lia Viladelbosch Palol

2n BAT A
Tutor: Jordi Barris
Data de lliurament: 15 de desembre de 2016

1
NDEX
1.Agraments..................................................................................................................................3
2.Justificaci...................................................................................................................................3
3.Hisptesi i Objectius..................................................................................................................4
4. Introducci: Qui sn els maquis?...........................................................................................4
5. Etimologia..................................................................................................................................6
6. Maquis destacats a Catalunya..................................................................................................7
6.1. Francesc Sabat...................................................................................................................7
6.2. Ramon Vila Capdevila.......................................................................................................7
6.3. Marcell Massanes..............................................................................................................8
6.4. Teresa Pla Meseguer...........................................................................................................8
6.5. Josep Llus Facerias............................................................................................................9
7. Precedents i Organitzacions importants..............................................................................10
7.1. CNT....................................................................................................................................10
7.2. FAI......................................................................................................................................11
7.3. POUM................................................................................................................................12
7.4. UGT...................................................................................................................................13
7.5. PSUC..................................................................................................................................14
7.6. Altres Organitzacions......................................................................................................14
8. Vies de Divulgaci..................................................................................................................16
9. Llocs dinters.........................................................................................................................18
10. El viatge de Quico Sabat....................................................................................................19
11. Conclusions............................................................................................................................20
12. Bibliografia i Webgrafia........................................................................................................24

ANNEXOS

2
AGRAMENTS
Aquest treball el vull agrair al meu tutor en Jordi Barris. Cada vegada que ens hem trobat
mha ajudat a solucionar tots els dubtes, mha sabut encaminar i mha donat varies pistes de
cap on tirar per aix no trobar-me perduda en el treball. A ms a ms, sempre que ho he
necessitat ha estat predisposat a ajudar-me en el que calgus.

JUSTIFICACI
Quan vaig arribar a batxillerat i em van comenar a parlar del treball de recerca va ser com si
veis un forat negre enmig del curs. De qu podia fer el treball? Havia de ser sens dubte una
cosa que fos una mica original i que em motivs de veritat ja que mhavia de passar moltes
hores fent recerca sobre un tema en concret. Seria un tema relacionat amb la histria i amb
connotacions poltiques sens dubte, per s clar, aquest s un tema molt ampli.
Jo ja havia sentit a parlar dels maquis molt abans darribar a batxillerat. s ms, ja havia buscat
una mica dinformaci sobre ells perqu em semblaven molt interessants. Per quan em van
dir que penses en un tema pel treball de recerca no se mhavien ni passat pel cap. No va ser
fins que un dia tot voltant per les xarxes socials vaig sentir a casal del Casal Popular i
Independentista Quico Sabat de Sant Celoni que sem va ocrrer la idea.
Vaig posar-me a fer una mica de recerca sobre el moviment maqui i em vaig adonar que
noms en sabia la punta de liceberg: hi havia molta histria al darrere que no era
suficientment coneguda, com seria desperar tenint en compte lpoca en la qual es va
desenvolupar el moviment maqui1. Aix que vaig decidir que el meu treball el centraria a
aquests guerrillers antifeixistes.
El meu treball de recerca tracta sobre el moviment maqui en general: qui eren, com
sorganitzaven, els maquis ms destacats i els seus precedents. Cal dir que jo mhe centrat en
els maquis a Catalunya, per aix cal esmentar que hi va haver maquis arreu del territori de
lEstat Espanyol.
El meu treball sobretot va centrat a un maqui en concret: Francesc Sabat Llopart. Vaig
escollir centrar-me en aquest personatge perqu em tocava de molt a prop, i es que veurem
que en el fatdic dia de la seva mort, va recrrer indrets que em trepitjat ms duna vegada.
Llocs com Girona o Fornells, van presenciar el seu intent de fugida de la mort. Aix doncs,
a part de donar quatre pinzellades del que s el moviment maqui, he relatat detalladament els

1Els maquis van actuar durant el Franquisme, rgim poltic autoritari i dictatorial vigent a Espanya
entre 1939 i 1975
3
ltims dies de Francesc Sabat fins el moment de la seva mort. He elaborat tamb un fullet
amb els llocs dinters que recorren la ruta daquest maqui.

OBJECTIUS I HISPTESI
El meu objectiu a lhora de fer aquest treball de recerca s demostrar la incidncia del
moviment maqui a Catalunya i descobrir la importncia que van tindre a casa nostra aquests
guerrillers. A ms a ms, tinc lobjectiu daconseguir refer els ltims passos de Francesc
Sabat i relatar-ne els fets en els llocs ms emblemtics del viatge.

Pel que fa a la Hiptesi, el que pretenc demostrar s que el moviment maqui va ser molt ms
important del que sembla, ja que sempre ha estat un moviment silenciat i el vull donar a
conixer. Aix que la pregunta s: Quina incidncia van tenir els maquis a Catalunya?

INTRODUCCI: QUI SN?

Els maquis van ser uns grups armats que van nixer durant la Guerra Civil Espanyola i que
van operar en territori espanyol. Eren guerrillers antifeixistes que lluitaven en contra de la
imposici del rgim franquista clandestinament amagats a les muntanyes un cop va haver
finalitzat la guerra civil i es va haver installat el franquisme. Partidaris del bndol republic
durant la guerra civil, dins els maquis shi trobaven gent amb diferents ideologies (comunistes,
anarquistes, etc.) Si ens hi fixem, aix ja havia ocorregut anteriorment en el bndol antifeixista
durant la guerra civil2.
Els maquis sorganitzaven en guerrilles (tot i que tamb trobem accions fetes de forma
individual per un maqui), samagaven als boscos i operaven en zones muntanyoses i espesses
o llocs on hi tenien collaboraci (alguns civils que estaven disposats a arriscar-se a ajudar-
los). s a dir, contaven amb persones, normalment de pobles rurals, que els proporcionava
menjar, roba i armament. Solien ser dones, ja que aquestes eren infravalorades per la societat
en aquell moment i podien passar ms desapercebudes i amb menys opcions de ser
descobertes. Les masies daquests collaboradors eren anomenades bases i tamb servien
com a forma de refugi a part dels boscos i les muntanyes. Evidentment, tenint en compte
que el moviment maqui era un moviment illegal i clandest perseguit pel rgim franquista,
collaborar amb els maquis no era gratut ni legal i aquesta gent que va decidir ser cmplice
dels maquis van patir una gran persecuci per part de la gurdia civil.

2Trobem que el bndol republic de la Guerra Civil Espanyola aglutinava un conjunt dideologies diferents
entre elles que shavien unit en contra lenemic com: el franquisme.

4
La feina dels maquis es basava bsicament en fer atacs intentant no ser descoberts. Aix doncs,
actuaven en clandestinitat3. Accions com el sabotatge a les vies de comunicaci (especialment
ferroviries), a les indstries o fbriques, a les centrals i lnies elctriques, les feines
propagandstiques, els atracaments, segrestos, o les accions armades contra la Gurdia Civil
i persones afines al rgim feixista eren habituals en les guerrilles de maquis. Els maquis tamb
van estar presents en el contraban. Totes aquestes accions servien per instaurar el caos, per
sabotejar el rgim i intentar tenir un ress internacional. Els robatoris tamb servien per
proveir-se de diners per la propaganda, per les organitzacions a lexili o per els companys que
estaven a la pres i les seves famlies. Tot i la seva gran quantitat daccions i limpacte que
van causar aquestes, mai van tenir molt de ress. La premsa de lpoca estava sotmesa a la
censura i el control feixista, aix que silenciava i deformava la veritat. No eren utilitzades mai
les paraules maquis o guerrilles, ja que eren prohibides des de 1947. Per substituir aquestes
paraules, sutilitzaven altres com bandolers o foratgits. Tamb eren referits a la premsa
com assassins, lladres, terroristes, etc. Tot i que la batalla contra la desinformaci sempre va
estar perduda, els maquis repartien octavetes, llibres i fulletons.
Aquests guerrillers dissidents al rgim corrien un gran perill ja que eren molt perseguits per
la gurdia civil i el militars del rgim franquista. s per aix que el segent pas desprs
dactuar i refugiar-se, era exiliar-se a Frana. Durant molt de temps creuar la frontera
significava estar salvat perqu es deixava enrere la gurdia civil i els militars. A ms, Frana,
desprs de la segona guerra mundial, mantenia una bona actitud amb aquelles persones que
havien format part de la Resistncia4. Per aviat aquest prestigi es va anar degradant. A lexili
contaven amb el suport de militants i de la CNT. A ms, els maquis actuaven tamb de guia
i enlla entre persones vinculades a la CNT a lexili i ajudaven a passar la frontera a maquis
en perill, collaboradors perseguits o a aquells companys que fossin buscats. Tot aix
resultava molt perills ja que la frontera estava militaritzada. s per aix que shavien de fer
llargues caminades de nit amb el poc que necessitaven i documents falsos.
El perode de mxima activitat dels maquis es va donar entre el 1937-38 i la dcada dels 50.
Per no va ser fins la dcada dels 60 on es va comenar a marcar el final daquests guerrillers.
Durant els anys 60 van tenir lloc les morts dimportants maquis com Quico Sabater (1960),
Ramon Vila lies Caracremada (1963) o Jos Castro i Veiga (1965), a Galcia. Moltes guerrilles

3 La manera dactuar dels maquis t diversos punts de vista: Vist des dun punt de vista afecte al
rgim, aquests atacs eren vistos com atacs terroristes, mentre que des del moviment es veia com a
lluita de guerrilles per tal daconseguir la llibertat i desempallegar-se del rgim.
4
La Resistncia francesa ( La Rsistance) s el nom genric del moviment que va lluitar contra el
Govern de Vichy i l'ocupaci nazi de Frana durant la Segona Guerra Mundial.
5
de maquis van ser formades quan va ser derrotada la Repblica. Aviat els maquis van
augmentar de nombre amb molts fugitius de les presons, dels camps de concentraci, etc.
Tots aquests buscaven refugi a les muntanyes i als boscos per tal de poder sobreviure.

ETIMOLOGIA
Maquis s una paraula dorigen francs que prov de cors i macchia (en catal, mquia),
dorigen Itali, que significa bosc atapet o vegetaci espessa. Fa referncia al paisatge
arbustiu mediterrani del sud de Frana. Primerament a Frana els maquis van ser els grups
de la Resistncia francesa que van lluitar contra locupaci nazi durant la Segona Guerra
Mundial. Aquests tamb samagaven als boscos per no ser reclutats per les tropes alemanyes.
Per extensi, el mot maquis va comenar a ser utilitzat per designar a totes aquelles
persones que lluitaven clandestinament contra el rgim franquista en territori espanyol. Tot
i que ja hi havia la paraula local guerriller, el mot maqui va tenir molt dxit. Tot i aix,
tan maquis com guerrillers van ser dos paraules prohibides i censurades durant la
Dictadura de Franco.
Trobem la expressi francesa prendre le maquis, que equival a la expressi italiana gettarsi alla
macchia. Aquestes dos expressions en castell signifiquen echarse al monte, s a dir anar cap a
o prendre les muntanyes.

6
MAQUIS DESTACATS A CATALUNYA5
Francesc Sabat Llopart
Nascut a lHospitalet de Llobregat el 30 de mar de 1915.
Francesc Sabat Llopart, tamb conegut com a Quico Sabat o el
Quico, va treballar de mecnic i va ser un maqui que va comenar
a vincular-se a grups dacci anarquista des de la II Repblica.
Durant la guerra civil espanyola va lluitar al bndol antifeixista en
el front dArag amb la columna dels Aguiluchos de la FAI
(Federaci Anarquista Ibrica) i amb la columna de Durruti. Tot i
que es va veure obligat a exiliar-se el 1939, va tornar el 1944 a Catalunya amb els seus dos
germans (Josep i Manuel) per continuar amb la lluita. Aquest maqui va dur a terme moltes
accions contra el rgim, robatoris, sabotatges, trasllat de propaganda antifranquista a Frana,
etc. Tamb va comandar un grup de guerrillers que des del sud de Frana feia incursions a
Catalunya.

Aquest maqui va ser referit com Lenemic pblic nmero 1 del rgim franquista. En els
seus ltims moments va tenir certes discrepncies amb la CNT-FAI. Finalment al 1960 el
seu grup va ser sorprs a Girona, ell va aconseguir fugir fins a Sant Celoni per va ser mort
amb 44 anys en un tiroteig.

Ramon Vila Capdevila

Ramon Vila, tamb conegut amb el sobrenom de Caracremada
(a causa dun incendi que va patir la seva famlia de petit),
Peusllargs o Capit Raymond (aquest ltim, sobretot en
territori francs), va ser un maqui i un anarcosindicalista de la
CNT durant la Segona Repblica Espanyola. Tamb va
collaborar amb la Resistncia francesa durant la segona guerra
mundial. Va nixer al Bergued el 1908. Un cop afiliat a la CNT,
el 1932 ja va anar a la pres per la seva participaci en la insurrecci obrera de la conca de
lAlt Llobregat. Ms tard, va tornar a ser empresonat per participar en la vaga de tramvies a
Barcelona. Tot i aix, just comenar la guerra va ser alliberat i es va allistar a la Columna de
Ferro de Valncia (front de Terol) i a la Brigada Columna Terra i Llibertat.

5 Totes les fotos daquest apartat han estat extretes de la font: http://www.territorimaquis.cat/

7
El 1939 es va exiliar a Frana i va ser internat al camp de concentraci de Saint-Cyprien i al
dArgelers, per es va escapar.

La seva prxima topada amb lenemic va ser el 1943 quan va ser detingut a Perpiny pels
Nazis, don tamb es va escapar i va incorporar-se a la resistncia francesa.
Desprs va tornar a Catalunya per continuar la seva lluita. Home solitari, va realitzar algunes
accions conjuntes amb Marcell Massana (Panxo). Lany 1963 va ser mort per la gurdia civil
a Castellnou del Bages. La seva mort s considerada el final del moviment maqui, juntament
amb les morts daltres maquis com Quico Sabat.

Marcell Massanes i Bancells

Marcell Massanes, lies Panxo, va nixer a Berga el 1918. Va ser
un guerriller antifranquista, tamb afiliat a la CNT. Va dur a la
terme la seva activitat com a maqui entre els anys 1945 i 1951.
Tot i que la guerra civil espanyola va explotar quan noms tenia
17 anys, ell es va allistar a la columna Tierra y Libertad i ms tard a
la Hilario-Zamora. Quan es va acabar la guerra, va ser presoner al
camp dAlbatera. El 1942 va ser condemnat a 15 anys de pres
per desprs dun any va aconseguir la llibertat condicional.
Desprs daix, va ser cridat al servei militar per ell va amagar-se a les muntanyes per
dedicar-se al contraban. El 1944 va dur a terme la seva primera activitat com a maqui (Casa
de la Collada, barranc del Gell, Gsol) i va ingressar a la CNT a lexili.
Va seguir realitzant accions amb el seu grup, i la seva fama anar creixent per mai va ser mai
enxampat per les forces policials. Lany 1951 va abandonar la lluita armada i va retornar a
Frana a causa d alguns problemes amb la justcia i la seva desmoralitzaci amb la lluita. Va
morir als 62 anys a Foix el 1981

Teresa Pla Meseguer

Teresa Pla Meseguer va ser una (o
un) maqui. Quan va nixer el 1917
a Vallibona, aquest maqui patia
una malformaci als genitals que
no permetia definir si era un home
o una dona. Davant del dubte, els seus pares van decidir de batejar-lo Teresa, pensant aix
que no hauria de fer el servei militar. Tot i aix, a ladolescncia va comenar a desenvolupar

8
caracterstiques masculines i va viure com a dona fins els 32 anys. Desprs daix, es va passar
a dir Florencio. Era conegut amb els pseudnims de Florencio, La Pastora, Teresot, el terror del
Caro o Durruti.
La Pastora va ser acusat de 28 assassinats i va ser descrita a la premsa franquista com a
repelente mujer, lsbica y sanguinaria, con instintos de hiena. Per sembla que Teresa mai
va matar a ning.
Lany 1949 aquest maqui, que ara seria denominat com a pseudohermafrodita, va ser humiliat
per la gurdia civil, sent obligat a despullar-se. s aix el que el va portar a unir-se als maquis.
A partir daquell moment es va comenar a vestir com un home.
Va ser coneguda grcies a un periodista anomenat Enrique Rubio, periodista de El Caso,
un setmanari editat a Madrid.
A causa de la pressi policial va emigrar a Andorra, on va ser detinguda lany 1960. Va ser
condemnada a mort per mai va ser executada i lany 1977, desprs de 17 anys de pres, va
ser alliberada. Des de llavors va viure sota el nom de Florencio i va morir lany 2004.

Josep Llus Facerias

Josep Llus va ser un maqui, militant i guerriller anarquista que
va nixer a Barcelona el 1920. Va estar actiu com a maqui entre
els anys quaranta i cinquanta.
La guerra civil va esclatar quan tenia noms 16 anys i es va afiliar
a la CNT i a les Joventuts Llibertries de Catalunya del Barri del
Poble Sec (Barcelona). Al principi de la guerra va lluitar a la
columna Ascaso en el front dArag, fins que el van fer presoner
el 1939, a les acaballes de la guerra. Aquest mateix any va ser quan la seva companya i la seva
filla (que noms tenia alguns mesos) van ser assassinades quan intentaven exiliar-se a Frana.
Va romandre mobilitzat pel rgim franquista fins el 1945 (va passar per camps de
concentraci, va ser soldat quintat, etc.). Un cop alliberat va tornar-se a incorporar a la CNT,
al Sindicat dIndstries Grfiques. Ho va compaginar amb una feina de cambrer a un
restaurant. El seu temps lliure lemprava a lactivitat clandestina antifranquista. A patir
daquell moment va ser un membre molt actiu pel que fa a accions i a lorganitzaci de les
Joventuts Llibertries de Catalunya, les quals van reeixir el seu diari portaveu Ruta.
El 1946 va ser detingut i es va passar un any presoner a la pres model de Barcelona.
El maqui creia que la lluita armada era la via ms rpida (i una de les poques) per aconseguir
diners per finanar el sindicat anarquista i ajudar als presos i els seus familiars, aix que va

9
formar el grup guerriller la Partida de maquis de Facerias amb el que va realitzar diverses accions
molt atrevides.
Lany 1952, desprs de la mort de tres companys de guerrilla, va exiliar-se a Itlia on va
collaborar amb grups anarquistes italians. Lany 1953 va tornar a Catalunya per continuar la
lluita armada tot i que ha havia estat prohibida per la CNT a lexili.
Finalment, va morir el 1957 en una emboscada de la policia franquista al barri de Sant Andreu
de Barcelona.

PRECEDENTS I ORGANITZACIONS IMPORTANTS

El moviment maqui no va ser un moviment que va nixer espontniament desprs de la

Guerra Civil Espanyola, sin que t uns precedents. Gaireb tots aquells que van formar part
en un moment o altre del moviment maqui eren persones que fugien del rgim i sintentaven
exiliar, dissidents al rgim ja de per s des dabans de la guerra, gent que era perseguida o
simplement gent que no volia acatar lordre imposat en aquell moment pel rgim franquista.
Si ens centrem en els maquis destacats treballats anteriorment, podem veure que tots van
participar en alguna organitzaci, milcia o columna durant la guerra civil en el bndol
republic. Aix, per extensi, es pot aplicar a gaireb tots els maquis tot i que no fossin tan
coneguts. Aix doncs, ens dna alguns precedents del moviment maqui, ja que hi va haver
organitzacions ms influents que daltres. Sha de dir tamb, que la majoria de maquis a
Catalunya eren anarquistes ja que aquesta ideologia, per diverses raons, va ser molt estesa a
Catalunya.

Confederaci Nacional del Treball (CNT)

La Confederaci Nacional del Treball (CNT) s una organitzaci anarcosindicalista, s a dir,

una organitzaci anarquista estructurada en un sindicat que
persegueix una profunda transformaci social. Avui en dia
encara segueix vigent.

Imatge 1. Logo CNT Lorganitzaci va ser fundada al 1910. Durant la seva

trajectria ha estat vinculada a lanarquisme. s per aix que pensaments llibertaris,
lantimilitarisme, el naturisme, lanticapitalisme, el rebuig a la propietat privada, etc. pertanyen
al seu posicionament poltic.

Tot i aix, el seu principal objectiu, al ser una organitzaci anarcosindicalista i anomenar-se
confederaci nacional del treball, sempre ha sigut lluitar contra lexplotaci de persones i

10
lexplotaci laboral. L'abolici del treball assalariat s la gran meta de lorganitzaci des del
1910, i s per aix que creuen en la collectivitzaci del que es genera.

La CNT tamb practica lautogesti, s a dir, no accepten cap finanament de lEstat, per tal
daconseguir una total llibertat dacci.

Durant la guerra civil, la CNT va tenir una gran incidncia sobretot a Catalunya, Arag i
Andalusia. Organitzada amb milcies, la CNT es disposava a collectivitzar totes aquelles
terres requisades als fugitius o desapareguts o totes aquelles que en tenien oportunitat. Si es
volia conservar la terra no es podia contractar ning llevat que no fos de la famlia i si no es
conreaven passaven a ser de la collectivitat. A part daix, la CNT tamb emprenia tasques
collectives com la recuperaci dhospitals i de residncies dancians (ex. La Casa de la Salut
Durruti, Binfar) o la recuperaci descoles, etc.

Durant la Guerra Civil la CNT va ser una de les organitzacions anarquistes ms importants
i va tenir tamb una gran importncia en el moviment maqui posterior, vinculat a la CNT,
que en aquell moment treballava des de la illegalitat, com a forma dorganitzar els petits
grups de maquis, tot i que aquests grups tamb solien anar per lliure. Durant la guerra civil
va mantenir lligams amb altres organitzacions com la FAI (Federaci Anarquista Ibrica), el
POUM (Partit Obrer dUnificaci Marxista), tot i que amb algunes delles desprs va tenir
enfrontaments a causa de les seves discrepncies ideolgiques.

Tots els maquis treballats anteriorment han tingut alguna vinculaci amb aquesta
organitzaci que va treballar molt de temps en lexili a Frana.

Federaci Anarquista Ibrica (FAI)

La Federaci Anarquista Ibrica (FAI) s una organitzaci que va
ser fundada el 1927 a Valncia com a forma de continuaci de la
Uni Anarquista Portuguesa i la Federaci Nacional de Grups
Anarquistes dEspanya i que pretenia la uni de tots els grups
anarquistes de la pennsula Ibrica.

En la seva creaci es va proposar dassegurar el contingut crata6 Imatge 2. Logo FAI

de la CNT a travs de comits amb participaci mixta de membres de la FAI i la CNT a part
dintentar allunyar la CNT de qualsevol dels grups poltics republicans, tot i que

6Acrcia: Doctrina que nega la necessitat de lexistncia dun poder i una autoritat poltics, i que els
combat per tal de suprimir-los.
11
posteriorment la FAI va fer alguna participaci amb el govern republic, cosa que li va costar
alguns problemes tan interns com externs.

Lorganitzaci, des dels seus inicis ja va tenir lligams amb la CNT i ja abans de la guerra civil
era una organitzaci secreta i illegal.

La FAI ha dut a terme accions revolucionaries com robatoris, organitzaci de vagues generals,
creaci de biblioteques populars, etc. Va emprendre la seva lluita molt abans de la guerra civil,
com per exemple contra la dictadura de Primo de Rivera o contra la monarquia espanyola. A
linici de la guerra civil va ajudar a la creaci del Front Popular i va participar amb el govern
republic, tot i que la diferncia dideologia va portar certs conflictes que fins i tot els va
portar a emprendre la justcia per la seva m contra els contrarevolucionaris.

Durant la guerra civil va mantenir els seus lligams amb les altres organitzacions llibertries i
sobretot amb la CNT, es per aix que molts dels nostres maquis van estar lligats tamb a
aquesta organitzaci. De fet, va ser en aquest moment quan la FAI sunific amb la CNT,
malgrat que en el primer intent la FAI noms va intentar augmentar el seu grau
dorganitzaci interna. A la fi de la guerra, la FAI va passar a formar part del Moviment
Llibertari Espanyol.

Els seus mitjans de divulgaci van ser el seu diari publicat mensualment Tierra y Libertad
(Barcelona), Nosotros (Valncia) y El Libertario (Madrid).

La FAI es va trobar un temps a lexili desprs de la guerra civil tot i que va reaparixer a finals
dels 70 ressuscitant el diari Tierra y Libertad

Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM)

El Partit Obrer dUnificaci Marxista va ser un partit

marxista fundat el 1935 per Andreu Nin i per Juan Andrade
en mbit de lEstat Espanyol, amb forta incidncia a
Catalunya i Valncia, grcies a la forta presncia que havia
deixat el BOC (Bloc Obrer i Camperol) en aquest territori.
Es definia com a marxista revolucionari tot i que va elaborar
Imatge 3. Bandera del POUM
un pensament i una lnia dactuaci autnoma i prpia, cosa
que el va enfrontar amb la URSS ja abans de linici de la guerra freda.

Durant la guerra civil el POUM va tenir un gran paper en el bndol republic mitjanant
collectivitzacions, milcies, expropiacions, etc. Va collaborar amb la CNT-FAI, el

12
moviment llibertari i amb altres organitzacions socialistes, obreres i pageses. Tamb va
formar part del Comit Central de Milcies Antifeixistes, rgan catal del poder revolucionari.
Tot i la seva collaboraci amb el moviment llibertari, a mesura que va anar avanant la guerra
civil, van anar apareixent cada vegada ms dissidncies entre els dos corrents, tot i que els
dos shavien unit per combatre el feixisme.

Acabada la Guerra Civil, els dirigents i militants del POUM es van veure obligats a exiliar-se
o viure en la clandestinitat. s aqu on alguns militants daquesta organitzaci van tenir
contacte amb el moviment maqui.

Tots aquells que no van tenir tanta sort van ser empresonats o portats a camps de
concentraci nazis com els de Dachau, Mauthausen o Buchenwald.

Desprs de la guerra civil, escissions i lleus canvis ideolgics, lany 1977, sense aconseguir
representaci electoral en les primeres eleccions daquell any (on es va presentar amb la Lliga
Comunista Revolucionria, Acci Comunista i lOrganitzaci dEsquerra Comunista, que
juntes formaven el Front per la Unitat dels treballadors (FUT)), el POUM va abandonar la
seva activitat, tot i que no es va arribar a dissoldres.

Uni General de Treballadors (UGT)

La Uni General de Treballadors (UGT) s un sindicat

dorientaci socialista que va ser fundat el 1888 per Pablo
Iglesias. Avui en dia es posiciona com a plural, autnom i
nacional.

Tot i que actualment es conforma dins lesquerra social remarcant

Imatge 4. Logo UGT
que aix no comporta necessriament una adscripci
partidista, fins el congrs de 1920 no va assumir la lluita de classes com al seu principi bsic.
Encara que mai va arribar a crear un rgan mixt de connexi amb el Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE), el sindicat ha estat relacionat amb el partit des del seu naixement. Fins la
dcada dels 80 la afiliaci a la UGT suposava tamb la afiliaci al PSOE i a la inversa.

Durant la Guerra Civil, el diari Las Noticias va ser el portaveu daquesta organitzaci. A
causa del seu posicionament esquerr, el sindicat es va veure obligat a exiliar-se a causa de la
repressi franquista un cop acabada la guerra civil. Com tantes altres organitzacions es va
veure obligada a viure en la clandestinitat durant la dictadura per un com va acabar aquesta
les seves activitats van passar a ser legalitzades altre cop.

13
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) era

un partit catal dideologia comunista. Va ser

fundat el 1936 i dissolt el 1997. El seu successor Imatge 5. Logo del PSUC.
s el PSUC Viu. Les seves joventuts eren les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i
posteriorment van passar a ser la Joventut Comunista de Catalunya.

El PSUC va nixer grcies a la necessitat de fusionar les forces obreres. Desprs de llargs
debats interns en els partits catalans, no es va aconseguir la unitat completa i tan el Bloc
Obrer i Camperol com lEsquerra Comunista van crear el POUM, explicat anteriorment.

El PSUC va ser inscrit a la Internacional Comunista declarat com a marxista-leninista.

Durant la Guerra Civil, el PSUC va formar part del Govern de la Generalitat. Aquest,
juntament amb la generalitat va perseguir el POUM i alguns grups anarquistes desprs dels
enfrontaments ocorreguts el maig de 19377.

Durant lexili, lorganitzaci va collaborar amb lEstat Francs en la resistncia contra

locupaci nazi.

Tot i que he posat aquesta organitzaci com a precedent del moviment maqui, cal esmentar
que no es de les organitzacions que hi va tenir ms pes a causa dels seus enfrontaments amb
les altres organitzacions anarquistes i el POUM.

Altres organitzacions

Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries (FIJL) i

Joventuts Llibertries de Catalunya (JLC)
La Federaci de Joventuts Llibertries (FIJL) va ser fundada el 1932.
Des dels seus inicis, la federaci va estar vinculada a la CNT i a la
FAI. El motiu de la creaci de lorganitzaci va ser altre cop la
Imatge 6. Logo de les FIJL
necessitat duna entitat per tal dagrupar tots els joves
(indiferentment del seu sexe) amb inquietuds anarquistes. La federaci va tenir fort pes
durant i desprs de la guerra, on es va refundar a lexili. Desprs de la mort de Franco, la

7
El maig de 1937 la Generalitat de Catalunya amb el suport del PSUC, UGT i Estat Catal es va
enfrontar a la CNT, FAI i POUM
14
FIJL ha tingut alts i baixos, per a partir del 2007 va renixer el projecte de la federaci i
actualment el trobem sota les mateixes sigles histriques amb les quals va comenar.

Les Joventuts Llibertries de Catalunya (JLC) va ser una organitzaci juvenil anarquista
fundada el 1934 (dos anys ms tard que la FIJL) i va sorgir a causa de les crtiques que va
rebre la FIJL perqu dificultaven laccs del jovent dins la FAI. Aix doncs, va sortir dalgunes
discrepncies amb lorganitzaci tractada anteriorment. Lorganitzaci va crixer fortament
durant la guerra civil. Les Joventuts Llibertries de Catalunya van treballar conjuntament en
un determinat moment amb organitzacions marxistes com la Joventut Comunista Ibrica
(del POUM) tot i que van ser especialment crtiques en treballar amb el PSUC.

Dones Lliures

Organitzaci anarcosindicalista creada als inicis de la

guerra civil per algunes dones que ja formaven part
del moviment llibertari (Lucs Snchez Saornil,
Merc Comaposada i Empar Poch). Tot i
emmarcar-se en el moviment anarquista,
Imatge 7. Dones de lorganitzaci Dones lorganitzaci va mantenir una autonomia
Lliures durant la Guerra Civil Espanyola.
organitzativa respecte a les altres organitzacions
com la FAI, la CNT o la FIJL. Fins el 1939, lorganitzaci va posar en prctica
lanarcofeminisme8, desprs, Dones Lliures va anar desapareixent.

Des dels seus inicis la CNT defensava la igualtat entre dones i homes, per algunes militants
daquesta primera organitzaci pensaven que no era suficient i que les dones necessitaven un
espai propi dins el moviment per fer ms mfasi en la seva lluita feminista. Lorganitzaci va
arribar a tenir ms de 20.000 integrants.

Tot i aix, i tot i trobar-nos en un cercle feminista i per tant ms obert de ment, en aquell
moment es vivia en una societat bastant conservadora on encara no havia arrelat ben b del
tot el moviment feminista. s per aix que va ser el mateix Durruti, en teoria defensor del
feminisme, qui va prohibir a les dones anarquistes lluitar als fronts amb la justificaci que
grcies a elles hi havia ms baixes als hospitals per malalties venries que per ferides de bala.

8 Lanarcofeminisme s un corrent de pensament que combina el feminisme i l'anarquisme, veu en

la dominaci dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jerrquiques en les
nostres societats. El combat contra el patriarcat s per tant per els i les anarcofeministes part
integrant de la lluita de classes i de la lluita contra l'estat.
15
En aquestes paraules hi podem trobar connotacions masclistes. Desprs daix el nombre
dafiliades va anar disminuint fins a la seva desaparici.

Aquesta organitzaci s un gran referent dins el moviment llibertari i dins el feminisme, ja

que va ajudar en lemancipaci de la dona sobretot en la classe obrera.

Columnes

Les columnes van ser una forma dorganitzaci civil que es va dur a terme durant la guerra
civil. Normalment aquestes columnes estaven creades per anarquistes que eren
antimilitaristes, per que per les circumstncies es van veure obligats a ingressar en aquestes
milcies.

Quasi totes les persones que ms tard van formar part del moviment maqui van formar part
dalguna columna durant la guerra.

s lexemple dalgunes columnes com la Columna de Ferro de Valncia, columna de la qual va

formar part en Caracremada, en el Front de Terol. Aquest mateix maqui, tamb va allistar-se
a la Brigada Columna Terra i Llibertat, on va coincidir amb en Panxo (M. Massanes), el qual
ms tard va formar part de la Columna Hilario Zamora.

El maqui Quico Sabat va estar en tres columnes, la Columna Durruti, la Columna Aguiluchos i
Els Novells, metre que el maqui Facerias va formar part de la Columna Ascaso.

Aquestes sn noms algunes de les columnes que van formar-se durant la guerra civil, tot i
que sen van crear moltes ms per tal de combatre lexrcit feixista.

VIES DE DIVULGACI
El moviment maqui era un moviment clandest, per tant, s lgic pensar que necessitaven
alguna manera per tal de fer-se conixer i enfortir el moviment amb nous maquis i
collaboradors. s per aix que els guerrillers posaven molt dmfasi en la propaganda.
Moltes vegades, els diners aconseguits mitjanant robatoris i diferents accions eren destinats
a fer fulletons, pancartes i tot tipus de mitjans comunicatius. A ms, els maquis disposaven
dalguns diaris i revistes que els ajudaven a fer-se veure, tot i que aquestes havien de ser
distribudes damagat, perqu evidentment eren illegals. Una bona part de la lluita del
moviment maqui va ser la lluita de la desinformaci9. El rgim feixista, evidentment era

9
La desinformaci s la informaci falsa comunicada de forma intencionada, com a propaganda o
per amagar uns fets. Pot basar-se a ocultar part dels documents o dades sobre un assumpte per tal
16
 lencarregat de revisar tot all que es deia en els mitjans de comunicaci i era emprada la
censura, per tant els maquis van lluitar contra tot aix intentant crear una premsa prpia
clandestinament.

Un dels exemples s la revista que editava Quico Sabat, la revista El Combate una revista
anarcosindicalista que era repartida clandestinament entre els obrers.

Tamb hi havia algunes organitzacions com les Joventuts Llibertries de Catalunya que
disposaven dalgun diari o revista propi. En aquest cas, les JLC van editar un diari anomenat
Ruta entre el 1936 i 1938 dirigit per Santana Calero.

Pel que fa a lorganitzaci anarcofeminista Dones Lliures tamb va

editar un diari anomenat Mujeres Libres entre el 1936 i el 1938 a
Barcelona. Van editar un total de 13 nmeros i hi participaven les
fundadores de lorganitzaci. Ms tard, 1964 i 1976 es va editar a lexili
a Londres, mentre que el 1977 i 1978 es va tornar a editar a Barcelona.
Imatge 8. Portada del diari
Lorganitzaci FAI tampoc s va quedar enrere i va impulsar la creaci Mujeres Libres
de premsa crata arreu del territori espanyol: A Valncia, va aparixer un setmanari anomenat
Nosotros el 1936. Era el setmanari dels grups anarquistes valencians i estava fortament
vinculat amb la Columna de Ferro. El 1937, va passar a ser la revista portaveu de la FAI a
Valncia.

Pel que fa a Madrid, el setmanari El Libertario tamb impulsat

per la FAI. Entre els anys 1931 i el 1933 va ser un dels diaris
anarquistes ms importants daquesta ciutat. Va publicar uns 68
nmeros ja que va tenir algunes dificultats i suspensions.

Per sens dubte el diari ms important daquesta organitzaci va

Imatge 9. El libertario. Semanario
anarquista. Ao 1 Nm. 5. Madrid,
30 de mayo de 1931
ser Tierra y Libertad, que va ser el diari oficial i que fins i tot
va ser ressuscitat cap als anys setanta. Va estar vigent del 1930
fins el 1934 editant almenys uns 177 nmeros i era escrit a
Barcelona. Alguns altres diaris anarquistes barcelonins van ser
El luchador i La revista Blanca, entre molts daltres.

Per la seva banda, la UGT va emprar el diari Las Noticias com a portaveu durant la Guerra
Civil.

de manipular l'opini pblica, en la difusi d'imatges trucades o titulars ambigus o en repetir tpics
erronis i rumors no contrastats.
17
Aquests sn noms uns dels pocs exemples de tot el gruix de premsa que hi va haver abans,
durant i desprs de la guerra civil. Cal posar mfasi en que per els maquis aquest era un dels
temes ms importants dins la seva lluita contra el rgim, aix que tot i que molts van ser de
poca durada es van redactar molts setmanaris. A part daix, molta propaganda i fulletons.

LLOCS DINTERS

Tot i la forta incidncia que van tenir els maquis en tot el territori espanyol i les nombroses
accions que van dur a terme, per sorpresa nostre mai han estat gaire coneguts i el moviment
maqui ha quedat una mica oblidat. Tot i aix si que queden alguns llocs dinters avui en dia
que ens recorden les gestes de tots aquests guerrillers.

Museu dels maquis

A la plaa de lesglsia de Castell Nou del Bages shi troba el museu dels maquis. Aquest
museu organitza cada diumenge itineraris guiats per lentorn del poble i ens porta a visitar
llocs emblemtics com la tomba de Caracremada, a part doferir visites guiades del museu.
Aquest museu, tot i parlar dels maquis en general, va enfocada a la vida de Caracremada, el
maqui que es considerat ms important. s per tant, una explicaci de la seva vida.

GR- 179: La Ruta dels Maquis

Actualment, existeix una ruta entre Berga i Castellnou del

Bages coneguda com a ruta dels Maquis. s un sender de
gran recorregut que correspon al GR-179 i fa un recorregut
per llocs de gran importncia on van tenir lloc episodis dels
maquis durant la seva resistncia antifranquista, com per
exemple el lloc de la mort del nostre maqui Caracremada.
Aquesta ruta feia temps que shavia perdut i tot just ara
sest acabant de reconstruir. El sender acaba actualment a
Manresa, amb un total de 61 quilmetres de recorregut,
per existeixen alguns grups que sestan encarregant de
recuperar totalment aquest GR. Un exemple s la Uni de
Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), la uni de grups
varis locals dexcursionistes que comparteixen lideal
llibertari i que per tant lorganitzaci es regeix daquests principis a lhora dorganitzar-se. El
seu principal objectiu s acostar la muntanya i la prctica de lexcursionisme a tothom. Entre

18
daltres feines, aquesta organitzaci sha encarregat de reconstruir la ruta dels maquis per tal
de que sigui accessible.

Cementiri de Sant Celoni

En el cementiri de Sant Celoni hi podem trobar enterrat un dels maquis ms importants:
Francesc Sabat. La tomba s visitable.

EL VIATGE DE QUICO SABAT

En la part prctica del treball he desenvolupat un fullet tot seguint els passos dels ltims
dies de Sabat. s a dir, recorrent tots els indrets que aquest va recrrer en el seu ltim viatge,
des de Dijon fins a Sant Celoni, on va morir assassinat. Aquest s un trptic entenedor que
permet conixer una mica millor Quico Sabat, descobrir el perqu del seu viatge i obtenir
informaci dels punts claus de la ruta. Aix doncs, en el fullet trobem cinc punts
emblemtics que cal visitar si es vol resseguir els passos daquest maqui.

He escollit centrar-me en aquest maqui ja que els llocs pels quals va passar sn a tocar de
casa i ens resulten molt familiars, aix ens ajuda a fer-nos una idea de com de prop estava el
franquisme a casa nostra, tot i que ara ens sembla una cosa llunyana.

La histria daquest maqui s una histria plena dacci, heroisme, superaci, valentia i
fidelitat. Tot i ser titllat denemic pblic nmero u i tenir fama de bandoler, Quico Sabat no
deixa de ser un home amb fills, esposa i ideals. Persona com tots, tenia una motius molt clars
pels quals volia anar a Barcelona. En el fullet descobrirem tot el relat de la mort de Quico
Sabat que es digna duna pellcula dacci. El relat explicat en el fullet s un relat fidel als
esdeveniments reals i redactat a partir de proves i testimonis.

19
CONCLUSIONS

La versi de la Gurdia Civil

Una de les primeres observacions que he aconseguit al fer aquest treball de recerca s la
quantitat de manipulaci que hi va haver durant la dictadura. Si a linici del treball viem que
un dels punts ms importants en la lluita del moviment maqui era la lluita contra la
desinformaci i per conseqent lafany de difondre propaganda, a ms a ms tenint en
compte com era descrit el moviment maqui en les vies de divulgaci oficial, lexemple ms
drstic el trobem en el cas de Quico Sabat. Si b jo he relatat els fets tal i com van passar, la
gurdia civil tamb va donar la seva versi dels fets on podem veure com de diferent
sexplicaven les coses des duna banda i laltre:

En el nmero 190 corresponent al ms de febrer de 1960, es va publicar a la revista Gurdia

Civil un extens reportatge dels fets ocorreguts a Sant Celoni i voltants. En aquesta revista
lacci del sometent10 Abel Rocha va ser vista com un gest heroic.

Primerament, la gurdia civil afirma que Quico Sabat volia arribar a Barcelona per fer una
tasca de caire poltic i revolucionari bastant extensa, si be que el motiu explicat per laltre
banda s el de segrestar als germans Juan Creix, dos famosos torturadors per tal de venjar als
seus germans. Per tal de justificar aix la gurdia civil es basa en lafirmaci de que els
companys de viatge de Sabat van fer algunes declaracions abans de morir. Si be desprs
veiem que afirmen que van aparixer morts al voltant del Mas Clar i sabem que van ser
abatuts pels agents a causa de la seva resistncia, ens costa dimaginar que tinguessin temps
de fer cap declaraci. Tot i aix, la gurdia civil sempre va argumentar que la mort dels
companys de Quico va ser totalment en defensa prpia o per causes accidentals.

La gurdia civil, en les seves declaracions, podem veure que es deixa en evidncia: Sempre
han parlat dels maquis i en concret de Sabat com una colla dassassins que shan daniquilar
abans que ells ho facin contra els agents. En les declaracions podem veure com consta que
el grup de Sabat va sorprendre a la gurdia civil a Casot de Falgars i els va dir manos arriba.
Si realment fossin uns assassins a sang freda, no haurien ni contemplat aquesta opci, sin
que els haurien disparat sense ms dilaci. Tamb relaten la trobada com a heroica per part

10Els sometents eren una organitzaci paramilitar d'autoprotecci civil tpicament catalana, separada
de l'exrcit, per a la prpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bllic. Eren civils
possedors darmes que estaven legitimats a fer-les servir per tal de protegir el rgim i ajudar a la
Gurdia Civil per tal de mantenir lordre.
20
dels agents que no es van deixar intimidar, per sabem del cert que un dells es va estirar a
terra a corre-cuita i es va fer el mort per intentar sobreviure.

Tamb hi ha una srie de contradiccions pel que fa a larribada del maquis a la Casa de Mas
Clar i larribada dels agents dalt rang al lloc dels fets (sabem que van arribar molt ms tard
del que els documents de la gurdia civil esmenta).

Pel que fa a el relat dels fets de la seva mort, deixa al sergent Martnez Collado en molt bona
posici: diu que al sentir el soroll de la baralla, shi va dirigir decidit i sense pensar-sho: del
cert s que ell es va quedar endarrerit i que qui va prendre la iniciativa va ser el sometent Abel
Rocha.

La mort de Quico Sabat s relatada com: Quico va ser disparat davant de la Casa de
Berenguer i va ser abatut per una rfega del subfusell de Rocha i els trets dels altres agents
de refor. Sabem del cert que Quico va ser disparat per primer cop a davant de casa de
Berenguer i desprs va ser arrossegat fins a la cantonada del carrer Santa Tecla on va ser
rematat i rematat per tots els agents que van voler, descarregant les seves armes contra el cos
inert del maqui, que va quedar totalment desfigurat.

Tamb neguen la mala punteria dAbel Rocha a lhora de ferir la cama de Berenguer,
justificant-ho amb algun rebot de bala (realment va ser ferit perqu Rocha no va apuntar
b i va tocar a en Berenguer enlloc den Quico).

Aix doncs aquests sn noms alguns dels exemples de com de manipulada estava la
informaci i de com canviava si lexplicava un o altre. Podem veure lafany de la gurdia civil
en no deixar cap cap solt per tal de muntar una histria on ells en surten sempre victoriosos
i heroics, cosa que no sempre els funcionava ja que en molts casos apareixien innegables
contradiccions.

La brutalitat del rgim

Per altra banda, aquesta investigaci no deixa de ser un altre exemple de la brutalitat emprada
durant la guerra civil. La conclusi que en traiem s la que tots hem sentit alguna vegada: el
rgim franquista noms saguanta perqu t una cosa molt important: el monopoli de la
violncia. Aquest, disposa de tota una organitzaci que des de la seva creaci el 1844 no ha
fet altre cosa que assegurar que es compleixin els desitjos daquells que estan al poder (de
ideologia conservadora o de dretes): la gurdia civil. Amb el suport daquesta, sumant-hi la
censura, la repressi i la manipulaci, el rgim franquista es va imposar desprs de la guerra
civil. Evidentment, en aquesta dictadura les dissidncies no eren permeses i Quico Sabat

21
nera una delles, per aix va ser brutalment assassinat i ja feia temps que era perseguit. En el
relats dels fets al voltant de la seva mort podem veure com es van recrear a lhora de disparar
a en Quico, el qual va quedar totalment desfigurat, sobretot de la cara. Tot i que era la feina
dels gurdia civils, aquest va ser un crim totalment poltic i ple dodi. Aquest s noms un
dels molts exemples que coneixem de les aberracions que van ser comeses durant lpoca del
franquisme. Per altre banda, no cal oblidar les circumstncies en que van morir els altre quatre
acompanyants de Quico en el seu darrer viatge: els cossos de Martin Ruiz, Francesc Conesa,
Anton Miracle i Roger Madrigal van ser trobats escampats per terra al voltant del Mas Clar.
Sense gaire tacte van ser recollits per la gurdia civil i van ser portats al cementiri de Girona.
Tenim raons (i proves) per pensar que a part de ser un assassinat a sang freda i un crim
poltic/dodi com el del nostre maqui ms conegut, alguns dells van tenir una mort
agonitzant i humiliant. Pel que fa a Francesc, les autpsies de la Gurdia Civil revelen que va
morir dun tret a lacte: sabem que des del primer tiroteig el xicot va quedar malferit i es va
passar tota la nit agonitzant a fora de la casa sense possibilitat de moures, tenint en compte
que les temperatures eren molt i molt baixes. Per alta banda, sabem que Martin es va amagar
dins del forn de la cuina. Tot i que les declaracions de la gurdia civil rebellen que aquest
guerriller va ser mort a lhora doposar resistncia al detenir-lo, tenim coneixement de que
algun gurdia civil al seu moment va fer mofa dhaver disparat al maqui quan encara estava
dins el forn, disparant-lo amb una rfega de la seva metralleta fins a la mort, sense ni tenir
temps a dir res. Pel que fa a els altres dos, tamb van ser assassinats brutalment amb una
rfega de bales. I s per tot aix que traiem la segona conclusi de que evidentment, el rgim
franquista va ser un rgim que va emprar una brutalitat i violncia desmesurada contra tot
all que era considerat no afecte al rgim i que per tant, era una molstia.

La figura de Quico Sabat

Mentre anava investigant sobre la figura daquest personatge em vaig adonar duna cosa:
Quico Sabat no havia passat a la histria com a un assass ni com a un bandoler, sin com
un heroi, com un amic del poble. Quasi totes les pgines que vaig visitar es tractaven de
homenatges, celebracions, memries de Quico Sabat. Fins i tot hi ha un Casal
Independentista Popular a Sant Celoni que duu el seu nom. s a dir, s tot un referent. I em
vaig preguntar, i com s aix, si la gurdia civil va lluitar incansablement per deixar clar que
aquella gent era dolenta, que no era de fiar? Del cert s que en aquell moment la poblaci
salimentava de rumors, de llegendes, de coses que la vena de la germana de la mare de la
Enriqueta de cal no se qu havia dit, de paraules vives. I aix va jugar a favor de Quico: ell
sempre va saber compensar a aquells que lallotjaven a casa, sempre va tenir clar el seu

22
objectiu que per suposat no era el dassassinar, sempre va ser fidel als seus ideals i s aix el
que el va portar a la mort, sempre va ser una persona valenta, honesta i lleial. Amb totes les
seves accions es va forjar una fama entre la poblaci que incls va arribar a causar admiraci
entre els masovers que nhavien sentit a parlar. En aquest treball he conegut la part ms
humana de Quico Sabat, cosa que mha portat a mirar-lo ara des duna perspectiva ms
profunda.

Aquesta imatge, evidentment, ha estat forjada per les opinions de tots aquells que es van anar
creuant a la vida de Quico Sabat: que si masovers, que si pagesos als quals els havia preguntat
alguna cosa, etc. Tothom coincideix en que malgrat laparena que tenia Quico a l hora de
parlar amb ells, denotava simpatia i bona educaci. Un paper molt important hi va jugar la
Babilina Alonso, masovera del Mas Clar i testimoni que va romandre a dins la casa durant
el tiroteig a la seva masia. Ella i el seu home en van sortir vius i quan aquests van donar
declaracions, la Babilina va exposar sorpresa que qui lhi havia curat la ferida de bala de la m
havia sigut el propi Sabat, en un acte dhumanitat. Amb tot aix vull dir que he conegut tota
la histria que samaga darrere daquest mtic personatge de la lluita antifeixista.

Quina incidncia van tenir els maquis a Catalunya?

Aquesta va ser la meva hiptesi del principi que em vaig plantejar per tal de desenvolupar el
meu treball. Desprs dinvestigar tots els precedents, accions i maquis ms destacats del
nostre territori, em vaig adonar que efectivament no anava errada: el moviment dels maquis
havia estat un moviment prou ampli que mai havia aconseguit el suficient ress que es
mereixia. I aix s bsicament culpa de la censura i la repressi. Per com tots sabem, la
naturalesa humana t com a costum fer all contrari al que se li mani, i s per aix que
posteriorment a la lluita daquests guerrillers sha dedicat molt de temps i esfor a recuperar
la memria de tots aquells lluitadors, a recordar-los i a fer visible el moviment. s per aix
que jo estic contenta dhaver aportat el meu granet de sorra.

Aix doncs, veiem que el moviment maqui va deixar una petjada a Catalunya i tamb a la resta
dEspanya, on tamb es va desenvolupar. El moviment maqui era un fet quotidi, la gent en
sabia lexistncia i al contrari del que exposava la policia no eren temuts. s evident que
aquesta conclusi s una generalitzaci: no tota la poblaci permetia als maquis hostatjar-se
a casa, no tothom era tan valent ni tothom era antifeixista. Per en general no els tenien por
i sabien que el que sortia als diaris oficials no era tota la veritat. A part daix, molts dells els
era indiferent tan el moviment maqui com el rgim franquista: ells noms volien viure
tranquils i feien el que calgus per fer-ho.

23
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

VENTURA, Joan. Tren Correu 1.104, Barcelona, Ed. Edithot, 2010 (Octubre 2016)
ELS MAQUIS, tdr de Neus Biosca Simon (Gener 2016)
http://www.academia.edu/6168913/EL_MAQUIS_Treball_de_recerca_
TERRA DE MAQUIS (Febrer 2016)
http://www.terrademaquis.com/historia/

http://www.terrademaquis.com/pobles-i-llocs-destacats/

VIQUIPDIA,CNT (Mar 2016)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Confederaci%C3%B3_Nacional_del_Treball#La_Guer
ra_Civil
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mujeres_Libres_(peri%C3%B2dic)
CNT CATALUNYA (Juliol 2016)
http://www.nodo50.org/cntcatalunya/
PDF QUICO SABAT (Juliol 2016)
http://www.ub.edu/craipavellorepublica/sites/default/files/QuicoSabater.pdf
UNI DE GRUPS EXCURCIONISTES DE CATALUNYA (Juliol 2016)
http://ugel-catalunya.blogspot.com.es/p/blog-page_9.html
GR 179: RUTA DELS MAQUIS (Agost 2016)
http://www.catalunya.com/gr-179-ruta-dels-maquis-24-1-55
TODOCOLECCION (Agost 2016)
http://www.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/mayo-1931-
libertario-num-5-f-i-anarquismo~x35686127
BAGES TURISME (Agost 2016)
http://bagesturisme.net/documents/1d887cf4b25f1bed44208ef14e3138d8769500fd.pdf
SUBMARCA 9.3 MAQUIS I PASSADORS (Octubre 2016)
http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/turisme/pla_intangibles/pdfs/293.pdf
ARA.CAT (Novembre 2016)
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/ultims-Maquis_0_1682231765.html
PORTAL LIBERTARIO OACA (Novembre 2016)
http://www.portaloaca.com/historia/biografias/556-francesc-sabate-i-llopart-
qquicoq-la-leyenda-de-un-maquis.html

24
 DIRECTA.CAT (Novembre 2016)
https://directa.cat/quico-sabate-era-sobre-de-tot-un-home-daccio
SINODMINIO.NET:
http://www.sindominio.net/marxa-maquis/IMG/_article_PDF/article_25.pdf
AJUNTAMENT DE SANT CELONI (Novembre 2016)
http://www.santceloni.cat/document.php?id=4182
VILAWEB (Novembre 2016)
http://www.vilaweb.cat/noticia/3673914/20100104/ultimes-hores-quico-sabate.html
BARCELONA INDYMEDIA (Desembre 2016)
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/258745/index.php
SANTCELONI.CAT (Desembre 2016)
http://www.santceloni.cat/ARXIUS/publicacions/2010/quicosabate_final_bb.pdf
TERRITORI MAQUIS (Desembre 2016)
http://www.territorimaquis.cat/

25
Annexos

26
EL FULLET:
Qui era Quico Sabat?
Francesc Sabat Llompart, conegut com El Quico va nixer el 30 de Mar de 1915 a
lHospitalet (Barcelona) i tenia quatre germans ms. Entre ells, Josep i Manuel. De petit va
ser internat en un reformatori del qual es va escapar i als 10 anys va comenar a aprendre
lofici de mecnic. Amb la proclamaci de la II Repblica, es va vincular en poltica: es va
afiliar al Sindicat dOficis varis de la CNT. Tamb va formar el grup dacci Els Novells,
afecte a la FAI.
Durant la guerra civil va combatre el feixisme des de la columna Los Aguiluchos (Front
dArag) primerament, va collaborar amb la columna Acaso i amb la columna Durruti. El
febrer de 1939 es internat al camp de concentraci de Vernet de Ariege, tot i que el desembre
del mateix es alliberat. El 1943 es trasllada a Perpiny amb la seva dona, la Leonor i la seva
filla gran, lAlba. Laltre filla sanomenar Paquita. All munta una nova vida amb una
documentaci en regla que aconsegueix grcies a lalcalde de Prades. Des dall s des don
planificar unes de les accions ms famoses. El 1945 torna a Catalunya per tal de continuar
amb la seva lluita i el seu gran coneixement del terreny el converteixen en un dels maquis
ms importants. A partir dall la seva vida ser una constant tensi entre la gurdia civil i el
maqui. Es basar en incursions a Catalunya (va comandar un grup de guerrillers del sud de
Frana) , robatoris, sabotatges per tal dajudar al moviment anarquista i antifranquista, trasllat
de propaganda a Frana, etc. La mort dels seus dos germans, en Manel el 1949 (tenia 20 anys)
i en Josep el 1950 a mans de la gurdia civil, va marcar profundament la seva trajectria.
Durant la seva estada a Frana va ser empresonat dos cops. Aquest maqui va ser considerat
Lenemic pblic nmero u del rgim franquista i en els seus ltims anys de vida va tenir
certes discrepncies amb la CNT-FAI, organitzaci a la qual li havia dedicat la seva vida
sencera. El Quico va morir el 1960 a mans de la gurdia civil a Sant Celoni amb noms 44
anys.

El perqu del viatge:

La creena general i ms estesa sobre el que va empnyer a Quico Sabat a portar a terme un
viatge que ell mateix sabia que segurament seria un viatge sense retorn va ser la set de
venjana per la mort dels seus germans Josep i Manuel, assassinats feia deu anys: el primer a
loctubre de 1949 i el segon al febrer de 1950. Per, perqu en aquell precs moment, a les
acaballes de lany 1959? En aquell moment Sabat vivia en una depressi causada per un
cmul de coses que duia dins i que van acabar per esclatar.

27
 Per una banda, hi havia el motiu de gran pes de la mort dels seus germans.
Per una altre, hi havia el fet de saber que era declarat un enemic del rgim i que per
tant si era descobert seria assassinat segur.
Tenia tamb el malestar pel fet dhaver estat apartat de la CNT lany 1955:
lorganitzaci havia optat per nicament la via poltica i soposava a qualsevol acci
fora daquest mbit. Desprs de dedicar tota la vida a la CNT, se sentia decebut i una
mica trat.
Tamb era pressionat per la policia francesa per un atracament ocorregut ms donze
anys enrere. A part daix, la policia francesa lhavia aconseguit interrogar, torturar i
humiliar. Si moria en el viatge, no tenia res a perdre: no volia tornar a passar per
aquell mal trngol.
La policia francesa, per altra banda, el volia tornar a tancar a la pres (ja hi havia estat
dos cops). A Quico laterria la idea de tornar-hi a entrar.
I per ltim, hi havia el cas del desterrament. Portava dos anys establert a Dijon, on ja
nhi havia passat cinc ms quatre anys enrere. Enyorava casa seva i considerava que
all era un malviure.
La justificaci de la revenja dels seus dos germans va ser la versi que Quico va explicar. Si
b si que va ser una de les causes amb ms pes, sabem que el que va empnyer a dur a terme
el viatge van ser un cmul de coses. Si entenem la situaci de Sabat i ens posem a la seva
pell, no s difcil entendre el perqu de la seva decisi i don va reunir el coratge per
emprendre la incursi: Quan no es t res a perdre s quan es t menys por.

Sabem que Sabat va agafar el tren a Dijon (Frana) el dia 28 de desembre de 1959 a les 6:20 del mat i
t com a destinaci Perpiny, on arriba a les 16:18 de la tarda. Sabem que va vestit dexecutiu per no cridar
latenci i va acompanyat dun dels joves que lacompanyar en la seva incursi a Catalunya: Martin Ruiz
(20 anys). All, a Perpiny, ja ho t tot preparat: Murciano (Manel Huet), un vell company, els espera
amb les cinc maletes preparades (la seva i la dels seus quatre acompanyants, amb queviures, armes,
indumentria com ara boines, granotes, farmaciola amb morfina i daltres, etc.) , mentre que un altre company
i camarada de Sabat en el front dOsca,, lAlejandro Triburcio, els espera amb el cotxe per dur-los fins a
Montalb.

28
 MONTALB:
Lloc: Montalb del Castell, esplanada de darrere lesglsia
Situaci: Catalunya nord, comarca de Fenolleda
Coordenades:42 41 48 N, 2 33 38 E

Imatge 10. Esplanada de Montalb on

es van trobar els maquis.
Aquest s un lloc emblemtic ja que s el punt de sortida del nostre recorregut i per
tant s linici de laventura que portar al nostre maqui fins la mort. Montalb s un
municipi molt petit de la Catalunya Nord que noms t 145 habitants. Sabem que els
maquis es van trobar a lesplanada de darrere lesglsia, on van ser vistos per el
propietari de les terres per que no els va fer cas.

Aquest s el primer punt important de la ruta del nostre maqui. Arriba a Montalb el Dimarts
29 de desembre de 1959 amb el cotxe del vell camarada Alejandro, amb el company de viatge
Martin Ruiz i amb les cinc maletes llestes. All, es troba amb la resta de companys darrere de
lesplanada de lesglsia, on tothom sha espavilat per arribar-hi pel seu compte. Els quatre
acompanyants de Quico en la seva incursi sn: Martin Ruiz, un jove de 20 anys que ja ha
acompanyat al maqui des de Dijon, Francesc Conesa, que fa ms de 20 anys que coneix a en
Quico i que sha afegit al grup a contracor per culpa duna promesa que no sha atrevit a
trencar, Roger Madrigal, que juntament amb Martin s un dels ms joves del grup i lAnton
Miracle, el ms decidit del grup desprs de la seva estada a la pres Model uns quatre anys
enrere.
Desprs dunes salutacions amables, el primer que fa Quico s deixar clar que tothom est
all perqu vol i que tothom s lliure de desdir-sen quan vulgui ja que no vol obligar a ning
a res, per ning satreveix a dir cap paraula. Per als dos ms joves, all s una aventura. Dit
aix, es posen les granotes de mecnic sobre la roba de carrer, sacomiaden de lAlejandro
que no gosa dir que pensa que all s una mala idea i inicien la seva marxa. Sn les tres de la
tarda. Sabem que aquesta nit la passaran a el Corral de la Falguerona, a tocar de la frontera
per ja en territori catal, on hi ha per masover Pep de la Cirera (Josep Costa), un vell conegut
de Quico.

29
CASOT DE FALGARS:
Lloc: Casot de Falgars
Situaci: Prop de Sant Mart Sasserres i Mare de Du del Mont, Alt Empord.
Estat: Avui en dia la masia encara i s. Es conserva en prou bon estat.

Casot de Falgars s una petita masia on passen la segona nit de la ruta. Aquest s un
lloc dimportncia ja que desprs de endur-se la sorpresa de que no hi habita ning,
s on seran descoberts per la policia.

Sabem que el dimecres 30 de desembre de 1959 marxen del Corral de la Falguerona a dos
quarts de vuit del mat, aquell dia fa un fred intens. Agafen el cam de Costoja, es desvien cap
a lesquerra per passar per Tapis i Maanet de Cabrenys passen vora Sant Lloren de la Muga
i Albany, sempre fidels al nom que els pertany: en la mesura del que poden sendinsen en
lespessor dels boscos, on es senten cmodes i segurs. Desprs de passar tot el dia caminant
arriben a Casot de Falgars, a laltura entre Sant Mart Sasserra i Llad quan el sol ja sest
ponent. En aquesta casa s on Quico tenia previst dormir, per per la seva sorpresa la casa
est deshabitada: el masover i la seva famlia fa un any i mig que han anat a viure a Tortell.
Per tant, desprs dentrar a la casa per la finestra, els maquis utilitzen el paller per dormir i
encenen un foc. Aquest ser un punt dinflexi en la histria: s linici de la davallada dels
nostres guerrillers. A dos quarts de nou del mat del Dijous 31 de desembre sn descoberts
per la gurdia civil. Julian Romero i Francisco Verdugo sn dos gurdies civils que passen
per all fent la seva ruta habitual. Quasi passen de llarg per veuen unes petjades que seran
les causants de la descoberta: els agents saben que la casa est deshabitada. Els maquis, que
ja shan adonat de la presncia dels agents, sn els primers en disparar amb la fidel metralleta
Thompson, per ho fan duna forma destralera i poc precisa i no toquen a lobjectiu. Verdugo
decideix estirar-se i fer-se el mort mentre que Romero samaga darrere un arbre. Romero
pren la decisi danar a informar de la seva descoberta: ja sensuma que es tracta de Quico
Sabat. Mentre, el nostre maqui, que no s ni molt menys un assass ni un malfactor, decideix
perdonar-li la vida a lagent que jau estirat a lherba.
Tant bon punt ocorregut lincident, els maquis decideixen abandonar el lloc dels fets: ara ja
no poden perdre temps, ha comenat la carrera contra rellotge per arribar a Barcelona vius.
Prenen direcci Vilademires. Pel que fa a lagent, dna lavs de la presncia de Sabat i es
desplega un munt de gurdia civils per la zona. La notcia sescampa rpid i tot el poble en
va ple poques hores ms tard.

30
El nostre grup, dos hores ms tard de la seva fugida de Casot de Falgars, es topen amb un xicotet que els
portar problemes: un noi de 14 anys que ms tard els delatar a la gurdia civil. Ara tot ho han de fer amb
molt de compte: saben que la policia els est buscant per tota la zona.
En aquest moment lobjectiu de Quico i els seus es travessar el riu Fluvi, aix que sesperen a que es faci
fosc i el travesses a laltura dEsponell sense problemes: aquest pont hauria destar vigilat, tot i que els
gurdia civils que els hi havien encomanat la tasca estan arrecerats a Can Roca, preparant la celebraci de
cap dany. A ms a ms, tampoc els fa grcia topar-se amb el fams bandoler, no sabrien que fer. Quan s
negre nit el nostre grup arriba a Marts, a la Masia de Can Bartomeu, on hi passaran la nit. El masover s
Joan Palomer, un vell amic de Quico. Romandran tot el divendres 1 de gener de 1960 a casa el masover, que
poc grcia li fa amb la gurdia civil voltant per all. Durant aquest dia la patrulla de la gurdia civil es
reforada amb la figuera dels sometents. Marxen de Can Bartomeu a les vuit del mat del dissabte 2 de gener
de 1960. Amagar-se als boscos s una bona opci, ja que no hi ha presncia de la Gurdia civil: el bosc
dOllers i el bosc de la Mota els serveixen de refugi. Arriben a Can Costes a les deu de la nit. No coneixen
al propietari i aquest no s el ms amable de tots el que shan trobat, per tampoc s afecte al rgim: ell no vol
problemes a casa. El masover allotja als maquis, per la gurdia civil opta tamb aquella nit per anar a
dormir a lhostal i a la una de la nit reprenen el cam per evitar la gurdia civil. Aquesta matinada del 3 de
gener la passaran a Can Fbrica, una masia mig abandonada al venat de santa Llogaia de Terri. Lendem
seran delatats pel masover, per ja seran molt lluny i lafer quedar en una cosa de poca importncia.

31
MAS CLAR:
Lloc: Mas Clar, la Mota.
Situaci: Parrquia de Sant Mart de la Mota (Palol de
Revardit), Girona.
Coordenades: 42 03 06 N, 2 47 22 E
Estat: Avui en dia encara la podem trobar, tot i que est

Imatge 11. Mas Clar als anys 70 bastant deteriorada i en bastant mal estat.

Aquesta s una masia que avui en dia la trobem en bastant mal estat per que va ser
lescenari dun dels incidents ms importants en els ltims dies de Quico. Va ser aqu
on van ser rodejats per la gurdia civil, van morir els quatre acomapnyants de Quico
i aquest va aconseguir escapar utilitzant el seu enginy.

Al voltant de les onze del mat arriben al Mas Clara, a la Mota, un cop havent parat a Palol
de Revardit per comprar queviures i tabac. Aquest s potser un dels llocs ms incidents en el
viatge del nostre maqui. En aquest punt del viatge Quico comet una imprudncia: no pren
moltes precaucions a lhora darribar a la casa, i sn vistos per un ve que els va a delatar a la
policia. Ells, sense estar-ne al corrent, decideixen aturar-se all amb tota la tranquillitat. La
segent imprevisi s que Quico no troba el seu vell company masover del Mas Clar, sin
que troba a uns nous masovers que els allotgen a canvi de diners. Mentre, la notcia que
Quico Sabat i el seu grup estan al Mas Clar ja ha arribat a la Gurdia Civil de Girona.
Primerament, es presenten a la masia uns 30 agents, i en el primer tiroteig, que agafa
desprevingut a el grup, en resulten ferits en Martin, en Francesc i en Quico (ferida de la natja).
En Roger i lAnton queden fora de la lnia de tir. Tots aconsegueixen refugiar-se a dins menys
en Francesc, que ha quedat molt malparat i no es pot moure. Dins la casa tamb hi trobem
a la Babilina i en Joan, els masovers de la casa. El segon tiroteig t lloc de quatre a sis de la
tarda, dirigit pel tinent Lorenzo Gmez. A les onze de la nit arriben el refor duns 14 homes
amb el tinent Fuentes i mitja hora ms tard narriben 50 ms de Barcelona (en total ara ja sn
al voltant duns 100). Els maquis estan atrapats i rodejats, en una situaci extremadament
difcil. Corre la idea de bombardejar la casa lendem al mat si el problema no sha resolt,
per lalcalde del municipi de Palol de Revardit, Mart Cervi, shi oposa. Aix doncs, entrem
en la nit del 4 de gener de 1960. A la una de la nit Quico pren una decisi (el nostre maqui
s molt bo prenent decisions sota pressi): ha de fugir com sigui per tal de salvar la pell, all
el mataran. Els seus companys de viatge, atemorits, li diuen que fugi ell sol, que s a ell a qui

32
busquen i que a la resta no els faran res. Un pensament ms que qestionable, tenint en
compte lodi de la gurdia civil envers Quico, els seus companys i el moviment maqui en
general. Enmig de la boirina de la matinada, Quico sescapa. Per tal de poder sortir de la casa,
utilitza les dos vaques de la masia com a escut. Enmig de la confusi causada pels animals,
Quico tira dues bombes i assassina al tinent Fuentes que volta per all fent gurdia. Li pren
la roba a aquest i es passeja enmig dels gurdia civils fent-se passar per ell, que no se nadonen
del canvi de veu. Ara, Quico ja t tres ferides que el destorbaran al llarg del viatge que
prosseguir: la de la natja, una al peu esquerra bastant greu i una al coll, menys profunda.
Aconsegueix burlar a la gurdia civil i travessar totes les lnies dagents. Mentre, va escampant
pebre per desfer el seu rastre. Quico ha aconseguit despistar a un centenar dagents amb la
seva astcia.

Un cop allunyat del Mas, Quico decideix seguir un torrent que el dur fins al riu Ter, que el vol travessar
mentre sigui de nit tan si com si. A tres quarts de sis del mat de la matinada del dilluns 4 de gener al riu
Ter a laltura de Domeny, el travessa i descansa dues hores abans de dirigir-se cap a la Devesa de Salt. En
aquest moment, en el mas Clar els companys de Sabat sestan entregant a la gurdia civil. Primer baixen
en Roger i lAnton, en Francesc roman inconscient fora de la casa i Martin amagat dins del forn de la cuina.
Aquest trgic incident al Mas Clar acabar amb la mort dels quatre acompanyat de Quico.
Pel que fa a Quico, ja ha travessat la Devesa de Salt i es disposa a arribar a Fornells per agafar al tren,
travessant Vilablareix. A partir dara, el viatge anir acompanyat dun afany darribar a Barcelona com
sigui per tamb de trobar un metge el ms aviar possible. Quico utilitzar les dosis de morfina que duu a
dins la maleta per tal de suportar el dolor.

33
FORNELLS:
Lloc: Fornells, Estaci de tren
Situaci: Comarca del Girons
Coordenades: 415610N 24847E

Imatge 12. Estaci de Fornells de la Selva.

Fornells s un poble de la comarca del Girons que actualment t 2528 habitants

(2015) Desprs de buscar un metge desesperadament i dormir en una rajoleria, en
aquest poble ser on agafar el tren que el dur fins a la mort.

Arriba a Fornells al voltant de les cinc de la tarda del dia 4 de gener. Primer intenta comprar
la moto a un home del poble, per aquest lenvia a Narcs Alsina, el taxista del poble, per a
veure si el pot portar. Aquest, no s a casa i Quico no pot esperar aix que no li queda ms
remei que agafar el tren. Passa la nit a una rajoleria prop de lestaci, esperant el primer tren
de la matinada que va fins a Barcelona. A la nit fa un intent de trobar el metge del poble,
per no el troba i sen torna a la rajoleria. Quico est molt malferit.
El dimarts 5 de gener de 1960 Quico es desperta a les cinc del mat. Fa una boira inusual i
falta una hora perqu arribi el primer tren: el correu de Portbou a Barcelona. Quan surt del
seu amagatall se nadona de que lestaci est vigilada, per est de sort: no hi ha cap gurdia
civil a landana, tots sn dins.
Per seguretat el nostre guerriller no sespera a landana, sin que ho fa en una cavitat prop de
lestaci per on passen els cables de les senyalitzacions i el moviment dagulles de la via.
El tren correu 1.104 arriba a Fornells a un quart de set del mat. El maquinista s en Pedro
Garca Marcos, afecte al rgim franquista i el fogoner en Joaquim Puig Surez, un home que
es desentn de la poltica perqu noms vol viure tranquil. El tren ha sortit de Portbou a les
quatre de la matinada i est previst que el tren arribi a Barcelona a dos quarts de deu. El tren
correu 1.104 tenia capacitat darribar a uns 115km/h. Quan el tren arriba a lestaci de
Fornells, Quico puja rpid a la cabina del maquinista i el fogoner apuntant-los amb una
pistola, per assegurar que no el delatin ni el facin fora. Aquests dos personatges, quan el tren
ja est en marxa, li donen una notcia imprevista que far anar molt malament al nostre maqui:
aquest tren no arriba a Barcelona, a Maanet-Massanes sha de fer canvi de locomotora. Aix
s un grandssim inconvenient.

34
El tren fa parada a Riudellots, Caldes de Malavella i Sils. A totes les estacions hi ha gurdia civil, per com
si dun miracle es tracts no s descobert per cap agent. Quico est amagat darrere un plaf a la cabina del
maquinista. A les 6:50 el tren arriba a lestaci de Maanet-Massanes. Quico senfila sobre el sostre del
primer vag deixant bocabadat a els seus dos acompanyants de cabina i shi estira per passar desapercebut.
Un cop aconsegueix tornar a pujar al tren desprs del canvi de locomotora, el primer que far el maquinista
Perdro Garca ser anar-lo a delatar al cap de lestaci. Aix doncs, ara la gurdia civil sap que Sabat est
dins el tren. Ara el maquinista s Josep Saladrigas i el fogoner s Carlos Virumbrales i encara queden dos
hores i mitja de cam per arribar a Barcelona. Entra a la cabina altre cop. La prxima parada s Breda.
La policia, tot i sabent que Quico est en el tren, no aconsegueixen descobrir-lo, per tant corre la veu de que
ha baixat del tren. La prxima estaci s Sant Celoni.

SANT CELONI
Lloc: Sant Celoni, Carrer Major /Cementiri de Sant Celoni.
Situaci: Valls Oriental.
Coordenades: 414122N 22923E

Sant Celoni s un municipi que pertany al Valls Oriental. T un 17.251 habitants

(2014). s lescenari de la mort de Quico Sabat i avui en dia trobem la seva tomba
en el cementiri.

Quico decideix que baixar en aquesta estaci per una simple

ra: el nou maquinista lavisa que hauran destar una estona
aturats a Sant Celoni, ja que han de deixar passar un tren a
davant. El nostre maqui decideix que aix ja s crrer massa
risc i li demana al maquinista apuntant-lo amb la pistola que
pari el tren, que vol baixar. Aquest li comunica que no pot fer-
ho per que reduir la velocitat al mxim perqu pugui saltar.
Quico ho fa just a lentrada del poble, prop de lermita de Sant Pons (en aquest moment sn
dos quarts de vuit i ja est clarejant). Entra a Sant Celoni pel carrer Roger de Flor. Avana
pel carrer major (en aquell moment sanomena jos antonio en honor al creador de la
falange) i es desvia cap al carrer sant roc. En aquest moment es creua amb el pags Josep
Vives, que prepara al carro per anar a buscar llenya. Quico li demana on est el metge, ja que
en necessita un urgentment i ell sofereix a portar-lo fins a casa el metge. Mentre passa tot
aix, el maquinista ja ha arribat a lestaci i ja ha comunicat la presncia de Quico al poble.

35
Antonio Martnez collado, cap de la gurdia civil de Sant Celoni i Abel Rocha, el cap del
Sometent local, es posen en marxa tat bon punt saben la notcia i van a donar una volta amb
moto. Antonio viu al carrer sant Josep, igual que el metge Pere Nolasc Barri. . Va duns
segons que el carro i lagent no es creuen, ja que Sabat ja est tombant al carrer Santa
Tecla. Quico, al no trobar la consulta del metge oberta, idea un pla rpid: vol anar a una casa
propera, forar lhostalatge i prendre com a ostatge dalgun membre de la famlia durant uns
dies, per tal de sobreviure. Mentre, Martinez Collado surt de casa amb una pistola A-40 del
nou llarg. Abel Rocha, per la seva part, surt de casa armat amb un Naranjero (subfusell),
carregadors i bombes de m (entre elles una bomba de m model Breda, que se la colloca a
la butxaca esquerra de la camisa). Quico, caminant, ja est a les afores de Sant Celoni altre
cop. Truca a dues cases: la primera s duna dona gran i cega i no li serveix. Amb la segona,
encerta de ple: Fracesc Berenguer li obra la porta, t uns 30 anys i s pare de famlia. Aquest,
tot i veure larma que porta Sabat, no el deixa entrar i comencen una baralla enmig del carrer.
En aquest moment, Rocha i Collado passen per all amb la moto mentre fan una volta per
mirar si veuen alguna cosa destrany i veuen la
baralla des de lluny. Quan sacosten, se nadonen
que es tracta de Sabat. Abel Rocha, encegat amb
el fet de tenir lenemic pblic nmero u davant
dels ulls shi acosta decididament, sense
precauci i es colloca en una bona posici de tir.
T el Naranjero en m. Sabat, en una mala posici
i estirat per terra sense poder fer servir la seva metralleta Thompson per culpa de la baralla,
noms es pot defensar amb la seva pistola Colt 45. El primer de disparar s Sabat (Rocha
no ho vol fer en primer moment per no ferir a Berenguer). La bala del nostre maqui va directe
al cor de Rocha, per la petita bomba Breda casualment li salva la vida, ja que desvia la bala.
Desprs daquest primer atac, Rocha dispara una primera rfega
amb el Naranjero que ja deixa molt malferit a en Quico. Tot i
aix, Sabat encara torna a disparar i fereix a la cama del
sometent Rocha. El Naranjero tamb ha ferit a Berenguer, que
es veu immers en aquell cas sense saber ben b perqu. Abel
Rocha, amb tota la rbia del mn cap a aquell bandoler com el
defineix el rgim, torna a disparar altre cop i aquesta vegada

Tomba de Quico Sabat a Sant buida el carregador. Desprs, shi recrea i buida tot un segon
Celoni carregador per si de cas. Sn tres quarts de vuit del mat i la

36
campana de lesglsia sona com un anunci de mort. Sabat, s enterrat al peu del mur de
ponent del cementiri de Sant Celoni, a les afores, ja que el bisbat de Barcelona no ha autoritzat
que rebi sepultura en terra beneda.

LA RUTA

Ruta que va fer per Sant Celoni Quico Sabat abans de ser abatut

37