CARLO GINZBURG I

ELS SEUS ESTUDIS

Alumna: Lara Sànchez Canet

Grau i curs: Història de l’Art 1r
Assignatura: Introducció a la història
Contingut
1.Introducció ..................................................................................................................... 3

2.Biografia de Carlos Ginzburg ........................................................................................ 3

3.La seua obra ................................................................................................................... 4

3.1 La microhistòria ...................................................................................................... 5

3.2 El formatge i els cucs, 1976, Carlo Ginzburg ......................................................... 6

2.2.1 L’impacte del formatge i els cucs .................................................................. 7

4.L’entorn de Carlo Ginzburg .......................................................................................... 8

5.Rellevància historiogràfica ............................................................................................ 9

6.Conclusions ................................................................................................................. 10

7.Quadern de Bitàcola .................................................................................................... 11

8.Bibliografia .................................................................................................................. 12

1
 1. Introducció

El tema central d’aquest assaig serà la vida de Carlo Ginzburg i la seua rellevància com
a Historiador. A més s’explorarà i es reflexionarà sobre la seua vida i les seues obres més
importants. Per tal de realitzar la reflexió es seguirà el següent esquema: primerament ens
posarem en context i ens endinsarem en la vida d’aquest historiador on coneixerem que
va ser allò que el va fer un gran historiador, seguidament explicarem i especularem l’obra
més important i que més transcendència a tingut d’aquest autor en aquest cas el formatge
i els cucs (1976). Després passarem a descobrir en quin entorn va escriure i quin mètode
d’investigació utilitzava. Per acabar conclourem amb la seua rellevància en el món
històric.

2. Biografia de Carlos Ginzburg

Carlo Ginzburg va nàixer el 1939 a Torí, Italià. Els seus pares eren: Leone Ginzburg, el
qual era professor i Natalia Levi que era una novel·lista molt important. Aquests varen
fundar amb Gulio Navadi i junt a escriptors de l’època com Italo Calvino o Casare Pavase
una editorial la qual publicarà gran part dels llibres de Natalia. Segons Ginzburg va
aprendre a escriure amb l’ajuda de la seua mare, Natalia i Gulio Navadi.

Leone i Natalia varen ser dos intel·lectuals comunistes d’esquerres els quals varen estar
molt de temps ocultats a causa de la repressió provocada per la Dictadura Feixista que
patia Italià a càrrec de Benito Mussolini en aquells anys (1920-1943). L’any 1943, quan
Carlo Ginzburg tenia 3 anys aplega a Roma junt als seus pares els quals anaven a accelerar
la caiguda del dictador. En aquest moment son pare, Leone es arrestat i quatre mesos
després mor a la presó.

L’any 1950 Natalia Levi es casa de nou amb Gabrile Baldini, per aquest motiu Ginzburg
l’any 1960 es trasllada a Anglaterra on començarà els seus estudis al institut Warburg el
qual és imprescindible per a la seua formació com a historiador, ja que creixerà
intel·lectualment i s’iniciarà amb el tema de la microhistòria.

Temps després torna a Itàlia on serà llicenciat en Filosofia i lletres per la universitat de
Pisa a més també aconsegueix un doctorat per la mateixa universitat. Ací cofundarà

2
Quaderni Storici (Quaderns Històrics) revista de microhistòria, el mètode qual utilitza
per realitzar les seues investigacions. Segons el diccionari d’historiografia Catalana la
microhistòria és: la tècnica d’anàlisi històrica fonamentada en la reducció de l’escala
d’observació i en l’estudi intensiu del material documental, aquest terme l’analitzarem
posteriorment on mirarem detalladament el cas de Ginzburg.

Carlo Ginzburga va ser professor de Cultures Europees en l’Scuola Normlae Superiore

de Pisa, a més a treballat en universitats com Bolonia, Harvard, l’Institu Warbug de
Londres, L’Escole Pratique des Hautes Études en Paris entre d’altres. També a rebut
diversos premis com Salento en 2002 o Aby Warburg Prize en 1992. Finalment
nomenarem algunes de les seues obres més importants son: Els benandanti. Bruixeria i
cultes agraris entre els segles XVI i XVII (1966);El formatge i els cucs. El cosmos segons
un moliner del segle XVI (1976), obra que segons els estudiosos de Ginzburg és la més
rellevant i la més important per tant, com que es una obra clau serà la que comentarem
posteriorment. Pesquisa sobre Piero (1981); Mites, emblemes, indicis. Morfologia i
història (1986); Història nocturna. Un desxiframent de l’aquellarre (1989), El jutge i
l’historiador. Acotacions al marge del cas Sofri (1991); Ojazos de fusta. Nou relexions
sobre la distància ( 1998); Cap illa no és una illa. Quatre visions de la literatura anglesa
des d’una perspectiva mundial (2000) i El fil i les empremtes. El que és veritable, el que
és fals i el que és fictici (2010).

3. La seua obra

Per tal de conèixer l’obra de Ginzburg cal tractar uns temes que son els següents:
primerament tractarem la seua obra en general on s’explicarà en quin període escriu Carlo
Ginzburg, a més també es tractaran les seues aportacions i com escriu ell la seua obra.
Seguidament s’abordarà un tema molt important a tractar per a entendre l’obra d’aquest
historiador, la microhistòria on entendrem com realitza aquest els seus analitzis i sabrem
quin es el seu punt de vista. Seguidament s’explicarà la seua obra més important el
formatge i els cucs (1976) obra clau del món de la història.

L’obra de Carlo Ginzburg és molt extensa ja que hi ha realitzat una gran quantitat de
publicacions. El període on que abraça les seues publicacions va des del 1966 amb Els
Benandanti. Bruixeria i cultes agraris entre els segles XVI i XVII i l’any 2010 amb El fil
i les petjades. El que és veritable, el que és fals, el que és fictici. Es important també saber

3
que les seues obres han estat traduïdes a 13 idiomes diferents, es per això que denota la
importància d’aquest historiador. La seua obra més reconeguda, el formatge i els cucs
(1976) una novel·la historiografia. Ens parla de l’acusació del Sant Ofici cap a un moliner,
Menocchio. Ginzburg a partir de les declaracions i els expedients judicials reconstruirà el
cas en un fragment de cultura popular. Finalment Ginzburg va realitzar un treball intensiu
sobre el renaixement i la història moderna donant-li una perspectiva de Microhistòria la
qual ens ha donat moltes aportacions.

3.1 La microhistòria

En primer lloc, anem a centrar-nos la microhistòria, seguidament passarem a explicar com

va sorgir aquest corrent i quins han sigut els seus eixos principals. També es plantejarà
com escriu la microhistòria Carlo Ginzburg.

La microhistòria es basa en estudiar casos com el d’un individu o un lloc concret, ja que
mitjançant les idees d’un ésser humà es possible entrar dins de les seues preocupacions o
idees i arribar a conèixer les d’un grup social d’una determinada època. La microhistòria
observa allò que si mires la història general es difícil d’apreciar. Es per això que els
investigadors que escriuen microhistòria afirmen que amb aquest mètode aporta un
panorama més ampli que a simple vista. Aquesta disciplina fa us d’un mètode deductiu,
es a dir va d’allò particular cap allò genera. Posa la mirà en l’individu que el porta cap al
conjunt de població de la qual comparteixen context. Un dels especialistes en el tema és
Carlo Ginzburg.

La microhistòria va nàixer a Itàlia a mitjans dels anys 70 del segle passat. La causa
d’aquesta corren va ser el desequilibri de les normes hegemònics de les ciències socials.
Es per això que aquesta disciplina comença a difondre’s al llarg dels anys 80. Alguns
investigadors han afirmat que aquesta era l’única eixida per superar un dualisme immòbil
entre el generalisme i el particularisme que vivia la història en eixe moment.

Com a un dels fundadors de la Microhistòria trobem a Carlo Ginzburg amb el formatge i

els cucs (1976). Aquest planteja que la microhistòria du a terme uns processos
constructius de la recerca científica. Si observem els seus treballs podrem observar que
no hi ha afirmacions precipitades i que no hi accepta els dogmes imposats
tradicionalment. Es a dir, l’investigador, en aquest cas Ginzburg observa per a interpretar
fidedignament allò que li és aliè a ell. Per concloure amb la microhistòria de Ginzburg

4
cal saber que per a les sues investigacions denota molta importància el context, degut a
que ell afirma que per a realitzar una bona investigació s’han d’ubicar correctament els
esdeveniments o individus.

Segons Jacques Ravel, els tres trets més importants de la microhistòria son: que la realitat,
es la conseqüència de l’elaboració efectuada per l’observador. El segon tret fonamental
de la microhistòria, es que obliga al investigador a agafar consciència de les condicions
de les condicions de l’observació. Per últim el tret que nombra es la importància de la
argumentació. (Man, 2013)

Sabent ja que es la microhistòria i com es va formar, es pot afirmar que es una disciplina
de la rama història que aporta una descripció més realista del comportament humà on
s’aprofundeix més en el context i les idees d’un lloc o una societat en concret.

3.2 El formatge i els cucs, 1976, Carlo Ginzburg

Per entendre millor el que podríem dir que es l’obra més important de Ginzburg es el
formatge i els cucs primerament es realitzarà el seu resum, seguidament es passarà a la
reflexió sobre quina relació té aquesta obra amb la microhistòria. Per finalitzar
analitzarem quin ha sigut l’impacte que ha tingut aquesta obra.

Aquest llibre està inspirat en l’època de finals del segle XVI i principis del segle XVII.
El llibre gira al voltant d’un personatge anomenat Menocchio, el qual era moliner. Al
protagonista se’l presenta com a catòlic, ja que com s’explica al llibre, el protagonista no
nega que hi haja esperit sant. (Ginzburg, 1976, pág. 106). A més també es presentat com
a un home inquiet amb els llibres el qual havia llegit llibres com l’Alcorà.

Menocchio es acusat per compartir la seua visió de l’univers on ell explica que l’univers
es com un gran formatge en descomposició, el qual es menjat per cucs. Aquesta
cosmovisió feta per un pagès autodidacta era molt atrevida. La causa de la acusació del
Sant Ofici no va ser altra que la següent: anar en contra del saber oficial, es a dir, el saber
que dictava en aquells temps la inquisició. En la ambigüitat del discurs del moliner (entre
el mythos i logos) Ginzburg aborda una dinàmica entre les variants culturals que
coincideixen al text.

Les idees del moliner Menocchio eren Heterodoxes. Aquest no tenia problemes en
exhibir-les, i com ja s’anomena abans es acusat per heregia dos vegades per la Inquisició.

5
En la segona de les vegades ( 1599) mor. Per tant aquest llibre planteja un conflicte
cultural de la doctrina eclesiàstica font a un home del poble.

A aquest llibre es realitza un estudi molt detallat sobre el saber d’origen humil en aquest
cas sobre Menocchio. Al llarg del text Ginzburg rastreja les fonts utilitzades pel moliner
i analitza com han sigut llegides, com si d’un detectiu es tractés. Les fonts que utilitza són
les actes inquisitorials, on es donen proves de que aquest no havia estat sol en la forma
de pensat. Una vegada analitzat el llibre es poden extraure varies conclusions, en primer
lloc que la cultura actual té importants arrels amb la cultura popular. A més d’un procés
d’aculturació entre les classes baixes i les doctrines del segle XVI i per últim que el cas
de Menocchio es grava en el control social per mitja de la repressió contra la cultura
popular.

A aquesta obra li podem trobar molta relació amb la microhistòria. En primer lloc i com
ja s’ha explicant anteriorment, aquesta disciplina consta en si es realitza l’estudi de la
cosmogonia d’un subjecte es a analitzar a la classes social d’un determinat temps.
Ginzburg analitza la cultura floral del segle XVI analitzant les tradicions rurals i
esdeveniments històrics com la impremta, la reforma i la contrareforma que reprimia la
cultura popular. Ginzburg analitza una època i el seu context a través d’un personatge,
Menocchio, i es busca que simbolitzen els elements però no el que representen. Abordant
així un estudi sobre la cultura popular en general.

2.2.1 L’impacte del formatge i els cucs

El llibre del formatge i els cucs podem dir que ha sigut molt afortunat ja que ha tingut
molta repercussió exterior i per això s’ha traduït a tretze idiomes. Aquest ha sigut un
referent. Es important entendre que el formatge del que es parla al llarg de l’obra és el
context de la investigació. Aquest llibre podem dir-ne que és un exemple d’obra històrica
de la qual parla Henrri I. Marrou. A més, ha sigut capaç de perdurar en el temps degut a
la forma en la que Ginzburg presenta. D’aquesta manera s’anomena que es un llibre
classicista, aquesta nominació s’atorga a un llibre quan ha arribat a un alt rang de privilegi
i en una disciplina determinada.

L’obra amb el títol New Perspectives on Historical Writing editada per Peter Burke fa
una gran quantitat de referències a l’obra del formatge i els cucs. En quant al tema de la
història social podem dir que aquest llibre ha ampliat la nostra visió del passat sobre els

6
sectors populars els quals han passat desapercebuts al llarg de tota la història. Giovanni
Levi va recapitular les influències que havia deixat marcades sobre el relat de Ginzburg.
En primer lloc ens parla sobre la reducció de l’escala el qual és el dictum central del la
perspectiva de l’obra de Carlo Ginzburg. En segon lloc afirma que les aportacions que
ens dona l’autor son molt profitoses, ja que replanteja la comunicació. Per últim planteja
amb la complexitat en la que es formulen les idees.

4. L’entorn de Carlo Ginzburg

El desenvolupament de la microhistòria ha provocat un gran impacte, publicant-se així

un gran nombre de llibres, revistes o inclús nombroses conferències que hi parlen
generalment del tema.

Segons Carlo Ginzburg, el morfema micro es referent a allò simbòlic o allò real del orde.
Per tal de fer entendre la seua idea dona a conèixer aquest exemple: Micro ve de
microscopi per tant microhistòria es l’enfoc analític de la història.

La microhistòria ha tingut una difusió internacional i Carlo Ginzburg hi ha sigut

protagonista degut a que es un dels microhistoriadors més coneguts. Aquest es un referent
per als historiadors degut a que ha tingut molta rellevància, a més de participar en
nombroses entrevistes i diversos llibres. En quan al tema de la microhistòria podem dir
que la seua obra és la més estudiada de tot el món. La seua obra més important, com ja
s’ha comprovat és el formatge i els cucs, es sap per totes les seues edicions i perquè es
una obra molt nombrada pels historiadors la qual s’ha convertit en un referent.

Segons ens conta Ginzburg als anys 80 en un projecte on varen participar diferents
historiadors que practicaven el microanàlisi com: Giovanni Levi, Edoardo Grendi i el
mateix Carlo Ginzburg. Aquests portaven diferents interessos per al projecte i una visió
diferent de la microhistòria. D’aquesta manera Ginzburg afirma que la microhistòria seria
possible si s’utilitzaren una sèrie de jerarquies que es basaren en relacions interdiciplinals.
Per tant hi ha hagut un gran esforç de separar en trets als diferents historiadors. Jaques
Ravel nomenat anteriorment, va tindre la voluntat de exposar quins eren els trets de la
microhistòria. Aquestes característiques son els més equilibrats ja que tracta les idees dels
historiadors com coherents.

7
Carlo Ginzburg no ha rectificat el llibre, es a dir es una obra tancada. Segons Giulio
Einaudi, el formatge i els cucs es un llibre cultural degut a que no ha estat sotmès a
correccions, alteracions desmentiments. Podem dir que aquest llibre conté tres elements
principals. Aquests elements fan que siga el llibre que és i que tinga la importància que
té. Els elements principals del llibre són: el contingut historiogràfic, el valor sintàctic
formal i per últim la semàntica que l’acompanya.

Ginzburg al llarg dels seus escrits se les enginya donant respostes que ell critica per a
arribar a allò que ell considera raonable. Es a dir, el mode d’operar és un paradigma
indiciari el qual consisteix en l’establiment de la teoria a partir dels ressons que un
indicació provoca en la ment de l’historiador.

Arnaldo Momigliano, professo de Carlo Ginzburg, afirma que per començar alguna
investigació cal donar a conèixer allò que es veritat. Però Ginzburg va més enllà i ho
precisa. Ginzburg diu que per tal de convèncer al mode Ciceronià s’ha de seduir però al
mode aristotèlic s’ha de fer basant-se amb testimonis externs.

5. Rellevància historiogràfica

Ara passem a explicar quina seria la rellevància historiogràfica que ens ha aportat Carlo
Ginzburg a aquesta ciència. En primer lloc parlarem de la seua importància com a
historiador, després sobre les aportacions al món de la microhistòria. També parlarem de
la seua major aportació, el formatge i els cucs obra clau que hem explicat amb anterioritat.
Per últim es realitzarà una breu reflexió sobre les aportacions.

Carlo Ginzburg ha sigut un historiador molt important el qual ha realitzat diverses

aportacions per a la història com a ciència. Per una banda se’l considera com al fundador
de la microhistòria i és indubtablement la imatge més representativa d’aquest àmbit.
Aquesta fama es deguda a les seues grans aportacions d’investigació. Per altra banda una
de les aportacions més importants de Ginzburg és el formatge i els cucs, aquesta obra és
un referent degut a que ajuda a comprendre millor el que és la microhistòria.

La microhistòria naix els anys 70 del segle passat. Carlo Ginzburg actualment es
considerat el pare de la microhistòria, a més es pot afirmar que es la figura més important
de la microhistòria i amb això una de les més conegudes. Aquest ha realitzat nombrosos

8
estudis d’investigació sobre l’àmbit del microanàlisi. Aquests estudis ens han donat un
gran nombre d’aportacions sobre tot de l’època del Renaixement i la història moderna. A
més si es poses en el seu àmbit es pot trobar una gran quantitat d’informació sobre ell i
tots els seus estudis com, entrevistes llibres o articles. Per comprovar la seua rellevància
sols cal posar l’ull i veure que les seues obres han estat traduïdes fins a 13 idiomes.

El formatge i els cucs es una obra que es va publicar l’any 1976. Com ja s’ha explicat
amb anterioritat, la idea del que és la Microhistòria comença a expandir-se durant la
dècada dels anys 80 del segle passat. Segons Ginzburg, escriu l’obra quan encara no
estava consolidant-se la microhistòria, sinó quan estaven sorgint les idees. Aquest llibre
ens ajuda a comprendre millor el que és la Microhistòria. A més Carlo Ginzburg esposa
les idees d’una manera clara i ordenada per tal de fer entendre al lector quina es la idea
que vol transmetre. Açò aporta facilitat a l’hora de realitzar la lectura. Per concloure cal
dir que aquesta és un exemple clar del que anomenem microhistòria.

Com hem pogut comprovar, Ginzburg ha donat moltes aportacions al món històric, les
quals han sigut nombrades anteriorment. Per tant podem concloure afirmant que la
importància historiogràfica que ens a aportat Carlo Ginzburg és immensa. Aquest ha fet
que es produïren nous avanços i ha impulsat una nova forma de mirar la disciplina
històrica.

6. Conclusions

Com hem comprovat al llarg del text, Carlo Ginzburg ha sigut un historiador clau per a
la Història com a disciplina científica, a causa de les moltes investigacions i les moltes
aportacions que ens ha donat Ginzburg. La microhistòria és una gran part del seu treball,
ja que quasi des dels seus inicis ha estat present, a més Ginzburg ha sigut el divulgador
d’aquesta branca de la història. Una de les grans aportacions és el seu llibre, ja nombrat
el formatge i els cucs el qual ens aporta una nova perspectiva de veure la història i és un
exemple claríssim del que s’anomena microhistòria.

Per tant podem concloure afirmant que la història que coneguem hui en dia es gràfiques
a les aportacions i als estudis que ha realitzat Carlos Ginzburg. Tot açò es degut a que hi
son molt abundants els estudis realitzats pels historiadors actuals. A més hi ha una gran
quantitat de càrrega gràfica que ajuda a comprendre les seues idees. Per tant podem dir

9
que Carlo Ginzburg es una persona clau per a entendre la història i per fer-te reflexionar
sobre la perspectiva en la que generalment és mira la història.

7. Quadern de Bitàcola

Per tal de realitzar aquest treball s’han tingut que realitzar uns passos per tal que la
informació siga objectiva i verificable, el passos que s’han seguit son:

En primer lloc la realització d’una recerca de la informació. La informació sobre el tema

del treball (llibres, articles, conferències...) s’ha intentat que siga objectiva i a més s’ha
tractat d’assegurar-se que la informació que s’anava a bolcar en el treball és objectiva.

En segon lloc, s’ha realitzat el procés més llarg, on s’han realitzat les lectures detingudes
per a extraure la informació més rellevant. A més també s’ha realitzat la lectura del llibre
el formatge i els cucs per tal de realitzar un anàlisi d’una manera més completa sobre la
vida, obra i context del historiador Carlo Ginzburg.

En tercer lloc, s’han ordenat les idees i s’ha extret la informació necessària per a la creació
del discurs històric. Una vegada realitzat aquest, s’ha escrit el discurs. Seguidament, s’ha
passat a repassar les errades i l’estil en que estava escrit el text, a més en algun cas s’ha
completat la informació o s’ha erradicat informació que no era necessària per facilitar la
lectura i que fora més complet. Per últim s’ha col·locat la biografia utilitzada, la portada
amb un títol adient i l’índex el qual és la columna vertebral d’aquest treball.

10
 8. Bibliografia

• Burucúa, J. E. (2007). Historia, arte, cultura De Aby Warburg a Carlo

Ginzburg . Argentina : Fondo de Cultura Económica .

• Ginzburg, C. (1976). El queso y los gusanos . Turin : Muchnik

Editores SA.

• Ginzburg, C. (2015). Carlo Ginzburg-Microhistoria . (S. Science,

Entrevistador)

• González, L. (2003 ). Otra invitación a la microhistoria . Mexico:

Fondo de Cultura Económica .

• Man, R. (2013). La microhistoria como referente teórico-

metodológico. Un recorrido por sus vertientes y debates conceptuales.
HAO, 167-173.

• Serna, J., & Pons , A. (2000). El microhistoriador com lector. Segle

XX , 1-13.

• Serna, J., & Pons, A. (2000). Cómo se escribr la microhistoria .

Valencia : Frónesis cátedra Universitat de València .

11