Arnau de Vilanova VII.1

ARNALDI DE VI LLANOVA MT
SEMINARIUM HISTORIAE SCIENTIAE BARCINONENSE

ARNALDI DE VILLANOVA
OPERA MEDICA OMNIA
EDENDA CURAVERUNT
M. R. MCVAUGH, P. GIL-SOTRES, F. SALMN
ET J. ARRIZABALAGA
VII.1
BARCELONA
2005
TRACTATUS DE I NTENTI ONE MEDI CORUM 3
SEMINARIUM HISTORIAE SCIENTIAE BARCHINONE
(C.S.I.C.)
ARNALDI DE VILLANOVA
OPERA MEDICA OMNIA
VII.1
EPISTOLA DE REPROBACIONE
NIGROMANTICE FICCIONIS
(DE IMPROBATIONE MALEFICIORUM)
EDIDIT
ET PRAEFATIONE ET COMMENTARIIS INSTRUXIT
SEBASTI GIRALT
J UAN A. PANIAGUA et L. GARCA-BALLESTER
BARCELONA
2005
ARNALDI DE VI LLANOVA MT
ADSI DUA OPERA
SEMI NARI I HI STORI AE SCI ENTI AE BARCI NONENSI S
ET AMPLI SSI MA MUNI FI CENTI A
ET AMPLI SSI MA MVNI FI CENTI A
Fundaci Noguera
Universitat de Barcelona
I URI S PUBLI CI FACTUM
FUNDAVERUNT
L. GARC A BALLESTER (), J . A. PANI AGUA ET M. R. McVAUGH
I N EDI TI ONE PERFI CI ENDA
OPE CONSI LI O AMI CI TI A
NOBI S AUXI LI O FUERUNT
J oan Bastardas
Guy Beaujouan
Germ Colon
Chiara Crisciani
Luke Demaitre
Manuel Daz y Daz
Gundolf Keil
Michela Pereira
Tiziana Presenti
J os M. Lpez Piero
Eustaquio Snchez Salor
Heinrich Schipperges ()
Edita: Publicacions de la Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - 08007 Barcelona
Fundaci Noguera
Carrer Notariat, 4 - 08001
Edita: Pags Editors
Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Primera edici: desembre de 2005
I SBN daquest volum: 84-9779-369-2
I SBN de la collecci: 84-7935-157-8
Dipsit legal: L-1.251-2005
I mpressi: Arts Grfiques Bobal, S. L.
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Enquadernaci: Fontanet
TRANSLATI O ALBUZALE DE SI MPLI CI BUS 5
NDEX
PREFACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
ESTUDI I NTRODUCTORI . . . . . . . . . . . . . . 11
I . EL DE REPROBACI ONE NI GROMANTI CE FI CCI ONI S . . . . . . . 13
1. Ocasi i autoria de lepstola . . . . . . . . . . 17
1.1. El destinatari . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2. Lautor . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.3. La dataci . . . . . . . . . . . . . . . 22
2. Estructura i contingut . . . . . . . . . . . . . 23
2.1. I ntroducci . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.2. Argumentaci . . . . . . . . . . . . . . 26
2.3. Epleg . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3. El gnere: la questio . . . . . . . . . . . . . 26
4. Les fonts mgiques, astrolgiques i astronmiques
dArnau . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
5. La malenconia del nigromant . . . . . . . . . . 37
5.1. Les fonts mdiques . . . . . . . . . . . . 37
5.2. Una diagnosi amb intenci . . . . . . . . . 46
I I . CONTRA LA NI GROMNCI A . . . . . . . . . . . . . . 53
1. La nigromncia medieval . . . . . . . . . . . . 57
1.1. La mgia a la baixa edat mitjana . . . . . . 57
1.2. De necromncia a nigromncia: ambigitats dun
mot . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
1.3. Fonaments i prctica de la nigromncia . . . . 66
2. Nigromncia i mgia natural del segle XI I I al XI V . . . 72
2.1. La recepci dels sabers naturals i ocults . . . . 73
2.2. La mgia natural enfront de la nigromncia: un
problema de lmits . . . . . . . . . . . . 81
ARNALDI DE VI LLANOVA 6
2.2.1. Les propietats ocultes . . . . . . . . . 83
2.2.2. Scientia o curiositas? . . . . . . . . . 91
2.2.3. Lastrleg, el mag, el nigromant i la fetille-
ra . . . . . . . . . . . . . . . . 100
2.2.4. El poder de lnima i la fascinaci . . . 107
2.2.5. Figures, paraules i carcters mgics . . . 113
2.2.6. La mgia de les imatges . . . . . . . . 118
2.2.7. La ficci nigromntica . . . . . . . . 127
2.2.8. Les fronteres del prohibit . . . . . . . 138
I I I . LA MGI A EN LA MEDI CI NA I LA TRADI CI ARNALDI ANES . . . . 143
1. La mgia natural en la medicina dArnau . . . . . 148
1.1. Uns remeis mgics? . . . . . . . . . . . . 148
1.2. Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
1.3. Les propietats ocultes en la farmacologia arnal-
diana . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
1.4. Proprietas i trastorns mentals . . . . . . . . 162
1.5. Les propietats ocultes en el marc epistemolgic
arnaldi . . . . . . . . . . . . . . . . 164
2. Arts ocultes en altres escrits del corpus arnaldi . . 172
3. El mite dArnau, mestre darts ocultes . . . . . . . 175
3.1. El profeta . . . . . . . . . . . . . . . 177
3.2. Lalquimista . . . . . . . . . . . . . . . 181
3.3. El nigromant . . . . . . . . . . . . . . 185
3.4. El mag . . . . . . . . . . . . . . . . 189
4. Arnau de Vilanova, un metge del seu temps . . . . 194
EPI STOLA MAGI STRI ARNALDI DE VI LLANOVA AD VALENTI NUM
EPI SCOPUM DE REPROBACI ONE NI GROMANTI CE FI CCI ONI S . . . . . . 199
El text i els manuscrits . . . . . . . . . . . . . . . 201
1. La tradici textual . . . . . . . . . . . . . . 201
1.1. Descripci dels manuscrits . . . . . . . . . 201
1.2. Valoraci de la tradici manuscrita . . . . . . 210
1.3. Edicions . . . . . . . . . . . . . . . . 213
2. La present edici . . . . . . . . . . . . . . 215
Text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219
BI BLI OGRAFI A . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235
I NDI CES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271
I ndex nominum . . . . . . . . . . . . . . . . 273
I ndex verborum . . . . . . . . . . . . . . . . 281
I ndex codicum . . . . . . . . . . . . . . . . 289
EPI STOLA DE REPROBACI ONE NI GROMANTI CE FI CCI ONI S 7
PREFACI
Des de fa segles el nom dArnau de Vilanova ha estat enaltit pels
uns o vilipendiat pels altres a causa de la seva associaci amb diverses
arts ocultes la mgia, la nigromncia, lastrologia o lalqumia, en
una duradora controvrsia entorn de la seva figura, embullada per la
seva heterodxia religiosa, la llegenda teixida al voltant dell i lalt
nombre dapcrifs que se li van atribuir. El present volum dels AVOMO
treu a la llum una nova edici de lEpistola de reprobacione nigromantice
ficcionis, un breu escrit arnaldi ms conegut fins ara amb el nom
de De improbatione maleficiorum que constitueix un atac frontal a
la nigromncia i que ens ha de donar loportunitat desclarir lactitud
del seu autor envers les arts ocultes en el marc del pensament con-
temporani i de distingir la realitat del personatge del seu mite. Aquest
text no havia aparegut en les impressions renaixentistes dArnau, per,
en canvi, ja ha estat editat en dues ocasions durant el segle passat.
Tot i aix la que ara surt publicada s la primera edici crtica, i es
beneficia, a ms, de lavantatge dhaver estat elaborada amb un nombre
ms elevat de testimonis que les anteriors.
Lestudi introductori que precedeix el text es divideix en tres parts:
la primera comena amb el tractament dun seguit de punts ineludibles:
lautenticitat, el moment i dest de lobra, lanlisi de lestructura, el
contingut i el gnere a qu pertany. Tot seguit saborden les fonts
ocultistes a qu Arnau tenia accs no solament per escriure el De
reprobacione sin tamb per al seu coneixement de la mgia i las-
trologia. Finalment es mira desbrinar en quines fonts i doctrines
mdiques es basa la consideraci final de lepstola que els nigromants
estan malalts de malenconia i a quina intencionalitat respon.
La segona part estudia el contingut del De reprobacione, al costat
daltres escrits sobre el mateix tema molt representatius del seu temps.
Laproximaci que aqu es fa a les arts ocultes baixmedievals t com
a eix principal la lnia de separaci que, des de la perspectiva ms o
menys comuna de la teologia i la filosofia natural, hom sesforava per
traar entre el lcit i el prohibit, cosa que fonamentalment volia dir
entre la mgia natural i la nigromncia. Els lmits del prohibit van
esdevenir el principal objecte de preocupaci i de debat al voltant de
les arts ocultes en els escriptors escolstics del perode clau que atreu
la nostra atenci: el que sestn durant menys dun segle, des del segon
quart del segle XI I I fins al primer quart del XI V. Aix, ens acostarem
a un bon nombre de pensadors de primer ordre, amb uns interessos
i uns discursos prou diversos entorn de la mgia per donar-ne una visi
de conjunt, entre els quals es troben Guillem dAlvrnia, Albert Magne,
Toms dAquino i Roger Bacon. Al seu costat Arnau no desmereix i
el De reprobacione resulta una obra fora significativa malgrat que
no hagus tingut la difusi dels ms grans autors, juntament amb
uns quants passatges de la seva obra mdica.
La tercera part cerca completar la visi de lactitud dArnau de
Vilanova davant les arts ocultes amb un aspecte fonamental: ls prctic
i la justificaci de la mgia natural en la seva medicina, que es revelen
no pas com un contrast sin, al contrari, com un vessant complementari
i ben coherent en lesperit de lpoca respecte del rebuig rotund de la
nigromncia expressat en el De reprobacione. Davant la imatge de mag
que dna la tradici dArnau s imprescindible ponderar la dimensi
real daquesta mena de prctiques en la seva medicina. Aix ens ha
dajudar a destriar el personatge histric dels sediments que la posteritat
ha acumulat a lentorn de la seva obra i el seu record: els apcrifs
arnaldians de tema ocultista i el mite de mag que es va formar sobre
ell des del segle XI V fins al XVI I , darrer aspecte tractat en lestudi
introductori de la present edici.
La doble orientaci dels AVOMO de publicar, juntament amb
ledici crtica de les obres dArnau, una mplia introducci amb el fi
de contextualitzar-les no sols en el pensament i la carrera de lautor
sin tamb en el seu entorn intellectual sha revelat tremendament
fructfera en fomentar la collaboraci entre fillegs i historiadors de
la medicina o b en estimular els uns i els altres a fer-se seves les eines
de laltra disciplina. Per la meva part lhe adoptada de bon grat perqu
encaixava perfectament amb el meu doble inters per la filologia i per
la histria de la cultura i les cincies. Tot i provenir del camp de la
filologia, el meu inters no es limita al text en si, sin que la meva
aspiraci s contextualitzar-lo en els medis intellectuals i la tradici
cultural en qu estan immersos. s potser ms freqent en els estudis
clssics que els llatinistes o els hellenistes surtin de lmbit estrictament
filolgic per fer aportacions, per exemple, a la histria de la mgia o
de les cincies, per, al capdavall, no ha destranyar que un llatinista
sinteressi tamb per la cultura i la societat medievals. Daltra banda,
una collecci com la dels AVOMO respon perfectament a la posici
central que, a parer meu, han de tenir els textos en qualsevol recerca
en el passat i, per tant, la necessitat, ineludible en qualsevol bran-
ca de la historiografia, de disposar duns textos que ofereixin les
mximes garanties possibles.
Pot sorprendre els esforos que he dedicat al llarg de lestudi
introductori per definir o aclarir les denominacions de les diverses
prctiques ocultistes o daltres realitats dpoques llunyanes, malgrat
que moltes daquestes paraules continun en s en lactualitat. No ho
considero pas una preocupaci ftil perqu cal una prudncia extrema
en la utilitzaci daquest vocabulari. Mots com nigromncia, mgia,
mag o cincia tenen significats fora diferents segons els autors
o segons les poques, i fins i tot en trobem usos contradictoris en un
mateix autor o text. Tampoc no es pot traslladar despreocupadament
la nomenclatura de la historiografia actual a la literatura medieval. Aix
he intentat no allunyar la meva terminologia de la utilitzada per les
mateixes fonts, per alhora he procurat fer un s coherent i precs dels
termes, tot evitant les vacillacions i incongruncies freqents en els
textos originals.
Al llarg del treball he utilitzat habitualment els termes ocultisme
i arts ocultes per designar el conjunt de sabers format per lastrologia,
la mgia natural, la nigromncia, lalqumia, la fetilleria... Potser caldria
justificar aquest s no solament aplicat a aquelles branques rebutjades
majoritriament per la societat medieval sin tamb a aquelles ms o
menys acceptades per molts sectors, com lastrologia judiciria no
determinista o la mgia natural. A parer meu, en el cas de les primeres
la qualificaci docultes hi escau pel recurs a esperits ms o menys
misteriosos, en les segones pel fet datribuir les operacions difcils de
conixer i no explicables per la ra a les forces ocultes naturals presents
en lunivers.
* * *
Com s natural no puc acabar aquesta presentaci sense donar
les grcies a tots els qui mhan ajudat en el decurs de la meva recerca.
En primer lloc, vull expressar el meu agrament a J os Martnez Gzquez
(Universitat Autnoma de Barcelona), que em va dirigir cap a la figura
dArnau de Vilanova, mha orientat i ha estat sempre disponible a posar
la seva llarga i profitosa experincia en el camp intricat del llat medieval
al servei de resoldre les qestions que li he plantejat. I gualment regracio
J on Arrizalabaga (CSI C) pel seu magisteri en la historiografia de les
cincies i per la generositat amb qu mha obert les portes de la
I nstituci Mil i Fontanals (CSI C de Barcelona). A tots dos, mestres
meus, dec moltes observacions que han estat fonamentals no sols per
corregir el meu treball sin tamb per enriquir-lo. Els dono les grcies,
a ms, per haver-me facilitat sovint els mitjans necessaris per dur a
terme el meu projecte, aix com per les seves qualitats humanes, la seva
comprensi i el seu continu encoratjament que han estat el millor
estmul per superar els moments de desnim i continuar endavant.
Tamb dirigeixo un clid agrament als editors anteriors i actuals
dels AVOMO pel seu sovintejat ajut, per latenta lectura del meu treball,
pels seus sempre interessants suggeriments i pel seu geners enco-
ratjament: a Luis Garca Ballester (), a Michael McVaugh (University
of North Carolina), a J uan Antonio Paniagua (Universidad de Navarra),
a Fernando Salmn (Universidad de Cantabria) i a Pedro Gil-Sotres
(Universidad de Navarra). Voldria tenir aqu un record especial per a
Luis Garca Ballester, la mort prematura del qual ens va colpir a tots.
Va ser sobretot grcies als seus escrits que vaig descobrir la dimensi
social de la histria de la medicina i limportant paper jugat per minories
com la jueva en les cincies medievals, dos temes que li eren espe-
cialment cars.
Alguns investigadors que shan llegit alguna de les versions ante-
riors me nhan donat lopini i mhan fet tamb observacions de gran
utilitat: J oan Gmez Pallars (Universitat Autnoma de Barcelona), Pere
Villalba (Universitat Autnoma de Barcelona), J osep M. Escol (Uni-
versitat Autnoma de Barcelona), Antonio Garca Masegosa (Universidade
de Vigo), Enrique Montero Cartelle (Universidad de Valladolid) i scar
de la Cruz (Universitat Autnoma de Barcelona). Altres mhan fet
suggeriments davant algunes de les dificultats amb qu mhe trobat,
han respost les meves consultes o b mhan ajudat en problemes
puntuals: Nicolas Weill-Parot (Universit de Paris VI I I -Saint-Denis),
Graziella Federici Vescovini (Universit degli Studi di Firenze), Chiara
Crisciani (Universit degli Studi di Pavia), Danielle J acquart (cole
Pratique des Hautes tudes, Pars), Antoine Calvet (Pars), J osep
Perarnau (Facultat de Teologia de Catalunya), Llus Cifuentes (Universitat
de Barcelona) i Miquel Forcada (Universitat de Barcelona). A tots els
faig arribar el meu reconeixement.
Alguns bons amics tamb mhan donat un cop de m quan lhe
necessitat i ara em toca donar-los les grcies amb afecte: a Glria
Olivella i a Yolanda Segarra per tot el temps que mhan dedicat, i a
Manel Garca pel seu suport. Tamb mereixen una paraula de
regraciament alguns centres de recerca i biblioteques per les facilitats
que hi he trobat: el Departament de Cincies de lAntiguitat i lEdat
Mitjana de la Universitat Autnoma de Barcelona, el Departament
dHistria de la Cincia del CSI C de Barcelona, el Departament de
Filologia rab de la Universitat de Barcelona i la biblioteca del Merton
College dOxford en la persona de J ulian Reid. Finalment, he dagrair
a lI nstitut dEstudis Catalans latorgament de la borsa destudis Ramon
dAls-Moner del 2003, que mha perms realitzar dues profitoses
estades a Pars i a Londres. Tots els qui mhan ajudat han contribut
als encerts que hi pugui haver en el meu treball, per, per descomptat,
els errors que de ben segur shi trobaran sn nicament responsabilitat
meva.
Sebasti GI RALT SOLER
Premi de Mar, 6 doctubre de 2005
ESTUDI INTRODUCTORI
I . EL DE REPROBACI ONE
NI GROMANTI CE FI CCI ONI S
The spirit that I have seen
May be the devil: and the devil hath power
To assume a pleasing shape; yea, and perhaps
Out of my weakness and my melancholy,
As he is very potent with such spirits,
Abuses me to damn me.
William Shakespeare, Hamlet, 2, 2
Lesperit que vaig veure
podia ser un dimoni, i el dimoni b pot
assumir formes agradables; s, i potser,
per la meva flaquesa i malenconia,
ell que s tan poders amb aquests esperits
em vol fer condemnar amb aquests enganys.
Traducci de Salvador Oliva
(adaptada)
Con estas razones perda el pobre caballero el juicio, y desvelbase por entenderlas
y desentraarles el sentido, que no lo sacara ni las entendiera el mesmo Aristteles, si
resucitara para slo ello. [...] En resolucin, l se enfrasc tanto en su lectura, que se
le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los das de turbio en turbio; y as,
del poco dormir y del mucho leer, se le sec el celebro, de manera que vino a perder
el juicio. Llensele la fantasa de todo aquello que lea en sus libros...
Miguel de Cervantes, Don Quijote, I , 1.
1. OCASI I AUTORI A DE LEP STOLA
1.1. EL DESTI NATARI
Lepstola De reprobacione nigromantice ficcionis est adreada a
un episcopus Valentinus, el nom del qual apareix abreujat sempre que
surt als manuscrits, b com a io. L, B i Pr, b com a i. els ms
antics i ms fiables, M, Z i P,
1
amb una sola excepci I ohannes
a V. La lectura i. dels dos millors manuscrits, desconeguts per ell,
confirma la conclusi a la qual, noms a partir de P i Pr, va arribar
Heinrich Finke: que es tractava de J aspert de Botonac, bisbe de Valncia
entre 1276 i 1288. Alhora Finke va descartar la possibilitat, suggerida
per labreviatura I o., que es tracts del coetani bisbe J oan de la seu
provenal de Valena (1283-1297), perqu lautor esmenta la redacci
recent de lobra vora un mar tempestus i considera el destinatari com
el seu propi bisbe.
2
La certesa es refora si pensem que Arnau,
probablement durant un nombre indeterminat danys abans de 1281
i amb seguretat quatre o cinc ms desprs de 1286, va exercir la medicina
a Valncia, ciutat amb la qual va mantenir una estreta relaci durant
tota la seva vida, almenys den que est documentada, com aviat veu-
rem, i on podria haver nascut o haver-se establert des de molt aviat
una vegada conquerida el 1238.
1. Per a les sigles dels manuscrits vegeu infra ledici del text.
2. Heinrich FI NKE, Aus den Tagen Bonifaz VI I I (Mnster, Aschendorff, 1902),
p. 193, n. 1; Paul DI EPGEN, Arnaldus de Villanova De improbatione maleficiorum, Archiv
fr Kulturgeschichte, 9 (1912), pp. 385-403 (esp. p. 385), lidentifica amb el bisbe J oan
de Valena a partir duna interpretaci errnia de la conclusi de Finke.
Lepstola confirma, doncs, la coneixena mtua dArnau i J aspert,
entre els quals s fcil suposar, a ms de la pastoral, una relaci de
metge i pacient, ats que el mestre devia ser el professional ms pro-
minent de la dicesi. Fins i tot s lcit preguntar-se si no hauria estat
justament J aspert, afavorit per una estreta vinculaci amb Pere I I , qui
hagus introdut a la cort reial Arnau, del qual consta latenci
professional a la famlia reial des del 18 dagost de 1281. El fet s que
ambds formaran part de lentorn ms prxim al monarca durant els
ltims anys de la seva vida. Lentrada dArnau al servei de la monarquia
resta encara en el perode fosc de la seva vida. Michael McVaugh ha
suggerit que qui podria haver facilitat laccs a la cort hauria estat un
possible germ dArnau i pare dun nebot seu, tamb metge, anomenat
Pere, potser identificable amb Pere de Vilanova, un fsic de Pere I I a
qui, segons consta, li van lliurar 6.000 sous reials valencians per adquirir
una propietat a Valncia el 1284.
3
Tanmateix, fins i tot admetent
lexistncia daquest germ, a qui Arnau hauria pogut dedicar el De
intentione medicorum, com una possibilitat de moment indemostrable
segons reconeix el mateix McVaugh, res no indica que fos Pere
qui hagus introdut el nostre metge al servei reial o a linrevs, si no
s la data de la primera relaci documentada amb la corona, favorable
a Arnau en tres anys.
J aspert de Botonac i de Castellnou va ser un eclesistic i jurista,
possiblement germ del cavaller Pere Arnau de Botonac i pertanyent
per part de pare a una famlia noble originria dels volts de Narbona
i per part de mare a lalta nissaga dels Castellnou, radicada al Rossell
i al Vallespir. Va ser abat de Sant Feliu de Girona el 1272, sagrist
de la seu de Girona del 1273 al 1276 i bisbe de Valncia des del 1276
fins que va morir el 1288. Apreciat conseller de Pere I I , aquest li va
encomanar una ambaixada de pau davant el rei francs Felip I I I el 1284.
Dacord amb les recerques de Miquel Coll i Alentorn, el cronista Bernat
Desclot, identificat amb Bernat Escriv, estaria estretament lligat,
probablement des del seu naixement, tamb al Rossell, a J aspert i a
la seva famlia i, grcies a la seva protecci, hauria arribat a exercir
diverses responsabilitats com a alt funcionari reial.
4
Precisament
Desclot, assabentat amb detall dels ltims moments de Pere el Gran
potser pel mateix J aspert, posa en boca del rei grans elogis envers el
3. Michael MCVAUGH, Introduction, AVOMO, V.1: Tractatus de intentione medicorum
(Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera, 2000), pp. 138-139, n. 33.
4. Les dades biogrfiques de J aspert i la hiptesi sobre la identitat del cronista
estan exposades a la introducci de Miquel Coll i Alentorn a la seva edici de la Crnica
de Desclot (Barcelona, Barcino, 1949, I , pp. 134-174). Vegeu tamb Diccionari biogrfic
(Barcelona, Albert Editor, 1966), s. v. Botonac, J aspert de. La fracassada ambaixada
de J aspert a Frana est narrada per Desclot en la seva Crnica (caps. 107-109, vol. I V,
pp. 5-12 de la citada edici de Coll i Alentorn). De J aspert es pot veure tamb ledici
dels dos snodes que va celebrar: J . SANCHI S y SI VERA, Para la historia del derecho
eclesistico valenciano, Analecta Sacra Tarraconensia, 9 (1933), pp. 137-147.
bisbe abans de demanar-li un darrer consell, quan el 1285 el monarca
es troba al llit de mort:
En bisba, hom sts que yo he amat tots temps, e en qui yo he haguda
tots temps ma fe e en qui yom s de mos affers confiat; e quant jous
hen demanave quem concellssets, me consells b y leyalment en mos
afers tota vegada. Ara, per o com yo he en vs aquella fe matexa, ms
que en null altre, prech-vos e requir-vos quem consellets ara quant ms
major ops.
5
Leclesistic li aconsella que repari els seus torts amb Du i amb
els homes. La coincidncia de J aspert i Arnau de Vilanova al costat
del rei moribund est provada per un document, signat per Pere en
presncia del bisbe i amb el testimoniatge del metge, entre altres, segons
el qual el monarca ha rebut labsoluci i la comuni de dos frares desprs
dhaver jurat que tornaria Siclia a lEsglsia i resoldria els torts que
hi tingus pendents.
6
Aleshores Arnau assistia el moribund en qualitat
de metge, al capdavall duna actuaci professional poc brillant, contra
la malaltia que duria el rei a la mort, segons narra la Crnica de Ramon
Muntaner:
E con fo partit de Barcelona, que es llev gran mat, se refred, e ab aquell
refredament venc-li cremoreta de febre [...]. E trameteren missatges a
Barcelona a maestre Arnau de Vilanova, qui hi era, e daltres metges; aix
aquella nit foren a ell, a Sent Climent. E maestre Arnau e los altres faeren-
li fer laigua, al mat, e guardaren-la; e tuit dixeren que comoviment era
de fredor, e que no tenia res. E aquell dia cavalc, e venc-sen a Vilafranca
de Peneds; e con fo lla, lo mal li fo entuixegat, aix que hac de la febre
assats.
7
Al cap duns dies daquesta diagnosi, segons la qual Arnau
considerava poc important la indisposici del rei, aquest va morir.
1.2. LAUTOR
Del De reprobacione no se nha posat mai en dubte lautenticitat.
En els diversos intents, sobretot de J uan Antonio Paniagua,
8
per establir
un cnon de lobra arnaldiana ha estat sempre considerat indub-
5. Bernat DESCLOT, Crnica, edici de Coll i Alentorn, V, p. 154. Tota lescena de
la mort del rei est descrita al captol 168, pp. 144-164.
6. DESCLOT, Crnica, p. 157, nota 15 de leditor.
7. Ramon MUNTANER, Crnica, cap. 136, editada per Marina Gust (Barcelona,
Edicions 62/la Caixa, 1979), I , pp. 228-229.
8. J uan Antonio PANI AGUA, El Maestro Arnau de Vilanova, mdico (Valncia, Ctedra
e I nstituto de Historia de la Medicina, 1969), p. 73 de la reedici corregida dins J uan
Antonio PANI AGUA, Studia Arnaldiana. Trabajos en torno a la obra mdica de Arnau de
Vilanova, c. 1240-1311 (Barcelona, Fundacin Uriach 1838, 1994), i J uan Antonio PANI AGUA,
En torno a la problemtica del corpus cientfico arnaldiano, Actes de la I Trobada
I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans,
I I , 1995), pp. 9-22 (esp. pp. 16 i 21).
tablement genu. Tanmateix, en el marc de la qesti arnaldiana, com
es podrien anomenar els problemes dautoria que presenten la majoria
dels escrits pertanyents al corpus que va circular sota el nom dArnau,
9
conv revisar latribuci a Arnau daquest opuscle per tal de veure si,
en efecte, hi ha prou raons per confirmar-la.
En primer lloc cal considerar si el context en qu se situa lautor
del text sacorda amb el que se sap de la vida del metge catal, segons
es desprn de la dedicatria a J aspert, bisbe de Valncia en un perode
en qu consta la residncia, permanent o discontnua, dArnau i la seva
famlia en aquesta ciutat. Alguns indicis fan pensar que hi vivia abans
de 1281. En efecte, en el primer document conegut sobre Arnau, Pere
li concedeix un important pagament anual a canvi de fixar la residncia
a Barcelona com a metge de la cort i, com diu J oaquim Carreras i Artau,
...del document es desprn que Arnau hi era un xic refractari, segurament
perqu tenia el domicili en un altre indret. On? No ho sabem; per s
molt significatiu el fet que el 1286, mort el rei i cancellada aquella condici,
a Arnau li falts temps per a anar a residir a Valncia amb la seva famlia.
10
En realitat s que hi ha un indici documental de la presncia prvia
dArnau amb la seva famlia a Valncia: la liquidaci de comptes del
seu marmessor, Ramon Conesa, esmenta un document signat a Valncia
el 1280 que atorgava a la seva filla Maria, nascuda feia poc, un cens
sobre un forn daquesta ciutat.
11
De fet, el regne de Valncia s un dels orgens contemplats des
de sempre en el decurs de la polmica erudita sobre el lloc de naixement
dArnau de Vilanova, esdevinguda den de temps immemorials. Ms
endavant en veurem recollit el possible origen valenci en un passatge
de Francesc Eiximenis, tot i que ben poc digne de fe a tenor del retrat
no gens fidel que dna del personatge.
12
La prova ms concloent s
que Arnau seria anomenat clerigus Valentine diocesis pel papa Cli-
9. A ms dels treballs esmentats a la nota anterior es pot veure Luis GARC A
BALLESTER, Hacia el establecimiento de un canon de las obras mdicas de Arnau de
Vilanova, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de
Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1995), I I , pp. 23-29, i la bibliografia a
Sebasti GI RALT, La qesti arnaldiana: autenticitat i falsa autoria en el corpus atribut
a Arnau de Vilanova, Gimbernat, 38 (2002), pp. 185-197.
10. Miquel BATLLORI - J oaquim CARRERAS, La patria y la familia de Arnau de
Vilanova, Analecta Sacra Tarraconensia, 20 (1947), pp. 5-75, pp. 12-14 de la traducci
catalana dins M. BATLLORI, Arnau de Vilanova i larnaldisme (Valncia, Tres i Quatre, 1995),
pp. 3-73 (on sexposen tots els vincles documentats dArnau amb Valncia). Per a un
perode posterior (c. 1300) vegeu J osep PERARNAU, Sobre la primera crisi entorn el De
adventu Antichristi dArnau de Vilanova: Pars 1299-1300", Arxiu de textos catalans antics,
20 (2001), pp. 349-402.
11. Ramon dALS-MONER, De la marmessoria dArnau de Vilanova, Miscellnia
Prat de la Riba (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1923), I , pp. 289-306, esp.
pp. 292 i 299.
12. Vegeu infra, I I I , 3.3.
ment V.
13
Darrerament Pedro Vernia nha defensat lorigen valenci, si
b amb una seguretat excessiva, a partir dun dels assentaments del
Llibre del repartiment de Valncia, que atorga una casa de la ciutat a
un tal Arnau de Vilanova, potser casat amb una Maria de Montpeller,
en el moment de la repoblaci cristiana (1239) immediatament posterior
a la conquesta de J aume I . Que aquest matrimoni siguin els pares del
nostre Arnau s una idea molt suggeridora, si es pren com a hiptesi,
per no es pot afirmar amb la certesa amb qu ho fa Vernia emps
sens dubte pel seu partit pres a favor de la valencianitat del nostre met-
ge, entre altres raons perqu el seu nom i cognom sn fora comuns.
De tota manera, s cert que Maria s el nom que va dur tamb la filla
del nostre Arnau i la cognominatio de Montpeller resulta coherent amb
les seves relacions amb la ciutat occitana, per no queda del tot clar
si hi ha relaci entre lesmentat Arnau i la tal Maria, perqu el nom
daquesta queda entre lassentament dArnau i el superior. Daltra banda
Vernia situa la casa en qesti al barri dels montpellerins, quan de
fet es trobava en el dels barcelonins. Aix mateix minimitza el fet que
davant del nom dArnau aparegui el signe b indicatiu de lorigen
barcelon per suposar-li una procedncia de Villanueva de J iloca que
encaixi amb la hiptesi de J ohn F. Benton a propsit de lorigen del
nostre Arnau, malgrat que existeixi tamb un sector a laltre extrem
de la ciutat reservat als aragonesos procedents de la zona de Daroca,
al qual pertanyeria Villanueva.
14
Finalment, voldria recordar que no s
aquesta lnica pista valenciana: una altra en situa el lloc de naixement
a Cervera del Maestrat, poblaci del nord del regne conquerida per
J aume I el 1233. Almenys dos documents ben diferents aix ho
assenyalen: una crnica valenciana conservada en el MS 676, f. 15, de
lArxiu de la Catedral de Valncia, i un escrit alqumic en catal que
li atribueix apcrifament un cdex compilat entre 1473 i 1490 per Arnau
de Brusselles.
15
13. Antoni RUBI i LLUCH, Documents per lhistria de la cultura catalana mig-eval
(Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1908), I , p. 56.
14. Pedro VERNI A, I ntroduccin, ARNAU DE VI LANOVA, Antidotario (Valncia,
Ajuntament de Valncia, 1994), I I , 14-16. La transcripci donada en el Llibre del
repartiment de Valncia, edici dirigida per Antoni Ferrando (Paterna, Vicent Garcia,
1978), p. 309 (assentament nm. 60 del registre 7 de lArxiu de la Corona dArag), s
Maria Montipessulani. / +b [in marg.] Ar. Villenove, domos Mahomat Adehen. Segons
he pogut veure en la cpia facsmil (volum tercer) que acompanya lesmentada edici,
el desenvolupament en Maria de labreviatura escrita em sembla ms correcta que no
pas la de Mart que dna una altra edici, que la uneix, a ms, amb el nom del rengle
superior (D. Catalan): Libre del repartiment del regne de Valncia, edici i estudi
preliminar de M. Desamparados Cabanes i Ramn Ferrer (Saragossa, Anubar, 1979-1980),
I I I , p. 24. Sobre la possible procedncia de Villanueva de J iloca vegeu J ohn F. BENTON,
New light on the patria of Arnau de Vilanova, Analecta Sacra Tarraconensia, 51-52 (1978-
1979), pp. 215-227.
15. Esmentats respectivament dins MART DE BARCELONA [J aume BAGUNY], Regesta
de documents arnaldians coneguts, Estudis franciscans, 47 (1935), pp. 261-300 (doc.
nm. 151): En aquest, o s en lany MCCCXI mor Mestre Arnau de Vilanova qui fou
metge solempnial natural de Cervera del Mestrat, de les parts; i dins W. J . WI LSON, An
Una segona prova a favor de lautoria arnaldiana s la citaci com
a obra prpia del De amore heroico, una altra epstola versemblantment
atribuda a Arnau, que apareix designada al De reprobacione amb
lexpressi tractatus de amore inordinato (l. 284). A ms de les referncies
internes, la tradici manuscrita s aix mateix del tot favorable a
lautoria arnaldiana, puix que lhi atribueixen de manera clara i unnime
els nou cdexs que el contenen. Dos dells, el dOxford (M) i el de Zagreb
(Z), es remunten a la primera meitat del segle XI V i sn, per tant, duna
antiguitat molt notable, en concordana amb la resta del contingut
dambds, tamb propici a la seva autenticitat. Z prov dun ambient
montpeller prxim a Arnau, ja que a banda de lepstola tan sols inclou
la traducci dels Cantica dAvicenna amb el comentari dAverrois
realitzada per Ermengaut Blasi, metge nebot dArnau, i el De cymbalis
Ecclesie, una obra teolgica arnaldiana. Per la seva banda, M cont
altres textos arnaldians, tots ells duna provada autenticitat.
16
Tots aquests indicis, presos en conjunt, porten a revalidar lautoria
arnaldiana del De reprobacione nigromantice ficcionis, en la meva opini
sense marge per al dubte. I encara menys si hom es fixa en el contingut,
que encaixa molt b amb el pensament exposat en els escrits indub-
tablement dArnau en matria de mgia, ni amb la personalitat de
lautor, el qual, si b tracta una qesti no prpiament mdica, fa lefecte
que es tracta dun metge, segons indueix a pensar la diagnosi defensada
en la darrera part.
1.3. LA DATACI
La dedicatria a J aspert deixa marge per situar la dataci de
lepstola en el perode de dotze anys que va ser bisbe a Valncia fins
a la seva mort el 1288. Si es vol concretar ms, sha dentrar en el terreny
de les conjectures. Pot semblar ms plausible pensar que hauria estat
escrit mentre Arnau vivia a Valncia i J aspert era bisbe en aquesta ciutat:
entre 1276 i 1281, o entre 1286 i 1288. Per, evidentment, no s en
absolut descartable que, durant el perode intermedi en qu resid a
Barcelona, el metge visits Valncia, on sens dubte conservava pro-
pietats, familiars i coneguts. De fet lepstola ja mostra, a lespera
dembarcar cap a rumb desconegut, lArnau inquiet que testimonia
lpoca documentada de la seva vida.
alchemical manuscript by Arnaldus de Bruxella, Osiris, 2 (1936), pp. 220-405: Aquests
xii capitols que segueixen ara feu e ordena lo gran philosof Mestre Arnau de Vilanova,
lo qual fon natural del loch de Cervera del Marquesat de Montesa. Crec que Marquesat
ha de ser una mala lli per Maestrat, perqu, de fet, Cervera va pertnyer a lorde
de Montesa (pp. 368-369).
16. Vegeu infra la descripci dels manuscrits i el contingut de M, en lapartat 1.1
de lestudi de la tradici textual.
En tot cas queda clar que pertany al perode immediatament
anterior al gruix de la seva obra mdica original, desenvolupat al llarg
de la seva docncia a Montpeller, iniciada vers el 1291, i s tamb
anterior a linici de la seva obra religiosa, potser tot just empresa el
1288. Deu ser, per tant, una de les primeres obres dArnau conservades.
Noms duna altra es pot afirmar que s anterior al De reprobacione
perqu hi s esmentada: el De amore heroico. En aquest sentit Michael
McVaugh, en una comunicaci personal, mha apuntat com a ms
probable una dataci primerenca s a dir: prvia al 1281 per al
De amore heroico i, de retruc, ateses les similituds destil i dinteressos,
per al De reprobacione. En el cas de la primera suggereix diverses raons,
entre les quals una certa proximitat amb la seva etapa destudiant,
segons fan pensar la seva destinaci a un company de la facultat i el
record dels mestres i de les qestions tractades llavors. Altres motius
serien la falta dallusions a les autoritats i la poca ambici de lobra,
aix com el fet que no sigui esmentat per ell o pels seus collegues mentre
va ser professor a Montpeller o ms tard. De tota manera, cal reconixer
que tals arguments, malgrat ser de molt pes en conjunt, no sn del
tot concloents.
2. ESTRUCTURA I CONTI NGUT
El text presenta tres parts clarament diferenciades: la introducci
(l. 4-23), en qu es dedica lopuscle al bisbe J aspert; el nucli (l. 24-62),
on sexposa largumentaci (questio) contra la idea que hom pot dominar
els dimonis per mitjans naturals o sobrenaturals, i un epleg (l. 263-
292), en el qual denuncia la malenconia patida pels nigromants.
2.1. I NTRODUCCI
Lobra es presenta com una epstola que Arnau envia a J aspert,
bisbe de Valncia. Es desprn de les seves paraules que lhavia escrita
recentment a petici dels membres duna comunitat de religiosos on
shostatjava tot esperant que el mar es calms i pogus emprendre la
navegaci. Donades la poca extensi i la manca gaireb absoluta
dallusions a les autoritats, no sha de descartar que lhagus escrit
durant el temps en qu es va trobar immobilitzat a causa de lestat
del mar. La ra per la qual la dedica i lenvia en aquest moment al
bisbe s una conversa mantinguda per tots dos la viglia cal suposar
que sobre el mateix tema, que ja anuncia aqu: la refutaci dels qui
afirmen posseir el poder de sotmetre els dimonis a la seva voluntat.
I mmediatament avana, duna manera genrica, la diagnosi que
concretar i desenvolupar en la darrera part de lescrit: latribuci de
vesnia als qui tenen una tal creena.
L
a

q
u
e
s
t
i
o

d
e
l

D
e

r
e
p
r
o
b
a
c
i
o
n
e
:

u
n

s
s
e
r

h
u
m

p
o
t

f
o
r
a
r

u
n

d
i
m
o
n
i

a

r
e
s
p
o
n
d
r
e
-
l
i

o

a

r
e
a
l
i
t
z
a
r

e
l
s

s
e
u
s

d
e
s
i
t
j
o
s
?

L
a
r
g
u
m
e
n
t
a
c
i

e
s

b
a
s
a
a

v
e
u
r
e

s
i

u
n
a

p
e
r
s
o
n
a

t

a
l

s
e
u

a
b
a
s
t

a
l
g
u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

q
u
e

l
i

h
o

p
e
r
m
e
t
i
.
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

p
r
p
i
a

d
e
l
l
:
-

d
e
l

c
o
s
:

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

c
o
r
p
r
i
a

n
o

p
o
t

i
n
f
l
u
i
r

e
n

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
c
o
r
p
r
i
a
,
-

d
e

l
n
i
m
a
:

n
o

e
n

t

l
a

c
a
p
a
c
i
t
a
t
-

e
n

t
a
n
t

q
u
e

n
i
m
a
:

s

i
n
f
e
r
i
o
r

a

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
c
o
r
p
r
i
a

s
e
p
a
r
a
d
a
,
-

e
n

t
a
n
t

q
u
e

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
t
e
l
l
e
c
t
i
v
a
:

t
a
m
b
s

i
n
f
e
r
i
o
r

a

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
c
o
r
p
r
i
a

s
e
p
a
r
a
d
a
,
-

d
e
l

c
o
n
j
u
n
t

d
n
i
m
a

i

c
o
s
:
-

n
o

g
e
n
e
r
a

c
a
p

f
a
c
u
l
t
a
t

m
s

p
o
t
e
n
t

q
u
e

l
a

d
e

l
n
i
m
a
,
-

e
n

c
a
s

a
f
i
r
m
a
t
i
u

t
o
t
h
o
m

e
n

t
i
n
d
r
i
a

l
a

c
a
p
a
c
i
t
a
t
,

c
o
s
a

e
v
i
d
e
n
t
m
e
n
t

f
a
l
s
a
;
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

a
l
i
e
n
a

a

e
l
l
:
-

d
u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a
-

c
o
r
p
r
i
a
:

n
o

p
o
t

i
n
f
l
u
i
r

s
o
b
r
e

u
n
a

d
i
n
c
o
r
p
r
i
a
,

i

a

m
s

s
i

f
o
s
:
-

s
i
m
p
l
e
:
-

e
l
e
m
e
n
t
a
l
:
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

p
r
p
i
a
:

n
o

t

p
o
d
e
r

s
o
b
r
e

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

s
e
p
a
r
a
d
a
,
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

c
o
m
u
n
a

a
m
b

e
l

c
e
l
,

l
a

p
e
r
v
i
e
t
a
s

c
o
n
d
u
c
t
i
v
i
t
a
t
t
r
a
n
s
p
a
r
n
c
i
a
:
-

s

p
a
s
s
i
v
a

i

n
o

i
n
f
l
u
e
i
x

s
o
b
r
e

u
n

a
l
t
r
e
,
-

e
n

c
a
s

a
f
i
r
m
a
t
i
u

t
o
t
h
o
m

e
n

t
i
n
d
r
i
a

l
a

c
a
p
a
c
i
t
a
t
,

c
o
s
a

e
v
i
d
e
n
t
m
e
n
t

f
a
l
s
a
;
-

c
e
l
e
s
t
e
:
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

c
o
m
u
n
a
,

l
a

l
l
u
m
:
-

i
n
f
l
u
e
i
x

p
e
r

c
o
n
t
a
c
t
e

i

p
e
r

t
a
n
t

n
o

p
o
t

i
n
f
l
u
i
r

s
o
b
r
e

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
c
o
r
p
r
i
a
,
-

l
e
s

c
e
r
i
m
n
i
e
s

m
g
i
q
u
e
s

s
h
a
u
r
i
e
n

d
e

f
e
r

a

l
e
s

h
o
r
e
s

i

e
n

e
l
s

l
l
o
c
s

m
s

l
l
u
m
i
n
o
s
o
s
,

e
n

c
a
n
v
i

e
l
s

n
i
g
r
o
m
a
n
t
s
p
r
e
f
e
r
e
i
x
e
n

l
e
s

f
o
s
q
u
e
s
,
-

p
o
s
s
i
b
l
e

o
b
j
e
c
c
i
:

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

e
s

d
i
s
t
r
i
b
u
e
i
x
e
n

p
e
r

z
o
n
e
s

(
p
a
r
t
s

d
e
l

d
i
a
)
,
-

r
e
s
p
o
s
t
a
:
-

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

m
e
r
i
d
i
o
n
a
l
s

h
a
u
r
i
e
n

d
o
b
e
i
r

a
l

m
i
g
d
i
a
,
-

s
i

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

t
e
n
e
n

m
s

p
o
d
e
r

e
n

l
e
s

s
e
v
e
s

r
e
s
p
e
c
t
i
v
e
s

h
o
r
e
s
,

c
o
m

s
e
n

p
o
t

a
c
o
n
s
e
g
u
i
r
a
l
e
s
h
o
r
e
s

l
o
b
e
d
i
n
c
i
a
?
-

q
u
i
n

s
e
n
t
i
t

t
i
n
d
r
i
e
n

l
e
s

p
r
c
t
i
q
u
e
s

c
o
m

f
r
m
u
l
e
s

i

e
x
o
r
c
i
s
m
e
s
?
-

e
n

l
e
s

f
o
n
t
s

n
i
g
r
o
m
n
t
i
q
u
e
s

n
o

e
s

p
a
r
l
a

d
u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

d
e

l
a

l
l
u
m

p
e
r

s
o
t
m
e
t
r
e

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s
,

s
i
n
q
u
e

p
r
o
p
o
r
c
i
o
n
e
n

i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s

c
o
n
t
r
r
i
e
s
:
-

e
n

c
o
m
p
t
e
s

d
e

l
a

l
l
u
m

e
n

t
a
n
t

q
u
e

l
l
u
m
,

a
c
o
n
s
e
l
l
e
n

l
e
s

t
e
n
e
b
r
e
s
,
-

e
n

c
o
m
p
t
e
s

d
e

l
a

l
l
u
m

e
n

t
a
n
t

q
u
e

c
l
a
r
o
r

s
o
l
a
r
,

a
c
o
n
s
e
l
l
e
n

l
a

m
i
t
j
a
n
i
t
,

l
e
s

c
a
v
e
r
n
e
s

i

e
l
s

s
o
t
e
r
r
a
n
i
s
,
-

l
h
o
r
a

d
e
l

d
i
a
:

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i
n
c
o
r
p
r
i
a

n
o

e
s
t

s
u
b
j
e
c
t
a

a
l

t
e
m
p
s
,
-

l
a

p
a
r
t

d
e
l

c
e
l
:
-

c
f
.

s
u
p
r
a
:

d
i
s
t
r
i
b
u
c
i

d
e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

p
e
r

z
o
n
e
s
,
-

c
f
.

i
n
f
r
a
:

f
a
c
u
l
t
a
t

p
r
p
i
a

d
e
l
s

c
o
s
s
o
s

c
e
l
e
s
t
e
s
;
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

p
r
p
i
a
:
-

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

c
o
r
p
r
i
a

n
o

p
o
t

i
n
f
l
u
i
r

s
o
b
r
e

u
n
a

d
i
n
c
o
r
p
r
i
a
,
-

s

a
b
s
u
r
d
:
-

e
l

p
o
d
e
r

s
o
b
r
e

e
l
s

a
s
t
r
e
s

n
o

e
l

t

c
a
p

s
u
b
s
t
n
c
i
a

t
e
r
r
e
n
a
l
,

p
e
r

e
n

t
o
t

c
a
s

l
a

t
i
n
d
r
i
e
n

e
l
s

h
o
m
e
s
m
s

p
u
r
s

i

n
o

e
l
s

m
a
l
v
a
t
s

n
i
g
r
o
m
a
n
t
s
,
-

l
e
l
e
c
c
i

d
e
l

m
i
l
l
o
r

m
o
m
e
n
t

a
s
t
r
a
l

l
a

p
o
d
r
i
e
n

f
e
r

e
l
s

s
a
v
i
s

a
s
t
r
l
e
g
s

i

n
o

p
a
s

e
l
s

n
i
g
r
o
m
a
n
t
s
i
g
n
o
r
a
n
t
s
;
-

c
o
m
p
o
s
t

(
m
i
n
e
r
a
l
s
,

v
e
g
e
t
a
l
s
,

a
n
i
m
a
l
s
)
:

s
n

i
n
f
e
r
i
o
r
s

a

l
e
s

s
u
b
s
t
n
c
i
e
s

i
n
t
e
l
l
i
g
e
n
t
s

i

n
o

h
i

p
o
d
e
n

i
n
f
l
u
i
r
;
-

i
n
c
o
r
p
r
i
a
:
-

l
n
i
c
a

a
m
b

p
o
d
e
r

s
o
b
r
e

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

s

D
u
:
-

r
e
s

n
o

e
l

p
o
t

d
o
m
i
n
a
r
,
-

n
o
m
s

l
a

s
e
v
a

g
r
c
i
a

d
n
a

e
l

p
o
d
e
r

s
o
b
r
e

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

p
e
r

l
a

c
o
n
c
e
d
e
i
x

t
a
n

s
o
l
s

a

h
o
m
e
s

s
a
n
t
s

i

n
o

a

p
e
c
a
d
o
r
s
c
o
m

e
l
s

n
i
g
r
o
m
a
n
t
s
;
-

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

d
u
n

a
l
t
r
e

d
i
m
o
n
i

m
s

p
o
d
e
r
s
:

e
s

t
o
r
n
a

a
l

m
a
t
e
i
x

p
r
o
b
l
e
m
a

d
e

c
o
m

s
o
t
m
e
t
r
e
l
;
-

d
u
n

a
c
c
i
d
e
n
t
:

d
e
p
n

d
u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a

i

p
e
r

t
a
n
t

n
o

p
o
t

d
o
m
i
n
a
r

u
n
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a
,
-

p
o
s
s
i
b
l
e

o
b
j
e
c
c
i
:

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

p
r
o
v
i
n
e
n
t

d
e

f
i
g
u
r
e
s

(
c
a
r
c
t
e
r
s
)

i

p
a
r
a
u
l
e
s

(
c
o
n
j
u
r
s
)
:
-

f
i
g
u
r
e
s
:

n
o

p
o
s
s
e
e
i
x
e
n

c
a
p

f
a
c
u
l
t
a
t

a
c
t
i
v
a

s
i

a
q
u
e
s
t
a

n
o

p
r
o
v

d
e

l
a

s
e
v
a

s
u
b
s
t
n
c
i
a
,

d
e
l

s
e
u

c
r
e
a
d
o
r

o

d
e
l

c
e
l
,

c
a
p
d
e
l
s

q
u
a
l
s

t

l
a

f
a
c
u
l
t
a
t

n
e
c
e
s
s
r
i
a

(
c
f
.

s
u
p
r
a
)
,
-

p
a
r
a
u
l
e
s
:

n
o

p
o
s
s
e
e
i
x
e
n

l
a

f
a
c
u
l
t
a
t

n
e
c
e
s
s
r
i
a

s
i

a
q
u
e
s
t
a

n
o

p
r
o
v

d
e

l
a
i
r
e
,

d
e
l
s

r
g
a
n
s

f
o
n
a
d
o
r
s

o

d
e

l
n
i
m
a
,

c
a
p
d
e
l
s

q
u
a
l
s

t
a
m
p
o
c

n
o

l
a

t

(
c
f
.

s
u
p
r
a
)
.
c
o
n
c
l
u
s
i
:

u
n
a

p
e
r
s
o
n
a

n
o

p
o
t

d
o
m
i
n
a
r

e
l

d
i
m
o
n
i

p
e
r

c
a
p

m
i
t
j

n
a
t
u
r
a
l
:
-

p
o
s
s
i
b
l
e

o
b
j
e
c
c
i
:

p
e
r

u
n

d
o

s
o
b
r
e
n
a
t
u
r
a
l
:
-

r
e
s
p
o
s
t
a
:

l
e
s

f
a
c
u
l
t
a
t
s

s
o
b
r
e
n
a
t
u
r
a
l
s

s
n

a
t
o
r
g
a
d
e
s

p
e
r

D
u

a

o
b
j
e
c
t
e
s

i

p
a
r
a
u
l
e
s

a

t
r
a
v
s

d
e
l

c
u
l
t
e

s
a
c
r
e
,

q
u
e

n
o

t

r
e
s
a

v
e
u
r
e

a
m
b

l
e
s

c
e
r
i
m
n
i
e
s

m
g
i
q
u
e
s
:
-

p
o
s
s
i
b
l
e

o
b
j
e
c
c
i
:

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

s
n

s
o
t
m
e
s
o
s

a
m
b

e
x
o
r
c
i
s
m
e
s

(
p
a
r
a
u
l
e
s

d
u
n

a
l
t

m
i
s
t
e
r
i

q
u
e

e
l
s

a
t
e
r
r
e
i
x
e
n
)
:
-

r
e
s
p
o
s
t
a
:

s

u
n

e
n
g
a
n
y

d
e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

p
e
r

p
e
r
d
r
e

e
l
s

h
o
m
e
s

q
u
e

s
h
i

d
e
i
x
i
n

p
o
r
t
a
r

i

q
u
e

n
o

s
h
a
g
i
n

d
e
i
x
a
t

e
n
g
a
n
y
a
r
p
e
r

a
l
t
r
e
s

r
e
c
u
r
s
o
s
:
-

e
l
s

d
i
m
o
n
i
s

b
u
s
q
u
e
n

s
e
m
p
r
e

e
l
s

m
i
t
j
a
n
s

m
s

a
d
e
q
u
a
t
s

p
e
r

e
n
g
a
n
y
a
r

c
a
d
a

p
e
r
s
o
n
a
:
-

e
l
s

x
i
m
p
l
e
s

i

i
n
c
u
l
t
e
s
:

p
e
r

u
n
a

f
a
c
u
l
t
a
t

d
u
n
a

c
o
s
a

n
a
t
u
r
a
l

o

a
r
t
i
f
i
c
i
a
l

(
s
a
c
r
i
f
i
c
i
s
,

p
r
o
p
i
c
i
a
c
i
o
n
s
,
l
i
b
a
c
i
o
n
s
)
,
-

e
l
s

i
n
t
e
l
l
i
g
e
n
t
s
:

p
e
r

e
x
o
r
c
i
s
m
e
s

i

o
b
j
e
c
t
e
s

e
x
o
r
c
i
t
z
a
t
s
.
2.2. ARGUMENTACI
El nucli central del De reprobacione rebat amb la forma duna
questio la idea que un sser hum pot forar un dimoni a respondre-
li o a realitzar els seus desitjos. Largumentaci, basada en una tcnica
plenament escolstica dacord amb la lgica aristotlica, se centra en
la qesti de si una persona t al seu abast alguna facultat que li ho
permeti. Aix va desgranant amb minuciositat les diverses possibilitats
per anar-les descartant implacablement una a una, tal com sespecifica
de manera detallada en lesquema de les pgines anteriors:
2.3. EP LEG
Al llarg de tota largumentaci no es troba cap indici inequvoc
que lautor de lepstola sigui un metge, sin que els recursos dialctics
i els coneixements terics podrien correspondre a un aprenentatge
general adquirit per qualsevol universitari. En canvi, la darrera part
s que podria denotar la intervenci dun metge, ats que, amb el doble
efecte dentendre i desqualificar alhora els practicants de la nigromncia,
els sotmet al seu ull clnic per emetre una diagnosi mdica que dna
el cop de grcia a la idea que combat: aquells que, convenuts de la
seva efectivitat i les seves bases racionals, empren les tcniques de la
nigromncia estan malalts de malenconia. Lnic signe per descobrir
la malaltia que pateixen s el dany de la facultat estimativa, provocada
per la corrupci de lhumor melanclic. Es tracta, per tant, duna
malenconia oculta, una de les espcies que, segons Arnau, ha assenyalat
Gal.
17
La conclusi de la diagnosi permet al mestre de Montpeller
desviar la imputaci de corrupci als nigromants de lmbit moral a
lmbit fisiolgic i medicalitzar aix el seu cas.
3. EL GNERE: LA QUESTI O
A lhora de plantejar-nos a quin gnere pertany el De reprobacione,
largumentaci que ns leix central ens mena a la literatura qestionria
escolstica, que es va introduir com a mtode aplicable a les diverses
branques del saber a partir del triomf de la nova lgica aristotlica
esdevinguda fonamental en la vida intellectual dOccident grcies a les
17. En realitat la font directa dArnau no s el Gal citat per ell, sin Constant
lAfric. Les bases fisiolgiques daquesta diagnosi estan estudiades infra en lapartat 5.1.
traduccions del segle XI I .
18
El sistema densenyament de lescolstica
medieval es va anar formant sobre la triple base de la lectio, la questio
i la disputatio, tres mtodes nascuts lun de laltre successivament.
A partir del comentari del text (lectio) sorgien dubtes o problemes que
mereixien una explicaci particularitzada (questio). La questio estava
constituda pel plantejament dun problema, els arguments pro i contra,
la refutaci dels arguments contraris i la soluci donada pel mestre.
El mateix sistema universitari donaria lloc, entre la segona meitat del
segle XI I i els inicis del XI I I , al deslligament progressiu de la questio
respecte de la lectio per esdevenir un nou gnere, la questio disputata
o disputatio, amb la mateixa estructura i els mateixos elements que
la primera, per tot diferenciant-sen pel fet de no dependre dun text
i perqu sinsereix en actes peridics o extraordinaris de la vida
universitria.
Tanmateix, si concebem la questio noms lligada al text i al
magisteri regular, el De reprobacione tan sols tindria dues caracterstiques
del gnere: ls de la metodologia dialctica escolstica basada en la
lgica aristotlica i la presncia dopinions contrries, ats que Arnau
no tan sols hi raona a favor de la seva tesi, sin que hi oposa
largumentaci de la postura que refuta. I nclou, fins i tot, per tal de
respondre-hi, les objeccions que es podrien anar oferint als seus
sillogismes, a partir de les seves prpies lectures dels autors defensors
i expositors de la nigromncia, que declara haver llegit en extensi.
Daltra banda, no es pot considerar una questio disputata perqu el tret
18. La lectio, la questio i la disputatio han rebut fora atenci dels investigadors
en el marc de lensenyament dels tres principals sabers escolstics baixmedievals: P.
GLORI EUX, Lenseignement au Moyen ge. Techniques et mthodes en usage la Facult
de Thologie de Paris, au XI I I
e
sicle, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen
ge, 35 (1969), pp. 65-186; Bernardo C. BAZN, Les questions disputes, principalement
dans les facults de thologie, Grard FRANSEN, Les questions disputes dans les facults
de droit, i Danielle J ACQUART, La question dispute dans les facults de mdecine, tots
tres inclosos dins B. C. BAZN et al., Les questions disputes et les questions quodlibtiques
dans les facults de thologie, de droit et de mdecine (Turnhout, Brepols, 1985), pp. 13-
149, 223-277 i 279-315, respectivament; Francesco del PUNTA - Concetta LUNA, La teologia
scolastica, G. CAVALLO - C. LEONARDI - E. MENEST, Lo spazio letterario del Medioevo. 1.
I l Medioevo latino. I . La produzione del testo, I I (Roma, Salerno Editrice, 1993), pp. 323-
353 (esp. pp. 342-347); Brian LAWN, The Salernitan questions (Oxford, Clarendon Press,
1963); I DEM, The rise and decline of the scholastic Quaestio disputata. With special emphasis
on its use in the teaching of medicine and science (Leiden - Nova York - Colnia, E. J .
Brill, 1993); Olga WEI J ERS, La disputatio la facult des arts de Paris (1200-1350 environ).
Esquisse dune typologie (Tournhout, Brepols, 1995); Nancy G. SI RAI SI , Taddeo Alderotti
and his pupils. Two generations of I talian medical learning (Princeton, Princeton University
Press, 1981), pp. 237-268; Luis GARC A BALLESTER - Eustaquio SNCHEZ SALOR, I ntroduccin,
AVOMO, XV (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985), pp. 57-72. Tamb es poden
veure J acques LE GOFF, Les intellectuels au Moyen ge (Pars, ditions du Seuil, 1957;
reimpr. 1985), pp. 100-104, i Danielle J ACQUART, La scolastica medica, M. D. GRMEK
(dir.), Storia del pensiero medico occidentale, I : Antichit e Medioevo (Roma - Bari, Laterza,
1993), pp. 261-322 (esp. pp. 276-283).
definitori daquesta s la sessi de debat amb participaci destudiants
i mestres. Ara b, en la meva opini, la dificultat per situar el De
reprobacione dins la questio sorgeix del fet que en les definicions del
gnere se sol considerar fonamentalment la tradici teolgica. En canvi,
en la tradici jurdica o en la mdica, lorigen de la questio sembla estar
menys lligada al text, i, per tant, crec que shauria acceptar una definici
ms flexible del gnere.
En el perode de formaci acadmica dArnau a Montpeller
(c. 1260) el mtode docent escolstic ja ha estat introdut en les dcades
immediatament anteriors.
19
Del metge catal ja havia estat assenyalada
la inserci duna vintena de questiones dins el seu comentari del De
malicia complexionis diverse de Gal.
20
Per contra, el De reprobacione
seria una questio independent, gnere al qual tal volta pertanyerien
altres monografies seves, com el De humido radicali.
21
Aix mateix,
mentre la forma expositiva del De amore heroico lallunya daquest
gnere, el De dosi tyriacalium medicinarum, que sembranca en un debat
polmic amb Averrois sobre la triaga, potser sacosta a una estructura
qestionria.
22
I es podria dir el mateix del tamb polmic De esu
carnium a favor de labstinncia absoluta cartoixana de menjar carn.
23
En el cas que ens ocupa, per tant, la meva opini s que, sigui
perqu a causa de la seva formaci mdica i filosoficonatural havia
manejat questiones independents malgrat que el tema no s mdic,
s que est vinculat a la visi del mn natural, sigui perqu el context
intellectual del seu temps demanava un raonament fonamentat en la
lgica escolstica, Arnau va respondre a un dubte plantejat en una
situaci extraacadmica, de manera natural, com ho hauria fet a la
facultat, en forma de questio. Per Arnau, com reconeix a la fi del text
(l. 289-292), en aquesta ocasi especfica evita convertir el problema
en un debat pblic tcnicament similar a una questio disputata, amb
la presncia i la participaci activa daltres argumentadors que defensin
lopini contrria, per por confessa que les seves paraules puguin
19. Michael McVAUGH, The humidum radicale in thirteenth-century medicine,
Traditio, 30 (1974), pp. 259-283, esp. p. 271; Luis GARC A BALLESTER, The new Galen: a
challenge to Latin Galenism in thirteenth-century Montpellier, K.-D. FI SCHER - D. NI CKEL
- P. POTTER, Text and tradition. Studies in ancient medicine and its transmission (Leiden
- Boston - Colnia, Brill, 1998), pp. 55-83, esp. p. 60.
20. GARC A BALLESTER - SNCHEZ SALOR, I ntroduccin, AVOMO, XV, pp. 64-67.
21. Construt secondo lo stile delle quaestiones della Scolastica: Giovanna FERRARI ,
I l trattato De humido radicale di Arnaldo da Villanova, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I I
Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis
Catalans, 2005), pp. 281-331.
22. Ambds editats per Michael McVaugh dins AVOMO, I I I : Tractatus de amore
heroico - Epistola de dosi tyriacalium medicinarum (Barcelona, Universitat de Barcelona,
1985).
23. AVOMO, XI : De esu carnium, edici de Dianne M. Bazell (Barcelona, Universitat
de Barcelona - Fundaci Noguera, 1999), cf. pp. 16-24 de lestudi introductori de la mateixa
BAZELL.
ser malinterpretades en un tema tan delicat i puguin ser causa derror
en assistents poc preparats, suposadament els religiosos a qui anava
destinada en un principi lexposici. En cas que es consideri la hiptesi
de Diepgen, que el text va ser escrit perqu alguns dells practicaven
la nigromncia, podria ser aquesta la ra devitar la confrontaci.
24
4. LES FONTS MGI QUES, ASTROLGI QUES I ASTRONMI QUES
DARNAU
El refs dArnau a la mgia negra est fonamentat en un
coneixement de primera m de la nigromncia procedent del mn
islmic, si s cert, com declara en el De reprobacione, que ha llegit tota
la doctrina entorn de la invocaci dels esperits en escrits dautors rabs
i no cristians (l. 126-127 i l. 165-166) i aparentment no hi ha motius
per negar-ho, puix que descriu el contingut dalmenys dues obres
nigromntiques. Certament va tenir la possibilitat daccedir a la lite-
ratura mgica, que va ser traduda de lrab al llat en una petita part
a lI tlia de finals del segle XI i en la seva major part a la pennsula
I brica en dues etapes primer durant el segle XI I i desprs a mitjan
segle XI I I abans de passar a Frana. La segona onada, originada a
la cort castellana dAlfons X, va tenir una especial incidncia entre els
metges cristians i jueus de Montpeller en les dcades del voltant del
1300.
25
A ms de la seva situaci privilegiada a un costat i a laltre
del Pirineu en aquest flux entre la pennsula I brica i Frana, Arnau
gaudia dun altre enorme avantatge: el seu coneixement de la llengua
rab li permetia arribar a les fonts de la mgia directament, sense
necessitat de traducci, segons manifesta ell mateix en lepstola (l. 126-
127).
Algunes de les breus referncies presents en el De reprobacione
sobre lobscura literatura nigromntica medieval aporten una certa
informaci entorn dalguns ttols poc o gens coneguts per altres fonts.
Aix, s probable que el Liber de fantasmatibus (l. 106-120) sigui el mateix
Liber fantasmatum denostat per Roger Bacon com un dels escrits que
serveixen per invocar els dimonis i que, en conseqncia, pertanyen
a la mgia fraudulenta i no segueixen els mitjans de la natura i de
la tcnica.
26
Si va arribar al coneixement de Bacon, aquest llibre degu
circular en una versi llatina, de la qual no sen coneix cap cpia
24. DI EPGEN, Arnaldus de Villanova....
25. David PI NGREE, The diffusion of Arabic magical texts in Western Europe,
AUTORS DI VERSOS, La diffusione delle scienze islamiche nel Medio Evo europeo. Convegno
internazionale (Roma, 2-4 ottobre 1984) (Roma, Accademia Nazionale dei Lincei, 1987),
pp. 57-102.
26. Et hic omnes libri magici debent considerari et diffamari: ut Liber de morte
anime et Liber fantasmatum et liber De officis et potestatibus spirituum et Libri sigillis
Salamonis et libri De arte notoria, et omnes huiusmodi qui demones invocant, vel per
fraudes et vanitates procedunt, non per vias nature et artis: A. G. LI TTLE, Part of the
Opus tertium of Roger Bacon (Aberdeen, The University Press, 1912), p. 48.
manuscrita, almenys sota aquest nom, aix com tampoc de leventual
original rab, i per tant la notcia donada per Arnau podria ser la ms
completa al nostre abast. Segons es desprn de les seves paraules shi
descriuria com els esperits es distribueixen en quatre regnes governats
pels seus corresponents reis o prnceps. Tals regnes es reparteixen els
quatre punts cardinals i estan vinculats a una de les quatre parts del
dia. Els esperits pertanyents a cadascun dels quatre territoris es
distribueixen al seu torn al llarg de les hores de cadascuna de les quatre
parts del dia. Aix, el nigromant ha dinvocar lesperit ms poders
durant lhora que ms li conv. s curis el fet que aquesta idea
reflectida de forma correcta aqu i en nombrosos escrits mgics, entra
en contradicci amb el tpic que les operacions de mgia negra han
defectuar-se en hores i llocs tenebrosos (l. 95-105) tpic justament
utilitzat en el mateix text com a argument per demostrar la inconsistncia
de la doctrina sobre els esperits i sovint repetit en la literatura anti-
nigromntica. Aquesta contradicci potser s significativa de la poca
profunditat del coneixement dArnau sobre la nigromncia, si no
sinterpreta com un simple recurs polmic fallit.
Val a dir que no es pot descartar que el Liber de fantasmatibus
circuls tamb amb un altre nom. La distribuci dels esperits sota quatre
prnceps apareix en nombrosos escrits nigromntics i concretament en
aquells que es poden definir com a repertoris o catlegs de dimonis,
per b que no nhe trobat cap que coincideixi exactament amb el
contingut descrit per Arnau. Ns un el De tribus figuris spirituum, del
qual el Speculum astronomie informa que tracta dels esperits dits
prnceps en les quatre zones del mn: va ser trobat per Nicolas Weill-
Parot en un manuscrit del segle XVI I i potser constitueix una secci del
De novem candariis.
27
Daltres sn els ttols citats per Cecco dAscoli
(m. 1327) en el seu comentari del De sphera de Sacrobosco, tot i que
Thorndike posa en dubte lexistncia daquests escrits: De ordine
intelligentiarum i De hierarchiis spirituum, tots dos atributs apcrifament
27. qui dicuntur principes in quatuor plagis mundi: Speculum astronomie, editat
dins Paola ZAMBELLI , The Speculum astronomiae and its enigma. Astrology, theology, and
science in Albertus Magnus and his contemporaries (Dordrecht - Boston - Londres, Kluwer
Academic Publishers, 1992), pp. 240 i 244. Lhe consultat en el MS Londres, BL, Sloane
3.850, s. XVI I I , ff. 68r-75v; Nicolas WEI LL-PAROT, Les images astrologiques au Moyen-ge
et la Renaissance. Spculations intellectuelles et pratiques magiques (XI I
e
- XV
e
sicle) (Pars,
Honor Champion, 2002), p. 54; I DEM, Dans le ciel ou sous le ciel? Les anges dans la
magie astrale, XI I e-XI Ve sicle, J .-P. BOUDET - H. BRESC (dir.), Les anges et la magie au
Moyen ge, Mlanges de lcole Franaise de Rome, 14 (2002), pp. 753-771. Entorn dels
repertoris demonolgics vegeu tamb J ean-Patrice BOUDET, Les whos who dmonologiques
de la Renaissance et leurs anctres mdivaux, Mdivales, 44 (2003), pp. 117-140. Daltra
banda, J ohannes de Trittenheim descriu en lAntipalus maleficiorum (1508) dos llibres,
titulats Liber officiorum i Liber quattuor reges, que tamb estableixen una jerarquia de
dimonis encapalada per quatre emperadors o reis: Paola ZAMBELLI , Pseudepigrafia e
magia secondo labate J ohannes Trithemius, G. MARCHETTI - V. SORGE - O. RI GNANI (ed.),
Ratio et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols,
2003), pp. 347-368 (pp. 359-360).
a Hiparc.
28
Encara un altre s el titulat Annuli Salomonis o De quatuor
annulis Salomonis, classificat pel Speculum astronomie dins la categoria
de llibres dimatges detestables i del qual es conserven diversos
manuscrits datats des del segle XI I I en endavant, segons el testimoni
de Thorndike.
29
Suposadament escrit pels quatre deixebles de Salom,
s un dels nombrosos tractats nigromntics que circulaven en ledat
mitjana sota el nom del rei bblic, que s, juntament amb Hermes
Trismegist, el personatge mtic a qui ms escrits i figures ocultistes es
van atribuir per la seva reputaci de mag estesa des de lantiguitat.
Ensenya a convocar els dimonis i interrogar-los per mitj de rituals
molt complexos, que inclouen la fabricaci dun anell dor i duna mitra,
la preparaci del smbol de la I dea de Salom, fumigacions, exorcismes,
pregries cristianes i rabs i la disposici despelmes i espases. A ms,
especifica els noms dels quatre prnceps que es repeteixen, amb variants,
en diversos escrits: Oriens, Amaymon, Paymon i Egim. De tota manera
la consulta de sengles manuscrits del De quatuor annulis Salomonis
i del De tribus figuris spirituum no mha perms trobar cap ms similitud
amb les obres esmentades per Arnau.
Un indici que Arnau coneixia el De quatuor annulis Salomonis
podria ser lallusi que fa en el mateix De reprobacione als anells de
Salom (l. 258). Amb tot, no s improbable que noms el conegui de
referncia per la mala fama que els degueren donar els textos escolstics
com el Speculum astronomie o Guillem dAlvrnia, que els defineix com
quatre figures idoltriques.
30
Aix mateix, Diepgen interpreta ciconia
28. Hipparcus dicit in Libro de ordine intelligentiarum quod principes quidam
demonum tenent quatuor partes sub celo. Nam expulsi de celo aerem occupant et quatuor
elementa, nam equinoctia et solstitia tenent in similitudinem primi throni. Nam cum
signa quatuor supradicta dicantur cardinalia sive angularia, idcirco velut loca dignora
sub ipsis tenent de hierarchia maiori, et cum ipsi coluri intersecent crutiatim solstitia,
ideo illi qui invocant demones sempre in triviis sive cruciatis viis stant ad invocandum:
Lynn THORNDI KE, The Sphere of Sacrobosco and its commentators (Chicago, The University
of Chicago Press, 1949), p. 391. El De hierarchiis spirituum s esmentat a la p. 387. Vegeu-
ne tamb la introducci, pp. 53-54, i WEI LL-PAROT, Dans le ciel ou sous le ciel?.... Agraeixo
a Nicolas Weill-Parot que mhagi cridat latenci sobre aquests textos i que mhagi
proporcionat cpies dels dos escrits dels MS Florncia, BNC, I I .I I I .214, i MS Londres,
BL, Sloane 3.850.
29. El Speculum astronomie, p. 240, esmenta els quatre anells de Salom al captol
onz, primer com una inscripci i desprs com un llibre (p. 244) entre els mtodes i
les obres nigromntics detestables i contraris a la fe. Quant als Annuli Salomonis o De
quatuor annulis Salomonis, que he pogut consultar en el MS Florncia, BNC, I I .I I I .214,
26v-29v: Lynn THORNDI KE, Traditional medieval tracts concerning engraved astrological
images, Mlanges Auguste Pelzer (Lovaina, Universit de Louvaine, 1947), pp. 212-273
(esp. pp. 250-252); David PI NGREE, Learned magic in the time of Frederick I I , Micrologus,
2 (1994), pp. 39-56 (esp. p. 45); WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 52-53.
30. GUI LLEM DALVRNI A, De legibus, cap. 27, Opera omnia (Pars, 1674; reproducci
facsmil: Frankfurt am Main, Minerva, 1963), I , p. 89; DI EPGEN, Arnaldus de Villanova...,
p. 401, n. 2, remet, quant a la creaci de frmules daquest tipus, als Elementa magica
falsament adscrits a Pietro dAbano.
(l. 259) com un ttol dels nombrosos llibres de mgia atributs a Salom,
per no naporta cap indici.
31
No he trobat cap referncia a un llibre
mgic amb aquest ttol: es podria tractar dun escrit desconegut, si no
s que el ttol hagi estat mal transms sigui des de loriginal, per un
error atribuble a lautor o la seva font, sigui des de lestadi inicial de
la tradici manuscrita. En aquest darrer cas potser correspondria al
ttol alternatiu I dea Salomonis et entocta donat per Guillem dAlvrnia
del mateix De quatuor annulis Salomonis o al seu incipit De arte
eutonica et ydaica, que pateix un gran nombre de corrupcions, sens
dubte a causa de la dificultat que tenen els copistes per entendrel.
32
Ben poca informaci sobre el contingut forneix lallusi als Libri
centri et circumferencie (l. 128), dels quals Arnau testimonia que sn
un compendi de tota la doctrina nigromntica i que sn conside-
rats les obres sobre nigromncia ms racionals. El ttol fa pensar que
es podrien centrar en els cercles mgics, les figures ms emprades pels
nigromants amb la finalitat daugmentar el seu poder sobre els espe-
rits que invocaven. De la referncia es desprn que hi va accedir a travs
del text rab i, en conseqncia, s probable que no hagus estat tradut,
almenys en el moment en qu va escriure lepstola. No he trobat cap
escrit nigromntic que encaixi amb la descripci per tampoc no s
impossible que circuls sota un altre nom.
La presumpci dArnau de conixer tota la doctrina de la fatutat
nigromntica (l. 126-127) no t labast que podria fer pensar en un
primer moment, ja que tot seguit el mateix autor la circumscriu a una
obra concreta els Libri centri et circumferencie als quals tot just mhe
referit. Tanmateix, hom es pot preguntar si hauria fet en realitat un
nombre considerable de lectures sobre la matria, ms enll de les que
han estat ja citades. Per mirar de respondre caldria acudir a altres fonts
com ara els dos testimonis de la seva biblioteca conservats en larxiu
de la catedral de Valncia: linventari dobjectes trobats a la seva mort
a Barcelona i Valncia (11 de desembre de 1311) i linventari dels bns
incls en la sentncia sobre lactuaci de Ramon Conesa com a
marmessor dArnau (22 doctubre de 1318).
33
Ambds documents fan
creure que, almenys a la fi de la seva vida, el metge catal possea un
cert nombre de manuscrits ocultistes, per resulta difcil confirmar la
presncia dalgun especficament dedicat a la mgia espiritualista. Tot
i aix, a partir de la seva asserci que ha llegit la doctrina nigromntica
en rab, no sha de descartar que algun dels sis llibres en rab
mencionats sense ttol ni tema definit tracti de nigromncia o duna
31. DI EPGEN, Arnaldus de Villanova..., p. 402, n. 1.
32. GUI LLEM DALVRNI A, De legibus, cap. 27, I , p. 89. THORNDI KE, Traditional medieval
tracts... , pp. 250-251, recull les variants dels noms inclosos en els incipit dels diversos
cdexs: super eutuntam et super ydeam, entonta, de arte euconica et ideatica...,
etc.
33. Publicats respectivament dins Roque CHABS, I nventario, ropas y dems efectos
de Arnaldo de Villanueva, Revista de archivos, bibliotecas y museos, 9 (1903), pp. 11-
49, i ALS-MONER, De la marmessoria....
altra art oculta, malgrat que sens dubte el ms probable s que versin
sobre medicina.
34
Entre els llatins apareix un tractatus qui incipit...
lunam et solem, del qual J oaquim Carreras i Artau ha suggerit una
identificaci, aparentment poc fonamentada, amb el Liber lune. Amb
aquest ttol van circular dos tractats hermtics: el ms conegut
anomenat tamb Liber imaginum lune s el mencionat pel Speculum
astronomie, i versa sobre imatges gravades en cadascuna de les posicions
de la lluna, tot especificant-ne els propsits. Laltre pertanyia a una
collecci hermtica composta per set llibres dedicats a cadascun dels
planetes i en dues versions del segle XI I .
35
En realitat, pel que he pogut
comprovar, lincipit esmentat no es correspon amb cap dels dos Liber
lune.
Si volem ampliar lanlisi a les fonts arnaldianes per a les altres
branques de la mgia i per a lastrologia i astronomia, ens trobem, per
desgrcia, molts llibres descrits de manera massa vaga pels inventaris
de la seva biblioteca. Carreras i Artau va oferir-ne algunes possibles
identificacions per molt sovint sense fonamentar-les en cap ra
concreta.
36
De fet, en el cas dalguns es pot assajar identificar-los, per
malauradament de la majoria no s possible arribar a cap certesa.
Alguns llibres possets per Arnau podrien haver contribut als seus
coneixements de mgia natural. Un dels que va tenir una difusi ms
extensa s el pseudoaristotlic Secretum secretorum.
37
Aquest escrit, que
inclou entre el seu molt heterogeni contingut abundants materials
mdics i ocultistes, va gaudir duna extraordinria difusi en llat i en
llenges vulgars i una tradici molt complexa. Si b el proemi el presenta
com la traducci de loriginal grec a lrab passant pel sirac, sembla
que es remunta a un text rab del segle X pel cap alt. En un principi
degu ser un mirall de prnceps en forma duna extensa carta
suposadament dAristtil a Alexandre el Gran. A aquest nucli inicial
shi van afegir continguts higinics, farmacolgics, astrolgics, alqumics,
fisiognmics i mgics. J a en rab sen van difondre dues redaccions,
les anomenades breu i llarga. Ambdues van ser tradudes al llat,
34. CHABS, I nventario..., nms. 48, 65, 93, 115, 15 i 138.
35. CHABS, I nventario..., nm. 109; J oaquim CARRERAS i ARTAU, La llibreria
dArnau de Vilanova, Analecta Sacra Tarraconensia, 11 (1935), pp. 63-84 (p. 72).
Certament aquest incipit del Liber lune no coincideix amb els que apareixen dins
THORNDI KE, Traditional medieval tracts..., pp. 238-243; en lapndix (pp. 440-444) de
Paolo LUCENTI NI , Lermetismo magico nel secolo XI I I , M. FOLKERTS - R. LORCH (ed.), Sic
itur ad astra. Studien zur Geschichte der Mathematik und Naturwissenschaften, Festschrift
fr den Arabisten Paul Kunitzsch zum 70. Geburtstag (Wiesbaden, Harrassowitz, 2000),
pp. 409-450, i Vittoria PERRONE COMPAGNI , Studiosus incantationibus. Adelardo di Bath,
Ermete e Thabit, Giornale critico della filosofia italiana, 80/1 (2001), pp. 36-61. Sobre
el mateix llibre mgic es pot veure, a ms, PI NGREE, The diffusion..., p. 78; I DEM, Learned
magic..., pp. 49-50, i WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 42-44.
36. CARRERAS i ARTAU, La llibreria ..., pp. 72-73.
37. I tem quoddam scriptum supra compotum et secreta Aristotilis in simul
scriptum in pergameno et latino: ALS-MONER, De la marmessoria..., p. 304. El fet
que vagi enquadernat amb un altre llibre sobre cmput podria haver-lo fet passar
inadvertit en el primer inventari dels seus bns.
la breu parcialment a mitjan segle XII per J uan de Sevilla, i la ms llarga
en la primera meitat del segle XI I I per Filip de Trpoli. Tamb sen van
fer traduccions a lhebreu i a moltes llenges vernacles, des del
portugus fins al rus passant pel catal i pel castell. Consta ls dArnau
de la segona part de la versi llarga, sobre la dieta, per certs
parallelismes i per una citaci no explcita en el seu Regimen sanitatis.
38
El De plantis pot ser, per descomptat, ligualment pseudoaristotlic
aix titulat, tal com apunta Carreras i Artau, per tamb altres amb
el mateix nom o semblant com el De vegetabilibus et plantis dAlbert
Magne.
39
El lapidari tampoc no ha de ser per fora el falsament atribut
a Aristtil, sin que podria ser un dels molts que van circular durant
ledat mitjana, com lAzareus.
40
En tot cas ambds llibres pertanyen a
38. PSEUDO-ARI STTI L, Secretum secretorum cum glossis et notulis. Tractatus brevis
et utilis ad declarandum quedam obscure dicta fratris Rogeri, editat per Robert Steele,
Opera hactenus inedita Rogeri Baconi, Fasc. V (Oxford, Typographeum Clarendonianum,
1920). Quant a lobra i la seva difusi la bibliografia s molt mplia: Lynn THORNDI KE,
A history of magic and experimental science (Nova York, The Macmillan Company, 1923-
1958), I I , pp. 267-278; William EAMON, Science and the secrets of nature. Books of secrets
in medieval and early modern culture (Princeton, Princeton University Press, 1994),
pp. 45-53; el volum editat per W. F. RYAN i Ch. B. SCHMI TT, Pseudo-Aristotle the Secret
of secrets. Sources and influences (Londres, The Warburg I nstitute, University of London,
1982), del qual ens conv destacar Mario GRI GNASCHI , Remarques sur la formation et
linterprtation du Sirr al-asrar, pp. 3-33, i Mahmoud A. MANZALAOUI , Philip of Tripoli
and his textual methods, pp. 55-72; Mario GRI GNASCHI , Lorigine et les mtamorphoses
du Sirr al-asrar, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 43 (1976),
pp. 7-112; I DEM, La diffusion du Secretum Secretorum dans lEurope occidentale, Archives
dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 48 (1980), pp. 7-70; Llus CI FUENTES, La
cincia en catal a lEdat mitjana i el Renaixement (Barcelona - Palma de Mallorca,
Universitat de Barcelona - Universitat de les I lles, 2002), pp. 173-176; I laria ZAMUNER,
La tradizione romanza del Secretum secretorum pseudo-aristotelico, Studi medievali,
46/1 (2005), pp. 31-116. Sobre la versi de Filip de Trpoli es pot veure tamb Agostino
PARAVI CI NI BAGLI ANI , Cultura e scienza araba nella Roma del Duecento, Medicina e scienze
della natura alla corte dei papi nel duecento (Spoleto, Centro I taliano di Studi sullAlto
Medioevo, 1991), pp. 177-232. Quant a la part diettica i el seu s per part dArnau:
J uan Antonio PANI AGUA, El Regimen sanitatis ad regem Aragonum y otros presuntos
regimina arnaldianos, El maravilloso regimiento y orden de vivir (una versin castellana
del Regimen Sanitatis ad regem Aragonum) (Saragossa, Ctedra de Historia de la
Medicina, 1980), pp. 31-77, esp. pp. 68-70; Pedro GI L-SOTRES, Los regimina sanitatis,
AVOMO, X.1: Regimen sanitatis ad regem Aragonum (Barcelona, Universitat de Barcelona
- Fundaci Noguera, 1996), pp. 481-568, esp. pp. 506-508, i cap. V, p. 433, del text editat
per Luis Garca-Ballester i Michael McVaugh.
39. I tem quendam libellum in pergameno de plantis, CHABS, I nventario...,
nm. 365.
40. I tem de lapidario unus quaternus: CHABS, I nventario..., nm. 117. Sobre
la difusi medieval daquest gnere es pot veure J ohn RI DDLE, Lithotherapy in the Middle
Ages. Lapidaries considered as medical texts, Pharmacy in History, 12 (1970), pp. 39-
50. Vegeu WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 472-473, Sebasti GI RALT,
Arnaldus astrologus? La astrologa en la medicina de Arnau de Vilanova, Medicina &
historia, 2003-2 (2003), pp. 1-15, i I DEM, Medicina i astrologia en el corpus arnaldi,
Dynamis (en premsa), per a una possible citaci dArnau de lAzareus, per probablement
sengles gneres proclius a recollir notcies delements amb propietats
ocultes.
Entre els seus llibres tamb es va trobar un nombre considerable
descrits dastrologia o astronomia, dues disciplines entre les quals no
hi havia una separaci tallant en ledat mitjana. Malauradament noms
hi apareixen clarament determinats dos exemplars del Centiloquium,
un apcrif ptolemaic.
41
Consisteix en una collecci de cent aforismes
astrolgics que va esdevenir un manual essencial per als professionals
sanitaris dOccident. Tradut al llat diverses vegades, destaca la versi
que en va realitzar Plat de Tvoli a Barcelona el 1136. Sovint anava
acompanyada dun comentari sota el nom dHali.
A partir daqu explorar noves hiptesis per a alguns altres llibres,
tot i ser conscient que no nesvair la incertesa. En primer lloc
lAlmanach que apareix a la llista inclosa en la marmessoria de Conesa
podria ser la mateixa obra que apareix a linventari de J oan Blasi, el
nebot dArnau, tal com estava redactat el 1313: lalmanac de Profach
en astrolomia,
42
s a dir: els Luhot escrits per J acob ben Makir
(Profatius), titulats Almanach perpetuum en les diverses traduccions
llatines. Tamb podria tractar-se simplement dun almanac especialitzat
per a s mdic que servs de guia per conixer la posici dels astres
de cara a tcniques com la flebotomia.
43
Daltra banda, ltem liber qui
dicitur sfoera, per a Carreras seria probablement la Sphera de Robert
Grosseteste, per es podrien suggerir altres obres amb tanta base o ms.
Tant la de Grosseteste (m. 1253) com la de Campano da Novara (c.
1220/30-1296), la de J ohn Peckham (m. 1292) o la de Sacrobosco (J ohn
Holywood, m. 1256?) consisteixen en una descripci astronmica de
lunivers. Tot i aix, per la seva senzillesa i claredat aquesta ltima va
un altre lapidari s el citat pel mateix autor en el Regimen podagre (librum de lapidibus),
tal com es pot veure ms endavant en el passatge reprodut en lapartat I I I , 1.1.
41. CHABS, I nventario..., nm. 319. Sobre el Centiloquium, tamb anomenat
Fructus, J im TESTER, A history of Western astrology (Woodbridge, The Boydell Press, 1987),
pp. 92-93 i 154-155, i Richard LEMAY, LI slam historique et les sciences occultes, Bulletin
dtudes orientales, 44 (1992), pp. 21-32 (esp. p. 27). Richard LEMAY ha apuntat com a
autor legipci Ahmad ibn Ysuf (segle I X), mentre que LUCENTI NI , Lermetismo...,
p. 409, considera que el compilador s Stefano di Messina. La versi grega ha estat editada
per E. Boer dins les obres de PTOLEMEU, Opera quae exstant omnia, I I I .2: De iudicandi
facultate et animi principatu. Fructus sive Centiloquium, edici dE. Boer (Leipzig, Teubner,
1961). A favor de Stefano, hi ha els arguments de David PI NGREE, The Sayings of Abu-
Mashar in Arabic, Greek and Latin, G. MARCHETTI - V. SORGE - O. RI GNANI (ed.), Ratio
et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003),
pp. 41-57.
42. ALS-MONER, De la marmessoria..., p. 304. Linventari s reprodut dins Miquel
BATLLORI , La documentacin de Marsella sobre Arnau de Vilanova y J oan Blasi, Analecta
Sacra Tarraconensia, 23 (1949), pp. 75-119; traducci catalana: El parentiu amb J oan
Blasi a travs de la documentaci de Marsella, M. BATLLORI, Arnau de Vilanova i
larnaldisme (Valncia, Tres i Quatre, 1994), pp. 75-126 (p. 89).
43. Cf. Danielle J ACQUART, La mdecine mdivale dans le cadre parisien, XI Ve-XVe sicle
([Pars], Fayard, 1998), pp. 448-452. La flebotomia s una de les tcniques en les quals
Arnau va aplicar lastrologia: GI RALT, Arnaldus astrologus?....
ser la ms extensament utilitzada, amb diferncia, i per tant resulta
la ms probable.
44
Una altra possibilitat ben diferent, tot i que al meu
parer tamb versemblant, s que es tracti de la Practica sphere solide
de Costa ben Luca, centrada en linstrument astronmic anomenat
sphera solida, una obra tamb traduda pel mateix ben Makis a lhebreu,
i al llat a Barcelona el 1301 per Stephanus Arlandi, metge vinculat
a Montpeller. En tal hipottic cas lorigen com de lalmanac abans
esmentat i de la Practica sphere solide seria el vincle directe amb Profeit
del nebot dArnau, Ermengaut Blasi.
45
Un volumen astrologie seria segons Carreras un exemplar de
lAstrologia pseudohipocrtica, per els motius per arribar a afirmar-
ho se mescapen. En realitat es podria tractar de qualsevol llibre de
tema astronmic o astrolgic, incls el De iudiciis astronomie atribut
a Arnau, si se naccepta lautenticitat.
46
Daltra banda, el mateix Carreras
identifica quadernus compotorum amb el Computus de Robert Gros-
seteste, per ms aviat sembla un llibre de comptes.
47
En canvi, s que
deu ser un llibre de cmput el que apareix enquadernat amb el Secretum
pseudoaristotlic, malgrat que no veig cap ra perqu hagi de ser
justament el de Grosseteste i no qualsevol altre dels molts que van
circular al voltant de lestabliment del calendari litrgic.
48
Aix mateix
queden sense determinar a causa de la seva denominaci imprecisa els
44. Editat dins THORNDI KE, The Sphere of Sacrobosco... Pel que fa al contingut
daquests tractats, als seus autors i als mltiples comentaris del de Sacrobosco vegeu
ibidem la introducci (pp. 1-75), aix com Pierre DUHEM, Le systme du monde. Histoire
des doctrines cosmologiques de Platon Copernic (Pars, Hermann, 1913-1965), I I I , pp.
238-241, 278-282 i 320-323, i TESTER, A history of Western astrology, pp. 187-189.
45. CHABS, I nventario..., nm. 103. Per a les obres i les traduccions de Profeit
vegeu s. v. Profacius dins Ernest WI CKERSHEI MER, Dictionnaire biographique des mdecins
en France au Moyen ge (Pars 1936; reimpr. Ginebra, Librairie Droz, 1979), I I , p. 670,
i el seu Supplment elaborat per Danielle J ACQUART (Ginebra, Librairie Droz, 1979),
pp. 245-246; DUHEM, Le systme du monde..., I I I , pp. 298-312; J osep MI LLS i VALLI CROSA,
Prleg, Don Profeit TI BBON, Tractat de lassafea dAzarquiel (Barcelona, Universitat de
Barcelona, 1933), pp. xii-xv, l-lii; I DEM, Estudios sobre Azarquiel (Madrid - Granada, CSI C,
1943-1950), pp. 356-362; J oan VERNET, I bn Tibbon, J acob ben Machir, Ch. C. GI LLI SPI E,
Dictionary of scientific biography, XI I I (Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), pp.
400-401. No s si hi podria haver cap lligam entre la traducci dErmengaut Blasi dels
Cantica dAvicenna amb el comentari dAverrois i la seva presncia en versi rab dins
la biblioteca dArnau: ALS-MONER, De la marmessoria..., p. 303.
46. CHABS, I nventario..., nm. 33; CARRERAS i ARTAU, La llibreria..., p. 72. Sobre
el tractat astrolgic pseudohipocrtic vegeu Lynn THORNDI KE, The three Latin translations
of the pseudo-hippocratic tract on astrological medicine, J anus, 49 (1960), pp. 104-129;
Pearl KI BRE, Astronomia or Astrologia Ypocratis, Science and History. Studies in honor
of Edward Rosen, Studia Copernicana, 16 (Wroclaw - Varsvia - Cracvia - Gdansk,
Wroclaw Polish Academy of Sciences Press, 1978), pp. 134-156.
47. CHABS, I nventario..., nm. 185. Cf. nm 73: unus quaternus papiri de
compoto Benedicti de Acenuy (el seu procurador de Valncia) i supra la nota 37.
48. Tant Grosseteste, com Roger Bacon o Campano da Novara, entre altres, sn
autors de tractats de cmput: DUHEM, Le systme du monde..., I I I , pp. 278-282, 320-323
i 412-413.
tems de equacione planetarum i tabula lune en rab sobre pergam.
49
A tall simplement dhiptesi suggereixo que el primer podria ser
lAbbreviatio equatorii planetarum de Campano da Novara, sobre lins-
trument per mesurar la posici dels planetes anomenat equatori, i el
segon podria ser un llunari en rab orientat a realitzar la flebotomia,
i en aquest cas lanathomia que apareix en el mateix tem no seria
impossible que fos un homo astrologicus.
A ms de les fonts astrolgiques i mgiques que pogus conixer
Arnau tamb cal tenir en compte els possibles lligams del De
reprobacione respecte de la literatura antinigromntica que es desenvolupa
de manera parallela a la circulaci creixent de textos mgics, sobretot
en els mbits de la teologia i la filosofia escolstiques del segle XI I I .
Malgrat labsncia absoluta de citacions dautors que havien abordat
la qesti fet que ens pot sorprendre atesa la importncia del criteri
dautoritat en els medis formats en la universitat, per que podria deures
a les circumstncies en qu fou escrit lopuscle, la mateixa metodologia
escolstica emprada i alguns dels continguts ja duen a sospitar ls
dalmenys alguns arguments extrets dautoritats que havien combatut
la nigromncia en el perode anterior o contemporani a Arnau, com
ara Guillem dAlvrnia, Albert Magne, Toms dAquino o Roger Bacon.
De tots ells noms una de les Summes de Toms dAquino,
50
sense
precisar quina, apareix en els inventaris de la seva biblioteca. Ms
endavant, quan tindrem ocasi danalitzar les idees de tots ells sobre
la qesti, juntament amb les del De reprobacione, veurem que Toms
dAquino i especficament una de les seves Questiones de potentia
s el que hi presenta ms parallelismes. Finalment, en lltima part
de lepstola arnaldiana, que tracta de la malenconia que pateixen els
qui creuen en la nigromncia, shi troba la referncia a lnica font
mdica citada, Gal, tot i que, com tot seguit comprovarem, no s el
que sembla.
5. LA MALENCONI A DEL NI GROMANT
5.1. LES FONTS MDI QUES
s habitual entre els detractors de la mgia el blasme que els
qui la practiquen no estan mentalment equilibrats. Guillem dAlvrnia
retreu la vesnia de mags i astrlegs, que els fa creure que aconsegueixen
les seves obres meravelloses en virtut del nom de Du. Aix mateix Roger
49. I tem una tabula lune in pergameno depicta in arabico et una Anathomia in
arabico... item unus libellus de equacione planetarum scriptus in pergameno: ALS-
MONER, De la marmessoria..., p. 304.
50. Un altre tem s una taula alfabtica daquesta Summa: CHABS, I nventario...,
nms. 336 i 341; ALS-MONER, De la marmessoria..., p. 305; CARRERAS i ARTAU, La llibreria
dArnau..., p. 74.
Bacon denuncia la bogeria dels falsos astrlegs diverses vegades.
51
Arnau tamb es refereix a la nigromncia amb termes genrics similars
vesania (l. 18), delirantes (l. 101) i alienacio (l. 117) al llarg de
largumentaci del De reprobacione. Ls dels dits termes no surt del
to general del que ha estat anomenat baix nivell de llenguatge mdic,
52
de la mateixa manera que lesment dalguns altres conceptes pertanyents
a la filosofia natural aristotlica i galenista, per exemple virtutes
corporis, sicut complexio et qualitates complexionales (l. 54-55). Tots
aquests conceptes eren a labast de qualsevol que hagus cursat estudis
darts i per tant no denoten uns coneixements especialment profunds
sobre el funcionament del cos hum o de la natura, si no s que es
t en compte la precisi amb la qual sn utilitzats aqu, segons es veur
ms endavant.
Fins a lltima part de lepstola (l. 264-288) no es descobreix el
metge, quan, com a nica excusa possible per als defensors de la
nigromncia en qualitat dun saber tcnic i racional, addueix que una
convicci tan desencaminada i contrria a la veritat i a la intelligncia
ha de ser deguda a una lesi en la facultat de la ra que lexperincia
mdica de lautor noms pot atribuir a una malenconia innata o
sobrevinguda, un cop descartades altres tipus dalienaci com ara la
mania, la frenitis o els deliris febrils per labsncia de fria o de febre.
Es tracta, per, duna malenconia oculta, invisible per a la major part
de la gent i distinta de la ms coneguda i freqent. La diferncia
consisteix que no shi manifesten els smptomes habituals, dels quals
es destaca patir una por immotivada o trastorns de la parla, dos signes
assenyalats en les diverses descripcions daquesta malaltia al llarg de
la tradici mdica, des dHipcrates i Gal fins al mateix Arnau.
53
El
51. Nec praeterunda est illa vesania magorum et astronomorum, qui virtute
cuiusdam ex nominibus creatoris opinati sunt se operari diabolica omnia mirabilia sua...:
GUI LLEM DALVRNI A, De legibus, cap. 27, Opera omnia, I , p. 91; demencia matematicorum
falsorum, Roger BACON, Tractatus brevis, dins PSEUDO-ARI STTI L, Secretum secretorum,
p. 6; falsorum matematicorum insanias: Opus maius, editat per J ohn Henry Bridges
(Oxford, 1897-1900; reimpr. Frankfurt am Main, Minerva G.M.B.H., 1964), I , p. 241. Vegeu
infra la nota 91 de la segona part.
52. Expressi manllevada a J oseph ZI EGLER, Medicine and religion c. 1300. The case
of Arnau de Vilanova (Oxford, Clarendon Press, 1998), pp. 59-60.
53. Aquests sn dos dels senyals de la malenconia presents en les descripcions
daquesta malaltia. Els trastorns de la parla sn menys esmentats pels diversos autors
i, quan ho sn, responen a diferents tipus dafeccions, mentre que el temor s un dels
dos smptomes definitoris de la malenconia al costat de la tristesa o depressi: HI PCRATES,
Aforismes, text grec i traducci anglesa de W. H. S. J ones, I V (Cambridge, Mass., - Londres,
Harvard University Press - William Heinemann, 1931) (temor: sisena secci, 23, pp. 184-
185); [ARI STTI L], Problema XXX,1, El hombre de genio y la melancola. Problema XXX,
1, 954b, edici de J ackie Pigeaud (Barcelona, Quaderns Crema, 1996), pp. 92-94 (por
i covardia noms en algunes situacions); ARETEU DE CAPADCI A, Aretaeus, edici de Karl
Hude (Berln, Academia Scientiarum, 1958) (I I I , 5, 6, i I I I , 6, 10, pp. 39 i 43); RUFUS
DEFES, De melancholia, Oeuvres, edici de C. Daremberg i . Ruelle (Pars, 1879; reimpr.
Amsterdam, Adolf M. Hakkert, 1963), segons recullen Razs (timor [...] et non possunt
formare s, sed loco eius ponunt t; habent subtilem vocem et lingua eorum velox ad
metge catal diu que aquesta classe de malenconia sol passar des-
apercebuda perqu lnic senyal perceptible s la corrupci de la virtus
estimativa, tamb produda, entre altres signes, en les espcies habituals
de malenconia, segons sindica en una altra de les seves obres, en
Avicenna i en Bernat de Gordon:
54
la virtus estimativa o facultat racional
s danyada pel desequilibri de la complexi. De la mateixa manera
Arnau, en una epstola anterior que aqu recorda, havia exposat que
la corrupci de la virtus estimativa si b per una causa diferent
provoca en lanomenat amor heroic o desenfrenat una sobreestimaci
de lobjecte desitjat per damunt de totes les altres coses. En efecte, en
lamor passional, concebut com a resultat duna malaltia segons s
corrent en el galenisme, sha centrat un opuscle anterior del mateix
autor, on acaba advertint que lamor heroic pot transformar-se en mania
o malenconia.
55
En canvi el De reprobacione explica el mal sofert pels
nigromants a partir del que ell anomena la doctrina de Gal sobre
les espcies ocultes de la malenconia,
56
una allusi de la qual intentar
treuren laigua clara de seguida.
Abans, per, cercar desbrinar en quina classe concreta de
trastorn mental pensa Arnau, objectiu per al qual conv acudir a altres
obres seves. Aix, en el De parte operativa sn enumerades les diferents
espcies dalienaci mental segons les operacions malmeses, tot
distingint-ne les simples, en qu queda danyada loperaci duna sola
loquendum...: pp. 455-456) i Aeci (ibidem, p. 356: Parlen rpidament, quequegen, tenen
la veu prima i no poden dominar la seva llengua); GAL, Opera (Vencia, Filippo Pinzio,
1490) (temor: De morbo et accidenti, V, 7, f. 150ra; De interioribus, ibidem, f. 125ra i
125rb, cf. loriginal grec amb el ttol de De locis affectis, Opera omnia, edici de C. G.
Khn (Leipzig, 1821-1833), VI I I , p. 188); I SHAQ I BN I MRAN, Maqala fi l-mali huliya
(Abhandlung ber die Melancholie) / CONSTANT LAFRI C, Libri duo de melancholia, edici
comparada arabollatina amb traducci alemanya del text rab de Karl Garbers (Hamburg,
Helmut Buske Verlag, 1977) (tardus ad loquendum, timor de re non timenda:
pp. 111 i 120); AVI CENNA, Canon (Vencia, Luca Antonio Giunta, 1527), llibre I I I , fen 1,
tract. 4, cap. 18, f. 150va (timor sine causa [...] et alienatio sermonis [...]. Sunt trauli
et sylabam multotiens repetens antequam dictionem proferant); BERNAT DE GORDON,
Lilium medicine (Li, 1559) (profert verba fatua que non habent caput neque caudam
nec prosequitur verba incepta nec reddit rationem de eis: I I , 19, f. 69ra; quant al temor
vegeu el passatge reprodut infra a la nota 78); ARNAU, De parte operativa, Opera (Li,
1520) (Signa melancolie in communi est timor irrationabilis et tristitia sine manifesta
causa: f. 128rb).
54. AVI CENNA, Canon (existimatio mala: llibre I I I , fen 1, tract. 4, cap. 18, f. 150va);
BERNAT, Lilium medicine (vegeu el passatge reprodut infra, en la nota 78); ARNAU, De
parte operativa (malitia estimationis: Li, 1520, f. 128rb).
55. AVOMO, I I I : Tractatus de amore heroico. Sobre aquesta obra i la fortuna del
concepte damor heroic apellatiu segons sembla derivat duna mala interpretaci del
mot grec os t desig, amor passional en el galenisme es pot veure la introducci de
Michael MCVAUGH dins el mateix volum (pp. 11-39); Danielle J ACQUART - Claude THOMASSET,
Lamour hroque travers le trait dArnaud de Villeneuve, J . CARD (ed.), La folie et
le corps (Pars, Presses de lcole Normale Suprieure, 1985), pp. 143-158, i Mary Frances
WACK, Lovesickness in the Middle Ages. The Viaticum and its commentaries (Philadelphia,
University of Pennsylvania Press, 1990).
56. De reprobacione, l. 281.
part de la ment, i les compostes, en qu les afectades sn dues o ms.
Entre les simples lalienaci que afecta noms la ra (estimatio) rep
el nom de vesania o insania entre altres designacions menys prpies.
Daqu es pot deduir que aquest seria en concret el trastorn diagnosticat
per Arnau als practicants de la nigromncia, i aix es comprova que
la denominaci de vesania, emprada a la primera part del De re-
probacione (l. 18) a ligual de la ms genrica dalienacio (l. 117),
s un terme emprat amb la precisi tcnica prpia dun professional
de la medicina.
57
En canvi, la designaci de melancolia que empra a la fi de lopuscle
en parlar ms en concret del mateix desordre patit pels nigromants
respon a la causa que se li atribueix. En efecte, s el nom genric per
designar tots aquells desequilibris psquics provocats per lhumor
melanclic, tant si afecta noms la virtus estimativa (vesnia) com una
altra o unes altres facultats.
58
El problema rau en lesment fet per Arnau
de la doctrina de Gal sobre les espcies ocultes de la malenconia,
57. Species alienationis simplex, in qua tantum leditur operatio partis unius ipsius
mentis, composita, in qua due vel omnes leduntur [...] et dicitur fatuitas, quasi fantasie
vel imaginationis pravitas, alienatio in qua tantum extimatio leditur, sive, ut loquamur
in homine specialiter, in quo dicitur cogitativa. Nam et hoc proprie dicitur vesania vel
insania, quasi contraria operatio sanitati, scilicet recte rationi, que est suprema et propria
hominis sanitas: Opera (Li, 1520), f. 126rb, amb correccions de ledici de Basilea (1585),
c. 270, en cursiva.
58. La bibliografia sobre la histria de la malenconia i altres trastorns mentals
s fora mplia, tot i que molt ms respecte a la medicina antiga que no pas la medieval.
Entre les visions generals destaquen Raymond KLI BANSKY - Erwin PANOFSKY - Fritz SAXL,
Saturn and melancholy. Studies in the history of natural philosophy, religion and art
(Londres - Nova York, 1964), esp. pp. 27-135 de la traducci castellana: Saturno y la
melancola. Estudios de historia de la filosofa de la naturaleza, la religin y el arte (Madrid,
Alianza Editorial, 1991), lestudi que mostra millor levoluci de les diferents nocions
de la malenconia; Hubertus TELLENBACH, Melancholie (Berln, Springer Verlag, 1974),
pp. 17-32 de la traducci castellana de A. Guera: Melancola. Visin histrica del problema.
Endogenidad. Tipologa. Patogenia. Clnica (Madrid, Ediciones Morata, 1976); Stanley W.
J ACKSON, Melancholia and depression: from Hippocratic times to modern times (New Haven,
Yale University Press, 1986), pp. 15-66 de la traducci castellana de C. Vzquez de Parga:
Historia de la melancola y la depresin desde los tiempos hipocrticos a la poca moderna
(Madrid, Turner, 1989). Centrats en lantiguitat: J ackie PI GEAUD, La maladie de lme. tude
sur la relation de lme et du corps dans la tradition mdico-philosophique antique (Pars,
Les Belles Lettres, 1981), esp. pp. 122-133; EADEM, Folie et cures de la folie chez les mdecins
de lantiquit grco-romaine. La manie (Pars, Les Belles Lettres, 1987), esp. 11-129; EADEM,
Prlogo, [ARI STTI L], El hombre de genio y la melancola..., pp. 9-76. Hi ha tres estudis
recents centrats en la follia a ledat mitjana: Muriel LAHARI E, La folie au Moyen ge. XI e-
XI I I e sicles (Pars, Lopard dOr, 1991), s la primera aproximaci global a les diverses
visions de la bogeria a ledat mitjana mdica per tamb jurdica, social, literria,
artstica, teolgica... amb la finalitat de reconstruir-ne limaginari medieval. El mateix
objectiu t Laura BORRS, Ms enll de la ra (Barcelona, Quaderns Crema, 1999), que
deu molt ms a lestudi de Laharie del que reconeix. De manera similar saproxima al
discurs elaborat entorn del boig des de la literatura i les diverses disciplines medievals
J ean-Marie FRI TZ, Le discours du fou au Moyen ge (Pars, Presses Universitaires de France,
1992).
ja que, segons tots els indicis que he pogut trobar, la citaci no respon
directament a cap text del metge de Prgam, sin a la interpretaci
deformadora arabollatina de la classificaci galnica de la malenconia
exposada al De interioribus. La transformaci es va produir a travs
de dues figures clau en la transmissi medieval de les idees antigues
a lentorn de la malenconia: I shaq ibn I mran i Constant lAfric. I shaq
ibn I mran, metge nascut a Bagdad, fou cridat a la ciutat nord-africana
de Qayrawan per lemir Ziyadat Allah (903-909), al qual serv fins que
aquest el fu torturar i executar. Lobra que li don la fama, no solament
entre els rabs sin tamb a Occident, fou el Tractat sobre la malenconia,
escrit a partir sobretot de Rufus dEfes i de Gal, per tamb
dHipcrates, Pau dEgina, al-Kindi i altres. Aquest tractat es va difondre
al nord del Mediterrani amb el ttol de De melancholia, en la forma
duna reelaboraci feta per Constant lAfric (1010/1015 - c. 1087),
metge dorigen nord-afric establert a la I tlia meridional que va fer
per primer cop accessibles al mn llat nombrosos escrits mdics que
circulaven a Qayrawan. Com tindrem locasi de constatar, la seva tasca
era ms dadaptaci que de traducci, ja que solia donar-ne versions
fora alterades per mitj dafegiment de dades procedents daltres
autors, ometren de considerades suprflues i fer parfrasis.
59
El punt de partida s efectivament la divisi de la malenconia
en tres tipus desenvolupada en el De interioribus de Gal: una destesa
per tot el cos que passa al cervell, una segona que afecta tan sols el
cervell, generada en aquest o en un altre rgan, i una tercera,
anomenada malaltia flatulenta o hipocondraca, originada a la zona
abdominal superior o hipocondris.
60
Aquesta classificaci t un origen
59. El tractat dI shaq I BN I MRAN, Maqala fi l-mali huliya, ha estat objecte de ledici
abans alludida, realitzada per Karl Garbers, que inclou el text rab amb traducci
alemanya i la versi llatina de CONSTANT LAFRI C, Libri duo de melancholia. Sobre I bn
I mra
-
n es pot veure, a ms de la introducci a ledici esmentada (pp. xiii-xxxv), Danielle
J ACQUART - Franoise MI CHEAU, La mdecine arabe et loccident mdival (Pars, ditions
Maisonneuve et Larose, 1990), pp. 109-110, i Manfred ULLMANN, Die Medizin im I slam
(Leiden, E. J . Brill, 1970), pp. 125-126. Sobre Constant i el paper cabdal de les seves
versions en la constituci de la medicina culta occidental vegeu el llibre esmentat de
J ACQUART i MI CHEAU, pp. 96-129; THORNDI KE, A history of magic..., I , pp. 742-759;
Marie-Thrse dALVERNY, Translations and translators, R. L. BENSON - G. CONSTABLE (ed.),
Renaissance and renewal in the twelfth century (Cambridge, Mass., 1982, reimpr. dins La
transmission des textes philosophiques et scientifiques au Moyen ge, Aldershot, Variorum,
1995), pp. 421-462 (pp. 422-425), i Enrique MONTERO CARTELLE, I ntroduccin, Constantini
liber de coitu. El tratado de androloga de Constantino el Africano (Santiago de Compostella,
Universidade de Santiago, 1983), pp. 11-70, a ms de la resta de la bibliografia citada
infra a la nota 70.
60. Sed illum demum determinare prius necessarium mihi esse videtur quod
delictum est a medicis, quemadmodum enim et in partibus corporis que apparent
quandoque quidem omnibus eadem apparet crasis [...], quandoque vero una aliqua
particula aut colericum aut flegmaticum aut melancolicum suscipiens humorem, ipsa
sola exalteratur crasi. I ta contingere potest et cerebrum quandoque verso qui secundum
venas sanguine melancolico facto communi ratione nocumenti et ipsum noceri. Secundum
incert: Areteu ja parla duna malenconia originada als hipocondris i
una altra que arriba al cap per simpatia,
61
mentre que el tractament
de la qesti per part del contemporani Rufus dEfes (primera meitat
del segle II dC) en aquest sentit resta un poc confs a causa de la
transmissi indirecta del seu De melancholia. El tractat de Rufus,
reconstrut en part grcies a les citacions daltres autors, en especial
Aeci i Razs, va ser valorat per Gal com la millor exposici sobre
aquesta malaltia
62
i va esdevenir la principal font dels metges rabs
i, per via indirecta a travs dells i de Constant lAfric, de lOccident
medieval. El cas s que les notcies que ens han arribat sobre la
classificaci de la malenconia en Rufus resulten contradictries: Razs
es queixa que Rufus tracta tan sols de la hipocondraca sense ni tan
sols esmentar la divisi de tres classes. Per contra I bn I mran reprodueix
una citaci literal de lautor efesi segons la qual aquest reconeix que
noms parla dun dels tipus per alhora aclareix que els smptomes
i el tractament serveixen per als altres dos, sense especificar-ne els
noms.
63
Dacord amb Aeci, en canvi, Rufus, desprs destablir una
tipologia en dues classes a partir del seu origen en el temperament
individual o en un mal rgim, a lhora daplicar la sagnia distingeix
si la sang melanclica ha envat tot el cos o noms el cervell.
64
Per
tant, malgrat que Gal afirma que tal classificaci ha estat omesa pels
altres metges, hi ha indicis per pensar que, almenys, nhi ha precedents
en els autors anteriors. De tota manera el fet s que a partir de Gal
va esdevenir cannica en els autors mdics de lantiguitat tardana i ledat
alium vero modum impassibili permanente sanguine, qui secundum totum hominem et
alteratur qui secundum cerebrum solum et contingere hic dicitur vel melancolico humore
fluente in id aliunde vel generato in illo loco; generatur autem a calore multiplicato locali
super coquentem aut calefactam coleram aut crassiorem et nigriorem sanguinem.
Differunt autem ad curam no parum determinatio hec [...]. I tem tertia melancolie [corr.
manie] species est que fit propter stomacum, sicut epilentia que fit propter stomacum,
quam quidem medici vocant lateralem aut inflativam: De interioribus, I I I , 7 (Vencia,
1490), 124vb-125ra, cf. Khn, VI I I , pp. 181-186. Utilitzo el terme hipocondraca del
text grec malgrat que en aquesta versi arabollatina s substitut per lateral perqu,
en canvi, s que lempren Constant i altres autors medievals.
61. ARETEU, I I I , 5, 4, Aretaeus, p. 40. En la bibliografia secundria que he consultat
sobre la malenconia no es reconeix aquesta distinci dAreteu com un precedent de la
de Gal, per em sembla fora clar que ho deu ser.
62. GAL, De atra bile, Khn, V, p. 105. Sobre la transmissi de lobra de Rufus
a travs dels rabs: ULLMANN, Die Medizin im I slam, p. 73, nm. 5 (Razs), i pp. 84-85
(Aeci, tradut a lrab). Els principals passatges conservats en lautor persa i el bizant
es troben reproduts, respectivament, en versi llatina (RUFUS, Oeuvres..., pp. 454-457)
i grega (ibidem, pp. 354-360). El captol del Tetrabiblon dAeci sobre la malenconia va
ser confegit a partir de passatges de Gal, Rufus, Posidoni i Marcel Sideta (editat ntegre
dins les obres de Gal: Khn, XI X, pp. 699-720).
63. I SHAQ I BN I MRAN, Maqala fi l-mali huliya, p. 22. Aquesta confusi es trasllada
a la bibliografia secundria: segons KLI BANSKY - PANOFSKY - SAXL, Saturn and Melancholy...,
p. 74, n. 141 de la traducci castellana, la distinci entre les tres classes de malenconia
va ser establerta per Rufus; cf. J ACKSON, Melancholia and depression..., p. 44, nota.
64. RUFUS, Oeuvres..., pp. 357-358.
mitjana rab i llatina. I bn I mran, i amb ell Constant, reprodueix la
mateixa tipologia sense citar explcitament Gal,
65
bo i advertint que
la monografia de Rufus sobre aquest trastorn no distingeix aquestes
tres classes, sin que noms parla de la malenconia hipocondraca.
66
La novetat que ens interessa, per, sn certes reflexions sobre la
primera de les espcies abans esmentades de malenconia. Puix que
Constant en dna tan sols un resum i encara poc fidel, com veurem
val la pena que reprodum el text dI bn I mran:
Hem vist com aquesta espcie de malenconia que ascendeix de la part
inferior del cos fins al cervell, quan es produeix, est amagada i oculta.
A penes un comentador entre els metges en dna notcia per dos motius:
lun s la diversitat dels temperaments humans en virtut de la seva natura
i laltre s el fet que lexperincia amb els temperaments humans noms
pot atnyer una solidesa indiscutible grcies a un tracte ms llarg [amb
el malalt] i visites ms freqents desprs de nombrosos exmens i revisions
del pacient. Pel que fa al coneixement de la natura humana, a la complexi
humoral i a lestructura, lexperincia amb lestat normal en lexploraci
del malalt i la recerca dun tractament mdic per a ell ofereix un ajut
considerable. Car quan el metge coneix la predisposici de la persona
mentre est sana es troba en condicions de distingir-hi linici daquesta
malaltia a linstant, aix com la gravetat del dany sofert en lnima i el
cos [...]
[Rufus explica en el seu De melancholia:] En el nostre tractat ara hem
deixat garantit lanterior en el marc de la relaci dels smptomes que es
produeixen en els melanclics. Conforme a aix, el lector del nostre escrit,
si lha comprs b, est en condicions dentendre qualsevol accident
sobrevingut als afectats per aquesta malaltia, malgrat que no els haguem
ressenyat en aquest escrit.
El savi Rufus observa amb aquestes paraules que en els afectats per aquesta
malaltia els seus smptomes gaireb no poden ser detectats en la seva totalitat
i que hom a penes pot arribar a descobrir-los tots. Aix no es produeix pel
fet que els smptomes de la bilis negra, quan aquesta ha triomfat sobre
el cos, siguin ocults. Levoluci dels smptomes pertorbadors en lnima
est amagada ms aviat a causa del carcter ocult de la substncia de
lnima, la complexitat de les seves emocions i ja que resta amagada
la manera en qu la substncia de lnima reconeix les decisions de
lnima de com sarriba a adquirir el mateix coneixement de la
ponderaci dels seus pensaments inherents bons i dolents, de les seves
idees sanes i insanes, de la seva capacitat i feblesa de memria, de lestmul
i la inhibici de la intelligncia en general, com tamb la feblesa i el
65. Melancolica igitur passio triplex est: alia enim est in ore stomachi et
hypocondriis, alia in cerebro, in quo duae sunt considerandae: aut enim in essentia cerebri,
aut in toto corpore, quae a pedibus ad cerebrum solet ascendere. I n essentia cerebri vel
est cum acuta febre, quod plurimum fit in phrenesi, segons ledici abans citada del
De melancholia de CONSTANT , p.107; cf. la traducci alemanya dins el mateix volum del
Maqala fi l-malihuliya dI BN I MRAN, pp. 17-18.
66. Rufus autem ille de solis hypocondriacis melancholicis illum librum fecit. Sed
tamen cum de specie illa sola scripserit, cum qua tamen duas alias tetigit, se omnes
tres comprehendisse dixit: CONSTANT , De melancholia, p. 112.
desnim; i el mateix respecte a la seva disposici de carcter i a la
multiplicitat daquest, car tot aix es troba en lmbit de la controvrsia.
I la multiplicitat s all que desconcerta la mirada dels metges. No hi ha
en ells cap coneixement exacte de lesmentada malaltia a causa daquest
contrast en les particularitats de lnima.
67
I bn I mran, doncs, remarca explcitament la dificultat amb qu
senfronta el metge a lhora de diagnosticar lespcie de malenconia que
passa al cervell des de la part inferior del cos i, a partir de les paraules
de Rufus, potser aix no queda gaire clar en el text generalitza
aquesta dificultat a la malenconia en general. Lorigen daquesta
constataci podria raure en el mateix Rufus, ja que en un dels passatges
reportats per Razs adverteix de la possibilitat que en els seus inicis
la malaltia passi desapercebuda al metge si no s prou expert per
detectar-ne de seguida els signes.
68
Tanmateix, la referncia s massa
vaga per assegurar una dependncia directa entre tots dos passatges
i, a ms, alludeix no pas a lespcie a toto corpore a la qual atribua
explcitament I bn I mran aquest risc, sin a la hipocondraca lnica
de la qual parla Rufus, o b a la malenconia en conjunt, per una
generalitzaci acceptable a partir dels testimonis conservats.
69
Ara, si comparem el text dI bn I mran amb la versi de Constant
crec que esdev pals lorigen de latribuci de la qualificaci doculta
67. Traducci meva, revisada per Glria Olivella, des de la versi alemanya de
Garbers, pp. 19-21. La versi de Constant presenta diferncies substancials: Haec autem
species melancholiae et alia, quae ab inferiore cerebrum ascendit corpore, cum plenae
sint et perfectae, multum sunt occultae et obscurae, ut nullus speret vel cogitet eas esse.
Quod ex qualitatum diversitate contingit. I ntellegere enim naturas hominum et astutias
eorum incomprehensibile est. Ex diuturna igitur conversatione et ipsarum cognoscitur
cohabitatione, et quia naturae in sanitatibus intellectae, cum videantur a priori esse
mutatae, intelliguntur in has passiones incidisse [...] Tantum in hac particula diximus
de melancholicis accidentibus, ut si lector percurrerit studiosus et intentus, ex scriptis
non scripta perpendere possit accidentia. Monstravit ergo Rufus in his verbis, quia
accidentia melancolica incomprehensibilia sunt. Causa incomprensibilitatis est, quia, cum
melancholia corpus superavit, occulta est. I tem passiones animae sunt occultae ex
incomprehensibilitate suae essentiae et inveniendi difficultate. Quis enim possit investigare
rationes, imaginationes et memorias animae, quot et quantae sint in unoquoque? Similiter
astutias hominum quis possit comprehendere? Unde perfecti medici in dubium cecidere,
cum nequirent ad plenum huius infirmitatis noticiam habere (De melancholia, pp. 111-
112). Destaco en cursiva les paraules que sofreixen una alteraci ms greu del sentit
original.
68. Et quando accidit melancolia, possibile est quod eius notitia occultatur medico
in principio; sed peritus medicus et subtilis indagationis poterit eam cognoscere in initio
per malitiam animae, per paucam eorum abstinentiam, membrorum ariditatem et propter
tristitiam...: RUFUS, Oeuvres..., p. 356, l. 2-6.
69. Tant I bn I mran (Maqala fi l-mali huliya, pp. 21-22) i Constant (De melancholia,
p. 112) com Razs (Continens, reprodut dins RUFUS, Oeuvres..., p. 357, l. 30-33)
coincideixen a lloar la monografia de Rufus, alhora que accepten que se centra en la
malenconia hipocondraca, com ja reconeixia el mateix autor dEfes segons una citaci
directa que recullen els primers, si b el que diu es pot aplicar tamb a les altres dues
espcies.
a alguns dels tres tipus de malenconia. En efecte, leditor dambds
textos ja va fer notar que el sentit del text queda alterat per lAfric,
a qui sha retret molt sovint impercia en la seva tasca traductora, ja
des del segle XI I : la seva tendncia a abreviar i a simplificar provoca
distorsi i descurana com a conseqncia de lomissi de materials.
70
En el passatge en qesti Constant de primer converteix en dues les
espcies de malenconia que sn molt ocultes i obscures, quan I bn
I mran noms en parla duna, la que ascendeix de la part inferior del
cos fins al cervell. En segon lloc lextrema dificultat de descobrir els
accidents de la malenconia advertida per I bn I mran esdev absoluta
en Constant amb el canvi de la frase negativa a afirmativa (occulta
est) i ls dels termes incomprehensibilis i incomprehensibilitas sense
cap matisaci.
Al meu parer s clar, doncs, lorigen constantini de lallusi
arnaldiana a les espcies ocultes de la malenconia. De tota manera
no shan acabat aqu les dificultats posades per la citaci, sin que cal
afrontar encara dos problemes. Primerament per qu Arnau cita les
espcies de la malenconia sota el nom de Gal? Podem especular amb
motius dordre divers per explicar el desplaament de lautoria de Gal
a Constant. Per comenar s possible considerar-ho un simple error,
atribuble tal volta a les circumstncies en qu el De reprobacione apareix
escrit, lluny dels llibres necessaris, que podrien haver forat lautor a
citar de memria. Potser va ser la imbricaci que hem vist en I bn I mran
i, sobretot, en la interpretaci que en fa Constant amb la tipologia de
70. Dins la traducci alemanya del Maqala fi l-mali huliya dI BN I MRAN, p. 19,
n. 4 i p. 21, n. 1. La versi de Constant est reproduda supra, a la nota 67. Stefano
da Pisa va tornar a traduir el Kitab al-Malaki o Pantegni dAli Abbas el 1127 perqu,
a ms dacusar Constant de presentar com a obres prpies les seves versions, considerava
incompleta i inapropiada la primera versi de lAfric; ms tard Mo ben Tibbon el va
criticar amb arguments similars respecte al Viaticum quan en va fer una traducci hebrea
el 1259: THORNDI KE, A history of magic..., I , pp. 747-749; dALVERNY, Translations and
translators, pp. 424-425; J ACQUART - MI CHEAU, La mdecine arabe..., p. 100; Enrique
MONTERO CARTELLE, Sobre el autor rabe del Liber de coitu y el modo de trabajar de
Constantino el Africano, Medizinhistorisches J ournal, 23/2 (1988), pp. 105-113; I DEM,
Encuentros de culturas en Salerno: Constantino el Africano, traductor, J . HAMESSE -
M. FATTORI (ed.), Rencontres de cultures dans la philosophie mdivale. Traductions et
traducteurs de lantiquit tardive au XI Ve sicle. Actes du Colloque international de Cassino
(1-17 juin 1989) (Lovaina - Cassino, I nstitut dtudes Mdivales de lUniversit Catholique
de Louvaine - Universit degli Studi di Cassino, 1990), pp. 65-88; Danielle J ACQUART, Le
sens donn par Constantin lAfricain son oeuvre: les chapitres introductifs en arabe
et en latin, Ch. BURNETT - D. J ACQUART (ed.), Constantine the African and Ali ibn Al-Abbas:
The Pantegni and related texts (Leiden - Nova York - Colnia, Brill, 1994); reimpr. D.
J ACQUART, La science mdicale occidentale entre deux renaissances (XI I
e
s.-XV
e
s.) (Aldershot,
Variorum, 1997). De tota manera Montero suggereix que els seus errors no sn gaire
ms nombrosos que els daltres traductors amb menys mala fama, que en el seu cas
hauria pogut ser divulgada pels seus rivals. Per la seva banda, J acquart analitza les
diferncies entre loriginal i la traducci, degudes no solament a la voluntat dadaptar-
se a les necessitats de la medicina llatina, sin tamb a la malaptesa de Constant i a
la seva incapacitat de traduir literalment.
la malenconia desenvolupada en el llibre tercer del De interioribus,
tractat que Arnau coneixia o coneixeria perfectament perqu nhavia
de fer un compendi dels dos primers llibres,
71
el que li va fer creure
que la qualificaci doculta procediria del mateix metge grec. Latribuci
a Gal tamb es podria explicar per la possible circulaci del De
melancholia sota la seva autoritat, al capdavall una de les seves
principals fonts. Aix ho fa pensar una referncia de Guillem dAlvrnia
a la malenconia religiosa, exposada segons ell per Gal in libro De
melancholia, tot i que deu ser extreta del text constantini i no de
cap de les obres galniques sobre la malenconia, les quals no tracten
aquesta modalitat de la malaltia.
72
Finalment tamb es podria pensar
que el fet que el seu nom no sigui esmentat ni per Arnau ni per Bernat
de Gordon, encara que lutilitzin com a font, es degui a la mala fama
de les seves versions i obres entre els metges baixmedievals o a una
eventual poca disposici a citar els autors mdics mediollatins.
73
El segon problema s la manera com Arnau explica les espcies
ocultes de la malenconia: a pesar que ho pugui fer pensar aquest
passatge sol, el que no es desprn del conjunt del text de Constant
s que cap de les tres espcies de malenconia no tingui ms smptomes
que la lesi de la intelligncia com per contra diu el metge cata-
l, puix que lAfric proporciona una relaci dels accidents generals
de la malaltia, entre els quals hi ha el temor, i els particulars de cada
classe.
74
Aquest desacord potser est relacionat amb la intencionalitat
per la qual Arnau insereix en el De reprobacione la consideraci de
melanclics per als nigromants, tal com mirar desbrinar tot seguit.
5.2. UNA DI AGNOSI AMB I NTENCI
La relaci entre malenconia i les arts mgiques que estableix el
De reprobacione no s nova. El precedent ms clar que he trobat s
un passatge del De universo de Guillem dAlvrnia:
Hom no sha de creure tampoc els mentiders que pensen que poden assolir
una revelaci completa per mitj del mirall dApollo, puix que ni el mateix
Apollo coneix tots els esdeveniments presents, pretrits i futurs promesos
pel mirall dApollo. Per potser la fantasia daquest mirall t un efecte
procedent de la possessi demonaca, sense la qual loperaci del mirall
no s creble que sarribi a acomplir. Lefecte, dic, s que qui ha estat
enganyat i posset aix creu que t el coneixement de tot locult.
Lexperincia ha pogut ja evidenciar que sn molts els qui han caigut en
tal deliri. Car aix s habitual veure que els melanclics aix s: els qui
pateixen la malaltia de la malenconia creuen saber moltes coses que
71. Editat per Durling, AVOMO, XV, pp. 297-351.
72. Vegeu infra la nota 76.
73. Constant noms apareix citat un cop en el Speculum medicine segons PANI AGUA,
El Maestro Arnau..., p. 28. Quant a Bernat de Gordon vegeu lapartat segent.
74. CONSTANT , De melancholia, pp. 119-127.
ignoren absolutament. Aix, s possible que, en agreujar-se la seva malaltia,
senforteixi en ells aquesta creena delirant. En realitat, si a algun esperit
maligne li s perms revelar res docult per mitj de la contemplaci dun
mirall aix, cal saber que s poca cosa i que rarament es permet fer aquesta
mena de revelacions al mateix esperit.
75
Al mateix tractat Guillem sembla utilitzar entre les seves fonts
el De melancholia de Constant, tamb sota el nom de Gal, quan
relaciona la malenconia amb la follia i amb lalienaci de la
intelligncia recta i del discerniment de la ra.
76
El passatge de Guillem
recorre a la malenconia per atacar una prctica dendevinaci per mitj
dun mirall, per no sha de descartar que hagus influt en Arnau a
lhora de considerar la creena nigromntica com un efecte de la
malenconia. De tota manera, a diferncia de lepstola arnaldiana,
Guillem atribueix la prctica endevinatria no solament a un engany
provocat per un dimoni, sin tamb a la possessi diablica, en lopini
que el diable se serveix de la malenconia per influir en els ssers humans
una idea que t la formulaci tradicional de la melancholia, balneum
diaboli.
77
Per tant, el text de Guillem representa un estadi transitori des
de la mentalitat que veu en la possessi la causa de les creences
mgiques illcites fins a la naturalitzaci que suposa atribuir-les a la
malenconia. En canvi, en el De reprobacione el procs apareix culminat:
en primer lloc no recorre a la idea de possessi, sin que desenvolupa
el tpic que sn un engany per part del dimoni. Per aix no s suficient
per entendre com una persona culta pot creure en la racionalitat de
la nigromncia, sin que hi afegeix unes condicions patolgiques,
perqu resulta una creena tan absurda que noms hi pot creure un
malalt mental. En aquest sentit latribuci a la malenconia dopinions
que sn vistes com a errors intellectuals no s exclusiva dArnau, sin
75. Ne credideris autem mendacibus qui plenam revelationem obtinere se posse
credunt per speculum Apollinis, quoniam nec ipse Apollo cognitionem habet omnium
presentium, praeteritorum et futurorum quae per speculum Apollinis pollicentur. Habet
autem fortassis fantasia speculi ipsius ex arreptione daemoniaca, sine qua opus speculi
non est verisimile consumari, habet inquam hoc: ut sic deceptus et arreptus opinetur
se habere scientiam omnium occultorum. Et iam in multis experientia docere potuit quod
in istud deliramentum inciderunt. Sic enim plerumque vides de melancholicis, id est de
morbo melancholiae laborantibus, qui multa se opinantur scire quae penitus ignorant.
I ta possibile est ut, crescente in ipsis morbo isto, crescat et in eis delira ista opinio. Quod
si aliquis ex malignis spiritibus quaedam revelare de occultis per huiusmodi speculi
inspectionem permittitur, scito illa pauca esse et quod raro eidem spiritui revelationes
huiusmodi facere permittitur: GUI LLEM DALVRNI A, De universo, I I , 3, p. 1058.
76. Galenus autem in libro De melancholia dicit ex huiusmodi desideriis interdum
aliquos incurrere morbum melancholicum, qui proculdubio desipientia magna est et
abalienatio a rectitudine intellectus et discretione rationis: GUI LLEM DALVRNI A, De
universo, I I , 3, 20, p. 1054.
77. Dos passatges que exemplifiquen la relaci entre la malenconia i el diable sn
HI LDEGARDA DE BI NGEN, Causae et curae, edici de Paul Kaiser (Leipzig, Teubner, 1903),
llibre I I , pp. 143-144, i ALBERT MAGNE, Super Matthaeum, 8, 6, Opera omnia, 21, edici
de Bernhard Schmidt (Mnster in Westfalen, Aschendorff, 1987).
que es troba en altres autors. Dins el seu mateix entorn, quan Bernat
de Gordon adverteix en el Lilium medicine sobre la malenconia
susceptible desdevenir una mania:
Es produeixen signes ocults duna futura mania quan hom simagina o
pensa all que no ha de pensar, jutjar o imaginar, quan hom considera
bo all que no s bo i honest all que no ho s, quan hom pensa a assolir
objectius impossibles o irracionals i en t un judici erroni, sigui durant
el somni o b durant la viglia, i amb aix t visions variades i terribles
com ara que li sembla veure en somnis dimonis, monjos negres, penjats
o morts i totes les fantasies del mateix estil, i ara riu, ara plora, sespanta
del que no fa por i riu del que no fa riure.
78
Les visions posades per exemplificar els signes menys visibles de
la malenconia creences irracionals o illcites, dimonis, morts... fan
pensar que Bernat no s lluny de la diagnosi daquest trastorn als
nigromants. La diferncia s que Bernat parla de signes ocults que
safegeixen als signes evidents de la malenconia genrica, mentre que
Arnau afirma que no shi observen altres smptomes del desordre. En
aquest sentit Bernat sajusta ms al text de Constant que no pas el
seu collega catal: aquest indici i altres del mateix captol del Lilium
demostren que lAfric, malgrat no ser-hi esmentat, ha de ser una de
les seves fonts al costat de les declarades, Avicenna i Gal.
79
Tanmateix,
Bernat atribueix malenconia no solament als qui tenen creences illcites
i allucinacions, sin tamb als qui mostren altres actituds heterodoxes
en un passatge segent:
A alguns els sembla que sn mestres de tot el sensible i es posen a llegir
i ensenyar, a desgrat que no expliquen res de racional, mentre que a uns
altres els sembla que sn profetes i que sn inspirats per lEsperit Sant
i es posen a predir molts esdeveniments futurs sobre el mn o lAnticrist.
80
78. Signa autem occulta future manie sunt, cum aliquis imaginatur aut cogitat
ea que non debet cogitare aut iudicare aut imaginare et cum putat bonum quod non
est bonum et putat honestum quod non est et cogitat aprehendere impossibilia aut
irrationabilia et cum male iudicat de illis, sive fiunt tempore somni sive in tempore
vigiliarum, et cum hoc habet fantasmata diversa et terribilia aut quia videtur sibi in somnis
quod videat demones aut monachos nigros aut suspensos aut mortuos et omnia talia
consilimia, et modo ridet, modo flet, et timet de non timendis et ridet de non ridendis:
Lilium medicine, I I , 19, ff. 68vb-69ra. La malenconia i la mania apareixen sovint
relacionades com a fases alternants en un malalt o, com aqu, de vegades la segona s
vista com un estadi ms avanat de la primera (cf. ARETEU, I I I , 5, 3, Aretaeus, pp. 38-
39): J ACKSON, Melancholia and depression..., pp. 233-254 de la traducci castellana, i
LAHARI E, La folie au Moyen ge..., p. 134.
79. Cf. Timor de re non timenda, cogitatio de re non cogitanda. [...]. Vident enim
ante oculos formas terribiles et timorosas nigras et similia. [...] Videbat nigros homines
(CONSTANT , De melancholia, p. 120), appropinquare videntur morti. [...] alii plorant, alii
rident (ibidem, p. 124).
80. Aliis videtur quod sint magistri in omni sensibili et incipiunt legere et docere
et tamen nihil dicunt rationabile; aliis videtur quod sint prophete et quod sint inspirati
a spiritu sancto et incipiunt prophetare et multa futura predicere sive de statu mundi
et Antichristi: Lilium medicine, I I , 19, f. 69ra.
Com ha posat en relleu McVaugh aquestes dues acusacions deuen
anar dirigides contra Arnau, company seu de la facultat de Montpeller,
arran del seu inters envers la filosofia natural, jutjat fora de lloc per
un metge ms estret de mires, i sobretot per les seves inquietuds
religioses.
81
J a sabem que el metge catal consagraria els darrers vint
anys de la seva vida a profetitzar larribada de lAnticrist i a demanar
la reforma de lEsglsia i de la cristiandat per fer-hi front. Les seves
inquietuds deurien despertar no solament conflictes amb les jerarquies
eclesistiques, sin tamb les burles dels seus collegues. La diagnosi
duna malenconia, doncs, s emprada, almenys per certs autors, en el
marc del galenisme baixmedieval com una manera de desautoritzar les
opinions que es desviaven del pensament ortodox: aix, Arnau blasma
els nigromants en el De reprobacione, i, al seu torn, s desqualificat
per Bernat sobre el mateix fonament. En la meva opini es pot
interpretar no sols com una naturalitzaci de la follia diablica, sin
tamb com una medicalitzaci de la prctica, habitual en una societat
progressivament ms rgida i repressora com la baixmedieval, de relegar
a la marginalitat les conductes i opinions que es desviaven de la norma
i de la ideologia majoritries i assimilar-les a la follia en el marc dun
procs parallel i ambivalent daugment de lexclusi social del boig i
dels mitjans sanitaris per tractar-lo.
82
La posici dArnau, Guillem i Bernat respon a les idees nascudes
en la tradici mdica antiga i heretades per la medieval sobre el dany
provocat per la malenconia a les facultats cognitives, sigui la imaginativa
o b la racional, que explicaria els desordres de conducta observats
en els malalts mentals.
83
En realitat el fet de veure la irracionalitat del
pensament duna persona com lefecte duna malaltia fsica
84
s una
conseqncia extrema de la visi somtica que t el galenisme de
lafecci mental.
El De reprobacione no s lnic escrit dArnau on satribueixen
trastorns mentals als qui defensen idees considerades errnies, sin que
tamb ho trobem en les seves polmiques espirituals amb els telegs
escolstics. En latac a Martn de Ateca (1304) afirma que els arguments
injustos del seu contrincant solament podrien ser excusats per la vesnia
o letrgia, tot i que en aquest cas tamb en seria responsable per no
81. Michael MCVAUGH, Nota sobre las relaciones entre dos maestros de Montpellier:
Arnau de Vilanova y Bernardo Gordon, Asclepio, 25 (1973), pp. 331-336.
82. Sobre la relaci entre marginaci i follia a ledat mitjana: LAHARI E, La folie au
Moyen ge..., pp. 271-272, 232 i 241-270; BORRS, Ms enll de la ra, pp. 77-90.
83. Vegeu la bibliografia enumerada supra a la nota 58, en especial KLI BANSKY -
PANOFSKY - SAXL, Saturn and Melancholy..., pp. 26-135 de la traducci castellana, aix com
la meva comunicaci, Els melanclics, de lexcellncia a la marginalitat, J . BATLL -
P. BERNAT - R. PUI G (coord.), Actes de la VI I Trobada dHistria de la Cincia i de la Tcnica,
Barcelona: 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 (Barcelona, Societat Catalana dHistria
de la Cincia i de la Tcnica, 2003), pp. 617-623.
84. corporaliter egri sunt: De reprobacione, l. 268.
seguir un rgim correcte que li guariria la malaltia.
85
De manera similar,
en el debat contra els dominics gironins de 1302 o 1303 qualifica els
qui el malinterpreten a ell o a les Santes Escriptures dheretges o folls.
86
J oseph Ziegler ha estudiat aquests exemples i altres de similars entre
les metfores que Arnau de Vilanova extreu del vocabulari de la malaltia
per referir-se a la corrupci intellectual o moral dels seus contendents.
En efecte, s ben clar el valor dimatge literria de les referncies a
determinades opinions dels seus adversaris amb designacions de mals
corporals pesta, inflamaci, cncer, enverinament... duna manera
convencional, semblant a la daltres pensadors contemporanis.
87
Per
des del meu punt de vista la utilitzaci daquesta mena de metfores
per desqualificar les opinions contrries s ben diferent del fet datribuir-
les a desordres psquics, com la insania o vesania, als quals lautor dna
una existncia real, no pas metafrica.
Aquests altres usos en les polmiques religioses dArnau ens posen
sobre la pista de les finalitats per les quals acaba el De reprobacione
amb una diagnosi aix. Per desautoritzar les idees dels seus adversaris
dialctics, siguin els interessats en la nigromncia, siguin els detractors
de les seves obres religioses, el metge catal no els pot diagnosticar
un dany a la facultat racional sense especificar que s lnic smptoma
visible del seu trastorn, ja que sens dubte aparentaven plena salut a
excepci dunes creences als seus ulls desencaminades. Tot i aix no
crec que es tracti dun simple recurs dialctic per refutar les opinions
contrries. Ms enll del seu indubtable valor polmic, la idea que
sostenir opinions contrries a la ra pot ser indici duna lesi de la
facultat racional s explicable en la psicologia arrelada en la tradici
galenista arabitzada, com hem vist que es desprn de la referncia del
De reprobacione, de les seves fonts i del passatge parallel de Bernat
de Gordon. En el De reprobacione trobem aquesta idea per primera
vegada en Arnau i s possible que en aquest cas hagi estat afavorida
per la relaci de la malenconia amb la mgia i el diable que sobserva
en autors anteriors com Guillem dAlvrnia. No obstant aix el ms
prxim s tal volta Toms dAquino quan apunta la mala disposici
dintellecte dels nigromants, a ms de la seva mala disposici moral,
85. Secundo quia constat illud in editionibus meis [...], si vidit et perlegit eas
manifeste mentitur. Cum neget illud quod in eis continetur, nisi per insaniam aut litargiam
excusaretur, si vero non perlegit attente, certum est quod inique arguit et non iuste:
Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, predicatorem, MS
Vatic, Biblioteca Apostolica Vaticana 3824, ff. 237c-254c (f. 244ra).
86. ...heretici vel insani...: ARNAU DE VI LANOVA, Eulogium de notitia verorum et
pseudoapostolorum, editat dins J oaquim CARRERAS i ARTAU, La polmica gerundense sobre
el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los dominicos, Anales del I nstituto de Estudios
Gerundenses, 5 (1950), pp. 33, 55 i 56.
87. ZI EGLER, Medicine and religion..., pp. 91-97. Cf. R. I . MOORE, Heresy as disease,
W. LOURDAUX - D. VERHELST, The concept of heresy in the Middle Ages (11th-13th C.).
Proceedings of the I nternational Conference, Louvain, May 13-16, 1973 (Lovaina, Leuven
University Press, 1976), pp. 1-11.
perqu el que coincideixen a posar de manifest s la irracionalitat de
les seves prctiques.
88
En el mateix sentit s significatiu que, de les dues facultats
mentals que podien ser afectades per la malenconia segons la tradici
mdica, la imaginativa i la racional, Arnau considera lesionada en els
nigromants la darrera. Aquesta s la diferncia bsica de la imputaci
de malenconia freqentment aplicada a les bruixes, en especial durant
el perode de les persecucions produdes entre el segle XV i el XVI I , amb
la qual alguns metges i escriptors ms compassius van intentar atenuar
la culpa de les acusades i condemnades a la foguera.
89
En efecte,
aleshores els deliris de les bruixes se solien atribuir a la lesi de la
imaginaci produda per la malenconia, i aix implicava posar en
qesti que els actes imputats a la bruixeria fossin reals per passar
a considerar-los allucinacions provocades per la malaltia. En canvi,
quan Arnau afirma que lafectada s la facultat racional, no es pronuncia
sobre la possibilitat que la nigromncia tingui cap efecte real, sin que
es limita a negar la interpretaci que en fan els seus practicants. Aix
mateix lobjectiu principal de la medicalitzaci del problema efectuada
88. Vegeu el passatge de Toms infra, en lapartat 2.2.7 i la nota 223 de la segona
part.
89. Per veure exemples de la relaci de la malenconia amb la bruixeria i el diable
en les edats mitjana i moderna vegeu J ole AGRI MI - Chiara CRI SCI ANI , Savoir mdical et
anthropologie religieuse. Les reprsentations et les fonctions de la vetula (XI I I e-XI Ve sicle),
Annales. conomies, socits, civilisations, 48/5 (1993), pp. 1281-1308, pp. 1297-1299;
Danielle J ACQUART, De la science la magie: le cas dAntonio Guainerio, mdecin italien
du XVe sicle, Littrature, mdecine et socit, 9 (1988), pp. 137-156; Roger BARTRA, Cultura
y melancola. Las enfermedades del alma en la Espaa del siglo de oro (Barcelona, Anagrama,
2001), pp. 49-63; Christopher BAXTER, J ean Bodins De la dmonomanie des sorciers: the
logic of persecution, S. ANGLO (ed.), The damned art. Essays in the literature of witchcraft
(Londres - Boston, Henley - Routledge & Kegan Paul, 1977), pp. 76-105; Stuart CLARK,
Thinking with demons. The idea of witchcraft in early modern Europe (Oxford, Oxford
University Press, 1997), pp. 179-213; H. C. Erik MI DELFORT, Sin, melancholy, obsession:
insanity and culture in sixteenth-century Germany, S. L. KAPLAN (ed.), Understanding
popular culture. Europe from the Middle Ages to the nineteenth century (Berln, Mouton,
1984), pp. 113-145; J ack L. EVANS, Witchcraft, demonology and Renaissance psychiatry,
Medical J ournal of Australia, 53/23 (1966); Oskar DI ETHELM, The medical teaching of
demonology in the 17th and 18th centuries, J ournal of the History of the behavioral
sciences, 6/1 (1970), pp. 3-15; Thomas J . SCHOENEMAN, The role of mental illness in the
European witch hunts of the sixteenth and seventeenth centuries: an assesment, J ournal
of the History of the behavioral sciences, 13/4 (1977), pp. 337-351; J ean CARD, Folie et
dmonologie, AUTORS DI VERSOS, Folie et draison la Renaissance. Colloque international
tenu en novembre 1973 (Brusselles, ditions de lUniversit de Bruxelles, 1976), pp. 129-
147, on es recullen opinions mdiques que atribueixen al dimoni lorigen daquest i daltres
trastorns mentals, i Sidney ANGLO, Melancholia and witchcraft: the debate between Wier,
Bodin and Scot, ibidem, pp. 209-228, on es contrasten les actituds de tres autors davant
la possibilitat que les bruixes pateixin malenconia. Vegeu tamb la introducci de George
MORA a Witches, devils, and doctors in the Renaissance: J ohann Weyer, De Praestigiis
Daemonum (Binghamton - Nova York, Medieval and Renaissance Texts and Studies, 1991)
esp. pp. lxi-lxxix.
90. De reprobacione, l. 179-180. Vegeu infra lapartat I I , 2.2.3.
en la darrera part del De reprobacione no sembla pas que sigui atenuar
la responsabilitat moral o penal del nigromant. Certament imputa
lopini no pas a una corrupci moral, sin ms aviat natural (l. 287),
per largumentaci anterior els ha sotms a una forta desqualificaci
moral en considerar-los els pecadors ms malvats.
90
Cal tenir en
compte, a ms, que anys desprs Arnau comminar el rei Frederic de
Siclia a expulsar els fetillers, endevins i mags, i que el perode de la
persecuci judicial de la nigromncia no sha iniciat encara, sin que
comenar just al cap de poc temps, durant les primeres dcades del
segle XI V.
I I . CONTRA LA NI GROMNCI A
Quellaltro che ne fianchi cos poco,
Michele Scotto fu, che veramente
de le magiche frode seppe l gioco.
[...] Vedi le triste che lasciaron lago,
la spuola e l fuso, e fecersi ndivine;
fecer malie con erbe e con imago.
Dante, I nferno, XX, 115-123
I aquell altre, de costellam tan prim,
va ser Miquel Escot, que conegu
de deb els jocs i els fraus de les arts mgiques.
[...] I les pobres que es van fer endevines,
deixant lagulla, llanadora i fus,
i fent embruixs amb herbes i figures.
Traducci de J oan F. Mira
Spirits, which by mine art
I have from their confines calld to enact
My present fancies.
[...] were all spirits and
Are melted into air, into thin air:
And, like the baseless fabric of this vision,
The cloud-cappd towers, the gorgeous
palaces,
The solemn temples, the great globe itself,
Yea, all which it inherit, shall dissolve
And, like this insubstantial pageant faded,
Leave not a rack behind. We are such stuff
As dreams are made on, and our little life
I s rounded with a sleep.
William Shakespeare,
The Tempest, I V, 1, 127-170
Sn esperits,
els quals, de llurs confins, amb el meu art
he cridat perqu aqu donin figura
a les meves ms noves fantasies.
[...] tots eren esperits.
Shan fos en laire, en laire que no es palpa,
I , semblants a la fbrica daquesta
visi, que no t cap fonament,
laltiva torre que corona el nvol,
el magnfic palau i el temple esplndid,
i fins la immensa esfera daquest mn,
i tots els que lheretin i governin,
es dissoldran; i, igual que sha esvat
aquest fantasma sense cos,
no deixaran ni fum, ni crit, ni rastre.
Som de lestofa de qu sn els somnis.
I un somni s tot el que volta la nostra vida
petita.
Traducci de J osep M. de Sagarra
1. LA NI GROMNCI A MEDI EVAL
1
1.1. LA MGI A A LA BAI XA EDAT MI TJ ANA
Sota el nom de mgia en la baixa edat mitjana sarrecera un ampli
ventall de creences i prctiques diverses, sovint confoses les unes amb
1. La nigromncia, en el context de la mgia medieval, s al ms sovint estudiada
com un precedent de la bruixeria i la seva repressi a ledat mitjana tardana i ledat
moderna. s el cas de la desmitificadora obra de Norman COHN, Europes inner demons.
An enquiry inspired by the great witch-hunt (Londres, Chatto, 1975), traducci castellana
dO. Corts: Los demonios familiares de Europa (Madrid, Alianza Editorial, 1980), aix
com de Christoph DAXELMLLER, Zauberpraktiken (Zuric, Artemis & Winkler Verlag, 1993),
traducci castellana de C. Ruiz: Historia social de la magia (Barcelona, Herder, 1997);
Guy BECHTEL, La sorcire et lOccident. La destruction de la sorcellerie en Europe des origines
aux grands bchers (Pars, Plon, 1997), pp. 13-195; Paola ZAMBELLI , Teorie su astrologia,
magia e alchimia (1348-1586) nelle interpretazioni recenti, Lambigua natura della magia:
filosofi, streghe, riti nel Rinascimento (Vencia, Marsilio, 1996), pp. 5-28; Raoul MANSELLI ,
Magia e stregoneria nel Medio Evo (Tor, G. Giappichelli editore, 1976), un recull de llions
fonamentades sobretot en els textos que mostren les diferents postures dels intellectuals
enfront de la mgia al llarg de ledat mitjana. En canvi Franco CARDI NI , Magia, stregoneria,
superstizioni nellOccidente medievale (Florncia, La Nuova I talia Editrice 1979), traducci
castellana dA. P. Moya: Magia, brujera y supersticin en el Occidente medieval (Barcelona,
Pennsula, 1982) s una breu per slida sntesi de levoluci de la mgia des de lantiguitat
tardana fins a lhumanisme amb una bibliografia exhaustiva i una selecci representativa
de textos. Vegeu tamb Edward PETERS, The magician, the witch and the law (Philadelphia,
University of Pennsylvania Press, 1978; reimpr. 1992); I oan Petru CULI ANU, Magic in
medieval and Renaissance Europe, M. ELI ADE (ed.), The Encyclopedia of Religion (Nova
York, MacMillan Publishing Company, 1987), I X, pp. 97-101. Les obres ms tils pel
seu inters centrat en la mgia i la nigromncia medievals per se sn: Richard KI ECKHEFER,
Magic in the Middle Ages (Cambridge, Cambridge University Press, 1989), traducci
castellana de M. Cabr: La magia en la Edad Media (Barcelona, Crtica, 1992), una
les altres tant per les fonts coetnies com per la historiografia posterior.
2
Dentrada podem establir una primera divisi entre mgia superior i
inferior, segons si es recolza en una cosmovisi complexa i ms o menys
coherent o es limita a un funcionament mecanicista, o b segons si
la transmissi s escrita o oral. La mgia inferior rep el nom especfic
de fetilleria, la qual sha de distingir de la bruixeria.
3
En efecte, a fi
devitar confusions la designaci de bruixeria sol reservar-se, almenys
en la historiografia de les edats mitjana i moderna, per a un concepte
no equivalent a la mgia, sin que jo qualificaria dantireligi, en tant
que contraimatge del cristianisme forjada inconscientment pels telegs
i creients de lEsglsia: en comptes de Du sadora lsser antittic, el
diable, i en conseqncia se li atribueix una inversi dels propis valors
i rituals.
Dins la mgia superior, amb un fort component astrolgic, es
distingeix entre nigromncia i mgia natural. La nigromncia s
conceptualment ms propera a la religi, en el sentit que cerca lajut
excellent obra de sntesi; I DEM, Forbidden rites: A necromancers manual of the fifteenth
century (University Park, The Pennsylvania State University Press, 1997; reimpr. 1998),
que ofereix, a partir de ledici dun manual de nigromncia escrit al segle XV i conservat
a la biblioteca de Munic, un ampli estudi de les tcniques i els objectius dels experiments
nigromntics; Graziella FEDERI CI VESCOVI NI , Stregoneria e magia cerimoniale nei secoli
XI I I e XI V, G. BOSCO - P. CASTELLI (ed.), Stregoneria e streghe nellEuropa moderna. Convegno
internazionale di studi (Pisa, 24-26 marzo 1994) (Pisa, Pacini, 1996), pp. 23-47; B. ANKARLOO
- S. CLARK (ed.), Witchcraft and magic in Europe: The Middle Ages (Philadelphia, University
of Pennsylvania Press, 2001; reimpr. 2002). De les tres parts que componen aquesta ltima
obra, la primera Karen J OLLY, Medieval magic: definitions, beliefs, practices, pp. 1-
71 i la tercera Edward PETERS, The medieval Church and State on superstition, magic
and witchcraft: from Augustine to the sixteenth century, pp. 173-245 sn les ms
interessants per al tema que ens ocupa. Finalment, Elisabeth M. BUTLER , Ritual magic
(University Park, The Pennsylvania State University Press, 1949; reimpr. 1998), se centra
ms aviat en la nigromncia moderna.
2. Per a una visi general: J ohn MI DDLETON, Theories of magic i Donald H. HI LL,
Magic in primitive societies, ambds articles dins M. ELI ADE (ed.), The Encyclopedia
of Religion (Nova York, MacMillan Publishing Company, I X, 1987), pp. 82-92; Stanley
J eyaraja TAMBI AH, Magic, science, religion, and the scope of rationality (Cambridge,
Cambridge University Press, 1990); J ulio CARO BAROJ A, Las brujas y su mundo (Madrid,
Alianza Editorial, 1961; reimpr. 1982), pp. 13-27. En particular a ledat mitjana: J effrey
Burton RUSSELL, Witchcraft in the Middle Ages (I thaca, NY, Cornell University Press, 1972),
pp. 1-20; Bert HANSEN, Science and magic, D. C. LI NDBERG, Science in the Middle Ages
(Chicago - Londres, The University of Chicago Press, 1978), pp. 483-506; Graziella FEDERI CI
VESCOVI NI , Lastrologia tra la magia, religione e scienza, Arti e filosofia nel secolo XI V
(Florncia, Nuove Edizioni Enrico Vallecchi, 1983), esp. p. 189; KI ECKHEFER, Magic...,,
pp. 9-25 de la traducci castellana; Valerie FLI NT, The rise of magic in early medieval Europe
(Princeton, Princeton University Press, 1991), pp. 3-12; J OLLY, Medieval magic...,
pp. 3-12.
3. Reprenc la distinci esdevinguda ja cannica en la historiografia per no en
les fonts coetnies entre els usos especialitzats en angls sorcery i witchcraft, en castell
hechicera i brujera o en itali fattuccheria i stregoneria, existent tamb en altres llenges
(excepte en francs, que solament disposa del mot sorcellerie): RUSSELL, Witchcraft in the
Middle Ages, pp. 12-19; BECHTEL, La sorcire et lOccident..., pp. 49-51.
duns poders sobrenaturals per mitj duns ritus, si b o potser per
aix mateix s la ms combatuda per lEsglsia. En canvi, la mgia
natural resulta ms propera a les cincies, en tant que busca conixer
i explotar els mecanismes de la natura. Per descomptat, no sha de
pensar en la cincia com sentn avui, basada en lexperimentaci i
verificaci, sin en la filosofia natural o la medicina segons el concepte
medieval de scientia, branca del saber fonamentada en la racionalitat
de la lgica aristotlica, amb les quals els lmits eren ms tnues. Tot
i aix els escolstics medievals distingien entre un coneixement racional
ben explicat en el marc de la seva concepci fsica de lunivers i un
coneixement, sovint tamb molt til, que noms es podia adquirir per
experincia perqu escapava a la ra. Com veurem, s daquesta mena
de coneixement que socupava la mgia natural, justificada a partir de
les propietats ocultes que es troben pertot arreu.
Relacions de la mgia i les seves diverses modalitats amb les cincies (scientie) o sabers
racionals i la religi a ledat mitjana. La lnia vertical representa la separaci entre les
prctiques legtimes i les illegtimes establerta des de la teologia i la filosofia natural.
1.2. DE NECROMNCI A A NI GROMNCI A: LES AMBI GI TATS DUN MOT
Em sembla oport analitzar levoluci i els diferents significats
del terme necromncia / nigromncia, perqu el seu significat varia al
llarg del temps i segons els autors. Nha estat conseqncia que la
confusi hagi perviscut en bona part fins a la historiografia actual. Per
aix pot ser til mirar daclarir-ne lentrellat a partir de letimologia
de la paraula, les definicions que en donen diversos autors medievals
i el seu s en les fonts.
El sentit originari de la paraula necromantia, manllevada pel llat
tard al grec kbhrl j ^kqb^ (nekyomantea) o kbhol j ^kqb^ (nekro-
mantea), s el significat especialitzat que nindica lorigen compost:
endevinaci (j ^kqb^) a travs de la conjuraci dels morts (kbhol ),
4
etimologia recollida per I sidor de Sevilla, el qual insinua que els morts
tan sols ressusciten en aparena i en realitat els qui vnen atrets per
la sang sn dimonis.
5
La sang de les vctimes per invocar els morts
apareix ja en lescena de necromncia ms antiga i ms famosa de la
literatura grega: la consulta als morts dOdisseu.
6
Si b el sentit primitiu
de necromantia va continuar viu grcies a lautoritat dI sidor durant
ledat mitjana en textos tan destacats com el Decretum de Graci, el
comentari Super Mattheum dAlbert Magne i algun passatge de la
Summa teolgica de Toms dAquino,
7
el terme va ser el ms sovint
emprat amb un significat ms ampli, potser a partir de lequiparaci
dI sidor i altres autors cristians entre les aparicions dels morts i els
dimonis. Daquesta manera va esdevenir en general sinnim de mgia
demonaca o cerimonial. La paraula fou utilitzada indistintament tant
en la forma originria com en la variant nigromantia, en la qual el primer
element del compost qued alterat potser per contaminaci amb el mot
4. De les dues formes gregues kbhrl j ^kqb^ s la documentada ms antigament
(s. I I dC), mentre que kbhol j ^kqb^ ho s fora posterioment com a sinnim del primer
(s. VI ), segons recullen sengles entrades a Henry George LI DDELL - Robert SCOTT, A
Greek-English lexicon, novena edici revisada i augmentada per Henry Stuart J ones i altres
(Oxford, Clarendon Press, 1940). En canvi kbhrl j ^kqbl k oracle dels morts apareix ja
en Herdot (s. V aC) segons Pierre CHANTRAI NE, Dictionnaire tymologique de la langue
grecque (Pars, Klincksieck, 1968; reimpr. 1983), s. v. kbho t.
5. Etimologies, VI I I , 9, 11. La classificaci isidoriana, dinfluncia duradora, s
analitzada per William KLI NGSHI RN, I sidore of Sevilles taxonomy of magicians and
diviners, Traditio, 58 (2003), pp. 5990.
6. Odissea, XI , 13-635. Entorn del ritual necromntic del poema homric en el
context grec i les relacions amb el mn oriental: J ordi CORS, El viatge al mn dels morts
en lOdissea (Bellaterra, Universitat Autnoma de Barcelona, 1984), pp. 198-253. Lescena
podria tenir relaci amb el Gilgame. Quant a la necromncia en aquesta darrera obra:
Marie-Louise THOMSEN, Witchcraft and magic in ancient Mesopotamia, B. ANKARLOO
- S. CLARK (ed.), Witchcraft and magic in Europe: Biblical and Pagan societies (Philadelphia,
University of Pennsylvania Press, 2001), pp. 1-95 (esp. pp. 86-88), i sobre la necromncia
antiga: Georg LUCK, Arcana mundi. Magic and the occult in the Greek and Roman worlds
(Baltimore, The J ohn Hopkins University Press, 1985), pp. 206-210 de la traducci
castellana dE. Gallego i M. E. Prez: Arcana mundi. Magia y ciencias ocultas en el mundo
griego y romano (Madrid, Gredos, 1995).
7. GRACI , Decretum, I I , causa 26, q. 2, cap. 6 i q. 5, cap. 14, edici dAemilius
Ludovicus Richter i Aemilius Friedberg, I (Leipzig, Bernhard Tauchnitz, 1879-1881;
reimpr. Graz, Akademische Druck - U. Verlagsanstalt); TOMS DAQUI NO, Summa theologica,
I I , 2, q. 95, a. 3.
llat niger negre.
8
La vacillaci entre totes dues formes sovint es troba
fins i tot en la tradici textual dun mateix escrit. Cal dir, tanmateix,
que els autors cultes continuaven recordant letimologia correcta del
terme, tant si utilitzaven una forma com laltra. Aix, en el Policraticus,
J ohn of Salisbury (1154) defineix la nigromantia com lendevinaci
basada en la investigaci dels morts i ms endavant els jutja dignes
de la mort perqu pretenen manllevar el coneixement de la mort.
9
Per
la seva banda Albert Magne fa venir nigromanticus del grec nigros (sic),
forma a la qual dna el sentit de mort, perqu endevina a partir de
les ombres dels morts o dels dimonis.
10
I gualment Cecco dAscoli (1269?
- 1327) sen fa ress en el seu comentari al De sphera de Sacrobosco:
La nigromncia s una cincia endevinatria amb la qual sinvoquen els
dimonis per donar respostes i que es practica en totes les crulles i sobretot
en les regions septentrionals; el seu nom ve de necros, que significa mort.
11
La font declarada de Cecco per a la classificaci de les arts
mgiques en la qual sinscriu la dita definici s un suposat Liber de
vinculo spiritus, que atribueix apcrifament a Hiparc, al costat dun
Liber de ministerio nature. Tanmateix, un quart de segle abans Pietro
dAbano havia donat, en el Lucidator, una classificaci de les arts ocultes
molt similar, juntament amb una definici de nigromncia tamb
bastant semblant, que tot seguit veurem. Podria ser aix un indici a
favor del suggeriment de Thorndike que aquestes i altres obres citades
per Cecco sn invencions prpies? El cas s que Pietro, tot mantenint
la relaci amb el doble tim del mot, dna un sentit nou al compost,
entre el sentit clssic i el significat nou relacionat amb la mgia diablica
i la fetilleria:
Necromncia prov de necros mort i mantia, s a dir endevinaci de la
mort. Della certament suposen que en depn el perill del cos i la mort
de lnima. Aquesta es mostra com a bruixeria [garamantia], per la qual
sinvoquen esperits i sencanten les nimes dels difunts perqu donin
respostes en les crulles de quatre i de tres camins i en els cementiris.
8. Vegeu-ne letimologia, per exemple, dins J oan COROMI NES, Diccionari etimolgic
i complementari de la llengua catalana (Barcelona, Curial, 1980-91), s. v. negar, aix
com dins Charles du Fresne Sieur DU CANGE, Glossarium mediae et infimae latinitatis, edici
de L. Favre (Niort, 1883-1887; reimpr. Graz, Akademische Druck-U. Verlagsanstalt, 1954),
s. v. nigromantia; KI ECKHEFER, Magic..., p. 164 de la traducci castellana, i I DEM, Forbidden
rites..., p. 19, n. 14, i 32-34.
9. Si uero adhibeatur sanguis, ad nigromantiam iam accedit, quae inde dicitur
quod tota in mortuorum inquisitione uersatur. Cuius uis ea esse uidetur ut ad
interpretationem ueri mortuos ualeat suscitare: J OHN OF SALI SBURY, Policraticus, edici
de K. S. B. Keats-Rohan (Turnhout, Brepols, 1993), I , 12, p. 58; Quid de nigromanticis
dicam, quorum impietas Deo auctore per ipsam ubique iam uiluit, nisi quod morte digni
sunt qui a morte conantur scientiam mutuare?: ibidem, I I , 27, p. 147.
10. Vegeu el passatge reprodut infra, a la nota 125.
11. Necromantia est quedam scientia divinativa qua advocantur demones ad
dandum responsa que in cunctis triviis et maxime in septentrionalibus partibus exercetur,
dicta a necros, quod est mortuum: THORNDI KE, The Sphere of Sacrobosco..., p. 346.
He trobat que la seva eficcia s ms gran com ms al nord i en general
sota els pols i en els llocs menys cultivats i ms simples, segons es palesa
en les diferncies 64 i 156 del Conciliator. Car, a ms, hi poden inspirar
illusions. Tanmateix, Hali, en el seu comentari del quart llibre del
Quadripartitum, diu: s nigromant qui fa encantaments i maleficis al
poble, i afirmo que la seva influncia es deu sobretot a la imaginaci...
12
En un altre sentit, Eugenia Paschetto ha assenyalat lambigitat
de lexplicaci de Pietro entorn de la nigromncia, que va des de la
interpretaci ms ortodoxa lespiritualista a una altra de naturalista
que atribueix les accions del nigromant al poder de la imaginaci.
Totes dues sn negatives, ats que luna recorre als dimonis i laltra
est orientada a fer el mal, per almenys la segona no atempta contra
la fe, en la tendncia que sol mostrar Pietro a reduir el paper dels
dimonis en el mn terrenal.
13
Uns anys ms tard, el 1318, quan el mestre averroista Taddeo da
Parma elabora una detallada classificaci de les cincies matemtiques
en el prefaci de la seva exposici sobre la Theorica planetarum de Gerard,
tamb distingeix entre un significat estricte de nigromncia i un
significat vulgar. El primer defineix una secci de la cacomantia, que
s una part de la tergia (major), al seu torn pertanyent a la mathesis.
Malgrat que ell no ho especifica, el nom de cacomantia ja s revelador
perqu s un compost dels mots grecs h^h t i j ^kqb^, endevinaci
dolenta, enfront duna altra secci anomenada agathomantia, amb el
12. Necromantia vero dicitur a necros quod est mors et mantia, id est mortis
indivinatio. I n ea namque ponunt periculum corporis et mortem anime consistere. I psa
enim garamantia extat qua invocantur spiritus et anime incantantur defunctorum in
responsis dandis in quadrivis, triviis et cimiteriis maxime. Cuius efficaciam, magis in
septentrione et universaliter sub polis et in locis minus cultis simplicioribusque, maiorem
inveni, ut ostensum Conciliatoris differentia 64 et 156. Amplius enim possunt illusiones
in illis inducere. Haly, tamen, Quadripartiti quarto: necromanticus est qui facit populo
fascinamenta et facturas, seu malefitia, que maxime dico imprimere propter
imaginationem...: PI ETRO DABANO, Tratatti di astronomia. Lucidator dubitabilium
astronomiae, De motu octavae sphaerae e altre opere, introduccions i edici de Graziella
Federici Vescovini (Pdua, Programma, 1992), p. 120. La citaci del Quadripartitum
correspon al llibre I V, cap. 3, PTOLEMEU, Quadripartitum opus, traducci de Plat de Tvoli
(Vencia, Boneto Locatelli, a expenses dOttaviano Scoti, 1493), f. 90v. El terme
garamantia, aparentment derivat del gentilici Garamantes, noms lhe vist emprat pel
Speculum astronomie i per Pietro dAbano: Pietro laplica a les diverses modalitats de
locultisme reprovables (nigromantia, maleficium...) dacord amb el Speculum, segons el
qual les arts ocultes prximes a la nigromncia non merentur dici scientiae, sed
garamantiae (p. 272). Per aix proposo la traducci de bruixeria, en el sentit genric
dart oculta illcita oposada a la cincia. Tanmateix, vegeu FEDERI CI VESCOVI NI , Stregoneria
e magia..., on sidentifica garamantia amb nigromncia. En el mateix treball tamb es
tracta la definici de nigromantia, aix com en EADEM, Profilo di Pietro dAbano, il
Conciliatore, G. BENTI VEGNA - S. BURGI O - G. C. MAGNANO SAN LI O (ed.), Filosofia, scienza,
cultura. Studi in onore di Corrado Dollo (Soveria Mannelli, Rubbettino, 2002), pp. 845-
862.
13. Eugenia PASCHETTO, Pietro dAbano, medico e filosofo (Florncia, Nuovedizioni
E. Vallecchi, 1984), pp. 240-247.
primer element d^v t, aix s: endevinaci bona. La seva justificaci
de ltim nigron (sic) mort s triple: el nom provindria b de la cendra
dels morts, b de la mort o perdici de lnima que comporta el seu
estudi com deia Pietro dAbano, o perqu els qui la practiquen han
de tenir les emocions mortes. Una mica ms endavant, emper, dins
la secci de magica pertanyent a laltimantia, que s la segona part de
la mathesis, defineix altigraphia com la cincia que tracta de carcters
i figures, s a dir la cincia de les imatges nigromntiques, ats que,
segons reconeix, el qualificatiu nigromntics saplica en general, en el
llenguatge ms com, a tots els llibres prohibits. En aquest sentit s
interessant advertir que Taddeo segueix la distinci establerta pel
Speculum astronomie entre imatges astronmiques i imatges nigro-
mntiques.
14
En la majoria de les definicions anteriors el terme nigromncia
conserva quasi sempre el sentit dendevinaci. Tanmateix, els darrers
testimonis de Pietro i Taddeo demostren conscincia dusar-lo, a ms
de loriginari, amb el valor ms extens i ms usual de mgia diablica,
que incloa no tan sols prctiques endevinatries, sin experiments per
aconseguir illusions i beneficis materials o psicolgics per mitj de la
invocaci de dimonis. Aix es defineix en el codi legal redactat a Castella
sota limpuls del rei Alfons X (1254-1265):
Necromantia dizen en latin a un saber estrao que es para encantar
espiritus malos...
15
En efecte, aquest sentit s el que trobem habitualment utilitzat
en Guillem dAlvrnia, Albert Magne, el Speculum astronomie, Toms
dAquino i Arnau de Vilanova. En realitat, els autors medievals qua-
lifiquen de nigromntics els dos tipus principals de mgia cerimonial
que es poden distingir: la mgia que orienta els seus ritus a sotmetre
els dimonis amb unes finalitats egoistes, encara que satenyi aquest
poder a travs de la invocaci dels ssers superiors, s lanomenada
prpiament demonaca, mentre que una altra mena de ritus amarats
de devoci i destinats a obtenir visions mstiques i un coneixement
14. Dixi autem <imagines>astronomicarum ad differentiam nigromanticarum,
de quibus faciemus inferius mentionem. [...] Nigromantia dicitur a nigron, quod sit mors
et fit de favillis mortuorum, vel quia mors et perditio anime est studere in ipsa, vel quia
homines in ipsa studentes et per ipsam volentes operari debent habere passiones
mortificatas. Cuius inventor fuit Belial et Architas. [...] Magica dividitur in altigraphiam
et incantationem et dicitur altigraphia quia est de caracteribus et figuris, et dicitur scientia
ymaginum nigromanticarum a nomine communi quia omnes libri prohibiti vulgariter
dicuntur nigromantici: Graziella FEDERI CI VESCOVI NI , La classification des mathmatiques
de Thadde de Parme, J . HAMESSE, Manuels, textes et techniques denseignements au Moyen
ge (Lovaina, Universit Catholique de Louvaine, 1994), pp. 137-182, p. 175 i 177; vegeu
tamb EADEM, Stregoneria e magia..., pp. 31-37. Respecte del Speculum i la seva
classificaci de les imatges vegeu infra lapartat 2.2.6.
15. ALFONS X, Las siete partidas, glosses de Gregorio Lpez, Salamanca, Andrs de
Portonariis, 1555 (edici facsmil: Madrid, BOE, 1974), setena partida, ttulo 23, ley 2,
f. 74r.
celestial resulta ms ben descrit amb el nom de mgia anglica o
benfica cristiana.
16
Amb tot, els lmits entre les dues classes no sempre
sn clars, sin que sovint es troben barrejades en un mateix escrit.
Tampoc no resulta til fer tal distinci en un treball com el present,
centrat en els detractors de la nigromncia, segons els quals tant en
un cas com en laltre sinvoquen en realitat dimonis, per exemple Toms
dAquino situa una de les obres senyeres de la mgia anglica, lArs
notoria, entre les prctiques vinculades amb els dimonis, a evitar pels
cristians.
17
Guillem dAlvrnia, que aparentment s el primer a definir la
mgia natural, perfila alhora la noci que ns el revers, la nigromncia,
amb el sentit de mgia demonaca, enfront de ls ms extens que havia
anat adquirit durant els darrers temps i que blasma: segons ell de
vegades el mateix nom de nigromncia, si b duna manera ben
imprpia, serveix fins i tot per referir-se a la mgia natural.
18
En efecte,
Charles Burnett ha observat que nigromantia va ser utilitzat pels
traductors llatins per traslladar el mot usual rab per mgia en general,
sihr, tal com es pot veure no tan sols en les seves versions, sin tamb
en els seus escrits originals, i daltra banda recull la definici de
nigromncia de Michael Scot com a cincia entorn de les propietats
de les coses.
19
Certament, en la versi llatina del Picatrix, nigromantia
sutilitza com un terme genric per designar totes les formes de mgia
exposades en aquest llibre, que recull tradicions diverses de resultes
del seu procs sedimentari de formaci. Les dites tradicions romanen
ben visibles malgrat el fons teric subjacent, que cerca en la filosofia
la fonamentaci epistemolgica i la legitimitat moral de la mgia. En
16. Claire FANGER, Medieval ritual magic: what it is and why we need to know
more about it, C. FANGER (ed.), Conjuring spirits. Texts and traditions of late medieval
ritual magic (University Park, The Pennsylvania State University Press, 1998), pp. vii-
xviii; Richard KI ECKHEFER, The Devils contemplatives: the Liber iuratus, the Liber
visionum and Christian appropiation of J ewish occultism, ibidem, pp. 250-265; FEDERI CI
VESCOVI NI , Stregoneria e magia....
17. Summa theologica, I I , 2, q. 96, a. 1. Sobre aquesta obra: J ean-Patrice BOUDET,
LArs notoria au Moyen ge: une rsurgence de la thurgie antique?, A. MOREA - J .-
C. TURPI N (ed.), La magie. Colloque international de Montpellier, 25-27 mars 1999
(Montpeller, Publications de la Universit Paul-Valry, 2000), I I I , pp. 173-191.
18. Vegeu infra, la nota 89; Charles BURNETT, Filosofa natural, secretos y magia,
L. GARC A BALLESTER (dir.), Historia de la ciencia y de la tcnica en la corona de Castilla,
I (Salamanca, J unta de Castilla y Len, 2002), pp. 95-144 (esp. pp. 133-134), i Vittoria
PERRONE COMPAGNI, Precetti sulla magia, consigli sulla magia, C. CASAGRANDE - C. CRI SCI ANI
- S. VECCHI O (ed.), Consilium. Teorie e pratiche del consigliare nella cultura medievale
(Florncia, Sismel-Edizioni del Galluzzo, 2004), pp. 281-298.
19. Charles BURNETT, Adelard, Ergaphalau and the science of the stars, C. BURNETT
(ed.), Warburg I nstitute surveys and texts 14. Adelard of Bath: An English scientist and
arabist of the early twelfth century (Londres, The Warburg I nstitute, 1987), pp. 133-145,
esp. pp. 134-135, reimpr. C. BURNETT, Magic and divination in the Middle Ages. Texts and
techniques in the I slamic and Christian worlds (Aldershot, Variorum, 1996); I DEM,
Talismans: magic as science? Necromancy among the seven liberal arts, Magic and
divination..., pp. 1-15 (p. 3).
conseqncia, al costat de les explicacions naturalistes majoritries
nadmet tamb algunes despiritualistes per als recursos que hi recull:
Anomenem nigromncia tot el que lhome obra tot arrossegant lenteniment
i lesperit pertot arreu i en vista dels efectes meravellosos pels quals sobra
all que lenteniment segueix per la reflexi o ladmiraci. [...] En general,
amb el terme nigromncia ens referim a tot all ocult a lenteniment i
que la majoria de la gent no comprn com ni per quines causes sesdev.
[...La imatge], per tal de reeixir, obra amb proporcions aritmtiques,
influncies i accions celestes. Sn construdes amb les substncies
adequades per als acompliments esmentats, i en els moments astrolgics
ms propicis, i, enfortides amb fumigacions, atreuen els esperits cap a
elles. [...] La nigromncia es divideix en dues parts: terica i prctica. La
terica s la cincia de les posicions de les estrelles fixes, perqu aquestes
formen les constellacions i configuracions del cel, i de com llancen els
seus rajos cap als planetes que es desplacen, i el coneixement de les
constellacions quan hom intenta fer all que pretn. [...] I spigues que
qui en sap, en fer les imatges, sap de la mateixa manera que el poder
(virtus) de les imatges consisteix fonamentalment en lelecci de les hores
i dels moments per aconseguir la constellaci ms convenient per als
objectius per als quals sn foses. I tamb les paraules constitueixen una
de les parts de la nigromncia perqu les paraules tenen en si mateixes
el poder (virtus) de la nigromncia [...] La prctica s la combinaci de
les tres categories naturals amb la influncia de les estrelles fixes. Aix
els savis ho anomenen poder (virtus), malgrat que no saben com s ni
com es confereix. Desprs que shagin aplegat les substncies que
posseeixin els poders (virtutes) esmentats, han de tenir calor elemental
i per aix la fumigaci contribueix a completar aquell poder (virtus)
incomplet.
20
20. Nigromanciam appellamus omnia que homo operatur et ex quibus sensus et
spiritus sequuntur illo opere per omnes partes et pro rebus mirabilibus quibus operantur
quod sensus sequatur ea admeditando vel admirando. [...] Et generaliter nigromanciam
dicimus pro omnibus rebus absconditis a sensu et quas maior pars hominum non
apprehendit quomodo fiant nec quibus de causis veniant. [...] Pro opere victorie facit
proporcionibus arismetricis et influenciis atque celestibus operibus. Sunt composite
corporibus propriis ad implendum predicta, et hoc in temporibus opportunis; et
suffumigacionibus quibus fortificantur attrahuntur spiritus ad ipsas ymagines [...]. Et
dico quod nigromancia dividitur in duas partes, scilicitet in theoricam et practicam.
Theorica est scientia locorum stellarum fixarum, quia ex eis componuntur celestes figure
et forme celi, et quomodo radios suos proiciunt in planetas se moventes, et ad sciendum
figuras celi quando intendunt illud facere quod querunt [...]. Et scias quod ille qui scit
equaliter in faciendo ymagines scit quod virtus ymaginum consistit tota in electionibus
horarum et temporum ad habendam propriam constellacionem et convenientem rebus
pro quibus funduntur. Et eciam verba sunt in una parcium nigromancie quia verba in
se habent nigromancie virtutem. [...] Practica vero est composicio trium naturarum cum
virtute infusionis stellarum fixarum; et hoc sapientes appellant virtutem, et nesciunt cuius
maneriei sit neque qualiter adiungatur virtus predicta. Postquam vero insimul adiuncta
fuerint ista que habent virtutes predictas, debent habere calorem elementarem; et hoc
est in suffugacione quod adiuvat ad complendam virtutem illam incompletam: Picatrix.
The Latin version of the Ghayat al-haki m, edici de David Pingree (Londres, The Warburg
I nstitute, 1986), I , 2, 1-3, pp. 5-6.
En altres passatges, per, saproxima ms a la tergia, perqu
remet lacci mgica a Du. Lamalgama de diferents corrents ocultistes
que constitueix el Picatrix s ben usual en tota la tradici mgica
occidental, i demostra que els llibres de mgia no solen tenir els es-
crpols a barrejar mgia natural i espiritualista que martiritzen els ms
ortodoxos.
En conclusi, nigromantia i necromantia no sn pas dues paraules
independents amb un origen etimolgic divers com de vegades sha dit.
De tots els testimonis recollits queda clar que els escriptors medievals
empraven ambdues formes indistintament i mantenien, duna manera
o una altra, la relaci del terme nigromantia amb el seu origen
etimolgic, encara que fos deformat (nigros, nigron). Noms oca-
sionalment sarrib a perdre el record de ltim i es deriv la primera
part de nigromantia de ladjectiu niger negre, com en un passatge
transms en un manuscrit del segle XI I .
21
Una cosa diferent s que, des
del punt de vista de la historiografia actual, esdevingui til i, a parer
meu, fins i tot recomanable reflectir el canvi semntic que va patir el
terme desdoblant-lo en les dues formes que t com a dos mots diferents
amb significats especialitzats: el sentit originari per a necromncia
endevinaci a travs dels morts i el sentit adquirit posteriorment per
a nigromncia mgia demonaca, altrament dita, de manera ms
neutra, mgia espiritualista o destinativa, perqu va destinada als
esperits malignes, benfics o neutres.
22
1.3. FONAMENTS I PRCTI CA DE LA NI GROMNCI A
Entesa en el sentit ms usual, la nigromncia s la fusi de
prctiques dorgens diversos mgia simptica, maleficis, endevinaci,
sacrificis danimals i sobretot la mgia astral i lexorcisme, una fusi
en la qual moltes prctiques que primitivament no contemplaven el
recurs als dimonis sn reinterpretades com a mitjans per conjurar i
fer obeir els esperits. Alguns daquests elements es remunten al
paganisme grecorom o germnic, mentre que lexorcisme prov del
mateix culte cristi, si b empeltat de la tradici jueva, i la mgia astral
21. Nigromantia [...] libera ars minime habetur. Sciri enim libere potest, sed
operari nisi daemonum familiaritate nullatenus valet. Et idcirco ars adultera dicitur, quod
etiam eius nomine adprobatur. Mantia enim graece divinatio dicitur et nigro quasi nigra,
unde nigromantia nigra divinatio, quia ad atra daemoniorum vincula utentes se adducit:
Frdric Auguste REI FFENBERG, Chronique rime de Philippe Mouskes (Brusselles, M. Hayez,
1836-1838), p. 628.
22. El concepte de mgia destinativa s proposat per WEI LL-PAROT, Les images
astrologiques..., pp. 36-37, i I DEM, Astral magic and intellectual changes (twelfth-fifteenth
centuries): astrological images and the concept of addressative magic, J . N. BREMMER -
J . R. VEENSTRA (ed.), The metamorphosis of magic from late Antiquity to the early modern
period (Lovaina, Peters, 2002), pp. 167-187.
arriba a travs del mn rab amb les fumigacions dimatges, cercles
o miralls amb encens, mirra o altres substncies.
La influncia de la mgia astral mena a situar els experiments
nigromntics amb indicacions temporals precises hores, dies i llunes
ben determinats dacord amb els esperits que governen en aquells
moments o les condicions astrolgiques. Els esperits invocats pels
nigromants segons els manuals no sn solament els astrals vinculats
als cossos celestes
23
o els elementals lligats a les forces naturals
de la terra, que serien en principi neutres, sin tamb dimonis, ngels
i esperits ambigus en una confusi sovint indestriable. Tots aquests
esperits dorgens diferents sn considerats per lortodxia indistintament
dimonis i la seva invocaci s igualment condemnable, sense salvar
o ni tan sols distingir la tradici mgica que noms invoca els
ngels. Els dimonis habiten pertot arreu, com assenyala Toms
dAquino, encara que els telegs els situen sobretot a laire fosc ms
baix en contacte amb la terra,
24
i estan organitzats en una jerarquia
encapalada per Llucifer. En identificar-se els dmons i les divinitats
de lantiguitat grecoromana al costat dels daltres religions paganes,
com la celta, la germnica i les del Prxim Orient, per la mateixa
voluntat de degradar-les equiparant-les amb la mgia amb els ngels
caiguts de la tradici judeocristiana, la idea de la mencionada jerarquia
es remunta al neoplatonisme, en especial I mblic. La idea s compartida
pels nigromants i pels telegs, si b aquests darrers la veuen com una
pardia infernal de la jerarquia del cel amb Du al capdamunt, per
linters per establir amb detall com sorganitza noms es veu en els
textos menys ortodoxos.
25
Tanmateix, autors com Guillem dAlvrnia
23. Cf. GUI LLEM DALVRNI A, De legibus, cap. 24; De universo, I I , 2, 96 i 97 (Opera
omnia, I , pp. 950-953).
24. ...competit eis aer, praecipue quantum ad mediam sui partem: quia inquantum
est diaphanus per naturam lucis consonat eorum naturae perfectae; quantum autem ad
turbulentiam competit eis ut poenalis contra culpam; inquantum vero propinquus nobis,
competit ad exercitium. Sed I nferni locus competit eis contra culpam, inquantum est
horridus et tenebrosus; nostra autem habitatio competit eis propter nostrum exercitium:
TOMS DAQUI NO, Super Sententiis Petri Lombardi, I I , d. 6 q. 1 a. 3; Cf. GUI LLEM DALVRNI A,
De universo, I I , 2, 70, Opera omnia, I , pp. 924-925: in aera istum caligidinum super
habitationem nostram. Per a la rplica de Guillem a la creena nigromntica de
lexistncia desperits benignes i malignes, en el sentit que tots sn dimonis: ibidem, I I ,
3, 8, p. 1035.
25. Si autem considerentur quantum ad id quod est naturae, [daemones] sic adhuc
sunt in ordinibus, quia data naturalia non amiserunt, ut Dionysius dicit: TOMS DAQUI NO,
Summa theologica, I , q. 109, a. 1. Vegeu COHN, Europes inner demons..., pp. 94-108 de
la traducci castellana; DAXELMLLER, Zauberpraktiken, pp. 53-81 de la traducci castellana;
KI ECKHEFER, Forbidden rites..., pp. 154-169; J effrey Burton RUSSELL, Lucifer. The devil in
the Middle Ages (I thaca, N.Y., Cornell University Press, 1990), pp. 31-32 i 40-44 de la
traducci castellana: Lucifer. El diablo en la Edad Media (Barcelona, Laertes, 1995); LUCK,
Arcana mundi..., pp. 201-216 de la traducci castellana; FLI NT, The rise of magic...,
pp. 101-108; BUTLER, Ritual magic..., pp. 14-180; WEI LL-PAROT, Dans le ciel ou sous le
ciel?.... Per a la fortuna dels dus grecoromans en lastrologia i la mgia vegeu J ean
SEZNEC, La survivance des dieux antiques. Essai sur le rle de la tradition mythologique
dans lhumanisme et dans lart de la Renaissance (Pars, 1939; reimpr. Flammarion, 1980),
pp. 49-100.
26. GUI LLEM DALVRNI A, De universo, I I , 3, 8 (classes de dimonis) i 12, Opera omnia,
I , p. 1035-1038; ARNAU, De reprobacione, l. 106-115. Vegeu supra el captol I . 4.
27. KI ECKHEFER, Magic..., pp. 178-179; I DEM, Forbidden rites..., pp. 144-149. Sobre
lexorcisme: RUSSELL, Lucifer..., pp. 138-142 de la traducci castellana.
28. Aquestes recomanacions apareixen en llibres de mgia com en el prleg del
Liber iuratus (del segle XI I I ) vegeu Robert MATHI ESEN, A thirteenth-century ritual to
attain the Beatific Vision from the Sworn Book of Honorius of Tebes, C. FANGER (ed.),
Conjuring spirits. Texts and traditions of late medieval ritual magic (University Park, The
Pennsylvania State University Press, 1998), pp. 143-162 (esp. pp. 147-148) i en el
manuscrit del segle XV editat dins KI ECKHEFER, Forbidden rites..., p. 224. El Picatrix tamb
dna indicacions per lestil en diverses de les seves operacions: Cum volueris cum aliquo
planetarum loqui vel ab eo aliquid tibi necessarium petere, primo et principaliter
voluntatem et credenciam tuam erga Deum mundifica, et omnino caveas ne in aliquo
alio credas; deinde corpus tuum et pannos tuos ab omni sordicie mundifica (I I I , 7, 1,
p. 112); immo ad tuam animam salvandam et in amore Dei quantum poteris assidue
cogitabis quoniam voluntas et amor attrahit sipiritum et inclinat ad effectus spirituales
consequendos, et omnes eius proprietates erga rem desideratam perficit et ostendit (I I I ,
12, 1, p. 171-172). Sobre lactitud i les motivacions dels nigromants vegeu COHN, Europes
inner demons..., pp. 21 i 220-221 de la traducci castellana; William EAMON, Technology
as magic in the late Middle Ages and Renaissance, J anus, 270 (1983), pp. 171-212; Richard
KI ECKHEFER, The holy and the unholy: sainthood, witchcraft and magic in late medieval
Europe, J ournal of medieval and Renaissance studies, 24 (1994), pp. 355-385; I DEM,
Forbidden rites..., pp. 133-140 i 156-157; J OLLY, Medieval magic..., pp. 24-26 i 58-66.
o Arnau de Vilanova s que fan una vaga referncia a la invocaci de
quatre diables que regnen sobre exrcits de dimonis distributs a
cadascun dels quadrants de la terra, nord, sud, orient, occident, que
ja hem vist en nombrosos escrits mgics.
26
Els nigromants utilitzen en els seus exorcismes les mateixes
estructures i frmules que els exorcistes eclesistics, encara que amb
un objectiu clarament contrari: en comptes dallunyar els dimonis volen
fer-los venir i sotmetrels a la seva voluntat perqu facin realitat els
seus desitjos. Tant en un cas com en laltre els exorcismes es confonen
amb els conjurs.
27
Contra el que apareix en els relats populars, els textos literaris
i els escrits antinigromntics, en cap dels manuals de mgia conservats
no existeix el pacte amb el diable ni lescarni del culte cristi ni la
submissi i adoraci del nigromant a Satan, sin que, ben al contrari,
s el nigromant qui exigeix obedincia als dimonis i altres esperits
grcies al poder que li confereix Du. En conseqncia el mag ha de
creure profundament en Du i abans de realitzar cap operaci sha de
purificar per mitj dun perode de castedat, dejuni i oraci i per mitj
duna abluci amb aigua beneita.
28
En els exorcismes o en els conjurs
recorre primer, amb les denominacions ms variades, a Du, J esucrist
i fets de la seva vida, lEsperit Sant, la Mare de Du, els sants, els ngels,
el J udici Final, el Cel i els altres elements de la Creaci i els ritus
cristians, per tal de dominar els esperits, just abans dinvocar tamb
els reis i senyors dels dimonis. Per tant el nigromant no se situa fora
del cristianisme, sin que, en tot cas, en pot ser considerat un
pervertidor i hertic.
Tanmateix, tal com safanyen a denunciar els detractors de la
nigromncia, no deixa de ser un contrasentit invocar el poder de Du
directament o a travs dels personatges i elements ms sagrats amb
la finalitat de trobar un tresor o fins i tot de perjudicar alg amb un
malefici. Per s clar que no ho semblava pas als qui practicaven la
nigromncia, puix que el seu fonament era el poder irresistible
daquestes paraules sobre els dimonis i el terror que els infonien.
Arribaven a creure que, grcies a la puresa ritual i a la concentraci
psquica, atenyien un estat sagrat ms enll del b i del mal en traspassar
els lmits entre el mn terrenal i el sobrenatural. Els seus objectius es
desdoblaven en dos plans a nivells diferents: la finalitat ltima era
arribar a Du, per alhora el domini atorgat per Du sobre els dimonis
els havia de permetre aconseguir desitjos particulars.
Les finalitats de la nigromncia han estat classificats per Richard
Kieckhefer en tres categories principals:
29
els experiments illusoris
creen allucinacions com banquets esplndids, castells defensats per
tropes demonaques, dimonis en forma de cavalls voladors que trans-
porten loficiant al punt de la terra que vulgui, la invisibilitat del mag
o la resurrecci dels morts; els experiments psicolgics infligeixen dolor
fsic en altres persones o influeixen en el seu esperit per provocar-los
amor, odi o bogeria, per guanyar el favor dels poderosos o per obligar
alg a actuar duna manera determinada, i a lltim els experiments
endevinatoris revelen el passat, el futur, fets distants o ocults amb
lobjectiu de trobar tresors, descobrir un lladre o un assass... Len-
devinaci sol exigir la collaboraci dun noi verge que veu els esperits
en una superfcie reflectora com miralls, cristalls en objectes
semblants a les famoses boles de cristall, una ungla, un lquid dins
un recipient o un os. Altres experiments es basen en la interpretaci
dels somnis.
Les tcniques fonamentals sn els signes i les inscripcions, els
conjurs i les accions. Els signes i les inscripcions es tracen a terra amb
una espasa o un ganivet o b amb tinta o sang en un pergam o una
tela. La figura bsica sol ser un cercle, sobre el qual se situen les
inscripcions i altres signes. El cercle com a catalitzador de poder es
remunta a la mgia antiga jueva i grega i, en el mateix sentit, la seva
funci principal a la nigromncia medieval era focalitzar la fora de
loficiant sobre els esperits. Sembla, doncs, que la finalitat de protegir
el mag dels esperits ns una derivaci, menys present en els manuals
29. KI ECKHEFER, Magic..., pp. 170-171 de la traducci castellana; I DEM, Forbidden
rites..., pp. 42-125.
mgics, si b s la ms difosa pels seus detractors i per la literatura.
30
Les inscripcions assenyalen les quatre direccions cardinals, la posici
del mag i del nen que actua de mdium, noms dels esperits, noms
sagrats... Els signes solen ser pentagrames (estrelles de cinc puntes),
carcters astronmics o altres. Les illustracions dels manuals tamb
afegeixen objectes necessaris per als rituals com ara espases, gerres o
espelmes, per segurament sn tan sols indicacions a fi de situar els
objectes mgics, aix com les pregries escrites als costats sn
probablement per a ser recitades ms que per a ser inscrites.
Els nigromants empraven unes frmules per conjurar i exorcitzar
els esperits amb la mateixa estructura que els exorcismes eclesistics:
el nucli s un verb dordre o de splica adreada als esperits, la invocaci
dels esperits, els poders als quals es recorre per fer-los obeir, i, finalment,
les instruccions per les quals es reclama la seva presncia davant el
mag i que especifiquen les demandes a executar. Les conjuracions es
recolzen sovint en pregries, salms i lletanies cristianes, de vegades de
forma repetida.
Les accions executades pels nigromants en les seves operacions
consisteixen sobretot en sacrificis i rituals simptics. Els mags ofrenen
als esperits la sang de gallines, puputs, ratpenats, o b llet o mel
espargides per laire o b cendres, sal o farina posats en gerres, entre
altres productes. Els rituals simptics, emprats sobretot en la mgia
psicolgica, simbolitzen all que es vol aconseguir per mitj dimatges
o altres objectes als quals es transfereix lacci representada. Les accions
van des de colpejar dues simples pedres luna contra laltra a fi de
provocar enemistats fins a elaborar, el dia i lhora astrolgicament
convenients a lobjectiu cercat, unes imatges contrafetes amb la cera
duns ciris usats en un funeral, inscrites amb noms, segells o carcters
i fumigades amb ossos i altres substncies, a les quals es claven unes
agulles on es vulgui fer mal abans de ser enterrades.
31
Els testimonis escrits i les acusacions assenyalen el clergat, ents
aquest estament en sentit ampli, com el principal grup social procliu
a practicar la nigromncia. Shi inclouria no solament tots els sacerdots,
frares, monjos, amb una gran desigualtat en la seva formaci o dedicaci
a les tasques religioses, sin tamb tots els qui han pres ordes menors,
tant els oficiants religiosos de categoria ms baixa lector, exorcista,
escol com els estudiants universitaris. Tots ells tenien en com laccs
a diferents nivells daprenentatge, sobretot quant al coneixement dels
rituals i del llat, que els permetrien llegir els manuals de nigromncia
30. Aquesta s la interpretaci de KI ECKHEFER, Forbidden rites..., pp. 175-176, que
contradiu la visi del cercle com una mera protecci per part daltres estudiosos: cf. COHN,
Europes inner demons..., p. 223 de la traducci castellana.
31. Sobre les tcniques emprades pels nigromants vegeu sobretot KI ECKHEFER,
Forbidden rites..., pp. 70-75, 126-157 i 170-185.
i les operacions que shi descrivien.
32
Les dades sobre la possessi dels
manuscrits de mgia permeten concretar-ho ms: majoritriament
recopilats per clergues amb dedicaci religiosa en general mon-
jos, els practicants mdics, els alquimistes i els astrlegs eren els altres
grups que colleccionaven llibres mgics.
33
Com a exemple de lextensi que tenien les prctiques nigro-
mntiques entre el clergat recordem que el De reprobacione sorgeix en
una visita dArnau a una comunitat de religiosos, potser com a resposta
al fet que alguns dells shi havien trobat involucrats si saccepta la
interpretaci de Diepgen.
34
De tota manera, per b que a parer meu
s lcit arribar a aquesta conclusi, cal considerar-la tan sols com una
conjectura. La hiptesi pren cos sense que, tanmateix, es pugui afir-
mar amb la contundncia amb qu ho fa lhistoriador alemany, si
es llegeix entre lnies la por expressada per Arnau, a la fi de lopuscle,
dentrar en un debat pblic, presumiblement en la mateixa comunitat
religiosa on ha sorgit la questio.
Una prova ms clara de lextensi dels sabers illcits en el clergat
s el fet que el Captol General dels franciscans es va veure obligat el
1313 a incloure en la seva legislaci interna la prohibici explcita,
detallada i contundent, de practicar i estudiar nigromncia i altres arts
ocultes, probablement com un reflex de la preocupaci que sentien les
autoritats de lorde davant la seva expansi entre els frares. Aix es
recorda en les actes del procs a Bernat Delicis, en tant que francisc
acusat de nigromncia,
En virtut de lEsperit Sant el ministre general, juntament amb tot el Captol
General, de manera estricta prohibeix, per obedincia, que cap germ gosi
aprendre, realitzar o ensenyar operacions dalqumia, nigromncia, sortilegis
o qualssevol supersticions o maleficis o totes les altres operacions de les
doctrines i arts suspectes que no sensenyin pblicament o siguin
reprovades per lEsglsia, i en general totes les operacions illusries i
odioses com ara les invocacions de dimonis i els encantaments de coses
o persones, la prestidigitaci, la recerca de tresors ocults o els intents
dobrir per art secreta o per mitj ocult qualsevol pany i prctiques
semblants, tenir en la seva possessi llibres o escrits que les continguin,
llegir-los o fer-los escriure per a si mateix o per a alg altre, donar-los
o rebrels daltri [...]. Tot el qui dara en endavant cometi un acte contrari
a aquesta ordre rebi una immediata sentncia dexcomunicaci i, si caigus
en mans de la llei, sigui punit amb pena de pres. Si hom fos descobert
32. KI ECKHEFER, Magic..., pp. 165-168 de la traducci castellana; COHN, Europes inner
demons..., p. 250 de la traducci castellana. Pel que fa a la mgia en els textos literaris:
PETERS, The magician..., pp. 47-49.
33. Frank KLAASSEN, English manuscripts of magic, 1300-1500: a preliminary
survey, C. FANGER (ed.), Conjuring spirits. Texts and traditions of late medieval ritual magic
(University Park, The Pennsylvania State University Press, 1998), pp. 3-31, esp. pp. 4-
14.
34. DI EPGEN, Arnaldus de Villanova..., pp. 385-386.
culpable daquest delicte un cop mort i si no nhagus estat manifestament
castigat, sigui exhumat.
35
2. NI GROMNCI A I MGI A NATURAL DEL SEGLE XI I I AL XI V
El De reprobacione nigromantice ficcionis s un opuscle que
sinscriu en la literatura antinigromntica del segle XI I I. Potser el seu
valor ms destacable i el que li confereix una empremta ms original
s que Arnau de Vilanova beu de tres tradicions diverses per demolir
els fonaments intellectuals de la mgia negra: la nigromncia dori-
gen rab, la medicina arabollatina i el pensament escolstic teolgic
i filosoficonatural.
En efecte, a ms de les fonts mgiques i mdiques, que ja hem
revisat, cal pensar que lautor del De reprobacione va ser influt per la
lectura dels altres intellectuals
36
que van dedicar una part ms o menys
gran de la seva obra a reprovar la nigromncia. Abans de res ens
35. Districte per obedientiam in virtute Spiritus Sancti prohibet generalis minister
cum toto generali capitulo quod nullus frater operationes alchimiae, nigromanciae,
sortilegiorum vel superstitionum quorumlibet seu maleficiorum aut alias quascumque
operationes doctrinarum vel artium suspectarum quae in publico non docentur <aut>
ab Ecclesia reprobatae sint, et generaliter quascumque operationes prestigiosas et odibiles
sicut sunt invocationes demonum et incantationes rerum vel personarum, ludificationes
sensuum, conatus inveniendi thesauros occultos vel aperiendi per artem privatam seu
medium occultum quascumque clausuras et simila addiscere, exercere vel docere seu
libros aut scripturas continentes talia retinere vel legere aut scribi facere pro se vel pro
aliquo, accommodare vel dare alteri aut ab alio petere vel recipere quoque modo presumat
[...]. Quicumque vero ex tunc contrarium fecerit ipso facto sententiam excommunationis
incurrat, et si legitime deprehensu fuerit pena carceris puniatur. Si quis etiam post mortem
inventus fuerit fecisse contrarium, nisi ostendatur quod legitime poenituerit, exhumetur:
Alan FRI EDLANDER, Processus Bernardi Delitiosi. The trial of Fr. Bernard Dlicieux, 3
september - 8 december 1319 (Philadelphia, American Philosophical Society, 1996), p. 87.
Una versi un poc ms breu provinent dels estatuts de lorde s donada per M. BI HL,
Statuta Generalia Ordinis edita in Capitulis Generalibus celebratis Narbonae an. 1260,
Assisi an. 1279 atque Parisiis an. 1292, editio critica et synoptica, Archivum Franciscanum
Historicum, 34 (1941), pp. 13-94 i 284-358 (esp. p. 85). Tornar al procs de Bernat ms
endavant, en lapartat I I I , 3.3.
36. Malgrat que ho pugui semblar no considero un anacronisme utilitzar el terme
intellectual per anomenar els homes que es dedicaven al saber racional a ledat mitjana,
que es guanyaven la vida amb lintellecte, el magisteri i lescriptura en llat, i que en
el llenguatge de lpoca solien rebre el nom de sapientes o docti, si b em sembla ms
convenient limitar-lo a lelit dels literati i clerici. No cal dir que hi ha illustres precedents
en els estudis medievals de ls dintellectual, en especial i no per atzar en lmbit
francs, des de LE GOFF, Les intellectuels au Moyen ge, pp. 3-5. Vegeu tamb Mariateresa
FUMAGALLI BEONI O BROCHI ERI , El intelectual, J . LE GOFF, Luomo medievale (Roma - Bari,
Laterza, 1987), pp. 191-219 de la traducci castellana: El hombre medieval (Madrid, Alianza
Editorial, 1990); Alain de LI BERA, Penser au Moyen ge (Pars, ditions du Seuil, 1991),
pp. 1-10 de la traducci castellana de J . M. Ortega i G. Mayos: Pensar en la Edad Media
(Barcelona, Anthropos, 2000); WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 886-887. En
interessa veure com els filsofs i els tolegs del segle XI I I i principis
del XI V van acollir els textos de la tradici grecoarbiga que trasbalsarien
la seva concepci del mn.
2.1. LA RECEPCI DELS SABERS NATURALS I OCULTS
Amb larribada a Occident de lingent cabal de literatura gre-
coarbiga sobre sabers naturals, mdics, matemtics, astronmics,
astrolgics, mgics i alqumics es va imposar la necessitat de realitzar-
ne una selecci i interpretaci a fi de fer-los acceptables per a la fe
cristiana. De fet, el procs es va iniciar ja amb les primeres traduccions:
un dels principals traductors de lEscola de Toledo, Domingo Gundisalvo,
va donar una visi cristianitzada dels llibres naturals dAristtil i dels
escrits daltres autors amb la finalitat de superar la problemtica
doctrina que la natura era un principi autnom. De tota manera la
cristianitzaci dels llibres naturals dAristtil va ser duta a terme
sobretot en el decurs del segle XI I I , principalment pels telegs vinculats
a lorde dominic entorn a la Universitat de Pars, en un procs estudiat
amb gran perspiccia per Roger French i Andrew Cunningham.
37
Lorde
dominic va ser fundat el 1216 a Tolosa de Llenguadoc amb la finalitat
inicial de combatre lheretgia ctara. Els dominics aviat es van adonar
que els llibres naturals dAristtil, degudament adaptats a la cosmologia
cristiana, podien ser una arma formidable enfront dels ctars. Aix, van
crear la filosofia natural com una nova disciplina al servei de la teologia,
que van estendre a travs dels studia establerts per ells mateixos
destinats a formar frares, per tamb a travs de les universitats, en
les quals acabarien dominant les facultats de teologia, juntament amb
els franciscans, grcies al suport papal.
Tot i aix, aquest procs no es va produir pas sense fortes tensions
entre els telegs i filsofs que estudiaven i difonien laristotelisme
arabitzat, i els sectors acadmics i eclesistics ms conservadors.
Aquestes tensions es manifestaren a travs de diversos atacs i condem-
nes llenats, de manera ms o menys contundent, al llarg del dos-cents.
El primer atac ja shavia produt el 1210-1215, abans diniciar-se el
canvi, evita el terme J acques VERGER, Les gens du savoir en Europe la fin du Moyen
ge (Pars, Presses Universitaires de France, 1997), segons podeu veure a les pp. xi-xvii
de la traducci castellana de T. Garn: Gentes del saber en la Europa de finales de la Edad
Media (Madrid, Editorial Complutense, 1999). Per la meva part voldria afegir que, al
contrari del que safirma normalment, el mot intellectualis s que es troba en algun text
medieval com un sinnim de sapiens. Aix, en una citaci dAlbumasar en el Lucidator
de Pietro dAbano lexpressi homines intellectuales et sapientes t aquest valor, ni que
sigui com a adjectiu: PI ETRO DABANO, Tratatti di astronomia, p. 148.
37. Roger FRENCH - Andrew CUNNI NGHAM, Before science. The invention of the friars
natural philosophy (Aldershot, Scolar Press, 1996), pp. 70-201. Daltra banda, quant al
procs de discriminaci de la mgia al segle XI I I vegeu ara PERRONE COMPAGNI , Precetti
sulla magia....
procs dassimilaci emprs pels ordes mendicants, en prohibir-se sota
pena dexcomunicaci ensenyar pblicament els llibres naturals dArist-
til i els seus comentaris en la Universitat de Pars. s possible que
senglobessin sota aquesta denominaci no tan sols les obres aristot-
liques, sin tota la fornada recent de traduccions arabollatines. La
prohibici va tenir un abast limitat, ats que no solament els llibres
es continuaven llegint en privat com ho demostra per exemple lobra
de Guillem dAlvrnia, sin que alguns mestres en feren llions
clandestines.
38
Guillem va ser professor de la facultat de teologia de
Pars, i desprs, entre 1228 i la seva mort el 1249, bisbe de Pars, per
evidencia, principalment en les dues parts titulades De universo i De
legibus de la seva magna obra Magisterium divinale et sapientiale,
compilada entre 1223 i 1240, una sorprenent familiaritat no sols amb
la filosofia natural aristotlica, sin tamb amb la literatura nigromntica
i astrolgica, per la qual confessa haver-se sentit atret en la seva
joventut.
39
s un dels primers grans telegs escolstics que sinteressa
per aquests problemes: partidari de la recerca entorn de la natura i
alhora un ferm denunciador de la mgia diablica, la seva obra deixa
pals que ha comenat ja la discriminaci sistemtica dels nous llibres
conciliables amb la doctrina cristiana i els que no. Les raons daquesta
doble actitud shan de buscar probablement en la seva simpatia pels
objectius dels dominics, amb els quals lunia la lluita comuna contra
els perills que, com a estudiant, docent i bisbe canceller de la universitat
de Pars, havia vist amb preocupaci que amenaaven els intellectuals
cristians, entre els quals hi havia els comentaristes rabs dAristtil o
la mateixa nigromncia.
40
Pels mateixos anys, al voltant de 1230, Michael Scot (mort abans
de 1236), astrleg de lemperador Frederic I I , podria haver adquirit els
seus profunds coneixements en la literatura mgica i astrolgica
igualment a Pars per tamb en la seva estada com a traductor a Toledo,
38. Richard LEMAY, De la scholastique lhistoire par le truchement de la
philologie: itinraire dun mdiviste entre Europe et I slam, AUTORS DI VERSOS, La
diffusione delle scienze islamiche nel Medio Evo europeo. Convegno internazionale (Roma,
2-4 ottobre 1984) (Roma, Accademia Nazionale dei Lincei, 1987), pp. 339-535; Luca
BI ANCHI , Censure, libert et progrs intellectuel lUniversit de Paris au XI I I e sicle,
Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 63 (1996), pp. 45-93.
39. Et haec omnia in libris iudiciorum astronomiae et in libris magorum atque
maleficorum tempore adolescentiae nostrae nos meminimus inspexisse: GUI LLEM DAL-
VRNI A, De legibus, cap. 25 (Opera omnia, I , p. 78).
40. Sobre lactitud de Guillem davant les arts ocultes i la filosofia natural:
THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 338-371; MANSELLI , Magia..., pp. 148-151; William
WALLACE, William of Auvergne, Ch. C. GI LLI SPI E (ed.), Dictionary of scientific biography
(Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), XI V, pp. 388-389; PETERS, The magician...,
pp. 89-90 i 139-140; FRENCH - CUNNI NGHAM, Before science..., pp. 160-168; WEI LL-PAROT, Les
images astrologiques..., pp. 175-213; LUCENTI NI , Lermetismo..., pp. 415-420; Antonella
SONNI NO, Ermete mago e alchimista nelle biblioteche di Guglielmo dAlvernia e Ruggero
Bacone, Studi medievali, srie 3a, 41/1 (2000), pp. 151-209, i David PORRECA, Hermes
Trismegistus: William of Auvergnes mythical authority, Archives dhistoire doctrinale et
littraire du Moyen ge, 67 (2000), pp. 143-158.
un dels principals centres de transmissi dels textos ocultistes. La-
proximaci de Scot a les arts ocultes, fonamentada en el neoplatonisme
i el gnosticisme cristianitzats, representa una de les propostes ms
agosarades a qu es va arribar dins les elits de la cultura medieval:
duna banda, afirma la realitat de les operacions mgiques enfront de
la consideraci que es tractava dillusions, predominant en el seu temps,
i, de laltra, situa el lmit per a les prctiques lcites no pas en la invocaci
desperits, ni que fossin demonacs, sin en la intencionalitat malvada
amb qu es fes. Per tant no s estrany que en alguns passatges Scot
demostri ser qui ha anat ms lluny en el coneixement i, fins i tot, en
la prctica de la nigromncia.
41
Mentrestant, la Universitat de Tolosa, nascuda el 1229 de lescola
catedralcia a fi de consolidar la seva tasca de lluita intellectual contra
el catarisme, va fer propaganda dels seus estudis el mateix any de la
seva fundaci amb lanunci que hi eren ensenyats els llibres naturals
prohibits a Pars. En general, per, la tolerncia aniria creixent des del
1231, quan el papa Gregori I X, tot reconeixent-ne el valor filosfic, va
instaurar una comissi encarregada de purgar Aristtil dels passatges
perillosos abans de permetren ls, tasca que no sarribaria a fer efectiva.
El 1245 el dominic alemany Albert Magne (c. 1200-1280) podria haver
rebut del mateix pontfex el privilegi de llegir tots els llibres del b
i del mal per fer-ne una selecci. Alguns investigadors han considerat
el resultat de lencrrec papal el Speculum astronomie, escrit probablement
durant les dcades de 1250 o 1260 i adscrit a Albert. Latribuci albertina
nha estat sovint qestionada, en un inici arran dels prejudicis de certs
estudiosos catlics davant la seva obertura envers locultisme. Recentment,
en canvi, Agostino Paravicini Bagliani nha posat en dubte lautoria
albertina amb molt ms fonament, a partir de lanlisi exhaustiva dels
cdexs, que demostra que el Speculum va comenar a circular, per
voluntat de lautor, annim i sense ttol, i no fou fins ben entrat el segle
XI V que la tradici textual i alguns escriptors recolliren lautoria dAlbert.
No obstant aix, per als qui naccepten latribuci, Albert en podria haver
estat tan sols linspirador o el podria haver elaborat amb lajut de
collaboradors, com en la resta de la seva immensa obra. En aquest
cas els collaboradors haurien pogut ser Richard de Fournival o
Campano da Novara. Precisament tots dos han estat apuntats, respec-
tivament per Bruno Roy i pel mateix Paravicini Bagliani, com a possibles
autors alternatius de lobra.
42
41. Sobre Michael Scot: THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 307-337; PI NGREE,
Learned magic...; Stefano CAROTI , Lastrologia nellet di Federico I I , Micrologus, 2
(1994), pp. 57-73; Charles BURNETT, Michael Scot and the transmission of scientific culture
from Toledo to Bologna, via the court of Frederick I I Hohenstaufen, ibidem, pp. 101-
126; LUCENTI NI , Lermetismo..., pp. 420-424; Graziella FEDERI CI VESCOVI NI , Filosofia e
scienze alla Corte di Federico I I . La concezione del sapere di Michele Scoto, Unione
e amicizia. Omaggio a Francesco Romano (Messina, CUECM, 2003), pp. 603-615.
42. Paola ZAMBELLI exposa la llarga polmica al voltant de lautoria daquest escrit
en la primera part de la introducci de la seva edici, titulada A historiographical case-
Tant si hi tingu una participaci directa com si no, el Speculum
no s lluny de la intenci que va empnyer Albert a emprendre el seu
ingent projecte, ja iniciat i que li portaria vint anys de feina, de comentar
i donar a conixer Aristtil i les cincies grecoarbigues a Occident,
tot fent-los compatibles amb la fe cristiana. Naturalment, en emprendre
un projecte aix va veures tamb en la necessitat dabordar les branques
ocultes que hi estaven barrejades. En conseqncia, en nombrosos
escrits seus, no solament naturals sin tamb teolgics, es troben
passatges que tracten de mgia, astrologia i alqumia, si b amb aparents
contradiccions.
43
El seu deixeble a la Universitat de Pars i a Colnia, el tamb
dominic Toms dAquino (1225/1227-1274) va continuar la tasca de
desenvolupar i divulgar el nou aristotelisme, amb una obra igualment
immensa que arribaria a eclipsar la del seu mestre grcies a lexposici
clara, ordenada i didctica dels seus escrits, i, en el tema que ens ocupa,
study, i en la conclusi a favor dAlbert: The Speculum astronomiae..., pp. 1-41 i 121-
125. Segons suggereix Zambelli, Albert podria haver-se beneficiat de la collaboraci del
prestigis astrnom Campano da Novara (o. c., pp. 48-50). En aquest debat qui va tenir
el paper ms combatiu a favor de la paternitat albertina va ser THORNDI KE (cf. el captol
que li dedica dins A history of magic..., I I , pp. 692-713). Per a lautoria dAlbert i les
circumstncies de la seva composici tamb es pot veure LEMAY, De la scholastique
lhistoire..., pp. 526-535. Quant a lestudi codicolgic complet i les conclusions, inclosa
la hiptetica autoria de Campano, vegeu Agostino PARAVI CI NI BAGLI ANI , Le Speculum
astronomiae, une nigme? Enqute sur les manuscrits (Florncia, SI SMEL - Edizioni del
Galluzzo, 2001). Una nova hiptesi ha estat proposada per Bruno ROY, Richard de
Fournival, auteur du Speculum astronomie, Archives dhistoire doctrinale et littraire du
Moyen ge, 67 (2000), pp. 159-180: a partir de la coincidncia entre els ttols alludits
en el Speculum i els presents en la biblioteca de Fournival, suggereix que aquest en seria
lautor. Daltra part, Loris STURLESE, Saints et magiciens: Albert le Grand en face dHerms
Trismgiste, Archives de philosophie, 43 (1980), pp. 615-634, i LUCENTI NI , Lermetismo...,
pp. 425-440, assenyalen la diferent manera de citar el corpus hermtic entre Albert i
el Speculum. Vegeu tamb WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 27-153 i 278-
280.
43. La posici dAlbert davant les arts magicoastrolgiques va ser estudiada
globalment per THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 517-592 i 692-745, i per ZAMBELLI
a la segona part de The Speculum astronomiae... , pp. 43-101. Per alguns aspectes han
estat tamb tocats dins STURLESE, Saints et magiciens...; LUCENTI NI , Lermetismo...,
pp. 429-440; WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 260-302, aix com en diversos
captols de J . WEI SHEI PL (ed.), Albertus Magnus and the sciences. Commemorative essays
(Toronto, Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980): Betsey Barker PRI CE, The
physical astronomy and astrology of Albertus Magnus, pp. 173-185; J ohn RI DDLE - J ames
A. MULHOLLAND, Albert on stones and minerals, pp. 203-234; J erry STANNARD, Albertus
Magnus and medieval herbalism, pp. 355-377, i Nancy G. SI RAI SI , The medical learning
of Albertus Magnus, pp. 379-404. Les seves aportacions a la filosofia natural i les cincies
estan sintetitzades dins William A. WALLACE, Albertus Magnus, Ch. C. GI LLI SPI E (ed.),
Dictionary of scientific biography (Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), I , pp. 99-
103; FRENCH - CUNNI NGHAM, Before science..., pp. 179-183. Tamb es pot veure Albert
ZI MMERMANN, Albert le Grand et ltude scientifique de la nature, Archives de philosophie,
43 (1980), pp. 695-711.
per una perspectiva ms consistentment conservadora davant locultisme.
Tot i que Albert li va inculcar inters pels sabers de la natura, la seva
dedicaci filosoficonatural va resultar de menys volada. Tracta qestions
relacionades amb les arts ocultes tant dins les seves dues obres magnes,
la Summa contra gentiles (1259-1264) i la Summa theologica (1265 -
1273), com en comentaris, qestions disputades i monografies. Va
aplicar la seva doble aproximaci a la veritat a travs de la revelaci
i de la filosofia, de lautoritat bblica i patrstica i de la ra, a fer la
descripci i la condemna de la mgia illegtima ms devastadora que
cap altre autor per la multiplicitat de nivells en qu es realitza. Per
aix els seus criteris respecte de les arts ocultes arribarien a imposar-
se i mantenir-se com a preceptius durant segles.
44
Al costat de laristotelisme renovat pels dominics, els franciscans
desenvoluparen la seva via cap a una prpia filosofia natural empesos
per uns estmuls molt ms mstics que els seus rivals predicadors.
Malgrat que els uns i els altres identifiquen la natura amb la creaci,
lmfasi dels frares menors rau en la idea que Du ha de ser exalat
a travs de la seva obra i que la contemplaci del mn creat s un
cam cap a la comuni exttica amb ell. I el mitj preferit pels
franciscans per arribar-hi fou lestudi de les virtutes, de les propietats
propagades per les coses sensibles, i en especial de la llum, amb la
invenci de la cincia de la perspectiva.
45
Aquest s el cas de langls
Roger Bacon (c. 1214/1220 - c. 1292?), que havia estudiat a Oxford,
on els llibres naturals dAristtil no havien estat prohibits, i que
esdevingu mestre a la facultat darts de Pars almenys pels volts de
1245. Com els altres franciscans, parteix dAristtil per per reinterpretar-
lo des duna visi neoplatnica, diametralment oposada a la dels
dominics. Bacon dedica llargs passatges a la mgia i astrologia dins
les obres enciclopdiques en qu defensa la seva concepci de la scientia
experimentalis, aix com en el seu comentari del pseudoaristotlic
Secretum secretorum, tots escrits entre 1266 i 1278.
46
Algunes de les
44. Sobre lactitud de Toms davant locultisme: THORNDI KE, A history of magic...,
I I , pp. 593-615; Thomas LI TT, Les corps clestes dans lunivers de saint Thomas dAquin
(Lovaina - Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1963), esp. pp. 220-
241; MANSELLI , Magia..., pp. 151-16; COHN, Europes inner demons..., pp. 225-229 de la
traducci castellana; PETERS, The magician..., pp. 96-98; Thomas LI NSENMANN, Die Magie
bei Thomas von Aquin (Berln, Akademie Verlag, 2000), i WEI LL-PAROT, Les images
astrologiques..., pp. 223-259. Per al seu paper davant la filosofia natural: William A.
WALLACE, Aquinas, saint Thomas, Ch. C. GI LLI SPI E (ed.), Dictionary of Scientific Biography
(Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), I , pp. 196-200, i FRENCH - CUNNI NGHAM, Before
science..., pp. 185-197.
45. La construcci duna filosofia natural franciscana est estudiada tamb dins
FRENCH - CUNNI NGHAM, Before science..., pp. 202-268.
46. Sobre Bacon i locultisme cal destacar THORNDI KE, A history of magic..., I I ,
pp. 616-691; A. George MOLLAND, Roger Bacon as magician, Traditio, 30 (1974),
pp. 445-460; I DEM, Roger Bacon and the Hermetic tradition, Vivarium, 31/1 (1993),
seves obres majors foren destinades al papa amb la finalitat de con-
vncer-lo que els sabers que hi exposava eren els necessaris per combatre
la imminent arribada de lAnticrist amb les seves mateixes armes.
Respecte de la famosa Epistola de secretis operibus artis et nature et
de nullitatis magie cal advertir que shan alat dubtes sobre la seva
autenticitat, den que Thorndike apunt la seva sensaci que es
tractava duna compilaci a partir dels escrits autntics de Bacon
elaborada per una segona m.
47
En canvi, Steven J . Williams defensa
lautoria del francisc en comprovar la relaci de lopuscle amb el seu
comentari del Secretum secretorum.
48
Sigui com sigui, el fet s que els
materials i les opinions expressades en lepstola sn dorigen baconi
i coincidents amb les de les obres inqestionades del mestre angls.
Vinculat amb els franciscans almenys en els seus interessos per
lptica, el polons Witelo, present a la Universitat de Pars als primers
anys de la dcada dels cinquanta i a la cort papal vers el 1270, va anar
molt ms lluny en el seu neoplatonisme fins al punt de desenvolupar,
al marge de la tradici judeocristiana dels ngels caiguts, una teoria
demonolgica segons la qual els dimonis eren ssers amb una natura
pp. 140-160; MANSELLI , Magia..., pp. 185-199 i puntualment diversos captols del volum
collectiu editat per J . HACKETT, Roger Bacon and the sciences. Commemorative essays
(Leiden - Nova York - Colnia, Brill, 1997): J eremiah HACKETT, Roger Bacon: his life,
career and works, pp. 7-23; I DEM, Roger Bacon on the classification of the sciences,
pp. 49-65; I DEM, Roger Bacon on astronomy-astrology: The sources of the scientia
experimentalis, pp. 175-198; I DEM, Roger Bacon on scientia experimentalis, pp. 277-
315; Richard LEMAY, Roger Bacons attitude toward the Latin translations and translators
of the twelfth and thirteenth centuries, pp. 25-47; J eremiah HACKETT, Astrology and
the search for an art and science of nature in the 13th c., G. MARCHETTI - V. SORGE -
O. RI GNANI (ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici Vescovini
(Turnhoult, Brepols, 2003), pp. 117-136; Steven J . WI LLI AMS, Roger Bacon and the
Secret..., pp. 365-393; Claire FANGER, Things done wisely by a wise enchanter: negotiating
the power of words in the thirteenth century, Esoterica, I (1999), pp. 97-132; SONNI NO,
Ermete mago..., pp. 189-199; WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 316-338.
A ms dels anteriors, per a la seva aportaci a la filosofia natural: FRENCH - CUNNI NGHAM,
Before science..., pp. 237-243. tienne ANHEI M - Benot GRVI N - Martin MORARD, Exgse
judo-chrtienne, magie et linguistique: un recueil de notes indites attribues Roger
Bacon, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 68 (2001), pp. 94-154,
suggereix que Bacon podria mantenir una posici enfront de les arts ocultes diferent
en pblic o en privat, o b segons el moment de la seva vida (esp. pp. 120-121, 140-
141).
47. THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 689. LEpistola de secretis operibus artis
et nature et de nullitatis magiae va ser publicada com a apndix 1 de Opera quaedam
hactenus inedita, I , edici de J ohn Sherren Brewer (Londres, Longman, Green, Longman
and Roberts, 1859), pp. 523-551.
48. WI LLI AMS, Roger Bacon and the Secret..., pp. 366-367 i 382. Vegeu la
introducci de Bacon al Secretum secretorum, titulada Tractatus brevis. Sobre aquesta
obra pseudoaristotlica vegeu supra el captol I , 4.
intermediria entre, duna banda, els homes i, de laltra, els ngels i
Du o b visions produdes per causes naturals, com la malenconia.
49
En la segona meitat del segle XI I I dins els cercles escolstics
parisencs va estendres un moviment, encarnat pels anomenats averroistes,
que constatava les contradiccions entre la filosofia i la fe i tendia, per
tant, a lautonomia i a la separaci de les cincies. La seva difusi va
provocar una reacci antiaristotelista a favor de la tutela teolgica del
saber cristi, exasperada fins al punt de tocar Toms dAquino, malgrat
que aquest shavia enfrontat amb els averroistes. Dins aquesta reacci
el bisbe Tempier va condemnar com a hertiques o quasi hertiques
tretze proposicions el 1270 i 219 el 1277, essencialment adreades contra
la interpretaci de la metafsica i la filosofia natural aristotliques, per
tamb contra el determinisme astrolgic en lnima humana i la
nigromncia: eren condemnats els qui enunciessin o escoltessin la
doctrina nigromntica sense comunicar-ho al bisbat o a la cancelleria
de Pars.
50
El fet s que laudcia dalguns vorejava fins i tot el lmit perills
de la mgia demonaca. A desgrat del menyspreu amb qu la va
despatxar Siger de Brabant, la figura senyera del moviment averroista,
51
altres hi coquetejaven, com un annim comentarista del De anima
aristotlic a la facultat parisenca darts, que noms considerava illcites
49. El relaciona amb la filosofia natural franciscana, sobretot a causa de la seva
Perspectiva, FRENCH - CUNNI NGHAM, Before science..., pp. 245-247. Quant a Witelo i el seu
tractat demonolgic: Aleksander BI RKENMAJ ER, Etudes dhistoire des sciences en Pologne,
Studia Copernicana, I V (Wroclaw, Zaklad Narodowy I mienia Ossolinskich Wydawnictwo
Polskiej Akademii Nauk, 1972), pp. 97-434; Eugenia PASCHETTO, I l De natura daemonum
di Witelo, Atti della Accademia delle Scienze di Torino, 109 (1974-1975), pp. 231-271,
i EADEM, Demoni e prodigi. Note su alcuni scritti di Witelo e di Oresme (Tor, G. Giappichelli,
1978), pp. 81-132, on sedita el De causa primaria penitentie in hominibus et de substantia
et natura demonum.
50. Ambdues condemnes estan publicades al Chartularium Universitatis Parisiensis,
editat per Henri Denifle i mile Chatela (Pars, Universit de Paris, 1889), I , 486-487
i 543-558. El prembul de la segona diu: I tem libros, rotulos seu quaternos nigromanticos
aut continentes experimenta sortilegiorum, invocationes demonum, sive coniurationes
in periculum animarum, seu in quibus de talibus et similibus diei orthodoxe et bonis
moribus evidenter adversantibus tractatur, per eandem sententiam nostram condemnamus,
in omnes, qui dictos rotulos, libros, quaternos dogmatizaverint ac audierint, nisi infra
vii dies nobis vel cancellario Parisiensi predicto revelaverint eo modo, quo superius est
expressum, in hiis scriptis excommunicationis sententiam proferentes, ad alias penas,
prout gravitas culpe exegerit, nihilominus processuri (p. 543).
51. Quaestio V, 41, SI GER DE BRABANT, Quaestiones in metaphysicam, edici dArmand
Maurer (Lovaina - Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1983); sobre
Siger i la seva postura davant la mgia vegeu Armand MAURER, Between reason and
faith: Siger of Brabant and Pomponazzi on the magic arts, Medieval Studies, 18 (1956),
reimpr. Armand MAURER, Being and knowing (Toronto, Pontifical I nstitute, 1990),
pp. 137-162; Fernand VAN STEENBERGCHEN, Siger de Brabant (Lovaina - Pars, Publications
Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1977).
les aplicacions de la nigromncia, per no pas el seu coneixement.
52
Malgrat que no negava la influncia astrolgica en els esdeveniments
naturals, la prohibici s que afectava certes posicions extremes de la
mgia natural.
53
La condemna parisenca representa probablement el punt mxim
del conflicte intellectual entre les cincies dorigen grecoarbic i lor-
todxia cristiana durant ledat mitjana, per lextensi i la duraci dels
seus efectes sn objecte de controvrsia entre els historiadors, des
dels qui pensen que va suposar una retallada de la independncia
intellectual de la filosofia respecte de la fe fins als qui creuen que no
van trigar a caure en loblit.
54
Tanmateix, sembla clar que va tenir un
ress ben durador i ms gran que el proporcionat per la simple autoritat
jurdica del bisbat de Pars, grcies a un ampli prestigi moral que
sestenia per tot lOccident cristi, si b igualment s cert que no va
acabar amb el debat al voltant de les idees en qesti. De tota manera,
malgrat les indubtables i freqents transgressions, moltes de les doc-
trines censurades en les diverses prohibicions van quedar marginades
de la vida intellectual, la circulaci de les obres dalguns filsofs
sospitosos com Siger de Brabant en va quedar perjudicada i es va crear
un clima de por i una sensaci de llibertat vigilada que condicionaria
levoluci del pensament medieval.
En el mateix perode, sens dubte influt per aquest ambient i
aquestes circumstncies, s quan aparegu el De reprobacione, escrit
entre 1276 i 1288, i per tant prcticament contemporani o un poc
posterior als escrits dAlbert, Toms i Bacon. No es pot pensar que
Arnau, estudiant primer darts i desprs de medicina a Montpeller vers
52. El comentari ha estat datat entre 1272 i 1277 pel seu editor, Bernardo Bazn.
La questio I , 4, es planteja si totes les cincies sn bones, inclosa la nigromncia:
Nigromantiae est scientiae et non est bona [...], quae facit hominem severum et malum
[...], quia prohibita est. Dico quod scientiae nigromantiae non est prohibita sed tantum
eius operatio. Unde scientia est bona in se, quamvis eius operatio sit mala. Unde scire
malum non est malum, sed operari malum: Trois commentaires anonymes sur le Trait
de lme dAristote (Lovaina - Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts,
1971), pp. 395-396.
53. Vegeu infra la nota 146. Sobre latac a bona part de locultisme per part de
la iniciativa de Tempier: Luca BI ANCHI , I l vescovo e i filosofi. La condanna parigina del
1277 e levoluzione dellaristotelismo scolastico (Brgam, Lubrina, 1990), pp. 152, 179-180.
54. Les dues postures extremes queden reflectides, per exemple, dins Edward GRANT,
The condemnation of 1277, Gods absolute power and physical thought in the late Middle
Ages, Viator, 10 (1982), pp. 211-244, i a la segona part de ZAMBELLI , The Speculum
astronomiae..., pp. 6-7. En canvi BI ANCHI , I l vescovo e i filosofi... s una panormica
excellent que contribueix a posar les coses al seu lloc. En resulta complementari BI ANCHI ,
Censure, libert..., perqu situa la qesti en el marc de la repressi intellectual en
els medis universitaris. Sobre laverroisme llat i els seus detractors: Maurice-Ruben
HAYOUN - Alain DE LI BERA, Averros et laverrosme (Pars, Presses Universitaires de France,
1991), pp. 80-109. Es pot veure tamb Roland HI SSETTE, Enqute sur les 219 articles
condamns Paris le 7 mars 1277 (Lovaina - Pars, Publications Universitaires -
Batrice-Nauwelaerts, 1977) i VAN STEENBERGCHEN, Siger de Brabant, esp. pp. 146-158.
el 1260 i amb un profund inters per la filosofia natural, se sents ali
a aquest debat.
55
Amb aquest opuscle Arnau sinvolucr en certa mesura
en el procs de selecci de les idees, prctiques i llibres darribada recent,
aproximadament en els mateixos anys en qu comenava a participar
ell mateix en la transmissi i la divulgaci de les cincies grecoarbigues
en el seu camp concret, la medicina, on contribu a incorporar alguns
conceptes i aplicacions situades al llindar de lortodxia. Un cas parallel
va ser Pietro dAbano (mort c. 1315), metge, filsof i astrleg padu
que va defensar la validesa, en tant que scientia, de lastrologia judici-
ria, que ell va voler adaptar per tal de fer-la compatible amb la fe
cristiana, com a vessant prctic de lastronomia terica.
56
2.2. LA MGI A NATURAL ENFRONT DE LA NI GROMNCI A: UN PROBLEMA DE L MI TS
En lEuropa llatina del segle XI I I sn perceptibles dos processos
simultanis: el creixent inters i coneixement per part de les elits del
cabal ocultista provoca no solament una eclosi magicoastrolgica, sin
tamb una creixent preocupaci per la mgia i per la presncia del
dimoni perceptible en els escrits teolgics i filosfics. Si fins llavors
els intellectuals havien negligit com a supersticions rurals les prctiques
de la fetilleria (maleficium), ara passa a primer terme la necessitat de
reconsiderar les arts ocultes, un cop esdevingudes ms atractives grcies
a unes bases intellectuals ms elaborades, a fi dintegrar-les en alguns
casos en lalta cultura o b rebatre-les contundentment per mitj de
la fe i la ra.
55. El coneixement dels llibres naturals dAristtil i del galenisme arabitzat (el
Canon dAvicenna) a la facultat de Montpeller est testimoniat des de mitjan segle XI I I
pels comentaris de Cardinalis: MCVAUGH, The humidum radicale..., pp. 270-271; I DEM,
Medical knowledge at the time of Frederick I I , Micrologus, 3 (1994), pp. 3-17.
56. Sobre la posici de Pietro dAbano davant lastrologia i la mgia vegeu dins
PI ETRO DABANO, Tratatti di astronomia, Graziella FEDERI CI VESCOVI NI , Pietro dAbano tra
biografia e fortuna, pp. iii-xxx, i la introducci al Lucidator, pp. 15-42, aix com Bruno
NARDI, I ntorno alle dottrine filosofiche di Pietro dAbano, Saggi sullaristotelismo
padovano dal secolo XI V al XVI (Florncia, G. C. Sansoni, 1958), pp. 19-74; THORNDI KE, A
history of magic..., I I , pp. 874-947; PASCHETTO, Pietro dAbano..., pp. 128-139 i 235-283;
Graziella FEDERI CI VESCOVI NI , Pietro dAbano e le fonti astronomiche greco-arabe-latine,
Medioevo, 11 (1985), pp. 65-96; EADEM, Pietro dAbano e lastrologia-astronomia,
Bollettino del Centro internazionale di storia dello spazio e del tempo, 5 (1986), pp. 9-28;
EADEM, Peter of Abano and astrology, P. CURRY (ed.), Astrology, science and society
(historical Essays) (Bury St. Edmunds, Suffolk, The Boydell Press, 1987), pp. 19-39; EADEM,
La place privilgie de lastronomie dans lencyclopdie des sciences de Pierre dAbano,
Knowledge and the science in medieval philosophy (Actes VI I I I nternational Congress of
Medieval Philosophy) (Hlsinki, 1990), I I I , pp. 42-51; EADEM, Profilo di Pietro dAbano...;
Danielle J ACQUART, Linfluence des astres sur le corps humain chez Pietro dAbano, B.
RI BMONT (ed.), Le corps et ses nigmes au Moyen ge. Actes du colloque, Orlans, 15-16
mai 1992 (Caen, Paradigme, 1993), pp. 73-86.
Aix doncs, s sobretot al segle XI I I quan intellectuals indub-
tablement ortodoxos com Guillem dAlvrnia o Albert Magne comencen
a distingir entre una mgia compatible amb la religi i les cincies, la
que a voltes sanomena natural, i una mgia que hi s contrria,
la demonaca, adreada al domini dels esperits per utilitzar-ne el poder.
57
De tota manera aquest no s un debat que shagi donat tan sols en
aquest moment i en aquest mbit geogrfic, sin que en altres
civilitzacions com lI slam medieval es troben reflexions semblants sobre
els lmits entre un ocultisme lcit, de base natural, enfront dun dillcit,
talismnic i espiritualista:
58
una coincidncia que sha de contemplar
com una reacci parallela de dues civilitzacions monoteistes davant
el conflicte que els crea un conjunt complex i multiforme de tradicions
i prctiques ocultistes.
Si volem definir qu podem entendre exactament per mgia na-
tural enfront de la nigromncia i com discernir quins sabers i prctiques
al voltant de locult eren percebuts per les elits intellectuals com a lcits
i quins altres com a perillosos o prohibits durant el perode clau que
sestn des del segle XI I I fins als inicis del XI V, hem de revisar les opinions
dArnau en parallel a les daltres pensadors influents de lpoca. Una
altra qesti essencial s esbrinar si hi havia un acord bsic entre les
posicions dels diferents autors a lhora dacceptar determinades idees
i prctiques, o b si, per contra, s possible detectar-hi divergncies
notables que traeixin sensibilitats o interessos diferents. Tant per al
primer propsit com per al segon hem diniciar el recorregut determinant
quin s lobjecte de la mgia natural a partir de les idees sobre la
causalitat o origen dels fenmens que investiga, i quines caracterstiques,
quin abast i quines virtualitats els sn atributs. En segon lloc interessa
escatir el diferent valor epistemolgic que es dna a lestudi de la mgia
permesa i de la illcita. A continuaci cal veure quin judici mereixen
57. Entorn de la distinci entre mgia negra i mgia natural, tan clara en teoria
com difcil i complexa a la prctica, vegeu KI ECKHEFER, Magic..., pp. 16-25, 194-197 i 213,
DAXELMLLER, Zauberpraktiken, pp. 239-243 de la traducci castellana; MANSELLI , Magia...,
p. 134. La mgia natural va arribar al seu auge al renaixement: Daniel P. WALKER, Spiritual
and demonic magic. From Ficino to Campanella (Londres, Notre Dame Press, 1975), pp.
75-84; Wayne SHUMAKER, The occult sciences in the Renaissance (Berkeley - Los Angeles
- Londres, University of California, 1972), pp. 108-159; Paola ZAMBELLI , I l problema della
magia naturale nel Rinascimento, Rivista critica di Storia della Filosofia, 3 (1973), pp.
271-296; CULI ANU, Magic in medieval...; CLARK, Thinking with demons..., pp. 214-232.
58. Sobre la mgia rab i la seva repercussi a Occident, Louis MASSI GNON,
I nventaire de la litterature hermtique arabe, Opera minora (Pars, Presses Universitaires
de France, 1969), I , pp. 650-666; Manfred ULLMANN, Die Natur- und Geheimwissenschaften
im I slam (Leiden, E. J . Brill, 1972), pp. 271-426; Toufic FAHD, Magic in I slam, M. ELI ADE
(ed.), The Encyclopedia of Religion (Nova York, MacMillan Publishing Company, 1987),
I X, pp. 104-109, i diversos estudis inclosos dins Bulletin dtudes orientales, 44 (1992):
LEMAY, LI slam historique...; Toufic FAHD, La connaissance de linconnaissable et
lobtention de limpossible dans la pense mantique et magique de lI slam, pp. 32-44,
i Richard LORY, La magie chez les I whan al-Safa, pp. 147-159.
les diverses classes dusuaris de les arts ocultes, tant des del punt de
vista moral com en relaci amb el seu domini tcnic. Per on han
desdevenir ms clars els criteris per discriminar el que cada autor troba
acceptable i el que no s en la seva reflexi entorn dels recursos emprats
pels savis o pels mags a saber: lnima humana; les figures, els
carcters i les paraules, i per ltim les imatges a fi de destriar quins
resulten apropiats per canalitzar la mgia natural i quins, en canvi,
tenen un caire nigromntic. Tanmateix, deixar per a la part segent
i ltima de lestudi les aplicacions de la mgia natural en un mbit
determinat el de la medicina, i en un autor concret Arnau de
Vilanova. Finalment, ens fixarem en els arguments desplegats a favor
de la concepci de la nigromncia com una art illusria promoguda
pels dimonis, enfront de la validesa de la mgia natural.
2.2.1. Les propietats ocultes
Mentre que, com hem vist abans, la nigromncia parteix dun
enfocament espiritualista, la mgia natural es fonamenta en les
propietats ocultes existents en la natura, que estableixen una interrelaci
simptica entre tots els elements de lunivers i que sn causa defectes
portentosos en el nostre mn, uns efectes que escauen al gust medieval
per la meravella. El seu origen astral lliga estretament la mgia natural
amb lastrologia no espiritualista. La mostra ms clara i tpica de les
propietats ocultes s el poder atractiu de limant, exemple usat ja per
Avicenna i reprs per molts altres autors llatins, entre ells Arnau, que
lutilitza tamb en lexposici de la seva teoria farmacolgica simplement
per demostrar lexistncia de tals facultats.
59
Des de la perspectiva actual
la noci de propietats ocultes t una funci equivalent al que Marcel
59. Aphorismi de gradibus, AVOMO, I I (Granada - Barcelona, Universitat de
Barcelona, 1975), pp. 198-199, per demostrar que la proprietas es coneix per lexperincia.
Les propietats ocultes en la medicina estan tractades infra, en el captol I I I , 1. Sobre
la fortuna de les propietats ocultes en lOccident medieval i renaixentista: Walter PAGEL,
Religious motives in the medical biology of the XVI I th century, Bulletin of the I nstitute
of the History of Medicine, 3 (1935), pp. 97-128; reimpr. Religion and neoplatonism in
Renaissance medicine (Londres, Variorum Reprints, 1985); Michael R. BEST - Frank H.
BRI GHTMAN, I ntroduction, The Book of Secrets of Albertus Magnus, of the virtues of the
herbs, stones and certain beasts, also A book of the marvels of the world (Oxford, Clarendon
Press, 1973), pp. xi-xlviii; EAMON, Science and the secrets of nature; Lorraine DASTON -
Katharine PARK, Wonders and the order of nature, 1150-1750 (Nova York, Zone Books,
1998), pp. 67-172; Keith HUTCHI SON, What happened to occult qualities in the Scientific
Revolution, I sis, 73 (1982), pp. 233-253; Ron MI LLEN, The manifestation of occult
qualities in the Scientific Revolution, M. J . OSLER - P. L. FARBER (ed.), Religion, science
and worldview. Essays in honor of Richard S. Westfall (Cambridge, Cambridge University
Press, 1985), pp. 185-216; Linda Deer RI CHARDSON, The generation of disease: occult causes
and diseases of the total substance, A. WEAR - R. K. FRENCH - I . M. LONI E (ed.), The
medical Renaissance of the sixteenth century (Cambridge, Cambridge University Press,
1985), pp. 175-194; Brian P. COPENHAVER, Scholastic philosophy and Renaissance magic
Mauss va anomenar mana: la fora indeterminada amb qu opera el
pensament mgic, del qual es podrien considerar equivalents els termes
a k^j ft (dynamis) en grec i vis o virtus en llat. El mana, a ligual de
les propietats ocultes, explica la transmissi de potncia benfica o
malfica per contacte, per la mirada i per la paraula, el mal dull, els
amulets, laparici de la malaltia i les facultats de la matria mdica.
En realitat mana s un dels termes caracterstics del pensament mgic:
t un significat vague que serveix per anomenar all que es desconeix
per donar-li un sentit, tot proporcionant illusi de coneixement.
60
Un dels textos ms aclaridors per definir les propietats ocultes
es troba en el De parte operativa dArnau, un passatge al qual far
referncia en diverses ocasions, a mesura que vagi tocant els diversos
punts que tracta.
61
El tema sorgeix en relaci amb les causes de
lalienaci, per des de la seva influncia sobre les afeccions mentals
passa a explicar-ne el funcionament general. Per a Arnau tot el que
s creat sota el cel per naturam o per artem, sigui mineral, vegetal, animal
o artificial, rep unes propietats ocultes que provenen de la influncia
dels astres, que de vegades sn conegudes i altres vegades no.
62
I s
que, segons comprovarem ms endavant, el seu coneixement i el seu
s sn molt difcils perqu no sn accessibles a travs de la ra com
les qualitats comunes, sin solament per lexperincia. Per aquest motiu,
in the De vita of Marsilio Ficino, Renaissance Quarterly, 37 (1984), pp. 523-554; I DEM,
Natural magic, Hermetism and occultism in early modern science, D. C. LI NDBERG -
R. S. WESTMAN, Reappraisals of the scientific revolution (Cambridge, Cambridge University
Press, 1991), pp. 261-301; August BUCK (ed.), Die okkulten Wissenschaften in der
Renaissance (Wiesbaden, Harrassowitz, 1992), del qual minteressa destacar dos captols:
Paul Richard BLUM, Qualitates occultae: Zur philosophischen Vorgeschichte eines
Schsselgriffs zwischen Okkultismus und Wissenschaft, pp. 45-64, i Gundolf KEI L, Virtus
occulta: Der Begriff des empiricum bei Nikolaus von Polen, pp. 159-196.
60. Marcel MAUSS, Esquisse dune thorie gnrale de la magie, Sociologie et
anthropologie, introducci de Claude LVI -STRAUSS (Pars, Presses Universitaires de France,
1966), traducci castellana: Esbozo de una teora general de la magia, Sociologa y
antropologa (Madrid, Tecnos, 1979), pp. 41-152 (esp. pp. 34-42 de la introducci i 122-
133 de larticle); Luis GI L, Therapeia. La medicina popular en el mundo clsico (Madrid,
Guadarrama, 1969), pp. 152-213. Cf. per exemple el valor donat a la virtus en el passatge
del Picatrix citat supra en lapartat I I , 1.2.
61. Opera (Li, 1520), ff. 126vb-127rb. Un breu fragment daquest passatge (la
primera part del text reprodut infra a la nota 66) t un parallel gaireb exacte en el
Speculum medicine (f. 22va), cosa que referma lautoria arnaldiana del De parte operativa
si s que, per la manca gaireb absoluta de manuscrits trobats noms un i tar-
d, encara en resta cap dubte. Vegeu una breu descripci de lobra, amb una defensa
de la seva paternitat arnaldiana, dins PANI AGUA, El Maestro Arnau..., p. 60. Tornar al
mateix passatge quan tracti el poder de lnima o les aplicacions teraputiques de les
propietats ocultes en els apartats I I , 2.2.4 i I I I , 1.4, respectivament.
62. Omne enim quod sub orbe per artem vel per naturam producitur aliquam
proprietatem ab orbe recipit patiendi ab alio vel agendi in aliud, quamvis illa sit nobis
ignota: De parte operativa, Opera (Li, 1520), ff. 127ra.
Arnau de vegades les anomena vires occulte o virtus occulta, malgrat
que sol referir-shi simplement amb el nom de proprietas terme potser
procedent de la versi llatina del Canon dAvicenna o del De physicis
ligaturis de Costa ben Luca i que Danielle J acquart posa en relaci amb
la tradici alqumica i hermtica.
63
Val a dir que la diversitat lxica
no s exclusiva dArnau, sin que al llarg del segle XI I I sobserva una
gran varietat de denominacions per referir-se a la mateixa noci. Aix,
a ms de proprietas occulta en Pietro dAbano,
64
trobem occulte
operationes nature en Toms dAquino o secreta opera nature et artis
en Bacon dues expressions que, segons comprovarem, reflecteixen
una concepci essencialment diferent en lun i laltre autor. Bacon les
anomena tamb species, a travs de les quals, segons ell, es propaga
no solament la llum, dacord amb la teoria ptica en voga, sin tamb
la influncia astrolgica. Per superar les diferncies de vocabulari
considero lcit utilitzar prioritriament la designaci que sacabar
imposant, propietats ocultes (proprietates occulte), que resulta concep-
tualment compatible amb totes les altres.
En parlar de les dites propietats resulta cabdal la distinci que
estableixen Arnau i els altres autors entre les facultats especfiques i
les individuals, puix que, com veurem, lexistncia de les segones s
negada per Toms dAquino i aix li serveix de fonament per restringir
en gran mesura labast de la mgia natural. En efecte, la proprietas rep
el nom de forma specifica denominaci que potser prov de la versi
llatina del Canon dAvicenna
65
quan all que disposa a rebre-la s
tota lamplada (latitudo) de la mixti o complexi que abasta el conjunt
de lespcie en tota la seva variabilitat i, per tant, es dna en tots
i cadascun dels individus de lespcie, malgrat que amb variacions de
grau. Per en altres ocasions el que es disposa a rebre la proprietas
s tan sols un dels graus en particular de tota la gamma que abasta
la mixti de lespcie, provocat accidentalment per una concurrncia
fortuta de factors, com una posici dels astres poderosa donada en
el moment en qu lindividu s engendrat, neix o b, en un objecte de
creaci humana com les figures o imatges astrolgiques, quan se
63. Danielle J ACQUART, Note sur le traitement des lithiases chez Avicenne, N.
PALMI ERI (ed.), Rationnel et irrationnel dans la mdecine ancienne et mdivale: aspects
historiques, scientifiques et culturels (Saint-Etienne, Publications de lUniversit de
Saint-Etienne, 2003), pp. 291-299. Vegeu els passatges dambds autors reproduts infra
en lapartat I I I , 1.2.
64. Conciliator, 60, 3. Vegeu PASCHETTO, Pietro dAbano..., pp. 137-138. La justificaci
de Pietro s la mateixa que Arnau: la seva acci no pot ser investigada a travs de la
ra, sin tan sols de lexperincia.
65. Vegeu infra lapartat I I I , 1.2.
nacompleix la fabricaci, i aleshores s exclusivament individual.
66
Retrobem la mateixa distinci entre les qualitats meravelloses secundum
speciem o secundum individuum en el marc de lexposici sobre el
mateix tema desenvolupat en el De mirabilibus mundi atribut a Albert
Magne.
67
Arnau subratlla el fet que certes propietats es troben noms
en uns individus de lespcie, tot advertint que els cossos superiors no
poden infondre una facultat en els inferiors si aquests no han estat
posats en disposici per agents naturals o amb el suport de la tcnica
(adminiculo artis).
68
Un exemple molt clar daquestes dues accions sn
les gemmes que tenen un poder dotat per la natura meravellosa o
b per lartes savi.
69
Daltra banda, Weill-Parot ha destacat la
diferncia que la proprietas individual s accidental, depenent del
moment triat per ars o escaigut per atzar per a la seva generaci, mentre
que lespecfica s substancial i proporcionada a tota lespcie per una
influncia celeste universal.
70
La proprietas dun sser pot ser activa, quan actua sobre un altre
sser, o b passiva, quan el fa susceptible de patir una acci procedent
dun altre sser. La mateixa distinci es reprn en el Speculum medicine,
on es diu que les propietats ocultes que afecten ssers humans
individuals poden ser actives, com els bessons austracs que tenien el
poder dobrir panys amb els seus flancs, o passives, com les que
converteixen un colric en manac o un altre en mancat de memria.
71
66. Proprietas enim licet naturaliter adveniat generato ab impressione celesti,
tamen illud quod disponit generatum ad susceptionem ipsius quandoque est tota latitudo
mixtionis vel complexionis que convenit speciei (et sic proprietas est virtus specifica, id
est consequens speciem, ideo convenit omnibus individuis speciei), quandoque vero illud
quod disponit generatum ad susceptionem proprietatis est aliquis particularis gradus
mixtionis qui sub speciei latitudine continetur sed accidentaliter ei subvenit in hora
generationis ex fortitudine causarum concurrentium, utpote forti aspectu celestium
corporum, sive hora generationis sive hora casus principii seminalis in agro nature, seu
hora nativitatis seu hora qua res sui esse perfectionem accipit, ut in figuris artificialibus.
I n omni enim hora influunt partes orbis aliam et aliam virtutem generabilibus, secundum
quod requirit figura orbis determinata per oroscopum vel ascendens in hora relata ad
generabile vel generatum, quecumque sit: Opera (Li, 1520), f. 127ra.
67. [ALBERT MAGNE]: The Book of Secrets of Albertus Magnus..., edici de M. R. Best
i F. H. Brightman (Oxford, Clarendon Press, 1973), pp. 76-77.
68. Sed tamen virtutem qua superiora influunt non suspiciunt nisi corpora
disposita vel solum per agentia naturalia vel adminiculo artis, ut ex hac parte quedam
individua cuiuslibet speciei acquirunt aliquam proprietatem que ceteris eiusdem speciei
non convenit: Opera (Li, 1520), f. 127ra.
69. Antidotarium, Opera (Li, 1520), f. 244rb.
70. WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., p. 470. Cf. COPENHAVER, Scholastic
philosophy..., pp. 539-548.
71. ...sic per easdem complexiones disponi possunt ut ab orbe suscipiant aliquas
individuales proprietates vel activas, ut in gemellis Austrie quorum quilibet opposito latere
aperiebat clausuras, vel passivas ut quod colericus efficiatur perpetuo maniacus, alius
vero perpetuo immemor: Opera, Speculum medicine (Li, 1520), f. 22va. Vegeu supra
la nota 62.
A continuaci Arnau aborda un tipus especfic de propietats
ocultes, siguin especfiques o individuals: aquelles que perjudiquen les
operacions fisiolgiques o mentals. Aix ens du a la definici de ligare,
que, segons el metge catal, consisteix a impedir la realitzaci duna
operaci prpia dun rgan o dun element.
72
Entre els exemples que
posa hi ha el diamant, que no permet a limant atreure el ferro, el segell
astrolgic de Leo, que impedeix als sentits percebre el dolor del clcul,
determinades plantes, pedres o animals que, suspeses damunt el cos
o cosides als vestits, priven de les funcions sexuals, o altres que im-
pedeixen menjar als animals.
73
Ats que la ligatio provoca disfuncions
fsiques, a Arnau lempeny, com s lgic, un inters especial per tractar-
la: les seves importants repercussions mdiques, que abordar de
manera especfica ms endavant.
Altres escriptors donen explicacions sobre les propietats ocultes
i altres nocions vinculades amb la mgia natural en part coincidents,
en part divergents respecte de les dArnau. Aix, Guillem dAlvrnia,
duna banda, dna exemples similars per explicar la noci de ligatio:
lladres que no poden robar en una determinada regi, mercaders
incapaos de vendre i comprar, fonts estroncades, naus que el vent no
pot empnyer fora del port...; per, a diferncia dArnau i daltres autors,
Guillem exclou tals operacions de tota causalitat artificial, s a dir
humana per la qual cosa en desvincula els segells com el de Leo,
que considera idoltrics i les atribueix exclusivament a Du en tant
que miracles o b al que anomena sensus nature sentit natural, vist
com una de les arrels de la mgia natural.
74
Aqu trobem un altre
concepte pertanyent a la mgia natural: el sensus nature es podria
considerar en certa mesura equivalent a les nostres expressions sis
sentit, pressentiments o instint de conservaci i estaria relacionat
amb lendevinaci natural. Guillem descriu aquest fenomen com ms
sublim i noble que qualsevol aprensi humana i molt semblant al do
de la profecia. Permet a un animal o a una persona advertir la proximitat
del perill i per aix sovint causa un pnic injustificat o dall que
li s til, com lovella intueix el llop que sacosta o b una persona o
un gos percep la presncia dun lladre en una casa. Funciona en un
doble sentit, perqu duna banda els facinerosos concentren en si
mateixos el sensus de la seva prpia nocivitat i, de laltra, tot sser
natural t un sentit meravells dautopreservaci. De tota manera
72. Ligari enim dicitur unumquodque quando preter corruptionem substantie vel
sensibilem eius alterationem non potest in proprium opus: Opera (Li, 1520), f. 127ra.
73. La ligatio de les funcions reproductives sha interpretat com un mitj per causar
la impotncia o, segons WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., p. 468, com a mesura
anticonceptiva. Vegeu infra en lapartat I I I , 1.2 lexemple que posa Costa ben Luca dins
el De physicis ligaturis.
74. ...non opera hominum, sed Dei omnipotentis mirabilia atque miracula
reputanda essent: GUI LLEM DALVRNI A, De universo, I , 1, 46, Opera omnia, I , p. 661.
reconeix que les manifestacions ms elevades del sensus nature cons-
titueixen un do concedit a poques persones.
75
Amb una prudncia semblant a la de Guillem, Toms dAquino
reconeix igualment lexistncia de les propietats ocultes naturals i en
considera legtim ls, tal com queda pals en diversos passatges de
la seva obra, malgrat que la seva preocupaci sadrea principalment
a discernir entre les operacions ocultes dorigen natural i les que sn
dorigen sobrenatural, sigui diablic o miraculs. En especial, dedica
a la causalitat de les propietats ocultes una epstola titulada De occultis
operibus nature ad quendam militem ultramontanum. En la jerarquia
de les formes que configuren la seva cosmovisi distingeix entre unes
accions i moviments dun origen manifest, perqu deriven de la propietat
i la facultat dels elements que componen els cossos que els realit-
zen, i unes altres accions i moviments que no poden ser produts pels
components dels cossos, com latracci de limant o la capacitat
purgativa de certes medecines. Aquestes ltimes han de procedir dun
agent superior, b perqu provenen de la forma o la virtus que li ha
imbut un agent superior, b perqu sn provocades directament i
exclusivament per lagent superior. Els agents superiors sn, en el
primer cas, els cossos celestes; en el segon no sols poden ser els cossos
celestes com la lluna atrau laigua del mar en les marees, sin tamb
les substncies superiors separades. En aquesta ltima circumstncia,
segons qui siguin les substncies separades, les operacions seran
miraculoses o diabliques. Toms distingeix entre les causades per la
forma impresa pels astres i les causades directament per un agent
superior perqu les segones no es troben en tots els individus duna
espcie, mentre que les primeres s, en tant que provocades per un
principi intrnsec de la mateixa espcie. Aix mateix el fet que una acci
no procedeixi sempre de la mateixa espcie demostra que depn dun
agent superior. Per contra, les prpies duna espcie produeixen sempre
uns efectes similars.
Queda per resoldre quin s el principi intrnsec i permanent don
provenen les operacions ocultes pertanyents a una espcie, siguin actives
o passives. Es tracta, segons Toms, duna potncia derivada de la forma
specifica aix s: la impressi astral que origina les operacions ocultes
en tots els cossos de la mateixa espcie i que tan sols pot afectar la
75. I n multis autem animalibus fit ligatio et congregatio vel divina virtute et
miraculose, ut diximus, vel sensu naturae, quae est una de radicibus magiae naturalis:
De legibus, cap. 27, p. 91; ...[sensus nature] est omni apprehensione humana sublimior
atque nobilior et prophetiae vicinissimus vehementerque similis, quo omni modo
ignorante anima humana sentiuntur quaedam nociva atque terrifica: unde terror et horror
invadit plerunque homines, nihil de rebus huiusmodi scientes vel etiam cogitantes [...].
Neque enim mirum reputandum est, si latro vel meretrix, atrocissimi inimici naturae
naturae, ipsi propter vehementiam nocivitatis suae sensum sui ingerunt, cum omnis
natura solicitudinem mirabilem conservandi, custodiendi et defendendi se seu proprium
subiectum habeat: De universo, I , 1, 46, Opera omnia, I , pp. 660-661.
seva matria natural. Com que aquestes sn conseqncia, doncs, dun
principi intrnsec com a tota lespcie, no s possible que un individu
adquireixi una tal facultat de manera excepcional pel fet dhaver estat
generat en una determinada situaci astrolgica, sin que, en tot cas,
els astres o una diversa disposici de la matria noms podrien
proporcionar a un determinat individu una intensitat major o menor
de la facultat prpia de la seva espcie.
76
El corollari del raonament
tomista s que les operacions ocultes naturals no es poden introduir
en un objecte per mitj de la tcnica (ars), per, com que Toms
introdueix en aquest punt de la seva argumentaci les imatges mgiques,
ho deixar per a ms endavant, quan toqui la qesti.
77
J ustament
aquests dos punts essencials, estretament relacionats entre si el
reconeixement de les propietats ocultes individuals i de les conferides
artificialment allunyen de Toms el pensament dArnau, que fins aqu
shi mant fora prxim.
En canvi el seu mestre Albert Magne mostra, si ms no de vegades,
menys cautela davant les propietats ocultes i un actitud que resulta
ms propera a la dArnau. Albert declara recopilar notcies sobre
substncies animals, vegetals o minerals amb qualitats meravelloses no
procedents dels seus components o de la seva composici, sin causades
a tota lespcie per les facultats del cel o de lnima, conegudes per
experincia (experimentum) i emprades pels mags. Entre elles posa les
lligadures i les suspensions que guareixen i beneficien per mitjans na-
turals. Si es coneixen b aquestes virtuts es pot aconseguir a travs
de recursos naturals tot el que atenyen les cincies mgiques.
78
El procs
pel qual sadquireixen les propietats ocultes apareix descrit aix:
76. Quia igitur huiusmodi virtutes et actiones a forma specifica derivantur, quae
est communis omnibus individuis eiusdem speciei, non est possibile quod aliquod
individuum alicuius speciei aliquam talem virtutem vel actionem obtineat praeter alia
individua similis speciei, ex eo scilicet quod est sub determinato situ caelestium corporum
generatum. Possibile est tamen quod in uno individuo eiusdem speciei virtus et operatio
consequens speciem vel intensius vel remissius inveniatur secundum diversam dispositionem
materiae et diversum situm caelestium corporum in generatione huius vel illius individui:
De occultis operibus naturae, Busa, I I I , p. 590. Vegeu J oseph B. MCALLI STER, The letter
of Saint Thomas Aquinas De occultis operibus naturae ad quemdam militem ultramontanum
(Washington, Catholic University of America Press, 1939), esp. pp. 66-110, i LI NSENMANN,
Die Magie bei Thomas..., pp. 216-227.
77. Vegeu infra lapartat 2.2.6.
78. A specie autem habent qualitates et operationes multas et mirabiles, [...] sed
sunt operationes istae et qualitates a tota specie causatae a virtutibus caelestibus, et a
virtute animae. [...] Sunt autem multi alii effectus lapidum et plantarum qui experimento
accipiuntur in eosdem, in quibus student magici, et mira per eos operantur: De
vegetabilibus et plantis, VI , 2, 1, edici dH. Stadler i C. J essen (Berln, 1867), pp. 474-
475; ...absque dubio coelesti virtuti deputandum: quas Hermes mirabiles esse dicit in
lapidibus et etiam in plantis: per quas etiam naturaliter fieri posset quidquid fit scientiis
magicis, si virtutes illae bene cognoscerentur: De mineralibus, I I , 2, 10, Borgnet, p. 40;
ligaturae lapidum et suspensiones, quia in illis non nisi naturaliter ex virtutibus conferunt
medicinam et iuvamen: ibidem, I I , 3, 6, p. 55.
Aix sn les formes imbudes pels motors de les esferes en els ssers
generables a travs de les constellacions, formes que tamb es mouen per
si mateixes en una direcci cap a la qual no les mouen en absolut daquella
manera les qualitats elementals. [...] I aix tenen ms eficcia els motors
de les esferes per imbuir les formes en les seves matries per mitj del
moviment de les estrelles i del cel de la que t lnima per imbuir les formes
tals al cos unit a ella. I aquestes formes, en atnyer les matries dels ssers
generables i corruptibles, sn provades per molts efectes, sobretot en
pedres i plantes.
79
Segons Lynn Thorndike, Albert distingeix els dos tipus de mgia
en els seus escrits teolgics, separant clarament el que s perms i el
que no, per en les obres naturals mostra una actitud fora ms oberta
cap a la nigromncia, a tenor de les breus allusions que shi troben
als usos, recollits sense fer escarafalls, de nigromants i encantadors o
de les imatges nigromntiques.
80
Edward Peters shi mostra dacord,
tot explicant tal incoherncia pel fet delaborar els seus comentaris de
textos religiosos continuant una llarga i slida tradici teolgica
contrria a tot tipus de mgia, sense distincions, malgrat que fins i
tot en aquests escrits sembla intentar definir certes rees en qu la mgia
s natural i no danyosa. Tamb observa que una condemna sistemtica
de la mgia illcita no s incompatible amb un inters per la mgia
legtima.
81
Al meu parer, caldria afegir que Albert segueix la seva
tendncia, reconeguda per ell mateix, de respectar les autoritats en
cadascun dels sabers de qu socupa: les religioses en les obres
teolgiques, les filosfiques en les naturals i les mdiques en medicina.
82
s evident que aquesta actitud davant les autoritats no s un tret
exclusivament seu, sin que respon a lesperit de lpoca i al que
promovien les jerarquies eclesistiques.
83
En canvi, Paolo Lucentini
defensa la coherncia de fons existent en Albert, impregnada dher-
metisme, i creu que les aparents incongruncies sn sobretot lxiques.
84
De tota manera cal dir que sobserven indicis duna evoluci en el seu
pensament ocultista, com veurem en la seva aproximaci a les imatges
mgiques.
79. Ita sunt formae a motoribus orbium per figuras stellarum influxae generabilibus,
quae sunt formae moventes etiam per ipsas ad quaedam, ad quae qualitates elementales
per illum modum nullo modo movent. [...] Et secundum hunc modum efficaciores sunt
motores orbium moventes formas influere suis materiis, quas movent motu stellarum
et coeli quam sit anima ad influendam formas tales corpori sibi coniuncto. Hae autem
formae, obtinentes materias generabilium et corruptibilium, multis probantur effectibus,
in lapidibus praecipue et plantis: De vegetabilibus et plantis, VI , 2, 1, pp. 474-475.
80. THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 554-555.
81. PETERS, The magician..., p. 95.
82. Unde sciendum, quod Augustino in his quae sunt de fide et moribus plusquam
philosophis credendum est, si dissentiunt. Sed si de medicina loqueretur, plus ego
crederem Galeno, vel Hippocrati: et si de naturis rerum loquatur, credo Aristoteli plus
vel alii experto in rerum naturis: Super I I Sententiarum, 13, C, 2, Borgnet, XXVI I ,
p. 247.
83. BI ANCHI, Censure, libert..., p. 67.
84. LUCENTI NI , Lermetismo..., pp. 429-440.
En conjunt, les propietats ocultes dorigen astral van servir en bona
mesura per a la dessacralitzaci de la natura que hom ha observat
en la baixa edat mitjana, perqu naturalitzaven els fets prodigiosos en
comptes datribuir-los a una causa sobrenatural. Ben pocs eren els qui
les negaven, sobretot des dun punt de vista racionalista. En aquest sentit
crec que s significativa duna posici alternativa a la mgia natural
lexplicaci que, enfront de la justificaci del magnetisme de limant
basada en les propietats ocultes, Ramon Llull dna sobre el mateix
fenomen, fonamentada en les qualitats fsiques.
85
Tanmateix, lexcepci
ms notable fou Nicole Oresme (1323 - 1382), que tend a minimitzar
la influncia celestial i a relegar-la fora de les causes naturals:
No hi ha cap ra per recrrer als cels, el darrer refugi dels febles, o als
dimonis.
86
Per b que no s sempre consistent, resulta apreciable el seu intent
de trobar unes causes naturals dordre divers per als fets meravellosos,
tot atribuint-los a errors de percepci o de comprensi i a certes con-
figuracions internes de qualitats naturals. En conseqncia, conegudes
les causes, perden el carcter de meravellosos.
2.2.2. Scientia o curiositas?
Un cop establert el camp destudi de la mgia natural ens hem
de preguntar quina consideraci ha de tenir aquesta dins el sistema
escolstic de les cincies. s percebuda com un saber vlid o, fins
i tot, com una cincia (scientia), aix s: una branca autnoma del
coneixement fonamentada en la ra aristotlica? En contraposici,
tamb val la pena demanar-se de quina manera s valorada la mgia
no lcita i si es considera que pot proporcionar, com a mnim, alguns
coneixements tils i aprofitables.
Dentrada ens trobem en lhabitual dificultat terminolgica a lhora
de designar i definir una art oculta, agreujada per la recana que senten
molts intellectuals de reconixer un saber lcit sota letiqueta de
mgia. Hem vist que noms Guillem dAlvrnia utilitza la denominaci
de mgia natural, una expressi forjada, segons sembla, per ell mateix.
En realitat, aquest nom, tan cmode per a lestudis actual, va ser rar
en la literatura medieval, en contrast amb la renaixentista. En efecte,
ens adonarem que molts autors del segle XI I I tendeixen a usar el terme
85. Ramon LLULL, Llibre de meravelles, edici de Salvador Galms (Barcelona,
editorial Barcino, 1931-1934), cap. 25, I I , pp. 72-74
86. De causis mirabilium, p. 136: Bert HANSEN, Nicole Oresme and the marvels of
nature. A study of his De causis mirabilium with critical edition, translation, and
commentary (Toronto, Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1985). Sobre el contingut
daquest tractat vegeu ibidem, pp. 49-95. Pel que fa a la dessacralitzaci de la natura
vegeu Marie-Dominique CHENU, La thologie au douzime sicle (Pars, J . Vrin, 1957,
reimpr. 1976), pp. 19-51.
de magia, connotat negativament, en oposici al de philosophia, el
conjunt de sabers permesos, sense incloure en el primer les idees i
aplicacions aprofitables i lcites que quedaven fora del seu sistema
racional, amb la intenci devitar que aquestes darreres quedessin
sollades per la mala reputaci associada a la mgia. Per exemple, Pietro
dAbano, un autor ben favorable a les arts ocultes dorigen natural, en
la seva classificaci de les prctiques endevinatries per tal de destriar
entre les lcites i les illcites, posa el saber amb finalitats malvades sota
el nom genric de mgic.
87
Altres escriptors, en canvi, pretenen salvar de la infmia els termes
magia i magus. Aix, Guillem reconeix que, de vegades, la mgia natural
s anomenada molt imprpiament nigromncia o filosofia, per afirma
que en realitat s una de les onze branques de la cincia de la natu-
ra,
88
que se serveix de les operacions meravelloses dels ssers naturals
i de les nimes dels animals i dels ssers humans.
89
Per contra, en lobra de Bacon la paraula magia t sempre un
sentit negatiu, oposat als de philosophia i scientia, ja que li serveix per
referir-se a les prctiques fraudulentes o demonaques. En canvi, all
que ell anomena secreta opera artis et nature queda inserit dins el que
defineix com a scientia experimentalis: un tipus de saviesa prctica amb
la qual el filsof hauria de discernir les veritables cincia i tcnica entorn
de la natura de les fallcies dels mags, o, per recrrer a una expressi
seva, destriar el gra de la palla:
90
A ms, aquesta cincia, la ms noble, buida totes les arts mgiques i
considera qu pot produir-se per natura, qu per laplicaci de la tcnica
i qu pels fraus humans, qu per les operacions dels esperits, quina fora
tenen les frmules, els carcters, els encanteris i els conjurs amb la finalitat
desvair tota falsedat i refermar noms la veritat de la tcnica i la natura.
[...] I aix aquesta cincia davalla fins a tot el que s mgic, perqu no
sevita el mal si no es coneix. I aquesta cincia condemna tota invocaci
dels dimonis, perqu no solament la teologia, sin tamb la filosofia
ensenya a evitar-los. En efecte, tota persona de ment sana sap que els
dimonis, que sn ngels dolents, no poden fer el b ni shi pot tenir cap
tracte per a utilitat del gnere hum. I per aix mai no shan ocupat de
87. PI ETRO DABANO, Tratatti di astronomia..., pp. 108-123.
88. Et de operibus huiusmodi est magia naturalis, quam necromantiam, seu
philosophicam philosophi vocant, licet multum improprie, et est totius licentiae naturalis
pars undecima. Haec igitur mirifica homines ignari scientiae istius, quae natura
operabatur virtutibus sibi a creatore inditis, credebant daemones operari...: GUI LLEM
DALVRNI A, De legibus, cap. 24, Opera omnia, I , p. 69 (vegeu tamb cap. 14, p. 45).
89. ...anima basilici et animae quorundam aliorum animalium et quaedam animae
humanae multa operantur, et mira valde extra corpora sua, et illa nominanda sunt et
numeranda in ea parte naturalis scientiae quae vocatur magica naturalis: GUI LLEM
DALVRNI A, De universo, I , 1, 43, Opera omnia, I , pp. 468.
90. Sapientes sciunt eligere grana de paleis: Opus maius, I , p. 392, i tamb
pp. 394-396. Sobre la scientia experimentalis baconiana: HACKETT, Roger Bacon on
astronomy-astrology..., pp. 175-198; HACKETT, Roger Bacon on scientia experimentalis,
pp. 277-315.
la invocaci dels dimonis els veritables filsofs, sin els mags folls i malets
[...]. I desprs dhaver excls les obres dels dimonis, semblantment cal
excloure els fraus dels homes...
91
Aix, els principis de Bacon per distingir el saber fals del veritable
no deixen de ser de licitud moral o teolgica, per tamb sn dutilitat
per a la filosofia, ja que les prctiques i els coneixements adquirits per
mitjans illegtims no sn fiables o resulten del tot ineficaos. Ms
concretament, els criteris que t en compte sn els segents: (1) el
determinisme astrolgic; (2) la invocaci per mitj de conjuracions i
sacrificis dels dimonis, els quals actuen moguts principalment per despit
i poden donar informaci real o falsa. Amb la seva invocaci es pretn
donar suport a les disposicions del cel i els mags hi sn empesos per
la seva ignorncia i escepticisme entorn de lastrologia veritable; (3) la
contaminaci crdula de les seves observacions astrals amb cercles,
figures, carcters sense sentit, frmules ncies i spliques irracionals;
(4) el recurs a mitjans fraudulents, perpetrats en la foscor, amb
cmplices, trucs mecnics i jocs de mans.
92
91. Deinde hec scientia nobilissima evacuat omnes artes magicas, et considerat
quid fieri potest per naturam, quid per artis industriam, et quid per fraudes hominum,
quid per operationes spirituum, quid valent carmina, et caracteres, et incantationes, et
coniurationes, ut omnis falsitas tollatur et sola veritas artis et nature stabiliatur [...]. Et
sic hec scientia descendit ad omnia magica, quia non vitatur malum, nisi cognitum. Et
hec scientia damnat omnem demonum invocationem, quia non solum theologia, sed
philosophia docet hos vitare. Nam omnis homo sane mentis novit quod demones, qui
sunt angeli mali, non possunt bene facere, nec aliquid potest agi cum illis ad utilitatem
humani generis. Et ideo numquam veri philosophantes curaverunt de demonum
invocatione, sed magici insani et maledicti. Et postquam opera demonum excludantur,
tunc similiter oportet fraudes hominum excludi: Roger BACON, Part of the Opus tertium,
pp. 47-48.
92. Exposa aquests criteris en la introducci de la seva edici del Secretum
secretorum pseudoaristotlic, titulada Tractatus brevis, esp. p. 6: Hec de iudiciis mathe-
maticorum verorum et falsorum possunt intelligi, set nunc considerandum est de eorum
dictis et factis per que fiunt multa. Nam utrique possunt facere multos effectus utiles,
precipue humano corpori, et pro prosperis promovendis et repellendis adversis et pro
innumerabilibus utilitatibus procurandis et malis excludendis. Set matematici falsi
credunt quod omnia que faciunt contingunt de necessitate, verus mathematicus nullam
necessitatem ponit. I tem falsi matematici propter incredulitatem suam et errorem circa
ea que fieri possunt in constellacionibus debitis cadunt, Dei iudicio, in alios errores
infinitos, et desiderant adiutoria demonum, et faciunt carmina et karacteres et sacrificia
secundum quod quidam libri eorum pessimi docent, quorum aliquos demones fecerunt,
et tradiderunt pessimis hominibus, et quorum aliquos ipsi matematici fecerunt instinctu
et instruccione demonum, et per revelacionem eorum. Quorum etiam aliquos multa
pessimi homines finxerunt propria malicia, et illis libris isti pessimi matematici inponunt
titulos autenticos, ut liber Ade, et liber Moysi, et libri Salomonis et libri Aristotilis, et
Hermetis, et aliorum sapientum, cum tamen ipsimet homines pessimi fingunt hec...
Desprs daquests nexposa alguns ms en lOpus maius, I , pp. 240-242: ...atque
nihilominus maculant suas considerationes in coelestibus per circulos et figuras et
characteres vanissimos et carmina stultissima, et orationes irrationabiles in quibus
confidunt. Praeterea fraudes operum adiungunt, scilicet per consensum, per tenebras,
A partir de les pautes descrites Bacon defensa, de manera
conseqent, que qui ha de posar els lmits entre el que s legtim i
el que no ho s no sn pas els telegs i els canonistes com Graci
els quals, desconeixent la filosofia natural i els llibres de mgia, han
reprovat molts coneixements tils i magnfics juntament amb els
mgics, sin alg que hi sigui versat: lexperimentator.
93
Els expe-
rimentatores, els veritables filsofs, sn una minoria dins el conjunt de
les gents del saber i a penes poden fer sentir la seva veu. Bacon denuncia
que, de les operacions meravelloses de la natura i lart, a penes alg
ha gosat parlar-ne en pblic entre els ms savis per por de ser titllat
de mag, puix que el com dels estudiosos, encapalats pels telegs i
canonistes, els considera dins la mgia prohibida per ignorncia i pel
mal s que en fan els fetillers.
94
J a hem vist que la scientia propugnada per Bacon davalla fins
a tot el que s mgic i per tant ha denfrontar-se amb els llibres
prohibits, ni que sigui per conixer all que cal combatre. En dos
passatges diferents de lEpistola de secretis operibus artis Bacon t una
actitud ambivalent davant els llibres de mgia illegtima. Es tracta de
llibres escrits pels mateixos dimonis i transmesos pels falsos matemtics
o b redactats per aquests sota la inspiraci demonaca o per la seva
prpia maldat, i dolosament posats sota el nom de grans savis antics
com Salom, Aristtil o Hermes constataci que demostra que hi
havia conscincia del carcter apcrif de molts escrits ocultistes. Per
un costat es mostra partidari de prohibir-ne els continguts, malgrat que
puguin tenir alguna cosa de veritat, perqu la seva falsedat s tanta
que no permet distingir el poc que tinguin de veritable.
95
Per laltre costat
recomana prudncia i atenci davant els llibres que, pels seus carcters,
frmules, pregries, conjuracions i sacrificis, sn purament mgics;
per alhora, com que molts llibres tenen fama de mgics sense ser-
ne i contenen una saviesa digna, el savi ha de tenir criteri, basat en
lexperincia, per decidir quins sn suspectes i quins no, a fi daprofitar
per instrumenta sophistica, per subtilitatem motionis manualis, in quibus sciunt
illusionem esse, et multa stultis miranda faciunt per haec in quibus virtus coeli nihil
operatur... Vegeu THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 669-670, i MOLLAND, Roger
Bacon as magician, p. 459.
93. Opus maius, I I , p. 221, citat infra a la nota 160.
94. Sed quia haec opera videntur vulgo studentium esse supra humanum
intellectum, quia vulgus cum suis doctoribus non vacat operibus sapientiae, ideo vix est
aliquis ausus loqui de his operibus in publico. Statim enim vocantur magici, cum tamen
sint sapientissimi qui haec sciunt. Utique theologi et decretistae non instructi in talibus,
simulque videntes quod mala possunt fieri sicut et bona, negligunt haec et abhorrent,
et computat inter magica. Vident enim quod magici et abusores documentorum sapientiae
his utuntur, et ideo aestimant indigna Christianis: Opus maius, I , p. 394.
95. Epistola de secretis operibus artis, cap. 2, p. 526. Vegeu tamb la nota anterior.
Observem que Arnau (De reprobacione, l. 240-243) coincideix amb una de les possibilitats
apuntades per Bacon: que els llibres nigromntics sn escrits per m humana per sota
instigaci diablica.
el saber natural i tcnic que pugui trobar en algun dells o refusar-lo
tant pel seu caire illcit com tamb el seu valor superflu.
96
Tampoc el Speculum astronomie no s partidari de destruir els
llibres mgics, fins i tot aquells que qualifica dabominables i detes-
tables, sin de preservar-los, malgrat que fora de labast general:
Al voltant dels llibres nigromntics, sense perjudici duna opini millor,
sembla que shagin de deixar en reserva ms aviat que destruir-los. Car
potser ja s a prop el temps en qu, per certes raons que ara callo, ser
profits examinar-los, si ms no ocasionalment, sempre que aquells que
els examinin tinguin cautela en emprar-los.
97
Sha suggerit que la ra oculta no explicitada pel Speculum podria
ser la necessitat de tenir armes a fi de lluitar contra la vinguda de
lAnticrist. En aquest cas enllaaria amb la motivaci de Bacon per
defensar el coneixement de la mgia.
98
Per contra, Toms dAquino s ms terminant en indicar que
aprendre cincies mgiques amb la intenci de fer-ne s s sempre
illcit i que, en tot cas, noms es justifica amb lobjectiu de confutar-
les.
99
Malgrat que en el passatge citat se li escapa lapellatiu de cincies,
Toms nega explcitament tal categoria a la mgia en un altre lloc.
100
En contrast aparent amb un rebuig tan tallant de Toms, Siger
de Brabant defensa la categoria de cincia per a la mgia en la questio
V, 41 a la Metaphysica dAristtil, on pretn dilucidar si
...certes operacions fetes per mitj de les arts mgiques, com ara la revelaci
desdeveniments futurs i la manifestaci de fets ocults, com el descobriment
dun tresor o dun robatori o altres operacions meravelloses de la mateixa
96. Epistola de secretis operibus artis, cap. 3, pp. 531-532.
97. De libris vero nigromanticis sine praeiudicio melioris sententiae videtur,
magis quod debeant reservari quam destrui: tempus enim forte iam prope est, quo propter
quasdam causas quas modo taceo eos saltem occasionaliter poderit inspexisse, nihilominus
tamen ab ipsorum usu caveant sibi inspectores eorum: Speculum astronomiae, pp. 270-
272.
98. ZAMBELLI , The Speculum astronomiae..., p. 26; LUCENTI NI , Lermetismo...,
pp. 429-440. Cf. BACON, Opus maius, I , p. 399: Non solum pro consideratione sapientiali
haec scribo, sed propter pericula quae contingunt et contingent Christianis et ecclesiae
Dei per infideles, et maxime per Antichristum, quia ipse utetur potestate sapientiae, et
omnia convertet in malum. Et per huiusmodi verba et opera stellificanda, et magno
desiderio malignandi componenda cum intentione certissima et confidentia vehementi,
ipse infortunabit et infascinabit non solum personas singulares, sed civitates et regiones.
Et per hanc viam magnificam faciet sine bello quid volet, et obedient homines ei sicut
bestiae, et faciet regna et civitates pugnare ad invicem pro se, ut amici destruant amicos
suos, et sic de mundo faciet quod desiderabit.
99. Nam si aliquis appetat scire scientias magicas ut eis etiam utatur, est malum.
Si autem appetat eas scire ut eas confutet et reprobet, sic est bonum et licitum: Quodlibet,
I V, q. 9, a. 1.
mena [...] provenen de la facultat dels cossos celestes o dalguna substncia
intelligent separada...
101
Per comenar Siger resumeix les tres postures bsiques davant
la mgia que va trobar quan va abordar el tema a la Universitat de
Pars: de primer Hermes i Avicenna en especial en el De anima
sostenen que les substncies espirituals, com lnima humana i les
intelligncies celestials, causen directament els fenmens mgics; en
segon lloc al-Kindi en el De theoria rationis magice, dacord amb Aristtil
en la Metaphysica i la Physica, els atribueix a les forces naturals sotmeses
al moviment dels cossos celestes; finalment explica, sense citar-los
explcitament, la posici dAgust i Toms dAquino, fonamentada en
la fe i en les Sagrades Escriptures, segons la qual els efectes de les
arts mgiques tenen un origen diablic.
102
Armand Maurer apunta que
Siger construeix el seu propi discurs sobre la mgia en oposici tcita
a Toms dAquino (De potentia, VI , 3), del qual aparentment parteix
per rebatre no sols largumentaci del mateix Toms sin tamb la
dAvicenna, luna rere laltra. Com s habitual en ell, comena per
distingir entre all que sap dall que creu, s a dir, entre la ra i la
fe, i per a Siger la ra es basa en la interpretaci que fa Averrois
dAristtil. La fe li impedeix negar lexistncia dels dimonis i la seva
intervenci en el mn. Tanmateix, aquestes qestions no sn lobjecte
de la cincia, la qual socupa de les veritats universals, dall que sesdev
sempre o la majoria de vegades, no pas dall que s incidental, que
obeeix a la decisi de les substncies separades o a la voluntat divina.
Per tant, les obres de les substncies intelligents, siguin bones o dolentes
dimonis, no sn objecte de la cincia.
103
I la mgia s una cincia:
Aix mateix, si per les arts mgiques es produeixen alguns efectes
meravellosos, no sesdevenen per la facultat de la tal substncia intellectual
que anomenem dimoni. Per si per art mgica sesdevenen alguns daquests
fenmens de tal manera que en pugui ser considerada tcnica i cincia
(ars et scientia), en aquells casos en els quals sarriba a produir, per fora
sesdevenen per la facultat dels cossos celestes. Car qui conegus
determinades posicions dels estels i facultats de les herbes, i els indrets
i els moments amb els quals sarriba a disposar la matria a la introducci
de molts efectes procedents dels cossos celestes, podria per mitjans tcnics
produir molts efectes nobles i meravellosos. I si alguns daquests efectes
es produeixen aix, ladmiraci que provoquen s causa del fet que shagi
101. ...Quaedam operationes factae secundum artes magicas, ut enuntiationes
futurorum et manifestationes occultorum, ut inventio thesauri vel furti vel ceterae
huiusmodi operationes mirabiles [...] sunt a virtute corporum <caelestium> vel a
substantia aliqua intellectuali separata...: SI GER DE BRABANT, Quaestiones in metaphysicam,
V, 41, p. 279.
102. SI GER DE BRABANT, Quaestiones in metaphysicam, V, 41, pp. 279-282, text
analitzat per MAURER, Between reason and faith....
103. I bidem, pp. 283-284.
divulgat que les dites operacions sesdevenen per les invocacions dels
dimonis o en virtut dalgunes causes molt nobles.
104
Per tant Siger considera la mgia i per la descripci que en
fa, entn aquest terme sens dubte pel que aqu en diem mgia natural
com a tcnica i cincia (ars et scientia), en contraposici de la nigro-
mncia, que no s tcnica ni cincia com creuen alguns, enduts per
lengany.
105
En efecte diu Siger, si sobjecta que els mags empren
pregries, figures i sacrificis, cal respondre que no els utilitzen com
a operacions tcniques. No sn pas operacions perqu la ra dutilitzar-
les s beneficiar-se de la reputaci de meravellosos que els reporta
el fet que els creguin capaos daconseguir tals efectes grcies a la
invocaci dels dimonis o al recurs a causes molt nobles. O b no sn
pas tcniques si els que les utilitzen ho fan enganyats, convenuts que
el seu s respon a una tcnica i una cincia provinent dels dimonis.
El fet que la gent del poble atribueixi certs fenmens vistos com a
meravellosos a una causa sobrenatural no prova res, perqu no sha
de creure pas en les creences populars.
106
Enfront de la concepci de la mgia com a scientia, defensada
per Siger i altres autors, leventual perillositat dels llibres i dels sabers
naturals i mgics es tradueix en la llarga polmica contra la curiositas
que implica el seu coneixement, un terme ents amb un sentit negatiu
ben allunyat del que adquirir a partir de ledat moderna. En efecte,
la curiositas va ser associada al coneixement i la prctica de la mgia
des dels filsofs antics fins a lescolstica baixmedieval a travs dels
104. I tem, si per artes magicas aliqui effectus mirabiles producantur, non fiunt
a virtute talis substantiae intellectualis quam daemonem dicimus. Sed si per artem
magicam aliqua talia fiant, ita ut eorum possit haberi ars et scientia, quando et ex quibus
contingit ea produci, de necessitate fiunt a virtute corporum caelestium. Qui enim sciret
determinatos situs stellarum et virtutes herbarum, et loca et tempora, et alia quibus
contingeret disponi materiam ad inductionem multorum effectuum a corporibus
caelestibus, artificiose posset multos effectus nobiles et mirabiles producere. Et si qui
tales effectus sic producantur, admiratio eorum est in causa eius quod vulgatum est talia
opera fieri per invocationes daemonum, vel in virtute aliquarum causarum valde
nobilium: ibidem, pp. 285.
105. Tamb en el De reprobacione (l. 265-266) hem vist negat el valor de cincia
tcnica i racional a la nigromncia i titllats de malalts de malenconia els qui lhi atorguen.
106. Ad illa quae arguuntur in oppositum ex signis, dicendum quod, si magici
utantur talibus orationibus, figuris et sacrificis, non tamen utuntur eis ad operandum
artificiose. Et dico ad operandum quia, si talibus utantur, huius causa est quia artifices
gaudent cum reputantur mirabiles. Ut igitur tales videantur quod daemones possent
invocare et in virtute causarum valde nobilium tales effectus producere, utuntur talibus
quasi conferant ad effectus producendos. Dico autem artificiose quia bene potest esse
quod aliqui decepti, credentes quod talium factorum a daemonibus contingat esse artem
et scientiam, utuntur talibus in operando; sed isti artificiose non operantur. [...] I tem
in his in quibus veritas valde occulta est, non est vulgo credendum: SI GER DE BRABANT,
Quaestiones in metaphysicam, V, 41, pp. 285.
Pares de lEsglsia.
107
Agust identifica la curiositas amb la concupiscncia
dels ulls, la incontinncia corporal i lorgull, i en posa com un dels
exemples la recerca del saber pervers a travs de les arts mgiques.
108
La curiositas s definida per Guillem dAlvrnia com el deler
dadquirir coneixements innecessaris, s a dir, la recerca dun saber
excessiu, ms enll fins i tot del que s legtim.
109
Segons ell el desig
de saber el futur i altres coses ocultes condueix algunes persones a un
comer execrable de les seves nimes amb els dimonis. Els escolstics
del segle XI I I van servir-se del terme curiositas contraposant-hi la recer-
ca del saber veritable amb la intenci de salvar les cincies profanes
de les reticncies de lagustinisme. Aix, Albert defineix la curiositas com
la investigaci de coses que no pertoquen a la matria tractada o a
nosaltres, enfront de la prudncia, que busca el saber pertinent.
110
Pel
seu cant, Toms creu que el coneixement de la veritat s bo per se,
malgrat que a voltes esdevingui dolent per accidens i tingui conseqncies
negatives com la suprbia. En canvi, el desig de conixer la veritat pot
esdevenir un vici, per exemple si hom es distreu de lestudi ms necessari
per un altre de menor utilitat o si hom cerca el saber amb mitjans
illcits, com ara voler conixer el futur travs dels dimonis, pretensi
que constitueix una superstitiosa curiositas. Consegentment, per a
Toms la curiositas s un apetit immoderat, desordenat i indiscriminatori
de saber, al qual soposen la studiositas la recerca del saber amb
moderaci i la humilitas que fa dur els ulls fits a terra, ambdues
virtuts sn dons de modstia, lligades al seu torn a la temperana.
Mentre que la curiositas empeny cap a la superstici, la studiositas guia
al veritable coneixement.
111
107. PETERS, The magician..., pp. 3-6 i 90; EAMON, Science and the secrets of nature...,
pp. 59-66; DASTON - PARK, Wonders and the order of nature, pp. 120-126; Andr LABHARDT,
Curiositas. Notes sur lhistoire dune mot et dune notion, Museum Helveticum, 17 (1960),
pp. 206-224; Gunther BS, Curiositas. Die Rezeption eines antiken Begriffes durch christliche
Autoren bis Thomas von Aquin (Paderborn - Munic - Viena - Zuric, Ferdinand Schningh,
1995), esp. pp. 12-39 i 169-225.
108. Ex hoc autem evidentius discernitur, quid voluptatis, quid curiositatis agatur
per sensum, quod voluptas pulchra, canora, suavia, sapida, lenia sectatur, curiositas autem
etiam his contraria temptandi causa, non ad subeundam molestiam, sed experiendi
noscendique libidine. [...] hinc ad perscrutanda naturae, quae praeter nos non est, operata
proceditur, quae scire nihil prodest et nihil aliud quam scire homines cupiunt. hinc etiam,
si quid eodem perversae scientiae fine per artes magicas quaeritur: AGUST , Confessiones,
X, 35.
109. libido sciendi non necessaria: De legibus, I , 24, Opera omnia, I , p. 70.
110. Curiositas est investigatio eorum quae ad rem et ad nos non pertinent.
Prudentia autem tantum est de his quae ad rem et ad nos pertinent: ALBERT MAGNE,
De bono, 4, 1, 4.
111. Passatges alludits de la Summa theologica: Secundum autem est desiderium
eorum quae pertinent ad cognitionem, et in hoc moderatur studiositas, quae opponitur
curiositati [I I , 2, q. 160, a. 2...]. Nam primus gradus humilitatis est corde et corpore semper
humilitatem ostendere, defixis in terram aspectibus. Cui opponitur curiositas, per quam
aliquis curiose ubique et inordinate circumspicit. [I I , 2, q. 162, a. 4...] Sicut dictum est,
Arnau justament escriu el De reprobacione com una argumentaci
adreada
...contra la curiositat daquells xerraires que, ben altrament que per una
facultat concedida de manera directa per la grcia divina, afirmen que
tenen el poder de fer obeir els dimonis. Aix, si s lcit per a alg ajustar
les prpies paraules a all a qu es refereixen, sens dubte mereixer el
nom de vesnia ms que no pas el de curiositat o creena.
112
Per tant, la creena en la nigromncia sobrepassa la consideraci
de curiositas i mereix ser ms aviat qualificada de follia, tot i que en
la I nformaci espiritual qualificar de curiositats lendevinaci i la
fetilleria.
113
Daltra banda, al contrari del que esdev ms habitual en
el seu temps, Arnau far servir el terme curiositat en les obres
espirituals sovint en referncia a lestudi de les cincies profanes per
part dels telegs escolstics i laplicaci daquestes a la fe cristiana, en
la lnia de lagustinisme. En efecte, aix ho considera un dedicaci vana
i estril en teologia i fins un engany del diable perqu distreu els
religiosos i els creients de la veritable doctrina de J esucrist i els pot
empnyer a la idolatria.
114
studiositas non est directe circa ipsam cognitionem, sed circa appetitum et studium
cognitionis acquirendae. Aliter autem est iudicandum de ipsa cognitione veritatis, et aliter
de appetitu et studio veritatis cognoscendae. I psa enim veritatis cognitio, per se loquendo,
bona est. Potest autem per accidens esse mala, ratione scilicet alicuius consequentis, vel
inquantum scilicet aliquis de cognitione veritatis superbit. Sed ipse appetitus vel studium
cognoscendae veritatis potest habere rectitudinem vel perversitatem. [...]. Alio modo,
inquantum studet aliquis addiscere ab eo a quo non licet, sicut patet de his qui aliqua
futura a Daemonibus perquirunt, quae est superstitiosa curiositas. [...] Dicendum quod
luxuria et gula sunt circa delectationes quae sunt in usu rerum tangibilium. Sed circa
delectationem cognitionis omnium sensuum est curiositas [I I , 2, q. 167, a. 1-2]. Sobre
la posici de Toms es pot veure, a ms de la bibliografia citada a la nota 107, Christian
TROTTMANN, Studiositas et superstitio dans la Somme de Thologie de Thomas dAquin,
enjeux de la dfiance lgard des sciences curieuses, G. MARCHETTI - V. SORGE - O. RI GNANI
(ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult,
Brepols, 2003), pp. 137-154.
112. De reprobacione, l. 14-18. Significativament en un dels manuscrits, V, una m
posterior a la del copista titul el text Epistola magistri Arnoldi contra curiositatem
dicencium se habere posse cogendi demones.
113. Vegeu lapartat segent.
114. La traducci toscana de la Lli de Narbona transmet la definici del concepte:
Curiosit, cio ansia e sollicitudine diligente davere o di sapere o di vedere ci che
non necessario a questa vita n giova alla salute dellanima, segons s citada dins
J osep PERARNAU, LAlia informatio beguinorum dArnau de Vilanova (Barcelona, Facultat
de Teologia de Catalunya, 1978), p. 76. Per a la concepci del terme a partir del seu
s en els escrits espirituals vegeu ibidem, pp. 73-81; Francesc J . FORTUNY, La filosofia
dArnau de Vilanova, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 3 (1989), pp. 19-54,
i Francesc J . FORTUNY, Arnau de Vilanova: els lmits de la ra teolgica. Arnau en oposici
a Averrois, Maimnides i Toms dAquino, Estudi General, 9 (1989), pp. 31-60. El
concepte apareix en els passatges segents de les seves obres: Alia informatio beguinorum,
en ledici esmentada de Perarnau, pp. 68-73, De mysterio cymbalorum Ecclesiae, J osep
2.2.3. Lastrleg, el mag, el nigromant i la fetillera
La discriminaci entre mgia natural i nigromncia no afecta tan
sols idees, prctiques i llibres, sin tamb les persones que es dediquen
a luna o a laltra, amb la doble finalitat de desautoritzar els qui es
dediquen a unes prctiques reprovables i, amb ells, deslegitimar les seves
creences i operacions. Aquest atac ad hominem es realitza en dos sentits:
en el sentit intellectual, acusant-los dignorants i irracionals, i en el
sentit moral, acusant-los de vils. Aix, el De reprobacione fa una
contundent distinci entre els astrlegs periciores in astris (l. 161),
sapientes (l. 164) i els nigromants pel fet que els primers posseeixen
tant un coneixement racional com la qualitat moral que ns conseqncia,
mentre que els segons sn majoritriament qualificats dignorants i
necis, duna banda ydyote (l. 167), stulti (l. 217), i, daltra banda,
assenyalats per portar la vida ms srdida (l. 158) i ser els pitjors
pecadors peccatores nequissimi (l. 179-180). La figura estereotipada
del nigromant, que practica una mgia superior, de transmissi escrita,
s masculina: sol ser alg capa de llegir en llat, i per tant sovint s
un clergue i de vegades fins i tot un universitari. Ben rarament saplica
el qualificatiu de nigromant a una dona.
115
Per s revelador veure com
Arnau, amb lobjectiu de denigrar-lo, situa el nigromant al mateix nivell
que larquetip de la fetillera (malefica o sortilega), una vella (vetula) que
no participa de la tradici culta, sin de la mgia inferior. Les fetilleres
i els fetillers, en efecte, solien fer de sanadors illetrats en la seva
comunitat local emprant sabers naturals, rituals i pregries molt
senzills, transmesos oralment. Per a Arnau els nigromants i les fetilleres
resten units per la illicitud de les seves modalitats de mgia, derivada
del com recurs als dimonis, explcit o implcit, i per la sordidesa moral
de les seves vides. De tota manera el qualificatiu ms despectiu (fetentes)
est dirigit a les vetule, que apareixen com la prova definitiva de la
ignorncia dels practicants de la mgia illcita (l. 167-168), de la mateixa
manera que en el De consideracionibus els metges seduts per
lempirisme amb els quals polemitza sn titllats dignorants per mitj
duna comparaci amb lesgla ms baix de lactivitat mdica:
PERARNAU, El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiae dArnau de Vilanova.
En apndix el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi, Arxiu de Textos Catalans
Antics, 7/8 (1988-89), pp. 7-133, esp. pp. 64 i 69; Lli de Narbona, Obres catalanes, I:
Escrits religiosos, edici de Miquel Batllori (Barcelona, Barcino, 1947), pp. 157-165, i
Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum ad magistrum
I acobum Albi, canonicum Dignensem, J osep PERARNAU, Tres textos dArnau de Vilanova
i un en defensa seva (Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2002), pp. 57-151,
esp. pp. 63-64.
115. Sesmenta una dona nigromant en les actes del procs a Bonifaci VI I I : Agostino
PARAVI CI NI BAGLI ANI , Boniface VI I I . Un pape hrtique? (Pars, Payot & Rivages, 2003),
p. 352.
...les velles que recollecten herbes mentre van recitant els seus encanteris
sense entendren el significat.
116
I dntica distinci es troba en altres autors: Bacon contraposa els
sapientes, els philosophi, els veri mathematici (o els seus sinnims
indistints astronomi i astrologi), detentors del coneixement racional, til
i legtim, a la categoria dels falsi mathematici i magi en general i a
la categoria de les vetule sortilege. La diferncia bsica que permet
discernir entre els uns i els altres s que, grcies a la scientia expe-
rimentalis, els savis coneixen les causes veritables dels fenmens de la
natura i la tcnica, sobre les quals raonen les seves afirmacions. En
canvi els mags natribueixen les causes als poders sobrenaturals dels
encanteris i carcters.
117
Bacon denuncia que molts daquells astrlegs
falsos aconsegueixen atreure cap a lestudi del saber illcit no solament
homes joves, sin tamb nombrosos ancians i persones danomenada,
entre els quals afirma haver vist amb els seus propis ulls des de clergues
i eclesistics fins a poderosos i prnceps amb una certa cultura. Per
la seva banda els practicants de la fetilleria apareixen generalment
esmentats per Bacon en gnere femen, si b alguna vegada hi engloba
tamb els homes (vetule et viri sortilegi).
118
Ambdues categories de mags
i fetillers es fan mereixedores del mateix qualificatiu de maledicti i
equiparades perqu les seves creences i prctiques sn sovint fraudulentes,
supersticioses, ensenyades pels dimonis i fonamentades en unes bases
falses i intils.
119
Al seu torn, Toms posa laccent en el blasme moral dels magi
en apuntar que la major part dels qui utilitzen les arts mgiques sn
malvats, i criminals els objectius de les seves operacions, entre els quals
enumera furts, adulteris, homicidis. Per aquest motiu sn anomenats
malefici.
120
La seva denncia moral dels nigromants vol replicar a la
116. ...supradiciti medici immo pocius rudes rustici medicinalia didicerunt cum
vetulis carpinantibus que cantantes suorum carminum significaciones ignorant, et hii
similiter verba quidem in ore habent sed verborum intencionibus carent: De
consideracionibus, AVOMO, I V (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1988), p. 192.
117. ...sapientes longi temporis habent causas et rationes unde possunt probare
que proponunt. Mira sunt hec. Et in his potest deprehendi magici consideratio et
philosophi. Nam magici in his faciunt carmina et caracteres, et rerum concursum
naturalem attribuunt carminum et caracterum potestati. Sed philosophus negligit carmina
et caracteres, et adheret operi nature et artis: BACON, Part of the Opus tertium..., p. 49.
118. ...pessimi matematici [...] seducunt homines, non solum iuvenes set etiam
senes et viros famosos, sicut in nostris temporibus experti sumus viros. Et vidimus
maximos viros occupatos in hiis, non solum clericos et ecclesiasticos viros, set principes
aliquantulum literatos, et alios similiter magnos. [...] Et multi viri famosi in studio infecti
sunt nostris temporibus in hiis. [...] Et non solum malicia ultima que communis est vetulis
et viris sortilegis et matematicis, et priores malicie omnes superius enumerate: BACON,
Tractatus brevis, pp. 6-7.
119. Opus maius, I , p. 240-242 i 395-399. Una contraposici similar es troba ja
en lantiguitat clssica entre els magi i les fetilleres: Naomi J ANOWI TZ, Magic in the Roman
world. Pagans, J ews and Christians (Londres - Nova York, Routledge, 2001), pp. 86-96.
120. Summa contra gentiles, I I I , cap. 106.
imatge idealitzadora del mag que donen els textos mgics. Daltra banda
Toms, a ligual dArnau i altres autors, assenyala que la falta de
racionalitat de les prctiques mgiques illcites fa pensar que han
perdut el seny.
121
Ara b, pel que fa al mot magus cal advertir que ens enfrontem
amb un problema terminolgic parallel amb el que ens hem trobat
abans amb magia: ambds termes sn emprats per alguns autors amb
un valor negatiu i per altres amb sentit positiu. Mentre que, com hem
vist, Bacon i Toms dAquino li donen una connotaci desfavorable
una tendncia que sembla seguir Arnau
122
, Guillem dAlvrnia i
Albert Magne lutilitzen amb un sentit positiu. Segons Guillem els magi
shan fet mereixedors daquest nom grcies a les accions meravelloses
que la mgia natural permet fer als qui coneixen en profunditat els
poders ocults presents a la natura, i per tant el terme tindria el significat
de realitzadors de grans accions, magna agentes. Tanmateix, el ttol
de magi va ser malents per alguns com a malfactors o male agentes,
qualificaci que en realitat escau a aquells, veritablement malvats, que
executen operacions similars amb lajut dels dimonis. En conseqncia,
els ignorants de la mgia natural van atribuir als dimonis aquestes forces
amb qu opera el mateix Du i per aix van comenar a adorar-los,
tot caient en la idolatria. Desprs, en triomfar la religi cristiana, es
va passar a considerar els mags naturals malefici pel presumpte suport
del dimoni a les seves operacions, quan aquests en veritat glorifiquen
el Creador, conscients que la natura opera exclusivament per la seva
omnipotent voluntat.
123
Per tant, els practicants de mgia natural no
fan cap ofensa a Du sempre que no caiguin en una excessiva curiositas
o cometin alguna maldat.
124
De tota manera, cal advertir que Guillem
no s coherent en ls de magus o magicus, ja que al llarg de la seva
obra sovint sn emprats en sentit negatiu com a sinnims de maleficus.
Albert Magne s un altre escriptor que empra el terme de magus
amb un valor positiu. En comentar ladoraci dels reis mags de
lEvangeli de Mateu, recalca la diferncia de magus respecte daltres
termes pitjor connotats com ara mathematicus, incantator, divinator o
sobretot maleficus i el seu equivalent necromanticus, en una classificaci
que depn en bona mesura dI sidor de Sevilla (Etimologies, VI I I , 9),
la qual cosa explica les reminiscncies llibresques de certs tipus
dendevinaci de la Roma pagana. De manera semblant a Guillem
atribueix letimologia de magi a magni i els defineix com a grans homes
que pel seu coneixement dels processos de la natura sovint poden predir
122. Vegeu per exemple els passatges reproduts a les notes 139 daquesta part
i 70 de la tercera part.
123. De universo, I I , 3, 21, p. 1058; De legibus, cap. 24, pp. 69-70.
124. De universo, I , 1, 46, p. 663. Sobre la curiositas vegeu infra.
o produir meravelles naturals.
125
En un altre comentari els descriu com
a filsofs de lunivers i, amb un sentit ms especialitzat, astrlegs que
preveuen el futur. Quan parla dastrlegs sens dubte sha dinterpretar
en el sentit positiu de la mathesis endevinatria: un saber molt beneficis
si no saplica ms enll dall que est sotms a lordre natural, lmit
que cal evitar traspassar per no caure en un determinisme astrolgic
propi dun endev enganyador.
126
Els qui invoquen els dimonis no sn
125. Magi enim grammatice magni sunt [...]. Nec sunt magi malefici, sicut quidam
male opinant. Magus enim et mathematicus et incantator et maleficus sive necromanticus
et ariolus et haruspex et divinator differunt. Quia magus proprie nisi magnus est, qui
scientiam habens de omnibus, ex naturis et effectibus naturarum coniecturans aliquando
mirabilia naturae praeostendit et educit. Mathematicus autem duplex est. Mathesis enim
idem est quod scientia de separatis et abstractis, quae licet secundum esse suum naturale
sint in rebus motui subiectis, tamen diffinitione abstracta considerantur, sicut est tota
quadruvii scientia. Et hoc est laudabile. Aliter dicitur mathesis, producta media syllaba,
idem quod divinatio per cursum siderum. Et haec aliquando est bona et aliquando mala,
sicut et ipsi dicunt qui scientiam noverunt. Si quis enim pronosticatur per stellas de his
quae non subiacent nisi ordini causarum naturalium, et sua pronosticatio est de eis,
secundum quod ordini illi subiacent, et non extendit se ad illa eadem nisi eatenus, quo
inclinat ad ea primus ordo naturae, qui est in situ stellarum et circulo, non male facit,
sed potius utiliter a multis cavet nocumentis et promovet utilitates. Qui autem non
consideratis omnibus pronuntiat de his quae futura sunt, aliter quam dictum est, trufator
est trutannus et abiciendus. I ncantator autem est, qui carminibus quibusdam bestias aut
herbas aut lapides aut imagines ad quosdam parat effectus. Nigromanticus autem dicitur
a Graeco nigros, quod est mortuus Latine, qui divinat in mortuis vel in umbris daemonum
sive mortuorum. Augur autem est, qui in garritu, volatu aut sessione avium divinat.
Haruspex autem, qui in aris sive extis animalium ante aras immolatorum divinat.
Divinatores autem multi sunt valde, in punctis terrae, in casu ignis, in aqua et in aere
divinantes. Et praeter hos sunt sortilegi et in pythonibus divinantes. Nullo istorum dediti
fuerunt isti nisi magicis hoc modo, prout dictum est. Et hoc est laudabile: Super
Matthaeum, I I , 1, Opera omnia, 21, I , p. 47. Quant als arioli: Arioli ab aris dicuntur,
qui in extis animalium in aris immolatorum futura praedixerunt, sicut adhuc exstant
libri, qui sunt de illa parte necromantiae quae incantativa vocatur, in qua animalia cum
carminibus obsecrata degulantur, in degulatis iudicatur, si in compositione et cursu
sanguinis naturaliter se habet, et secundum hoc fausta pronuntiantur: Super Daniel, I ,
20, Borgnet, XVI I I , p. 465.
126. Magi dicuntur secundum Hieronymum, quasi magistri, qui de universis
philosophantur, magi tamen specialiter astronomi dicuntur, qui in astris futura rimantur:
Super Daniel, I , 20 (Borgnet, XVI I I , p. 465); sobre els diversos sentits de mathesis vegeu
el passatge reprodut a la nota anterior: una mathesis pronunciada amb e breu s la cincia
matemtica, totalment digna de lloana, i la mathesis amb e llarga s cincia adreada
a lendevinaci a travs dels astres, que pot ser lcita o illcita segons sacaba de veure.
La mateixa distinci o similar es troba en altres autors, com Michael Scot. Per la seva
banda, Roger Bacon demostra un coneixement millor del grec en diferenciar una mathesis
amb consonant aspirada i e llarga, provinent del mot grec j vepft, que conserva el sentit
de disciplina originari, i una matesis sense apiraci i amb e breu, que t el sentit
dendevinaci: Tractatus brevis, pp. 2 i 3 (que corregeix Opus maius, I , p. 239). Tanmateix,
totes sn distincions que naturalment tenen poc a veure amb letimologia real, ja que
es tracta sempre de la mateixa paraula, que del sentit original recordat per Bacon va
acabar adquirint el nou significat dastrologia en grec i en llat tard.
els magi, sin els nigromantici o malefici,
127
mentre que lincantator
queda en un terreny ms ambigu, encara que ms aviat sospits pel
seu s de frmules verbals aplicades a les substncies animals, vegetals,
minerals i a les imatges.
La denigraci moral a la qual hem vist que sn sotmesos els
practicants de la fetilleria i lendevinaci en els escrits dels escolstics
es reflecteix en alguns textos jurdics. El codi legal alfons Las siete
partidas (1254-1265) resulta particularment interessant perqu recull
la distinci entre una endevinaci de base astrolgica i de tradici svia
i una altra de no culta executada per endevins i fetillers. En con-
seqncia, permet exercir la primera, sempre que sigui practicada pels
sabidores o sapientes, mentre que prohibeix la segona pel seu carcter
falla i ordena lexpulsi dels seus practicants. La descripci de
lastrologia judiciria evidencia que la llei surt dun entorn que hi est
clarament interessat i la coneix:
E son dos maneras de adevinana. La primera es la que se faze por arte
de astronomia, que es una de las siete artes liberales. Esta segund el fuero
de las leyes non es defendida de usar a los que son maestros, e la entienden
verdaderamente, porque los juyzios, e los asmamientos que se dan por
esta arte, son catados por el curso natural de las planetas e de las otras
estrellas, e fueron tomadas de los libros de Ptolomeo e de los otros
sabidores que se trabajaron de esta sciencia. Mas los otros que non son
ende sabidores non deven obrar por ella, como quier que se deven trabajar
de aprender e de estudiar en los libros de los sabios. La segunda manera
de adevinana es de los agoreros e de los sorteros e de los fechizeros.
[...] E estos truhanes e todos los otros semejantes dellos (porque son homes
daosos e engaadores e nasce de sus fechos muy grandes males a la tierra)
defendemos que ninguno dellos non more en nuestro seorio, nin use y
destas cosas...
128
Aix mateix, les opinions dArnau sobre la illicitud de certs tipus
de prctiques mgiques van tenir traducci legal quan, el 1310, va donar
a Frederic I I I consells sobre la manera de governar la seva famlia i
el regne de Siclia dacord amb els principis de la puresa cristiana en
lescrit conegut amb el ttol dI nformaci espiritual. Entre els preceptes
que li suggereix, hi ha el dexpulsar els fetillers i endevins:
127. Dicendum, quod revera huiusmodi illusiones fiunt a daemonibus, et a
maleficis arte daemonum: hoc enim exprese dicunt Sancti: et communis est omnium
opinio, et docetur in necromantia in parte illa quae dicitur de imaginis et annulis et
speculis Veneris et sigillis daemonum Acot Graeco, et Grema Babylonico et Hermete
Egyptio: et invocationes ad hoc ordinatae describuntur in libro Hermogenis et Phileti
necromanticorum et in libro qui dicitur Almandel Salomonis: Summa, I I , 30, Borgnet,
XXXI I , p. 327.
128. ALFONS X, Las siete partidas, setena partida, ttulo 23, ley 1, ff. 73v-74r.
I tem, decaarets o gitarets de tota vostra seynoria devins o devines, o
sorcers, o qualsque supersticioses [...], que daytals cu[ro]sitats contrries
a la fe christiana se[n t]rameten.
129
De la I nformaci espiritual, i per tant de la inspiraci immediata
del seu metge i conseller, van sorgir les Ordinationes promulgades per
Frederic I I I el 15 doctubre del mateix any per al regne de Siclia, segons
reconeix explcitament el mateix rei al seu germ J aume I I . Aix doncs,
conseqncia directa del consell dArnau va ser que a la darrera part
daquestes ordenacions, els mags, endevinadors i fetillers, entre altres,
fossin declarats enemics de la religi cristiana.
130
La inspiraci jurdica
per a mesures daquest tipus sha de cercar probablement en la doble
tradici civil i cannica de lleis i disposicions contra la mgia que es
remunten a lI mperi rom tard, la tradici cannica de manera
ininterrompuda, mentre que la civil reviu amb la recuperaci del dret
rom al segle XI I .
131
De tota manera val la pena observar que en els
textos legals citats no apareix la categoria especfica del nigromant, sin
que semblen estar ms aviat orientats contra la mgia inferior. Cal
recordar que la persecuci judicial de la nigromncia, connectada amb
ls poltic dels crrecs de mgia en les esferes del poder, no tindr
la seva eclosi fins al perode immediatament posterior, durant la
primera meitat del segle XI V.
132
Tal com sevidencia en els textos citats, el segle XI I I representa
un punt dinflexi clau en la formaci dels estereotips del nigromant
i la fetillera. Tots dos shan dinserir en una ms mplia gamma
129. ARNAU DE VI LANOVA, Obres catalanes. Volum I : Escrits religiosos, pp. 232-233,
edici de Miquel Batllori. Vegeu al mateix volum la introducci al text tamb de Batllori,
pp. 77-81.
130. Aquestes constitucions, segons el seu text incls, juntament amb la I nformaci
espiritual, en una carta del rei Frederic tramesa el 25 de novembre de 1310 a J aume II,
declaren: Nulli restat ambiguitati suspensum, quin veneficiis, magiis, [incan]tacionibus,
auguriis, divinacionibus, sortilegiis ceterisque talibus innitentes perversores sacre
religionis fidei a Christi fidelibus reputentur, qui [...] divine sapiencie simulatores,
humanas posse mentes divertere et scripturarum inspeccione futura predicere falso
promittunt, volentes Deo esse videri..., editat dins Heinrich FI NKE, Acta Aragonensia.
Quellen zur deutschen, italienischen, franzsischen, spanischen zur Kirchen und
Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz J aymes I I (1291-1327) (Berln,
1908; reimpr. Aalen, Scientia Verlag, 1968), I I , p. 699. En la mateixa carta (ibidem,
p. 695) Frederic informa el seu germ de la dependncia directa del codi legal respecte
de lescrit arnaldi en vulgar.
131. Diverses lleis De maleficis et mathematicis et ceteris similibus es poden veure
sota el ttol 16 del llibre I X del Codex Theodosianus, edici de Theodor Mommsen i Paul
Krueger (Hildesheim, Weidmann, 1990), I , pp. 459-463, aix com algunes normes recollides
dins GRACI , Decretum, I I , causa 26, q. 5, c. 1027-1030. Sobre el tractament cannic i
civil de la mgia: PETERS, The Magician, the Witch..., esp. pp. 78-84, 98-102 i 148-155.
132. William R. J ONES, Political uses of sorcery in medieval Europe, The Historian,
34 (1972), pp. 670-687; PETERS, The magician..., pp. 85-137; Alain BOUREAU, Satan
hrtique: linstitution judiciaire de la dmonologie sous J ean XXI I , Mdivales, 44 (2003),
pp. 17-46, i DEM, Satan hrtique. Naissance de la dmonologie dans lOccident mdival
(1280-1330) (Pars, O. J acob, 2004), pp. 17-91.
darquetips incloent-hi lheretge, el leprs, la prostituta i el jueu,
analitzats per R. I . Moore,
133
en els quals sencasellen tots els grups
que van quedant marginats per la creixent divisi social causada pel
triomf del feudalisme i linici de leconomia monetria a partir del segle
XI . La necessitat de control i fins i tot de persecuci i expulsi fora
de la comunitat daquests desfavorits justifica el procs dins-
titucionalitzaci en el doble vessant del reforament de les estructures
eclesistiques al voltant del papa amb les reformes religioses i laparici
dels estats a travs duna nova classe de funcionaris, clergues i laics,
malvistos pels nobles com a homines novi o nouvinguts. Aquests clerici
o literati, formats en lletres i comptes nous mecanismes dascensi
social, imposen una alta cultura que els defineix, unifica i perpetua
com a elit en tota la cristiandat llatina, i que, per legitimar-se, ells ma-
teixos presenten com el triomf de la ra sobre la superstici dels
ignorants. Per tamb suposa la victria dels literati sobre els ille-
trats (rustici, idiote), edificada damunt els fonaments dels autors antics,
que proporcionaven coneixements, arguments i autoritat encaminats
a la repressi social empresa per anullar les possibles amenaces al statu
quo i a la ideologia dominant, per tamb per impulsar les institucions
naixents.
En les reflexions dels autors del segle XI I I sobre els practicants
de mgia es poden observar en embri dues de les bases de la bruixeria
europea: duna banda, lassimilaci de la nigromncia i la fetilleria no
culta, de laltra, lestereotip de la bruixa adoradora del diable, que durant
el perode de la cacera de bruixes portaria a la foguera milers de dones,
sobretot dels mbits rurals, en general solteres o vdues i molt sovint
velles, sense la protecci duna famlia, marginades i assenyalades pels
seus propis vens arran de les seves prctiques fetilleres o tan sols
remeieres, arran de lofici de llevadora, o simplement arran del seu
aspecte repulsiu.
134
133. R. I . MOORE, The formation of a persecuting society. Power and deviance in
Western Europe, 950-1250 (Oxford, Basil Blackwell, 1987), esp. pp. 160-180, de la traducci
castellana dE. Gaviln: La formacin de una sociedad represora. Poder y disidencia en
la Europa occidental, 950-1250 (Barcelona, Crtica, 1989).
134. Sobre la creaci daquest estereotip, en el qual van convergir la figura de la
fetillera de la literatura clssica cf. la terrible descripci horaciana de Candia i les
seves companyes (Epodes, 5), les llegendes i rondalles, i la misgina convicci dels
intellectuals en la feblesa fsica i mental de les dones, AGRI MI - CRI SCI ANI, Savoir mdical
et anthropologie religieuse...; J ole AGRI MI - Chiara CRI SCI ANI, Medici e vetulae dal duecento
al quattrocento: problemi di una ricerca, Cultura popolare e cultura dotta nel seicento.
Atti del Convegno di Studio di Genova (23-25 novembre 1982) (Mil, Franco Angeli Editore,
1983); J osep PERARNAU, Activitats i frmules supersticioses de guarici a Catalunya en
la primera meitat del segle XI V, Arxiu de textos catalans antics, 1 (1982), pp. 47-78; COHN,
Europes inner demons...., pp. 309-316 de la traducci castellana; RUSSELL, Witchcraft in
the Middle Ages..., 279-286; MANSELLI , Magia..., pp. 211-222; CARDI NI , Magia..., pp. 237-244
de la traducci castellana; KI ECKHEFER, Magic..., pp. 205-211 de la traducci castellana;
Carlo GI NZBURG, Storia notturna. Una decifrazione del sabba (Tor, Einaudi, 1989); J ean-
2.2.4. El poder de lnima i la fascinaci
Ha quedat clar que lexistncia i laplicaci de la forma especfica
provinent dels ssers naturals minerals, vegetals o animals no eren
qestionades per cap autor. Encara ms, sovint es considerava que els
mags treien una part del poder del seu coneixement de les propietats
ocultes naturals. Ara b, altres tipus de recursos mgics no desperten
tanta unanimitat, perqu dentrada implicaven acceptar lexistncia de
virtuts ocultes pertanyents a individus particulars, i, per tant, ens sn
ms tils a lhora de distingir actituds diferents davant locult. Aquest
s el cas de les facultats portentoses de lnima possedes per
determinades persones, que bviament no sn comunes a tota lespcie
humana. En aquest sentit es discuteix durant el segle XI I I si la condici
dels mags pot beneficiar-se dalgunes facultats naturals extraordinries
per damunt la resta dels ssers humans, segons asseguren llibres mgics
com el Picatrix:
Ning no podr arribar a la perfecci en aquesta cincia [datreure els
esperits dels planetes pels mitjans naturals basats en les imatges], si no
hi t una inclinaci per la seva prpia natura deguda tant al poder (virtus)
com a la disposici dels planetes.
135
A ms de les condicions de naixement mgiques i astrolgiques
necessries, el Picatrix en posa dues altres: la iniciaci en la cincia
i la filosofia per controlar les forces sobrenaturals i la convicci que,
unida a la voluntat, refora grcies al poder de lnima les facultats
que els esperits i el cel imbueixen en el talism.
136
Tamb afirmen la
inclinaci natural dels tractats dastrologia com el Quadripartium o
Tetrabiblos de Ptolemeu, on sindiquen les diferents branques mgiques
a les quals predisposa la lluna en combinaci amb cada signe del
zodac.
137
Patrice BOUDET, La gense mdivale de la chasse aux sorcires. J alons dune recherche,
N. NABERT (dir.), Le mal et le diable. Leurs figures la fin du Moyen ge (Pars, Beauchesne,
1996) i Michael D. BAI LEY, From sorcery to witchcraft: clerical conceptions of magic
in the later middle ages, Speculum, 76/4 (2001), pp. 960-990.
135. Nullus autem in hac sciencia poterit esse completus nisi ad eam virtute et
disposicione planetarum sua propria natura fuerit inclinatus: Picatrix, I I I , vi, 1, p. 108.
136. Et illud quod est necessarium in dictis operibus et sine quo aliquid complere
non possumus est adiungere totam voluntatem et credulitatem operi taliter quod virtus
spiritus cum virtute celi iungatur; et tunc omnia complebuntur cum effectu, Picatrix
I , v, 36; Et ipsi omnem scientiam et subtilitates philosophicas suis discipulis preter opera
spirituum nature complete ostendere: ibidem, I I I , vi, 5. Vegeu Frdric FAUQUI ER, Le
magicien-philosophe dans le Picatrix latin, A. MOREA - J .-C. TURPI N (ed.), La magie. Colloque
international de Montpellier, 25-27 mars 1999 (Montpeller, Universit Paul-Valry, 2000),
I I I , pp. 129-146.
137. Per exemple Pisces i Sagitari per a la necromncia o endevinaci a travs
dels morts i lexpulsi dels esperits malignes, Escorpi per a lastrologia, etc., PTOLEMEU,
Quadripartium, I V, 3 (cf. per al text grec, Tetrabiblos, I V, 3, edici i traducci anglesa
de F. E. Robbins (Cambridge, Mass. - Londres, Harvard University Press - William
Heinemann, 1980), esp. pp. 181-182.
Naturalment, els autors escolstics, com hem vist exposat en el
mateix De reprobacione, neguen la possibilitat que lnima de qualsevol
persona pugui dominar els esperits de la manera que indiquen els llibres
nigromntics. Ara cal preguntar-se si refusen tamb que lnima hu-
mana sigui capa a voltes dacomplir accions prodigioses per de causa
natural.
La resposta dArnau sha danar a cercar dins el compendi de
medicina prctica titulat De parte operativa, en el llarg passatge dedicat
a les facultats ocultes ja comentat anteriorment. Desprs destablir, com
hem vist, la procedncia astrolgica de les propietats ocultes presents
per naturalesa en totes les substncies de lunivers i de distingir entre
aquelles pertanyents a tota lespcie i les individuals, imbudes per les
circumstncies astrals en el moment de lorigen de cada sser particular,
adverteix que, malgrat leventual ajut donat pels dimonis, lnic mitj
pel qual les operacions dels mags i dels fetillers tenen possibilitat de
reeixir s el coneixement de les propietats ocultes. Amb els lligams
provocats per les propietats inherents als objectes o a les persones que
executen les operacions mgiques es poden impedir o danyar les
funcions fsiques i mentals que satribueixen als maleficis i encantaments.
Si shi afegeix la situaci astrolgica del moment en qu es duen a terme
tals operacions, leficcia daquestes esdev extremadament desigual per
la dificultat de conixer-ne les causes i totes les variants que hi
influeixen:
I en conseqncia sesdev que les impressions o accions dalguns mags,
fetillers o encantadors [fascinantium] sn molt eficaces i en canvi daltres
no ho sn gens ni mica, tamb els passa que unes voltes no tindran cap
eficcia o en tindran ben poca, mentre que altres voltes tindran una eficcia
admirable.
Fins i tot les persones, doncs, poden posseir la proprietas, infosa
tamb per la posici dels astres a linstant del seu naixement, que
interactua amb les facultats provinents de la situaci favorable o
desfavorable del cel en el moment de lactuaci. Ns el corollari que,
grcies a aquestes propietats ocultes ms que no pas a les operacions
o als instruments emprats, alguns mags i fetillers algunes vegades
realitzen els seus encanteris amb gran efectivitat, mentre altres voltes,
o si els duen a terme altres persones, el fracs s absolut. Per les mateixes
causes hi ha qui desprn uns esperits i vapors que corrompen amb ms
facilitat els cossos tous i purs, com la cera fresca o els infants. Digual
manera s possible que un metge o lassistent dun malalt dalienaci
provoqui un empitjorament involuntari de la seva afecci per ms
correcta que sigui la intervenci professional. Si se sospita que passa
aix, la soluci s bvia: canviar el metge o lassistent.
138
En coherncia
138. Et ex hac consideratione solum verificatur illud quod communiter fertur de
fortunio et infortunio constructionis edificiorum aut collectionis plantarum aut inchoationis
itinerum et sic de aliis humanis operationibus, unde quicumque sciret virtutes orbis et
amb la doctrina exposada en el De parte operativa entorn de la influncia
de la proprietas en la generaci i curaci de trastorns psquics,
139
en
el Speculum medicine Arnau afirma que les facultats mentals poden
ser alterades per les propietats ocultes dels elements els estels, els
minerals o els ssers vius que conformen lambient (aer), de manera
que la ra s aclarida i illuminada fins a lextrem de permetre als homes
veure-hi ms enll del que s normal i especular sobre el futur, o b,
al contrari, s llevada totalment o s obstaculitzada per la ligatio.
140
En tractar del poder de lnima resulta ineluctable parlar de la
fascinatio a la qual alludia Arnau en el passatge tot just citat. La font
principal dels autors dels segles XI I I i XI V per a la idea de fascinatio
s el De anima dAvicenna. El filsof persa, desprs dexposar el poder
de lnima sobre el propi cos, acceptat sense reserves pels intellectuals
llatins, passa al tema ms controvertit de la influncia en un cos ali
per mitj de la fascinaci i la suggesti: una nima noble, constant
i poderosa, sempre que no es vegi afectada per una emoci vehement,
pot influir de manera del tot natural, ms enll del seu propi cos, en
els altres cossos, amb els efectes de sanar els malalts, afeblir els malvats,
materias cognosceret cum dispositionibus que preparant eas ad suscipiendum illarum
virtutum impressionem miras et velut magnas faceret immutationes in rebus inferioribus.
Nec aliquod agens citra primum potest eas aliter facere, nisi mediantibus corporibus
informatis virtutibus corporum superiorum vel partium celi, unde et magorum prestigia
et incantatorum delusiones et maleficiorum vexationes ac etiam fascinantes impressiones
non aliter efficaciam habent, licet demones subministrent [...]. Tunc autem efficacissime
sunt operationes maleficiorum et similium, quando non solum rebus quibus instrumentaliter
utitur operarius inest virtus predicta, sed etiam ipsius operationi virtus consimilis
coadiuvans inest, impressa ex figura sue nativitatis, ad quam cum referatur periodus tota
sue durationis, quantum aliquod perfectum et defectum, est possibile quod virtus impressa
illi apud horam nativitatis postmodum confortatur aut debilitatur superiori aspectu,
secundum quod aspectus ille refertur ad partes figure nativitatis. Et exinde contingit quod
aliquorum magorum aut maleficiorum aut fascinantium impressiones vel opera sunt
efficaciora valde, aliquorum autem nequaquam, et illis etiam exinde contingit quod
quandoque nullius erunt efficacie, aut si sic, valde parve, quandoque vero habebunt
mirabilem efficaciam. Cuius igitur virtus ex orbe acquisita valde contrariatur mollibus
et puris corporibus, qualia sunt puer et cera nova: si talibus appropinquent ex debita
distantia, corrumpent ea spiritibus et vaporibus emissis aere infecto vel informato,
praecipue si hora illa confortetur virtus aspectu orbis. Et hinc etiam contingit quod aliquis
medicus presentia sue visitationis ledet infirmum, quantumcumque rationabiliter
administret. Et similiter intelligendum est de ceteris ministris eiusdem infirmi, unde si
aliquis ministrorum habeat virtutem occultam ad predictam infectionem vel corruptionem
spirituum et eger patiatur alienationem illo presente, non solum conservatur alienatio
sed etiam confortatur et vigoratur: Opera (Li, 1520), f. 127r.
139. Vegeu infra lapartat I I I , 1.4.
140. Alios etiam effectus tam notabiles interdum imprimit corpori hac ex parte,
ut spiritus et cerebrum adeo temperet et illuminet quod preter solitum elevetur ad occulta
intelligibilia contemplanda et etiam speculanda futura et universaliter ad omnem actum
rationis expedite perficiendum. I nterdum e contra perturbat usque ad permixtionem
rationis, aut totaliter aufert seu ligat: Speculum medicine, 13, Opera (Li, 1520), f. 5ra.
permutar les substncies elementals, provocar pluges i fertilitat o, al
contrari, sequedat i mortalitat. La matria obeeix naturalment a la
voluntat de lnima molt ms del que obeeix els agents contraris.
141
J ustament dAvicenna, i tamb dal-Ghazali , s don Albert Magne
declara recollir la definici de la fascinatio que dna en el seu primerenc
comentari de les Sentncies: per aquest fenomen, que explica el mal
dull, lnima duna persona trava o allibera les operacions dalg altre
a travs de la proximitat, de la vista o dun altre sentit. Albert, tanmateix,
hi mostra tot seguit les seves reserves, per la ra que ni la fascinaci
ni lart mgica no poden danyar qui t una fe ferma en Du.
142
Uns
anys ms endavant, en canvi, Albert ja no shi oposa quan relaciona
la fascinaci amb lexaltaci de lhome com a nic nexe entre Du i
el mn que, procedent de lAsclepius hermtic, recull en el De mine-
ralibus i en altres escrits: els homes dexcellent naixement acompleixen
prodigis, encantaments i profecies grcies al poder dorigen astral que
t la seva nima de transmutar els cossos. Aquests fets proven que lhome
t un intellecte div que el fa elevar per sobre del mn, grcies a una
doble activitat investigadora en la natura i la doctrina fins al punt de
ser-ne el guia amb els seus pensaments i governar-lo.
143
El nexe amb
Du ve de la seva semblana i participaci amb ell.
La teoria de la fascinatio est tamb desenvolupada per Roger
Bacon en diverses de les seves obres. Segons el francisc aquesta
sexplica per una facultat contagiosa que rep la complexi duna persona
nascuda sota una mala constellaci. Amb els vapors i esperits corruptes
produts per la seva mala complexi i transmesos sobretot a travs de
la porositat dels ulls contamina els del seu voltant, i ms si sn dedat
i complexi tendres. I si shi afegeix el desig ardent, la convicci del
141. Avicenna latinus: Liber de anima, editat per S. van Riet (Lovaina - Leiden,
E. Peeters - E. J . Brill, 1968), I V, 4, pp. 65-66.
142. Quidam philosophi, sicut Avicenna Sexto de naturalibus et Agazel in Physica
sua, ponunt fascinationem, ita quod anima unius hominis per aspectum vel propinquitatem
impediat pocessum operum alterius hominis, virtute spiritualiter egrediente de una anima
et operante super aliam. Hoc autem non dico approbans dictum illud, quia bene credo
quod fidem firmam in Domino habenti non nocet fascinatio, nec nocere potest ars
magica: Sententiae, 2, VI I , 7.
143. De proprietatibus autem hominis praecipua est quam dicit Hermes ad
Esclepium scribens quod solus homo nexus est Dei et mundi: eo quod intellectum divinum
in se habet et per hunc aliquando ita supra mundum elevatur ut etiam mundi materia
sequatur conceptiones eius, sicut in optime natis videmus hominibus qui suis animabus
agunt ad corporum mundi transmutationem ita ut miracula facere dicantur. Et ideo etiam
in ea parte qua homo mundo nectitur, non mundo subicitur, sed praeponitur ut
gubernator. Hinc etiam causatur fascinatio qua anima unius agit ad alterius impedimentum
vel expeditionem per visum vel per alium sensum: ALBERT MAGNE, De animalibus, XXI I ,
1, 5, edici de H. Stadler (Mnster, 1916-1921), pp. 1353-1354; i tamb Metaphysica, I ,
1, 1, edici de B. Geyer (Mnster in Westfalen, Aschendorff, 1960), p. 2. Vegeu STURLESE,
Saints et magiciens..., p. 627; Loris STURLESE, I ntelletto acquisito e divino. La dottrina
filosofica di Alberto il Grande sulla perfezione della ragione umana, Giornale critico della
filosofia italiana, 23/2 (2003), pp. 161-189, i LUCENTI NI , Lermetismo..., pp. 432-433.
seu poder i la intenci ferma de fer mal o en els savis, al contrari,
la de fer el b i lelecci de les condicions astrals, amb uns resultats
encara ms poderosos, no hi ha dubte que la natura obeeix els seus
pensaments. Aqu no hi ha mgia diablica, per en canvi s falsa la
creena de mags i fetilleres que qualsevol posseeix el poder de la
fascinaci i en tot moment, amb noms la fora de la paraula. Com
veurem en lapartat segent quan ens aproximem a la teoria baconiana
entorn del poder de la paraula, aquesta sola no basta: si no es
compleixen els factors esmentats, les operacions no reeixiran ms que
per la intervenci demonaca.
144
Semblant a la de Bacon s lexplicaci del fenomen donada per
Pietro dAbano, el qual coincideix amb el seu collega Arnau a estendres
sobre les seves conseqncies en lmbit mdic. Segons ell les nimes
ms nobles estan dotades de facultats excepcionals, si b naturals,
produdes per la posici dels astres en el seu naixement, de manera
que sn capaces dexercir la fascinatio, provocar pluja, transmutar
elements, guarir malalts o afeblir persones sanes. Aquesta s una de
les dues causes, juntament amb la fora de la imaginaci del malalt,
per les quals pot donar resultat la precantatio, repetici de noms o
paraules amb valor teraputic. Per a Pietro la fascinatio t lloc quan
lnima del mag, trasbalsada per un sentiment violent, altera el seu cos
i els seus ulls, a travs dels quals altera tot seguit laire, i aquest al
seu torn el cos daquell a qui va adreat lencantament.
145
Les teories dorigen avicenni al voltant de la fascinatio i el poder
de lnima es van estendre en els medis escolstics entre el segle XI I I
i el XI V, segons acabem de veure, per a la fi van topar amb una forta
oposici, expressada per exemple en la condemna de Tempier, que
ataca, entre altres, les idees que una nima pot tenir poder sobre una
altra o que els condicionaments astrolgics afecten les inclinacions de
lnima.
146
Aix mateix, al contrari dels altres autors coetanis, amb els
144. Roger BACON, Opus maius, I , pp. 398-399, i Opus tertium, Opera quaedam
hactenus inedita, I , edici de J ohn S. Brewer (Londres, Longman, Green, Longman and
Roberts, 1859), p 98: Et hic oritur omne genus fascinationis; non quod fascinatio dicatur
per solum verbum casualiter prolatum, non in tempore debitae constellationis, nec cum
forti cogitatione animae, et desiderio confidenti, et intentione certa, sed ad nutum
loquentis, sic est stulta consideratio, et magica, et vetularum, et extra considerationem
sapientum, et nihil operetur, nec fit aliquid, nisi diabolus propter peccata hominum
operetur latenter. Sed si virtutes quatuor praedictae concurrant cum quinque conditionibus
animae, scilicet forti cogitatione, desiderio vehementi, intentione certa et firma spe,
bonitate animae vel malitia, et cum complexione corporis mala vel bona, tunc erit alteratio,
quocunque modo vocetur, seu fascinatio sive aliud.
145. PI ETRO DABANO, Conciliator (Vencia, Giunta, 1565; reproducci facsmil:
Pdua, Editrice Antenore, 1985), differentiae 64, 113, 135. Vegeu PASCHETTO, Pietro
dAbano..., pp. 135-137 i 235-242, i THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 900-902.
146. Quod intelligentie superiores imprimunt in inferiores, sicut anima una
imprimit in aliam, et etiam in animam sensitivam; et per talem impressionem incantator
aliquis prohicit camelum in foveam solo visu (nm. 112, Chartularium, p. 549). Lexemple
quals tampoc no coincideix a atribuir-lo a causes astrolgiques, Toms
dAquino replica explcitament a loculus fascinans dAvicenna i, potser,
implcitament al seu mestre Albert, tot negant que lnima humana,
i fins i tot la dels ngels, tingui la capacitat dalterar la matria per
una seva prpia facultat natural. Noms reconeix, per explicar una
referncia de la Glossa ordinria, que lnima pot alterar els humors
del seu propi cos per efecte duna imaginaci especialment poderosa,
sobretot en els ulls, on arriben els esperits ms subtils i a travs dels
quals afecten laire contigu en un radi determinat. No deixa de ser
significatiu que els dos exemples que en posa siguin femenins: la mirada
duna dona amb la menstruaci fa que els miralls nous puguin perdre
un poc de la seva puresa citant Aristtil, De somno et vigilia, 2, 459b,
29-32, i lesguard de les vetule, que esdev verins sobretot per als
nens de cos tendre i impressionable. En aquest darrer cas deixa la porta
oberta a la intervenci del diable, amb qui les vetule sortilege tenen un
pacte.
147
A partir daquest passatge Toms esdevindr lautoritat prin-
cipal per la qual fora ms endavant, al segle XVI , ja iniciat el perode
de la cacera de bruixes, les causes astrals addudes per a la fascinatio
van tenir la concurrncia no incompatible daltres causes que van
fer de les dones, i especialment les velles, les persones amb les
condicions ms favorables per posseir-la: la verinor de la menstruaci,
que roman fins i tot desprs de la menopausa, i el pacte amb el diable.
148
es remunta a GUI LLEM DALVRNI A (De universo, I I , 3, 16, Opera omnia, I , p. 1047). Cf.
nm. 207: Quod, in hora generationis hominis in corpore suo et per consequens in anima,
que sequitur corpus, ex ordine causarum superiorum et inferiorum inest homini dispositio
inclinans ad tales actiones vel eventus. Error, nisi intelligatur de eventibus naturalibus,
et per viam dispositionis (p. 555).
147. Ad secundum dicendum quod fascinationis causam assignavit Avicenna ex
hoc, quod materia corporalis nata est obedire spirituali substantiae magis quam contrariis
agentibus in natura. Et ideo quando anima fuerit fortis in sua imaginatione, corporalis
materia immutatur secundum eam. Et hanc dicit esse causam oculi fascinantis. Sed supra
ostensum est quod materia corporalis non obedit substantiae spirituali ad nutum, nisi
soli creatori. Et ideo melius dicendum est, quod ex forti imaginatione animae immutantur
spiritus corporis coniuncti. Quae quidem immutatio spirituum maxime fit in oculis, ad
quos subtiliores spiritus perveniunt. Oculi autem inficiunt aerem continuum usque ad
determinatum spatium, per quem modum specula, si fuerint nova et pura, contrahunt
quandam impuritatem ex aspectu mulieris menstruatae, ut Aristoteles dicit in Libro de
somno et vigilia. Sic igitur cum aliqua anima fuerit vehementer commota ad malitiam,
sicut maxime in vetulabus contingit, efficitur secundum modum praedictum aspectus
eius venenosus et noxius, et maxime pueris, qui habent corpus tenerum, et de facili
receptivum impressionis. Possibile est etiam quod ex Dei permissione, vel etiam ex aliquo
facto occulto, cooperetur ad hoc malignitas daemonum, cum quibus vetulae sortilegae
aliquod foedus habent: Summa theologica, I , q. 117, a. 3.
148. Les teories elaborades en el renaixement sobretot les naturalistes, que van
arribar a considerar la fascinatio com un problema mdic estan analitzades per
Fernando SALMN - Montserrat CABR, Fascinating women: the evil eye in medical
scholasticism, R. FRENCH - J . ARRI ZABALAGA - A. CUNNI NGHAM - L. GARC A BALLESTER (ed.),
Medicine from the Black Death to the French Disease (History of medicine in context)
(Aldershot, Ashgate, 1998), pp. 53-84. Aquest article considera tamb les fonts medievals
Quant a lafirmaci que, dentre tots els homes, els mags sn
agraciats en el moment del seu naixement per les estrelles amb el poder
de realitzar operacions mgiques, Toms tamb es desmarca de la resta
dels intellectuals contemporanis i contesta que ni els cossos celestes
no poden influir en lintellecte ni les paraules humanes poden tenir
mai aquest poder.
149
A parer meu la seva convicci que les facultats
naturals meravelloses no poden provenir ms que duna forma specifica,
comuna a tota lespcie, segons hem vist, tamb podria justificar
implcitament la seva resposta negativa.
Siger de Brabant, dut per la crtica a la concepci avicenniana
de la causalitat i de la mgia, respecte de la qual nega la possibilitat
que les intelligncies separades puguin donar forma i canviar la
matria, tamb rebutja lexplicaci que Avicenna dna de la fascinatio.
En aquest cas no s lluny de la justificaci naturalista de Toms, per
b que no recull la possibilitat, que alhora admet aquest, duna inter-
venci diablica. Siger cerca una explicaci que concordi amb Aristtil
i Averrois: una nima noms pot afectar un cos ali indirectament, per
mitj del seu propi cos. En efecte, per a Aristtil les concepcions de
la nostra nima fan nixer apetits sensitius com la por o el desig que
produeixen canvis en el propi cos que al seu torn poden afectar altres
cossos. Per exemple, si una vella de complexi molt dura es disposa
a fer mal a un infant, llavors el moviment del seu cor provoca una
alteraci violenta del seu cos. Quan la dita alteraci surt a lexterior,
infecta el medi i, a travs seu, infecta linfant.
150
2.2.5. Figures, paraules i carcters mgics
Els telegs i filsofs naturals baixmedievals coincideixen, duna
banda, a acceptar laprofitament de les propietats ocultes tal com
apareixen en la natura, i, de laltra, a refusar unnimement les
de laproximaci a la fascinatio al segle XVI , que sn les que shan estudiat aqu. Centrat
a ledat mitjana, vegeu tamb Paola ZAMBELLI , Limmaginazione e il suo potere. Desiderio
e fantasia psicosomatica o transitiva, Orientalische Kultur und europisches Mittelalter
(Berln, De Gryter, 1985), pp. 188-206; reimpr. Lambigua natura della magia: filosofi,
streghe, riti nel Rinascimento (Vencia, Marsilio, 1996), pp. 53-75.
150. Quod autem Avicenna probat per signum, dicendum quod impossibile <est>,
quantumcumque anima alicuius hominis liberata sit a passionibus, <quod>transmutet
corpus alienum: nec per illam viam fit fascinatio, sed per aliam. Sicut enim vult Aristoteles
libro De causa motus animalium, ad animae nostrae conceptionem insurgunt appetitus
sensitivi, ut timor, concupiscentia et huiusmodi, ex quibus sequitur alteratio corporis
determinata secundum calidum vel frigidum. Et sic anima potest esse causa alterationis
corporis alieni. Sed hoc non est ex anima immediate, sed ex motu cordis tali vel tali.
Cum enim contingit aliquam vetulam multum durae complexionis vehementer affici in
malitiam alicuius pueri, contingit mediante motu cordis corpus eius vehementer alterari;
et alteratione redeunte ad exteriora contingit infici medium, et ex hoc ulterius contingit
infici puerum: SI GER DE BRABANT, Quaestiones in metaphysicam, V, 41, pp. 287.
prctiques incloses als llibres mgics que van explcitament adreades
als ssers espirituals, als dimonis sacrificis, propiciacions, fumigacions,
adoracions. En canvi, hi ha tot un altre seguit de recursos entre els
quals destaquen els carcters, les figures, les paraules i les imatges
que exigeixen una reflexi ms profunda per descobrir si tenen un
carcter diablic, o b si almenys una part pot tenir efectes dorigen
natural. Luna o laltra interpretaci deprendr de la major o menor
predisposici que cada autor tingui davant la possibilitat daplicar la
proprietas a travs de mitjans tcnics.
Deixant de banda lespecifitat de les imatges per a lapartat segent,
conv advertir que les actituds dels intellectuals medievals enfront del
poder de les paraules i els carcters giren fonamentalment al voltant
de dues concepcions contraposades, segons si sn vistes com a signes
per als esperits o com a vehicle per a les facultats de lnima. La primera
posici s la sostinguda pels dos extrems oposats, dun costat els
practicants de la mgia espiritualista o destinativa i, de laltre, la gran
majoria dels telegs i filsofs cristians des dAgust. La segona concepci
s desenvolupada per Bacon sota la doble influncia del De radiis dal-
Kindi , quasi sempre no declarada, i del De anima dAvicenna.
Aix doncs, seguint Agust, que assenyala entre els signes, ocults
o manifestos, dun pacte amb els dimonis totes les prctiques mgiques,
inclosos els carcters, les frmules (carmina) i els rituals,
151
la major
part dels detractors de la nigromncia posen com a marca divisria
clara entre mgia natural i nigromncia ls de paraules, frmules,
carcters i figures. Guillem dAlvrnia argumenta que carcters i figures,
a ligual de les imatges, no fan efecte si no funcionen com a senyals
per mitj dels quals els dimonis poden reconixer els seus adoradors,
de la mateixa manera que els cristians empren signes sagrats que
adquireixen sentit no per si mateixos, sin en virtut del seu pacte amb
Du. Per tant, en el cas dels nigromants, sn un signe evident del seu
pacte amb el dimoni.
152
De la mateixa manera Guillem nega que les
paraules i les frmules tinguin per si mateixos poder mgic.
153
Comena
el seu raonament establint que, si les paraules possessin cap poder
daquesta mena, aquest hauria de venir del material de qu estan fetes
laire, de la seva forma el so, o dall que signifiquen, o b de
la combinaci daquests tres elements. Ara b, laire no en pot ser la
causa si no est corromput pel ver duna pesta o de lal dun drac
o dun gripau; un so no s capa de fer mal o matar per si mateix,
sin pel terror que pot arribar a infondre la seva intensitat. I encara
ms, si el significat de la paraula s lorigen del poder, llavors les imatges,
ms semblants al significat, serien ms poderoses que les paraules.
Finalment, la significaci noms t poder a travs de la imaginaci i
lintellecte, els quals, per contra, posseeixen una gran fora; per tant,
151. De doctrina christiana, I I , 20, 30; De civitate Dei, XXXI , 6.
152. De legibus, cap. 27, Opera omnia, I , pp. 89-90.
153. De legibus, cap. 27, p. 90. Vegeu SONNI NO, Ermete mago..., pp. 180-182.
aquestes dues facultats bastarien per acomplir soles els prodigis
atributs als noms i a les paraules. En conseqncia, quan els mags
pronuncien o escriuen mots en les seves operacions, aquestes no fan
efecte per la seva prpia virtus, sin tan sols per obra dels dimonis
que veneren, igual que els adoradors de Du de vegades obtenen els
seus miracles pronunciant el seu nom.
Toms dAquino arriba a la mateixa conclusi que Guillem en
afirmar que les paraules humanes tenen com a matria natural els sons
emesos i com a forma el significat que expressen les idees de la ment,
i per tant no tenen la capacitat dalterar un cos natural per mitj duna
facultat natural, sin solament per mitj duna substncia espiritual.
154
I gualment, per a Toms, els carcters i les figures sn signes perqu
no tenen valor actiu ni passiu a lhora de preparar la matria per rebre
un efecte natural i sn aliens a aquesta. Com a tals signes han danar
adreats a ssers intelligents, els nics que poden ser honrats amb els
sacrificis i prostracions que alhora shi solen adrear. Qui sn aquests
ssers? Toms posa en relleu tant el caire malvat dels practicants
daquestes arts al qual hem alludit en un apartat precedent com
dels seus mitjans, a voltes criminals, i el carcter material, mai
espiritual, i immoral dels seus objectius. Tamb denuncia que els rituals
mgics impliquen la mala inclinaci dels seus destinataris. Tot aix
prova que aquests han de ser dimonis.
155
Malgrat que no ho exposa
duna manera tan clara, el pensament dAlbert Magne sobre carcters
i paraules no ha de ser molt diferent de la de Toms, si hom atn diverses
allusions esparses al llarg de la seva obra.
156
De tota manera la seva
actitud s un poc menys estricta que la del seu deixeble.
Per la seva banda, Arnau respon en el De reprobacione a la creena
que els esperits sn sotmesos naturalment per figures adduint la
impossibilitat que aquestes, com qualsevol altre accident, puguin
dominar cap substncia. Tampoc no reconeix una facultat activa a les
figures en si mateixes, especialment les artificials, com les emprades
pels nigromants, anomenades carcters. El poder de coaccionar els
dimonis tampoc no els pot ser proporcionat per la seva matria, ni pel
seu artfex, ni pels astres (l. 187-197). Les paraules dels conjurs
continua dient el metge catal en una lnia semblant a la de Gui-
llem, com a accidents que tamb sn, pateixen les mateixes
limitacions i tampoc no poden obtenir tal capacitat coercitiva de laire,
dels rgans fonadors o de lnima (l. 197-202).
Qui va ms lluny entre els escolstics en acceptar el poder dels
signes i les paraules s Bacon, malgrat que traspua una certa ambigutat.
154. De occultis operibus naturae, Busa, I I I , p. 590.
155. Summa contra gentiles, I I I , 105-107.
156. Per exemple Super I I Sententiarum, 7, L, 12, Borgnet, XXVI I , pp. 163-164.
Cf. en el De vegetabilibus et plantis (VI , 1, 34, p. 458) dins la seva explicaci sobre lencens
recull lopini aparentment contrria, sense refutar-la per sense mostrar-shi tampoc
dacord: Est autem omnium eorum sententia, quod dii, qui invocantur per characteres
et sigilla et sacrificia, faciliores se exhibentet exaudibiliores in oblatione thuris.
Bacon distingeix entre els carcters i les frmules (carmina) fonamentats
en les condicions astrolgiques i els que sn fraudulents. Quant als
primers elabora la seva teoria de les propietats de carcters, lletres,
imatges, frmules i encantaments sobre la base del poder inefable que
lastrnom pot imprimir a les paraules amb lelecci del temps ms
adequat grcies a les species combinades de lnima racional i del cel,
que poden dominar no solament els ssers naturals, sin fins i tot les
ments, salvat el lliure albir. En efecte, com qualsevol altre sser que
en el primer moment de la seva existncia rep del cel una facultat fins
a la seva extinci natural, les imatges, frmules i carcters reben
uns poders de la constellaci sota la qual han estat fabricats. Tals fa-
cultats sn actives sobre els altres ssers del mn natural i vigents
mentre dura la influncia de la seva constellaci. Per les operacions
i paraules contenen encara unes altres facultats especials perqu, a ms,
reben poder de lnima racional, ms digna que els estels. El cos tamb
hi t un paper com a instrument de lnima, ja que la seva complexi
hi influeix, aix com la mateixa realitat fsica del mot, s a dir la forma
que dna a laire quan s pronunciat. Per tant, cal considerar quatre
menes de species provinents respectivament dels astres, de lnima,
del cos i de la paraula per distingir les operacions de la scientia
experimentalis de les de la magia.
157
La influncia dal-Kindi en la
formulaci de la teoria baconiana s clara, si b no confessada, per
hi ha una diferncia cabdal, segons observa Claire Fanger: al-Kindi
identifica el poder dels mots amb el seu significat, mentre que per a
Bacon el mot fsic i el seu significat tenen una relaci convencional.
158
157. Et ideo cum verba proferuntur profunda cogitatione et magno desiderio, et
recta intentione, et cum forti confidentia, habent magnam virtutem. Nam cum haec
quatuor contingunt excitatur substantia animae rationalis fortius ad faciendum suam
speciem et virtutem a se in corpus suum et res extra, et in opera sua, et maxime in
verba, quae ab intrinsecus formantur; et ideo plus de virtute animae recipiunt. Nam
secundum quod Avicenna docet, octavo De animalibus, natura obedit cogitationibus anime
[...]. Tertia alteratio venit a coelesti operatione. Nam coelestes dispositiones ad omnem
horam alterant haec inferiora; et opera quae fiunt hic inferius variantur secundum
diversitatem coelestium constellationum; ut opera mediciale et alchimiae, et omnia. Et
ideo in hora prolationis vocis aer figuratus per vocem recipit coelestem virtutem, et
alteratur secundum eam, et alterat res. Et ex ista quadruplici specie et virtute, scilicet
vocis figurantis aerem, et animae rationalis bonae vel malae, et corporis, et coelestis
constellationis, potest ineffabilis fieri variatio et mirabilis in aere, et in rebus contentis
[...]. Si igitur huiusmodi voces quae vocantur incantationes et carmina, non fiant
consideratis speciebus quatuor, et conditionibus animae et corporis, sed a casu et
secundum nutum cuiusI ibet, tunc sunt magica; et non habent virtutem naturalem
alterandi; sed si est operatio tunc daemones faciunt. Si vero fiunt secundum species et
conditiones dictas, tunc sunt philosophica et sapientis incantantis sapienter; ut recitat
David propheta. Sed haec materia est difficilior quae sit in philosophia, et minus probabilis
propter hoc, quod possunt haec intelligi magice et philosophice: Opus tertium, p. 96-
99; vegeu tamb Opus maius, I , pp. 395-397.
158. FANGER, Things done wisely.... Sobre el poder de les paraules en Bacon vegeu,
a ms, Katherine H. TACHAU, Et maxime visus, cuius species venit ad stellas et ad quem
Segons el francisc els carcters fraudulents han servit per
aprofitar-se de la ignorncia de la gent en ocultar amb ells les obres
de la natura i la tcnica, com el poder de limant, i fingir que en sn
la causa o enganyar-se fins arribar a creure-sho.
159
Els malets mags
(magi maledicti) i les velles fetilleres (vetule sortilege) han coms la
infmia suprema no tan sols daprofitar-se dels carcters i frmules que
els savis havien escrit amb lobjectiu de lluitar contra les coses nocives
i aconseguir les ms tils, sin tamb introduir carcters i frmules
inservibles i dolosos, sovint ensenyats pels mateixos dimonis amb la
finalitat dinvocar-los, conjurar-los i oferir-los sacrificis. Tots aquests
mitjans sn malets i estranys, o fins i tot contraris als de la filosofia.
Per aix els telegs actuals, Graci i la majoria dels sants Pares van reprovar
nombrosos sabers tils i magnfics juntament amb els mgics, sense tenir
en compte la diferncia entre la mgia i la veritat de la filosofia.
160
En aquestes condicions no s estrany que en lEpistola de secretis
operibus artis et nature acabi recomanant la mxima cautela, perqu
s molt fcil errar, com passa a molts, en una direcci o una altra:
inhibir-se davant qualsevol operaci o excedir-se i caure en la mgia.
161
A lltim, tots els intellectuals reconeixen, naturalment, el poder
de la paraula divina. Bacon afirma a la mateixa epstola que les pregries
i els exorcismes que busquen lajut div tenen efectivitat.
162
Com s
natural, el francisc, de la mateixa manera que tots els altres autors
escolstics, accepten que Du i noms ell amb la seva grcia
posseeix sens dubte la potestat datorgar a les paraules, els objectes o
les persones el poder de constrnyer les dimonis, per tal com noms
ell pot obrar absolutament al marge dels mecanismes naturals. Aquesta,
justament, s la definici de miracle donada per Toms.
163
Aix mateix,
en el De reprobacione Arnau reconeix que el poder sobrenatural de Du,
el creador del mn natural, s incomparablement superior a la de
qualsevol facultat natural, i per tant ell s que pot conferir als objectes
i a les paraules unes virtuts que ultrapassen els lmits de la natura,
species stellarum veniunt. Perspectiva and astrologia in late medieval thought, Micrologus,
5 (1997), pp. 201-224, i WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 331-333. El De
radiis no es coneix en la versi original, sin en la llatina, de data desconeguda per
que empra un llenguatge dels segles XI I o XI I I , segons la introducci al text editat: AL-
KINDI
-
, De radiis, edici de M.-T. dAlverny i F. Hudry, Archives dhistoire doctrinale et
littraire du Moyen ge, 41 (1974), pp. 247-248. Sobre la doctrina dels rajos dal-Kindi
vegeu Pinella TRAVAGLI A, Magic, causality and intentionality. The doctrine of rays in al-Kindi
(Florncia, SI SMEL - Edizioni del Galluzzo, 1999), esp. pp. 17-48
159. Epistola de secretis operibus artis et nature, cap. 2, pp. 525-527.
160. I taque theologi nunc temporis et Gratianus et sancti plures multas utiles et
magnificas scientias reprobaverunt cum his magicis, non attendentes differentiam inter
magicam et philosophiae veritatem: Opus maius, I , p. 396.
161. Epistola de secretis operibus artis et nature, cap. 3, p. 531.
162. Epistola de secretis operibus artis et nature, cap. 3, p. 531.
com sesdev en els ritus cristians.
164
Lnic que posseeix el poder de
sotmetre un dimoni s Du i per tant noms ell amb la seva grcia
pot concedir a un sser hum el poder de dominar-lo, per qui el rep
tan sols pot ser un home sant i no pas els nigromants, els ms pecadors
de tots.
165
2.2.6. La mgia de les imatges
Ms que les figures, els carcters i les paraules, considerats molt
majoritriament nigromntics, un observatori especialment privilegiat
per copsar com, davant les tcniques mgiques, es diversifiquen les
sensibilitats i opinions expressades pels intellectuals medievals que
aborden les arts ocultes sn les imatges i els talismans. Aquests, en
forma destatuetes, ninots de cera o altres materials, anells, gemmes,
medalles o segells, eren una de les principals classes dinstruments
utilitzats en les diverses modalitats darts ocultes medievals i van
esdevenir objecte duna mplia literatura. En sn els ms conspicus
exemples el Picatrix i el De imaginibus atribut a Tabit ibn Qurra, entre
molts altres que van configurar un ampli ventall, amb tradicions diverses
i molt complexes que es remunten a voltes a lantiguitat i que passen
de lI slam a la cristiandat occidental per mitj de versions sobretot
llatines, com les dues obres esmentades, i noves compilacions, com el
De sigillis adscrit a Arnau.
166
Cal advertir, per, que el Picatrix, tradut
al llat el 1256 o poc desprs, no apareix encara esmentat en cap dels
elencs del segle XI I I , si b ja shauria pogut conixer a Montpeller,
directament o indirectament, almenys des dels volts del 1300.
167
En
canvi, lescrit atribut a Tabit, que descriu imatges per fer fugir animals
164. De reprobacione, l. 204-217. Cf. Con Dus ha posada virtut en paraules, peres
e herbes, quant, doncs, mais lha posada en los seus noms!: Ramon LLULL, Los cent
noms de Du, dins Poesies, edici de Ramon dAls-Moner (Barcelona, Barcino, 1925),
pp. 35-36.
165. De reprobacione, l. 175-180.
166. Un bon nombre de textos llatins daquesta mena, entre els no tan coneguts,
i els seus manuscrits han estat recopilats a THORNDI KE, Traditional medieval tracts....
Pel que fa als rabs vegeu ULLMANN, Die Natur- und ..., pp. 416-426. Un estudi profund
de la tradici de les imatges astrolgiques en conjunt entre els segles XI I I i XV s
WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., de la qual s una sntesi parcial WEI LL-PAROT,
Astral magic.... El llibre de Weill-Parot ha estat ressenyat per mi a Dynamis, 23 (2003),
pp. 414-418. Vegeu tamb PERRONE COMPAGNI , Precetti sulla magia....
167. Vegeu PI NGREE, The diffusion.... El Picatrix sha fet mereixedor duna extensa
bibliografia secundria: THORNDI KE, A history of magic..., I I , 813-824; Henry KAHANE - Rene
KAHANE - Angelina PI ETRANGELI , Picatrix and the talismans, Romance Philology, 19 (1965-
1966), pp. 574-593, Eugenio GARI N, Lo zodiaco della vita. La polemica sullastrologia dal
Trecento al Cinquecento (Roma - Bari, Laterza, 1976), pp. 72-84 de la traducci castellana
dA. P. Moya: El zodaco de la vida. La polmica astrolgica del Trescientos al Quinientos
(Barcelona, Pennsula, 1981); David PI NGREE, Some of the sources of the Ghayat al-
haki m, J ournal The Warburg and Courtauld I nstitutes, 43 (1980), pp. 1-15; David PI NGREE,
Between the Ghayat and the Picatrix. I : the Spanish Version, J ournal The Warburg and
nocius o obtenir fortuna, riquesa, poder i amor, era ben conegut a la
segona meitat del segle XI I I i citat elogiosament com a mostra de lart
de les imatges pel Speculum astronomie i Bacon, si ms no en una de
les dues versions existents, la titulada De imaginibus, duta a terme per
J uan de Sevilla vers el segon quart del segle XI I . Per contra, la primera
versi realitzada per Adelard of Bath a principis del segle XII i titulada
Liber prestigiorum va merixer el rebuig del mateix Speculum, com ha
observat Charles Burnett.
168
Quina s la ra de tan divers tractament?
Per entendre-ho cal examinar primer la classificaci de les imatges
mgiques que estableix aquesta obra.
En tractar del que anomena la cincia de les imatges el Speculum
astronomie en distingeix tres tipus: les imatges dels dos primers usurpen
el nom de lastronomia, per en realitat sn nigromntiques i han de
ser evitades pel perill que comporten per a la fe, mentre que les del
tercer sn astronmiques.
169
De les nigromntiques la primera mena
s abominable i consisteix en la pitjor classe didolatria, ja que implica
fumigacions i invocacions dngels segons els llibres que les transmeten,
per en realitat denuncia que sn dimonis, encara que, a fi de dotar-
se fallament duna certa credibilitat davant els altres homes, t en
compte algunes observacions astrolgiques. El segon tipus s una mica
menys inacceptable per de tota manera detestable: sn imatges on
sinscriuen carcters que han de ser exorcitzats per certs noms. Entre
altres en sn algunes mostres els quatre anells de Salom, el Liber
prestigiorum, lAlmandal de Salom i el Liber institutionis atribut a
Raziel. Cal desconfiar dels noms inscrits, per b que designin apa-
rentment els elements i punts cardinals de la terra, les constellacions
i els planetes segons diverses parts del dia i de la nit, perqu els noms
en una llengua desconeguda poden ofendre la fe cristiana. La distinci
entre les imatges abominables i les detestables s ms aviat borrosa,
per Pingree ha proposat que es fonamenta en la divisi entre textos
originaris de lhermetisme rab i textos salomnics, en sentit ampli:
els primers cercarien persuadir els esperits, mentre que els segons
ensenyarien a constrnyer els dimonis o ngels.
170
Courtauld I nstitutes, 44 (1981), pp. 27-56, FAUQUI ER, Le magicien-philosophe...; J ulio
SAMS, Las ciencias de los antiguos en al-Andalus (Madrid, Editorial Mapfre, 1992), pp.
259-266, i la introducci de Batrice BAKHOUCHE, Frdric FAUQUI ER i Brigitte PREZ-J EAN
de la traducci francesa: Picatrix. Un trait de magie mdival (Turnhout, Brepols, 2003),
pp. 5-38.
168. La versi de J uan de Sevilla ha estat editada, en dues redaccions diferents,
dins Francis J . CARMODY, The astronomical works of Thabit b. Qurra (Berkeley - Los Angeles,
University of California Press, 1960), pp. 180 - 197. Les dues versions de lobra atribuda
a Tabit i les diferncies existents entre elles han estat analitzades a BURNETT, Talismans:
magic as science?..., pp. 6-15. Sobre el text i la seva utilitzaci per part del Speculum
astronomie, WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 62-72.
169. Speculum astronomie, pp. 240-250 i 270.
170. PI NGREE, Learned magic..., pp. 41-43; vegeu, tanmateix, les observacions que
hi fa WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 40-62.
El tercer tipus s ms clarament distint: consisteix en una imatge
sola, sense fumigacions, invocacions, exorcismes ni carcters inscrits,
sin tan sols gravada al moment astrolgicament propici, a exemple
del De imaginibus atribut a Tabit. Els seus efectes provenen de la virtus
celestis de les constellacions sota el model de les quals han estat
fabricades. Tanmateix, al captol setz acaba considerant admissible
gravar-hi algunes paraules soltes o pronunciar una frase sempre que
tinguin un sentit clar i directe.
Nicolas Weill-Parot arriba a la conclusi que lestratgia argu-
mentativa del Speculum astronomie se serveix de la classificaci de les
imatges amb la finalitat dincloure com a tercera via la noci dimatge
astrolgica (imago astronomica).
171
La seva intenci s allunyar de la
sospita de nigromncia un cert tipus dimatges mgiques, atribuint-ne
els efectes a la posici dels astres en el moment de la seva fabricaci,
alhora que condemna les altres dues classes. En el naixement de la
imago astronomica va ser, segons Weill-Parot, una noci fantasma,
perqu a la prctica no existien textos sobre imatges desprovedes de
tot aparat ritual, sense cap inscripci o frmula que no tingus un origen
destinatiu, per poc explcit que fos. Certament, la nova noci no va
convncer tothom, per almenys va dificultar la demostraci de la seva
illicitud, puix que els telegs defensors dun aristotelisme cristianitzat
acceptaven lexistncia duna mgia natural basada en les propietats
ocultes dorigen astrolgic. El rebuig de les imatges astrolgiques, com
veurem sobretot en Toms dAquino, es fonamentava en la refutaci
que les dites propietats poguessin ser imbudes per mitj duna tcnica
o ars, segons la creena generalitzada que tan sols Du i la natura com
a instrument seu podien alterar les espcies i les substncies dels ssers.
El Speculum astronomie, doncs, situa la versi dAdelard (Liber
prestigiorum), sense esmentar el nom de Tabit, entre els llibres
nigromntics que cal rebutjar, i en canvi la versi de J uan de Sevilla
(De imaginibus), esmentada aquesta s amb el nom del suposat autor,
apareix com a exemple dun llibre astronmic molt til. El motiu s
clar: la primera cont fumigacions, pregries i invocacions explcites
als esperits, mentre que sn aparentment absents de la segona. Si t
ra Burnett en suggerir que la dAdelard s la ms fidel a loriginal
rab perdut, una certa distinci entre imatges nigromntiques i
astronmiques hauria estat ja vigent ms dun segle abans del Speculum
astronomie pel cap baix en traductors com J uan de Sevilla, que haurien
pogut arribar a expurgar les seves versions amb una sensibilitat similar.
Tanmateix, cal advertir que Vittoria Perrone Compagni defensa la
171. Nicolas WEI LL-PAROT, Causalit astrale et science des images au Moyen ge:
lments de rflexion, Revue dhistoire des sciences, 52/2 (1999), pp. 207-240, i
WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 27-153 i 215-219.
hiptesi contrria: hauria estat Adelard qui hauria introdut interpolacions
de mgia cerimonial provinents dun altre text tradut per ell.
172
El suggeriment de Burnett s un dels possibles indicis que em
fan pensar que la separaci entre almenys dues menes dimatges respon
a una tendncia ja observable en alguns textos anteriors, sense pretendre
llevar importncia al Speculum astronomie com la culminaci del procs
destabliment de la noci dimatge astrolgica ni menysvalorar-ne la
influncia. Al meu parer sen pot considerar un precedent fora clar
un text que comena Ut testatur Ergaphalau, trobat en un manuscrit
del segle XI I , i que en una divisi de les cincies distingeix una scientia
imaginaria pura, en qu les imatges es fonen sense encantaments ni
exorcismes, noms a partir de lobservaci astrolgica, i una scientia
imaginaria exorcismalis, destinada als esperits, que s que inclou el
suport dencantaments i exorcismes.
173
La distinci entre dues menes
dimatges que fan Guillem dAlvrnia, segons veurem ms endavant, i
el primer Albert Magne en el comentari de les Sentncies a lhora
de reprovar-les ambdues tamb apunta a una doble consideraci
prviament existent, malgrat que no fos encara tan definida com en
el Speculum.
Certament, Albert desaprova en el comentari de les Sentncies
(1246-1249) tot s de les imatges, perqu representa un risc de caure
en la idolatria i sorienta a finalitats malvades. No obstant aix, dis-
tingeix ja entre lapostasia de boca que impliquen les imatges amb
invocacions, sacrificis i adoracions, i lapostasia dobra a qu mena una
operaci merament astrolgica.
174
Tanmateix, en obres posteriors Albert
dna opinions diferents i, almenys a primera vista, contradictries entre
si:
175
en el De celo et mundo (1250) remarca la dificultat de coni-
xer si els estels tenen efecte no tan sols en els ssers naturals, sin
tamb en els artificials com les imatges.
176
En el De fato (1269-1270)
justifica el poder de les imatges sobre la base de lastrologia. En la
Summa theologica (posterior al 1270) alludeix solament a les imatges
astrolgiques per condemnar-les com una illusi provocada pels
dimonis. De tota manera, lobra en la qual els dedica ms espai s el
De mineralibus (1251-1254), on fa un encs allegat a favor de les imatges
172. Per a la tesi de lexpurgaci vegeu BURNETT, Talismans: magic as science?...,
pp. 6-15. Cf. THORNDI KE, A history of magic..., I , pp. 663-667, i WEI LL-PAROT, Les images
astrologiques..., pp. 85-89. Cf. PERRONE COMPAGNI , Studiosus incantationibus...
173. Dividitur autem imaginaria in puram et exorcismalem. Pura est que sine
incantationibus et exorcismis imagines fundi, inspecto statu tantummodo supernorum
docet. Exorcismalis est que exorcismis et incantantionibus imaginibus cooperandis
spiritus includere docet: text editat dins BURNETT, Adelard, Ergaphalau..., p. 144.
174. Super I I Sententiarum, 7, L, 9 i 11-12, Borgnet, XXVI I , pp. 157-158 i 162-
164.
175. Quant a la posici dAlbert davant les imatges astrals: WEI LL-PAROT, Causalit
astrale ..., i WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 260-302.
176. De celo et mundo, I I , 3, 5, Alberti Magni Opera Omnia, 5.1, edici de Paulus
Hossfeld (Mnster, Aschendorff, 1971), p. 150a.
davant els seus collaboradors.
177
Primer parla de les facultats inferides
a certes pedres per la forma specifica dorigen astral (I I , 1, 4); ms
endavant dempremtes de figures produdes en determinades pedres per
la influncia celeste, que li serveix de punt de partida per defensar ls
dimatges artificials. La soluci que dna Albert a la dicotomia entre
natura i ars s situar la imatge en una cadena causal en la qual lartes
fabrica el talism sometent la tcnica (ars) a la causalitat natural
provinent dels astres amb la tria del moment astrolgicament convenient
segons la teoria de les electiones. El tractament divers de la qesti
en els escrits dAlbert sexplica tal volta per ls dautoritats diferents
segons el tema i el tipus de text, com hem vist abans, aix com per
una possible evoluci del seu pensament cap a una acceptaci ms gran
de les imatges. En conclusi, lAlbert que trobem en els llibres naturals
i el Speculum astronomie no divergeixen essencialment a propsit de
les imatges.
Malgrat que el Speculum astronomie no cita al-Kindi , criticat per
molts contemporanis, la seva doctrina sobre talismans i imatges traspua
la influncia del De radiis daquest autor rab. Al-Kindi postula que
les imatges no obtenen les seves propietats de loperaci dels esperits
imperceptibles als sentits humans, si b algunes persones els adrecen
pregries perqu intervinguin en el nostre mn, sin de lharmonia
celestial que posa la matria en condicions de rebre moviments i imatges
per mitj de lacci daltres recursos fsics com pregries, paraules,
herbes o gemmes.
178
De tota manera, Weill-Parot ha assenyalat una
diferncia fonamental: al-Kindi obvia la intencionalitat de les prctiques
mgiques i, tant si sn destinatives com no, les assimila totes a la seva
cosmovisi neoplatonista, mentre que el Speculum rebutja les prctiques
explcitament destinatives.
En una lnia encara ms prxima a al-Kindi , Roger Bacon accepta
certes imatges, al mateix nivell que alguns carcters i frmules, sense
especificar-ne explcitament un tipus concret per posant lmfasi en
177. De imaginibus autem lapidum et sigillis post haec dicendum est: licet enim
pars ista sit pars necromantiae secundum illam speciem necromantiae quae astronomiae
subalternatur, et quae de imaginibus et et sigillis vocatur: tamen propter bonitatem
doctrinae, et quia illud cupiunt a nobis scire nostri socii, aliquid de hoc hic dicemus,
omnino imperfecta et falsa reputantes quidquid de his a multis scriptum invenitur.
Antiquorum enim sapientium scripturam de sigillis lapidum pauci sciunt, nec sciri potest
nisi simul et astronomia et magica et necromantiae scientiae sciantur: I I , 3, 1, Borgnet,
V, p. 48. LUCENTI NI , Lhermetismo..., pp. 435-436, observa que la descripci correspon
a imatges astrolgiques i no pas a les que el Speculum astronomie qualifica de
nigromntiques, malgrat que les anomeni aix. Pel que fa a lautoria del De fato vegeu
infra la nota 10 de lapartat 1.1 de la tradici textual.
178. AL-KI NDi , De radiis, pp. 247-248. La influncia daquesta obra en la teoria de
les imatges del Speculum astronomie est assenyalada a ZAMBELLI , The Speculum
astronomiae..., pp. 38-39. De tota manera, sense negar-la, no pot ser tan absoluta com
suggereix aquesta estudiosa, ja que difereixen en el poder dels carcters i figures,
menystingut pel Speculum, com hem vist, i reconegut plenament per al-Kindi (De radiis,
pp. 247-252). Cf. WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 155-174.
el fet que compleixin les condicions astrolgiques que fan possibles els
seus efectes, i cita tamb com a mxima autoritat especialitza-
da en la matria Tabit ibn Qurra el ms gran filsof dentre tots
els cristians.
179
Qualifica aquestes imatges, carcters i frmules de
filosfiques,
180
potser amb la intenci de diferenciar-les de la imago
astrologica encunyada pel Speculum astronomie, del qual difereix perqu
Bacon accepta imatges amb inscripcions, que en principi sn rebutjades
per aquest llibre, deixant a criteri del savi discernir, per mitj de la
cincia experimental, quines sn vlides i quines no. El fonament
de lactitud diferent dambds s que el francisc angls reconeix el
poder de les paraules, segons hem vist abans. La seva postura, excntrica
en el seu temps, arriba al punt de sostenir que lars s capa danar
ms enll de la simple imitaci de la natura fins a arribar a perfeccionar-
la.
Enfront de les posicions tot just exposades, Guillem dAlvrnia i
Toms dAquino condemnen de manera taxativa tot s de les imatges
sobre la convicci que cap imatge no pot tenir efecte noms per la
influncia astral, sin que implica una intervenci directa dels dimonis.
Dins un captol del De universo Guillem presenta una questio sobre si
les imatges terrestres obeeixen no solament les imatges del firmament
o constellacions, sin tamb les seves representacions, adduint contra
les diverses menes dimatges mgiques nombroses raons dordre di-
vers.
181
El primer objectiu de largumentaci s negar que tinguin cap
influncia espiritual, ja que reconixer-la significaria sotmetre-hi a ms
de la voluntat humana, tamb la divina. Aix, no poden actuar de manera
espiritual a travs de la intelligncia o la voluntat, perqu no en tenen,
per tampoc passant ja als arguments naturalistes per cap poder
fsic, el qual, en tot cas, noms podria tenir efecte per un contacte directe
o indirecte. En aquest sentit es pregunta de quina manera pot contribuir
a les facultats astrals el fet que sovint shagin denterrar i tamb per
qu no descendeixen sobre els mateixos ssers vius ms que sobre les
seves imatges, si les seves propietats provenen de la posici astrolgica
en el moment de la seva creaci. Finalment, arriba a la conclusi que,
si els celebrants tenen la impressi que una imatge acompleix els seus
objectius, en veritat sn objecte dun engany per part dels dimonis, que
provoquen en la vctima els mateixos mals que ha sofert la imatge. En
el De legibus sestn en la demostraci que les imatges mgiques sn
179. inter omnes Christianos summus philosophus: Opus maius, Bridges, I ,
pp. 394-398. La influncia de la teoria dels rajos dal-Kindi en Bacon va ser ja apuntada
per THORNDI KE, A history of magic..., I I , p. 667. Sobre la posici de Bacon davant les imatges:
WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 316-339.
180. Et hic est origo omnium philosophicarum ymaginum, et carminum, et
caracterum. Et ideo hec scientia distinguit inter huiusmodi, reperiens aliqua secundum
philosophie veritatem facta, et alia secundum abusum et errorem artis magicae: BACON,
Part of the Opus tertium, p. 53.
181. De universo, I , 1, 46, Opera omnia, I , pp. 658-667. Sobre Guillem i les imatges
vegeu WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 175-213.
una classe didolatria, tant aquelles fabricades noms dacord amb les
condicions astrolgiques com aquelles que, a ms a ms, exigeixen
sacrificis, pregries, carcters o figures.
182
Toms dAquino sembla partir de la justificaci feta pel De radiis
de les imatges mgiques i astrolgiques per atacar aquesta creena,
183
ja que, si b en altres casos considera lcit aprofitar les operacions
ocultes naturals, que segons ell emanen de la seva forma substancial,
en els objectes realitzats per mitjans tcnics la causa dels seus efectes
s tota una altra. La base del raonament s la seva concepci de la
forma specifica, que ja hem vist que per a Toms s lnic tipus de
propietats ocultes naturals admissibles, des del moment que rebutja
les individuals. Per tant, ats que les formes artificials com ara imatges
o escultures sn accidents no inherents a tota lespcie, no poden donar
a un individu la capacitat de rebre dun cos celeste la facultat natural
de produir uns efectes que transcendeixin les virtuts dels elements que
componen la seva matria, sin que en tot cas aquests han de venir
dun agent extrnsec, duns esperits que operen per mitj dimatges i
escultures. En Toms, doncs, la forma specifica s substancial, mentre
que les formes artificials sn accidentals. Tal distinci observa Weill-
Parot respon a la necessitat de separar netament lordre natural, regit
per Du, i lordre de lars, regit per lhome, al qual li s negat el poder
de crear formes substancials o especfiques.
184
Abans ja sha explicat el raonament pel qual Toms conclou que
els destinataris sn esperits malignes. Aix el corollari s que:
Es manifesten tamb certs efectes de les imatges nigromntiques que
provenen no pas dunes formes que hagin adquirit sin de lacci dels
dimonis que hi operen.
185
de la mateixa manera que el poder sanador de determinades relquies
no es produeix per una forma que hi hagi estat imbuda, sin noms
182. De legibus, cap. 23, Opera omnia, I , p. 66.
183. La possibilitat daquesta allusi suggerida per KOCH est recollida per M.-T.
dALVERNY i F. HUDRY dins la seva edici del De radiis, pp. 247-248, i per ZAMBELLI , The
Speculum astronomiae..., pp. 38-39. Lactitud de Toms davant les imatges est
mpliament desenvolupada en WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 223-259.
184. Ex hoc autem apparet ulterius quod, quia formae artificiales sunt accidentia
quae non consequuntur speciem: non est possibile quod aliquod artificiatum aliquam
huiusmodi virtutem et operationem a caelesti corpore in sua compositione sortiatur ad
producendum ex virtute indita aliquos effectus naturales transcendentes elementorum
virtutes. Huiusmodi enim virtutes si quae essent artificiatis, ex caelestibus corporibus
nullam formam consequerentur, cum forma artificialium nihil aliud sit quam ordo,
compositio et figura, ex quibus prodire non possunt tales virtutes et actiones: De occultis
operibus naturae, Busa, I I I , p. 590. Vegeu tamb Summa contra gentiles, I I I , 104-105;
WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 235-241. Aqu prosseguim largumentaci
de Toms deixada supra, en lapartat 2.2.1.
185. Apparent etiam nigromanticarum imaginum quidam effectus, qui procedunt
non ex aliquibus formis quas susceperint praedictae imagines, sed a Daemonum actione
qui in praedictis imaginibus operantur...: De occultis operibus naturae, Busa, I I I , p. 590.
per loperaci divina que sha servit de lobjecte per a tals efectes. La
prova de la intervenci demonaca s que calgui inscriure carcters i
figures, que resultarien del tot innecessaris per a una operaci natural,
no solament en les imatges nigromntiques sin tamb en les
anomenades astronmiques. Mentre que les unes duen invocacions
expresses als dimonis que suposen un pacte explcit amb ells, les altres
representen pactes tcits amb els esperits malignes, com demostren els
dibuixos i les inscripcions gravats, en la distinci que ja havia estat
apuntada per Agust.
186
I , per descomptat, a lhome mai no li s perms
establir cap pacte tcit o exprs amb els dimonis, ni per manar-los ni
per rebren ajut. La seva conclusi s:
Les accions produdes per mitj de paraules o imatges i escultures no sn
naturals, en tant que no procedents duna facultat intrnseca, sin
empriques i pertanyents a la superstici.
187
A partir de les seves argumentacions es pot veure que Toms, a
ms de prendre com a punt de partida els textos dAlbert i dal-Kindi
per rebatrels tots dos, recupera la distinci entre imatges nigromntiques
i astrolgiques establerta pel Speculum astronomie i, per tant, la mateixa
noci dimago astronomica que hi s forjada. Per Toms se nallunya
de seguida, tot negant la licitud no solament de les primeres, que el
Speculum ja rebutjava, sin tamb de les segones, que aquest tractat
considerava vlides. Entre els arguments de Toms sobre la qesti
cal destacar el refs de la intervenci tcnica com un mitj per
beneficiar-se de les operacions naturals dorigen astral, actitud que
suposa una clara limitaci per als usos prctics de lastrologia, enfront
de lexaltaci dels secreta opera nature et artis de Bacon i en part dAlbert.
Fins ara hem contemplat un debat nicament teric. Per s
evident que una discussi de tal amplitud i durada ha de reflectir un
s parallel que podem suposar fora ests fins a ledat moderna, quan
ens trobem la qesti de les imatges tractada en profunditat per Marsilio
Ficino i J eroni Torrella, entre altres. Els primers metges occidentals
que consta que van dur els segells astrolgics ms enll de les
especulacions intellectuals fins a la prctica teraputica van ser Arnau
186. Unde etiam imagines quas astronomicas vocant ex operatione daemonum
habent effectum. Cuius signum est quod necesse est eis inscribi quosdam characteres,
qui naturaliter ad nihil operantur: non enim est figura actionis naturalis principium. Sed
in hoc distant astronomicae imagines a nigromanticis, quod in nigromanticis fiunt
expressae invocationes et praestigia quaedam unde pertinent ad expressa pacta cum
daemonibus inita: sed in aliis imaginibus sunt quaedam tacita pacta per quaedam
figurarum seu characterum signa: Summa theologica, 2, ii, q. 96, a. 2.
187. Hae igitur actiones quae per huiusmodi verba fiunt, vel per quascumque
imagines vel sculpturas, vel quaecumque alia huiusmodi, non sunt naturales, utpote non
procedentes a virtute intrinseca, sed sunt empericae: De occultis operibus naturae, Busa,
I I I , p. 590; cf. AGUST , De doctrina christiana, I I , 20, 30.
de Vilanova i Pietro dAbano al voltant del 1300.
188
En el cas del primer,
malgrat que en un dels manuscrits de Pars s anomenat Questio de
possibilitate et veritate ymaginum astronomicarum,
189
el De reprobacione
no toca la qesti de les imatges nigromntiques. Tanmateix hi ha
diversos testimoniatges que proven ls de segells astrolgics amb fi-
nalitats teraputiques en la prctica professional dArnau, que va
provocar un fort escndol en la cort papal en tractar el clcul de Bonifaci
VI I I amb un segell de Leo.
190
Per la seva banda Pietro dAbano utilitza la noci dimatge
astrolgica, sota la influncia del Speculum astronomie, per, en canvi,
reuneix les dues classes dimatges rebutjables establertes per aquest
tractat en una sola categoria dimatges illcites. Segons explica Graziella
Federici Vescovini, Pietro parla en diversos llocs del Conciliator de les
virtuts i dels mtodes per fabricar quaranta-vuit imatges astrolgiques
que, en conjunci amb les electiones i les interrogationes, poden mitigar,
modificar o incrementar les influncies astrals. Tals imatges estan
compostes per les configuracions dels estels del firmament i acompanyen
els signes del zodac. Pietro, bo i advertint del perill de coincidir amb
la nigromncia, rebutja la invocaci de dimonis i esperits per mitj
daquestes imatges i insisteix en una explicaci dels seus efectes racional
i plenament inserida dins la filosofia natural. Els atribueix una funci
teraputica, ja que tenen el poder datreure els rajos celestes beneficiosos
cap als pacients i de protegir-los dels perjudicials grcies a la perfecta
i oculta correspondncia per analogia de totes parts del macrocosmos
amb les del microcosmos que forma lorganisme hum.
191
J ustifica els
efectes de les imatges a partir de la forma specifica dorigen astral com
un recurs per aprofitar les forces de la natura per mitj de lars.
Tanmateix, com ha observat Weill-Parot, les referncies a les imatges
apareixen en general inserides dins dexposicions teriques i noms es
troben dos testimonis duna possible aplicaci teraputica dels segells
188. WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 456-531. Sobre Ficino i Torrella
vegeu ibidem, pp. 639-871; Eugenio GARI N, I mgenes y smbolos en Marsilio Ficino,
Medioevo e Rinascimento. Studi e ricerche (Bari, Laterza, 1954), pp. 269-288; traducci
castellana de D. Bergad: La revolucin cultural del Renacimiento (Barcelona, Crtica,
1981), pp. 135-157; Frances A. YATES, Giordano Bruno and the hermetic tradition (Londres
- Chicago, Routledge - University of Chicago Press, 1964), pp. 81-104 de la traducci
castellana de D. Bergad: Giordano Bruno y la tradicin hermtica (Barcelona, Editorial
Ariel), 1983, i COPENHAVER, Scholastic philosophy....
189. THORNDI KE, A history of magic..., I I , p. 848, i Manuel D AZ Y D AZ, I ndex
scriptorum Latinorum Mediae Aevi Hispanorum (Madrid, 1959), p. 460.
190. Vegeu tamb GI RALT, Arnaldus astrologus?....
191. Conciliator, differentiae 28, 101, 156. Cal dir que, a ms, hi va dedicar el tractat
De imaginibus, probablement autntic, on es descriuen 360 imatges de les figures de
lascendent, una per cada grau del zodac. Vegeu FEDERI CI -VESCOVI NI , Peter of Abano and
astrology, pp. 30-35, i EADEM, Pietro dAbano e lastrologia-astronomia.
de Leo contra el mal de ronyons i del Serpentari per preservar dels
verins.
192
2.2.7. La ficci nigromntica
Ms enll de les divergncies tot just assenyalades al voltant dels
lmits de la mgia lcita, els detractors de la nigromncia es troben en
la necessitat dexplicar per qu hi ha qui cau en la utilitzaci crdula
de tcniques vanes que consideren ms o menys clarament sota el
domini dels dimonis. Fins a les primeres dcades del segle XI V es posava
lmfasi en la idea que els nigromants eren vctimes de lengany per
part del diable, i en el consegent escepticisme en lefectivitat dels seus
rituals. Posteriorment passaria a primer pla la creena en lexistncia
real del pacte amb el diable, la formulaci del qual havia esdevingut
cannica amb Toms dAquino i que implicaria una submissi volun-
tria i absoluta al diable, i la condemna dels nigromants i de les bruixes
per heretgia.
193
El De reprobacione ficcionis nigromantice s un perfecte exemple
de la concepci de la mgia diablica com un engany, segons es des-
prn del mateix ttol, que alludeix al fingiment amb el qual el dimoni
fa perdre els nigromants, ajudat per la malenconia que aquests pateixen.
Arnau centra la reprovaci de la nigromncia a negar el principi
fonamental daquesta prctica: la possibilitat dobligar un esperit o
dimoni en paraules seves a complir les ordres de qui linvoca per
tal de conixer fets ocults o futurs, o b de realitzar els seus desitjos.
La seva argumentaci va adreada a demostrar que els ssers humans
en general i els nigromants en particular no disposen de mitjans naturals
o sobrenaturals per sotmetre els esperits, i amb la finalitat de demostrar-
ho va descartant minuciosament, un per un, tots els recursos pels quals
una persona podria dominar-los, primer els naturals i desprs els
sobrenaturals. El raonament es basa en la concepci del cosmos com
una escala jerarquitzada dels ssers i de la causalitat, en la qual lesperit
i la intelligncia sn superiors a la matria, el sobrenatural al natu-
ral i el que s superior domina linferior. Per tant les substncies
192. Respectivament Conciliator, differentia 10, i PI ETRO DABANO, De singulis venenis
et curis eorumdem, Pier Candido DECEMBRI O et alii, Archana medicine, [Ginebra, Louis
Cruse, 1498-1500], De venenis, cap. 4 (sota lepgraf erroni del 5), f. 48v. Vegeu WEI LL-
PAROT, Les images astrologiques..., pp. 500-531.
193. Sobre aquest procs la bibliografia i la polmica s llarga: COHN, Europes inner
demons...., RUSSELL, Witchcraft in the Middle Ages...; PETERS, The magician..., pp. 138-181;
CARDI NI , Magia..., pp. 71-107 de la traducci castellana; KI ECKHEFER, Magic..., p. 165-168
de la traducci castellana, 188-213; PETERS, The medieval Church..., pp. 223-245; BOUDET,
La gense mdivale ...; CLARK, Thinking with demons...; BAI LEY, From sorcery to
witchcraft...; Martine OSTORERO - tienne ANHEI M, Le diable en procs, Mdivales, 44
(2003), pp. 5-16; BOUREAU, Satan hrtique: linstitution..., i I DEM, Satan hrtique..., esp.
pp. 93-123 i 261-267.
intelligents independents com Du, bviament al cim de la jerarquia,
els ngels i els dimonis, sn superiors a les unides a un cos i, en
conseqncia, cap home ni cap sser natural no pot manar sobre els
dimonis, a no ser que li sigui atorgat pel suprem creador.
Arnau, desprs de demostrar que no s possible que funcionin
com a recursos naturals, distingeix entre els diversos mitjans amb els
quals els homes pretenen sotmetre els dimonis a la seva voluntat.
194
La majoria, les persones menys instrudes, ho fa amb sacrificis i im-
molacions, utilitzant un seguit de recursos esdevinguts habituals i tpics
en la literatura sobre la mgia, des de ls dun infant que actu de
mdium, duna confessi feta en nuesa, de substncies naturals com
la sang danimals, fulles o arrels vegetals, o fumigacions, i dindrets
especials com una crulla de camins o una casa en runes, fins als ms
sinistres, com membres de morts i cadvers dajusticiats. Els homes
ms cultes se serveixen, en canvi, de mitjans menys clarament exe-
crables, perqu els sembla que els permeten dominar els dimonis, com
ara exorcismes on sinvoquen noms sagrats o inscripcions i figures
aparentment sagrades, complexes i incomprensibles, com els anells de
Salom. Encara que no faci cap allusi especfica als talismans i s
en canvi a altres recursos, aquesta distinci entre els mitjans que
resulten ms palesament demonacs i altres que ho sn menys sembla
un ress de la diferenciaci entre imatges abominables i detestables
establerta en el Speculum astronomie, on se citen els quatre anells de
Salom en la segona classe, de la mateixa manera que ho fa Arnau.
Tots aquests recursos segueix Arnau, siguin de la classe que
siguin, no sn ms que invencions dels dimonis que responen a la
necessitat de fingir per enganyar els homes amb la intenci de perdrels,
la qual cosa constitueix la ficcio nigromantica. A partir del perfecte
coneixement del mn natural i de la psicologia humana han creat tota
una variada gamma de sistemes de ser invocats amb lobjectiu que cada
persona es deixi seduir per aquella manera vers la qual se senti ms
inclinada, perqu la considera ms efica o ms fcilment practicable,
i alhora que resulti prou inintelligible per amagar lengany. Aleshores
els dimonis fingeixen que sn ells qui sn constrets contra la seva
voluntat, per aquests mitjans que ells mateixos han ordit, a realitzar
all que els exigeix el mag, fent veure que, per exemple, els seus
exorcismes els terroritzen i els turmenten, per tal que continu per
sempre ms executant aquestes prctiques que lallunyen del cam recte
de Du.
Un precedent de denncia dels fingiments per part dels dimonis
la trobem al segle XI I en un passatge del Policraticus de J ohn of Salisbury:
Aquest s el frau dels esperits malignes: sesforcen per dissimular el que
fan i el que dicten que han de fer els homes per tal de semblar que actuen
a desgrat. Simulen que sn constrets i fingeixen que sn expulsats en virtut
194. El passatge sencer ocupa les l. 179-217 del De reprobacione. Cf. Speculum
astronomiae, cap. 11, pp. 240-246.
dels exorcismes i, amb la finalitat dinfondre menys desconfiana, com-
ponen exorcismes com si fossin concebuts en el nom de Du o en la fe
de la Trinitat o en virtut de lEncarnaci i la Passi i els transmeten als
homes i obeeixen qui els practica fins que lemboliquen amb ells en el
crim del sacrilegi i en la pena de la damnaci. De vegades es transformen
en ngels de llum, ordenen noms accions honestes, prohibeixen les
accions illcites, van a la recerca de la puresa, proporcionen coses tils,
a fi que hom els accepti amb ms confiana com a ssers bons i propicis,
hom els escolti amb ms benvolena, hom els estimi i hom els pari atenci
amb ms facilitat. Tamb assumeixen laparena de persones venerables
perqu hom els tingui una reverncia ms gran i amatent.
195
Per, si anem ms enll, la concepci de la mgia com un engany
es remunta a lantiguitat tardana: quan el culte de les religions tra-
dicionals va ser equiparat amb la mgia i els seus dus amb dimonis,
dins el clima de conflicte intellectual entre cristians i pagans, els rituals
pagans van ser qualificats denganyosos pels escriptors cristians. Aix,
Agust denuncia els prodigis dels temples realitzats per mitj de les
propietats meravelloses de certes substncies naturals, amb recursos
mecnics (j eu^kj ^q^) o pel dimoni que hi era adorat.
196
De tota
manera molts dels portents provocats pels dimonis, com ara la
transformaci en porcs dels companys dOdisseu per Circe, narrada per
Homer, no els considera ms que fantasies o somnis, ja que els dimonis
no tenen la capacitat de canviar la naturalesa dels cossos llevat de
les substncies elementals
197
, sin tan sols dafectar la imaginaci
humana a fi denganyar-la amb imatges falses
198
. Agust, en efecte,
explica haver vist que molts van assajar la invocaci dels ngels amb
arrogncia i van patir lengany dels dimonis.
199
Lmfasi dAgust en el carcter fraudulent de la mgia negra es
va mantenir fins a la baixa edat mitjana. Al segle XI I I continua
reelaborant-se la concepci de la mgia com a engany. Aix, per a Albert
195. Haec est enim fraudulentia malignorum spirituum ut quod ultro faciunt et
dictant hominibus faciendum operose dissimulant, ut hoc facere uideantur inuiti.
Simulant se coactos et quasi exorcismorum uirtute extractos fingunt, et quo minus
caueantur, exorcismos quasi in nomine Domini aut in fide Trinitatis aut I ncarnationis
et Passionis uirtute conceptos componunt eosdemque hominibus tradunt, exercentibus
eos obtemperant donec eos secum crimine sacrilegii et poena damnationis inuoluant.
Transfigurant etiam se interdum in angelos lucis, honesta sola praecipiunt, illicita
prohibent, munditiam consectantur, utilitatibus prouident ut quasi boni et propitii
familiarius admittantur, audiantur benignius, amentur artius, facilius exaudiantur.
Habitum quoque induunt uenerabilium personarum ut eis maior et promptior reuerentia
impendatur: J OHN OF SALI SBURY, Policraticus, I I , 27, pp. 159-160.
196. De civitate Dei, XXI , 6. Sobre la posici dAgust al voltant de les arts ocultes
vegeu Fritz GRAF, Augustine and magic, J . N. BREMMER - J . R. VEENSTRA (ed.), The
metamorphosis of magic from late antiquity to the early modern period (Lovaina, Peters,
2002), pp. 87-103; THORNDI KE, A history of magic..., I , pp. 504-522.
197. De Trinitate, I V, 2.
198. De civitate Dei, XVI I I , 18.
199. Confessiones, X, 42.
Magne, tot i que els prestigia dels mags es fan a travs dillusions amb
les quals es dna aparena a coses que no existeixen, tamb sacon-
segueixen transformacions reals causades pels dimonis,
200
i fins i tot
les operacions reals sn enganyoses en el sentit que fan perdre les
nimes humanes, cosa pitjor que simplement decebre la vista.
201
El
mateix Albert afirma que els dimonis empenyen el nigromant als
recursos astrolgics no sols per reforar amb el poder dels astres les
operacions executades per ells mateixos o per empnyer-los a la
idolatria, sin tamb com una fallcia per tal de fer-los creure que
el fonament de les seves operacions s natural.
202
Per la seva banda,
lautor del Speculum astronomie apunta lopini que ser desenvolupada
en el De reprobacione nigromatice ficcionis: els dimonis no sn forats
a obeir per mitj de les imatges, les fumigacions i invocacions nigro-
mntiques, sin que fingeixen sotmetre-shi perqu Du els permet que
enganyin la humanitat a causa dels seus pecats.
203
De manera similar al De reprobacione, una altra epstola de la
segona meitat del dos-cents va insistir en la falsedat de les operacions
mgiques: es tracta de lEpistola de secretis operibus artis et nature et
de nullitate magie de Roger Bacon. El text comena advertint que, fora
de les admirables consecucions que hom s capa dobtenir per mit-
j de la natura i la tcnica, o de la combinaci dambds, que assoleix
una eficcia superior, noms hi ha lengany i el dimoni:
Per b que la natura sigui poderosa i plena de meravelles, la tcnica que
se serveix de la natura com a instrument s ms poderosa que una facultat
natural, segons veiem sovint. En canvi, tot el que queda ms enll de lobra
de la natura o de la tcnica o b no s hum o s fingit i est infestat
de fraus.
204
Per a Bacon les operacions dels mags poden ser un engany en
dos sentits. Nhi ha que sutilitzen dolosament, amb la finalitat conscient
denganyar els altres, per fer creure accions portentoses als espectadors:
sn fraus humans, realitzats per prestidigitadors (ioculatores), que
enganyen amb la rapidesa de la seva m, i per ventrlocs (Pythonisse),
que poden imitar la veu dun esperit, o b comesos amb objectes moguts
rpidament en la penombra. De manera semblant empren paraules,
carcters i imatges per amagar sota un embolcall misteris les opera-
200. Super I I Sententiarum, I I , 7, F, 6, Borgnet, XXVI I , pp. 151-152.
201. Summa, I I , 30, Borgnet, XXXI I , p. 327.
202. Nicolas WEI LL-PAROT, Magie solaire et magie lunaire: le soleil et la lune dans
la magie astrale (XI I
e
-XV
e
sicle), Micrologus, 12 (2004), pp. 165-184.
203. ...spiritus non coguntur, sed quando Dominus permittit peccatis nostris
exigentibus ut decipiant homines, exhibent se coactos: Speculum astronomiae, cap. 11,
p. 240.
204. Licet naturae potens sit et mirabilis, tamen ars utens natura pro instrumento
potentior est vitute naturali, sicut videmus in multis. Quicquid autem est praeter
operationem naturae vel artis, aut non est humanum, aut est fictum et fraudibus
occupatum: De secretis operibus artis et nature, cap. 1, p. 523.
cions naturals. Tot i que en principi sn en si mateixes desprovedes
de maldat, tals operacions executades pels mags, sense que en siguin
conscients, poden ser aprofitades pels dimonis a fi dacomplir els seus
propsits. Els mags aconsegueixen moltes meravelles que poden ser
beneficioses, si ms no durant un cert temps, o nocives, per en realitat
sn produdes pels dimonis que actuen de forma invisible amb el
consentiment de Du.
205
Per encara molt pitjor que aix s realitzar sincerament les
operacions nigromntiques i caure en el parany dels dimonis:
Per en comparana s una dedicaci ms depravada el fet que els homes,
contra les lleis de la filosofia, contra tota ra, invoquin esperits nefands
amb la finalitat dacomplir la seva voluntat a travs dells. I en aix
comenten lerror de creure que els esperits se sotmeten a ells i que ells
els constrenyen per una facultat humana. Certament aix s impossible,
puix que la fora dels homes s molt inferior a la dels esperits. Tamb
serren de la mateixa manera en creure que invoquen o fan fugir els esperits
amb ls de certs mitjans naturals. I s un altre error encara ms greu
que els homes maldin per fer-sels propicis per mitj dinvocacions,
spliques i sacrificis i induir-los a actuar en favor seu. Car fra incom-
parablement ms senzill suplicar a Du o als esperits benignes tot el que
lhome ha de considerar beneficis, quan ni en les coses vanes els esperits
malignes resulten favorables sin en la mesura que, per causa dels pecats
de la humanitat, els ho permet Du, que regeix i governa el gnere hum.
En conseqncia aquestes vies es troben ms enll de les llions de la
saviesa, o ms ben dit operen en sentit contrari, i els veritables filsofs
no socupen mai daquests sis mitjans.
206
205. De secretis operibus artis et nature, cap. 1, pp. 523-524; idees paralleles les
exposa Bacon en altres llocs: ...oportet fraudes hominum excludi, quas magi faciunt
infinitis modis, per velocitatem manualem, per instrumenta subtilia, per consensum, per
tenebras, per figmenta varia, in carminibus, et caracteribus, et constellationibus quas
fingunt, et quibus colorant sua dicta et facta. Et isti nichil faciunt secundum veritatem
artis et nature, sed seducunt homines; et multotiens operantur demones propter peccata
istorum magicorum, et aliorum qui credunt eis, licet isti magici, et illi qui eis adherent,
nesciant quod demones operantur (BACON, Part of the Opus tertium..., p. 48); Set ulterius
procedit demencia matematicorum falsorum sine apparitione demonum, nec est ars nec
natura, et hec sunt purissime magica. Tamen fiunt multa mirabilia, utilia temporaliter
quibusdam et nociva aliis, set hec fiunt per demones invisibiliter operantes et revelantes,
permittente Deo... (BACON, Tractatus brevis, pp. 6-7).
206. Sed propter haec est nequior occupatio, quando homines contra leges
philosophiae, et contra omnem rationem spiritus invocant nefarios, ut per eos suam
compleant voluntatem. Et in hoc est error, quod credunt sibi subiici spiritus, ut ipsos
cogant humana virtute; hoc enim est impossibile, quia vis humana longe inferior est quam
spirituum. Atque in hoc magis oberrant huiusmodi homines, quod per aliquas res
naturales quibus utuntur, credunt vel advocare vel fugare spiritus. Et adhuc erratur,
quando per invocationes, et deprecationes, et sacrificia nituntur homines eos placare,
et adducere pro utilitate vocantium; facilius enim sine comparatione a Deo deprecandum
esset, vel a bonis spiritibus, quicquid homo debet utile reputare. Cum nec in inutilibus
favorabiles existunt spiritus maligni, nisi in quantum propter hominum peccata a Deo
permittuntur, qui humanum genus regit et gubernat. Et ideo istae viae sunt praeter
Per tant Bacon coincideix amb Arnau a afirmar que no s possible
per a una persona aconseguir lobedincia dun esperit, ni a travs duna
facultat humana, que s inferior a la dels esperits, ni per mitjans naturals
ni per invocacions, spliques i sacrificis. Tots dos coincideixen tamb
a assenyalar que els esmentats mitjans responen a una diversitat de
tipus denganys i errors, de caire ms o menys evident i greu. Bacon
remarca que els qui ho intentin per qualsevol mena de mitj senganyen
i saparten del veritable coneixement, de lautntica filosofia i de lnic
que els podria concedir alguna cosa per les seves pregries: Du. En
aquesta epstola el francisc no especifica clarament qui s lautor de
lengany, per s que ho fa en altres llocs i tamb coincideix amb Arnau:
s el diable qui ha ensenyat a dur a terme les operacions nigromntiques
207
i qui pot fer que en ltima instncia tinguin efecte.
208
A parer de Claire
Fanger el gran inters que t Bacon per demostrar la nullitat de la
mgia i distingir-la de les operacions secretes de la tcnica i la natura
s esbandir la sospita lluny de les seves idees agosarades respecte dels
poders ocults que atorga a les paraules, a la tcnica i a la natura.
209
Daqu tamb el seu s sistemtic del terme magia amb un valor negatiu.
Cal observar, tanmateix, que no s un cas nic i per tant no sha de
considerar un simple recurs retric, ja hem vist altres autors amb
sensibilitats diverses com Toms dAquino o Arnau de Vilanova que
utilitzen sempre els mots magia i magus amb connotacions negatives
i els exclouen de la utilitzaci de les propietats ocultes en lmbit de
les cincies. Potser ls negatiu del terme magia permet a Bacon abastar
no sols la nigromncia prpiament dita, sin tamb el recurs inconscient
als dimonis o els fraus humans.
Finalment, per analitzar la posici de Toms dAquino sobre el
carcter fraudulent de la mgia, partirem de larticle VI , 10, de les
Questiones disputate de potentia, escrites entre 1265 i 1266, dedicat a
escatir
si els dimonis sn constrets per mitjans perceptibles i fsics, fets o paraules,
a fer els miracles que semblen produir-se per mitj de les arts mgiques.
210
Pel ttol ja ens adonem que la qesti s molt prxima a la deba-
tuda per Arnau en el De reprobacione. I fins i tot hom es pot preguntar
si no va ser aquest escrit de Toms linspirador de lopuscle del metge
sapientiae documenta, immo potius in contrarium operantur, nec unquam vere phi-
losophantes de his sex modis curaverunt: De secretis operibus artis et nature, cap. I ,
pp. 524-525.
207. Opus maius, I , pp. 395.
208. Opus tertium, cap. 26, pp. 96-99.
209. FANGER, Things done wisely by a wise enchanter....
210. Decimo quaeritur utrum Daemones cogantur aliquibus sensibilibus et
corporalibus rebus, factis aut verbis, ad miracula facienda, quae per magicas artes fieri
videntur: TOMS DAQUI NO, Quaestiones disputatae, I I , edici de P. Bazzi et alii (Tor -
Roma, Marietti, 1965), pp. 185-187.
catal, ats que el cert nombre de parallelismes que es detecten entre
ambds textos sembla anar ms enll de la coincidncia temtica.
Seguint la seva tcnica escolstica, de primer Toms enumera
les objeccions o els arguments contraris que vol rebatre: els dimonis
conjurats pels mags actuen contra la seva voluntat, a exemple de
Salom, que feia exorcismes per expulsar els dimonis dels possets; els
dimonis sn forats pel mag perqu acudeixen empesos per coses que
odien per exemple la virginitat de qui els impreca o per la invocaci
de noms que sonen a la reverncia de Du o a la majestat divina; poden
ser forats grcies a lobservaci dels cossos celestes i altres ssers fsics;
sn invocats a travs denganys increbles que desmenteixen el seu saber;
altrament per qu haurien de venir noms sota determinades con-
dicions astrolgiques o amb certs rituals, frmules o imatges, i no
sempre que volguessin, si han dempnyer els homes a un amor
vergonys?
A continuaci, pren com a punt de partida a fi de contrarestar
els arguments anteriors, lautoritat de les sagrades escriptures, en
concret un passatge que deixa clar que no hi ha poder damunt la terra
superior al diable (J ob, 41, 24), don conclou:
Per tant els dimonis no poden ser constrets per res de terrenal.
211
Aquesta afirmaci s la que cerca demostrar tamb el gruix del
De reprobacione. En larticle del De potentia la conseqncia lgica s
que els dimonis, com a ssers ms poderosos que sn, no sn constrets,
sin invocats.
La soluci que a partir daqu Toms dna a la qesti la com-
plementar amb passatges parallels sobre el mateix tema provinents
de les seves Summes i dalgun altre escrit. En aquesta questio comena
per recordar que hi ha diverses opinions sobre la causalitat de les arts
mgiques. Alguns autors, com el filsof peripattic Alexandre dAfrodsias,
afirmen que les obres meravelloses portades a terme a travs darts
mgiques es produeixen grcies a les virtuts generades en coses inferiors
per certes facultats dels cossos inferiors mitjanant lobservaci dels
moviments celestes. Per aix els mags, per a les seves operacions,
observen els moviments dels astres i empren objectes fsics com herbes,
pedres, carcters i figures. Segons Toms aquesta s una explicaci
admissible en alguns casos, per insuficient, perqu altres vegades els
fenmens mgics no es justifiquen per cap fora fsica. Aix, adverteix
que en els actes mgics es produeixen alguns fets de natura intellectual,
com respostes verbals que se senten en les operacions mgiques,
converses dels ssers apareguts amb els homes. Aquestes veus no poden
211. Est quod dicitur I ob XLI , 24: non est potestas super terram quae ei possit
comparari scilicet Diabolo. Maior autem potestas non cogitur a minori. Ergo per nihil
terrenum Daemones cogi possunt. Praeterea, non est eiusdem invocari et cogi. I nvocantur
enim maiores, ut Porphyrius dicit, sed peioribus imperatur. Daemones autem veniunt
advocati. Ergo non coguntur: De potentia, VI , 10. Cf. De reprobacione, l. 29-202.
ser produdes tan sols per lalteraci de la imaginaci, perqu no sn
percebudes per tots els presents. Tampoc no es pot dir que provinguin
del poder de lnima del mag, perqu aleshores no caldrien les invo-
cacions i els rituals, i a ms anuncien coses que ell no pot conixer.
212
En altres llocs detalla quines sn aquestes coses: el descobriment de
lladres, de tresors ocults i de sabers veritables, lendevinaci del futur
o fets reals que una persona en el seu seny no pot confondre amb
successos imaginaris, si no s per lengany dels dimonis. Ladquisici
de coneixements que excedeixen la facultat del propi intellecte, la
impossibilitat que un acte espiritual com lenteniment sigui causat per
propietats fsiques i lobtenci contrastada per part dels nigromants
doperacions impossibles per mitjans naturals, com ara que parlin les
esttues, sn un seguit de proves que les consecucions mgiques sn
ben reals i que no es deuen tan sols als astres. Si shi afegeixen altres
pressupsits que hem vist abans a saber, que els altres recursos de
les operacions mgiques noms tenen valor com a signes per a ssers
intelligents, que ning no est especialment dotat de poders mgics
per les condicions astrals del seu naixement i que els objectius daquestes
prctiques solen ser malvats lnica conclusi possible s que qui
realment du a terme la mgia sn els dimonis.
213
Si es tracta de dimonis, si no s que saccepti la falsa creena
que tenen cossos formats per aire, exposada per exemple per Apuleu
(De deo Socratis, 13), no s admissible pensar que puguin ser forats
per mitjans fsics, naturals, com els astres, coincidint amb lafirmaci
que exposa el mateix Toms en la Summa theologica i per Arnau en
el De reprobacione que els dimonis no estan sotmesos a lacci dels
cossos celestes ni per se ni per accident, ni directament ni indirectament.
214
Per tant, noms hi ha dues maneres de constrnyer-los. Primerament
poden ser forats per Du mateix o per una virtut seva, exercida pels
ngels o per homes sants a qui lha atorgada com a do celestial, no
pas a infidels i criminals com sn els mags una idea que retrobem
en el De reprobacione. En segon lloc podrien ser obligats per un dimoni
superior, per aix noms seria possible un altre cop grcies a les arts
mgiques un altre argument tamb emprat en lepstola arnaldiana.
215
212. Quaestiones disputatae De potentia, VI , 10; Summa contra gentiles, I I I , cap.
104.
213. Summa contra gentiles, I I I , cap. 104-106; Summa theologica, I , q. 114, a. 4,
i q. 115, a. 5; De substantiis separatis, 2; De potentia, VI , 10.
214. dicimus enim daemones esse substantias intellectuales corporibus non
unitas. Unde patet quod non subduntur actioni caelestium corporum, nec per se, nec
per accidens, nec directe, nec indirecte: Summa theologica, I , q. 115, a. 5. Cf. De
reprobacione, l. 145-149.
215. Huiusmodi autem Daemones possunt intelligi cogi dupliciter: uno modo per
aliquam superiorem virtutem, quae eis necessitatem faciendi inducat; alio modo per
modum allectionis, sicut homines dicuntur ad aliquid cogi cuius concupiscentia
alliciuntur. Neutro autem modo rebus corporalibus, per se loquendo, Daemones cogi
possunt nisi supponantur habere corpora aerea naturaliter sibi unita et per consequens
Aix doncs, els dimonis no poden ser obligats per la mgia, sin
que solament sn atrets a travs della. Saconsegueix atreurels amb
all que els agrada. Per exemple, els plau ser invocats sota una cons-
tellaci perqu sadmiri el seu poder, que els s ms fcil exercir a
fi de realitzar all que sels demana o almenys fingir-ho amb les seves
aparences, si aprofiten una millor disposici de la matria fsica.
216
En
efecte, segons desenvolupa en totes dues Summes, els dimonis poden
realitzar certs actes reals, efectes meravellosos, inusuals i incompren-
sibles per als humans, que no shan de confondre amb els miracles,
combinant alguns dels seus poders, propis de substncies espirituals,
amb les facultats naturals de certes substncies fsiques i amb les
influncies astrals, per sempre sense sortir-se dels canvis possibles per
procediments naturals.
217
Daltra banda, com deia Agust, es delecten
amb els signes fsics conjurs, spliques i invocacions, figures i
carcters, sacrificis i prostracions, imatges i ritus. Certament, els omple
de satisfacci rebre la mateixa reverncia que rep Du dels homes com
a senyal de submissi. A la diversitat de dimonis i dels seus vicis
correspon una diversitat de signes. I finalment sn atrets per aquests
rituals i mentides perqu aix condueixen els ssers humans a lerror
i al pecat. J a hem vist que Arnau tamb creu que el dimoni se serveix
del seu coneixement de la natura per enganyar els homes, per la
diversitat dels recursos nigromntics no els atribueix a les diferents
inclinacions dels dimonis, sin, per contra, a les dels homes.
218
habere sensibiles affectiones ad modum aliorum animalium, sicut et Apuleius posuit
Daemones esse animalia corpore aerea, anima passiva. Sic enim cogi possent, utroque
modo, corporali virtute et corporum caelestium (ex quorum impressionibus in aliquas
passiones inducerentur) et etiam inferioribus corporibus in quibus delectarentur, sicut
Apuleius dicit: et delectantur in fumis sacrificiorum et in aliquibus talibus. Sed huius
opinionis falsitas ostensa est in praecedentibus quaestionibus. Restat ergo quod
Daemones, per quos magicae artes complementum habent, et coguntur et alliciuntur.
Coguntur quidem a superiori; quandoque quidem ab ipso Deo, quandoque vero a sanctis
et Angelis et hominibus virtute Dei. Nam ad ordinem potestatum pertinere dicitur
Daemones arcere. Sancti autem homines sicut dono virtutum participant, in quantum
miracula faciunt, ita dono potestatum, in quantum eiiciunt Daemones. Coguntur etiam
interdum ab ipsis superioribus Daemonibus; quae quidem sola coactio per magicas artes
fieri potest: De potentia, VI , 10, p. 54. Cf. successivament De reprobacione, l. 175-180
i l. 150-154.
216. De potentia, VI , 10; Summa theologica, I , q. 115, a. 5.
217. Summa contra gentiles, I I I , cap. 104-106; Summa theologica, I , q. 115, a. 5.
218. Coguntur etiam quasi allecti per artes magicas, non quidem rebus corporalibus
propter seipsas, sed propter aliquid aliud: primo quidem, quia per huiusmodi res
corporales sciunt facilius posse compleri effectum ad quem invocantur; et hoc ipsi
appetunt, ut scilicet eorum virtus admirabilis habeatur; et propter hoc sub certa
constellatione advocati magis adveniunt. Secundo, inquantum huiusmodi corporalia sunt
signa aliquorum spiritualium quibus delectantur. Unde Augustinus dicit, quod alliciuntur
Daemones in his rebus, non tamquam animalia cibis, sed quasi spiritus signis. Quia enim
homines in signum subiectionis Deo sacrificium offerunt et prostrationes faciunt, gaudent
huiusmodi reverentiae signa sibi exhiberi. Alliciuntur autem diversi Daemones diversis
La conclusi de Toms s clara, tal com lexpressa en una de
les Questiones quodlibetales:
...no s veritat que les arts mgiques siguin cincies sin que ms aviat
sn fallcies dels dimonis.
219
Un cop exposada la seva soluci, Toms ja pot rebutjar les
objeccions que shavia posat en un inici per cloure la Questio de potentia,
VI , 10, en un seguit de respostes de les quals trobem el ress en altres
de les seves prpies obres. Toms considera producte de lengany dels
dimonis que faci lefecte que vnen forats pels exorcismes executats
pels mags, noms quan sn invocats i sovint a desgrat, coincidint amb
Arnau, i que de vegades obren bones accions a petici de loficiant.
220
Volen fer creure als homes que estimen la puresa i que no han estat
exclosos de la justcia i per aix acudeixen a la crida de la virginitat
i sota la invocaci dels noms divins. I gualment Toms afirma, com
Albert, que quan els dimonis sn imprecats sota una posici astral
determinada, a ms daprofitar les facilitats que aix els dna, responen
a fi dinduir els homes a lerror de creure que hi ha una divinitat en
els estels. Amb aquest objectiu sovint aprofiten les fases creixents de
la lluna, en qu els humors del cervell estan ms subjectes a lacci
daquest astre, per pertorbar la fantasia dalguns homes, els lluntics.
221
Toms dAquino coincideix de nou amb Agust en sostenir que
els dimonis tenen el poder denganyar els sentits humans i trasbalsar
la imaginaci per sense poder per transformar realment els cossos.
Aquest poder pertanyeria a la categoria dels miracles, entesos com a
fets esdevinguts divinament fora de lordre comunament observat a
la natura, que cauen fora de la comprensi humana. Per noms Du
pot acomplir miracles reals. En conseqncia, si alg veu produir-se
miracles per lacci dels dimonis, no sn pas reals, sin noms aparents,
assolits per dos possibles mitjans: o b alterant la imaginaci i fins
i tot els sentits humans fins al punt de percebre com a real el que no
ho s, o b recobrint un cos qualsevol amb la forma i figura feta daire
dun altre i aix donar-li una imatge diferent.
222
Finalment Toms denuncia la mala disposici dintellecte dels
nigromants duna manera que, segons he dit en la primera part, no
resulta llunyana de la lesi de la facultat racional produda per la
signis, secundum quod diversis vitiis ipsorum magis conveniunt. Tertio alliciuntur his
corporalibus rebus, inquantum homines per eas in peccatum adducuntur; et inde est
quod alliciuntur mendaciis, et his quae homines in errorem vel peccatum inducere
possunt: De potentia, VI , 10. Cf. De reprobacione, l. 224-262.
219. Nec etiam verum est quod magicae artes sint scientiae, sed potius sunt
quaedam fallaciae daemonum: Quaestiones quodlibetales, 9, a. 1, editades per Raimondo
Spiazzi (Roma, Marietti, 1920; reimpr. 19498), p. 86.
220. De potentia, VI , 10; Summa theologica, I , q. 115, a. 5. Cf. De reprobacione,
l. 217-224.
221. De potentia, VI , 10; Summa theologica, I , q. 115, a. 5.
222. Summa contra gentiles, I I I , cap. 102-103; Summa theologica, I , q. 114, a. 4.
malenconia que els atribua el De reprobacione, malgrat que, com s
desperar, Arnau ho expressa de manera ms tcnica que el dominic:
Per els mags invoquen suplicant aquells a lauxili dels quals recorren,
com si fossin superiors. Tanmateix, quan han arribat, els donen ordres
com a inferiors. Aix doncs no sembla pas que tinguin una bona disposici
dintellecte.
223
En suma, malgrat no descartar possibles ressons daltres escolstics
en el De reprobacione, com ara lautor del Speculum astronomie i Bacon,
hem detectat unes quantes coincidncies entre lepstola arnaldiana i
la Questio de potentia, VI , 10, en el tema, en ls de la tcnica qes-
tionria i en alguns dels arguments, coincidncies que poden reflectir
una influncia ms o menys profunda de Toms de qui ja hem vist
que Arnau possea una de les Summes. Aix no ha destranyar pas, a
desgrat que amb el temps Arnau esdevindria un furibund antitomista
en matria religiosa. Conv no oblidar que va rebre una part de la seva
formaci dels dominics i que ms endavant utilitzaria a bastament la
lgica i els mecanismes dialctics de largumentaci escolstica en les
seves polmiques amb els telegs professionals, ms enll de lanties-
colasticisme que sha observat en la seva espiritualitat.
224
Daltra banda
cal dir que tamb sobserven diferncies molt significatives entre la
Questio de potentia, VI , 10, i el De reprobacione: Arnau demostra tenir
un coneixement ms directe i ms gran tant de les arts ocultes i de
la literatura nigromntica coetnies com de la filosofia natural. A ms,
la cosmovisi que traspua fa venir ms aviat a la ment Avicenna o Albert
Magne. Per contra, Toms evidencia una preocupaci major que Arnau
pels perills que suposa la mgia, i les seves fonts principals quan tracta
daquests temes sn les autoritats religioses, en especial la Bblia i
Agust. El seu coneixement de les prctiques o dels textos mgics sol
provenir de les fonts patrstiques, sobretot del mateix Agust, i per tant
al ms sovint polemitza amb el neoplatonisme o lhermetisme antics,
llevat dalgunes excepcions, com al-Kindi .
Aix doncs, Arnau sacosta a la qesti plantejada en el De
reprobacione no com el pensador religis que encara no ha eixit a la
llum, sin com un intellectual interessat en la filosofia natural que
tracta un aspecte de la seva cosmovisi, des duna formaci en arts
223. Magi autem invocant eos quorum auxilio utuntur suppliciter, quasi superiores:
cum autem advenerint, imperant eis quasi inferioribus. Nullo igitur modo videntur bene
dispositi secundum intellectum: Summa contra gentiles, I I I , 106, 9.
224. Cf. Miquel BATLLORI , Arnau de Vilanova antischolastique daprs les textes
catalans et italiens, Scholastica ratione historico-critica instauranda. Acta Congressus
scholastichi internationalis Romae anno sancto MCMLI celebrati (Roma, 1951),
pp. 569-581; traducci en catal: Arnau de Vilanova, antiscolstic, BATLLORI , Arnau de
Vilanova i larnaldisme, pp. 261-272. Vegeu, per, lanlisi de les argumentacions
arnaldianes dins J aume MENSA, Les raons dun anunci apocalptic. La polmica escatolgica
entre Arnau de Vilanova i els filsofs i telegs professionals (1297-1305): anlisi dels
arguments i de les argumentacions (Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 1998),
pp. 57-206.
i en medicina plenament escolstica. La concepci del mn i el mtode
qestionari remeten clarament a laristotelisme arabitzat i tamisat per
una forta influncia neoplatnica, que fou finalment cristianitzat en
els studia del segle XI I I . La seva sensibilitat resta ms prxima a la
dAlbert Magne o del Speculum astronomie que a la de Toms, tal com
sescau a ls teraputic que fa de la mgia natural. Precisament, el
seu inters per laplicaci mdica de les propietats ocultes, a la qual
tot seguit ens acostarem, degu ser el principal estmul que latragu
vers les arts ocultes i a discriminar-ne les prctiques i textos lcits i
aprofitables dels illcits. A desgrat dels diversos parallelismes assenyalats,
no resulten evidents totes les fonts antinigromntiques del De repro-
bacione. s cert que, com hem anat veient, hi apareix la major part
dels temes tractats per altres autors del segle XI I I que combaten la
nigromncia en les seves obres, per no com un reflex servil, sin que
el seu autor hi presenta un contingut tan original com el que puguin
aportar els altres grans noms del seu temps.
2.2.8. Les fronteres del prohibit
Entre les preocupacions respecte a la mgia reflectides en la
literatura escolstica del segle XI I I hi ha principalment la qesti de
la seva efectivitat real i la dels lmits entre els nous sabers permesos
i els prohibits desprs de la seva introducci indiscriminada a travs
de les traduccions de lrab. Hem tingut loportunitat de veure com
aquests aspectes van esdevenir objecte dun debat cabdal al se-gle XI I I
en el camp intermedi entre la filosofia natural i la teologia, dues
disciplines aleshores conreades sovint pels mateixos estudiosos, amb
metodologies intellectuals en bona mesura paralleles i amb bastants
interessos comuns. La filosofia aportava les teories sobre els mecanismes
pels quals es regeix lunivers natural i, per tant, havia de permetre
determinar quins eren naturals i quins sobrenaturals, quins divins i
quins diablics, mentre que la teologia establia la licitud o no de ls
daquests mecanismes segons la doctrina de lEsglsia. Davant lactitud
sempre vigilant i desconfiada dels sectors eclesistics ms ortodoxos,
els mateixos defensors de laristotelisme sn els ms interessats a deixar
ben clara aquesta frontera per tal de deixar lliures de sospita les cincies
recentment importades dels pagans i infidels. Aix, mostren un gran
inters per demostrar que les facultats naturals, en especial les ocultes,
no sn vlides per sotmetre els dimonis, no solament a fi de dissuadir
els qui se sentin temptats a servir-sen amb aquesta intenci, sin tamb
per tal dallunyar les suspiccies de sabers i prctiques que consideren
molt tils.
En conseqncia, cal preguntar-se a quins interessos o usos espe-
cfics servia la legitimaci de la mgia natural. Dentrada sembla evident
que un metge com Arnau hi tenia un estmul immediat, professional:
aprofitar les facultats duna srie de substncies i instruments per
incorporar-los al seu arsenal teraputic. Sn menys clares les motivacions
dels constructors de la filosofia natural, els ordes mendicants. Per a
la tradici dominica, en la qual van destacar Guillem dAlvrnia, Albert
Magne i Toms dAquino, les meravelles naturals, tan admirables per
la seva mancana dexplicaci racional i tan beneficioses per a la
humanitat, representarien una prova magnfica a favor de la bondat
de la Creaci i en contra del dualisme ctar que combatia. En canvi,
per a un francisc com Roger Bacon, les propietats ocultes enllaarien
perfectament amb el seu estudi de les virtutes dels elements del mn
natural i amb el seu marcat biaix neoplatnic. No ha de sorprendre,
doncs, que els ordes mendicants acabessin sent blasmats per divulgar
la creena en prodigis per part dalguns detractors de la mgia, com
ara J acques Despars i Antonio Guaineri en el segle XI V, tot i que tamb
cal tenir en compte que en tals crtiques hi podrien haver influt les
llegendes i els apcrifs atributs a les seves figures capdavanteres, com
Albert o Bacon.
225
Una de les principals conclusions que podem treure del nostre
estudi s que, a lhora de discriminar el que s lcit i el que no ho s,
dins els corrents escolstics del segle XI I I favorables a acceptar
laristotelisme i els sabers naturals grecoarbics i harmonitzar-los amb
la fe sobserva consens en uns punts fonamentals: (1) Davant la
nigromncia o mgia jutjada illcita dacord amb la doctrina cristiana
perqu es fonamenta en la invocaci dels esperits en realitat
dimonis, nexisteix una altra de perfectament legtima, basada en les
propietats naturals imbudes pels astres, vistes com a meravelloses i
anomenades ocultes perqu no sn comprensibles per la ra humana,
sin tan sols per lexperincia. En tenir una causa natural, per a la
humanitat s ben lcit i molt profits fer-ne s. De vegades el conei-
xement i laplicaci de les propietats ocultes sn anomenats simplement
mgia, alguna vegada mgia natural, al ms per sovint sevita emprar
el terme mgia per referir-shi. (2) La nigromncia representa un engany,
sigui executat pels seus practicants de cara a les altres persones, sigui
infligit als mateixos que hi creuen pels dimonis que invoquen. (3) El
que serveix de pauta per distingir la mgia demonaca i la mgia natural
s ls de carcters, figures i paraules en una operaci concreta.
En aquest darrer aspecte, aix com en dos ms que hi estan
estretament vinculats ls de les imatges i el poder de lnima, s
on sorgeixen les principals divergncies dins laristotelisme cristianitzat:
influts sobretot per al-Kindi , Avicenna i lhermetisme, intellectuals com
Albert Magne, lautor desconegut del Speculum astronomie, Roger
Bacon, Siger de Brabant, Arnau de Vilanova i Pietro dAbano tenen una
visi ms oberta, en comparaci de Guillem dAlvrnia i Toms dA-
quino. Els darrers condemnen, en qualsevol cas, totes les prctiques
225. Danielle J ACQUART,Theory, everyday practice, and three fiftteenth-century
physicians, Osiris, 6 (1990), pp. 140-160 (esp. pp. 152-153). Un cas extrem s el dominic
Niklas von Mumpelier, que va practicar una medicina msticament fonamentada en la
mgia natural, vegeu infra lapartat I I I , 1.3.
basades en carcters i paraules, per tamb en imatges, sota la
consideraci que el seu efecte no es pot deure tan sols a la influncia
astral, sin a una intervenci directa dels dimonis. Amb aix neguen
la possibilitat als homes de canalitzar per mitjans tcnics (ars) les
propietats naturals, que aix noms es poden aprofitar en la seva forma
natural, una limitaci que restreny considerablement els marges de la
mgia natural tant com eixampla els atributs a la mgia diablica. Es
configuren, doncs, dues sensibilitats, apreciables fins i tot en obres amb
diferent orientaci dun mateix autor com Albert: una de ms
preocupada pels perills que poden covar els sabers entorn de les arts
ocultes, considerats poc controlables i vistos com a curiositas, per part
de la tendncia ms teolgica encarnada per Guillem, Toms i els
llibres espirituals dAlbert, i una altra de ms naturalista, ms
interessada en els beneficis que puguin reportar a la humanitat els nous
sabers i les seves aplicacions en brut o mediatitzades per lars.
Representen, doncs, dues actituds davant el saber: luna ms inhibida
per la por de caure en la curiositas o desig excessiu de coneixement
i laltra ms empesa endavant per una fascinaci i un anhel optimista
vers el coneixement teric (scientia) i tecnolgic (ars) que aporten les
noves traduccions. Val la pena fer notar que tot aquest debat se centra
en els mitjans, en els diferents tipus de recursos utilitzats, i no pas
en la bondat i maldat dels objectius perseguits, encara que hi plana
constantment levocaci del carcter malvat dels qui esdevenen una
joguina del dimoni.
Si volem filar ms prim, comprovem que, a partir dels dos pols
esmentats, es diversifiquen les posicions sostingudes pels escolstics a
lhora de definir els criteris per distingir el lcit del perills o prohibit,
el que s possible per mitjans naturals del que s impossible. Es pot
assajar de classificar el ventall de les diferents opinions prenent com
a pedra de toc tres variants bsiques: el poder de la paraula, les virtuts
que emanen de lnima i el domini tcnic de les propietats ocultes. Les
posicions van des de les defensades pels ms prudents, que rebutgen
totes tres possibilitats Toms i Guillem, que estan sempre disposats
a veure-hi la intervenci dels dimonis passant per Albert, lautor del
Speculum astronomie i Arnau, que accepten el poder de lnima i la
canalitzaci de la mgia natural per mitj de lars, fins al ms agosarat,
Roger Bacon, que arriba, a ms, a reconixer el poder de la paraula.
Per establir la situaci dArnau cal fixar-se que, duna banda, en
el De reprobacione sembla rebutjar els carcters i les figures com a
instruments per canalitzar les forces naturals, de laltra, la seva actuaci
i la seva teoritzaci en la teraputica aprofita certes aplicacions
tcniques com els segells astrolgics, acceptant-ne lefecte combinat de
la natura amb lars. Aix mateix veiem que Arnau admet que les accions
meravelloses i els maleficis dels mags es poden deure a la ligatio, la
fascinatio o la combinaci del poder de lnima amb el coneixement
astrolgic, deixant, de manera similar a Siger o Bacon, un marge per
justificar els efectes que per mitjans naturals pugui obtenir la mgia,
fins i tot quan no s legtima.
De tota manera, cal dir que si del que es tractava era de posar
uns lmits clars, sn molt ms inequvocs els criteris de Toms que
no els indefinits de Bacon, els oscillants dAlbert o les giragonses
argumentatives del Speculum astronomie. En aquest sentit t ra
Thorndike quan assenyala que Bacon fracassa en el seu intent de traar
la lnia que separa la mgia de la cincia,
226
si sentn amb aix la divisi
entre la nigromncia i les arts ocultes susceptibles de servir legtimament
el saber. Certament, les pautes per discernir entre els sabers lcits i els
illcits queden moltes vegades fora difuminades en aquells autors, com
el mateix Arnau, ms favorables a la mgia natural.
Sovint sha remarcat la responsabilitat de Toms dAquino dhaver
contribut a les bases intellectuals de la posterior cacera de bruixes.
Tal acusaci no est plenament fonamentada, ja que, com hem vist,
les seves opinions sobre la mgia no sn diametralment diferents dels
esperits que hi eren ms oberts. Aix no obstant, s cert que, per un
costat, dna un marge ms ampli de realitat a la mgia demonaca que
altres defensors de laristotelisme, per sense anar ms enll sin ms
aviat al contrari que Agust, el qual havia marcat la posici cristiana
davant locultisme durant tots els segles precedents, i, per laltre, posa
en primer pla el pacte amb el diable. En tot cas rex a sistematitzar
les idees al voltant de la illicitud de les arts ocultes duna manera molt
ms coherent amb la visi de la fe que altres autors coetanis, i en aquest
sentit s que pot haver ajudat en la fonamentaci intellectual de la
posterior persecuci. Tot i aix, hem pogut comprovar com la postura
general dels intellectuals envers els nigromants sanava dirigint cap a
la seva satanitzaci, alhora que la nigromncia es tendia a confondre,
conscientment o no, amb la fetilleria: el mateix Bacon descriu els magi
i les vetule instruts i temptats pels dimonis.
Enfront de la tendncia de la tradici mgica a lamalgama i a
mesclar explicacions naturalistes i espiritualistes que hem vist en el
Picatrix, la bifurcaci de la mgia, en lexpressi de Peters,
227
no
solament fou la resposta als esforos dels teoritzadors escolstics de
lelit intellectual que hem estudiat, sin que va arribar a la resta de ni-
vells intellectuals, tal com es desprn de lanlisi de les colleccions
de textos manuscrits emprs per Klaassen, segons la qual es poden
distingir dues branques: luna, majoritria, mostra inters per les imat-
ges mgiques en conjunci amb la filosofia natural, la mgia natural,
lastrologia i lalqumia, mentre que laltre corrent se circumscriu a la
mgia ritual, ja que els escrits nigromntics no solien ser compilats
amb materials no mgics.
228
226. THORNDI KE, A history of magic..., I I , p. 666.
227. PETERS, The magician...
228. KLAASSEN, English manuscripts of magic....
I I I . LA MGI A EN LA MEDI CI NA
I LA TRADI CI ARNALDI ANES
...entn o de qu hom dabans se meraveyllave,
e no sen meraveylla pus que la cosa ha entesa o la entn.
Ramon Llull, Llibre de meravelles, 115
These Principles I consider not as occult Qualities, supposed to result from the specific Forms
of Things, but as general Laws of Nature, by which the Things themselves are formd; their Truth
appearing to us by Phaenomena, though their Causes be not yet discoverd. For these are manifest
Qualities, and their Causes only are occult. And the Aristotelians gave the Name of occult Qualities,
not to manifest Qualities, but to such Qualities only as they supposed to lie hid in Bodies, and
to be the unknown Causes of manifest Effects: Such as would be the Causes of Gravity, and of
magnetick and electrick Attractions, and of Fermentations, if we should suppose that these Forces
or Actions arose from Qualities unknown to us, and uncapable of being discovered and made
manifest. Such occult Qualities put a stop to the I mprovement of natural Philosophy, and therefore
of late Years have been rejected.
I saac Newton, Opticks (edici de 1717), I I I , 1.
There are more things in heaven and earth, Horatio,
Than are dreamt of in your philosophy.
William Shakespeare, Hamlet, 1, 5
A la terra i al cel, Horaci, hi ha ms coses
que les que pot imaginar la teva filosofia.
Traducci de Salvador Oliva (adaptada)
En Arnau de Vilanova la discriminaci entre nigromncia i mgia
natural es fa evident en el conjunt de la seva obra, com ens en podem
adonar per dues constatacions complementries: per un costat el De
reprobacione nigromantice ficcionis suposa un atac sistemtic a les bases
intellectuals de la nigromncia, per un altre en els seus escrits mdics
justifica tericament no tan sols les aplicacions teraputiques de les
propietats ocultes, sin tamb de lastrologia, recull nombrosos remeis
aqu i all que shi fonamenten i hi recorre en la seva prctica
professional. De fet, juntament amb altres metges destacats com Pietro
dAbano, Arnau encapala el procs de racionalitzar i incorporar els
procediments teraputics de la mgia natural i de lastrologia al
galenisme baixmedieval. Lestudi del De reprobacione, lnic escrit sens
dubte autntic que tracta monogrfcament locult, ens dna locasi
de revisar, en aquesta darrera part, el paper de la mgia natural en
lobra i la tradici arnaldianes.
1
1. Sobre aquest tema, laportaci de PANI AGUA, El Maestro Arnau..., esp. pp. 56-58
i 72-77, va ser molt efectiva per necessriament breu. Amb anterioritat, van assajar-
ne una visi general Paul DI EPGEN, Studien zu Arnald von Villanova, I V. Arnalds Stellung
zur Magie, Astrologie und Oneiromantie, Archiv fr Geschichte der Medizin, 5 (1911),
pp. 88-115, reimpr. Medizin und Kultur (Stuttgart, Ferdinand Enke, 1938), pp. 150-172,
i THORNDI KE, A history of magic..., I I , pp. 847-859. Tots dos estudis continuen sent molt
tils, per cal servir-sen amb precauci, ja que engloben tant els seus escrits autntics
com aquells latribuci arnaldiana dels quals ha quedat posteriorment invalidada o
qestionada. s comprensible, doncs, que la imatge que donen de lArnau ocultista sigui
confusa i plena de contradiccions, sense acabar de destriar la realitat de la llegenda.
Presenta un problema similar SALVADOR DE LES BORGES [J oan BOTAM], Arnau de Vilanova
moralista (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1957), pp. 65-78. Finalment, Pere
SANTONJ A, Arnau de Vilanova: les cincies ocultes, influncies del pensament rab i
1. LA MGI A NATURAL EN LA MEDI CI NA DARNAU
1.1. UNS REMEI S MGI CS?
Malgrat que la major part, amb diferncia, de la seva teraputica
s de carcter diettic i farmacolgic, Arnau proposa de vegades tamb
un seguit de remeis que ens resulten ms sorprenents pel seu caire
mgic.
2
Aix, entre les prescripcions del Regimen podagre amb lobjectiu
de calmar el dolor provocat pel poagre en el pacient a qui va destinat
aquest consilium, hi trobem:
Aix mateix s molt profits banyar els peus en most recent. Aix mateix
s molt efica banyar els peus en aigua on sha cuit una guineu fins a
desfer-la. Aix mateix loli en el qual ha estat cuita una guineu va molt
b si se nunten els peus, i t tamb molta eficcia, sobretot si es precedeix
duna flebotomia, una frega i un lleu bany, o al seu lloc una llebre. Aix
mateix alguns experimentadors afirmen que si talles les potes duna granota
i els lligues sobre els peus del malalt de poagre durant tres dies, de manera
que la pota dreta estigui sobre el peu dret del pacient i viceversa, aquest
es guareix. Aix mateix, un filsof experimentador que va escriure un llibre
sobre pedres diu que si es lliga un imant sobre el seu peu, el poagrs
es guareix. Aix mateix un altre filsof diu que si sagafen els esperons
duna guila i es posen lligats sobre el peu del malalt de manera que lesper
dret coincideixi sobre el peu dret i viceversa, es guareix, i jura que ha
estat provat. Aix mateix un altre diu que, si es posa la pota dreta duna
tortuga sobre el peu dret i viceversa, s efica. Aix mateix una pell de
guineu embolicada al peu de manera que la part interior de la pell toqui
la carn guareix el poagre.
3
hebreu, Miscellnia Antoni M. Badia i Margarit. Estudis de llengua i literatura catalanes,
11, I I I (Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1985), pp. 71-86, se centra
en el vessant espiritual de lobra arnaldiana. Pel que fa al recurs dArnau a lastrologia
vegeu GI RALT, Arnaldus astrologus?..., I DEM, Medicina i astrologia... i la bibliografia
que shi detalla.
2. Una primera versi fora ms breu daquest captol va ser presentada en una
comunicaci: Sebasti GI RALT, Arnau de Vilanova i les propietats ocultes, de la mgia
a la medicina universitria, J . BATLL - P. DE LA FUENTE - R. PUI G (coord.), V Trobades
dHistria de la Cincia i de la Tcnica, Roquetes, 11-13 de desembre de 1998 (Barcelona,
Societat Catalana dHistria de la Cincia i de la Tcnica, 2000), pp. 393-398.
3. El passatge sencer en qu es descriuen un seguit de remeis basats en la proprietas
s el segent: I tem balneare pedes in musco recenti multum confert. I tem balneare in
aqua decoccionis vulpis usque ad dissolvendum multum valet. I tem oleum in quo vulpes
cocta fuerit multum valet, si ex eo pedes ungantur. Hoc tamen veritatem habet, maxime
precedente flobotomia et purgacione et balneo levi et debili facto, vel eius loco lepus.
I tem experimentatores aliqui posuerunt quod, si scinderis pedem rane et ligaveris ipsum
supra pedes podagrici per tres dies, curatur, ita quod pedem dextrum rane ponas supra
pedem dextrum pacientis et econverso. I tem alter philosophus experimentator qui librum
composuit de lapidibus dicit quod, si magnes fuerit ligatus supra pedem podagrici,
curatur. I tem alter philosophus dicit quod, si capiatur calcaneus aquile et ponatur ligatus
supra pedem egri, curatur, ita quod dexter calcaneus ponatur supra dextrum et econtra,
et iste iuravit hoc experimentum esse verum. I tem alter experimentator dicit quod, si
pes testudinis dexter ponatur supra dextrum podagrici, curatur et econverso. I tem pellis
I no s solament en aquest consilium sin que tractaments
parallels es troben en molts altres escrits arnaldians, prctics o terics,
sovint amb laclariment que estan fonamentats en les propietats o forces
ocultes. Aix, en trobem, sigui entre les mesures orientades a combatre
un determinat mal com ara aplicar menta als turmells perqu protegeixi
de lartritis,
4
sigui per exemplificar la seva exposici terica, com
suspendre corall sobre el pit per al dolor de lestmac o precordial.
5
I gualment, limant, que en el Regimen podagre sesmenta com un remei
per al poagre, s lexemple esdevingut tpic per demostrar lexistncia
de les propietats ocultes en molts autors, com constatarem en Avicenna.
Tamb Arnau shi refereix en els Aphorismi de gradibus en concret
a la seva utilitat per orientar-se en la navegaci i en el Speculum
medicine.
6
Dels escrits prctics que aporten remeis basats en les propietats
ocultes nhi ha dos que plantegen un problema especfic relacionat amb
la seva autoria: lAntidotarium i el De venenis, ambdues segons una
hiptesi de McVaugh possibles reelaboracions de Pedro Cellerer,
deixeble dArnau, dapunts deixats indits pel mestre de Montpeller.
7
En totes dues, justament a les parts considerades arnaldianes per
McVaugh, es troben teraputiques cridaneres, fonamentades en la tota
substantia. La primera part de lAntidotarium, en la qual parla dels
condicionaments a tenir en compte per elaborar medecines, inclou
vulpis circumvoluta pedibus ita quod carnem tangat interior pars pellis podagram curat.
El text de les citacions del Regimen podagre ha estat preparat per mi a partir de diversos
testimonis, especialment dels manuscrits ms antics MS Erfurt, SRB, Bibliotheca
Amploniana, CA 2 303, ff. 120r-122r, i MS El Escorial, M I I , 17,ff. 87ra-88ra, ja que
les edicions renaixentistes ofereixen un text massa corromput per donar-ne un testimoni
fiable.
4. Verbena gestata recens, circa columpnas pedum, viribus occultis prebet
tutamen eis: Aphorismi extravagantes, 22, AVOMO, VI .2: Commentum in quasdam
parabolas et alias aphorismorum series, edici de Michael McVaugh i Pedro Gil-Sotres
(Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera, 1993), p. 236.
5. ...aut mitigat [dolorem] abstinendo causam remotam et communem omnibus
[...]. Talis est medicina temperate caliditatis, ut camomilla, mellilotum, semina lini et
similia, vel a proprietate, ut corallus et lapis asini dolorem precordiorum: Speculum
medicine, Opera (Li, 1520), f. 16ra. Pel que fa al corall vegeu tamb infra la nota 51;
cf. COSTA BEN LUCA, De physicis ligaturis, on apareix atribut a Gal: Lapis corallium
multum valet ad passiones stomachi si super stomachum suspensus fuerit vel in collo
patientis. Cf. J udith WI LCOX - J ohn M. RI DDLE, Qusta ibn Luqas Physical Ligatures and
the recognition of the placebo effect. With an edition and translation, Medieval
encounters. J ewish, Christian and Muslim culture in confluence and dialogue, 1 (1995),
pp. 1-48 (p. 37).
6. Aphorismi de gradibus, AVOMO, I I , p. 198-199; Speculum medicine, Opera (Li,
1520), f. 6vb.
7. Hiptesi exposada dins Michael MCVAUGH, Two texts, one problem: the
authorship of the Antidotarium and De venenis attributed to Arnau de Vilanova,
J . PERARNAU (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova
(Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1995), I I , pp. 75-94, i I DEM, I ntroduction,
AVOMO, I I I (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985), pp. 65-66.
alguns passatges que recorden el paper que tenen en els frmacs les
propietats ocultes, les diferncies dels seus efectes segons les zones
geogrfiques i la importncia de les condicions astrolgiques, i men-
ciona, entre altres exemples, la utilitat de beure lorina dun nen de set
anys per a la hidropesia o dutilitzar testicles de castor per combatre
la humitat no natural.
8
Per s al De venenis on tals notcies ocupen
la secci ms llarga de lescrit, la que recull una llargussima llista de
materials verinosos i dna ttol al recull. Sens dubte la seva mplia
presncia sexplica per la importncia que es donava a les propietats
ocultes en lacci dels verins i antdots, com veurem en el cas de la
triaga. Certament, en el mateix De venenis els verins apareixen justificats
en bona part a tota specie. Els materials recopilats provenen de textos
i autors molt diversos: religiosos, literaris, mdics, filosfics, antics
(Gal, Aristtil, Dioscrides, Plini...), rabs (Razs, Avicenna...), medievals
llatins anteriors a Arnau (I sidor de Sevilla, Gilbert, potser Albert
Magne...) o fins i tot contemporanis (Niccol da Reggio). McVaugh
defensa, amb arguments convincents, la concordana dels trets que es
desprenen de lautor daquesta part amb la personalitat dArnau. Tot
i aix sobta la citaci dautors menyspreats per Arnau com Gilbert i
de contemporanis, evitada sempre pel metge catal, aix com lamun-
tegament en aparena indiscriminat i tan sols acumulatiu de tants
elements de mgia natural. Per potser aquestes peculiaritats es podrien
explicar per la seva probable naturalesa dapunts per a s personal
dArnau, no destinats a la publicaci fins que potser Cellerer va
arreplegar uns quants daquest fragments per reunir-los maldestrament
i posar-los en circulaci. Fins i tot no es pot descartar, en la meva opini,
que leditor hi afegs informacions redactades per ell mateix.
1.2. FONTS
De lelenc dels autors tot just esmentats sevidencien lheterogenetat
i la quantitat de fonts don provenen remeis dorigen empric i creencial:
nhi ha que es remunten a la teraputica pretcnica grecoromana,
transmesos de compilaci en compilaci des de Bolos de Mendes
(c. 200 aC); altres provenen dpoca bizantina o rab i van anar penetrant
en el galenisme al llarg dels segles de la seva tradici. La medicina
rab utilitza el terme hawass per designar aquesta mena de procediments
teraputics, que recomanen autors com Razs, Costa ben Luca, I bn al-
G
azzar o Avicenna i als quals es dediquen fins i tot tractats especfics

sobre el tema.
9
8. Opera (Li, 1520), f. 224va.
9. Sobre la fortuna de tals prctiques a lI slam: ULLMANN, Die Natur- und...,
pp. 359-426; I DEM, I slamic medicine (Edimburg, Edinburgh University Press, 1978),
pp. 107-111; PI NGREE (1987), The diffusion of Arabic..., i Gotthard STROHMAI ER, La
Entre els antics, Plini, que en la Histria natural recull nombrosos
remeis basats en la simpatia i lantipatia, ja informa que per al poagre
saconsella bullir completament una guineu o que la pota duna llebre
lligada a la cama alleuja el dolor del gots, tractaments que hem vist
en el Regimen podagre.
10
Per Plini pot ser una font directa o indirecta,
ja que les mateixes mesures es troben en altres autors. Un dells,
especialment apreciat per Arnau i que ms endavant veurem citat per
ell mateix com un dels filsofs que ha acceptat remeis populars, s
Razs, a qui satribueix una obra titulada De facultatibus partium
animalium plena daplicacions mdiques de les propietats ocultes de
procedncia animal, com ara el bany en oli de guineu i el contacte
duna pota de tortuga sobre el peu adolorit.
11
Aquesta ltima indicaci
es pot veure tamb en la versi llatina del De physicis ligaturis de Costa
ben Luca, una altra probable font arnaldiana,
12
aix com en el De
ricezione e la tradizione: la medicina nel mondo bizantino e arabo, M. D. GRMEK (dir.),
Storia del pensiero medico occidentale, I : Antichit e Medioevo (Bari, Laterza, 1993), pp.
167-215, pp. 182-184. Cristina LVAREZ, Estudio, ABUL-ALA ZUHR, Kitab al-muy
^
arrabat
(Libro de las experiencias mdicas) (Madrid, CSI C-AECI , 1994), pp. 29-51, alerta de la
confusi existent a la bibliografia sobre la qesti entre mugarrabat i khawass des de
les aportacions dUllmann. El terme mugarrabat (pl.) designa tant les experincies
mdiques, medicaments i prescripcions usats en casos clnics concrets com les colleccions
en qu tals experincies sn posades en circulaci. Els mugarrabat en general donen la
recepta dun frmac associat al tractament duna malaltia concreta i acompanyat daltres
mesures teraputiques (dieta, sagnies...), entre les quals els remeis magiconaturals els
anomenats khawass solen ser fora minoritaris.
10. I tem [...] magnificant [...] vulpem decoctam vivam donec ossa tantum restent
[...]. Tradunt [...] pedes leporis adalligatos, podagras quidem mitigari pede leporis vivente
absciso, si quis secum adsidue habeat: PLI NI , XXVI I I , 220, editat per A. Ernout, Histoire
naturelle (Pars, Les Belles Lettres, 1962). Sobre medicina popular grecoromana: GI L,
Therapeia...; W. H. S. J ONES, Popular medicine in ancient I taly, PLI NI , Natural History,
VI I I (Cambridge, Mass. - Londres, Loeb Classical Library, 1975). En concret sobre els
remeis mgics en Plini; Patricia GAI LLARD-SEUX, Sympathie et antipathie dans lHistoire
Naturelle de Pline lAncien, N. PALMI ERI (ed.), Rationnel et irrationnel dans la mdecine
ancienne et mdivale: aspects historiques, scientifiques et culturels (Saint-tienne,
Publications de lUniversit de Saint-tienne, 2003), pp. 113-128; Franoise GAI DE,
Aspects divers des principes de sympathie et dantipathie dans les textes thrapeutiques
latins, ibidem, pp. 129-144; Valrie BONET, Le traitement de la douleur: quand
lirrationnel vient au secours du rationnel, ibidem, pp. 145-162.
11. Oleum in quo decoquitur vulpis confert podagricis [...]. Antiqui soliti sunt
infundere vulpinum oleum in tinam aqua plenam et ponebant infirmum in ea et morabatur
multum in aqua illa: RAZS, De facultatibus partium animalium, Opera exquisitiora
(Basilea, 1544), f. 574-575. Sobre ls de la pota duna tortuga: ibidem, cap. 26, ff. 481.
Tamb el Breviarium practice, obra de gran fama atribuda falsament a Arnau de Vilanova,
recomana un ungent de guineu: Opera (Basilea, 1585), c. 1296.
12. Quidam medici dicunt: pedem testudinis dextrum pedi podagrici dextro
suspensum iuvare. Sinistro sinistrum similiter, De physicis ligaturis, p. 37. A ms, els
tractaments simptics eren habituals en tractats de mgia, perqu tamb al Picatrix es
troba una prescripci molt similar amb la pota dun voltor: Et si arteticus supra se manus
vulturis posuerit, liberabitur a gutta videlicet hoc modo: si gutta fuerit a parte dextra,
supra se ponat manum vulturis dextram; et eodem modo faciat de sinistra (I V, viii,
4, p. 218).
mirabilibus mundi, una recollecci de secrets falsament atribuda a
Albert Magne.
13
Malgrat que no sempre resulti tan pals, aquests remeis basats
en la collocaci dextremitats danimals sobre els peus artrtics
evidencien de manera clara el seu fonament en la idea de simpatia,
expressada amb la mxima similia similibus, el semblant ajuda el
semblant: la proprietas de lrgan dun animal en contacte amb lrgan
malalt corresponent duna persona el guareix. J a hem vist que la
noci de les propietats ocultes esdevindria el fonament del que ms
tard seria anomenat mgia natural, la qual est orientada a descobrir
les forces ocultes dels ssers naturals homes, animals, vegetals i
minerals i les seves relacions de simpatia i antipatia entre ells. Els
remeis basats en la simpatia van romandre per regla general a lmbit
extratcnic, mentre que la medicina racional grecoromana es va
apropiar de la idea alloptica sintetitzada per la sentncia contraria
contrariis el contrari ajuda el contrari, dorigen, tanmateix, no
menys pretcnic, i la va elevar a principi general, encaixat en la
concepci filosfica dun univers compost per qualitats en oposici.
14
Tot i aix, certes prctiques que a lantiguitat es mantenien al marge
de la medicina tcnica van ser, en canvi, aprofitades per la medicina
universitria medieval grcies al concepte de les propietats ocultes. Aix
degu permetre en bona part la incorporaci al galenisme medieval de
certes prctiques procedents daltres tradicions, en general de transmissi
escrita, com lastrologia, la mgia, la medicina no culta antiga, per
tamb de la medicina no universitria medieval.
Tres autors es revelen fonamentals en la formulaci baixmedieval
del concepte de les propietats ocultes per a la seva aplicaci teraputica:
Gal, Costa ben Luca i Avicenna. En primer lloc, Gal recull dels seus
antecessors molts remeis que es podrien titllar de mgics almenys en
el seu origen, per ell en justifica leficcia en el marc del seu sistema
racional basat en les qualitats oposades. La necessitat de cercar les
causes de la teraputica el fa considerar indigne del metge curar com
els emprics, per mitjans provats en la prctica, coneguts per revelacions
onriques, oracles o latzar. Ms interessant resulta, en canvi, la seva
constataci que hi ha substncies amb facultats no intelligibles pel
mtode racional sin tan sols cognoscibles empricament, ra per la
qual les qualifica dinefables (ooeql f). Es tracta de potncies o facultats
especfiques de la totalitat de lindividu que li serveixen per justificar,
ms enll de les qualitats primries i secundries, els efectes de certes
substncies emprades en la seva teraputica com ara excrements de
coloms, parts danimals o la suspensi de la penia contra lepilpsia.
De tota manera, el metge grec no concep aquestes qualitats deslligades
13. [ALBERT MAGNE], The Book of Secrets... A book of the marvels of the world,
p. 93.
14. GI L, Therapeia..., pp. 163-180.
dels efectes predictibles dels medicaments i, per tant, no les entn igual
que ms endavant sentendr les propietats ocultes una propietat
independent de les qualitats primries. Tanmateix, s que deixa una
porta oberta a la introducci daquesta idea i de les medecines que shi
associaran a travs de la interpretaci medieval de les qualitats
provinents de la totalitat de la substncia.
15
En efecte, veurem que tant
Arnau com Avicenna identifiquen les virtutes specifice amb les provinents
a tota specie o a tota substantia, i queda clar, doncs, que el galenisme
medieval assimila les potncies especfiques de la totalitat de lindividu
reconegudes per Gal a les propietats ocultes dorigen astral. Aix ho
admet Ermengaut Blasi, metge i nebot dArnau de Vilanova en una nota
de traductor sobre les propietats ocultes, sense aclarir si es refereix a
les especfiques o les individuals, que insereix en la seva versi dels
Cantica dAvicenna comentats per Averrois:
s evident que en llat es diu propietat, per Gal lanomena operaci dun
frmac que prov de la totalitat de la seva substncia.
16
Pel que fa al brevssim tractat De physicis ligaturis de Costa ben
Luca (c. 830-910) se nha perdut loriginal per sen coneix una versi
llatina probablement deguda a Constant lAfric (segle XI I ), versi de
la qual parlar a propsit de la seva atribuci espria a Arnau de
Vilanova i que seria impresa dins els seus Opera. El De physicis ligaturis
ofereix una dualitat interessant en lexplicaci dels efectes dels
encanteris, conjurs i suspensions. Parteix de la idea dorigen platnic
que la complexi del cos segueix el poder de lnima i que, en
conseqncia, la mera creena en lefectivitat del remei contribueix a
la curaci:
s clar, doncs, que si un metge assists la complexi de lnima, de la
manera que fos, amb un encanteri, un conjur o una suspensi en el coll,
tamb sen beneficiaria la complexi del cos. Per si hi afegeix una
medecina convenient, sassoleix ms rpidament la salut, en beneficiar-
15. J ulius RHR, Der okkulte Kraftbegriff im Altertum, Philologus Supplementband,
17.1 (Leipzig, 1923), pp. 97-133; GI L, Therapeia..., p. 79; Luis GARC A BALLESTER, Galeno
en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (c. 130-c. 200 d. de C.) (Madrid, Guadarrama,
1972), p. 140; COPENHAVER, Scholastic philosophy..., pp. 525-528; I DEM, Natural magic,
hermetism and occultism..., p. 272. Sobre lactitud de Gal davant la mgia i el seu
s de remeis susceptibles de ser entesos com a mgics: THORNDI KE, A history of magic...,
I , pp. 165-181, i Paul T. KEYSER, Science and magic in Galens recipes (sympathy and
efficacy), A. DEBRU (ed.), Galen on pharmacology. Philosophy, history and medicine.
Proceedings of the Vth. I nternational Galen Colloquium, Lille, 16-18 March 1995 (Leiden
- Nova York - Colnia, Brill, 1997), pp. 175-198.
16. Constat quod in Latino dicitur proprietas: Galenus autem nominat eam
operationem medicinae ex totalitate substantiae suae procedentem: AVI CENNA, Cantica,
amb comentari dAverrois, ARI STTI L, Omnia quae extant opera, X: Averrois Cordubensis
Colliget (Vencia, Giunta, 1574), f. 227. Tamb Pietro dAbano remunta a Gal la noci
de les propietats ocultes: Conciliator, 135, 3.
se el cos amb la medecina i lnima amb lencanteri. Com que estan units,
cal aconseguir ms de pressa la salut de tots dos. [...] Recordo que un
personatge molt noble del nostre pas rondinava perqu una lligadura li
impedia tenir relacions sexuals amb les dones. J o el vaig assistir negant
la seva pretensi amb grans dosis denginy, per no vaig aconseguir de
cap manera que es recupers. Per aix vaig comenar a corroborar i
confirmar la seva pretensi inicial. Li vaig dur el Llibre de Clepatra dedicat
a afaionar la bellesa femenina, i li vaig llegir el passatge on diu que qui
pateix una lligadura daquesta mena ha dagafar fel de corb mesclat amb
oli de ssam i untar-sen tot el cos. Quan ho hagu sentit pos tota la
seva confiana en els mots del llibre, ho port a la prctica tot seguit
dhaver-sen anat, i el seu desig sexual va crixer. Daltra banda, jo he llegit
en molts llibres dels antics que les suspensions al coll sn beneficioses
per mitj de la propietat, no pas de la seva natura. Aix jo no nego que
pugui produir-se a causa de lenfortiment de la ment de la qual he parlat.
17
A continuaci recull nombrosos exemples de remeis procedents
dels antics grecs per tamb dels metges indis, que feien un ampli s
de recursos mgics, i finalment arriba a la conclusi segent:
Tots aquests exemples els hem extret dels llibres dels antics filsofs. [...]
J o no els he provat per tampoc no els negar pas, ats que, si no hagussim
vist limant atreure ferro, tampoc no ho corroborarem ni ho creurem
[...]. Tots aquests fenmens, si no els veissim, no els creurem, per desprs
de provar-los estan confirmats i potser tamb els han reportat els antics,
puix que la seva acci prov de la propietat, que no es pot comprendre
amb raons. En efecte, noms es comprn amb raons all que s pro-
porcionat pels sentits. De vegades, doncs, algunes substncies tenen una
propietat racionalment incomprensible a causa de la seva subtilitat i no
proporcionada pels sentits a causa de la seva gran profunditat.
18
17. Constat ergo quia si medicus anime complexionem quoquomodo adiuverit
incantatione, adiuratione sive colli suspensione, corporis quoque complexionem adiutam
esse. Si autem his conveniens adiungitur medicina, velocior consequitur sanitas, cum
medicina corpus incantatione anima adiuvatur; quibus coniunctis necese est sanitatem
utriusque citius consequi. [...] Memini enim quemdam nostre terre nobilissimum se esse
ligatum murmurasse ne cum mulieribus coiret. Quem adiuvi falsificando intentionem
sui et hoc magnis ingeniis, sed nunquam tamen revocare potui; propter quod certificare
incepi et confirmare quod prius ipse intendit. Adducens sibi Librum Cleopatre, quem
fecerat de feminarum informanda speciositate, legensque locum ubi dixit ligatus taliter
fel corvinum accipiat cum sisameleon quo ungens totum corpus adiuvatur, ipse autem
audiens, confisus est libri verbis sicque fecit cito quoque cum evaserit, augmentata est
concupiscentia coeundi. Ego quoque in multis antiquorum libris legi suspensa collo
sufragari cum proprietate, non cum natura sui; quod non denego posse fieri propter
confortationem mentis ut dixi: COSTA BEN LUCA, De physicis ligaturis, pp. 33-34. De
lesmentada edici de Wilcox i Riddle nhe preferit algunes altres llions de laparat crtic
(marcades en cursiva) i nhe canviat la puntuaci. Quant a lautoria de la versi llatina
vegeu infra el captol I I I , 2.
18. ...quae omnia si ex libris antiquorum philosophorum extraxerimus [...]. Haec
autem ego non temptavi, sed nec etiam neganda sunt mihi, quia si non viderimus
magnetem sibi ferrum trahentem, non certificamus neque credimus. [...] que omnia si
non a nobis viderentur, non creduntur, temptata certificantur et forsitan itidem se habent
En el prleg de la seva edici J udith Wilcox i J ohn Riddle posen
en relleu el fet que Costa s el primer autor documentat que reconeix
el que ara sanomena efecte placebo dels medicaments.
19
s cert que
afirma que la convicci que el malalt posa en el tractament contribueix
a la seva curaci, fins i tot de manera decisiva, per cal advertir que
Costa ho explica pel poder de lnima. Daltra banda, no sha de passar
per alt que Costa no arriba pas a negar la possibilitat que la proprietas
hi tingui tamb el seu efecte, perqu alhora admet que hi ha fenmens
noms explicables per una propietat no comprensible racionalment, per
simple prudncia o per no desmentir els antics.
La versi llatina del De physicis ligaturis fou fora emprada per
molts autors, entre ells Marbode de Rennes (1935-1123) en el De
lapidibus i Albert Magne. Tot i aix Wilcox i Riddle assenyalen que en
general els escriptors llatins recopilen els remeis que transmet, per
no en recullen la idea del poder de lnima, com en efecte constatarem
en Arnau de Vilanova, almenys en els passatges que tracten de les
propietats ocultes. Al meu parer, un dels factors que haurien pogut
contribuir a una tal absncia, a ms dels apuntats per Wilcox i Riddle,
es troba en el mateix text: el reconeixement explcit de lexistncia de
la proprietas com una explicaci alternativa a la que domina en la
primera part de lopuscle.
Tanmateix, s important advertir que en lEuropa baixmedieval
s que es troben ressons daquest vessant del De physicis ligaturis. Un
autor que la recull explcitament i demostra haver-la ents, tot i que
no sembla adherir-shi, s Roger Bacon. Aix es desprn del resum que
en dna el De secretis operibus artis et nature en tractar ls dels carcters
i de les frmules com a recursos teraputics. Lopuscle de Costa ben
Luca no hi apareix sota el nom del seu veritable autor sin de Constant
lAfric, el seu probable traductor. Segons la sntesi donada per lepstola
baconiana el medicus peritus o qualsevol altra persona pot recrrer a
frmules i carcters per a les suspensions, malgrat que siguin ficticis,
amb una finalitat utilitria: no pas perqu tinguin efecte per ells
dicta ab antiquis; quorum enim actio ex proprietate est, non rationibis unde sic
comprehendi potest. Rationibus enim tantum comprehenduntur quae sensibus
subministrantur. Aliquando ergo quaedam substantiae habent proprietatem ratione
incomprehensibilem propter sui subtilitatem et sensibus non subministratam propter
altitudinem sui magnam: De physicis ligaturis, pp. 37-38. He afegit al text lexpressi
en cursiva dentre les variants de laparat.
19. WI LCOX - RI DDLE, Qusta ibn Luqas Physical Ligatures..., pp. 15-24. Una
presentaci de lefecte placebo i de la seva histria es pot veure en Arthur K. SHAPI RO
- Elaine SHAPI RO, The placebo: is it much ado about nothing?, A. HARRI NGTON (ed.), The
placebo effect. An interdisciplinary exploration (Cambridge, Mass., Harvard University
Press, 1997), pp. 12-36. De tota manera, la seva aproximaci histrica ens interessa poc
en el present estudi, perqu els autors consideren efecte placebo prcticament totes les
teraputiques anteriors a laparici de la medicina cientfica al segle XI X, per exemple
la triaga o la sagnia, atesa la seva inefectivitat, en comptes dentendre-ho com una mesura
prescrita per un metge pensant que no t efectes fsics, que s del que es tracta aqu.
mateixos, sin a fi de crear confiana i esperana en lnima del pacient;
daquesta manera lnima regenerar molts elements del cos i contribuir
a la seva curaci. En un cas aix lexageraci que fa el metge del seu
tractament no s un frau ni s una cosa avorrible. Bacon ho justifica
amb la teoria avicenniana que lnima t un gran poder damunt el cos,
teoria amb la qual tots els savis estan dacord. Aquest fenomen explica
tamb per qu als malalts els conv distraccions agradables: les
emocions i els desigs de lnima vencen la malaltia.
20
De tota manera,
Bacon marca distncies amb lexplicaci de Costa, ja que la refereix
com una opini de lautor del De physicis ligaturis i en realitat no se
la fa seva, segurament perqu ell prefereix creure en el poder real
de la paraula sobre la base no sols dAvicenna, sin tamb dal-Kindi ,
com hem vist exposat en el mateix De secretis operibus artis et nature
i en altres escrits seus. Altres autors que demostren haver ents la idea
de Costa sn el mateix Arnau de Vilanova, que la recomana en laplicaci
dels frmacs, i Henri de Mondeville, quan parla de supersticions i altres
prctiques empriques que esdevenen apropiades en casos desesperats,
un cop els altres remeis shan revelat ineficaos.
21
Finalment, no sha doblidar que Avicenna va ser la principal via
per la qual la noci de les propietats ocultes penetr en la medicina
universitria de lOccident medieval, a ms de Gal i Costa. Fou ell,
mitjanant les parts farmacolgiques del Canon, qui deix establert el
marc teric per a la farmacologia baixmedieval. Aix hi defineix la forma
specifica:
Per tant, aquesta forma no correspon a les qualitats primries que t la
matria ni a la complexi que es genera a partir delles, sin que s la
perfecci que ateny la matria segons laptitud que ha assolit a partir
de la seva complexi, com la fora atractiva dun imant i com la natura
20. Considerandum est tamen, quod medicus peritus, et quicunque alius qui habet
animam excitare, per carmina et characteres licet fictos, utiliter (secundum Constantinum
medicum) potest adhibere; non quia ipsi characteres et carmina aliquid operentur, sed
ut devotius et avidius medicina recipiatur, et animus patientis excitetur, et confidat
uberius, et speret, et congaudeat; quoniam anima excitata potest in corpore proprio multa
renovare, ut de infirmitate ad sanitatem convalescat, ex gaudio et confidentia. Si igitur
medicus ad magnificandum opus suum, ut patiens excitetur ad spem et confidentiam
sanitatis, aliquid huiusmodi faciat, non propter fraudem, nec propter hoc, quod de se
valeat (si credimus medico Constantino) non est abhorrendum. Nam ipse in Epistola de
his, quae suspenduntur ad collum, sic concedit ad collum carmina et characteres, et eos
in hoc casu defendit. Nam anima multum potest super corpus suum, per suas affectiones
fortes, ut docet Avicenna in quarto De anima et octavo De animalibus; et omnes sapientes
concordant. Et ideo fiunt coram infirmis ludi, et res delectabiles afferuntur. I mmo
aliquando appetitui multa conceduntur contraria; quia vincit affectus, et desiderium
animae super morbum: De secretis operibus artis et nature, pp. 527-528. Sobre el poder
que atorga Bacon a les paraules vegeu supra lapartat I I , 2.2.5.
21. Michael MCVAUGH, I ncantationes in late medieval surgery, G. MARCHETTI -
V. SORGE - O. RI GNANI (ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici
Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003), pp. 319-345.
de qualsevol espcie vegetal i animal [...]. Loperaci en la seva totalitat
no prov de la seva complexi, sin de la seva forma especfica que ve
ms enll de la seva complexi. A causa daix lanomenem operaci
procedent de la substncia completa, s a dir, de la forma especfica, i
no pas de la qualitat, s a dir de cap de les quatre qualitats ni tampoc
del que constitueix la seva mescla.
22
Aix mateix, en el De viribus cordis, tradut vers el 1282 per
Arnau de Vilanova, Avicenna dedica el captol des a defensar lorigen
natural de la proprietas, procedent duna virtus animal, intellectiva o
accidental, enfront de lopini ms estesa, que la considera contrria
a la natura. La complexi dun compost s all que el posa en disposici
de rebre la proprietas. Per al metge persa les causes daquesta en realitat
no sn ms ignorades que les de les altres facultats, per en canvi
produeix uns efectes ms meravellosos que provoquen admiraci en
la gent poc informada (vulgus) i menen a especular ms sobre les seves
causes. En definitiva:
La propietat s la natura que sha trobat en els cossos compostos procedent
duna influncia superior i plenssima i a causa duna complexi prpia
que adquireix una disposici particular i prpia.
23
Lnic origen superior o celestial que esmenta Avicenna s Du,
per s possible que la influncia superior shagi interpretat com a
astrolgica pels autors llatins com Arnau en el marc de la seva concepci
de les propietats ocultes.
Per acabar, conv tenir en compte que laplicaci de les propietats
ocultes en el galenisme contemporani dArnau s fora generalitzada,
segons es veu, per exemple, en els escrits de Bernat de Gordon, Pietro
dAbano o Galvano da Levanto, per b que en tots ells constitueix un
recurs minoritari.
24
22. Hec ergo forma non est qualitates prime quas habet materia neque est
complexio que generatur ex eis, sed est perfectio quam acquisivit materia secundum
aptitudinem que fuit ei acquisita ex complexione, sicut in magnete virtus attractiva et
sicut natura cuiuscumque specierum vegetabilium et animalium [...]. Tota autem operatio
hec non provenit ex eius complexione, immo ex eius forma specifica adveniente post
complexionem. Unde propter hoc vocamus huiusmodi operationem a tota substantia,
scilicet forma specifica et non qualitate, scilicet non aliqua quatuor qualitatum, neque
eo quod est earum commixtio : Canon, lib. I , fen I I , doct. I I , summa I , cap. 15 (Vencia,
1527), f. 28va. Vegeu Michael MCVAUGH, The development of medieval pharmaceutical
theory, AVOMO, I I (Granada - Barcelona, Universitat de Barcelona, 1975), pp. 13-24,
i WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 449-456.
23. Proprietas est natura inventa in commistis corporibus procedens in eis a
superna et plenissima influentia et propter complexionem propriam, que particularem
et propriam dispositionem acquirit: AVI CENNA, De viribus cordis, tradut per Arnau de
Vilanova, Canon medicinae (Vencia, Giunta, 1595), I I , pp. 340-341. Ha cridat latenci
sobre aquest passatge MCVAUGH, I ntroduction, AVOMO, I I I , p. 62.
24. Luke E. DEMAI TRE, Doctor Bernard de Gordon: professor and practitioner (Toronto,
Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980), pp. 131-132 (per a Bernat); FEDERI CI
Davant daquesta mena de remeis hom es pot demanar de quina
manera esdevenen compatibles amb els principis generals duna prctica
mdica que es vol racional, defensada per Arnau i que es tradueix en
les mesures diettiques, farmacolgiques i quirrgiques majoritries,
de base complexional. Abans hem vist com Arnau defineix la noci de
proprietas dins la seva cosmovisi, principalment en el fonamental
Speculum medicine i linacabat De parte operativa. Ara tornarem a les
mateixes obres i a altres a fi danalitzar com sintegra el mateix concepte
en el seu marc teraputic en especial quan tracta la composici dels
frmacs i les afeccions mentals i epistemolgic. En la teoria que va
desenvolupar sobre les propietats ocultes sentreveu amb ms o menys
claredat el ress de les idees de Gal, Avicenna i de la segona part del
De physicis ligaturis vistes anteriorment.
1.3. LES PROPI ETATS OCULTES EN LA FARMACOLOGI A ARNALDI ANA
De la mateixa manera que ho hem vist en Avicenna, Arnau
desenvolupa una de les seves exposicions sobre les propietats ocultes
en el marc de la teoria farmacolgica general desenvolupada en el
Speculum medicine.
25
El mestre de Montpeller explica que tant els
aliments com els frmacs sn considerats complexionata, aix s:
substncies possedores de complexi. Per aix com els aliments actuen
a travs de la seva matria i sn assimilats pel cos alterant la seva prpia
natura per la del cos, les medecines actuen per mitj de la seva forma
i sn elles les que canvien el cos tot romanent inalterades. La complexi
dels medicaments allats est en estat potencial i noms esdev efectiva
en contacte amb un agent extern que tingui la mateixa qualitat, com
el cos hum. En efecte, aquest s al seu torn un complexionatum
compost dels quatre elements i de les quatre qualitats primries i, per
tant, pot activar qualsevol complexionatum medicinal.
Un compost farmacolgic posseeix tres tipus de qualitats o virtutes
complexionatorum. Les qualitats primries, mesurades pel professional
mdic en quatre graus, sn aportades per la complexi de cadascun
dels seus constituents: calent, fred, sec i humit. La qualitat o qualitats
dominants en un medicament corregeixen la discrsia del cos, el
VESCOVI NI , Stregoneria e magia cerimoniale..., p. 25 (per a Pietro); Sebasti GI RALT, El
autor del Contra calculum y de otros tres tratados mdicos: Arnau de Vilanova o Galvano
da Levanto?, Sudhoffs Archiv, 87/1 (2003), pp. 32-68 (pp. 40-41), per a Galvano da
Levanto, que hi dedica una atenci superior a la resta de les seves obres precisament
en el De epilentia una obra falsament atribuda per la tradici textual a Arnau, sens
dubte a causa de lespecificitat de la malaltia que tracta: lepilpsia.
25. Speculum medicine, cap. 17-77, Opera (Li, 1520), ff. 6vb-23ab (les propietats
ocultes estan tractades en especial als ff. 6va-7rb i 22va-b). Aqu parteixo de lestudi de
MCVAUGH, The development..., pp. 17-20, 115-122 i 249-252, des del punt deixat en
lapartat I I , 2.2.1.
desequilibri en favor duna daquestes qualitats que provoca la malaltia,
dacord amb el principi expressat per laxioma contraria contrariis. A
ms a ms, un compost cont una forma mixtionis, que en un cert sentit
s la suma de les qualitats primries per que alhora desenvolupa unes
qualitats secundries en aquell frmac. Per exemple, un compost calent
i humit ser tamb maturatiu i en conseqncia generar pus als
apostemes.
Tant les qualitats primries com les secundries dun compost sn
previsibles per la ra. En canvi la virtus terciria s la proprietas, que,
com hem vist, rep el nom de virtus specifica quan s comuna a tota
lespcie o de vegades tamb el de virtus occulta perqu ni les seves
causes ni els seus efectes poden ser entesos per la ra humana.
26
Malgrat
que sen puguin arribar a conixer els efectes, la proprietas no es pot
conixer a travs dun experiment racionalment cercat, sin, en tot cas,
a travs duna experincia casual, i tampoc no s explicable a partir
de les qualitats primries. Com que va ms enll de les qualitats
proporcionades pels components del compost, lha de produir un agent
exterior: la influncia dels astres. Els efectes de la proprietas poden ser
nocius o beneficiosos, afectar tot el cos o solament una part. En un
altre lloc arriba a afirmar que les propietats ocultes produeixen una
acci medicinal molt ms intensa que no la derivada de la complexi.
27
Tanmateix, en els Aphorismi de gradibus exclou parlar de la proprietas
entre les consideracions per determinar la complexi un medicament,
malgrat que contribueixi a formar-la, perqu sescapa al metge si aquest
no t un talent excepcional. En efecte, conclou: El metge que pot tenir-
ne notcia s especialment admirable.
28
s possible que tal actitud es
degui a una prudncia inicial a tractar un tema difcil, que noms
abordar en extens en obres tal volta escrites amb posterioritat.
J a he explicat la distinci entre propietats individuals i especfiques
establerta en el De parte operativa, una distinci tamb contemplada
en aquest passatge del Speculum medicine. A continuaci diu que les
26. ...patet ratio propter quam multi medicorum vocaverunt proprietatem virtutem
occultam. Non enim, ut quidam dixerunt, quia est virtus innominata. [...]. Ex quo etiam
patet quod non ideo dicitur occulta, quia <non>minus cognoscitur suo effectu quam
virtus complexionalis. Nam eque bene tractiva cognoscitur tractione et pulsiva pulsione
et sic de aliis, calefactio calefactione, et cetera. Sed pro tanto dicitur occulta quoniam
ea quibus res cognoscitur omnino sunt apud humanam rationem ignota. Omnis enim
res determinate cognoscitur vel causis immediatis vel effectu immediato, quorum
utrumque in proprietatibus ignorat humana ratio: Speculum medicine, Opera (Li, 1520),
f. 6vb.
27. Medicina potens a proprietate conferre melior est conferente virtute
complexionis: AVOMO, VI .1: Medicationis parabole, I I , 40, edici de J uan Antonio
Paniagua (Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera, 1990), p. 43. Vegeu
tamb la I I , 32, p. 43, i el comentari de J . A. PANI AGUA i P. GI L-SOTRES dins AVOMO, VI .2,
pp. 289-290 i 302.
28. ...medicus qui potest earum habere noticiam inter ceteros est mirabilis:
Aphorismi de gradibus, AVOMO, I I , pp. 196-199.
propietats dependents de la mixti o de la influncia astral prpies dels
individus poden ser diferents en una mateixa espcie segons el lloc,
mentre que aquelles procedents de la forma especfica hi sn sempre
presents, malgrat que poden variar en intensitat per lefecte de les
propietats primries o secundries. Posa diversos exemples de propietats
que varien segons el lloc o lindividu: una planta comestible en una
zona climtica que esdev letal si s trasplantada en una altra, o b
els efectes diversos i fins contradictoris que produeixen diferents safirs
exemples que tamb esmenta en la part que McVaugh considera
arnaldiana de lAntidotarium.
29
Aquestes variacions extremes no shan
de confondre amb les oscillacions del grau de la potncia en la forma
especfica causades per les qualitats primries i secundries de les
condicions climtiques ms o menys favorables, com les observables
en el poder de la penia per expulsar lepilpsia poder que ja havia
reconegut Gal.
30
Entre els exemples de les propietats ocultes exposats en el
Speculum hi ha la triaga, composta per un gran nombre dingredients,
entre els quals sinclou la carn descur. Coneguda des de lpoca
hellenstica, la triaga era emprada com a panacea i antdot per a
mltiples verins i va esdevenir el medicament ms apreciat en la
farmacopea galenista. Avicenna havia explicat els seus efectes no sols
a partir dels seus components, sin tamb de la proprietas del conjunt.
A Montpeller la triaga despert un gran inters, ja que almenys des
dels ltims anys del segle XI I I diversos autors li dedicaren algunes obres.
El primer dells fou probablement Arnau de Vilanova amb lEpistola
de dosi tyriacalium medicinarum.
31
Segons declara ell mateix el seu
propsit s refutar la doctrina dAverrois sobre la qesti exposada en
el De thyriaca, si b en realitat naccepta aspectes importants. Arnau
no es limita a la triaga, sin que tamb es refereix a altres antdots.
Per el que ens interessa veure sn les seves reflexions entorn de la
proprietas. La doble funci de la triaga respon a dues categories diferents
de les seves facultats: duna banda es pot aplicar a les malalties fredes
29. s significatiu comprovar com aquest fragment, en qu es refereix a les
diferents propietats dels individus duna mateixa espcie dorigen geogrfic divers i en
posa lexemple del safir, s estretament parallel no sols en contingut sin tamb en forma
com s evident en lexpressi usada al citat del Speculum medicine sobre la mateixa
qesti, la qual cosa refora la hiptesi de McVaugh sintetitzada en lapartat 1.1 i safegeix
als parallels amb passatges daltres escrits arnaldians que aporta.
30. De simplicium medicamentorum temperamentis, VI , 3, 10 (Khn, XI , pp. 858-
861).
31. Editada per Michael McVaugh (AVOMO, I I I , pp. 75-91). Sobre la triaga segueixo
la introducci de MCVAUGH en el mateix volum (pp. 57-73) i un seu treball anterior:
Theriac at Montpellier, 1285-1325, Sudhoffs Archiv, 56 (1972), pp. 113-144, a ms de
Michael STEI N, La thriaque chez Galien: sa prparation et son usage thrapeutique,
Armelle DEBRU (ed.), Galen on pharmacology. Philosophy, history and medicine. Proceedings
of the Vth. I nternational Galen Colloquium, Lille, 16-18 March 1995 (Leiden - Nova York
- Colnia, Brill, 1997), pp. 199-209.
i humides perqu hi contraposa les seves qualitats calenta i seca, de
laltra banda combat els verins grcies a la proprietas. En el cas de la
triaga anomenada atractiva, les seves propietats ocultes atreuen el ver
per arrossegar-lo fora del cos, per se nha de donar la menor quantitat
que sigui efectiva. A ms a ms, el fet que lacci de la triaga provingui
de la proprietas fa impossible determinar-ne racionalment unes dosis
exactes. Per tant, primer de tot cal esbrinar per mitj de lexperincia
la dosi mnima que faci efecte. Si no hi ha perill s convenient descobrir-
ne tamb la mxima. Aix hom t una guia segura per dosificar-ne lapli-
caci segons exigeixin les circumstncies particulars.
32
En conseqncia, dins la farmacologia galenista la triaga exemplifica
en quina situaci i de quina manera s necessari recrrer a lexperincia
quan la ra no serveix per explicar els efectes de certs compostos o
certs simples de gran utilitat grcies a les seves propietats ocultes.
Malgrat la preponderncia donada per la medicina universitria als
recursos als quals podia oferir explicaci racional, els remeis basats
en la proprietas com la triaga suposaven un repte per al sistema
escolstic i deixaven un espai obert a lexperincia. Per aix no s
sorprenent que alg volgus elaborar una alternativa teraputica al
galenisme sobre la base de les propietats ocultes i la triaga. Aquest fou
el cas de Niklas von Mumpelier (Nicolau de Polnia), dominic dorigen
alemany probablement relacionat amb el medi educatiu del seu orde
a Montpeller entre 1250 i 1270.
33
Niklas havia tingut contacte pre-
cisament en aquesta ciutat amb la medicina acadmica, a la qual
reaccion amb vehemncia. El seu poema Antipocras s un cant a la
medicina emprica fonamentada en les propietats ocultes, les mateixes
facultats dorigen celeste que produeixen les meravelles dels mags
segons la filosofia natural escolstica, per que, en canvi, Niklas oposa
a la recerca de les causes conduda per la tradici representada sobretot
per Gal i Hipcrates, tal com es desprn ja del ttol, enfront dels quals
lloa Plat, Hermes, Ptolemeu i Albert:
En aquesta exposici et demostrar que es pot efectuar b una curaci
sense conixer-ne la causa, Gal. [...] Spigues que la fora s celeste, et
poso Ptolemeu per testimoni i en el Timeu Plat amb Ptolemeu. [...] Diu
el sapientssim Hermes: La suprema saviesa dna als cels forces que, un
cop li han estat veritablement atorgades, lesfera del cel confereix als
animals sensibles i als vegetals. [...] Les recerca b qui sap que sesdevenen
sense intervenci del dimoni i s capa de fer les meravelles que sesdeve-
nen per art dels mags. [...] Per la virtut divina engendradora de
32. Epistola de dosi tyriacalium medicinarum, AVOMO, I I I , pp. 86-90.
33. Vegeu Karl SUDHOFF, Antipocras, Streitschrift fr mystische Heilkunde in
Versen des Magisters Nikolaus von Polen, Archiv fr Geschichte der Medizin, 9 (1916),
pp. 31-52; William EAMON - Gundolf KEI L, Plebs amat empirica: Nicholas of Poland and
his critique of the mediaeval medical establishment, Sudhoffs Archiv, 71/2 (1987),
pp. 180-196; KEI L, Virtus occulta....
meravelles, que estima sempre els humils i no menysprea aparixer en
els vils, apareix en lsser vil i hi roman [...] Per qu Hipcrates no ha
ensenyat a agafar el fruit medicinal duna tal propietat?
34
Per a Niklas el ms preuat dels medicaments s la triaga (vv. 110-
113), i amb relaci a aquesta, la seva collecci dexperimenta mostra
predilecci per receptes elaborades amb serps, escorpins i gripaus.
Niklas escrigu les seves obres mdiques, segons sembla, pels volts del
1270, i per tant unes dues dcades abans que la triaga sorts a la llum
en els debats de Montpeller, per s ben possible que per aquelles dates
ja tingus una certa presncia en lensenyament mdic de la ciutat.
Tanmateix, de manera ben diferent als metges i filsofs escolstics que
pretenien integrar les propietats ocultes a la scientia, Niklas interpreta
les propietats ocultes dorigen celeste com una emanaci que Du ha
conferit a les seves criatures, sobretot les ms humils i menyspreades,
i una prova de la superioritat de la fe per damunt de la ra:
La facultat sublim que des de dalt influeix el mn inferior, davallant del
cel, es marida amb lelement i shi uneix mentre se sepulta en lsser i
hi roman oculta.
35
1.4. PROPRI ETAS I TRASTORNS MENTALS
s evident, per, que no ens hem de cenyir noms a la far-
macologia. En el mateix Speculum medicine havia deixat clar que la
virtus occulta no tan sols actua en els frmacs quan parla, al principi
del tractat, de laer o ambient com una de les sis res non naturales que
condicionen la salut: afirma que lentorn pot estar influt per les virtuts
34. Hoc in sermone sine cause cognitione
monstro, posse bene curam fieri, Galiene (vv. 13-14).
[...] Vim fore celestem, Ptholomeum do tibi testem
ac in Tymeo Platonem cum Ptholomeo (vv. 33-34).
[...] Ait hinc doctissimus Hermes:
Vires in propria dat celis summa sophia,
quas sibi re vera collatas celica spera
confert sensatis animalibus et vegetatis (vv. 60-63).
[...] Has bene qui sciret fieri sine demone, quiret
factor mirorum, que fiunt arte magorum (vv. 65-66).
[...] Sed virtus diva mirabilium genitiva,
semper amans humiles, non spernens visere viles,
rem vilem visit, in ea manet [...] (vv. 199-201).
Cur ab Ypocrate de tali proprietate
non est instructum medicine capere fructum? (vv. 236-237),
text editat dins SUDHOFF, Antipocras..., amb correccions assenyalades en cursiva.
35. Virtus sublimis, que desuper influit imis,
a firmamento condescendens elemento
nubit et unitur simul, in re cum sepelitur
et manet occulta res ex uirtute sepulta (vv. 211-214),
ibidem.
ocultes dastres, minerals, vegetals o animals fins a lextrem desdevenir
verins o, per contra, actuar dantdot per a qualsevol ver, segons passa
assenyala en algunes illes irlandeses.
36
A banda dels verins i antdots
i del dolor dun membre, laltre mbit especialment afectat per lacci
de les propietats ocultes sn les malalties mentals. En el De parte
operativa, tractat prctic inacabat del qual sols va quedar escrita la
primera part, gaireb tota sobre afeccions mentals, el fet de tractar de
trastorns psquics mena lautor a recrrer a la proprietas ms sovint
que en altres dels seus escrits clnics, malgrat que la majoria de les
causes morboses i de remeis continuen depenent de les qualitats
primries i secundries.
Arnau desenvolupa el seu pensament sobre aquesta qesti en un
llarg passatge situat dins lexposici de les causes primeres de lalienaci,
al qual ja he fet referncia.
37
Ara voldria centrar-me en els efectes que
poden tenir les propietats ocultes en la ment, deixant de banda les
digressions i exemplificacions dArnau en altres mbits, que he comentat
prviament o que deixo per a ms endavant. Els esperits sn lelement
del cos ms alterable a causa de la seva naturalesa vaporosa.
38
En cas
que quedi alterat per les propietats ocultes, la ment pot ser atreta vers
all que lesperit afectat li mostra per mitj de les facultats imaginativa,
cognitiva o memorativa, fet que confirma que lnima segueix les
disposicions i les inclinacions del cos, idea que aqu apareix atribuda
a Plat.
39
Els esperits poden ser vctimes duna infecci o duna corrupci
per part dagents exteriors. Es diu que sn infectats quan els s imbuda
una qualitat aliena i, en canvi, es diu, ms genricament, que pateixen
una alteraci o corrupci quan els s arrabassada una qualitat prpia.
La corrupci pot ser produda per les qualitats primries o per la
proprietas dels agents exteriors. En el primer cas lalteraci afecta en
un principi els esperits, en el segon, de vegades han estat corromputs
primerament els membres i unes altres vegades els esperits, segons si
36. Quandoque etiam informatur aer a causis extrinsecis, ut pote stellis aut
mineralibus aut plantis aut animalibus aliqua insensibili virtute qua corpus immutat
efficacissime, ita quod quandoque et alicubi fit venenosus et pestifer, alibi etiam adeo
tyriacalis, ut nullis venenis ibi corpora ledantur aut parum, sicut in aliquibus insulis
Hybernie, inter quas etiam alique sunt in quibus nunquam incinerant cadavera
mortuorum exposita aeri: Speculum medicine, 13, Opera (Li, 1520), f. 5ra.
37. De parte operativa, Opera (Li, 1520), ff. 127ra-b (vegeu supra lapartat I I , 2.2.1).
El passatge est comentat dins WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., pp. 461-470.
38. Un esperit del cos s un vapor subtil i conductor (pervius) que transporta les
facultats des dels membres principals als secundaris i est al servei de les seves opera-
cions. Nhi ha de tres classes: vital, natural i animal; vegeu ARNAU, Speculum medicine,
cap. 8, Opera (Li, 1520), f. 3va.
39. ...illud dictum Platonis quod anima sequitur dispositiones et inclinationes
corporis: De parte operativa, Opera (Li, 1520), ff. 126vb. Lexpressi, ms que de Plat,
deu derivar del ttol del tractat galnic Quod animi mores corporis temperamenta sequantur,
tradut i estudiat per Luis GARC A BALLESTER, Alma y enfermedad en la obra de Galeno.
Traduccin y comentario del escrito Quod animi mores corporis temperamenta sequantur
(Valncia - Granada, Universidad de Granada, 1972).
la proprietas s contrria als uns o als altres. Els esperits estan disposats
a rebre la proprietas procedent dels astres segons el seu grau de mixti,
igual que tota altra substncia complexa, tal com hem vist abans en
els medicaments. Les propietats ocultes, individuals o especfiques,
poden corrompre la lluminositat o la substncia dun esperit, per tamb
poden impedir (ligare) loperaci o funci dun esperit, com de qualsevol
element o rgan. Desprs duna llarga digressi sobre la ligatio, Arnau
torna a les afeccions psquiques per dir que les funcions mentals, com
la imaginatio, lestimatio o ratio i la memoria poden ser lligades per
separat o com un tot (totum). Aix, mitjanant maleficis i encantaments
que actuen en realitat per la ligatio, hom pot afectar la imaginaci dels
animals per impedir-los sortir dun espai redut o afectar la memria
de les persones per impedir-los realitzar o fer-los oblidar accions
habituals.
En general, Arnau considera que la virtus occulta, quan afecta
la ment, s una de les causes de malalties mentals com lalienaci,
lestupor, lestupidesa, la manca de memria i la demncia. En
conseqncia, per guarir o alleujar-les cal desfer els maleficis, allunyar-
se de lestatge, persona o objecte que la posseeix, o aprofitar igualment
les propietats ocultes presents en minerals, parts de plantes, membres
danimals i segells zodiacals suspesos o lligats al cos del malalt o a
prop seu, com la llengua duna puput penjada al coll combat la manca
de memria.
40
1.5. LES PROPI ETATS OCULTES EN EL MARC EPI STEMOLGI C ARNALDI
En els Aphorismi de gradibus Arnau afirma que la certesa tcnica
en una tasca humana tan sols es pot adquirir per dos mitjans:
lexperincia o la ra, sols o combinats. Aix, per exemple, es poden
conixer tant per la ra com per lexperincia les qualitats complexionals
dun compost; en canvi, es pot arribar a saber noms per la ra el
dimetre de la terra i dels astres, i a lltim all sobre el qual sobt
nicament la certesa per lexperincia s el causat noms per la
proprietas.
41
Tanmateix, en les Medicationis parabole assenyala un segon
mitj de coneixement per a les propietats ocultes: la revelaci.
40. Opera (Li, 1520), ff. 126vb i 128va. La recomanaci de penjar la llengua duna
puput planteja un problema textual, ja que en realitat ledici lionesa llegeix lingua nuper
mentre que la de Basilea de 1585 ha corregit aquest mot pel nom de lau, lingua upupe,
preferible tant perqu el primer no s coherent amb el context com perqu el mateix
remei apareix al De venenis atribut a Arnau: Harbe arabico, id est upupa [emendavi
upula], in Avicenna necat [...], quamvis Rasis et alii afferant quod lingua ipsius suspensa
super obliviosum reddit ei memoriam: Opera (Li, 1520), 219ra / (Basilea, 1585), c. 1547.
La referncia a Razs permet la correcci en upupa: Lingua upupae super obliviosum
reducit ad memoriam ea quae oblitus est: RAZS, De facultatibus partium animalium,
cap. 36, f. 584.
41. Aphorismi de gradibus, AVOMO, I I , p. 198-199.
La propietat inconeguda per la ra o la lgica es dna a conixer per mitj
de la revelaci o lexperincia.
42
Qu vol dir Arnau amb el mot revelaci? El terme resulta sens
dubte ambigu, tal com degu adonar-sen ell mateix, que va voler-lo
explicar en linacabat comentari dels seus aforismes:
Demostrada la necessitat de reconixer la propietat individual, [lautor]
ara indica els mitjans pels quals es pot conixer. El primer s la revelaci.
Aquesta, en la mesura que prov de Du, s atorgada a uns pocs; per,
en la mesura que prov de lhome, ha de ser generalment tinguda en compte
pels metges. Car el metge prudent ha de preguntar amb atenci al seu
pacient o als qui lassisteixen per tal que li sigui comunicada la propietat
daquest. Aix mateix, amb una revelaci daquesta mena aix s:
humana, les propietats individuals de nombrosos frmacs han arribat
al coneixement de molts. El segon mitj s lexperincia, puix que a travs
de ls de les coses beneficioses i nocives hom pot provar per si mateix
si shi escau una determinada propietat, perqu el beneficia o el perjudica
alguna cosa que en general no provoca un tal perjudici o benefici.
Semblantment amb lexperincia de laplicaci dun compost al cos hum
la propietat sha manifestat fora sovint no solament al metge, sin tamb
a altres. Per tant, diu que una propietat que no pot conixer-se per mitj
de la tcnica a la qual es refereix amb els termes lgica i ra, perqu
qualsevol cosa que es coneix per mitj de la tcnica es coneix per mitj
de la lgica o dalguna mena de raonament, una tal propietat, deia, es
manifesta pels mitjans esmentats.
43
De tota manera, lambigitat del mot revelaci no queda totalment
aclarida pel comentari del mateix Arnau. Els editors i altres estudiosos
nhan donat la interpretaci que el coneixement mdic es pot adquirir
a travs de la revelaci duna altra persona, excloent-ne la possibilitat
de la revelaci divina.
44
Certament, en el pla mdic shi expliciten dos
casos de revelaci humana: la informaci que sobre la seva propietat
individual pugui aportar el mateix malalt o els seus assistents al metge
quan el visita i la transmissi de medicaments fonamentats en les
propietats ocultes. Tanmateix, J oseph Ziegler ha suggerit que el passatge
podria ser objecte duna interpretaci diferent, segons fa pensar el canvi
que hi introdueix el traductor hebreu, Abraham Abigdor: lomissi del
42. Proprietas incognita ratione vel sillogismo, revelatione vel experimento
iuvantium et nocentium innotescit: Medicationis parabole, I , 16, AVOMO VI .1, pp. 30-
31.
43. Commentum super quasdam parabolas, AVOMO, VI .2, p. 160. He preferit les
llions recollides en laparat communiter i sillogismum enfront de convenienter
(l. 15) i similitudinem (l. 19) acceptades en el text. Coherentment, mhe estimat ms
el segent similitudo en comptes de sillogismo (l. 20). Per decidir-me a fer aquests
canvis he pres en consideraci laforisme comentat i el context.
44. Vegeu-ne el comentari de J uan Antonio PANI AGUA i Pedro GI L-SOTRES dins
AVOMO, VI .2, pp. 282-283, i Luis GARC A BALLESTER - Eduard FELI U, La versi hebrea
dAbraham Abigdor, ibidem, pp. 98-133
terme revelaci que sobserva en la versi hebrea pot haver-se produt
b perqu se servia dalgun manuscrit llat on ja mancava, b perqu
no cregu oport transmetre als lectors jueus la idea tradicional
cristiana sobre el paper div del metge amb accs directe al coneixement
div.
45
Estic dacord amb Ziegler que lambigitat de laforisme no es
resol del tot amb el comentari del mateix autor. En efecte, les paraules
dArnau no exclouen explcitament la possibilitat de la revelaci divina
del coneixement mdic, sin que noms deixen clar que s excepcional
(paucis conceditur) i s lgic concloure que noms depn de Du.
Per tant, si ell parla per a la generalitat dels metges (communiter) aqu
i en la resta de la seva obra mdica, sha de centrar en la revelaci
humana, lnica accessible a tots els professionals sempre que adqui-
reixin prou capacitaci tcnica.
s interessant tamb el comentari sobre lexperincia com a font
del coneixement mdic. Abans de res cal aclarir que la noci medieval
dexperimentum t ben poc a veure amb lexperimentaci del mtode
cientfic modern. Com conclouen J ole Agrimi i Chiara Crisciani,
lexperimentum medieval es troba ambiguament susps entre la scientia
racional i el mn meravells de les propietats ocultes i de les prctiques
empriques. En efecte, en les cincies medievals resta per sota de la
ratio (argumentaci lgica) i de les autoritats, mentre que s la base
de la mgia i de la medicina no culta: experimentum s tant la frmula
mgica com la recepta mdica. Agrimi i Criscani donen tres accepcions
del terme: en primer lloc el coneixement dels fets singulars dels quals
es poden extreure conclusions generals tils per a lars o la scientia;
en segon lloc, lnica via per adquirir certs coneixements, com la
proprietas definida per Arnau, i, finalment, laplicaci prctica duna
cincia terica.
46
Segons el comentari dArnau el metge mateix pot assajar lex-
perincia (experimentum) per comprovar els efectes nocius o benefi-
ciosos dun remei. Aquesta s una formulaci fora agosarada en el
galenisme medieval, que tendeix a fer advertiments freqents contra
les experincies noves. El mateix Arnau en parla a la Repetitio super
Vita brevis tot comentant el primer aforisme hipocrtic als seus
45. J oseph ZI EGLER, Steinschneider (1816-1907) revisited: on the translation of
medical writings from Latin to Hebrew, Medieval Encounters, 3 (1997), pp. 94-10; I DEM,
Religion and medicine: on the adaptation of Latin and vernacular medical texts to
Hebrew readership, Wrzburger medizinhistorische Mitteilungen, 18 (1999), pp. 149-58;
I DEM, Medicine and religion, pp. 116-126. Vegeu tamb J ole AGRI MI , Aforismi, parabole,
esempi. Forme di scrittura della medicina operativa: il modello di Arnaldo da Villanova,
M. GALUZZI - G. MI CHELI - M. T. MONTI (ed.), Le forme della comunicazione scientifica (Mil,
FrancoAngeli, 1998), pp. 361-392.
46. J ole AGRI MI - Chiara CRI SCI ANI , Per una ricerca su experimentum-experimenta:
riflessione epistemologica e tradizione medica (secoli XI I I -XV), P. GI ANNI - I . MAZZI NI (ed.),
Presenza del lessico greco e latino nelle lingue contemporanee. Ciclo di lezioni tenute
allUniversit di Macerata nella.a. 1987/1988 (Macerata, Universit degli Studi di Macerata,
1990), pp. 9-49.
estudiants. Hi enumera les accions necessries per treure profit de la
recerca en medicina: en primer lloc estudiar escrupolosament lherncia
dels antics, a continuaci experimentar amb cautela, desprs refle-
xionar-hi a fons i a lltim transmetre per escrit all sobre el qual sha
arribat a la certesa.
47
Lexperimentum no t lloc dins la medicina com
a scientia terica en tant que socupa del coneixement fonamentat en
la ra, per s en lmbit de la scientia prctica perqu s un mitj que
serveix per realitzar troballes noves, de certificaci i de rectificaci per
a la tradici de lars. Com assenyala laforisme hipocrtic Ars longa,
vita brevis, la medicina s una tradici rebuda dels antecessors, que
cada generaci ha de procurar amplificar deixant constncia escrita
de les seves troballes per a la posteritat. Aix, cal extreure, de les infinites
notcies dexperimenta particulars, un nombre finit de principis universals.
Aix s el que discrimina lars scientifica dels metges universitaris de
la simple mecnica dels emprics i daqu la importncia de la selecci
racional dels experimenta.
48
Arnau, doncs, colloca lexperincia en un segon lloc prou destacat,
al darrere del perfecte coneixement de la tradici mdica. Per adverteix
que ha de fer-se amb prudncia, ja que com diu el mateix aforisme
hipocrtic lexperimentum s falla o perills, cosa que condueix a un
excessiu temor davant lexperimentaci la timorositas experiendi
esmentada pel comentari arnaldi. Encara ms, la cautela s especialment
necessria quan sinvestiguen les propietats ocultes, per la relaci
directa que, segons hem vist abans, tenen amb els verins. Aix, almenys,
s el que Ermengaut Blasi, metge reputat i nebot dArnau, amb qui
va tenir forts vincles intellectuals i professionals, diu en la nota ja citada
que va inserir en la seva traducci dels Cantica dAvicenna:
Veritablement, per, s impossible conixer les propietats per mitj dun
mtode lgic, si no tenim un coneixement precs de les quantitats dels
elements en un ens qualsevol i si tampoc no coneixem loperaci resultant
de qualsevol proporci generada en un ens qualsevol segons les quantitats
dels elements que hi sn presents. Per aix ho ignorem i lhome no ho
pot descobrir, perqu s illimitat, en ser infinit i mancat de fi. [...] I la
intelligncia o qualsevol acci no pot posar termes a all que manca de
fi. Doncs s aix que cal entendre la qesti de les propietats. No opinen
aix, per, molts forassenyats que diuen fantasies al voltant dels sabers
naturals i que malden per conixer la causa concreta de les propietats.
Tanmateix, com que molts frmacs letals i verinosos sn els que tenen
ms component de les operacions produdes per les propietats, s
certament perills lexperiment pel que fa als frmacs. Per tant, cal que
47. I nsinuat autem nobis quod quattuor sunt ea que oportet agere quemlibet,
volentem notabiliter in medicina poficere. Quorum primum est antiquorum tradita
scribendo, describendo vel scrutando perlegere; secundum est caute experiri; tertium vero
subtiliter iudicare; quartum est experimenta et certificata stilo brevi et aphorismatico
scribere: Repetitio super Vita brevis, Opera (Li, 1520), f. 276ra.
48. AGRI MI - CRI SCI ANI , Per una ricerca su experimentum-experimenta....
el metge sacontenti amb els frmacs coneguts en el seu temps, dels quals
tothom ha donat testimoni, no pas amb els que sn dubtosos.
49
Per a Ermengaut, doncs, el risc inherent a les propietats ocultes
s prou gran per inhibir de fer-hi noves recerques farmacolgiques.
Daltra banda, especifica que la ra per la qual no es poden conixer
racionalment les propietats ocultes s que la gamma de les seves
possibilitats s infinita. En conseqncia, els qui intenten estudiar-les
amb la ra, indagant-ne les causes, resulten ser uns insensats.
Enfront de lactitud conservadora del seu nebot, Arnau es mostra
ms obert a lexperimentaci fins i tot en el terreny de la proprietas,
en concordana amb els consells que abans li hem vist donar per
esbrinar la dosi necessria de la triaga. En la mateixa Repetitio super
Vita brevis explica quin ha de ser el procs dautenticatio: exposa el
mtode ms prudent i aconsellable per provar i discriminar quins
experimenta sn acceptables i quins no ho sn posant com a exemple
lassaig duna teraputica basada en les propietats ocultes. Si no es t
cap notcia prvia de lexperincia, no sha de procedir a laplicaci
directa interna o externa, sin que sha de recrrer a la suspensi, la
superposici o la lligadura segons la manera de les physice ligature que
han transms els savis com Gal i Dioscrides. Aix es pot apartar de
seguida del cos si calgus. En canvi, quan es t notcia dels seus efectes,
lactitud ha de ser diferent segons si prov dels sapientes o del vulgus:
Els savis reben, en efecte, moltes coses de la gent del poble, com posen
en evidncia Avicenna en el seu llibre cinqu, Razs en els Experimenta
i Gal en el De simplicibus medicinis. Com que no es pot tenir notcia
de les propietats per mitj de la ra sin tan sols per mitj de lexperincia
i de la revelaci, i lexperincia casual i la revelaci sn comunes a la gent
del poble i als savis, s possible que la notcia de les propietats la tinguin
persones del poble abans que ning ms.
50
49. Est autem verum quod impossibile est cognoscere proprietates per modum
syllogisticum, nisi sciremus praecise quantitates elementorum in quolibet entium et nisi
etiam sciremus operationem egredientem a qualibet proportione generata in quolibet ente,
secundum quantitates elementorum in eis existentium. Hoc autem est nobis ignotum,
nec est possibile inveniri ab homine. Est enim interminatum, cum sit infinitum et fine
carens. Haec igitur proprietatis, cum nihilominus nobis ignota fit in quolibet ente, cum
careat fine. I ntellectus autem sive actus quilibet non potest limitare quod caret fine. Sic
igitur debet intelligi negocium in proprietatibus. Non autem sic opinantur multi ex fatuis
et phantastice loquentes in naturalibus, laborantes ad sciendum specialem proprietatum
causam. Verum quia medicinae necantes et venenosae habent plurimum ex operationibus
quas efficiunt a proprietatibus, est quidem experimentum in medicinis periculosum: pro
tanto decet medicum esse contentum medicinis notis suo tempore, super quas testificati
sunt omnes, non autem dubiis ex eis: AVI CENNA, Cantica, f. 227.
50. Reprodueixo el passatge sencer: Circa primum debet considerare de qua re
habet noticiam et a quo. Nam si nullam nullo modo debet experiri a parte intra nec
a parte extra re alterata, sed propter rei alterationem debet corpori applicare suspenendo
vel applicando vel alligando secundum formam a sapientibus traditam in phisicis ligaturis,
Per tant, retrobem una de les idees sobre la proprietas que hem
vist tot just apuntada en el comentari de laforisme I , 16: el coneixement
duna aplicaci teraputica de la proprietas a travs de lexperincia no
s exclusiva del metge, sin que poden accedir-hi tamb els profans.
Ara va ms enll. El punt de partida s la constataci, expressada de
manera ms clara en el Speculum medicine, que lexperimentum que
mena a descobrir una proprietas s sempre fortut, i no pot pas ser
un experimentum racional, que cerca un objectiu prviament determinat.
En efecte, si un metge vol experimentar la facultat complexional dun
compost ja preveu en quina part del cos es manifestar, per aix s
impossible predir-ho en el cas de les propietats ocultes.
51
Daltra banda,
la comunicaci de les propietats ocultes per part duna persona a una
altra s a labast de tothom, tant dels illetrats com dels sapientes. En
conseqncia, hi ha un reconeixement explcit que els qui practiquen
una medicina no culta tenen la mateixa possibilitat, sigui donada per
un experimentum fortut, sigui per la revelatio, que els savis de descobrir
per atzar la proprietas duna substncia i, per tant, aquests poden rebre
certes informacions daquells, com ho han fet Gal, Razs i Avicenna.
A partir daqu Chiara Crisciani ha suggerit que dins lepistemologia
arnaldiana la revelaci com a mitj per adquirir en alguns casos el
coneixement mdic presenta un clar parallelisme amb la revelaci com
a nic cam per arribar a la fe, obert per tant de la mateixa manera
als savis i a la gent del poble.
52
specialiter a Galieno et Diascoride in capitulo scabiei, taliter ut, si voluntas affuerit, cito
possit elongari vel amoveri a corpore. Si vero aliquam habet de virtutibus vel effectibus
noticiam rei, debes considerare sicilicet utrum eam elegerit a sapientibus vel a vulgo.
Multa enim sapientes a vulgo recipiunt, sicut patet per Avicennam in quinto et per Razim
in Experimentis et per Galienum in De simplicibus medicinis. Nam cum notitia
proprietatum non possit haberi per rationem sed tantum experimento et revelatione, et
experientia casualis et revelatio sunt communes vulgo et sapientibus, possibile est ut
proprietatum noticie primo habeantur a vulgaribus quam ab aliis: Repetitio super Vita
brevis, Opera (Li, 1520), f. 276ra.
51. Effectus autem proprietatis nequit ratione cognosci, cum priora sint in eis
occulta, nec etiam colligi potest rationabili experimento, scilicet tantummodo casuali.
Rationabile enim experimentum semper presuponit determinatum obiectum. Medicus
enim cum in humano corpore vult experiri virtutem complexionalem alicuius mixti, iam
certe supponit quod in omni parte corporis suum effectum manifestabit. Nam quelibet
esse potest obiectum complexioni, sed hoc non est certum de proprietate, immo antequam
cognoscatur proprietas, incertum est penitus utrum ad manifestationem sui effectus
determinet sibi potius spiritus aut humores quam membra vel unum membrum quam
aliud. Nisi enim experimento casuali vel aliquo modo revelationis sciretur corallum habere
determinatum aspectum ad stomachum, non posset ullo modo ratione cognosci:
Speculum medicine, Opera (Li, 1520), f. 6vb.
52. Chiara CRI SCI ANI, Exemplum Christi e Sapere. Sullepistemologia di Arnaldo da
Villanova, Archives I nternationales dHistoire des Sciences, 28 (1978), pp. 245-298, esp.
pp. 271-274 i 286-287. Vegeu tamb AGRI MI - CRI SCI ANI, Medici e vetulae..; AGRI MI -
CRI SCI ANI, Per una ricerca su experimentum-experimenta...; ZI EGLER, Medicine and religion,
pp. 114-134. Cal tenir en compte, per, que en alguns daquests treballs se citen obres
del corpus arnaldi que posteriorment shan revelat apcrifes.
Tanmateix, lactitud dArnau davant la revelaci de la fe i davant
la revelaci del saber mdic difcilment pot ser equiparable. En efecte,
en la Repetitio tot seguit safanya a advertir que un metge abans daplicar
un recurs procedent del vulgus ha de prendre dues precaucions. Luna
s considerar si aquest repugna a la ra o no i rebutjar-lo en cas de
ser-li contrari. Laltra s comprovar si els seus efectes depenen de les
circumstncies concomitants particulars tant del remei com de les
caracterstiques fsiques del malalt (i. e. la complexi), i per tant si varien
segons la regi o el pacient, amb la possibilitat que calgui adaptar les
quantitats o el mode dadministraci a les diferncies geogrfiques o
individuals. De tota manera, fins i tot quan es parteix del testimoniatge
dun savi, cal fixar-se si aquest especifica els par-ticulars. En cas que
ho faci, shan de respectar; si no els especifica, Arnau aconsella no seguir
endavant amb lexperincia.
53
Malgrat tot, al meu parer s dubts que el reconeixement teric
daprendre teraputiques dels vulgares tingui en Arnau una traducci
a la prctica. J a hem vist la prevenci que mostra davant laplica-
ci dun remei del vulgus. Daltra banda, s clara la seva diferent
aproximaci epistemolgica a les cincies profanes i la fe. No s estrany,
doncs, que, a lhora de la veritat, Arnau tregui la informaci sobre les
propietats especfiques no pas de prctics del poble, sin de diverses
autoritats, com a resultat duna recerca com la que abans hem vist
reflectida extensament en el De venenis. La seva actitud s coherent
amb els advertiments que fa en el De consideracionibus operis medicine
contra els metges atrets pels remeis dels sanadors emprics. Segons
Arnau aquests metges no mostren cap escrpol per aplicar els mtodes
de les velles ignorants i noms sn capaos de fer recopilacions de
fets particulars, seguint el model de Gilbert nglic, Gautier Agilon i
53. Si igitur tamen a significatione vulgarium innotescit effectus aut virtus rei
medicinalis considerande sunt particulares circumstantie que occurrunt circa vulgi
experientiam vel ex observantia ipsius vel ex communibus et de omnibus iudicare
comparando adinvicem et tandem circa corpora que proponit uti experimento. De modo
etiam operandi quem vulgus servat considerandum est utrum sit consonum rationi vel
non, quia, si sic, procedit medicus secundum modum vulgi; si non, tunc iuxta regulam
volumus quod, si manifeste repugnet rationi, detestandum est, et si superstitiosum sit
sanare fracturas aut rupturas ab scientia cum ligatione fissarum arborum. [...] Si vero
effectus nullam experientie inveniatur habere dependentiam concurrentibus circumstantiis,
tunc est effectus proprietatis postquam nihil interveniens rationi repugnat, verbi gratia
dipolimonea experti sunt Arabes quod expellit venenum scorpionum quodcumque
appropriatur etiam experiri potest medicus in simili casu in qualibet regione. Vario tamen
modo administrandi et quantum ad quantitatem et quantum ad concomitantia secundum
diversum respectum complexionem corporis et complexionis medicine. Nam colericis
ministrabitur cum aqua frigida, sicut sit communiter apud meridionales, aliis vero cum
vino vel cum aqua calida et cetera. Si autem medicine virtus innotescat assertionem vel
testimonio sapientis, tunc advertendum est utrum ille sapiens explicet illa particularia
vel non. Si sic, tunc procedit medicus ad experiendum secundum quod particularia
regulabuntur. Si autem non, tunc valde dimitte: Opera (Li, 1520), f. 276r. Els dos mots
en cursiva sn correccions a partir de ledici de Li, 1509.
Ponce de Saint Gilles, sense preocupar-se de les causes ni atnyer la
veritable art racional transmesa per Hipcrates i Gal.
54
Tot i aix, aquests remeis tampoc no saccepten sense cap prevenci
quan tenen un origen llibresc. Si hom es fixa en com Arnau introdueix
la major part de les mesures del Regimen podagre citades al principi
del captol, s possible observar que ell solament trasllada com una
possibilitat els remeis que altres philosophi i experimentatores aconsellen
per al dolor de peus, de manera similar a com Bernat de Gordon recorre
de vegades a lexperincia dels experimentatores per ampliar el seu
arsenal teraputic.
55
En aquest tipus de remeis que sn coneguts per
experincia o b per revelaci daltri i no per la ra, el metge, si no
els ha provat ell mateix, depn de lexperincia aliena. Com hem vist
que recomana en la Repetitio, cal ser prudent fins i tot amb els
experimenta transmesos per una auctoritas, ja que els seus efectes poden
variar segons les circumstncies particulars. Potser s per aix que
adverteix que els ha pres daltres autors, com si no pogus respondre
personalment de la seva eficcia de la mateixa manera que altres
mesures, sobretot farmacolgiques, amb les quals sembla ms fami-
liaritzat o ms confiat. Respecte a un emplastre descrit un poc abans,
per exemple, comenta s un emplastre admirable i provat,
56
i amb
expressions similars certifica diversos dels remeis que prescriu. Al
capdavall, doncs, el recurs a les virtutes occulte, si b acceptat dins el
galenisme universitari, era fora minoritari respecte de les teraputiques
complexionals, potser per una certa desconfiana envers all que no
es podia explicar racionalment. Almenys en el cas dArnau aquest dna
a entendre la dificultat de dominar totes les variants que influeixen en
lelement portador de la proprietas.
En definitiva, les propietats ocultes apareixen com la via de
comunicaci principal entre lalta medicina i la medicina no culta en
tots dos sentits, amb la transmissi de lmbit universitari a lextra-
acadmic, com hem vist en el cas de Niklas von Mumpelier, i del vulgus
als sapientes, segons reconeix, si ms no tericament, Arnau de Vilanova.
Tanmateix, la introducci de teraputiques de procedncia no culta per
54. De consideracionibus operis medicine, AVOMO, I V, pp. 131-134 i 192. Per la
possible relaci entre els advertiments dArnau i els corrents empiristes de Montpeller
que van tenir en labans esmentat Niklas von Mumpelier la figura principal, vegeu Luis
GARC A BALLESTER, Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios mdicos
en Montpellier (1309): El Hipcrates latino y la introduccin del nuevo Galeno, Dynamis,
2 (1982), pp. 97-158. Vegeu tamb MCVAUGH, I ncantationes i, per un possible conflicte
amb metges emprics en el cas del pacient a qui va adreat el Regimen quartane, Sebasti
GI RALT, The consilia attributed to Arnau de Vilanova, Early science and medicine,
7/4 (2002), pp. 311-356.
55. Per exemple Et dicunt experimentatores quod in ista passione [tortura
intestinorum] multum valet ericius assus et calcaneus porci: BERNAT DE GORDON, Lilium
medicinae, f. 159ra.
56. est emplastrum mirabile et probatum: MS San Lorenzo de El Escorial, Real
Biblioteca del Monasterio, M I I . 17, f. 121vb.
fora sha de veure minvada pel progressiu allunyament de lalta cultura
respecte dels sabers populars que comporta lincrement progressiu
dexigncia de racionalitat. En efecte, els textos salernitans, el Thesaurus
pauperum de Pedro Hispano, Gilbert nglic i Gautier Agilon els dos
ltims, autors blasmats per Arnau tenen poques reticncies a admetre
nombrosos remeis demprics i profans, per no succeeix ben b el
mateix a partir de les darreries del segle XI I I , quan la medicina ha
esdevingut un estudi universitari que aspira a ser considerada una
scientia.
57
Tamb la medicina participa del procs general dintentar
imposar una alta cultura basada en la ra i certificada per la universitat
enfront del model obert dels sabers dels illetrats, sovint titllats de
supersticiosos. La recerca de la distinci entre els sapientes i el vulgus,
entre scientia i superstitio, entre mgia lcita i illcita, deixa un marge
mnim perqu el savi escolstic escolti directament la gent del poble
i un marge limitat perqu admeti sense recels recursos no concordes
amb el fonament teric duna scientia mdica en procs de construcci.
2. ARTS OCULTES EN ALTRES ESCRI TS DEL CORPUS ARNALDI
Ens els captols precedents hem tingut ocasi danalitzar a fons
els continguts de les obres indubtablement escrites per Arnau que
tracten de la nigromncia i la mgia natural. Del seu conjunt sen
desprn el pensament dun autor ben integrat en el seu temps, que
rebutja la nigromncia i que accepta les propietats ocultes a ms de
lastrologia mdica i sen serveix. s una posici que sobserva
consistentment al llarg de les obres escrites en diferents moments de
la seva carrera, des del De reprobacione fins al De parte operativa, si
b s possible pensar que tingus una evoluci cap a una obertura
moderadament ms gran vers laplicaci mdica de locultisme, per
sempre dins els lmits de la mgia i lastrologia naturals.
58
En el De
parte operativa hem trobat, per exemple, la naturalitzaci dels poders
dels mags, que altres podrien considerar dorigen diablic: una idea
que, al cap i a la fi, resulta complementria al discurs de negaci del
fonament de la nigromncia desenvolupat en el De reprobacione. I cap
al final de la seva vida (1310) tamb hem vist expressat clarament el
seu rebuig envers fetillers i endevins en la I nformaci espiritual.
59
Per tant, des del moment que hem constatat en Arnau una actitud
coherent davant les arts ocultes al llarg de la seva carrera com a escriptor
mdic i espiritual, des de les seves primeres obres conegudes fins a
les darreres, s lcit recrrer-hi, com ha fet sovint Paniagua, com un
57. Sobre aquest procs, que es dna tant en la medicina prctica com, de retruc,
en la cirurgia, vegeu ara tamb MCVAUGH, I ncantationes.
58. Pel que fa a lastrologia vegeu GI RALT, Medicina i astrologia....
59. Vegeu supra lapartat I I , 2.2.3.
dels diversos criteris que ajuden a discriminar els escrits autntics dels
apcrifs, ats que la tradici arnaldiana inclou nombrosos escrits
dubtosos que inclouen molts o pocs materials relacionats amb la mgia
i les altres branques ocultistes. Aix, s possible trobar en el De
reprobacione un argument contra lautenticitat del De sigillis.
60
De ma-
nera similar ens podem aproximar als Remedia contra maleficia. En
efecte, aquest opuscle, que ocupa menys duna cara de foli de les
edicions renaixentistes,
61
especifica un seguit de mesures contra els
dimonis i els maleficis. Per exemple:
Si a casa teva poses fel de cabra fugiran tots els dimonis (Gilbert). Aix
mateix un cor de voltor far fugir tamb tots els dimonis del pecador i
totes les bsties, fa tornar qualsevol persona agradable per a tothom, homes
i dones, proporciona abundncia i dedicaci (Gilbert) [...]. Aix mateix el
corall, si es t a la casa, desf tots els maleficis (Dioscrides) [...]. Aix
mateix la pedra anomenada imant apaivaga del tot la discrdia entre un
home i una dona o la seva esposa.
62
Els objectes utilitzats poden ser els mateixos que aconsella Arnau
en els seus escrits clnics parts danimal, corall, imant, per
limportant s el diferent fonament en qu es basen aquests remeis:
el domini sobre els dimonis s la base de la nigromncia, mentre
que el coneixement de les propietats ocultes ho s de la mgia natural.
Aix, el rebuig de les prctiques nigromntiques exposat en el De
reprobacione mena Arnau a negar que cap substncia material o cap
fetiller pugui tenir poder sobre els dimonis

(l. 169-177). Cal observar,
daltra banda, que lautor ms citat en els Remedia contra maleficia s
Gilbert nglic, un dels ms blasmats pel metge catal.
63
Diepgen, que
tamb el consider apcrif, si b per les diferncies observades amb
dos tractats falsament atributs a Arnau (De coitu i De sterilitate)
juntament amb un altre que, per contra, t grans probabilitats de ser
autntic (De conceptione), apunt que lopuscle segueix fidelment el
Pantegni (VI I I , 29) dAl Abbas tradut per Constant lAfric.
64
Lgicament, la coherncia de continguts no s lnic criteri til,
sin que cal parar esment en altres, en especial la tradici textual. Aix,
dins lmbit de la mgia natural, la tradici manuscrita i la impresa
arnaldianes inclou una versi llatina del De physicis ligaturis de Costa
60. GI RALT, Medicina i astrologia...
61. Opera (Li, 1520), f. 125v.
62. "Si fel caprinum in domo tua posueris omnia demonia fugient (Gilbertus). I tem
cor vulturis portatum fugat et omnia demonia a peccante et omnes feras et facit hominem
gratiosum omnibus hominibus et mulieribus et abundantem et intentiosum (Gilbertus)
[...]. I tem corallus, si tenatur in domo, solvit omnia maleficia (Dyascorides) [...]. I tem
lapis qui magnes dicitur discordiam inter virum et mulierem vel uxorem sedat omnino:
Opera (Li, 1520), f. 125v.
63. Cf. De consideracionibus operis medicine, AVOMO, I V, p. 133, l. 11-16.
64. DI EPGEN, Arnalds Stellung zur Magie..., p. 153 de la reedici de 1938. Sobre
lautoria del De coitu, que correspon en realitat a Constant lAfric, vegeu MONTERO
CARTELLE, I ntroduccin, Constantini liber de coitu..., esp. pp. 13-22.
ben Luca, un breu opuscle centrat en les propietats ocultes, que hauria
pogut perfectament atreure latenci dArnau com a traductor. Tanmateix,
es tracta sens dubte duna traducci realitzada molt abans del seu temps,
com demostren la cpia manuscrita ms antiga (MS Londres, British
Library, Add. 22719, ff. 200v-202r), datada a finals del segle XI I , i les
citacions dautors anteriors ja des del segle XI Constant lAfric (De
gradibus), Marbode de Rennes (De lapidibus) i Albert Magne (De
mineralibus). Altres fets donen ms versemblana a ladscripci al
mateix Constant lAfric: la cpia esmentada va al final dun cdex del
Pantegni de Constant, gaireb totes les cpies sn de procedncia itlica
i Roger Bacon la hi atribueix explcitament, encara que com a autor
i no pas com a traductor, fet no inusual en les seves versions.
65
Les falses atribucions arnaldianes van abastar altres branques de
locultisme. Una va ser loniromncia: el De pronosticatione somniorum
o De pronosticatione visionum que fiunt in somnis, un tractat dividit
en una part terica i laltra prctica, est orientat a interpretar els somnis
revelats a lnima mentre el cos dorm. Roger A. Pack fonamenta la seva
adscripci, defensada prviament per Thorndike, al metge Guillem
dArag (fl. 1330)
66
en convincents criteris destil i de contingut. Una
consideraci general que es pot adduir a favor de la conclusi de Pack
s que, al meu parer, s ms versemblant lautoria dun personatge
obscur com Guillem dArag que duna autoritat com Arnau, ja que,
si b els tres autors als quals est atribut compten amb un manuscrit
cadascun, sentn millor la prdua del nom dun desconegut que no
dun de clebre en els quatre manuscrits annims o el pas a un nom
65. De physicis ligaturis (Li, 1520), f. 295vb. Ns una edici recent la ja esmentada
WI LCOX - M. RI DDLE, Qusta ibn Luqas Physical Ligatures.... Shi pot veure com tota una
branca de la tradici manuscrita est atribuda a Arnau. Sobre la falsa adscripci a Arnau:
J uan Antonio PANI AGUA, Las traducciones de textos mdicos hechas del rabe al latn
por el Maestro Arnau de Vilanova, Actas del XXVI I Congreso I nternacional de Historia
de la Medicina [Barcelona 1980] (Barcelona, Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya
i Balears, 1981), pp. 321-332, esp. p. 326. Latribuci de lopuscle a Constant lAfric
s defensada pels editors del text (pp. 20-24 de la introducci) i per PI NGREE, The
diffusion..., pp. 68-69 i 88, sobretot sobre la base de lallusi que hi fa BACON, Epistola
de secretis operibus artis..., reproduda supra, en la nota 20. Per a les citacions a aquesta
obra en els autors esmentats vegeu, a ms de ledici mencionada, RI DDLE - MULHOLLAND,
Albert on stones and minerals..., esp. pp. 211-212.
66. Roger A. PACK, De pronosticatione sompniorum libellus Guillelmo de Aragonia
adscriptus, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 33 (1966), pp. 237-
293, on est editat; Roger A. PACK, Addenda to an article on William of Aragon, Archives
dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 35 (1969), pp. 297-298, i THORNDI KE, A history
of magic..., I I , pp. 300-302. El mateix tractat va ser reutilitzat per Venancius de Moerbeke
com a segon llibre del seu De presagiis futurorum libellus: Roger A. PACK, A treatise on
prognostications by Venacius of Moerbeke, Archives dhistoire doctrinale et littraire du
Moyen ge, 43 (1976), pp. 311-314. Sobre el contingut: J oan GARCI A FONT, Simbologia
del De somniorum interpretatione dArnau de Vilanova i la seva relaci amb la medicina,
I Congrs I nternacional dHistria de la Medicina Catalana (Barcelona-Montpeller 1970)
(Barcelona, Scientia, 1971), pp. 255-264.
fams com el dArnau o el dAlbert Magne, sobretot en la recerca de
validaci dun saber extraacadmic com loniromncia. I ms encara
si hi ha raons per a una tal atribuci en la vida i lobra dArnau, com
apunta Paniagua.
67
Aix doncs, sota la seva fama de mag i ocultista aviat es van anar
arrecerant un nombre molt elevat descrits espuris, que inclouen no
solament els que hem revisat aqu, sin tamb els que arribarien a
formar un dels ms grans corpus alqumics, o altres com el Breviarium
practice. Aquests apcrifs, al seu torn, nodririen amb nou foc la seva
contraimatge, en un procs de retroalimentaci entre la llegenda i la
falsa atribuci textual.
3. EL MI TE DARNAU, MESTRE DARTS OCULTES
68
La figura dArnau, com la daltres intellectuals medievals famosos
per la seva cincia i que van arribar a les esferes del poder o van tenir
conflictes amb lortodxia Gerbert dOrlhac, Albert Magne, Roger
Bacon, Pietro dAbano, Ramon Llull..., va ser ben aviat envoltada
duna aurola de misteri i dun bon grapat de llegendes que van enfonsar
el seu record en les tenebres de locultisme. Un conjunt de factors
diversos van contribuir a crear la llegenda dun Arnau expert en arts
ocultes. Dentrada, hem de pensar que hi van tenir un paper important
el profetisme apocalptic dalguns dels seus escrits espirituals, lligat per
sempre ms al record que havia de perdurar del metge catal, i en
general la seva hetedorxia religiosa, que li va portar problemes amb
la I nquisici en vida i la condemna pstuma de la seva obra espiritual,
una condemna que no soblid, sin que romangu en els catlegs
dhertics i ndexs inquisitorials fins al segle XVI I I . Altres causes podrien
haver estat linters mostrat per la cbala en alguns dels seus escrits
teolgics i per lastrologia i la mgia natural en els mdics. Daltra banda,
alguns episodis de la seva agitada vida susceptibles de ser vinculats
amb diverses arts ocultes degueren tenir una repercussi notable en
el seu moment pel fet destar-hi involucrats personatges del rang ms
alt: els reis i els pontfexs que aconsell i cur. Un daquests fets tal
vegada fou la interpretaci dels somnis dels reis J aume II i Frederic III,
reflectida en la seva I nterpretatio de visionibus in somnis del 1308.
67. PANI AGUA, El Maestro Arnau..., pp. 75-76.
68. Una anterior versi ms reduda daquest captol la vaig presentar com una
comunicaci titulada El mite dArnau de Vilanova, de lEdat Mitjana al Renaixement,
Estudi General, 23-24 (2003-2004), pp. 127-142. Marc HAVEN [Emmanuel LALANDE], La
vie et les oeuvres de Matre Arnaud de Villeneuve (Pars, Chamuel 1896; reimpr. Ginebra,
Slatkine Reprints, 1972), recull moltes de les notcies de la llegenda arnaldiana, tot i
que sense discriminar-les de la realitat histrica del personatge.
Es podria pensar que hauria tingut un impacte similar laplicaci
dun segell astrolgic al papa Bonifaci VI I I per tractar-lo del mal de
pedra, remei que va escandalitzar tota la cria. Tanmateix, Weill-Parot
observa que no es coneix cap testimoniatge clar que se nhagi conservat
el record i que, per tant, la seva reputaci com a mestre dimatges
astrals vindria lligada ms aviat a les allusions que hi fa en les seves
obres mdiques i que sn citades per diversos autors posteriors.
69
Malgrat que la falta de testimonis coneguts no s una prova irrefutable,
crec que s que es pot aportar un indici significatiu de loblit en qu
caigu lepisodi del segell de Leo: la seva absncia de les actes dacusaci
contra el papa Bonifaci VI I I en el judici impulsat per Guilhem de
Nogaret a instncies del rei de Frana Felip el Bell. Els crrecs de qu
fou objecte Bonifaci, recollits des dabans de la seva mort el 1303, foren
heretgia, sodomia i demonolatria. En el crrec dheretgia sinclou des
del primer moment juny del 1303 com una prova incriminatria
el canvi dactitud de Bonifaci envers les profecies dArnau exposades
davant el pontfex el 1301:
Aix mateix, un llibre redactat per mestre Arnau de Vilanova, metge, que
cont heretgia o en fa olor, reprovat, condemnat i cremat pel bisbe de
Pars i pels mestres de la facultat de teologia de Pars, i reprovat, condemnat
i cremat semblantment pel mateix Bonifaci en pblic i en ple consistori
dels cardenals, per desprs, un cop reescrit contenint el mateix error,
el recuper i fins laprov.
70
En canvi, lacusaci de culte al dimoni i de prctiques mgiques
fou sostinguda al llarg dels anys que dur el procs (des del 1303 fins
al 1311) per testimonis i proves menys concrets i sense esmentar el
nom de cap mag, fetiller o astrleg amb els quals es veis implicat.
No hauria estat una prova ms concloent allegar el segell astrolgic
emprat per Arnau, per tal com hauria estat considerat per molts sospits
de nigromncia, segons els criteris de Guillem dAlvrnia, del Speculum
astronomie o de Toms dAquino? I ms quan una de les principals
proves allegades havia estat un anell que, dut durant la seva presa de
possessi, havia provocat un gran enrenou, perqu hom deia que hi
tenia tancat un dimoni. Agostino Paravicini Bagliani suggereix que
69. WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., p. 494.
70. I tem quendam librum compositum per magistrum Arnaldum de Villanova,
medicum, continentem sive sapientem heresim, per episcopum Parisiensem, et per
magistros theologice facultatis Parisiensis reprobatum, damnatum et combustum, et per
ipsum Bonifacium publice et in pleno consistorio cardinalium similiter reprobatum,
damnatum et combustum, postmodum rescriptum, idem vitium continens, revocavit et
etiam approbavit: J ean COSTE, Boniface VI I I en procs: articles daccusation et dpositions
des tmoins (1303-1311) (Roma, LErma di Bretschneider, 1995), pp. 146-147 (tamb
pp. 276-277).
podria tractar-se dun anell astrolgic, on shagus inscrit per exemple
la imatge del Serpentari per combatre els enverinaments.
71
Aquesta s una mostra de la dificultat per destriar els mltiples
factors, dorgens diversos, que van intervenir en la formaci la llegenda
arnaldiana i que no sn sempre tan evidents com podria semblar. El
dArnau, com tots els mites, es va crear progressivament en un procs
complex: sinici al segle XI V i arrib al mxim grau de desenvolupament
al segle XVI. Al llarg dels tres-cents anys en qu, pel cap baix, es va
difondre la llegenda arnaldiana es poden distingir, al meu parer, tres
tradicions bsiques lligades a les arts ocultes: la derivada del profetisme
escatolgic, lalqumica i la vinculada amb la nigromncia. Totes tres
van tendir a convergir en una imatge dArnau arquetpica del metge-
mag que dominava una mplia diversitat de sabers, en la meva opini
no tan sols perqu una figura aix encaixava en lideal neoplatnic, sin
tamb perqu la major capacitat difusora de la impremta va facilitar
laccs als textos que transmetien les diverses tradicions i al conjunt
del corpus arnaldi. Cadascuna de les tres tradicions sembla haver
tingut una gestaci prpia, per b que totes tres tenen, aparentment,
un origen ms o menys relacionat amb lheterodxia religiosa del
personatge histric i, si ms no en part, de la visi que dell donaven
els detractors del seu pensament espiritual.
3.1. EL PROFETA
Sens dubte, la part de laportaci espiritual dArnau que va deixar
un record ms durador van ser les seves profecies apocalptiques,
publicades per primera vegada en el De tempore adventus Antichisti el
1300, com hem vist en el procs de Bonifaci VI I I . No entrar ara a
analitzar exhaustivament la pervivncia del profetisme arnaldi,
72
sin
que em limitar a presentar-ne algunes mostres que considero tils per
veure levoluci de la seva memria i la influncia que va tenir en la
seva imatge. J a en la primera meitat del segle XI V en trobem una breu
descripci de Giovanni Villani (m. 1348) en la Nuova cronica, escrita
entre 1308 i 1348:
En el dit any 1310 mestre Arnau de Vilanova de Provena, gran savi i
filsof, exposava pblicament els seus arguments a Pars i anunciava amb
raonaments extrets de les profecies de Daniel i de la Sibilla dEritrea que
larribada de lAnticrist i la persecuci de lEsglsia havien desdevenir-se
71. PARAVI CI NI BAGLI ANI , Boniface VI I I ..., pp. 352-354. A ms del llibre esmentat (esp.
pp. 40-42, 71-77 i 337-369) i del de COSTE, al voltant del procs a Bonifaci i les acusacions
de mgia i demonolatria vegeu COHN, Europes inner demons..., pp. 232-238 de la traducci
castellana.
72. Vegeu, per exemple, Francesco SANTI , Arnau de Vilanova. Lobra espiritual
(Valncia, Diputaci Provincial de Valncia, 1987), pp. 154-160; J aume MENSA, Arnau de
Vilanova (Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1997), pp. 89-94; MENSA, Les raons..., pp. 235-
244.
entre el 1300 i el 1400, aproximadament al voltant del 1376. Sobre aix
escrigu un llibre que titul Sobre lespeculaci de larribada de lAnticrist,
fet que li comport la consideraci dun nou error de fe. Marx de Pars
per por de linquisidor, per els altres mestres de Pars el perseguiren,
i se nan a Siclia al costat dEn Frederic. Posteriorment, estant al seu
servei, mor al mar, mentre es dirigia com a ambaixador a la cort del papa.
73
Antonino Pierozzi (1389-1459), arquebisbe de Florncia, va repro-
duir de molt a la vora el passatge de Villani en el Chronicon, redactat
entre 1440 i 1459, per amb una diferncia: el fet de reescriurel un
cop passat el temps al qual Arnau havia assignat larribada de lAnticrist
li va permetre afegir la conclusi que les seves profecies no acompler-
tes havien esdevingut la demostraci palmria que ell i tots els profetes
apocalptics noms deien falsedats, perqu a lhome no li s lcit sa-
ber el terme de la seva vida.
74
En Villani i Antonino da Firenze, doncs,
el record de la doctrina dArnau no apareix encara deformat, sin que
la dataci per a larribada de lAnticrist i algunes de les fonts emprades
per calcular-la la Sibilla dEritrea i el profeta Daniel sn reflectides
de manera fidel. Aix no obstant, a banda dun error cronolgic de deu
anys, bviament sels pot retreure que no passen de lesquematisme i
lancdota en reduir la seva exigncia de reforma socioreligiosa al simple
anunci apocalptic com una conseqncia de la interpretaci caricaturesca
que en feren els seus detractors a fi de minimitzar la influncia del
seu missatge espiritual. En canvi, ms endavant, la doctrina apocalptica
dArnau ja es transmet essencialment alterada en el captol cinqu de
lArnaldi Vita de Symphorien Champier:
73. Nel detto anno MCCCX maestro Arnaldo da Villanuova di Proenza gran savio
filosafo in Parigi questionava, e annunziava per argomenti de le profezie di Daniello e
de la Sibilla Eritea che lavento dAnticristo e persecuzione de la Chiesa dovea essere
tral MCCC el MCCCC, quasi intorno al LXXVI anno, e di ci fece uno libro il quale
intitol Della speculazione de lavento Anticristi, per la qual cosa fu tenuto nuovo errore
di fede. Partissi di Parigi per tema dello nquisitore, per che gli altri maestri di Parigi
il faceano perseguitare, e andonne in Cicilia a don Federigo, e poi in suo servigio mor
in mare, andando per ambasciadore a corte di papa: Giovanni VI LLANI, Nuova cronica,
captol X, 3, titulat De le profezie di maestro Arnaldo da Villanuova, edici de Giuseppe
Porta (Parma, Fondazione Pietro Bembo Ugo Guanda, 1991), I I , pp. 212-213.
74. Eodem anno quidam Arnaldus de Villanova, provincialis magnus philosophus
in Parisius dogmatizabat et per prophetiam Danielis et Sybille Erietee probare nitebatur:
adventum Antichristi et persecutionem ecclesie futurum esse inter MCCC et MCCCC
domini annum, quasi in MCCCLXXVI anno. Super qua materia librum edidit intitulatus
De speculatione adventus Antichristi. Sed fuit reprobatus et quasi hereticus reputatus. Unde
quia magistri Parisienses tenebant contra eum, timens ipse ne deveniret ad manus
inquisitoris aufugit inde et profectus est in Syciliam. Qui cum missus fuisset a Frederico
rege Sycilie orator ad papam in mari mortuus est. Non est vestrum nosse tempora vel
momenta que pater posuit in sua potestate, ait veritas incarnata. Unde omnes qui
volverunt determinatum tempus assignare adventus Antichristi vel finis mundi reperti
sunt mendaces: ANTONI NO DA FI RENZE, Chronicon, 21, 2, 8 (Basilea, Nicolaus Kesler, 1491),
I I I , f. 95v.
Arnau expos la seva doctrina religiosa a Pars i sesfor per demostrar
per mitj de les profecies de Daniel i de la Sibilla dEritrea que ses-
devindrien larribada de lAnticrist i la persecuci de lEsglsia. Fins i tot
volgu vaticinar que lAnticrist arribaria lany 1355 per la conjunci dels
tres planetes superiors en Aquari o el 1464 per la conjunci de Saturn
i J piter a Pisces. Per, com que aquestes dates ja han passat ara som
a lany 1520, el desenlla deixa en evidncia tots els astrlegs que parlaren
de lAnticrist i del judici final com a ignorants, arrogants, mentiders, frvols
i ridculs.
75
La notcia donada per Champier sembla en part derivada de la
crnica dAntonino, ms que de la de Villani si tenim en compte
la similitud de lexpressi i que, com veurem ms endavant, tamb recull
tot seguit la fugida a Siclia en termes similars, per alhora hi
apareixen unes altres dades que desfiguren el missatge espiritual
dArnau. En efecte, les dues dates atribudes a Arnau per a la vin-
guda de lAnticrist no corresponen amb les que ell va anunciar, sin
amb les donades pels astrlegs, i la base per al seu clcul s atribuda
consegentment a les conjuncions planetries. Don prov aquesta con-
fusi? Al meu parer, lorigen sha de cercar en un breu captol de les
Disputationes adversus astrologiam divinatricem de Giovanni Pico della
Mirandola, escrites entre 1493 i 1494, si es consideren la similitud de
les notcies i la coincidncia que tant Pico com Champier eren seguidors
de Marsilio Ficino.
Si els hem posat en evidncia com a falsos, vans i ridculs en all que
han dit de les religions pretrites, no hem pas de considerar que calgui
donar ms fe a les seves falrnies quan aquests bergants, a partir dalguna
autoritat proftica, xerren de lAnticrist, de la fi del mn i daltres
esdeveniments futurs del mateix estil. Car fins i tot nhi ha alguns a qui
el desenlla ja ha reprovat, com Arnau i alguns altres que ho situaven
b lany 1345, per la conjunci dels tres planetes superiors en Aquari, o
lany 1464 per la de J piter i Saturn a Pisces tot amenaant-nos Abraham
amb el Messies, altres amb lAnticrist. Aquells altres que ho han posposat
per a ms endavant no dubto pas que seran contestats amb el mateix
argument per les generacions venidores perqu tamb el seu vaticini ser
refutat pels fets mateixos, fins que arribar el dia, ignorat pels ngels, que
75. Arnaldus dogma suum Parisiis exercuit et per prophetiam Danielis et Sibille
Erythree probare nitebatur adventum Antichristi et persecutionem Ecclesie futuram esse.
Etiam vaticinari voluit anno Christi millesimo trecentesimo quinquagesimo quinto, ob
conventum trium planetarum superiorum in Aquario, vel millesimo quadringentesimo
sexagesimo quarto, ob conventionem supradictorum Saturni et I ovis in Piscibus,
venturum Antichristum. Sed cum ea tempora iam preterierint (agitur enim nunc annus
Christi millesimus quingentesimus vicesimus), eos omnes astronomos qui de Antichristo
et iudicio locuti sunt ignorantes, arrogantes, mendaces, leves et ridiculos declarat
eventus: Arnaldi vita editada i traduda dins Sebasti GI RALT, Arnau de Vilanova en la
impremta renaixentista (Manresa, Collegi Oficial de Metges de Barcelona - Mtua
Manresana, 2002), pp. 146-147.
el nostre senyor J ess neg que ens pertoqus saber, en el qual, com diu
Agust, amb una sola paraula esvaeix els dits de tots els temeraris.
76
Lallusi que fa Pico a les profecies arnaldianes no pot ser
directament de les seves obres, perqu no en reflecteix el contingut.
En efecte, Arnau rebutjava explcitament els clculs astrolgics per a
les profecies apocalptiques, que ell basava tan sols en les Sagrades
Escriptures.
77
Ens trobem, per tant, que Champier ha unit dues tradicions sobre
el profetisme dArnau: la ms prxima al personatge histric, que partia
de les Sagrades Escriptures, i una altra dapcrifa, fonamentada en
clculs astrolgics. Des duna perspectiva ms general, doncs, en el seu
retrat dArnau s possible observar la convergncia de dos corrents
proftics, lapocalptic i lastrolgic, que en principi estaven ben sepa-
rats, amb excepcions com Albumasar i Abraham bar Hiyya. Tanmateix,
tots dos corrents proftics van tendir a convergir a partir del segle XV
amb Pierre dAilly, J oan de Bruges i altres.
78
76. Si falsos, vanos, ridiculos eos in his deprehendimus quae de praeteritis
religionibus sunt locuti, non plus debemus putare fidei adhibendum illorum nugamentis
cum de Antichristo, de saeculi consummatione, deque hoc genus aliis futuris rebus,
nebulones isti prophetica quadam autoritate sermocinantur. Nam et quosdam iam eventus
reprobavit, ut Arnaldum aliosque nonnullos, qui aiunt anno Domini MCCCXLV, ob illam
trium siderum superiorum in Aquario coniunctionem; aut anno MCDLI V, ob I ovem et
Saturnum in Piscibus iunctos, Messiam Abraam, alii Antichristum nobis minitabantur;
alios, qui in longum haec magis distulerunt, non dubito eodem argumento a posteris
redarguendos, quia et illorum scilicet vaticinium res ipsa refutabit, donec eveniat dies
angelis ignorata, quam cum nosse dominus I esus nostrum esse negavit, audacium
omnium, ut ait Augustinus, digitos una voce resolvit: Giovanni PI CO DELLA MI RANDOLA,
Disputationes adversus astrologiam divinatricem, edici dEugenio Garin (Florncia,
Vallechi, 1946), V, 16, pp. 614-615. Cf. Arnaldus Hispanus, nobilis quidem medicus, sed
ad superstitiones paulo nimis propensius ex astrologica vanitate, plerisque aliis adiectis
antichristum nobis anno gratiae MCCCXLV comminabatur. Fluxere ab eo tempore anni
iam supra centum quadraginta octo, et nullus adhuc Antichristus, nisi quales etiam multi
tempore Apostolorum: ibidem, V, 1, pp. 522-523. El passatge apareix tamb resumit en
el compendi que va fer de lobra Girolamo SAVONAROLA, Contra li astrologi, 4, Scritti filosofici,
edici de G. Garfagnini i E. Garin (Roma, Angelo Belardetti), 1982, p. 362.
77. Vegeu GI RALT, Arnaldus astrologus?....
78. Cf. J ohn D. NORTH, Astrology and the Fortunes of Churches, Centaurus, 24
(1980), pp. 181-211, reimpr. Stars, minds and fate. Essays in ancient and medieval
cosmology (Londres-Ronceverte, Hambledon Press, 1989), pp. 59-89; Paola ZAMBELLI ,
I ntroduction: astrologers theory of History, P. ZAMBELLI (ed.), Astrologi hallucinati. Stars
and the end of the world in Luthers time (Berln, Walter de Gruyter, 1986), pp. 1-28;
Marjorie REEVES, The influence of prophecy in the later Middle Ages. A study in J oachimism
(Oxford, Clarendon Press, 1969), pp. 347-351 i 502-504. Abraham bar Hiyya, tamb
esmentat per Pico, fou un jueu andalus que visqu a Barcelona al segle XI I i que en
el Liber revelator anunci larribada del Messies i la redempci del poble dI srael
interpretant la profecia de Daniel amb lajut de les grans conjuncions. Lobra va ser
traduda de lhebreu al catal per J osep Mills i Vallicrosa, ABRAHAM BAR HI YYA, Llibre
revelador (Meguillat hamegall) (Barcelona, Alpha, 1929). El prleg de J ulius GUTTMANN,
pp. xlv-xlvii, analitza les referncies que hi fa Pico. Tamb es pot veure Graziella FEDERI CI
3.2. LALQUI MI STA
La seva fama dalquimista, per la qual arrib a ser considerat un
dels fonaments de lalqumia medieval, fou molt preco. Es remunta
a la primera meitat del tres-cents, i encara ben a prop del temps en
qu va viure el mateix Arnau i del seu entorn ms prxim la facultat
de Montpeller i els moviments espirituals catalans i occitans. En efecte,
per b que els testimonis no sn del tot segurs, les primeres atribucions
arnaldianes de textos alqumics podrien remuntar-se al primer ter del
segle XI V. A mitjan el mateix segle el canonista Giovanni dAndrea fa
constar que durant la seva estada a la cort pontifcia Arnau havia reeixit
a fabricar varetes dor capaces de superar tota prova.
79
Tamb vers el
1350 J oan de Rocatalhada, en el Liber lucis, reconeix explcitament
Arnau com una autoritat alqumica en les citacions duna de les obres
del corpus que li s atribut.
80
A la fi del mateix segle el mestre de
Montpeller ha esdevingut el prototipus dalquimista en la literatura
anglesa, tal com es veu en el Conte del criat del canonge (The Canons
Yeoman Tale), un dels Contes de Canterbury, escrits entre 1386 i 1400.
En efecte, Chaucer hi recull aquesta anomenada, ja posada en relaci
amb una de les obres ms destacades del corpus alqumic arnaldi,
el Rosarius philosophorum, malgrat que principalment es tracta duna
citaci dun altre dels escrits que hi pertanyen, el De secretis nature:
Aix diu Arnau de Vilanova en el seu Rosari: Ning no pot transmutar
el mercuri sense lajut del seu germ. De fet el primer a dir aix fou
Hermes, el pare dels alquimistes. Ell diu que el drag noms mor si sel
mata amb el seu germ. El drag significa el mercuri, i el seu germ, el
sofre, els quals provenen de lor i largent. Per tant afegeix Arnau,
pareu esment al que us dic: que ning no es dediqui a explorar aquest
art, tret que entengui la intenci i el llenguatge dels alquimistes. El qui
no ho faci aix s un ignorant, perqu el coneixement daquesta cincia
s el secret dels secrets.
81
VESCOVI NI , Escatologia e astrologia in Abramo Savosarda, Medioevo, 16 (2000),
pp. 125-150.
79. En les seves Additiones ad Speculum iudiciale G. Durantis (1346-1347) afirma
dArnau: ...magnus Alchimista virgulas auri quas faciebat consentiebat omni probationi
submitti, segons s citat dins Michela PEREI RA, Arnaldo de Villanova e lalchimia.
Unindagine preliminare, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional dEstudis
sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, I I , 1995), pp. 95-174
(p. 117).
80. PEREI RA, Arnaldo de Villanova e lalchimia..., pp. 119-120.
81. CHAUCER, Contes de Canterbury, traducci de Victria Gual (Barcelona, Quaderns
Crema, 1998), p. 451. Reprodueixo loriginal angls:
Lo, thus seith Arnold of the Newe Toun,
As his Rosarie maketh mencioun;
He seith right thus, withouten any lye:
Ther may no man mercurie mortifie
But it be with his brother knowlechyng.
How be that he which that first seyde this thyng
Desprs dun llarg temps dincertesa la dedicaci dArnau a
lalqumia s considerada espria pels estudiosos actuals, malgrat els
cinquanta-dos ttols alqumics que, segons consta, van arribar a circular
sota el seu nom. Tanmateix, les raons en contra sn concloents: els
seus escrits mdics no demostren ms que un inters i uns coneixements
superficials en aquesta art, i, si es t en compte que una bona part
del corpus alqumic pseudoarnaldi t una orientaci mdica, la
separaci tallant entre totes dues activitats seria inexplicable. A ms
a ms, la dedicaci a lalqumia dArnau no est documentada per cap
text coetani ni per linventari de llibres trobats a la seva mort, els estils
i metodologies de les obres mdiques i alqumiques sn contraposades
i les dues tradicions manuscrites es presenten ben diferenciades. A
lltim, lanlisi de la transmissi textual de cadascun dels escrits
alqumics del corpus arnaldi va revelant progressivament el seu
carcter apcrif. Alhora, la recerca sencamina cap a les causes de
latribuci dun vessant alqumic del mestre, anloga a la del corpus
pseudolulli: les principals claus apuntades fins ara han estat la
investigaci farmacolgica dArnau, el profetisme escatolgic i el cristo-
centrisme dels seus tractats espirituals, la seva fama de nigromant, la
recerca de la prolongaci de la vida i lor potable a la cort pontifcia
que sha vinculat amb la curaci prodigiosa de Bonifaci VI I I amb
el segell de Leo, aix com la possible activitat alqumica de personatges
del seu entorn prxim (deixebles, seguidors, secretaris i familiars).
82
Al
Of philosophres fader was, Hermes
seith how that the dragon, douteless,
Ne dyeth nat, but if that he be slayn
With his brother; and that is for to sayn,
By the dragon, Mercurie, and noon oother
He understood, and brymstoon by his brother,
That out of Sol and Luna were ydrawe.
And therfore, seyde he, taak heede to my sawe
Lat no man bisye hym this art for to seche,
But if that he thenthencioun and speche
Of philosophres understonde kan;
And if he do, he is a lewed man.
For this science and this konnyng, quod he,
I s of the secree of secrees, pardee.
The Canterbury Tales, fr. VI I I (G), 1428-1447, The works of Geoffrey Chaucer, editat
per F. N. Robinson (Londres - Oxford, Oxford University Press, 1957
2
). La referncia
est explicada dins Edgar H. DUNCAN, The literature of alchemy and Chaucers Canons
yeomans tale: framework, theme and characters, Speculum, 43/4 (1968), pp. 633-656.
82. Lestat actual de la recerca sobre lalqumia arnaldiana ha quedat pals en la
recent I I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova, que shi ha centrat,
sobretot en la ponncia dAntoine CALVET, Quest-ce que le corpus alchimique attribu
matre Arnaud de Villeneuve?, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I I Trobada I nternacional
dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 2005), pp. 435-
456. Aquest estudis, el que ms sistemticament ha investigat el corpus alqumic arnaldi,
ara ha passat a jutjar-ne apcrifa la totalitat desprs dhaver mantingut una actitud
prudentment oberta envers la possibilitat de lautenticitat dalgun dels tractats alqumics
capdavall, es tractava dun saber que ja tendia per regla general a la
falsa autoria concentrant els seus textos sota lautoritat de grans noms
de les cincies antigues i medievals: el mtic Hermes Trismegist,
Aristtil, Roger Bacon, Albert Magne o Ramon Llull. Sens dubte el seu
carcter prohibit i clandest va dur els autors reals a lanonimat o a
la pseudoepigrafia, amb la qual guanyaven, a ms, el prestigi de les
figures ms encimbellades i la validesa intellectual per als seus escrits
i per a una art marginada i posada en qesti pels benpensants.
83
Dins aquesta tradici alqumica, una llegenda que arribaria a la
seva forma ms completa a finals del segle XV va ser la molt estesa
creena que Llull hauria estat convertit a la veritat daquesta art arran
de la seva trobada amb Arnau. Es troba reflectida en el prefaci de Murchi
de la primera edici general dArnau (1504), en lArnaldi vita de
Champier, en el Consiglio contro la pestilentia de Marsilio Ficino i en
molts altres llocs. Es remunta aparentment a un dels molts escrits
alqumics atributs apcrifament a Llull, el Codicillus, lautor del qual
declara haver entrat en els secrets de lalqumia noms grcies al
magisteri dArnau de Vilanova. De fet, diverses obres pseudolullianes
presenten parallelismes amb les seves idees mdiques, la qual cosa fa
pensar que els autors podrien haver-les conegut a Montpeller, fins i
tot del mateix Arnau.
84
Tots dos autors, amb fama dheterodoxos i ben
atributs a Arnau. Els diversos treballs de Calvet, revisats i refosos, seran publicats
properament en un llibre titulat Les alchimica dArnaud de Villeneuve: mdecine, alchimie
et prophtie au Moyen ge. Daltra banda, arguments convincents contra lautoria
arnaldiana del corpus alqumic que li s atribut es podien trobar ja dins J uan Antonio
PANI AGUA, Notas en torno a los escritos de alquimia atribuidos a Arnau de Vilanova,
Archivo I beromericano de Historia de la Medicina, 11 (1959), pp. 406-419, i J acques PAYEN,
Flos florum et Semita semite. Deux traits dalchimie attribus Arnaud de Villeneuve,
Revue dhistoire des sciences et de leurs applications, 12 (1959), pp. 289-300.
83. Sobre el carcter apcrif habitual de la tradici alqumica: Chiara CRI SCI ANI
- Michela PEREI RA, Larte del sole e della luna. Alchimia e filosofia nel medioevo (Spoleto,
Centro I taliano di Studi sullAlto Medioevo, 1996), pp. 77-85; DUNCAN, The literature of
alchemy....
84. Sobre el magisteri llegendari dArnau sobre Llull i les interrelacions dels
respectius corpus atributs als dos falsos alquimistes catalans vegeu Michela PEREI RA, The
alchemical corpus attributed to Raymond Lull (Londres, Warburg I nstitute, 1989), pp. 38-
49; Michela PEREI RA, Loro dei filosofi. Saggio sulle idee di un alchimista del Trecento
(Spoleto, Centro I taliano di Studi sullAlto Medioevo, 1992), pp. 87-94; PEREI RA, Arnaldo
da Villanova e lalchimia..., pp. 121-135 i 172-174, i Michela PEREI RA, Maestro di segreti
o caposcuola contestato. Presenza di Arnaldo da Villanova e di temi della medicina
arnaldiana in alcuni testi alchemici pseudolulliani, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I I Trobada
2005), pp. 380-412. Per als passatges esmentats de Murchi, Champier i Ficino: GI RALT,
Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista, pp. 44-48, 70, 136-137 i 144-145. La
referncia a Ramon Llull i Arnau en el Consiglio contro la pestilentia (Florncia, hereus
de Giunta, 1576), cap. 6, podria ser a travs de la tradici alqumica de la quinta essncia,
i ms en concret a travs de J oan de Rocatalhada, segons Sylvain MATTON, Marsile Ficin
et lalchimie. Sa position, son influence, J .- C. MARGOLI N - S. MATTON (ed.), Alchimie et
philosophie la Renaissance. Actes du colloque international de Tours (4-7 dc. 1991) (Pars,
Vrin, 1993), pp. 123-192.
prxims en lespai i el temps, compartiren igualment lascendncia que
tingueren entre els beguins catalans i la protecci que els atorgaren,
i aix va dur Antoine Calvet a suggerir que potser fou en els medis
relacionats amb els espirituals catalans i occitans on sorgiren les
tradicions pseudolulliana i pseudoarnaldiana.
85
Certament, ambds
apareixen aplegats com a missatgers de Du en un tractat probablement
apcrif de reivindicaci del llegat espiritual dArnau.
86
Un altre episodi de la llegenda arnaldiana, transms de manera
independent, narra laltra gran consecuci alqumica dArnau, a part
de la fabricaci dor: la creaci dun homuncle. Alonso de Madrigal,
anomenat el Tostado (1400-1455), destacat teleg que va arribar a ser
bisbe dvila, narra lepisodi en un captol dI n librum Paradoxarum
sobre la naturalesa miraculosa de la concepci de J esucrist, com un
exemple que en va ser possible el desevolupament no embrionari en
lter segellat de Maria.
Fu una cosa semblant en un vas Arnau de Vilanova, metge molt fams
i molt versat en experincies naturals: recoll semena dhome en un vas
fabricat artificialment i la hi conserv uns quants dies desprs dafegir-
hi algunes substncies transmutatives que contribuen a la facultat
formativa decidida en la semena. Finalment, al cap de nombroses
transformacions esdevingudes durant uns quants dies, sen form un cos
hum, per b que no completament desenvolupat. Car Arnau no gos seguir
esperant, sin que trenc aquell vas amb la semena ja formada per no
semblar que temptava Du tot pensant si Ell infondria una nima racional
a aquell cos concebut aix.
87
85. Antoine CALVET, Alchimie et joachimisme dans les alchimica pseudo-arnaldiens,
J .- C. MARGOLI N - S. MATTON (ed.), Alchimie et philosophie la Renaissance. Actes du colloque
international de Tours (4-7 dc. 1991) (Pars, Vrin, 1993), pp. 93-107; Antoine CALVET, Le
Tractatus parabolicus du Pseudo-Arnaud de Villeneuve. Texte et traduction, Chrysopoeia
(1992-1996), pp. 145-171; per a la influncia de Llull i Arnau sobre el beguinisme catal
vegeu PERARNAU, LAlia informatio beguinorum..., pp. 126-131, i el passatge citat a la nota
segent.
86. ...sic et isti duos modernos nuntios Dei: Nam de illo quo primo missit eis,
scilicet magistro R. Luyli, dixerunt quod erat illiteratus uel ydiota et ignarus grammaticalium;
deinde missit eis secundo predictum denuntiate in facundia latine lingue, non tantum
sincera et splendida, sed pluribus et admirabili: dixerunt quod fantasticus erat et
temerarius et fitonista uel nigromanticus: Tractatus quidam in quo respondetur
obiectionibus quae fiebant contra Tractatum Arnaldi De adventu Antichristi, p. 258 del
text transcrit dins PERARNAU, LApologia de versutiis.... Sobre lautoria daquest escrit
vegeu ibidem, pp. 24-30, i J osep PERARNAU, Problemes i criteris dautenticitat dobres
espirituals atribudes a Arnau de Vilanova, J . PERARNAU (ed.), Actes de la I Trobada
1995), I , pp. 25-103.
87. Fecit autem simile in quodam vase Arnaldus de Villanova, medicus opinatissimus
et peritissimus in experientiis naturalibus, qui suscepto semine masculino in vase
artificialiter fabricato conservavit illud diebus aliquot adiunctis quibusdam transmutativis
speciebus adiuvantibus virtutem formativam decisam in semine. Denique factis pluribus
transmutationibus per aliquot dies corpus humanum inde formatum est, nec tamen
perfecte organizatum. Non enim sustinuit Arnaldus ulterius prestolari frangens vas illud
En aquest relat del Tostado, Arnau, com a creador dun sser hum
artificial que no va atrevir-se a portar fins a les ltimes conseqncies
per la por de ser vist com un usurpador del poder de Du, no s
especialment blasmat. Tot i aix el passatge s lorigen explcit duna
consideraci ms negativa que es troba en la magna obra histrica dun
altre religis castell, el jesuta J uan de Mariana (1536-1624), publicada
per primer cop el 1592 sota el ttol dHistoriae de rebus Hispaniae i
traduda pocs anys desprs al castell. En efecte, shi relata el mateix
episodi com una mostra de la seva fama docultista i hertic, que va
enterbolir la seva mplia obra i que li va comportar la condemna de
la I nquisici. Segons ell Arnau va ser:
Mdico muy nombrado y docto en aquellos tiempos, bien que de mayor
fama que aprobacin, por dexar amanzillado su noble ingenio, y sus
grandes letras, con supersticiones y opiniones reprovadas que tuvo. Por
lo qual poco adelante fue condenado por los inquisidores, y sus libros que
compuso y sac a la luz, en gran nmero, juntamente reprovados. Ay quien
diga, por lo menos el Tostado lo testifica, que intent con simiente de
hombre y otros simples que mezcl en cierto vaso, de formar un cuerpo
humano, y que, aunque no sali con ello, lo llev muy adelante. Lo cual,
si fue verdad o mentira, poca necesidad ay aqu de averiguallo.
88
3.3. EL NI GROMANT
La relaci entre lheterodxia religiosa i la seva fama de mag potser
no s evident a simple vista, malgrat que, dentrada, es pot vincular
de manera general a la demonitzaci de lheretge en la baixa edat
mitjana. Tanmateix, el mateix Arnau, en el Raonament dAviny, escrit
el 1310, ja parla de les acusacions de nigromant i fetiller llanades contra
ell pels qui el perseguien a causa de les seves idees espirituals:
E per tal que entenats, faz-vos saber que xv anyns mavie turmentat
greument una gran tristor per la ra que altra vegadaus dir; e non pogu
sser deliure entr que soffer les persecucions damunt dites, e especialment
can fuy cert dels juhiis que corrien contra mi, o s, quells uns de en
que yo era fantstich, los altres que nigromntich, los altres que
encantador, los altres que ypcrita, los altres que heretge...
89
cum semine iam formato, ne Deum tentare videretur considerans utrum Deus corpori
illi sic concepto animam rationalem infunderet: Alonso TOSTADO DE MADRI GAL, I n librum
Paradoxarum, I , 36 (Vencia, I oannes - Gregorius de Gregoriis), 1508, f. 4v. Sobre el
passatge del Tostado, inserit dins una anlisi de la tradici de lhomuncle, ara es pot
veure William R. NEWMAN, Promethean ambitions. Alchemy and the quest to perfect nature
(Chicago - Londres, University of Chicago Press, 2004), pp. 191-195.
88. J UAN DE MARI ANA, Historia general de Espaa, XI V, 9 (Toledo, Pedro Rodrguez,
1601), I , pp. 918-919.
89. ARNAU DE VI LANOVA, Raonament dAviny, Obres catalanes. Volum I : Escrits
religiosos, p. 215.
Aquesta queixa, aqu expressada en boca del protagonista, ens
remunta a lembri mateix de la llegenda arnaldiana. Hi veiem com
als nombrosos enemics que sanava guanyant a causa de les seves
denncies contra lEsglsia i la teologia oficials i dels seus intents
reformadors, a fi de desacreditar les seves opinions i activitats, els
interessava donar ales a les maledicncies que el titllaven de foll o mag,
tot divulgant-les sotto voce o en les mltiples polmiques en qu sem-
brancaven. De la mateixa manera, un cop mort, la seva fama docultista
va ser til als seus detractors en lempresa denterrar definitivament
el seu autntic llegat espiritual. Tanmateix, per la banda dels seus
defensors, les paraules dArnau tenen un ress en el tractat apcrif abans
esmentat.
90
Alguns fets concrets de lobra i de la vida dArnau haurien pogut
donar peu a rumors daquesta mena, a banda dels seus escrits proftics.
Nhauria pogut ser especialment susceptible lAllocutio super tetra-
grammaton, una de les seves primeres obres espirituals, escrita el 1292.
La ra s que hi empra un peculiarssim mtode dexegesi bblica proper
a la cbala, corrent mstic i esotric fora ests en els medis judaics
i en menor mesura en els cristians catalans i occitans de lpoca,
amb la finalitat de convncer els jueus, amb les seves prpies armes,
de la veritat de la religi cristiana a partir de la interpretaci del
Tetragrmmaton, les quatre lletres que conformen el nom inefable de
J ahv, com a smbol de la Trinitat. Tant si aquest tractat evidencia una
fonda influncia dalgun corrent de la cbala jueva com si resulta ms
prxima als corrents cabalstics cristians qesti controvertida entre
els estudiosos contemporanis no afecta essencialment, en la meva
opini, al ress que lobra pogus tenir en la fama dArnau.
91
El que
no hem doblidar s que la invocaci al Tetragrmmaton i, en general,
als noms hebreus de Du, a ms de ls simblic de les lletres hebrees,
sn freqents en els textos nigromntics.
Daltra banda, un episodi especfic de la seva biografia que hauria
pogut contribuir de manera decidida a crear-li una reputaci de
nigromant fou la sospita que va planar sobre ell dhaver estat cmplice
90. Vegeu el passatge del Tractatus quidam in quo respondetur obiectionibus citat
supra a la nota 86.
91. El tractat es troba ara dins AVOThO, I I I : I ntroductio in librum De semine
scripturarum. Allocutio super significatione nominis Tetragrammaton, introducci i edici
de J osep Perarnau (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans - Facultat de Teologia de
Catalunya, 2004). La influncia de la cbala jueva fou suggerida per J oaquim CARRERAS
i ARTAU, Arnaldo de Vilanova, apologista antijudaico, Sefarad, 7 (1947), pp. 49-61, i
encara s mantinguda per Pere SANTONJ A, La influencia de la cultura juda en la obra de
Arnau de Vilanova, 1238?-1311. La espiritualidad de su tiempo (Valncia, Biblioteca
Valenciana, 2001). Tanmateix ha estat contestada per Harold LEE, Scrutamini Scripturas:
J oachimist themes and figurae in the early religious writing of Arnold of Vilanova, J ournal
of the Warburg and Courtauld I nstitute, 37 (1974), pp. 33-56, Eusebi COLOMER, El pensament
als pasos catalans durant lEdat Mitjana i el Renaixement (Barcelona, I nstitut dEstudis
Catalans - Abadia de Montserrat, 1997), pp. 239-252, i J osep PERARNAU en la introducci
de ledici tot just citada.
en lassassinat del papa Benet XI presumptament ordit per Bernat
Delicis, un lder dels franciscans espirituals occitans que senfront
amb la I nquisici, el rei de Frana i el papat. Val la pena entrar en
els detalls de la suposada participaci dArnau en aquest afer, perqu
no ha estat sempre ben explicada, potser a causa dun zel excessiu per
esvair lombra del dubte que queia damunt seu. Les sospites ja havien
sorgit en el moment del decs del sant pare el 1304, a causa de les
profecies que havia fet Bernat sobre la seva mort pocs mesos abans
que mors, per es concretaren sobretot en les actes del procs a Bernat
Delicis, procs que no tingu lloc fins el 1319, quan fou promogut
pel papa J oan XXI I . En efecte, un dels quatre crrecs als quals hagu
de fer front Bernat en el judici fou el de lassassinat de Benet XI amb
el recurs a arts mgiques. Segons declararen tres testimonis, Bernat
havia afirmat que el seu amic Arnau de Vilanova es faria crrec de
cometre lassassinat aprofitant-se de la seva proximitat al papa. En
conseqncia el frare li fu arribar un cofret embolicat amb un drap
de cera que contenia preparats, pocions, pols i cartes escrites de prpia
m destinades a lobjectiu criminal. Sempre dacord amb els testimonis,
al cap duns dies Bernat insist en les seves prediccions duna mort
rpida del pontfex tenint a les mans un llibre duna art prohibida
ple de cercles envoltats de carcters i sacost molt a la data en qu
desprs moriria. El llibre esmentat fou objecte dun llarg interrogatori:
descrit com un quadern de vuit folis sobre mgia anglica, s qualificat
diverses voltes de llibre nigromntic. s cert que tots dos incriminats
tenien motius per desitjar la desaparici de Benet, que havia mostrat
una ferma determinaci dacabar amb Bernat i el seu moviment i no
era favorable a les idees espirituals dArnau. Tanmateix, a la fi Bernat
fou absolt daquest crrec, tot i ser condemnat a pres perptua pels
dobstaculitzar lacci de la I nquisici i traci al rei.
92
Aparentment,
tan sols shauria tractat duna de les acusacions dassassinat per ver
i mgia negra dos mitjans sovint confosos per la seva acci ocul-
ta, destinades a desfer-se denemics poltics, que comenaren a ser
freqents al primer ter del segle XI V justament una estratgia
92. El procs de Bernat est transcrit dins FRI EDLANDER, Processus Bernardi
Delitiosi. La presumpta participaci dArnau apareix en les pgs 70, 97-100 i 106-107
de les actes del procs, mentre que el llibre de nigromncia apareix tamb a les pp. 85-
89, 138 i 178-180. Per a lacusaci de magnicidi vegeu ibidem, esp. pp. 39-52 de la
introducci i Paul DI EPGEN, Arnald von Villanova als Politiker und Laientheologe von 1299
bis Herbst 1308 (Berln-Leipzig, Dr. Walter Rothschild, 1909), pp. 36-37. Sobre el frare
francisc es pot veure tamb Barthlemy HAURAU, Bernard Dlicieux et lI nquisition
albigeoise: 1300-1320 (Pars, Chamuel 1896; Portet-sur-Garonne, Loubatires, 1992);
Michel de DMI TREWSKI, Fr. Bernard Dlicieux O.F.M. Sa lutte contre lI nquisition de
Carcassonne et dAlbi, son procs (1297-1319), Archivum Franciscanum Historicum, 17
(1924), pp. 183-218, 313-337, 457-488, i 18 (1925), pp. 3-32; Yves DOSSAT, Les origines
de la querelle entre prcheurs et mineurs provenaux. Bernard Dlicieux, Cahiers de
Fanjeaux, 12: Franciscains dOc. Les spirituels ca. 1280-1324 (Tolosa, douard Privat,
1975), pp. 315-354.
emprada sovint pel mateix J oan XXI I .
93
En realitat, la mort de Benet
hauria estat, segons els testimonis ms fidedignes, per causes naturals.
Aix ho narren els ambaixadors catalans a Perugia al rei J aume en una
carta, segons la qual el papa se lendugu una disenteria que podria
estar relacionada amb una epidmia causant, a jutjar per una lletra
posterior, duna gran mortalitat.
94
Si aquesta mena de notcies, rumors, calmnies i acusacions
circulaven mentre encara era viu o al cap de molt poc temps que mors,
no s estrany que una imatge completament fabulosa dArnau circuls
tan sols una setantena danys desprs de la seva mort, segons la
descripci que fa Francesc Eiximenis (1327?-1409) del personatge i de
la seva mort, justificada com un cstig de Du per voler divulgar els
secrets de la nigromncia, reservats als seus elegits:
Spies que de Vilanova, qui s vila en lo Regne de Valncia, fon natural
un gran e assenyalat qui sapellava Mestre Arnau de Vilanova, qui fon hom
illuminat de diverses cincies, qui menyspreava lo mn fort, e an vestit
fort simplement, ne jams volc pendre muller, e anava tostemps cavalcant
en un ase; no havia casa ni alberg; era de la tera regla de Sant Francesc;
hom fort fams en saviesa natural, en gran cincia e en virtuosa vida,
e hom ab gran zel e fort fervent a incitar tota creatura viva de servir Du.
Aquest fon en temps del Rei En J acme dArag, de bona memria, qui
fon frare del Rei Frederic de Siclia. Aquest sabia lart de la nigromncia
complidament, e s fon pregat per lo dit Rei En J acme que li ensenys
la dita art; e null temps no la li volc ensenyar, allegant que mal nusaria.
Emper, per tal quant amava pus carament lo Rei Frederic de Siclia,
atorg-ho en aquell aprs grans e llongs precs.
E com de fet ell passs en Siclia per aquesta art ensenyar al dit prncep,
e vengus en Gnova, aqu li trams Nostre Senyor Du malautia qui
sapellava pleuresis. Aix com neguna malcia no fos que ell no guars,
aquella emper no poc guarir, la qual lo empatxava de no ensenyar a negun
la dita art. Per qu, li ensenyava Du, e per ell a ns, que no li plaa que
ho ensenys a neg sens especial inspiraci sua.
95
Aquest passatge s un exemple molt clar de la deformaci tan
paradoxal que va patir la memria dArnau. A banda de falsedats
manifestes sobre la seva manera de viure, lapassionada propaganda
espiritual en favor duna ms gran puresa evanglica sha transformat
93. Sobre ls poltic de les acusacions de mgia: WEI LL-PAROT, Les images
astrologiques..., pp. 572-573, i supra la nota 132 de la segona part.
94. Benet va morir el 7 de juliol de 1304. Les dues cartes sn publicades dins FI NKE,
Acta Aragonensia...: La primera carta, del 9 de juliol, s el doc. 114, Senyor, lo papa
es mort de disinteria, e durali tro en xv dies, p. 173 (cf. doc. 116, p. 176); la segona,
del 17 dagost, s el doc. 118: ...propter infirmitates magnas et mortes, que fuerunt et
sunt Perusii, ubi quasi infiniti mortui sunt et codidie moriuntur (p. 183). Cal dir que
la mort del papa va aixecar altres rumors, com el dun enverinament per mitj de figues
indut pels cardenals italians que recull Giovanni VI LLANI en la seva Nuova Cronica, I X,
80 (I I , pp. 157-163).
95. Primer del Cresti, LXI X, Francesc EI XI MENI S, Contes i faules, edici de Maral
Olivar (Barcelona, Barcino, 1925), p. 20-21.
en un desig damagar els seus coneixements nigromntics. Aqu el terme
nigromncia no t un sentit negatiu com el que t en general, sin que
s vista com una art inspirada per Du, malgrat que el mal s que en
fa Arnau li acaba portant la runa. Segons la meva interpretaci en
aquest passatge nigromncia es confon amb el poder de dominar els
dimonis que els homes ms sants adquireixen per la grcia de Du.
El mateix Arnau en el De reprobacione nigromantice ficcionis (l. 175-
180) parla daquest poder sant, tot contraposant-lo amb el que
habitualment es considerava nigromncia, lintent de dominar els
dimonis per mitjans mgics, que ell refusa com un engany del dimoni.
Com en les altres tradicions la fama de nigromant li comport
latribuci descrits ocultistes. Aix va passar amb el Liber experimentorum,
un recull de receptes de mgia, astrologia mdica i alqumia transms
en un manuscrit del segle XV i suposadament tradut a loccit per
Guilhem de Perissa, que es presenta com un secretari dArnau i li
atribueix loriginal.
96
3.4. EL MAG
Lexemple ms complet de retrat de lArnau llegendari s lArnaldi
vita escrita per Symphorien Champier que apareix al capdavant de
quatre de les edicions generals de les seves obres mdiques a partir
de la de 1520 i que sintetitza i reelabora diverses tradicions al voltant
de la seva figura. En podem destacar alguns passatges:
Arnau fou de nacionalitat francesa. La seva famlia per totes dues branques
era de la Gllia Narbonesa, anomenada entre nosaltres Provena. Els
aragonesos a qui els espanyols donen el nom de catalans [...] per les grans
obres que fu intenten endur-sel a la seva nova Catalunya, sense por
dafirmar obertament que fou aragons o, si es prefereix, catal. En efecte,
he sentit dir a alguns catalans que era originari duna poblaci anomenada
Vilanova, a quatre milles de Girona, ciutat de Catalunya, i que encara hi
viuen, en lopulncia, alguns dels seus descendents. Per aquesta creena
no s defensada per cap autor. Aix doncs, nasqu a la Provena Narbonesa,
en una poblaci anomenada Vilanova. [...] Comen a brillar en
ladolescncia amb un estil filosfic. En la joventut escrigu algunes obres
sobre alqumia, que, segons pretenen alguns, ell mateix lliur al foc tan
bon punt es dedic a la filosofia. Aproximadament als vint anys es dirig
amb altres estudiants a la Universitat de Pars, don se nan al cap de
deu anys a Montpeller per cursar medicina. En acabat marx a I tlia per
estudiar amb els filsofs pitagrics. Seguidament sadre a Espanya per
estar-se amb els filsofs rabs. Havia decidit anar-sen amb els grecs, per
desist del seu propsit per les guerres a Grcia. Tornat finalment a Frana,
hi enseny medicina i visqu en lexercici de lart de Pe [la medicina].
Conegu els arcans de la natura fins al punt de dominar lalqumia i fabricar
96. Actualment lestan estudiant Katy Bernard, Gianni Vinciguerra i Antoine Calvet.
Una breu explicaci del text es pot trobar dins CALVET, Quest-ce que le corpus.
segons diuen els alquimistes lmines dor no inferiors a lor ms
perfecte, com testimonia Giovanni dAndrea al captol titulat De falsi
crimine. I Ramon Llull en el seu Testament afirma que ell mateix sab
per Arnau que aquesta art era veritable. Per totes aquestes notcies
semblen fabuloses. [...]
Aix mateix Arnau domin la llengua hebrea, com es pot veure a lexposici
de lopuscle Tetragammaton [...] sab igualment el grec i lrab, segons
demostra la seva traducci de lopuscle dAvicenna De viribus cordis o
segons es palesa en nombroses altres obres tradudes per ell. Fou autor
de molts escrits sobre filosofia i teologia, per ms sobre lart de Pe.
I nvestig els secrets de la natura fins a lextrem que ning no hi penetraria
ms profundament desprs del seu temps. [...]
El mateix Arnau, en saber que Pietro dAbano, home brillant en totes les
disciplines i metge celebrrim, era perseguit pels inquisidors de la fe,
tement caure a les mans dels encaputxats, fug damagat i, arribat a Siclia,
fou rebut amb grans honors pel rei Frederic. Enviat finalment pel rei
Frederic a guarir el pontfex rom, mor al mar i fou sepultat a Gnova.
97
A partir daquest retrat i de les notcies anteriorment analitzades
veiem que la imatge que en transmet la tradici compleix amb un bon
nombre dels tpics del mite del mag que passen de lantiguitat a les
97. Arnaldus natione Gallus. A Gallia enim Narbonensi, quam Provinciam nostri
appellant, genus utrinque ducit. Hunc conantur Arragonenses quos Cathalanos Hispani
vocant [...] ob eius amplissima facinora ad suam traxere novam Cathaloniam palam non
verentes contendere eum Arragonensem seu, si mavis, Cathalanum fuisse. Audivi enim
a quibusdam Cathalanis hunc fuisse oriundum a quodam oppido dicto Villanova distante
quattuor miliaribus a Gyrona, civitate Cathalonie. Et adhuc (ut aiunt) supersunt nonnulli
ex eius progenie ditissimi. Sed hec opinio nullos habet auctores. Nascitur igitur in
Provincia Narbonensi in quodam oppido appellato Villanova. [...] Philosophico stilo in
adolescentia floruit. I n iuventute aliqua in alchimia scripsit, que, ut quibusdam placet,
ipse igni dedit, cum primum animum ad philosophiam applicuisset. Cum esset annorum
ferme viginti, ad Parisiensem Achademiam cum aliis scolasticis se contulit. Hinc post
annos decem Montem Pessulanum profectus medicinam audivit atque inde in I taliam
ad Pythagoreos philosophos concessit. Ab his in Hispaniam ad Arabes philosophos se
recepit. Decreverat ad Grecos progredi. Verum propter Grecie bella a proposito destitit.
Regressus demum Galliam medicinam docuit et in arte Peonia vitam duxit. Archana
nature adeo calluit, ut in iuventute alchimiam teneret faceretque (ut aiunt alchimiste)
laminas aureas non cedentes (inquiunt) perfectissimo auro, ut I ohannes Andreas in titulo
De crimine falsi attestatur. Et Raymundus Lullius in Testamento suo affirmat cognovisse
se de illo artem hanc esse veram. Sed omnia ista fabulosa esse videntur. [...] Calluit
Arnaldus linguam Hebraicam, ut videre licet in expositione libelli Thetragramaton, [...]
Grecum pariter et Arabicum, ut libellus Avicenne De viribus cordis ab eo traductus ostendit
et ut in multis ab eo translatis operibus apparet. Scripsit multa in philosophia et theologia,
sed plura in Peonia arte. Secreta autem nature adeo rimatus est, ut altius post etatem
suam penetraverit nemo. [...] I pse Arnaldus, dum audivisset Petrum Aponensem, virum
in cunctis litteris clarissimum medicumque celeberrimum, ab inquisitoribus fidei vexari,
verens ne ad manus cucullatorum deveniret clam aufugit et profectus in Siciliam a rege
Sicilie Frederico in magno honore habitus est. Qui tandem missus a Frederico rege ad
Romanum pontificem sanandum in mari mortuus est et Genue sepultus: text editat i
tradut dins GI RALT, Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista, pp. 142-151.
edats mitjana i moderna:
98
(1) Confusi entorn del lloc del seu nai-
xement: la Vilanova de la seva cognominatio sidentifica amb poblacions
situades en diversos territoris catalans o occitans. Aix, Eiximenis la
situa en el regne de Valncia; en canvi Champier rebutja una presumpta
pretensi dels catalans a favor duna poblaci prxima a Girona, per
defensar la seva localitzaci a la Provena, que concorda amb lorigen
provenal ja apuntat en els dos segles anteriors per Villani i Antonino
i que sexplica, naturalment, pels estrets lligams que va tenir Arnau amb
el proper Montpeller. Com hem vist, actualment s una qesti encara
no del tot resolta, per, en tot cas, la possibilitat apuntada per Eiximenis
s lnica de les tradicionals que continua sent contemplada.
99
(2)
I niciaci a una saviesa oculta: lalqumia recollida en lArnaldi vita,
procedent del prefaci de Murchi de la primera edici de 1504 si b
qestionada pel mateix Champier, o la nigromncia en el retrat
dEiximenis. (3) Llargs viatges a la recerca del saber: Champier
especifica estudis a la universitat de Pars, a I tlia amb els pitagrics
de lantiga Magna Grcia, a al-Andalus i fins un viatge frustrat a Grcia.
No cal dir que tots aquests desplaaments sn imaginaris nhi ha fins
i tot de cronologia impossible, ats que entre els que li atribueix
lArnaldi vita els nics estudis reals sn els mdics a Montpeller, si b
sentn la suposici del doble aprenentatge andalus i grec per
limportant paper dArnau en la transmissi del galenisme arabitzat.
(4) Una situaci ambigua en la societat per la seva proximitat envers
el poder: s metge i conseller dels reis dArag i de Siclia i dels papes
per alhora es dedica a activitats vistes per molts com a heterodoxes.
(5) La persecuci i els judicis de qu s objecte per part del poder,
especialment la I nquisici: si b s cert que va tenir conflictes amb
la I nquisici i amb lestablishment de lEsglsia des del moment en qu
va exposar les seves idees espirituals a Pars i es van perseguir les seves
obres desprs de morir, el fet histric de refugiar-se a Siclia de la ira
del rei J aume I I apareix tergiversat en convertir-se en una fugida fictcia
de la I nquisici en Villani, Antonino i Champier. Tanmateix, en aquest
ltim la persecuci s contra Pietro dAbano, per atemoreix el catal
enfront dun allunyament voluntari dArnau en el passatge dEiximenis
per no descobrir els seus secrets. (6) Poders medicinals. (7) Domini
dels secrets de la natura. (8) La realitzaci de prodigis o gestes
meravelloses, que culminen, segons arriben alguns a afirmar, amb la
fabricaci dor i la creaci dun home artificial.
98. Els trets del mite del mag han estat enumerats dins Elisabeth M. BUTLER, The
myth of the magus (Cambridge, Cambridge University Press, 1948), esp. pp. 13-26 de la
traducci castellana de M. Gutirrez: El mito del mago (Cambridge, Cambridge University
Press, 1997). En el mateix llibre es pot trobar un breu apunt de la llegenda mgica
de diversos personatges, entre els quals hi ha Gerbert dOrlhac (pp. 131-135) i Roger
Bacon (pp. 196-217). Sobre la llegenda de lltim vegeu, aix mateix, A. MOLLAND,
Roger Bacon as Magician, mentre que la de Pietro dAbano est tractada per FEDERI CI
VESCOVI NI , Pietro dAbano tra biografia e fortuna i la introducci de la mateixa autora
al Lucidator.
99. Vegeu supra lapartat I , 1.2.
Per tant, en el renaixement Arnau era vist com un autor poli-
factic, amb una obra magna en medicina, filosofia natural, alqumia,
astrologia, mgia i teologia, ja que a la seva obra original shi havien
afegit desenes de textos apcrifs en aquests camps. Els sabers reflectits
en una obra tan mplia i variada demostraven que tenia accs als
mecanismes coneguts i ocults de la natura. A ms, dominava aparent-
ment les quatre grans llenges de cultura segons lideal humanista
llat, grec, rab i hebreu.
100
Per a molts, doncs, Arnau era un dels
savis complets que encarnaven el metge, el mag i el profeta, coneixedor
de totes les arts que li permetien curar i dominar les forces del cel
i de la natura. Larquetip de metge-mag fou no tan sols lideal de
lhermetisme renaixentista, darrel neoplatnica, que tingu en Marsilio
Ficino una de les seves figures cabdals, sin tamb dels paracelsistes,
que elevaren el seu mestre a aquest model.
101
Sentn aix que
esdevingus una figura atractiva per als uns i els altres durant ledat
moderna.
Parallelament el corpus arnaldi esdev una de les autoritats per
a lextraordinria eclosi que van tenir les arts ocultes en el renaixement,
segons es veu, per exemple, en Heinrich Cornelius Agrippa von
Nettesheim (1486-1535), que cita Arnau en el De occulta philosophia,
impresa entre 1531 i 1533, com una de les seves fonts.
102
Tamb Marsilio
Ficino, que ja hem constatat que cita el pseudo-Arnau alquimista en
el Consiglio contro la pestilentia (1481), reconeix que en el segon llibre
del De vita coelitus comparanda (1489) fou inspirat per una obra
pseudoarnaldiana.
103
Ms endavant la seva apreciaci i el seu prestigi
100. Per a la recepci dArnau en el Renaixement vegeu J uan Antonio PANI AGUA,
La obra mdica de Arnau de Vilanova. I ntroduccin y fuentes, Archivo I beroamericano
de Historia de la Medicina, 11 (1959), pp. 351-401; Antoine CALVET, Les alchimica dArnaud
de Villeneuve travers la tradition imprime (XVIe-XVIIe sicles). Questions bibliographiques,
D. KAHN - S. MATTON, Alchimie. Art, histoire et mythes. Actes du premier colloque international
de la Societ dtude de lHistoire de lAlchimie, Paris, Collge de France, 14-15-16 mars
1991 (Pars - Mil, S..H.A.- Arch, 1995), pp. 157-190; GI RALT, Arnau de Vilanova en
la impremta renaixentista, esp. pp. 65-80, i Sebasti GI RALT, Un alquimista medieval per
als temps moderns: les edicions del corpus alqumic atribut a Arnau de Vilanova en
llur context (c.1477-1754), J . PERARNAU (ed.), Actes de la I I Trobada I nternacional dEstudis
sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 2005), pp. 61-128.
101. Sobre Ficino, Paracels i lideal de lhome-mag: GARI N, I mgenes y smbolos...;
Allen G. DEBUS, Man and Nature in Renaissance (Cambridge, Cambridge University Press,
1978), pp. 34-42 de la traducci castellana de S. Lugo: El hombre y la naturaleza en el
renacimiento (Mxic, Fondo de Cultura Econmica, 1985); CARDI NI , Magia..., pp. 62-67
de la traducci castellana. Pel que fa al context social del mag renaixentista vegeu EAMON,
Science and the secrets of nature, pp. 217-229, i per a la seva tradici des de lantiguitat,
BUTLER, The myth of the magus.
102. Heinrich Cornelius AGRI PPA VON NETTESHEI M, Filosofa oculta. Magia natural,
introducci i traducci de B. Pastor (Madrid, Alianza Editorial, 1992), pp. 34 (carta
nuncupatria) i 79 (cap. 13).
103. Lobra en qesti s el De retardatione accidentium senectutis: vegeu Agostino
PARAVI CI NI BAGLI ANI , I l mito della Prolongatio vitae e la corte pontificia del duecento: il
fins i tot augment amb la difusi del paracelsisme i la iatroqumica,
que impulsaren ledici del corpus alqumic arnaldi. El mateix Paracels
lutilitz entre les seves fonts, aix com el seu comentador J acques
Gohory i altres paracelsistes.
104
La seva fama entre els cultivadors de locultisme t com a
contrapartida que s blasmat per detractors de la mgia, la bruixeria,
lalqumia o lastrologia, com hem constatat en Pico della Mirandola.
Aix, J ohann Weyer, en el De praestigiis daemonum (1566), el situa entre
els seguidors de les follies dels primers mags, seguidors de lamen-
table disposici mental, que van compilar supersticions i prctiques
absurdes i irracionals de manera irnicament semblant a la des-
qualificaci dels nigromants que hem vist realitzada pel mateix Arnau
en el De reprobacione.
105
En canvi, Martn del Ro, en les Disquisitiones
magicae, obra enciclopdica que recull tot el saber sobre locultisme
per lluitar contra la mgia demonaca publicada entre 1599 i 1600, dna
una visi ms dacord amb la figura histrica dArnau en situar-lo en
el terreny de la mgia natural, i encara en les seves aplicacions lcites.
106
Puix que en la polmica renaixentista al voltant de les arts ocultes
les actituds a favor i en contra es radicalitzen, la visi dArnau que
donen els autors depn no solament del coneixement real de la seva
obra sin tamb de la seva prpia posici davant la mgia. Aix pot
explicar que la llegenda de la creaci dun homuncle sigui relatada de
manera neutra pel Tostado en la primera meitat del segle XV i, en canvi,
sigui narrada amb desaprovaci per J uan de Mariana a finals del se-
gle XVI .
La fama dArnau era tal que Gabriel Naud, metge i bibliotecari
parisenc (1600-1653), va creure necessari dedicar-li tres pgines de
lApologie pour tous les grands hommes qui ont est faussement accusez
de magie, publicada per primer cop el 1625:
Cal parlar, tanmateix, dArnau de Vilanova, que no fou pas un ignorant
frarot o begu com Ramon Llull o un alquimista miserable i vagabund
com hom ens el representa. Car s cert tot el contrari: fou el metge ms
docte del seu temps, igualment versat en el coneixement de les llenges
De retardatione accidentium senectutis, Medicina e scienze Medicina e scienze della natura
alla corte dei papi nel duecento (Spoleto, Centro italiano di studi sullalto Medioevo, 1991),
pp. 281-326, i la bibliografia recollida dins GI RALT, Arnau de Vilanova en la impremta
renaixentista, p. 70 i 188-189.
104. Sobre Arnau, Paracels i el paracelsisme vegeu Walter PAGEL, Paracelsus. An
introduction to philosophical medicine in the era of the Renaissance (Basilea, Karger, 1958;
reimpr. 1982), pp. 248-258 i 258-273, i els meus treballs citats supra en la nota 100. Pel
que fa a Gohory: WALKER, Spiritual and demonic magic..., pp. 100-106.
105. J ohann WEYER, Witches, devils, and doctors in the Renaissance: J ohann Weyer,
De Praestigiis Daemonum, traducci anglesa de J ohn Shea (Binghamton - Nova York,
Medieval and Renaissance Texts and Studies, 1991), p. 106 (cap. 4).
106. Martn del R O, La magia demonaca, traducci i edici de J ess Moya (Madrid,
Hiperin, 1991), pp. 119-121 (Disquisitiones magicae, I ).
grega, llatina i rab, i que don prova suficient per mitj dels seus escrits
del que sabia de les cincies de lastrologia, la medicina i la filosofia...
107
Naud refuta les calmnies de Francisco Pea en el seu comentari
al Directorium inquisitorum, de J uan de Mariana i de Guillaume Postel.
Respecte de lltim autor, Naud, en realitat, confon Arnau amb Sim
de Vilanova (m. 1530), esmentat pel nom de Villanovanus en el De
Alcorani seu legis Mahometi et Evangelistarum concordiae liber de Postel
(1543, p. 72) com a autor dun De tribus prophetis.
108
Aquest darrer llibre
sha didentificar amb el De tribus impostoribus, una enigmtica obra
annima, probablement del segle XVI , que va esdevenir maleda perqu
constitueix un allegat contra les tres grans religions monoteistes i
qualifica dimpostors els seus profetes, Moiss, J ess i Mahoma.
En descrrec dArnau Naud argumenta que, en cas de ser veritat
les acusacions de mag i alquimista, el papa Climent V i el rei Frederic
de Siclia no haurien utilitzat els seus serveis com ho van fer. A ms,
els dos tractats arnaldians emprats per acusar-lo, el De physicis ligaturis
i el De sigillis, no serveixen pas com a proves incriminatries segons
Naud: el primer consisteix tan sols en una traducci dun escrit de
Costa ben Luca, mentre que el segon s dautoria dubtosa, perqu
diu errniament no sinclou en els reculls de les seves obres, i en
tot cas s semblant a altres com els de Tabit ibn Qurra i Pietro dAbano.
Noms fa que confirmar el seu equivocat recurs a lastrologia i les seves
falses profecies. No cal dir que, amb tot, lesforada defensa de Naud
no va reeixir a esvair la llegenda ocultista dArnau enfortida en poca
renaixentista amb la reuni de les diverses tradicions, lextraordinria
difusi impresa del seu corpus i leclosi moderna de les arts ocul-
tes, sin que el record distorsionat va perdurar al llarg dels segles.
4. ARNAU DE VI LANOVA, UN METGE DEL SEU TEMPS
Desprs daproximar-nos a la relaci amb les arts ocultes pri-
merament de lArnau histric i tot seguit de lArnau llegendari ens
trobem en millors condicions per situar el personatge dins el seu context.
107. I l faut parler cependant dArnauld de Villenefue, qui na pas est un ignorant
Frerot ou Beguin comme Raymond Lulle ou quelque miserable et vagabond Chymiste
comme on nous le represente. Car il est vray tout le contraire, quil estoit le plus docte
Medecin de son temps, esgallement vers en la cognoissance des langues Grecque, Latine
et Arabesque, et qui a donn preuve suffissance par des escrits de ce quil savoit des
sciences de Mathematiques, Medicine et Philosophie...: Gabriel NAUD, Apologie pour tous
les grands hommes qui ont est faussement accusez de magie (Pars, J acques Cotin, 1669),
pp. 272-274.
108. Alain MOTHU, Quelques tmoignages bourboniens propos du De tribus
impostoribus, La lettre clandestine, 2 (1993), n. 10. Per al text llat i en francs del De
tribus impostoribus: Le trait des trois imposteurs, ed. de Philomneste J unior i
Pierre-Gustave Brunet (Pars - Brusselles, Librairie de lAcadmie des Bibliophiles - A.
Bluff, 1867).
Hem confrontat el rebuig de la mgia demonaca expressat en el De
reprobacione amb la teoria i la prctica de ls mdic de la mgia de
base natural. Aix, hem pogut comprovar, duna banda, com Arnau es
mostra ms obert a lexperimentaci de les propietats ocultes que altres
metges contemporanis. De laltra, hem vist que admet la possibilitat
terica que el coneixement de les aplicacions de la proprietas estigui
tant a labast dels illetrats com dels savis. Tanmateix, els seus escrits
fan ms aviat lefecte que, a diferncia de la imatge tradicional dun
Arnau empric, les notcies sobre les propietats ocultes no provenen
denlloc ms dels llibres, a causa del recel envers tot all que no s
explicable racionalment, i encara ms quan no prov de la tradici culta,
perqu podria pertorbar el procs de construcci de la medicina com
una scientia universitria per part duna elit cultural que cerca allunyar-
se cada cop ms de la gent humil i dels seus sabers.
En aquest punt ens pot ser til la comparaci amb lastrologia,
ats que aquesta es revela, per contra, com un saber auxiliar que sovint
dna prestigi al metge en la seva obra o la seva activitat professional
pel que t de tcnic i complex. En aquest camp Arnau va un poc ms
enll del que s habitual en el seu temps evacuacions i recollecci
de matria mdica en emprar els segells astrolgics, considerats per
molts com un procediment nigromntic. La seva introducci a ls
teraputic de lastrologia esdevindria encara ms remarcable i seria
una mostra que fins al final es va mantenir obert davant la innovaci
professional si saccepta la meva hiptesi, exposada en un altre lloc,
que shagus produt en una etapa molt avanada de la seva carrera
i de la seva vida, quan Arnau ja havia arribat a la seixantena danys,
per estava ms actiu que mai en els diversos fronts en els quals bregava.
Un dels principals estmuls per incorporar recursos astrolgics a la seva
teraputica, fins i tot en una edat tan avanada, podria haver estat
lexcellent acollida que va tenir entre els personatges del rang ms
elevat, com el papa Bonifaci VI I I .
109
Malgrat que en aquesta darrera part de lestudi mhe centrat en
els aspectes magiconaturals de lobra i de lactivitat professional
dArnau, no voldria pas haver donat una visi distorsionada de la seva
medicina un risc ben real si pensem en el pes desproporcionat que
ha adquirit en el record que la tradici ha guardat dell. Ha de quedar
clar que les mesures fonamentades en la mgia natural de la mateixa
manera que les basades en lastrologia sn minoritries dins la
medicina dArnau i solen ocupar un lloc secundari. Com s natural la
seva importncia varia segons la malaltia a tractar: de vegades no
napareix cap, daltres podem pensar que ocupen un espai superior al
normal. Aix, el combat contra el dolor es refora de vegades amb segells
109. Podria ser tamb el cas de Felip, rei de Frana, a qui van dedicades les
Medicationis parabole, o del desconegut destinatari del Regimen podagre potser el mateix
que el dels Aphorismi extravagantes, totes tres obres amb presncia daplicacions
astrolgiques? Per al recurs dArnau a lastrologia vegeu GI RALT, Arnaldus astrologus?...
i I DEM, Medicina i astrologia....
astrolgics o amb les suspensions de membres danimals o altres
elements.
110
Els trastorns mentals i els verins es revelen com uns altres
dos mbits on tenen tamb un paper ms destacat, tant en letiologia
com en la teraputica. Daqu que la triaga, lantdot del galenisme per
excellncia, combati el ver grcies a lacci de les propietats ocultes.
Daltra banda, les tcniques sanitries ms afectades per la teoria
astrolgica de les electiones sn la flebotomia, les purgues i la
recollecci de matria mdica, per b que la primera de les tres s
la que mereix ms atenci en lobra dArnau, segons es comprova en
les Medicationis parabole.
Escrits prctics com el Regimen podagre o com els Aphorismi
extravagantes sn els que ms tils poden ser per fer-nos una idea de
lespai que ocupaven en la medicina arnaldiana no solament la mgia
natural, que aqu hem abordat, sin tamb lastrologia: en el primer
sobserva que algunes de les instruccions donades per a la flebotomia
sn de caire astrolgic; ms endavant, en la cura del dolor, desprs
dhaver donat un gran nombre de prescripcions diettiques i una mplia
polifarmcia, apareix, com un ltim recurs complementari dels altres
i descrites breument, un seguit daplicacions basades en la mgia
natural. Entre els vint Aphorismi extravagantes en trobem un que
aconsella un simple la berbena a causa de les seves propietats
ocultes, un segon aforisme que prescriu un altre remei el most,
que podria considerar-se tamb efica pel mateix motiu, atesa la situaci
de la mateixa prescripci dins el Regimen podagre, i finalment un segell
astrolgic. Tamb aquestes tres indicacions estan situades en una
posici poc rellevant, entre els ltims cinc aforismes, i en especial el
segell, recomanat en darrer lloc. A ms a ms, s possible que Arnau
fos selectiu amb el tipus daplicacions depenent del destinatari. Tampoc
el fams segell astrolgic contra el clcul, amb el qual va tractar el
papa Bonifaci, no va ser en absolut lnic remei aplicat sin que anava
acompanyat dun tractament complet, suposadament detallat en un
consilium redactat ad hoc,
111
s que s veritat, tanmateix, que el segell
fou all que crid ms latenci al pacient, segons es desprn del seu
relat de la curaci, segurament a causa del seu caire innovador enfront
de les teraputiques a les quals shavia vist sotms pels molts metges
que lhavien assistit sense gaire xit durant els anys anteriors, i a causa
del seu carcter prohibit per a lescandalitzada cort pontifcia, plena
denemics amatents a blasmar qualsevol possible error del sant pare.
Per tant, sha devitar la temptaci de magnificar la importncia
duna classe de remeis que actualment ens poden resultar ms cridaners
que no pas altres de ms similars en aparena als que nosaltres estem
avesats per potser eficaos o ineficaos de manera semblant, de
110. La lluita contra el dolor sol ser un camp especialment favorable a remeis
creencials. Vegeu per exemple BONET, Le traitement de la douleur...
111. Per a ls del segell de Leo en el conjunt de la teraputica galenista referent
al rony vegeu J oseph ZI EGLER, The medieval kidney, American J ournal of Nephrology,
22 (2002), pp. 152-159.
la mateixa manera que sovint eren els ms escandalosos i ms recordats
tamb en el seu propi temps. El fet de donar-los ms relleu del que
tenien en el conjunt duna teraputica va ser sens dubte un dels
principals factors que van contribuir a la formaci del mite dArnau.
Per exemple sha constatat que a partir de noms algunes brevssimes
allusions a les imatges astrolgiques va guanyar-se la fama de mestre
de segells astrals i se li van atribuir apcrifament diverses obres sobre
aquest tema.
112
Cal, doncs, defugir el risc de perpetuar la imatge dun
Arnau mag, fora ms atractiva per a molts que la del rigors teric
i professional de la medicina que va ser.
En el sentit oposat de vegades sha suposat que les suspensions,
igual que els segells astrolgics, eren interpretats per Arnau i pels altres
metges que els empraven a la manera del que avui sentendria com
un placebo. Ben al contrari, el mestre de Montpeller justifica sobre la
base de les propietats dorigen astral, en el marc de la seva concepci
del cosmos, aquest tipus de recursos en obres adreades a estudiants
de medicina i metges. Per tant, no hi ha dubte que ell creia en les seves
virtuts i en els seus efectes. En contrast, Costa ben Luca, en el seu
breu tractat relatiu a les suspensions titulat De physicis ligaturis, s que
havia mostrat un cert escepticisme respecte dels efectes fsics reals
daquesta mena de remeis, tot i que sense arribar a negar-los en absolut,
alhora que reconeixia la valuosa influncia que podien exercir en lnima
del malalt i de retruc en la seva salut corporal. Per si aquest opuscle
va ser ben conegut a Occident i les aplicacions teraputiques que hi
sn recollides van ser citades per molts altres autors, sense anar ms
lluny pel mateix Arnau, en canvi el fonament en el poder de lnima
que dna Costa als recursos daquest tipus sovint era obviat en favor
datribuir-los un origen astral. Pensar, doncs, que Arnau o altres met-
ges de ledat mitjana llatina tan sols veien en la mgia natural un efecte
placebo seria, al meu parer, caure en lextrem contrari, aix s:
minimitzar el recurs a prctiques mgiques i astrolgiques pels preju-
dicis duna ortodxia religiosa o de la nostra mentalitat de racionalistes
del segle XXI . La mgia i lastrologia en els segles XI I I i XI V ocupaven
una funci no gens comparable a la que pot tenir en el nostre mn,
en el qual es troben en una posici marginal respecte de levoluci del
pensament cientfic o filosfic, per molt despai que acaparin en els
mitjans de comunicaci. No es pot negar que en aquell temps moltes
de les ments ms brillants, obertes i avanades shi interessaven igual
que per la medicina, lastronomia, la filosofia natural dorigen grecoarbic,
de manera semblant a com ho farien en el renaixement. Tot i aix,
malgrat que sens dubte ser ben difcil arribar a un consens, falta
perfilar en qu va consistir lautntic valor de la seva aportaci en
levoluci de les cincies, que, segons han anat apuntant alguns
estudiosos, podria estar en la lnia duna revaloraci de lexperincia
112. WEI LL-PAROT, Les images astrologiques..., 477-496, i GI RALT, Medicina i
astrologia....
enfront de la simple especulaci terica.
113
La qesti s que no podem
tancar els ulls davant una realitat histrica, sin que ens hem desforar
per captar-ne la dimensi real.
Aix doncs, esvat el seu mite, la recerca contempornia ha anat
perfilant un Arnau ben ortodox i integrat en el pensament del seu temps,
si ms no en el camp de la medicina i la filosofia natural, ja que la
seva obra espiritual s que xocava clarament amb el pensament nic
que les esferes del poder pretenien imposar. Hi haur qui encara
consideri el seu inters per les arts ocultes un tribut excessiu al seu
temps i poc escaient per a un dels predecessors de la cincia expe-
rimental cercats amb tant dafany per una certa historiografia de les
cincies. En canvi, per a altres, la nova imatge que sobretot es va definint
cada vegada amb ms claredat resultar decebedora, descolorida, i
continuaran estimant-se ms la figura tradicional. En realitat, convertit
ja en una de les personalitats ms estudiades de les cincies de ledat
mitjana llatina, la seva figura guanya en consistncia i alada in-
tellectual tot el que perd en pintoresquisme, i es consolida com un
dels cims de la medicina medieval. Parallelament, en els ltims anys
la seva aportaci espiritual es revalora a mesura que va sent des-
enteranyinada del blasme a qu lhavia sotmesa una rgida ortodxia.
Tanmateix, ara toca, duna manera cada vegada ms imperiosa, fer un
esfor per divulgar la imatge real dArnau perqu, malauradament, la
imatge tradicional encara perviu i es resisteix a desaparixer.
113. La possible contribuci de locultisme al sorgiment de la cincia moderna ha
estat objecte dun llarg i interessant debat historiogrfic. Exemples conspicus de
reivindicaci dun paper important sn THORNDI KE, A history of magic..., i YATES, Giordano
Bruno.... En el sentit contrari es pot veure una sntesi crtica de la polmica en Brian
VI CKERS, I ntroduction, B. VI CKERS (ed.), Occult and scientific mentalities in the
Renaissance (Cambridge, Cambridge University Press, 1984), pp. 1-55 (pp. 11-61) de la
traducci castellana de J . Vigil: Mentalidades ocultas y cientficas en el Renacimiento
(Madrid, Alianza Editorial, 1990). Com a cas histric s suggerent la reflexi aportada
per Robert S. WESTFALL, Newton and alchemy, ibidem, pp. 315-335 (pp. 255-279 de
la traducci castellana): I saac Newton va abandonar la seva recerca alqumica al cap
de molts anys de dedicaci, sense publicar-ne mai res, per s possible que li hagus
inspirat indirectament algunes de les seves idees fsiques ms innovadores.
EPI STOLA MAGI STRI ARNALDI DE VI LLANOVA
AD VALENTI NUM EPI SCOPUM
DE REPROBACI ONE NI GROMANTI CE FI CCI ONI S
;I =
5 Reverendissimo patri et non ficte bonitatis exemplo, domino suo
I asperto, Dei provisione presuli Valentino, magister Arnaldus de
Villanova, servus eiusdem humilis et fidelis, devotum reverencie
munus et debitum servitutis. I ndiciis desiderii vestri collectis
nuper, magnifice pater, ex iocundo colloquio quod a vobis Valencie
10 recolo pridie suscepisse, mitto

pariter et ad delicias vestri racio-
nabilis studii et ad fornacem iterum vestri examinis raciones quas
rogatu quorundam dilectorum ex viris religiosis scripsi nuperrime,
cum maris imperium stimulo formidantis horroris me custodire
sua litora coegisset, contra curiositatem eorum qui aliter quam
15 virtute divinitus per graciam immediate concessa garriunt asserendo
se habere potenciam demones compellendi. Et proculdubio, si
licitum sit cuique significandis rebus proprios adaptare sermones,
non curiositas nec opinio sed vesania pocius merebitur appellari.
1-2. I ncipit epistola magistri Arnaldi de Villanova ad Valentinum episcopum de
reprobacione nigromantice ficcionis M Contra nigromanticos L Epistola magistri Arnoldi
contra curiositatem dicencium se habere posse cogendi demones V mg. al. man. I ncipit
epistola magistri Arnoldi de Villanova contra dicentes se posse cogere demones B I ncipit
libellus de improbacione maleficiorum editus per venerabilem magistrum Arnaldum de
Villanova Pa I ncipit epistola magistri Arnoldi de Villanova ad Valentinum presulem an
aliquis posset cogere demonem et cetera Vi om. ZPPr 5. reverendissimo PLVBPaPrVi
reverentissimo ZM / domino suo om. PrVi 6. I asperto FI NKE i. MZP io. LBPa I ohanni
V om. PrVi / post Dei add. V gratia seu / magister om. B 7. servus om. BPaPrVi / devo-
tum MZPLBPaPr devote V eiusdem Vi 8. indiciis MZPLVi iudiciis VBPrPa / vestri
MZLPr nostri PVBPaVi / collectis nuper magnifice MZPLVBPaPr collegii imperator
magister Vi 9. vobis MZPLVBPaVi nobis Pr 10. recolo pridie MPVBPaPrVi pridie
recolo Z recolo L / et om. V / vestri MZPLBPaPrVi nostri V 10-11. racionabilis studii
MZPr rationalis studii PLBPaVi studii rationalis V 11. iterum om. VVi / vestri MZPLBPaPrVi
nostri V / examinis raciones MZPLVBPaVi Christi animis Pr / quas MZPLVB que PaPrVi
12. rogatu MZPLVBPaVi cogitu quorum Pr / dilectorum MZPLVBPaVi delictorum
Pr 13. formidantis horroris MZPLVBPa formidanti te heroris Pr formidare ora ut
Vi / me custodire MPLVBPaPrVi nam Z 14. coegisset MZPLVBPaVi me coegessit
Pr / qui MZPLVBPr quia Vi om. Pa / aliter quam MZPLVBPaVi antequam Pr 15.
immediate MZPLVBPaPr in me dirigatis Vi / graciam MZPLVBPaPr se ipsum Vi /
concessa MZ concessam PLVBPaPr concessum Vi / garriunt MZPLVBPaVi graviter
Pr / asserendo om. Pa 16. post habere add. V posse vel / compellendi
MZPLVBPaPr expellendi Vi / et om. Vi 17. cuique MZPLVBPa cuiquam PrVi / signi-
ficandis MZPLBPaPrVi significandi V / adaptare MZPLBPaPrVi adoptare V 18.
opinio MZPLVBPaPr obnuo Vi / vesania pocius MZPL potius vesania BPaPrVi convestiva
potius V / appellari MZPLVBPaVi apellatur Pr
Vobis igitur, mi pater et domine, iam incumbit ut lima forcioris
20 ac diligencioris indaginis vestre nec non statera iudicii clarioris
que levissimo extiterunt studio per me scripta nunc ad equales
racionis mensuras et pondera reducantur habentes, si placet,
fragilitatem meam in defectibus excusatam.
;I I =
25 Dicenti ergo quod potest cogere malignum spiritum ad dandum
responsa vel aliqua prosequendum obviatur racionabiliter in hunc
modum: quia homo cogens aut facit hoc virtute propria aut virtute
aliena, sicut virtute rei alicuius qua utitur.
Virtute autem propria non videtur, quia illa

aut est corporis
30 tantum aut anime aut coniuncti. Sed non virtute corporis illud
potest, quia nulla virtus substancie corporalis naturaliter imprimit
in substanciam incorpoream, cum inter eas non sit proporcio
quemadmodum inter agens et paciens naturaliter debet esse. I tem
nec virtute anime facere similiter id valebit, quoniam anima
35 naturaliter non habet hoc, nisi aut quia anima aut quia intellectualis
substancia. Non autem hoc habet quia anima; nam secundum hoc
substancia est coniuncta corpori potenti exercere actus vite, ut
19. igitur MZLVBPa ergo PPrVi / et MZPLVBPaPr ac Vi / iam MZPLBPaPrVi vobis
V / lima MZPLBPaPrVi limia V 20. ac MZPLVBPrVi et Pa / indaginis MZPLVB
indagamus Pa indagaminis Pr om. Vi / vestre MZPLBPaVi nostre V vere Pr / nec
MZPLVBPaPr nunc Vi / statera MZLBPaPrVi statura VP / iudicii MZPLVBPrVi indicii
Pa 21. que om. L / extiterunt MZPLVBPaPr steterunt Vi / per me MZPLVBPaVi
perinde Pr / scripta MPLVBPaPrVi scriptas Z / post scripta add. V sunt / ad equales
MZVBPPr ad ad equales L ad equalis Pa adequaliter Vi 22. racionis om. Pr /
reducantur om. Vi 23. post meam add. Pr inde / excusatam MZPLVBPaVi excusatum
Pr 25. ergo MZPLVPaPrVi igitur B 26. vel MZPLVBPaVi nunc Pr / prosequendum
MZPLV pro se B prosequendo PaPrVi / racionabiliter MZLVBPaPr racionaliter PVi
27. facit hoc inv. Z / post aut
2
add. Z facit hoc / virtute om. Pr 28. sicut MZPLVBPaPr
sic Vi / rei om. Pr

/

qua MZPLVBPa quo Pr que Vi 29. autem om. Vi / post propia
add. Vi non propria / illa om. P / aut MZPLVBPaPr nec Vi / est MZPLVBPaPr potest
esse Vi 30. coniuncti MZPLVBPaVi coniuncta Pr / illud om. Vi 31. potest MZPLBPa
patet VVi potuit Pr / post substancie add. Pa naturalis 32. eas MPLVBPaPrVi ea Z
33. paciens MZPLVBPrVi passum Pa / naturaliter om. M / esse om. Pr / item MPVBPaPrVi
similiter L 33-36. item substancia om. Z 34. nec MPLVBPaPr non Vi / facere
similiter id MP facere similiter illud VBPr facere illud similiter Vi similiter illud facere
Pa facere illud L / quoniam MPVBPaPr quia LVi 35. aut quia
1
MLVBPaPr quia aut
P quia Vi / anima aut om. PaPrVi / quia om. LPaPrVi / intellectualis substancia
MPLBVi substancialis substancia vel intellectualis V intellectualis substantialis Pa
intellectualis subiecti aut quia animalis Pr 36. post substancia add. P est / non autem
hoc habet Z sed non habet hoc M non autem habet PLVBPaPrVi / post habet add. B
aut / nam MPVBPaPrVi non Z om. L 37. exercere MPLVBPaPrVi exercicio Z / ut
MZPLBPaPr nisi V quod Vi
actus et perfeccio eius. Planum est autem quod naturaliter nulla
substancia, quamvis eciam incorporea sit, dum tamen coniuncta
40 sit corpori, est alcioris virtutis incorporea non coniuncta vel
separata.
Similiter eciam non poterit virtute anime hoc fieri, prout est
intellectiva substancia, quia naturaliter anima non est substancia
intellectiva gradus alcioris

quam illa sit, quod patet eciam ex eo
45 quod statim est tactum, scilicet quia corpori est coniuncta. Cum
ergo non sit respectu illius intellectiva gradus superioris virtutem
potenciorem demone non habebit: aut igitur erit equalis aut minor
sive debilior. Sed nulla istarum cogere potest cum nec vincere
possit: ergo habetur propositum. I tem patet quod non virtute
50 coniuncti potest hoc fieri,

et illud dupliciter. Primo, siquidem,

quia
ex unione anime cum corpore nulla virtus suscitatur aut manat
in viventi corpore nobilior aut forcior potenciis anime, immo ipse
potencie anime principium sunt omnium accionum que in viventi
corpore exercentur, et omnes virtutes corporis, sicut complexio
55 et qualitates complexionales, immo pocius ipsa organa, que partes
sunt corporis, instrumentaliter serviunt potenciis anime et sine
illis nullius accionis vite possunt esse principium. Sequitur ergo
quod, si ex unione ipsorum non resultat virtus forcior supradictis
(scilicet virtutibus extremorum, et ille non possunt in coaccionem,
60 ut patuit), multo minus ergo hoc valebit. Secundo eciam patet
38. actus MZPLVBPaPr est actio Vi / et perfeccio eius om. L / naturaliter om. BPaPrVi
39. eciam MZPBPaPr esset L res Vi om. V / coniuncta sit inv. PBPrVi 42. similiter
MZPLVBPaVi simili Pr / eciam transp. L post poterit / hoc om. MZ / fieri MZPLVBPrVi
facere Pa 43. intellectiva MZPLVBPaPr intellectualis Vi / post intellectiva add. V seu
/ quia MZPLVBPaVi queritur Pr / naturaliter anima inv. Z / substancia MZPLVBPrVi
scientia Pa 44. alcioris MZPLVBPa / alterioris Vi / sit MZPLVBPa sunt Vi / eciam om.
Pa / ex eo MZPLVBPa ex illo Vi 44-46. alcioris gradus om. Pr 45. post tactum
add. Vi supra / quia MZPVBPaVi quod L 46. ergo MZPLBPaVi igitur V / respectu om.
Vi / intellectiva ZPLVBPaVi intelligencia M / post intellectiva add. V alicuius / superioris
MZPLVBPrVi superius Pa 47. demone MZPLVBPaVi denique Pr / igitur MLVB ergo
ZPPaPrVi / erit MZPVBPaPrVi est L 48. sive MZPBPaPr vel L seu V aut Vi / cogere
potest MZLBPaPrVi potest cogere V potest P / nec MZPLVBPaPr nunc Vi / post nec add.
V virtutem alias 48-49. vincere possit MZPLBPa possit vincere V vincere potest Pr
vincere posset Vi 49. ergo MZBPrVi igitur PLVPa / non MZPBPaPrVi nec LV 50.
potest MZPLVBPaPr possit Vi / hoc om. V / illud MZPLVBPrVi hoc Pa / siquidem
MZPLVBPaPr quedam Vi / quia om. VVi 51. suscitatur MZPLVBPrVi sustentatur Pa
/ manat ZPLVPaPr manet MBVi 52. aut forcior MPLBPaPrVi aut eciam forcior Z
et potentior seu fortior V / immo MZPLVB que Pr ideo PaVi 52-53. ipse potencie anime
om. Pr / sunt omnium inv. L 54. corpore exercentur inv. Vi / sicut MZPLVBPaVi sit
Pr 55. qualitates MZPLVBPaVi qualitas Pr / immo pocius MZPLVBPaVi ideo potest
Pr / ipsa MZPLVBPrVi ipsam Pa 57. illis MZPLVB illa PaPrVi / nullius MZPVBPa nullus
L nulle Pr nulli Vi / accionis vite inv. Pr / possunt MZLVBPaPrVi potest P / principium
MZPLVBPaVi prius Pr / post principium add. PaPr et / ergo om. Vi 58. ipsorum
MZPLV ipsarum BPaPrVi / supradictis MZPLVBPrVi predictis Pa 59. scilicet om. Vi
/ ille MZPLVBPaPr iste Vi / in coaccionem MZPLB in coaccione V inchoationem
PaPrVi 60. ut patuit MZPLBPaPrVi nec V / ergo MZPPaPrVi igitur LVB / post ergo add.
Vi non / secundo ZPLVBPaVi solummodo M sicut Pr
hoc, quia, si racione coniuncti inest virtus alicui homini qua possit
malignum cogere spiritum,

tunc omnis homo posset in hanc
operacionem, quod patet omnibus esse falsum.
Si vero dicatur quod coaccio fit virtute rei alterius, tunc dicemus
65 quod res illa aut substancia erit aut accidens. Substancia vero
corporea vel incorporea necessario concedetur. Non erit autem
corporea, quia, sicut dictum est, corporeum incorporeum naturali-
ter imprimere nequit. Presertim illa substancia corporea aut erit
70 substancia corporis simplicis aut commixti; si simplicis, aut
elementalis iterum aut celestis. Substancia vero elementi non
potest imprimere nisi aut racione virtutis proprie elementorum
aut eius quam habent communem elementa cum celo. Virtutes
autem proprie elementorum sunt caliditas, frigiditas, humiditas
75 et siccitas, gravitas et levitas. Manifestum est autem quod iste
virtutes non imprimunt nisi in corpora et nulli istarum virtutum
subicitur naturaliter substancia separata. I d autem quod commune
noscitur elementis et celesti corpori est pervietas seu transparen-
cia, que, inquam, potencia est passiva, susceptiva luminis. Planum
80 est autem quod potencia passiva non imprimit in alterum, immo
suscipit vel disponit ad suscipiendum ab altero. Preterea, si
61. si om. V / inest MZPLVBPaPr anime Vi / alicui MZPLVBPaPr alieni Vi / possit
ZPLVBPaPrVi possunt M 62. malignum cogere spiritum MPVBPaPrVi cogere
malignum spiritum Z malignum spiritum cogere L / posset MZPLVPaPrVi potest B /
in MZPLVBPaVi ad Pr 63. esse s. l. al. man. est exp. P 64. vero MPLVBPaPrVi
autem Z / rei alterius MZ alicuius rei PLVBPaPrVi / dicemus PLVBPaPrVi dicimus MZ
/ res MPVBPaPrVi erit L 65. substancia erit inv. PLVBPaPrVi / aut MZPLBPaPrVi vel
V / post vero add. Pr aut add. Vi vel 66. vel MZPVBPaVi aut L om. Pr / incorporea
om. Pr / erit om. PLVBPaPrVi / autem om. V 67. sicut MZPLVB sunt PaPrVi / dictum
MPLVBPaPrVi doctum Z / post corporeum add. LPr et add. VPaVi in 69. erit
MZPLBPrVi est V om. Pa 70. aut commixti si simplicis om. PaPrVi / aut
2
MZPLVBPaVi
ut Pr 71. elementalis MZLV elementaris PBPaPrVi / iterum om. PLVBPaPrVi /
substancia om. V / vero MZPLBPrVi non V autem Pa / elementi MZPLBPa alibi V
clementi Pr elementari Vi 72. racione MZPLVBPaVi nomine Pr / proprie MZPLVBPaPr
proprium Vi 73. quam MZPVBPaPr quantum L / communem MZPLVB actionem
PaPr / elementa MZPLBPaPr elemento V / celo MZPLVBPa colo Pr 73-74. aut
elementorum om. Vi 74-75. caliditas, frigiditas, humiditas et siccitas LB caliditas,
frigiditas, humiditas, siccitas MPr caliditas, humiditas, frigiditas et siccitas ZVi calidi-
tas, frigiditas, siccitas et humiditas PV calidum, frigidum, humidum et siccum Pa
75. gravitas MZPLVBPa raritas Pr gravitatis Vi / et om. PrVi / levitas MZPLVBPa levitatis
Vi om. Pr / est autem inv. Pa 76. corpora M corporea Z corpus PLVBPaPrVi / nulli
MZPLVB nulla PaPrVi / virtutum om. V 77. post naturaliter add. BPaPrVi nisi / post
separata add. V ratione elementis et celesti corpori / id MZPLB illud VPaPrVi / commune
MZPLVBPr convenire Pa ratione Vi 78. noscitur ZPLVBPaVi nascitur M est Pr /
elementis MZPLBPaPrVi elementi V / pervietas MZPPaVi parvitas Pr perveitas LVB /
seu MZPLVPaPr sive B et Vi 79. inquam MLPVBPaPr nunquam ZVi / potencia est
inv. B / post est add. Vi alias / passiva om. V / post passiva add. Vi forma 79. susceptiva
luminis inv. Vi 80. in om. Pr / immo MZPLVB ideo PaPrVi 81. suscipit
MPVBPaPrVi suscepit L / preterea MZPLB propterea V primo PaPrVi
pervietas imprimit in spiritum, tunc omnis homo, licet secundum
plus et minus, haberet potenciam spiritum cogendi, cum omnis
homo particeps sit pervietatis secundum plus et minus in oculis
85 et in spiritibus corporalibus, quod eciam nemo dubitat esse
falsum.
I tem de corporibus celestibus dicere similiter licet quia non
imprimunt nisi virtute communi vel propria, et de nulla eciam
istarum erit verum quia quelibet corporalis, preter ea de luce, que
90 communis est omnibus celestibus corporibus. Patet hoc non esse
verum, quia lux corporalis non imprimit nisi in id quod radius
lucis directus vel reflexus tangit secundum linee racionem.
Manifestum est autem quod incorporeum tactui nullo modo
subicitur. Ergo non recipiet impressionem a luce, cum lux im-
95 primat per contactum. I tem si luce coguntur predicti spiritus, tunc
maiori luce magis deberent utique cogi. Ergo tempore quo magis
lucens magis illuminat locum in quo est ille qui talibus vacat,
merito deberet forcius cogi et ibidem eciam coacciones forcius
exerceri. I mmo nullo modo darent responsum in tenebris et sic
100 in meridie deberent semper talia peragi et in locis maxime
luminosis. Contrarium tamen audivimus ab huiusmodi delirantibus,
82. pervietas MZPPaVi parvitas Pr perveitas LVB / homo MPLVBPaVi substancia
Z 82-83. tunc spiritum om. Pr 82-84. licet homo om. Vi 83. haberet
MZPLBPaV habet etiam V 84. sit om. L / pervietatis MZPLPa parvietatis V perveitatis
B parvitas Pr pervietas Vi / secundum plus et minus om. Vi / oculis MZPa occultis PLVBPr
occulto Vi 85. et MZLVBPaPrVi etiam P / in om. LPa / eciam om. Vi 87. non
MZPLVBPaPr modo alterno Vi 88. imprimunt ZPLVBPaPrVi imprimit M / post nisi
add. Z in / nulla MZPLVBPaPr diversa Vi 88-89. eciam istarum erit ZPa istarum
inerit M istarum eciam erit PLVBPr istorum erit eciam Vi 89. preter ea MZPLBVi potest
ea VPa propter ea Pr / de om. V / que MZPLVBPrVi qua Pa 90. communis
MZPLVPaPrVi corporis B / omnibus MZPVBPaPrVi omnis L / celestibus corporibus inv.
PV / patet MZPLVBPaVi potuit Pr / post patet add. Pa eciam / post hoc add. LVBPrVi
eciam 91. id quod MZPL illud quod V hiis quod B hiis que PaPrVi 92. directus
MZPLV directius BPaPrVi / vel MZPLVBPr seu Vi om. Pa / reflexus MZPLVB reflexius
PaVi refectius Pr / secundum ZPLVBPaPrVi super M / racionem PLVBPaPrVi potenciam
MZ 93. est autem inv. VPa / quod MZPVPaVi quia LBPr / tactui transp. Pa post nullo
modo 94. ergo MZPLVBPaPr sed Vi / recipiet MZPLBPrVi suscipiet V recipit Pa
94-95. imprimat MPLVBPaPrVi imprimit Z 95. per contactum MZPLVBPaPr post
tactum Vi 96. luce om. L / magis om. P / deberent utique cogi MLBPrPa deberent
eciam habere Z deberet citiusque cogi P utique deberet cogi V deberent cogi utique Vi
/ ergo MZPLVBPaPr sed Vi 97. qui om. Vi / vacat MZPVBPaVi vacant L vocat Pr
98. deberet MV debet Z deberent PLBPaPr dicerent Vi / ibidem MZPLBPaPrVi ibi V
/ eciam PLVBPaPrVi et M om. Z 98-99. coacciones forcius exerceri M forcius
coaccionis exerceri Z coactiones potius exerceri LBPaPrVi coactionem pocius exerceri
P coartaciones exerceri pocius V 99. immo MZPLVB ideo PaPr et ideo Vi / darent
MZPLV daretur BPaPrVi 100. deberent semper talia MPLVBPaPr semper debe-
rent tali Z semper talia deberent Vi / maxime om. Vi 101. luminosis
MZPLBPaPrVi illuminosis V / tamen MZPLBPaVi autem VPr / ab MZPLVBPaPr et Vi
/ huiusmodi MZPLBPaPrVi hiis V / delirantibus MZLVBPaPrVi demonistis P al. man.
scilicet quod ut plurimum suas delusiones exercent in crepusculis
vespertinis aut eciam matutinis aut horis eciam magis tenebrosis
et tunc iterum responsa recipiunt. Raro autem in meridie celebrare
105 fatentur suarum figmenta coaccionum.
Nec obviat quod in Libro de fantasmatibus scribitur, scilicet
demones diversis territoriis deputari, ut quosdam esse orientales
proprium habentes principem sive regem eodemque modo se
habere in ceteris plagis. Dicunt enim ex hoc orientales secundum
110 suam inter se diversitatem in gradibus proporcionaliter in aurora
et prima parte diei obedire magistro similique modo meridionales
in media, occidentales autem circa occasum usque ad finem
crepusculi vespertini, ceteris autem partibus noctis proporcionaliter
boreales. Ex quo videtur aliquibus saltem de meridionalibus quod
115 virtute lucis solaris in illa parte diei obedire cogantur. Huiusmodi
autem opinionis error potest multipliciter declarari et primo per
dicta et tradita eorundem huius alienacionis auctorum. Dicunt
enim supradictis horis deputatos demones in eis regnare et summa
libertate gaudere ad sua officia exercenda, que, inquam, officia
120 varia et diversa dicuntur esse in libro prenotato. Planum est autem
quod libertate gaudere contradicit ei quod est per violenciam
obedire.
102. scilicet MZPVBPrVi secundum L om. Pa / delusiones PLVBPaPrVi dausiones
M damnaciones Z 102-103. exercent in crepusculis vespertinis MZPLBPaPrVi
exercuerint in crepusculo et in vespertinis V 103. aut
1
MZPLVBPaPr et Vi / eciam
1
ZPLVBPaPrVi et M / aut horis eciam magis ZPLVBPr aut horis magis eciam M aut
etiam locis magis Pa et eorum horis magis Vi 104. iterum MPLVBPrVi iterum etiam
Z etiam Pa / responsa MZPLVBPaPr responsum Vi / recipiunt MZPLVBPrVi accipiunt
Pa / raro MZPLVBPaPr recto Vi 105. fatentur MZBVP videntur L faceret Pr faciunt
Pa facere Vi / suarum om. Pa / coaccionum MZLVBPaVi actionum P coacti Pr
106. libro MZPLVBPaVi libris Pr / post demones add. PaPrVi de 107. deputari
MZPLVVi deputati BPaPr 108. sive MZ seu PLVBPaVi aut Pr / eodemque MZPLVBPaVi
eodem quo Pr 109. ceteris MPLVBPaPrVi diversis Z / plagis MZPLVPaPrVi plagio
B / dicunt MZPLVB habent PaPr habentque Vi / enim om. PaPrVi / ex om. Vi 109-
110. secundum suam om. PaPrVi 110. diversitatem MZPLVB diversitates PaVi
diversificantes Pr / proporcionaliter MZPLPaVi proportionabiliter VBPr 111. et
MZPLVBPaVi in Pr / parte MZPLVBPrVi hora Pa / similique MZPLVBPaPr simili
Vi 112. media MZPLV meridie BPaPrVi / post media add. PrVi et / autem MZ vero
Pa om. PLVBPrVi / circa MZPLVBPa in PrVi / occasum MZPLVBPaPr occasu Vi
113. vespertini MZPLBPaPrVi vespertinis V / partibus MZPLVBPrVi temporibus Pa /
proporcionaliter MZPLVi proportionabiliter VBPa proportionabitur Pr / post
proporcionaliter add. Vi videtur 114. boreales MZPLBPaPrVi borealis V / videtur
MZPLVBPa videntur PrVi / lucis solaris inv. Vi 115. cogantur MZPLVPaVi coguntur
BPr / opinionis error inv. L 117. eorundem MZPLB earundem V earum Pr eorum
PaVi / alienacionis MZPLVBPaPr alinea comunis Vi / auctorum MZPLBPaVi actorum
Pr actores V 118. supradictis MZPLVBPaVi supra Pr / deputatos MZPVBPaVi deputatis
LPr / post et add. Vi a 119. exercenda om. Pa / que inquam officia om. P 120. varia
MPLVBPaPrVi una Z / diversa MZPLVBPaPr dolosa Vi 121. gaudere MZPLVBPaVi
gaudentur Pr / contradicit MZPLVBPaVi contradixit Pr
Adhuc eciam, si virtute lucis solaris in illa hora compellerentur,
frustra docerent supradicti magistri, immo verius stulti, carmina
125 vel exorcismos in illo tempore dicere et multas alias observancias
exercere. Preterea nos in lingua Arabum legisse recolimus totam
nigromantice fatuitatis doctrinam, quam dicunt racionabilius
traditam et in Libris centri et circumferencie contineri. Nec usquam
audivimus auctorem illum affirmare vel eciam dicere quod virtute
130 lucis in meridie spiritus compellantur, quamvis ipsum auctorem
sciamus eodem errore fuisse detentum quo ceteros huiusmodi
dicemus inferius detineri. Preter hoc eciam aliter patet supradicta
opinio vana, quoniam, si virtute lucis dicat aliquis spiritus cogi,
aut hoc ergo erit virtute lucis quia lux, et tunc nunquam in tenebris
135 posset cogi, cuius tamen contrarium dicunt, aut virtute lucis, quia
solaris est, et tunc in media nocte, maxime in cavernis et
subterraneis locis, non fieret illud, cuius tamen contrarium docent.
Et ostendemus paulo post aliter esse falsum. Aut tercio dicent illud
fieri virtute lucis, quia meridiana vel ab hora diei vel a parte celi
140 in qua est sol vel aliquod corpus lucens. De hora vero fatuum
erit omnino dicere, cum substancia incorporea tempori vel
123. adhuc MZPBPaPrVi ad hoc LV / eciam MZPLVVi autem BPaPr / virtute
MPLVBPaPrVi virtutes Z / compellerentur MZPVB compelluntur L appellerentur Pr
expellerentur Pa expellentur Vi 124. supradicti MPLVBPaPrVi supradicta Z / immo
MZPLVBPaVi ideo Pr / verius MZPLVBPaVi non Pr 125. vel MZPLVB et PaPrVi
/ post vel add. V ex / dicere MZPLBPaPrVi diei V / alias om. P 126. preterea MZPLBPaVi
puta Pr prima V / nos om. M transp. V post Arabum / in lingua om. Z / Arabum
MPLVBPaPrVi aliquando Z / post Arabum add. M aliquos / totam MZPBPaPrVi tantam
V om. L 127. nigromantice M nigromancie ZPLVBPaVi nigromantiam Pr / dicunt
MZPLBPaPrVi debent V / racionabilius MZPLVBPrVi rationalibus Pa / et om. MPrVi
128. libris MZPVBPaPrVi libro L / centri MZPL ceri et V tegni Pr teneri BPaVi / nec
MZPLVBPa nunc PrVi / usquam MZPLVBPr unquam PaVi 129. audivimus auctorem
MZ auctorem invenimus PVBPr actorem invenimus LVi actorem vidimus Pa / illum M
illud Z om. PLVBPaPrVi / affirmare MZPLBPaPrVi affirmasse V / eciam MZPLVBPaPr
eorum Vi / quod MZPLVBPaPr quedam Vi 130. compellantur MZPVBPrVi compe-
lluntur L appellantur Pa / auctorem MZPLVBPaPr actorem Vi 131. fuisse detentum
inv. BPaPrVi / ceteros huius modi MZPBPaPrVi huius modi ceteros L ceteros hoc V
132. detineri MZPLBPaPrVi retineri V / preter MP preterea ZLVBPa puta Pr secundo
Vi / hoc eciam MPLVBPaPr autem Z eciam hoc Vi / aliter om. BPaPrVi / aliter patet
inv L / supradicta MZPLBPaPrVi predicta V 133. post opinio add. Z esse / vana
MZPLVB varia PaPrVi / quoniam MZPLVBPr quia Pa scilicet Vi / dicat MZPVB dicantur
Pr dicatur PaVi om. L / aliquis MZPLBPaVi aliqui Pr quid quis V 134. hoc om. Z
/ tunc nunquam inv. Z 134-135. aut cogi om. PLVBPaPrVi 135. tamen
contrarium inv. Vi / aut MZPLVB aliqui PaPr om. Vi 136. est et tunc MZPLVBPaPr
tunc sunt Vi / post nocte add. Vi et / in om. L 137. non MZPLVBPaVi nam Pr / tamen
M eciam PLVB eius Pr

om. ZPaVi / docent ZPVPaVi doceret BPr dicunt M diceret L
138. post ostendemus add. Vi argumentum / aliter MZPLV argumentum PaPr apparet
B om. Vi / dicent MZVB dicetur P dicunt L diceretur Pr deceret Pa dicet Vi / illud
MPLVBPaPrVi idem Z 139. fieri om. V / ab om. Z / a MZPLVBPaPr aliqua Vi
140. lucens om. L / hora MZPLVBPaPr hoc Vi 141. erit omnino dicere MZ est dice-
re omnino PLVBPaPr est dicere Vi / incorporea MZPLVBPaPr corporea Vi / tempori
MZPLVB ipsi PaPrVi
partibus eius nullo modo sit subiecta. Quod vero nec de parte celi
sit eciam opinandum ostendunt que dicta sunt et que iam eciam
subsequuntur.
145 I tem similiter de virtute propria supracelestium corporum pa-
tebit aliter non esse verum quod supradictum est, que tamen est
opinio plurimorum, scilicet quod virtute propria Saturni aut I ovis
aut alicuius alterius stelle spiritus compellantur. Hoc enim preter
supradictam racionem, que sumpta fuit a consideracione virtutis
150 substancie corporalis, aliter videtur esse absurdum, quoniam
cogens spiritum virtute stellari aut facit hoc imperando stellis aut
eligendo tempus impressionis stellarum. Primum autem absolute
falsum est, quoniam nulla terrena substancia naturaliter impe-
rat stellis, quamquam aliqui philosophancium dixerunt animam
155 humanam quandoque imperarenature elementorum. Preterea, si
aliquis imperet stellis, tunc mundiores et perfecciores et racio-
nabilius viventes magis deberent imperare, alii vero minus. Nos
autem videmus quod tales invocaciones exercentes sordidioris vite
sunt aliis. Secundum vero patet esse falsum ex hoc quod, si
160 eligendo vel observando horas impressionis stellarum in spiritus
aliquis procurat spiritus cogi, tunc periciores in astris, utpote in
naturis et motibus planetarum ceterarumque stellarum, magis
in hoc possent, alii vero minus. Nos autem scimus quod nullus
142. vero nec inv. V 143. eciam om. PLVBPaPrVi / ostendunt MZPLBPa ostendit
VPrVi / iam eciam M eciam iam Z iam PLVBPaPrVi 144. subsequuntur MZPLVPaPrVi
subsequentur B 145. similiter utiliter M om. VVi / supracelestium corporum
MZPLBPaPr corporum supracelestium V supracelestium Vi 146. esse MZPLVBPaPr
esset Vi / quod MPLVBPaPrVi quam Z / que MPLVBPaPr quod ZVi 146-147. est opinio
inv. L 147. quod om. B / post quod add. PaPrVi de 148. alicuius MZPLBPaPrVi aliorum
V / alterius om. Vi / spiritus MPLVBPaPrVi demones Z 148. compellantur MPLVBPaVi
arceantur Z compellatur Pr / enim MZPLVBPrVi autem Pa / preter MZP preterea L
probatur propter V per B patet Pr patet per PaVi 149. supradictam MPLVBPaPrVi
dictam Z / a om. Vi / virtutis om. Z 150. corporalis MZPLVBPaVi corporaliter Pr /
videtur MPLVBPaPrVi videretur Z / esse om. Pr / quoniam MZPLVBPaPr quia Vi
151. cogens MZPVVi cogens et L cogens cogens Pr agens BPa / spiritum MZPLVBPrVi
ipsum Pa / hoc MZPLBPaPrVi illud V / imperando MZPLVBPrVi impediendo Pa
152. eligendo MZPLVBPaVi eligando Pr 153. falsum est inv. M / quoniam MZPLVBPrVi
quia Pa / nulla terrena substancia MPVBPaPrVi terrena nulla substancia Z nulla
substantia terrena L 154. philosophancium MZPLV philosophorum BPaPrVi / dixerunt
MZPLVPrVi dixerint BPa 155. imperare MZPLVBPaVi imparare Pr / nature
MZPLBPaPrVi naturam V / preterea MZPLBPaVi puta Pr 156. imperet MZPLBVi
imparet Pr imperaret Pa / mundiores MPLBPaPr mediocres ZVi / et perfecciores
om. BPaPrVi 155-157. elementorum imperare om. V 156-157. racionabilius
MZPLPaPrVi rationalius B / deberent MZPLBPaPr deberet Vi 158. invocaciones
MZPLVB operationes PaPrVi / sordidioris MZPLVBPr sordioris Pa sordide Vi / vite
MZPLVBPaVi virtute Pr 159. vero MZPLVBPaVi verum Pr / patet MZPLVBPaPr
potest Vi / hoc MZPLVBPaPr eo V / quod MZPLVPaPrVi quia B 160. in spiritus
MPLVBPaPr in spiritu Z imperans Vi 161. aliquis MZPLBPr aut quis Pa quis Vi
aliquam V / periciores MZPLBPaPrVi puriores V / astris MZPVBPaPrVi nastris L
162. naturis MZPV numeris LBPaPrVi / ceterarumque MZPLVBPrVi cecarumque Pa
163. in hoc om. PaPrVi / possent MZPVBPrVi posset L possunt Pa / autem om. V
sapientum dedit adhuc doctrinam cogendi spiritus isto modo vel
165 alio eciam, quamquam aliqui gentiles, quorum scripturas per-
legimus, de invocacione spirituum magnam fecerint mencionem.
Scimus eciam quod talia exercentes ut plurimum ydyote sunt et,
quod peius est,

talium delusionum fetentes vetule sunt magistre.
De substancia autem commixtorum corporum sive mineralium
170 sive vegetabilium sive eciam animalium manifestum est ex pre-
dictis quia non habet supradictam virtutem naturaliter. Omnia
eciam ista, prout alia sunt, ab homine viliora sunt naturaliter et
inferioris gradus quam substancie intelligentes, de quibus ridiculum
est dicere quod imprimant in illas.
175 I tem non videtur illud fieri virtute substancie incorporee, quo-
niam intelligencia separata imperans demoni non videtur esse nisi
Deus; ei vero nichil imperat nec ipse dat homini potenciam
imperandi demoni nisi per graciam. Hii autem quibus talem con-
cedit graciam sancti viri sunt, predicta vero exercentes peccatores
180 nequissimi sunt.
Quod, si quis dicat se cogere demonem aliquem virtute alicuius
demonis potencioris, hoc videbitur eque stulte dictum sicut et
superiora, quoniam tunc queritur qualiter ille potencior demon
obedit aut favet ei, quia, si dicat quod propter coaccionem, redibit
164. adhuc MZPLBPaPrVi ad hoc V / isto MZPLVBPaPr illo Vi / vel MZ nec
PLVBPaPrVi 165. eciam MZPLBPaVi et VPr / quamquam MZPLVBPaVi quam Pr /
aliqui MPLVBPaPrVi alii Z 166. spirituum om. L / fecerint MPVBPa fecerunt ZLPrVi
167. et om. Vi 168. peius MZPLBPaVi plus V per eius Pr / est om. V / fetentes MPLB
ferentes Z fatentes V om. PaPrVi / magistre MPLBPaPrVi magistri Z et magistre V
169. de substancia om. V / commixtorum MZPLVBPaVi mixtorum Pr / sive
1
MZLVVi
seu PB aut Pa om. Pr 170. vegetabilium om. Pr / eciam MZPLBPaPr et V om. Vi
171. habet MZPLVBPr habent PaVi / post supradictam add. V naturam 171-172.
omnia et om. L 172. eciam ZPBPaPr enim MVi et V / ista ZPVBPaPrVi et M /
post viliora add. Vi aut / et om. Vi 173. inferioris MZPVBPaVi ad inferioris L inferiores
Pr 174. est dicere inv. L / imprimant ZPLVBPaVi imprimat MPr / illas
MZPLBPaPrVi illis V 175. post item add. Pr sicut / illud transp. post item LVBPaVi
om. Pr / non videtur inv. V / virtute MZPLBPaPrVi racione V 175-176. quoniam
MZPLBPaPr quia VVi 176. demoni MZPLBPaPrVi demonem V 177. ei
MZPLVBPaVi si Pr / ipse om. L / dat homini potenciam P dat potestatem homini Z
dat potenciam homini LVB dat potentiam huiusmodi Pa dat potentiam MPr
177-178. ei demoni om. Vi 178. talem MZPLBPaPrVi clemens V 178-179. talem
concedit inv. Vi 179. sancti viri inv. Vi / vero om. L 179-180. peccatores nequissimi
sunt M peccatores nequissimus est Z nequissimi peccatores sunt PL nequissimi sunt
peccatores VBPaPr nequam cum sunt peccatores Vi 181. cogere PLVBPaPrVi arcere
MZ / aliquem om. Z / virtute MZPLVBPaVi virtutem Pr / alicuius om. Vi 182. hoc
MZPLBPaPrVi hec V / videbitur MPLB videtur VPaPrVi viderebitur Z / stulte
MPLVBPaPrVi stultum Z / dictum MZPLBPaPrVi deinde V / et om. VBPaPrVi
183. superiora MZPLVBPrVi superius Pa / quoniam MZPLVBPaPr quia Vi / tunc om.
V / queritur MZ queretur PLVi quereretur BPaPr haberetur V / qualiter MZPLVBPaPr quare
Vi / potencior demon inv. Vi 184. aut M aut s. l. al. man. cum exp. P vel Z cum
VBPaPrVi non L / quia MZPLBVi et V quoniam Pr quod Pa / dicat MZ dicatur PLVBPaPrVi
/ propter MZPLBPaPrVi per V / coaccionem MZPLVBPaVi cohartationem Pr / redibit
MZPLV redibitur BPaVi reddebitur Pr
185 quod prius. I am ergo patet quod virtute alicuius substancie alterius
homo non potest naturaliter cogere demonem.
Quod autem non virtute accidentis possit fieri naturaliter, hoc
videtur esse manifestum ex hiis que dicta sunt, quoniam, si sub-
stancia non imperat substancie, nullo modo accidens imperabit,
190 quod non habet esse nisi a substancia vel in substancia. Dicunt
enim quidam quod virtute figurarum quas vocant karacteres et
virtute vocum quas vocant coniuraciones vel coniuria compelluntur.
Sed manifestum est quia figure non habent virtutem activam,
maxime artificiales, et, si haberent, vel a substancia in qua fiunt
195 vel ab efficiente vel a celo. Sed nullum istorum, ut ostensum est
superius, habet hanc virtutem, ergo nec figura, quia nichil dat id
ad quod non habet potenciam. Similiter voces hominis non habent
virtutem naturaliter, nisi vel ab aere vel ab organis quibus
formantur vel ab anima. Sed nullum istorum habet hanc virtutem,
200 que nobiliora sunt hiis; ergo nec eis naturaliter inerunt. Sic igitur
ex supradictis concluditur quod demones coacti naturaliter per
hominem non obediunt ei.
185. quod MZ ut PLVBPaPrVi / ergo MZPPaPrVi igitur LVB / alicuius substancie
MZ substancie PLVBPr substancie alicuius Pa et substancia nec Vi 186. homo
MZPLVBPaVi hominis Pr / naturaliter om. PrVi 187. autem non MZBPaPr non autem
PLV autem Vi / possit fieri MZPLVBPaPr non potest cogere Vi 188. esse MZPLVBPaPr
et Vi / manifestum MZPLVBPaPr manifeste Vi / ex MZPLVB in PaPrVi / quoniam
MZPLVBPaPr quia Vi / si MZPLVBPaVi in Pr 189. accidens imperabit inv. M
190. quod MZPLVBPaVi quia Pr / dicunt MZPLVBPaVi dicant Pr 191. enim
MZPLBPaPrVi autem V / karacteres MPLVBPaVi karactas Z catheractas Pr 191-192.
et coniuraciones om. Pr 192. coniuraciones MPLBPaVi coniuncciones Z
coniuracionem V / coniuria MZPLVBPaVi convitia Pr / compelluntur MZPLVB quod
compelluntur Pr appellantur Pa compellentur Vi 193. quia MZ quod PLVBPaPrVi /
post activam add. Vi et 194. haberent MZPLV habent BPaPrVi / post vel add. Z hoc
haberent / a MZPLVBPaPr in Vi / fiunt om. Vi 195. istorum MZPLBPaPrVi illorum
V / ostensum est superius MZPLBPaPrVi superius superius est ostensum V 196. habet
MZPLVBPaPr habent Vi / post quia add. Pr nisi / id MZPL illud VBPaPrVi 197. ad
MZPL aliud B om. VPaPrVi / similiter MZ sed PLVBPaPrVi / habent MZPVBPaPrVi
habet L 198. virtutem naturaliter inv. V / nisi MZPLVBPaPr nec Vi / vel om. PaPrVi
/ ab aere MZPVBPaPr aere L haberet Vi / organis MZPLVBPaPr origine Vi / post organis
add. PLVBPaPrVi in 199. formantur MZPLVBVi formatur Pr fundantur Pa / istorum
MZPLVBPaPr illorum Vi 200. hiis MPLVBPaPrVi eis Z / ergo om. V / nec
MZPLVBPaVi neque Pr / igitur MZLVB ergo PPaPrVi 201. ex om. PLVB / ex
supradictis transp. Pr post concluditur / naturaliter transp. M post hominem 202. ho-
minem MPLVBPaPrVi homines Z / ei MPLVBPaPrVi eis Z
;I I I =
Nec obviat, si quis dicat quod, etsi per naturam vocibus aut
205 rebus non insit huiusmodi virtus, conceditur nichilominus eis ex
speciali dono ab agente supra naturam, Deo videlicet, qui nature
opifex scitur esse, quemadmodum in sacramentis ecclesie res et
voces ultra nature terminos ab eodem actore per graciam
specialem supponimus optinere virtutem admirabilis efficacie
210 longiusque stupende plus multo quam supradicta sit virtus. Nos
enim firmiter concedimus, quemadmodum doctrina veritatis
credere persuadet, quod Deus ultra communem nature cursum
non solum rebus sed eciam virtutum prestat efficaciam vocibus,
quantum veritas misterialium actuum et donorum sacramentalium,
215 gratuita salus nobisque necessaria, postulat, quorum nichil in hiis
nephandis sollicitudinibus aliquis sane mentis catholicus dicet
esse. Si igitur aliquis talium stultorum, qui per graciam sibi
concessam a supremo largitore non valet coaccionem huiusmodi
exercere, dicat se fuisse expertum quod demon responsa non dat,
220 nisi compellatur fortibus exorcismis, in quibus videlicet sunt verba
alti misterii et voces significantes res terroris et violente com-
pulsionis significacionem importantes, quod testatur ipse demon
conquerens se affligi et graviter cruciari, dicemus quod ficciones
204. nec MZPLVBPaPr nunc Vi / post obviat add. Z eis / dicat MZ dixerit
PLVBPaPrVi / quod MZPLVBPaPr quia Vi / etsi MPLVBPaVi si ZPr 205. insit
ZPVBPaPr sit M iussit L vero Vi / virtus MZPLBPaPrVi virtutis V / eis MZPVBPaPr ei
L om. Vi / ex om. LV 206. Deo MZPLVBPaVi Deus Pr 206-207. nature opifex MPLB
opifex nature ZV vere opifex PaPr verus opifex Vi 207. sacramentis MZPLVBPa
sacris Pr sacramento altaris Vi 208. post terminos add. PaPr vel / eodem om. L
209. optinere MZPVBPaPrVi obedire L / admirabilis MZPLVBPa administrabilis Pr
mirabilis Vi 210. longiusque MZPLVBPaPr longe Vi / stupende MZPLVBPaPr
stupefiendum Vi 211. enim MZPLVBPrVi autem Pa 212. ultra MZPLV vult
BPaPrVi / communem nature cursum M communem cursum nature cursum Z na-
ture cursum omnem P omnem nature cursum LVBPaPrVi 213. virtutum
MZPLVBPaPr virtute Vi / prestat efficaciam MPLVBPaPr efficaciam prestat Z efficaciam
Vi / vocibus MZPLVBPaPr veris rebus Vi 214. misterialium MZPLVBPr ministrabilium
Pa ministralium Vi / actuum MZ actionum PLVBPaPrVi / sacramentalium MZPLVBPaVi
sacralium Pr 215. gratuita MZLVBPaPrVi graviter P / nobisque MZPLVB ubique
PaPr ubicumque Vi 216. nephandis MZPLV ne falsitas BPaPrVi 217. esse om.
V / igitur MZLVB ergo PPaPrVi / aliquis transp. PLVBPaPrVi post stultorum 218. su-
premo MZ summo PLVBPaPrVi / valet MZPLVBPrVi valeat Pa / coaccionem MZPLVBPaVi
cohartationem Pr / fuisse om. Vi / post fuisse add. Pr aut esse 219. responsa transp.
Vi post dat / dat MZVi det PLVBPaPr 220. nisi MZPLVBPr sibi Pa nec Vi / exorcismis
MZPLVBPaVi exorsivis Pr / sunt om. Vi 221. alti MZPLVBPa alterius PrVi / misterii
MZPLB ministerii VPaPrVi / terroris MZPLBPaPr terrorum V terrore Vi / violente
MZPLVBPaVi violentie Pr 222. significacionem MPLVBPaPr significaciones ZVi /
importantes MZPLBPaPrVi important V / ipse MZLVBPr iste Pa om. PVi 223. con-
querens MZPLVB consilens Pa consimiles Pr consilior Vi 223-224. ficciones sunt inv.
PLVBPaPrVi
224. callidissimi MZPLBPaPrVi calidissime V 229. homo MZPLBPaPrVi hoc V
/ vacat MZ vacet PLVBPaPrVi / a om. Vi 230. recto MZPLVBPrVi proprio Pa / deviat
MZLVBPaPrVi deviant P / ille MZPLVBPaVi illi Pr / sui creatoris MZPLVBPaVi suo
creatori Pr 231. contempnit MZPLVBPaVi concernit Pr 232. pueri om. PaPrVi /
aut MZPLVBPaVi vel Pr / post aut add. Vi virtute 233. aut
1
MZLVBPaPr cum Vi /
aut
2
MZPLVPaPrVi a B 234. eciam MZPLVBPa et Pr ex Vi / post eciam add. V in
/ rei alicuius inv. Vi / post alicuius add. Pr rei / seu om. P 235. virtute om. Vi / alicuius
rei inv. Z / confessione MZPLVBPa confectione PrVi / post facta exp. V immediate
235-236. in nuditate MZPLVB immediate PaPrVi 236. patibuli MZPLBPrVi passibili
V paraboli Pa 237. et MZPLVBPaPr aut Vi / alterius rei inv. Z 238. compelluntur
MPVBVi arceantur Z et compelluntur L expelluntur PaPr 238-239. post dicendum
add. L est 239. post quod add. Vi se / quoniam MZPLVBPr quia Vi 239-240. quo-
niam fabricator om. Pa 240. et artifex om. Z / et in MZ etenim PLVBPaPrVi 240-
241. et instigacione ipsius MZPLVBPaPr sua Vi 241. inventa sunt omnia talia
MZPLBPaPr omnia talia sunt inventa Vi inventa sunt talia omnia V / et MZPLVBPaPr item
Vi / scripturam MZPLVBPaPr scriptura Vi 242. seductos MZPLVBPrVi seductores
Pa / omnium MZPLBPaPrVi hominum V 243. sit MZPLVBPrVi scit Pa / post sit add.
Z naturaliter / naturales MZPLBPaPrVi terminabiles V / hominum MZPLVBPrVi omnium
Pa 244. attendens MPLVBPaPrVi acxendens Z / unumquemque
MZPLVPaVi unumquamque B unumquidque Pr / exercendum MZPLVBPaPr servandum
Vi / post illum add. Vi ordinem et 245. ad om. Vi 246. ad minus transp. Vi post
habet / prompciorem transp. P post inclinacionem 247. reputet MZPVBPaVi reputat
L representet Pr
sunt et astucie callidissimi demonis; cum enim intendat ad con-
225 tinuam decepcionem humani generis, quemadmodum edocet sacra
fides, ingeniatur ipsum in errorem precipitare per omnem modum.
Unde est quod fingit se talibus compelli, ut stabilis ei fides
adhibeatur ab homine ad hoc, ut talia frequenter exerceat. Habet
enim ex hoc demon intentum; nam, cum homo talibus vacat, a
230 recto tramite deviat manifeste, tamquam ille qui sui creatoris
potenciam et omnem bonitatem contempnit.
Similiter quod dicunt virtute pueri virginis aut sanguinis ani-
malis aut partibus mortuorum aut virtute vegetabilis consecrati
in folio vel radice aut eciam fumo rei alicuius aromatice seu
235 fetentis aut virtute alicuius rei naturalis aut confessione facta in
nuditate corporis aut virtute patibuli suspensorum aut virtute
quadrivii aut domus ruinose et deserte aut cuiuslibet alterius rei
artificialis se fuisse expertos quod demones compelluntur, di-
cendum quod turpissima cecitate falluntur, quoniam omnium
240 talium fabricator et artifex est ipse demon et in suggestione et
instigacione ipsius inventa sunt omnia talia et eciam in scripturam
redacta per seductos et simplices homines. Cum enim omnium
naturalium cognitor sit, naturales hominum inclinaciones et dis-
posiciones attendens excitat unumquemque ad exercendum illum
245 modum invocacionis per quem apcior est perire subito aut ad
quem ad minus prompciorem habet inclinacionem,

ut ipsum
reputet efficacem aut habiliorem ad exercendum frequenter. Et
inter omnes modos principalius intendit ad illos quibus sacrificia
et immolaciones et universaliter placaciones fiunt ei. Qui, cum
250 ad hos inducere nequit, ad illos saltem stimulat quibus musando
deviatur, quorum omnium modorum varietatem innumeram
studet taliter invenire, ut simplices et debiles advertere nequeant
eius fraudes. Unde bestiales homines ad placaciones exercendas
inducit; potentes autem placacionum execracionem cognoscere
255 decipit exorcismis qui vim compulsivam habere videntur vel rebus
exorcisatis, nominibus significantibus res mire virtutis et excellentis
vel rebus quas dicunt exorcisari et consecrari simul, quales dicunt
esse annulos Salomonis et figure quas dicunt in eius ciconia et
scripturis aliis contineri, que omnia proculdubio sophismata sunt
260 latencia valde quam plurimis ad decipiendum cognicionem hu-
manam ita scilicet, ut advertere nequeat turpitudinem fraudis et
erroris nephandissimi laberintum.
248. modos MZPLVBPaVi modo Pr / principalius MZPLVBPrVi principaliter Pa
/ intendit MPLVBPaPr intendet Z attendit Vi / ad illos MPLVBPaVi ad illud Pr om. Z
/ ante qui bus add. Pr i n 249. post placaci ones add. Z et li bami na /
fiunt MZPLBPaPrVi fuerit V 250. hos MZPL hoc VBPaPrVi / inducere
MZPLBPaPrVi ducere V / ad illos saltem stimulat MPV ad illos saltem instimulat Z
ad illos autem stimulat L saltim ad illos stimulat BPaVi salutem ad illos stimulat Pr 250-
251. musando deviatur MLBPaVi deviatur musando Z musando deviantur P immiscendo
deviatur V muscando deviatur Pr 251. modorum MZPLVB impororum Pr mixtorum
Pa illorum Vi / innumeram MZPLVB mineram PaPr in numeris Vi 252. adverte-
re MPLVBPaVi avertere Z adducere Pr 254. autem om. Vi / placacionum
MZPLVBPaPr passionum Vi / execracionem MPLBPaVi execraciones Z extraccionem
V exercitationem Pr 255. qui MZPLVBPaPr que Vi / compulsivam MPLVB expulsivam
ZPrVi expulsivam vel propulsivam Pa / habere videntur inv. Vi / vel MZPVBPaPrVi aut
L / post vel add. Pr ex 256. exorcisatis MZPLVBPaVi extra sacris Pr / nominibus
MZPLVBPaPr in omnibus Vi / excellentis MZPLVBPrVi excellentie Pa 257. dicunt
MZPLPr debent V dicuntur BPaVi / exorcisari MZPLVB exorcisare PaPrVi / et MZPBPaPr
vel LVi om. V / consecrari MZPLBPaPr consecrare Vi om. V / simul MZPLVB similiter
PaPrVi / dicunt MZPLVBPrVi dicuntur Pa 258. Salomonis MPLVBPaPr Salamonis
Z Salemonis Vi / figure MZPLPaPrVi figure s. l. figuras exp. V figuras B / eius MZPLVBPaPr
eis Vi / ciconia MZPLVB citonia PaPrVi / post et add. V eius 259. aliis contineri
MZPLBPaPrVi teneri aliis V / que MZ hec PLBPaVi et hec Pr om. V / sophismata
MZPLVBPa sophista Pr sophistica Vi 260. quam om. Pa 261. ita om. L / advertere
ZPLVBPaPrVi avertere M / nequeat MPLVBPr nequeant ZPaVi 262. nephandissimi
MZPLV nephandissime BPaPrVi / laberintum MPLV laberimum Z laboratum BVi
labeatur Pr laborantum Pa
;I V=
Universos tamen hiis cum diligencia sollicitudinibus intendentes
265 eo usque videlicet, ut de ipsis credant artificialem ac racionabi-
lem esse scienciam et suis conentur eciam satisfacere desideriis
operando, uno solum communi velamine possumus excusare
dicentes quoniam pro certo corporaliter egri sunt, licet pluribus
sit occultum. Etenim sensibile nocumentum non cadit in accione
270 aliqua corporis animati sine morbi malicia. Morbus autem per
quem actus racionis et intellectus in homine sine febre et furia
leditur manifeste melancolia nominatur, ut tradit pericia medi-
corum. I gitur aliquid asserentes suis estimacionibus et sue cre-
dulitatis opinione, verumtamen aliter quam capiat intellectus aut
275 persuadeat clare racionis aculeus, veritas probat esse non sine
melancolie vicio vel innato vel accidentaliter acquisito.
Sed, quod lateat cernentibus eos melancolicos aliqualiter esse,
parum est quod nec sine manifesta causa timere videntur nec
audiuntur secundum commune iudicium hominum intermiscere
280 sermones, que melancolicis ut plurimum insunt. Si quis tamen
264. intendentes MZPLV attendentes BPaPrVi 265. ante eo add. Pr res / eo
MZPVBPaPrVi quo L / videlicet MZPLVBPa vim Pr videt Vi / ut om. Vi / credant
MPLVBPaPr crederat ZVi / artificialem MZPLVBPaPr artificialiter Vi / ac MZ et
PLVBPaPrVi 265-266. racionabilem MZPLVPaPr racionalem BVi 266. scienciam
MZPLVBPaPr essentiam Vi / conentur eciam MBP eciam conentur ZL conantur eciam
V tenetur Pr conetur eciam Pa coniecturis Vi 267. uno solum MPLBPaPrVi uno solo
Z solum uno V / communi MZPLVBPaVi quoniam Pr / excusare MZPLVBPaPr excusari
Vi / post excusare add. V procerto 268. quoniam MZPLVBPaPr quia Vi / certo
MZPVBPaPrVi vero L / corporaliter MZPLVBPa totaliter PrVi 269. etenim sensibile
MZPLVBPa et ergo sensibile Pr et insensibile Vi / nocumentum MPLVBPaPrVi
documentum Z 269-270. accione aliqua inv. Z 271. actus racionis MZPVBPaVi
racionis actus L aut rationis Pr / et om. L / in homine om. V / sine MZPLVBPaVi sive
in Pr / furia MZPLVBPaPr vesania Vi 272. melancolia MZPLVBPaPr in hoc et Vi
/ post nominatur add. Pr vere / tradit MZPLVPaPrVi credit B / pericia MPLVBPaPrVi
pericio Z 272-273. post medicorum add. L si add. V et 273. igitur ZPLVB ergo
MPaPrVi / aliquid MZ aliqui PLVBPaPrVi / asserentes MZPLVBPaPr adherentes Vi /
suis estimacionibus MZPLVBPaPr sui oppinionibus Vi 273-274. credulitatis
MZPLVBPaVi credulitati Pr 274. opinione MZPLBPaPr opinionem V estimatione Vi
/ aut MPLVBPaVi an Z om. Pr 275. persuadeat MZ persuadet PLBPaVi suadet V
om. Pr / clare MZPLVB clara PaVi om. Pr / aculeus MZ intellectus PLVBPaVi om. Pr
/ probat MZPLVB potest PaPrVi / esse non inv. L 276. melancolie MZPLVB malicie
PaPrVi / innato MZPLVBPaPr ignaro Vi / accidentaliter MZPLBPaPrVi accidentali V
277. quod om. Vi / lateat MZPLVBPaPr liceat Vi / cernentibus MZPLVBPa functibus
Pr tibi ventis Vi / eos MZPLVBPaPr esse Vi / melancolicos MZPLBPaPrVi vilitas V
278. nec
1
MZPLVBPa nunc Pr

non Vi / sine MZPLVB sinemus PaPr summere Vi /
manifesta causa MZLVB causa manifesta P causa PrVi om. Pa / timere MZPLVBPa timore
Pr timoris Vi / videntur MZPLVBPaVi videtur Pr / nec
2
MZPLVBPa nunc PrVi
279. commune MZPLVBPaVi quem Pr 280. sermones MZPLBPaPrVi sermonibus V
/ que MZPLV qui BPaPrVi / melancolicis MZPLPaPr multis VB nihilominus Vi
doctrinam legerit Galieni de occultis speciebus melancolie, non
sine vicio estimacionis inveniet huiusmodi homines scietque
similiter huiusmodi maliciam organorum vicium commutari, quem-
admodum eciam in tractatu De amore inordinato, quem scrip-
285 simus in medicina, fecimus notabilem mencionem.
I am ergo racio dictare videtur quod supradictis hominibus talis
estimacio non sit ad moris vicium quam nature pocius imputanda
et sic, quantum hoc tolerat, merentur quodammodo excusari.
Supradictam autem sentenciam scientes esse veram premissas
290 raciones scripsimus contra vulgares loquentes, quas disputando
impugnare vitamus, ne lubricis pedibus infirme cognicionis
occurrat labendi mollicies dictis nostris.
281. doctrinam legerit MZPLV legerit doctrina B legerit doctrinam Pr legeret
occultam doctrinam Pa diligenter doctrina Vi / occultis MZPLVBPaPr oculorum Vi / non
MZPLVBPaPr ita Vi 282. huiusmodi MZPLVBPaPr illos Vi / scietque MPLBPaVi sciet
eciam Z sciet quia V sciet quod Pr 283. similiter MZPBPaVi super V simili Pr

om.
L / post similiter add. Vi quod / vicium MZPLVBPaPr vicio Vi 283-284. quemadmodum
eciam MZVBPaPr quemadmodum P quemadmodum esse L quem etiam admodum Vi
284. in tractatu MZPLVB intellectum Pr intellectum est PaVi 285. fecimus notabilem
MZPLV notabilem fecimus BPaPr notabiliter fecimus Vi 286. racio MZPLVBPaVi non
Pr / dictare MZPLBPaPrVi deducere V 287. moris MZPLVB timore Pr timoris PaVi
/ quam MZPLVB quantum PaPrVi / nature MZPLBPaPrVi ne V / pocius MZPLVBPaVi
vitium Pr 288. et om. Vi / hoc MPLVPaPr hec Z homo BVi / tolerat MPLVBPaPrVi
merentur celant Z 289. sentenciam MPLVBPaPrVi scienciam Z / premissas MZPLVB
predi ctas PaPrVi 290. quas MZPL quos VBPaPrVi 291. i mpugnare
MZPLVBPaPr imputare Vi / lubricis MZPLBPaPr limbricis V lubricorum Vi / infirme
MZPBPaPr in fine LVVi 292. labendi mollicies dictis nostris MPLVBPaPr lapsus
gravior nostrorum dictorum occasione Z labendis molliorum dictorum nostris Vi / post
nostris add. M explicit add. Z explicit epistola magistri Arnaldi de Villanova ad episcopum
Valentinum de reprobacione nigromancie ficcionis add. P et cetera explicit add. L explicit
iste liber add. V explicit Deo gratias add. B explicit tytulo ut supra add. Pa etiam et sic
est finis libelli de improbacione maleficiorum Deo gracias add. Pr sic est finis add. Vi
explicit epistola Arnoldi de Villanova
BI BLI OGRAFI A
I . FONTS
AGRI PPA VON NETTESHEI M, Heinrich Cornelius, Filosofa oculta. Magia natural,
introducci i traducci castellana de Brbara Pastor (Madrid, Alianza
Editorial, 1992).
AGUST DHI PONA, Obras I I : Confesiones, text llat i traducci castellana de
B. Martn (Madrid, Editorial Catlica, 1969).
, Obras XV: De la doctrina cristiana, text llat i traducci de B. Martn
(Madrid, Editorial Catlica, 1969).
, Obras XVI - XVI I : La ciudad de Dios, text llat i traducci castellana de
J . Morn (Madrid, Editorial Catlica, 1958-1965).
ALBERT MAGNE, De animalibus, edici de H. Stadler (Mnster, 1916-1921).
, De vegetabilibus et plantis, edici de H. Stadler i C. J essen (Berln, 1867).
, Opera omnia, edici dAuguste Borgnet (Pars, Louis Vives, 1890-1899).
[ALBERT MAGNE], The Book of Secrets of Albertus Magnus, of the virtues of the
herbs, stones and certain beasts, also A book of the marvels of the world,
edici de M. R. Best i F. H. Brightman (Oxford, Clarendon Press, 1973).
, Speculum astronomiae, edici i traducci anglesa de Paola ZAMBELLI i
altres, The Speculum astronomiae and its enigma astrology, theology, and
science in Albertus Magnus and his contemporaries (Dordrecht-Boston-
Londres, Kluwer Academic Publishers, 1992).
Alberti Magni Opera Omnia, V.1: De caelo et mundo, edici de Paulus Hossfeld
(Mnster in Westfalen, Aschendorff, 1971).
, XVI : Metaphysica, edici de B. Geyer (Mnster in Westfalen, Aschendorff,
1960).
, 21: Super Matthaeum, edici de Bernhardus Schmidt (Mnster in
Westfalen, Aschendorff, 1987).
ALFONS X, Las siete partidas, glosses de Gregorio Lpez, Salamanca, Andrs de
Portonariis, 1555 (edici facsmil: Madrid, BOE 1974).
ANTONI NO DA FI RENZE, Chronicon (Basilea, Nicolaus Kesler, 1491).
ARETEU DE CAPADCI A, Aretaeus, edici de Karl Hude (Berln, Academia
Scientiarum, 1958, Corpus Medicorum Graecorum, 2).
[ARI STTI L], El hombre de genio y la melancola. Problema XXX, 1, text grec,
introducci i notes de J ackie Pigeaud, traducci castellana de Cristina
Serna (Barcelona, Quaderns Crema, 1996).
ARNAU DE VI LANOVA, Alia informatio beguinorum, edici de J osep Perarnau
(Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 1978).
, De mysterio cymbalorum Ecclesiae - De tempore adventus Antichristi, editat
dins PERARNAU, J osep, El text primitiu del De mysterio cymbalorum
Ecclesiae dArnau de Vilanova. En apndix el seu Tractatus de tempore
adventus Antichristi, Arxiu de Textos Catalans Antics, 7/8 (1988-1989),
pp. 7-133.
, Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum, editat dins CARRERAS
i ARTAU, J oaquim, La polmica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau
de Vilanova y los dominicos, Anales del I nstituto de Estudios Gerundenses,
5 (1950), pp. 5-58.
, I nformaci espiritual, Obres catalanes I : Escrits religiosos, edici de Miquel
Batllori (Barcelona, Barcino, 1947; reimpr. 1987), pp. 223-243.
, Lli de Narbona, Obres catalanes, I , pp. 141-166.
, Raonament dAviny, Obres catalanes, I , pp. 167-221.
[ARNAU DE VI LANOVA], Tractatus quidam in quo respondetur obiectionibus quae
fiebant contra Tractatum Arnaldi De adventu Antichristi, PERARNAU, J osep,
Tres textos dArnau de Vilanova i un en defensa seva (Barcelona, Facultat
de Teologia de Catalunya, 2002), pp. 201-348.
ARNAU DE VI LANOVA, Hec sunt opera... (Vencia, Boneto Locatelli, 1505).
, Opera nuperrime revisa... (Li, Guillaume Huyon, 1520).
, Opera omnia (Basilea, Conrad Waldkirch, 1585).
AVOMO, I I : Aphorismi de gradibus, edici i introducci de Michael R. McVaugh
(Granada-Barcelona, Universitat de Barcelona, 1975).
, I I I : Tractatus de amore heroico - Epistola de dosi tyriacalium medicinarum,
edici i introducci de Michael McVaugh (Barcelona, Universitat de
Barcelona, 1985).
, I V: Tractatus de consideracionibus operis medicine sive de flebotomia, edici
de Luke E. Demaitre i introducci de Pedro Gil-Sotres (Barcelona,
Universitat de Barcelona, 1988).
, V.1: Tractatus de intentione medicorum, edici i introducci de Michael
McVaugh (Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera,
2000).
AVOMO, VI .1: Medicationis parabole - Pirq Arnau de Vilanova, edici i
introducci de J uan Antonio Paniagua, Lola Ferre i Eduard Feliu
(Barcelona, Universitat de Barcelona, 1990).
, VI .2: Commentum in quasdam parabolas et alias aphorismorum series,
edici de Luis Garca Ballester, J uan Antonio Paniagua, Pedro Gil-Sotres
i Eduard Feliu (Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera,
1993).
, X.1: Regimen sanitatis ad regem Aragonum, edici de Luis Garca Ballester
i Michael McVaugh, amb introducci de P. Gil-Sotres, J . A. Paniagua i
L. Garca Ballester (Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci
Noguera, 1996).
, XI : De esu carnium, edici i introducci de Dianne M. Bazell (Barcelona,
Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera, 1999).
, XV: Commentum supra tractatum Galieni De malicia complexionis diverse
- Doctrina Galieni de interioribus, edici i introducci de Luis Garca
Ballester, Eustaquio Snchez Salor i Richard J . Durling (Barcelona,
Universitat de Barcelona, 1985).
AVOThO, I I I : I ntroductio in librum De semine scripturarum. Allocutio super
significatione nominis Tetragrammaton, introducci i edici de J osep
Perarnau (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans - Facultat de Teologia
de Catalunya, 2004).
AVI CENNA (I bn Si na), Canon (Vencia, Luca Antonio Giunta, 1527).
, Cantica, tradut per Ermengaut Blasi, amb comentari dAverrois, ARI STTI L,
Omnia quae extant opera, X: Averrois Cordubensis colliget (Vencia, Giunta,
1574), ff. 220-306.
, De viribus cordis, tradut per Arnau de Vilanova, Canon medicinae
(Vencia, Giunta, 1595), I I , ff. 334-352.
Avicenna latinus: Liber de anima, edici de S. van Riet (Lovaina-Leiden, E.
Peeters - E. J . Brill, I -I I -I I I , 1972, i I V-V, 1968).
BACON, Roger, Communia mathematica, Opera quaedam hactenus inedita, XVI ,
edici de Robert Steele (Oxford, Clarendon Press, 1940).
, Epistola de secretis operibus artis et nature et de nullitatis magiae, apndix
1 dOpera quaedam hactenus inedita, I , edici de J ohn S. Brewer (Londres,
Longman, Green, Longman and Roberts, 1859), pp. 523-551.
, I . Opus tertium. I I . Opus minus. I I I . Compendium philosophie, Opera
quaedam hactenus inedita, I , edici de J ohn S. Brewer (Londres,
Longman, Green, Longman and Roberts, 1859).
, The Opus Maius, edici de J ohn Henry Bridges (Oxford, 1897-1900;
reimpr. Frankfurt am Main, Minerva G.M.B.H., 1964).
, Part of the Opus tertium of Roger Bacon, edici dA. G. Little (Aberdeen,
The University Press, 1912).
BACON, Roger, Tractatus brevis et utilis ad declarandum quedam obscure dicta,
PSEUDO-ARI STTI L, Secretum secretorum cum glossis et notulis, tractatus
brevis et utilis ad declarandum quedam obscure dicta fratris Rogeri, edici
de Robert Steele, Opera hactenus inedita Rogeri Baconi, Fasc. V (Oxford,
Typographeum Clarendonianum, 1920), pp. 1-24.
BERNAT DE GORDON, Lilium medicinae (Li, 1559).
Chartularium Universitatis Parisiensis, edici dHenri Denifle i mile Chatela
(Pars, Universit de Paris, 1889-1897).
CHAUCER, Geoffrey, The Canterbury Tales, dins The works of Geoffrey Chaucer,
editat per F. N. Robinson (Londres-Oxford, Oxford University Press,
1957
2
).
, Contes de Canterbury, traducci catalana de Victria Gual (Barcelona,
Quaderns Crema, 1998).
Codex Theodosianus, edici de Theodor Mommsen i Paul Krueger (Hildesheim,
Weidmann, 1990).
COSTA BEN LUCA (Qusta ibn Luqa), De physicis ligaturis, editat dins WI LCOX, J udith
- RI DDLE, J ohn M., Qusta ibn Luqas Physical Ligatures and the recognition
of the placebo effect. With an edition and translation, Medieval
encounters. J ewish, Christian and Muslim culture in confluence and
dialogue, 1 (1995), pp. 1-48.
DEL R O, Martn, La magia demonaca, traducci de J ess Moya (Madrid,
Hiperin, 1991).
DESCLOT, Bernat, Crnica, edici de Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, Barcino,
1949-1951).
De tribus impostoribus: Le trait des trois imposteurs, edici de Philomneste
J unior i Pierre-Gustave Brunet (Pars - Brusselles, Librairie de lAcadmie
des Bibliophiles - A. Bluff, 1867).
EI XI MENI S, Francesc, Contes i faules, edici de Maral Olivar (Barcelona, Barcino,
1925).
GAL, Opera (Vencia, Filippo Pinzio, 1490).
, Opera omnia, text grec de C. G. Khn (Leipzig, 1821-1833, reimpr. Georg
Olms Verlag, Hildesheim 1965).
GRACI , Decretum, Corpus I uris Canonici, edici dAemilius Ludovicus Richter
i Aemilius Friedberg (Leipzig, Bernhard Tauchnitz, 1879-1881; reimpr.
Graz, Akademische Druck - U. Verlagsanstalt).
GUI LLEM DALVRNI A, Opera omnia (Pars, 1674; reproducci facsmil: Frankfurt
am Main, Minerva, 1963).
HI LDEGARDA DE BI NGEN, Causae et curae, edici de Paul Kaiser (Leipzig, Teubner,
1903).
HI PCRATES, Hippocrates, edici del text grec i traducci anglesa de W.H.S. J ones,
P. Porter i E. T. Willington (Cambridge, Mass. - Londres, Harvard
University Press - William Heinemann, 1923-1988).
HOMER, Odyssea, editat per T. W. Allen, Homeri opera (Oxford, Oxford University
Press, 1917).
HORACI , Odes i epodes, introducci, text llat revisat i traducci catalana de J osep
Vergs (Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 1978).
I SHAQ I BN I MRAN, Maqala fi l-malihuliya (Abhandlung ber die Melancholie) /
CONSTANT LAFRIC, Libri duo de melancholia, edici comparada arabollatina
amb traducci alemanya del text rab de Karl Garbers (Hamburg, Helmut
Buske Verlag, 1977).
I SI DOR DE SEVI LLA, Etimologas, edici del text llat, traducci castellana i notes
de J os Oroz i Manuel A. Marcos i introducci de Manuel Daz y Daz
(Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1993-1994).
J OHN OF SALI SBURY, Policraticus, edici de K.S.B. Keats-Rohan (Turnhout, Brepols,
1993).
J UAN DE MARI ANA, Historia general de Espaa (Toledo, Pedro Rodrguez, 1601).
AL-KI NDi , De radiis, editat dins M.-T. dAlverny i F. Hudry, Archives dhistoire
doctrinale et littraire du Moyen ge, 41 (1974), pp. 239-260.
Libre del repartiment del regne de Valncia, edici i estudi preliminar de Mara
Desamparados Cabanes i Ramn Ferrer (Saragossa, Anubar, 1979-1980).
Llibre del repartiment de Valncia, edici dirigida per Antoni Ferrando (Paterna,
Vicent Garcia, 1978).
LLULL, Ramon, Los cent noms de Du, dins Poesies, edici de Ramon dAls-
Moner (Barcelona, Barcino, 1925, pp. 34-41).
, Llibre de meravelles, edici de Salvador Galms (Barcelona, editorial
Barcino, 1931-1934).
MUNTANER, Ramon, Crnica, edici de Marina Gust (Barcelona, Edicions 62/
la Caixa, 1979).
NAUD, Gabriel, Apologie pour tous les grands hommes qui ont est faussement
accusez de magie (Pars, J acques Cotin, 1669).
NI COLAS DORESME, De causis mirabilium, HANSEN, Bert, Nicole Oresme and the
marvels of nature. A study of his De causis mirabilium with critical edition,
translation, and commentary (Toronto, Pontifical I nstitute of Mediaeval
Studies, 1985).
Picatrix. The latin version of the Ghayat al-Haki m, edici de David Pingree
(Londres, The Warburg I nstitute, 1986).
PI CO DELLA MI RANDOLA, Giovanni, Disputationes adversus astrologiam divinatricem,
edici dEugenio Garin (Florncia, Vallechi, 1946).
PI ETRO DABANO, Conciliator (Vencia, Giunta, 1565; reproducci facsmil: Pdua,
Editrice Antenore, 1985).
, De singulis venenis et curis eorumdem, Pier Candido DECEMBRI O et alii,
Archana medicine, [Ginebra, Louis Cruse, 1498-1500].
PI ETRO DABANO, Tratatti di astronomia. Lucidator dubitabilium astronomiae, De
motu octavae sphaerae e altre opere, edici i introduccions de Graziella
Federici Vescovini (Pdua, Programma, 1992).
PLI NI , Histoire naturelle, edici i traducci francesa dA. Ernout (Pars, Les Belles
Lettres, 1962).
PSEUDO-ARI STTI L, Secretum secretorum cum glossis et notulis, tractatus brevis et
utilis ad declarandum quedam obscure dicta fratris Rogeri, editat per
Robert Steele, Opera hactenus inedita Rogeri Baconi, Fasc. V (Oxford,
Typographeum Clarendonianum, 1920).
PSEUDO-PTOLEMEU, Opera quae exstant omnia, I I I .2: De iudicandi facultate et animi
principatu. Fructus sive Centiloquium, edici dE. Boer (Leipzig, Teubner,
1961).
PTOLEMEU, Quadripartitum opus, traducci de Plat de Tvoli (Vencia, Boneto
Locatelli, a expenses dOttaviano Scoti, 1493).
, Tetrabiblos, edici i traducci anglesa de F. E. Robbins (Cambridge, Mass.,
- Londres, Harvard University Press - William Heinemann, 1980).
RAZS (al-Razi ), Opera exquisitiora (Basilea, 1544).
RUFUS DEFES, Oeuvres, edici de C. Daremberg i . Ruelle (Pars, 1879; reimpr.
Adolf M. Hakkert, Amsterdam, 1963).
GI ROLAMO SAVONAROLA, Contra li astrologi, dins Scritti filosofici, edici de G.
Garfagnini i E. Garin (Roma, Angelo Belardetti, 1982).
SI GER DE BRABANT, Quaestiones in metaphysicam, edici dArmand Maurer
(Lovaina - Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts,
1983).
TABI T I BN QURRA, De imaginibus, editat dins CARMODY, Francis J . (1960), The
astronomical works of Thabit b. Qurra (Berkeley - Los Angeles, University
of California Press, pp. 180-197).
TOMS DAQUI NO, Opera omnia, Roberto Busa (Stuttgart-Bad Cannstatt, Fromann-
Holzboog, 1980).
, Quaestiones disputatae, I I , edici de P. Bazzi et alii (Tor - Roma, Marietti,
1965).
, Quaestiones quodlibetales, 9, a. 1, edici de Raimondo Spiazzi (Roma,
Marietti, 1920; reimpr. 1949
8
).
, Suma contra los gentiles, text llat i traducci castellana (Madrid, Editorial
Catlica, 1953).
, Suma teolgica, text llat i traducci castellana (Madrid, Editorial Catlica,
1951-1955).
TOSTADO DE MADRI GAL, Alonso, I n librum Paradoxarum (Vencia, I oannes -
Gregorius de Gregoriis, 1508).
Trois commentaires anonymes sur le Trait de lme dAristote, editats per
Maurice Giele, Fernand Van Steenbergchen i Bernardo Bazn (Lovaina
- Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1971).
VI LLANI , Giovanni, Nuova cronica, edici de Giuseppe Porta (Parma, Fondazione
Pietro Bembo Ugo Guanda, 1991).
WEYER, J ohann, Witches, devils, and doctors in the Renaissance: J ohann Weyer,
De Praestigiis Daemonum, introducci de George Mora i traducci
anglesa de J ohn Shea (Binghamton - Nova York, Medieval and Renaissance
Texts and Studies, 1991).
I I . BI BLI OGRAFI A SECUNDRI A
AGRI MI , J ole, Aforismi, parabole, esempi. Forme di scrittura della medicina
operativa: il modello di Arnaldo da Villanova, M. GALUZZI - G. MI CHELI
- M. T. MONTI (ed.), Le forme della comunicazione scientifica (Mil,
FrancoAngeli, 1998), pp. 361-392.
AGRI MI , J ole - CRI SCI ANI , Chiara, Medici e vetulae dal duecento al quattrocento:
problemi di una ricerca, Cultura popolare e cultura dotta nel seicento.
Atti del Convegno di Studio di Genova (23-25 novembre 1982) (Mil, Franco
Angeli Editore, 1983).
, Per una ricerca su experimentum-experimenta: riflessione epistemologica
e tradizione medica (secoli XI I I -XV), P. GI ANNI - I . MAZZI NI (ed.), Presenza
del lessico greco e latino nelle lingue contemporanee. Ciclo di lezioni tenute
allUniversit di Macerata nella.a. 1987/1988 (Macerata, Universit degli
Studi di Macerata, 1990), pp. 9-49.
, Savoir mdical et anthropologie religieuse. Les reprsentations et les
fonctions de la vetula (XI I I
e
-XI V
e
sicle), Annales. conomies, socits,
civilisations, 48/5 (1993), pp. 1281-1308.
ALS-MONER, Ramon d, De la marmessoria dArnau de Vilanova, Miscellnia
Prat de la Riba (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1923), I , pp. 289-
306.
LVAREZ, Cristina, Estudio, ABUL-ALA ZUHR, Kitab al-muy
^
arrabat (Libro de las
experiencias mdicas) (Madrid, CSI C-AECI , 1994).
ALVERNY, Marie-Thrse d, Translations and translators, R. L. BENSON - G.
CONSTABLE (ed.), Renaissance and renewal in the twelfth century (Cambridge,
Mass., 1982), pp. 421-462; reimpr. La transmission des textes philosophiques
et scientifiques au Moyen ge (Aldershot, Variorum, 1995).
ANGLO, Sidney, Melancholia and Witchcraft: the debate between Wier, Bodin
and Scot, AUTORS DI VERSOS, Folie et draison la Renaissance. Colloque
international tenu en novembre 1973 (Brusselles, ditions de lUniversit
de Bruxelles, 1976), pp. 209-228.
ANHEI M, tienne - GRVI N, Benot - MORARD, Martin, Exgse judo-chrtienne,
magie et linguistique: un recueil de notes indites attribues Roger
Bacon, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 68 (2001),
pp. 94-154.
BAI LEY, Michael D., From sorcery to witchcraft: clerical conceptions of magic
in the later Middle Ages, Speculum, 76/4 (2001), pp. 960-990.
BAKHOUCHE, Batrice - FAUQUI ER, Frdric - PREZ-J EAN, Brigitte, I ntroduction
Picatrix. Un trait de magie mdival (Turnhout, Brepols, 2003), pp. 5-
38.
BARTRA, Roger, Cultura y melancola. Las enfermedades del alma en la Espaa
del siglo de oro (Barcelona, Anagrama, 2001).
BATLLORI , Miquel, Les obres religioses catalanes dArnau de Vilanova, ARNAU
DE VI LANOVA, Obres catalanes. Volum I : escrits religiosos (Barcelona,
Barcino, 1947), pp. 51-99.
, La documentacin de Marsella sobre Arnau de Vilanova y J oan Blasi,
Analecta Sacra Tarraconensia, 23 (1949), pp. 75-119; traducci catalana:
El parentiu amb J oan Blasi a travs de la documentaci de Marsella,
BATLLORI , M., Arnau de Vilanova i larnaldisme (Valncia, Tres i Quatre,
1994), pp. 75-126.
, Arnau de Vilanova antischolastique daprs les textes catalans et
italiens, Scholastica ratione historico-critica instauranda. Acta Congressus
scholastichi internationalis Romae anno sancto MCMLI celebrati (Roma,
1951), pp. 569-581; traducci catalana: Arnau de Vilanova,
antiscolstic, BATLLORI , Arnau de Vilanova i larnaldisme, pp. 261-272.
BATLLORI , Miquel - CARRERAS, J oaquim, La patria y la familia de Arnau de
Vilanova, Analecta Sacra Tarraconensia, 20 (1947), pp. 5-75; traducci
catalana: BATLLORI , Arnau de Vilanova i larnaldisme, pp. 3-73.
BAXTER, Christopher, J ean Bodins De la dmonomanie des sorciers: the logic
of persecution, S. ANGLO (ed.), The damned art. Essays in the Literature
of Witchcraft (Londres - Boston, Henley - Routledge & Kegan Paul, 1977),
pp. 76-105
BAZN, Bernardo C., Les questions disputes, principalement dans les facults
de thologie, B. C. BAZN et al., Les questions disputes et les questions
quodlibtiques dans les facults de thologie, de droit et de mdecine
(Turnhout, Brepols, 1985), pp. 13-149.
BAZELL, Dianne M., Estudi introductori, AVOMO, XI : De esu carnium
(Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci Noguera, 1999), pp. 11-
73.
BECHTEL, Guy, La sorcire et lOccident. La destruction de la sorcellerie en Europe
des origines aux grands bchers (Pars, Plon, 1997).
BENTON J ohn F., New light on the patria of Arnau de Vilanova, Analecta Sacra
Tarraconensia, 51-52 (1978-1979), pp. 215-227.
BEST, Michael R. - BRI GHTMAN, Frank H., I ntroduction, The Book of Secrets
of Albertus Magnus, of the virtues of the herbs, stones and certain beasts,
also A book of the marvels of the world (Oxford, Clarendon Press, 1973),
pp. xi-xlviii.
BI ANCHI , Luca, I l vescovo e i filosofi. La condanna parigina del 1277 e levoluzione
dellaristotelismo scolastico (Brgam, Lubrina, 1990).
, Censure, libert et progrs intellectuel lUniversit de Paris au XI I I
e
sicle, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 63 (1996),
pp. 45-93.
BI HL, M., Statuta Generalia Ordinis edita in Capitulis Generalibus celebratis
Narbonae an. 1260, Assisi an. 1279 atque Parisiis an. 1292, editio critica
et synoptica, Archivum Franciscanum Historicum, 34 (1941), pp. 13-94
i 284-358.
BI RKENMAJ ER, Aleksander, tudes dhistoire des sciences en Pologne (Wroclaw,
Zaklad Narodowy I mienia Ossolinskich Wydawnictwo Polskiej Akademii
Nauk, 1972).
BLUM, Paul Richard, Qualitates occultae: Zur philosophischen Vorgeschichte
eines Schsselgriffs zwischen Okkultismus und Wissenschaft, BUCK,
A. (ed.), Die okkulten Wissenschaften in der Renaissance (Wiesbaden,
Harrassowitz, 1992), pp. 45-64.
BONET, Valrie, Le traitement de la douleur: quand lirrationnel vient au secours
du rationnel, PALMI ERI , N. (ed.), Rationnel et irrationnel dans la mdecine
ancienne et mdivale: aspects historiques, scientifiques et culturels (Saint-
tienne, Publications de lUniversit de Saint-Etienne, 2003), pp. 145-162.
BORRS, Laura, Ms enll de la ra (Barcelona, Quaderns Crema, 1999).
BS, Gunther, Curiositas. Die Rezeption eines antiken Begriffes durch christliche
Autoren bis Thomas von Aquin (Paderborn - Munic - Viena - Zuric,
Ferdinand Schningh, 1995).
BOUDET, J ean-Patrice, La gense mdivale de la chasse aux sorcires. J alons
dune recherche, NABERT, N. (dir.), Le mal et le diable. Leurs figures
la fin du Moyen ge (Pars, Beauchesne, 1996).
, LArs notoria au Moyen ge: une rsurgence de la thurgie antique?,
MOREA, A. - TURPI N, J .-C. (ed.), La magie. Colloque international de
Montpellier, 25-27 mars 1999 (Montpeller, Publications de lUniversit
Paul-Valry, 2000), I I I , pp. 173-191.
, Les whos who dmonologiques de la Renaissance et leurs anctres
mdivaux, Mdivales, 44 (2003), pp. 117-140.
BOUREAU, Alain, Satan hrtique: linstitution judiciaire de la dmonologie sous
J ean XXI I , Mdivales, 44 (2003), pp. 17-46.
, Satan hrtique. Naissance de la dmonologie dans lOccident mdival
(1280-1330) (Pars, O. J acob, 2004).
BRI TI SH LI BRARY, I ndex of manuscripts in the British Library (Cambridge,
Chadwyck-Healey, 1984-1986), 10 vols.
BURNETT, Charles, Adelard, Ergaphalau and the science of the stars, BURNETT,
C. (ed.), Warburg I nstitute surveys and texts 14. Adelard of Bath: An English
scientist and Arabist of the early twelfth century (Londres, The Warburg
I nstitute, 1987), pp. 133-145; reimpr. BURNETT, C., Magic and divination
in the Middle Ages. Texts and techniques in the I slamic and Christian worlds
(Aldershot, Variorum, 1996).
BURNETT, Charles, Michael Scot and the transmission of scientific culture from
Toledo to Bologna, via the court of Frederick I I Hohenstaufen,
Micrologus, 2 (1994), pp. 101-126.
, Talismans: magic as science? Necromancy among the seven liberal arts,
C. BURNETT, Magic and divination in the Middle Ages..., I , pp. 1-15.
, Filosofa natural, secretos y magia, GARC A BALLESTER, L. (dir.), Historia
de la ciencia y de la tcnica en la corona de Castilla (Salamanca, J unta
de Castilla y Len, 2002), I , pp. 95-144.
BUTLER, Elisabeth M., The myth of the magus (Cambridge, Cambridge University
Press, 1948); traducci castellana de M. Gutirrez: El mito del mago
(Cambridge, Cambridge University Press, 1997).
, Ritual magic (University Park, The Pennsylvania State University Press,
1949; reimpr. 1998
4
).
CALVET, Antoine, Alchimie et joachimisme dans les alchimica pseudo-arnaldiens,
MARGOLI N, J .-C. - MATTON, S. (ed.), Alchimie et philosophie la Renaissance.
Actes du colloque international de Tours (4-7 dc. 1991) (Pars, Vrin, 1993),
pp. 93-107.
, Les alchimica dArnaud de Villeneuve travers la tradition imprime
(XVI
e
-XVI I
e
sicles). Questions bibliographiques, KAHN, D. - MATTON, S.,
Alchimie. Art, histoire et mythes. Actes du premier colloque international
de la Socit dtude de lHistoire de lAlchimie, Paris, Collge de France,
14-15-16 mars 1991 (Pars - Mil, S..H.A.- Arch, 1995), pp. 157-190.
, Le Tractatus parabolicus du Pseudo-Arnaud de Villeneuve. Texte et
traduction, Chrysopoeia, 5 (1992-1996), pp. 145-171.
, Quest-ce que le corpus alchimique attribu matre Arnaud de
Villeneuve?, PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I I Trobada I nternacional
dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans),
pp. 435-456.
CARDI NI , Franco, Magia, stregoneria, superstizioni nellOccidente medievale
(Florncia, La Nuova I talia Editrice, 1979); traducci castellana dA. P.
Moya: Magia, brujera y supersticin en el Occidente medieval (Barcelona,
Pennsula, 1982).
CARO BAROJ A, J ulio, Las brujas y su mundo (Madrid, 1961; reimpr. Alianza
Editorial, 1982).
CAROTI , Stefano, Lastrologia nellet di Federico I I , Micrologus, 2 (1994),
pp. 57-73.
CARRERAS i ARTAU, J oaquim, La llibreria dArnau de Vilanova, Analecta Sacra
Tarraconensia, 11 (1935), pp. 63-84.
, Arnaldo de Vilanova, apologista antijudaico, Sefarad, 7 (1947), pp. 49-
61.
Catalogus codicum manuscriptorum Bibliothecae Regiae [Codices latini] (Pars,
1744).
CARD, J ean, Folie et dmonologie, AUTORS DI VERSOS, Folie et draison la
Renaissance. Colloque international tenu en novembre 1973 (Brusselles,
ditions de lUniversit de Bruxelles, 1976), pp. 129-147.
CHABS, Roque, I nventario de los libros, ropas y dems efectos de Arnaldo
de Villanueva, Revista de archivos, bibliotecas y museos, 9 (1903), pp.
11-49.
CHANTRAI NE, Pierre, Dictionnaire tymologique de la langue grecque (Pars,
Klincksieck, 1968; reimpr. 1983
2
).
CHENU, Marie-Dominique, La thologie au douzime sicle (Pars, J . Vrin, 1957;
reimpr. 1976).
CI FUENTES, Llus, La cincia en catal a lEdat Mitjana i el Renaixement (Barcelona
- Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona - Universitat de les I lles
Balears, 2002).
CI FUENTES, Llus - MCVAUGH, Michael, Estudi introductori, AVOMO, X.2:
Regimen Almarie (Regimen castra sequentium) (Barcelona, Universitat de
Barcelona - Fundaci Noguera, 1998), pp. 13-124.
CLAGETT, Marshall, Nicole Oresme and the medieval geometry of qualities and
motions. A treatise on the uniformity and difformity of intensities known
as Tractatus de configurationibus qualitatum et motuum, edited with an
introduction, English translation and commentary (Madison, The University
of Wisconsin, 1968).
CLARK, Stuart, Thinking with demons. The idea of witchcraft in early modern
Europe (Oxford, Oxford University Press, 1997).
COLL i ALENTORN, Miquel, I ntroducci, DESCLOT, Bernat, Crnica (Barcelona,
Barcino, 1949), I .
COLOMER, Eusebi, El pensament als pasos catalans durant lEdat Mitjana i el
Renaixement (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans - Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 1997).
COHN, Norman, Europes inner demons. An enquiry inspired by the Great Witch-
Hunt (Londres, Chatto, 1975); traducci castellana dO. Corts: Los
demonios familiares de Europa (Madrid, Alianza Editorial, 1980).
COPENHAVER, Brian P., Scholastic philosophy and Renaissance magic in the De
vita of Marsilio Ficino, Renaissance Quarterly, 37 (1984), pp. 523-554.
, Natural magic, Hermetism and occultism in early modern science,
LI NDBERG, D. C. - WESTMAN, R. S., Reappraisals of the scientific revolution
(Cambridge, Cambridge University Press, 1991), pp. 261-301.
COROMI NES, J oan, Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana
(Barcelona, Curial, 1980-91), 9 vols.
CORS, J ordi, El viatge al mn dels morts en lOdissea (Bellaterra, Universitat
Autnoma de Barcelona, 1984).
COSTE, J ean, Boniface VI I I en procs: articles daccusation et dpositions des
tmoins (1303-1311) (Roma, LErma di Bretschneider, 1995).
COXE, Henry O., Catalogus codicum MSS qui in collegiis aulisque Oxoniensibus
hodie adservantur I : Catalogus codicum MSS Collegii Mertonensis (Oxford,
1852).
CRI SCI ANI , Chiara, Exemplum Christi e Sapere. Sullepistemologia di Arnaldo
da Villanova, Archives I nternationales dHistoire des Sciences, 28 (1978),
pp. 245-298.
CRI SCI ANI , Chiara - PEREI RA, Michela, Larte del sole e della luna. Alchimia e filosofia
nel medioevo (Spoleto, Centro I taliano di Studi sullAlto Medioevo, 1996).
CULI ANU, I oan Petru, Magic in medieval and Renaissance Europe, MI RCEA, E.
(ed.), The Encyclopedia of Religion (Nova York, MacMillan Publishing
Company, 1987), I X, pp. 101-97.
DASTON, Lorraine - PARK, Katharine, Wonders and the order of nature, 1150-1750
(Nova York, Zone Books, 1998).
DAXELMLLER, Christoph, Zauberpraktiken (Zuric, Artemis & Winkler Verlag,
1993); traducci castellana de C. Ruiz: Historia social de la magia
(Barcelona, Herder, 1997).
DEBUS, Allen G., Man and nature in Renaissance (Cambridge, Cambridge
University Press, 1978); traducci castellana de S. Lugo: El hombre y la
naturaleza en el Renacimiento (Mxic, Fondo de Cultura Econmica,
1985).
DELI SLE, Lopold, I nventaire des manuscrits latins de Notre-Dame et dautres fonds
conservs la Bibliothque Nationale sous les numros 16719-18613, extret
de Bibliothque de lcole des chartes, 31 (1870).
, Le cabinet des manuscrits de la Bibliothque I mpriale. tude sur la
formation de ce dpt (Pars, I mprimerie I mpriale, 1868-1874), 2 vols.
DEMAI TRE, Luke, Doctor Bernard de Gordon: professor and practitioner (Toronto,
Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980).
, The text and the manuscripts of the Tractatus de consideracionibus operis
medicine, AVOMO, I V (1988), pp. 121-129.
D AZ Y D AZ, Manuel, I ndex scriptorum Latinorum Mediae Aevi Hispanorum
(Madrid, 1959).
Diccionari biogrfic (Barcelona, Albert editor, 1966).
DI EPGEN, Paul, Arnald von Villanova als Politiker und Laientheologe von 1299
bis Herbst 1308 (Berln-Leipzig, Dr. Walter Rothschild, 1909).
, Studien zu Arnald von Villanova, I V. Arnalds Stellung zur Magie,
Astrologie und Oneiromantie, Archiv fr Geschichte der Medizin, 5 (1911),
pp. 88-115.
, Arnaldus de Villanova De improbatione maleficiorum, Archiv fr
Kulturgeschichte, 9 (1912), pp. 385-403.
DI ETHELM, Oskar, The medical teaching of demonology in the 17th and 18th
centuries, J ournal of the history of the behavioral sciences, 6/1 (1970),
pp. 3-15.
DMI TREWSKI , Michel de, Fr. Bernard Dlicieux O.F.M. Sa lutte contre lI nquisition
de Carcassonne et dAlbi, son procs (1297-1319), Archivum Franciscanum
Historicum, 17 (1924), pp. 183-218, 313-337, 457-488; 18 (1925), pp. 3-
32.
DONDAI NE, Antoine, Abrviations latines et signes recommands pour lapparat
critique des ditions de textes mdivaux, Bulletin de la Socit
I nternationale pour ltude de la Philosophie Mdivale, 1 (1959), pp. 142-
149.
DOSSAT, Yves, Les origines de la querelle entre prcheurs et mineurs provenaux.
Bernard Dlicieux, Cahiers de Fanjeaux, 12: Franciscains dOc. Les
Spirituels ca. 1280-1324 (Tolosa, douard Privat, 1975), pp. 315-354.
DU CANGE, Charles Du Fresne Sieur, Glossarium mediae et infimae latinitatis,
edici de L. Favre (Niort, 1883-1887; reimpr. Graz, Akademische Druck-
U. Verlagsanstalt 1954).
DUHEM, Pierre, Le systme du monde. Histoire des doctrines cosmologiques de
Platon Copernic (Pars, Hermann, 1913-1965).
DUNCAN, Edgar H., The literature of alchemy and Chaucers Canons yeomans
tale: framework, theme and characters, Speculum, 43/4 (1968), pp. 633-
656.
DURLI NG, Richard J ., I ntroduction, AVOMO, XV: Commentum supra tractatum
Galieni De malicia complexionis diverse / Doctrina Galieni de interioribus
(Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985), pp. 299-303.
EAMON, William, Technology as magic in the Late Middle Ages and Renaissance,
J anus, 270 (1983), pp. 171-212.
, Science and the secrets of nature. Books of secrets in medieval and early
modern culture (Princeton, Princeton University Press, 1994).
EAMON, William - KEI L, Gundolf, Plebs amat empirica: Nicholas of Poland and
his critique of the mediaeval medical establishment, Sudhoffs Archiv,
71/2 (1987), pp. 180-196.
EVANS, J ack L., Witchcraft, demonology and Reinassance psichiatry, The
Medical J ournal of Australia, 53/23 (1966).
FAHD, Toufic, Magic in I slam, ELI ADE, M. (ed.), The Encyclopedia of Religion
(Nova York, MacMillan Publishing Company, 1987), I X, pp. 104-109.
, La connaissance de linconnaissable et lobtention de limpossible dans
la pense mantique et magique de lI slam, Bulletin dtudes orientales,
44 (1992), pp. 32-44.
FANGER, Claire, Medieval ritual magic: what it is and why we need to know
more about it, FANGER, C. (ed.), Conjuring spirits. Texts and traditions
of late medieval ritual magic (University Park, The Pennsylvania State
University Press, 1998), pp. vii-xviii.
FANGER, Claire, Things done wisely by a wise enchanter: negotiating the power
of words in the thirteenth century, Esoterica, 1 (1999), pp. 97-132 (URL:
http://www.esoteric.msu.edu).
FAUQUI ER, Frdric, Le magicien-philosophe dans le Picatrix latin, MOREA, A.
- TURPI N, J .-C. (ed.), La magie. Colloque international de Montpellier, 25-
27 mars 1999 (Montpeller, Universit Paul-Valry, 2000), I I I , pp. 129-146.
FEDERI CI VESCOVI NI , Graziella, Lastrologia tra la magia, religione e scienza,
Arti e filosofia nel secolo XI V (Florncia, Nuove Edizioni Enrico Vallecchi,
1983).
, Pietro dAbano e le fonti astronomiche greco-arabe-latine, Medioevo,
11 (1985), pp. 65-96.
, Pietro dAbano e lastrologia-astronomia, Bollettino del Centro
internazionale di storia dello spazio e del tempo, 5 (1986), pp. 9-28.
, Peter of Abano and astrology, CURRY, P. (ed.), Astrology, science and
society (historical Essays) (Bury St. Edmunds, Suffolk, The Boydell Press,
1987), pp. 19-39.
, La place privilgie de lastronomie dans lencyclopdie des sciences de
Pierre dAbano, Knowledge and the science in medieval philosophy (Actes
VI I I I nternational Congress of Medieval Philosophy) (Hlsinki, 1990), I I I ,
pp. 42-51.
, Pietro dAbano tra biografia e fortuna, PI ETRO DABANO, Tratatti di
astronomia. Lucidator dubitabilium astronomiae, De motu octavae sphaerae
e altre opere (Pdua, Programma, 1992), pp. iii-xxx.
, I ntroduzione [Lucidator dubitabilium astronomiae], PI ETRO DABANO,
Tratatti di astronomia..., pp. 15-42.
, La classification des mathmatiques de Thadde de Parme, HAMESSE,
J ., Manuels, textes et techniques denseignements au Moyen ge (Lovaina,
Universit Catholique de Louvaine, 1994), pp. 137-182.
, Stregoneria e magia cerimoniale nei secoli XI I I e XI V, BOSCO, G. - CASTELLI,
P. (ed.), Stregoneria e streghe nellEuropa moderna. Convegno internazionale
di studi (Pisa, 24-26 marzo 1994) (Pisa, Pacini, 1996), pp. 23-47.
, Escatologia e astrologia in Abramo Savosarda, Medioevo, 16 (2000),
pp. 125-150.
, Profilo di Pietro dAbano, il Conciliatore, BENTI VEGNA, G. - BURGI O, S.
- MAGNANO SAN LI O, G. C. (ed.), Filosofia, scienza, cultura. Studi in onore
di Corrado Dollo (Soveria Mannelli, Rubbettino, 2002) pp. 845-862.
, Filosofia e scienze alla Corte di Federico I I . La concezione del sapere
di Michele Scoto, Unione e amicizia. Omaggio a Francesco Romano
(Messina, CUECM, 2003), pp. 603-615.
FERRARI , Giovanna, I l trattato De humido radicale di Arnaldo da Villanova,
PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I I Trobada I nternacional dEstudis sobre
Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 2005), pp. 281-
331.
FESTUGI RE, A. J ., La rvlation dHerms Trismgiste: I . Astrologie et sciences
occultes (Pars, Les Belles Lettres, 1950; reimpr. 1981).
FI NKE, Heinrich, Aus den Tagen Bonifaz VI I I (Mnster, Aschendorff, 1902).
, Acta Aragonensia. Quellen zur deutschen, italienischen, franzsischen,
spanischen zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der diplomatischen
Korrespondenz J aymes I I (1291-1327) (Berln, 1908; reimpr. Aalen,
Scientia Verlag, 1968)
FLI NT, Valerie, The rise of magic in early medieval Europe (Princeton, Princeton
University Press, 1991).
FORTUNY, Francesc J ., La filosofia dArnau de Vilanova, Anuari de la Societat
Catalana de Filosofia, 3 (1989), pp. 19-54.
, Arnau de Vilanova: els lmits de la ra teolgica. Arnau en oposici a
Averrois, Maimnides i Toms dAquino, Estudi General, 9 (1989), pp.
31-60.
FRANSEN, Grard, Les questions disputes dans les facults de droit, BAZN,
B. C. [et al.], Les questions disputes et les questions quodlibtiques dans
les facults de thologie, de droit et de mdecine (Turnhout, Brepols, 1985),
pp. 223-277.
FRENCH, Roger - CUNNI NGHAM, Andrew, Before science. The invention of the friars
natural philosophy (Aldershot, Scolar Press, 1996).
FRI EDLANDER, Alan, Processus Bernardi Delitiosi. The trial of Fr. Bernard Dlicieux,
3 september - 8 december 1319 (Philadelphia, American Philosophical
Society, 1996).
FRI TZ, J ean-Marie, Le discours du fou au Moyen ge (Pars, Presses Universitaires
de France, 1992).
FUMAGALLI BEONI O BROCHI ERI , Mariateresa, El intelectual, LE GOFF, J ., Luomo
medievale (Roma - Bari, Laterza, 1987); traducci castellana: El hombre
medieval (Madrid, Alianza Editorial, 1990), pp. 191-219.
GAI DE, Franoise, Aspects divers des principes de sympathie et dantipathie
dans les textes thrapeutiques latins, PALMI ERI , N. (ed.), Rationnel et
irrationnel dans la mdecine ancienne et mdivale: aspects historiques,
scientifiques et culturels (Saint-tienne, Publications de lUniversit de
Saint-tienne, 2003), pp. 129-144.
GAI LLARD-SEUX, Patricia, Sympathie et antipathie dans lHistoire Naturelle de
Pline lAncien, PALMI ERI , N. (ed.), Rationnel et irrationnel dans la mdecine
ancienne et mdivale: aspects historiques, scientifiques et culturels (Saint-
tienne, Publications de lUniversit de Saint-tienne, 2003), pp. 113-128.
GARC A BALLESTER, Luis, Galeno en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (c.
130-c. 200 d. de C.) (Madrid, Guadarrama, 1972).
, Alma y enfermedad en la obra de Galeno. Traduccin y comentario del escrito
Quod animi mores corporis temperamenta sequantur (Valncia - Gra-
nada, Universidad de Granada, 1972).
GARC A BALLESTER, Luis, Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los
estudios mdicos en Montpellier (1309): El Hipcrates latino y la
introduccin del nuevo Galeno, Dynamis, 2 (1982), pp. 97-158.
, Hacia el establecimiento de un canon de las obras mdicas de Arnau
de Vilanova, PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional dEstudis
sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans 1995),
I I , pp. 23-29.
, The new Galen: a challenge to Latin Galenism in thirteenth-century
Montpellier, FI SCHER, K.-D. - NI CKEL, D. - POTTER, P., Text and tradition.
Studies in ancient medicine and its transmission (Leiden - Boston -
Colnia, Brill, 1998), pp. 55-83.
GARC A BALLESTER, Luis - FELI U, Eduard, La versi hebrea dAbraham Abigdor,
AVOMO, VI .2 (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993), pp. 98-133.
GARC A BALLESTER, Luis - MCVAUGH, Michael - PANI AGUA, J uan Antonio, Catlogo
de incipits de los manuscritos mdicos latinos atribuidos a Arnau de
Vilanova (mecanografiat, Granada, 1978).
GARC A BALLESTER, Luis - SNCHEZ SALOR, Eustaquio, I ntroduccin, AVOMO,
XV (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985), pp. 13-137.
GARCI A FONT, J oan, Simbologia del De somniorum interpretatione dArnau de
Vilanova i la seva relaci amb la medicina, I Congrs I nternacional
dHistria de la Medicina Catalana (Barcelona-Montpeller 1970) (Barcelo-
na, Scientia, 1971), pp. 255-264.
GARI N, Eugenio, I mgenes y smbolos en Marsilio Ficino, Medioevo e
Rinascimento. Studi e ricerche (Bari, Laterza, 1954), pp. 269-288;
traducci castellana de D. Bergad: La revolucin cultural del Renacimien-
to (Barcelona, Crtica, 1981) pp. 135-157.
GARI N, Eugenio, Lo zodiaco della vita. La polemica sullastrologia dal Trecento
al Cinquecento (Roma - Bari, Laterza, 1976); traducci castellana dA.
P. Moya: El zodiaco de la vida. La polmica astrolgica del Trescientos al
Quinientos (Barcelona, Pennsula, 1981).
GI L, Luis, Therapeia. La medicina popular en el mundo clsico (Madrid,
Guadarrama, 1969).
GI L-SOTRES, Pedro, I ntroduccin, AVOMO, I V (Barcelona, Universitat de
Barcelona, 1988), pp. 7-120.
, Los regimina sanitatis, AVOMO, X.1 (Barcelona, Universitat de Barce-
lona - Fundaci Noguera, 1996), pp. 481-568.
GI NZBURG, Carlo, Storia notturna. Una decifrazione del sabba (Tor, Einaudi,
1989).
GI RALT, Sebasti, Arnau de Vilanova i les propietats ocultes, de la mgia a la
medicina universitria, BATLL, J . - DE LA FUENTE, P. - PUI G, R. (coord.),
V Trobades dHistria de la Cincia i de la Tcnica, Roquetes, 11-13 de
desembre de 1998 (Barcelona, Societat Catalana dHistria de la Cincia
i de la Tcnica, 2000), pp. 393-398.
GI RALT, Sebasti, Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista (Manresa,
Collegi Oficial de Metges de Barcelona - Mtua Manresana, 2002,
Publicacions de lArxiu Histric de les Cincies de la Salut, 5).
, The consilia attributed to Arnau de Vilanova, Early science and medicine,
7/4 (2002), pp. 311-356.
, La qesti arnaldiana: autenticitat i falsa autoria en el corpus atribut
a Arnau de Vilanova, Gimbernat, 38 (2002), pp. 185-197.
, El autor del Contra calculum y de otros tres tratados mdicos: Arnau
de Vilanova o Galvano da Levanto?, Sudhoffs Archiv, 87/1 (2003),
pp. 32-68.
, Arnaldus astrologus? La astrologa en la medicina de Arnau de Vilanova,
Medicina & historia, 2003/2 (2003), pp. 1-15.
, Els melanclics, de lexcellncia a la marginalitat, BATLL, J . - BERNAT,
P. - PUI G, R. (coord.), Actes de la VI I Trobada dHistria de la Cincia i
de la Tcnica, Barcelona: 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 (Barcelona,
Societat Catalana dHistria de la Cincia i de la Tcnica, 2003), pp. 617-
623.
, El mite dArnau de Vilanova, de lEdat Mitjana al Renaixement, Estudi
General, 23-24 (2003-2004), pp. 127-142.
, Un alquimista medieval per als temps moderns: les edicions del corpus
alqumic atribut a Arnau de Vilanova en llur context (c.1477-1754),
PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I I Trobada I nternacional dEstudis sobre
Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 2005), pp. 61-
128.
, El Regimen quartane atribut a Arnau de Vilanova, Faventia, 27/1 (2005),
pp. 95-110.
, Medicina i astrologia en el corpus arnaldi, Dynamis, 26 (2006) (en
premsa).
GLORI EUX, P., Lenseignement au Moyen ge. Techniques et mthodes en usage
la Facult de Thologie de Paris, au XI I I
e
sicle, Archives dhistoire
doctrinale et littraire du Moyen ge, 35 (1969), pp. 65-186.
GRAF, Fritz, Augustine and magic, BREMMER, J . N. - VEENSTRA, J . R. (ed.), The
metamorphosis of magic from late Antiquity to the early modern period
(Lovaina, Peters, 2002), pp. 87-103.
GRANT, Edward, The condemnation of 1277, Gods absolute power and physical
thought in the late Middle Ages, Viator, 10 (1982), pp. 211-244.
GRI GNASCHI , Mario, Lorigine et les mtamorphoses du Sirr al-asrar, Archives
dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 43 (1976), pp. 7-112.
, La diffusion du Secretum Secretorum dans lEurope occidentale, Archives
, Remarques sur la formation et linterprtation du Sirr al-asrar, W. F.
RYAN i Ch. B. SCHMI TT, Pseudo-Aristotle the Secret of secrets. Sources and
influences (Londres, The Warburg I nstitute, 1982), pp. 3-33.
GRMEK, Mirko Drazen, La lettre sur la magie noire et les autres manuscrits
dArnaud de Villeneuve dans les bibliothques yougoslaves, Archives
I nternationales dHistoire des Sciences, 42 (1957), pp. 21-26.
, Rasprava Arnalda iz Villanova o crnoj magiji, Starine, J ugoslavenska
Academija Znanosti i Umjetnosti, 48 (1958), pp 217-229
GUTTMANN, J ulius, Prleg, ABRAHAM BAR HI YYA, Llibre revelador (Meguillat
hamegall), traducci catalana de J . Mills i Vallicrosa (Barcelona, Alpha,
1929), pp. xi-lviii.
HACKETT, J eremiah, Roger Bacon: his life, career and works, HACKETT, J . (ed.),
Roger Bacon and the sciences. Commemorative essays (Leiden - Nova York
- Colnia, Brill, 1997) pp. 7-23.
, Roger Bacon on the classification of the sciences, HACKETT (ed.), Roger
Bacon and the sciences..., pp. 49-65.
, Roger Bacon on astronomy-astrology: The sources of the scientia
experimentalis, HACKETT (ed.), Roger Bacon and the sciences..., pp. 175-
198.
, Roger Bacon on scientia experimentalis, HACKETT, (ed.), Roger Bacon and
the sciences..., pp. 277-315.
, Astrology and the search for an art and science of nature in the 13th
c., MARCHETTI , G. - SORGE, V. - RI GNANI , O. (ed.), Ratio et Superstitio. Essays
in honor of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003), pp.
117-136.
HANSEN, Bert, Science and magic, LI NDBERG, D. C., Science in the Middle Ages
(Chicago - Londres, The University of Chicago Press, 1978), pp. 483-506.
, Nicole Oresme and the marvels of nature. A study of his De causis
mirabilium with critical edition, translation, and commentary (Toronto,
Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1985).
HAURAU, Barthlemy, Bernard Dlicieux et lI nquisition albigeoise: 1300-1320
(Pars, 1877; reimpr. Portet-sur-Garonne, Loubatires, 1992).
HAVEN, Marc [Emmanuel LALANDE], La vie et les oeuvres de Matre Arnaud de
Villeneuve (Pars, Chamuel 1896; reimpr. Ginebra, Slatkine Reprints,
1972).
HAYOUN, Maurice-Ruben - LI BERA, Alain de, Averros et laverrosme (Pars, Presses
Universitaires de France, 1991).
HI LL, Donald H., Magic in primitive societies, ELI ADE, E. (ed.), The Encyclo-
pedia of Religion (Nova York, MacMillan Publishing Company, 1987), I X,
pp. 89-92.
HI SSETTE, Roland, Enqute sur les 219 articles condamns Paris le 7 mars 1277
(Lovaina - Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts,
1977).
HUTCHI SON, Keith, What happened to occult qualities in the Scientific Revo-
lution, I sis, 73 (1982), pp. 233-253.
J ACKSON, Stanley W., Melancholia and depression: from Hippocratic times to
modern times (New Haven, Yale University Press, 1986); traducci
castellana de C. Vzquez: Historia de la melancola y la depresin desde
los tiempos hipocrticos a la poca moderna (Madrid, Turner, 1989).
J ACQUART, Danielle, Dictionnaire biographique des mdecins en France au Moyen
ge (Supplment) (Ginebra, Librairie Droz, 1979).
, La question dispute dans les facults de mdecine, BAZN, B. C., et
alii, Les questions disputes et les questions quodlibtiques dans les facults
de thologie, de droit et de mdecine, pp. 279-315 (Turnhout, Brepols, 1985).
, De la science la magie: le cas dAntonio Guainerio, mdecin italien
du XV
e
sicle, Littrature, mdecine et socit, 9 (1988), pp. 137-156.
, Theory, everyday practice, and three fifteenth-century physicians,
Osiris, 6 (1990), pp. 140-160.
, Linfluence des astres sur le corps humain chez Pietro dAbano, B.
RI BMONT (ed.), Le corps et ses nigmes au Moyen ge actes du colloque,
Orlans, 15-16 mai 1992 (Caen, Paradigme, 1993), pp. 73-86.
, La scolastica medica, GRMEK, M. D. (dir.), Storia del pensiero medico
occidentale, I : Antichit e Medioevo (Roma - Bari, Laterza, 1993), pp. 261-
322.
, Le sens donn par Constantin lAfricain son oeuvre: les chapitres
introductifs en arabe et en latin, BURNETT, Ch. - J ACQUART, D. (ed.),
Constantine the African and Ali ibn Al-Abbas: The Pantegni and related
Texts (Leiden - Nova York - Colnia, Brill, 1994); reimpr. J ACQUART, D.,
La science mdicale occidentale entre deux renaissances (XI I
e
s.-XV
e
s.)
(Aldershot, Variorum, 1997).
, La mdecine mdivale dans le cadre parisien, XI V
e
-XV
e
sicle ([Pars], Fayard,
1998).
, Note sur le traitement des lithiases chez Avicenne, PALMI ERI , N. (ed.),
Rationnel et irrationnel dans la mdecine ancienne et mdivale: aspects
historiques, scientifiques et culturels (Saint-tienne, Publications de
lUniversit de Saint-tienne, 2003), pp. 291-299.
J ACQUART, Danielle - MI CHEAU, Franoise, La mdecine arabe et loccident mdival
(Pars, ditions Maisonneuve et Larose, 1990).
J ACQUART, Danielle - THOMASSET, Claude, Lamour hroque travers le trait
dArnaud de Villeneuve, CARD, J . (ed.), La folie et le corps (Pars, Presses
de lcole Normale Suprieure, 1985), pp. 143-158.
J ANOWI TZ, Naomi, Magic in the Roman world. Pagans, J ews and Christians
(Londres - Nova York, Routledge, 2001).
J OLLY, Karen, Medieval magic: definitions, beliefs, practices, ANKARLOO, B. -
CLARK, S. (ed.), Witchcraft and magic in Europe: The Middle Ages
(Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 2001; reimpr. 2002),
pp. 1-71.
J ONES, W. H. S., Popular medicine in ancient I taly, PLI NI , Natural History, VI I I
(Cambridge Mass. - Londres, Loeb Classical Library, 1975).
J ONES, William R., Political uses of sorcery in medieval Europe, The Historian,
34 (1972), pp. 670-687.
KAHANE, Henry - KAHANE, Rene - PI ETRANGELI , Angelina, Picatrix and the
talismans, Romance Philology, 19 (1965-1966), pp. 574-593.
KEI L, Gundolf, Virtus occulta: Der Begriff des empiricum bei Nikolaus von
Polen, BUCK, A. (ed.), Die okkulten Wissenschaften in der Renaissance
(Wiesbaden, Harrassowitz, 1992), pp. 159-196.
KEYSER, Paul T., Science and magic in Galens recipes (sympathy and efficacy),
DEBRU, A. (ed.), Galen on pharmacology. Philosophy, history and medicine.
Proceedings of the Vth. I nternational Galen Colloquium, Lille, 16-18 March
1995 (Leiden - Nova York - Colnia, Brill, 1997), pp. 175-198.
KI BRE, Pearl, Astronomia or Astrologia Ypocratis, Science and History. Studies
in honor of Edward Rosen (Wroclaw - Varsvia - Cracvia - Gdansk,
Wroclaw Polish Academy of Sciences Press, 1978, Studia Copernicana,
16), pp. 134-156.
KI ECKHEFER, Richard, Magic in the Middle Ages (Cambridge, Cambridge
University Press, 1989); traducci castellana de M. Cabr: La magia en
la Edad Media (Barcelona, Crtica, 1992).
, The holy and the unholy: sainthood, witchcraft and magic in late
medieval Europe, J ournal of medieval and Renaissance studies, 24 (1994),
pp. 355-385.
, Forbidden rites: A necromancers manual of the fifteenth century (University
Park, The Pennsylvania State University Press, 1997, reimpr. 1998).
, The Devils contemplatives: the Liber iuratus, the Liber visionum and
christian appropiation of J ewish occultism, FANGER, C. (ed.), Conjuring
spirits. Texts and traditions of late medieval ritual magic (University Park,
The Pennsylvania State University Press, 1998), pp. 250-265.
KLI NGSHI RN, William, I sidore of Sevilles taxonomy of magicians and diviners,
Traditio, 58 (2003), pp. 59-90.
KLI BANSKY, Raymond - PANOFSKY, Erwin - SAXL, Fritz, Saturn and melancholy.
Studies in the history of natural philosophy, religion and art (Londres -
Nova York, 1964); traducci castellana: Saturno y la melancola. Estudios
de historia de la filosofa de la naturaleza, la religin y el arte (Madrid,
Alianza Editorial, 1991).
KLAASSEN, Frank, English manuscripts of magic, 1300-1500: a preliminary
survey, FANGER, C. (ed.), Conjuring spirits. Texts and traditions of late
medieval ritual magic (University Park, The Pennsylvania State University
Press, 1998), pp. 3-31.
LABHARDT, Andr, Curiositas. Notes sur lhistoire dun mot et dune notion,
Museum Helveticum, 17 (1960), pp. 206-224.
LAHARI E, Muriel, La folie au Moyen ge XI
e
-XI I I
e
sicles (Pars, Lopard dOr, 1991).
LAWN, Brian, The Salernitan questions (Clarendon Press, Oxford, 1963).
, The rise and decline of the scholastic Quaestio disputata. With special
emphasis on its use in the teaching of medicine and science (Leiden - Nova
York - Colnia, E. J . Brill, 1993).
LEE, Harold, Scrutamini Scripturas: J oachimist themes and figurae in the early
religious writing of Arnold of Vilanova, J ournal of the Warburg and
Courtauld I nstitute, 37 (1974), pp. 33-56.
LE GOFF, J acques, Les intellectuels au Moyen ge (Pars, ditions du Seuil, 1957;
reimpr. 1985
2
).
LEMAY, Richard, De la scholastique lhistoire par le truchement de la
philologie: itinraire dun mdiviste entre Europe et I slam, AUTORS
DI VERSOS, La diffusione delle scienze islamiche nel Medio Evo europeo.
Convegno internazionale (Roma, 2-4 ottobre 1984) (Roma, Accademia
Nazionale dei Lincei, pp. 339-535).
, LI slam historique et les sciences occultes, Bulletin dtudes orientales,
44 (1992), pp. 21-32.
, Roger Bacons attitude toward the Latin translations and translators of
the twelfth and thirteenth centuries, HACKETT, J . (ed.), Roger Bacon and
the sciences. Commemorative essays (Leiden - Nova York - Colnia, Brill,
1997), pp. 25-47.
LI BERA, Alain de, Penser au Moyen ge (Pars, ditions du Seuil, 1991); traducci
castellana de J . M. Ortega i G. Mayos: Pensar en la Edad Media (Barcelona,
Anthropos, 2000).
LI DDELL, Henry George - SCOTT, Robert, A Greek-English Lexicon, novena edici
revisada i augmentada per Henry Stuart J ones i altres (Oxford, Clarendon
Press, 1940).
LI NSENMAN, Thomas, Die Magie bei Thomas von Aquin (Berln, Akademie Verlag,
2000).
LI TT, Thomas, Les corps clestes dans lunivers de saint Thomas dAquin (Lovaina
- Pars, Publications Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1963).
LORY, Richard, La magie chez les I whan al-Safa, Bulletin dtudes orientales,
44 (1992), pp. 147-159.
LUCENTI NI , Paolo, Lermetismo magico nel secolo XI I I , FOLKERTS, M. - LORCH,
R. (ed.), Sic itur ad astra. Studien zur Geschichte der Mathematik und
Naturwissenschaften, Festschrift fr den Arabisten Paul Kunitzsch zum 70.
Geburtstag (Wiesbaden, Harrassowitz, 2000), pp. 409-450.
LUCK, Georg, Arcana mundi. Magic and the occult in the Greek and Roman worlds,
Baltimore (The J ohn Hopkins University Press, 1985); traducci caste-
llana de E. Gallego y M. E. Prez: Arcana mundi. Magia y ciencias ocultas
en el mundo griego y romano (Madrid, Gredos, 1995).
MANSELLI , Raoul, Magia e stregoneria nel Medio Evo, Tor (G. Giappichelli editore,
1976).
MANZALAOUI , Mahmoud A., Philip of Tripoli and his textual methods, RYAN,
W. F. - SCHMI TT, Ch. B., Pseudo-Aristotle the Secret of Secrets. Sources and
influences (Londres, The Warburg I nstitute, University of London, 1982),
pp. 55-72.
MART DE BARCELONA [J aume BAGUNY], Nous documents per a la biografia
dArnau de Vilanova, Analecta Sacra Tarraconensia, 11 (1935), pp. 85-
127.
MASSI GNON, Louis, I nventaire de la littrature hermtique arabe, Opera minora,
I (Pars, Presses Universitaires de France, 1969), pp. 650-666.
MATHI ESEN, Robert, A thirteenth-century ritual to attain the Beatific Vision from
the Sworn Book of Honorius of Tebes, FANGER, C. (ed.), Conjuring spirits.
Texts and traditions of late medieval ritual magic (University Park, The
Pennsylvania State University Press, 1998), pp. 143-162.
MATTON, Sylvain, Marsile Ficin et lalchimie. Sa position, son influence,
MARGOLI N, J .-C. - MATTON, S. (ed.), Alchimie et philosophie la Renaissance.
Actes du colloque international de Tours (4-7 dc. 1991) (Pars, Vrin, 1993),
pp. 123-192.
MAURER, Armand, Between Reason and Faith: Siger of Brabant and Pomponazzi
on the Magic Arts, Medieval Studies, 18 (1956), pp. 1-18; reimpr: MAURER,
Armand, Being and knowing (Toronto, Pontifical I nstitute, 1990), pp. 137-
162.
MAUSS, Marcel, Esquisse dune thorie gnrale de la magie, Sociologie et
anthropologie, introducci de LVI -STRAUSS, Claude (Pars, Presses
Universitaires de France, 1966), traducci castellana: Esbozo de una
teora general de la magia, Sociologa y antropologa (Madrid, Tecnos,
1979), pp. 41-152.
MCALLI STER, J oseph B., The letter of Saint Thomas Aquinas De occultis operibus
naturae ad quemdam militem ultramontanum (Washington, Catholic
University of America Press, 1939).
MCVAUGH, Michael, Theriac at Montpellier, 1285-1325, Sudhoffs Archiv, 56
(1972), pp. 113-144.
, Nota sobre las relaciones entre dos maestros de Montpellier: Arnau de
Vilanova y Bernardo Gordon, Asclepio, 25 (1973), pp. 331-336.
, The humidum radicale in thirteenth-century medicine, Traditio, 30
(1974), pp. 259-283.
, The development of medieval pharmaceutical theory, AVOMO, I I
(Granada - Barcelona, Universitat de Barcelona, 1975), pp. 1-136.
, I ntroduction, AVOMO, XVI : Translatio libri Galieni de rigore et tremore
et iectigatione et spasmo (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1981),
pp. 9-45.
MCVAUGH, Michael, I ntroduction, AVOMO, I I I (Barcelona, Universitat de
Barcelona, 1985), pp. 11-42 i 57-73.
, Medical knowledge at the time of Frederick I I , Micrologus, 3 (1994),
pp. 3-17.
, Two texts, one problem: the authorship of the Antidotarium and De
venenis attributed to Arnau de Vilanova, PERARNAU, J . (ed.), Actes de la
I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona,
I nstitut dEstudis Catalans, 1995), I I , pp. 75-94.
, I ntroduction, AVOMO, V.1 (Barcelona, Universitat de Barcelona -
Fundaci Noguera, 2000), pp. 127-197.
, Coriandri bulliti in aceto et exiccati: an Arnaldian touchstone?, Arxiu
de textos catalans antics, 21 (2002), pp. 659-663.
, I ncantationes in late medieval surgery, MARCHETTI , G. - SORGE, V. -
RI GNANI , O. (ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor of Graziella Federici
Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003), pp. 319-345.
MENSA, J aume, Arnau de Vilanova (Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1997).
, Les raons dun anunci apocalptic. La polmica escatolgica entre Arnau
de Vilanova i els filsofs i telegs professionals (1297-1305): anlisi dels
arguments i de les argumentacions (Barcelona, Facultat de Teologia de
Catalunya, 1998).
MI DDLETON, J ohn, Theories of magic, M. ELI ADE (ed.), The Encyclopedia of
Religion (Nova York, MacMillan Publishing Company, 1987), I X, pp. 82-
89.
MI DELFORT, H. C. Erik (1984), Sin, melancholy, obsession: insanity and culture
in sixteenth-century Germany, KAPLAN, S. L. (ed.), Understanding popular
culture. Europe from the Middle Ages to the nineteenth century (Berln,
Mouton), pp. 113-145.
MI LLS i VALLI CROSA, J osep, Prleg, TI BBON, Profeit, Tractat de lassafea
dAzarquiel (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1933).
, Estudios sobre Azarquiel (Madrid - Granada, Consejo Superior de
I nvestigaciones Cientficas, 1943-1950).
MI LLEN, Ron, The manifestation of occult qualities in the scientific revolution,
OSLER, M. J . - FARBER, P. L. (ed.), Religion, science and worldview. Essays
in honor of Richard S. Westfall (Cambridge, Cambridge University Press,
1985), pp. 185-216.
MOLLAND, A. George, Roger Bacon as magician, Traditio, 30 (1974), pp. 445-
460.
, Roger Bacon and the Hermetic tradition, Vivarium, 31/1 (1993),
pp. 140-160.
MONTERO CARTELLE, Enrique, I ntroduccin, Constantini liber de coitu. El
tratado de androloga de Constantino el Africano (Santiago de Compostella,
Universidade de Santiago, 1983), pp. 11-70.
MONTERO CARTELLE, Enrique, Sobre el autor rabe del Liber de coitu y el modo
de trabajar de Constantino el Africano, Medizinhistorisches J ournal, 23/
2 (1988), pp. 105-113.
, Encuentros de culturas en Salerno: Constantino el Africano, traductor,
HAMESSE, J . - FATTORI , M. (ed.), Rencontres de cultures dans la philosophie
mdivale. Traductions et traducteurs de lantiquit tardive au XI Ve sicle.
Actes du Colloque international de Cassino (1-17 juin 1989) (Lovaina -
Cassino, I nstitut dtudes Mdivales de lUniversit Catholique de
Louvaine - Universit degli Studi di Cassino, 1990), pp. 65-88.
MOORE, R. I ., Heresy as disease, LOURDAUX ,W. - VERHELST, D., The concept
of heresy in the Middle Ages (11th-13th C.). Proceedings of the I nternational
Conference, Louvain, May 13-16, 1973 (Lovaina, Leuven University Press,
1976), pp. 1-11.
, The formation of a persecuting society. Power and deviance in Western
Europe, 950-1250 (Oxford, Basil Blackwell, 1987); traducci castellana
dE. Gaviln: La formacin de una sociedad represora. Poder y disidencia
en la Europa occidental, 950-1250 (Barcelona, Crtica, 1989).
MORA, George, I ntroduction, Witches, devils, and doctors in the Renaissance:
J ohann Weyer, De Praestigiis Daemonum (Binghamton - Nova York,
Medieval and Renaissance Texts and Studies, 1991).
MOTHU, Alain, Quelques tmoignages bourboniens propos du De tribus
impostoribus, La lettre clandestine, 2 (1993).
NARDI , Bruno, I ntorno alle dottrine filosofiche di Pietro dAbano, Saggi
sullaristotelismo padovano dal secolo XI V al XVI (Florncia, Sansoni, 1958),
pp. 19-74.
NEWMAN, William R., Promethean ambitions. Alchemy and the quest to perfect
nature (Chicago - Londres, University of Chicago Press, 2004).
NORTH, J ohn D. , Astrology and the fortunes of Churches, Centaurus, 24 (1980),
pp. 181-211; reimpr. Stars, minds and fate. Essays in ancient and medieval
cosmology (Londres - Ronceverte, Hambledon Press, 1989), pp. 59-89.
OSTORERO, Martine - ANHEI M, tienne, Le diable en procs, Mdivales, 44
(2003), pp. 5-16.
PACK, Roger A., De pronosticatione sompniorum libellus Guillelmo de Aragonia
adscriptus, Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 33
(1966), pp. 237-293.
, Addenda to an article on William of Aragon, Archives dhistoire doctrinale
et littraire du Moyen ge, 35 (1969), pp. 297-298.
, A treatise on prognostications by Venacius of Moerbeke, Archives
PAGEL, Walter, Religious motives in the medical biology of the XVI I th century,
Bulletin of the I nstitute of the History of Medicine, 3 (1935), pp. 97-128;
reimpr. Religion and neoplatonism in Renaissance medicine (Londres,
Variorum Reprints, 1985).
PAGEL, Walter, Paracelsus. An introduction to philosophical medicine in the era
of the Renaissance (Basilea, Karger, 1958; reimpr. 1982)
PANI AGUA, J uan Antonio, La obra mdica de Arnau de Vilanova. I ntroduccin
y fuentes, Archivo I beroamericano de Historia de la Medicina, 11 (1959),
pp. 351-401.
, Notas en torno a los escritos de alquimia atribuidos a Arnau de
Vilanova, Archivo I beromericano de Historia de la Medicina, 9 (1959),
pp. 406-419.
, El Maestro Arnau de Vilanova, mdico, Valncia, Ctedra e I nstituto de
Historia de la Medicina, 1969; reedici corregida dins PANI AGUA, J . A.,
Studia Arnaldiana. Trabajos en torno a la obra mdica de Arnau de Vilanova,
c. 1240-1311 (Barcelona, Fundacin Uriach 1838, 1994).
, El Regimen sanitatis ad regem Aragonum y otros presuntos regimina
arnaldianos, El maravilloso regimiento y orden de vivir (una versin
castellana del Regimen Sanitatis ad regem Aragonum) (Saragossa, Ctedra
de Historia de la Medicina, 1980), pp. 31-77.
, Las traducciones de textos mdicos hechas del rabe al latn por el
Maestro Arnau de Vilanova, Actas del XXVI I Congreso I nternacional de
Historia de la Medicina [Barcelona 1980] (Barcelona, Acadmia de
Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, 1981), pp. 321-332.
, En torno a la problemtica del corpus cientfico arnaldiano, Actes de
la I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona,
I nstitut dEstudis Catalans, I I , 1995), pp. 9-22.
PANI AGUA, J uan Antonio - GARC A BALLESTER, Luis, El Regimen sanitatis ad regem
Aragonum, AVOMO, X.1 (Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundaci
Noguera, 1996), pp. 863-885.
PANI AGUA, J uan Antonio - GI L-SOTRES, Pedro, Estudio de su contenido y notas
al texto, AVOMO, VI .2 (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993),
pp. 241-325.
, I ntroduccin al Comentum super quasdam parabolas, AVOMO, VI .2, pp.
327-343.
, I ntroduccin a los Aphorismi extravagantes, AVOMO, VI .2, pp. 377-388.
PANI AGUA, J uan Antonio - GI L-SOTRES, Pedro - GARC A BALLESTER, Luis - FELI U,
Eduard, I ntroduccin a las Medicationis parabole, AVOMO, VI .2,
pp. 239-325.
PARAVI CI NI BAGLI ANI , Agostino, Cultura e scienza araba nella Roma del
Duecento, Medicina e scienze della natura alla corte dei papi nel duecento
(Spoleto, Centro italiano di studi sullalto Medioevo, 1991), pp. 177-232.
, I l mito della Prolongatio vitae e la corte pontificia del duecento: il De
retardatione accidentium senectutis, Medicina e scienze..., pp. 281-326.
, Le Speculum astronomiae une nigme? Enqute sur les manuscrits
(Florncia, SI SMEL - Edizioni del Galluzzo, 2001).
PARAVI CI NI BAGLI ANI , Agostino, Boniface VI I I . Un pape hrtique? (Pars, Payot
& Rivages, 2003).
PASCHETTO, Eugenia, I l De natura daemonum di Witelo, Atti della Accademia
delle Scienze di Torino, 109 (1974-1975), pp. 231-271.
, Demoni e prodigi. Note su alcuni scritti di Witelo e di Oresme (Tor, G.
Giappichelli, 1978).
, Pietro dAbano, medico e filosofo (Florncia, Nuovedizioni E. Vallecchi,
1984).
PAYEN, J acques, Flos florum et Semita semite. Deux traits dalchimie attribus
Arnaud de Villeneuve, Revue dhistoire des sciences et de leurs
applications, 12 (1959), pp. 289-300.
PERARNAU, J osep, LAlia informatio beguinorum dArnau de Vilanova (Barcelona,
Facultat de Teologia de Catalunya, 1978).
, Activitats i frmules supersticioses de guarici a Catalunya en la primera
meitat del segle XI V, Arxiu de textos catalans antics, 1 (1982), pp. 47-
78.
, El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiae dArnau de
Vilanova. En apndix el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi,
arxiu de textos catalans antics, 7/8 (1988-1989), pp. 7-133.
, Problemes i criteris dautenticitat dobres espirituals atribudes a Arnau
de Vilanova, PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional
dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans,
1995), I , pp. 25-103.
, Sobre la primera crisi entorn el De adventu Antichristi dArnau de
Vilanova: Pars 1299-1300, Arxiu de textos catalans antics, 20 (2001), pp.
349-402.
, LApologia de versutiis atque peruersitatibus pseudotheologorum et
religiosorum ad magistrum J acobum Albi, canonicum Dignensem dArnau
de Vilanova. Edici i estudi; i transcripci del Tractatus quidam in quo
respondetur obiectionibus quae fiebant contra Tractatum Arnaldi De
adventu Antichristi, Tres textos dArnau de Vilanova i un en defensa seva
(Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2002), pp. 7-348.
, Estudi introductori, AVOThO, I I I : I ntroductio in librum De semine
scripturarum. Allocutio super significatione nominis Tetragrammaton
(Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya,
2004), pp. 9-81.
PEREI RA, Michela, The alchemical corpus attributed to Raymond Lull (Londres,
Warburg I nstitute, 1989).
, Loro dei filosofi. Saggio sulle idee di un alchimista del Trecento (Spoleto,
Centro I taliano di Studi sullAlto Medioevo, 1992).
, Arnaldo de Villanova e lalchimia. Unindagine preliminare, PERARNAU,
J . (ed.), Actes de la I Trobada I nternacional dEstudis sobre Arnau de
Vilanova (Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1995), I I , pp. 95-174.
PEREI RA, Michela, Maestro di segreti o caposcuola contestato. Presenza di
Arnaldo da Villanova e di temi della medicina arnaldiana in alcuni testi
alchemici pseudolulliani, PERARNAU, J . (ed.), Actes de la I I Trobada
I nternacional dEstudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, I nstitut
dEstudis Catalans, 2005), pp. 380-412.
PERRONE COMPAGNI, Vittoria, Picatrix latinus. Concezioni filosofico-religiose e
prassi magica, Medioevo, 1 (1975), pp. 237-337.
, Studiosus incantationibus. Adelardo di Bath, Ermete e Thabit, Giornale
critico della filosofia italiana, 80/1 (2001), pp. 36-61.
, Precetti sulla magia, consigli sulla magia, CASAGRANDE, C. - CRI SCI ANI ,
C. - VECCHI O, S. (ed.), Consilium. Teorie e pratiche del consigliare nella
cultura medievale (Florncia, Sismel-Edizioni del Galluzzo, 2004), pp. 281-
298.
PETERS, Edward, The magician, the witch and the law (Philadelphia, University
of Pennsylvania Press, 1978; reimpr. 1992).
, The medieval Church and State on superstition, magic and witchcraft:
from Augustine to the sixteenth century, ANKARLOO, B. - CLARK, S. (ed.),
Witchcraft and magic in Europe: The Middle Ages (Philadelphia, University
of Pennsylvania Press, 2001; reimpr. 2002), pp. 173-245.
PI GEAUD, J ackie, La maladie de lme. tude sur la relation de lme et du corps
dans la tradition mdico-philosophique antique (Pars, Les Belles Lettres,
1981).
, Folie et cures de la folie chez les mdecins de lantiquit grco-romaine (Pars,
Les Belles Lettres, 1987).
, Prlogo a [ARI STTI L], El hombre de genio y la melancola. Problema XXX,
1, traducci castellana de C. Serna (Barcelona, Quaderns Crema, 1996),
pp. 9-76.
PI NGREE, David, Some of the sources of the Ghayat al-haki m, J ournal of the
Warburg and Courtauld I nstitutes, 43 (1980), pp. 1-15.
, Between the Ghayat and the Picatrix I : the Spanish Version, J ournal
of the Warburg and Courtauld I nstitutes, 44 (1981), pp. 27-56.
, The diffusion of Arabic magical texts in Western Europe, AUTORS
DI VERSOS, La diffusione delle scienze islamiche nel Medio Evo europeo.
Convegno internazionale (Roma, 2-4 ottobre 1984) (Roma, Accademia
Nazionale dei Lincei, 1987), pp. 57-102.
, Learned magic in the time of Frederick I I , Micrologus, 2 (1994), pp.
39-56.
, The Sayings of Abu-Mashar in Arabic, Greek and Latin, MARCHETTI ,
G. - SORGE, V. - RI GNANI , O. (ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor
of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003), pp. 41-57.
PORRECA, David, Hermes Trismegistus: William of Auvergnes mythical authority,
Archives dhistoire doctrinale et littraire du Moyen ge, 67 (2000), pp. 143-
158.
PRI CE Betsey Barker, The physical astronomy and astrology of Albertus
Magnus, WEI SHEI PL, J . (ed.), Albertus Magnus and the sciences.
Commemorative essays (Toronto, Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies,
1980), pp. 173-185.
PUNTA, Francesco del - LUNA, Concetta, La teologia scolastica, CAVALLO, G. -
LEONARDI , C. - MENEST, E., Lo spazio letterario del Medioevo. 1. I l Medioevo
latino. I . La produzione del testo (Roma, Salerno Editrice, 1993), I I,
pp. 323-353.
REEVES, Marjorie, The influence of prophecy in the later Middle Ages. A study
in J oachimism (Oxford, Clarendon Press, 1969).
Rgles et recommandations pour les ditions critiques. Srie latine (Pars, Les
Belles Lettres, 1972).
REI FFENBERG, Frdric Auguste, Chronique rime de Philippe Mouskes (Brusselles,
M. Hayez, 1836-1838).
RI CHARDSON, Linda Deer, The generation of disease: occult causes and diseases
of the total substance, WEAR, A. - FRENCH, R. K. - LONI E, I . M. (ed.), The
medical Renaissance of the sixteenth century (Cambridge, Cambridge
University Press, 1985), pp. 175-194.
RI DDLE, J ohn, Lithoterapy in the Middle Ages. Lapidaries considered as medical
texts, Pharmacy in History, 12 (1970), pp. 39-50.
RI DDLE, J ohn - MULHOLLAND, J ames A., Albert on stones and minerals,
WEI SHEI PL, J . (ed.), Albertus Magnus and the sciences. Commemorative
essays (Toronto, Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980), pp. 203-
234.
RHR, J ulius, Der okkulte Kraftbegriff im Altertum, Philologus Supplementband,
17.1 (Leipzig, 1923).
ROY, Bruno, Richard de Fournival, auteur du Speculum astronomie, Archives
RUBI i LLUCH, Antoni, Documents per lhistria de la cultura catalana mig-eval
(Barcelona, I nstitut dEstudis Catalans, 1908).
RUSSELL, J effrey Burton, Witchcraft in the Middle Ages (I thaca, NY, Cornell
University Press, 1972).
, Lucifer. The devil in the Middle Ages (I thaca, NY, Cornell University Press,
1990); traducci castellana: Lucifer. El diablo en la Edad Media (Barcelona,
Laertes, 1995).
SALMN, Fernando - CABR, Montserrat, Fascinating women: the evil eye in
medical scholasticism, FRENCH, R. - ARRI ZABALAGA, J . - CUNNI NGHAM, A. -
GARC A BALLESTER, L. (ed.), Medicine from the Black Death to the French
Disease (History of Medicine in Context) (Aldershot, Ashgate, 1998),
pp. 53-84.
SALVADOR DE LES BORGES [J oan BOTAM], Arnau de Vilanova moralista (Barcelona,
I nstitut dEstudis Catalans, 1957).
SAMS, J ulio, Las ciencias de los antiguos en al-Andalus (Madrid, Mapfre, 1992).
SANCHI S y SI VERA, J ., Para la historia del derecho eclesistico valenciano,
Analecta Sacra Tarraconensia, 9 (1933), pp. 137-147.
SANTI , Francesco, Arnau de Vilanova. Lobra espiritual (Valncia, Diputaci
Provincial de Valncia, 1987),
SANTONJ A, Pere, Arnau de Vilanova: les cincies ocultes, influncies del pen-
sament rab i hebreu, Miscellnia Antoni M. Badia i Margarit. Estudis
de llengua i literatura catalanes, XI (Barcelona, Publicacions de lAba-
dia de Montserrat, 1985), I I I , 71-86.
, La influencia de la cultura juda en la obra de Arnau de Vilanova, 1238?-
1311. La espiritualidad de su tiempo (Valncia, Biblioteca Valenciana,
2001).
SCHOENEMAN, Thomas J ., The role of mental illness in the European witch hunts
of the sixteenth and seventeenth centuries: an assesment, J ournal of the
history of the behavioral sciences, 13/4 (1977), pp. 337-351.
SCHUBA, L., Die medizinischen Handschriften der Codices Palatini Latini der
Vatikanischen Bibliothek (Wiesbaden, 1981).
SEZNEC, J ean, La survivance des dieux antiques. Essai sur le rle de la tradition
mythologique dans lhumanisme et dans lart de la Renaissance (Pars, 1939;
reimpr. Flammarion, 1980).
SHAPI RO, Arthur K. - SHAPI RO, Elaine, The placebo: is it much ado about
nothing?, A. HARRI NGTON (ed.), The placebo effect. An interdisciplinary
exploration (Cambridge Mass., Harvard University Press, 1997), pp. 12-
36.
SHUMAKER, Wayne, The occult sciences in the Renaissance (Berkeley - Los Angeles
- Londres, University of California, 1972).
SI RAI SI , Nancy G., The medical learning of Albertus Magnus, WEI SHEI PL, J .
(ed.), Albertus Magnus and the sciences. Commemorative essays (Toronto,
Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980), pp. 379-404.
, Taddeo Alderotti and his pupils. Two generations of I talian medical learning
(Princeton, Princeton University Press, 1981).
SONNI NO, Antonella, Ermete mago e alchimista nelle biblioteche di Guglielmo
dAlvernia e Ruggero Bacone, Studi medievali, srie 3
a
, 41/1 (2000),
pp. 151-209.
STANNARD, J erry, Albertus Magnus and medieval herbalism, WEI SHEI PL, J . (ed.),
Albertus Magnus and the sciences. Commemorative essays (Toronto,
Pontifical I nstitute of Mediaeval Studies, 1980), pp. 355-377.
STEI N, Michael, La thriaque chez Galien: sa prparation et son usage
thrapeutique, DEBRU, A. (ed.), Galen on pharmacology. Philosophy,
history and medicine. Proceedings of the Vth. I nternational Galen Colloquium,
Lille, 16-18 March 1995 (Leiden - Nova York - Colnia, Brill, 1997),
pp. 199-209.
STROHMAI ER, Gotthard, La ricezione e la tradizione: la medicina nel mondo
bizantino e arabo, GRMEK, M. D. (dir.), Storia del pensiero medico
occidentale, I : Antichit e Medioevo (Bari, Laterza, 1993), pp. 167-215.
STURLESE, Loris, Saints et magiciens: Albert le Grand en face dHerms
Trismgiste, Archives de philosophie, 43 (1980), pp. 615-634.
, I ntelletto acquisito e divino. La dottrina filosofica di Alberto il Grande
sulla perfezione della ragione umana, Giornale critico della filosofia
italiana, 23/2 (2003), pp. 161-189.
SUDHOFF, Karl, Antipocras, Streitschrift fr mystische Heilkunde in Versen des
Magisters Nikolaus von Polen, Archiv fr Geschichte der Medizin, 9
(1916), pp. 31-52.
TACHAU, Katherine H., Et maxime visus, cuius species venit ad stellas et d quem
species stellarum veniunt. Perspectiva and astrologia in late medieval
thought, Micrologus, 5 (1997), pp. 201-224.
TAMBI AH, Stanley J eyaraja, Magic, science, religion, and the scope of rationality
(Cambridge, Cambridge University Press, 1990).
TELLENBACH, Hubertus, Melancholie (Springer Verlag, Berln, 1974); traducci
castellana dA. Guera: Melancola. Visin histrica del problema.
Endogenidad. Tipologa. Patogenia. Clnica (Madrid, Ediciones Morata,
1976).
TESTER, J im, A history of Western astrology (Woodbridge, The Boydell Press,
1987).
THOMSEN, Marie-Louise (2001), Witchcraft and magic in ancient Mesopotamia,
ANKARLOO, B. - CLARK, S. (ed.), Witchcraft and magic in Europe: Biblical
and pagan societies (Philadelphia, University of Pennsylvania Press),
pp. 1-95.
THORNDI KE, Lynn, A history of magic and experimental science (Nova York, The
Macmillan Company, 1923-1958), 8 vols.
, Traditional medieval tracts concerning engraved astrological images,
Mlanges Auguste Pelzer (Lovaina, Universit de Louvaine, 1947), pp. 212-
273.
, The Sphere of Sacrobosco and its commentators (Chicago, The University
of Chicago Press, 1949).
, The three Latin translations of the pseudo-Hippocratic tract on
astrological medicine, J anus, 49 (1960), pp. 104-129.
THORNDI KE, Lynn - KI BRE, Pearl, A catalogue of incipits of mediaeval scientific
writings in Latin (Londres, The Mediaeval Academy of America, 1963).
TRAVAGLI A, Pinella, Magic, causality and intentionality. The doctrine of rays in
al-Kindi , Florncia (SI SMEL - Edizioni del Galluzzo, 1999).
TRI AS, Anna, I ntroducci, Arnaldi de Villanova Regimen sanitatis ad regem
Aragonum (Barcelona, ETD Micropublicaciones, 1994).
TROTTMANN, Christian, Studiositas et superstitio dans la Somme de Thologie
de Thomas dAquin, enjeux de la dfiance lgard des sciences curieuses,
MARCHETTI , G. - SORGE, V. - RI GNANI , O. (ed.), Ratio et Superstitio. Essays
in honor of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003),
pp. 137-154.
ULLMANN, Manfred, Die Medizin im I slam (Leiden, E. J . Brill, 1970).
, Die Natur- und Geheimwissenschaften im I slam (Leiden, E. J . Brill, 1972).
, I slamic medicine (Edimburg, Edinburgh University Press, 1978).
VAN STEENBERGCHEN, Fernand, Siger de Brabant (Lovaina - Pars, Publications
Universitaires - Batrice-Nauwelaerts, 1977).
VERGER, J acques, Les gens du savoir en Europe la fin du Moyen ge (Pars,
Presses Universitaires de France, 1997); traducci castellana de T. Garn:
Gentes del saber en la Europa de finales de la Edad Media (Madrid, Editorial
Complutense, 1999).
VERNET, J oan, I bn Tibbon, J acob ben Machir, GI LLI SPI E, Ch. C., Dictionary of
scientific biography (Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), XI I I ,
pp. 400-401.
VERNI A, Pedro, I ntroduccin, ARNAU DE VI LANOVA, Antidotario (Ajuntament de
Valncia, 1994).
VI CKERS, Brian, I ntroduction, VI CKERS, B. (ed.), Occult and scientific mentalities
in the Renaissance (Cambridge, Cambridge University Press, 1984),
pp. 1-55; traducci castellana de J . Vigil: Mentalidades ocultas y cientficas
en el Renacimiento (Madrid, Alianza Editorial, 1990), pp. 11-61.
WACK, Mary Frances, Lovesickness in the Middle Ages. The Viaticum and its
commentaries (Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 1990).
WALKER, Daniel P., Spiritual and demonic magic. From Ficino to Campanella
(Londres, 1958; reimpr. Notre Dame Press, 1975).
WALLACE, William A., Albertus Magnus, GI LLI SPI E, Ch. C. (ed.), Dictionary of
scientific biography (Nova York, Charles Scribners Sons, 1970), I , pp. 99-
103.
, Aquinas, saint Thomas, GI LLI SPI E (ed.), Dictionary of scientific biography,
I , pp. 196-200.
, William of Auvergne, GI LLI SPI E (ed.), Dictionary of scientific biography,
XI V, p. 388-389.
WATSON, Andrew G., Catalogue of the dated and datable manuscripts in the
Department of Manuscripts c. 700-1600, the British Library, I (Londres,
British Library, 1979).
WEI J ERS, Olga, La disputatio la facult des arts de Paris (1200-1350 environ).
Esquisse dune typologie (Tournhout, Brepols, 1995).
WEI LL-PAROT, Nicolas, Causalit astrale et science des images au Moyen ge:
lments de rflexion, Revue dhistoire des sciences, 52/2 (1999), pp. 207-
240.
WEI LL-PAROT, Nicolas, Les images astrologiques au Moyen-ge et la
Renaissance. Spculations intellectuelles et pratiques magiques (XI I
e
- XV
e
sicle) (Pars, Honor Champion, 2002).
, Astral magic and intellectual changes (twelfth-fifteenth centuries):
astrological images and the concept of addressative magic, BREMMER, J .
N. - VEENSTRA, J . R. (ed.), The metamorphosis of magic from late Antiquity
to the early modern period (Lovaina, Peters, 2002), pp. 167-187.
, Dans le ciel ou sous le ciel? Les anges dans la magie astrale, XI I
e
-XI V
e
sicle, BOUDET, J .-P. - BRESC, H. (dir.), Les anges et la magie au Moyen
ge, Mlanges de lcole Franaise de Rome, 14 (2002), pp. 753-771.
, Magie solaire et magie lunaire: le soleil et la lune dans la magie astrale
(XI I
e
-XV
e
sicle), Micrologus, 12 (2004), pp. 165-184.
WESTFALL, Robert S., Newton and alchemy, VI CKERS, B. (ed.), Occult and
scientific mentalities in the Renaissance (Cambridge, Cambridge University
Press, 1984), pp. 315-335; traducci castellana de J . Vigil: Mentalidades
ocultas y cientficas en el Renacimiento (Madrid, Alianza Editorial, 1990),
pp. 255-279.
WI CKERSHEI MER, Ernest, Dictionnaire biographique des mdecins en France au
Moyen ge (Pars 1936; reimpr. Ginebra, Librairie Droz, 1979).
WI LCOX, J udith - RI DDLE, J ohn M, Qusta ibn Luqas Physical Ligatures and the
recognition of the placebo effect. With an edition and translation,
Medieval encounters. J ewish, Christian and Muslim culture in confluence
and dialogue, 1 (1995), pp. 1-48.
WI LSON, W. J ., An alchemical manuscript by Arnaldus de Bruxella, Osiris, 2
(1936), pp. 220-405.
WI LLI AMS, Steven J ., Roger Bacon and the Secret of Secrets, HACKETT, J . (ed.),
Roger Bacon and the sciences. Commemorative essays (Leiden - Nova York
- Colnia, Brill, 1988), pp. 365-393.
YATES, Frances A., Giordano Bruno and the hermetic tradition (Londres - Chicago,
Routledge - University of Chicago Press, 1964); traducci castellana de
D. Bergad: Giordano Bruno y la tradicin hermtica (Barcelona, Editorial
Ariel, 1983).
ZAMBELLI , Paola, I l problema della magia naturale nel Rinascimento, Rivista
critica di Storia della Filosofia, 3 (1973), pp. 271-296; reimpr. Lambigua
natura della magia: filosofi, streghe, riti nel Rinascimento (Vencia,
Marsilio, 1996), pp. 121-152.
, Limmaginazione e il suo potere. Desiderio e fantasia psicosomatica o
transitiva, Orientalische Kultur und europisches Mittelalter (Berln, De
Gryter, 1985), pp. 188-206; reimpr. Lambigua natura della magia..., pp.
53-75.
, I ntroduction: Astrologers theory of history, ZAMBELLI , P. (ed.), Astrologi
hallucinati. Stars and the end of the world in Luthers time (Berln - Nova
York, Walter de Gruyter, 1986), pp. 1-28.
ZAMBELLI , Paola, The Speculum astronomiae and its enigma. Astrology, theology,
and science in Albertus Magnus and his contemporaries (Dordrecht -
Boston - Londres, Kluwer Academic Publishers, 1992).
, Teorie su astrologia, magia e alchimia (1348-1586) nelle interpretazioni
recenti, Lambigua natura della magia..., pp. 5-28.
, Pseudepigrafia e magia secondo labate J ohannes Trithemius, MARCHETTI,
G. - SORGE, V.- RI GNANI , O. (ed.), Ratio et Superstitio. Essays in honor
of Graziella Federici Vescovini (Turnhoult, Brepols, 2003), pp. 347-368.
ZAMUNER, I laria, La tradizione romanza del Secretum secretorum pseudo-
aristotelico, Studi medievali, 46/1 (2005), pp. 31-116.
ZI EGLER, J oseph, Steinschneider (1816-1907) revisited: on the translation of
medical writings from Latin to Hebrew, Medieval Encounters, 3 (1997),
pp. 94-100.
, Medicine and religion c. 1300. The case of Arnau de Vilanova (Oxford,
Clarendon Press, 1998).
, Religion and medicine: on the adaptation of Latin and vernacular
medical texts to Hebrew readership, Wrzburger medizinhistorische
Mitteilungen, 18 (1999), pp. 149-58.
, The medieval kidney, American J ournal of Nephrology, 22 (2002), pp.
152-159.
ZI MMERMANN, Albert, Albert le Grand et ltude scientifique de la nature,
Archives de philosophie, 43 (1980), pp. 695-711.
I NDI CES
I NDI CES 273
Abigdor, Abraham, 165
Abraham bar Hiyya, 179-180
Adelard of Bath, Liber prestigiorum, 119-121
Aeci (Aetius Amidenus), 39, 42
Agilon, Gautier (Gualterus Agilonis), 170,
172; De dosibus medicinarum, 202
Agrimi, J ole, 166
Agri ppa von Netteshei m, Hei nri ch
Cornelius, 192
Agust dHipona (Augustinus Hipponensis),
96, 137, 141, 180; Confessiones, 98, 129;
De civitate Dei, 114, 129; De doctrina
christiana, 114, 125; De Trinitate, 129
Ahmet ibn Sirin, Oneirocriticon, 207
Albert Magne (Albertus Magnus), 37, 61,
75-77, 80, 82, 90, 111, 125, 129, 137-
141, 150, 155, 161, 175, 183; De
animalibus, 110; De bono, 98; De celo
et mundo, 121; De mineralibus, 89, 121-
122, 174; De vegetabilibus et plantis, 34,
89-90, 115; Summa theologica, 104,
121, 129; Super Daniel, 103; Super I I
Sententiarum, 90, 110, 115, 121, 129;
Super Matthaeum, 47, 60, 63, 102-103;
Albert Magne (?), De fato, 121-122, 205;
Albert Magne (pseudo-), De insomiis,
208; De mirabilibus mundi, 86, 154
Albumasar, 73, 180,
Al exandre dAfrod si as (Al exander
Aphrodisiensis), 133
Alexandre el Gran, 33
Alfons X (rei de Castella), 29, 63, 104
Alfutius, Pontificale Romanum, 203
Ali Abbas (Ali ibn Abbas al-Magusi ), De
infirmitates oculorum, 203; Pantegni,
45, 173, 174
Allacci, Leone, 209
Almanach, 35
al-Andalus, 191
Anglaterra, 213
nglic, Gilbert (Gilbertus Anglicus), 170,
172-173
Annuli Salomonis vid. De quatuor annulis
Salomonis
Antonio da Montolmo, De occultis et
manifestis artium, 207; Super imagines
duodecim signorum Hermetis, 207
Apuleu (Apuleius Madaurensis), De deo
Socratis, 134
Apuleu Platnic (Apuleius Platonicus),
Sphera, 208
Arag, corona d, 191
Areteu de Capadcia (Aretaeus), 38, 42, 48
Aristtil (Aristoteles), 33-34, 73-77, 79, 81,
94, 96, 113, 150, 183; De somno et
vigilia, 112; Aristtil (pseudo-), Proble-
I ndex nominum
El primer ndex (I ) fa referncia als noms esmentats a lestudi introductori; el segon
(I I ), als que apareixen al text llat.
I
ma XXX, 1, 39; Secretum secretorum,
33, 36, 77-78
Arnau de Brusselles (Arnaldus de Bruxella),
21
Ars notoria, 64
Auguria per sternutationem, 208
Aurum potabile, 208
Arnau de Vilanova, 17 passim; Alia infor-
matio beguinorum, 99; Allocutio super
tetragrammaton, 186, 190; Antidotum
contra venenum effusum per fratrem
Martinum de Atheca, 50; Aphorismi de
gradibus, 83, 149, 159, 164, 201, 204,
210; Aphorismi de memoria, 206, 208;
Aphorismi extravagantes, 149, 196, 203,
206; Apologi a de versuti i s atque
perversitatibus pseudo-theologorum et
religiosorum, 100; Commentum in
quasdam parabolas, 165; De amore
heroico, 22-23, 28, 39, 203, 209-210; De
conceptione, 173; De consideracionibus
operis medicine, 101, 170-171, 173, 201-
204, 206, 209-210, 212; De dosi
tyriacalium medicinarum, 28, 160-161,
206, 209-210; De esu carnium, 28; De
humido radicali, 28, 203-204, 209-210;
De intentione medicorum, 18, 201, 203-
204, 206, 209-210; De iudiciis astro-
nomie, 207; De mysterio cymbalorum
Ecclesie, 22, 99, 202; De parte operativa,
39, 40, 84, 108-109, 158-159, 161, 172;
De pronosticatione somniorum, 204-
205, 208; De reprobacione nigromantice
ficcionis, 17 passim; De tempore adventus
Antichisti, 177-178; Eulogium de notitia
verorum et pseudo-apostolorum, 50;
I nformaci espiritual, 99, 104-105, 172;
I nterpretatio de visionibus in somnis,
175; Lli de Narbona, 99-100; Me-
dicationis parabole, 164-165, 196, 203-
204, 206, 209-210; Practica summaria,
209-210; Raonament dAviny, 185;
Regimen Almarie, 209-210; Regimen
podagre, 34, 148-149, 151, 171, 196,
208, 212; Regimen sanitatis ad regem
Aragonum, 34, 204, 209-210; Repetitio
super Vita brevis, 166-171; Speculum
medicine, 84-85, 109, 149, 158-160, 162-
163, 169, 209, 210; Supra De malicia
complexionis diversae, 28, 201, 210;
Tabula super Vita brevis, 209-210; (obres
dori gen probablement arnaldi )
Antidotarium, 85, 149, 160, 204, 209-
210; Regimen quartane, 209-210; De
venenis, 149, 150, 170, 206, 208; (obres
dubtoses) De iudiciis astronomie, 36; De
confortati one vi sus, 209-210; De
simplicibus, 209-210, De vinis, 204;
(obres apcrifes) Breviarium practice,
175; De aqua olive, 209-210; De bonitate
memorie, 208-210; De coitu, 173; De
conferentibus et nocentibus, 208-210;
De defectu memorie, 208; De pro-
nosticatione somniorum, vid. Guillem
dArag; De quercu, 208-210; De secretis
nature, 18; De sigillis, 118, 173, 194,
207; De sterilitate, 173; Libellus de
coni uncti onum mari s et femi ne
impedimentis, 206; Remedia contra ma-
leficia, 173; Rosarius philosophorum,
181
Averrois, 22, 96, 113, 202
Avicenna, 48, 83, 85, 112-113, 137, 139,
149-150, 153, 158, 168-169, 190; Canon,
39, 156-157; Cantica, 22, 153, 167-168,
202-203; De anima, 96, 109-110, 114,
160, Avicenna; De viribus cordis, 157,
201-202; Avicenna (?), De divisione
scientiarum, 202
Aviny (Avignon), 203
Azareus, 34
Bacon, Roger (Rogerus Bacon), 37, 77-78,
80, 85, 102, 110, 114-115, 118, 122, 125,
137, 139-141, 175, 183; Communia
mathematica, 204; De multiplicatione
specierum, 204; De perspectiva, 204;
Epistola de secretis operibus artis et
nature, 78, 94-95, 117, 129-132, 155-
156, 174, 204; Opus maius, 92-95, 101,
103, 111, 116-117, 123, 132; Opus
tertium, 29, 92-93, 101, 111, 116, 123,
131-132; Tractatus brevis, 38, 78, 93,
101, 103
Barcelona, 19-20, 22, 32, 35, 131
Benet XI (papa), 187, 188
Benton, J ohn F., 21
Bernat de Gordon (Bernardus Gordonius),
46, 49, 157; De flebotomia, 206; Liber
conservatione vite humane, 206; Lilium
medi ci ne, 39, 48, 171, Regi men
acutorum, 204; Regimen sanitatis, 208
Bianchi, Luca, 80
Bblia, 133, 137,
Blasi, Ermengaut (Armengaudus Blasii),
22, 36, 153, 167-168, 202-203
Blasi, J oan, 35
Bolos de Mendes (Bolus Mendesius), 150
I NDI CES 275
Bonifaci VI I I (papa), 100, 126, 176-177,
182, 195-196
Botonac i de Castellnou, Andreu de, 18
Botonac i de Castellnou, J aspert de, 17- 20,
22-23
Brendon, Simon, 202
Burnett, Charles, 64, 119, 121
Calvet, Antoine, 184
Campano da Novara, 75-76; Abbreviatio
equatorii planetarum, 37; Sphera, 35
Cardinalis, 81
Cardini, Franco, 57
Carles Robert (rei croatohongars), 203
Carreras i Artau, J oaquim, 20, 33-36
Castella, regne de, 63
Catalunya, 189
Cecco dAscoli (Cicchus Esculanus), I n
Spheram de Sacrobosco, 30, 61, 207
Cellerer, Pedro (Petrus Cellerarius), 149-
150
Cervera del Maestrat, 21-22
Champier, Symphorien (Symphorianus
Campegius), Arnaldi Vita, 178-180, 183,
189- 191, 193
Chartularium Universitatis Parisiensis, 79,
111
Chaucer, Geoffrey, The Canterbury Tales,
181-182
Climent V (papa), 20-21, 194
Codex Theodosianus, 105
Cohn, Norman, 57
Colbert, J ean-Baptiste, 206
Coll i Alentorn, Miquel, 18
Colnia (Kln), 77
Compendium Salerni, 204
Conesa, Ramon, 20, 32, 35
Constant lAfric (Constantinus Africanus),
41-42, 45, 153, 155, 173-174; De
melancholia, 39, 41, 43, 44-45, 47-48
Contra ligatos ex maleficiis, 208
Costa ben Luca, 150, 152; De physicis
ligaturis, 85, 87, 149, 151, 153-156, 173-
174, 194, 197, 207-208; Practica sphere
solide, 36
Crisciani, Chiara, 166, 169
Crocia, 202
Csanad, 203
Cunningham, Andrew, 73
Daniel (profeta), 178-179
Daroca, 21
De aqua vite, 208
De auguriis sternutamentorum, 208
De cura equorum, 208
De cura podagre, 204
De depilatione, 204
De essentiis essentiarum, 205
De falconibus et aliis avibus rapacibus, 208
De imaginibus constellationum extra
zodiacum, 207
De imaginibus septem planetarum, 207
De incubo, 204
De infirmitatibus equorum, 208
De morbis puerorum, 202
De novem candariis, 30
De quatuor annulis Salomonis, 31, 32
De quindecim stellis, quindecim lapidibus,
qui ndeci m herbi s et qui ndeci m
imaginibus, 207
De secretis mulierum cum commento, 208
De significationibus mirabilibus, 202
De tempore pharmacandi, 207
De tribus figuris spirituum, 30-31
De tribus impostoribus, 194
De ymagine leonis, 208
Del Ro, Martn, Disquisitiones magicae, 193
Delicis, Bernat (Bernardus Delitiosus), 71-
72, 187
Demaitre, Luke, 203, 211-212
Desclot, Bernat, 18-19
Despars, J acques, 139
Diepgen, Paul, 17, 29, 71, 147, 173, 213-
214, 216
Dioscrides (Pedanius Dioscorides), 150,
168, 173
Doctrina imaginum secundum modernos
duodecim vultum celestium, 207
Duodecim signorum imagines medicinales,
207
Eiximenis, Francesc, 20, 188, 191
Escriv, Bernat, 18
Espanya, 189
Fanger, Claire, 116, 132
Felip I I I (rei de Frana), 18
Felip I V el Bell (rei de Frana), 176, 195
Ficino, Marsilio, 125, 179, 192; Consiglio
contro la pestilentia, 183, 192; De vita
coelitus comparanda, 192
Figure planetarum, 207
Filip de Trpoli (Philippus Tripolitanus), 34
Finke, Heinrich, 17
Frana, 29, 187, 189
Frederic I I (del Sacre I mperi), 74
Frederic I I I (rei de Siclia), 52, 104-105,
175, 178, 188, 190, 194
French, Roger, 73
Fritz, J ean Marie, 40
Gal (Galenus), 26, 28, 37-41, 43, 45-48,
149-150, 153, 156, 158, 160-162, 168-
169, 171; De atra bile, 42; De interioribus
(De locis affectis), 39, 41, 45-46, 201,
211; De morbo et accidenti, 39; De rigore
et tremore et iectigatione et spasmo, 201;
De somniis, 208
Galvano da Levanto, 157-158
Garca Ballester, Luis, 201
al-Ghazali , 110
Gnova (Genova), 188, 190
Gentile da Foligno, De gradibus, 209; I n-
genia curationis, 204; I ntroductorium
iuvenum, 204
Gerbert dOrlharc (Gerbertus Aureliacensis),
175
Giovanni dAndrea (I ohannes Andreae),
181, 190
Girona, 18, 189, 191
Glossa ordinria, 112
Gohory, J acques, 191
Graci (Gratianus), Decretum, 60, 105, 117
Grcia, 189, 191,
Gregori I X (papa), 75
Grmek, Mirko D., 202, 213-216
Grosseteste, Robert, Computus, 36; Sphera,
35
Guaineri, Antonio, 139
Guglielmo de Varignana, De venenis, 208
Guido, Anathomia, 204
Guilhem de Nogaret, 176
Guilhem de Perissa, Liber experimentorum,
189
Guillem dAlvrnia (Guillelmus de Alvernia),
49-50, 63, 66, 74, 82, 87-88, 91, 115,
121, 139-140, 176; De legibus, 31-32, 37-
38, 67, 74, 88, 92, 98, 102, 114, 123-124;
De universo, 46-47, 67-68, 74, 92, 102,
112, 123
Guillem dArag, De pronosticatione
somniorum, 174
Guillem de Moerbeke, 207
Gundi sal vo, Domi ngo (Domi ni cus
Gundissalinus), 73
Hali, 35, 62,
Heildeberg, 209
Heinrich von Langenstein (Henricus de
Hassia), De reductione effectuum
particularum in causas universales, 205;
De habitudine causarum et influxu
nature communis respectu inferiorum,
205
Henri de Mondeville, 156
Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus),
31, 94, 96, 110, 161, 183
Hildegarda de Bingen, 47
Hiparc (Hipparchus), 31; Hiparc (pseudo-
) De hierarchiis spirituum, 30; De ordine
intelligentiarum, 30; Liber de ministerio
nature, 61; Liber de vinculo spiritus, 61
Hipcrates (Hippocrates), 38, 41, 161-162,
172; Aphorismi, 38; De insomniis, 208;
Pronostica, 204; Hipcrates (pseudo-),
Astrologia, 36, 207
Homer (Homerus), Odissea, 60, 129
Horaci (Quintus Horatius Flaccus), Epodes,
106
I acobus de Montepessulano, De pestilentia,
204
I acobus de Placentia, 203
I mblic (I amblichus), 67
I brica, pennsula, 29
I bn al-Ghazar, 150
I bn I mran, I shaq, Maqala fi l-mali hu-liya,
39, 41-45, 50
I dea Salomonis vid. De quatuor annulis
Salomonis
I llria, 213
I magines siderum extra zodiacum, 207
I magines triplicitatum signorum, 207
I mago scorpionis, 207
I nstitutiones secretorum, 208
I nstitutiones secretorum, 208
Ioannes de Sacrobosco (J ohn of Holywood),
De sphera, 30, 35
I ohannes Stephani, De febribus, 202
I sidor de Sevilla (I sidorus Hispalensis),
Etymologiae, 60, 102, 150
I tlia, 29, 189, 191
J acob ben Makir (Profatius), 35-36;
Almanach perpetuum (Luhot), 35
J acquart, Danielle, 45, 85
J aume I (rei dArag), 21
J aume I I (rei dArag), 105, 175, 188
J esucrist, 68, 99, 180, 184, 194
J oan de Bruges, 180
J oan de Rocatalhada (I ohannes de
Rupescissa), Liber lucis, 181
J oan XXI I , 187-188
J ohannes de Tri ttenhei m, Anti palus
maleficiorum, 31
J ohn of Salisbury, Policraticus, 61, 128-129
I NDI CES 277
J uan de Mariana, Historiae de rebus His-
paniae, 185, 193-194
J uan de Sevilla (I ohannes Hispalensis), 34,
119-120
J uan de Toledo, Liber de conservanda
sanitate, 204
Kieckhefer, Richard, 57, 58, 69
al-Kindi , 41, 96, 116, 137, 139; De radiis,
114, 117, 122-125
Klaassen, Frank, 141
Klibansky, Raymond, 40
Laharie, Muriel, 40
Leipzig, 204, 216
Libellus de auguriis, 208
Libellus de diebus periculosis secundum
Arabes, 207
Liber Cleopatre, 154
Liber de cura, regimine et infirmitatibus
equorum, 202
Liber de fastasmatibus, 29, 30
Liber de sculpturis lapidum per observa-
tionem astronomicam, 207
Liber electionum secretorum superiorum, 207
Liber fantasmatum, 29
Liber imaginum lune vid. Liber lune, 33
Liber institutionis [Raziel], 119
Liber iuratus, 68
Liber lune, 33
Liber officiorum, 30
Liber quattuor reges, 30
Libri centri et circumferencie, 32
Llibre del repartiment, 21
Llull, Ramon (Raimundus Lullius), 91, 118,
175, 183, 193; Llull (pseudo), Codicillus,
183; Testamentum, 190
Londres (London), 204, 216
Lucentini, Paolo, 90, 122
Lune dispositio in electionibus, 207
Magna Grcia, 191
Mahoma, 194
Marbode de Rennes, 155, 174
Marcel Sideta (Marcellus Sideta), 42
Maria de Montpeller, 21
Maria de Vilanova, 20
Martn de Ateca, 49
Maurer, Armand, 96
Mauss, Marcel, 83-84
Mazzarino, Giulio Raimondo (cardenal),
205
McVaugh, Michael, 18, 23, 49, 149-150,
201-202, 212
Moiss, 194
Mondino de Luzzi, De anatomia, 204
Montero Cartelle, Enrique, 45
Montpeller (Montpellier), 21, 23, 29, 36, 80,
118, 160-162, 183, 189, 191, 203;
Facultat de, 49, 81
Moore, R. I ., 106
Mo ben Tibbon, 45
Muntaner, Ramon, Crnica, 19
Murchi, Tommaso (Thomas Murchius),
183, 191, 213
Musardus, Summula de purgatione ciborum
et potuum infirmorum, 202
Narbona (Narbonne), 18
Naud, Gabriel, Apologie pour tous les
grands hommes qui ont est faussement
accusez de magie, 193-194
Newton, I saac, 198
Niklas von Mumpelier (Nicolaus de Polo-
nia), Antipocras, 161-162, 171
Nomina angelorum planetarum secundum
Zaelem, 207
Ordinationes, 105
Oresme, Nicole, 91, 204
Oresme, Nicole, Contra coniunctionistas de
futurorum eventi bus, 205; De
confi gurati oni bus quali tatum et
motuum, 205
Oxford, 77, 201-202, 216
Pack, Roger A., 174, 205,
Paniagua, J uan Antonio, 19, 147, 175, 201
Panofsky, Erwin, 40
Pantaleo de Conflentia, Pillularium, 206
Paracels (Theophrast von Hohenheim), 193
Paravicini Bagliani, Agostino, 75-76, 176
Pars (Paris), 75, 77-80, 126, 176, 178-179,
203, 206, 213, 216; Universitat de, 73-
74, 76, 78, 96, 189, 191
Paschetto, Eugenia, 62
Pau dEgina (Paulus Aegineta), 41
Peckham, J ohn, Sphera, 35
Pedro Hi spano (Petrus Hi spanus),
Thesaurus pauperum, 172
Pea, Franci sco, I n Di rectori um
inquisitorum commentaria, 194
Pere de Vilanova, 18
Pere I I el Gran (rei dArag), 18-20
Perrone Compagni, Vittoria, 120
Perugia, 188
Peters, Edward, 90, 141
Picatrix, 64-65, 68, 107, 118, 141, 151
Pico della Mirandola, Giovanni, Disputa-
tiones adversus astrologiam divinatricem,
179, 180
Pierozzi, Antonino (Antoninus Florentinus),
Chronicon, 178-179, 191
Pietro dAbano (Petrus Aponensis), 31, 63,
81, 92, 139, 157-158, 175, 190-191, 194;
Conciliator, 85, 111, 126, 147, 153; De
imaginibus, 126; De venenis, 127, 208;
Lucidator, 62, 73; Pietro dAbano
(pseudo-), Annulorum experimenta, 207
Pingree, David, 119
Pitgoras (Pythagoras), Sphera, 208
Plat (Plato), 163; Timeu, 161
Plat de Tivoli (Plato Tiburtinus), 35, 62, 104
Plini el Vell (Gaius Plinius Secundus Maior),
Naturalis historia, 150-151
Ponce de Saint Gilles (Pontius de Sancto
Egidio), 171
Posidoni (Posidonius), 42
Postel, Guillaume, De Alcorani seu legis
Mahometi et Evangelistarum concordiae
liber, 194
Proculus, 208
Profatius, vid. J acob ben Makir
Provena, 189, 191
Ptolemeu (Claudius Ptolemaeus), 104, 161;
Quadripartitum (Tetrabiblos), 62, 107;
Ptolemeu (pseudo-), Centiloquium, 34;
De imaginibus, 207
Qayrawn, 41
Razs (Rhazes), 38, 42, 150-151, 164, 168-
169; De secretis medicine, 203; Excerpta
ex introductorio, 208
Regimen cuiusdam domine, 204
Richard de Fournival, 75-76
Roma, 209
Rossell, 18
Roy, Bruno, 75-76
Rufus dEfes (Rufus Ephesi us), De
melancholia, 38, 41-44, 119
Salom, 31-32, 94, 129; Salom (pseudo-),
31, Almadal, 119; Tabule secundum loca
lune, 208
Sattic (Sateticus), Sphera, 208
Savonarola, Girolamo, Contra li astrologi,
180
Saxl, Fritz, 40
Scot, Michael (Michael Scotus), 64, 74-75,
103
Sibilla dEritrea (Sybilla Erythraea), 178-179
Siclia, 19, 104-105, 178, 190-191
Si ger de Brabant, 79-80, 139-140,
Quaestiones in metaphysicam, 95-97
Sim de Vilanova (Simon Villanovanus),
194
Soignies, 204
Speculum astronomie, 30, 31, 32, 62-63, 75-
76, 95, 113, 119, 120-123, 125-126, 128-
129, 137-141, 176
Stefano da Pisa, 45
Stephanus Arlandi, 36
Tabit ibn Qurra (?), De imaginibus, 118-
120, 123, 194, 207
Taddeo da Parma, 62-63
Tempier, Etienne, 79, 111
Thorndike, Lynn, 30-31, 61, 78, 90, 141,
147, 174
Toledo, Escola de, 73-74
Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), 73-75
Toms dAquino (Thomas Aquinas), 37, 50-
51, 63, 76-77, 79-80, 85, 102, 120, 123,
127, 138-141, 176; De occultis operibus
nature, 88-89, 115, 124; De substantiis
separatis, 134; Questiones disputatae de
potentia, 37, 96, 132-137; Questiones
quodlibetales, 95, 136; Summa contra
gentiles, 77, 101, 113, 115, 117, 124,
134-137; Summa theologica, 60, 64, 67,
77, 98-99, 112, 125, 134-136; Super
Sententiis Petri Lombardi, 67
Torrella, J eroni, 125
Tostado de Madrigal, Alonso, 184-185, 193
Trotula, De morbis mulierum, 202
Tusco, Leone, 207
Ut testatur Ergaphalau, 121
Valena, J oan de, 17
Valncia, 17, 18, 20-23, 32
Valncia, regne de, 20, 188, 191
Vallespir, 18
Varia precepta medicinalia, 204
Vatic, 209, 216,
Vernia, Pedro, 21
Viena, 208, 216,
Vilafranca del Peneds, 19
Vilanova, 189, 191,
Villani, Giovanni, Nuova cronica, 177-179,
188, 191
Villanueva de J iloca, 21
Weill-Parot, Nicolas, 30-31, 66, 85, 118,
120, 122, 124, 126, 176
I NDI CES 279
Weyer, J ohann, De praestigiis daemonum,
193
Williams, Steven J ., 78
Witelo, De natura demonum, 78-79, 205
Zagreb, 202-203, 213, 216
Zambelli, Paola, 75-76, 122
Ziegler, J oseph, 49, 165-166
Ziyadat Allah, 41
I I
Arnaldus de Villanova 219
Galienus 233
I aspertus 219
Valencia 219
absolute (adv.) 226
absurdus 226
ac 220, 232
accidens 222, 228
accidentaliter 232
accio 221, 232
acquisitus 232
activus 228
actor 229
actus 220, 221, 229, 232
aculeus 232
adaptare 219
adhibere 230
adhuc 225, 227
admirabilis 229
advertere 231
aer 228
affirmare 225
affligere 229
agens 220, 229
alcior 221
alienacio 224
alienus 220
aliqualiter 232
aliqui 220, 222, 225, 226, 227, 232
aliquis 224, 225, 226, 229, 232
aliter 219, 225, 226, 232
alius 225, 226, 227, 231
alter 222, 226, 228, 230
altus 229
amor 233
anima 220, 221, 226, 228
animalis 227, 230
animatus 232
annulus 231
apcior 230
appellare 219
Arabus 225
aromaticus 230
artifex 230
artificialis 228, 230, 232
asserere 219, 232
astrum 226
astucia 230
attendens 230
auctor 224, 225
audire 223, 225, 232
aurora 224
bestialis 231
bonitas 219, 230
borealis 224
cadere 232
caliditas 222
callidissimus 230,
capire 232
carmen 225
catholicus 229
causa 232
ndex verborum
Shan oms alguns mots comuns i els pronoms personals. Els participis de perfet
shan incls de vegades en lentrada de linfinitiu, mentre que els participis de present
shan indexat separadament. Els comparatius i superlatius dadverbis i adjectius tamb
solen tenir entrades independents.
caverna 225
cecitas 230
celebrare 224
celestis 222, 223
celum 222, 225, 226, 228
centrum 225
cernens 232
certum 232
ceterus 224, 225, 226
ciconia 231
circa 224
circumferencia 225
clarior 220
clarus 232
coaccio 221, 222, 223, 224, 227, 229
cogere 219, 220, 221, 222, 223, 224, 225,
226, 227, 228
cognicio 231, 233
cognitor 230
cognoscere 231
collectus 219
colloquium 219
commixtus 222, 227
communis 222, 223, 229, 232
commutare 233
compellere 219, 225, 226, 228, 229, 230
complexio 221
complexionalis 221
compulsio 229
compulsivus 231
conari 232
concedere 219, 222, 227, 229
concludere 228
confessio 230
coniunctus 220, 221, 222
coniuracio 228
coniurium 228
conquerens 229
consecrare 230, 231
consideracio 226
contactus, -us 223
contempnere 230
continere 225, 231
continuus 230
contra 219, 233
contradicere 224
contrarius 223, 225
corporalis 220, 223, 226
corporaliter 232
corpus 220, 221, 222, 223, 225, 226, 227,
230, 232
creator 230
credere 229, 232
credulitas 232
crepusculum 224
cruciare 229
curiositas 219
cursus 229
custodire 219
dare 220, 223, 227, 228, 229
debere 220, 223, 226
debilior 221
debilis 231
debitum, -i 219
decepcio 230
decipere 231
declarare 224
defectus, -us 220
delicia 219
delirans 223
delusio 224, 227
demon 219, 221, 224, 227, 228, 229, 230
deputare 224
desertus 230
desiderium 219, 232
detinere 225
Deus 219, 227, 229
deviare 230, 231
devotus 219
dictare 233
dies 224, 225
dilectus 219
diligencia 232
diligencior 220
directus 223
disponere 222
disposicio 230
disputare 233
diversitas 224
diversus 224
divinitus 219
docere 225
doctrina 225, 227, 229, 233
dominus 219, 220
domus 230
donum 229
dubitare 223
dum 221
dupliciter 221
ecclesia 229
edocere 230
efficacia 229
efficax 230
efficiens 228
eger 232
elementalis 222
I NDI CES 283
elementum 222, 226
eligere 226
enim 224, 226, 228, 229, 230
episcopus 219
epistola 219
equalis 220, 221
eque (adv.) 227
ergo 220, 221, 223, 225, 228, 233
error 224, 225, 230, 231
estimacio 233, 232
etenim 232
etsi 229
examen 219
excellens 231
excitare 230
excusare 220, 232, 233
execracio 231
exemplum 219
exercens 226, 227
exercere 220, 221, 223, 224, 225, 229, 230,
231
exorcisare 231
exorcisatus 231
exorcismus 225, 229, 231
expertus 229, 230
extistere 220
extremus 221
fabricator 230
facere 220, 226, 227, 230, 233
fallere 230
falsus 222, 223, 225, 226
fantasma 224,
fateri 224
fatuitas 225
fatuus 225
favere 227
febris 232
fetens 227, 230
ficcio 219, 229
fictus 219
fidelis 219
fides 230
fieri 221, 222, 225, 227, 228, 231
figmentum 224
figura 228, 231
fingere 230
finis 224
firmiter 229
folium 230
forcior 220, 221
forcius (adv.) 223
formare 228
formidans 219
fornax 219
fortis 229
fragilitas 220
fraus 231
frequenter 230
frigiditas 222
frustra (adv.) 225
fumus 230
furia 232
garrire 219
gaudere 224
gentilis 227
genus 230
gracia 219, 227, 229
gradus 221, 227
gratuitus 229
gravitas 222
graviter 229
habere 219, 220, 221, 222, 223, 224, 227,
228, 230, 221
habilior 230
homo 220, 222, 223, 227, 228, 230, 231,
232, 233
hora 224, 225, 226
horror 219
huiusmodi 223, 224, 225, 229, 233
humanus 226, 230, 231
humiditas 222
humilis 219
iam 220, 226, 228, 233
ibidem 223
idem 219, 224, 225, 229
igitur 220, 221, 228, 229, 232
ille 220, 221, 222, 223, 224, 225, 227, 230,
231
illuminare 223
immediate (adv.) 219
immo 221, 222, 223, 225
immolacio 231
imperans 227
imperare 226, 227, 228
imperium 219
importans 229
impressio 223, 226
imprimere 220, 222, 223, 227
impugnare 233
imputare 233
inclinacio 230
incorporeus 220, 221, 222, 223, 225, 227
incumbere 220
indago 220
indicium 219
inducere 231
inesse 222, 228, 229, 232
inferior 227
inferius (adv.) 225
infirmus 233
ingeniari 230
innatus 232
innumerus 231
inordinatus 233
inquam 222, 224
instigacio 230
instrumentaliter 221
intellectivus 221
intellectualis 220
intellectus 232
intelligencia 227
intelligens 227
intendens 232
intendere 230, 231
inter 220, 224, 231
intermiscere 232
invenire 231, 233
invocacio 226, 227, 230
iocundus 219
ipse 221, 225, 227, 229, 230, 232
iste 221, 222, 223, 227, 228
ita 231
item 220, 221, 222, 223, 224, 226, 227
iterum 219
iudicium 220, 232
I uppiter 226
karacter 228
labi 233
laberintus 231
largitor 229
latens 231
latere 232
ledere 232
legere 225, 233
levissimus 220
levitas 222
liber, -bri 224, 225
libertas 224
licet 223, 232
licitus 219
lima 220
linea 223
lingua 225
litus 219
locus 223, 225
longius 229
loquens 233
lubricus 233
lucens 223, 225
lumen 222
luminosus 223
lux 223, 224, 225
magis 223, 224, 226
magister 219, 224, 225
magistra 227
magnificus 219
magnus 227
maior 223
malicia 232, 233
malignus 220, 222
manare 221
manifeste (adv.) 230, 232
manifestus 222, 223, 227, 228, 232
mare 219
matutinus 224
maxime (adv.) 223, 225, 228
medicina, 233
medicus 232
medius 224, 225
melancolia 232, 233
melancolicus 232
mencio 227, 233
mens 229
mensura 220
merere 219, 233
meridianus 225
meridies 223, 224, 225
meridionalis 224
merito (adv.) 223
mineralis 227
minor 221
minus 221, 223, 226, 230
mirus 231
misterialis 229
misterium 229
mittere 219
modus 220, 223, 224, 227, 228, 230, 231
mollicies 233
morbus 232
mortuus 230
mos 233
motus 226
multipliciter 224
multo (adv.) 221, 229
multus 225
mundior 226
munus 219
musare 231
I NDI CES 285
nam 220, 230
natura 226, 229, 233
naturalis 230
naturaliter 220, 220, 221, 222, 226, 227, 228
ne 233
necessario (adv.) 222
necessarius 229
nemo 223
nephandissimus 231
nephandus 229,
nequire 222, 231
nequissimus 227
nichil 227, 228, 229
nichilominus 229
nigromanticus 219, 225
nisi 220, 222, 223, 227, 228, 229
nobilior 221, 228
nocumentum 232
nomen 231
nominare 232
noscere 222
notabilis 233
nox 224, 225
nuditas 230
nullus 220, 221, 222, 223, 226, 228
nunc 220
nunquam 225
nuper 219
nuperrime 219
obedire 224, 227, 228
observancia 225
observare 226
obviare 220, 224, 229
occasus, -us 224
occidentalis 224
occultus 232, 233
occurrere 233
oculus 223
officium 224
omnino 225
omnis 221, 222, 223, 227, 230, 231
operacio 222
operare 232
opifex 229
opinare 226
opinio 219, 224, 225, 226, 232
optinere 229
organum 221, 228, 233
orientalis 224
ostendere 225, 226, 228
paciens 220
pariter 219
partes 221, 224, 225, 226, 230
particeps 223
parum 232
passivus 222
pater 219, 220
patere 221, 222, 223, 225, 226, 228
patibulum 230
paulo 225
peccator 227
peior 227
peragi 223
perfeccio 221
perfeccior 226
pericia 232
pericior 226
perire 230
perlegere 227
persuadere 229, 232
pervietas 222, 223
pes 233
philosophans 226
placacio 231
placere 220
plaga 224
planeta 226
planus 221, 222, 224
plurimum (adv.) 224, 227, 232
plurimus 226, 231
plus 223, 229, 232
pocius 219, 221, 233
pondus 220
posse 220, 221, 222, 224, 225, 226, 228, 232
post 225
postulare 229
potencia 219, 221, 222, 223, 227, 228, 230
potencior 221, 227
potens 220, 231
precipitare 230
predictus 223, 227
premissus 233
prenotatus 224
presertim 222
prestare 229
presul 219
preter 223, 225, 226
preterea, 222, 225, 226,
pridie 219
primo (adv.) 221, 224
primus 224, 226
princeps 224
principalius (adv.) 231
principium 221
prius 228
pro 232
probare 232
proculdubio 219, 231
procurare 226
prompcior 230
proporcio 220
proporcionaliter 224
propositum 221
proprius 219, 220, 222, 223, 224, 226
propter 227
prosequi 220
prout 221, 227
provisio 219
puer 230
quadrivium 230
qualis 231
qualitas 221
qualiter 227
quamquam 226, 227
quamvis 221, 225
quandoque 226
quantum 229, 233
-que 224, 226, 229, 233
quemadmodum 220, 229, 230, 233
querere 227
quia 220, 221, 222, 223, 225, 227, 228
quidam 219, 224, 228
quilibet 223, 230
quisque 219
quodammodo 233
quoniam 220, 225, 226, 227, 228, 230, 232
racio 219, 220, 222, 223, 226, 232, 233
racionabilis 219, 232
racionabiliter 220
racionabilius 225, 226
radius 223
radix 230
raro (adv.) 224
recipere 223, 224
recolere 219, 225
rectus 230
redactus 230
redire 227
reducere 220
reflexus 223
regnare 224
religiosus 219
reprobacio 219
reputare 230
res 219, 220, 222, 229, 230, 231
respectus 221
responsum 220, 223, 224, 229
resultare 221
reverencia 219
reverendissimus 219
rex 224
ridiculus 227
rogatus, -us 219
ruinosus 230
sacer 230
sacramentalis 229
sacramentum 229
sacrificium 231
Salomon 231
saltem 224, 231
salus 229
sanctus 227
sanguis 230
sanus 229
sapiens 227
satisfacere 232
Saturnus 226
sciencia 232
sciens 233
scilicet 221, 224, 226, 231
scire 225, 226, 227, 229, 233
scribere 219, 220, 224, 233
scriptura 227, 230, 231
secundum (prep.) 220, 221, 223, 224, 232
secundo (adv.) 226
sed 219, 220, 221, 228, 229, 232
seductus 230
semper 223
sensibilis 232
sentencia 233
separatus 221, 222, 227
sequi 221
sermo 219, 232
servire 221
servitus 219
servus 219
seu 222, 230
sic 223, 228, 233
siccitas 222
sicut 220, 221, 222, 227
significacio 229
significare 219, 229, 231
similis 224
similiter 220, 221, 223, 226, 228, 230, 233
simplex 222, 230, 231
simul 231
sine 221, 232, 233
siquidem 221
sive 221, 224, 29
sol 225
solaris 224, 225
I NDI CES 287
sollicitudo 229, 232
solum (adv.) 229, 232
sophisma 231
sordidior 226
specialis 229
species 233
spiritus 220, 222, 223, 225, 226, 227
stabilis 230
statera 220
statim 221
stella 226
stellaris 226
stimulare 231
stimulus 219
studere 231
studium 219, 220
stulte (adv.) 227
stultus 225, 229
stupendus 229
subicere 222, 223
subiectus 226
subito (adv.) 230
subsequi 226
substancia 220, 221, 222, 225, 226, 227, 228
subterraneus 225
suggestio 230
summus 224
sumptus 226
superior 221, 227
superius (adv.) 228
supponere 229
supra 229
supracelestis 226
supradictus 221, 224, 225, 226, 227, 228,
229, 233
supremus 229
susceptivus 222,
suscipere 219, 222
suscitare 221
suspensus 230
tactus, -us 223
talis 223, 226, 227, 229, 230, 231, 233
tamen 221, 223, 225, 226, 232
tamquam 230
tangere 221, 223
tantum 220
tempus 223, 225, 226
tenebre 223, 225
tenebrosus 224
tercio (adv.) 225
terminus 229
terrenus 226
territorium 224
terror 229
testari 229
timere 232
tolerare 233
totus 225
tractatus 233
tradere 224, 225, 232
trames 230
transparencia, 222
tunc 222, 223, 224, 225, 226, 227
turpissimus 230
turpitudo 231
ultra 229,
unde 230, 231
unio 221
universaliter 231
universus 232
unus 232
unusquisque 230
usquam 225
usque 224, 232
ut 220, 221, 224, 227, 228, 230, 231, 232
uti 220
utique 223
utpote 226
vacare 223, 230
valde 231
Valentinus 219
valere 220, 221, 229
vanus 225
varietas 231
varius 224
vegetabilis 227, 230
velamen 232
verbum 229
veritas 229, 232
verius 225
vero 222, 225, 226, 227
verumtamen 232
verus 223, 226, 233
vesania 219
vespertinus 224
vetula 227
vicium 232, 233
videlicet 229, 232
videre 226
vilior 227
vincere 221
violencia 224
violentus 229
vir 219, 227
virgo 230
virtus 219, 220, 221, 222, 223, 224, 225, 226,
227, 228, 229, 230, 231
vis 231
vita 220, 221, 226
vitare 233
vivens 221, 226
vocare 228
vox 228, 229
vulgaris 233
ydyota 227
San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca
del Monasterio, M I I , 17: 149, 171
Erfurt, SRB, Bibliotheca Amploniana, CA
2 303: 149
Florncia, BNC, I I .I I I .214: 31
Leipzig, Universittsbibliothek 1.161 (L):
17, 204, 210-215, 216-217
Londres, British Library
Sloane 2.156 (B): 17, 204, 210-215,
216-217
Sloane 3.850: 30, 31
Add. 22.719: 174
Oxford, Merton College 230 (M): 17, 22,
201-202, 210-211, 213-217
Pars, Bibliothque Nationale
lat. 6.971 (Pa): 205-206, 210-217
lat. 7.337 (Pr): 17, 206-208, 210-217
lat. 17.847 (P): 17, 203, 210-217
Valncia, Arxiu de la Catedral, 676: 21
Vatic, Biblioteca Vaticana
Palatino Latino 1.180 (V): 17, 99,
209-214, 216-217
Vat. lat. 3.824: 50
Vat. lat. 4.085: 208
Viena, sterreichische National-bibliothek,
5.315 (Vi): 208-213, 216-217
Zagreb, Biblioteca Metropolitana
MR lat. 154 (Z): 17, 22, 202-203,
210-211, 213-217
MR, 163: 203
I ndex codicum

Arnau de Vilanova VII.1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Arnau de Vilanova VII.1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ARNALDI DE VI LLANOVA MT

SEMINARIUM HISTORIAE SCIENTIAE BARCINONENSE

azzar o Avicenna i als quals es dediquen fins i tot tractats especfics

You might also like