants. A les illes Balears hi ha costes altes i rocalloses al costat de costes baixes i arenoses. La badia de Palma i la badia d'Alcdia en sn els accidents ms importants.

Per a interpretar_____________
1* Fixa't en el dibuix i explica qui nes diferencies hi ha entre una costa alta i una costa baixa. 2 . Amb l'ajuda d'un diccionari, defineix els accidents costaners. Q Feu tres grups i busqueu infor mado sobre la costa atlntica, la cantbrica i la mediterrnia. Il lustreu la informaci amb fo tografes i feu que cada grup I'expose a la resta de la classe.

LA COSTA ATLANTICA
En la\costa atlntica podem distingir: La costa gallega. En general s alta, rocallosa i reta llada, amb nombrosos caps i ries. Les principis res gallegues sn les de Muros, Arousa, Pontevedra i Vigo. Entre els caps destaquen el d'Ortegal i el de Fisterra. La costa atlntica andalusa. Es baixa i arenosa, amb zones de dunes i d'aiguamolls^ Els accidents principis sn el golf de Cadis, el cap Trafalgar i la punta de Tarifa.

Per a contestar
1 s molt extens, el litoral espanyol? Quina extensi t? 2 Quins tipus de costes hi predomi nen? 3 En quines zones es divideix lacos ta mediterrnia? Quines zones es distingeixen en la costa atlntica? Com s el litoral cantbric?

LA COSTA CANTBRICA
El litoral cantbric va de la frontera amb Franca a la punta de l'Estaca de Bares, a Galicia. A causa de la proximitat de les muntanyes al mar, el litoral cantbric s abrupte i espadat. Hi destaquen les ries d'Avils i del Nerbion, el golf de Biscaia i els caps de Peas, Ajo i Matxitxako.

LES C O S T E S P E N IN S U L A IW
Espanya s un deis pa'sos europeus amb ms quilmetres de costa. En general, el litoral s poc retallat i hi predominen les costes altes i rocalloses. Hi ha un gran nombre d'accidents costaners: ries, caps, golfs o badies.
M ar -a . P tSL. de La Estaca v JC. OrtegaL de Bares \ C. de *0^ <T & e 'rzn rrz? . ('iWiiiii C. fsferrg. ^ C a n t b r i c C es il < 2 .Matxitxako

1. Quines sn les costes peninsulars? 2. Escriu els noms de cinc caps, cinc golfs o badies i cinc ries.

SERRA-ADA ^AMTBR/Q C. de Creus Golf d Roses

Riade?c\ r v
Ra

w O

r. Cad,S\ #
nFL COSTA o * C. de Gata / ; ^ W ASOL TROPICAL a C. T r fa lg a r ^ \ p ,pta. d'Europa Pta. de T a r i f a fiibraltar

CEUTA c MEULLA

E ls rius. El vessant mediterrani

C a r a c t e r s t iq u e s PENIN SULARS
d e l s r iu s

Els rius peninsulars presenten diferencies a causa del tipus de clima. Sn ms cabalosos en les zones de pluges abundants i no tan cabalosos en les zones de pluges escasses i irregulars. El relleu tamb influeix en els rius. Si les muntanyes on naixen sn lluny del mar, els rius sn llargs; pero si es troben prop del mar, els rius sn curts. Els rius peninsulars pertanyen a tres vessants fluvials, o conjunts de terres els rius de les quals van a desembocar al mateix mar o oce: el ves sant atlntic, el vessant cantbric i el vessant mediterrani. El vessant atlntic s el ms extens i el de rius ms llargs; el cantbric s el ms reduit i de rius ms curts; i el mediterrani el que pateix ms estiatge (disminuci del cabal) a l'estiu.

ELS VESSANTS FLUVIALS

Per a interpretar
I Fixa't en-el mapa i respon: 1. Quins sn els tres vessants fluvials de la Pennsula? 2. Quin dels tres vessants s el ms extens? I el ms petit? Raona la resposta.

E l s r iu s d e l v e s s a n t
MEDITERRANI
Els rius que aboquen les aiges al Mediterrani, llevat de l'Ebre, sn curts, de poc cabal i de rgim irregular. Presenten estiatge a l'estiu, pero en poques de pluja tenen crescudes que poden provocar inundacions.

Els rius principis

Entre els rius del vessant mediterrani desta quen: L'Ebre. Es el riu ms llarg i el de ms cabal. Alguns dels seus afluents per la riba esquerra sn l'Arag, el Gllego i el Segre. Per la riba dreta el principal afluent s el Jaln. El Xquer. El seu afluent principal s el Cabriol. Altres rius mediterranis: el Ter i el Llobregat a Catalunya; el Millars, el Tria i el Segura a la Comunitat Valenciana; i l Almanzora, l'Andarax i el Guadalhorce a Andalusia.

RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI

Andarax ~flH Almanzora HIH Guadalhorce ~ IIH H I Millars ~ hB Llobregat
Ter - M I

TriaH IH p H H Segura - IH f liH H H I Xquer - flH H H H H I Ebre -

I' j j j il i i \ j

100 200 300 400 500 600 700 800 900 km

EL VESSANT M ED ITERRA N I
En general, els rius del vessant mediterrani sn curts, malgrat que m oltstravessen el terri tori de diferents com unitats fins a desembocaFTM ediler ra n i. El riu Ebre s una excepci, perqu recorre ms de 900 km des de Cantabria, on naix, fins a la seua desembocadura al mar Medi terrani. * Fixa't en el mapa i contesta: 1. A quin vessant correspon? Per qu rep aquest nom? Quines zones comprn? 2 . Esmenta els rius principis del vessant mediterrani. Quin n's el ms llarg i el ms cabals?

Y
El Ter i el Llobregat sn rius de Catalunya. El Llobregat forma un delta a la desembocadura.

Roses

L'Ebre. Naix a Pea Labra (Cantabria) i desemboca a Amposta (Tarragona).

de l'Ebre

La desembocadura de l'Ebre forma un gran delta, en qu abunden els arrossars.

Desembocadura del riu Ebre

El Xquery'Naix en la zona muntanyenca de Conca i desemboca al golf de Valncia. s un riu tpicament mediterran amb crescudes freqents. A. l'estiu perd cabal. Rambla murciana

Ptar de Tarifa

L'Almanzora i el Guadalhorce sn rius d'Andalusia. El seu cabal s molt irregular.

El Millars, el Tria i el Segura flueixen per la Comunitat Valenciana, malgrat que en naixen fora.

Per a contestar
j J Explica quines sn les caracterstiques gene ris deis rius espanyols. 0 Defineix els termes segents referits ais rius: cabal\ vessant, estiatge. e Quants vessants fluvials hi ha a la Pennsula Ibrica? Quin n's el ms extens? I el ms curt? 4 Escriu el nom de cinc rius mediterranis.

E l s rius dels vessants cantbric i atlntic

E L S RIUS D EL VESSANT CANTBRIC
* Els rius que aboquen les aiges al mar Cantbric sn curts i torrencials perqu naixen en muntanyes situades prop de la costa, pero el seu cabal s abundant i regular, perqu passen per zones de clima plujs. En aquest vessant sn destacables: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Pas, el Besaya, el Naln i el Narcea.
RIUS DEL VESSANT ATLNTIC
Tinto " p B EumeOdiel ~

U llaTambre

E L S RIUS D EL VESSANT ATLNTIC

Els rius que aboquen les aiges a l'oce Atlntic sn els ms llargs i els que tenen ms cabal. Al llarg del seu recorregut reben l'aigua de nombrosos afluents. En aquest vessant distingim tres grups de rius:
Guadiana Duero T a jo - W 0 100 200 300 400 500 600 700 800 9001000km

Els rius gallees

Com que naixen en muntanyes properes a la costa els rius gallees sn curts pero tenen un cabal abundant per qu flueixen per una zona de clima plujs. Entre els rius gallees destaquen: El Mio. L'afluent principal n's el Sil. Uns altres rius gallees sn l'Eume, el Tambre i l'Ulla.

Fixa't en el grfic i contesta: 1 Dels rius representis al grfic, quants n'hi ha que travessen la Meseta? 2. Els rius que recorren la Meseta sn ms llargs que els rius an dalusos o els gallees? Per qu?

Els rius que travessen la M eseta

Sn rius llargs perqu naixen en muntanyes allunyades de la costa. Teen un cabal abundant pero irregular i prsenten un estiatge important a l'estiu. Els rius ms destacas d'aquest vessant sn: El Duero. Es llarg i cabals. Els seus afluents ms im portants sn el Pisuerga, l'Esla, 1 'Adaja i el Tormes. El Tajo. s el riu ms llarg de la Pennsula. Entre els seus afluents destaquen el Jarama, l'Alberche, el Titar i l'Alagn. El Guadiana. Es el riu menys cabals d'aquest vessant. Els seus afluents principis sn: el Zncara, el Cigela i el Zjar.

PER A SABER-HE MS
A Espanya s'han construt un gran nombre de pantans per a aprofitar l'aigua dels rius. En algn cas, per a poder-ne dur a terme la construcci ha calgut inundar zones d'alta muntanya (pant de Cjara, al riu Guadiana).

Els rius andalusos

Els rius andalusos presenten unes caracterstiques semblants a les dels rius que travessen la Meseta. Els ms destacats sn: El Guadalquivir. Els seus afluents principis sn el Guadalimar, el Jndula, el Guadiana Menor i el Genil. Uns altres rius importants sn el Tinto i l'Odiel.
pant

EL VESSAN T CAN T BRIC I L'ATLANTIC

Els rius del vessant cantbric flueixen per trams curts i amb desnivelIs pronunciis, fins a desembo car en el mar Cantbric. En canvi, els rius del vessan t atlntic recorren un territori molt extens, com el riu Tajo, que naix a 150 km del Mediterrani i desemboca a l'Atlntic, desprs d'un recorregut de 1100 km.

Fixa't en el mapa i contesta: lo Quines diferencies hi veus, entre els dos vessants, pe que fa a grandria?

2.

Quins rius destaquen en cada ves sant? On desemboquen?

El Mio. Naix a Fonmia (Lugo) i/ desemboca prop d'A Guarda (Pontevedra). El Duero. Naix ais Picos de Urbin i desemboca a Porto (Portugal). El Tajo. Naix a la Muela de San Juan, en la serra d'Albarras (Terol), i desemboca a Lisboa, on ha format un gran estuari. El Guadiana. Naix al Campo de Montiel (entre Albacete i Ciudad Real) i desemboca a Ayamonte (Huelva). El Guadalquivir. Naix a la Sierra de Cazorla (Jan) desemboca a Sanlcar de Barrameda (Cadis).

Pta. de La Estaca C. O r te g a ld e Bares

Golf de Biscaia

Frim iam ^ SfR R A L

Guarda

M alhayo
Pant d'Mmendra

Riu Tajo

#Alcahtaia_J^aldtos
Pant de Garra Sola i

:stua^isboa
el Tal0

Riu Guadalquivir
Ayamontej

C. Trafalgar H
Pta. de Tarifa^
vessant atlntic

Per a co ntestar
1| Quines caracterstiques tenen els rius del vessant atlntic? I els del vessant cantbric? Quines diferencies trobes entre els dos ves- sants? 2 Escriu els noms deis rius deis vessants can tbric i atlntic i indica en quins sistem es muntanyosos naixen i els llocs on desembo quen.

Les illes Balears

LA SITUACI I EL RELLEU
Les illes Balears estn situades en el mar Mediterrani, davant de la costa est de la Pennsula. Les Balears formen un arxiplag de cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Les illes de Mallorca i Eivissa sn fragments de les Serralades Btiques, amb les quals s'uneixen pe fons mar. El relleu de Tilla de Menorca es relaciona amb el de les Serralades Litorals Catalanes. Mallorca. L'illa de Mallorca s la ms muntanyosa; hi destaca la Serra de Tramontana, amb el Puig Major (1445 m), i les Serres de Llevant, amb una zona de plana entre ambdues. Menorca; La major part de l'illa de Menorca s plana, tot i que hi ha puigs de poca altitud. Eivissa i Formentera. L'illa d'Eivissa t planes poc exten ses i un gran nombre de puigs. L'illa de Formentera t un relleu molt pa.
Serra de Tramuntana

A l'illa de Mallorca es combinen les cadenes de muntanyes amb les zones de plana.

ELS CURSOS D;AIGUA A LES BALEARS

A les illes Balears hi ha nombrosos torrents. La majoria naixen a la Serra de Tramuntana. Tenen un recorregut curt i un cabal molt irregular. Sn remarcables els torrents de Muro i Gros. El riu de Santa Eulria (Eivissa) s l'unic curs d'aigua permanent.
LES ILLES BALEARS

Per a contestar
1 Amb quines unitats del relleu pe ninsular tenen relaci les illes Ba lears? 2 On es troba situat l'arxiplag ba lear? Com s el seu rlleu?

Menorca
C. de Cavallera a< J\a C.de Portde J * Formentor Ciutadella . 1 de Pollenga

lis

Per a interpretar
Fixa't en aquest i mapa de les Balears i contesta les pre guntes: V I. Quines illes for men l'arxiplag balear? 2 . Quins sn els accidents ms importants del relleu de les illes Balears?

Mallorca

Puig M ajQ fH r$S&

r& M X' ^ jfc& d 'A lc d ia

-X^ad/a

deMa I. de I 'Air pta. deCapdepera

sa Dragonera Badia L n

Eivissa
Grossa

C. de ses Salines sa Cortillera i' C.desFalc^ Cabrera

Coniller9***

*/fesaTafei l&a Talaiassa

tm m

liles Pitises
_

I S e s Salines la Mola a

N I

c. de Barbaria Formentera

1 9 2 ifiS

0 T es illes Caarles
LES ILLES CANARIES
Alegranza 'iyGraciosa ^ J $ J a s del

T
Roque de los Muchachos

N
Lanzarote

La Palma lf3N>
w i
Pta. de Fuencaliente

Pta. de Tostn

s?
La Gomera

Pta. de Anaga

Va

a-

Papagayo

Lobos

Fuerteventura

& A
Pta. de/ Roque Janda j 807 m / Pta. de Janda V Pa. de la Entallada

Malpaso 1500 m i

Gran Canaria

El Hierro
Pta. de la Restinga

LA SITUACI I EL RELLEU
Les illes Canries estn situades en l'oce Atlntic, davant de la costa dfrica. La majoria de les seues costes sn altes i rocalloses. Comprenen les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canria, Tenerife, La Gomera, La Palma, El Hierro i di versos illots. Les illes Canries sn d'origen volcnic i es van for mar a partir de l'acumulaci de materials expulsats per volqans submarins. Les illes orientis. Lanzarote i Fuerteventura tenen un relleu poc accidentat i de poca altitud. Les illes occidentals. Gran Canaria, Tenerife, La Go mera, La Palma i El Hierro tenen altituds superiors ais 1000 metres. A l'illa de Tenerife s'alga el Teide, un volc que, amb 3 718 m d'altitud, s el cim ms alt d'Espanya.

Per a interpretar
1 Escriu el nom de les illes de l'arxiplag. Quines sn les ms mun tanyoses?

Vista de Las Caadas del Teide, Tenerife.

L'AIGUA A LES CANRIES

A les illes Canries, a causa de l'escassetat i la irregularitat de les pluges, no hi ha rius. Noms hi ha barrancs que porten aigua espordicament, s a dir, quan plou. Els materials volcnics sn molt permeables i per aix l'aigua de pluja es filtra i forma nombrosos aqfers subterranis.

Per a contestar
1 Quin s lorigen de les illes Can ries? Com es van formar? 2 On es troben situades aqestes illes i com n's el relleu? 3 Quins cursos d'aigua hi ha a les Ca nries?

Mapa conceptual
El relleu d'Espanya

es divideix en
Balears Canries

relleu peninsular
i

Unitats interiors
I formades per
la Meseta i les serralades que la divideixen: el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo

Unitats exterors
i formades per n formades per i
depressions

Relleu costaner
i es divideix en
mediterrani

Els rius

s agrupen en i
vessant mediterrani vessant atlntic

4 serralades i muntanyes Masss Galaic

I i I
les serralades que l'encerclen

i les ms importants sn ^
de l'Ebre

atlntic

I
Muntanyes Basques Pirineus Serralades Litorals Catalanes

i
cantbric vessant cantbric

+
Muntanyes de Lle

del Guadalquivir

i
Serralada Cantbrica

Sistema Ibric

I
Sierra Morena

I
Serralades Btques

Completa un resum
El relleu espanyol comprn el relleu peninsular i I'.......... El relleu peninsular es divideix en uni tats ....... . uhitats....... i el relleu............ La depressi de I'....... i la d e l......... sn les ms importants d'Espanya. El relleu insular comprn l'arxiplag d e ....... i el d e ............ Les extenses costes espanyoles es divi deixen en mediterrnia,....... i ............ 5s rius espanyols s'agrupen en: rius del vessant....... , d e l........i d e l............

A prn 3 # t
Confeccionar un mapa del relleu
En un mapa fsic es representa el relleu, la hidrografa o la vegetaci d'un territori. i

P ro c e d im e n t

Ara farem un mapa del relleu espanyol. Per a fer-lo, copia aquest mapa d'Espanya i segueix les instruccons:
1. Consulta el llibre o un atles escriu al mapa les unitats del re

L.

www.vicensvives.net/mternauta ^
s

dic en la riostra Com unito segueix les instruedons i toma a fer dic sobre:

lleu espanyol segents: Meseta, Sistema CentralMuntanyes de Toledo, Sistema Ibrc, Serralada Cantbrica, Masss Galaic, Sierra Morena, Muntanyes Basques, Piri neus, Serralades Btiques, Depressi de l'Ebre i Depressi del Guadalquivir. 2. Ara, col-loca en el lloc corresponent els cims ms importants i els ports de muntanya principis. 3. Finalment, escriu i assenyala els sectors de costa: costa mediterrnia andalusa, Ilevantina, catalana i balear; costa atlntica andalusa i gallega; costa cantbrica; costa canria.

2b

pie
1 1 port

de m untanya

Practica competncies bsiques

Q Contesta al quadern les preguntes segents: - Quina extensi t el territori espanyol? On es troba la majoria d'aquest territori? Quines altres zones formen part d'Espanya? - Amb quins pa'sos t frontera Espanya? - En quina zona del mn est situada la Pennsula Ibrica? Espanya s un pas muntanys? - L zona costanera d'Espanya s gran o petita? Raona la resposta. - Quins sn els rius espanyols ms importants? 2 1 Imagina que has de desplagar-te de Santander a Mlaga. Copia aquest esquema al quadern i escriu en cada requadre aquests elements del relleu espanyol: riu Tajo riu Duero Muntanyes de Toledo mar Mediterrani Submeseta Nord Sierra Nevada riu Guadalquivir Sierra Morena

Indica si aqestes unitats del relleu sn interiors (IN) o exteriors (EX) en relaci amb la Meseta: Depressi del Guadalquivir Muntanyes de Toledo Pirineus Serralada Cantbrica Serralada Subbtica Sierra Morena Serralada Penibtica

Masss Galaic Muntanyes Basques Muntanyes de Lle Serralades Litorals Catalanes Sistema Ibric Depressi de l'Ebre Sistema Central

A continuado, explica breument les caracterstiques principis d'aquestes grans unitats del relleu.

Fixa't en aqestes dues fotografes i compara-es. Desprs contesta les pregun tes segents: - Explica qu veus en cadascuna de les fotografes. - Identifica una d'aquestes imatges com a relleu de muntanya i l'altra com a depressi. ^ Descriu les caracterstiques que presenta cadascun d'aquests dos relleus. Esmnta alguns llocs d'Espanya en qu es puguen trobar relleus semblants ais de les fotografes.

5 1 Col-loca en el lloc corresponent cadascun dels accidents costaners que es rela cionen a continuaci: golf d'Almeria golf de Roses cap de Fisterra badia de Palma cap de la au cap de Trafalgar COSTA MEDITERRNIA
golf d'Almeria

ra d'Arousa ria de Pontevedra golf de Cadis badia d'Alcdia ria del Nerbion punta de Tarifa

penyal de Gibraltar ria de Vigo cap de Palos Mar Menor golf de Bscaia cap de Creus

ria de Muros cap d'Ortegal ria d'Avils badia de Santander cap de Peas delta de l'Ebre

COSTA ATLANTICA

COSTA CANTBRICA

{x) Afig aquests termes al teu diccionari digital:

relleu Pennsula Ibrica vessant depressi la Meseta serralada

C lim a i VECETACI d E s p a n y a
' * ^

' r- 1 , i 'v

La major part del territori espanyol est situada en la zona temperada de rhemisferi nord de la Trra i aix fa que el seu clima siga temperat, essencialment mediterrani. | Pero alguns factors, com la proximitat o la llunyania del mar i l'altitud i el relleu, fan que a Espanya hi haja uns altres conjunts climtics: atlntic, d'interior i de muntanya. A ms, les illes Canries es troben en una zona clida de la Terra i tenen, per tant, un clima diferent: subtropical rid. A Espanya, la vegetaci varia segons la zona cli mtica, En general, s'hi distingeixen tres grans ti pus de vegetaci: ocenic, mediterrani i de l'arxiplag canari.

Per la seua situaci, quin clima predomina a Es panya? Quins altres conjunts climtics es troben en el territori espanyol? Quins sn els tres grans tipus de vegetaci que es troben a Espanya? Fixa't atentament en les fotografes. Descriu el paisatge represntat en cadascuna i explica les diferencies que hi pots veure. Quin clima creus que correspon a cada paisatge? Raona la resposta.

E l clima
E L CLIMA I ELS FACTORS CLIMTICS
El clima s el conjunt de condicions atmosfriques (temperatures, precipitacions, vent, humitat...) que predominen en una zona concreta de la Terra. \ El clima est determinat per la latitud, la pro^mitat o la llunyania del ihar, altitud i la disposici del relleu. La latitud. Les temperatures i les precipitacions d'un territori son condicio nadas per la latitud, s a dir, per la distncia a qu estn situades de l'equador. Aix dones, la temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud. La proximitat o la llimyania del mar. En les zones properes al mar les temperatures sn ms suaus <jue en l'interior, i hi plou ms perqu hi ha ms humitat. Las terres allunyades del mar te \ nen uns estius calorosos, uns hiverns freds i reben poca pluja. L'altitud i el relleu. Amb l'altitud, la temperatura disminueix. Per tant, en les *terres altes i en les zones de muntanya les temperatures sn ms baixes. La disposici del relleu tamb mo difica les temperatures i les precipitacions, perqu les serralades perifriques aillen les terres interiors de la influencia del mar.

La proximitat o la llunyania del mar, l'altitud i el relleu sn factors que influeixen en el clima.

Per a interpretar

-^

) 1 Quins diferents dimes hi ha en el territori espa nyol? 2* Quin clima s el que ocupa una extensi ms gran?
i

3 . Per^qu les illes Canries tenen un clima subtro pical? /

ELS CLIMES D'ESPANYA

ELS CLIMES D'ESPANYA

Una bona part del territori espanyol * es troba en la zona temperada de la Terra. Per tant, hi predomina el clima temperat. A Espanya hi ha cinc zones o conjunts climtics: - atlntic - mediterrani - dinterior - de muntanya - subtropical

LES ZONES CLIM TIQU ES PE LA TERRA

Prop de l'equador els rajos solars incideixen perpendicularment sobre la superficie terrestre calfen ms. A mesura que ens anem allunyant de l'equador els rayos solars hi incideixen obliquament i calfen meins Per aquest motiu a la Terra distingim: - una zona clida - dues zones temperades - dues zones fredes

zona clida

Paisatge de Can ries

zona tem perada zona freda

1. En quines grans zones climtiques es divi deix la Terra? En quina es troba situada la Pennsula Ibrica? I les illes Canries?

Com incideixen els rajos solars sobre la su perficie terrestre? En quines zones les tem peratures sn ms caloroses? I ms fredes?

Pera

s a b e r -n e m s

Per a contestar
49 1 Defineix el clima i indica els factors que el determinen. Segons els factors climtics, com varen les temperatures i les precipitacions? 2 Imagina una localitat situada a 1500 metres d'altitud i una altra a 250 metres. En quina de les dues deu fer ms calor a l'estiu? En quina fa ms fred a Phivern? Q On fa ms calor a l'estiu, al nord de la Pe nnsula o al sud? Per qu?

Els fenmens atmosfrics (temperatura, precipitacions...) influeixen en el temps i en el clima. El temps s la situado en^jjn lloc i un moment determinis. Per exem ple, hui fa molta calor a Crdova. El clima sn les condicions atmosfriques que es do nen en una regi en un perode llarg de temps i que arriben a caracteritzar-la.

L a vegetaci
ELS PAISATGES
Els paisatges naturals sn aquells paisatges que no han estat modificats per l'acci deis ssers humans. Aquests paisatges sn prcticament inexistents a la Pennsula, perqu s un territori intensament humanitzat. No obstant aix, encara s'hi poden trobar algunes zones no construdes que sn espais molt valuosos per a la Pennsula per la gran diversitat de formacions vegetis que hi ha.
FACTORS OVE IMFLtIXEM EK LA VEGETACX

La vegetaci d'un lloc depn, principalment, deis factors climtics (latitud, posici geogrfica, re lleu...). A ms, en les zones de muntanya, el tipus de ve getaci que hi creix depn de l'orientaci: L'obac esta orientat al nord i t menys sol, s ms humit i amb vegetaci abundant. Al solell, orientat cap al sud, hi toca ms el sol, s sec i amb una vegetaci menys densa.

LES FORMACIONS VEGETALS

Els boscos son un element molt important del paisatge natural. Hi trobem una gran diversitat d'espcies vegetis. A Espanya es donen les condicions ambientis favorables perqu existisquen diferents tipus de boscos: bosc de tipus ocenic bosc mediterrani bosc de conferes bosc de la riba deis rius \
NORD (OBAC)

ELS El SPAIS n a t u r a l s p r o t e g it s A ESPANYA

La preocupaci per la degradaci de la naturalesa ha fet que es prenguen mesures de protecci deis espais naturals que hi ha a Espanya. La Llei de Conservado d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres t com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament. A Espanya hi ha diferents tipus d'espais prote gits, entre els quals destaquen els tres segents: els pares nacionals, els pares naturals i les reser ves naturals. Espanya compta amb un total de 1587 espais naturals protegits, que representen un 11,8 % del territori espanyol.

Observa al dibuix com rorientaci i l'altitud del relleu influeixen en la vegetaci.

Pe* a investigar
] En grup, busqueu informaci sobre el ti pus de vegetaci caracterstic de la zona on viviu. - Quines espcies vegetis reconeixeu? De quin tipus de bosc formen part? ] Quins espais naturals protegits hi ha a la Comunitat Valenciana?

LES CRANS REES DE VE6ETACI A ESPANYA

A Espanya hi ha tres grans rees de vegetado: la zona del Cantbric i de.Galicia, que comprn tam b altres zo nes muntanyoses de diferents serralades, la zona de l'interio r peninsular i la costa m editerrnia, s a dir, la resta de la Pennsula, i l'arxiplag de les illes Canries.
Vegetado de tipus ocenic En la zona nord de la Penn su la i en d ife re n ts re e s . s. m untanyoses el bosc ms caracterstic s el de tipus ocenic. Est format per arbres de fu lla caduca que necessiten molta humitat. Vegetado de tipus mediterrani En la major part de la Pennsula pre domina el bosc mediterrani. Est format per arbres de fulla peren ne adaptats a la sequera estival.

1 Quines caracterstiques prin cipis tenen aqestes tres grans rees de vegetado?

Vegetado de l'arxiplag canari A les illes Canries hi ha una vegetado d'origen mediterrani, pero amb influndes africanes i atlntiques. La seua vegetado canvia amb l'altitud, l'orientad i la quantitat de pluja que rep.

Per a contestar
1 Qu anomenem paisatge natural? Hi ha molts paisatges naturals a la Pennsula? 2 Quins tipus de bosc podem trobar a Espa nya? & De qu depn que existisca un tipus de ve getado o un altre? Q Quina importancia t l'orientaci en les zo nes de muntanya?

E l clim a i la vegetaci atlntics

E L CLIMA ATLNTIC
El clima atlntic s propi de Galicia, de la fagana can tbrica i d'algunes zones del Pirineu occidental. La proximitat a l'oce fa que l'aire humit del mar hi pro voque pluges durant tot lany i que en suavitze les tempe ratures.
ZONES DE CLIMA ATLNTIC

C aracterstiqu es del clinia atlntic

Les temperatures no sn mai extremes, amb hiverns suaus i estius frescos. L'oscil-laci trmica anual, 0 diferncia de temperatura entre estiu i hivem, s re dolida. Les precipitacions sn abundants i hi plou al llarg de . tot l'any. Sovint es tracta d'una pluja fina que impregna d'humitat tot l'ambient.

LA VEGETACI ATLNTICA
L'abundncia i la regularitat de les pluges fan que la vegetaci atlntica d'Espanya siga molt rica^ i variada.
m mI
160-!

CLIMOGRAMA DE SANTANDER

j
-j

r- !

| C
-1551

T ip u s de vegetaci
Entre els tipus de vegetaci que es troben en aquesta zona de la Pennsula n'hi ha tres de remarcables: Els boscos frondosos de fulla caduca, amb rourgs, cast^nyers i fajos. En les parts altes de les muntanyes abunden les conferes. El roure s l'arbre tipie d'aquestes zones atlntiqus i, en altres temps, havia estat el ms abundant. Pero l'acci humana ha destrult moltes rouredes per a convertir les en camps de cultiu. . La repoblaci forestal ha anat substituint la vegetaci natural per unes altres espcies, com el pi, arbre dominant a Galicia, i l'eucaliptus. El sotabosc est format, bsicament, per falagueres 1 moiss. Aquests tipus de plantes creixen davall deis arbres i en els vessants obacs de les muntanyes i cobreixen tot el sol humit. Tamb hi sn freqents espcies com el bruc, la gatosa i la retraura. Els prats naturals es mantenen verds durant tot l'any.

Anota les dades segents: 1 . La tem peratura mitjana del mes ms calors. 2. La temperatura mitjana deis mesos ms freds. 3 . El mes amb ms pluja. El mes menys plujs.

 EL PAISATCE I LA V EC ET A C I A TLN TIC5

A I'Espanya hmida, com anomenem el nord de la Pennsula, trobem aquest tipus de pai satge. Hi ha prats abundants i boscos extensos, per qu l'abundncia de les precipitacions fa que la vegetaci hi siga molt frondosa.

1. Descriu els elements principis que con figuren el paisatge atlntic. Per qu aquest tipus de paisatge es mant verd tot Pany?

pluges abundants

aire humit del mar castanyer prats naturals boscos de roures i casta nyers

bruc, gatosa i retraura roure sota bosc amb falagueres moiss repoblaci amb eucaliptus

Per a contestar

3 En qu ha consistit la repoblaci forestal que s'ha dut a terme en algunes zones? B Informa't de les precipitacions anuals que es registren a la teua localitat. - Consideres que sn prpies del clima atlntic?

1 On es dna el clima atlntic? Quines en sn les caracterstiques? 2 Com s la vegetaci tpica del clima atln tic? Per qu? - Quins sn els arbres caracterstics dels boscos atlntics?

E l clim a i la vegetaci m editerranis

EL CLIMA MEDITERRANI
El clima mediterrani afecta tot: el llevant peninsular, les illes Balears, una bona part d'Andalusia i Ceuta i Meli11 a. s un clima clid, amb pluges escasses.
ZONES DE CLIMA MEDITERRANI

Caracterstiques del clim a m editerrani

Les temperatures hivemals sn suaus i els estius, molt calorosos. Com a conseqiifencia, 1'osciHaci trmi ca anual s petita. Les precipitacions anuals hi sn escasses (600 mm) i irregulars. La primavera i la tardpjr sn les estacions ms plujt_ ses. S'hi solen produir tempestes que, de vegades, pro voquen grans riuades i inundacions. L'estiu s l'estaci .ms seca. Les temperatures ms altes i les precipitacions mnimes s'enregistren al sud-est de la Pennsula (Mrcia i Almera), i donen lloc a un clima mediterrani rid i molt calors.
CLIMOGRAMA DE MALAGA
C

LA VEGETACI MEDITERRNIA
La vegetaci mediterrnia est adaptada a la calor i a la sequera estival. Per aix, hi sn abundants els^arbres, de fulla perenne i de mesura petita, per a evitar un excs de prdua d'aigua en la transpiraci. A ms, les arrels sn extenses i profundes per a arribar a les capes humides del subsl.

Tipus de vegetaci
Entre els tipus de vegetaci tpica de la zona mediterr nia n'hi ha quatre de remarcables: En el bosc abunden els pins en les zones ms altes i els roures i castanyers en les ms baixes. L'arbre ms com s el p\ blanc} al seu costat s'hi poden trobar exemplars d'alzines i de sureres. En el sotabosc creixen la coscolla i el bruc, juntament amb petits arbustos d'espcies aromtiques, com ara f el tim i el romer. Quan el bosc desapareix hi queda una vegetaci d'arbustos anomenada garriga o mquia. En les zones ms rides del sud-est peninsular creixen l'esprt, el margall i la pita.
G F M A M J J A S O N D

Anota les dades segents: 1* La temperatura mitjana del mes ms clid. 2 La temperatura mitjana del mes ms fred. 3. Quin s el ms ms plujs? 4 . Quins mesos sn ms escasses les pluges?

EL PAISAT6E I LA V E6ET A C I M EDITE RRANIS

En la costa mediterrnia, al sud peninsular, a les illes Balears i a Ceuta i Melilla s possible trobar aquest tipus de paisatge tpicament mediterrani. Hi ha zones boscoses i tamb matoll, que s el resultat de la degradaci del bosc per l'acci de l'sser hum.

1. Descriu les caracterstiques principis d'aquest paisatge mediterrani i compara'l amb el paisatge atlntic. A quins factors climtics n'atribueixes les diferncies?

co sco lla

clima sec (fbcs a l'estiu) coscolla, tim i romer

roures i casta nyers

m
garriga

alzina surera

boscos de pins, alzines isureres

influencia del mar

cultius B S mediterranis & >&

Per a contestar
1 On es troba el clima mediterrani? Com s el tipus de vegetaci mediterrnia? 2 Qu s la garriga o mquia? Quan es desenvolupa? Per qu?

El

Informa't de les temperatures mitjanes del mes ms clid i del mes ms fred de la teua localitat. - S'assemblen a les del clima mediterrani?

E l clim a i la vegetaci d'interior

EL CLIMA D'INTERIOR
* El clima dinterior predomina a la Meseta, a la Depres si de l'Ebre i en una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya.
ZONES DE CLIMA D'INTERIOR

Caracterstiques del clim a d 1interior

Aquest clima t unes caracterstiques comunes amb el clima mediterrani; tot i aix, presenta trets diferenciis: Les temperatures de les terres de l'interior mostren una forta osciWaci anual perqu no reben la influencia del mar. Els estius sn molt calorososd els hiverns sn ms freds que en el litoral. Les precipitacions sn semblants a les del clima medi terrani: mximes a la tardor i a la primavera, i escas ees durant l'estiu. La quantitat total de pluja anual s reduda (de 800 a 500 mm).

'
CLIMOGRAMA DE MADRID

LA VEGETACI EN LES TERRES D'INTERIOR

La sequedat de l'interior fa que la vegetaci d'interior siga semblant a la mediterrnia, pero adaptada a temperatures ms extremes, sobretot al fred de l'hivem. \

m m|
160-1
140-

I C

120100-1
80 -I

Tipus de vegetaci
En aquesta zona de l'interior peninsular trobem dife rents formacions vegetis: En les zones de ms altitud creix una vegetaci tpica de muntanya,*amb conferes (pins ojaYets), i matolls o pastures ais cims. En les terres de menys altitud podem trobar zones boscoses, amb roureso fajos, tot i que els boscos sn escassos a causa de la gran quantitat de tales que s'hi han fet per a guanyar terres de cultiu. L'arbre ms caracterstic s 1'alzina, b que actualment noms predomina en les d^veses de Salamanca, Extre madura i en xicotetes zones d'Andalusia. A ms d'alzines, trobem savines en les zones ms fredes, pins i sureres en les terres ms clides, i omsJ xops. en la riba dels rius. En les zones sense arbres i no cultivades podem trobar una vegetaci d'arbustos, matolls i herbes (tim, romer, espgol, estepa, etc.).

G F M A M J

J A S O N D

Contesta aqestes preguntes: 1 Quina s la temperatura mitjana del mes ms calors i del mes ms fred? 2. Quin mes s ms alta la pluviositat? Quins mesos hi plou menys? 3. Quina semblanza t aquest cli ma amb el clima de tipus me diterrani?

EL PAISAT6E I LA VEGETACI D 'IN TER IO R

En l'interior peninsular predomina aquest ti pus de paisatge, que presenta molta semblan za amb el de tipus mediterrani. Hi.abunden grans extensions de terreny per l'acti^ gt agrcola i ramadera, i terres abandonades on creix una vegetaci arbustiva. Els boscos es troben noms en les zones ms altes i en les ribes deis rius.

Descriu les caracterstiques principis d'aquest paisatge d'interior. 3 Per qu a penes hi ha boscos en aquest tipus de paisatge? - Fixa't en el dibuix i esbrfna a quina estaci climtica correspon.

estiu cal oros

roures i fajos tim, romer H i espgol

:M oms i xops terres de cultiu

^ arbustos m i matolls

alzina surera

4$ pluges m escasses

Per a contestar
l| On predomina el clima d'interior? Com s la
vegetaci d'aquestes terres?

El

Calcula 1'osciMaci trmica anual de la teua localitat. - s superior, inferior o igual a la del clima d'interior?

2 Quin s l'arbre caracterstic? On creix ac| tualment?

 f l E l clim a i la vegetaci de muntanya

EL CLIMA DE MUNTANYA
El clima de muntanya es dna en les zones ms elevades dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya i es caracteritza per les baixes temperatures i les precipitacions abundants.
ZONES DE CLIMA DE MUNTANYA

Caracterstiques del clima de muntanya

y^ivems freds i llargs, amb temperatures sota zero, I i estius frescos i curts. Pluges molt abundants. amb precipitacions sovint en forma de neu durant l'hivern.

LA VEGETACI DE MUNTANYA Segons I1 altitud

Segons l'altitud, la vegetaci de muntanya presenta les caracterstiques segents: En lesiones ms baixes sol crixer una vegetaci mix ta^ amb espcies d'rbres de clima sec (com alzines i pins) i d'rbres de zones humides (com rmire&_ifgt jos). En la muntanya mitjana la vegetaci s la tpica del bosc atlntic: roures i altres arbres tamb de fulla caduca. Si pugem en altitud, hi trobem boscos de conferes, (pins i avets) que resisteixen b el fred. Per damunt deis 2000 m el bosc desapareix i s'hi fan matolls i pastures de muntanya.
CLIMOGRAMA DE LEITARIEGOS

Segons I1 orientacin
i
A kA \ I A C A

*
kl

- o ,il
rs

58

La vegetaci de muntanya tamb varia segons l'orientaci: Els vessants orientis al nord (obac) reben menys ener ga del sol i sn ms liumitsi frescos, / Per aix acostumen teir una vegetaci. abundant i ar bres de fulla caduca, com els roures. Els vessants orientats al sud (solell) reben ms hores de sol i ,sn ms secs> . Per aquest motiu tenen una vegetaci ms pobra i menys densa, amb arbres de fulla perenne com les al zines.

n.

KA

Anota les dades segents: 1 . Les temperatures mitjanes del mes ms calors i les del mes ms fred. 2 . El mes amb ms pluja, el .mes amb menys pluja la precipita do total anual.

EL PAISATGE I

LA

VEGETACI DE MUNTANYA
1. Descriu les diferents espcies vegetis que es poden trobar en aquest tipus de paisatge. Quina s la causa de les diferncies de vegetaci que es veuen al dibuix?

Aquest tipus de paisatge es troba en les zones muntanyoses situades per damunt defs~t000 metres d'altitud. La vegetaci boscosa varia en funci de PaltK tud. En aquest paisatge destaquen els boscos de conferes formats per pins i avets.

roure

neu abundant

pins i avets

pastures de muntanya

boscos de conferes roures i fajos

pi negre

boscos de fulla caduca

prats naturals

Per a contestar
1 En quines zones de la Pennsula hi ha clima de muntanya? Quines caracterstiques t? 2 Quins tipus de vegetaci sn propis de la muntanya?

E l clim a i la vegetaci de les illes C anries

E L CLIMA D E L E S IL L E S CAN RIES
Les illes Canries estn situades en l zona clida de la Terra, properes al trpic de Cncer, i tenen un clima subtropical rid. j
CLIMA DE LES ILLES CANRIES

Les caracterstiques del clima de les Canries

Els hiverns a les illes Canries sn molt suaus i els estius, moderadament clids, a causa, principalment, de la influencia del corrent mar fred que prov de l'Atlntic. Les precipitacions hi sn escasses per la influencia dels vents clids i secs que arriben del desert. Lanzarote i Fuerteventura sn les illes ms rides. En la resta d'illes les precipitacions sn una mica ms abundants. \

LA VEGETACI D E L E S IL L E S CAN RIES

La vegetaci de les illes Canries s poc^abundant, pero compta amb una gran diversitat d'espcies.

Tipus de vegetaci
Segons l'alttud, es distingeixen tres zones amb tipus de vegetaci diferents: Les regions baixes, on abunda una vegetaci de ma tolls xerfils, s a dir, plantes adaptades a la sequedat de l'ambient. Destaquen l'atzavara i el cardn. Les regions d'altitud mitjana, que tenen unes precipi tacions ms abundants, permeten l'existncia de boscos amb especies com el llorer i el boix grvol canaris i_ el til-ler. Les zones altes, amb la seua caracterstica vegetaci de boscos de pi canari. Per damunt dels 2000 metres trobem matolls'de retama i codeso. A partir dels 2600 metres creix la viola del Teide,,.

1* Fixa't en els climogrames. En quina illa plou ms? Quins mesos sn els ms plujosos? 2. Esbrina en quin d'aquests dos llocs la temperatu ra mitjana anual s ms alta.
G F M A M J J A S O N D

EL PAISATGE I LA V EG ET A C I DE LES C A N R IES

El paisatge natural de les lies Can ries ha estat modificat ntensament per l'activitat turstica. En aquest paisatge tan humanitzWt s possible trobar boscos de pins, llorers i diferents tipus de matoll adaptats a les condicions climtiques de les illes.

canan llorer, boix grvol til-ler

matolls: atzavara i cardn

1. Descriu els elements principis que configuren el paisatge de les Canries. 2 . Escriu els tipus de vegetaci que hi ha a dibuix i relaciona'ls amb l'altitud.
el mar suavitza les temperatures

Representaci altitudinal de la vegetaci del Teide

MI laurisilva viola del Teide

3718

retraura i codeso

cardones i tabaibas

pi canari

Per a contestar
1 Explica les caracterstiques del clima de Parxiplag canari. -

2 Quina s la vegetaci tpica de les zones

ms altes de les illes Canries?

Mapa conceptual
E l c lim a

depn de

a Espanya hi ha cinc zones climtiques

factors climtics

I
latitud

T
altitud i relleu

m
p r o x im ita t <x llunyania d el m a r

a tl n tica

I
m e d ite r r n ia d 'in te r io r de m u n tan y a su b trop ica l

E ls p aisatg es
I
a Espanya n'hi ha de, ciqc tipus

atlntic

i mediterrani

I
d'interior de muntanya canari

r o u r e , pi i prats

pi, alzin a i m q u ia

alzina, pi i m a to ll

avet, r o u re i prats

pi canari, laurisilva i m a toll

Com pleta un resum

El clima depn de factors diversos: l'altitud i e l ........., l a ......... i la proximi tat o l a .........del mar. Espanya es troba en la z o n a .........de la Terra. Hi ha cinc zones climtiques: I'........., l a ......... , la d'interior, la d e ........ i l a ............ En el territori espanyol hi ha dife rents tipus de boscos: de tip u s ........., .......,, d e ..........i de la riba d e ls ..............

En el paisatge atlntic predominen e l ........., e l ......... i e ls .............. En el paisatge.........hi h a ..........., ........ i mquia, i a l'in te rio r,..................... En el paisatge d e .........la vegetaci essencial es l'avet, tot i que tamb s'hi fa e l .........i hi h a ............. En el p aisatge.........hi predominen el pi canari, l a .........i e l ..............

Aprn a...
Elaborar un climograma
En un climograma es representen les temperatures mitjanes i les pluges totals d'un lloc durant els dotze mesos d'un any. t proposem que aprengues a elaborar un climograma.

P ro c e d im e n t

Per a fer un climograma necessitars les dades de temperatures i de precipitacions de la taula segent: G m
Precipitacions (en mm) i 3 1 3,5 Temperatures (en C) 26 5,1

i M I D
40 8,7 35 10

I M
37 12

J
33 16,5

J
14 19,5

A
15 19,5

s
27 16,5

O 1 N ! D
32 11 40 6,2 39 3,1

1. Dibuixa els eixos en un paper mil limetrat. Divideix l'eix horitzontal en dotze parts iguals i escriu, davall de cadascuna, les iniciis dels mesos de l'any. Representa les dades climtiques ais ei xos verticals. Dibuixa un eix a l'esquerra per a les pre cipitacions i un eix a la dreta per a les temperatures. 2. Divideix l'eix de les precipitacions en intervals de 10 en 10, des de 0 fins , a 50 o 60 mm. Fixa't que 5 mm sobre el paper mil limetrat representen 10 mm de precipita cions. Dibuixa una barra per al valor de les pre cipitacions de cada mes. Pinta les barres amb color blau. 3. Divideix l'eix de les temperatures en in tervals de 5 en 5, des de 0 fins a 20 C. Cada interval equival a la meitat de l'interval de les precipitacions: 10 mm = 5 C. Assenyala la temperatura de cada,mes amb un punt roig. Uneix els punts i obtindrs la finia de les temperatures.

V
Precipitacions Temperatures

G ^F

J A

Precipitacions (en mm)

Temperatures

60504030-

20 1 0 0
G F M A M J J A S O N D

Precipitacions (en mm)

Temperatures (en C)

60-

G F M A M

A S

O N

Practica competncies bsiques

O Recorda el que has aprs i contesta aqestes preguntes: j Quins sn els cinc tipus de dimes que es donen a Espanya? Quines caracterstiques presenta cadascun? - Quines tres grans rees de vegetaci trobem a Espanya? Quins tipus de boscos hi ha? - Com influeixen l'altitud i l'orientaci en la vegetaci de muntanya? - Quines diferencies bsiques.tenen el clima d'A Corunya i el de Toledo? Justifica la resposta. m Quines particularitats t la vegetaci mediterrnia per a adaptar-se a la calor i a la sequedat? Per qu la vegetaci atlntica d'Espanya s tan rica i diversa? 2 Dibuixa un mapa del temps i, amb l'ajuda deis signes convencionals, expressa la s'tuaci general segent: Nevades ais Pirineus. Pluja a la cornisa cantbrica. Cel ciar al sud-oest. - Cel tapat en tot el llevant, incloses les illes Balears. .. Vent al Sistema Ibric. Cel tapat a la Meseta. - Cel dar a les illes Canries, a Ceuta i a Melilla. 3 Copia aqestes frases al quadern i ompli els espais en blanc amb les paraules adequades: altitud calor baixa longitud latitud suavitza ms petita ms gran fred perpendicularment obliquament temperatura
# ser nuvois

cobert

- Els rajos solars cauen....... a l'equador. Per aix fa m s......... a mesura que ens apropem a l'equador. - La distncia d'un punt terrestre a l'equador rep el nom d e ..........Quan la lati tud augmenta, la temperatura.......... h El m ar....... les temperatures. En les terres prximes a la costa, l'oscil laci de la temperatura s ....... que a les terres de l'interior. - L a ....... baixa a mesura que augmenta J'.*.........Per aix, en les zones muntanyo ses les temperatures sn ms baixes.

41 - Fixa't en les imatges i contesta les preguntes:

Bosc de pins.

Bosc de fajos i falagueres.

Paisatge amb plantes xerfills.

- Descriu la vegetaci de cada fotografa i explica quines condicions climtiques necessita cadascuna de les espcies que s'hi veuen. - Identifica a quin tipus de clima correspon cada fotografa i indica en quines zones d'Espanya podrem trobar cada tipus de vegetaci. m Dibuixa al quadern una taula semblant a la del model. Explica com sn les tem peratures i les precipitacions en cadascun deis cinc llocs d'Espanya que s'hi in diquen. T'ajudar localitzar-los en un mapa. Finalment, escriu el tipus de clima a qu correspon cada lloc:
TEMPERATURES Els hiverns sn Gijn
Mrcia Navacerrada Ciudad Real Las Palmas ........

PRECIPITACIONS Les pluges sn Distribuci anual

CLIMA Correspon al clima

Els estius sn

Afig aquests termes al teu diccionari digital:

altitud oboe clima latitud zones climtiques solell vegetaci natural

La p o b l a c i ESPANYOLA

Espanya t us 46 milions d'habitants. s, per aix, el cinqu pas ms poblat de la Uni Europea. Aquesta poblaci s distribueix de manera molt irregular en el territori. Aix, la meitat es concen tra en noms set provncies, totes elles costaneres amb lexcepci de Madrid. A ms, la poblaci espanyola s majoritriament urbana, s a dir, viu en ciutats. A Espanya, el nombre d'habitants augmenta cada any, malgrat que de manera moderada. La natalitat positiva, l'augment de lesperana de vida i sobretot la immigraci sn els factors que im pulsen Tactual creixement demogrfic.

Les fotografes et mostren algunes caracterstiques de la poblaci espanyola actual. Pots deduir-les? Recordes quins factors demogrfics fan que aug mente una poblaci? Quins fan que disminuisca? En aquesta unitat utilitzars termes que ja conei-* xes: densitat de poblaci, poblaci activa, poblacio urbana, entre d'altres. Defineix aquests ter mes amb paraules teues.

iH Caracterstiques de la poblaci espanyola

La
n a ta lita t
EVOLUCIO DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA A ESPANYA
nombre de filis
5 -

El creixement de la poblaci s alt quan el nombre de naixements s molt superior al de defuncions. I s bix quan disminueix el nombre de naixements. En el nostre pas, actualment, el nombre mitj de filis per dona s molt baix: 1,4 filis. Aquesta disminuci de la natalitat s deguda a factors propis d'una societat urbana i industrial, com per exemple: La incorporaci de la dona al treball remunerat. Retard de l'edat de matrimoni i de la maternitat fins ais 30 anys. Desig de garantir ais filis l'educaci i bones condicions de vida. Habitatges poc espaiosos. Els darrers anys, pero, la poblaci torna a crixer, en gran part per l'arribada de poblaci immigrant i per l'augment del nombre de naixe ments entre les mares estrangeres.

1900 1950 1970 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007

1. Quin nombre mitj de filis per dona hi havia al comengament del segle XX? I actualment? 2 . Explica les causes possibles d'aquest descens en el nombre de filis.

LA MORTALITAT
Grcies al millorament d ralimentaci, la sanitat, l'habitatge i el desenvolupament econmic, la mortalitat de la poblaci espanyola va baixar al llarg del segle XX. Tamb ha estat molt important la disminuci de la mortalitat infantil. Fa cent anys, de cada 1000 nounats en morien 120, pero actualment noms en moren 7 de cada 1000. La disminuci de la mortalitat infantil s degu da, entre altres causes, ais factors segents: La cura i l'alimentaci dels bebs. El millorament de les condicions sanitries en el moment del part.

La dism inuci de la m ortalitat infantil ha contribut a l'augm ent de la poblaci espanyola.

L'ESPERANCA DE VIDA
Anomenem esperanza de vida la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona. La. disminuci de la mortalitat infantil i l'augment del nombre danys de vida de les persones han afavorit que l'esperanga de vida siga cada ve gada ms gran. Aquest fet s un indicador del benestar d'una societat. Per aix' s, ms gran en els palsos ries que en els paisos pobres. Cada vegada arriba ms gent a edats av^angades. L'any 1900, l'esperanga de vida a Espanya era de 35 anys. Actualment s de 78 anys per ais homes i de 84 per a les dones (valors de l'any 2007). La disminuci de la natalitat i laugment de l'esperanga de vida han generat un envelliment de la poblaci espanyola. Per aquesta ra, a Espanya s cada vegada ms alt el nombre de persones de ms de 65 anys i disminueix el nombre de joves (menors de 15 anys).
edat

EVOLUCI DE L'ESPERANQA DE VIDA PER SEXES A ESPANYA

1900

1920

1940

1960

1980

1990

2000

2005

2007

Quina evolud ha seguit l'esperangalde vida al llarg del segle XX? 2. Qui t ms esperanza de vida, els ho mes o les dones? B Busca informaci sobre les possibles causes d'aquest fenomen.

Durant el segle passat, l'esperan^a de vida dels espanyols va evolucionar de manera considerable, fins a duplicar-se. Espanya s un dels pasos del mn amb una esperanza de vida ms alta.

Per a contestar
1 Quines caracterstiques t la natalitat a Espanya? 2 Per qu ha disminut la mortalitat? I la mor talitat infantil? 3* Quina s l'esperan^a de vida actual dels es panyols? 4 i Qu indica el fet que un pas tinga una es peranza de vida alta?

ie d ' h a b i t a n t s
EVOLUCI DE LA POBLACI ( espa n yo la La poblaci espanyola va crixer notablement al llarg del segle XX. Entre l'any 1900 i el 1980 la poblaci es va dupli car, i va passr de 18 milions d'habitants a ms de 37 milions. El ritme de creixement ms gran dins d'aquest perode es va produir entre els anys 1970 i 1980. En aquesta dcada la poblaci espanyola es va in crementar amb quasi 4 milions de persones. Pero, a partir del 1980 el creixement de la pobla ci es va detenir, com a conseqncia, en part, de la disminuci prolongada del nombre deis naixe ments, mentre que el de defuncions es va mantenir com els anys anferiors. Entre el 1990 i el 2000, la poblaci espanyola a penes es va incrementar amb uns 600000 habitants. Des del comengament del segle XXI, s'ha anat produint un perode de creixement. Aix, entre els anys 2000 i 2008, la poblaci s'ha incrementat en quasi 6 milions de persones. Actualment, Espanya t ms de 46 milions d'ha bitants. EVOLUCI DE LA POBLACI ESPANYOLA (1900-2008) Habitants Anys
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 \ 1970 1980 1990 2000 2008 18616630 19990909 21388551

23677095 26014278 28117873 30528539 33956047 37680960 39887140 40494791 46157822

LA IHTEGRACI DELS IMMIGRAHTS

En una societat democrtica, com la nostra, tot el mn t dret a professar les seues creences i a actuar segons els seus valors i els seus costums, sempre que no siguen contraris a la llei. Hem daprendre a conviure amb persones d'altres cultures. La tolerancia i la capacitat d'integraci enriqueixen la nostra societat, mentre que el rebuig i la marginaci Pempobreixen i sn fonts de conflicte.

LA IMMIGRACI ESTRANGERA
Espanya ha estat tradicionalment un pas d'emigrants. Pero, des de la dcada del 1990, el creixement de l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'haja convertit en un pas receptor d'immigrants. Espanya s, actualment, el pas de la Uni Europea que rep un nombre ms gran d'immi grants. El nombre de residents estrangers a Espanya representa el 10 % de la poblaci total .(4,5 milions d'habitants). L'arribada massiva d'immigrants durant els darrers anys O'any 2006 Espanya va ser el segon pas del mn que va rebre un nombre ms gran d'im migrants: ms de 800 000) ha estat una de les cau ses del creixement actual de la poblaci espanyola.

L ORI6EN I LA DESTINACI PE LA IMMICRACI

L'origen deis immigrants
Els immigrants que arriben a Espanya procedeixen majoritriament de PAmrica del Sud i Central, del nord d'frica i d'alguns pa'sos de la Uni Europea. Per pa'sos, hi destaca Romana, el Marroc, l'Equador, el Regne Unit i Colombia. Dins de la poblaci im m igrnthi ha ms homes (53,2 %) que dones.
POBLACIO ESTRANGERA PER COMUNITATS

ESTRANGERS A ESPANYA SEGONS EL LLOC DE PROCEDNCIA L'ANY 2007

milers

800 dones homes

La destinado deis immigrants

Les comunitats amb una concentraci ms alta d'immigrants sn les liles Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Regi de Mrcia, la Comunitat de Madrid i les Canries. Aix, dones, es tracta de comunitats amb un gran dinamisme econmic i que necessiten m d'obra. La majoria deis immigrants troben ocupado en el sector de serveis. En el cas d'alguns immigrants comunitaris (alemanys, britnics...), aquests vnen a Espanya per gaudir d'un clima ms suau que el deis seus pa'sos d'origen. Elegeixen com a destinado localitats del litoral mediterrani i les Canries.

I* De quins tres pa'sos procedeixen la majoria deis Immigrants? 2 . En general arriben a Espanya ms homes o ms dones?

71

Per a contestar
1 Quant ha crescut la poblaci espanyola entre els anys 1900 i 2008? 2 En quins perodes ha crescut ms la poblaci espanyola? 3* Com influeix l'arribada d'immigrants en l'increment de la poblaci? Q Per quines raons algunes persones es veuen en la necessitat d'emigrar?

La distribuci de la poblaci a Espanya

UN REPARTIMENT DESIGUAL
La poblaci espanyola esta distribuida de manera molt irregular sobre el territori. Aix s degut a factors fsics, com ara el relleu i el cli ma, i a la diferencia en els recursos econmics. Les zones amb ms volum de poblaci sn les que tenen ms indus tries i serveis. Aix, dones, la poblaci espanyola es concentra principalment en: La franja litoral. En aquesta zona hi ha les provncies ms poblades: Barcelona, Valencia, Mlaga, Alacant... Les zones prop del mar presenten les densitats ms al tes, i s on es troben les ciutats principis. La Comunitat de Madrid. Ac hi ha la ciutat de Madrid, que s la capital d'aquesta comunitat i d'Espanya. Madrid i la seua rea metropolitana sumen ^ uns 6 milions d'habitants. / Les zones menys poblades corresponen a l'interior peninsular. Hi destaquen especialment les provncies de Zamora, Soria, Terol, Plncia, Conca, etc. La densitat de poblaci d'Espanya s de 91,2 h./km2, mentre que la mitjana dels paisos de la Uni Europea arriba ais 112,5 h./km2 ,

Madrid s la ciutat espanyola amb ms volum de poblaci.

LA POBLACI RURAL
A Espanya, el 21,9 % de la poblaci s considerada rural, s a dir, viu en municipis de menys de 10 000 habitants. La poblaci rural pot ser: Dispersa, quan viu en cases allades, petits llogarets o grups de cases. Concentrada, quan s'agrupa en pobles.
Model de poblament rural concentrat.

LA POBLACI URBANA
El 78,1% de la poblaci espanyola viu en municipis urbans, s a dir, de ms de 10000 habitants. L'elevat percentatge de la poblaci urbana s degut al fet que la major part de les activitats econmiques es con centren en les ciutats i, per tant, hi ha ms oferta de llocs* de treball. MadridX3132463 h.) i Barcelona (1595110 h.),sn els dos municipis espanyols amb ms habitants.
Model de poblament urb.

DISTRIBUCI DE LA POBLACI PER PROVNCIES

ACORUA LUGO

ASTURIES ANDORRA

PONTEVStA

O/ BURGOS GIRONA OSCA LLEIDA SARAGOSSA TARRAGONA GUADALAJARa VILA MADRID CUENCA TEROL

CCERES

TOLEDO

BADAJOZ

CIUDAD REAL

A L O C E T E

MRCIA HUELVA SEVILLA

200 km

I CEUTA

OCEA A T L A N T I C
L MELILLA SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS PALMAS A M
| | ms de 5 milions d'h. d'1 a 5 milions d'h.

| - J de 250000 a 1 mili d'h. I | menys de 250000 h.

P e r a c o n te s ta r
l Q uins facto rs van cond icionar a Espanya la distribuci de ia poblaci sobre el territori? 2 Com es distribueix la poblaci espa nyola? 3 Defineix qu s un municipi rural i qu s un municipi urb. 4 Per qu afirmem que la major part de la poblaci espanyola s urbana?

P e r a o b se rv a r
Fixa't en el mapa contesta les preguntes: 1. De qu ens informa aquest mapa?

2 . Quines sn les provncies amb ms poblaci?

On estn situades a la Pennsula?

3 . Quines provncies tenen ms d'un mili d'ha

bitants? On es troben?

4 . Enumera les provncies espanyoles que tenen

menys poblaci.

,a poblaci espanyola i el treball

POBLACI ACTIVA
Anomenem poblaci activa la que t una ocupaci re munerada o que busca faena. Es a dir, formen part de la poblaci activa tant les persones que treballen com les que esta en atur. El percentatge de poblaci activa a Espanya, l'any 2007, era del 58,9% (21 milions d'espanyols), deis quals n'lii havia un 91,7% en situaci d'ocupaci i un 8,3% en atur.
POBLACI ACTIVA OCUPADA PER SECTORS L'ANY 2007
Sector terciari 69,6% _________ Sector primari 4%

Sector secundari 26,4%

E l s s e c t o r s d 'a ctiv ita t

La poblaci activa treballa en els tres sectors d'activitat tradicionals: el primari, el secundari i el terciari. Actualment, el 69,6 % de la poblaci activa espanyola treballa en el sector terciari. Dins d'aquest sector des taquen, pe nombre d'ocupacions, el turisme, el comer? i\ els serveis pblics. El sector terciari s el que ocupa ms poblaci en totes les comunitats, pero s predominant sobretot a les Canries (79 %) i a les liles Balears (75 %), en part per la importncia que hi t el turisme. El 13,3% de la poblaci activa est ocupat en la indstria j el 13,1% en la construcci, dins del sector secundari. La indstria ocupa molta poblaci al Pas Base, a Navarra i a la Rioja. Pe que fa a la construcci, destaca a les Ules Balears i a Castella-La Manxa. Noms el 4 % de la poblaci activa espanyola treballa en pl sector primari. Hi destaquen les activitats agrries; la pesca tamb ocupa molt poca pdMaci. Aquest sector s encara important a Extremadura, a la Regi de Mrcia, a Galicia i a Andalsi'. En canvi, ocupa molt poca gent a la Comunitat de Madrid, a les liles Balears i a Catalunya.

Quin sector ocupa ms pobla ci? Posa exemples d'algunes de les faenes que s'inclouen en aquest sector. 2 . Quin sector ocupa menys po blaci? Quines activitats s'hi inclouen?

POBLACI NO ACTIVA
Es considera poblaci no activa aquella poblaci de ms de 16 anys que no poden treballar o que no fan una activitat remunerada. Formen part d'aquest grup els estudiants, les mestresses de casa, els jubilats i les persones amb discapacitats determinades. El percentatge de poblaci no activa a Espanya, l'any 2007, era del 41,1% (15 milions de persones).
En els darrers anys, la poblaci activa espanyola ha augmentat de manera considerable. Aquest creixement s'explica per l'arribada de poblaci immigrant en edat de treballar per la incorporaci de la dona al mn laboral.

LA PONA EN EL MN LABORAL
Durant les darreres dcades s'ha produt un procs important d'incorporaci de la dona al treball remunerat fora de la llar. La incorporado de la dona en prcticament tots els mbits.del mn laboral ha estat progressiva i s'ha produt, en part, pe canvi de mentalitat sobre el seu paper en la societat actual. L'any 1960, la poblaci activa femenina a Espanya era del 14%. Pero, en els darrers anys aquesta poblaci ha augmentat molt. Aix, mentre que l'any 1995 er^ del 34,3 %, l'any 2007 era del 41,4 %, s a dir, ms de 8 milions de dones. Aquesta xifra, malgrat que s'ha incrementat notablement, s encara molt lluny de la masculina (68,6 %) i s inferior a la d'altres pai'sos de la Uni Europea.
POBLACI OCUPADA FEMENINA PER SECTORS SOBRE LA POBLACI OCUPADA TOTAL

% -x
60-

Tot i que la dona s'ha introdut en professions considerades noms per a homes, la seua presencia en crrecs directius s molt baixa. A ms, per la mateixa faena, el salari, en molts casos, sol ser inferior al dels homes (entre un 30 i un 35 % ms baix).

1982

1995

2007

Malgrat que s'est lluny de la igualtat en la participado laboral, el percentatge de dones ocupades en tota mena de professions ha crescut els darrers anys.
75

Per a contestar
1 Qu s la poblaci activa? Quantes perso nes formen part d'aquest grup a Espanya? A quin percentatge correspon? 0 En quins tres sectors d'activitat econmica podem agrupar el treball de la poblaci activa? 3 En quin sector d'activitat hi ha ms poblaci ocupada? Quines comunitats hi destaquen? ** Per qu? Quin s el sector que ocupa menys poblaci? 4 Qu s la poblaci no activa? Quantes per\ sones formen part d'aquest grup?

M apa c o n c e p tu a l
L a poblaci espanyola

es distribueix de manera irregular

pot ser

i
zona litoral: molt poblada

1
' zona interior: poc poblada

'1 ' i
no activa

activa

treballa o busca treball en el

i
sector primari sector secundari

l
sector terciari

envelleix perqu

viu

i
baixa la natalitat

l
disminueix la mortalitat

i
augmenta l'esperanga de vida majoritriament en ciutats

i
cada vegada menys en pobles

Completa un resum
La poblaci espanyola s d e ....... habitants i es distribueix de manera....... .. Una natalitat....... . una mortalitat ....... i u n a ......... elevada sn caracterstiques de la poblaci espanyola. Els espanyols vivim majoritriament en le s....... , mentre que la poblaci rural s .......... Els municipis....... tenen menys d e ....... i e ls ........en tenen ms de Els sectors econmics en qu treballa la poblaci sn e l ....... , e l ........ i el La poblaci....... s la que no pot treballar o no fa un treball remunerat.

Aprn a...
Elaborar una enquesta de poblaci
Quan fem un conjunt de preguntes a un grup de persones per conixer la seua opini sobre alguna cosa, estem fent una enquesta. Les enquestes ens faciliten informaci que pot teir inters.

^i P ro c e d im e n t
Per a conixer l'evoluci de la natalitat en la teua familia, et proposem que interrogues les persones que la integren. Per aix, copia i ompli un quadre com el que tens al model. RESULTAIS Dcada de naixement Nombre de filis dels besavis paterns Nombre de filis dels besavis materns GENERACIO DELS MEUS AVIS Dcada de naixement Nombre de filis deis avis paterns Nombre de filis dels avis materns GENERACI DELS MEUS PARES Dcada de naixement Nombre de filis dels meus pares Nombre de filis d'uns oncles materns Nombre de filis d'uns oncles paterns ___ _ RESULTATS \ RESULTATS

A continuado, amb totes les dades obtingudes, contesta les preguntes segents: % Quina evoluci ha seguit el nombre de filis que tenen els membres de la teua familia? 2. La natalitat de la teua familia s'assembla a l'evoluci general de la natali tat que existeix a Espanya? 3. Finalment, entre tots els companys i les companyes de la classe, feu l'activitat segent: - Sumeu les dades de cada generaci familiar i feu la mitjana de la classe. H S E la b o re u un grfic de barres i compareu les dajdes de la classe amb la mitjana espanyola. Hi ha molta diferncia entre les dades obtingudes i la mitjana d'Espanya?

Practica competnces bsiques

Contesta Jes preguntes segents: Si disminueix la natalitat i creix l'esperanga de vida de la poblaci d'un pas, quin fenomen s'hi produeix? - Com s'anomena la poblaci que viu en les ciutats? I la que viu en els pobles? - On viu la majoria de la poblaci espanyola? En quines zones? - La poblaci que es troba en atur, s poblaci activa? - Per qu la poblaci activa es compon actualment de ms homes que de dones? Raona algunes causes que ho expliquen. Elabora un grfic a partir de les dades de la taula de l'Evoluci de la pobla ci espanyola de la pgina 70: 1. Per a representar grficament aquesta evluci recorrerem a un grfic lineal: - Traga dos eixos perpendiculars entre si. *- Una vegada traais els eixos assenyalarem, a Phoritzontal, els anys del perode 1900-2008 en intervals de 10 anys, excepte al final, on escriurem 2008. A Peix vertical representem lesxifres de poblaci (en milions) en intervals de cinc milions. - En cada divisi horitzontal (anys) aIcem una perpendicular que arribe fins ala xifra corresponent, indicada a l'eix vertical de l'esquerra de la taula. 2. Una vegada assenyalats tots els punts, els unim per mitj de tragos rectes, i ja tenim el grfic que volem. 3. Posa un ttol al grfic que has fet. 4. Ara contesta les preguntes segents: Quina informaci aporta el grfic? - Quin perode comprn? - Com ha estat l'evoluci de la poblaci espanyola durant el perode que s'hi ha representat? - Quin s el perode de creixement mxim? - Quan va crixer menys la poblaci espanypla? - Quant ha augmentat la poblaci espanyola en c de representad al grfic?

Mira atentament les fotografes segents i contesta les preguntes que es fan a continuado:

- Descriu els dos tipus d'hbitat de les fotografes. - A quin mitj correspon cadascuna? - E n quina de les dues creus que deu ser ms ailtala densitat de poblaci? Raona la resposta. 4 Relaciona els elements indicats ais requadres i escriu, a continuaci, una frase com la de l'exemple: 11. Densitat de poblaci 2. Esperanza de vida alta 3. Natalitat alta 4. Zones ms poblades 5. Poblaci activa A'. 91,2 h/km2 B. Litoral i Comunitat de Madrid C. Poblaci que treballa o que est en atur D. Pas desenvolupat E. Creixement de la poblaci

Exemple: 1 - A. La densitat de poblaci d'Espanya s de 91,2 h./km2. ( S j Afig els termes segents al teu diccionari digital:
densitat esperanza de vida poblaci urbana moviments migratoris _________ * --------------poblaci activa sectors econmics

ppblaci rural

LES ACTIVITATS ECONMIQUES a Es p a n y a

Espanya t una poblaci activa de ms de 21 mi lions de persones. El sector primari s el que ocupa menys pobla ci. Hi destaquen principalment 'agricultura i la pesca. El sector secundari, que inclou la minera, la indstria, la construcci i la producci d'energia, ocupa la segona posici pe que fa a nombre de trebaUadors i tamb pe valor econmic que genera. El sector terciari s el ms desenvolupat actualment a Espanya. Ms de 8 milions de persones treballen en els serveis, que aporten la major part del valor econ mic. Dins d'aquest sector destaquen, sobretot, el comer$ i el turisme.

Recordes en quins sectors s'agrupen les activitats econmiques? Fixa't en les fotografes i relaciona-les amb un sector d'activitat. Quin sector econmic penses que s el ms des envolupat a Espanya? Per qu? Compara la teua respost amb la d'algun company o alguna companya.

E l sector primari: agricultura, ramadera i pesca

.'AGRICULTURA
La superficie de terres cultivades a Espanya s de 16,2 milions d'hectrees, que suposen el 32 % de la superficie total. Ms de les tres quartes parts d'aqestes terres es de diquen ais cultius de seca i la resta, ais de regadiu. Els principis cultius de seca sn: - Els cereals. Hi destaquen el blat i l'ordi, que ocupen grans extensions de Cast'ella i Lle, Castella-La Manxa i Arag.; - L'olivera. Ocupa grans rees a 'Andalusia. - La vinya. Predomina a Catalunya, Castella-La Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia i La Rioja. Els cultius de regadiu ms estesos sn: - Els fruiters. Destaquen els ctrics. que es localitzen a la Comunitat Valenciana) La resta de fruiters de regadiu (pomes, prss_ecs.) es troben principalment al litoral mediterrani. - Les hortalisses. Es cultiven en tot l'espai agrcola. Hi destaquen les tomaquesTels enciams i les-cehesL - Els cereals. Hi .destquen la acsa lJLarms^
El blat i l'ordi sn els cultius ms extensos. Prop del 30 % de la superficie total cultivada a Espanya l'ocupen aquests dos cereals.

LA RAMADERIA
Els tipus de bestiar principis que es crien a Espanya sn el porqu, l'ov, el bov i els animals de granja: El sector porqu s el primer sector ramader d'Espanya i el que experimenta un creixement ms gran. La pro ducci es destina a l'elaboraci de cam ixlembotits. El bestiar ov es cria en les zones de seca de linterior peninsular i el bov es localitza principalment al nord. La producci es destina a cam i a llet, Deis animals de granja s'obtenen ous i carn. Les granges avcoles es localitzen arreu del territori.
L'arrs ocupa grans extensions erries zones regades del litoral de la Comunitat Valenciana i en algunes rees de Catalunya i d'Andalusia.

Per a contestar
1 Quins sn els principis productes de seca que es cultiven a Espanya? Quins productes destaquen entre els cultius de regadiu? 2 Indica els principis tipus de bes tiar que es crien a Espanya. A qu es destina la producci? 5 Quin tipus de pesca es fa a Espa nya? Quines sn les espcies prin cipis que s'hi capturen?

LA PESCA
A Espanya es practiquen dos tipus de pesca: f La pesca d'altura que es fa en aiges llunyanes i que utilitza grans vaixells factora, que congelen el peix a al ta mar. S'hi pesca llu, aladr i abadejo^ La pesca de litoral que es fa prop de la_eosta. S'hi pes ca peix (tonyina, sardina, Uu?...), marisc i tamb crustacis.

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA A ESPANYA

AGRICULTURA
^ pomes pltans

A Corua

"ASTRtf?

Santoa

Bermeo

norta Isses

CANTABRIA ____.GALICIA NAVARRA LA RfOJA

creas

NDORRA

olivera

i r *

SRoses

CATALUNYA
Barcelona

farratges arrs

CASTELLAI LLE

' ^ g ^ w a n o v a i la Geltr

A R A G O

Tarragona _ r - _

crelles
RAMADERIA
bestiar

Sant Caries de la Rpita

fOMtpTA
DE MADRID

< 3

Castell de la Plana

bestiar bov bestiar porqu animis de granja ports pesquers principis

ULES BALEARS CASTELLA - LA MANXA EXTREMADURA,

{ REGI % Di-MRCA

A N D A LU S IA
Almena

OCE A T L N T I C

C a d is
fAlgesires

OCE

ATLANTIC
can Aries ;

Santa Cruz de Tenerife^

"Las Palmas *<, )de Gran Canaria

P er a in te rp re ta r
Fixa't en el mapa: 1. On predomina el cultiu deis cereals? On es cultiven la vinya i l'olivera? En quines comunitats es cultiven dos o ms d'aquests productes?

P e r A SABER-N EM S
L'agricultura ecolgica t com a objectiu protegir el medi ambient, mantenir la fertilitat del sol i proporcionar aliments amb totes les seues propietats naturals. Per aconseguir-ho, exdou del procs de producci l's de productes qumics, com ara fertilitzants i pesticides. A Espanya hi ha prop d'1000000 d'hectrees destinades a aquest tipus d'agricultura. Els principis productes que s'hi cultiven sn els cereals, l'oli vera, les fruites seques i la vinya. La major part de la producci espanyola de productes ecolgics es desti na a l'exportaci, principalment a Alemanya, els Pasos Baixos, F r a n g a i el Regne Unit.

2 . Relaciona les comunitats en qu

es cultiven hortalisses i fruites.

3 . On es cria el bestiar porqu? I

el bestiar ov?

| 4 . Quins sn els ports pesquers

principis d'Espanya?

E l sector secundari: minera i producci d'energia

LA MINERIA
A Espanya, la producci de minerals metal-lies s poc important. Sobreix actualment l'extracci d'or a Astries, la de ferro a Andalusia i l'estany a Castella i Lle. El sector de les roques i els minerals industriis esta en creixement. Hi destaca la producci de guix i de pedra natural (marfrre, granit, pissarra).

LA PRODUCCI D'ENERGIA
La major part de lenergia que es produeix a Es panya s'obt de les fonts d'energia no renovables.

Fonts d'energia no renovables

Les ms usades sn el petroli, el gas natural, el carb i l'urani. La seua producci no cobreix la demanda i per aix cal importar-ne. . Petroli Es l'energia ms utilitzada i se n'importa quasi la totalitat (99,5 %). El petroli es transforma en les refineries, com les de Puertollano (Ciudad Real), Escombreras (Mrcia); Bilbao, Cadis, Huelva i Tarragona. Gas natural. N'hi ha alguns jaciments a Anda lusia, pero la majoria s'importa d'Algria. Carb. Hi ha algunes mines de carb a Ast ries a Castella i Lle. Lurani. A Espanya noms hi ha un jaciment d'urai, a la provincia de Salamanca.

Espanta s excedentria en l'extracci de roques i d minerals industriis. Per aix, se n'exporta una part de la producci. Els Estats Units i els pa'sos de la Uni Europea sn els compradors principis d'aquests productes.

ORIGEN DE L'ENERGIA CONSUMIDA A ESPANYA L'ANY 2007

Renovables Resta Petroli

Fonts d 1 energa renovables

Les principis fonts d'energia renovables que s'aprofiten a Espanya sn: Laigua. La producci hidrulica es localitza especialment a les conques de l'Ebre, del Due ro, del Tajo i deis rius del nord peninsular. L'energia solar. La majoria de les plantes so lars es localitzen al sud d'Espanya. L'energia elica. Espanya s un deis princi pis paisos productors d'aquest tipus d'energia i est previst que es desenvolupe encara ms durant els prxims anys.

18%

1. Quina s la font d'energia ms consumi da a Espanya? 2 Quins llocs hi ocupen el gas natural, el carb i l'urani? 3 . Quin lloc hi ocupen les energies renova bles?

LES ENER6IES RENOVABLES A ESPANYA

Les fonts d'energia renovables ms utilitzades a Espanya per a la producci d'electricitat sn el vent, el sol i l'aigua. El desenvolupament d'aquestes fonts d'energia*permet rduir la dependncia energtica de l'exterior. Per aquesta ra, la majoria de les comunitats autnomes n'impulsen el creixement.

Espanya es troba entre els primers productors d'energia elica del mn. Actualment, a Es panya es produeix prop del 20 % de l'energia elica mundial. Galicia, Castella-La Manxa, Castella i Lle, Arag i Navarra sn les comuni tats que han instal-lat ms pares elics.

A Espanya, l'energia hidrulica s l'energia renovable ms utilitzada per a la producci d'electricitat. Les comunitats amb un nombre ms gran de centris hidruliques sn Castella i Lle, Gali cia, Catalunya, Andalusia, Arag i Navarra.

Espanya s un deis pasos del mn amb ms hores de sol. Per aix s un deis principis productors d'energia solar fotovoltaica del mn. Hi destaquen, per la potncia instal lada, Andalusia, Navarra, Castella i Lle i la Comunitat Valenciana.

Per a contestar
1| Quins sn els principis minerals metl-lics que s'extrauen actualment a Espanya? 2 Quins productes destaquen en el sector de les roques i deis minerals industriis? 3L Qu sn les fonts d'energia no renovables? Quines sn les ms emprades a Espanya? Q Quines sn les principis energies renova bles que s'aprofiten a Espanya?

E l sector secundari: indstria i construcci

l A INDSTRIA
L'activitat industrial a Espanya comprn: La transformaci de materies primeres en productes semielaborats: acer,_ciment... La fabricaci de bns d'equip, s a dir, articles que serveixen per a produir-ne uns altres, com ara maquinaria i eines. La fabricaci de bns de conSum, com per exemple begudes, conserves, electrodomstics, etc.
VALOR ECONOMIC DELS PRINCIPALS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA L'ANY 2007
Textil, cuir i calgat 3,2% Material eldric 5% Productes minerals no metl-lics Altres 9,7% Alimentaci, begudes i tabac

6,6%

Localitzaci industrial
Tradicionalment la localitzaci de la indstria ha deps de factors com la proximitat de les matries primeres i de les fonts d'energia, aix com de la proximitat deis mercats. Malgrat que aquests aspectes continen sent importants, actualment han guanyat importancia uns altres factors, com ara: La disponibilitat, la qualificaci i el baix cost de la m d'obra. L'existncia d'una bona xrcia de comunica cions i transports. La facilitat de l'accs a la informaci i a la in novado. - A Espanya, les zones amb major concentraci industrial sn Catalunya, el Pas Base, la Comu nitat Valenciana i la Comunitat de Madrid.

Fusta, paper i arts grnques

9%
Maquinaria i equip, ptica i similars 6,9% V

Material de transport 14%

1. Quin s el principal sector industrial a Espanya? Q Esbrina qu es fabrica en les indstries agroalimentries.

3. Quin lloc hi ocupa el sector metal lrgic?

I el sector qumic?

LA CONSTRUCCI
El sector de la construcci comprn redificaci dimmobles i la realitzaci d'obres pbliques (ponts, vies de transport...). Durant molts anys, la construcci ha estat un sector de gran importancia en el conjunt de l'economia espanyola, i ha generat molts llocs de treball. Malgrat aix, a causa de la crisi econmica ini ciada a la darreria de l'any 2008, el valor que aportava, aix com el nombre de persones ocupades en aquest sector o que hi tenen vinculaci, ha baixat molt.

Per a contestar
1 Quines activitats comprn la indstria a Es panya? 2 Quins factors influeixen actualment en la localitzaci industrial? 3 En quines comunitats es localitza majorit riament la indstria? 4 A qu fa referncia el sector de la construc ci? Per qu ha estat tan important aquest sector?

LA INDSTRIA A ESPANYA

Per a interpretar
1 Fixa't en el mapa i enumera els centres in dustriis principis que hi ha a Espanya.

4.

Quins sn els tipus d'indstries que s'han representat al m apa? On es localitzen les ind stries a lim e n t rie s? I les ind u stries qum iques?

2.

On se siten principalm ent aquests cen tres industriis, en l'interior o en la perife ria peninsular? H

Fes una taula i anota-hi quins sectors in dustriis sn els ms destacats de cada Comunitat Autnoma.

3*

Localitza les grans rees industriis i els municipis que en form en part.

E l sector terciari: el comerg i el turism e

E L COMERA El crner^ interior
Es el que es realitza dins del propi pas. La mi* llora deis mitjans de transport i les comunica cions, aix com la creaci de grans superficies co merciis, juntament amb el petit comer?, han afavorit el desenvolupament del comer? interior.
POBLACIO OCUPADA EN EL SECTOR SERVEIS A ESPANYA L'ANY 2007
Altres Comen;

El comer^ exterior
Es el que es fa amb uns altres palsos. Espanya mant relacions comerciis principalment amb els paisos de la Uni Europea, els Estats Units i el Jap. Espanya ven o exporta, sobretot, vehicles, ma quinaria, cal?at, productes qumics, fruites i hortalisses. El nostre pas compra o importa maquinaria, petroli, electrnica de consum i productes qu mics. 10,8%
15%

1 . Quin percentatge de la poblaci activa treballa en el comerg? 2* Quin lloc hi ocupa el turisme?

E L TURISME
El turisme s una activitat econmica destacada a Espanya. L'any 2007 van visitar Espanya ms d 54 milions de turistes, la majoria procedents del Regne Unit, Alemanya, Fran?a i Italia. Les destinacions preferides d'aquests turistes sn Catalunya, les- Bles Balears, les Ules Can ries, Andalusia i la Comunitat Valenciana. A ms del turisme estranger, cada vegada s ms important el turisme nacional, s a dir, el que fem els espanyols dins del propi pas. Hi predominen els viatges de cap de setmana seguits per les vacances d'estiu. Les destinacions preferides del turisme nacional sn Andalusia, Ca talunya, la Comunitat Valenciana i Castella i Lle.

La importancia del turisme es reflecteix en el nombre de llocs de treball que genera. Al voltant de l'11% de la poblaci activa ocupada treballa en aquest sector.

Per a contestar
ir Amb quins paisos mant Espanya relacions comerciis? 2 Quins productes importa Espanya? Quins productes exporta? 3 Quins sn els principis paisos de procedncia deis turistes que visiten Espanya? Q Quines sn les comunitats que reben ms turistes?

ESPANYA, PO TEN CIA TU R STICA M U N D IA L

Espanya s una de les principis destinacions turstiques del mn pe que fa a nombre de turistes i al nivell d'ingressos, noms superada per Franca i els Estats Units. Els turistes que visiten Espanya ho fan atrets per la gran diversitat del paisatge, pe clima, per la riquesa cultural i arquitectnica i per uns preus assequibles en comparaci amb els d'altres destinacions.

Fes cc en la nostra Comunitat, segueix les instrucdons i toma a fer dic sobre:

L'Alhambra de Granada

E l sector terciari: els transports

EL TRANSPORT TERRESTRE
El relleu accidental de la Pennsula ha condicionat tradicionalment les vies de comunicaci terrestres. Els darrers anys s'han fet inversions per a la construcci de noves vies de comunicaci amb la finalitat de garantir el desenvolupament econmic de totes les comunitats.

La xrcia de carreteras
Actualment el transport per carretera s el ms utilitzat. La nostra xrcia de carreteres t'estructura radial, amb centre a Madrid. La xrcia viria espanyola t ms de 600 000 km. Daquests, 13900 corresponen a autopists i autovies.
La xrcia de carreteres s la infraestructura de transport que ms renovacions ha tingut durant els darrers anys. Aqestes millores tenen com a objectiu facilitar els desplagaments i millorar la seguretat deis usuaris.

La xrcia ferroviria
La xrcia ferroviria espanyola t una longitud aproxi mada de 16 000 km i la seua estructura tamb s radial. El ferrocarril s un transport molt til en grans rees urbanes i per al desplagament a distncies mitjanes. El futur del ferrocarril passa per les lnies dalta velocitat (AVE). Se n'han construit ms de 800 km i estn en construcci lnies noves. Aix facilitar la comunicaci entre les comunitats autnomes i, en el futur, connectar Espanya amb els paisos de la Uni Europea.

EL TRANSPORT MARTIM
El transport martim s'utilitza per al comer? exterior en Hargues distncies, principalment, per al trasllat de mercaderies pesants o perilloses i per al trnsit de viatgers en tre la Pennsula i les Balears, les Canries, Ceuta i Melilla. Els ports espanyols principis sn els d'Algesires, Barce lona, Bilbao, Tenerife, Cartagena, Valencia i Tarragona.
L'aeroport de Madrid-Barajas s el ms important d'Espanya pe nombre de passatgers, i es troba entre els cinc primers aeroports d'Europa.

Per a contestar EL TRANSPORT AERI

El transport aeri a Espanya s cada vegada ms important. Per aquesta ra els grans aeroports (Madrid, Barcelona, Mlaga, Palma de Mallorca...) amplien les seues installacions per a atendre un nombre ms gran de vols i de passatgers: ms pistes d'envol i d'aterratge, ampliaci de les terminis o construcci de nous accessos... 1 Assenyala les caracterstiques de les xrcies de transport terrestre. 2 Per a qu s'utilitza el transport ma rtim? Quins sn els ports princi pis? 3 Quines millores es fan en els prin cipis aeroports espanyols? Per qu es fan?

ELS TRANSPORTS A ESPANYA

Per a interpretar____________
Mira el mapa de transports: 1 * Com s l'estructura de la xrcia de carre teres? On t el seu centre? 2 . Compara la xrcia de carreteres amb la del ferrocarril. 3 . Quins trams de tren d'alta velocitat estan construts? Quines ciutats uneix? principis. Quants aeroports hi ha a Espanya? Per qu creus que hi ha aeroports en totes les illes?

4 .Escriu els noms deis ports comerciis

m
El tren d'alta velocitat transporta ms de nou milions de passatgers cada any. Aquesta xifra augmentar amb la inauguract de noves lnies.

Per a procJuir nous bns o productes, de vegades aprofitem els recursos naturals: vegetado, minerals, aigua... Pero, el fet d'utilitzar-los molt sovint fa que anem modificant el medi natural: talem boscos, extraiem minerals i construi'm pantans, ciutats... DESENVOLUPAMENT I MEDI AMBIENT Anomenem desenvolupament tot ali que Psser huma fa per millorar la seua qualitat de vida. Pero, de vegades, aquest desenvolupament influeix negativament ^n el medi ambient i el malmet o el contamina. Hem de ser conscients que els recursos naturals es poden esgotar. Hem d'evitar que l'activitat econmica destruisca el medi natural. Afortunadament, en els darrers anys s'han elaborat normes per a evitar les agressions al medi natural. Tamb ha anat creixent la presa de conscincia del fet que els problemes ecolgics sn de tothom.

rwww.vicensvives.net/internautaj

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Parlem de desenvolupament sostenible per a referir-nos a l'explotaci racional deis recursos naturals que permet satisfer les nostres necessitats i les de les generacions futures sense destruir el medi natural. Un consum sense lmits pot acabar amb els recursos del plane ta. Per a evitar-ho, cal: Reduir l'explotaci deis recursos perqu la sobreexplotaci no en comporte l'esgotament. Buscar alternatives al consum energticamb energies que es puguen renovar. Impulsar estils de vida ms respectuosos amb el medi i reci clar residus: paper, vidre, plstic, etc.

Mapa conceptual
A ctivitats econm iques a Espanya
I es divideixen en

sector primari

sector secundan

sector terciari

compren i

compren i
industria construcci

compren

minera producci d'energia

crner^:

i
turisme

1
transports

*
exterior interior nacional estranger terrestre

m
martim

Ir
aeri

agricultura ramaderia

; pesca

i
seca regadiu ovina

Lr
porquina animals de granja altura litoral

bovina

Completa un resum

A Espanya la majoria de les terres cultivades es destinen a l .......... El sector ramader principal s e l .......... La font d'energia ms generalizada per a la producci d'energia s . . . . . . .

Les zones de ms concentraci indus trial s n :....... f ...... ............, ...... . Espanya mant relacions comerciis - amb els pai'sos de l a ....... f e ls ........i e l ....... principalment.

Aprn a...
Elaborar un mapa tm tic
Els mapes temtics s'utilitzen per a representar la distribuci de fets o temes concrets: poblaci, agricultura, indstria, etc. A continuaci, segueix els passos que s'indiquen i elabora un mapa temtic sobre la localitzaci industrial a Espanya:

i Procedim ent %
1. Copia al quadern un mapa com el que tens a continuaci:

2. Per a elaborar el mapa, segueix aquests passos: - Acoloreix, amb el color que indica la llegenda, les rees principis que hi ha assenyalades amb blanc al mapa i que corresponen a les grans zones industriis espanyoles. M fe E Is punts de color negre assenyalen els municipis industriis ms importants. Consulta el mapa de la indstria d'aquesta unitat i situa'ls. - No oblides col locar-hi els noms deis mars i l'oce que banyen les costes, aix com els deis pa'sos i el continent que limiten amb Espanya. - Escriu un ttol a la part superior esquerra del mapa que has elaborat.

Practica competricies bsiques

O Contesta les preguntes segents: - Quins sn els principis productes agrcoles espanyols? - Quin s l'origen de les fonts d'energia que s'utilitzen a Espanya? Hi sn importants les energies renovables?^ - Quin mitj de transport s el ms habitual a Espanya? - Amb quins pasos mant Espanya relacions comerciis? Les fotografes et mostren dos paisatges agrcoles espanyols. Mra les atentament i contesta les preguntes segents:

- A quin tipus d'agricultura correspon cada fotografa? Com ho has sabut? - Quins productes es poden trobar en un tipus d'agricultura o un altre? - En quina zona d'Espanya predomina el seca? I el regadiu? 3 Llig el text segent i contesta les preguntes: La Denominaci d'Origen Protegida (DOP) s una identificado geogrfica que s'aplica a alguns productes agraris o alimentaris que per les seues caracterstiques estan vinculis a una zona o territori. Els productors que s'acullen a la DOP es comprometen a mantenir alts nivells de qualitat i a fer totes les fases de producci en la zona en qesti. Aix garanteix al consumidor unes caracte rstiques especifiques i un nivell constant de qualitat del producte que compra. A Espanya hi ha molts productes amb DOP: vins, olis, formatges, fruites... - Qu s la Denominaci d'Origen Protegida? - Quines caracterstiques ha de complir un producte amb DOP? - Quins avantatges t aquesta denominaci per al consumidor?
Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les nstruccions i toma a fer dic sobre:

5d

Fixa't enla taula i contesta les preguntes: * * Quina informaci proporciona la taula? m Quin s el sector ms important pe valor econmic en Papartat de les exportacions? I en el de les importacions? - Per qu el valor de les exporta cions deis productes energtics s inferior al de les importa cions? - Ordena la informaci de la tau la segons el valor, de ms gran a ms petit. Elabora un grfic de barres del crner^ exterior a Espanya l'any 2008. VALOR DEL COMERA EXTERIOR DE MERCADERIES A ESPANYA L'ANY 2008 (en %) Sectors
Aliments Bns d'equip Sector de l'autombil Productes qumics ., Productes energtics Textil i calgat Matries primeres Altres sectors

Exportacions
14,2 17,1

Importacions
9,2 22,3 11,7 10,5

20,6
13,4 6.4 5.4 1,9

20
5,6 3,5 19

21

Contesta les preguntes segents relacionades amb el turisme a Espanya: 1. Fixa't en el grfic: - De qu tracta? - Quin perode s'hi ha representat? Explica les dades que presenta el grfic. - Quina evoluci ha experimentat el turisme a Espanya en els darrers anys? 2. Per qu creus que els turistes estrangers trien Espanya com a lloc de vacances? 3. Quan hi ha un nombre ms gran de turistes a Espanya? Disminueix en al guna poca de l'any? 4. Et sembla que el turisme s important per al conjunt de l'economia espanyo la? Per qu? Afig aquests termes al teu diccionari digital:
comerq. exterior energa elica tren dalta velocitat petroli pesca litoral blat EVOLUCIO DEL TURISME ESTRANGER A ESPANYA
milions de turistes

30 L 0-L

turisme nacional

concentraci industrial

L'POCA DELS DESCOBRIMENTS

El descobriment d'Amrica, l'ny 1492, assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que arriba fins a la Revoluci Francesa, l'any 1789. Al comengament d'aquest perode, els Reis Catlics regnaven en les corones de Castella i d'Arag i van conquistar altres regnes peninsulars. Les millores introduides en la construcci de vaixells (les^caraveHes) i el progrs en les tcniques de navegaci (brixola, astrolabi, portolans...) van permetre fer viatges ms llargs i obrir noves rutes martimes. Aix, dones, els europeus, sobretot els espanyols i els portuguesos, van vorejar la costa africana i van obrir nous contactes comerciis. El suport deis Reis Catlics va permetre i'arribada de Cristfor Colom a Amrica, on es va crear ms endavant un gran imperi espanyol. El perfeccionament de les teories de Colom va permetre que Magalhes i Elcano feren la prime ra volta al mn i demostraren aix que la Terra s redona.

Fixa't en l'eix cronolgic: - Quins monarques van regnar a Espanya a l'inici de l'Edat Moderna? - Saps qu eren els imperis asteca i inca? - Qui va navegar fins a Amrica per primera ve gada? Fixa't en la il-lustraci: - Informa't del nom i les caracterstiques d'aquest tipus d'embarcaci i fes-ne una descripci.

1516

1519-1522

Magalhes - Elcano Primera volta a la Terra

Hernn Corts Conquista de-l'imperi asteca

Francisco Pizarro Conquista de l'imperi inca

L'Espanya deis Reis Catlics

EL REFORpAMENT DE L'AUTORITAT REIAL
Al comengament de l'Edat Moderna, els monarques europeus van anar imposant la seua autoritat sobre la noblesa feudal. D'aquesta manera va sorgir un nou tipus de monarqua, en la qual el rei exercia el poder sobre tot el territori que govemava i concentrava a les seues mans moltes atribucions (administrado de justicia, recaptaci d'impostos, control-de l'exrcit...). Aquest tipus de monarqua s coneguda com a autoritaria. Els Reis Catlics, Isabel de Castella i Ferran d'Arag, van ser un model de monarques autoritaris. Van govemar sobre tots els regnes peninsulars, llevat de Portugal, i van imposar l'autoritat reial i la religi catlica. Per aconseguir-ho, Isabel i Ferran van crear nous rgans de govern i d'administraci, un exrcit modem i un nombrs eos de funcionaris i de diplomtics. La cort era itinerant, perqu els reis no tenien una residencia fixa (Toledo, Valladolid, Sevilla, Granada...).
ELS R E IS CATLICS

L'any 1494, el papa Alexandre VI va concedir a Isabel i Ferran el ttol de Reis Catlics, per la de fensa que feien de la fe cristiana. Va ser el reconeixement de la seua poltica d'unitat religiosa. Per fer-ho, van fo rjar els musulmans i els jueus a convertir-se a la fe catlica. Els mu sulmans que es van convertir van ser anomenats moriscos,4i els-juus, conversos. Tamb se'ls va donar el ttol de Reis Catlics per l'esfor per evangelitzar els pobles indgenes que hi havia a Amrica.

ELS REGNES DE LA PENNSULA

Al comengament del segle XV, la Pennsula Ib rica estava dividida en quatre regnes cristians: el regne de Castella, la Corona dArag, el regne de Navarra i el regne de Portugal. Al sud hi ha via el regne musulm de Granada. > El matrimoni d'Isabel, reina de Castella, i Fer ran, rei de la Corona d'Arag, va comportar la uni d'aquests dos regnes el 1479. Pero noms va ser una uni dinstica, perqu tant la Corona d'Arag com el regne de Castella van conservar les institucions prpies, les liis, la llengua i les fronteres. v Posteriorment, Isabel i Ferran van conquistar el regne musulm de Granada (1492). * Ms endavant, van annexar-se les illes Can ries; Melilla i Or, al nord d'Africa, i el regne de Navarra (1512), que va conservar les institucions prpies.

Isabel de Castella i Ferran d'Arag. Els Reis Catlics s'anomenen aix perqu es van entestar a difondre el catolicisme.

LA POBLACIO PENINSULAR EN 1480 Corona de Castella Corona d'Arag Catalunya Valencia Arag Balears Regne de Navarra 4500000 840000 260000 250000 250000 80000
100000

La poblaci de la Corona de Castella era quasi cinc vegades ms gran que la de la Corona d'Arag.

ELS REGNES PENINSULARS (SEGLES XV-XVI)

Per a observar
1* Quins regnes hi havia a la Pennsula al final del segle XV? 2 . Quins anys van aconseguir els Reis Catlics unir tots aquests reg nes sota la seua coro na? Quin regne en va quedar al marge? 3* Quins territoris de to ra de la Pennsula van unir a la corona?

LA CON QUISTA DE GRAN ADA

En aquest text es narra la rendido del regne de Granada: "El rei i la reina van deddir anar a prendre l'Alhambra; i partiren dilluns dos de gener, amb un gran exrcit, molt or denada la formaci. Quan s'acostaven a l'Alhambra, va eixir el rei musulm de Granada, Boabdil, amb les claus a les mans, damunt d'un cavall i acompanyat de molts cavallers. Boabdil va voler desmuntar per besar la m al rei, pero el rei no li va consentir que descavalcara ni li va voler donar la m; Boabdil li bes el brag i li va donar les claus tot dient: -T in , senyor, les claus de la teua ciutat; que jo i els qui som dins som teus. I l rei Ferran va rebre les claus i les va donar a la reina (...) i amb tres mil genets i dos mil espingarders, va donar l'ordre d'entrar a l'Alhambra i d'apoderar-se'n."
Fragment de la Historia deis Reis Catlics del dergue Andrs B e r n l d e z (1450-1513). Els Res Catlics entren a Granada.
Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les instrucaons i toma a fer dic sobre:

Per a contestar
l'l Quan va sorgir la monar qua autoritaria? En qu consista? Qui eren els Reis Catlics? Per qu van ser un model de monarques autoritariS? 3 Com era la cort deis Reis Catlics? Per qu? 4 Quins regnes van conser var les seues institucin^

E ls grans descobriments geogrfics

C a u s e s d e l s d e s c o b r im e n t s
En l'Edat Mitjana es creia que la Terra era completament plana i que no hi havia res ms enll de l'oce Atlntic. Pero al final del segle XV, navegants i aventurers europeus van fer un seguit d'expedicions que van ampliar el mn que es coneixia. Molts reis, especialment els de Portugal i els de Castella, van finangar aqestes expedicions, que van ser motivades per diverses causes: Els avangos tcnics i cientfics (brixola, astrolabi, caraveHa, mapes ocenics...) que van permetre que es millorara la navegaci. El desig d'enriquir-se i de trobar or per a poder encunyar moneda. La necessitat de trobar noves rutes martimes i comerciis per a arribar a les Ules de les Espcies (liles Moluques), a l'sia.
Mapa d'Europa frica realitzat l'any 1558.

Un astrolabi era un instrument de navegaci on es representava Pesfera del firmament amb les estreles.

EL PROJECTE DE COLOM
Els portuguesos van ser els primers navegants que van anar cap al sud de l'oce Atlntic i van aconseguir arribar a l'India vorejant la costa afri cana, s a dir, navegant cap a l'est. Per aix, Cristfor Colom, que coneixia les expedicions portugueses, va presentar al rei de Portugal un projecte per a arribar a les Ules de les Espcies seguint una ruta que travessava l'oce Atlntic, s a dir, navegant cap a l'oest. Pero el rei de Portugal va rebutjar aquest projecte. Aleshores, Clom va anar a buscar el suport dels Reis Catlics. Aquests van decidir d'ajudar-lo i li van proporcionar una au (la Santa Mara) i dues caravel-les (la Pinta i la Nia), i tamb aliments, armes i quasi un centenar de mariners.

Brixola del 1561, decorada amb la representaci dels planetes.

LES RUTES DE LES EXPEDICIONS PORTUGUESES

liles Aqores liles Madeira

liles del CapVerd

Cr

Equador

O C EA
Madagasgar

ATLNTIC
ruta de Bartolomeu Dias ruta de Vasco da Gama

Per a contestar
1| Quines causes van motivar les grans expe dicions martimes? 2 Fixa't en el mapa i explica les rutes de les expedicions portugueses. S Qui era Cristfor Colom? Quin era el seu projecte?

4 Com van donar siiport els Reis Catlics al projecte de Colom?

LACARAVELLA
La caraveMa,va facilitar les travessies transoceniques. L'increment del nombre i de les dimensions de les veles li van donar ms velocitat. La capacitat de les bodegues va permetre aug mentar la tripulaci i les provisions.

trinquet: era el pal de davant de la caravel la.

vela quadrada: permetia navegar ms rpidament. vela triangular: servia per a maniobrar.

cabina del capit ncora

coberta

mapes oceanics

popa bodega: per a emmagatzemar provisions. tim: marcava la direcci del vaixell M

timoner

lC j

1. Quants pas tenia una caravel la? En quin hi havia la cofa? Quina utilitat tenia?

3. El timoner utilitzava el tim i els mapes ocenics. Per a qu servien?

2. Quantes veles hi havia? Quina forma tenien?

4 . On dormien els mariners?

E l descobriment d'Amrica
COLOM VA^ARRIBAR AUN MNNOU
Les tres naus van partir del port de Palos (Huelva) el 3 d'agost del 1492 i, desprs d'una escal a les illes Canries i de ms de dos mesos de travessia molt dura, van desembarcar a Pilla de S,an Salvador, al Carib. Cristfor Colom creia que havia arribat a l'ndia, al continent asitic, per aix va anomenar "indis" els habitants que hi va trobar.. El gener del 1493, Colom va comentar el retom i arrib al port de Palos pe mar d'aquell mateix any. Tot i que va fer tres viatges ms a Amrica, Cristfor Colom va morir l'any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent entre Eu ropa i Asia.

Representado del viatge de Colom. Al fons apareix 1 illa de San Salvador, a la qual va arribar el 12 d'octubre del 1492, i els seus habitants.

CONFIRMACI D'UN MN NOU

El cartgraf itali Amerigo Vespucci va ser el primer que va plantejar que aquelles terres formaven part d'un nou continent. Per aix, quan un altre cartgraf va dibuixar les noves terres ais seus mapes, els va posar el nom d'Amrica en honor seu.

Per a observar
1 Quin era el projecte de Colom?

2* Quina ruta va seguir en el seu primer

viatge?

3* Per qu va anomenar "indis" els habi

tants d'aquestes noves terres?

EL PRIMER VIATGE DE COLOM

liles Azores

O C E / ATLNTIC
j^^^Sai/Salvador

liles Canries

I#
liles del Cap Verd

La s p a n r n '^ V .Guadalupe _ Puerto

c *rfh R ico

Ir viatge:
aada tornada

Retrat de Cristfor Colom. Tot i que va amagar el seu origen, sembla que provenia d'una familia de teixidors genovesos.

r5sw1lallles Canriez
Trpic de Cncer

liles
\Filipines
Equador

Golf d e }

guinea

i,< felh-

27- 4-1521
mor MagaBies

Trpic^de^apjicorn

Elcano nassumejx e{ comandament

viatge dHVlagalhes/ Elcano

(10-8-1519 / 6-9-1522)

LA PRIMERA VOLTA AL MN
Uns quants anys desprs, en 1519, el navegant portugus Femando de Magalhes, al servei de Caries I, va emprendre la primera volta al mn. Partint d'Andalusia, va travessar 1 oce Atlantic i va vorejar tota la costa d'Amrica del Sud fins a trobar, a la Patagnia, el pas cap a l'oce Pacific, Tactual estret de Magallanes. L'expedici va continuar rumb a l'oest fins que va arribar a les Ules de les Especies. Magalha.es es va i^orir a les Ules Filipines i Juan Sebastin Elcano es va fer crrec de la tomada a Espanya. El viatge, que havia durat tres anys, va demostrar que la Terra s redona.

Per a interpretar________ ____________

! Descriu el viatge de Magalhes i Elcano al voltant de la Terra. Quin estret van descobrir? 2* Qu va demostrar la volta al mn?

IL&ClUUS.-affp.

Per a contestar
1 Qui va confirmar que Amrica era un nou continent? 2 Per qu es va anomenar Amrica aquest nou continent? 3 Qui era Fernando de Magalhes?
veKvofis mmn. cursifus rfeiti, tu novo te- ue duela Jreto .fy toq) voeor VICTORIA.: sunt m . unectum, aCrrt'Wfffff r iran .

La au Victoria representada en un atles del 1580. Va ser un deis cinc vaixells de la primera volta al mn de Magalhes-Elcano, i Tnica qu va tornar a Espanya.

p B E ls pobles precolombins
Anomenem precolombins els nombrosos pobles i cultu res indgenes que hi havia a Amrica abans que Cristfor Colom hi arribara. Els pobles precolombins principis eren l'imperi inca i l'imperi asteca. Tamb hi van destacar els maies. Aquests pobles vivien agrupats en tribus i no coneixien la roda ni el ferro, per aix utilitzaven armes de pedra i de fusta molt senzilles (maces, escuts, ares i fletxes).
cultius en terrasses

L'IMPERI INCA
Els inques vivien en l'altipl del Per i eren agricultors. L' aliment principal que tenien eren les creilles i la dacsa. A ms, cultivaven carabasses, tomaques, cacauets i coto. L'administraci de l'imperi es trobava a mans de l'emperador, que rebia el nom d'Inca ("fill del Sol"). Per facilitar els intercanvis, havien constrult una xrcia de camins molt extensa pels quals transitaven els correus de l'emperador i les caravanes de llames. Els inques eren politeistes, s a dir, creien en l'existncia de molts dus. Els dus principis eren el Sol i Viracocha, creador de l'univers.
cultius de dacsa

L'IMPERI ASTECA
Els asteques vivien en l'altipl de Mxic i estaven governats per un emperador. La majoria eren llauradors i cultivaven dacsa, toma ques, fesols, alvocats, vainilla i cacau, amb el qual feien el xocolate. A ms, eren artesans i ceramistes. El crner^ a llarga distancia era poc freqent perqu no coneixien la roda i, per tant, no disposaven de carros. Tampoc no tenien animals de transport com el cavall o la mua. Veneraven molts dus: el del Sol, el de la Guerra i el de la Pluja. Per obtenir-ne el favor van construir grans tem ples en els quals els oferien sacrificis.
ELS IMPERIS PRECOLOMBINS

Per a interpretar

_____

Q | Digues el nom dels estats que actualment ocu pen el territori dels antics mperis precolombins.

teixien roba de colors vius una llama [transporta mercaderies

els poblats se situaven en les elevacions andines

els porrts penjants permetien el trnsit entre muntanyes

traginer

el gran Inca es desplagava damunt d'una Ilitera

mercat

ceramica

elaboraci de coques de dacsa

Per a observar
1 . Com eren els carrers i les cases d'aquest poblat inca? 2 . Enumera les activitats quotidianes que fan els personatges. pega de cermica figura d'or d'un noble inca

ganivet d'or amb pedres precioses

flauta d'

3. Per qu cultivaven les

terres en terrasses?

Per a contestar
1 Quins eren els pobles precolombins principis? 2 Amb quins materials fabricaven les armes i les ferramentes? Per qu? 3 Quins productes agrcoles cultivaven els imperis inca i asteca? 4i Per qu no existia un crner^ a llarga distancia entre els po bles precolombins?

4. Quin anim al s'hi utilitzava com a mitj de transport? Hi veus cap carro? Per qu?

5. Qui exercia l'autoritat

al poblat? El distingeixes al dibuix?

I C on q u ista i colonitzaci d'Amrica

L'A R R IBA D A A A M R IC A
d els espa n yo ls

Els conquistadors espanyols eren poc nombrosos en comparaci amb els pobladors indgenes. Tot i aix, un conjunt de factors van facilitar que pogueren dur a terme la conquista d'Amrica: La superioritat de l'arm am ent. Els espanyols utilitzaven armadures de ferro i cavalls (animal desconegut pels indgenes). Tamb tenien ar mes de foc i gossos ensinistrats que provocaven pnic entre els nadius.; La influncia de llegendes antiges. Molts caps indgenes creien que els espanyols eren enviats dels dus i que, per tant, era intil que s'hi resistiren. A ms, hi havia divisions inter nes entre els indgenes. GrcieS* a tot aix, dues expedicions espanyoles van conquistar fcilm ent els grans im peris preco lom bins: la que comandava Hernn Corts va sotm etre l'im peri asteca (1521) i la de Francisco Pizarro, l'im peri inca (1533).

CORTS 1 M O t t a V K K

Les troniques espanyoies de \a conquista conten que l*emperador asteca Moctezuma, durant \a primera trobada amb Hernn Corts, \ i va dir: "E\s dus d*aquesta ciutat ens van dir que vindries a assumir e\ Woc que et correspon: benvvngut a\ nostre regne, senyor". Per qu creus que Moctezuma va rebre Hernn Corts amb \a frase que hi ha entre'cometes?

Gravat que representa la trobada entre Corts i Moctezuma.

L o r g a n it z a c i COLONIAL

d e l A m e r i c a

PRODUCTES QUE ES PORTAVEN D'ESPANYA

PRODUCTES QUE E S PORT AVEN D'AMERVCA.

Els colonitzadors espanyols van imposar ais pobles precolombins l'idioma castella i la religi cristiana. Seguint el model castella, van construir moltes ciutats a l'Amrica colonial, que es comunicaven entre elles per mitj de camins i calgades reials. Entre Espanya i Amrica es desenvolup un comer martim important: Espanya exportava al nou continent alguns productes agrcoles (blat, vi...), animals (va ques, cavalls i ovelles), teixits, armes i ferramentes de cultiu (arada).

Des df Amrica simportaven cap a Espanya minerals (plata i or), sucre i altres productes agrcoles que es desconeixien fins alesliores a la Pennsula: cacau, dacsa, crella, tomaca, pinya, etc.

Productes principis del comerq u\tramar\ entr i Amrica.

Per a observar
I- Quina s l'estructura caracterstica d'una ciutat colonial? Indica on se sita el cen tre. 2 . Fes una M ista deis edificis ms caracterstics d'una ciutat colonial i explica'n la funci.

Per a contestar
1 Qui va dirigir les conquistes de 1'imperi asteca i de l'imperi inca? 2 Quins factors van facilitar la conquista? 3 Quins productes exportava Espanya cap a Amrica? Quins s'importaven d'Amrica? f l Reconeixes el cacau a les fotografes?

a cultura l'art
EL PROGRS CIENTFIC I CULTURAL

A l'Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat important en les persones, que va canviar la visi medieval del mn. La influencia de l'Esglsia va comentar a disminuir i l'sser huma es va convertir en el centre de l'univers. Els cientfics van comentar a observar la naturalesa i a fer servir la ra com a mtode per a comprendre el mn que els envoltava. L'astrnom Nicolau Coprnic vademos: trar que laJlejra jgira-aI voltant delSol. J Vliqugl Servet va contribuir ai descqbrment de la circulaei sangunia. La invenej de-la-impremta per Johannes Gutenberg va impulsar la difusi de nous * coneixements, perqu permetia imprimir una gran quantitat de llibres en menys temps.
faccions de la cara ms rea listes

Johannes Gutenberg davant d'una de les primeres impremtes a mitjan segle XV.

Al cnon de Leonardo da Vinci es representen les proporcions ideis del eos huma.

EL RENAIXEMENT ARTSTIC

El Renaixement s un estil artstic que va sorgir a partir del segle XV a Italia i que, ms endavant, es va escampar arreu d'Europa. Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i retornar a l'art grec i roma de l'Antiguitat. Els artistes renaixentistes representaren un ideal de bellesa de l'sser huma. Per fer-ho, van establir unes normes (cnons) de l'harmonia i de la proporci de les formes. L'art es va convertir en smbol de prestigi. Reis, comerciants i banquers es van convertir en mecenes, que contractaven i protegien els artistes.

detalls en el pentinat

eos en moviment

preeisi en els plecs de la petxina proporci de les parts del eos

Aquest dtall del quadre El naixement de Venus, de Botticelli, mostra les caracterstiques de la pintura renaixentista.

ARQUITECTOS, PINTORS I ESCULTORS Els arquitectes, com Brunelleschi, van utilitzar els elements arquitectnics clssics (ares i columnes). Sovint coronaven els edifids amb una gran cpula. Els pintors, com Sandro Boticelli, Leo nardo da Vinci o Miquel ngel, van re presentar temes mitolgics i recrearen personatges i ambients de l'poca. Els escultors van reproduir, sobretot, el eos huma i en van exaltar l'harmonia i la bellesa de les proprcions.

Per a interpretar
Fixa't en 1 escultura de la Pietat de Miquel ngel, que s al Vatic: 1. Explica l'escena que repre senta. Quin tipus de sentiments ens mostra?

Per a observar
1 Enumera els diferents elements que componen la cpula. B Explica quina funci creus que t la llanterna.
La cpula de la Catedral de Santa Mara del Fiore (Florencia, Italia), construida per Brunelleschi, marca el comengament de ('arquitectura renaixentista.

Mapa conceptual A l'Edat Moderna (seglesXV-XVI)

es consolida la es van produir grans

monarqua autoritaria
representada a Espanya pels
Reis Catlics

i
descobrim ents geogrfics

que van aconseguir

avanzos tcnics i cientfics necessitat de noves rutes comerciis

expedicions martimes

i
la uni dinstica deis regnes peninsulars la unitat religiosa

desig de trobar riqueses

com les de

els portuguesos imposar la seua autoritat

Colom

f
I

i
Magalhes

van arribar fins a

va arribar
Am rica

i t va fer la

i
l'ndia

primera volta al mn

Completa un resum
Al comen^ament de l'Edat Moderna es va consolidar l a ........, representada a Espanya pels....... , que es deien ...... i ...... . Isabel de Castella i Ferran d'Arag van aconseguir la unitat dinstica deis....... , imposar....... i la unitat:.......... Es van produir grans....... , motivats pels....... , l a ........i e l ............ Es van fer importants ....... com les deis navegants portuguesos, que van arribar fins a l ' ....... ; les de Colom, que va arribar a ....... ; i la de Maga lhes i Elcano, que van fer l a ...........

Aprna ...
Conxer la ciutat de Tenochtitlan
M P ro c e d m e n t

1* Fixa't en la I lustrado d'una plaga de la ciutat de Tenochtitlan que hi ha en aquesta pgina i contesta aqestes preguntes: ;De primer fixa't en el mercat: Quins productes s'hi venen? Quins no es trobaven a Europa abans de l'arribada dels espanyols a Amrica? Com transportaven les mercaderies? S'hi veuen animals de transport? ^ ^ |A ra fixa't en els personatges: Pots diferenciar, pe vestit, els ries dels pobres? Descriu com van vestits els uns i els altres. - Finalment, descriu els edificis: Quina forma tenen els temples asteques? Quins dus veneraven? 2. Uig el relat que va escriure un dels conquistadors espanyols quan va veure la gran plaga de Tenochtitlan i contesta les preguntes: Desprs de ben mirat i considerat tot el que havem vist, vam tornar a veure la gran plaga i la multitud de gent que hi havia, els uns comprant i els altres venent, que tan sois la remor i el zumzeig de les veus i les paraules que hi havia se sentien a ms d'una llegua.
Bernai
D a z

del

C a s t illo :

Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espaa.

- Creus que el dibuix reflecteix la imatge que dna el conquistador de la plaga de Tenochtitlan? Per qu? Consideres que la civilitzaci asteca era avangada?

Practica competncies bsiques

O Recorra el que ha&estudiat al llarg d'aquest tema i contesta aqestes preguntes: ^ Com eren els monarques autoritaris de l'Edat Moderna? - On crea Colom que havia arribat en els seus viatges? Quin era l'error principal del project de Colom? Qui va demostrar que era un nou mn? > Perqu el Sol i la Pluja podien ser dus tan importants per ais asteques i els inques? - Quines plantes, animals i altres productes van ntroduir els espanyols a Amrica? - Qu van representar en les seues obres els artistes del Re naixement? 2 Fixa't en el dibuix de la caravel-la i contesta les preguntes: Descriu la caravel-la i identifica'n les parts numerades. - Quins avantatges tenien les caraveMes respecte deis /ixells anteriors? 3 Analitza aquest mapa del final del segle XV, que mostra els coneixements que te nien els europeus sobre com era la Terra. Sita al requadre corresponent cadascuna d'aquestes descripcions: - frica s'hi representa molt defor mada. - Els lmits d'sia sn poc precisos. Amrica no s al mapa. L'ndia s molt ms petita. Australia no hi s.

4 1 Fixa't enaquests dibuixos, que han estat extrets de l'escena del poblat inca de les pagines 106-107. Explica amb quina activitat dels pobles inques es relacionen:

El

El text segent s un fragment del diari d'un navegant que va acompanyar Magalhes en la seua expedici. Llig-lo i contesta les preguntes: Vam navegar durant tres mesos i vint dies sense tastar aliments frescos. El pa gue menjvem per a diar no era fet de faria de blat, sin d'una msela de farines que feien una pudor insuportable, perqu estaven impregnades d'orina de ratol. L'aigua que bevem estava podrida i pudia. Tamb ens vam veure obligats, per no morir-nos de fam, a menjar trossos de cuiro que submergem en aigua de mar durant uns quants dies per estovar-los. Durant aquests mesos van morir dnou homes. __i-----------------------------------------------------i________________________________ - Explica, segons el relat, com era l'al mentado a bord d'un vaixell en una travessia Marga. Per qu no tenien aliments frescos? Informa't sobre l'escorbut, una malaltia, molt freqent en aquella poca, derivada d'aquesta situaci. Qu s el que t'ha sorprs ms d'aquest relat? Per qu?
Del diari de Pig a f et ta a bord de Pexpedd de Magalhes (1 5 2 2 ).

| Magalhes [

Busca algunes obres (escultures, pintures) de Miquel ngel. Desprs tria la que t'agrade ms i descriu-la: - Quines caracterstiques de l'art del Renaixement hi veus? - Quins personatges representa? Com van vestits?

< S
rutes martimes Renaixement imperi inca

Afig aqestes paraules al teu diccionari digital:

monarqua autoritaria instruments de navegaci colonftzaci

imperi asteca

L'POCA DELS H a bsburc

Durant el segle XVI, els monarques Caries I i Felip II, que pertanyien a la dinasta deis Habs burg, van formar l'imperi ms extens i poderos de l'poca, amb possessions a Europa i amb els territoris americans incorporis a la Corona espanyola. Un imperi tan gran va ser escenri de nombroses guerres, moltes causades per problemes religiosos, perqu efcs reis espanyols van ser defensors decidits del catolicisme. Ja en el segle XVII, els seus descendents Felip HI, Felip IV i Caries II, que van delegar les tasques de govern en mans deis seus validos, no van poder evitar la decadncia de l'imperi espanyol. Els gfreus problemes econmics, ais quals es va afegir un descens important de la poblaci i unes quantes derrotes militars, van fer que els Habsburg perderen el domini a Europa.

Fixa't en l'eix cronolgic: - Quins monarques de la dinastia deis Habsburg van regnar a Espanya durant l'aug de l'imperi? I durant la decadncia? - Quin monarca va establir la capital del regne a Madrid? Quin any? Fixat en la il-lustraci: - Descriu les diferents scenes que tenen lloc en aquesta plaga del segle XVII. - Com van vestits els diversos personatges? A quins staments socials creus que pertanyen?

E l poder dels Habsburg

CAR LES I VA APLEGAR UN IMPERI PDERS
Durant el segle XVI, el nt dels Reis Catlics, CarlesJ^va aplegar sota la seua corona un imperi gran i poderos. Va.ser l primer monarca deJLa_ dinasta deis Habsburg. Caries I va rebre una herencia considerable formada pels regnes hispnics, l'imperi americ i diversos territoris europeus, entre els quals des taquen Austria, els Paisos Baixos, Mil, Npols_ i Sicilia. J^ns, va ser elegit emperador d'Alemanya , , , ^ amb el nom de Caries V. Per governar aquests territoris tan dispersos i teir cura dels afers de l'imperi, Caries I va re organizar l'administraci i tamb va crear'nous funcionario (jutges, notaris, algutzirs, escrivans, etc.). Caries I va dedicar una bona part del seu regnat a solucionar els conflictes europeus, com la guerra entre catlics i protestants que va esclatar en els estats alemanys. %
L'IMPERI DE CARLES M FELIP I I A EUROPA
LA REFORMA PROTESTAtfT

La dinasta dels Habsburg s coneguda tamb com a casa d'ustria perqu aquest era el lloc de procedncia . . fgm \ , . . . . Z . , . de la familia a la qual pertanyia el pare de Caries I.

Per a observar
1 Quins territoris europeus comprenia l'imperi espanyol en temps de Caries I? Qu va passar quan es va morir? 2* Enumera els territoris europeus que va heretar Felip II.

Al comengament del segle XVI una bona part de la cristiandat crea que l'Esglsia necessitava una reforma. Un frare alemany, Mart Luter, "va protestar" con tra algunes practiques abusivs de l'Esglsia i en va ser expulsat. La doctri na de Luter jes va difondre sobretot a Alemanya, els seus seguidors van ser anomenats luterans o protestants. Y Busca informaci so bre el luteranisme explica algunes caracterstiques d'aquesta doctrina. . v Mart Luter llg la Biblia.

F e l ip l l i la d e f e n s a DEL CATOLICISME
Quan es va morir Caries I, l'imperi va quedar dividit. Son fill Felip II va heretar tots els seus regnes llevat d'Austria i l'imperi alemany. A ms, va annexar Portugal a la monarqui hispnica. Felip II es va erigir en el gran defensor del catolicisme^Per aquesta ra va lluitar contra l'Europa protestant i contra els tures musulmans. Un dels seus exits ms grans ^ va ser a la batalla de Lepant (1571), que va detenir el progrs ture al Mediterrani. Per fer front a aqestes guerres, Felip II va formar l'exrcit ms potent i amb ms recursos d'Europa, que tenia com a unitat bsica el terg. Mantenir Ja^cort, que Felip II va fixar a Mavdrid, i pagar els funcionaris i 1'exrcit resultava molt car. La gran quantitat d'or i de plata que arribava d'Amrica va finangar aqestes despeses

REPRESENTACI DELS TERQOS

cavalleria: s'utilitzava per a defensar els flanes.

l 1 . 53

arcabusser: dispa rava contra l'enerriic amb l'arcabs.

POSSESSIONS ESPANYOLES A AMERICA

Per a in terp retar__________________ ___

1. Enumera o s territoris que possea l'im peri espanyol a Amrica.

2 . Com es deien els diversos virregnats?

Quina capitanea hi havia?

3* Enumera els territoris que pertanyien a

l'Amrica portuguesa^

Per a contestar
Im
m

territoris de l'Amrica portuguesa

1 A quin conflicte va haver d'enfrontar-se Car ies I? On va esdatar? 2 Per qu Felip II va lluitar contra els protestants i els tures? Qu va comportar la bata lla de Lepant? 3 Qu eren els tergos? Quins soldats en formaven part? Quines armes utilitzaven?

territoris de I'Amrica espanyola: j)j virregnat de Nova Espanya ^ f virregnat de Nova Granada virregnat del Per virregnat dl Riu de la Plata capitana de Xile

L a decadncia de l'imperi
LA CRISI ECONMICA I SOCIAL
Durant el segle XVII, els regnes hispnics es van enfonsar en una crisi profunda. D'una banda, lesfms, les epidmies i les guerres van compor tar un descens de la poblado. D'altra banda, va disminuir la quantitat d'orJ_ -de plajg. que arribava d'Amrica, i aix va empobrir molt.les arques de l'Estat. Ajns, l'exportaci de llana, que era la riquesa principal de Castella, tamb es va reduir a causa de les guerres. La crisi afecta tots els grups socials, pero d'u na manera especial els llauradors, molts deis quals van emigrar cap a Amrica. En les ciutats va crjxer el nombr de vagabunds i de captaires.

ELS LTIMS HABSBURG

Els ris Felip m ; Felip IV i Caries II, que van regnar durant el segle XVII, no van poder;* evitar la crisi econmica. D'aquesta manera, l'imperi espanyol, que havia tingut la mxima esplen dor durant el segle XVI, va comentar un perode de llarga decadncia. Els darrers Habsburg no exercien personalment les tasques de govern, sin que van delegar moltes de les seues funcions en els vlidos.
'VI : . rSv. BK * NB

La crisi econmica del segle XVII va afectar especialm ent els ms pobres.

ELS VALIDOS
Els validos eren les p erson es de co n fian za del rei i ta m b els qui d irig ien una b on a p art deis afers d 'Estat. Per aix te n ie n una gran in flu en cia, d e ve g ad s p oc b en eficio sa, so bre el m o narca i les seues deci sions p oltiqu es. l duc de Lerma, valido del m onarca Felip III.

LA DERROTA DE L'IMPERI
En temps de Felip III i Felip IV, Espanya parti cipa en la Guerra deis Trenta Anys (16181648), que va enfrontar diversos paisos europeus (Franca, els estats alemanys, Holanda, etc.). Els exrcits d'Espanya i d'Austria, desprs d'unes quantes victries (com la de Breda del 1625), van ser derrotats. El conflicte s'acab amb la Pau de Westflia, que va comportar la fi de l'hegemonia espanyola a Europa. La guerra va produir grans despeses i 1'empobriment del pas. La decadncia de l'imperi deis JHabsburg enca ra es va agreujar ms amb la mort sense descendncia de Caries II, el 1700, perqu aquest fet va generar un greu conflicte successori.

El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV.

El quadre La re n d id o de Breda, tam b anom enat Les Ilances , va ser pintat per Diego V elzq uez en 1634, pocs anys desprs de la batalla.

Per a observar
1 Descriu el quadre La rendido de Breda i explica l'esdeveniment que representa.
I 2 . Quins reis espanyols van participar en la

Per a contestar
1 Quins factors van provocar la crisi econmi ca i social de l'imperi espanyol?

Guerra dels Trenta Anys?

Q Quins reis van governar Espanya durant el segle XVII? Qui eren els validos?
3 En quina guerra va participar Espanya en el segle XVII? Quins pa'sos s'hi enfrontaven? 4 Qu va comportar per a l'imperi espanyol la Pau de Westflia?

3. Durant quin regnat es va produir la ren

dido de Breda del 1625? Qui va ser el vencedor?

L e s activitats econmiques
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Durant l'Edat Moderna, 1'agriciiltiira segneix sent la font de riquesa principal. La majoria de la poblaci era formada per llauradors, que treballaven la trra que pertanyia ais nobles o b a lEsglsia. Els mtodes de cultiu i les ferramentes agrcoles havien millorat poc des de l'Edat Mitjana i es continuava utilitzant la tcnica del guaret. Els eultius tradicionals de cereals i llegums produen pocs rendiments. A Castella, una gran part de les terres es dedicaven a la ramaderia transhumant. La noblesa era propietaria de grans ramats d'ovelles mermes, que prodmen-llana d'una gran qualitat que s'exportava ais Paisos Baixos.
LA TECNICA DEL GUARET

primer any: es deixaven d u es p a rc e lle s sense cu ltivar p erq u el sol es recu p era-

segon any: es cu ltivaven les du es parcel les del g u a re t del p rim er an y i es d eixaven rep osar

L ARTESANIA I E L COM ERC

Lelaboraci de productes la feien els artesans que treba llaven en petits tallers i s'agrupaven en gremis. En aquesta poca, la producci artesana (teixits, cer mica, cuir...) es va expandir grcies a la gran quantitat de" productes que sexportaven a Amrica. Tamb va ser molt important la construcci naval. El port de Sevilla, anomenat El Arenal, va monopolitzar el comer? americ. Tots els mercaders que tenien perms ofi cial havien d'anar a Sevilla per a embarcar les seues mercaderies o per a comprar els productes arribats dAmrica. El acomerg interior, en canvi, era escs. No es tenia cura deis camins i el transport es feia amb mules i carros.

les altres.

Per a interpretar
1 Fixa't en els dibuixos i explica en qu consista el sistema del guaret. 2 . Per qu es deixava una part de la trra en reps?

El trag iner guiava la rcua (animals de crrega) per les senderes i pels camins.

Gerra de cermica del segle XVII procedent de Talavera de la Reina (Toledo).

SEVILLA El* L'POCA DELS HABSBURG

Per a observar
1 Descriu el port de la ciutat de Sevilla en el segle XVI.

Al riu Guadalquivir, la ciutat de Sevilla hi tenia un port. Es ta va molt arrecerat, motiu pe qual va ser elegit pels reis per a centralitzar-hi el crner^ amb Amrica. A causa d'aquest monppoli, Sevilla va esdevenir la ciutat ms poblada d'Andalusia; va passar deis 55000 habi tants que tenia l'any 1 530 ais 120000 que tenia al final del segle XVI. Pero, la gran decadnca del segle XVII va fer minvar l'activitat comercial de la ciutat, que va perdre uns 40000 ha bitants al llarg del segle.

2. Com eren els vaixlls? On es col locava la crrega que transportaven?

B Descriu els personatges del primer pa i digues quina activitat fan.

Per a contestar
0 Quina era la font de riquesa principal durant l'Edat Moderna?

2 A qu es dedicava una gran part de les terres de Castella? 3 Per qu l'artesania va experimentar un auge en el segle XVI?

4 Com era el comerg en aquesta poca?

L a societat estamental
ELS ESTAN! ENTS
Un estament era un grup social al qual es pertanyia per naixement. En l'Edat Moderna, la societat es trobava divi dida en dos grans grups: els privilegiis i els
E L S GRUPS SOCIALS EN L'EDAT MODERNA

no privilegiats.

E L S PRIVILEGIAIS
La noblesa i el clero formaven el grup deis privilegiats: no pagaven impostos, podien portar armes i, a ms, eren jutjats per t-ribunals i per liis diferents. Per a una persona que no nasquera en una fa milia noble era quasi impossible accedir al grup deis privilegiats. La noblesa tenia grans extensions de trra i vivia de les rendes. Residia en castells, en boniques mansions o en la cort. Entre el clero, els alts carrees eclesistics (bisbes, abats...) vivien com la noblesa. En canvi, els frares, les monges i els sacerdots portaven una vida ms humil.

Per a interpretar
u Descriu els grups que formaven la socie tat en l'Edat Moderna.

E L S NO PRIVILEGIAIS
El grup deis n privilegiats era format per la major 'part de la poblaci: els llauradors i els

habitants de les ciutats.

Tots ells vivien del seu treball, pagaven impos tos i no podien accedir a carrees importants ni portar armes. En el camp, alguns llauradors eren propietaris de les seues terres, pero la majoria treballava per ais grans propietaris i vivia en la pobresa. En les ciutats habitaven els burgesos (mercaders, banquers, notaris, metges, artesans...). En tre ells es diferenciaven bsicament per la riquesa que tenien. Tamb hi havia un gran nombre de persones amb un nivell de vida molt. baix: criats, hostalers, pregoners, aiguaders, i tamb picaros, captaires, etc.

El picaro era una persona que viva d'embolics i d'enganys. Es va convertir en un personatge caracterstic de l'Espanya del segle XVII.

UNA CASA DE LA NOBLESA

Per a observar
1 . Descriu com era l'inte rior d'una casa noble del segle XVII.

PERSONATGES DE L'POCA

2 . Quihs m obles hi ha?

Sn m o lt d if e r e n ts dels actuals?

3. Com es calfava i s'illuminava la casa?

Per a contestar
1 Defineix qu s un estament. 2 Explica quins privilegis tenien la noblesa i el clero. Q Qu significa que la noblesa vivia de les rendes? A qu es dedicava la burgesia? 4 Quines obligacions tenien els grups no privilegiats? H Busca en el diccionari les paraules: hostaler, aiguader, pregoner, captaire i picaro, i explica'n el significat.

E l "Siglo de Oro"
Durant el segle XVII, la literatura i lart van teir a Espanya una etapa de gran esplendor que va coincidir amb el moment ms brillant de l'estil barroc. Aquest perode s anomenat "Siglo de Oro.

LA PINTURA
Els temes religiosos eren els preferits deis artistes del Barroc espanyol, pero tamb van pintar natures mortes, retrats i escenes costumistes. En la primera meitat del segle XVII van destacar Josep de Ribera, molt preocupat pe tractament de la llum i el color, i Francisco de Zurbarn, que volia aconseguir la representaci exacta de les coses. En la segona meitat del segle destaca Bartoloms Esteban Murillo, sobretot pels temes amb xiquets i pels colors suaus. Pero el pintor ms important del segle d'or espanyol va ser Diego Velzquez, artista de la cort de Felip IV i el ms universal deis pintors barrocs espanyols. Era un gran retratista i gran creador tamb d'estenes quotidianes, que va saber captar la realitat de les coses del seu entorn. En la seua nombrosa producci destaquen: Las Meni nas, Les filoses o La faula d'Aragn, La rendido de Breda, La farga de Vulc, El triomf de Bacus...

Xiquets merfant r& 'im i mel, deBartolom Murillo.

Retrat de Felip IV, de Diego Velzquez.

LA LITERATURA

L'obra que caracteritza millor el segle d'or de la literatura castellana s una novel-la: El Ingenioso Hidalgo Don Qui jote de la Mancha, de Miguel de Cer vantes. El Quixot s el Ilibre escrit en castell del qual EL INGENIOSO han aparegut ms ediI Hi i C O D O N / dca Mancha. cions i que ha estat tra- I du't a ms Menges. Informa't del nom deis seus personatges principis i explica'n Pargument.
I 1 G I ,D O A L D V Q _ V D E UCfr, Mjrqoci de Gibrakoi),Conde< JCm k ao r y *Mtcs,Vcodde ifc la a i t l a * a tener.

Sant Hug al refectori deis cartoixans, de Francisco de Zurbarn. Aquest artista va ser un gran pintor de monjos i de natures mortes.

Portada de redici del 1617 del Quixot de Cervantes.

BsitlUSorcvni 12Librero.

L'ARQU it ^c t u r a
Durant el segle d'or espanyol es van construir grans obres d'arquitectura religiosa d'estil barroc, com la sagristia del nonestir de Guadalupe. Aquests edi|icis es caracteritzen per la grandiositat i per l'abundncia d'ornaments a les faganes i ais interiors. En arquitectura civil les obres sn ms serenes i equilibrades, com po4em veure a la Plaza Mayor de Madrid.

L'ESCULTURA
Els escultors van crear bsicament imatges religioses de gran efecte dramatic (imatgeria). Les seues obres, ,$scolpides amb fusta i policromades, eren realistes i transmetien un sentiment religis popular. En el segle d'or espanyol van destacar Gregorio Fernndez, Juan Martnez Montas, Alonso Cano i Pedro de Mena.
Magdalena penitent, escolpida per Pedro de Mena e! 1664. Retaule de San Esteban (Salamanca), de Jos de
X o n o - g .

Per a observar____________ ___

I , 1. Explica com van vestits els personatges de les pintures: el rei de^elzquez, els monjos i el patge de Zurbarn, els xiquets de Murillo. L , 2. Fixa't en el retaule de San Este ban i descriu-lo.

El

Quina escena representa l'escultura de Pedro de Mena? Quin efecte produeix?

Per a contestar
1 Per qu el segle XVII s conegut com a "Siglo de Oro"? 2 Quin tipus d'edificis es van cons truir en estil barroc? Per qu es ca racteritzen? 3 Quins elements defineixen la imatgeria dels escultors barrocs?
La Plaza Mayor de Madrid va ser projectada en 1617 i destaca per l'horitzontalitat i el joc d'arcs.

4 Quins eren els temes preferits dels grans pintors de l'poca?

M apa co n cep tu al
. A l'poca dels Habsburg (segles X V I i X V II)

es crea

es desenvolup

hi hagu

i
un gran imperi una societat estamental

un auge cultural i artstic

dividida en a que va teir

arimenat

i ' ' i
privilegiats no privilegiis

"Siglo de Oro"

i ;
Europa Amrica

r -1 -*
poca d'auge poca de decadncia

com

com

1 amb i
Caries 1 | 1 Felip II

1 amb
noblesa Felip III

i _
burgesos

amb l'esplendor de

I
llauradors

i
l'estil barroc

1
Felip IV 1 Caries II clero

I
servents

I
captaires i picaros

Com pleta un resum

L'poca dels Habsburg a Espanya cor respon ais segles.......i ............ Els Habsburg van crear u n ....... , que s'estenia p er....... i ............

L'imperi entra en decadncia durant els regnats d e ....... , ........i ........... La societat de l'poca e ra ....... J i es di vida e n ....... (noblesa i i (....... , .................. . etc.). A Espanya hi va haver un gran auge ....... , en el perode anomenat..........

El perode d'auge de l'imperi espa nyol es correspon amb els regnats de .............. i ............

Apren
A n alitzar un q u ad r
wm m P ro c e d im e n t
Velzquez

Fixa't en el quadre de Las Meninas dfe Diego Velzquez, analitza l'obra detalladament i contesta aqestes preguntes: 1. Primerament, fixa't en els personatges del primer pa: - Quantes persones hi ha? Hi ha j algn animal? 4 Qui s el personatge central? Quins acompanyants l'envolten? N'hi ha algn que et sem ble un nan? - Qui s el personatge de Tesguerra que t una paleta i un pinzell a les mans? - Descriu, a partir de Las Meni nas, com vestia la noblesa cas tellana del segle XVII. 2. Desprs fixa't en la representaci dels reis: - On apareixen representis Fe lip IV i la seua esposa Mariana d'ustria, pares de la infanta Margarita? - On es trobaven de fet aquests dos personatges?

Felip IV i Mariana d'ustria

infanta Margarita

dama d'honor

meninas I

Aquest quadre de Diego Velzquez, conegut com Las Meninas (aix s'anomenaven les dames de companyia de l'poca), s un retrat de la familia de Felip IV.

3. Tot seguit, analitza la composici i la llum de l'obra: - Qu creus que est pintant Velzquez a la tela que hi ha al quadre? - Qu hi estn fent la infanta i les seues acompanyants?
h

Per on entra la llum al quadre? Hi ha diferents tons de llum?

- Es veuen totes les figures amb la mateixa claredat? Es veu amb la mateixa nitidesa el personatge del fons, que sembla que se'n va per la porta oberta, que els personatges del primer pa? 4. Finalment, busca informaci sobre Diego Velzquez: - Quines altres obres va pintar? Feu un mural a classe amb els quadres de Velzquez que us hagen agradat ms.

Practica competnces bsiques

Q Recorda el que has studiat sobre l'poca deis Habsburg i contesta al quadern aqestes preguntes: Quina va ser l'poca d'esplendor de l'imperi espanyol? Quins territoris comprenia aleshores? i-r* Quins fets van marcar la decadncia de l'imperi? - Quines diferncies socials hi havia entre els privilegiats i els no privilegiats? - Explica les caracterstiques principis del "Siglo de Oro". B Relaciona les figures d'aquestes pintures amb els diferents grups socials de l'Edat Moderna representats a la pirmide de la pgina 124. Desprs respon al teu quadern aqestes preguntes:

- Qui formava part del grup deis privilegiats? I deis no privilegiats? - Qui vivia en les ciutats? I en el camp? 3 Relaciona aquests personatges amb la seua professi o amb una obra: Velzquez Cervantes valido de Felip IV pintor del "Siglo de Oro" Zurbarn Luter comte-duc d'Olivares

pintor de Las Meninas autor del Quixot

creador de la Reforma protestant

Copia alquadern el mapa de l'imperi de Caries I i Felip II a Europa. Desprs, completa'l seguint aquests passos: Sita i escriu al mapa el bm dels territoris se gents: Castella, Navarra, Corona d'Arag, Franc Comtat, Npols, Sicilia, Sardenya, Paisos Baixos, Austria, Mil i Luxemburg. - Pinta amb color verd tots els territoris que va hretar Caries l a Europa, i amb color marr els estats alemanys. - Assenyala amb ratlles, tal com t'indica la llegenda, tots els territoris que formaven l'imperi de Felip II. Ij Maloca litza Portugal al mapa i escriu-ne el nom al lloc corresponent.
^jj Imperi de Caries g j Estats alemanys _ _ _ lmits de l'imperi Alemany Imperi de Felip II

Mar
del N ord

O CE A T L N TIC

BSgpPer qu l'imperi de Felip II tenia menys-territoris . a "Europa que en l'poca de son pare. Caries I? 5 1 Escriu al quadern els anys de regnat de cadascun dels monarques de la dinasta dels Habsburg i ordena'ls cronolgicament:

( 5 ) Afig aqestes paraules al teu diccionari digital: imperi Reforma protestant "Siglo de Oro" Barroc orisi "valido" imatgeria guart

L' p o c a p e l L1BERALISME I DE LA INPUSTRIALITZACI

L'Edat Contempornia va comentar amb la Revoluci Francesa, l'any 1789, i arriba fins ais nostres dies. Al final del segle XVIII, les noves idees de la IHustraci van portar al liberalisme poltic, s a dir, a un sistema de govern en el qual el poder ja no s absolut, sin que est limitat per una Constituci que estableix els drets deis ciutadans. Al llarg del segle XIX es va produir un procs intens d'industrialitzaci, en el qual una nova font d'energia, el vapor, s va aplicar a les mquines i ais nous mitjans de transport. La industrialitzaci va comportar una gran transformaci de la societat, basada en la consolidado de dues classes socials: la burgesia industrial i els obrers.

Fixa't en l'eix cronolgic: - Quan es va iniciar l'Edat Contempornia? Amb quin esdeveniment va comengar? - Quins grans canvis es van produir al llarg del segle XIX? Mira la il-lustraci: - Qu representa? Descriu com hi van vestits els diferents personatges. A quines classes socials creus que pertanyen?

Segle XVIII

ECONOMIA SOCIETAT R S T E M A DE COVERN

Domini de agricultura. Economia senyorial de tipus feudal. Poc comerc Societat estamentria. Noblesa i clero. Burgesia i camperols Absolutisme. El re concentra tots els poders

Sege XIX Revoluci Industrial n r i fm ju' X I

Seatetst de dasses. Biyrgesa

1
i1789

Edat Moderna Revoluci Francesa

ij

dasse obrera Uberalis ffliiE '. D'msk 'ir!90' 0 jp Con Edat

pO O C fS.

L'p o ca de l'absolutism e
Q U S LABSOLUTISM E?
En el segle XVII, els monarques europeus concentraven tots els poders: governaven, cobraven impostos, dirigien la poltica exterior i els exrcite, feien les liis i, a ms, eren jutges suprems. La monarqua tenia un origen divi i el rei no responia dels seus actes davant de ning. Era un monarca absolut. Llus XIV de Franca va ser un model de monarca absolut.

mantell reial ceptre

UNA NOVA DINASTIA A ESPANYA

Caries II, com que es va morir sense descendencia en 1700, va deixar com a hereu dels seus regnes Felip^V, prncep francs de la dinasta deis B orho ijnt del rei LlusJQV, que tenia el suport de Franca i de Castella. Altres paisos europeus, que tenien por que el regnat d'un Borb^reforgara el poder de Franca, s'estimaven ms com a rei d'Espanya l'arxiduc Caries d'Austria, que tenia el suport de la Corona d'Arag. Aquesta disput per la corona espanyola va ser l'oigen de la Guerra de Successi, que es va acabar el 1714 amb el reconeixement de Felip V com a rei d'Espanya.

corona

flor de lis, emblema dels Borb

Retrat de Llus XIV, rei de Franca.

P e r a in te rp re ta r_____________ ________________
1 Quina dinasta va regnar a Espanya durant el se gle XVIII? Quins en van ser els reis? 2 . Gom va arribar a Espanya aquesta dinasta? D'on proceda? Reis de la dinasta dels Borb del segle XVIII. Desprs de Felip V, van regnar. successivament els seus filis Ferran VI i Caries III, al qual va succeir el seu fill Caries IV.

L'ABSOLUTISME BORBNIC
Felip V reorganitz el sistema poltic espanyol i va establir una forma de govern absolutista. Primerament, va abolir la llengua, les liis i les institucions-^prpies dels regnes de la Corona d'Arag (rag, Catalunya, Valencia i les Balears), que s'havien oposat al seu regnat. En canvi, el Pas Base i Navarra, que li havien donat su port en la Guerra de Successi, van conservar una part de les seues liis tradicionals (furs). En segon lloc, ya unificar el sistema poltic i va con centrar tot el poder a les seues mans, poder que exercia per mitj dels seus ministres i funcionaris. El territori espanyol es va dividir en provncies, cadascuna de les quals era governada per un capit general, nomenat pe rei. A la segona meitat del segle XVIII va regnar a Espanya el monarca.Caries III, que es va preocupar per la modernitzaci i per l'augment de la riquesa del pas. Per aix va fomentar el desenvolupament de ragricultura, la indstria i el comerg.

Per a contestar
1| Defineix l'absolutisme monrquic. 2 Qu va ser la Guerra de Successi? Com es va acabar? 3 Explica com va organitzar Felip V el sistema poltic espanyol. 4 De qu es va preocupar Caries III durant el seu regnat? .

La IMustraci i el liberalisme
EL PNSAJMENT IL LUSTRAT I LIBERAL
Durant el segle XVIII es va produir un canvi important de les idees filosfiques, econmiques j politiques. Aqestes noves idees van generar un gran moviment cultural que va rebre el nom d'IMustraci. Els iHustrats defensaven la llibertat individual i consideraven que totes les persones naixe_n iguals i tenen els mateixos drets. Creien en el progrs de l'sser huma i s'emparaven en la ra i en l'educaci com a mitjans principis per a poder aconseguir-ho. Els pensadors iHustrats van proposar una no va forma de govern, que va evolucionar, ja en el segle XIX, cap al liberalisme, basat en: La sobirania nacional, segons la qual el po der emana dels ciutadans que tenen dret a ele gir els seus representante per mitj del vot (eleccions). La Constituci, una ei fonamental que reconeix els drets i les llibertats dels ciutadans i limita el poder del rei. La divisi de poders, amb el legislatiu (exercit pe Parlament, que elabora les liis), l'executiu (que deixa-J govern a mans del rei i dels seus ministres) i el judicial (que s responsabilitat deis tribunals jndependents, que jutgen segons les liis).
ABSOLUTISME (CONCENTRACI DE PODERS)
Fa les liis Fa complir

HeaUIiX
Julia segons les Deis

LIBERALISME (DIVISI DE PODERS)

PARLAMENT (vota una Consfitud'/ qu limita el poder reial)

les liis v .

SOBIRANIA NACIONAL
(dret a escollir els governants)

(legislatiu)
; Fan complir les liis

REI/MINISTRES

(executiu)
Jtaen segnSJ les lleis^U (udicial)

JUTGESI TRIBUNALS:

1 . Quines caracterstiques t l'absolutis me? Com s'organitza el poder en el li beralisme? 2 . Quin s l'origen del poder en Pabsolutisme? I en el liberalisme? 3 . Qu s una Constituci?

Les revolucions liberis

L'any 17-89 va esclatar a Franga una revoluci que va acabar amb l'absolutisme i va ajudar a difondre el liberalisme arreu d'Europa. Va ser la Revoluci Francesa, que va marcar el comengament de l'Edat Contempornia. La burgesia del segle XIX no acceptava que tot el poder estiguera a mans de l'aristocrcia i de la monarqua absoluta. Per aix va defensar les no ves idees proposades pe liberalisme. Aix va originar les revolucions liberis, que van aconseguir posar fi a l'absolutisme monrquic i transformar les formes de govern d'acord amb els principis del liberalisme.

Plantado d'un arbre en 1790, smbol de la llibertat ssolida amb la Revoluci Francesa.

DECLARACI DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTAD (1789)

La Declaracip Universal de Drets de I'Home i del Ciutad ha servit de model per a moltes constitucions deis segles XIX i XX: Alt* j Els homes naixen lliures i iguals en drets (...). Art. 2. (...) Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressi. Art. 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci (...). Art. 4. La llibertat consisteix en poder fer tot ali que no perjudique un tercer (...). Art. 6. (...) La llei ha de ser la mateixa per a tothom, tant si protegeix com si castiga (...). Art. 10. Ning no ha de ser molestat per les seues opinions, fins i tot religioses, mentre la seua manifestaci no altere l'ordre pblic (...). Art. 11. La lliure comunicado de pensaments i d'opinions s un deis drets ms preuats de l'home (...). 1. Quins drets deis ciutadans es recullen en els articles de la Declaraci? 2 . Qu entens per drets humans? Quan es van reconixer per primera vegada? Q Creus que hui dia els drets humans es res pecten arreu del mn? Raona la teua resposta.

Acta aprovada a Franga per l'Assemblea Constituent el 26 d'agost de 1789.

president de la Cambra

El Parlament s una instituci elegida pels ciutadans a fi de limitar el poder del monarca. Aquesta escena representa el Parlament angls, un deis primers que va existir, celebrant sessi parlamentaria en el segle XVIII.

dputats

Per a c ontestar
1 Qu va ser la ll-lustraci? 2 Quines noves idees van defensar els iMustrats en el segle XVIII? Q Quin esdeveniment va significar el comengament de l'Edat Contempornia? 4 Per qu creus que va ser tan important la Revoluci Francesa? Qu van ser les revolucions liberis del segle XIX?

L a Revoluci Industrial
El gran desenvolupament de l'agricultura i de la indstria que es va produir entre els segles XVIII i XIX s conegut com a revoluci agrcola i industrial.
mina de carb

LA MI LLORA DELS SISTEMES DE CULTIU

Durant el segle XVIII es van introduir noves tcniques de cultiu i noves mquines que van facilitar les tasques agrcoles. Un deis canvis fonamentals per a lagricultura va ser reliminaci del guaret i l's de la rotaci de cultius amb plantes farratgeres. Tamb va ser molt important la introducci de nous cultius arribats d1 Amrica: la dacsa i la creilla. A ms, la difusi de noves mquines de llaurar, sem brar, segar i trillar va permetre un gran estalvi de m d'obra i l'augment de la producci agrcola.
m o l

d'aigua ^

sembradora

L a in d u s t r ia l it z a c i
La industrialitzaci consisteix en la producci de bns a gran escala per mitj de la utilitzaci de mquines mogudes per fonts d'energia noves. Aquest procs es va poder dur a terme grcies a la invenci, a mitjan segle XVIII, de la mquina de vapor, que va permetre moure altres mquines a partir de laprofitament de l'energia del vapor d'aigua. La invenci de mquines noves que utilitzaven el vapor, i l'aparici de grans fbriques van comportar laugment de la producci i el descens deis preus deis productes.
arada

NOUS TRANSPORTS I FONTS D'ENERGIA

La mquina de vapor tamb es va aplicar ais transports. El ferrocarril i el vaixell de vapor eren molt ms rpids, tenien ms capacitat i resultaven ms barats que els siste mes de transport anteriors; a ms, van augmentar la seguretat deis viatges. Per a moure les mquines i els mitjans de transport es va utilitzar com a combustible el carb. Durant la segona meitat del segle XIX es va trobar una altra font d'energia ms neta i barata: lelectricitat.

E lsvaxe| b de vapor_construIts amb ferro,

podien travessar l'Atlntic en 15 dies.

LA REVOLUCI AGRCOLA I INDUSTRIAL

pastura mol de vent

indstria

ciutat
industria

granja cultius

horts locomotora

magatzems

vagons de passatgers

carro tirat per animals

mquina de vapor carb trilladora

Pe* a observar
1. Quins elements del dibuix mostren les noves tcniques de cultiu i les noves mquines agrcoles? 2. Quins altres elements es relacionen amb el procs d'industrialitzaci? @ Quina font d'energia usen algunes m quines agrcoles, les indstries i el fer rocarril? Com ho has reconegut?

Per a contestar
1 Qu va ser l'anomenada revoluci agrcola i industrial? 2 Quins canvis fonamentals van permetre la millora dels sistemes de cultiu? 3 Qu s la mquina de vapor? Per qu podem dir que va obrir el cam al procs d'in dustrialitzaci? 4 A quins nous mitjans de transport es va aplicar la mquina de vapor? 5 Quina nova font d'energia es va utilitzar en la segona meitat del segle XIX? ^

4. Explica com eren els primers ferrocarrils.

Quins mitjans de transport s'utilitzaven anteriorment?

C a p ita lis m e i b urgesia ind u strial

EL CAPITALISME
Per a construir una fbrica, comprar maquinria o adquirir matries primeres calia invertir una gran quantitat de diners (capital). Per aix, aquest nou sistema econmic s anomenat capitalisme. El capitalisme es fonamenta n la propietat privada deis instruments de producci (fbriques, mquines, mercaderies...) i l'objectiu principal que t s la consecuci del mxim benefici en les empreses. L'economia capitalista es basa en la iniciativa individual de les persones i considera que l'Estat no ha d'intervenir en els afers econmics. En la nova societat industrial i capita lista van agafar una gran importncia dues classes socials: la burgesia indus trial i els obrers.
camisa amb gorgera

levita, jaqu o frac

pantalons lligats amb llagos Indumentaria d'un burgs del comengament del segle XIX.

LA BURGESIA INDUSTRIAL
La burgesia industrial era formada per totes aquelles persones que tenien els diners suficients per a invertir en la creaci de noves indstries, en els mitjans de transport o en les activitats co merciis. Amb l'ascens social de la burgesia es van imposar una serie de valors nous, com ara l'esforg, el treball, l'xit en els negocis, etc. Tamb es van establir formes noves de vestir i d'oci. Els cafs, els teatres i sobretot Topera es van convertir en els llocs d'oci predilectes d'aquesta nova burgesia. El gust burgs per l'ostentaci de la riquesa es mostrava portant vestits molt luxosos, vivint en grans pisos o cases i promovent la celebraci de festes i de recepcions.

El desenvolupament del capitalisme va comportar Pexpansi deis baes, que subministraven capital a les empreses.

Una vetlada de la burgesia del segle XIX, en la qual es mostra el gust per les grans mansions amb servei domstic i l'ostentaci en la manera de vestir.

tapir

dormitori per al server

dormitan principal

menjador

cuma

Per a observar
1. La burgesia acostumava a viure en pisos grans o cases espaioses amb moltes comoditats: De quantes plantes consta l'habitatge del dibuix? Quantes habitacions t? Quina utilitat es donava a les diverses dependncies? 2. Descriu el mobiliari. s luxs? 3. Creus que hi havia servei domstic? Per qu?

Per a contestar
1 Qu s el capitalisme? D'on prov aquest concepte? Explica'n les caracterstiques. 2 Quines dues classes socials es van consoli dar amb la industrialitzaci? 3 Qui constitua la burgesia? 4 Quins valors i gustos va promoure la burge sia industrial? ^ Fixa-t'hi i descriu la indumentaria d'un bur gs del comengament del segle XIX.

E l s obrers
LES CONDICIONS DE TREBALL
Els obrers eren les persones que treballaven en les fabriques a canvi d'un salari. Tenien unes condicions laborals molt precries. L'ambient en les fabriques resultava poc saluda ble i la jornada de treball era molt llarga (ms de dotze hores diries). Els obrers tenien salaris molt baixos i deixaven de percebre'ls si estaven malalts. Per poder mantenir la familia, les dones i els xiquets tamb treballaven en les fabriques, per un salari molt inferior al dels homes. Els xiquets i les xiquetes comengaven a treba llar al voltant dels deu anys i no podien anar a l'escola. Per aix pocs sabien llegir i escriure.
mocador al coll

pantalons
lla rg s

Un obrer amb la indumentaria caracterstica.

* Per a pensar
Q Fixa't en la primera (lustrado i descriu la indumentaria obrera. 2 . Ara fixa't en la segona: j S l P e r qu era freqent que les dones treballaren en les fabriques? - Les dones cobraven el mateix salari que els homes?

ELS BAftRIS OBRERS

La majoria dels obrers eren llauradors que havien emigrat cap a les ciutats buscant un treball en les noves fabriques. Aquests treballadors es van instal-lar en barris obrers que no tenien electricitat ni aigua corrent ni clavegueram. Els carrers eren estrets i bruts, i no estaven asfaltats. Els habitatges eren humits i tenien poca ventilaci. Sovint, unes quantes famlies compartien una mateixa casa i s'amuntonaven en un espai molt reduit. L'alimentaci dels obrers resultava escassa i poc variada (pa, llegums, cereals, abadejo i rarament carn). Com a conseqencia d'aix, les malalties eren freqents i causaven una mortalitat molt alta entre els obrers.

LES ORGANITZACIONS OBRERES

Per miHorar les condicions de treball i de vida, els obrers van crear sindicats. Aqestes organitzacions obreres reclamaven augments de salari, la disminuci de les hores de treball, la reglamentaci del treball infantil i altres millores socials.

Treballadores en l'interior d'una fbrica de cal^at espanyola l'any 1874.

HABITATGE OBRER PER A UNES QUANTES FAMUES

gbies per a animais

terrat

dormitori principal altres dormitoris

comuna cuina econmica ciris per a fer llum

pati interior

carb

menjador

saleta d'estar

Per a observar
1# Descriu l'habitatge obrer per a unes quantes famlies: Quantes habitacions t? Com s la comuna? Com sn els dormitoris? Com s la cuina? 2* Descriu el mobiliari de la casa. 3* Explica com s'il-luminaven i es calfaven les habitacions. Q Compara aquest habitatge obrer amb la casa burgesa que has vist a l'apartat an terior.

Per a contestar
1 Explica quines condicions de treball tenien els obrers durant el comengament de la industrialitzaci. 2 D'on venien la majoria deis obrers que treballaven en les fabriques? 3 Qu feien les dones i els xiquets deis obrers? 4 Com eren els barris obrers? Com s'alimentaven els obrers? 5 Qu sn els sindicis? Per qu van sorgir? Qu redamaven?

14.1

6.

L a ciutat industrial
CREIXEMENT d e m o g r f ic I XODE RURAL
L'augment de la producci agrcola va perme tre que hi haguera una alimentado millor de la poblaci i, per tant,' la desaparici progressiva de les grans epidmies. D'aquesta manera, va disminuir la mortalitat i durant els segles XVIU i XIX la poblaci europea va crixer notablement. L'augment demogrfic va contribuir al procs de la Revoluci Industrial. Va significar l'aparici de ma d'obra abundant per a la indstria i va permetre una demanda ms gran de tota mena de productes. A ms, la mecanitzaci de les tasques agrcoles va fer que molts llauradors es quedaren sense faena i emigraren a les ciutats per treballar en les noves indstries. Aquest procs d'emigraci del camp cap a la ciutat s conegut com a xode rural.

EL GRAN CREIXEMENT DE LES CIUTATS

Com a conseqencia de Tambada de grans quantitats d'immigrants, les ciutats van crixer molt, i en moltes es van haver d'enderrocar les. muralles medievals per construir-hi barris nous (eixamples). Aquests eixamples es van dotar de noves infraestruqtures, com clavegueram, il-luminaci i nous mitjans de transport (el tramvia i, ms endavant, el metro). Tamb es van obrir avingudes ampies i es van edificar viHes amb jardins i luxoses cases de pi sos habitades per la burgesia. Daquesta manera, la burgesia es va traslladar a aquests nous barris, que eren molt ms higinics i espaiosos. Ais afores de les ciutats es van construir suburbis industriis, on se situaven les fabri ques i on s'edificaven habitatges per ais obrers que arribaven a les ciutats buscant treball.
Els primers gratacels es van construir ais Estats Units al final del segle XIX.

Carrer de l'eixample de Barcelona en la segona meitat del segle XIX.

_ _*
barr industrial centre urb vaixell de vapor

LA CIUTAT INDUSTRIAL

. rjy.fr habitatges j 0 burgesos ximenera per on ix el fum de la combusti del carb indstria

barcassa per al transport de mercaderies canal

corretja de transmissi

maquina de vapor

i filadores [ carb

ferrocarril

locomotora

telers

el moviment generat per la mquina de vapor es transmet a travs d'aquestes corretges

habitatge obrer

P er a observar
le Descriu l'estructura de la ciutat industrial. Per qu hi ha tantes ximeneres?

Per a co ntestar
1 Quines causes van afavorir el creixement de la poblaci? 2 Qu s l'xode rural? Com va afectar el procs d'industrialitzaci? 3 Com eren els barris nous (eixanples}? Qui hi vivia? 4 Qu eren els suburbts indusUriaite" Q iim se situaven?

2 . Fixa't en la fbrica del primer pa. Quines mqui

nes hi ha? Quin tipus d'indstria s? O Explica, a partir del dibuix, com funcionava una mquina de vapor. Quins sn els mitjans de transport que pots iden tificar al dibuix?

4.

L'Espanya del segle XIX

LA IMPLANTACI DEL LIBERALISME
El primer intent d'implantar a Espanya un siste ma poltic liberal es va produir durant la Guerra de la Independncia (anomenada Guerra del Francs a Catalunya) contra la invasi de les tropes de Napole Bonaparte (1808-1814). En la ciutat de Cadis es van reunir unes Corts elegides pels espanyols, que van .votar la primera Constituci espanyola el 1812. Pero el regnat de Ferran VII (1814-1833) va significar la tornada de l'absolutisme i l'abolici de les Corts i de la Constituci. Durant el regnat d'Isabel II, Espanya es va convertir definitivament en una monarqua parlamentaria. La Constituci del 1837 va establir la sobirania nacional, la divisi de poders i els drets individuis deis .ciutadans. La Constituci que va durar ms de tot el reg nat d'Isabel II va ser la del 1845, que donava am ples atribucions al monarca. La democratitzaci del sistema poltic espanyol va fer un pas endavant durant el Sexenni Democrtic (1868-1874), quan es va establir per prime ra vegada el sufragi universal mascul i es procla^ ma la Primera Repblica. En l'ltim quart del segle XIX, la restauraci de la monarqua en la persona d'Alfons XII va inaugurar una nova etapa de monarqua parla mentaria i constitucional.

Isabel II jura la Constituci del 1845 davant del Senat. Desprs de la mort de Ferran VII, els reis d'Espanya van teir els poders limitats per la Constituci.

ELS MONARQUES ESPANYOLS DEL SEGLE XIX

Ferran VII

Isabel II

Amadeu I
ISABEL II m
D ^ r> c

Alfons XII
a l f o n s xii
M ONARQUIA CONSTITUCIONAL I

I
1 1812. |Constituci de Cadis 1837 |Constituci

MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1845 Constituci

1869 |Constituci

1876 Constituci

LA POBLACI ESPANYOLA
Durant el segle XIX, la poblaci espanyola va crixer de manera notable: va passar d'11,5 a 18,5 milions d'habitants. Tot i aix, aquest augment va ser ms petit que en altres paisos europeus, on la mortalitat va dis minuir ms de pressa que a Espanya.
EVOLUCIO DE LA POBLACIO ESPANYOLA
milionsd'habitants

20 18 16 14 12

EL LENT PROCS D'INDUSTRIALITZACI

*En general, la revoluci agrcola i industrial a Espanya va patir un retard notable respecte dels paisos ms industrialitzats d'Europa. La modernitzaci de l'agricultur va ser lenta i escassa. La mecanitzaci s'impos tardanament i molts agricultors que no tenien terres van que dar en el camp treballant com a jornalers, amb sous molt baixos. Com a conseqencia d'aix, durant el segle XIX la major part d'Espanya continuava sent eminentment agrcola. Noms dues regions van comentar un procs d'industrialitzaci: Catalunya (indstria textil) i el Pas Base (indstria siderrgica). La societat estamental es va anar transformant de mica en mica, pero la poca industrialitzaci del pas va comportar un desenvolupament insuficient de la burgesia industrial i dels obrers.

10
8

6"
44

2! 'O4 //---r
1797 1860

I
1887

I I

T T t-

1897 1900 1910

Obrers espanyols treballen en un forn de vidre al final del segle XIX. .

iM ii M

Per a interpretar______________________
o n M i u ..

.-am mm m m m sai

Per a contestar
1 Fixa't en el grfic d'aquesta pgina i explica l'evoluci de la poblaci espanyola durant el segle XIX. B Explica per qu, durant tot el segle XIX, Es panya va continuar sent un pas eminentment agrcola.

I . Fixa't en l'eix cronolgic i indica quins' monarques van regnar a Espanya du rant el segle XIX. Quins van ser constitucionaistes? 2 Quan es va crear a Espanya la primera monarqua constitucional? I la Primera Repblica? 3 . Quantes constitucions es van promulgar a Espanya en el segle XIX? Quina va establir per primera vegada el sufragi uni versal mascul?

3 Quin tipus d'indstria es va desenvolupar a Catalunya? I al'Pas Base? 4 Com va evolucionar l'antiga societat esta mental durant la industrialitzaci?

L'art del segle XIX

PINTURA: GOYA, TESTIMONI D'UNA POCA
El pintor aragons Francisco de Goya s una de les mximes figures de la pintura espanyola. Va viure entre dues poques, la de les monarquies absolutes i la de les revolucions liberis. Com a pintor de Caries III i Caries IV va retratar l'ambient cortes i aristocrtic amb un gran sentit crtic (La familia de Caries IV). Les seues primeres obres representaven escenes populars de caire festiu plenes de vitalitat i d'optimisme {La prade ra de Sant Isidre, La verema). En els ltims anys, la seua malaltia (la sordesa) i la Guerra de la Indepen dencia van transformar la seua pintura, que se centr en els horrors de la guer ra i el sofriment del pobl (Els afusellaments de la Moncloa, les pintares negres...).

La verema, de Goya. En aquesta obra de ia primera etapa, Pautor mostra un mn amable i tranquil.

ESCULTURA
En aquesta poca, moltes escultures van adquirir un carcter pblic i els carrers, les places i els jardins de les ciutats s'ompliren dobres. Entre els escultors destaquen el cordovs Jos lvarez Cu bero (Defensa de Saragossa), el madrileny Ricardo Bell ver (Angel caigut) i el valenci Mari Benlliure (Monument a la poma).

148

Mara Benlliure El marqus de Santa Cruz, 1891. Aquesta obra mostra la perfecci de la tcnica de l'escultor.

L'ngel caigut, escultura de Ricardo Bellver, situada al pare d'EI Retiro de Madrid. El jove amb ales simbolitza la caiguda del diable.

A r q u it e c t u r a
Durant el segle XIX es va imposar 1'arquitectura del ferro. El ferro simbolitzava la nova era industrial i el seu s en fbriques, estacions i mercats va permetre que els edificis assoliren una altura i una lluminositat fins aleshores desconegudes. La Torre Eiffl, a Pars, n's la construcci ms emblemtica.

Per a contestar
Quines dues etapes es distingeixen en l'obra de Goya? Quins trets caracteritzen cadascuna? Com sn les escultures del segle XIX? Quins escultors en destaquen? Qu s l'arq u itectu ra del ferro? Quina n's la cons trucci ms emblemtica?

EL MODERNISME
Al final del segle XIX va sorgir un moviment artstic a Europa: el Modernisme. L'art modernista va teir la mxima expressi en l'arquitectura, pero tamb va integrar les arts plstiques Qa pintura i l'escultura) i les arts decoratives (l'orfebreria, l'ebenisteria, els vitralls...). El Modernisme s'inspira en les formes i els colors de la naturalesa. Es caracteritza per la profusi de materials utilitzats (fusta, fer ro forjat, vidre, cermica...) i per l'exuberncia de les formes.

4 Digues les caracterstiques

principis del Modernisme i els materials que utilitza. En quins elements s'inspira el Modernisme?

A Espanya, el gran protagonista del Modernisme va ser Antn i Gaud. Tot i que una bona part de la seua obra la va fer al comencament del se gle XX (Casa Batll, Casa Mil, Sagra da Familia...), I'originalitat de Gaud ja queda reflectida en obres anteriors dels anys 1880 i 1890. Entre aqestes destaquen El Ca pricho, a Comilles (Cantabria), el Palau Episcopal d'Astorga i la Casa de los Botines, a Lle.

1 Descriu El Capricho de Gaud. Fixa't en ls de la cermica i la riquesa cromtica que proporciona. Qu t'evoca aquest edifici? 2. Fixa't en el detall ornamental de la Sagra da Familia. En qu s'inspira Gaud? Quin material hi utilitza?

El Capricho i detall de l'ornament d'una de les torres de la Sagrada Familia de Barcelona.

Mapa conceptual
Durant els segles XVIII iXIX
hi va haver grans canvis en

f ------------la form a de govern l'econom ia

%
la societat

basada en

amb

liberalism e

l revoluci agrcola
i estimula

amb la consolidaci

amb l'aparici

Revoluci Industrial
7i comporta burgesia industrial obrers

producci de ms aliments

creixement de la poblaci
S,

.4 -

1
noves indstries mecanitzades

1
nous mitjans de transport com

1
noves fonts d'energia com

1
creixement de les ciutats

ferrocarril

vaixell de vapor

carb

electricitat

C om pleta un resu m

Durant els segles XVIII i XIX es van produir grans canvis en i a ........, basa da en el ........... La revoluci agrcola va perm etre . I'augm ent de la producci d ' ........ , la qual cosa estim ula el creixem ent de l a ...........

La Revoluci Industrial va comportar el sorgiment d e ........ , ........., .......... i tamb e l ........... Durant el procs d'industrialitzaci van agafar una gran importancia dues noves classes socials: l a ........ i e l s ...........

Aprn a...
Identificar una ciutat industrial del segle XIX
mmm P ro c e d im e n t
Aquest dibuix mostra una ciutat i una industria del segle XIX. Fixa-t'hi atentament i contesta les preguntes: 1. Primer fixa't en el funcionament de la fbrica: m Qu es produeix en aquesta fbrica? Quins tipus de mquines hi pots identificar? - Com es genera Penergia necessria per a moure les mquines? Com es transmet el moviment? m S Per qu sempre hi havia una ximenera en les fbriques?
j i 'W

Explica les diferncies entre Pelaboraci de productes abans de la Revoluci Industrial (artesana) i la fabricaci de bns a gran escala en les indstries del segle XIX.

2. Ara analitza els altres elements que formen la ciutat: ^^'*Per qu creus que sempre hi havia una font a la plaga? - Quins mitjans de transport hi pots veure? Com funcionen? - Hi pots distingir l'habitatge del propietari de la fbrica? 3. Finalment, fixa't en els personatges: >** Descriu qu fan els diferents habitants de la ciutat que hi ha a la Ilustrado. Quins grups socials representen?

Practica competncies bsiques

O Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes al quadern: - Qu s una monarqua absoluta? I una monarqua parlamentaria? - Explica qu va comportar la revoluci agrcola i industrial. - Descriu les caracterstiques principis de la burgesia i de la classe obrera. H Llig atentament aquest text i contesta les preguntes: Cap home no ha rebut'de la natura el dret de governar sobre els altres. La llibertat s un regal del cel i cada individu de la mateixa espcie t el dret de gaudr-ne de la mateixa manera que gaudeix de la ra.
Denis Diderot (article sobre el p o d er poltic).

Diderot fou un illustrat del segle XVIII que va defensar el liberalisme.

- Qu critica aquest text? *- De quins dos grans drets han de poder gaudir tots els homes segons Diderot? - ^Quina facultat humana justifica aquesta exigncia? 3 Una de les tcniques agrcoles que es van implantar durant els segles XVIII i XIX va ser la rotaci de cultius. Fixa't atentament en els dibuixos i contesta aqestes preguntes: - En qu consista la rotaci de cultius? - Compara aquest dibuix amb el de la tcnica del guaret de la pgina 122. Qui nes diferncies hi veus? - Explica els avantatges que presenta el sistema de rotaci de cultius sobre el sis tema de guaret.
TCNICA DE ROTACI DE CULTIUS

Els cultius es desplacen de parcel-la cada any, i d'aquesta manera es permet la recuperado del sol sense deixar de conrear-lo.

4 Completa la pirmide de la societat industrial i desprs contesta la pregunta al quadern: - Sita i e^criu ais requadres corresponents el nom deis diversos grups que for maven la societat industrial: obrers industriis llauradors i jornalers funcionaris i professionals scriu al lloc corresponent el nom de les classes socials en qu es dividien aquests grupsL petita i mitjana burgesia classes populars alta burgesia A quines activitats es dedicava cadascun deis grups socials? Copia un quadre com aquest al quadern. Escriu-hi aquests conceptes relacionats amb els difererts tipus de monarqua: Sobirania nacional Concentraci de poders Divisi de poders. Constituci Origen div del poder Monarqua absoluta Els ciutadans elegeixen un Parlament No es reconeixen els drets humans Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad Monarqua parlamentaria grans capitalistes, industriis i banquers artesans i assalariats comerciants

ti

Afig aqestes paraules al teu diccionari digital:

absolutisme Xllustraci industrialitzaci burgesia obrer

EUROPA I EL MN
1910

ES PANYA

EL$E6LE XX I EL MN ACTUAL

La forma de vida de l'sser huma ha canviat ms des del segle XX que al llarg d'uns quants segles precedents. La poblaci i l'economia mundials han experi mental un gran creixement i els avanzos cientfics i tecnologics han perms millorar el nivell de vida de les persones. Pero, malgrat aix, el mn ha conegut tamb grans enfrontaments bWics i ha desenvolupat l'armament ms mortfer de tota la historia. A ms, encara persisteixen grans desigualtats econmiques entre els paisos: els paisos rics gaudeixen de benestar i riquesa, mentre que en els palsos pobres els manquen molts deis productes de pri mera necessitat. D'altra banda, el progrs industrial ha generat greus problemes mediambientals.

Fixa't en l'eix cronolgic: - Quines dues grans guerres mundials va viure el segle XX? Quin nom donem al perode entre les dues guerres? - Amb quin esdeveniment va acabar la Segona Guerra Mundial? - Quin perode en les relacions internacionals va comentar desprs de la Segona Guerra Mundial? - Quines van ser les grans etapes de la historia d'Espanya en el segle XX?

lim Europea

A CTU A LITA T

DICTADURA
1939

FRANQUISTA
1986

Fi de la Guerra Civil
1936

Entrada a la CEE
1975 1977

Insurrecci militar

Mort de Franco

Eleccions democrtiques

E ls conflictes del segle X X I del segle XXI

LES DUES UERRES MUNDIALS
El segle XX va conixer dues grans guerres que van impactar el mn i que van teir unes caracterstiques desconegudes fins aleshores: Van implicar diversos continents: Europa, Amrica, Asia i Africa. Shi van utilitzar noves armes amb una capacitat destructiva molt ms gran que les anteriors. El nombre de baixes civils va ser molt elevat. En la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es van utilitzar armes noves, com taes, avions i gasos. Com a conseqncia de la guerra van mo rir 10 milions de persones i van quedar devastats extensos territoris europeus. En la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es van produir bombardejos massius contra les ciu tats i es van llangar dues bombes atmiques so bre el Jap (Hiroshima i Nagasaki). Hi va haver 50 milions de morts. A ms, moltes- persones es van quedar sense casa i sense faena. Acabada la guerra, es van descobrir fets terri bles, com els camps d'extermini on els nazis haven matat milions de jueus.

L'ONU I ELS DRETS HUM AN S

L'impacte causat per la Segona Guerra Mundial va im pulsar la fu n d ad o , l'any 1945, de l'O rganitzaci de les Nacions Unides (ONU), els objectius de la qual sn el m antenim ent de la pau i la cooperado entre pa'sos. El 1948, l'ONU va elaborar la Declaraci Universal deis Drets Humans. Consta de 30 articles que recuIIen els drets fonamentals que t tothom , sense distinci de raga, color, sexe, religi o Mengua.
En la fundado de l'ONU van participar 46 estats de tot el mn. Actualment, 192 pasos en sn membres de pie dret.

ELS CONFLICTES ACTUALS

Actualment hi continua havent un gran nom- bre de guerres, que afecten algunes de les zones ms pobres del planeta. Milers de persones pateixen les conseqncies terribles deis conflictes bl*lics: destrucci, fam, mort, etc. En molts paisos la violencia s'ha convertit en un fet quotidi, i les persecucions i massacres so bre la poblaci civil han comportat l'xode de mi lers de refugiats.

BAIXES EN CONFLICTES BL LICS (2000-2005)

Per a interpretar
1. Quants morts per conflictes bllics hi va haver entre els anys 2000 i 2005? 2 . En quin continent hi va haver ms morts com a conseqncia de les guerres?

P er a o b servar
1. Descriu Pescena i els efectes del bombardeig sobre la ciutat.

P er a co n te sta r
1 Quines noves caracterstiques van teir les guerres del segle XX? 2 Entre quins anys van transcrrer les dues grans guerres mundials que hi va haver al llarg del segle XX? 3 Qu s l'ONU? Quan es va crear? Quins en sn els objectius? Qu va elaborar aquesta organitzaci l'any 1948?

2 . Quina funci tenen els focus que iMuminen el cel?

3* On es refugia la poblaci civil? Per qu?

Com creus que repercuteix la guerra en sa vida?

Espariya durant el segle XX

Al llarg del-tsegle XX, Espanya va patir una guerra civil terrible i una dictadura militar de quasi quaranta anys.

B U

LA SEGONA REPBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

L'any 1931, desprs del triomf en les eleccions municipals deis republicans, es v proclamar a Espanya la Segona Repblica. El rei Alfons XIII va abandonar el pas i es va abolir la instituci de la monarqua. Pero l'any 1936 es va produir un algament mili tar contra la Repblica, que va conduir a la Guerra Civil. Espanya va quedar dividida en dues zones: la que donava suport ais militars insurrectes i la que es va mantenir al costat de la legalitat democrtica, la Repblica. Durant la guerra, la poblaci civil va patir grans penries. Milers de persones van morir com a conseqncia deis combats, els bombardejs i la fam. Desprs de tres anys d'enfrontaments cruents, la Repblica va ser derrotada l'abril de 1939.
La Puerta del Sol de Madrid desprs del triomf deis republicans en les eleccions de 1931.

LA DICTADURA FRANQUISTA
Els vencedors de la Guerra Civil van imposar una dictadura (1939-1975). El general Francisco Franco va concentrar tots els poders en la seua persona i es va atorgar el ttol de caudillo. Durant aquest perode, Espanya va deixar de ser un pas democrtic. Les Corts van ser clausurades i es van prohibir els partits poltics i els sindicats, amb l'excepci d'un partit nic, del qual Franco era el mxim dirigent, la Falange Espaola, i del sindicat del govern. No hi havia una constituci que garantira els drets deis espanyols i tampoc no se celebraven eleccions per a elegir els governants. A ms, les persones que es van oposar al franquisme van ser perseguides i empresonades, i moltes van haver d'exiliar-se fora dEspanya o lluitar en la clandestinitat.

Durant la dictadura franquista, en la dcada de 1960, es van vendre moits cotxes "600" de la marca SEAT.

LA t r a n s ic i a l a d e m o c r a c ia
Desprs deja mort de Franco, en 1975, Joan Caries I va ser nomenat rei d'Espanya i es va ini ciar un procs de transici cap a la democracia. Els partits poltics i els sindicats van ser legalitzats, es va amnistiar els presos poltics i es va permetre el retorn deis exiliats. El juny de 1977, es van celebrar les primeres eleccions democrtiques desprs deis anys de dictadura. El procs de transici va acabar amb l'aprovaci, l'any 1978, d'una Constituci democrtica, que estableix que Espanya s una monarqua parlamentria i declara que la sobirania resideix en el pobl.

Durant la transido, el pobl espanyol va recuperar la seua sobirania desprs de quasi quaranta anys de dictadura militar.

Amb aquest quadre, anomenat Guernica, Picasso va voler denunciar el bombardeig brutal de la ciutat de Gernika el 1937 per l'aviaci alemanya, que donava suport al bndol franquista.

Per a observar
. Descriu l'obra. Quina impressi produeix? 2. Localitza aquests personatges: dona que trau el cap per la finestra, cavall agonitzant, dona amb un fill en bracos, pardal, toro i dona en un incendi. 3 . Quins recursos utilitza el pintor per a mostrar el dolor i el sofriment?

Per a contestar
1 Quan es va iniciar la Segona Repblica? 2 Qu va ser la Guerra Civil espanyola? Qui va enfrontar? 3 En qu va consistir la dictadura franquista? H Explica en qu es diferencia una dictadura d'una democracia. 5 Com va ser la transici democrtica?

Espanya un pas democrtic

L a C o n s t itu c i e s p a n y o l a
La Constituci va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. S'hi reconeix que la sobirania resideix en el pobl i, per aix, tots els ciutadans i ciutadanes espanyols ms grans de 18 anys tenen dret a votar i a elegir els seus representis. A ms, la Constituci garanteix els drets i les llibertats fonamentals i la igualtat davant de la llei de tots els espanyols.

LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT

La Constituci estableix les institucions de l'Estat: El rei s el cap de l'Estat espanyol. s un crrec vitalici i hereditari. Les seues funcions sn representar Espanya i ajudar al mcionament dels altres rgans i poders de l'Estat. Les Corts Generis s el nom que rep el Parlament es panyol, que esta format per dues cambres: el Congrs dels Diputats i el Senat. Exerceixen el poder legislatiu. Els diputats i els senadors sn elegits en les eleccions generis que se celebren cada quatre anys. Les seues funcions principis sn elaborar i aprovar les liis, con trolar l'activitat del Govern i aprovar els pressupostos de l'Estat. El Govern s l'encarregat de fer complir les liis i de governar. Exerceix el poder executiu. El president del Govern s el lder del partit poltic mes votat. Es elegit pe Congrs dels Diputats a proposta del rei. S'encarrega de designar i coordinar els ministres que formen el Govern. Els jutges i els tribunals de justicia tenen la funci d'assegurar que les persones i les institucions obeeixen i compleixen les liis. Exerceixen el poder judicial.

El rei Joan Caries I s el cap de l'Estat i espanyol. Els seus poders~els estableix la Constituci, i no pot promulgar liis, ni governar, ni jutjar.

L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

La Constituci reconeix a les regionst a les nacionalitats que integren Espanya el dret a l'autonomia, s a dir, a te ir un govern, unes institucions i un estatut d'autonomia, que s la llei bsica que regula les competncies de la co munitat. Espanya consta de dsset comunitats autnomes i de les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla.

Al Congrs, els diputats estn representats proporcionalment al nombre de vots obtinguts pe seu partit en les eleccions generis.

INSTITUCIONS DE L'ESTAT ESPANYOL

O .
CAP DE L'ESTAT representa l'Estat, pero no govema LA CORONA

t& g g ? j B? i

L
PODER EXECUTIU governa 1 GOVERN

PODER LEGISLATIU elabora les liis 1 CORTS GENERALS elegeixen

PODFR iiiniriAi jutja I TRIBUNALS DE JUSTCIA

PRESIDENT CONGRES DELS DIPUTATS elegeixen ESPANYOLES 1ESPANYOLS MES GRANS DE 18 ANYS SENAT TRIBUNAL SUPREM TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

MINISTRES CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

LES COMUNITATS AUTONOMES ESPANYOLES

1. Quines sn les institucions que hi ha a l'Estat espanyol? Quin poder exerceix cadascuna?
2 . Com i qui elegeix els poders legislatiu i executiu? 3 . Qui exerceix el poder judicial?

Per a contestar
1 Quan es va aprovar la Constituci espanyola? Quins drets reconeix ais ciutadans i ciutadanes espanyols? 2 Qu s l'Estat de les Autonomies? O Per qu creus que diem que Espanya viu en democracia?

4 Quines sn les dsset comunitats autonomes d'Espanya?

El L a

Uni Europea

GUI S LA.UNI EUROPEA?

El 1957 es va crear la Comunitat Econmica Europea (CEE), que ha anat incrementant el nombre dels estats que en sn membres fins a arribar ais vint-i-set actuals. El 1992 va passar a anomenar-se Uni Europea (UE). La Uni Europea pretn crear un espai com europeu que fomente el desenvolupament econmic i social dels es tats membres i protegisca els drets de tots els seus ciuta dans i ciutadanes. La Uni Europea compta amb les quatre grans institu cions segents: El Parlament Europeu est format pels representants dels paisos membres (eurodiputats). S'encarrega d'elaborar les liis europees. La Comissi Europea est composta pe president i els comissaris i comissries. S'encarrega de temes concrets: medi ambient, educaci, etc. El Consell Europeu reuneix els presidents i els minis tres dels paisos membres. S'encarrega d'orientar la pol tica europea. El Tribunal de Justicia t com a fonci garantir el compliment de les liis.
La bandera de la Uni Europea es compon . d'un cercle, sobre un fons blau, format per dotze estrelles que simbolitzen la unitat dels paisos.

El 9 de maig se celebra el Dia d'Europa.

ESPANYA A LA UNI EUROPEA

Espanya va entrar a formar part de la CEE l'l de gener del 1986. Des de llavors, l'economia i el desenvolupament social espanyol han estat estretament vinculats a Europa. Espanya s un dels paisos ms poblats del sud d'Europa i coHabora en tots els projectes de la Uni. Ser ciutad eu ropeu comporta formar part d'un projecte com basat en la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
L'anvers s igual en tots els paisos. Al revers de la moneda cada pas ha gravat un motiu de la seua cultura.

L'euro s la moneda de quinze estats de la Uni Europea.

Les seus de les institucions europees estn repartides per diverses ciutats d'Europa. El Parlament Europeu t una de les seues seus a Brussel-les {Blgica).

QU SUPOSA SER CIUTAD DE LA UNI EUROPEA?

Comprar en qualsevol pas membre sense pagar drets de duana.

Com a consumidors

Pagar amb la mateixa moneda (euro) en quinze pa'sos de la UE. Se'ns garanteix la qualitat dels productes.

Com a treballadors Com a estudiants Com a ciutadans

Establir-nos en qualsevol pas de la UE treballar-hi lliurement.

Estudiaren altres pa'sos membres.

Gaudir de les llibertats democrtiques i dels drets humans. infraestrudures. Ajudes econmiques per a Ajudes per a les regions menys desenvolupades. agricultura. educaci. cultura. Protecci del medi ambient. Foment de la investigaci. Promoci de la pau en el mn. Cooperaci amb altres zones del planeta.

Com a Estat membre

ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNI EUROPEA

1. Quins drets tenim els espanyols i les espanyoles com a ciutadans de la Uni Europea?

2. Quines ajudes pot rebre Es

panya com a Estat membre de la Uni Europea?

P e r a o b servar
1. Quants pasos componen ac- tu alm e n t la Uni Eu ro p ea ? i Enumera'ls.

P er a co n te sta r
1 Qu s la Uni Europea? Quins en sn els objectius? 2. Quines institucions componen la :UE? Quines funcions tenen?

Progrs desigualtat des del segle XX

C r e i x e m e n t e c o n m ic I SOCIETAT DE CONSUM
Al llarg del segle XX, l'economia mundial va experimen tar un desenvolupament sense precedents grcies ais avanzos incessants de la ciencia i de la tecnologia. Els progressos en la higiene i en la medicina van perme tre un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i la po blaci mundial va crixer enorme/nent. El gran creixement econmic es va centrar en unes zones molt determinades del planeta: principalment l'Europa Occidental, 1 'Amrica del Nord i el Jap. Actual ment, tots aquests paisos acumulen la major part de la riquesa mundial. En els paisos rics, la poblaci pot gaudir de tot tipus d'aments, d'una bona assistncia mdica i d'un nivell de vida elevt. Les indstries omplin contnuament els mercats de productes nous i variats, que la poblaci compra i consumeix. Es el que anomenem societat de consum, en la qual la publicitat estimula els consumidors a comprar tot tipus de productes i a comparar les ofertes diferents que existeixen en el mercat. 1,6 ,p8 5
j 9986 wV#0^ 2011

CREIXEMENT DE LA POBLACIO MUNDIAL

7 8 9

2025 2042 2060

1 Quina poblaci tenia el planeta al comen^ament del segle XX? Quant va crixer? 2 . Quant es preveu que cresca la poblaci durant el segle XXI?

Vivim en na societat de.consum, caracteritzada per la despesa massiva de bns i serveis. s una societat do minada per la publicitat, que s'encarrega de fer atractius els productes per a incitar-nos a consumir-los.

1. Descriu aquests cartells publicitaris i explica quin tipus de productes anuncien. Q Com es presenten els productes per a incitar-nos a comprar-los? Busca'n en els diaris alguns exemples. 3* Quina relaci hi ha entre societat de consum i publicitat?

Dos cartells publicitaris caracterstics de la societat de consum.

d e s ig u a l t a t s o c i a l

IIM PACTE ECOLGIC

El creixement econmic no lia arribat per igual a tots els racons del planeta, i la poblaci de molts paisos, sobretot d'Africa, d'sia i de 1 'Amrica del Sud, viu en condicions d'una pobresa extrema. Aix, un dels grans problemes del mn actual s la desigualtat social: mentre que uns .quants paisos tenen tot tipus d'aliments i productes de consum, en molts d'altres, la poblaci o t aliments bsics ni tampoc medecines de primera necessitat. . i 11 t El gran creixement industrial ha plantejat problemes ecolgics nous i greus. La necessitat de frenar la contaminado del medi ambient i de protegir els recur sos naturals s'ha convertit en un imperatiu per a assegurar l'equilibri ecolgic del planeta.

Contaminado atmosfrica produda per una fbrica de paper.

Una familia mitjana europea gaudeix d'un nivell de vida i d'unes comoditats molt superiors a les de la majoria de les famlies africanes.

Per a contestar
1 Quines zones del mn van teir un creixe ment econmic ms gran al llarg del segle XX? Qu ho va permetre? 2 Quines grans desigualtats socials hi ha en el mn actual? 3 Quins problemes ecolgics ha generat el creixement econmic? Q Enumera alguns exemples de problemes mediambientals que conegues personalment o a travs dels mitjans de comunicado.

L'art del segle XX

Les crisis d^l segle XX van exigir ais artistes una actitud ms compromesa amb la societat. En un segle de guerres, l'art es va convertir sovint en un instrument de denuncia que expressava l'angoixa de l'sser huma. Ais artistes no els interessava repre sentar el mn d'una manera fidel, sin des d'un punt de vista personal.

A r q u it e c t u r a
Els arquitectes del segle XX pensaven que l'arquitectura havia d'estar, en pri mer lloc, al servei de les persones. Per a fer-ho van utilitzar els nous materials industriis de construcci (formig armat, alumini, acer, vidre...) pensant en la funci que havien de teir aquests edificis. Molts arquitectes van donar una gran importncia a la simplicitat de les for mes i a la geometra, pero tamb a la integraci de l'edifici en el seu entorn natural.
Casa sobre la cascada, obra de Frank Lloyd Wright, 1935-1939. Destaquen l'horitzontalitat i la integraci de P-edifici en el paisatge.

ESCULTURA
Els escultors van simplificar i dis torsionar les formes i van utilitzar tot tipus de materials (ferro, plstic, materials reciclats...) per a crear obres molt allunyades de la realitat visible.

Premonicions de Guerra Civil, de Dl.

66

PINTURA
Durant el segle XX van sorgir nombrosos corrents pictrics que tenien en com l'experimentaci amb la forma i el color i la recerca de l'expressivitat. Els cubistes com Picasso o Juan Gris van desintegrar els objectes. Sal vador Dal va deformar les figures d'u na manera dramtica i Joan Mir va crear un mn potic molt personal.

Per a observar
1 . Quin recurs u tilitza Dal al seu quadre?

El profeta, de Pablo Gargallo. La figura humana s'hi redueix a una combinado de peces de ferro.

Picasso va revolucionar l'art del segle XX. Nascut a Mlaga en 1881, va estudiar a Barcelona i quan era jove va anar a Pars, la capital artstica de l'poca. Va morir a Franga en 1973. Va ser un creador incansable. En la seua pbra es distingeixen diverses etapes: l'poca blava, l'poca rosa, l'poca cubista, l'poca clssica, etc. Picasso sempre va buscar nous gamins en l'art i va utilitzar totes les tcniques (dibuix, pintura, escultura, cermica, gravat) per a donar testimoni dels proble mes del seu temps (la pobresa, la fam) i de l'horror de les guer res (el Guernica).

Las Meninas, quadre en el qual Picasso recrea lobra del mateix ttol de Velzquez, vist amb el seu llenguatge caracterstic.

Natura morta de la cadira de vmet.

El guitarrista cec s una creado de l'poca blava.

La familia de saltimbanquis, una mostra dels valors de l'poca rosa.

Per a contestar
1 Quins trets dominen en l'arquitectura del segle XX? 2 Qu caracteritza els artistes del segle XX? Quins recursos utilitzen en les seues obres? m Busca ms obres de Picasso i dassifica-les se gons les etapes i les tcniques que hi utilitza. 4 La Natura morta de la cadira de vmet de Pi casso pertany al perode cubista. Hi distingeixes algn objecte? A qu creus que dna ms importancia, a la forma o al color? 5 Com estn representis els cossos i les cares al quadre Las Meninas?

Mapa conceptual
El segle X X ie l mn actual

a Europa i al mn

i a Espanya

h va haver

van sorgir

sha produit

J
hi va haver conflictes bllics I Guerra Mundial i II Guerra Mundial J ONU Uni Europea noves institucions progrs dentfic i creixement econmic I ha comportat Segona Repblica I Guerra Civil dictadura franquista paisos rics paisos pobres s una . i democracia ______ i

.t., + divisi Constituci de poders

social

ecolgics

I i

garanteix

i
conflictes actuals

i
drets i llibertats i igualtat davant de la llei

transici

Com pleta un resum

El segle XX ha conegut dues grans ........en les quals hi va haver milions d e ........... Durant el segle XX Espanya va patir u n a ........i u n a ............. Actualment, Espanya s u n a ........que compta amb u n a ........que garanteix

e ls ........i ..........i l a ..........de tots els es panyols i espanyoles. Espanya forma part de l a ........ Al llarg del segle XX, a Europa i al mn, hi va haver un g ra n ........, com a resultat d e ........, que ha condut a una societat d e ...........

Aprn a...
Elaborar un eix cronolgic
H P r ce d im e n t

1. Elabora un eix cronolgic amb les etapes principis de la historia d'Espanya durant el segle XX. Per fer-ho, dibuixa un eix com el de l'exemple. Desprs situa-hi cada etapa histrica: - Monarqua d'Alfons XIII - Segona Repblica - Guerra Civil - Dictadura franquista - Transici - Democracia - Joan Caries I 2. Esbrina quin any va succeir cada esdeveniment i ordena'ls cronolgicament. Desprs, situa'ls en l'eix: - Joan Caries I s proclamat rei d'Espanya - S'instaura a Espanya la dictadura franquista - Es proclama la Segona Repblica - Se celebren les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura - Espanya entra a la CEE M A Espanya esclata una guerra civil 3. Fixa't en les il-lustracions d'aquesta pgina. Sita en leix el nombre de cadascuna se gons l'etapa a qu correspongue.

1910

1920

1S>30

m -M B a m

1940

1S50

1960

m S IS M I

1S70

1980

1990

2000

Practica competrices bsiques

Q Repassa el que has aprs i contesta les preguntes;

- Qu s l'ONU? Quins sn els seus objectius? Qui la integra? - Qu va ser la transici a la democracia espanyola? Com es va portar a terme? - Qu significa que Espanya s membre de pie dret de la Uni Europea? Penses que el desenvolupament econmic del segle XX ha afectat de la mateixa manera tots els pasos del mn? Raona la resposta.

2 Llig el text i fixa't atentament en les fotografes. Desprs contesta les preguntes:
A travs de la historia, les dones han tingut un paper secundari perqu la seua faena no estava valorada. Fins a les eleccions de 1933, les dones espanyoles no van poder exercir el seu dret a votar. Durant la segona meitat del segle XX, les dones van inar conquistant un lloc ms destacat en la societat. En les ultimes dcades del segle, es van comengar a valo rar les seues activitats en un pa d'igualtat amb l'home. Aqestes fotografes, col locades cronolgicament, et permeten conixer alguns aspectes de l'evoluci de la participado de la dona en la societat espanyola al llarg del segle XX.

- A qu penses que es dedicava la majoria de les dones du rant el primer terg del segle XX? - En quin any es va atorgar el dret a votar a les dones es panyoles? Quin significat poltic i social t aquest fet? - A qu es dediquen les dones de la tercera i de la quarta fotografa? Esmenta professions actualment exercides per un nombre elevat de dones. r j Penses que les dones participen en igualtat de condicions en la vida social a tots els nivells? Valoreu les respostes en grup. Fixa't ara en les fotografes des d'un altre punt de vista i explica amb detall les di ferencies que trobes entre la manera de vestir i els pentinats de les dones que hi apareixen.

Fixa't en aquest esquema. Representa la manera que les ciutadanes i els ciu tadans espanyols exerceixen la sobi rania nacional:
La sobirania nacional resideix en el pobl espanyol, del qual emanen els tres poders de l'Estat.

LA SOBIRANIA NACIONAL
PO D ER EX EC im U

PO D ERJU D ICIA L

LJ2> J
P R ESID EN ! D EL G O V ER N + M EM BRES D EL G O V ER N CO N SELL GEN ERAL DEL PODER JUDICIAL 4

Article 1.2 de la Constituci espanyola.

- Qu significa el concepte de sobira nia nacional? - Quina s la instituci o el poder que elegeix directament el pobl? - Quines institucions s'elegeixen per mitja d'altres institucions?
M EM BRES D EL C O N G R S M EM BRES D ELSEN A T

POD ER LEGISLATIU

E L P O B L E E L E G E IX

SO BIRA N IA N A C IO N A L

Esbrina com s un consell escolar:

B Prepara una entrevista a un membre de la direcci de Pescla. Per a fer-ho, pots seguir aquest gui: Qui forma part del consell escolar? Quants membres el formen? Qui els elegeix? Com sn elegits i per a quant temps? Quines sn les seues funcions? Quan es reuneix?

Ara imagina que et presentes com a candidat o candidata al consell escolar. Redacta un petit programa electoral on expliques ais teus companys i companyes per qu et presentes i quines millores per a Pescla proposaries al consell escolar. Finalment, feu un debat a classe sobre les diferents propostes que heu redactat i voteu qui us sembla el millor candidat o candidata.

Afig els conceptes segents al teu diccionari digital:

drets humans guerra civil democracia Uni Europea

societat de consum

desigualtat social

La C o m u n ita t V a len cia n a en l'Edat M o d ern a i Co n tem po rn ia

Durant els segles XVI i XVII, el Regne de Valncia va continuar formant part de la Corona d'Arag i en va conservar les liis i les institucions prpies. Pero, en el segle XVIII el rei Felip V va suprimir, per mitj del Decret de Nova Planta, les liis i els privilegis* del Rgne de Valencia. Malgrat aix, aquest segle va ser un perode de prosperitat en l'mbit econmic i en el demogrfic. Al llarg de l'Edat Contempornia, tot i que es va mantenir el sistema de petita propietat agraria de regadiu, la introducci de la industrialitzaci va do nar lloc a noves classes socials i a noves formes
de vida. Polticament, els segles XIX i XX, i sobretot des de la implantaci de la democracia, han servit a la Comunitat Valenciana per a anar avangant en auto noma, especialment deng de l'aprovaci del nostre primer Estatut l'any 1982.

Quina ha estat lT voluci de l'autogovern en el nostre territori des del segle XVI? Qu regulava el Tribunal de les Aiges? Informa't de les caracterstiques actuals d'aquest tribunal. Descriu els vestits, els calgats, les lligadures i els accessoris deis personatges de la pintura de Ferrndiz. Qu et recorden? Quines activitats econmiques s'han dut a terme en la nostra Comunitat des de l'Edat Moderna?

E l Regne de Valencia en els segles XVI i XVII

SITUACI'POLTICA
Recorda que el Regne de Valencia, que era membre de la Corona d'Arag, es va integrar en la monarqua hispni ca amb el matrimoni dels Reis Catlics. Tant els Reis Catlics com els monarques de la casa d'Austria, els Habsburg, van respectar les liis i les particularitats de cadascun dels seus regnes. Per aquest motiu, el Regne de Valencia va conservar els furs i les institu cions (la Generalitat i les Corts). Malgrat tot, la monarquia volia assegurar la seua pre sencia a Valencia i va crear la figura del virrei, perqu fra el seu representant.

CONFLICTIVITAT SOCIAL I POLTICA

Lany 1519 es va iniciar una insurrecci, anomenada Germanja, dels artesans dels gremis de Valencia, que exigien teir representants en les institucions que governaven la ciutat. La revolta es va estendre per tot el regne; pero, la forta repressi que van dur a terme les tropes reials amb el su port de la noblesa valenciana, va fer fracassar la insurrecci. En el segle XVII, durant el regnat de Felip IV, el conflicte principal en el nostre territori va ser l'enfrontament entre la monarquia i les Corts de Valencia.

Els diputats de la Generalitat valenciana eren nobles o burgesos.

Sels exigia, a ms d'altres coses, reclutar tropes entre la poblaci per a mantenir l'exrcit hispnic, i les Corts no ho acceptaven.

La cermica de Manises va guanyar un gran prestigi durant el segle XVII i va arribar a exportar-se a Franga a Italia.

TOAN LLUXS VXVfA

DEMOGRAFIA I ECONOMIA
El conjunt de la poblaci del regne de Valencia a la darreria del segle XVI era de 400 000 habitants, 130 000 dels quals eren moriscos. La base de l'economia valenciana en els segles XVI i ' XVII va ser l'agricultura, que, grcies al regadiu, fou ca da vegada ms productiva, especialment Tarros i la vinya. Tamb era important el cultiu de la morera, ats que les fulles d'aquest arbre servien d'aliment ais cucs de seda, que eren la base d'una important indstria de la seda. L'excedent agrcola i la puixanga de l'artesania van per metre el desenvolupament del comerg, tant en l'mbit del Mediterrani com dirigit cap a l'Europa atlntica i, fins i tot, ais ports americans (a travs de Sevilla).

L'h u m an ista Joan Llus Vives (1492-1540) va ser una de les figures ms brillants de la cultura valenciana del segle XVI.

Com que era d'u na familia d'origen jueu, va haver de viure en altres llocs'd'Eu ropa i va ensenyar a Lovaina i a Oxford. Busca infor maci sobre la vida i l'obra de Joan Llus Vives.

L EXPULSI DELS MORISCOS

Desprs de La Reconquista s'havien quedat en el territori valencia molts musulmans que foren obligata convertir-se al cristianisme i van rebre el nom de moriscos. Cap al final del segle XVI es va estendre una actitud de rebuig envers els moriscos, ats que es considerava que continuaven sent musulmans. Va ser aix com va sorgir la idea que la millor soluci era expulsr-los deis regnes hispnics, de manera que l'any 1609 el rei Felip III va or denar que tots els moriscos foren expulsats deis seus regnes.
Expulsi deis moriscos des del port de Vinars.

Van marxar del Regne de Valncia unes 120000 persones, homes, dones i xiquets, que van ser embarcats en galeres i traslladats al nord d'y\frica des deis ports de Vinars, Valn cia, Dnia, Alacant... Aquesta expulsi va teir conseqncies econmiques negatives per al Regne de Valncia. Molts pobles petits van quedar despoblis i grans extensions de trra no es van poder cul tivar durant molts anys. Fins ben avangat el segle XVIII el Regne de Va lncia no va comentar a recuperar-se d'aquest desastre.
La majoria deis moriscos eren agricultors, tot i que n'hi havia tamb que eren artesans ceramistes o es dedicaven a la construcd.

I . Quin rei va ordenar l'expulsi deis moris cos? Com van eixir del Regne de Valncia i on van anar?

2. Quins perjudicis va causar al Regne de Va

lncia el fet que els moriscos se n'anaren? Quan se'n va recuperar?

i
Per a contestar
1| De quina Corona formava part el Regne de Valncia en els segles XVI i XVII? 2 El Regne de Valncia tenia liis i institucions prpies? Esmenta'n alguna instituci. 3 Qu va ser el moviment de la Germania? 4 Quin conflicte poltic va caracteritzar el se gle XVII al territori de la nostra Comunitat? 5 Quins cultius eren ms productius per a l'economia valenciana? Per a quines altres activitats s'utilitzaven?

L a Comunitat Valenciana en el segle XVIII

La g u e r r a
d e s u c c e s s i
Durant la Guerra de Successi, els nobles valencians van donar suport al nou monarca, Felip V de Borb; pero, els artesans, els comerciants i, especialment, els llauradors, atrets per les promeses de Caries d'Habsburg de suprimir els drets dels nobles, van fer costat a l'arxiduc austrac. Les tropes de Caries d'Habsburg van ocupar la ciutat de Valencia l'any 1705, pero l'exrcit de Felip V va triomfar a Almansa (Albace te) l'any 1707 i va conquerir el Regne de Valencia. La victoria va permetre que Felip V promulgara el Decret de Nova Planta, que abolia les liis del Regne de Valencia i hi imposava les de Castella. Aix va significar: La desaparici de la Generalitat valenciana. La utilitzaci del castella com a nica llengua oficial. La creaci de la figura del capit general, representant del rei i mxima autoritat militar de cada provincia.
Xtiva va ser durament reprimida per Felip V; per aix el seu retrat est col locat de cap per avall al Museu Municipal.

Per a observar
1. Qu representa aquest quadre? Amb quina finalitat es va pintar?

2* Qui es varen enfrontar en aquesta batalla? Quines conseqncies va teir per al Regne de Valncia? On s la ciutat d'Almansa? Per qu era un enclavament estratgic?

Aquesta pintura, que representa la batalla d'Almansa, la va encarregar Felip V al-pintor Buonaventura Liglio i a l'enginyer Phillipo Pallota, els quals la van fer amb una gran minuciositat a fi que el rei poguera veure-hi tots efs detalls de la batalla.

castell i ciutat ' d'Almansa

ECONOMIA I SOCIETAT
El Regne de Valncia va aconseguir establir una agricultura prospera mitjangant l'ampliaci del regadiu i el desenvolupament ^leTarrs i les hortalisses. Tamb va crixer el cultiu de l'olivera, la vinya, la morera i els tarongers. Alguns llauradors posseien petites finques, pero la major part eren jornalers que treballaven les terres deis nobles i de la burge sia agraria, la qual inverta els beneficis que obtenia del crner^ en la compra de terres. Durant el segle XVIII, hi va haver un desenvolupament artesanal important pe que fa a la fabricaci de teixits de seda i de llana, paper, cermica i veles per ais vaixells, La prosperitat econmica va teir repercussions en el creixement del comer, que exportava per mar arrs, panses, vi, teixits i altres productes a Europa i a Amrica. Tamb hi va haver un gran creixement de la poblaci, que s'ha calculat que va ser de 825 000 persones a la fi del segle XVIH.

LA XL LUSTRACXO VALENCIANA
El pensament il-Iustrat va te ir a Valncia molts seguidors, entre els quals van des tacar Gregori Maians i Sisear (1699-1781) i Antn i Josep Cabanilles (1745-1804). Maians i Sisear va ser el fun dador de PAcadmia Valen-ciana I autor d'un gran nom bre d'obres histriques. Antoni Josep Cabanilles, botnic i naturalista, va portar a terme una descripci minu ciosa de la geografa, la flora i Pagricultura de les terres valencianes. ms, va viatjar a Amrica i fou director del Jar-, di Botnic de Madrid.

A travs del port d'Alacant s'exportaven a Europa i a les colnies americanes els productes valencians.

Retrat de Gregori Maians * Sisear,

Per a contestar
1 S Com es va desenvolupar la Guerra de Successi al Regne de Valncia? Quina nova di nasta s'hi va establir? 2 Quins canvis va produir el Decret de Nova Planta en la poltica del Regne de Valncia? 3 Quines caracterstiques va teir l'economia valenciana del segle XVIII? 4 Anota les dades ms importants sobre la poblaci i les classes socials al territori va lencia durant el segle XVIII.

L'art: del Renaxemerit al Barroc

L'ART DEL RENAIXEMENT
La pintura d'estil renaixentista itali es va difondjpe per la Pennsula grcies a pintors com Fer nando Yez i Femando de Llanos, formats a Ita lia, que van treballar en el retaule major de la catedral de Valencia. En el segle XVI va destacar el pintor valencia Joan Macip, conegut amb el sobrenom de Joan de Joanes (1510-1579), les obres del qual reflecteixen la influencia del pintor itali Rafael. Tamb hi va haver importants obres arquitectniques renaixentistes, com el claustre del coHegi del Corpus Christi de Valencia i el del collegi de Sant Domnec d'Oriola (Alacant), i la portalada de l'esglsia de 1 Assumpci de Vistabella (Castell). L'escultor renaixentista valencia ms impor tant va ser Dami Forment, que va destacar pels seus retaules.

Joan de Joanes:

El Sant Sopar (1550).

Dami Forment : Retaule de /'adorado dels pastors (1537).

Portada de l'esglsia de l'Assumpci de Vistabella (Castell).

lwww.vicensvives.net/internauta -j
s

Per a observar
1* Indica alguns dels elements renaixentlstes que es distingeixen en les obres d'art d'aquesta pgina.

dic en la nostra Comunita segueix les nslrucdons i toma a fer dic sobre: -

EL BARRPC
Recorda que al llarg segle XVII l'art renaixentista va evolucionar cap a l'art barroc.

L a pintura
En pintura, la influencia italiana es va introduir al Regne de Valncia mitjan^ant les obres de Pedro de Orrente, com ara el Sant Sebasti de la catedral de Valncia, i del conjunt de pintures que Francesc Ribalta, que va treballar a la cartoixa de Portaceli de Btera. Una de les grans figures de la pintura barroca valenciana s Josep de Ribera, que, encara que va nixer a Xtiva, va treballar la major part de sa vida a Npols. Es un pintor de l'estil anomenat "tenebrista", que utilitza tonalitats fosques i contrastos de llums. lgunes de les obres de Ribera, com El somni de Jacob, es caracteritzen per l'aparici del paisatge i la riquesa de colors. Tamb pertanyen a l'escola valenciana pintors com Jeroni Jacint Espinosa i Esteve March.

Josep de

R ibera :

El somni de Jacob (1639).

L 1escultura
Ja en el segle XVIII, l'art barroc va evolucionar cap a un estil ms recarregat. Aquesta evoluci va teir una importancia es pecial a Valncia, on va destacar l'escultor Ignasi Vergara (1715-1775). La seua obra cabdal s la portalada del palau del marqus de Dosaiges, a Valncia, feta l'any 1744. s un conjunt escultric en marbre, elaborat amb elements de la naturalesa entrellagats amb figures humanes molt robustes. Altres escultures seues es troben a la fa<?ana barroca de la catedral de Valncia.
Fagana del palau del marqus de Dosaiges, d'lgnasi Vergara.

Per a contestar
1 Com va arribar la influncia de la pintura

renaixentista italiana al Regne de Valncia? 2 Escriu noms d'obres i d'artistes del Renaixement valencia.

3 Quins artistes van introduir la pintura bar roca al Regne de Valncia? 4 Qui s el pintor valencia ms destacat del Barroc? Quin estil utilitzava?

L a Com unitat Valenciana en el segle XIX

EVOLUCIQ POLTICA
Durant la Guerra del Francs, els francesos van arribar a ocupar Valncia i una part del terri tori de Tactual Comunitat Valenciana el 1812, malgrat que el van abandonar l'any segent. El rei Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 i va ser a Valncia on promulga un decret que restablia l'absolutisme. Del 1833 al 1839 va teir lloc la Guerra Carli na, que va teir una forta incidncia al nord del nostre territori, ja que un exrcit carl dirigit per Ramn Cabrera va conquistar Morellatot i que ,en va haver de fugir el 1840 davant del triomf definitiu deis liberis. De tota manera, les lluites van continuar. Du rant la Primera Repblica (1873) moltes poblacions, entre les quals Alcoi i Castell, es procla maren repblica o cant i van haver de ser sotmeses per l'exrcit. El nostre territori no .va quedar completament pacificat fins a la Restaurado monrquica, l'any 1874.

EL CARLXSME
A la mort de Ferran VII, l'any 1833, sa filia Isabel II va ser nomenada reina. Com que noms tenia tres anys d'edat, sa mare, Maria Cristina, va ocupar el tron i va governar amb el suport deis liberis. Pero, alguns sectors de la societat preferien que el monarca successor fra don Caries, germ de Ferran VII, partidari de restablir l'absolutisme. Aix va sorgir el con flicte entre absolutistes i liberis, que va fer esclatar l'anomenada guerra carlina (18331839). Tamb va sorgir el carlisme, una ideolo ga que defensva el sis tema absolutista i les particularitats regionals. La reina Isabel II.

ECONOMIA I POBLACI
L'economia valenciana es va continuar basant en l'agricultura, que va prosperar grcies a l'exportaci (arrs, vi, faria, taronges). L'activitat industrial va teir poca importan cia, malgrat que alguns sectors es van desenvolupar, com el txtil (llana i cot), el del paper i el de la fosa de ferro. L'arribada del ferrocarril va beneficiar molt l'economia, perqu va facilitar les comunicacions i el transport de mercaderies. La primera lnia . frria valenciana va arribar a Alacant l'ay 1858 i va unir aquesta ciutat amb Madrid. El progrs econmic va promoure el creixe ment demogrfic, de manera que la poblaci era d'1370000 habitants l'any 1877. Pero una crisi econmica que va afectar les co marques d'Alacant va fer que molts llauradors alacantins emigraren a altres zones d'Espanya i a Algria.

Arribada del ferrocarril a Alacant l'any 1858.

Per a investigar

___________

1 Quina importancia va teir el ferrocarril per a l'economia valenciana del segle XIX? Q Busca informaci i investiga sobre as'pectes histories de la construcci de la primera lnia frria en territori valencia.

CULTURA I ART DEL SECLE X IX

En la segona*meitat del segle XIX va sorgir un. moviment literari, la Renaixenga, que fomentava la Mengua i la cultura valencianes.4_a figura ms destacada d'aquest moviment va ser el poeta Teodor Llrente. Entre els pintors van destacar Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla, que van viure entre els segles XIX i XX.

Sorolla va ser un pintor de gran projecci internacional. En la seua obra destaquen les escenes valencianes de platja i de pesca, en les quals capta la intensitat de la llum mediterrnia.
Pe que fa a l'arqui tectura, es van dur a terme obres im portants. Algunes es van fer prenent com a base el fer ro (Merca't Central i l'Estaci del Nord, a Valncia); altres obres van seguir Pestil mo dernista (Casa del Punt de Ganxo).
Manuel P ers: Casa del Punt de Ganxo (1906). Joaquim So r o l l a : Pescadores valencianes (1915).

lo Quins elements modernistes trdb.es a la Casa del Punt de Ganxo?

3. Qu caracteritza la pintura de Joaquim

Sorolla? Q Busca informaci sobre museus dedicats a Sorolla o qe tinguin moltes obres seues.

2. Observa el quadre de Sorolla. Escriu-ne el

ttol i descriu-ne el contingut.

16

Per a contestar ,
1 Anota cronolgicament eis fets principis

de la vida poltica valenciana durant el se gle XIX. * 2 Explica el desenvolupament de l'economia en el nostre territori durant el segle XIX.

3 Com va evolucionar la poblaci valenciana entre els segles XVIII i XIX? Relaciona-ho amb l'economia. 4 Per qu hi va haver emigraci al final de se gle XIX? Des d'on i cap a on?

L a Comunitat Valenciana en el segle XX i XXI

la

S eg o n a R ep b lic a

i la g u e r r a c iv il

Cap ais darrers anys del segle XIX el poltic i fams noveHista valenci Vicente Blasco Ibez va fundar la Unin Republicana. Aquest partit va teir una gran activitat durant la Segona Repbli ca, dfensant l'aprovaci d'un Estatut d'Autonomia, que no es va arribar a aconseguir a causa de l'esclat de la Guerra Civil. L'al<?ament militar del 1936 va fracassar a Valncia, que es va mantenir fidel a la Repblica i .va enviar brigades de voluntaris ais fronts de Madrid i de Terol. Davant del temor de la caiguda de Madrid a mans deis revoltats, el goyern de la Repblica es va establir en la ciutat de Valncia en tre el novembre del 1936 i l'octubre del *1937. Malgrat la resistncia popular, el territori valencia va sucumbir a les tropes franquistes durant els primers mesos del 1939.

EL FRANQUISME I LA DEMOCRACIA
El llarg perode franquista es pot dividir en dues etapes: Els primers anys van ser de repressi i miseria. Moltes perso nes van emigrar a Barcelona i Madrid, a fi de treballar en la indstria; tamb n'hi va haver moltes que se'n van anar a Franca, Alemanya i Sussa. A partir del 1960 es va iniciar un fort desenvolupament turstic, que va crear una gran demanda de m d'obra, amb la qual co sa el territori valencia es va convertir en un focus d'immigraci. Amb restabliment del sistema democrtic es va plantejar de nou el procs autonomista, que va culminar amb l'aprovaci per les Corts de l'Estatut d'Autonomia (1982).
Cartel! en qu es representa l'exaltaci de la cultura valenciana (1937).

EL DESENVOLUPAMENT DELS DARRERS ANYS

El desenvolupisme propi de l'Espanya de la dcada del 1960 va convertir definitivament la nostra Comunitat en un territori d'agricultura per a l'exportaci (taronges i hortalisses) cap a Espanya i Europa. Ms endavant, aquest comerg exterior va resultar molt beneficiat amb l'entrada dEspanya a la Comunitat Econmica Euro pea, fet que permetia la lliure circulaci de mercaderies. Alhora, les ciutats han crescut, les de la costa grades al turisme, i d'altres, pe creixement industrial (calgat i marroquineria, ge neres de punt i confecci, fusta i mobles). Valncia s'ha convertit en la tercera ciutat d'Espanya pe nombre d'habitants (ms de 800 000) i tota la Comunitat Valenciana va assolir una poblaci superior ais 5000000 d'habitants l'any 2008.
L'amenaqa, quadre de l'Equip Crnica, un grup d'artistes plstics que va mantenir una posici crtica envers el rgim franquista.

Per a observar
Q Qu representa el quadre L'amenaga'? Q Saps a quina pintura pertany l'escena que es veu al quadre?

LA CULTURA EN LA COMUNITAT VALENCIANA DELS SEGLES XX I XXI

A la Comunitat Valenciana, el creixement de mogrfic i econmic estn units a un extraordinari desenvolupament cultural. Al llarg del segle XX es van establir al nostre territori grups d'artistes que s'integraven en els estils artstics ms progressistes. L'any 1957, per exemple, es va fundar el Grup Parpall, del qual va destacar ^escultor Andreu Alfaro, i des del 1964 fins al 1981 es va mantenir l'Equip Crnica, format per Manuel Valds i Rafael Sojbes. Entre les creacions ms recents hi ha Plnstitut Valencia d'Art Modern (IVAM), el Palau de la Msica i Congressos de Valncia i el conjunt d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Cincies.

Museu de les Cincies, a la Ciutat de les Arts i les Cincies, obra de Santiago Calatrava.

Observa atentament els edificis de les foto grafes i analitza'n les caracterstiques: 1. Quines lnies predominen en cada edifici? Com es combinen entre elles?

2. Quina impressi esttica et produeixen?

Explica qu s el que t'agrada i el que no t'agrada.

El

Esbrina si en la teua localitat hi ha cap construcci actual. Per a qu s'usa i quan es va construir?

Palau de la Msica de la ciutat de Valncia, obra de l'arquitecte Jos Mara Garda Paredes.

18

Per a contestar
1 Qui fou, al comenqament del segle XX, la

3 Quan va deixar de ser Valncia trra d'emigrants per a convertir-se en centre d'immigraci? Per qu es va produir aquest canvi?

gran figura del republicanisme valencia? Esbrina el ttol d'algunes de les seues famoses novel-es.
2 Resumeix els esdeveniments que van teir

4 Esmenta tres aspectes que fan de la Comu

nitat Valenciana un territori. prsper.

lloc en la nostra Comunitat durant la Segna Repblica i la Guerra Civil.

5 L'entrada d'Espanya a la Uni Europea ha

beneficiat la Comunitat Valenciana?

P ra c tic a co m p e t n ce s b siq u e s
O Repassa el que has aprs i contesta les preguntes segents:
- Per qu van ser expulsis els moriscos? Quan? - Quines van ser les conseqncies de la Guerra de Successi a Valncia al comengament del segle XVIII? - Quines industries es van desenvolupar a la nostra Comunitat durant el segle XIX? - Quina importancia va teir el ferrocarril en el desenvolupament econmic valencia? - De quina manera la Guerra Civil va afectar el nostre territori?

2! Fixa't en les imatges segents. Identifica cadascuna amb un moment historie de la nostra Comunitat i ordena-les cronolgicament:

Relaciona cada paraula amb la seua definici:

Morisc Jornaler Generalitat Migracions Moviments de poblaci Musulmans cristianitzats Instituci d'autogovern Llaurador sense terres

Llig aquests fragments de lEstatut d'Autonomia i contesta les preguntes: Artide 1.

1. El Pobl Valencia, histricament organitzat com a Regne de Valncia, es constitux en comunitat autnoma, dins de la unitat de la naci espanyo la, (...) en l'exercici del dret d'autogovern que la Constituci espanyola reN 'coneix a tota nacionalitat, amb la denominaci de Comunitat Valenciana.

2. La Comunitat Valenciana s l'expressi de la voluntat democrtica i del

dret d'autogovern del Pobl Valencia i es regix pe present Estatu, que s la seua norma institucional bsica.

Artide 6.
1. La Mengua propia de la Comunitat Valenciana s el valencia.

2. L'idioma valenci s l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el

castell, que s l'idioma oficial de l'Estat. Totstenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenci.

Artide 21.
1. La potestat legislativa dins la Comunitat Valenciana correspon a Les Corts, que representen el pobl. Estatu d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, 2006 M Qu estableix l'article primer? Quina s la norma institucional bsica de la Comunitat Valenciana? Quina s la llengua propia de la Comunitat Valenciana? Quines en sn les dues Menges oficiis? - Quina instituci t la potestat legislativa? Explica aquest concepte.

Afig els termes segents al teu diccionari digital:

cant Ger/nania industria de la seda Renaixen^a regadiu turi5me

LA NUTRICIO,
LA RESPIR A CI I LA C IR C U LA C I

Per a viure, el nostre organisme necessita dos ti pus de substancies: nutrients, que obt a partir dels aliments, i oxigen, que aconsegueix de l'aire. L'apareil digestiu s l'enearregat de proporcio nar al nostre organisme els nutrients que aquest necessita. Per a extraure energa dels nutrients cal combi narlos amb 1 'oxigen. L'apareil respiratori s el que recull aquest oxigen de l'exterior. En tots aquests processos es produeixen substncies de rebuig, que han de ser eliminades. Lapareil excretor s lencarregat dexpulsar-les a l'exterior. Els nutrients i l'oxigen es necessiteh a tot arreu del eos. L'apareil circulatori s el que s'encarrega de transportar-los, i tamb s el que porta fins a laparell excretor les substneies de rebuig que es pro dueixen en tot el eos.

Quines substancies necessiten els xiquets i les xiquetes daquesta fotografa per a continuar ac. tius? Necessitarien el mateix si estigueren dormint? I si estigueren fent esport? Recordes la diferncia entre un rgan i un aparell? Saps quin rgan es representa en cadascuna de les imatges superiors? A quin aparell pertany cadascun? Explica com creus que serveix ais xiquets i a les xiquetes de la foto cadascun daquests aparells.

L a nutricio. Aliments i nutrients

ELS ALIMENTS
Els alimelits sn els materials que entren al nostre eos pe tub digestiu i que es necessiten per- a fer les funcions segents: Obtenir l'energia necessria per a realitzar ls nostres activitats. Crixer i reposar les parts < Jel eos que es des gasten. Obtenir les substancies necessries per al bon funcionament del nostre organisme.

ELS NUTRIENTS
Les substancies que componen els aliments reben el nom de nutrients. Els nutrients sn necessaris per a extraure'n l'energia que ens permet fer totes les nostres ac tivitats, i tamb per a crixer i reposar els mate rials que perdem. Es classifiquen en sis grups: Hidrats de carboni, o glcids. Ens propor cionen energa, i es troben principalment en els aliments vegetis. Alguns d'aquests (els sucres) tenen sabor dolg. Proteines. Sn necessries per a crixer i per a reparar els teixits del eos, i tamb s'utilitzen per a obtenir energa. Les proteines abunden en quasi tots els ali ments d'origen animal Qa cara, el peix, els ous, la llet, el formatge), en quasi totes les llavors (blat, arrs, fesols, etc.) i en els aliments que se n'obtenen (pa, pastes). Greixos o lpids. Proporcionen el doble d'e nergia que els hidrats de carboni o les proteines. Alguns aliments (com els olis) contenen quasi noms greixos. Vitamines (A, B, C, etc.) i elements mine rals (calci, ferro, etc.). Sn necessaris per al bon funcionament de l'organisme. Aigua. s la substncia ms abundant del nos tre eos. Cada dia perdem per l'orina i per la suor uns 2 litres daigua, que recuperem bevent i absorbint l'aigua que contenen els aliments.

Per a observar_______________________
Explica quina s la funci que I lustra la imatge superior. 2* Quines altres funcions fan els aliments?

PER A SABER-NE MS
Amb una dieta variada que incloga fruites i hortalisses fresques obtenim les vitamines i els mine rals necessaris. Les vitamines ms importants les pots veure al quadre segent:

NOM A Grup 6 (B1, B2...) C D

FUNCI Protegeix la pell i interv en la Visi. Faciliten l'obtenci d'energia dels aliments. Necessria per ais ossos, els vasos sanguinis, etc. Afavoreix Pabsorci de calci per a la formado dels ossos.

ELS CRANS CRUPS D ALIMENTS

Els aliments es classifiquen per les seues semblances en sis grans grups, segons els nutrients que ens aporta cadascun. Amb aquesta informaci podem saber si la nostra dieta satisf les necessitats diries de nutrients.

Els cereals (blat,ar r s,etc) i els seus derivats (pa, pasta), i els llegums (fesols, cigrons, etc.) ens proporcionen hidr^ts de carboni i tajnb protenes.

La* lleti_alg u n s dels se ystderj;

vat$, com el fo rm atg e o el

iogurt, sn ries en p ro ten es, e n greixQS^IIevat dels pro ductes d e sn atats)X ap o rte n m olt calci.

Els olis i altres aliments molt greixosos proporcionen qua si noms greixos. Sn d'origen vegetal, com Poli i la margarina, o animal, com la m antegal la nata.

Les verdures i les fruites aporten hidrats de carboni i moltes vitamines, sobretot quan es mengen crues, i tamb aigua i elements mi nerals.

La carn, el peix i els ous sn tres aliments molt ries en protenes, malgrat que tam b contenen greixos. Prcticament no aporten hidrats de carboni.

Els productes ensucrats i de pastisseria aporten quasi no ms sucres, i alguns tamb aporten greixos animals. Prcticament no contenen vitamines.

Per a contestar
1 Qu sn els aliments? Per a quines funcions els fem servir? 2 Qu sn els nutrients? 3 Relaciona cada nutrient amb una de les tres funcions dels aliments. 4 Quins nutrients sn els que proporcionen ms energia? 5 Quins aliments sn importants per a obte nir les vitamines que necessitem? 6 Explica quina funci t cadascuna de les vi tamines ms importants. Q Fes una Mista d'uns quants aliments que vas prendre ahir. Al costat de cadascun, indica de quin nutrient en t ms quantitat.

L'aparell digestiu (I)

L'aparell digestiu s el conjunt d'rgans que digereixen els aliments, absorbeixen els nutrients que en resulten i expulsen les restes no digerides.
Est formart pe tub digestu i tamb per les glndules
L'APARELL DIGESTIU HUM

boca

g ln d ules

digestives.

salivals faringe

EL TUB DIGESTIU
El tub digestiu s un tub llarg que travessa el eos i que consta de diferents rgans: la boca, la faringe, l'esfag, l'estmac, l'intest prim. l'intest gros i l'anus.

esfag

LES GLNDULES DIGESTIVES

Les glndules digestives sn les encarregades de fabri car els sucs digestius i d'abocar-los en linterior del tub digestiu. Hi ha glndules digestives que sn de mesura microsc pica i es troben en gran quantitat a les parets de l'estmac i de rintest prim. Altres glndules sn ms groases i es comuniquen amb el tub digestiu per mitj d'uns conductes a travs deis quals aboquen els sucs. Sn les glndules salivals, que fabriquen la saliva, el fetge, que produeix la bilis, i el pncrees, que produeix el suc pancretic.
pncrees

lintest gros anus

Per a investigar
! I I Una glndula s un organ que fabrica substancies que el eos necessita i les aboca a l'exterior o a l'interior dercos.
g ln d u les

digestives

estmac

Per exemple, les glndules sudor paras de la pell aboquen la suor a l'exterior, i el fetge aboca la bilis | a l'intest prim. Q Busca informaci sobre altres glndules que tenim al eos. Ex plica on es troben i per a qu serveixen. 2* Quines aboquen els seus productes a l'exterior del eos i qui nes ho fan a I'interior?

suc digestiu

El dibuix mostra una porci de l'interior de l'estm ac am pliada, on s'observen les glnd ules m icroscpiques que secreten el suc digestiu.

LA DIGESTI
La digestid s el procs pe qual els aliments sn trituris i transformats en nutrients molt senzills, que poden ser utilitzats per les cHules. La digesti comenta a la boca, conti nua a l'estmac i segueix fins a l'intest prim. Una vegada els aliments han estat digerits completament, els nutrients obtinguts sn absorbits i passen a la sang.

Per a

s a b eb -ne m s

Per a fer avanzar Paliment, el tub digestiu est cobert per una capa de teixit muscular que, quan es contrau, mou Paliment cap endavant. Per aquesta ra, podem engolirnos el menjar i fer la digesti mentre estem ajaguts.

Tipus de digesti
La digesti s el resultat de dos tipus de processos: la digesti mecnica i la digesti qumica. En la digesti mecnica els aliments sn triturats i pastats. T lloc a la boca, amb la masticaci, i en els movi ments que fa l'estmac per a mesclar els aliments. En la digesti qumica els aliments sn convertits en substancies molt ms simples, grcies a l'acci dels sucs digestius que secreten les glndules.
Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les instrucons i toma a fer dic sobre:

Per a experimentar
1. La digesti dels aliments co menta a la boca. Per comprovar-ho, fes l'experincia segent: - Posa't un tros de pa a la bo ca i, sense mastegar-lo, deixa-l'hi uns quants minuts. Passat aquest temps, contesta les preguntes: - Qu jf ha passat al tros de pa? N'han canviat la consistncia i el sabor?

Per a contestar
11 Quines sn les funcions principis de I'aparll diges tiu? 2 Quina s la funci de les glndules digestives en el procs de la digesti? 3 Quines glndules sn les ms grosses i quines substncies fabriquen?

4 Quins sn els dos tipus de digesti que tenen lloc a

l'apareil digestiu? 5 Qu els passa ais aliments en la digesti mecnica? I en la digesti qumica? 6 Esmenta dues parts del tub digestiu en qu es realitze la digesti mecnica.

L'aparell digestiu (II)

LA BOCA ,
La boca s^una cavitat que es pot obrir i tancar grcies a l'articulaci de les mandbules. A la boca hi ha les dents, la llengua i les glndules salivals: Les dents serveixen per a mastegar els aliments. La llengua est formada per msculs, que li permeten moure's amb gran facilitat per a repartir l'aliinent entre les dents i barrejar-lo amb la saliva. Els tres parells de glndules salivals fabriquen la sali va. La saliva t com a funci estovar els aliments i co mentar a digerir-los.
llengua aliment passant per la faringe laringe LA DEGLUCIO

DE LA BOCA A L'ESTMAC
Quan l'aliment s'ha convertit en una massa pastosa a la boca, la'Tlengua l'espenta cap a la faringe. La faringe s el lloc on el tub digestiu s'encreua amb el conducte respiratori. Una lmina de teixit que hi ha a l'entrada de la laringe impedeix que laliment vaja ais pulmons. El pas de l'aliment per la faringe rep el nom de degluci. De la faringe, l'aliment continua cap a lesfag, un tub muscular que desemboca a l'estmac. L'estmac s com una bossa amb la forma de la lletra J, a les parets de la qual hi ha un gran nombre de glndu les microscopiques que fabriquen el suc gstric. Aquest suc, que s molt cid, dissol els aliments. El menjar romn unes dues hores a l'estmac, on, per mitj de moviments de contracci, es barreja amb els sucs gstrics. En aquesta fase de la digesti els aliments s converteixen en una mena de pastetes per facilitar-ne l'assimilaci. Desprs, passen a l'intest.
LA DIGESTIO A L'ESTOMAC les pastetes passen a l'intest esfag

LA HXGXEKC BUCAL
A la boca hi ha microbis que s'alimenten de les restes de menjar. Aquests microbis fabriquen substancies que produeixen a les dents unes cavitats anomenades caries. Per a evitar les caries cal rentar-se les dents desprs de cada pat i desprs de menjar productes dolaos.

contracci

intest prim

aliment quas slid

l'aliment es converteix en pastetes

contracci

LINTEST PRIM
L'intest prim s un tub estret i molt llarg (fa uns set metres). A les seues parets hi ha una gran quantitat de glndules microscpiques que fabriquen el suc intestinal. A l'intest prim s'aboquen tamb els sucs digestius fabricats pe fetge * i pe pncrees. Sota la membrana que recobreix l'interior de l'intest hi ha una densa xrcia de vasos sanguinis. Els nutrients resul-* tants de la digesti sn tan petits, que sn capados de travessar aquesta mem brana i passen a la sang. Aquest procs rep el nom d'absorci intestinal*
vasos sanguinis intest prim estmac FASES DEL PROCES DIGESTIU

bancrees]

L'INTEST GROS
Les substncies que no sn tils per a l'organisme es dirigeixen a lintest gros, que s ms ampie i molt ms curt que l'intest prim (fa uns dos metres de longitud). A l'intest gros s'absorbeix gran part de l'aigua que contenen els sucs diges tius i els aliments. Les restes no absorbides s'espesseeixen en perdre aigua, i es transformen en excrements, que ixen a l'exterior per l'anus.

ABSORCIO DE NUTRIENTS

ABSORCI D'AIGUA

intest gros

Esquema imaginan de l'apareil digestiu en el qual es mostren els processos principis que hi tenen lloc. Les fletxes roges corresponen als sucs digestius; les fletxes verdes indiquen on es fa Pabsorci.

Per a contestar
/ { Per a qu serveix la llengua en la digesti? (k D'on procedeix la saliva? Quina funci t en

5 Quins sucs digestius intervenen en la diges ti que es produeix a l'intest?

6 Per on circulen els nutrients fins que arriben

el procs de la digesti? 3 A travs de quiris rgans circula l'aliment abans d'arribar a l'estmac?
i

a totes les cl-lules? 7 A l'intest prim s'absorbeixen els nutrients obtinguts en la digesti. Qu s'absorbeix a l'intest gros?

4 Quina utilitat pot teir el fet que el suc gstric siga molt cid?

L a resp iraci (I)

L'APARELL RESPIRATORI
L'aparell respiratori s el conjunt d'rgans per mitj deis quals introduim al nostre eos loxigen de Taire i expulsem el dixid de carboni. Aquest aparell est format per les vies respiratries i els pulmons: Les vies respiratries comuniquen el as i la boca amb els pulmons. Estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la trquea i els bronquis. Els bronquis sn dos tubs que parteixen de la trquea i es ramifiquen en tubs cada vegada ms prims a l'interior deis pulmons. Els pulmons sn dos rgans de forma cnica i molt esponjosos que es troben a l'interior de la caixa torcica. Estn formats per ramificacions deis bron quis i per milions de petits sacs microscpics, els alvols pulmonars. Els alvols es comuniquen amb Taire procedent de lexterior per mitj de les ltimes ramificacions deis bron quis, anomenades bronquols.
trquea laringe

L'APARELL RESPIRATORI HUM

fossa nasal

faringe

bronqui esquerre bronqui dret

pulm dret diafragma

pulm esquerre

Esquema deis rgans que formen l'aparell respiratori. S'hi ha representat tamb la silueta de les costelles, que protegeixen els pulmons, i el diafragma.

bronquis principis

bronquol alvols tallats

alvols pulmonars

capil-lars sanguinis

pulmonars

En un deis pulmons s'ha representat com els bronquis i els vasos sanguinis es ramifiquen i van disminuint de grandria, fins que arriben ais alvols pulmonars.

ELS M O VIM EN TS PULM ONARS

La renovaci.de Taire deis alvols pulmonars s'aconsegueix pels moviments d'inspiraci i d'expiraci dels pulmons. Els pulmons es mouen grcies a un mscul en forma de membrana, anomenat diafragma, i ais msculs intercostals. El diafragma es troba situat davall dels pul mons, unit a la caixa torcica i la columna vertebral. Els msculs intercostals es troben entre les costelles.

Quan bufem fort expulsem, aproximadament, la meitat de Taire que contenen els pulmons.

inspiraci

Expiraci

inspirat msculs intercostals contrets

aire expirat msculs intercostals relaxats

diafragma contret

diafragma relaxat

Quan inspirem, el diafragma es contrau i, per tant, baixa. Simultniament, els msculs intercostals tamb es contrauen i alcen la caixa torcica. El resultat s que la cavitat que envolta els pulmons es fa ms gran, els pulmons s'unflen i hi entra aire.

Quan expirem, el diafragma i els msculs intercostals es relaxen, de manera que la cavitat es fa ms menuda. Els pulmons s'encolleixen i expulsen Taire que contenen. Aquest aire est format per ms dixid de carboni i menys oxigen que Taire que hi ha entrat.

Per a contestar
^ Quin gas introdi^m i quin gas expulsem al respirar? 3 On estn situats els pulmons? X^4 Quins msculs intervenen en la respiraci? Explica'n el funcionament. H Per qu et sembla que els pulmons tenen una consistncia esponjosa?

k3

Com s'anomenen els conductes que arriben fins ais pulmons? En quins altres es van ramificant?

L a re sp ira ci (II)
L'INTERCANVI DE GASOS AMB L'EXTERIOR
L'intercanvi de gasos entre el nostre eos i l'aire exterior es relitza ais alvols pulmonars. Cada alvol pulmonar est envoltat per una xrcia de capiMars, uns vasos sanguinis molt filis.
L'oxigen passa de l'aire que cntenen els pul mons a la sang a travs de la paret de l'alvol i de la del capil-lar.
INTERCANVI DE GASOS EN UN ALVOL

sang amb dioxid de carboni

sang amb oxigen

Simultniament, el dioxid de carboni passa de la sang a l'aire seguint el cam invers al de l'oxigen.

LA RESPIRACI CEL LULAR

La sang6amb oxigen, que ix deis pulmons, pas sa pe cor i es distrbueix per tot el nostre eos grcies a lextensa xrcia de vasos sanguinis que tenim. Aquest oxigen travessa els vasos i entra en ca dascuna de les cl-lules del nostre eos. All es combina amb els nutrients que provenen deis ali ments, i d'aquesta manera es produeix l'energia que les cl-lules necessiten per a fer totes les seues activitats. Aquest procs rep el nom de respiraci
ceWular. capil-lar sanguini glbuls rojos

Ais alvols pulmonars, els glbuls rojos de la sang cedeixen el dioxid de carboni a l'aire que hi ha ais pulmons, i en capten l'oxigen.

Com a conseqncia d'aquest procs es pro dueix dioxid de carboni, que s perjudicial per a les cl'lules i, per aix, s expulsat cap a la sang, que el torna ais pulmons.

INTERCANVI DE GASOS A LES CL-LU LES

196 ^

Per a observar
Fixa't en resquem a que representa la respi raci ce llu la r: 1 Quins gasos transporta la sang?

oxigen

2. Qu han de travessar l'oxigen i el dioxid i

de carboni per a arrib ar a les cl-lules i del nostre eos i per a eixir-ne, respectivam ent? membrana s eel-Jurar sang

HIGIENE DE LA RESPIRACI
L'aire qu$ respirem ha d'arribar ais pulmons net i en bones condicions. Si la concentraci d'oxigen en Taire que respirem disminueix,.tindrem ms dificultis per a obtenir l'oxigen que el nostre eos necessita. Per aix hem d'evitar els espais tancats o mal ventilis. Tamb cal evitar Taire contaminat per gasos o per partcules perjudicials per a la salut, com el que procedeix dels tubs d'escapament dels autombils. Fumar, un hbit molt perjudicial Un contaminant molt nociu de Taire, s a dir, molt perjudicial, s el fum del tabac^Aquest fum cont gasos txics, com el monxid de carboni, i substancies que provoquen cncer, com el quitr. Pero, a ms, el tabac cont una dro ga, la nicotina, una substncia que crea addicci, s a dir, que el nostre eos s'hi acostuma i, si ens manca, no ens trobem b. Per aquest motiu, ais fumadors els costa deixar l'hbit de fumar. El fum del tabac no solament perjudi ca el fumador, sin tamb les perso nes que hi ha al seu voltant.
Laire contaminat cont restes de combustible, cendres i substancies qumiques perjudicials per a l'apareil respiratori. El fum del tabac s'acumula en llocs tancats i afecta els nostres pulmons i altres rgans del eos.

1 Qu s la nicotina? Qu significa que crea addic ci? Q Saps com s'anomenen les persones que es troben prop d'alg que fuma?

Per a investigar
L'apareil respiraori s propens a patir malalties causades per TaHrgia a certes substncies, com el pollen d'algunes plantes. L'as| ma aMrgica i la rinitis aMrgica sn dues d'aquestes malalties. Q Esbrina qu s una al lrgia. 2 . Quihs sn els smptomes de les malalties esmentades?

Per a contestar

19

On es produeix Tintercanvi de gasos entre el eos i Taire exterior?

2 Com arriba Toxigen a la sang? 3 Qu fa Toxigen a l'interior de les cMules? Qu s'hi produeix? 4 Quin cam segueix el dixid de carboni des que s expulsat d'una cl-lula fins que arri ba a l'exterior del eos?

L a circulaci sangunia (I)

L'APARELL CIRCULATORI
L'aparell circulatori compleix dues funcions molt importants: Distribueix els nutrients i l'oxigen a totes les cl-lules del eos. RecuILL essubstancies de -3?a^uig: .que les cl-lules produeixen. L'aparell circulatori est format pe cor i pels vasos sanguinis, i per la sang que circula al seu interior.
L'APARELL CIRCULATORI HUM

LA SANG
La sang s un lquid roig i esps format pe plasma sanguini i tres tipus de cl-lules diferents: els eritrcits, els leuccits i les plaquetes. Els plasma sanguini s un lquid transparent format principalment per aigua. S'hi troben dissolts els nutrients procedents del tub diges tiu, que sn transportats a totes les cl-lules. Els eritrcits o glbuls rojos sn les cl-lules ms abundants en la sang. Tenen forma de disc i el seu color s rogenc. Aquests cl-lules transporten l'oxigen des deis pulmons a cadascuna de les cl-lules del eos, i dioxid de carboni des de cada cl-lula fins ais pulmons. Els leuccits s'anomenen tamb glbuls blancs, pero no tenen color. Ens defensen deis microbis fabricant substan cies qumiques que els destrueixen, o b els envolten amb el seu eos i els digereixen. Quan I * ens posem malalts, el nombre de leuccits aug menta. Les plaquetes .sn molt petites, i acten quan es produeix una hemorragia, s a dir, quan per algn motiu els vasos sanguiis es trenquen. Quan passa aix, les plaquetes s'acumulen i s'adhereixen a les vores del vas trencat i fabri quen unes substncies que espesseeixen el plasmar Aqestes substncies formen un tap anomenat cogul, cjue det l'hemorrgia.

Totes tes artries, llevat de les que yan ais pulmons, estn acolorides amb roig, i totes les venes, llevat de les que ixen deis pulmons, estn acolorides amb blau.

COMPONENTS DE LA SANG . eritrcits leuccits

plasma

ELS VASO$ SANGUINIS

Els vasos sanguinis sn els conductes pels quals circula la sang. Aquests conductes sn de tres tipus: artries, venes i capiMars. Les artries sn els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des del cor fins ais , capil*lars. Les artries es ramifiquen i se*streteixen a me sura que es distribueixen per tot el eos. Les seues ultimes ramificacions acaben en els capiHars. Els capiMars sn uns tubs molt prims, amb una paret molt fina. Ais capiliars, els nutrients i l'oxigen en tra-_ vessen les parets Lpassen a les cHules. El dixid de carboni i uns altres productes de rebuig sfegueixen el cam invers, s a dir, passen de les cHules ais capil*lars. Ais capil-lars dets pulmons, 1'intercanvi de ga sos es produeix al revs: l'oxigen de l'aire que contenen els pulmons passa a la sang i el dixid de carboni passa a l'aire. Les venes sn els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des dels capiMars fins al cor. Les venes ms petites sn les que es comuni quen amb els capil-lars. Aqestes venes es reuneixen per a formar-ne unes altres de m$, grans, i aix es repeteix el procs fins a arribar a les mes grans, que acaben al cor.
Els capil iars formen xrcies per mitj de les quals la sang arriba a totes les cl-lules del eos. XARCIA DE CAPIL-LARS cl-ules artria capil-lars / vena

Intercanvis que es produeixen entre les cHules i la sang ais capil-lars del eos. Les parets dels capiMars sn tan primes, que permeten fcilment 1'intercanvi de substancies.

Per a contestar
/\

Per-a observar
I Fixa't en el dibuix deis intercanvis que es produeixen en un capil-lar: 1 . Quines substancies passen dels capil-lars a les cl-lules? Quines ho fan en sentit invers? @ En quina part del eos els capil-lars han recollit l'oxigen? I en quina part han recollit els nutrients?

Quines cl-lules de la sang sn ms nom brases? Quina relaci t amb el color de la sang? Explica la funci d'aquestes cl-lules.

2 Quina funci compleixen els leuccits? Com ho fan? 3 Per a qu serveixen les plaquetes? Explica qu s un cogul. 4 Quines diferencies hi ha entre una artria, un capil-lar i una vena?

L a circu la ci sangunia (II)

EL COR .
el COR HUM

El cor s l'organ encarregat d'impulsar la sang cap a tot el eos. La seiia grandria s semblant a la dun puny taneat, i les senes parets estn formades per teixit muscular. El cor t quatre cavitats: Dues cavitats superiors, les aurcules, a les quals arriba la sang que han recollit les venes. Dues cavitats inferiors, els ventricles, deis quals ix la sang cap a les artries. El cor est dividit per un env, de dalt a baix, en dues meitats independents, de manera que en cada costat queden una aurcula i un ventricle. En cada meitat, les dues cavitats estn comunicades entre si per una vlvula, que deixa passar la sang de l'aurcula al ventricle, pero no al contrari.

arteria aorta

artria

venes pulmonars

aurcula dreta

aurcula esquerra vlvula

venes

caves

vlvula

ventricle dret

ventricle esquerre

COM FUNCIONA EL COR

El cor impulsa la sang cap a les artries cada vegada que les seues parets musculars es contrauen. Cada cicle de con tracci del cor rep el nom de batee. En les persones jovesf el nombre de batees per minut sol variar entre 70 i 90. Quan el cor es contrau, primerament ho fan les aurcules, que envien la sang ais ventricles, i desprs els ventricles, que eqvien la sang cap a les artries. Quan el cor es relaxa, la sang s aspirada de les venes cap a les aurcules i s'inicia novament el procs.

1 A qu correspon un batee del cor? Quants batees es produeixen en un minut? 2. Fixa't en els dibuixos que representen les fases de contracci i relaxaci del cor i intenta explicar aquest procs.

EL RECORREGUT DE LA SANG
La sang fa sempre el mateix cam pels vasos sanguinis del nostre eos, seguint un circuit tancat. Aquest circuit tancat s doble, perqu la sang circula dues vegades pe cor i torna al punt ini cial: una vegada quan es dirigeix ais pulmons, en la circulaci pulmonar, i una aitra vegada quan va a la resta del eos, en l'anomenada circulaci general. En la circulaci pulmonar, la sang ix del ventricle dret cap ais pulmons per Partria pul monar, que de seguida es divideix en dos. Ais pulmons, la sang deixa el dixid de carboni i en recull l'oxigen. Dels pulmons, la sang toma al cor per les venes pulmonars i finalment entra a l'aurcula esquerra. En la circulaci general, la sang passa de l'aurcula esquerra al ventricle esquerre i ix per l'artria aorta, l'artria ms gran del eos. Des de l'aorta, la sang es dirigeix a travs d'arteries cada vegada ms petites cap ais capil*lars, on deixa l'oxigen i en recull el dixid de carboni. La sang es reparteix per tots els capiliars i es reuneix novament en petites venes fins a arri^bar a les ms grans, les venes caves, que, quan arriben al cor, desemboquen a l'aurcula dreta. Finalment, la sang passa de l'aurcula dreta al ventricle dret, i torna aix a l'iici del recorregut de la circulaci pulmonar.
ESQUEMA SIMPLIFICAT DE LA DOBLE CIRCULACI SANGUNIA

CIRCULACIO GENERAL

Per a investigar
Sovint diem que el cor s com una bom ba"; o que bomba" la sang cap a tot el eos. ] Busca en el diccionari els diferents signi ficis de la paraula bomba i escriu-los al ' quadern. 2 . Assenyala quin d'aquests significis permet comparar una bomba amb el cor.

Per a contestar
1 Com s el nostre cor? Descriu-lo. 2 Per qu diem que la-sr g recorre un circuit doble?
Q

4 Quines artries que ixen del cor porten sang oxigenada? Quines porten sang sense oxigen? 5 i Contesta les mateixes preguntes anteriors per a les venes que arriben al cor.

On adquireix oxigen la sang? On en cedeix? Explica-ho.

excrecio
L'a p a r e l l
ex creto r
'L'APARELL EXCRETOR HUMA

L'aparell excretor o aparell urinari s el conjunt d'rgans encarregats d'expulsar a l'exterior del eos les substn cies de rebuig procedents de les cllules que porta la sang. Els rgans que constitueixen 1'aparell excretor sn els renyons, els urqters, la bufeta urinaria i la uretra.

ELS RENYONS
Els renyons sn dos rgans situats per damunt de la cintura, un a cada costat de la columna vertebral. Tenen la grandria d'un puny i la seua forma s semblant a la d'un fesol. Els renyons extrauen de la sang una part de l'aigua que cont, juntament amb les subsfeancies de rebuig que questa transporta. El conjunt de l'aigua i les substncies de rebuig formen l'orina. Per a produir l'orina, el reny cont una gran quantitat de tubs microscopios anomenats tubs urinfers. L'extrem de cada tub est en contacte amb un capil-lar, del qual extrau les substncies de rebuig de la sang. Els tubs urinfers acaben en una cavitat del reny en forma d'embut, que recull l'orina de tots ells.

El reny esquerre i la bufeta urinaria s'han seccionat per a mostrar-ne l'interior.

E L RENY

vena renal

artria renal

Per a investigar
| En determinades persones, algu- i nes de les substncies de rebuig i que ixen deis renyons poden solidificar-se i formar uns cossos petits | anomenats "pedres" o clculs. Q | Busca informaci sobre aques- j ta anomala, per qu es pro- j dueix i com es pot evitar.
urter

substncies de rebuig

tub urinfer

En l'ampliaci s'observa, en esquema, el funcionament deis tubs urinfers.

EL VIATGE.DE LORINA CAP A LEXTERIOR

Lorina fabricada ais renyons es recull en dos conductes anomenats urters (un per cada reny), que acaben en la bufeta. La bufeta urinaria s un rgan muscular buit i elstic que es troba en la part inferior del ventre. En la bufeta s'emmagatzema l'orina procedent dels renyons. La bufeta t la capacitat d'unfar-se com un globus fins a assolir un lmit (0,5 litres) per al qual s necessria l'evacuaci de l'orina. Per a controlar que l'orina no isca contrnuament de la bufeta urinaria, aquesta t un mscul en la part inferior, l'esfnter, que tanca l'eixida de la bufeta. Quan la bufeta s plena, l'esfnter es relaxa i aleshores l'orina ix a l'exterior a travs d'un conducte anomenat uretra. En^els homes, la uretra acaba en el penis, mentre que en les dones acaba en la vulva, per davant de la vagina.
Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les inshrucdons i toma a fer dic sobre:

P e r a s a b e r -n e m s
A ms d'expulsar substncies de rebuig, els renyons regu len tamb la quantitat d'aigua i de sais que hi ha al eos, i n'expulsen Pexcs. Aix, si bevem poca aigua orinem poc; si en bevem molta, orinem ms sovint per expulsar tota l'aigua sobrera. Normalment no ens hem de preocupar per la quantitat d'aigua que bevem, perqu quan ens en falta tenim la sensaci de set. Tot i aix, com a mnim cal beure 1 litre i mig o 2 litres d'ai gua al da. Aix, dones, has de beure tota l'aigua que el eos et demane, sobretot quan faces exercici fsic o quan el temps siga ca loros. Les persones a qui no els funcionen els renyons poden seguir vivint si es connecten peridicament a una mquina de dil isi. Aqestes mquines reben la sang del pacient i desprs li la tornen neta de substncies de rebuig.

Per a contestar
1 Qu s Taparell excretor? Quins rgans els formen? 2 Quina s la funci dels tubs urinfers? 3 Quina funci fa la bufeta? H Quina uretra s ms llarga, la masculina o la femenina? Per qu?

El Quin efecte pot teir cadascuna d1aqestes

^ activitats sobre la quantitat d1 orina excreta da per una persona? - Beure molta aigua. - Jugar a ftbol. - Menjar aliments molt salats.

Mapa conceptual
L a nutricio, la respiraci, la circulaci i l'excreci
i

es realitzen mitjan^ant

4
l'aparell digestiu

'

l l'aparell respiratori
I que* es compon de

4
l'aparell circulatori
I que es compon de

4
l'aparell excretor
i que es compon de

I que es compon de i

A
tub digestiu

1 4
fabriquen sucs digestius

1
pulmons

glndules vies digestives respiratries

sang

i
l

4
boca

4
fosses nasals

bronquis bronquols

I
i

vasos sanguinis

cor

renyons

4
plasma eritrcits artries i 1 venes i 1 capiMars urters i

i
faringe

i
esfag estmac faringe laringe

alvols pulmonars plaquetes

bufeta i 1 uretra

l
intest prim

I
trquea

i
intest gros anus bronquis

Completa un resum
Els aliments estn formats per diferents tipus d e ......... El tub digestiu est format per la bo ca, l a ....... , l'esfag, !'..?!. I'........, l'intest ....... i l'anus. L'aparell respiratori est format per le s....... i els.......... En la respiraci ceMular, I'....... es com bina amb els nutrients i produeix I'....... que les cl lules necessiten. La sang circula p e ....... i e ls......... san guinis. L'excreci es fa per mitj de l'aparell

(I

IVIesurar el ritme cardac i el ritme respiratori

H P ro c e d im e n t

El funcionament deis aparells respiratori i circulatori s'adapta a les necessitats del eos en cada moment. Ho podreu comprovar amb aquesta experiencia: 1. En situado de reps, busqueu-vos el pols i compteu quantes vegades per minut us batega el cor. Fixeu-vos en les fo tografes, que mostren dues maneres de fer-ho. Desprs, compteu el nombre de vegades que inspireu i expireu en un minut. Repetiu aquests dos mesuraments en les condicions se gents: - Immediatament desprs de caminar durant dos minuts. - Immediatament desprs de correr per un terreny pa, com el pati de l'escola, durant dos minuts. 2. Anoteu les dades obtingudes en una taula com aquesta: en repos batees cicles respiratoris A continuaci, representeu les dades grficament. Per fer-ho, completeu dos grfics en forma de dia grama de barres com els que hi ha representats a la dreta (els valors indicats ais grfics no corresponen a dades reais). Finalment, contesteu les preguntes segents: - Es mant constant en les tres situacions el nombre de vegades que batega el cor per minut? Explica com varia. - Qu passa amb el nombre de cicles respiratoris en reps i desprs de caminar i de correr? - En qu s'assemblen els dos grfics? - Quins avantatges creus que t per al nostre eos el fet que augmente el nombre de batees i de ci cles respiratoris per minut? desprs de caminar desprs de correr
batees per m inut 120 4
n o -j 100 -j 90-! 80-} 70

oj ___n

p i en reps

desprs de caminar

- p J desprs de correr

cicles respiratoris per m inut

60

-j

5 0 -j 4030 20

in u

UBI
en reps desprs de caminar desprs de correr

Practica competncies bsiques

O Desprs de llegir el text de la unitat, contesta les preguntes segents:

- En quins rgans es localitzen les glndules digestives microsc.piques? - On s'absorbeixen els nutrients? I l'aigua? - Explica com varia el volum deis pulmons durant el procs de la respiraci. *9 De quantes cavitats consta el cor? Quin n's el nom? - Per a qu serveixen els tubs urinfers?

2| Fixa't en els aliments que es veuen a les imatges i relacionis amb els nutrients que continguen en ms quantitat:

3 Copia al quadern l'esquema de l'aparell digestiu de la dreta i escriu-hi el nom deis rgans que el formen. 4 Algunes de les frases segents sn verdaderes i d'altres sn falses. Copia-Ies totes, assenyala'n les verdaderes i, en les. altres, explica per qu sn falses:
- Els nutrients sn les substncies que componen els ali ments i que sn nec^ssries per a viure. - Els sucs digestius serveixen per a realitzar la digesti qumica deis aliments. La digesti deis aliments es completa a l'estmac. - A l'intest prim, que s la part ms Marga del tub diges tiu, s'absorbeixen els nutrients. O Els hidrats de carboni ens proporcionen els materials necessaris per al creixement. - Tota l'aigua que necessitem prov de l'aigua que bevem.

5 La taula'segent mostra la quantitat d'oxigen (Oz) i de dixid de carboni (C02 ) que hi ha en 100 cm3 d'aire inspirat i d'.aire expirat:
Aire inspirat Oxigen Dixid de carboni 21 cm3 Ocm3 Aire expirat 17 cm3 4cm3

. On h ha ms oxigen, en l'aire que entra ais pulmons o en el que n'ix? 4 Qu passa amb el dixid de carboni en l'interior dels nostres pulmons?

Fixa't en la microfotografia de la^sang, acolorida artificial ment, i contesta:

- Quants tipus de cl-lules diferents hi veus? Quin nom tenen? - Quina funci compleix cada tipus de cMula? D P Quin color tenen realment?

7 Ais requadres hi ha escrits els noms de les parts principis de l'apareil circulatori. Escriu-los de manera ordenada segons el cam que fa la sang. Comenta per l'artria aorta:
aurcula esquerra ventricle esquerre capil-lars del eos artria aorta artria pulmonar venes caves capiMars pulmonars ventricle dret cor

venes pulmonars

En cada serie de paraules n'hi ha una que no hi hauria de. ser. Indica-la:
estmac laringe microbis uretra intest bronquis plasma bufeta laringe pncrees eritrcits oxigen esfag trquea plaquetes reny

Afig els termes segents al teu diccionari digital:

nutrient glndula alvol capil-lar eritrcit tub urinfer

L esq u elet I ELS MSCULS

L'esquelet est format pels ossos, que sn r gans tan vius com qualsevol altre del eos: creixen al mateix ritme que ho fem nosaltres, i si es trenquen es poden tornar a soldar espontniament. Alguns ossos protegeixen diferents rgans vitis, com el cervell 0 els pulmons. Pero, la funci ms important deis ossos consisteix en el sosteniment del eos. Sense els ossos series una massa sense for ma i incapag de moviment. Els ossos sn necessaris per a fer els moviments del eos, pero els causants directes del moviment sn els msculs. Quasi la meitat del nostre pes corporal correspon ais msculs, que sn els rgans que formen ali que vulgarment anomenem "carn. Els ossos i els msculs que els envolten constitueixen l'aparell locomotor.

Com ho fan els xiquets i les xiquetes de la foto grafa per moure's? Quins rgans utilitzen per a aconseguir-ho? Explica el moviment que haur de fer latleta de la fotografa per llangar el pes* Quin mtode est utilitzant la doctora de la foto grafa per a "veuref, els ossos del seu pacient? Has patit alguna vegada una lesi d'ossos o de msculs? On et van atendre? Com ho van fer? Qu fas per mantenir-te en forma?

L'esquelet
L'esquelet s el conjunt format pels ossos, les articulacions i els cartlags del eos. Les funcions principis de l'esquelet sn: Sostenir el eos i donar-li forma, juntament amb els msculs. Contribuir ais moviments del eos, perqu acta com a punt de fixaci deis msculs quan aquests es contrauen. Protegir molts rgans interns, com el cervell, el cor o els pulmons. ossos
VISTA FRONTAL I LATERAL DE L'ESQUELET HUMA

cartlags

ELS OSSOS
Els ossos sn les parts ms dures i rgides del eos. Aix s degut al fet que estn formats per un teixit especial, el teixit ossi, que cont moltes substancie^ minerals. Els ossos sn durs, pero alhora sn molt lleugers perqu estn constituits en gran part per petits espais buits. La grandria i la forma deis ossos sn molt di verses. Alguns ossos sn llargs (com el fmur. per exemple), d'altres sn curts (com les verte-. bres), i n'hi ha uns altres que sn plans (com l'omplat).

L'esquelet huma est format per cartlags i per uns 200 ossos.

Per a observar
1 . Segons la forma i la grandria, de quins tipus sn els ossos que hi ha en cada fotogra fa? 2 . Sabries dir quins ossos sn? Q Busca informaci en algn llibre d'anatomia o en Internet so bre l'estructura del ossos.

10

LES ARTICULACIONS
El lloc on s'ajunten dos ossos ep el nom d'articulaci ssia. Hi ha tres tipus d'articulcions: fixes, semimbils i mbils. En les articulacions fixes, 'els osSs que les for men estn fermament units entre si i no es po den moure, com els ossos del crani. En les articulacions semimobils, els ossos noms es poden moure una mica. Es el cas de les vertebres de la columna vertebral. En les articulacions mbils, els ossos es poden moure els uns en relaci amb els altres. La majoria de les articulacions, com les deis bracos i les carnes, sn d'aquest tipus. Els ossos de les articulacions mbils i de les semimbils no se separen perqu estn agafats en tre ells per mitj dunes tires anomenades lligaments.
I mbils \ f & TIPUS D'ARTICULACIONS fixes semimobils

ELS CARTLAGS
Algunes parts de l'esquelet sn ms flexibles i toves que els ossos, i reben el nom de cartlags. El teixit que els forma sanomena teixit cartilagins. Les orelles i el as, per ex^mple, tenen cart lags a Tinterior. Tamb hi ha capa de cartag ais extrems deis ossos que formen articulacions mbils. Aquesta capa t una superficie molt llisa, que permet que aquests ossos s'esvaren suaument entre ells quan es mouen.

Per a contestar
1 Quines funcions compleix l'esquelet? 2 Per qu els ossos sn durs i lleugers alhora? 3 Qu s una articulado? Posa'n un exemple de cada tipus. 4 Com se subjecten els ossos en una articulaci mbil o semimbil? / 5 Esmenta algunes zones del eos que sn car tlags.

E ls ossos del cap del trorc

E ls
o s s o s d el cap
VISTES FRONTAL I LATERAL DE LA CALAVERA

Els ossos del cap formen la calavera, que cons ta de dues parts: el crani i els ossos de la cara.

El crani
El crani forma una cavitat tancada que protegeix un dels rgans ms delicats del eos: el cervell. Consta de diferents ossos units per mitj d'articulacions fixes. Els ms visibles sn els ossos plans: El frontal, situat davant, que forma el front. Dos parietals, a la part superior del crani, i dos temporals, a la part lateral. L'occipital, que es troba situat darrere del crani.
frontal

parietal

temporal

occipital

Els ossi>s de la cara

Els ossos ms coneguts de la cara sn els maxiMars, que formen les mandbules. La mandbu la superior est formada per dos maxiHars superiors i la mandbula inferior, per un maxil-lar inferior, que s l'nic os del cap amb articulaci mbil. Ais maxil-lars hi ha encaixades les dents.

nasals malar

maxil-lars superiors

maxil-lar inferior

LA O M P O SICI DE LES DENTS

Cada dent es divideix en dues parts: la corona, que s la part externa, i l'arrel, que est encaixada a la mandbula. L'interior de la dent t una cavitat on hi ha els vasos sanguinis i els nervis que transmeten les sensacions de dolor. Les dents sn cossos durs perqu estn formades en gran part per marfil, que s un telxit molt semblant al teixit ossi, pero ms dur i ms compacte. Per damunt del marfil hi ha una capa d'una substancia anomenada esmalt, ms dura que el marfil, perqu est formada en un 90 % per substncies minerals.

esmalt

corona

marfil

vasos sanguinis i nervis

1 Qu s ms dur, Pos, el marfil o Pesmalt? Per qu?

ELS OSSOS DEL TRONC

Els ssos del tronc sn les vrtebres, les costelles i l'estem.
COLUMNA VERTEBRAL 7 vrtebres cervicals

Les vrtebres
Les vrtebres sn 33 ossos curts, disposats un damunt d'un altre al llarg de l'esquena, formant la columna vertebral. Les set vrtebres superiors formen el coll, i reben el nom de cervicals. Les dsset segents es troben al tronc: dotze al trax, les vrtebres dorsals, i cinc a la zona lumbar, les vrtebres lumbars. Les ltimes vrtebres estn soldades i formen dos ossos: el sacre, que uneix els dos ossos de la pelvis per darrere, i el cccix, que es troba al fi nal de la columna vertebral.

12

vrtebres dorsals

5 vrtebres lumbars sacre cccix

Les costelles l'estern

Les costelles sn ossos llargs i corbats que per darrere s'articulen amb les dotze vrtebres del tronc (dues costelles amb cada vrtebra). Els deu primers parells de costelles s'uneixen per davant per mitj de cartlags a un os pa i allargat, l'estern, mentre que els dos parells inferiors queden solts. El conjunt format per les vrtebres superiors del tronc, les costelles i l'estern rep el nom de caixa torcica. La caixa torcica t la missi de protegir el cor i els pulmons.
estern

costelles

Per a contestar
1| Quin s l'nic os de la calavera que t una articulado mbil? 2 Quins sn els ossos ms importants que for men el crani? I la cara? Situa'ls. 3 Quants ossos formen la columna vertebral? Com s'anomenen?
V

Per a observar
Fixa't en el dibuix de la caixa torcica: 1 Descriu-la al quadern indicant eis ossos que la formen. 2 . Per qu sembla una gbia? 3 . Quantes costelles estn unides directament a l'estern?

4 Qu sn el sacre i el cccix?

E l s ossos de les extrem itats

LES EXTREMITATS SUPERIORS
Cada extremitat superior del nostre eos s'uneix al eos per mitj de dos ossos que formen l'espatla: la clavcula per davant i l'omplat per darrere. El brag consta d'un sol os, rhmer. L'avantbrag cont dos ossos paral-lels: el cbit i el radi. El canell est format per huit ossos petits que anomenem carpians. El palmell de la m cont cinc ossos allargats, els metacarpians, que uneixen el canell amb els dits. Cada dit consta de tres ossets anomenats falanges, llevat del polze, que no ms en t dos. _
coxals pelvis sacre carpians
OSSOS DE LES EXTREMITATS

espatla

clavcula

omplat hmer cbit

fmur

LES EXTREMITATS INFERIORS

Les extremitats inferiors s'uneixen al eos per mitj d'una cintura d'ossos ano menada pelvis. La pelvis consta de tres ossos: dos
coxals davant (un a cada costat de la columna vertebral) i el sacre darrere. metatarsians rtula

metacarpians

Aquests tres ossos transmeten el pes del eos a les carnes. La cuixa cont noms un os, el fmur, que s l'os ms llarg del eos. A la cama hi ha dos ossos paral-lels, la tibia i el peron^ ms menut i situat per fora de la tibia. A la part anterior del genoll hi ha la rotula,, un os petit amb forma de disc. Al peu, el turmell i l'empenya consten de set ossos petits, els tarsians. A continuaci hi ha cinc ossos allar gats, els metatarsians. Finalment, els dits dels peus consten cadascun de tres ossos petits, les falan ges, llevat del dit gros, que noms en t dos.

peron

falanges

tarsians

Les extremitats superiors i les inferiors s'uneixen al eos per mitj d'ossos que formen, respectivament, les espatles i la pelvis.

Per a observar
1* On es troben la clavcula i l'omplat? Quina fun. ci creus que fan?

2. Per quins ossos est formada la pelvis? i 3* Assenyala quin s l'equivalent de cada os de l'ex- j
trem itat superior a l'extrem itat inferior. Escriu- | los al quadern.

LES LESIONS DELS OSSOS I DE LES ARTICULACIONS

Els exercids.violents, els colps o les tensions excessives poden produir lesions ais ossos i a les articulacions. Les ms freqents sn les se gents: Les fractures Quan una forga excessiva (sobretot si s brus ca) acta sobre Pos, aquest es fractura, s a dir, es trenca. Les fractures necessiten atenci mdica al ms aviat possible. Pero, si no hi ha cap centre sanitari prop cal encanyar Pos trencat, s a dir, assegurar-lo amb benes i amb un objecte rgid. Els esquinaos i les luxacions Un esquina s un torcement o una distensi excessiva, un trencament parcial o total deis lligaments d'una articulaci. Quan, a ms, els ossos de Particulado queden fora del seu lloc es produeix una luxaci.
esquing

1. Has patit alguna de les lesions representades ais dibuixos? En quina part del eos? Explica cm la vas curar.

fractura

Per a pensar
Algunes positures que adoptem durant el dia poden ser perjudi c ia l per al nostre aparell loco motor. H Assenyala en aqestes foto grafes les males positures que hi veges i comenta amb els companys i les companyes la manera d'evitar-les.

Per a contestar
1 Quin s Pos ms llarg del eos? On es troba? 2 Quin os que forma part de la pelvis pertany a la columna vertebral? 3 Quins noms tenen els ossos de l'avantbraq? I els de la cama? Q Relaciona els ossos segents segons que es troben a les extremitats superiors o a les inferiors; tibia cbit falange peron rtula hmer carpians

extremitates superiors extremitats inferiors

E ls msculs
Els msculs sn els rgans que produeixen els moviments del eos i la forga que fem sobre els objectes. La majoria acaben en uns cordons molt resistents, els tendons, que s'uneixen ais ossos.
mscul

ELS MSCULS DEL CAP

Al cap hi ha els msculs que ens permeten expressar els sentiments i els msculs que ens permeten mastegar els aliments.
tend La majoria deis msculs tenen forma allargada (o "fusiforme") i sn ms ampies al mig que ais extrems. En cada extrem hi ha un tend, que uneix el mscul a Pos.

ELS MSCULS DEL TRONC

A les espatles i al trax hi ha msculs que mouen els bracos, com els pectorals, que treballen quan movem els bracos cap al pit, i els del toides, qfe ho fan quan alcem els bracos. A l'esquena hi ha diferents msculs que mantenen dreta la columna vertebral, i uns altres que contribueixen a moure la columna i les espatles, com el trapezi. Els msculs abdominals protegeixen els r gans del ventre i ens permeten fiexionar el eos per la cintura. Diferents msculs del trax produeixen els moiviments de la respiraci. El ms important s el diafragma, un mscul que separa la cavitat tor cica de rabdominal. A la regi ms inferior del tronc es troben dife rents msculs que mouen les cuixes. Els ms importants sn els glutis, que mouen el fmur cap enrere.

Quan somriu, aquesta xiqueta est utilitzant ms de 30 msculs de la cara.

ELS MSCULS DE LES EXTREMITATS

A les extremitats superiors, hi ha dos msculs a cada bra? que mouen l'avantbrag: el bceps i el trceps. A les extremitats inferiors, els msculs princi pis que mouen la cama sn el bceps femoral, que la flexiona, i el qudriceps, que l'estira. Els bessons estiren els peus i permeten aix algar el eos.

Grcies ais msculs abdominals podem fer aquest exercici, que consisteix en la flexi del eos cap endavant per la cintura.

ELS M SCULS DEL COS H U M A

En aquests dibuixos s'assenyalen els principis msculs del eos huma; del cap, del tron i de les extremitats:
trapezi msculs de la cara

trceps pectoral deltoides

bceps

dorsal ampie

abdominals qudriceps bceps femoral

i
bessons

Per a observar
Cada mscul del nostre eos serveix per a fer un moviment concret. Fixa't en els dibuixos superiors i contesta: 1 Quins msculs utilitzes per a... W ... ... ... ... ... algar la cama estirada? fer forca amb la panxa? posar-te de puntetes? moure els bracos cap al pit? arronsar-te d'espatles?

Per a contestar

M 1 1 1 1 Quiria funci tenen els tendons? 2 Per a qu usem els msculs de la cara?3 Classifica els msculs segents en tres grups, segons que es troben al tronc, a les extremi tats inferiors o a les superiors: abdominals bceps gluti deltoide qudriceps bceps femoral bess pectoral trceps trapezi

21

E l funcionam ent d eis m scu ls

COM FUNCIONA UN MSCUL
La missi d'un mscul s produir moviment, forga o ambdues coses. Aix s'aconsegueix quan el mscul es contrau, s a dir, quan es fa ms curt i el seu gruix augmenta. De resultes de la contracci del mscul, els tendons fan que s'acosten els ossos ais quals estan units i aix produeix el moviment. Com ms resistencia troba el mscul a aquest moviment, ms forga fa.
MOVIMENTS DEL BRAQ

Un moviment per a cada mscul

Cada mscul noms pot moure els ossos en una direcci concreta i noms en un sentit. Per a moure els mateixos ossos en una direcci diferent, o fins i tot per a tornar-los a la posici original, hi han d'intervenir uns altres msculs. El bceps, per exemple, noms pdt apropar els ossos de 1'avantbraQ a l'hmer; si el que volem s allunyar aquests ossos, ho hem de fer amb un altre mscul, el trceps; i si volem girar l'avantbrag, n'hem de fer servir un altre de diferent. La majoria de vegades, per a fer cadascun deis nostres moviments, fins i tot els senzills, cal contraure uns quants msculs alhora. Com que cada mscul noms pot fer un movi ment molt concret, n'hi ha molts que tenen un mscul antagonista, s a dir, que fa el movi ment contrari. El bceps i el trceps, per exemple, sn msculs antagonistes: quan l'un es contrau, l'altre es relaxa, i al revs.

Per a observar
Els dibuixos superiors representen dos mo vim ents en qu intervenen el bceps i el tr ceps: 1 Pots assenyalar aquests msculs?

2 Indica en quin estat es troba cadascun

d'aquests msculs al dibuix 1 i al dibuix 2.

Fes clic en la riostra ComunHat, segueix fes instruccions i toma a fer clic sobre:

Per a fer la forga que cal per a obrir un pot hem de contraure alhora uns quants msculs de la m i de Pavantbrag.

ELS M USCULS I LE X E R C IC I FISIC

Quan un mscul del eos deixa de contraure's durant un temps prolongat s'atrofia, s a dir, la seua grandria minva i fa molt poca forca quan es contrau. Aix.s el que passa, per exemple, quan es porta enguixat un brac o una cama durant unes setmanes perqu es cure una fractura ssia. D'altra banda, quan un mscul es contrau amb freqncia li passa el contrari, s a dir, el seu volum aug menta i cada vegada s capae d'actuar amb ms forga. Aix, dones, els nostres msculs es desenvolupen i es mantenen en bon estat quan els fem treballar regularment fent exercici fsic. Quan fem exercici fsic de certa intensitat, no solament treballen els nostres msculs; tamb respirem ms de pressa i el cor ens batega ms rpid, per tal de proporcionar ms oxigen ais msculs. Aquest treball addicional del cor i dels pulmons, si es fa amb regularitat i sense excessos, s molt bo per al nostre eos: disminueix el risc de patir malalties dels aparells circulatori i respiratori, mant la nostra ment en forma, etc. Per aix, haurem de fer alguna activitat fsica intensa com a mnim tres vegades per setmana.

1. Qu significa que un mscul s'atrofia? Escriu el nom d'un mscul del nostre eos que utilitzem constantment. 2 . Indica alguns dels beneficis que aporta la prctica continuada d'exercici fsic.

Per a contestar
1 Quina s la funci dels msculs? 2 Completa les frases segents: - Els msculs noms sn capados de moure els ossos en u n a ....... concreta i en un sol - Per a fer la majoria deis moviments hem d e ....... uns quants msculs alhora. - Un mscul........fa el moviment contrari al d'un altre mscul. 3 Fixa't en el dibuix dels msculs que hi ha a la pgina 217 i mira si hi trobes dos mscls de la cuixa que tamb siguen antagonistes. t i Escriu el nom d'alguns esports en qu s'utilitze molt cadascun dels msculs de la llista segnt: bceps pectorals abdominals qudriceps bessons

Mapa conceptual
L'aparell locomotor
i

esquelet

* ossos

articulacions

cartlags produeixen moviments

_____________ i
les seues funcions sn

sostenir el eos

contribuir al moviment

protegir diferents rgans

per mitj de la seua contracci

pels tendons

C o m p leta un re su m

L ........ serveix per a sostenir el eos, per a facilitar-ne els moviments i per a ........ molts deis seus rgans. L'esquelet est form at p e ls ........ J e s articu lacio n s........ i e ls ............. El lloc on s'ajunten dos ossos s'anomen a ...........Poden ser f ix e s ,.......... o semimbils.

Els ossos del cap formen l a ........ . que consta de dues parts: e l ........ i els os sos de la cara. Els . .. .. . sn les parts del eos capaces de contraure's i de produir ........... Els msculs mouen els ossos i s'hi uneixen per mitj d'uns cordons ano menats ..........

Aprn
Interpretar la composici d'un os
h

M a t e r ia l

Dos ossos de cuixa de pollastre bullit. Un pot amb tap, que hi cpiga un os. Vinagre. Una balanza.

P r o c e d im e n t
I

Els ossos estn formats en gran part per substncies minerals. Per a comprovar quina s la funci d'aquestes substncies, observarem qu passa amb un os de pollastre si desapareixen els minerals que cont.
1.

Pesa un dels ossos en una balanga i anota'n el pes O -

2.

Fica l'os en un pot. Ompli el pot amb vinagre, fins que cobrisca l'os, i tapa'l

o
3. Deixa el pot en reps durant una setmana. Passat aquest temps, trau l'os del pot i renta1b amb aigua Q . 4. Pesa l'os tractat amb vinagre i ano ta'n el pes O 5. Una vegada fet Pexperiment, contes ta les preguntes segents: Quina diferencia hi ha entre el pes de l'os de pollastre abans i^esprs d'haver estat tractat amb vinagre? Compara l'aspecte de l'os tractat amb vinagre amb el de l'altre os. Quines diferncies hi ha? En qu s'assemblen encara?

- El vinagre ha dissolt els minerals que contenia l'os. Dedueix quina s la funci de les substncies mi nerals ais ossos.

Practica competncies bsiques

O Contesta les preguntes segents:
- . Per a qu serveix l'esquelet? - Com sn els ossos? - Qu s una articulaci? Quants tipus diferents n'hi ha? - On es troben els lligaments? Per a qu serveixen? Escriu algunes parts de l'esquelet que estiguen fetes de cartlag. - Explica la diferncia qye hi ha entre un esquing i una luxaci. - Quines parts del eos sn capaces de contraure's i de relaxar-se? - Qu s un tend? Quina funci t?

Recorda que segons la forma, els ossos del eos podep ser curts, llargs o plans:

- Identifica aquests tres ossos del eos huma. - A quin grup pertany cadascun? - Escriu una Mista amb el nom d'un mnim de cinc ossos que recordes i digues a quin grup pertanyen.

3 Compara aqestes dues radiografes. La primera mostra una fractura; la segona, una luxaci:

- Quina diferncia hi veus entre les dues? @ Quin os o quins ossos estn fracturats en la primera imatge? Quina articulaci est afectada en la segona?

A la dreta hi ha representada la columna vertebral:

- Dibuixa-la al quadern i completa els buits de Tesquema amb les paraules segents: dorsals lumbars - Quin tipus d'articulacions t? - Quina funci hi fa el cartlag? - Escriu algn mscul que intervinga en el movi ment de la columna vertebral;
Ais ossos del cap hi ha articulacions fixes i mbils:

cervicals

sacre cartlags

- Busca un dibuix d'una calavera a les pagines anteriors i copia'l al qua dern. - Assenyala-hi on es troben les articulacions i indica de quin tipus s cadascuna i quins ossos la formen.
Relaciona cadascun dels moviments esmentats amb el dibuix corresponent i digues quins msculs s'utilitzen en cada cas:

Algar la cama enrere. Flexionar el tronc endavant.

- Algar el brag estirat. 83 Posar-se de puntetes.

Afig aqestes paraules al teu diccionari digital:

cartlag

tend

artculaci

lligament

antagonista

s sentits
Rebem 1 .a informado del que passa en l'exterior per mitj deis re ceptora sensorials. Aquests receptors sn cl lules nervioses especialitzades que capten els estmuls de l'exterior. Hi ha diferents classes de receptors sensorials. Cada classe est especialitzada en un tipus d'estmul i constitueix ali que anomenem

un sentit.
Els sentits principis sn: la vista, l'oida, l'olfacte, el gust i els sentits que resideixen a la pell, corr\ el tacte. Molts receptors s'agrupen en llocs determ inis del eos i form en els rgans deis sentits, com ara els ulls o les orelles. LA VISTA

LA PROTfcCCX D tU U IL5

L'ull s l'rgan de la vista. T form a esfrica, grades al fe t que al seu interior hi ha uns lquids, l'humor vitri i l'humor aqus, que contribueixen a donar-li aquesta form a.
L'ull est fo rm at per tres capes:

L'esclertica. s la capa mrs externa i dura. s fibrosa,

blanca i opaca. La part anterior de l'esclertica s'anomena crnia, i s transp arent. La coroide. s una m em brana prim a, amb molts vasos sanguinis, que, per la part de davant, fo rm a Piris. Al centre de l'iris hi ha un o rifici, la pupil-la. La retina. s la m em brana interna de l'u ll, on es trob en els receptors visuals. La llum es projecta a la retin a g ra d es a una lent, el cristal-l.
L'ULL

E ls ulls sn uns rgans molt delicats. Per a protegir-los el nostre eos t diferents estructures: ~ Les celles, que impedeixen que la suor arribe ais ulls. Les parpelles i les pestanyes, que protegeixen els ulls de la llum excessiva, de l'aire i deis cossos estranys. tes glndules lacrimals, que produeixen llgrimes per a mantenir hmida la superficie de l'ull.

corma coroide esclertica retina

humor aqus pupil-la cristal-l humor vitri

Per a observar
Fixa't en el dibuix superior.

'

1 Com s la imatge que es forma damunt de la nostra retina?

L'ODA

L'orella s l'rgan amb el qual

captem els sons. Es divideix en tres parts:

L'orella externa. Est formada pe pavell auditiu, que en el

llenguatge com anomenem orella, i el conducte auditiu

extern. L'orella mitjana. s una petita cavitat que comenta al timp

i que t en l'interior una cade na de tres ossets: el martell, l'enclusa i l'estrep. Aquests ossets transmeten les vibracions del timp a la finestra oval, una mem brana que comunica amb l'orella interna.
L'ODA

L'orella interna. Cont el caragol, un conducte en

espiral pie de lquid, que cont, en l'interior, els receptors auditius. Quan la membrana de la fi nestra oval oscil la, el lquid del caragol es mou i excita els receptors.

P e r a s a b e r -n e m s
A l'orella tamb hi ha el sentit de l'equilibri. Aquest sentit ens informa de la posici del cap i dels seus despla^aments. Es localitza a l'orella interna, en unes estructures plenes de lquid en les quals es troben els receptors sensorials especialitzats. Aqestes estructures sn lutricle, el scul i els canals semicirculars.
------------------------------ y.

canals semicirculars

utricle scul | 22

Is s e n t it s (II)
L'OLFACIE El as s Porgan del sentit de Polfacte. A la part superior de les fosses nasals hi ha una mucosa anomenada pituitaria, que cont els re ceptors olfactius. Hi ha uns quants centenars de tipus diferents de receptors olfactius, cadascun dels quals detecta unes substncies concretes* Aquesta s la ra per la qual les sensacions oloro ses son tan diverses i complexes.
EL GUST LA LLENGUA EL AS pituitaria

A la llengua hi ha el sentit del gust. Els receptors del gust sn els que detecten els sabors dels aliments. Es reuneixen formant les anom enajes papiMes gustatives, que sn unes elevacions minscules de la superficie de la llengua. Hi ha quatre tipus principis de receptors gustatius, que detecten quatre sabors diferents: amarg, cid, dolg i salat. Sn els sabors bsics; de la combinaci d'aquests s'obtenen tots els al tres sabors. Actualment s'ha identificat un cinqu sabor, rumami.
amarg

Per a experimentar
Les papiMes gustatives sn molt importants per qu ens indiquen si un aliment s comestible o rebutjable. 1. Mira't la llengua davant d'un espill. Identificahi les papiMes gustatives i descriu-les. Q j Ara agafa dos bastonets dels que s'utilitzen per a netejar les orelles. Suca'n un en mel i un altre en una beguda tnica, i desprs toca't amb l'un i amb l'altre la superficie de la llen gua. Explica quin sabor has sentit en cada cas i en quina zona de la llengua.

Distribud clssica dels quatre sabors bsics segons la zona de la llengua on es perceben ms b. Els lmits no estn gens clars.

UNA ACCIO COffTIWTA Els sentits del gust i de Polfacte acten conjuntament. En realitat, quan mengem estem gustant i olorant alhora. Grcies a aix podem gaudir de molts sa-# bors diferents. Una prova d'aix la tenim quan ens refredem: les vies respiratries se'ns obstrueixen i no podem olorar b el menjar; per aix ens costa sentir-ne el sabor.

ELS SENTITS DE LA PELL La pell respon a estmuls de tacte, de fred, de calor i de dolor. Cadascun d'aquest tipus d'estmul acta so bre un tipus especfic de receptor. Aix, dones, hi ha receptors que ens indiquen si un objecte s fred o calent, uns altres que ens n'indiquen la textura i la forma, etc. Els receptors del tacte poden ser de dos ti pus: els uns detecten les deformacions lleugeres de la pell i els altres capten les pressions ms intenses. Ais palpissos deis dits tenim molts receptors del tacte; per aixf la sensibilitat d'aquesta zona s molt alta.
LA PELL Si toquem el manee d'aquest casset molt calent sentirem dolor grades ais receptors sensorials de la pell.

receptors del tacte

receptor del dolor

receptor trmic

Per a contestar
1| Qu s un receptor sensorial? 2 Quins sn els sentits principis de l'sser huma? 3 Quines sn les tres capes que componen l'ull? En quina d'aquestes capes hi ha els re ceptors visuals? 4 Quines sn les parts de l'orella?

5 Quina importancia t el caragol? n Quina relaci hi ha entre la pituitaria i les papil-les gustatives? H Busca informaci sobre els aliments en qu podem trobar el sabor umami.
8 Quins tipus de receptors sensorials hi ha a

la pell?

El s is t e m a
NERVIS

Ara ests llegint aqestes lnies i les entens. Quan passes davant d'una pastisseria i tens fam, "et ve aigua a la boca". Si et fas una cremada a la m, l'enretires rpidament. Totes les activitats que fas cada dia quasi sense adonar-te'n, les fa el sistema nervios. El sistema nervios t la missi de rebre la informaci de l'entorn, que li proporcionen els rgans dels sentits, i de l'interior del eos; elabora amb aquesta informaci les ordres ms convenients per al nostre organisme, i les envia ais msculs i a uns altres rgans del eos. Aqestes funcions es porten a terme per mitj d'rgans com el cervell o el cerebel i dunes xrcies nervioses que ens recorren el eos i que estn formades per unes cHules molt especialitzades, les neurones.

Fixa't en les fotografes menudes: - Quina mostra una activitat fsica? Quins r gans del eos sn importants en aquest tipus d'activitat? - Quins rgans dels sentits intervenen en l'acci' representada en cada imatge? - Quines capacitats est utilitzant la xiqueta que pinta? La fotografa de fons representa una xrcia de neurones vista amb el microscopi electrnic de rastreig. Fixa't en la forma que tenen les neuro nes i en la manera com estn connectades. Amb qu podries comparar aquesta xrcia?

H I

C om s el sistema nervios
En el sistema nervios podem distingir dues parts principis: el sistema nervios central i els nervis.
SISTEMA NERVIS HUM

cervell

ELSISTEMA NERVIS CENTRAL

Consta de quatre rgans, tamb anomenats cen tres nerviosos, connectats entre si: el cervell, el cerebel, el tronc enceflic i la medul*la espinal. El cervell s l'rgan ms gran del sistema ner vios. Es de forma arredonida i consta de dues meitats simtriques, anomenades hemisferis cerebrals, que estn separades per una fenedura central. La seua superficie presenta nombrosos replecs. El cerebel es troba situat darrere i davall del cervell. Es ms menut que aquest i la seua su perficie "tamb presenta nombrosos replecs. El tronc enceflic es troba situat davall del cervell i del cerebel. Est unit a ambds rgans de manera semblant a com ho est un tronc a les seues branques (per aix en diem tronc). La meduMa espinal. T l'aspecte d'un llarg ci lindre tou i recorre l'interior de la columna vertebral. Per la part superior s'uneix al tronc enceflic. El cervell, el cerebel i el tronc enceflic reben en conjunt el nom d'encfal (en el llenguatge vul gar, sovint l'anomenem cervell). L'encfal est molt ben protegit a l'interior del crani.

tronc enceflic

cerebel

medul-la espinal

crani cervell cerebel tronc enceflic medul-la espinal columna vertebral encfal

Per a observar

___________________

En aquest dibuix de l'encfal i la meduMa espinal s'han representat tamb els ossos que els protegeixen. 1. Quins ossos protegeixen l'e n c fal? Quins protegeixen la medul la?
2. Qu passaria si el sistema nervios central

no estiguera tan ben protegit?

3. Busca una il-lustraci d'una vrtebra en

Secci longitudinal de lencfal i de la part superior de la medul-la espinal.

la qual es veja l'orifici per on passa la medul-la, i dibuixa-la al quadern.

ELS NERV4S
Els nervis sn fibres llargues de teixit nervis-, que per un extrem estn connectades al sistema nervios central i per l'altre es van ramificant fins arribar a tots els racons del eos. Els nervis que arriben ais rgans deis sentits reben el nom de nervis sensorials, i els que arriben ais msculs s'anomenen.nervis m otors.
UN EXEMPLE D'ACTE NERVXS

Suposa que ests jugant un partit de bsquet i que un company o una companya et passa la pilota. La imatge de la pilota ve cap a tu i els nervis senso rials enven el senyal al cervell, que elabora la resposta adequada: ordenar l'extensi deis bracos per a agafar la pilota. Aquesta ordre es transmet ais nervis motors que estn en contacte amb els msculs deis bracos finalment aquests msculs es contrauen.

Funcions del sistem a nervios

Les principis missions del sistema nervios sn les segents:
Transm etre al sistema nervios central, per

mitj deis nervis sensorials, la informaci captada pels sentits.

Elaborar en el sistem a nervios central

ESQUEMA D'UN ACTE NERVIOS

les orefres adequades perqu 1'organisme actu d'acord amb les seues necessitats.
Enviar aqestes ordres ais msculs i a altres rgans per mitj deis nervis motors.

Aqestes accions reben en conjunt el nom

d'actes nerviosos.

1. Pensa en un exemple d'acte nervios en qu intervinga un sentit diferent de la vista i explica'l de manera semblant a com es fa al text del document d'aquesta pgina.

Per a contestar
1 En quines parts principis es divideix el sis tema nervios? 2 Quins rgans componen el sistema nervios central? Quin n's el ms gros? 3 Quina diferncia hi ha entre els termes cer vell i encfatl 4 Quins rgans proporcionen al sistema ner vios informaci sobre el que passa al seu voltant?

Perqu es realitze un acte nervios, n'hi ha prou que el sistema nervios central done l'ordre de realitzar-lo?

Funcions dels centres nerviosos

EL CERVELL
El cervell s el centre nervios ms important. Cont en total ms de 10 000 milions de neurones i representa el 80 % del volum de l'encfal. La seua superficie exterior, d'1,5 a 4 miHmetres de gruix, rep el nom d'escorga cerebral. Es molt extensa i per a adaptar-se a la cavitat.del crani ha de plegar-se formant soles i arrugues. L'escorga cerebral s la seu de fun cions superiors com els sentits, el llen guatge i la mobilitat. Cada funci es localitza en una zona concreta de Tescorea cerebral. Unes altres funcions, com ara la inteHigncia, no estn situa des en una zona determinada. A l'interior del cervell hi ha unes al tres rees amb funcions molt impor tants. Aqestes rees sn les responsa bles de la memoria, de les emocions i dels impulsos instintius, com la cura maternal o la sexualitat.

Tots els actes voluntaris, aix com els sentim ents i les emocions, es produeixen al cervell.

Per a pensar

-________.

1. Busca en el diccionari el significat de la paraula "ment" i escriu-lo al quadern. \ 2 . Quina relaci creus que hi ha entre la ment i el cervell? Formen part de la ment les emocions?

ELS LBULS PE LESCORIA CEREBRAL

L'escorga cerebral est dividida en dues meitats#la dreta i Pesquerra. En cada meitat es poden distingir quatre regions, anomenades lbuls, amb funcions diferents: Ais lbuls frontals es localitza Parea del llenguatge. Tamb s'hi planifiquen i s'ordenen els actes voluntaris i s'hi regulen les emocions. Ais lbuls parietals s'analitza la informaci procedent del tacte. Ais lbuls temporals es procesa la informa ci procedent de l'orella i s'hi interpreta el llenguatge que s'escolta. Ais lbuls occipitals s'analitza la informaci procedent de la vista i s'hi interpreta ali que es veu. t
lbul tem poral lbul occipital

lbul parietal

lbul frontal

EL CEREBEL
E1 cerebel cont tamb un gran nombre de neurones d'associaci (uns 1500 milions). s l'rgan encarregat de mantenir l'equilibri i d'aconseguir que tots els nostres_moviments siguen precisos i coordinats. Els moviments d'una persona sense cervell serien brus cos i imprecisos, com els d'un autmat.

LA IM PORTARIA DEL 5 0 H
El nostre sistema nervios no pot estar en activitat constantment, sin que necessita descansar de tant en tant. Aquest descans Paconsegueix per mitj defson. Quan dormifn no solament descansa el nostre sistema nervios, sin tamb els nostres msculs; fins i tot si no fem exercici, necessitem dormir. El temps de son necessari varia segons les persones i l'edat. En general, una persona jove de la teua edat necessita unes nou hores de son diries.

EL TRONC ENCEFLIC I LA MEDUL-LA ESPINAL

El tronc enceflic i la meduMa espinal sn vies per les quals es transmetraLcervell la informaci que aquest rep deis, nervis-sensorials. Pe tronc enceflic i la meduMa espinal tamb es transmeten les ordres que el cervell envia ais nervisLmotors. En aquests dos rgans es localitzen centres nerviosos en els quals PS produftiypirt fletes iTwohintaris senzills, com els actes reflexos. Per exemple, al tronc enceflic s'ordenen els moviments automtics deis msculs respiratoris, shi regulen els batees del cor i s'hi produeixen mecanismes de protecci com la tos.

Un perode de son regular i tranquil s necessari per a mantenir una bona activitat intel lectual i fsica.

Per a contestar
1 Quines sn les funcions principis del cervell? 2 Quines funcions t el cerebel?
tronc enceflic cerebel meduMa espinal

3 Posa un exemple d'acte reflex que tinga lloc a la meduMa espinal. Quantes hores sois dormir? Creus que s poc o molt? Si dorms poc, vas ms cansat o cansada que de costum? Quins hbits podries canviar per a solucionar-ho?

El cerebel es troba a la part posterior del tronc enceflic, que es prolonga a la meduMa espinal.

Mapa conceptual
El sistema nervios
esta constitut per

neurones

nervis sensorals
transmeten

sistema nervios central

consta de

nervis motors
transmeten

4
informaci dels sentits 4T encfal meduMa espinal
*

iordres ais
msculs tronc enceflic

i
cervell cerebel

elaboren

respostes adequades

Completa un resum
El sistema nervios est format per I ...... , la medul-la i els ......... Els components de l'encfal sn el ...... , el cerebel i e l ......... La informaci captada p els...... es transmet per mitj d els...... al siste ma nervios central. Ac s'elaboren les ...... per a actuar, que s'envien ais msculs per mitj d els......... L e s...... sn les cl-lules que formen el sistema nervios. Hi ha tres classes de neurones: les # les d'associaci i le s ......... Els actes nerviosos poden ser ...... o involuntaris. Els actes involuntaris ms simples sn els ......... L'escoria cerebral s la seu de l a ...... , el llenguatge i l a .........

A p rn a .
Observar un encfal de corder
Per a fer-nos una dea de com sn els rgans que constitueixen l'encfal huma, s molt interessant observar-ne els d'algun altre mamfer, com el corder.

mm Material
Un encfal de corder Pinces * Cubeta Ganivet

PART SUPERIOR D'UN ENCFAL DE XAI

P ro c e d im e n t

1. CoMoqueu l'encfal de manera que la part inferior des canse sobre la cubeta. Toqueu-lo. Quina consistencia t? Qu passaria si no estiguera protegit pe eran i? 2. Observeu-lo per la part superior i feu-ne un dibuix; desprs, assenyaleu-hi el cervell, amb els dos hemisferis, i el cerebel. s probable que tamb pugueu veure per dar rere del cerebel un trosset de principi de la meduMa espi nal; en aquest cas, assenyaleu-lo tamb al dibuix. 3. Tombeu l'encfal i observeu-lo per la part inferior. Feu-ne un dibuix i assenyaleu-hi el cervell, el cerebel, el tronc enceflic i una porci de la meduMa espinal. El professor o la professora us indicar on es troben els nervis olfactius (que van al as) i els nervis ptics (que van ais ulls); assenyaleu-los al vostre dibuix. 4. Amb el ganivet, el professor o la professora tallar l'enc fal longitudinalment, passant entre els dos hemisferis cerebrals i tallar per la meitat el cerebel i el tronc enceflic. 5. Observeu ara l'encfal de costat. Veureu que hi ha unes zones ms blanques, que es troben situades al tronc ence flic i al centre del cervell i del cerebel, i unes altres de ms grises, que sn a la part externa del cervell i del cere bel. El color de les zones blanques s degut al fet que contenen molts axons de neurones, mentre que a les grises hi abunden les neurones d'associaci. 6. Dibuixeu l'encfal en aquesta posici i pinteu-lo per distingir les zones grises de les blanques. Escriviu al dibuix els noms deis rgans que hem esmentat i assenyaleu-los.
PART INFERIOR D'UN ENCFAL DE XAI

P r a c t ic a c o m p e t ric ie s b siq u e s
Q Desprs de llegir el text de la unitat, contesta aqestes preguntes al quadern: m Quin altre nom rep el sistema nervios central? - Relaciona la medul-la espinal amb la columna vertebral. - Quin s el nom vulgar de l'encfal? Quins rgans el formen? - Quines sn les tres classes principis de neurones? Quina ^s la missi de cadascuna? - Quines diferncies hi ha entre un acte nervios voluntan i un d'involuntari? Posa exemples de cadascun.

E 3 Copia aquest esquema al quadern i completa1!. Quin ttol li posaries?

Estmul

rgans dels.......

nervis

CENTRES

nervis
! -------

Resposta

Fixa't en aquest esquema del sistema nervios: - Copia'l al quadern.

*- Assenyala el nom de cadascun dels seus rgans i acoloreix-los amb colors diferents. 4 Fes un dibuix al quadern de dues neurones connectades entre si. Assenyala'n l'ax en cadascuna i in dica amb fletxes el sentit en qu circula el senyal nervios. Recull amb els companys i les companyes informaci sobre les drogues i organitzeu un debat en dasse so bre aquest tema. Us proposem algunes qestions que es poden plantejar en aquest debat: ^ Quines drogues s'utilitzen ms en la nostra socie tat? Quines se'n poden consumir legalment? - Us sembla que haurien de prohibir-se les dro gues qu actualment estn legalitzades? O penseu que caldria legalitzar les que estn prohibides? - Com crieu que han de ser tractades les persones drogoaddictes, com a delinqents o com a malalts? Per qu?

El

Alguns actes voluntaris poden ser molt rpids, de manera que solen confondre's amb els actes reflexos autntics. En l'experincia segent mesurars el teu "temps de reacci" per a aquests ac tes voluntaris rpids. Per a fer-ho, necessites un regle d'uns 30 a 50 cm i un cro nometre. Un company o una companya ha d'aguantar el regle amb una m, com mostra el dibuix, i amb l'altra ha d'aguantar el cronometre. - Col-loca el dit polze i l'ndex al costat del "0" del regle, pero sense tocar-lo. - Quan el company o la cmpanya solt el regle, alhora que posa en marxa el cronometre, agafa'l amb els dos dits. - Anota a la taula el nombre de l'escala del regle per on l'has agafat i a l'altra columna el temps que has tardat a agafar-lo. - Repeteix l'experincia unes quantes vegades i anota els resultis en una taula. Ara contesta les preguntes: - Qu ha passat a mesura que has repetit l'experincia? - Si^es tractara d'un acte reflex, passaria el mateix? Per qu? - Et sembla encertada l'expressi "t molts reflexos" per a referir-se a aquest tipus d'actes? Explica per qu.

Relaciona cada requadre amb l'afirmaci correcta: cervell cerebel meduMa espinal s on es produeixen els actes reflexos. Est relacionat amb la memoria i les emocions. Tenen un gran nombre de neurones d'associaci.

Afrg les paraules segents al teu diccionari digital:

hemi5feri encfal neurona acte reflex ment lobul

Es t r u c t u r e s i MQUINES

Podrem comparar el eos huma amb una esvelta gra de les que s'utilitzen en la construcci. La co lumna, els tirants i el brag de la gra serien esquelet, l'estructura que suporta el eos. Tamb, la gra disposa de motors i de mecanismes per a fer la seua funci. Equivaldrien ais ms culs del eos. Encara ms: els conductors elctrics, que condueixen l'energia des del lloc on es genera fins ais punts de consum, podrien comparar-se amb els complicats circuits nerviosos que hi ha al nostre eos. En aquest tema farem un recorregut breu pels circuits, els generadors i els motors elctrics, que funcionen grcies a fenmens magntics, i les mquines i les eines que ens faciliten el treball, sense oblidar l'armadura o estructura que les sost.

La nostra llanterna domstica a piles no fa llum malgrat que la bombeta no s fosa i colla b. Qu hem de comprovar? Segurament coneixes la clau regulable o clan anglesa: s una ferramenta molt comuna. Es una palanca? El nostre prestatge, on tenim els llibres, s'est corbant perqu aguanta massa pes. Se t'acut al guna soluci per a resoldre el problema sense haver de traure'n llibres ni haver de comprar un altre prestatge?

E l corrent elctric
la

M ateria e s c a r r eg a ELCTRICAMENT
plstic

De segur que alguna vegada has notat que els pls del bra se t'erigaven en fregar la panta lla del televisor. Tamb pot ser que, en tocar la planxa d'un autombil, hages sentit una enrampada. Aquests fenmens sn deguts al fet que aquests objectes es carreguen elctricament: tenien crrega elctrica i en senties els efectes.
paper

Hl HA OBJECTES QUE SELECTRITZEN

Hi ha objectes que s'electritzen fregant-los, s a dir, adquireixen crrega elctrica. Per exemple, si fregues un bolgraf de plstic amb un je!*sei de llana, el bolgraf electritzat atrau trossets de paper.

En fregar el bolgraf amb la llana, el plstic del bolgraf arranca crregues elctriques a la llana, de manera que els dos es carreguen elctricament (a). Per aix, el bolgraf atrau trossets de paper (b).

EL CORRENT ELCTRIC
El corrent elctric s el moviment de les crregu.es elctriques a travs dels materials. Pero, perqu les crregues elctriques es moguen a travs d'un material i creen un corrent elctric, necessiten l'energia que produeix un generador i que impulsa les crregues pe mate rial conductor. El generador ms simple s una pila. Les piles transformen l'energia qumica de les substncies que hi ha al seu interior en energia elctrica. Hi ha generadors molt ms potents, anomenats altemadors, que s'instal-len en les centris elctriques.

Una pila t un pol positiu (+) i un pol negatiu (-). El corrent elctric ix de la pila pe pol positiu i hi torna pe pol negatiu.

Per a experimentar_________________
1. Comprova si un material condueix el corrent elctric o no, amb un muntatge com el de la fotografa. En primer lloc fes la prova amb una clau metMica i desprs amb un tros de fusta. Qu pas sa en cada cas?

CONDUCTORS I ALLANTS ELCTRICS

Els materials que deixen passar el corrent elc tric, com ara els metalls, reben el nom de con ductora elctrics. Els materials que no deixen passar el corrent, com ara la fusta o el plstic, reben el nom d'aillants elctrics.

Q U S UN CIRCUIT ELCTRIC?
Un circuit elctric s un conjunt d'elements que permet generar, distribuir i aprofitar el corrent elctric. Per aix, en encendre el llum de l'habitaci utilitzes un circuit elctric format per: Un generador elctric, que s el de la central elctrica que subministra electricitat a la zona on hi ha ta casa. Uns fils conductors que transporten el cor rent elctric de la xrcia exterior fins a ta ca sa, desprs fins a 1'endoll i finalment fins a la bombeta. Un interruptor que deixa passar el corrent elctric o l'interromp. Una bombeta que aprofita el corrent elctric per a f& r llum. Per a dibuixar circuits elctrics s'utilitzen es quemes en qu cada element es representa amb un smbol determinat.
bombeta. interruptor

endoll

fils elctrics

Quan acciones l'interruptor de la llum, el corrent de la xrcia elctrica arriba a la bombeta a travs dels fils elctrics i aquesta s'encn. fil conductor

Rec ep to r s

e l c t r ic s interruptor / bombeta ( x )

Els receptors elctrics sn els aparells que aprofiten el corrent elctric que circula pels cir cuits elctrics per a fer tasques diverses en les quals es transforma l'energia elctrica en uns altres tipus denergia. El motor elctric d'un ascensor, 'estufa i el llum de la teua habitaci o el frigorfic de la cuina sn receptors elctrics.

------------------ 1 I ----------------
pila Esquema d'un circuit senzill format per una pila, una bombeta, un interruptor i fil conductor, representis pels smbols respectius.

P er a co n testa r
1 En qu consisteix I'electritzaci dels cossos? Posa un exemple d'aquest fenomen. 2 Qu s un generador d'electricitat? 3 En qu consisteix el corrent elctric? Q Com anomenem els materials que deixen passar el corrent elctric? I els que no permeten que hi passe? Posa un exemple de cada dasse. 5 Per a qu serveixen els circuits elctrics? De qu consten? 6 Quina s la funci d'un interruptor en un circuit elctric? 7 Qu s un receptor elctric? Q Descriu els elements que formen el circuit elctric que permet encendre el televisor de ta casa.

E l magnetisme. Generadors i motors elctrics

ELS
imant.s i e l m a g n e t is m e
El magnetisme s la propietat que tenen alguns materials d'atraure el ferro. D'aquests materials en diem imants.

Im a n ts n a tu ra ls i a r tific i is
En la naturalesa hi ha materials amb propietats magntiques: sn els imants. naturals. El ms important s un mineral anomenat magneti ta, que s una msela d'xids de ferro. Hi ha uns altres materials, com el ferro i l'acer, que, en posar-se en contacte amb imants natu rals, queden imantats: sn els imants artifi ciis.

El m ag netism e es va descobrir en Pantiguitat, en un m ineral a n o m en a t m ag netita.

El fe rro no s un im an t n a tu ra l, p ero el p od em im a n ta r i co n vertir-lo en un im an t a rtificia l.

ELS IMANTS TENEN POLS

La forga d'atracci magntica d'up imant es manifesta amb la mateixa intensitat ais seus extrems. Aquests extrems reben els noms de pol nord (N) i pol sud (S) de l'imant. Si intentem ajuntar dos imants pels dos pols del mateix nom, es repeHeixen; en canvi, si apropem el pol nord d'un imant al pol sud d'un altre, s'atrauen.

En tre dos im ants, els pols igu als es rep el-leixen i els pols o p o sats s'a tra u e n (el pol nord d'u n im an t se sol p in tar am b co lo r b lau , i el pol sud, a m b co lo r roig).

Per a experimental*_______________
1 . Si enrotllem un fil de coure al voltant d'un clau d'acer i e.l connectem a una pila de manera que pe fil hi circule corrent elctric (tal com ens mostra la fotografa), haurem construi't un electroimant senzill. El nostre electroim an t ser capag d'atraure petits fragments de ferro (llimadures, claus petits...). L'electroimant acta com un imant; pero, qu passa si tallem el pas del corrent elctric que proporciona la pila? S'interromp el magnetisme de l'electroimant?

E L S GENERADORS ELCTRICS
L'energia elctrica s'obt a partir d'un altre ti pus d'energia. Els aparells que transformen una forma d'energia en energia elctrica sn els ge neradora elctrics. El panell de cHules solars, la pila i l'altemador sn exemples de generadors elctrics.

L'alternador
Un alternador s un generador que utitza el magnetisme per a transformar energia mecni ca (energia de moviment) en energia elctrica. Un alternador senzill s el que porten moltes bicicletes per a fer funcionar els llums de davant i de darrere. Quan la roda de la bicicleta comen ta a girar, fa girar tamb una rodeta unida a un imant giritori muntat dins de l'alternador. El moviment de l'imant, situat damunt d'una bobina, fa que es genere corrent elctric al f de la bobina.
L'alternador transforma l'energia mecnica de la bicicleta en energia elctrica

El

m o to r e l c t r ic

Un motor s una mquina que transforma qualsevol tipus d'energia (qumica, elctrica...) en energia mecnica, energia del moviment. Per tant, un motor elctric transforma ener gia elctrica en energia mecnica. En aquest motor, el corrent elctric fa que gire un imant intern muntat a l'eix del motor. El mo viment de l'eix es transmet fins a les pales d'un ventilador, les ganivetes d'un batedor, etc.

24

P er a co n te sta r
1 Qu s un imant? Hi ha imants naturals? 2 Per qu un imant s capag d'atraure claus de ferro des de certa distancia? 3 Quin nom .reben els pols d'un imant? 4 Qu passa si intentem ajuntar dos pols iguals de dos imants? 5 Qu s un generador elctric? 6 Qu s un alternador? Explica com funciona l'alternador d'una bicicleta. n Qu s un motor elctric? Quina transforma do d'energia s'hi produeix? Digues el nom d'aparells que utilitzen un motor elctric.

M aquines simples i compostes

Les mquines sn conjunts de peces connectades entre si que ftmcionen manualment o amb motor i que ens estalvien temps i esforg en les faenes en qu les utilitzem.
potncia (P)

MAQUINES SIM PLES

Les mquines simples estn formades per pocs elements. La ms coneguda s la palanca. Tamb sn mqui nes simples, que ja hem estudiat, la politja i el torn.

resistncia (R)

La palanca
Una palan ca s una barra rgida que descansa sobre un punt, al voltant de la qual gira. A la palanca distingim tres elements: Resistncia (R). La crrega que volem moure.
Potencia (P). La or^a que fem per moure la carrega.
t> . t
-C * i

punt de suport (PS)

Elements de la p ala n a PALANCA DE PRIMER GNERE

Punt de suport (PS). El lloc on descansa la barra.

fe Generes de palanca
Segons la posici relativa d'aquests elements, hi ha: Palanques de primer genere. El punt de suport es troba entre la potencia i la resistncia. Palanques de segon genere. La resistncia es troba entre el punt de suport i la potncia. Palanques de tercer gnere. La potncia es troba entre el punt de suport i la resistncia.
ALTRES MQUINES SIMPLES politja p a la n c a DE SEGON GNERE

PALANCA DE TERCER GENERE

Per a observar
1 Identifica les parts d'aquestes mquines simples i explica breument com funcionen.

MQUINAS COMPOSTES
Les mquines compostes estn formades per moltes peces, algunes de les quals sn mquines simples. Una ta lladora de gespa, una llavadora, una motocicleta, etc. sn exemples de mquines compostes.

motor

I manillar l m carro

Parts d 1una mquina composta

En la majoria de les maquine^ compostes podem distingir diferents parts: Elements fixos que fan de suport o de guia a uns altres rgans de la mquina: el bastidor, la carcassa, el quadre... Elements mbils que giren o es desplacen, com tambors, politges, corretges, engranatges... Elements motors que subministren energia perqu la mquina funcione: motors, bombes, mbols... Circuits d'alimentaci i de control: d'aigua, d'oli..., polsadors, programadors... A l'esquema de la llavadora pots analitzar cadascuna d'aquestes parts. Motocicleta: mquina composta que funciona amb motor. Aquesta mquina de tallar gespa es mou amb la for^a de l'usuari que l'espenta. manillar roda motriu

PARTS D'UNA LLAVADORA DOMESTICA alimentaci

entrada d'aigua

comandaments presa de corrent

eixida d'aigua

cable elctric

Elements fixos Bastidor o caixa de xapa d'acer. Elements mbils Tambor giratori per a contenir la roba. Rodes que connecten el motor amb el tambor de la roba. Elements motrius Motor elctric del tambor. Bomba per a evacuar l'aigua bruta. Circuits d'alimentaci i de control Cable elctric per a subministrar electricitat ais circuits de la mquina. Entrades d'aigua neta, detergent i suavitzant.

P e r a co n testar
1 Per a qu serveixen les mquines? 2 De quins elements consta una palanca? 3 Qu s una mquina composta? 4 Quines parts distingim en una mquina?

U tilitat de les ferram entes i les maquines

Q U S UNA FERRAMENTA?
Una ferramenta s un instrument que es fa anar amb les mans i que permet fer un treball d'una manera ms fcil. Les primeres ferramentes que van inventar els ssers humans eren fetes amb pedres, ossos i bastons. Posteriorment, quan es van descobrir els metalls, com ara el ferro, es van poder fabricar fer ramentes ms dures i resistents: aixades, cisells, pales... Amb el desenvolupament de noves tcniques van anar apareixent noves ferramentes i se'n van anar perfeccionant d'altres. Hu, malgrat la fabricaci automatitzada i el control de les mquines per ordinador, encara hi ha un gran'nombre de ferramentes manuals, com la brotxa deis pintors, la clau anglesa deis mecnics, la paleta, etc.
destral de ferro destral d'acer EVOLUCI D'ALGUNES FERRAMENTES falg neoltica

martell de pedra

martell de ferro

TlPU S DE FERRAM ENTES Ferram entes m anuals

Moltes ferramentes sn ferramentes manuals, s a dir, ferramentes que saguanten i es fan anar amb les mans, com, per exemple, les tisores, el martell o la serra.

1 . Observa diferents tipus de ferramentes, antiges i modernes. Quines son les diferncies principis entre les ferramentes antiges i les modernes?

TREPANT ELCTRIC Motor elctric. Element motor que fa girar el portabroques. Arbre portabroques. Pega giratoria a l'extrem de la qual es subjecta la broca.

Ferram entes mecniques

Actualment, la incorporaci d'un motor (elc tric o de gasolina) a algunes ferramentes^, ha fet que aqestes siguen molt ms fcils d'utilitzar, perqu permeten fer trebaHs ms de pressa i amb menys esforg. D'aquestes ferramentes amb motor en diem ferramentes mecniques. Nhi ha una gran varietat, com la serra i el trepant, amb motor elctric, o la segadora de gespa, amb motor de gasolina. Un trepant s tamb una mquina composta, s a dir, formada per diferents peces: el motor que fa girar les broques, l'engranatge que transmet el gir, etc.

Engranatge. Rodes dentades que connecten el motor amb l'arbre portabroques. Polsador. Interruptor que serveix per a posar en marxa la mquina o parar-la.

MAQUINES DE TOTA MENA

La utilitat de les mquines s indubtable i el seu s resulta impres cindible en una societat desenvolupada. Hi ha una gran diversitat de mquines i d'aparells, que podem classificar pe seu s en quatre grans grups:

rellotge multjfunci

Mquines mbils. Serveixen per a transportar persones o coses: autobusos, carretons, camions, grues...

Aparells de mesurament, d'observaci i de control: rellotges, microscopis, telescopis, barrnetres...

tractor

camera reflex digital

transformaci o la conformaci de mate rials i d'objectes: tractors, torns, premses, mquines de cosir, telers...

Aparells audiovisuals i de comunicaci. Hi pertanyen els televisors, les cmeres, els telfons, els ordinadors...

Per a contestar
1 Com eren les primeres ferramentes construdes pels ssers humans? 2 Fes una llista amb algunes de les ferramen tes que usen el fuster, l'agricultor, el perruquer, el mecnic i la modista. 3 Quin tipus de motor sol portar una ferramenta mecnica? Per qu? Q Escriu el nom de mquines que servisquen per a transportar materials o moure'ls i d'altres adequades per al transport de persones. Q Busca informaci sobre un eixugador dels cabells domstic i els elements de qu cons ta. Dibuixa'n un esquema al quadern i expli ca la funci de cada part.

Construcci d'estructures
ESTRUCTURA D'UNA CONSTRUCCI
coberta

En totes les construccions (cases, bastides, ponts...) acten forces o crregues a causa del pes deis materials, a ms de les que en produeix l's. L'estructura serveix per a resistir aqestes forces. L'estructura s l'armadura que suporta les crregues perqu no es produisquen deformacions excessives o el trencament de la construcci. Per exemple, 1'estructura d'un habitatge resisteix el pes de l'obra, el deis elements mobles i el de les forces externes (el vent, la neu...).

L'estructura s com l'esquelet d'un habitatge.

Com ha de ser l'estructura

Perqu puga complir la seua funci restructura ha de ser: Estable. Aix s'evita que les crregues o les forces tomben l'estructura. Resistent. Aix impedeix que es trenque parcialment o del tot per l'acci de les crregues. Una estructura es construeix amb materials resistents com el formig armat o l'acer.

Pilars, bigues i biguetes

Lestructura de molts edificis est formada per una trama de pilars, biguetes i bigues. Els pilars sn els suports verticals que descan sen, finalment, en els fonaments. Les biguetes formen la base del trra de cada pis. Descansen damunt de les bigues i aqes tes ho fan damunt els pilars. La uni de pilars i bigues proporciona una ar madura molt resistent. Aquesta estructura reticulada s'utilitza en la majoria deis edificis.
Dos tipus de bigues d's habitual: a) de formig armat, b) d'acer. El carro del supermercat resisteix la boleada i el pes de la compra feta.

bigueta

Fonaments
Els pilars descansen al seu tom damunt deis fonaments, que sn la base de l'edifici. Per a construir els fonaments s'obren rases o forats que desprs s'omplin de formig. L'amplitud i la profunditat deis fonaments depenen del ti pus de construcci i de la resistncia del terreny.

Part de l'estructura d'un edifici formada per una trama de pilars i bigues.

Estru ctu res

t r ia n g u l a d e s

Hi ha un tipus d'estructura constituida per una malla plana o corbada de barres que s'uneixen formant triangles. Una estructura rectangular, com la de l'exemple a, s inestable. En canvi, la disposici trian gulada b l'estabilitza i la fa ms resistent.

L'estructura triangulada permet abracar punts allunyats (com s el cas d'un pont) o cobrir grans espais (com la coberta d'un pavell esportiu).

L'estructura de mduls rectangulars s inestable. En canvi, la formada per triangles s estable i resistent.

Per a experimentar
Perqu els pilars i. les bigues tinguen ms resistncia no n'hi ha prou d'elegir un material adequat; cal, a ms, tenir-ne en com pte el perfil geomtric. Pots veure com el perfil influeix en la resistncia duna biga amb l'experincia segent: I . Construeix dos prismes de cart a partir d'un parell de lamines primes de 35 x 25 cm (figura aj. CoMoca'n Pun com a la figura b i l'altre , com a la figura c. Situa-hi pesos damunt fins que es dobleguen. Quin dels dos ha resistit ms?

PER A 5ABER-NE MS
El formig s una msela de ciment, arena, gra va i aigua; s'utilitza molt en la construcci. Per a donar-li forma cal abocar la massa pasto sa en una armadura de fusta o d'acer (encofrat) fins que s'asseque i es torne dura i resistent. Si al formig s'incor- i poren varetes d'acer, s'obt el formig armat, que s'utilitza .| molt en bigues i pi lars.

Per a contestar
1 Com ha de ser l'estructura d'una construc ci? Qu s un pilar? Qu s una biga? On des cansen els pilars de la base? 3 Qu sn els fonaments d'un edifici? 4 Influeix el perfil d'una biga en la seua resis tencia? Qu s una estructura triangulada?

6 Dibuixa l'estructura triangulada d'un pont. Hi pot haver solucions bones diferents?

M apa co n ce p tu a l
Electricitat
es posa de manifest per mitj de el moviment de crregues elctriques s i
el corrent elctric

I
fenmens d'electritzaci

s'aprofita en
circuits elctrics

s'obt amb
generadors

i
fa funcionar
receptors

Maquines
simples

Estructures

Ir
compostes ferramentes

reticulades

triangulades

i
manuals palanca mecniques

compostes per una armadura de

compostes per una malla de

i
potencia, resistencia i suport

de primer, de segon i de tercer gnere

pilars

^ bigues biguetes

barres unides formant triangles

Completa un resum
L ' ....... es produeix per mitj de gene radors elctrics. Els circuits elctrics tenen com a mnim u n ....... i u n ............ Els imants posseeixen dos.......... El generador elctric ms simple s l a .......... El ...... elctric converteix l'energia elctrica en energia.......... La palanca s una mquina que cons ta de tres elements: l a ....... , l a ........i e l ....... d e ............ En l'estructura reticulada d'un edlfici distingim: els pilars, le s....... i le s.........

A prn a
Construir un circuit elctric
i M a te ria l
Pila de petaca. Bombeta i portalmpades. Enquadernadors metllics. Fil elctric. Anella de goma elstica. Tapa d'una caixa de cart*.

i P ro c e d im e n t
1. Per a construir el circuit de la imatge fes el que s'indica a continuaci: jgftTalla cinc trossos de fil elctric: dos deis trossos, d'uns 12 cm i els altres tres, d'uns 4 cm. U Desprs, trau el revestiment de plstic deis extrems delsfils.
h* A

continuaci, forada la tapa de la caixa i col loca-hi els enquadernadors tal com indica el dibuix. Desprs, col-loca els fils elctrics.
bombeta i portalmpades

- Ara, incorpora la pila i subjecta-la per mitj de la goma elstica; finalment, col-loca el porta lmpades i la bombeta. 2. Una vegada acabat el muntatge del circuit elc tric, fes les proves segents i, a continuaci, con testa les preguntes:
h

enquademador fils elctrics

Baixa la lmina de l'enquadernador que fa * d'interruptor fins que toque l'altre enquader' nador. Qu passa? Per qu?

P Torna a algar la lmina; veurs que la bombeta s'apaga. Per qu? - Per qu els enquadernadors han de ser metl lics? Qu passaria si foren de plstic? 3. Finalment, pots modificar el circuit elctric que has construt per a fer una altra prova. Col-loca ara dos portalmpades amb les bombetes respectives, l'un a continuaci de l'altre: - Les bombetes s'encenen ms o menys que quan noms n'hi havia una? ^ Quina en pot ser la causa? - I qu passa quan hi poses dues piles?

P r a c t ic a c o m p e t n c ie s b s iq u e s
O Contesta les preguntes segents al quadern: - Qu s una mquina simple? I una mquina composta? - Quins elements formen una palanca? Com estn coMocats segons el gnere de la palanca? Dibuixa'n els tres esquemes. , Quin nom donem a les ferramentes amb motor? Posa'n dos exemples.

2 Dels materials que s'indiquen a continuaci, n'hi ha alguns que sn conductors del corrent elctric i uns altres que sn llants: fusta coure or suro alumini goma paper plstic ferro roba grafit

- Esbrina quins materials sn conductors i quins materials sn allants. 3 i A la figura de la dreta es mostra l'esquema d'un circuit v elctric: -- Dibuixa l'esquema al quadern i indica-hi el nom de cadascun dels components. f r Quantes piles t el circuit elctric? Quantes bombetes?

p Quin element del circuit permet que passe el corrent elctric o n'impedeix el pas? 4 1 -Com probablement recordes, ais imants els pols iguals es repel-leixen i els pols oposats s'atrauen. Ara copia aquests esquemes al quadern i indica-hi amb fletxes si els imants s'atrauran ( < ) o es repel-liran (< ----> ):

S
5

,S

Fixa't atentament en la figura i contesta les pregun tes segents: - Per qu s'encn la bombeta? - Quins elements del circuit generen el corrent elctric? ^ Com funciona I1 interruptor lliscant que incorpora la llanterna?

6 A les figures es mostren dues ferramentes: unes tisores i un trencanous. El funcionament d'ambdues es basa en la palanca: i- sr A quin gnere de palanca pertany cada fer ramenta? - Dibuixa un esquema de cada ferramenta i indica-h on s cadascun deis components de la palanca. 7 1 Fixa't en la serie de dibuixos que iMustren el treball de la tala en diferents poques:

- Descriu qu passa en cada vinyeta. - Quina tcnica et sembla ms rpida i segura? 8| El Bar Cisco t un rtol massa pesant i Pancoratge no en suporta el pes. Dibui xa al quadern dues solucions constructives triangulars que reforcen la barra col-locada en volada:

X.

'V

1 o > T
BAR CJBf

Afig els termes segents al teu diccionari digital: corrent elctric camp magntic pila pol generador alternador motor circuit elctric estructura receptor imant pilar

engranatge

La l l u m I EL SO

Percebem la majoria dels objectes que ens envol ten perqu els veiem i els sentim. Pero, la major part d'aquests objectes no tenen llum propia. Els veiem grcies a la llum que els il*lumina, procedent de fonts naturals o artificiis, i al sentit de la vista. Quan la llum arriba ais objectes, hi rebota i ens arriba ais ulls. El so procedeix de la vibrado dels objectes i el percebem amb el sentit de l'oda. Els sons que ens arriben poden ser agradables o desagradables. D'aquests darrers en diem soroll.

En la posta de sol de la imatge, quina s la font de llum? Et sembla natural o artificial? A ms de la llum natural, de quina altra manera s'il-lumina la pista de bsquet de la imatge? m L'aigua quieta d'un riu o d'un estany es comporta com un espill. Quina relaci t aix amb la llum? . Quina s: la causa del so? Com percebem una veu o el so d'un instrument? Saps pr. a qu serveix l'objecte a travs del qual parla la xicona de la imatge? Quin nom t? L'hoine amb l'aspiradra, produeix un so o fa sotkl^pota amb la deis com:; panys i les companyes*

L a llum
QU S LA LLUM?
La llum s una forma d'energia que emeten els cossos lluminosos i que per cebem per mitj del sentit de la vista. Grcies a la llum podem veure els ob jectes que ens envolten i distingir-ne la forma, la grandria i el color. La llum s una forma d'energia per qu produeix canvis en els cossos que iHumina: per exemple, fa crixer les plantes, es pot transformar en energia elctrica, etc.

ON ES PRODUEIX LA LLUM?
La llum es produeix en les fonts de llum. N'hi ha de dos tipus: Naturals, com el Sol. Artificiis, com les bombetes, els tubs fluorescents, etc. La major part de les fonts artificiis de llum funcionen amb electricitat. La majoria d'objectes no sn fonts de llum, pero els podem veure grcies a la llum que els arriba des de les fonts lluminoses.

Grcies ai fet que reben la llum del Sol a les fulles, les plantes poden fer la fotosntesi i crixer.

El panell solar transforma l'energia que li arriba del Sol en energia elctrica, que serveix per a iMuminar el senyal de circulaci.

Per a investigar
Com que la llum es propaga en lnia recta, quan la Lluna se sita entre el Sol i la Terra, la seua ombra es projecta sobre la Terra:

COM ES PROPAGA LA LLUM?

La llum es propaga en lnia recta des de les fonts de llum fins ais objec tes. Quan arriba ais objectes, la llum hi rebota i arriba fins ais nostres ulls. Pots comprovar fcilment que la llum es propaga en lnia recta en aqestes dues situacions: En un dia amb boira, pots veure que la llum dels fars d'un cotxe traga una lnia recta. Si mires objectes il*luminats, veurs que l'ombra sempre es troba al costat contrari a aquell on es troba la font de llum que els il*lumina.

Q Saps com s'anomena aquest fenomen? Quin nom rep quan la Terra se sita entre el Sol i la Lluna? On es projecta l'ombra terrestre?

TRANSPARENT, TRANSLCID I OPAC

Quan la [fumes propaga, pottrobar en ef seu trajecte materials que la deixen passar i uns attres que no. Segons com es comporten al pas de la llum, els materials poden ser: Transparents. Deixen passar la llum i podem veure ntidament a tr.avs seu. Per exemple, els vidres de la majoria de les finestres.

Material translcid

Material opac

Translcids. Deixen passar la'llum, pero a travs seu els objectes no es veuen ntids. s el cas d'unes cortines fines.

Opacs. Impedeixen totalment el pas de la llum. s el cas de la fusta, el ciment i els metalls.

P er a experim entar
1 En grup, comproveu que la llum es propaga en lnia recta: - Retalleu tres cartolines de 15 cm de costat. Feu-hi un petit forat al mig. - Poseu les tres cartolines a uns 5 cm l'una de Paltra. - Colloqueu una llanterna davant de la primera cartoli na, de manera que la llum passe a travs deis forats. Si col loqueu un paper fose darrere de l'ltima cartolina, hi veureu un punt llumins al centre del paper. - Qu passa si desplaceu una mica la cartolina?

P er a co n testa r
0 La llum s una forma d'energia? Justifica-ho. Fes una llista amb les fonts de llum que hi ha en ta ca sa. Compara la teua llista amb la d'algun company.

3 Per qu podem veure els objectes que no sn lluminosos? 4 Com es propaga la llum que emet un projector de cinema? E l Anota tres materials que siguen transparents i tres que siguen opacs.

La reflexi i la refracci de la llum

LA LLUM ES REFLECTEIX
Quan la llum incideix sobre un objecte, unes vegades el travessa i d'altres s'hi reflecteix, s a dir, rebota a l'objecte. D'aquest fenomen en diem reflexi
de la llum.
LA REFLEXI DE LA LLUM

La llum, quan es reflecteix en un ob jecte, ens permet veure aquest objecte.

ELS ESPILLS
Els espills sn lmines de vidre recobertes, per la cara posterior, d'una capa de metall polit i brillant perqu s'hi reflectisca la llum. La reflexi de la llum s el que ens permet v^ure'ns en un espill, perqu la nostra imatge es reflecteix a la super ficie de l'espill i torna a nosaltres. La nostra imatge en un espill pa s quasi igual a nosaltres. L'nica diferen cia consisteix en el fet que la imatge es t invertida. Diem que la imatge de l'espill s simtrica de nosaltres. Pero no passa aix mateix en els es pills cncaus i convexos, que reflecteixen la nostra imatge de manera defor mada. LA SIMETRIA P
De la mateixa manera que la nostra imatge en un espill s simtrica de nos altres, les nostres mans sn simtriques entre si. Si obris les dues mans, en pots comprovar la correspondencia. La llum que arriba a l'espill shi reflecteix, s a dir, h rebota.

Per a observar
1 Explica en cada cas com s la imatge de la xica que ens retorna un espill pa, un de cncau i un de convex:
ESPILL CNCAU

LA LLUM ES REFRACTA
La refracci de la llum s el canvi de direcci que experimenta la llum quan passa d'un medi a un altre medi diferent, com, per exemple, de Taire a l'aigua. Aquest canvi de direcci explica fenomens tan curiosos com que un objecte submergit parcialment en aigua s'hi veja tort. Aix passa perqu la imatge de l'objecte canvia de direcci quan passa de l'aigua a l'aire.
En passar de l'aigua a l'aire, la llum que forma la imatge de la part del regle que hi ha dins de l'aigua canvia de direcci, i fa la impressi que siga torta.

posici real

LE S LENTS
Les lents son peces de vidre o de pls tic amb forma de disc que, grcies al fenomen de la refracci, modifiquen la di recci de la llum que passa a travs seu. Quan canvia la direcci de la llum, es modifiquen les imatges deis objectes que veiem: es fan ms ntides, ms grans, etc. Es el que passa, per exem ple, amb una lupa. Per la seua forma i per la manera com desvien la llum, les lents poden ser de dos tipus: Convergents: les lents que concen tren la llum en un punt. Divergents: les lents que separen els raigs de llum.

La lupa consisteix en una lent convergent que permet veure ms grans objectes menuts.

Per a interp retar

1. Fixa't en aquests dos dibuixos i descriu-los. Assenyala quin deis dos representa una lent conver gent i quin en representa una de divergent:

Per a co n testar
1 Explica a la teua manera en qu consisteix la reflexi de la llum. 2 Qu s un espill? Quin fenomen ptic per met veure la nostra imatge en un espill? 3 Qu vol dir que la imatge que veiem de nosaltres mateixos en un espill s simtrica de nosaltres? 4 Explica qu s la refracci de la llum. 5 Qu sn les lents? 6 Quins tipus de lents coneixes? Com desvien els r'gs de llum? Q Amb quin fenomen relacionarles el fet que en una peixera redona els peixos es vegem ms grans del que sn?

E l s colors de la llum
Qu
s la llu m b la n c a ?

La llum del Sol, que percebem com a blanca, es t formada en realitat per una infinitat de colors. Aix podem comprovar-ho fent passar la llum blanca a travs dun prisma de vidre o a travs de gotes d'aigua: observarem que la llum blanca es descompon en llums de colors diferents. Pero, per a fer-ne ms simple Testudi, es consi dera que la llum blanca est formada noms per set colors: roig, ataronjat, groe, verd, blau, anyil i violeta. Tamb s possible el fenomen invers; obtenir llum blanca a partir deis colors que la componen.

E L S C O LO R S D E L S O B JE C T E S Si la llu'm del Sol s blanca, per qu els ob jectes que iM umina tenen colors diferents? Quan la llum blanca incideix damunt d'un ob jecte, aquest absorbeix alguns deis colors de la llum i en reflecteix els altres. Per tant, un objec te el veiem del color de la llum que reflecteix; per exemple: La fulla d'un arbre s generalment verda per qu, de la llum solar, noms en reflecteix el co lor verd i n'absorbeix tots els altres. Veiem la neu de color blanc perqu reflecteix tota la llum blanca que li arriba del Sol; El carb s negre perqu no ens retorna cap color; els absorbeix tots.

Un are iris s forma quan la llum blanca del Sol travessa les gotes d'aigua de la pluja i se separen els colors que la formen. La superficie d'un CD tamb reflecteix els colors de la llum blanca.

Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les instruccions i toma a fer dic sobre: r

Per a pensar
1 De quin color s la llum que reflecteix cada llap is quan rep la llum blanca? Qu passa amb el llapis negre?

LA MESCLA DE COLORS
Sabem que la llum blanca es pot descompon dr en els colors que la formen i que podem obte nir llum blanca mitjangant la msela de llums de diferents colors. Pero no cal mesclar tots els colors per a aconseguir llum blanca: el nostre sentit de la vista percep com a llum blanca la que*s'obt de la ms ela de llums de color roig, blau i verd. D'aquests tres colors en diem colors primaris de la llum. Els altres colors es poden obtenir mtjangant la combinado d'aquestes tres llums de colors en les proporcions adequades. Aix: Mesclant roig amb verd obtenim el color groe. Amb el roig i el blau mesclats, obtenim el color magerta. Si mesclem el blau i el verd, obtenim el color can.
MESOLES DELS COLORS PRIMARIS ELS COLORS PRIMARIS DE LA LLUM

P er a experim entar
1 Si d isp o ses a l'au la d'u n a p a re ll com aquest i el fas girar molt de pressa, el veurs blanc, perqu l'ull huma msela els colors i el resultat s la llum blanca.

roig + verd groe

roig + blau magenta

verd + blau cian

Tam b pots u tilitza r una tro m p a feta am b cartolina, acolorida de la mateixa m anera i inserida en un punx.

P er a co ntesta r
1 Qu s la llum blanca? Per quins colors po dem considerar que est formada? 2 De quines maneres es pot comprovar que la llum blanca est formada per llums de molts colors? 3 Per qu no necessitem mesclar un nombre infinit de colors per a obtenir llum blanca? 4 Quins sn els colors primaris de la llum? Quins colors s'obtenen mesdant-ne aquests?

E l so. El soroll
Qu
s e l -s o

El so s l'efecte produit pels cossos quan vibren. El per cebem amb el sentit de l'oida. Quan un objecte produeix un so (cordes de viol, trepant...), aquest es propaga per l'aire, a travs de les pa rets, dels mobles, etc., i arriba fins al receptor Q'orella). Si no hi ha un medi material (aire, aigua, fusta, metall...), el so no es propaga. Aix, un astronauta, per exem ple, no sent cap soroll a l'espai. El so transmet energia des de l'objecte que ha produit la vibrado fins al lloc on es rep. Per aix els vidres de les finestres dels edificis vibren quan passa un cami pe carrer, per exemple. C a r a c t e r s t iq u e s
d el so

El diapas s un petit instrument metl-lic que, quan es colpeja, vibra i emet un so, que ens arriba a l'orella a travs de l'aire.

Cada sot unes caracterstiques diferents que ens permeten distingir-lo d'uns altres:
To. grcies al to distingim entre sons aguts i sons greus. Aix, per exemple, els xiquets tenen una veu ms

aguda que les dones, i aqestes, ms aguda que els ho mes, que tenen la veu ms greu. Timbre: ens permet distingir la font sonora de la qual procedeix. Podem reconixer una persona pe seu tim bre de veu i distingir un instrument musical pe so de les notes que emet. Intensitat: ens indica com s de fort o de feble un so. Hi ha sons tan febles que quasi no els podem sentir, i sons tan forts que poden arribar a fer-nos mal a les orelles.

Les vibracions de cada instrument musical formen el so que interpretem com a msica. El timbre del so ens permet distingir cada instrument.

LA IimNSXTAT D E L SO
La intensitat del so es mesura en decibels (dB). Un so de 10 dB s quasi imperceptible, i un so de 120 dB s tan intens que produeix sensaci de do lor a l'orella humana.

Quan el so es propaga, si es troba amb un obstacle hi pot rebotar, s a dir, s'hi pot reflectir i tornar a l'emissor. Daquest fenomen en diem eco. Alguns animals, com les rates penades, utilitzen l'eco per a orientar-se i ca gar en la foscor.

so reflectit

E L SOROLL
Alguns sons sn agradables d'escoltr (l'aigua deis rius, el cant deis pardals, etc.) i d'altres sn desagradables i molestos (els trons, el so dun martell pneumtic, etc.). Anomejnem soroll tot so que resulta molest i desagradable. Quan els sorolls sn massa intensos i persistents es produeix un efecte inco mode i perjudicial per a la salut de les persones: la contaminado acstica. Aquests sorolls poden ser deguts a causes diferents: la circulado intensa de vehicles, el volum excessiu deis equips de msica i deis televisors, el funcionament de la maquinaria pesant que es fa servir en les obres, etc.

L 'eco es produeix quan les veus deis excursionistes es reflecteixen a les ">untanyes els retornen,

P er a pensar_____________________________________
1. Fes una llista de professions que conegues en les quals cal suportar molt soroll. Q Esbrina les mesures que es prenen per a evitar que en la faena el soroll afecte la salut de les persones.

La contaminado acstica s un problema important en la nostra soc|at. Pot causar-nos mal de cap, manca de concentrado, estrs...

P er a co n testa r l| Qu s el so? Qu passa si no hi ha un medi

material? 2 Quina s la causa del trencament de vidres en les proximitats d'una explosi? 3 Quina caracterstica ens permet distingir el so del viol del so de l'arpa? H Classifica en greus o aguts els sons d'un xiulet, de la botzina d'un vaixell, de la veu d'un infant i de la veu d'un home. 5 Qu s l'eco? On podem comprovar aquest fenomen? 6 Quan es considera que existeix contamina ci acstica?

M apa c o n c e p tu a l
L a llum
I
s una form a d'energia

i
es percep amb el sentit de la vista es propaga en lnia recta _L
es reflecteix es refracta

la llum blanca esta formada per una infinitat de colors

procedeix de

prim aris

fonts naturals

fonts artificiis

espills

lents

i
roig

I
blau

i
verd

mescles dels colors primaris

El so
I
s una form a d'energia

1 es propaga per un medi natural i es percep amb el sentit de 1'da procedeix de la

vibraci d'objectes

les seues caracterstiques sn 1

to

els sons molestos es consideren 1

soroll i

|
timbre

produeix i
contaminaci acstica

|
intensitat

Completa un resum
La llum s una forma d'....... i es per cep amb el sentit de l a .......... La llum es produeix a le s....... , que po den s e r........o ............ La llum e s ....... en ln ia............La llum pot rebotar, s a d i r , o canviar de direcci,......: . La llu m ....... est formada per una in finitat d e .......... El so s una forma d'energia que es percep amb el sentit de I'....... i que es produeix quan un objecte.......... Un so s caracteritza p e ....... , e l ........ i l a ..........

Aprn W k 91
Valoran l'energia deis colors
h

M a t e r ia l

Tres termmetres. Tres trossos de paper de color blanc, blau i negre. Aigua i tres pots iguals amb els taps respectius.

P ro ced im e n t

1. Folra els pots, cadascun amb un tros de paper de color diferent Q . 2. Aprofitant un dia assolellat, ompli amb aigua cadascun deis pots. 3. A continuado, mesura amb un termmetre la temperatura de l'aigua en cadascun deis pots i anota-la al quadern Q . 4. Desprs, col-loca els tres pots, tapats, al Sol durant dues o tres hores Q . 5. Desprs d'aquest temps, torna a mesurar la temperatura de l'aigua en cada pot i escriu-la al costat de les temperatures registrades al comengament de l'experincia O 6. Per a cada pot, resta la temperatura ini cial de la final; aix sabrs quant ha augmentat la temperatura de l'aigua en cada pot. 7. Acabada Pexperincia, contesta les pre guntes segents: En quin pot ha augmentat ms la tem peratura? En quin ha augmentat menys? Quins colors reflecteix i quins ret el pa per blanc? I el blau? I el negre? - La llum s energa; per tant, un objecte que absorbeix llum est absorbint ener ga i la seua temperatura augmenta. Com relaciones l'augment de la tempe ratura de l'aigua amb la llum que absrbeix o que reflecteix cada color?

P r a c t ic a c o m p e t n c le s b siq u e s

Contesta aqestes preguntes:

- Qu s la llum? Amb quin sentit la percebem? - Com veiem la nostra imatge en un espill? - Per a qu serveixen les lupes? - Per a qu veiem els objectes de colors diferents? - En quins set colors es divideix la llum blanca? - Qu s l'eco? g - Quina propietat del so ens permet distingir la veu de persones diferents?

Joan i Marta van anar el cap de setmana passat al pare d'atraccions i van entrar a l'atracci dels espills mgics. Indica com es van veure Marta i Joan en les situacions segents:

- En posar-se davant d'un espill convex. - Quan es van situar davant d'un espill pa. - En situar-se davant d'un espill cncau.
O A l tren de joguet de la fotografa s'han dibuixat algunes fletxes que indiquen la llum blanca que arriba a diferents parts del tren i la llum reflectida, que n'ix:

fe

- Dibuixa al quadern el tren el co lor de la llum que es reflectir en cada cas. . 4

Indica el color que s'obt en cada cas per la msela de llums de colors:

Indica si'les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F): - Totes les fonts de llum sn naturals. ~ La llum noms es reflecteix en els espills. - La lupa ens ajuda a veure b els objectes molt xicotets. - Perqu es veja b l'arc iris ha de fer un dia totalment ser. - El so no t energa, no pot fer cap mal.

Assma ow m i paxbm u m

(Okail P8UC E MHHCa

CiJ.F. G"03093432 02304 ALCO I J

- En l'eco distingim el so que hem produt del so que es reflecteix ais objectes i que ens torna a les orelles. - Els nostres avantpassats tamb patien les conseqncies de la contaminado acstica. 6 Al dibuix es mostra l'experiment realitzat per un xic a casa per a comprovar si el so rebota en els objectes: - Qu hi utilitza com a font de so? - Per on es propaga el so? . - Qu fa servir el xic perqu s'hi reflectisca el so? 7 A continuaci es mostren alguns aparells que emeten sons quan eis posem en funcionament. Classifica'ls segons la intensitat de so que emeten, de ms feble a ms forta:

i
Afig els termes segents al teu diccionari digital:
font de llum refracci propagaci reflexi intensitat

T e c n o l o g a i INFORMACI

Els avanzos de la ciencia i de la tecnologa en temps molt recents han perms un gran progrs en molts camps i han millorat la nostra qualitat de vida. Entre aquests avanzos espectaculars destaca l's massiu deis ordinadors, que s'han fet imprescindi bles en les fabriques, en les oficines, en els centres educatius i, naturalment, en les nostres llars. Grcies a les noves tecnologies de la comunicaci ha sorgit el fenomen Internet. Hui podem contac tar quasi amb qualsevol persona en qualsevol lloc de la Terra per fer-li arribar un missatge escrit, la nostra imatge o la nostra veu. A ms, Internet constitueix una mena de bibliote ca immensa, plena d'informaci que hem daprendre a seleccionar i a verificar. I ao ms important, amb les noves tecnologies podem treballar en equip, fins i tot a distncia, amb rapidesa i eficcia.

Qu creus que representa cadascuna de les foto grafes? Podries indicar alguns avanzos cientfics impor tants del segle XX? Internet s una xrcia d'ordinadors d'abast mun dial? ^ Qu s un correu electrnic? Qu has de fer per enviar-ne un?

soied

' wjiui SvUaj Qou aj^cr ajpus.'d?

sl < ? !saqgni xtsw A ip

S J O & * J 9 ft b j* J

5 3 0

ai escure

ie;idsou,i e jpp

w que cjdiuoo

q u f5 .y

* M O

l a j q g taujauq oso jaw - sccp < puw uud n ? ^ ! | ffl

L a ciencia i la tecnologa en el mn actual

Av a n zo s
miolt im p o r t a n t s

Ja saps que un deis aspectes ms remarcables del segle XX i deis primers anys del segle XXI s el progrs constant de la ciencia i de la tecnolo ga en molts camps, que ha comportat una gran millora de la qualitat de vida deis ciutadans de molts paisos. En fsica es va descobrir l'enesgia atmica, que s'utilitza en la generaci d'electricitat en les centris nuclears. A ms, s'han produt grans progressos en el coneixement de les partcules ms petites de la materia. En qumica, es van inventar els plstics, les fibres sinttiques i els adobs artificiis. La medicina va progressar grcies al descobriment i a l's deis antibitics i de les vacunes,
Els metges utilitzen aparells d'alta tecnologia, com el de la imatge, per a observar el nostre eos per dins i poder fer, grcies a aix, diagnstics ms precisos.

a la utilitzaci d'aparells d'alta tecnologia, al

trasplantament drgans, etc.

TECNOLOGIES PER A LA INFORMACI

I LA COMUNICACI
En comunicaci, la telefonia mbil, la radio, la televisi, els satl-lits artificiis i els telescopis orbitals han perms connectar-nos rpidament amb tot el planeta i ampliar el nostre coneixement sobre el cosmos. La informtica aplicada a la indstria, a la investigaci i a les comunicacions ha donat lloc a una autntica revoluci tecnolgica. Els descobriments en electrnica i, sbbretot, el microprocessador, han obert les portes a l'ordinador personal.
Hu dia, l's d'ordinadors est molt lligat a Internet, una xrcia mundial formada per milions d'ordinadors connectats entre si.

Hu dia s habitual veure gent que usa el telfon mbil per a parlar, enviar missatges de text o fotos, escoltar msica, veure vdeos, etc.

Per a investigar

D Informa't de l'any en qu va aparixer el

primer ordinador personal. Indica qui nes eren les seues prestacions principis. Tenia disc dur? Utilitzava disquets?

L's d'ordinadors en la indstria o en les investigacions centfiques ha agilitzat moltes faenes.

L'O R D IN A D O R PER SO N A L
Hui dia els ordinadors sn a tot arreu. No es fan servir noms en la investigaci cientfica, en la indstria, en les oficines o en les escoles; tamb en casa hi podem treballar, navegar per In ternet, jugar... Els ordinadors personis solen ser de dos tipus: de taula o b porttils.

ORDINADOR DE TAULA
Caixa o torre. Cont els rgans interns que processen la informaci. Pantalla. Hi podem veure el que estem fent amb Pordinador: escriure textos, jugar, dibuixar... Impressora. Imprimeix en paper ali que veiem a la pantalla, com fotografes, dibuixos...

Mi

Gravador lector de CD-DVD. Grava i llig en suports d'aquests tipus.

Disc dur.v Emmagatzema els programes i les dades.

Altaveus. Per a escoltar msica, els sons deis jocs...

Teclat. Serveix per a introdur textos i controlar l'ordinador.

Ratol. Ens permet moure'ns per la pantalla i treballar fcil ment.

ORDINADOR PORTTIL
Aquests ordinadors es distingeixen deis de taula perqu pesen poc, funcionen amb bateries i l'usuari els pot por tar all on vaja.

. La impressora de la fotografa s un perifric de l'ordina dor. Quins altres perifrics coneixes?

Per a contestar
1 Quins han estat els darrers avanzos en fsica, qumica i medicina? Quines han estat les millores en la comuni caci? 3 En quines disciplines s molt important l's de l'ordinador hui dia? Q Tens ordinador en casa? Si s aix, per a qu el fas servir?

In tern et, una fin estra al mn

XRCIES DIORDINADORS
Els ordinadors poden treballar de manera independent, com l'ordinador que segurament tens en casa. Pero, en les escoles, en les oficines pbliques, en les empreses, la ma nera de funcionar que adopten s la connexi en xrcia. D'aquesta manera s possible compartir recursos i tre ballar en col-laboraci. Per exemple, si has d'imprimir unes pgines en l'aula d'informtiga, pots utilitzar la impressora de la xrcia que comparteixes amb els ordinadors dels companys i les companyes. Aix no cal que cada lloc tinga la seua impressora. Hi ha xrcies d'ordinadors molt grans, i fins i tot xrcies interconnectades fins a formar una xrcia mundial. Detall d'una aula d'informtica.

INTERNET, UNA XRCIA MUNDIAL

Internet s una gran xrcia mundial d'ordinadors. Est formada per una gran quantitat d'ordinadors units entre ells per mitj de la xrcia telefnica, els cables de fi bra ptica i els sattlits de comunicacions. Els ordinadors connectats a Internet poden intercanviar informaci entre ells grcies a l's d'un llenguatge o protocol nic. La informaci que es pot trobar en Internet s molt ex tensa i variada. Hi ha articles de tota mena, fotografes, msica, activitat comercial i administrativa, etc. El nombre de persones que disposen de connexi a In ternet creix sense parar. A Espanya hi havia 250000 usuaris d'Internet l'any 1996; hui n'hi ha.ms de 16 milions. La manera habitual de treballar amb ordinadors s connectar-los en xrcia.

Per a pensar
I El nombre d'usuaris d'Internet no para de crixer arreu del mn. Aix tamb passa a Espanya. D Si et diuen que l'any 2009 som 16 m ilions els internautes es panyols, quants en serem l'any 2010 suposant que l'increment siga del 10% ?

Internet s una xrcia enorme formada per xrcTs ms petites connectades entre si. T abast mundial i permet que ordinadors molt allunyats es comuniquen rpidament. Per aix, les xrcies com Internet s'anomenen "autopistes de la informaci".

CONNEXI A INTERNET
La connexi a Internet es fa a travs d'un provedor de serveis que assigna un nom o una adrega al nostre or dinador. A partir d'aquest moment, ja tenim accs a Inter net i podem utilitzar els seus serveis. El servei ms conegut s el web, malgrat que tamb s molt popular el correu electronic. En Internet podem buscar informaci en un gran nom bre de llocs, fer gestions oficiis, comunicar-nos, compar tir arxius i publicar els nostres treballs. La velocitat de la transmissi de dades s molt important. Els equips proveits d'ADSL sn ms rpids que els que tenen mdem.

Mostra d'una pgina web.

provedor de serveis

www.vlcensvives.net/intemauta
s

dc en la nostra Comunitc segueix les instruccions i toma a fer clic sobre:

ordinador

Internet

Connexi habitual a Internet. Un mdem, intern o extern, connecta el teu ordinador al provedor d'lnternet a travs de la lnia telefnica.

Per a co n testar
1 Es poden connectar entre si els ordinadors? Com en diem d'aquesta mena de connexi? 2 Qu s Internet? s una xrcia d'ordinadors? Com es connecten entre ells? 3 Com s'entenen entre ells els ordinadors que es con necten a Internet? H Els usuaris d'lnternet a la Comunitat Valenciana creixen en nombre i en extensi? Busca la comarca amb ms internautes. 0 Qu necessitem per a en trar a Internet?

Un ordinador que forma part d'una xrcia i que est al servei deis al tres s'anomena servidor. Els ordinadors connectats alservidor reben el nom de dients. Un servidor pot ser vist com un gran arxivador, en el qual els ordina dors clients troben les dades que necessiten: documents, treballs en curs, imatges, programes...

petici

client

resposta

ordinador servidor

Navegant per Internet

Qu
s e i^ w eb?

El web s un servei d'Internet que permet veure a la pantalla de l'ordinador una serie de pagines enlla<?ades, amb textos, imatges i sons, i emmagatzemades en un ordinador servidor remot. A ms, els enlla^os (links) que t, que s'activen fent clic damunt d'un mot, d'un bot o d'un grfic, permeten canviar de pgina o accedir a un altr.e lloc web, que pot estar allotjat en un altre servidor lluny. Cada lloc web t una adrega nica que es compon de les parts que indica la figura.
El web, que abreugem amb la sigla www, s un servei d'Internet molt popular.

COM FUNCIONA UN NAVEGADOR

Per a recorrer el web cal teir instal-lat un programa es pecial o navegador. Hi ha diferents navegadors al mercat, tots ells amb funcions semblants. L'aspecte que presenta la pgina inicial d'un lloc al qual hem accedit amb el nostre navegador, pot ser el que mostra la illustraci. Cada lloc t una adrega que cal escriure a la barra d'adreces. s molt til conservar a la carpeta d'adreces dinters les d'aquelles pgines que t'han agradat ms. Fixa't que a la pgina apareixen elements que sn enllagos a altres pgines.
Exemple d'una adre^a del web.

barra de ttol

barra de mens barra d'adreces

barra de botons

||g
W

L M im

C o n tin g u tsd e l< ftm n e n ie2 4 d er o a ig '" r r'

El navegador pot guardar les teues adreces preferides.

P e r a investigar
Q Els moderns navegadors per al web permeten fer faenes di verses. Fes una Mista de les prestacions principis que ofereix algn dels ms utilitzats.

barra d'estat

contingut de la pgina

Aspecte d'una pgina visionada amb un navegador.

QU S UN BUSCADOR? COM FUNCIONA?

En Internet hi ha una quantitat d'informaci enorme. Per ajudar-te a recorrer aquest laberint i a trobar-hi la informaci que vols hi ha els buscadors. Hi ha diferents buscadors populars, alguns d'especialitzats en temes especfics. Solen funcionar a partir d'un nombre o de diferents paraules clau que cal teclejar en una petita finestra del buscador. El buscador et presenta aleshores una llista amb les re ferncies que ha trobat acompanyades d'una explicaci breu. A continuaci fas clic en l'adrega que et sembla ms interessant i en un instant accedeixes al lloc elegit.

La informado que es troba en Internet s tan abundant que, si no existiren els buscadors per a ajudar-nos, trobar una dada seria semblant a buscar una agulla en un paller. A ms, la informado continguda a In ternet no s del tot segura. Aix signifi ca que, en molts casos, hem d'assegurar-nos que la informado s certa. Per a solucionar aquest problema podem comparar-la amb la que ens ofereixen els organismes oficiis, els museus, les institucions educatives...

xrcia de lectura - Cerca amb fo o te ,^ J :x o s ^ J n ti? r n e t Explorer

Ecfea Vsuattzao (v ^ Pr^ferits Emes Ajuda

fibcer

(^ E n d a r r e re

*y j %
: xrcia de lectura Cerca: O I Cerca I

ALGUK3 BUSCADORS Clf INTERNET

Adreja t j http://www.goo^e.es/sech?N=caSoq=x%C3%AOrcia+<je+tectura&fneta>r%30iang_c<

W eb Imatqes Manes Grups Blocs Traductor Gmaii ms

Generis:

Google
W eb

a tota la xarxa pagines en catal O pagines dEspanya Resultis 1 - 1 0 d'aproximadament

Red Electrnica de Lectura Pblica Valenciana

XRCIA ELECTR N IC A DE LECTURA P BLICA V A LEN C IA N A ... Agenda d'activitats de la Biblioteca Valenciana... Butlleti de Novetats Bibliogrfiques...

http://www.google.es http://www.yahoo.es http://www.cercat.com

Infantils:

xlpv.cuil gva es/vindex htm 1 k - Cnia en m em oria - Poines semhtot?

Red Electrnica de Lectura Publica Valenciana - 1irad

-lucsta aaina i

Concurso de proyectos de animacin a la lectura Mara Molinero en municipios de menos de 50.000 habitantes de ayudas consistentes en lotes de libros.... xlpv.cuil gva es/absysnetopac/ 1k Cnia en memoria - Poines semblants

Ms resultis des de Inv culi ova.es >

La Generalitat subvencionar la xrcia de col lectors pluvials d e ...

Pgina26 - Oiari electrnic valencia - Diari electrnic valencia en el qual pots trobar informact de tot ali que ocorre ais nostres pobles i ciutats i ... pagina26.com/.857-la-generalitat-subvencionara-xia-de-colmlectois-pluvials-de-la-platja

http://www.curiosos.com http://www.buscadorinfantil.com http://www.yahooligans.com (en angls)

- 33k Cma en memoria - Poines semblants

Preguntes ms freaents . [ Tiadueix aquesta caina I

E s pot consultar al mateix temps el catleg de la Biblioteca Valenciana i els catlegs de totes les biblioteques que formen la Xartia de Lectu ra Pblica ... )F e t

xarda de lectura -C... v

Resultat parcial d'una recerca. Com pots veure, hi apareixen entrades diferents. En triem una i fem clic damunt l'enlla^. El resultat s un article presentat per la Xrcia Electrnica de Lectura Pblica Valenciana.

h t t p : / / x l p v . c u l t . g r a . e s / v i n d e x . h t m
Informado de sobre la "xrcia de lectura".

Per a contestar
1 Explica en qu consisteix el web. Q u s un enlla^ o link? 2 Q u s un navegador? Cm funciona? Perm et conservar les adreces interessants que hem visitat? H O Q u s un buscador? s til utilitzar-lo per a buscar inform ado? Per qu? Esbrina si es pot copiar la inform aci obtinguda d'lnternet i utilitzar-la en els nostres treballs com si fra nostra.

La comunicaci en Internet
EL CORREU ELECTRONIC
El correu electrnic s el servei d'Internet ms utilitzat. T algunes semblances amb el cor reu ordinari. La persona que envia el missatge (e-mail) s el remitent i ha de conixer l'adrega del receptor o destinatari. El missatge arriba a una bstia del servidor de correu, on queda retingut fins que el destinatari el reba. Pot llegir-lo, desar-lo i respondre-hi o esborrar-lo. Les adreces de correu tenen normalment la forma segent: nom@proveidor.extensi. Per exemple: elteunomaqui@hotmail. com Hi ha dues maneres d'utilitzar el correu elec trnic: per mitj d'un programa de correu o per mitj de webmail. Per a fer servir webmail cal en trar en una pgina d'Internet que oferisca aquest servei i donar-s'hi d'alta. D'altra banda, un programa de correu especialitzat s ms complet. Un missatge de correu ti pie t l'aspecte de la figura:
. Safata d'entrada - M icrosgftflfl C r e a r
: Fibcer d U ra ^ sO S iiB d v * fijes

ordinador del destinatari

f 'f *

missatge recollit

O cz> o

J
missatge a la bstia i

m
\f --------------------------- tr

t
s

missatge enviat ...

2 servidor de correu (bstia)

/ h

ordinador del remitent

Esquema que explica com funciona Penviament d'un correu electrnic.

U n

m iS S a t g e
Aluda , ^ cavia

nO U

Acdons

safata d'entrada
Enva i rep J a ~ d"adrece

Re jp on a tthorn Bsqueda _

Correu
Crpetes pretendes V 3 Safata d'entrada
p

Corteu no iitgit
Elements enviats
* No hi ha cap element disponible en aquesta visualitzaci.

Carpetes de correu

opcions tecla d'enviament destinatari

> % ,

Tots els elements d e ... v

Carpetes personis I Correu brossa l_2 Elements enviats Q Elements suprimits Esborranys .j) Safata de sortida r a Safata d'entrada [fej Subministraments R Cp Carpetes de cerca

assumpte

text del missatge

~j Correu Calendan

r m a td tte x l X k U H D ^ O p e o m flS A n a l * 'y t *A KV a. & 0 T e g u s m c n ! I N b r e g * o r a p o y aA p u n taA flju n tj u n< T f e r g e t tC iitia nS t c p A t u r aS /o r* 0 ? e 9 //C p ia if w a t u r /S d r t C c fc n o n s tiia S (ItiK flt e m 6 t ------------- ; --- / ----H rn s s tg e n o tiiimil. [P ic a ~ .}J

setmana <ie vacances

& 1 Contactes Hola Josep y /| Tasques He rebut el teu missatge Tant ma germana com jo estarem molt contents de passar uns dies de vacances al vostre apartament de la costa Portarem les taules de suri i els matalafos unflables . Hi ambarem cfilluns al mat. amb el tren de les I0.30h. Finsdlluns! Vicent

jc

o a

Aspecte de la pantalla inicial' d'un programa de correu electrnic.

Missatge de correu i regla d'opcions.

LA

m is s a t g e r ia in st a n t n ia

En la missatgeria instantnia se'ns avisa que una persona del grup d'usuaris al qual ens hem inscrit vol comunicar-se amb nosaltres. Immediatament podem llegir el missatge que ens envia. La resposta sol consistir en una frase, com si es tractara d'una conversa telefnica, que s'envia de manera immediata. La majoria de programes permeten deixar missatges (contestador automtic) i enviar fitxers a uns altres usuaris.

P e r a s a b e r -n e m s
Internet ofereix la possibilitat de parlar per telfon amb una qualitat inferior a la de la transmissi telefnica, pero a un preu molt ms baix, sobretot en les trucades internacionals. La millor soluci s parlar d'ordinador a ordina dor, malgrat que per a aix caiga que ambds tinguen nstal lat el mateix programa de telefo na. Si es disposa d'un parell de cmeres web, els interlocutors es veuen.

La

t e r t l ia o x a t

La tertlia o xat s un sistema de comunica ci en temps real per a conversar amb uns altres usuaris per^escrit o fins i tot oralment. Per entrar en un xat cal donar-s'h d'alta primerament i elegir un alies (el nom amb el qual et coneixeran al xat) i una contrasenya. La pantalla d'entrada ofereix un aspecte semblant al de la fi gura. Si tenim una webcam o cmera web (cmera connectada a l'ordinador), fins i tot podem veure la persona amb qui estem en contacte.

Per a entrar en un xat cal donar-s'hi d'alta en algn portal que n'ofereix la possibilitat. Es tria un alies i una icona que represente l'usuari.

Per a contestar
1 En qu consisteix el correu electrnic? 2 Quina forma t una adrega de correu elec trnic? 3 Qu s el webmail? Quins avantatges t en relaci amb el correu electrnic?

El Amb el xat, podem conversar en temps real

amb altres persones? Qu vol dir "en temps real"? Participants en un xa t Ambds equips estn provets de cmera web. Q Explica la diferncia entre el xat i el correu electrnic.

Mapa conceptual
Avanzos en ciencia i tecnologia
Fsica i qumica
ir energa nuclear, adobs, plstics

Medicina
i
antibitics, vacunes, cirurgia...

Comunicacions

Informtica
(ordinador personal)

Xrcies d'ordinadors

Internet
Xrcia mundial d'ordinadors ofereix serveis com ara web s un dipsit d'informaci

correu electrnic
( e-mail)

tertlia (xat)

missatgeria instantnia

crrega i descrrega d'arxius

i
que requereix un navegador i l'ajuda de buscadors programa de correu o webmail

comunicacio en temps real

amb aix accedim a

informaci

comunicacio

entreteniment

C om pleta un resu m

Internet s u n a .........d'ordinadors. Els serveis ms utilitzats en Internet sn e l .........i l a .............. Per a recorrer el w eb necessitem un

Un buscador servei* per a trobar .........al w eb. E l .........e l ...........i la missatgeria instan tnia sn serveis d'lnternet. La informaci continguda en Internet s . . . . . . i ............ C a l.........la informaci obtinguda.

En el w eb els ....... p e rm e te n ......... a un altre lloc del web.

A p rn a ...
Trobar informaci amb un buscador
Ja saps que un buscador s rpid, eficag i fcil d'utilitzar. Pero, n'has de conixer algunes coses que et poden ser tils quan hi treballes.

P rocedim en t
Tecleja-hi paraules soltes que expressen la informaci que busques. Pero, si escrius plantes medicinis, el buscador et presentar pagines que continguen els dos termes. Si vols dades alternatives, com per exemple cereals o llegums, escriu cereals OR llegums. Desprs pots fer clic en Imatges (en el marge superior de la pagina) per veure'n fotografes.
o - o a &

1. Qu has d'escriure a la finestra de recerca? e h e - vn. a

Per a recerques textuals, per exemple, elefant afric, escriu les dues paraules entre cometes: "elefant afric". 2. No t en compte els accents, les majscules o les paraules no significatives. Escriu en minscula i sense accents. El buscador no fa cas deis articles, les conjuncions i les preposicions. 3. s important especificar l'idioma i l'espai de recerca. Si busques pgines en espanyol fixa't que no s igual que pgines d'Espanya. En el primer cas obtindrs referncies en espanyol de qualsevol lloc del mn; en el segon, es limitar a Espanya. 4. Pot detectar errors ortogrfics i traduir pgines. Si t'equivoques en teclejar el text, el cercador suggereix la paraula correcta. Per exemple, si has escrit rinuceront, te n'ofereix una alternati va a la capgalera: voleu dir: rinoceront. Pots fer clic sobre la paraula alternativa en lloc de tornar enrere i reescriure correctament la paraula. Les pgines en angJs les pot traduir el busca dor si fas clic damunt l'enlla^ corresponent. f

P r a c t ic a c o m p e t n c ie s b siq u e s
O Fixa't'en els perifrics dibuixats al voltant de la unitat central d'un ordinador. Fes-ne tres Kistes al quadern: la primera, amb els noms dels aparells que perme ten introduir dades a l'ordinador; la segona, amb els que reben les dades processades i les mostren; i la tercera, amb els que poden aportar dades i rebre'n.

Completa les frases segents al quadern: Internet ofereix uns quants...........Els ms utilitzats sn la .......... i el correu Per a connectar-se a Internet cal un ordinador am b ........ o ADSL, disposar de l nia ........ i donar-se d'alta en u n .......... de serveis. Un ........ permet moure's pe web, visitar.......... diferents, capturar ........ i textos, i descarregar........... - La informaci en Internet s ........ i .............

Ais alumnes i les alumnes de 6 curs us proposem un petit repte que podeu superar treballant en equip i amb l'ajuda del professor o la professora d'informtica: construir una pgina web de l'aula. El contingut de la pgina pot estar dedicat a un animal de la fauna valenciana en perill d'extinci; per exemple, eFsamaruc. Podeu buscar inspirado a la pgina http://www.mediterranea.org/cae/divlgc/pfeces/samaruc.htm.

Segurament has sentit parlar de "virus informtic ms d'una vegada i potser has vist algn ordinador "infectat". Els virus informtics sn petits programes que s'instaMen al nostre ordinador sense que ens n'adonem. Alguns sn molt perjudicials: Entre els virus informtics solem distingir els virus prpiament dits, els cucs i els cavalls de Troia. Esbrina com acta*cadascuna d'aquestes varietats. - Quines precaucions cal adoptar per a protegir el nostre ordinador de l'entrada de virus? I per a eliminar-ne, si hi han entrat? Feu individualment una enquesta breu annima entre familiars, amics i coneguts sobre l's d'Internet. Us pot servir una plantilla com la presentada a conti nuaci: Estudis....... Ed at....... Professi.......

Assenyala amb [X] la casella adequada. Utilitza Internet? s I 1 n o Q Per a qu? Per a jugar

n Per a buscar informaci

CU Per a participar en frums i xats CU Per a crear continguts {web, blog...) CU Per a descarregar msica o vdeo
Per a estudiar a distancia

CU Per a comprar (viatges...) CU Per a llegir diaris digitals CU Altres a (especifiqueu qu)...

Desprs, per grups, poseu en com els resultis obtinguts i contesteu les pre guntes segents: - Quina mitjana d'edat tenen les persones que utilitzen Internet? - Per a qu fan servir les persones aquest mitj de comunicaci? Expresseuho amb percentatges. Afig els termes segents al teu diccionari digital: Internet servidor e-mail navegador web xat buscador W n k

mdem

provedor de serves

virus nformdtic.

protocol