Curriculum Eso

currculum
educaci
secundria
obligatria
currculum
educaci
secundria
obligatria
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Currculum educaci secundria obligatria
Ttol a la coberta: Educaci, currculum, educaci secundria obligatria
I. Catalunya. Departament dEducaci II. Ttol: Educaci, currculum, educaci secundria obligatria
1. Educaci secundria obligatria Catalunya Currculums
373.5(467.1)
Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Edici: Servei de Comunicaci, Difusi i Publicacions
Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular
Disseny grfc: Estudi Juste Calduch
ndex
Consideracions generals sobre letapa deducaci secundria obligatria 5
Introducci 5
Letapa deducaci secundria obligatria 5
Les competncies bsiques com a marc de referncia curricular 6
Projecte educatiu 8
Projecte educatiu plurilinge 9
Atenci a la diversitat 10
Tutoria i orientaci 11
Avaluaci i pas de curs 12
Estructura de letapa 13
Estructura del currculum 13
Matries comunes i matries optatives 13
Treball de sntesi i projecte de recerca 15
Distribuci horria 15
Objectius generals de letapa 17
Competncies bsiques 18
Competncies transversals 19
Competncies especfques centrades a conviure i habitar el mn 29
Desenvolupament de les competncies bsiques 32
Matries 34
mbit de llenges 34
Cincies de la naturalesa 80
Biologia i geologia (optativa a quart curs) 100
Fsica i qumica (optativa a quart curs) 103
Cincies socials, geografa i histria 107
Educaci fsica 130
Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania 142
Educaci visual i plstica 156
Llat (optativa a quart curs) 167
Matemtiques 174
Msica 202
Tecnologies 212
Tecnologia (optativa a quart curs) 223
Informtica (optativa a quart curs) 225
Histria i cultura de les religions 227
Cultura clssica (optativa) 236
Desplegament del currculum 240
Introducci 240
Aspectes bsics de la proposta curricular competencial 241
Estructuraci dels continguts 243
Estratgies i metodologia 246
Lavaluaci 248
Autonomia curricular dels centres docents 249
La programaci 250
Annexos 253
Decret 143/2007 253
Ordre EDU/295/2008 273
Consideracions generals sobre letapa
deducaci secundria obligatria
IntrODuCCI
Lordenaci curricular de letapa de leducaci secundria obligatria, establerta en el Decret 143/2007,
mant lestructura del sistema educatiu vigent per tal de donar-ne estabilitat, integra el concepte de
competncies bsiques dins els components del currculum i fxa que ladquisici de les competncies
per part de lalumnat s el referent bsic de lacci educativa de cada equip docent de letapa.
Lordenaci curricular tamb dota de ms autonomia els centres docents per tal de concretar, en el seu projecte
educatiu, els elements bsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten ladequaci dels
ensenyaments a lentorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis.
Aix mateix, el currculum fomenta lagrupaci de matries en mbits de coneixement pel que fa a primer
i a segon curs dESO, amb lobjectiu dafavorir la integraci de coneixements i que el nombre de profes-
sorat que interv en el grup dalumnes sigui el mnim possible.
Lordenaci fxa la singularitat del quart curs de leducaci secundria obligatria, en relaci amb els altres
tres cursos de letapa. Al llarg daquest darrer curs es planteja un bloc de matries optatives especfques,
de les quals lalumnat ha de triar-ne tres, en funci dels seus interessos i capacitats. Tamb es prescriu
que tot lalumnat de quart curs faci un projecte de recerca en equip, que t la consideraci de matria
optativa, mentre que per als cursos anteriors es mant el treball de sntesi.
Es remarca el principi de la inclusi educativa com a valor fonamental i es preveuen les mesures datenci
a la diversitat, entre les quals es troben els programes de diversifcaci curricular, destinats a lalumnat
que necessita una organitzaci diferent de lestablerta pel centre, des dels cursos tercer o quart dESO.
El currculum estableix lmbit de leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, que recull els
objectius transversals de leducaci per a la ciutadania de letapa, que han destar incorporats en el projecte
educatiu de centre, aix com els continguts de les dues matries que shan dimpartir a tercer i a quart
curs dESO: leducaci per a la ciutadania i drets humans i leducaci eticocvica, respectivament.
Els Programes de qualifcaci professional inicial, adreats al jovent que encara no ha obtingut el ttol de graduat/
ada en ESO, esdevenen una nova via per obtenir el ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria per
als qui, de manera voluntria, sinscriguin en els mduls especfcs que sorganitzin amb aquesta fnalitat.
Finalment, semfatitza que la llengua catalana s leix vertebrador dun projecte plurilinge que ha de
formar part del projecte educatiu de centre.
LEtaPa DEDuCaCI SECunDrIa ObLIGatrIa
Letapa deducaci secundria obligatria est situada desprs de letapa de leducaci primria i s la
darrera etapa de leducaci bsica obligatria. Hi accedeixen tots els alumnes i les alumnes que han acabat
lescolaritzaci primria i acull les noies i els nois dentre els 12 i els 16 anys. Per assegurar la transici
adequada de lalumnat entre etapes, hi ha dhaver una coordinaci amb letapa deducaci primria.
Letapa de leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos acadmics i sorganitza en diferents
matries. El quart curs, a ms, posa especial atenci en lorientaci acadmica posterior i en la integraci
a la vida laboral.
Lalumnat que ha completat satisfactriament leducaci secundria obligatria t la possibilitat daccedir
al mn laboral o b continuar estudis en la formaci professional de grau mitj, els ensenyaments espor-
tius de grau mitj, les arts plstiques i disseny de grau mitj o el batxillerat.
Letapa de leducaci secundria obligatria proporciona a tots els nois i les noies una educaci que
els permet assegurar un desenvolupament personal slid, adquirir les competncies culturals i socials
relatives a lexpressi i comprensi oral, a lescriptura, al clcul i a la resoluci de problemes de la vida
quotidiana.
Tamb contribueix a educar per a la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, rebutjant tot
tipus de comportaments discriminatoris per ra de sexe, a lautonomia personal, la coresponsabilitat i
la interdependncia personal i a la comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes cientfc,
social i cultural, en particular aquells elements que permeten un coneixement i arrelament a Catalunya.
Aix mateix, contribueix a desenvolupar les habilitats socials de treball i destudi amb autonomia i esperit
crtic, la sensibilitat artstica, la creativitat i lafectivitat de tots els nois i les noies.
Leducaci secundria obligatria garanteix la igualtat real doportunitats per desenvolupar les capacitats
individuals, socials, intellectuals, artstiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen
aquesta etapa.
LES COmPEtnCIES bSIquES COm a marC
DE rEfErnCIa CurrICuLar
Les competncies bsiques sn leix del procs educatiu. El currculum orientat a ladquisici de compe-
tncies estableix que la fnalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nois i les noies adquireixin
les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica
en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un currculum per competncies
signifca ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.
La idea de competncia se sustenta en els diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals
i actitudinals) i est relacionada amb la capacitat dactivar o mobilitzar-los per fer front a situacions
diverses i actuar-hi de forma efca.
batxillerat
m
n

L
a
b
O
r
a
L
Educaci secundria obligatria
12 16 anys
Graduat
Educaci primria
6 12 anys
Cicles formatius de grau mitj
professionals, artstics i desports
Prova daccs
Programes de qualificaci
professional inicial
Per a leducaci secundria obligatria sidentifquen dos grups de competncies bsiques: les compe-
tncies transversals, que sn la base del desenvolupament personal i de la construcci del coneixement
(entre les quals cal considerar les comunicatives, per comprendre i expressar la realitat, les metodolgi-
ques, que activen laprenentatge, i les personals) i les competncies especfques, centrades a conviure i
habitar el mn i relacionades amb la cultura i la visi del mn.
En sntesi, les competncies bsiques sn les vuit segents:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
s la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els
llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb la gesti de la diversitat de
llenges, amb ls de diferents suports i tipus de textos i amb adequaci a les diferents funcions.
2. Competncia artstica i cultural
s el coneixement, comprensi i valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques, tradi-
cionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de
cada cultura. Tamb inclou la capacitat de crear produccions artstiques prpies o expressar continguts
a travs de diferents mitjans artstics.
3. tractament de la informaci i competncia digital
Es tracta de la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i
estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una
actitud crtica i refexiva. Requereix el domini de llenguatges especfcs bsics (textual, numric, icnic,
visual, grfc i sonor).
4. Competncia matemtica
s lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en
forma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i les
formes dexpressi i de raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana,
el coneixement cientfc i el mn laboral i social.
5. Competncia daprendre a aprendre
s lhabilitat per conduir el propi aprenentatge i sser capa de continuar aprenent cada vegada de manera
ms efca i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats.
Competncies transversals Competncies especfques centrades
a conviure i habitar el mn
Competncies
comunicatives
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
7. Competncia en el coneixement i
la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
2. Competncies artstica i cultural
Competncies
metodolgiques
3. Tractament de la informaci
i competncia digital
Competncies
personals
6. Competncia dautonomia
i iniciativa personal
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelaciona-
des, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,
lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions,
daprendre de les errades i dassumir riscos.
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixen entre
les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient,
fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la
qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i laplicaci del pensament cientif-
cotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions.
Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els confictes emprant
el judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant amb
criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva,
solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
Els continguts curriculars de les diferents rees contribueixen a ladquisici de les competncies. Per
aquest motiu, en el currculum de cadascuna de les rees, hi consten les competncies prpies i la seva
contribuci a ladquisici de les competncies bsiques de letapa.
Per tamb sn necessries altres estratgies. Entre les estratgies i formes que contribueixen a la con-
solidaci de les competncies bsiques cal destacar lorganitzaci de les activitats a laula i el funciona-
ment dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre
la comunitat educativa i la relaci amb lentorn. Les activitats complementries i extraescolars poden
afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.
En els centres tamb sha de fomentar la lectura en les activitats de totes les rees, com a factor bsic
per al desenvolupament de les competncies bsiques i per a ladquisici dels objectius educatius
de letapa.
PrOJECtE EDuCatIu
Els centres disposen dautonomia per fxar objectius propis dacord amb el context on sinsereixen, els
quals shan de refectir en el seu projecte educatiu.
Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats dactuaci del centre, aix com els aspectes singulars
que lidentifquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic
del centre, fer pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fona-
mentals i establir els principis per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que
el centre adopti.
Shan despecifcar els principis bsics per al desenvolupament curricular, loferta de matries aix com el
seu tractament transversal, les mesures necessries per a la millora dels aprenentatges i els acords sobre
avaluaci i promoci de lalumnat. Inclou igualment el pla dacci tutorial, que concreta els aspectes
organitzatius i funcionals de lacci tutorial i lorientaci a lalumnat.
Els objectius en relaci amb leducaci per a la ciutadania i drets humans tamb es concreten en el pro-
jecte educatiu, per tal que hi hagi continutat entre els valors que es treballen en les diferents matries i
la tutoria, aix com en la resta dactivitats que es desenvolupen en el marc del centre.
El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que estigui portant a
terme el centre, com sn el pla de convivncia, per fomentar les relacions positives i la resoluci pacfca
dels confictes en el si de cada centre, i el projecte educatiu plurilinge, per adaptar els principis generals
i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
PrOJECtE EDuCatIu PLurILInGE
Els centres han delaborar un projecte educatiu plurilinge amb lobjectiu fonamental daconseguir
que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en fnalitzar leducaci obligatria, de
manera que pugui usar normalment i de manera correcta el catal i el castell i que pugui comprendre i
emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte
educatiu.
El projecte lingstic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels
continguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, tot evitant repeticions en totes dues
llenges. Les competncies lingstiques que tenen un carcter transversal han de tractar-se des de les
diferents matries.
El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per
a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, sarbitraran mesures de traducci per al
perode dacollida de les famlies.
Durant leducaci secundria cal fer un tractament metodolgic de les dues llenges ofcials tenint en
compte el context sociolingstic, a f de garantir el coneixement de les dues llenges per a tot lalumnat,
independentment de les llenges familiars.
El catal, com a llengua prpia de Catalunya, i larans a la Vall dAran, ha de ser emprada normalment com
a llengua vehicular densenyament i daprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat
educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de
text i material didctic, activitats daprenentatge i davaluaci i comunicacions amb les famlies.
Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts de matries no lingstiques
en una llengua estrangera.
En el projecte educatiu els centres han de preveure lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut. En
el projecte lingstic shan de fxar criteris perqu aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el
procs daprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana.
Per a lalumnat nouvingut, simplementen programes lingstics dimmersi en llengua catalana amb
la fnalitat dintensifcar-ne laprenentatge i garantir-ne el coneixement.
En sntesi, el projecte educatiu plurilinge ha de fer possible el domini de les dues llenges ofcials (catal
i castell) i duna o ms llenges estrangeres; la transferncia daprenentatges duna llengua a les altres,
i el respecte per la diversitat lingstica; ha de fomentar el desig daprendre totes les llenges i cultures i
potenciar valors i actituds positius davant totes les llenges i les persones que les parlen.
atEnCI a La DIvErSItat
Leducaci secundria obligatria sorganitza dacord amb els principis de leducaci comuna i datenci
a la diversitat de lalumnat. Les mesures datenci a la diversitat tenen com a objectiu atendre les neces-
sitats educatives de cada alumne o alumna per poder assolir les competncies bsiques, els objectius
educatius i els continguts de letapa.
Sn mesures datenci a la diversitat:
- els agrupaments fexibles,
- el refor en grups ordinaris,
- el desdoblament de grups per reduir la rtio quan faci falta,
- les adaptacions curriculars,
- la integraci de matries per mbits,
- els programes de diversifcaci curricular,
- altres programes personalitzats per a alumnes amb
necessitats especfques de refor educatiu.
Lescolaritzaci dalumnat amb necessitats especfques de refor educatiu en letapa deducaci secun-
dria obligatria es pot prolongar un curs ms del previst amb carcter general, per afavorir lobtenci
del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria.
Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves
circumstncies, ledat, els coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti grans
mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenci especfca mitjanant programes dimmersi,
simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els quals compartir el major temps
possible de lhorari setmanal.
Lalumnat dincorporaci tardana que presenti un retard de dos o ms anys descolaritzaci pot ser
escolaritzat en un o dos cursos inferiors als quals li correspondria per edat, sempre que aquesta escola-
ritzaci li permeti acabar letapa en els lmits dedat establerts amb carcter general. Per a aquest alumnat
shan destablir les mesures de refor necessries que facilitin la integraci escolar i la recuperaci del
desfasament descolaritat, i que li permeti continuar amb xit els estudis.
Lescolaritzaci dalumnat amb altes capacitats intellectuals o amb discapacitat o trastorns greus de
conducta pot comportar tant ladaptaci curricular com la fexibilitzaci de la permanncia en un curs
o en tota letapa.
Els centres poden organitzar programes fexibles de diversifcaci curricular per a lalumnat que necessiti
una organitzaci diferenciada de lestablerta en el centre, pel que fa als continguts i als criteris davaluaci,
per tal que sassoleixi els objectius i competncies bsiques de letapa i afavorir lobtenci del ttol de
graduat/ada en educaci secundria obligatria.
Tamb es poden autoritzar programes de diversifcaci curricular que comportin una organitzaci curricular
i un horari de permanncia en el centre diferent, ja sigui perqu comparteixen lescolaritat ordinria amb
altres activitats externes al centre o perqu els centres organitzen altres activitats que afavoreixen conti-
nuar amb xit els estudis i que requereixen una organitzaci diferent. En aquestes situacions, lavaluaci
sha dajustar al que estableixi el programa de diversifcaci curricular.
Pot participar en els programes de diversifcaci curricular lalumnat des del tercer curs deducaci
secundria obligatria, desprs de loportuna avaluaci i a proposta dels equips docents. Tamb hi poden
participar aquells nois i noies, un cop escoltat lalumne/a i la famlia, que han cursat segon curs per no
estan en condicions de passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
Els programes de diversifcaci curricular tenen una durada dun o dos cursos escolars. Per a lalumnat
que sincorpora en acabar el segon curs, tenen una durada de dos cursos.
Els programes semmarquen en tres grans mbits: un mbit de carcter lingstic i social; un mbit
cientfc i tecnolgic, i un mbit prctic, que es poden desenvolupar, tamb, agrupant-los mitjanant
projectes interdisciplinaris. Lalumnat ha de cursar un mnim de tres matries del currculum ordinari
en un grup ordinari del curs corresponent.
Lmbit lingstic i social inclou els aspectes bsics del currculum corresponent a les matries de llen-
gua i literatura catalana i castellana, llengua estrangera i cincies socials i geografa i histria. Lmbit
cientfc i tecnolgic inclou els corresponents a les matries de matemtiques, cincies de la naturalesa
i tecnologies. Lmbit prctic permet posar en acci els altres dos mbits en contextos manipulatius i
prelaborals i es desenvolupa en el propi centre o fora, en aquest darrer cas a travs de convenis de les
diferents entitats.
Lalumnat que en fnalitzar el programa no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat/ada en
educaci secundria obligatria i compleixi els requisits de ledat, pot continuar un curs acadmic ms
en el programa.
Per al jovent que encara no ha obtingut el ttol de graduat/ada en ESO, els programes de qualifcaci
professional inicial (PQPI) es plantegen com una via que permet assolir les competncies professionals
de nivell elemental en un sector professional i desenvolupar habilitats personals i socials. Parallelament,
els PQPI esdevenen una nova via per obtenir el ttol de graduat/ada per al jovent que sinscrigui volun-
triament en els mduls especfcs que sorganitzin amb aquesta fnalitat.
tutOrIa I OrIEntaCI
Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives que contribueixen al desenvolupament personal de
lalumnat, al seguiment del seu procs daprenentatge i a lorientaci escolar, acadmica i professional per
tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera
que tot lalumnat aconsegueixi un major i millor creixement personal i integraci social.
Lacci tutorial contribueix al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i en la implica-
ci de lalumnat i les seves famlies en la dinmica del centre, per tal de donar suport al procs educatiu
dels seus flls i flles. Lacci tutorial ha demmarcar el conjunt dactuacions que tenen lloc en un centre
educatiu, tot integrant les funcions del tutor/a i les actuacions daltres professionals i organitzacions.
El pla dacci tutorial del centre concreta els aspectes organitzatius i funcionals de lacci tutorial i els
procediments de seguiment i davaluaci, i ha desdevenir un referent per a la coordinaci del professorat
i per al desenvolupament de lacci educativa.
Lacci tutorial s responsabilitat del conjunt del professorat que interv en un mateix grup, en tant que
lactivitat docent implica, a ms del fet dimpartir els ensenyaments propis de la matria, el seguiment
i lorientaci del procs daprenentatge de lalumnat i ladaptaci dels ensenyaments a la diversitat de
necessitats educatives que presenten els alumnes i les alumnes. El centre ha de garantir la coherncia i
continutat de lacci tutorial durant lescolaritzaci de lalumnat.
Com a part de la formaci integral de lalumnat, lacci tutorial ha dorganitzar els procediments de treball
conjunt amb les famlies per a la coordinaci i seguiment tant del procs daprenentatge com dels aspectes
de desenvolupament personal, de convivncia i cooperaci i dorientaci acadmica i professional.
avaLuaCI I PaS DE CurS
Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat deducaci secundria obligatria ha de ser cont-
nua i diferenciada segons les diferents matries. El professorat ha davaluar tenint present els diferents
elements del currculum.
Els criteris davaluaci de les matries sn un referent fonamental per determinar el grau dassoliment
de les competncies bsiques i dels objectius de cada matria.
Lequip docent, coordinat per la tutoria del grup, ha dactuar de manera collegiada en tot el procs
davaluaci i en ladopci de les decisions que en resultin.
Quan el progrs de lalumne/a no sigui ladequat shan destablir mesures de refor educatiu. Aquestes
mesures sadopten quan es detecta el problema i en qualsevol moment del curs, i la seva fnalitat s
garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procs educatiu amb xit.
El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyament emprats
i la prpia prctica docent. Els pares i mares o tutors legals han de conixer la situaci acadmica de
lalumnat i les decisions relatives al procs seguit per aquest, aix com el seu progrs educatiu.
En fnalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip docent ha de
prendre les decisions corresponents sobre el pas de curs de lalumnat.
Es passa al curs segent quan shagin assolit els objectius de les matries cursades o es tingui avalua-
ci negativa en dues matries com a mxim, i es repeteix curs si es t avaluaci negativa en tres o ms
matries. De forma excepcional es pot permetre el pas de curs amb avaluaci negativa en tres matries
si lequip docent considera que lalumne/a t bones expectatives per seguir amb aproftament el curs
segent, t bones expectatives de recuperaci i la promoci ser positiva per a la seva evoluci acad-
mica i personal.
Lalumnat que no passi de curs ha de continuar un any ms al mateix curs. Aquesta mesura ha danar
acompanyada dun pla de refor i ajuda personalitzat, que ha destablir el centre educatiu, per aconseguir
que superi les difcultats detectades en el curs anterior.
Lalumnat pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a mxim, dins de letapa. De
manera excepcional pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.
Lalumnat que passi de curs sense haver superat totes les matries ha de seguir un programa de refor
destinat a recuperar els aprenentatges i ha de superar lavaluaci corresponent a aquest programa.
Estructura de letapa
EStruCtura DEL CurrCuLum
El currculum s el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris davaluaci de les diferents
matries, conjuntament amb la contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques.
Els apartats del currculum de cada matria sn:
Introducci
Competncies prpies de la matria
Contribuci de la matria a les competncies bsiques
Estructura dels continguts
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum
Objectius
Continguts
Connexions amb altres matries
Criteris davaluaci
A lapartat competncies prpies de cada matria es concreten les competncies que es treballen amb
ms intensitat. Lapartat contribuci de la matria a les competncies bsiques recull laportaci a
lassoliment de les diferents competncies. A la resta dapartats sexplica lestructura dels continguts i
es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci.
Els objectius sn el conjunt daprenentatges defnits en termes de capacitats, que concreten per a cada
matria el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cursos, sn els objec-
tes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimentals i
actitudinals), que collaboren a ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques. Lapartat de
connexions amb altres matries inclou els continguts que comparteixen i que permeten explicitar el
treball daquests mateixos continguts en contextos i disciplines diferents, i evidenciar la transferncia
daprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currculum per competncies.
Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat en
cada matria i per a cada curs, dacord amb els objectius i continguts plantejats.
matrIES COmunES I matrIES OPtatIvES
El currculum de leducaci secundria obligatria estableix matries comunes per a tot lalumnat i
matries optatives.
Les matries comunes dels tres primers cursos sn les segents:
Cincies de la naturalesa
Cincies socials, geografa i histria
Educaci fsica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Educaci visual i plstica
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a la Vall dAran
Llengua estrangera
Matemtiques
Msica
Tecnologies
En cadasc daquests tres primers cursos tot lalumnat ha de fer les matries segents: cincies de la
naturalesa, cincies socials, geografa i histria, educaci fsica, llengua catalana i literatura, llengua
castellana i literatura, arans, a la Vall dAran, llengua estrangera i matemtiques.
En el tercer curs la matria de cincies de la naturalesa es pot desdoblar en biologia i geologia, duna
banda, i fsica i qumica, de laltra.
Cada centre pot proposar i organitzar matries optatives en els tres primers cursos dins del marge
horari establert. En loferta de matries optatives els centres han doferir una segona llengua estrangera
i cultura clssica.
Lalumnat de quart curs de leducaci secundria obligatria ha de cursar les matries comunes
segents:
Educaci tica cvica
Educaci fsica
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a la Vall dAran
Matemtiques
Llengua estrangera
A ms de les matries enumerades anteriorment, lalumnat ha de cursar tres matries optatives espe-
cfques dentre les segents:
Biologia i geologia
Fsica i qumica
Informtica
Llat
Msica
Segona llengua estrangera
Tecnologia
Els centres informen i orienten lalumnat perqu lelecci de matries optatives especfques serveixi per con-
solidar aprenentatges bsics o puguin ser tils per a estudis posteriors o per incorporar-se al mn laboral.
Amb lobjectiu dorientar lalumnat, les matries optatives de quart curs es poden agrupar en diferents
opcions, dacord amb els estudis posteriors que vulguin fer o dacord amb les seves preferncies.
trEbaLL DE SntESI I PrOJECtE DE rECErCa
En cadascun dels tres primers cursos de leducaci secundria obligatria lalumnat ha de fer un treball
de sntesi i en el quart curs ha de fer un projecte de recerca. Tant el treball de sntesi com el projecte de
recerca sn eines molt valuoses per desenvolupar competncies en situacions complexes i per mostrar
autonomia i iniciativa.
El treball de sntesi est format per un conjunt dactivitats densenyament i aprenentatge que shan de
fer en equip, concebudes per desenvolupar competncies complexes i comprovar si sha aconseguit, i
fns a quin punt, que lalumnat sigui capa de relacionar les competncies bsiques treballades en les
diferents matries per a laplicaci i la resoluci de qestions i problemes relacionats amb la vida prctica.
Aquest treball ha dintegrar continguts de diverses matries i admet diverses concrecions temporals. Al
llarg del treball de sntesi, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat dautonomia en lorganitzaci del
seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
El projecte de recerca del quart curs sha de fer en equip, i ha destar constitut per un conjunt dactivitats
de descoberta i recerca realitzades per lalumnat entorn dun tema escollit i acotat, en part, per ell
mateix, sota el guiatge del professorat. Al llarg del projecte, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat
dautonomia i iniciativa en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci
en el treball en equip.
DIStrIbuCI hOrrIa
Les assignacions horries de les diferents matries sn les segents:
Cursos de primer a tercer. mitjana setmanal

matries 1r 2n 3r
Llengua catalana i literatura
3 3 3
Llengua castellana i literatura
3 3 3
Llengua estrangera
3 3 3
Matemtiques
3 3 3
3 3 4
3 3 3
Educaci fsica
2 2 2
Msica
3 - 1
- 3 1
Tecnologia
2 2 2
Educaci per a la ciutadania
- - 1
Religi (opcional)
2 1 1
Tutoria
1 1 1
Matries optatives
2 3 2
Total setmanal
30 30 30
El treball de sntesi, en cas que sorganitzi de forma extensiva, es duu a terme dins lhorari de les matries.
quart curs. mitjana setmanal

matries 4t
Llengua catalana i literatura
3
Llengua castellana i literatura
3
Llengua estrangera
3
Matemtiques
3
3
Educaci eticocvica
1
Educaci fsica
2
Projecte de recerca
1
Religi (opcional)
1
Tutoria
1
Matries optatives especfques
9
Total setmanal
30

Objectius generals de letapa 17
Objectius generals de letapa
Leducaci secundria obligatria contribuir a desenvolupar les habilitats i les competncies que per-
metin als nois i a les noies:
a. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el
valor del dileg, de la cooperaci, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bsics
per a una ciutadania democrtica.
b. Desenvolupar i consolidar hbits desfor, destudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a
base indispensable per a un aprenentatge efca i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
c. Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els
estereotips que suposin discriminaci entre homes i dones.
d. Enfortir les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i amb la relaci amb els altres, i
rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els con-
fictes pacfcament.
e. Desenvolupar lesperit emprenedor i la confana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa
personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planifcar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
f. Conixer, valorar i respectar els valors bsics i la manera de viure de la prpia cultura i daltres cultures,
i respectar-ne el patrimoni artstic i cultural.
g. Identifcar com a prpies les caracterstiques histriques, culturals, geogrfques i socials de la societat
catalana i progressar en el sentiment de pertinena al pas.
h. Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llen-
gua catalana, en llengua castellana i, si escau, en arans i consolidar hbits de lectura i comunicaci
emptica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.
i. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o ms llenges estrangeres.
j. Desenvolupar habilitats bsiques en ls de fonts dinformaci diverses, especialment en el camp de
les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informaci amb sentit crtic.
k. Comprendre que el coneixement cientfc s un saber integrat que sestructura en diverses disciplines,
i conixer i aplicar els mtodes de la cincia per identifcar els problemes propis de cada mbit per a
la seva resoluci i presa de decisions.
l. Adquirir coneixements bsics que capacitin per a lexercici dactivitats professionals i alhora facilitin
el pas del mn educatiu al mn laboral.
m. Gaudir i respectar la creaci artstica i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions
artstiques i utilitzar diversos mitjans dexpressi i representaci.
n. Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contri-
buir-ne a la conservaci i millora.
o. Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, afermar els
hbits de salut i incorporar la prctica de lactivitat fsica i lesport a la vida quotidiana per afavorir el
desenvolupament personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota la
seva diversitat.
Competncies bsiques
La fnalitat de leducaci s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per
entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin
persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha
tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessaris (el saber,
saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies han daprendre
a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per
assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables,
autnomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa,
incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos
dadaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge
permanent al llarg de la vida.
La necessitat de plantejar com a fnalitat educativa la millora de les
capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb
efccia fa que sigui imprescindible centrar el currculum en les competncies bsiques per aconseguir,
en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements.
En segon lloc, centrar-se en les competncies afavoreix que lalumnat integri els seus aprenentatges,
posant en relaci els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions
i contextos. I, en tercer lloc, aix orienta el professorat, en permetre identifcar els continguts i criteris
davaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions
relatives al procs densenyament i aprenentatge.
La fnalitat central de cadascuna de les matries curriculars s el desenvolupament de les competncies
bsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les matries contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del
treball en distintes matries. Per tant, lefccia en la consecuci de les competncies bsiques depn
duna bona coordinaci de les activitats escolars de totes les matries curriculars. I per aconseguir-ho s
clau lorganitzaci del centre i de les aules: larticulaci dels diferents mbits dorganitzaci del professorat
com els cicles i cursos; la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el procs daprenentatge
propi; la complementaci del treball individual i del treball cooperatiu; ls de determinades metodolo-
gies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci i funcionament de la biblioteca escolar; lacci
tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i fnalment la planifcaci de les activitats
complementries i extraescolars.
Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dos grups
de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupament personal
i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre
i expressar la realitat, les metodolgiques que activen laprenentatge, i les relatives al desenvolupament
personal; i un segon grup, les ms especfques, relacionades amb la cultura i la visi del mn, que faran
que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms refexives, crtiques i adequades.
Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan en
estreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que
Ser competent implica
utilitzar de manera
efectiva coneixements,
habilitats i actituds en
contextos diferents.
es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la
comunicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no
somple de signifcat, de contingut signifcatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual
cosa els ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha
de desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable
en el mn plural i divers que s la societat del segle xxi.
Per a leducaci obligatria, sidentifquen com a competncies bsiques les vuit competncies segents:
Els objectius i els continguts de cadascuna de les matries curriculars han de tenir en compte el des-
envolupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes les
matries es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i,
de les especfques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criteris
davaluaci serveixen de referncia per valorar el progressiu grau
dadquisici de les distintes competncies. Per tenir una visi
ms precisa de com en cadascuna de les matries curriculars es
plantegen aquestes competncies bsiques, en la introducci de
cadascuna cal especifcar com contribuir a desenvolupar-les.
A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes
competncies, la visi global dels quals cal completar amb el
que apareix en cada matria curricular, on es precisa la seva
contribuci al desenvolupament daquestes competncies
bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de les competncies que sn especfcs dels nivells educatius
posteriors, cal exercitar-les des dels primers nivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global
sufcient per part de tot lalumnat.
COmPEtnCIES tranSvErSaLS
Les competncies comunicatives
Ats que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones,
aprendre s una activitat social, i saber comunicar esdev una competncia clau per a laprenentatge,
que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per
Competncies transversals Competncies especfques centrades
a conviure i habitar el mn
Competncies
comunicatives
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
7. Competncia en el coneixement i
la interacci amb el mn fsic
2. Competncies artstica i cultural
Competncies
metodolgiques
3. Tractament de la informaci
i competncia digital
Competncies
personals
6. Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Cada matria contribueix a
les competncies bsiques
i cada competncia
sassoleix des del treball
de cada matria.
tant, s fonamental per a la comprensi significativa de les
informacions i la construcci de coneixements cada vegada
ms complexos.
Aquesta competncia suposa saber interaccionar oralment (con-
versar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguatges
audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la
comunicaci, amb gesti de diverses llenges i amb ls de les
eines matemtiques (operacions fonamentals, eines aritmtiques i geomtriques o tils estadstics). El
desenvolupament de tots aquests mbits facilitar el de la competncia intercultural per poder valorar
la diversitat cultural, que fa comprendre i expressar la seva percepci del mn, la daltri i la de la seva
prpia realitat.
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fonamental
lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat dinteractuar
de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqncies que
comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de forma signif-
cativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capa-
citat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la informaci
rebuda ms enll del seu signifcat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llenguatges
i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comunicaci i, per
tant, modifquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits en les relacions
comunicatives personals, laborals i socials.
Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupament de les altres competncies bsiques: les metodol-
giques de la cerca i gesti de la informaci, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis
aprenentatges, la interpretaci de la realitat, habitar el mn i conviure, en defnitiva, afavoreix la construcci
del coneixement i el desenvolupament del pensament propi i de la prpia identitat.
Dues sn les competncies comunicatives que considerarem a continuaci: la lingstica i audiovisual,
i lartstica i cultural.
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
Com sha dit abans, la lingstica i audiovisual s saber comunicar oralment (conversar, escoltar i
expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de
la comunicaci (lanomenada competncia digital), amb gesti de la diversitat de llenges, amb ls
adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequaci a les diferents funcions.
La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu des-
envolupament s responsabilitat de totes les matries del currculum, ja que en totes shan dutilitzar
els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible laccs i gesti de la informaci, la
construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat
i lorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.
Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta competncia en les diverses activitats escolars de
totes i cadascuna de les matries curriculars. Cal que en tots aquests mbits es trobin solucions creatives
que ajudin a superar tota mena destereotips i a prendre actituds crtiques davant dels continguts de risc
que denigren les persones per motius de sexe o que les associen a imatges tpiques que es converteixen
Saber comunicar
implica comprendre les
informacions per construir
els coneixements.
en vehicle de segregaci o desigualtat, aix com els continguts
violents que representen accions dagressi directa o indirecta a
la integritat de les dones. Noms aix els nois i les noies esdevin-
dran progressivament competents en lexpressi i comprensi
dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que
sintercanvien en situacions comunicatives diverses que es gene-
ren a laula i podran adaptar la seva comunicaci als contextos,
si es vol que siguin efcaos en la comprensi del mn que els
far actuar amb coherncia i responsabilitat.
Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han de
permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures;
expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions; gau-
dir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i aprofundir
en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es potencia el
desenvolupament de lautoestima i confana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciutadana respon-
sable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament social
crtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir,
sintetitzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfcs de les diverses matries que han de
facilitar la comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justifcant, interpretant o
argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir
molt present la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats. Com a exemple
pot servir aquesta llista:
Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota...
Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc, duna situaci,
dun personatge, dun objecte, fullet informatiu...
Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text, reportatge,
notcia periodstica...
Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta...
Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol
de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc...
Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat...
Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic...
Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari, banc de dades,
glossari...
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que,
en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer, i tamb cal
preveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents que
shan de considerar en el procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental; cal apren-
dre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus
La competncia
comunicativa s la base
de tots els aprenentatges
i responsabilitat compartida
entre totes les matries.
dinteracci verbal; ser progressivament competent en lexpressi i comprensi dels missatges orals
que sintercanvien amb utilitzaci activa i efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles
prpies de lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. Saprn a llegir i comprendre millor els textos
i a escriure, refexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar, a partir
dunes bones interaccions orals. En aix juguen un paper clau les pre-
guntes, les que fa el professorat i les que han daprendre a formular els
nois i les noies. En la llengua parlada per aprendre, el paper central s
per a qui aprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu
ls de les habilitats de la llengua parlada vagi generant lhbit de fer
refexionar sobre com es fan les coses.
En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar deter-
minats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura,
lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents matries curriculars es generin situacions
comunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representar-
se mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i lacci
dotant-los de coherncia.
Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de la
informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en la
comprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses,
i en suports diversos, aix com donar coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques, per
resoldre les situacions prpies de cada mbit curricular.
A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com ls
adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporals...
De manera especial cal refexionar sobre les representacions grfques especfques de cada construcci
disciplinria.
Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i refexi
sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfcs de cada rea curricular,
i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lnia
poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculum
de les matries de llengua, apartat en qu totes les matries sn competents i que en la de llengua sha
desenvolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats
del currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especifcitats, en tots i cadascun.
Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situaci comunicativa i en
diferents contextos socials i culturals implica el coneixement dalguns aspectes de la diversitat lingstica i
cultural, aix com algunes de les estratgies necessries per interactuar duna manera adequada en contex-
tos plurals. Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci suposa poder comunicar-se en
diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb la qual
cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. El coneixe-
ment daltres llenges i cultures dna, a ms, ms obertura cap a laltre, fet clau per al desenvolupament
duna societat solidria que senriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.
La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups
humans: acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectar
Cal aprendre a parlar,
escoltar, exposar i
dialogar per aprendre.
opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confana
en un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions
que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorn
i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i res-
pecte en la mesura en qu es coneixen. Per aix, la competncia
de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva
de conviure i de resoldre confictes.
En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i
audiovisual suposa el domini de llenges diverses, tant oral com
escrit, en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges
audiovisuals en varietat de contextos i fnalitats, com a eina per
aprendre a aprendre.
2. Competncia artstica i cultural
La competncia artstica i cultural s un complement necessari de la competncia comunicativa i,
com a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crtica i solidria, de la nova societat del
segle xxi.
Aquesta competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions
culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-les com
a part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos i amb tota mena
de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva, les representacions i
anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona per viure i conviure en societat. Tot i que es pot
relacionar especialment amb matries i de leducaci artstica, dalguns camps de les cincies socials o
la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i desenvolupar en les activitats
de totes les matries i en la vida del centre escolar.
Apreciar el fet cultural en general, i el fet artstic en particular, porta implcit disposar daquells coneixe-
ments, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, aix com
capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit esttic per poder comprendre-les,
valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.
Aquesta competncia implica posar en joc habilitats de pensament divergent i convergent, ja que comporta
elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensi i expressi,
i planifcar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en
lmbit personal com en lacadmic. Es tracta, per tant, duna competncia que facilita tant expressar-se
i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions
del mn de lart i de la cultura, considerats en el sentit ms ampli dels termes.
Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant
codis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un
treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suport
i apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat fnal.
La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les principals
tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i manifestacions
ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms, comporta
La competncia lingstica
i audiovisual inclou el
domini oral i escrit de les
llenges, per interactuar en
contextos multiculturals.
identifcar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics han tingut, i
tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats.
Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sen-
timents a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escniques o de
les diferents formes que adquireixen les anomenades
arts tradicionals populars. Exigeix tamb valorar el dileg
intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en
un marc de respecte i empatia per les persones.
En sntesi, el conjunt de destreses que confguren
aquesta competncia es refereixen a ls daquells
recursos de lexpressi i representaci que faciliten
la realitzaci de les creacions individuals i socials; el
coneixement bsic de les diverses manifestacions cul-
turals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amb lart i daltres manifestacions culturals; laplicaci
dhabilitats de pensament divergent i de treball collaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica
cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat
esttica i creadora, i, fnalment, un inters a participar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci
del patrimoni cultural i artstic, tant de la prpia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de
manera especial aquelles a les quals pertanyen persones de lentorn del centre educatiu.
Les competncies metodolgiques
Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes que sn comuns a la competncia
comunicativa; fan referncia a desenvolupar mtodes de treball efcaos i adequats a les situacions
escolars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la resoluci de problemes
que es plantegin en situacions i entorns diferents. Es tracta, en essncia, de competncies per convertir
la informaci en coneixement efca per guiar les accions, per tant, amb el raonament i lesperit crtic,
amb la capacitat dorganitzar-se en les feines i tamb amb determinades actituds, com el sentit de la
responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potencia
linters i el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre
al llarg de la vida.
Parlem de tres competncies metodolgiques: a) la del tractament de la informaci i competncia digital;
b) la matemtica, que se centra en aquest mbit concret i c) la competncia per aprendre a aprendre,
que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.
3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital
La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la
informaci fns a la seva transmissi, tot usant distints suports, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les matries
curriculars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfcs de les matries
i, per contra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres, si el professorat
fa activitats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils
daprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i
La competncia artstica i cultural
facilita lexpressi i la comunicaci,
la percepci, la representaci,
la comprensi i la valoraci de
realitats culturals i artstiques.
que, per tant, el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar.
A ms, la comunicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el
desenvolupament daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot
ser una eina daprenentatge efca.
Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la infor-
maci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprs,
audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges especfcs bsics (textual, numric, icnic, visual,
grfc i sonor) i de les seves pautes de descodifcaci i transferncia, aix com laplicaci en situacions i
contextos del coneixement dels diferents tipus dinformaci, les seves fonts, possibilitats i localitzaci, i
dels llenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se aquest coneixement.
Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament
per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de nivell diferent de
complexitat; en defnitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs de coneixement.
Signifca, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa,
recursos expressius que incorporin, no solament diferents
llenguatges i tcniques especfques, sin tamb les pos-
sibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Ls refexiu i competent daquestes tecnologies s clau en el
desenvolupament de totes les competncies, per en lmbit
del tractament de la informaci t una especial rellevncia,
ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a partir de la
comprensi de la naturalesa i manera doperar dels sistemes
tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen en el mn
personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i refexiva
davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta competncia,
que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de processos: mate-
mtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci abundant
i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius i ampliar
els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals, i generar
produccions responsables i creatives.
El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet
incorporar amb efcincia ls interactiu daquestes eines en les prc-
tiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsits
collectius i personals.
Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estrat-
gies ds davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint,
aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per
resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci...) de manera
efcient. En especial, cal tenir en compte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format
multimdia, la qual cosa exigeix ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades estra-
tgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que la mateixa tecnologia potencia.
Transformar la informaci
en coneixement implica
comprendre-la i comunicar-la
amb les possibilitats que
ofereixen les tecnologies
de la informaci.
Cal potenciar actituds
critiques i refexives
en la valoraci de la
informaci digital.
En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital implica anar desenvolupant metodo-
logies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, efcaces,
responsables, crtiques i refexives en la selecci, tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts,
en diferents suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i refexives en la valoraci
de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades
socialment per regular ls de la informaci.
La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar,
interpretar i valorar informacions de lentorn, i ls de les eines matemtiques pot ser un instrument efca.
Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemtics
sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que cal tenir en
compte en totes les matries del currculum i activitats daprenentatge.
La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les seves
operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i de raonament matemtic, tant per produir
i interpretar distints tipus dinformaci, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i
espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana
i el coneixement cientfc i el mn laboral i social.
s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics
(diferents tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simu-
lades de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfcs...) per
poder-la interpretar, i posar en prctica processos de
raonament que condueixin a la soluci de problemes o a
lobtenci de la informaci. Aquests processos permeten
aplicar la informaci a una gran varietat de situacions i
contextos, seguir cadenes argumentals identifcant les
idees fonamentals i estimar i jutjar la lgica i validesa
dargumentacions i informacions.
Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat i
precisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pen-
sament (com la inducci i la deducci, entre daltres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de
la lgica, fet que condueix a identifcar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat
als resultats derivats dels raonaments vlids.
Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confana vers la informaci i les
situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en la
seva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca
per mitj del raonament.
Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i
actituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinents
daltres camps de coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de seguir
aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la participaci
efectiva en la vida social.
Cal posar en joc els elements
i raonaments matemtics en
situacions de la vida quotidiana.
Aprendre a aprendre implica disposar dhabilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, sser capa
de continuar aprenent de manera cada vegada ms efca i autnoma dacord amb els propis objectius i
necessitats. s la competncia metodolgica que, dalguna manera, guia les accions i el desenvolupament
de totes les altres competncies bsiques.
Aquesta competncia t dues dimensions fonamentals: duna banda, ladquisici de la conscincia de
les prpies capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries per
desenvolupar-les, aix com del que es pot fer amb ajuda
daltres persones o recursos; daltra banda, disposar dun
sentiment de competncia personal, que redunda en el
desenvolupament de les actituds, la motivaci, la confana
en un mateix i el gust daprendre.
Per desenvolupar aquesta competncia cal ser conscient
del que se sap i del que cal aprendre, de com saprn i de
com es gestionen i controlen de forma efca els processos
daprenentatge, per tal doptimitzar-los i orientar-los a satisfer
objectius personals. Tamb requereix conixer les prpies potencialitats i carncies, treure proft de les
primeres i tenir motivaci i voluntat per superar les segones des duna expectativa dxit, i augmentar
progressivament la seguretat per afrontar nous reptes daprenentatge.
Comporta, per tant, tenir conscincia i regulaci conscient daquelles capacitats que entren en joc en
laprenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica, entre daltres.
Tamb es planteja ls de tcniques facilitadores daquest autocontrol, com les bases dorientaci i els
plans de treball, per obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de diferents estratgies
i tcniques destudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resoluci de problemes, de planifcaci i
organitzaci dactivitats i temps de forma efectiva.
Implica tamb fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identifcar i plantejar la
diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estratgies i meto-
dologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la informaci disponible.
Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci tant individualment com en collaboraci i, molt
especialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informaci amb
els coneixements previs i amb la prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i
capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
Aquesta competncia ajuda a plantejar-se ftes assolibles a curt, mitj i llarg termini i complir-les, i elevar
els objectius daprenentatge de forma progressiva i realista i alhora suposa el control de lassoliment
daquestes ftes, amb la reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les ftes preteses. Fa
necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci, com un element
que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix. Comporta
ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar
lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.
En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats i
coneixements des dun sentiment de competncia o efccia personal, i inclou tant el pensament estratgic
Aprendre a aprendre suposa
adquirir habilitats per
conduir el propi aprenentatge
i continuar aprenent de
forma efca i autnoma.
com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se i el maneig efcient dun conjunt de recursos i tcniques
de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge conscients i
gratifcants, tant individuals com collectives.
Les competncies personals
La competncia personal est vinculada al desenvolupament i a lafrmaci de la identitat personal i es
tradueix en lafrmaci dels seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds dobertura, fexibilitat
i de comproms vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadas-
c desitja i, de laltra, usar la prpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la
construcci de la identitat femenina i de la masculina.
Implica, aix mateix, el desenvolupament de les competncies emocionals, adreades a un mateix (per
exemple, el coneixement de les prpies emocions i les daltri, la regulaci emocional i lautoestima) i
adreades a les altres persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el dileg, lanimaci de grups, la presa
de decisions i la resoluci de confictes, entre daltres).
Lestructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia del lloc que ocupa en el
seu mbit familiar i integrant els valors del seu entorn ms proper. En arribar a lescola, cal que els nois
i les noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus valors, acceptin la diferncia
i sobrin a la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia iden-
titat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia, el pensament crtic i el desenvolupament dhbits
responsables.
Cada noia i noi ha de confgurar de forma conscient i autnoma la seva prpia biografa, dacord amb les
seves voluntats i amb tots els referents culturals i histrics disponibles del seu entorn.
Tots els mbits daprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de
lalumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant els seus horitzons,
mobilitzant-ne les seves facultats i incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la
societat, perqu aix construir la seva identitat.
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Aquesta competncia, en lmbit de les competncies bsiques, es refereix, duna banda, a ladquisici
de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionats, com la res-
ponsabilitat, la perseverana, el coneixement de si
mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el
control emocional, la capacitat delegir, de calcular
riscos i dafrontar els problemes, aix com la capacitat
de demorar la necessitat de satisfacci immediata,
daprendre de les errades i dassumir riscos.
De laltra banda, remet a la capacitat delegir amb criteri
propi, dimaginar projectes i de portar endavant les
accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes individuals
o collectius responsabilitzant-se, tant en lmbit personal, com en el social i laboral.
Lautonomia i iniciativa personal
ajuden a transformar les idees
en accions i emprendre i avaluar
projectes individuals i collectius.
Suposa poder transformar les idees en accions, s a dir, proposar-se objectius i planifcar i portar a terme
projectes individuals o collectius. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o ela-
borar noves idees, buscar solucions i portar-les a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions,
conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planifcar, prendre decisions, actuar, avaluar el que
sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identifcar i complir
objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals.
A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la fexibilitat necessria per adaptar-shi crti-
cament i constructiva i que pressuposa fexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis es
poden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemes i
trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen.
En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta compe-
tncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en
el lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a les
altres persones les prpies decisions i treballar de forma cooperativa i fexible.
Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social,
est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen
la confana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci,
lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafrmar i defensar drets o lassumpci de riscos.
En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i ava-
luar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confana, responsabilitat i sentit crtic.
COmPEtnCIES ESPECfIquES CEntraDES a COnvIurE
I habItar EL mn
Desprs de parlar de les competncies transversals es passa ara a un mbit ms focalitzat: el daprendre
a conviure i habitar el mn, fonamental perqu els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres actius
en una societat democrtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les relacions socials i, en espe-
cial, el dileg intergeneracional i la valoraci de les aportacions, manifestacions i produccions culturals en
la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la realitat que lenvolta, que
es reconegui en la seva pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es comprometi a
la seva millora.
Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu viu i
facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha de preveure
les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solucionar en els
camps concrets de leducaci cientfca i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al medi ambient i per
al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania.
Si volem una ms gran cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers
la comunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunitria,
el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, el respecte
per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci
escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de confictes, el plantejament crtic dels hbits
de consum dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com.
Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que han de permetre a lalumnat comprendre la
societat i el mn en qu es desenvolupa. Fa que aquest superi la simple acumulaci dinformacions per
interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqncies i dirigir
refexivament les accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altres
persones i les de la resta dels ssers vius. En defnitiva, actualitza el conjunt de competncies per fer un
s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable
i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.
Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que
donin sentit als fenmens quotidians, la percepci adequada de lespai fsic en el qual es desenvolupen
les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment, tamb cal
tenir en compte lhabilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i resoldre problemes en
qu intervinguin els objectes i la seva posici.
El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que implica
habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la vida
i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnolgics, etc.)
i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci dels conceptes i principis bsics que permeten
lanlisi dels fenmens des dels diferents camps de saber
que hi estan involucrats. Tamb duu implcit ser cons-
cient de la infuncia que t la presncia de les persones
en lespai, del seu assentament, de les modifcacions
que hi introdueixen i els paisatges resultants, aix com
la importncia que tots els ssers humans es benefcien
del desenvolupament i que aquest ha de procurar la con-
servaci dels recursos i la diversitat natural i mantenir la
solidaritat global i intergeneracional.
Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la seva interacci
amb homes i dones permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents modes de vida
i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social que tamb ho
sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de la salut i mostrar
actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix.
Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfcs i tcnics i de teories cientfques bsi-
ques prviament compreses, per exemple: identifcar i plantejar problemes rellevants; fer observacions
directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis, i identifcar el coneixement
disponible, i comunicar conclusions.
Shan dassolir habilitats per
desenvolupar-se en mbits de
la vida i del coneixement molt
diversos i per interpretar el mn.
Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planifcaci i al maneig de solu-
cions tcniques seguint criteris deconomia, efccia i sostenibilitat, per satisfer les necessitats de la vida
quotidiana i del mn laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat
i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en
la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfc al costat daltres
formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament
tecnolgic.
En defnitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i laplicaci del pensament cientifco-
tcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia
en un mn en qu els avenos que es van produint en els mbits cientfc i tecnolgic sn molt rpids
i tenen una infuencia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica tamb la
diferenciaci i valoraci del coneixement cientfc en contrast amb daltres formes de coneixement i la
utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.
En coherncia amb el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica
ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable i la
protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les
persones i de les societats.
Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir
la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la seva millora.
S b aquesta competncia mant vincles ms estrets amb les matries de cincies socials i deducaci
per a la ciutadania, mobilitza recursos daltres matries del currculum.
La competncia social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar,
prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions
i decisions adoptades. Pren com a referncia un model de persona que pugui ser un element actiu en la
construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i comproms a contribuir en la seva millora.
Globalment suposa utilitzar el coneixement
sobre levoluci i organitzaci de les societats
i sobre els trets i valors del sistema democrtic,
aix com utilitzar el judici moral per triar i prendre
decisions, i exercir activament i responsablement
els drets i deures de la ciutadania.
Entre les habilitats que tenen relaci amb
aquesta competncia destaquen: conixer-se
i valorar-se; saber comunicar-se en distints contextos; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser
capa de posar-se en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar
les diferncies i reconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes
i dones, i practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els confictes,
tant en lmbit individual com en el social.
La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn,
avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi
Shan dassolir habilitats per participar
activament en la vida cvica i construir
i practicar normes de convivncia
dacord amb els valors democrtics.
i comportar-se en coherncia amb aquests en prendre una decisi o un conficte. Aix suposa entendre
que no tota posici personal s tica, si no est basada en el respecte als principis o valors universals
com els que cont la Declaraci dels Drets Humans.
La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci
de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per elegir
i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania.
Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoli-
ments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia
de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi mul-
ticausal i sistmica per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per refexionar-hi de manera global
i crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar
collectivament la comprensi de la realitat.
Signifca alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, a ms
de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i progrs
de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En defnitiva,
mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.
Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els con-
fictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendre
decisions amb autonomia emprant, tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors
construda per mitj de la refexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi,
pas o comunitat.
La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora que
exigeix el coneixement i la comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics,
dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet refexionar crticament sobre els
conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenci
particular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola
i en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions, i
mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada comporta disposar
dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i accions, i el control
i autoregulaci.
Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvica;
signifca construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics; exercir
els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.
En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convivncia
i els confictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania,
actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud
constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
DESEnvOLuPamEnt DE LES COmPEtnCIES bSIquES
El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de mane-
ra transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements
vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la refexi i el discerniment tenint en compte
la dimensi social de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos
densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el mn
aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera de ser
i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida
li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci
de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pensament crtic
i dhbits responsables s essencial per aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi signifcativa de les informacions i la
construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de
diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...)
en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser
conscient dels propis aprenentatges afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament
del pensament propis.
aprendre a descobrir i tenir iniciativa per potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es disposa
per interpretar la realitat i establir dilegs interactius sobre fets i situacions afavoreixen la construcci de
coneixements ms signifcatius i cada vegada ms complexos i el comproms per implicar-se en proces-
sos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verifcar hiptesis, planifcar i desenvolupar
projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.
aprendre a conviure i habitar el mn perqu els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius
en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el
respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la
instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels confictes i el desenvolupament de projectes
en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.
Matries. mbit de llenges 34
Matries. mbit de llenges
Llengua catalana i literatura, llengua
castellana i literatura, llenges estrangeres
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de desenvolupar-se
com a persona, de comunicar-se, i aix poder afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multi-
cultural del segle xxi. Aix signifca educar els nois i les noies perqu desenvolupin aquelles competncies
comunicatives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaos
dactuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del que s
la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en leducaci secundria obligatria cal plantejar el desenvolupament integral i har-
mnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica
i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; lassoliment de
la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, s la garantia que lescola
proporciona a lalumnat la competncia que li cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta compe-
tncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres
llenges i daprendre de totes les llenges i cultures i, duna manera totalment integrada, lassoliment
del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i digitals necessries per ser competent en
la nostra societat.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li per-
metin expressar la comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot
arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i
sentiments amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i el
no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans audiovisuals i les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge
i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de lmbit de llengua. Ats
que la llengua i la comunicaci sn la base per a la captaci, elaboraci
i comunicaci del coneixement, totes les matries esdevenen tamb
responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de
lalumnat. s a dir, totes les matries shan de comprometre, des de la seva especifcitat i des de les maneres
peculiars dexplicar el mn, en la construcci de les competncies de comunicaci.
El tractament de les llenges
La fnalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini daquestes, essencial en la vivncia
de la cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueix ms plenament a la identitat individual,
social i personal. Per als centres educatius de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s
la legislaci, lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el
catal i que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.
Des de totes les matries
sha de vetllar pel
desenvolupament de les
capacitats comunicatives
de lalumnat.
A ms, el catal s la llengua ofcial de Catalunya. Tamb ho s el castell,
que s la llengua ofcial de lEstat. El reconeixement dhaver daprendre dues
llenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una
societat plural oberta a altres cultures.
Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a
Europa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge,
lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fta aprendre
una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural: la capa-
citat dutilitzar les llenges amb fnalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural
que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses
cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva
i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte envers la
diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest
coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.
Aix vol dir que els nois i les noies, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de
cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges
estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en
un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacions
entre llenges romniques; i fnalment e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures
presents en lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes,
de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi
sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre programes
precisos de gesti de les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lescola, sarticula,
duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenges i de les altres matries tot establint
acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una
llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no noms pel seu estatus ofcial, sin tamb,
i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i
informals. Els centres educatius tenen, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui
emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i evitar
aix la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir
que el seu alumnat tingui tamb un domini ple del castell, oferint lensenyament daquelles formes
ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar la
seva diferent presncia social per fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de
les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen
les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de refexi sobre el perill que comporta, per al
desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci
del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals,
afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolu-
pament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a lassoliment dels objectius
bsics de la prpia matria. I, per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci i aplicaci del projecte
lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formaci dels nois i les noies.
El catal: llengua
vehicular i
daprenentatge.
Competncies prpies de lmbit de llenges
La primera competncia que cal considerar, dacord amb la fnalitat de donar les eines perqu els nois
i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en
essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix suposa que en
lensenyament de les llenges, a ms dels aprenentatges especfcs de cada una de les llenges, caldr
aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fns i tot desconegudes (conixer i valorar-les,
saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el
mn...), en resum, estar obert a laltre.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hi ha una segona, la competncia comunica-
tiva, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan
de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars i
activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efca. Aquesta competncia
es concreta en:
La competncia comunicativa oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o
no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal
considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, la de lescolta i la producci i la de la
mediaci, en grup gran o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la
possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls
refexiu de la parla s leina ms efca per posar a prova els aprenentatges. Lalumnat ha dassumir
el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir
de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fudesa en una societat
democrtica i participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament
duna llengua nova per a lalumnat. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb
variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curri-
culars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge efca.
Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llenges estrangeres, ja que el model
lingstic aportat per lescola s la font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els
discursos orals utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual
cosa el currculum ha datendre tant el coneixement dels elements lingstics i comunicatius com la
capacitat dutilitzar-los en laprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions
comunicatives; a ms, el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts
de la competncia escrita.
La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives
(lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions
orals, que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient
i efca. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i
diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que shi
vehicula; sn processos que saprenen en la lectura i escriptura
de textos a qualsevol matria o activitat escolar. Cal motivar qui
llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina
dentendres a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i
els fenmens del mn i la cincia, ats que tamb que s una
La lectura i lescriptura sn
processos que saprenen
en totes les matries
i activitats escolars.
font de descoberta i de plaer personal. En aix t molta importncia la potenciaci de la biblioteca
(i mediateca) i altres institucions escolars com la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitza-
dores de laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de
complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper,
digital) i formats (text, grfques i imatge).
La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, recep-
tives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals,
que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efca. Els processos de recepci i creaci
sn uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus i format triat i el contingut que shi
vehicula, sn processos que saprenen en la seva utilitzaci en qualsevol matria o activitat escolar.
Cal motivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels com a globalitat, tot aplicant el seu apre-
nentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms diversifcades i amb formats i
suports ms variats.
Finalment, la competncia literria fa que els nois i les noies puguin comprendre millor el mn que els
envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb
les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de
lhbit lector i escriptor i fa que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identif-
car esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i tamb
daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites, etc.). Amb tot aix els
nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms
rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat,
es desenvolupa el seu sentit crtic.
aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques
El paper que juga la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fet que la base del seus
ensenyaments se situ en ls social de la llengua, fan que els aprenentatges lingstics i comunicatius que
es produeixen en qualsevol matria, amb una bona coordinaci docent, es puguin aplicar a laprenentatge
de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat. Les activitats
de les matries lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament
de la competncia comunicativa. Cal per recordar que en ser una competncia transversal a totes les
matries, lassoliment dels objectius bsics dependr del tractament que sen faci a totes.
Alhora les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les com-
petncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les claus en la
competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci
per a lelaboraci de coneixement. La lectura i escriptura dinformacions presentades en diferents
llenges, fet facilitat amb ls de les TIC, aporten una nova dimensi als processos de tractament de la
informaci. La diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions faciliten la fexibilitat
mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten claus
en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa
activitat amb autonomia progressiva.
La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competncies metodolgiques,
ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn. Duna
manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament de la
competncia social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i
lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se
amb les altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com
a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i
valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia
artstica i cultural.
La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia plurilinge
i intercultural. Aix es facilita la coordinaci necessria de les propostes de totes les llenges ensenyades
a laula i la prioritzaci de les propostes derivades del diferent estatus que t cada llengua i el domini de
partida que en tenen les noies i els nois.
Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres: es poden
produir molt variades situacions tant en la primera com, sobretot, en la segona llengua estrangera. El fet
que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de primria i que hi pugui haver daltres
que no ho facin fns a tercer de secundria, fa que siguin tan diverses les possibilitats. Cal una coordinaci
molt afnada perqu el tractament diferenciat, necessari, afavoreixi els aprenentatges de tot lalumnat.
La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges cal completar-la respecte als llenguatges
audiovisuals que es treballen en les diferents matries curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic
i comunicatiu del centre, en el qual hi ha de participar tot el
professorat, juga un paper clau en la defnici del currculum,
tant en el de les matries lingstiques com en el de les no
lingstiques.
Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al
voltant de les grans competncies, citades abans, amb la fna-
litat datendre els diferents usos socials. Per aix el currculum
presenta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci
en interaccions orals, escrites i audiovisuals, la comprensi
de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals, escrits i audiovisuals i els
coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge; la dimensi literria, i la dimensi
plurilinge i intercultural.
Dimensi comunicativa
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals
Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Continguts comuns amb altres matries
Dimensi esttica i literria
Dimensi plurilinge i intercultural
Els continguts comuns a
totes les llenges ensenyades
faciliten la transferncia
daprenentatges
entre les llenges.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els aprenentatges
escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensi no sn els especfcs de
lmbit lingstic, sin que cal atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen
els continguts referits al funcionament de la llengua i al seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol sig-
nifcar que per al seu aprenentatge cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la
comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi esttica i literria planteja els continguts especfcs de la matria, de manera que el trac-
tament dels continguts de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius
daquesta dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de
referncia de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de confgurar la base cultural
del nostre alumnat. Cal recordar que, malgrat que el nucli el representen els processos de recepci, la
presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.
Finalment la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en
contextos multilinges. Aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per en
aquest mbit cal fer una aproximaci ms refexiva i organitzada per atendre totes les habilitats neces-
sries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts plurilinges,
es presenten unitriament en un nic bloc al fnal de cada curs i precedint als criteris davaluaci. s
funci de lequip docent que, en el projecte lingstic de centre, sarticulin els ensenyaments daquest
mbit en els de les diferents llenges, matries curriculars i activitats escolars.
Cada cop s ms gran lacord segons el qual les llenges, totes les llenges i en totes les seves dimensions,
saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les que orienten i afavo-
reixen lassentament del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no en garanteix laprenentatge
ni lensenyament directe i explcit de les formes i normes, ni fer-ho component per component, com
proposaven els enfocaments gramaticals, ni allar cada llengua que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge
globals en qu ls motivat i refexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci dels
problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal un
ensenyament integrat de les llenges que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en
les diferents situacions daula, a f que les noies i els nois avancin cap a lassoliment duna competncia
plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica
es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en compte la llen-
gua de lalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant a nivell simblic com en la prctica educativa,
cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana cal atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat i no es pot perdre de
vista que, com a llengua nova, s un procs llarg. Per afavorir-ho, les propostes derivades de lensenyament
comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars sn duna importn-
cia clau. Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de
manera ms transversal i menys parcellada, que prevegin lheterogenetat real de les aules.
Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del
que es fa i es diu a laula. Lactivitat dialgica, la conversa entre les
noies i els nois, i entre lalumnat i el professorat, ha dimpregnar
totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta
una manera diferent dactuar a laula i una organitzaci diferent de
lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci sufcientment variats
per fer possible la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques
daprenentatge; una escola per a tothom, que afavoreixi que cada
alumne i alumna arribi a ser cada vegada ms autnom/a en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a
treballar cooperativament.
Es tracta densenyar les llenges i la comunicaci amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la
construcci social dels signifcats, la qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del
currculum, cal organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu amb institucions escolars, com
la biblioteca o mediateca del centre, la revista de lescola, la rdio escolar i entorns virtuals, que facilitin
lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.
Pel que fa als recursos de les tIC intregrats a lmbit de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i
presentar la informaci en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i collectiva, per
comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, les quals faciliten la quantitat i
qualitat dels documents produts i fan que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu,
interactiu i social.
Les tcniques del processador de textos serveixen per organitzar el text, per gestionar-lo, per modifcar-lo,
corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part del
procs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format
multimdia, amb signes ideogrfcs i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci de
textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per al seu
aprenentatge.
En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar a entendre, registrar, valorar,
seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, situant el procs densenyament i aprenentatge dins
dun context real i dinmic, introduint elements motivadors i diversifcant les possibilitats didctiques
en la forma de treballar els continguts.
Un darrer principi, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en
els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibilitat envers
la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies externes, s una
de les claus perqu es produeixi la necessria fexibilitat de pensament, i perqu tothom respecti els altres
i sinteressi per ells. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els
diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de
sexisme o dintolerncia. A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes
les varietats dintolerncia.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats de
lalumnat i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula)
els processos daprenentatge i s de la llengua, a f de potenciar el desenvolupament de la competncia
La conversa ha
dimpregnar totes les
activitats densenyament
i aprenentatge.
plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En
aquesta visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura
de les tasques de lensenyament i aprenentatge de llenges. Cal
preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (in-
teractiva) amb lalumnat, com a refexi sobre els processos i sobre
els resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les pautes
i els criteris per regular el procs, per valorar els esculls que es
presenten i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valo-
raci del resultat fnal. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci,
individual, collectiva) i instruments (pautes davaluaci, qestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran
lefccia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de tot el pro-
cs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la refexi sobre la llengua, revisant i reformulant les
seves produccions, i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activitat
cognitiva i metacognitiva el professorat, com a mediador i assessor, o un grup dalumnes mitjanant el
treball cooperatiu, poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge
ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.
Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que els nois i les noies esdevin-
guin persones plurilinges, cal canviar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal
partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua i que cal tenir altres capacitats, com
el canvi de llenges, desconegudes en una persona monolinge. En aquesta avaluaci s molt important
que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos fnals del procs de lensenyament
obligatori i la certifcaci, s una tasca collaborativa i una responsabilitat de tot lequip de professorat.
La gesti daquests procediments, decisions i implementacions, lha dabordar conjuntament tot lequip
docent, el qual haur de decidir les mesures que caldr organitzar, tamb en conjunt, per facilitar la millora
de laprenentatge del seu alumnat.
ObJECtIuS
Les matries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llenges estrangeres de
leducaci secundria obligatria tenen com a objectiu el desenvolupament de les segents capacitats:
1. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun mateix, per
participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a lentesa i mediaci entre persones de procedn-
cies, llenges i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips lingstics.
2. Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llenges de lescola per
comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboraci dinformaci i en la transformaci
dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les
riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita,
per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi i per a la seva
participaci en les creacions culturals.
Lavaluaci ha destar
dirigida fonamentalment
a millorar laprenentatge
de lalumnat.
4. Aconseguir la competncia en llengua castellana de manera que sigui possible que, al fnal de
leducaci obligatria, sutilitzi normalment i correctament les dues llenges ofcials.
5. Aconseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge de continguts diversos,
com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i cultures.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la
informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informa-
cions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera cohe-
rent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de
cooperaci.
8. Escoltar i comprendre informaci general i especfca, i expressar-se i interactuar en llengua estran-
gera en situacions habituals de comunicaci adoptant una actitud adequada, participativa, oberta
i respectuosa i amb un cert nivell dautonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social i
cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun
mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions dels
gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant el coneixement
del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva.
11. Aplicar de manera refexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds
lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i
correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a partir de la refexi
sobre els propis processos daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats de la
llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confana en la prpia capacitat daprenentatge i
dus de les llenges i participar activament en el control i avaluaci del propi aprenentatge i el dels
altres.
PrImEr CurS
COntInGutS
Llengua i literatura (catalana i castellana)
DImEnSI COmunICatIva
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcci de la
relaci social a linterior de laula i del centre.
Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres comunitats escolars, amb lentorn
immediat al centre i amb la societat en general (publicaci i difusi de les activitats escolars).
Conversaci per comprendre i per escriure textos i per refexionar sobre els processos de comunicaci
en tota mena de situacions.
Participaci en interaccions per mitj del correu electrnic i dentorns virtuals de comunicaci.
Participaci activa en situacions de comunicaci caracterstiques de les activitats de les diferents
matries curriculars, especialment per a lorganitzaci i gesti de les tasques daprenentatge, en la
recerca i aportaci dinformacions, en la petici daclariments davant duna instrucci, en la collaboraci
del treball en grup i en el recull fnal de les activitats realitzades.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i per
a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge, tant en
activitats individuals com en les del treball cooperatiu.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i per a
la regulaci de la conducta.
Valoraci de les normes de cortesia i els marcadors lingstics de relacions socials, com ls i selecci
de formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratgies dinteracci.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment i fnalitzaci de les
interaccions.
Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball
compartit.
Comprensi i interpretaci de les informacions ms rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals
de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci prxims als interessos de lalumnat, amb atenci
als narratius, descriptius i conversacionals.
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci
a les caracterstiques especfques dels narratius, descriptius i expositius de les diferents matries
curriculars.
Anlisi pautada dels diferents codis informatius que hi ha en un missatge audiovisual: paraula, text,
elements icnics, so.
Identifcaci de lestructura comunicativa dels missatges: les intencions de lemissor i lordre i jerarquia
de les idees expressades.
Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant
estratgies prvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopdies, revistes,
diaris; 2) cercadors dInternet, enciclopdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicaci.
s destratgies de recollida dinformaci oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les
diferents informacions.
Contrastaci dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de la
lectura.
Cerca del signifcat del lxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant
diccionaris, amb la contextualitzaci de les accepcions.
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents
contextos despai i temps: narratius, descriptius.
Composici de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de lmbit aca-
dmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges
fets amb atenci especial als narratius, descriptius i expositius.
s de la comunicaci no verbal en la producci dels discursos orals i presentacions audiovisuals.
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme adequats a la situaci comunicativa i la seva funci,
amb la possibilitat dusar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicaci
(rdio).
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes (interpretant els signes de puntuaci de
forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector/a respecte del text llegit.
Planifcaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels continguts de textos
orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentaci, pluja didees, i la seva selecci i ordenaci.
Elaboraci dun cmic.
Utilitzaci dirigida de la biblioteca-mediateca del centre aix com dels recursos de les TIC com a font
dinformaci per a la realitzaci dels treballs escrits propis de cada matria curricular.
s de la conversa i de tcniques dexploraci, discussi i elaboraci didees mitjanant ls desquemes
que estructurin visualment les idees.
Textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.
Adequaci dels textos als registres colloquial o formal i acadmic, segons ho requereixi la situaci
comunicativa del missatge.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees dins dels textos
orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bsics, concordana dins del sintagma nominal i
dins del sintagma verbal amb el temps i persona.
s de la puntuaci del text escrit en relaci amb lorganitzaci oracional i amb la forma del text (els
pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees expressades).
s dels elements icnics especfcs de cada matria curricular en la producci dels discursos orals,
escrits i de les presentacions audiovisuals prpies de lmbit acadmic.
Estructuraci del text en relaci amb els aspectes formals i seguiment de les normes bsiques de
presentaci dels treballs escrits.
s de tcniques de tractament textual amb les TIC: processadors de textos, diccionaris electrnics,
correctors.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, amb respecte a les normes gramaticals, ortogrfques,
tipogrfques i dels elements icnics utilitzats.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, amb
respecte a les normes gramaticals, ortogrfques, tipogrfques i dels elements icnics utilitzats.
Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge
Observaci de les diferncies rellevants entre el discurs oral i escrit.
Identifcaci del registre colloquial, reconeixement de la interacci emissor-receptor i el paper que
juga el llenguatge no verbal en la conversa.
Identifcaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos descriptius, narratius i de la conversa.
Identifcaci i s dalguns connectors al servei de la cohesi del text, especialment els connectors
denlla, els connectors temporals i de lloc, i dalguns mecanismes de referncia interna, com la
coherncia verbal i nominal al llarg del text i els procediments de manteniment del referent.
Identifcaci dels camps lexicosemntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement
i domini del lxic nou, dels mecanismes de formaci de paraules (derivaci, composici) i de frases
fetes i refranys.
Reconeixement del pargraf com a unitat de sentit i de la puntuaci com a mecanisme organitzador
del text escrit.
Deducci de lleis ortogrfques a partir de lobservaci de les regularitats. Aprendre a utilitzar correc-
tament formes menys regulars o irregulars de ms freqncia en els textos.
Reconeixement que cada llengua t un funcionament propi i que no sempre hi ha parallelisme entre
si, ni en ortografa ni en semntica ni en morfologia.
Desenvolupament destratgies de correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls
i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi de textos, compendis gramaticals i reculls
de normes ortogrfques.
Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva de superaci.
s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci del procs de realitzaci i els resultats de les produc-
cions orals i escrites.
Conscienciaci de lautodiagnstic de les fortaleses i difcultats del progrs en laprenentatge lingstic
i comunicatiu.
Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera autnoma
i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcci collectiva del coneixement.

COntInGutS COmunS amb aLtrES matrIES
Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audovisuals
vinculats a continguts daltres matries curriculars.
DImEnSI ESttICa I LItErrIa
Lectura autnoma o guiada dobres de literatura juvenil i de literatura tradicional i popular adequades
a ledat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector/a.
Coneixement dautors i dobres contempornies o clssiques, adequades a ledat, a partir de les
lectures comentades dobres o fragments, de visionaments de materials audiovisuals, recitaci de
poesies, representacions o audicions de poemes musicats.
s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i desprs
de la lectura.
Diferenciaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves caracterstiques principals a
partir de les lectures.
Lectura comentada i expressiva de relats breus i rondalles, incloent-hi mites i llegendes de diferents
cultures, tot reconeixent els elements bsics del relat literari i la seva funci.
Lectura comentada i recitaci de poemes, tot reconeixent els elements bsics del ritme, la versifcaci
i les fgures semntiques ms habituals.
Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals
del text teatral i els elements principals de la posada en escena.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat o elabo-
raci a partir de la refexi i lanlisi de textos models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les
lectures.
Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orien-
taci de la lectura.
Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com a font de
coneixement del mn i dun mateix.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: el cmic.
Llenges estrangeres
Participaci en converses pautades i controlades, en parella i en grup, dins de laula o en lentorn
escolar, i en simulacions relacionades amb experincies i interessos personals, amb pronunciaci i
entonaci adequades amb diverses fnalitats comunicatives.
Participaci en converses pautades i controlades en lentorn escolar relacionades amb continguts
daltres rees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les necessitats de les
activitats i amb ls destratgies de comunicaci per resoldre les difcultats durant la interacci.
Comunicaci a travs de la correspondncia amb persones que parlen la llengua estrangera, a travs
de correu postal, correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Comprensi de preguntes i dilegs breus relacionats amb les activitats habituals dels mbits personal
i de laula o lentorn educatiu.
Anticipaci del contingut general dall que sescolta amb suport delements verbals (to de veu) i no
verbals (icnics i gestuals).
Comprensi dinstruccions bsiques per a la resoluci correcta de tasques.
Comprensi i interpretaci de missatges senzills, tot utilitzant estratgies bsiques com ara, identifcaci
de paraules clau, s del context verbal i no verbal i s dels coneixements previs sobre la situaci.
Obtenci dinformaci especfca en textos orals i audiovisuals sobre assumptes quotidians i predic-
tibles, presentats en formats i suports de tipologia diversa.
Comprensi general i identifcaci del tema i inferncia de signifcats dun text oral, escrit o audiovi-
sual: pel context visual, pels coneixements previs del tema, i per la comparaci de paraules o frases
similars en les llenges que coneixen sobre diversos temes adequats a la seva edat i relacionats amb
lmbit educatiu i personal.
Formulaci de preguntes sobre accions i fets habituals a laula.
Utilitzaci de respostes adequades a les informacions requerides en les activitats daula.
Producci de textos orals curts, amb estructura lgica i amb pronunciaci adequada a partir dun
model treballat prviament a laula.
Compleci i transformaci de textos senzills en suport paper i digital.
Elaboraci guiada de textos curts coherents, i amb correcci ortogrfca i puntuaci adequada, amb
diverses intencions comunicatives.
Elaboraci de notes i escrits breus per a la comunicaci personal en suport paper i digital.
Producci de textos, en suport paper i digital, que mostrin cura en la presentaci.
s del coneixement lingstic de la llengua prpia, i daltres, per facilitar el nou aprenentatge.
Inferncia de regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de lobservaci dalgunes
regularitats.
Identifcaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita.
Refexi guiada sobre ls i el signifcat delements lingstics adequats a les diferents funcions i
intencions comunicatives.
Sensibilitzaci envers la pronncia dels fonemes que presenten una especial difcultat en les llenges
estrangeres.
s destratgies bsiques daprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingstics (lxic,
funcions i conceptes) situats en contextos comunicatius.
Identifcaci destratgies per a la comprensi i interpretaci de missatges i documents: identifcaci
de paraules clau, del context verbal i no verbal, i coneixements previs sobre la situaci.
Reconeixement i acceptaci de les oportunitats que ofereixen els materials de consulta, els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i de la comunicaci per a laprenentatge de continguts
lingstics i per a ladquisici de competncies lingstiques comunicatives en llengua estrangera.
Reconeixement i acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva de
superaci.
Reflexi sobre maneres dorganitzar el treball personal de manera efectiva per progressar en
laprenentatge autnom.
Inters a aproftar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula.
Valoraci del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per a la construcci
collectiva del coneixement.
Refexi sobre els objectius daprenentatge de llenges i valoraci (fortaleses i difcultats) del propi
progrs.
Inters pel coneixement i per la lectura i audici de produccions tradicionals orals i escrites de la
llengua estrangera (rimes, canons, contes, llegendes).
Lectura, comprensi i gaudi de textos literaris adaptats a la capacitat lectora i els interessos i gustos
de lalumnat.
DImEnSI PLurILInGE I IntErCuLturaL
Llengua i literatura (catalana i castellana) i llenges estrangeres
Conscienciaci que les llenges sn elements que defneixen la identitat personal i collectiva i una
eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge.
Conscienciaci de pertnyer a una comunitat lingstica, social i cultural.
Inters a conixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla.
Coneixement de la famlia lingstica de la llengua de lescola: llenges romniques.
Convenciment que el coneixement duna o dues llenges romniques proporciona un bagatge que
facilita laccs a altres llenges de la mateixa famlia, especialment en llengua escrita.
Valoraci de ladquisici de la competncia comunicativa en ms duna llengua i inters a efectuar
intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges com a font denriquiment personal.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent, en contextos reals i
funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques dinformaci en qualsevol dels formats
possibles (audiovisual, Internet, material de consulta).
Comparaci i identifcaci de les semblances i diferncies dels sistemes fontics i la prosdia de
diferents llenges conegudes a partir de temes propers als interessos de lalumnat, mitjanant eines
i suports adequats.
Conscienciaci que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior independentment
dels parlants de cada una i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen.
Coneixement i respecte per les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent de la
que es parla a la comunitat lingstica prpia, i que tenen una cultura diferenciada, especialment les
de lentorn ms prxim, comenant per la classe, escola, poble o barri.
Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de les
variacions lingstiques i culturals.
Percepci de les difcultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especialment
amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar-
ne la comunicaci.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. s de frmules de cortesia en
els intercanvis socials.
Actitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de
superar els prejudicis.
CrItErIS DavaLuaCI
Participar activament i refexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge
i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les TIC.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i altres situacions comunicatives,
dels mitjans de comunicaci i literaris prxims als interessos de lalumnat (propsit, idea general),
amb atenci especial als narratius i descriptius.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicaci, relacio-
nades amb les tipologies narrativa i descriptiva.
Usar tcniques de sntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits:
subratllat, esquemes i resum.
Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius i conversacionals, usant
procediments de planifcaci, elements lingstics per a la cohesi interna de les idees, registre ade-
quat i revisi.
Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les
opinions daltri.
Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; reconixer-ne el gnere i
lestructura global; valorar de manera general ls del llenguatge, i relacionar-ne el contingut amb la
prpia experincia.
Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o
realitzar-ne alguna transformaci senzilla.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especial atenci a la situaci lingstica que es pro-
dueix al centre i a lentorn proper de lalumnat.
Participar activament i refexivament en lavaluaci (autoregulaci, coavaluaci) del propi aprenentatge
i el dels altres amb una actitud activa i de confana en la prpia capacitat daprenentatge i s de les
llenges.
Llenges estrangeres
Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prviament, utilitzant les estratgies
adequades per facilitar la continutat de la comunicaci i produir un discurs entenedor i adequat a la
intenci comunicativa.
Comprendre la idea general i les informacions especfques ms rellevants de documents orals senzills,
emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat.
Reconixer la idea principal i extreure informaci especfca i global de documents escrits senzills, en
suport paper i digital, sobre continguts de diverses rees de coneixement i adequats a ledat.
Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicci o amb correcci ortogrfca i pun-
tuaci adequada, a partir de models.
Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament.
Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organitzaci, intercanvi i presentaci
dinformaci.
Utilitzar estratgies per progressar en laprenentatge de manera autnoma.
Mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes
de vida diferents a les prpies.
Mostrar predisposici per al treball collaboratiu.
SEGOn CurS
COntInGutS
immediat al centre i amb la societat en general (publicaci i difusi de les activitats escolars).
Conversar per comprendre i per escriure textos i per refexionar sobre els processos de comunicaci
en tota mena de situacions.
Participaci en interaccions per mitj del correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals caracterstiques de les situacions acad-
miques, especialment per sollicitar ajut i per a les gestions de les tasques escolars i les interaccions
prpies dels intercanvis dopini i de lexposici de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents
matries curriculars.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, per a
la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge, tant en
activitats individuals com en les de treball cooperatiu.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i per a
Valoraci de les normes de cortesia i dels marcadors lingstics de relacions socials com ls i selecci
de formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratgies dinteracci.
s apropiat de frmules lingstiques i de comportament social associades a situacions concretes
de comunicaci: cortesia, acord, discrepncia.
interaccions.
compartit.
als expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius i argumentatius.
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci a
les caracterstiques especfques dels narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius
de les diferents matries curriculars i amb atenci a lobtenci dinformaci de diferents mitjans.
Anlisi pautada i interpretaci dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audio-
visual: paraula, text, elements icnics, so.
Identifcaci de lestructura comunicativa dels missatges: les intencions de la persona emissora i
lordre i la jerarquia de les idees expressades.
Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, uti-
litzant estratgies prvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogrfca i
documental en llibres, enciclopdies, revistes, diaris; 2) operadors lgics en el cercador dInternet; 3)
fonts audiovisuals, recursos digitals i entorns virtuals de comunicaci.
s destratgies de recollida dinformaci oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les
diferents informacions.
s de tcniques danlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identifcaci de les
idees principals i secundries, elaboraci desquemes que estructurin visualment les idees, resum.
Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de la
lectura.
Cerca del signifcat del lxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant
diccionaris (en paper o virtuals), amb la contextualitzaci de les accepcions.
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents con-
textos despai i temps: expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius i argumentatius.
Composici de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de lmbit aca-
dmic, especialment: descriptius, expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius i
argumentatius.
Elaboraci de textos escrits que tinguin com a funci la millor presentaci oral dels aspectes treballats
en les diferents matries curriculars o en altres situacions comunicatives formals.
s de la comunicaci no verbal en la producci dels discursos orals i presentacions audiovisuals.
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme adequats a la situaci comunicativa i la seva funci, amb la
possibilitat dusar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicaci (rdio).
forma apropiada), tot incidint en el posicionament de qui llegeix respecte del text llegit.
Procediment de planifcaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels
continguts de textos orals, escrits i audiovisuals (documentaci, pluja didees) i la seva selecci i
ordenaci.
Utilitzaci dirigida de la biblioteca-mediateca del centre aix com dels recursos de les TIC com a font
dinformaci per a la realitzaci dels treballs escrits propis de cada matria curricular.
Utilitzaci desquemes senzills en lestructuraci dels textos orals, escrits i audiovisuals que ajudin
a lestructuraci de les idees.
Procediment de textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos orals,
escrits i audiovisuals.
Adequaci dels textos al registre formal i acadmic, tot defugint els usos colloquials quan la situaci
comunicativa del missatge ho requereixi.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees dins dels textos
orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bsics, concordana dins del sintagma nominal i
dins del sintagma verbal amb el temps i persona.
s dels elements icnics especfcs de cada matria curricular en la producci dels discursos orals,
escrits i de les presentacions en format multimdia prpies de lmbit acadmic.
Estructuraci del text en relaci amb els aspectes formals i seguiment de les normes bsiques de
presentaci dels treballs escrits.
s de tcniques de tractament textual amb les TIC: processadors de textos, programes de presentaci,
diccionaris electrnics, correctors.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, respecte a les normes gramaticals, ortogrfques,
tipogrfques i als elements icnics utilitzats.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital,
respecte a les normes gramaticals, ortogrfques, tipogrfques i als elements icnics utilitzats.
Observaci de les diferncies rellevants entre el discurs oral i escrit.
Identifcaci del registre estndard en loralitat i de les formes dexpressi de la cortesia.
Identifcaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos expositius, instructius i argumen-
tatius, parant especial atenci a lexpressi de causa i conseqncia.
Identifcaci i s dalguns connectors al servei de la cohesi del text, especialment els connectors
denlla, temporals, de lloc i dels tils per ordenar i indicar causa i conseqncia, i dalguns mecanis-
mes de referncia interna, com la coherncia verbal i nominal al llarg del text i els procediments de
manteniment del referent, amb especial atenci a les substitucions lxiques.
Identifcaci dels camps lexicosemntics que apareixen en els missatges, augment del coneixement i
domini del lxic nou i procediments de precisi i genunitat lxica. s de diccionaris temtics i visuals.
Reconeixement del pargraf com a unitat de sentit i de la puntuaci com a mecanisme organitzador
del text escrit.
Coneixement i aplicaci de lleis ortogrfques dexcepci en la majoria de textos de producci prpia.
Reconeixement dels elements que componen una oraci: noms, verbs i complements, determinants,
connectors. Funci de cada element en la comunicaci.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la consulta de dic-
cionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfques.
s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci del procs de realitzaci i els resultats de les produc-
cions orals i escrites
Conscincia de lautodiagnstic de les fortaleses i difcultats del progrs en laprenentatge lingstic
i comunicatiu.

Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals
Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres de literatura juvenil i de litera-
tura tradicional i popular adequades a ledat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements
previs del lector/a.
Coneixement dautors i autores de literatura catalana i espanyola especialment novella i poesia
del segle xx i contemporanis, a partir de lectures comentades dobres o fragments, visionament de
materials audiovisuals, vdeos, jornades o recitals potics, assistncia a representacions teatrals i
audicions de poemes musicats.
de la lectura.
Lectura comentada i expressiva de contes i altres relats breus, tot comparant i contrastant els temes
i elements de la histria, les formes dinici, el desenvolupament cronolgic i el desenlla.
Lectura comentada i recitaci de poemes, tot reconeixent el valor simblic del llenguatge potic, els
recursos retrics ms importants i els procediments de versifcaci.
Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals
del text teatral, sobretot lestructura.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat a partir
danlisis de textos models, i utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures.
Utilitzaci progressivament i de manera autnoma de la biblioteca del centre, de les biblioteques
virtuals i webs per al foment i orientaci de la lectura.
coneixement del mn, de la naturalesa humana i de les relacions entre les persones, i dun mateix,
tot aproftant la lectura per repensar les prpies vivncies.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: la can i la seva relaci amb la poesia com a gnere literari
a partir de lectures i audicions de textos coneguts o propers als interessos i gustos de lalumnat.
Llenges estrangeres
Participaci en converses pautades de lentorn escolar i en simulacions relacionades amb experincies
i interessos personals, en parelles i en grup, fent s destratgies per superar les interrupcions i per
iniciar i cloure intercanvis comunicatius, amb pronunciaci i entonaci adequades i amb diverses
fnalitats comunicatives.
Participaci en converses pautades i controlades en lentorn escolar relacionades amb continguts
daltres rees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les necessitats de les
activitats i amb ls destratgies de comunicaci per resoldre les difcultats durant la interacci.
Comprensi i interpretaci de missatges orals produts en interaccions quotidianes senzilles, tot
utilitzant estratgies bsiques com ara identifcaci de paraules clau, s del context verbal i no verbal,
i s dels coneixements previs sobre la situaci.
Correspondncia amb persones que parlen la llengua estrangera a travs de correu postal, correu
electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Comprensi de preguntes i de missatges emesos dins de laula relacionats amb les activitats habituals
de lmbit personal i de laula.
Anticipaci del contingut general dall que sescolta amb suport delements verbals (to de veu) i no
verbals (icnics i gestuals).
Comprensi dinstruccions per la a resoluci correcta de tasques.
Obtenci dinformaci general i especfca de textos senzills orals i audiovisuals de tipologia diversa,
sobre assumptes quotidians i predictibles procedents de diferents mitjans de comunicaci i amb el
suport delements verbals i no verbals, utilitzant estratgies bsiques com ara identifcaci de paraules
clau, s del context verbal i no verbal i s dels coneixements previs sobre la situaci.
Comprensi de la informaci general i especfca de textos en suport i format de tipologia diversa,
sobre temes adequats a la seva edat i relacionats amb lmbit educatiu i personal.
Recerques a Internet en alguna de les llenges estrangeres.
Utilitzaci dels coneixements adquirits en altres situacions per aplicar-los a la comprensi de les idees
bsiques que sexpressen en el text.
Iniciativa per llegir de forma autnoma textos escrits o audiovisuals senzills com a font de plaer i de
descoberta.
Formulaci de preguntes sobre accions i fets habituals en lentorn escolar.
Utilitzaci de respostes adequades a les situacions de comunicaci a laula.
Producci de textos orals breus i coherents: canons, poemes, rimes, temes dinters personal i amb
pronunciaci adequada a partir dun model treballat prviament.
s dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets i quotidians en
lmbit educatiu i personal.
s dalgunes frmules que diferencien el llenguatge formal i informal en situacions comunicatives
caracterstiques de lentorn escolar o proper.
Transformaci de textos senzills de diferents suports i formats, modifcant o expandint frases i par-
grafs, i parant atenci a la redacci i revisi desborranys.
Producci semicontrolada de textos, en suport paper i digital, que mostrin coherncia, amb correcci
ortogrfca i puntuaci adequada, i estructurats en pargrafs i amb presentaci acurada, elaborats a
partir de diverses intencions comunicatives i prenent com a referncia models treballats prviament.
Transferncia del coneixement lingstic de la llengua prpia, i daltres, per facilitar el nou aprenentatge.
Inferncia de regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de lobservaci dalgunes
regularitats.
Refexi guiada sobre ls i el signifcat delements lingstics adequats a les diferents funcions i
intencions comunicatives.
Sensibilitzaci envers la pronncia dels fonemes que presenten una especial difcultat en les llenges
estrangeres.
Sensibilitzaci envers els patrons bsics de ritme, dentonaci i accentuaci de paraules i enunciats
propis de les llenges estrangeres.
s destratgies bsiques daprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingstics (lxic,
funcions i conceptes) situats en contextos comunicatius.
Identifcaci destratgies per a la comprensi i interpretaci de missatges i documents: identifcaci
del tema, de paraules clau, del context verbal i no verbal, inferncia de signifcat i coneixements previs
sobre la situaci.
s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals i materials
en suport digital.
Reconeixement i acceptaci de les oportunitats que ofereixen els materials de consulta, els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i de la comunicaci per a laprenentatge de continguts
lingstics i per a ladquisici de competncies lingstiques i comunicatives en llengua estrangera.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautocorrecci de les produccions orals, escrites i audio-
visuals.
superaci.
Refexi sobre lorganitzaci del treball personal com a estratgia per progressar en laprenentatge
de manera autnoma.
Inters a desenvolupar un pensament crtic, obert i fexible en els processos comunicatius i en el
context de laula i fora daquesta.
Valoraci del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per a la construcci
collectiva del coneixement.
progrs.
Inters pel coneixement i per la lectura i audici de produccions tradicionals orals i escrites de la
llengua estrangera (rimes, canons, contes, llegendes, etc).
Lectura, comprensi i gaudi de textos literaris curosament seleccionats per la seva adequaci en
temtica i grau de difcultat als aprenents adolescents.
Lectura, comprensi i valoraci del llenguatge del cmic.
Conscienciaci que les llenges sn elements que defneixen la identitat personal i collectiva i una
eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta oberta a la comprensi del mn i
de les altres persones.
Conscienciaci de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva dinters
i confana davant la diversitat de llenges i cultures.
Inters a conixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixement,
mitjanant els enregistraments, de les varietats ms rellevants del catal.
Coneixement de la famlia lingstica de la llengua de lescola: llenges romniques.
Convenciment que el coneixement duna o dues llenges romniques proporciona un bagatge que
facilita laccs a altres llenges de la mateixa famlia, especialment en llengua escrita. Lectura de textos
en alguna llengua romnica poc coneguda.
Valoraci de ladquisici de la competncia comunicativa en ms duna llengua, i inters a efectuar
intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges com a font denriquiment personal.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent que sen tingui, en
contextos reals i amb funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques dinformaci en
qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) especialment en les
recerques dinformaci en qualsevol de les matries curriculars.
diferents llenges conegudes a partir de temes propers als interessos de lalumnat mitjanant eines
i suports adequats.
Conscienciaci que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior independentment
del nombre de parlants de cada una i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones
que les parlen.
Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent de
la prpia, i aix mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de lentorn ms prxim,
comenant per la classe, escola, poble o barri.
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografa, folklore, literatura i costums dels llocs dorigen
de lalumnat nouvingut a les aules.
Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i valoraci de les
amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar
la comunicaci.

CrItErIS DavaLuaCI
i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les TIC.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i altres situacions comunica-
tives, dels mitjans de comunicaci de temtica propera als interessos de lalumnat (propsit, idea
general), amb atenci especial als textos expositius, instructius i argumentatius.
Comprendre textos literaris curosament seleccionats per a la seva adequaci, en temtica i grau de
difcultat, als aprenents adolescents.
nades amb les tipologies expositiva i instructiva.
Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat que siguin dinters de lalumnat, amb ajuda de
mitjans audiovisuals i de les TIC.
Usar tcniques de sntesi, amb suport paper o digital, per mostrar la comprensi de textos orals i
escrits: esquemes, resums.
Cercar informaci per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals,
utilitzant diverses estratgies i suports.
Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i en diferents supots: expositius de fets, explicatius
didees i conceptes, instructius i argumentatius, usant procediments de planifcaci, elements lin-
gstics per a la cohesi interna de les idees, registre adequat i revisi.
Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
opinions daltri.
Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer
lestructura de lobra i els elements caracteritzadors del gnere; valorar ls del llenguatge, el punt
de vista de lautor/a, i relacionar-ne el contingut amb la prpia experincia, sempre amb el suport de
pautes danlisi, models o qestionaris.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o fer-ne
alguna transformaci.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especial atenci a la situaci lingstica de Catalunya
i del catal i dels territoris on es parla aquesta llengua.
llenges.
Llenges estrangeres
Participar en interaccions orals bsiques per aconseguir comunicar de forma entenedora, fent s
destratgies per superar les interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius.
Comprendre la idea general i informacions especfques de missatges orals emesos cara a cara, o en
qualsevol suport sobre temes coneguts.
Comprendre la informaci general i especfca de diferents textos escrits, en suport i format de tipo-
logia diversa, sobre temes adequats a ledat i relacionats amb els mbits educatiu i personal.
Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, canons).
Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicci que siguin entenedors per
a linterlocutor/a.
Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin ente-
nedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i
respectant les regles fonamentals dortografa i de puntuaci.
Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera en diferents
contextos de comunicaci, com a instrument dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions
prpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. Utilitzar de forma guiada els
recursos digitals en la cerca, organitzaci i presentaci dinformaci.
Mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents
a la prpia.
Participar en lavaluaci de les produccions prpies i les dels altres.
Mostrar predisposici per al treball collaboratiu.
tErCEr CurS
COntInGutS
immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notcies per a la premsa, rdio local
o web del centre).
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos
multilinges dinteracci.
Detecci de les difcultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de resoluci dels confictes
amb ls de recursos verbals i no verbals.
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en ls de les TIC) que sn
necessries per a lorganitzaci i gesti de les tasques acadmiques, per a la recerca i exposici
dinformaci, per als intercanvis dopini i lexposici de les conclusions i dels aprenentatges de les
diferents matries curriculars.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees i per
a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge, tant en
activitats individuals com en les de treball cooperatiu.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens i per a
Refexi sobre les diferncies entre els usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de
les situacions comunicatives en qu resulten adequats.
Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en la
interacci amb altres parlants.
Participaci en debats de temes acadmics o escolars pautats i reglamentats.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment i fnalitzaci de les interac-
cions i desenvolupament de les difcultats de comunicaci amb ls delements verbals i no verbals que
faciliten la realitzaci de les interaccions necessries per aprendre.
compartit.
Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i dels resultats en les situacions de
treball compartit.
als textos predictius, persuasius i gneres periodstics (notcia, crnica, reportatge, entrevista, opini),
reconeixent les diferncies entre informaci i opini.
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci a les
caracterstiques especfques dels textos narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius didees
i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opini raonada en les diferents matries
curriculars.
Anlisi de seqncies audiovisuals que refecteixen la relaci entre els recursos visuals i sonors i
els elements verbals, i adquisici de criteris bsics per tal dobservar, interpretar, analitzar, valorar i
prendre postura davant dels missatges audiovisuals.
Identifcaci de lestructura comunicativa dels missatges orals, escrits i audiovisuals treballats: les
intencions de lemissor/a mitjanant les modalitats oracionals i lordre jerrquic de les idees expres-
sades, entre daltres.
estratgies prvies a la cerca i amb el recurs de fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogrfca i docu-
mental en llibres, enciclopdies, revistes, diaris; 2) lestratgia prvia a ls dels cercadors dInternet;
3) fonts audiovisuals i electrniques de comunicaci: CD-ROM, DVD i altres.
Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelaci de les idees i
els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui, entrevista o debat.
s destratgies i tcniques de processament de la informaci, tant de captaci, elaboraci i sntesi
com dampliaci i organitzaci de la informaci en ftxes, taules, quadres i grfcs, mitjanant recursos
de les TIC.
Contrastaci dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de la
lectura.
Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant lanlisi
intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretaci del missatge
des de diverses perspectives (nica, mltiple, complementria).
Lectura, anlisi i crtica de la funci persuasiva de la publicitat.
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents
contextos despai i temps: expositius, persuasius, predictius i dels gneres periodstics (notcia, cr-
nica, reportatge, entrevista, opini).
Composici, en suport paper o digital, de textos narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius
didees i conceptes, instructius i argumentatius, propis de les diferents matries curriculars, elaborats
a partir de la informaci obtinguda en la biblioteca o mediateca escolar o en altres fonts dinformaci
i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals, ftxes i resums, amb ls adequat dels ele-
ments icnics pertinents.
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acadmiques amb ls dels
mitjans i tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb atenci especial al llenguatge audiovisual
que cal utilitzar per a una comunicaci efca.
forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector/a respecte del text llegit.
Procediment de planifcaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels continguts
de textos orals, escrits i audiovisuals: documentaci, pluja didees i la seva selecci i ordenaci.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca-mediateca del centre, aix com de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci com a font dinformaci i de models per a la realitzaci dels treballs escrits propis
de cada matria curricular.
Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions
orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.
Procediment de textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos orals,
escrits i audiovisuals.
Coneixement i aplicaci dels diferents registres lingstics en relaci amb els diferents mbits ds.
Distinci entre el registre colloquial, estndard, acadmic i culte.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees dins dels
textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i adequaci
del registre dels textos orals, escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de
les activitats acadmiques.
Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual: combinaci del text i de les paraules amb els altres
recursos visuals, icnics i sonors.
s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfques i daltres fonts dinformaci; lndex i
la paginaci; les referncies intertextuals i intratextuals; les notes al peu de pgina; lorganitzaci dels ttols,
els captols i els apartats, i la presentaci escrita dels resultats: polidesa, correcci, els marges, portada.
s de tcniques digitals de tractament textual: processadors de textos per a lorganitzaci dels apartats i
continguts: esquemes numric, sinptic i claus; programes de presentaci, programes de tractament de
la imatge per a la utilitzaci efca dels grfcs especfcs de cada matria curricular i les illustracions.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogrfques,
tipogrfques i dels elements icnics utilitzats, i amb ls dels elements icnics que complementin i
donin suport a la informaci verbal.
respectant les normes gramaticals, ortogrfques, tipogrfques i dels elements icnics utilitzats.
Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques de cada llengua i dels patrons
bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i enunciats.
Identifcaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets i quoti-
dians en lmbit educatiu i personal i a continguts daltres matries del currculum.
Identifcaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos expositius de fets, explicatius
didees i conceptes, amb especial atenci a lexpressi de causa i conseqncia, instructius i argu-
mentatius.
Identifcaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci a les
substitucions lxiques i als connectors tils per ordenar, donar aclariments i detalls, indicar causa i
conseqncia i indicar posicionament adversatiu.
Reconeixement destratgies bsiques per recordar, organitzar i revisar vocabulari.
Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb els pargrafs. La pun-
tuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.
s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals i materials
en suport digital.
s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici, adjectius i oracions
de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.
Coneixement de les normes ortogrfques que comporten ms difcultat per aplicar-les en els textos
propis, fent especial atenci en les que suposen diferncies entre les llenges que saprenen.
Reconeixement del grau dincidncia de lestructura sintctica dun text en el signifcat.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la consulta
de diccionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls de normes
ortogrfques.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci, de les produccions orals,
escrites i audiovisuals.
Conscienciaci de les aptituds i difcultats del progrs en laprenentatge lingstic i comunicatiu.

Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres de literatura juvenil i de la
literatura clssica adequades a ledat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs
de qui llegeix.
Coneixement dobres signifcatives de la cultura literria catalana i castellana, a partir de la lectura
comentada de fragments, del visionament daudiovisuals, representacions teatrals o recitacions
potiques o audici de poemes musicats.
Refexi sobre la situaci de lobra en el seu context, tot aproftant els coneixements previs de lalumnat
i la relaci amb els coneixements adquirits en altres matries.
Refexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels
temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.
de la lectura.
Lectura comentada i expressiva de contes i novelles; valoraci dels personatges, de la veu i de la
perspectiva narrativa, i del dileg.
Lectura comentada i recitaci de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en dife-
rents autors i autores, i valorant la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics
en el poema.
Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot reconeixent algunes caracters-
tiques temtiques i formals.
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes, adequats al registre literari.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat o elaboraci
a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures (adaptant els missatges
clssics a lactualitat, a un missatge ms proper i propi o modifcant-ne les formes o els formats).
Utilitzaci progressivament i de manera autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn, de
les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientaci de la lectura.
coneixement daltres persones i cultures.
Elaboraci dopinions prpies i de treballs senzills sobre lectures literries.
Identifcaci i interpretaci dels recursos literaris en altres tipus de textos i altres funcions comunica-
tives, com els que sempren amb funci persuasiva en la publicitat.
Llenges estrangeres
Participaci en converses i simulacions sobre temes quotidians i dinters personal amb diverses
fnalitats comunicatives.
Interacci en tasques de comunicaci simulades o no amb diverses funcions comunicatives, fent s
autnom de les convencions ms habituals i prpies de la conversa, i destratgies per superar les
interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius.
Participaci en converses relacionades amb continguts daltres rees curriculars, formulant preguntes
i respostes adequades per a la cerca i elaboraci de les informacions pertinents i amb ls destratgies
de comunicaci per resoldre les difcultats durant la interacci.
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques acadmiques per al proces-
sament de la informaci i lactivaci de processos cognitius.
Comprensi i interpretaci global de les interaccions, tot utilitzant estratgies com ara: s dels
coneixements previs sobre el tema o la situaci o identifcaci de paraules clau, intervenint de manera
adequada a les demandes de la situaci comunicativa.
Participaci en intercanvis senzills amb parlants nadius sempre que linterlocutor utilitzi un registre
estndard de la llengua i parli amb lentitud i claredat.
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors i per a
superar les interrupcions en la comunicaci en llengua estrangera.
Comunicaci a travs de correspondncia amb persones que parlen la llengua estrangera a travs de
correu postal i correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Comprensi dinstruccions, preguntes i missatges en contextos reals i simulats.
Anticipaci i formulaci dhiptesis del contingut general dall que sescolta amb suport delements
verbals (to de veu) i no verbals (icnics i gestuals ).
Comprensi dinstruccions per al correcte desenvolupament i resoluci de tasques de descoberta,
individuals o de grup, i per al processament de la informaci de diferents fonts, en suport i format
de tipologia diversa.
Comprensi de la informaci general i especfca de textos i documents orals, escrits o audiovisuals
adequats a ledat, en suport i format de tipologia diversa, autntics i semiautntics, sobre temes
quotidians dinters personal i educatiu.
s destratgies per a la comprensi com ara: s dels coneixements previs sobre el tema o la situa-
ci i/o identifcaci de paraules clau, de funcions comunicatives, de la intenci de qui parla, i dels
elements paralingstics.
Iniciativa de llegir de forma autnoma textos escrits o audiovisuals relacionats amb els seus interessos
i com a font de plaer i de descoberta.
Lectura, comprensi i valoraci del llenguatge de la publicitat identifcant les peculiaritats dels docu-
ments autntics de diferents procedncies culturals.
Utilitzaci de respostes espontnies i adequades, i iniciativa en la formulaci de preguntes en les
situacions de comunicaci a laula o lentorn educatiu.
Producci oral de canons, poemes, rimes, i de descripcions i narracions breus sobre experincies i
esdeveniments tenint cura de la pronncia i entonaci adequades a la situaci.
Producci de textos orals i escrits amb s del registre adequat a linterlocutor a qui van dirigits.
Producci semicontrolada de textos, en suport paper o digital, que mostrin coherncia, amb orto-
grafa i puntuaci correctes, estructurats en pargrafs i amb presentaci acurada, elaborats a partir
de diverses intencions comunicatives, i prenent com a referncia models treballats prviament.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Anlisi i refexi sobre ls i el signifcat de diferents formes lingstiques adequades a diferents
intencions comunicatives, mitjanant la comparaci i el contrast amb les llenges que coneix
lalumnat.
Identifcaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita i identifcaci
dantnims, falsos amics i de paraules amb prefxos i sufxos ms habituals.
Reconeixement progressiu i cura de la pronncia dels fonemes que presenten una especial difcultat
en les llenges estrangeres.
Sensibilitzaci vers els patrons bsics de ritme, dentonaci i accentuaci de paraules i enunciats
propis de les llenges estrangeres.
Identifcaci i s destratgies daprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingstics
situats en contextos comunicatius.
Refexi sobre lorganitzaci i s, cada vegada ms autnom, de recursos per a laprenentatge: dic-
cionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals, materials en suport digital, entrevistes a experts.
Identifcaci destratgies per a la comprensi i interpretaci de missatges i documents: s dels
coneixements previs sobre el tema o la situaci, identifcaci de paraules clau, funcions comunicatives,
la intenci de qui parla i els elements paralingstics.
Utilitzaci de diversitat de materials de consulta, documents de mitjans audiovisuals i de les tecno-
logies de la informaci i de la comunicaci per a la realitzaci dactivitats daltres matries curriculars
i per al desenvolupament de competncies lingstiques i comunicatives en llengua estrangera.
visuals.
superaci.
de manera autnoma.
Inters a aproftar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laula, en
especial per participar de manera activa en el treball cooperatiu.
progrs, aix com adopci de mesures per millorar laprenentatge.
Valoraci i inters pel coneixement, i per la lectura i audici de produccions tradicionals i actuals orals
i escrites de la llengua estrangera (canons, contes, llegendes, etc.).
Lectura, comprensi i gaudi de textos literaris adaptats als gustos i capacitat lectora dels aprenents
adolescents.
Lectura i comprensi de textos literaris, curosament seleccionats i adaptats als aprenents adolescents,
dautors i autores clau de la literatura en la llengua estrangera
Reconeixement i valoraci dels autors dels textos llegits.
Conscienciaci que les llenges sn elements que defneixen la identitat personal i collectiva, una
Conscienciaci de pertinncia a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva dinters
Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb les llen-
ges i cultures.
Inters a conixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixement,
mitjanant els enregistraments de les varietats ms rellevants del catal. Factors histrics i geogrfcs
explicatius daquestes varietats.
Coneixement de les varietats ms rellevants de la llengua espanyola, tant a la pennsula com en altres
territoris de parla hispana. Factors histrics i geogrfcs explicatius de les varietats.
Observaci de levoluci de les relacions entre llenges en contacte i la diversitat de situacions en
qu es produeixen.
Coneixement de la famlia lingstica de les llenges romniques: pasos on es parlen, varietats ms
importants, llenges en perill dextinci o ja desaparegudes.
Lectura de textos en alguna llengua romnica poc coneguda i estratgies que en facilita la seva com-
prensi.
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i a Europa. Llenges que ens sn
ms prximes i de les quals tenim coneixement i llenges que ens sn menys conegudes i que fns
i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Localitzaci en un mapa i recerca dinformaci a Internet.
Relaci entre llengua i estat.
intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges. Importncia per a la formaci, instrucci i
relaci amb lexterior.
Observaci dusos multilinges quotidians en els mitjans de comunicaci, al carrer o en la producci
artstica.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent que sen tingui, en
contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques dinformaci en qualse-
vol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) en qualsevol de les matries
curriculars.
Expressi democions, afeccions i sentiments amb ls de diferents recursos verbals i no verbals de
diverses llenges i cultures, en especial en les llenges estrangeres apreses a classe.
diferents llenges conegudes a partir de temes propers als interessos de lalumnat mitjanat eines i
suports adequats.
Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de la seva llengua,
que aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure el mn i dentendre les relacions
que sestableixen amb les persones i les coses.
Coneixement i respecte vers les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent a la
de la comunitat lingstica prpia, i aix mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les
de lentorn ms prxim, comenant per la classe, escola, poble o barri, amb atenci preferent a les
minoritries i a les poc valorades socialment.
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografa, folklore, literatura i costums dels llocs dorigen
de lalumnat nouvingut a les aules.
Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de les
amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar
la comunicaci.
CrItErIS DavaLuaCI
i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les TIC, identifcant els
problemes de comunicaci i sabent resoldre-les convenientment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica, daltres situacions comuni-
catives o procedents dels mitjans de comunicaci: predictius, persuasius i dels gneres periodstics
informatius i dopini.
Comprendre textos literaris, propers als interessos de lalumnat o curosament seleccionats per la
seva adequaci en temtica i grau de difcultat.
nades amb les tipologies expositives i persuasives.
Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat dinters amb ajuda de mitjans audiovisuals i
dels recursos de les TIC.
Utilitzar tcniques danlisi del contingut de textos orals i escrits mitjanant ls deines informtiques
per elaborar xarxes i diagrames conceptuals.
utilitzant diverses estratgies i suports.
Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i amb diferents formats: predictius, persuasius i gneres
periodstics informatius i dopini, usant procediments de planifcaci i elements lingstics per a la
cohesi interna de les idees (precisi lxica, connectors, signes de puntuaci). Aplicar les estratgies
per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos.
Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
Mostrar inters per a la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les
opinions daltri.
Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; avaluar lestructura i ls
dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de vista de lautor o autora; situar el sentit de
lobra en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia.
Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, tot
tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor simblic
del llenguatge potic i la funcionalitat dels recursos retrics del text.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o fer-ne
alguna transformaci senzilla.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, amb especial atenci a la realitat de
la famlia lingstica romnica i de la realitat de les llenges a Europa.
Participar activament i refexivament en lavaluaci (autoregulaci, coavaluaci) del propi aprenen-
tatge i el daltri amb una actitud activa i de confana en la prpia capacitat daprenentatge i s de les
llenges.
Llenges estrangeres
Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o dinters personal i amb
fnalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions prpies de la conversa i les estratgies
necessries per resoldre les difcultats durant la interacci.
s de frmules caracterstiques del llenguatge formal i de linformal en les comunicacions orals i
escrites.
Comprendre la idea general i informacions especfques de missatges i documents autntics incloent-hi
els procedents dels mitjans de comunicaci, i semiautntics en suport i format de tipologia diversa,
sobre temes dinters dels mbits personal i educatiu.
Comprendre la informaci general i lespecfca de diferents textos escrits, autntics i adaptats,
dextensi variada, i reconixer la seva intenci comunicativa.
Elaborar de forma semicontrolada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre,
el lxic, les estructures, i alguns elements de cohesi i coherncia per marcar la relaci entre idees i
fer-los entenedors als destinataris o destinatries.
Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera en diferents
contextos de comunicaci, com a instrument dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions
prpies orals i escrites i per comprendre les produccions daltri.
Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autnoma per buscar informaci, produir
textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrnic i per establir relacions personals
orals i escrites, i mostrar inters pel seu s.
a la prpia.
Participar en lautocorrecci i lavaluaci de les produccions prpies i les daltri, i mostrar una actitud
activa i de confana en la capacitat daprenentatge de llenges.
Participar activament en el treball collaboratiu.
quart CurS
COntInGutS
immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notcies a la premsa, rdio local o
per al web del centre).
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors/ores en
contextos multilinges dinteracci.
Detecci de les difcultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de resoluci dels confictes
amb ls de recursos verbals i no verbals.
Participaci activa i crtica en converses i situacions comunicatives orals prpies de lmbit acadmic,
especialment en aquelles necessries per a la gesti (planifcaci, seguiment avaluaci i informe fnal)
de les tasques prpies de les diferents matries curriculars, per a la recerca i exposici dinformaci,
per als intercanvis dopini i lexposici de les conclusions i dels aprenentatges.
Participaci activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en ls dels recursos de les
TIC) que sn necessries per a la recerca i comunicaci dinformaci en les tasques acadmiques.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i per
a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge tant en
activitats individuals com en les del treball cooperatiu.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens i per a
Coneixement de les diferncies entre els usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de
les situacions comunicatives en qu resulten adequats.
Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en la
interacci amb altres parlants.
Participaci en debats de temes acadmics o escolars pautats i reglamentats.
interaccions i desenvolupament de les difcultats de comunicaci amb ls delements verbals i no
verbals que faciliten la realitzaci de les interaccions necessries per aprendre.
Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball cooperatiu.
Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i dels resultats en les situacions de
treball cooperatiu.
Comprensi i interpretaci de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana, de les relacions
socials i dels mitjans de comunicaci prxims als interessos de lalumnat: argumentaci ideolgica,
exposici didees i informes, i administratius (carta a ladministraci, instncia, currculum, sollicitud
de feina, carta de presentaci, formulari).
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci a les
caracterstiques especfques de tots els tipus de textos especfcs de les diferents matries curriculars
i amb atenci a lobtenci i comunicaci dinformaci dels diferents mitjans i suports utilitzats per a
la construcci del saber propi de cada disciplina.
Anlisi de seqncies audiovisuals procedents dels mitjans de comunicaci, com a base per a
lexercitaci de situacions de conversa, expressi dopini i dargumentaci.
Identifcaci del posicionament de les tesis dels interlocutors/ores i la defensa de les idees en els
textos que expressen el perqu de les coses o el raonament i les argumentacions.
estratgies prvies a la cerca i amb el recurs de fonts diverses: 1) escrites: bibliografa especialitzada, 2)
en suport digital: bases de dades i catlegs digitals, 3) fonts audiovisuals i electrniques dinformaci
i comunicaci: documentals, reportatges, webs i altres amb continguts de les diferents matries
curriculars.
Representaci amb diferents suports mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la
interrelaci de les idees i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui,
entrevista o debat.
s de tcniques danlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals: quadres sinptics,
diagrames i mapes conceptuals. Utilitzaci deines informtiques per elaborar xarxes i diagrames
conceptuals.
Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la
amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqncies de les idees exposades.
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals a partir dintencions i contextos comunicatius diversos:
argumentaci ideolgica, exposici de treballs i informes, administratius (carta a ladministraci, ins-
tncia, currculum, sollicitud de feina, carta de presentaci, emplenament de formularis) respectant
les normes adequades a cada situaci, text i suport.
Presentacions orals, escrites i audiovisuals ben estructurades, amb suport multimdia, tenint en
compte els diferents llenguatges, sobre temes relacionats amb les diferents matries curriculars, amb
atenci especial als elements icnics necessaris per a una correcta comunicaci.
Elaboraci de textos orals, escrits o audiovisuals ben estructurats, a partir de les idees obtingudes en
textos escrits o audiovisuals elaborats en diferents llenges i suports.
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acadmiques amb ls dels
mitjans i tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb atenci especial al llenguatge audiovisual
que cal utilitzar per a una comunicaci efca.
Procediment de planifcaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels continguts
de textos orals, escrits i audiovisuals: documentaci, pluja didees i la seva selecci i ordenaci.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca-mediateca del centre, aix com de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci com a font dinformaci i de models per a la realitzaci dels treballs escrits propis
de cada matria curricular.
Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en les exposicions orals, per tal
de ser projectats amb format multimdia.
Textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos orals, escrits i audiovi-
suals.
Aplicaci dels elements caracterstics del registre lingstic corresponent als diferents mbits ds
dels textos produts i selecci del lxic i la sintaxi adequats en cada situaci comunicativa.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees dins dels
textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, procediments per a la progressi del discurs
i adequaci dels registres lingstics a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats
acadmiques.
Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual: combinaci del text i les paraules amb els altres
recursos visuals, icnics i sonors.
s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfques i daltres fonts dinformaci. Lndex
i la paginaci. Les referncies intertextuals i intratextuals. Les notes al peu de pgina. Lorganitzaci
dels ttols, els captols i els apartats. La presentaci escrita dels resultats: polidesa, correcci, marges,
portada.
s de tcniques digitals de tractament textual: processadors de textos per a lorganitzaci dels apartats
i continguts: esquemes numric, sinptic i claus; programes de presentaci en format multimdia;
programes de tractament de la imatge per a la utilitzaci efca dels grfcs especfcs de cada matria
curricular i les illustracions.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogrfques,
tipogrfques i dels elements icnics utilitzats, i amb ls dels elements icnics que complementin i
donin suport a la informaci verbal per mitj dels recursos digitals.
respectant les normes gramaticals, ortogrfques, tipogrfques i dels elements icnics utilitzats.
Reconeixement progressiu dels smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes de difcultat
especial.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, dentonaci i accentuaci de paraules i enun-
ciats.
Identifcaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets i quoti-
dians en lmbit educatiu i personal i a continguts daltres matries del currculum.
Identifcaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos argumentatius, expositius, admi-
nistratius elaborats, i de la conversa formal.
Coneixement de les modalitats oracionals i la relaci amb el context. Lestil directe i indirecte.
Identifcaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci als
connectors tils per introduir un tema, relacionar idees, posar mfasi, donar detalls, introduir con-
clusions, indicar causa, fnalitat, condici, objecci, posicionament davant de diverses opcions.
Identifcaci dels camps lexicosemntics que apareixen en els missatges, augment del coneixement
i domini del lxic nou, especialment de lmbit administratiu.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i elimi-
naci de repeticions) i mitjanant la precisi lxica (eliminaci de mots genrics). Aplicaci de frmules
genunes, tant de lxic com modismes o proverbis, amb especial atenci a les peculiaritats de cada
llengua.
Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb els pargrafs. La pun-
tuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.
s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici, adjectius i oracions
de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i eli-
minaci de repeticions) i mitjanant la precisi lxica (eliminaci de mots genrics).
Coneixement i sistematitzaci daquells aspectes ortogrfcs i sintctics en qu no coincideix ls en
la llengua parlada i la normativa de la llengua escrita.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la consulta
de diccionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls de normes
ortogrfques.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci, de les produccions orals,
escrites i audiovisuals.
Conscienciaci de les aptituds i difcultats del progrs en laprenentatge lingstic i comunicatiu.

Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres o fragments de literatura
catalana i castellana des de ledat mitjana al segle xx, adequades a ledat.
Coneixement dobres i autors i autores de literatura universal ms signifcatius en el temps, a partir de frag-
ments comentats, visionament de materials audiovisuals o vdeos, assistncia a representacions teatrals,
recitaci de poesies, audicions de poemes musicats. Relaci amb altres arts com arquitectura o pintura.
Contextualitzaci dels textos literaris treballats: obres, autors/es i perodes ms representatius de la
literatura catalana i castellana, des de ledat mitjana a lactualitat i especialment del segle xx.
Refexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels
temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.
s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari: el comentari de text.
Lectura comentada i expressiva de contes i novelles que ofereixen estructures i veus narratives dife-
rents.
Lectura comentada i recitaci de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en dife-
rents autors i autores i perodes literaris, i valorant la funci dels elements simblics i dels recursos
retrics i mtrics en el poema.
Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot valorant algunes innovacions
en els temes i en les formes.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat o elaboraci
a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures (adaptant els missatges dels
clssics a lactualitat, a un missatge ms proper i propi o modifcant-ne les formes o els formats).
Elaboraci de treballs crtics senzills sobre obres literries.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn, de les biblioteques virtuals i webs
per al foment i orientaci de la lectura.
coneixement daltres persones, poques i cultures.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: el cinema i la seva relaci amb obres literries a partir
de lectures, visionaments i anlisi de textos coneguts, propers als interessos i gustos de lalumnat o
obres de signifcaci en la histria de la cultura.
Llenges estrangeres
Participaci en converses, simulacions i debats, pautats i preparats, sobre temes dels mbits educatiu
i personal amb diverses fnalitats comunicatives i fent s de les convencions habituals de cada cas i
tamb destratgies de comunicaci per resoldre les difcultats durant la interacci.
Participaci en converses relacionades amb continguts daltres matries curriculars, formulant pregun-
tes i respostes adequades per a la cerca, elaboraci i comunicaci de les informacions pertinents.
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques acadmiques per a lactivaci
de processos cognitius, i al processament de la informaci: ordenar, classifcar i contrastar dades i
informacions, i extreuren conclusions.
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors/ores en
contextos multilinges dinteracci i per superar les interrupcions en la comunicaci.
Participaci en intercanvis breus sobre temes familiars amb persones que parlen la llengua estrangera,
sempre que linterlocutor/a utilitzi un registre estndard de la llengua i parli amb lentitud i claredat.
Comunicaci a travs de correspondncia amb persones que parlen la llengua estrangera per correu
postal, correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Comprensi, dinstruccions, preguntes i missatges en situacions de comunicaci interpersonal, reals
i simulades.
Anticipaci i formulaci dhiptesis del contingut general dall que sescolta amb suport delements
verbals (o de veu) i no verbals (icnics i gestuals).
Comprensi dinstruccions per al correcte desenvolupament i resoluci de tasques de descoberta,
individuals, de parella o de grup, amb ls destratgies per al processament de la informaci de
diferents fonts, i en suport i format de tipologia diversa.
Recerques a Internet en la llengua o llenges estrangeres que sestan aprenent.
Comprensi global i especfca de textos orals, escrits o audiovisuals, en suport i format de tipologia
diversa, autntics i semiautntics, sobre temes dinters general i personal, i daltres relacionats amb
continguts curriculars de matries no lingstiques.
s destratgies adquirides en altres situacions per a la comprensi i interpretaci de textos diversos
com ara: s dels coneixements previs sobre el tema i la situaci, identifcaci de paraules clau, de
funcions comunicatives, de la intenci de qui parla i dels elements paralingstics.
Iniciativa a llegir i interpretar textos relacionats amb els seus interessos, de tota mena de format i tipus i
dextensi diversa, llegits de forma autnoma o collaborativa, com a font de plaer i de descoberta.
Utilitzaci de respostes espontnies i adequades, i iniciativa en la formulaci de preguntes en les
situacions de comunicaci a laula o en lentorn educatiu.
Producci de textos orals, com ara canons, poemes i rimes, i de descripcions i narracions sobre
experincies i esdeveniments de lmbit personal, educatiu o general, justifcant i explicant breument
les seves opinions i tenint cura de la pronncia i entonaci adequades a la situaci.
Producci de textos escrits o audiovisuals amb s del registre apropiat a linterlocutor/a a qui van
dirigits.
Producci semicontrolada de textos, en suport paper o digital, que mostrin coherncia, amb orto-
grafa i puntuaci correctes, estructurats en pargrafs i amb presentaci acurada, elaborats a partir
de diverses intencions comunicatives i prenent com a referncia models treballats prviament.
s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, quotidians i
relacionats amb continguts curriculars.
Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge
Identifcaci i s delements lingstics bsics i habituals en la llengua i identifcaci dantnims,
falsos amics i de paraules amb els prefxos i sufxos ms habituals.
Anlisi i refexi sobre ls i el signifcat de diferents formes lingstiques adequades a diferents inten-
cions comunicatives, mitjanant la comparaci i el contrast amb les llenges que coneix lalumnat.
Identifcaci destratgies per a la comprensi i interpretaci de missatges i documents, coneixements
previs sobre el tema i la situaci, identifcaci de paraules clau, de funcions comunicatives, de la
intenci de qui parla i dels elements paralingstics.
Reconeixement progressiu i cura de la pronncia dels fonemes que presenten una especial difcultat
en les llenges estrangeres.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, dentonaci i accentuaci de
paraules i frases.
Identifcaci i s destratgies daprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingstics
situats en contextos comunicatius, adaptant-les a la millor manera daprendre de cadasc.
Incorporaci progressiva de recursos per a laprenentatge autnom: diccionaris, llibres de consulta,
materials de referncia, mitjans audiovisuals, materials en suport digital, entrevistes a experts.
Utilitzaci de diversitat de materials de consulta, documents de mitjans audiovisuals i de les tecnologies
de la informaci i de la comunicaci per a la realitzaci dactivitats daltres matries curriculars i per
al desenvolupament de competncies lingstiques i comunicatives en llengua estrangera.
visuals.
superaci.
de manera autnoma.
Inters a aproftar les oportunitats daprenentatge creades en el context de laula i fora de laquesta.
Participaci activa en el treball en collaboraci.
Inters a desenvolupar un pensament crtic, obert i fexible en els processos comunicatius.
progrs, aix com adopci de mesures per millorar laprenentatge.
Valoraci i inters pel coneixement i per la lectura i audici de produccions tradicionals i actuals orals
i escrites de la llengua estrangera (canons, contes, llegendes, etc.).
Lectura, comprensi i de textos literaris adaptats als gustos i capacitat lectora dels aprenents adoles-
cents.
Lectura i comprensi de textos literaris, curosament seleccionats i adaptats als aprenents adolescents,
dautors i autores clau de la literatura en la llengua estrangera.
Reconeixement i valoraci dels autors i autores dels textos llegits.
Conscienciaci que les llenges sn elements que defneixen la identitat personal i collectiva, una
Conscienciaci de pertinncia a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva dinters
Sensibilitat a comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb les llenges
i cultures.
Inters a conixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixe-
ment, mitjanant els enregistraments, de les varietats ms rellevants del catal. Factors histrics i
geogrfcs explicatius de les varietats.
Coneixement de les varietats ms rellevants de la llengua espanyola, tant a la pennsula com en altres
territoris de parla hispana. Factors histrics i geogrfcs explicatius de les varietats.
Conscienciaci de levoluci de les relacions entre llenges en contacte i la diversitat de situacions
que es produeixen.
s de la comparaci entre llenges romniques conegudes i daltres estratgies per a la comprensi
de missatges propers als interessos de lalumnat.
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i a Europa. Llenges que ens sn
ms prximes i de les quals tenim coneixement i llenges que ens sn menys conegudes i que fns i
tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Visionament de material en diferents llenges europees. Loca-
litzaci en un mapa i recerca dinformaci a Internet. Les famlies lingstiques ms conegudes.
intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges. Importncia daquesta competncia per a
la formaci, instrucci i relaci amb lexterior.
Observaci dusos multilinges quotidians en els mitjans de comunicaci, al carrer, en la producci
artstica.
Disposici a utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent que sen tingui, en contextos
reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques dinformaci en qualsevol dels for-
mats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) en qualsevol de les matries curriculars.
Expressi democions, afeccions i sentiments amb ls de diferents recursos verbals i no verbals de
diverses llenges i cultures, en especial en les llenges estrangeres apreses a classe.
diferents llenges conegudes a partir de temes propers als interessos de lalumnat mitjanant eines
i suports adequats.
Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de la seva llengua, i
que aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure el mn i dentendre les relacions
que sestableixen amb les persones i les coses.
Inters a parlar correctament la llengua prpia i les apreses en el currculum escolar. Infuncies entre
llenges al llarg de la histria i en lactualitat: manlleus, formes de calc.
Valoraci i argumentaci raonada que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior
independentment del nombre de parlants de cada una i que tinguin estat o no i que totes estan
adaptades a les necessitats de les persones que les parlen. Recerca sociolingstica per captar actituds
negatives envers llenges o variacions de llenges.
Conscienciaci de la vida, mort i la revitalitzaci de les llenges al mn: les llenges i els estats, llen-
ges ofcials i els factors que les han condicionat, llenges minoritries.
Coneixement, mitjanant lexploraci, de diferents registres (vulgar, colloquial, estndard, acadmic)
del catal en diversitat de situacions i especialment en els mitjans de comunicaci.
Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de les
amb les de lentorn ms prxim, i plantejar possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la
comunicaci.
CrItErIS DavaLuaCI
i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les TIC, identifcant-ne
els problemes de comunicaci i sabent-los resoldre convenientment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a lexpressi didees i
raonaments i per a la presentaci de treballs i informes, conversacionals per a lobtenci dinformaci
i administratius per a la relaci formal amb ladministraci i amb el mn laboral.
nades amb diversa tipologia de textos.
Fer exposicions orals sobre fets dactualitat que siguin dinters de lalumnat o continguts curriculars,
amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.
utilitzant diverses estratgies.
Produir textos de diferents tipus: argumentaci ideolgica, treballs i informes i administratius, usant
procediments de planifcaci i elements lingstics per a la cohesi interna de les idees dins del text.
Aplicar les estratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos.
Conixer les caracterstiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant especial aten-
ci en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relaci amb el context.
Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i elimina-
ci de repeticions), mitjanant la precisi lxica i laplicaci de frmules genunes, tant de lxic com
modismes o proverbis.
opinions daltri.
Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; avaluar
lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de vista de lautor o autora, i
situar el sentit de lobra en relaci amb el context histric i cultural i amb la prpia experincia.
Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, tot
tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor simblic
del llenguatge potic i la funcionalitat dels recursos retrics del text.
Mostrar coneixement dautors/ores, obres i perodes ms signifcatius de la literatura catalana i
castellana de ledat mitjana al segle xx.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, analitzant la realitat de la vida i mort
de les llenges.
llenges.
Llenges estrangeres
Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o dinters personal i amb
fnalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions prpies de la conversa i les estratgies
necessries per resoldre les difcultats durant la interacci.
Fer s de frmules caracterstiques del llenguatge formal i informal en les comunicacions orals i
escrites.
Comprendre la informaci general i especfca, de missatges i documents autntics, incloent-hi els
procedents dels mitjans de comunicaci i semiautntics en suport i format de tipologia diversa, sobre
temes dinters dels mbits personal i educatiu.
Comprendre la informaci general i especfca de diferents textos escrits, autntics i adaptats, dextensi
variada, i reconixer la seva intenci comunicativa.
Elaborar textos diversos, orals o escrits, tenint cura del registre, el lxic, les estructures i alguns elements
de cohesi i coherncia, per marcar la relaci entre idees i fer els textos entenedors als destinataris o
destinatries.
Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicaci variats, els coneixements adquirits sobre
el sistema lingstic de la llengua estrangera com a instrument dautocorrecci i dautoavaluaci de
les produccions prpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres.
Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autnoma per buscar informaci, produir
textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrnic i per establir relacions personals
orals i escrites, i mostrar inters pel seu s.
a la prpia.
Participar en lavaluaci de les produccions prpies i les daltri i mostrar una actitud activa i de con-
fana en la capacitat daprenentatge de llenges.
Participar activament en el treball collaboratiu.
Matries. Cincies de la naturalesa 80
Matries
Lestudi de les cincies de la naturalesa, que sn part de la cultura generada per la humanitat al llarg de la
seva histria, han de promoure en els joves linters a cercar respostes cientfques als interrogants que els
planteja el contacte directe amb la naturalesa. La fnalitat s comprendre el mn natural i els canvis que
lactivitat humana hi produeix i ajudar a prendre decisions que tinguin en compte tant els coneixements
cientfcs com els procediments i les estratgies que caracteritzen la cincia.
Lenfocament de les cincies de la naturalesa a leducaci secundria obligatria, en coherncia amb els
aprenentatges de letapa deducaci primria, es dirigeix a lanlisi de problemes de lentorn de lalumnat
i t en compte la valoraci de les implicacions socials que
comporten els coneixements i les aplicacions cientfques
actuals.
Al llarg de leducaci secundria obligatria sha de posar a
labast de lalumnat aquells coneixements que proporcionen
maneres tils de comprendre el mn i els seus problemes
ms rellevants, aquells que el ciutad i ciutadana trobar
sovint al llarg de la seva vida i sobre els quals haur de prendre
decisions, especialment els relacionats amb els fenmens i
aparells quotidians, la gesti sostenible del medi ambient i la
salut prpia i la comunitria. Aix, en fer comprensibles molts
processos i fenmens que sn rellevants per a la vida dels nois i les noies, es donaran les condicions
perqu puguin prendre decisions basades en arguments fonamentats en la cincia.
La cincia, en tant que activitat humana complexa, implica mltiples dimensions de la persona, factors
socials i recursos. En tot moment, han destar presents i valorar-se adequadament aspectes com: les
emocions i el gaudi que comporta el desenvolupament de lactivitat cientfca, el plantejament i la posada
en prctica de lexperimentaci per recollir evidncies, la recerca de la racionalitat en la formulaci de
conclusions i la comunicaci de les idees i processos, utilitzant diferents tipologies textuals i modes comu-
nicatius, tot valorant els principis tics que han de presidir tots els passos de la prctica cientfca.
Les cincies de la naturalesa han de permetre a lalumnat viure, apreciar i gaudir totes aquestes dimensions
de lactivitat cientfca, tant en la construcci de coneixement com en la seva aplicaci. Per aconseguir-ho,
cal que el treball cientfc adapti els trets que el caracteritzen a les condicions, circumstncies i possibili-
tats de lactivitat escolar i alhora es desenvolupi a partir duna srie de tasques signifcatives i tils per a
aquells que les duen a terme. En tots els cursos de letapa sincideix en uns continguts comuns referents
a la implicaci amb el treball cientfc a laula. Aquests continguts sn inherents a lactivitat cientfca i
tamb cal ensenyar-los i aprendrels, especialment fent-los servir en el treball diari per avanar en els
coneixements cientfcs i les seves aplicacions, i combinant-ho amb refexions posteriors per possibilitar
que lalumnat transfereixi coneixements i continu aprenent en un futur de manera progressivament
autnoma.
Les cincies de la naturalesa
proporcionen maneres
tils de comprendre el
mn i els processos i
fenmens rellevants per a
la ciutadania del segle xxi.
Lactivitat cientfca en el marc escolar ser reeixida en la mesura que lalumnat trobi sentit a les diverses
situacions que shi plantegin i li resultin tils per aprendre a enfrontar-se responsablement i amb xit als
reptes que la societat planteja.
La competncia cientfca es defneix com la capacitat
dutilitzar el coneixement cientfc per identifcar pre-
guntes i obtenir conclusions a partir devidncies, amb
la fnalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions
sobre el mn natural i els canvis que lactivitat humana
hi produeix.
La competncia cientfca est estretament relacionada
amb la competncia bsica del coneixement i la interacci
amb el mn fsic.
Assolir la competncia cientfca comporta:
emocionar-se amb la cincia, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i
fenmens del mn, amb la bellesa daquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan sutilitza
de manera responsable;
pensar cientfcament a partir de construir i utilitzar versions elementals per complexes dels grans
models de la cincia. Aquests coneixements han de proporcionar estratgies tils per descriure els
fenmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions;
analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investiga-
bles cientfcament, de planifcar com trobar evidncies de les explicacions inicials elaborades, de
posar en prctica el procs de recerca daquestes evidncies, de deduir conclusions i danalitzar-les
crticament;
pensar de manera autnoma i creativa, tot assumint que el coneixement cientfc evoluciona a partir
de la recerca devidncies i tamb de les discussions sobre les maneres dinterpretar els fenmens;
comunicar en llenguatge cientfc les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes
comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi;
comprendre textos de contingut cientfc de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgaci
cientfca, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los crticament;
utilitzar el coneixement cientfc per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions
com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gesti sostenible
del medi, la salut prpia i la comunitria, i ls daparells i materials en la vida quotidiana.
aportacions de la matria a les competncies bsiques
La formaci de lalumnat en els continguts de la matria de les cincies de la naturalesa contribueix a
lassoliment de totes les altres competncies bsiques de la manera que es detalla a continuaci.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Les cincies de la naturalesa contribueixen a
aquesta competncia aportant el coneixement del llenguatge de la cincia, que s indissociable al del
Les cincies de la naturalesa
han de permetre viure,
apreciar i gaudir de lactivitat
cientfca, la construcci del seu
coneixement i la seva aplicaci.
propi coneixement cientfc. Aquest llenguatge es concreta en maneres especfques de descriure els fets
i fenmens, dexplicar-los i exposar-los, de justifcar-los i argumentar-los, i de defnir-los. Aix mateix, la
complexitat dels fets i fenmens objecte destudi requereix la collaboraci daltres llenguatges comuni-
catius com per exemple el multimdia. Laprenentatge es construeix a partir de la interacci entre aquests
diferents llenguatges.
Competncies artstica i cultural. La cincia, vista com a conjunt de models i teories, de processos i de valors
construts per homes i dones al llarg dels segles, s una forma de cultura bsica en el context actual. Ms
enll de les seves aplicacions, laprenentatge de la cincia possibilita accedir a formes dexplicar, de raonar,
de valorar i dactuar sovint diferents de les del sentit com. Lapropiaci daquest tipus de cultura necessita
del desenvolupament de la imaginaci i de la creativitat, aspectes que es comparteixen amb la competncia
artstica, i constitueix una font de plaer que s important que els nois i les noies descobreixin.
tractament de la informaci i competncia digital. Actualment les persones poden accedir a la infor-
maci sobre temtiques de contingut cientfc a travs de tots tipus de mitjans, per molt especialment
dInternet. Tanmateix, ls daquesta informaci comporta saber utilitzar el coneixement bsic que saprn
a lescola per analitzar-la crticament. Al mateix temps, laprenentatge cientfc requereix comunicar les
idees de manera convincent, concisa i unvoca, a partir de combinar dades, informacions i coneixements
utilitzant tot tipus de suports. La utilitzaci dels recursos TIC, propis daquesta matria, a ms de facilitar
les observacions tamb permeten la recopilaci i el tractament de les dades, i la modelitzaci de fenmens
i, per tant, construir el coneixement.
Competncia matemtica. El desenvolupament de la competncia cientfca est ntimament associat al
de la competncia matemtica. La mesura, el tractament de les dades, la construcci i lectura de grfcs,
les representacions geomtriques i la deducci i interpretaci de models matematitzats sn, entre daltres,
mbits que els dos camps competencials comparteixen i que cal treballar conjuntament en la recerca de
respostes a les preguntes que ens fem sobre els fenmens de la naturalesa.
Competncia daprendre a aprendre. Les persones generen en el context quotidi idees per interpretar
el mn, idees que cal aprendre a canviar per apropiar-se de la cultura cientfca. Per aprendre cincies,
a lescola i al llarg de tota la vida, cal ser capa de reconixer les limitacions de les prpies idees i de
fer-les evolucionar a partir dobservar el mn amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres. Aix
comporta ser capa de fer-se preguntes sobre el que succeeix en el seu entorn, dimaginar respostes,
dautoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de les difcultats, de reconixer les
prpies potencialitats i carncies i, molt especialment, de reconixer el plaer daprendre i de compartir
el saber amb els altres.
Competncia dautonomia i iniciativa personal. Tant la cincia com el seu aprenentatge sn el resultat
dun procs devoluci constant. La competncia cientfca comporta ser capa de plantejar-se proble-
mes rellevants i de donar-hi respostes sovint provisionals i sotmeses a lautocrtica. Necessita posar en
prctica un pensament divergent i creatiu, assumir que lerror forma part de laprenentatge i mantenir
lautoestima davant de les difcultats. Al mateix temps, es posa en acci en el marc de projectes de
treball sovint collectius que comporten tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva, negociar i
prendre decisions, etc. Tots aquests aspectes, junt amb daltres, contribueixen al desenvolupament de
lautonomia de lalumnat.
Competncia social i ciutadana. Els aprenentatges en el camp de les cincies de la naturalesa aporten
al desenvolupament daquesta competncia, duna banda, coneixements que possibiliten analitzar els
problemes del nostre entorn i els globals del planeta des de la seva complexitat, aix com fonamentar les
opinions i lactuaci responsable. Duna altra banda, tamb aporten estratgies i actituds per afrontar
aquesta anlisi relacionades amb la recerca de lobjectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb
el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la cincia, del grau dincertesa
en les afrmacions i de la necessitat daplicar el principi de precauci a lhora de prendre decisions.
Els continguts de la matria sorienten cap a la construcci de versions elementals dels grans models
de la cincia tils per conceptualitzar la matria, lenergia, els sser vius en el seu medi i els canvis a
lunivers i a la Terra. Al llarg dels tres cursos obligatoris anir augmentant la complexitat dels models
objecte destudi.
El treball entorn dels models ha de partir de lanlisi de situacions signifcatives per a lalumnat. Cada
situaci es pot analitzar des de models corresponents a diferents disciplines cientfques, i en cada cas
caldr identifcar quina s la que s ms til en funci de la pregunta o del problema plantejat. Tanmateix
en tots els casos cal tendir a lestabliment de relacions entre els possibles models interpretatius, sovint
complementaris. Lalumnat haur de ser capa dutilitzar aquests models per a la comprensi de situa-
cions o problemes ben diversos i per a la presa de decisions.
El primer curs de leducaci secundria obligatria est organitzat al voltant de la identifcaci, inter-
pretaci i anlisi de la diversitat i de les regularitats en els materials, els ssers vius, els embolcalls de la
Terra i les estructures que conformen lunivers.
El segon curs est organitzat al voltant dels canvis relacionats amb transferncies denergia en els objec-
tes i materials, en els ssers vius i els ecosistemes, i en els processos geolgics, sempre amb la fnalitat
que aquests coneixements promoguin que lalumnat sigui capa dactuar de manera fonamentada i
responsable.
El tercer curs posa laccent en aspectes funcionals i estructurals per explicar el canvi qumic, els siste-
mes elctrics, el cos hum i els processos geolgics interns. Aquest curs es pot plantejar com una sola
matria o com dues diferenciades i en ambds casos ser important buscar la coordinaci, tant pel que
fa a les estratgies i procediments objecte destudi com entre els continguts conceptuals. Per exemple,
connectant lestudi de la matria i els seus canvis amb el de les funcions a lespcie humana. Lavaluaci
ser conjunta.
El quart curs s optatiu i lalumnat podr escollir les matries de biologia i geologia o de fsica i qumica
entre daltres matries optatives. El contingut de biologia que es planteja se centra en la introducci de
les tres teories-clau de la disciplina: la teoria cellular, la teoria cromosmica de lherncia i la teoria de
levoluci. La geologia saborda a partir de lestudi de la histria de la Terra i dels seus canvis a partir
dintroduir la teoria de la tectnica de plaques. El currculum de fsica se
centra en lestudi dels principis que governen el moviment de les partcules
i les ones, que han donat lloc a la fsica moderna. El contingut de qumica se
centra en el de la interpretaci de propietats de les substncies i dels seus
canvis en funci de la teoria atomicomolecular. Tot i que aquest curs t com
a fl conductor les grans teories de la cincia, el seu estudi no sha de desvin-
cular de la interpretaci de problemes de la humanitat, aix com de lanlisi
crtica de les actuacions que es duen a terme.
A quart curs la
biologia i geologia
i la fsica i qumica
sn optatives.
En tots els cursos hi ha un bloc de continguts comuns, que es refereixen als processos que caracteritzen
la cincia i les actituds i valors que shi associen. Aquests coneixements sn comuns a tots els cursos
i a totes les disciplines cientfques, per es planteja incidir en cada curs en alguns aspectes especfcs.
Aquests continguts shan organitzat en funci de quatre fnalitats per: a) afrontar la comprensi de
fenmens i situacions complexos; b) investigar els problemes, obtenir dades i reconixer evidncies;
c) extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les i d) transferir el nou coneixement a
la interpretaci daltres fenmens i a lactuaci conseqent i responsable. Tot i que shan descrit en un
bloc diferenciat dels altres, el seu aprenentatge ha de desenvolupar-se al mateix temps que el dels con-
tinguts conceptuals, ja que s important que hi hagi coherncia entre les maneres de construir cincia
i les maneres daprendre-la.
Lactivitat cientfca ha de partir de lanlisi de situacions que tinguin sentit per a lalumnat, que siguin idnies
per promoure una construcci signifcativa de les grans idees de la cincia i que siguin tamb rellevants
socialment i ajudin a prendre decisions en relaci amb els problemes de les persones i del planeta.
En aquesta anlisi ser important que el procs densenyament dissenyat ajudi lalumnat a fer evolucionar
el seu pensament des de les seves concepcions inicials, sovint alternatives, cap a idees ms properes a
les que mant la cincia actual i a adonar-se com els models i teories cientfques transformen la nostra
manera de veure el mn. A tal f s important que es dediqui temps a refexionar sobre el que sha fet i
el que queda encara per entendre, sobre com organitzar i sistematitzar tot el que sha fet i sha aprs, i
sobre les maneres de solucionar les difcultats i els dubtes plantejats.
Aquest creixement individual ha danar acompanyat dun treball collectiu de manera que tothom pugui
compartir representacions, discutir afrmacions, qestionar opinions, donar arguments, aportar alter-
natives, proposar experiments o suggerir nous reptes. A laula shan de donar totes les combinacions de
treball possibles: individual, per parelles, en petit grup i en gran grup, tenint present, per, que sempre
sha de promoure que inicialment cadasc tingui la possibilitat
de fer-se preguntes i dimaginar-se les seves respostes. Sense
haver formulat la idea prpia, s impossible posar-la a prova ni
contrastar-la amb les dels altres.
Tamb cal promoure en lalumnat lestabliment dinterrelacions
entre els continguts de les diferents disciplines cientfques, de
manera que el procs densenyament sigui ms efcient i, al mateix
temps, tingui molt ms sentit per als que aprenen tot el que sels
proposa fer i pensar.
Per aprendre cincies tamb s fonamental desenvolupar actituds favorables al seu estudi i donar la
possibilitat que lalumnat descobreixi el gaudi que representa poder comprendre els fenmens i fer pre-
diccions. Tanmateix, per arribar a experimentar aquest plaer lalumnat necessita dun acompanyament
per superar els moments de desnim, i que pugui trobar sentit a les activitats que se li proposen.
Aquestes activitats han de ser variades i orientades a promoure el desenvolupament de capacitats
diverses. s imprescindible el treball experimental, fent explcita la pregunta que el guia, les dades que
es recullen (qu ha passat) i la possible interpretaci (per qu ha passat). s ms idoni aquell treball
que es planteja com a punt de partida per fer-se preguntes o per trobar resposta a problemes oberts,
Cal promoure en
lalumnat lestabliment
dinterrelacions entre els
continguts de les diferents
disciplines cientfques.
que no pas el dissenyat per comprovar afrmacions. Tamb sn importants les
activitats de simulaci i el joc, per afrontar lanlisi de situacions complexes,
ls danalogies, els debats, lanlisi crtica dinformacions obtinguda a partir
de diferents mitjans.
Les TIC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge
de les cincies, des de lobservaci inicial fns a la realitzaci i valoraci fnal.
A partir de visualitzadors i sensors es poden observar i mesurar fenmens reals, transferint les dades
a lordinador per organitzar-les, fer-ne els grfcs corresponents i analitzar-ho tot sense haver de fer els
clculs mecnicament. Amb la modelitzaci de fenmens i dels simuladors, a partir de la interacci amb
els objectes, es poden fer proves virtuals.
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat. En aquest sentit
ha de possibilitar, en primer lloc, que els propis alumnes recullin informaci sobre si la seva representa-
ci dels objectius del que estan aprenent coincideix amb la del docent, si anticipen i planifquen el seu
pensament i la seva acci adequadament, i si es representen els criteris amb els quals seran avaluats.
I en segon lloc, que puguin regular les difcultats i mancances
detectades. Un procs densenyament no t sentit si no incorpora
un pla dacci per donar resposta a les difcultats detectades en
lalumnat al llarg del procs daprenentatge.
Lavaluaci fnal, que t com a fnalitat comprovar si lalumnat ha
assolit els continguts que sexpliciten en els criteris davaluaci
de cada curs, sha de fer a partir de proposar als nois i noies situa-
cions o problemes en relaci amb els quals, per donar-hi resposta,
hagin daplicar els coneixements apresos i no tant repetir-los mecnicament. Les respostes poden ser
comunicades per mitjans i recursos diversos, com per exemple: fent una exposici oral, utilitzant un
programa de presentaci, realitzant un vdeo, elaborant un informe escrit, responent a preguntes en
una prova escrita.
ObJECtIuS
La matria de cincies de la naturalesa de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desen-
volupament de les capacitats segents:
1. Comprendre les grans idees de la cincia i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quoti-
diana aix com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientfc.
2. Utilitzar conceptes i estratgies prpies del treball cientfc, ja sigui manipulativament o a travs de
simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir devidncies i proves
experimentals, amb la fnalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura,
produts o no per les persones.
3. Comprendre missatges de contingut cientfc, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral
i escrit i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC,
que puguin ajudar a fer la comunicaci ms efca.
4. Cercar i seleccionar informaci sobre temes cientfcs, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la
crticament i emprar-la per orientar i fonamentar les prpies opinions i actuacions.
s imprescindible
el treball
experimental.
Lavaluaci ha destar
dirigida fonamentalment
a millorar laprenentatge
de lalumnat.
5. Cooperar en grups socialment heterogenis en la resoluci de problemes abordables amb els con-
ceptes i procediments propis de les cincies, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de
propostes i ajudant els companys i companyes en la regulaci de les difcultats que es manifesten.
6. Tendir a actuar en funci dactituds i hbits favorables a la cura i promoci de la salut individual i
comunitria fonamentats en els coneixements bsics cientfcs, utilitzant estratgies que permetin
enfrontar-se als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb lalimentaci, les addiccions,
la sexualitat i la prevenci de les malalties en general.
7. Analitzar i valorar la importncia dutilitzar els coneixements cientfcs i les interaccions de la
cincia i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions
sobre problemes locals i globals als quals senfronta la societat amb vista a assegurar un futur ms
sostenible.
8. Reconixer que, per a lexercici de moltes professions, es necessiten coneixements cientfcs i saber
aplicar processos propis daquest camp del saber.
9. Analitzar crticament qestions cientfques socialment controvertides, argumentar les prpies opi-
nions tenint en compte les dels altres i aportant evidncies i raons fonamentades en el coneixement
cientfc, i tendir a actuar de manera conseqent, responsable i solidria.
10. Reconixer la naturalesa de la cincia i situar els coneixements cientfcs ms importants en un context
histric, per comprendre tant la gnesi dels conceptes i teories fonamentals com les interaccions
entre la cincia, la tecnologia i la societat.
PrImEr CurS
COntInGutS COmunS a tOtS ELS bLOCS
Per afrontar la comprensi de fenmens i situacions complexos
Observaci i descripci cientfca destructures a lunivers i a la Terra, de materials i ssers vius, uti-
litzant el vocabulari de manera rigorosa.
Comparaci de les caracterstiques identifcades utilitzant taules.
Identifcaci dels criteris de classifcaci utilitzats per la comunitat cientfca i reconeixement que
responen a acords consensuats.
Plantejament de preguntes al voltant de les caracterstiques dels materials i dels ssers vius de lentorn,
i valoraci del seu inters per ser investigades.
Per investigar els problemes, obtenir dades i reconixer evidncies
Identifcaci de les magnituds a mesurar, estimaci de la mesura i selecci dels instruments ms
idonis (analgics i digitals) per obtenir dades.
Disseny i aplicaci de procediments de mesura, utilitzant amb cura els materials i instruments, res-
pectant les normes de seguretat i recollint les dades amb un grau de precisi adequat a lobjectiu de
la recerca.
Elaboraci de taules i de grfcs, fonamentalment histogrames, per comunicar les dades de forma
convencional i amb els recursos TIC.
Identifcaci de les variables a observar per obtenir evidncies sobre com els diferents ssers vius
realitzen les funcions.
Cerca de dades en diferents fonts i anlisi crtica de la informaci trobada.
Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les
Comparaci entre observacions i mesures de materials i dssers vius. Anlisi dels diferents resultats
obtinguts, de les raons que els justifquen i de les maneres dafrontar el tractament dels errors.
Identifcaci de regularitats i de diferncies que possibilitin la classifcaci de materials i ssers vius.
Construcci de representacions de models sobre la matria, els ssers vius i la Terra i lunivers cohe-
rents amb les observacions fetes. Disposici a revisar els models en funci de les dades recollides i
les opinions fonamentades dels companys i companyes.
Per transferir el nou coneixement a la interpretaci daltres fenmens i a lactuaci conseqent
i responsable
s dels coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans dactuaci orientats a minimitzar el
consum de materials i el manteniment de la biodiversitat en els entorns escolar i familiar.
COntInGutS
La matria
Caracteritzaci de la matria per la seva massa i per ocupar un volum. Mesura directa i indirecta de
la massa i el volum de diferents slids, lquids i gasos. s de la balana i de material volumtric.
Diferenciaci de materials per la seva densitat. Clcul experimental de la densitat de diferents mate-
rials. s del concepte de densitat per interpretar diferents tipus de fenmens.
Identifcaci experimental dalgunes propietats caracterstiques de diferents materials i relaci amb
la seva utilitzaci. Aprofundiment en el cas especial de laigua.
s del model cineticomolecular (partcules) de la matria per interpretar diferents fets i fenmens:
pressi dels gasos, difusi, dilataci, estats de la matria i canvis destat.
Identifcaci, en materials de la vida quotidiana, de diferents tipus de mescles, heterognies, colloides
i solucions, i de substncies pures. Representaci mitjanant el model cineticomolecular (partcules).
Aplicaci dalgunes tcniques de separaci de mescles.
Reconeixement de les dissolucions com a mescles homognies. Preparaci experimental de disso-
lucions de diferent concentraci i identifcaci de dissolucions presents a la vida quotidiana.
Anlisi del cicle de materials ds habitual. Identifcaci de les matries primeres don provenen, de
diferents passos en el seu procs dobtenci i s, i don van a parar els productes de rebuig que es
generen al llarg de tot el procs.
Realitzaci dun projecte sobre ls ms sostenible dalguns materials a partir de collaborar en grup
en la cerca dinformaci i en la presa de decisions.
Lunivers i el sistema solar
Observaci del cel nocturn i dirn a ull nu i amb instruments adequats. Diferenciaci entre les galxies,
estrelles i planetes.
Identifcaci dels elements del sistema solar. Observaci de fenmens relacionats amb moviments
i posicions del sistema Sol-Terra-Lluna. Interpretaci mitjanant models senzills de: el dia i la nit, les
estacions, la durada del dia al llarg de lany, les fases lunars i els eclipsis.
Analitzar el geocentrisme i lheliocentrisme com les dues explicacions histriques per situar la Terra
a lunivers.
La terra i els seus embolcalls
Reconeixement de la Terra com a sistema que cont els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera
i geosfera, els quals interaccionen.
Descripci dels components de latmosfera i de la seva variaci amb laltitud, i justifcaci de la
importncia que t per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosntesi,
entre daltres canvis, com per la seva funci reguladora de la temperatura.
Identifcaci dalgunes variables que condicionen el temps atmosfric. s dinstruments meteorolgics
i registre sistemtic de dades. Representaci grfca i anlisi comparativa de les dades meteorolgiques
de diferents punts geogrfcs. Interpretaci de la formaci de precipitacions, tempestes i fenmens
elctrics a latmosfera. Coneixement de mesures de seguretat.
Caracteritzaci de la hidrosfera: aiges oceniques i continentals. Conceptualitzaci del cicle de
laigua. Identifcaci de recursos hdrics: aiges superfcials i subterrnies. Identifcaci de les fonts i
processos principals de contaminaci i mtodes bsics de depuraci. Justifcaci de la importncia
de no malgastar laigua.
Descripci de la geosfera: estructura interna. Reconeixement dels materials que formen lescora
terrestre: roques i minerals. Descripci del cicle de les roques.
Reconeixement dels tipus de roques i minerals ms comuns. s de claus senzilles per a la seva
identifcaci. Relaci entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilitzaci com a recurs.
La vida a la terra
Identifcaci i caracteritzaci dels trets comuns de tots els ssers vius com a individu: la nutrici com
a intercanvi de matria i energia amb al medi, la relaci com a capacitat de respondre als estmuls
del medi, la reproducci com a transferncia dinformaci i lestructura cellular dels organismes, a
partir de trobar evidncies en ssers vius de lentorn proper.
Interpretaci de la diversitat dels grups dssers vius com a maneres diferents de fer les funcions
vitals. Anlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fssils.
Interpretaci i observaci directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualitzador digital,
de les diferncies morfolgiques en els cinc regnes.
Identifcaci i classifcaci dorganismes a partir de lobservaci i utilitzant claus dicotmiques senzi-
lles. Utilitzaci de la lupa binocular, el microscopi i el visualitzador digital per a lobservaci dssers
vius no observables a ull nu.
Argumentaci de la importncia de mantenir la biodiversitat. Anlisi dalgun problema associat al
trfc legal i illegal despcies i al desplaament despcies autctones per espcies invasores.
CrItErIS DavaLuaCI
Plantejar preguntes a partir de lobservaci; identifcar les variables que possibiliten aprofundir en la
descripci del fenomen o sser viu, i recollir dades de manera sistemtica i acurada, representar-les
utilitzant esquemes, taules i histogrames, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari cientfc.
COnnEXIOnS amb aLtrES matrIES
matemtiques
s dunitats de mesura de massa i volum.
Aplicaci de la proporcionalitat i percentatges.
Representacions geomtriques a lespai.
s descales despai i temps.
Llengua
s dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment
i per escrit: descripci, explicaci, defnici, exposici, justifcaci i argumentaci.
Lectura crtica de textos amb contingut cientfc, obtinguts de fonts diverses.
Cincies socials
Interpretaci de variables que condicionen el temps atmosfric. Elaboraci de grfcs.
Identifcaci dactivitats humanes que poden incidir o incideixen sobre el medi.
Identifcaci dalguns recursos naturals renovables.
tecnologies
Utilitzaci dels dispositius TIC per a lobservaci, recollida i tractament de les dades
i presentaci i comunicaci de resultats.
s racional i estalvi de materials.
Descriure materials de diferent tipus (minerals, roques, aire, aigua) tant a partir didentifcar-ne les
propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta duna mescla heterognia, una soluci o
una substncia pura. Dissenyar i fer la separaci dels components duna mescla senzilla i relacionar
les tcniques aplicades amb els mtodes de separaci de mescles utilitzats en contextos quotidians
(cuina) o industrials (reciclatge de materials).
Interpretar observacions dalguns canvis en els materials a partir dimaginar la matria formada per
partcules. Justifcar, dacord amb les observacions fetes, la idonetat del model interpretatiu.
Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg
de lany, les fases lunars, els eclipsis i la longitud de les ombres.
Explicar amb idees cientfques senzilles alguns fenmens meteorolgics i justifcar les mesures de
seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les dades meteorolgiques en forma de taules
i grfcs, comparar les dades de diferents estacions meteorolgiques i interpretar mapes del temps
senzills.
Argumentar amb criteris fonamentats cientfcament la necessitat dutilitzar sosteniblement laigua
i tot tipus de materials tant per al consum personal com per a la indstria i lagricultura, i actuar de
manera conseqent.
Identifcar els principals tipus de roques, en particular les de lentorn proper, relacionant les seves
propietats amb ls ms freqent que sen fa tant industrialment com ornamental.
Reconixer, a partir dobservacions directes i indirectes, evidncies de cadascuna de les caracters-
tiques dels ssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cllules) i
utilitzar-les per justifcar que quelcom s un sser viu.
Utilitzar claus dicotmiques senzilles per identifcar organismes o el regne al qual pertanyen a partir
de lobservaci directa o indirecta dalguns organismes.
Argumentar les causes i els impactes dalgunes activitats humanes, en particular sobre el cicle de
laigua i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes.
SEGOn CurS
Observaci i descripci cientfca de canvis en els moviments, en els materials, en els ssers vius i en
la Terra utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.
Plantejament de preguntes que comportin lestabliment de relacions entre variables. Identifcaci de
les variables que poden ser ms signifcatives.
Diferenciaci entre observacions, inferncies, interpretacions o opinions personals.
Disseny de petites investigacions per respondre a les preguntes formulades.
Elaboraci de taules i de grfcs, fonamentalment funcionals, a partir de dades obtingudes experi-
mentalment i utilitzant recursos TIC.
Identifcaci devidncies de canvis al mateix temps que dels aspectes que no canvien.
Cerca de dades en diferents fonts a partir didentifcar paraules clau i anlisi crtica de la informaci
trobada.
s de recursos TIC (simuladors, sensors) per a la captaci i tractament de dades.
Identifcaci de relacions entre variables i deducci de regularitats i lleis senzilles.
Elaboraci dinformes sobre el treball fet, en els quals es justifquin les conclusions tant a partir de
les dades recollides com de referents terics.
i responsable
s dels coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans dactuaci orientats a estalviar
lenergia i preservar ecosistemes naturals.
Lectura crtica de textos que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretaci.
Establiment de relacions amb aplicacions tecnolgiques.
COntInGutS
Interaccions en el mn fsic
Caracteritzaci de les forces com a interacci. Mesura i representaci grfca de les forces. Diferen-
ciaci entre diferents tipus de forces.
Anlisi de fenmens de la vida quotidiana que sexpliquen pel concepte de pressi.
Identifcaci de magnituds que descriuen els moviments: posici, temps, velocitat i acceleraci. Carac-
teritzaci del moviment rectilini uniforme. Representaci grfca del moviment rectilini uniforme.
Anlisi de casos dequilibri de forces: reps i moviment rectilini uniforme.
Reconeixement de lefecte duna fora o suma de forces en moviments i deformacions. Relaci qualita-
tiva i experimental entre fora i moviment: acceleraci, frenada i desviaci. Aplicaci a la interpretaci
de causes daccidents de trnsit.
Lenergia
Identifcaci de lenergia i la seva relaci amb el canvi. Valoraci del paper de lenergia en la vida
quotidiana.
Reconeixement de la transferncia denergia en forma de treball. Valoraci de la multiplicaci de la
fora mitjanant mquines.
Diferenciaci entre energia cintica i potencial a partir danalitzar exemples.
Interpretaci de la calor com a forma de transferir energia i de la seva relaci amb la variaci de tempe-
ratura i els canvis destat. Observaci i comprovaci experimental de diferents formes de propagaci
de la calor (conducci, convecci i radiaci). Identifcaci de materials conductors i allants i el seu
s a la vida quotidiana.
Reconeixement de la transferncia denergia mitjanant la llum i el so. Experimentaci de les propietats
de la propagaci de la llum i el so. Interpretaci daplicacions a la vida quotidiana.
Anlisi de la conservaci i dissipaci de lenergia en les transferncies energtiques. Valoraci del
rendiment de determinades transferncies energtiques en la vida quotidiana.
Elaboraci de propostes de mesures, individuals i collectives, destalvi energtic en lentorn proper.
Els processos geolgics
Caracteritzaci del cicle geolgic com a interacci dels processos geodinmics interns i externs. Iden-
tifcaci de canvis a la superfcie de la Terra causats per agents geolgics externs. Reconeixement de la
meteoritzaci de les roques i de lacci dalguns agents externs en el modelat del relleu. Representaci
del relleu terrestre i lectura de mapes topogrfcs. Caracteritzaci dels processos de formaci de les
roques sedimentries.
Identifcaci de canvis a la superfcie de la Terra relacionats amb les manifestacions dels agents geol-
gics interns: deformaci de roques, sismicitat i vulcanisme. Reconeixement dels trets fonamentals de la
tectnica de plaques. Formaci de serralades de muntanyes, distribuci del vulcanisme i la sismicitat.
Descripci dels processos de formaci de roques magmtiques i metamrfques. Identifcaci i relaci
de les seves propietats amb el seu origen. Representaci de les roques en mapes geolgics. Identif-
caci dels usos de les roques en la construcci i en la indstria. Identifcaci de recursos energtics
fssils: petroli, gas, carb.
La vida en acci
Identifcaci de la cllula com a unitat estructural i funcional dels ssers vius. Observaci de cllules
al microscopi i visualitzador digital. Interpretaci de la diversitat de formes, dimensions i identifcaci
dalgunes estructures cellulars (paret cellular, nucli, vacols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de
funci que fan. Justifcaci de la necessitat cellular de nutrients i denergia per al creixement, per al
manteniment de la vida i per a la reproducci.
Caracteritzaci de la nutrici hetertrofa com a procs cellular dutilitzaci de matria orgnica i
oxigen del medi per obtenir energia i elaborar les seves estructures. Caracteritzaci de la respiraci
com a procs de transferncia denergia a la cllula.
Caracteritzaci de la nutrici auttrofa (fotosntesi) com a procs cellular dutilitzaci de la matria
inorgnica del medi i lenergia solar per elaborar les seves estructures. Justifcaci del paper de dife-
rents variables a partir de la realitzaci dexperiments senzills.
Diferenciaci entre la reproducci sexual i lasexual, com a individu, fent especial mfasi en si els
descendents sn genticament idntics o diferents al seu progenitor o progenitors. Anlisi dalgun
cicle biolgic representatiu a partir didentifcar evidncies de les diferents fases.
Caracteritzaci de la funci de relaci com la capacitat de les cllules de captar estmuls i generar
respostes. Identifcaci dels estmuls externs i interns. Identifcaci dels receptors, coordinadors i
efectors.
Anlisi dun ecosistema proper tot identifcant el paper de cadascun dels elements que el confguren.
Valoraci de les possibles conseqncies de la seva modifcaci, en termes de la transferncia de
matria i energia (productors, consumidors i descomponedors). Identifcaci de similituds i difern-
cies amb altres ecosistemes.

matemtiques
s dunitats de mesura despai, temps, temperatura, energia. Canvis dunitat.
s de nombres positius i negatius.
Reconeixement de funcions de proporcionalitat.
Lectura i construcci de representacions cartesianes.
Mesura dangles.
Utilitzaci descales ordinals com a unitat de mesura.
Llengua
s dels diferents tipus de textos lingstics per comunicar i argumentar dades i
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, defnici, exposici, justifcaci,
argumentaci.
Realitzaci desquemes daparells, muntatges i de modelitzacions.
Comunicaci de les idees a partir desquemes i dibuixos, i utilitzant vdeos, psters,
programes de presentaci i daltres mitjans.
Realitzaci dapunts i esbossos dssers vius en el seu medi i dels components del
relleu.
Educaci fsica
Identifcaci de diferents moviments.
tecnologies
Identifcaci dalgunes fonts denergia.
Anlisi de mecanismes per a la transferncia denergia.
Reconeixement de lefcincia de les mquines.
Utilitzaci i s dInternet per a la recerca dinformaci.
Aplicaci de recursos TIC en lobtenci i tractament de dades.
CrItErIS DavaLuaCI
Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. Elaborar
informes del treball experimental dut a terme i autoavaluar-los en funci de criteris consensuats.
Identifcar alguns exemples especialment signifcatius de forces com el pes i altres on interv la
pressi i establir relacions entre les forces i el moviment dels cossos (moviment rectilini uniforme i
moviment accelerat) per explicar fenmens quotidians.
Interpretar fenmens en termes de transferncia denergia en forma de treball, calor o ones, mos-
trant que sha conservat, si el sistema s tancat, al mateix temps que sha degradat. Utilitzar aquest
coneixement per argumentar la importncia destalviar lenergia en la nostra societat i les possibles
mesures dactuaci que cal prendre.
Descriure experincies que demostrin que les ones com la llum i el so transfereixen energia sense
transportar matria. Interpretar alguns fenmens ptics senzills amb el model de raigs de llum, aix
com les caracterstiques i propietats dels sons mitjanant el model dones.
Relacionar el vulcanisme, la sismicitat, la formaci del relleu i la gnesi de les roques metamrfques
i magmtiques amb lenergia interna del planeta i utilitzar aquest coneixement per interpretar carac-
terstiques del relleu o de roques.
Proposar hiptesis sobre el possible origen duna roca trobada en un indret concret tot justifcant els
possibles canvis soferts en el temps.
Aportar evidncies (experimentals o b simulades) que provin que un organisme determinat s
auttrof o hetertrof segons si obt la matria orgnica del medi o se lelaboren ells mateixos.
Identifcar a partir de preparacions microscpiques, fotografes i diagrames algunes caracterstiques
de la cllula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que fan en el cos.
Interpretar alguns canvis que sobserven en el medi com a conseqncia de les funcions dels ssers
vius, comprovant lefecte que tenen determinades variables en el processos de nutrici, relaci i
reproducci.
Ser capa didentifcar el tipus de reproducci (sexual o asexual) dun organisme a partir de les carac-
terstiques del seu cicle biolgic.
Identifcar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de lenergia disponible per
a tots els altres nivells trfcs a partir de lanlisi duna situaci de problema. Justifcar la funci dels
components bitics i abitics dun ecosistema proper i valorar-ne la diversitat. Representar grfcament
les relacions trfques establertes entre els ssers vius dun ecosistema proper, aix com deduir-ne
possibles conseqncies dalgun canvi.
Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i collectives amb relaci al consum denergia
i a possibles impactes de lactivitat humana en algun medi o indret concret. Elaborar propostes
dactuaci alternatives que siguin coherents amb lanlisi fet.
tErCEr CurS
Observaci i descripci cientfca de canvis en els materials i en el cos hum utilitzant el vocabulari
de manera rigorosa.
Plantejament de preguntes i identifcaci dels models cientfcs terics que poden ser ms tils per
respondre-les.
Plantejament dhiptesis per posar a prova els models propis.
Disseny dinvestigacions per validar hiptesis, que comportin controlar variables.
Identifcaci devidncies que confrmen o refuten hiptesis.
Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres poques histriques) i anlisi crtica dels
procediments emprats per a la recollida de dades i de les evidncies que es mostren.
Argumentaci de les conclusions duna recerca tenint en compte variables diferents, punts de vista
alternatius i el seu carcter provisional.
Adaptaci de lexpressi de les conclusions segons diferents destinataris i al tipus de mitj utilitzat
(informe escrit, exposici oral, pgina web, etc.).
i responsable
s dels coneixements apresos per dissenyar, argumentar i aplicar plans dactuaci orientats a estalviar
en el consum denergia elctrica i tenir cura de lentorn proper.
Tendncia a utilitzar el coneixement aprs per fonamentar maneres de viure saludables, tant indivi-
dualment com collectiva.
Reconeixement de les limitacions de tot tipus, per especialment les dordre socioeconmic, que
condicionen tant les investigacions cientfques com les seves aplicacions.
COntInGutS
fSICa I qumICa
La matria a lunivers
Distinci experimental entre substncies simples, substncies compostes i mescles. Observaci
experimental i mesura de propietats caracterstiques de substncies pures.
Identifcaci dels elements qumics bsics a la Terra i als ssers vius. Classifcaci dels elements en
metalls i no metalls en funci de propietats observades. s de la taula peridica per obtenir dades
de les propietats de diferents elements. Reconeixement dels smbols dels elements ms abundants
i del signifcat de les frmules de les substncies compostes.
Utilitzaci del model atmic per descriure els diferents components estructurals de la matria: toms,
molcules i ions. Comparaci de substncies amb estructures moleculars i estructures gegants, i
interpretaci de diferncies en les seves propietats.
Descripci de lestructura de ltom: interpretaci de les diferncies entre els toms de diferents
elements i entre istops dun element.
Interpretaci de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els organismes i, en
particular, els ssers humans. Valoraci de mesures preventives i protectores.
Descripci daltres tipus de radiacions i les seves aplicacions.
Les reaccions qumiques
Caracteritzaci dels canvis fsics i dels canvis qumics. Obtenci experimental de substncies com-
postes a partir dels seus elements i viceversa. Reconeixement que es tracta de canvis qumics.
Observaci de canvis qumics relacionats amb fenmens quotidians: reaccions cid-base, doxidaci i
combusti, de descomposici, de precipitaci, de fermentaci i de putrefacci. Identifcaci devidncies
que els elements qumics es conserven tot i que les substncies inicials i fnals sn diferents. Interpre-
taci dels canvis mitjanant el model atomicomolecular. Representaci dels canvis amb el llenguatge
qumic.
Comprovaci experimental de la conservaci de la massa dun sistema tancat abans i desprs
dun canvi fsic o qumic. Clcul de la massa de reactius i de productes en una reacci qumica
senzilla.
Predicci i estudi experimental de la variaci de la velocitat duna reacci en funci de les variables
(temperatura, concentraci, grau de divisi dels reactius slids). Observaci de lefecte dels catalit-
zadors i aplicaci a lanlisi de lacci dels enzims i dels catalitzadors dels vehicles.
Anlisi dalgun procs delaboraci de materials ds quotidi. Discussi sobre els aspectes a tenir
en compte per minimitzar limpacte en el medi del procs de producci o del seu s.
Energia i canvis qumics
Reconeixement de la transferncia denergia en les reaccions qumiques. Aplicaci a lanlisi de les
combustions i de la fotosntesi.
Observaci de les propietats elctriques de la matria. Experimentaci i interpretaci de fenmens
elctrics mitjanant el model de crrega elctrica. Interpretaci de fenmens electrosttics: descrre-
gues elctriques i ionitzaci de laire. Justifcaci de mesures preventives dels efectes dels llamps.
Anlisi del funcionament dun circuit elctric tancat: transport denergia, cicle delectrons, diferncia de
potencial i intensitat. Comprovaci de la relaci entre diferncia de potencial i intensitat en situacions
de la vida quotidiana.
Observaci de canvis qumics produts pel corrent elctric: Electrlisi. Identifcaci daplicacions en
el context proper.
Anlisi dels principals processos de generaci de lenergia elctrica a partir de diferents fonts i del
seu impacte en el medi. Valoraci dels arguments a favor i en contra de cada tipus de procs.
Identifcaci de cadenes energtiques i reconeixement que a cada pas tenim menys energia til al
sistema per fer treball. Anlisi i valoraci crtica de ls de lenergia elctrica.
bIOLOGIa I GEOLOGIa
La reproducci humana
Interpretaci de la funci de reproducci com a la transferncia de material gentic. Les cllules repro-
ductores com a vehicle de transmissi dels carcters hereditaris i la seva relaci amb el cicle biolgic.
Caracteritzaci dels aparells genitals femen i mascul, dels gmetes (vuls i espermatozoides) aix
com del recorregut dels espermatozous i vuls. Interpretaci del cicle menstrual. Caracteritzaci
del procs reproductiu (coit, fecundaci, embars i part). Reconeixement i valoraci de mtodes de
control de natalitat: anticonceptius i tcniques de reproducci assistida.
Valoraci dels canvis fsics i psquics a ladolescncia. Reconeixement de la diversitat de gnere.
Identifcaci de malalties de transmissi sexual i valoraci de mesures preventives. Caracteritzaci
de la resposta sexual humana: sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.
La nutrici humana
Interpretaci de lalimentaci i la respiraci com a processos per obtenir matria i energia per viure.
Caracteritzaci de la digesti com a procs per transformar els aliments en nutrients i de lassimilaci
com a procs dabsorci de nutrients des del medi extern al medi intern. Concepte dalimentaci
equilibrada i conductes de risc relacionades amb lalimentaci.
Justifcaci de lintercanvi de matria i energia que t lloc a les cllules, relacionant-ho amb la realit-
zaci de les funcions cellulars i la sntesi de molcules.
Caracteritzaci dels aparells, rgans i sistemes que aporten els nutrients a la cllula i neliminen els residus:
digestiu, respiratori, circulatori i excretor, fent mfasi en els tipus cellulars caracterstics de cadascun.
Caracteritzaci de la respiraci cellular com a procs doxidaci dels nutrients per transferir energia
a la cllula.
Les respostes del cos
Identifcaci dels diferents estmuls (fsics i qumics) i les respostes que genera el cos hum. Carac-
teritzaci dels diferents receptors cellulars que capten estmuls.
Conceptualitzaci de la neurona com a cllula especialitzada en la captaci i transmissi destmuls i carac-
teritzaci dels centres nerviosos i dels nervis. Identifcaci dels rgans del sistema nervis com a rgans
coordinadors de diferents respostes. Identifcaci i avaluaci de factors que afecten la salut mental.
Caracteritzaci de laparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relaci entre la morfoanato-
mia i el moviment: ossos, msculs i articulacions. Anlisi del moviment. Estmuls que desencadenen
respostes motores.
Caracteritzaci del sistema endocr com a efector de respostes del cos. Aplicaci del concepte dequilibri
hormonal a lanlisi dels trastorns ms freqents. Identifcaci de les hormones com a substncies
activadores o inhibidores de funcions. Anlisi de lefecte dalguna hormona.
Caracteritzaci del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecci de substncies alie-
nes al cos. Valoraci de la importncia de la higiene. Diferenciaci entre immunitat activa i passiva.
Anlisi i interpretaci de situacions determinades: vacunaci, allrgies i trasplantaments.
Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoraci dels efectes sobre la
salut individual i collectiva de les conductes addictives. Valoraci de la incidncia de lentorn social
en les conductes i en la salut.
Interacci entre els subsistemes de la terra i lactivitat humana
Anlisi dalguns impactes de lactivitat humana sobre latmosfera i la hidrosfera. Diferenciaci entre
contaminaci i contaminant i identifcaci dalguns contaminants i el seu impacte en alguns medis.
Identifcaci dalguns dels riscos derivats dels processos geolgics externs. Reconeixement de lactivitat
humana com a afavoridor dalguns daquests processos. Valoraci de limpacte i mesures per a la
seva predicci i prevenci.
Caracteritzaci dels riscos derivats dels processos geolgics interns: sismicitat i vulcanisme. Iden-
tifcaci de zones de risc en el marc de la tectnica de plaques. Valoraci de limpacte i mesures de
predicci i prevenci.
Caracteritzaci de les conseqncies de lactivitat humana sobre la biosfera a partir danalitzar la
modifcaci dels cicles de matria i del fux denergia de la natura. Identifcaci dels mecanismes
autoreguladors dels ecosistemes en els cicles de matria i el fux denergia dun ecosistema proper.
Anlisi de les causes, processos i conseqncies dalguns problemes ambientals, com ara: la generaci
de residus, la pluja cida, la disminuci de la capa doz i laugment del dixid de carboni atmosfric.
Argumentaci de mesures preventives i correctores per afrontar alguns daquests problemes i con-
creci de propostes dactuaci a lentorn proper.

matemtiques
s de nombres grans i molt petits; expressi de nombres en forma de potncia.
Resoluci dequacions lineals.
Realitzaci doperacions combinades, percentatges.
s de representacions grfques amb diagrames de sectors i de barres.
Lectura de mapes topogrfcs.
Llengua
s dels diferents tipus de textos lingstics per comunicar i argumentar dades i idees oralment i
per escrit: descripci, explicaci, defnici, exposici, justifcaci, argumentaci.
Cincies socials
Reconeixement de variables socioeconmiques que condicionen canvis en el medi.
Elements a tenir en compte en lobtenci industrial de nous productes derivats de la innovaci
cientfca i tecnolgica.
Identifcaci dels impactes dalguns processos productius.
Creaci dimatges utilitzant recursos informtics.
Anlisi crtica dimatges de fenmens provinents de diferents fonts.
Educaci fsica
Reconeixement de la relaci entre lalimentaci, lexercici fsic i la prctica de lesport sobre la salut.
Mesura de pulsacions en reps i en el desenvolupament de diverses activitats.
tecnologies
Introducci de dades, informacions i conclusions a una pgina web.
Valoraci de lestalvi de materials.
Creaci i edici de pgines web.
CrItErIS DavaLuaCI
Seleccionar la millor conclusi en funci de les evidncies recollides en un procs de recerca, identifcar
els supsits que shan assumit al deduir-la, i argumentar-la tenint present raons a favor i en contra.
Identifcar materials ds habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten delements, compostos
o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidncies experimentals. Utilitzar la taula
peridica per obtenir dades delements qumics i aplicar un model elemental dtom per interpretar
la seva diversitat i algunes de les propietats.
Identifcar canvis qumics en lentorn quotidi i en el cos hum, i justifcar-los a partir devidncies
observades experimentalment. Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justif-
cades sobre ls que fem dels materials en lentorn proper.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions qumiques, aix com la
conservaci de la massa en sistemes tancats.
Planifcar algun experiment i fer prediccions sobre la infuncia de diferents variables en la velocitat
de reacci. Descriure lefecte dels catalitzadors en reaccions dinters quotidi.
Interpretar fenmens dinteracci elctrica utilitzant el model atmic de la matria i el concepte de crrega
elctrica. Classifcar substncies en funci de criteris de conductivitat elctrica. Explicar el funcionament
duna pila qumica i duna pila de combustible i identifcar lelectrlisi com un canvi qumic.
Analitzar circuits elctrics senzills utilitzant els conceptes dintensitat, voltatge, resistncia i potncia
elctrica, especialment pel que fa a les transferncies i al consum energtic que es produeixen. Inter-
pretar i utilitzar la simbologia de representaci dels components dun circuit elctric senzill.
Identifcar el consum elctric daparells ds habitual. Calcular el consum elctric en lmbit domstic
i plantejar-ne propostes per a lestalvi. Argumentar, amb criteris ambientals, ls que es fa de diferents
fonts denergia per a determinades aplicacions.
Explicar els processos de la digesti dels aliments i absorci dels nutrients, respiraci, circulaci i
excreci relacionant-los amb el aparells i rgans corresponents i amb lintercanvi de matria i energia
amb el medi. Justifcar la importncia de lalimentaci equilibrada fent referncia a la necessitat de
nutrients a les cllules.
Valorar la importncia del correcte funcionament del sistema nervis, endocr i immunitari per a lequilibri
del cos relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar i respondre als estmuls del medi.
Explicar el funcionament dels rgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb lovulaci i el perode
frtil, i valorar lefccia dels mtodes per controlar la natalitat. Diferenciar entre mtodes anticoncep-
tius i mtodes de prevenci de les malalties de transmissi sexual.
Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos hum per justifcar el risc del tabac, lalcohol
i altres drogues. Valorar la importncia de la higiene personal i els hbits saludables com lalimentaci
variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans per a lequilibri i el bon desenvolupament personal.
Identifcar i valorar alguns riscos derivats dels processos geolgics interns i externs i la seva relaci
amb algunes activitats humanes.
Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justifcades sobre alguns casos dels
efectes de lactivitat humana en el medi: contaminaci, desertifcaci, afebliment de la capa doz i
producci i gesti dels residus.
Plantejar hiptesis justifcades sobre el procs de formaci dun relleu determinat. Llegir correctament
la informaci que ens aporta un mapa topogrfc.
Biologia i geologia (optativa a quart curs)
quart CurS
Plantejament de preguntes i discussi del seu inters i manera de defnir-les.
Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat dinterrelacionar models
terics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta.
Prioritzaci del model o models a escollir per analitzar un problema.
Anticipaci de possibles estratgies diferents per afrontar la recerca de respostes a una pregunta i
selecci de la ms idnia.
Recull sistemtic de dades, utilitzant sensors quan calgui, i anlisi del grau dexactitud i precisi.
Cerca de dades per respondre a les qestions a partir de diferents fonts, primries o secundries, i
anlisi crtica del seu inters i de les seves limitacions.
Regulaci dun disseny experimental proposat per cercar noves dades o adequar-lo a nous objec-
tius.
Identifcaci de tendncies signifcatives en les dades obtingudes.
Participaci en frums de contingut cientfc i validaci de les prpies conclusions a partir de la con-
frontaci amb les daltres.
Formulaci de noves preguntes a partir dels resultats obtinguts.
i responsable
s del coneixement aprs per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambientals, i
per fonamentar lactuaci.
Reconeixement que hi ha incertesa en fer prediccions relacionades amb processos biolgics i geolgics
i de la necessitat davaluar-ne els riscos. Aplicaci en lactuaci de principis com el de la precauci i
de valors com els dequitat, solidaritat i responsabilitat.
Reconeixement del carcter evolutiu de la cincia i valoraci de les aportacions de les diferents revo-
lucions cientfques en la superaci de dogmatismes i en els canvis de les condicions de vida de les
persones.
Anlisi crtica de corrents dopini no fonamentats en el coneixement cientfc actual.
COntInGutS
La terra, un planeta canviant
Identifcaci de principis i procediments que permeten reconstruir la histria de la Terra. Reconeixe-
ment del temps geolgic: magnituds i datacions absolutes i relatives. Caracteritzaci de les eres
geolgiques i ubicaci de fets geolgics i biolgics rellevants.
Identifcaci dalguns fssils caracterstics i explicaci del procs de fossilitzaci. Anlisi de fssils
per identifcar ambients i climes del passat.
Interpretaci de columnes estratigrfques i talls geolgics. Aplicaci en la reconstrucci de la historia
geolgica dun territori. Reconeixement de les grans unitats geolgiques de Catalunya.
Reconeixement dels desplaaments dels continents i lexpansi dels fons ocenics: la deriva conti-
nental.
Identifcaci de plaques litosfriques: moviments i lmits. Distribuci de volcans i sismes. s descales
de mesura de sismes: intensitat i magnitud. Interpretaci de la histria dels continents i oceans.
Cerca dinformaci sobre riscos geolgics, propers o llunyans, associats a la dinmica terrestre i
anlisi de les mesures de predicci i prevenci.
Aproximaci a la conceptualitzaci de la Terra com un sistema que sautoregula. Anlisi de les con-
seqncies dalgunes activitats humanes en funci de la teoria de Gaia.
La vida, conservaci i canvi
Identifcaci de la variabilitat de les persones: carcters hereditaris i no hereditaris. Defnici de fenotip.
Les cllules com a vehicle de transmissi dels carcters hereditaris.
Caracteritzaci dels cromosomes com a estructura que es conserva, es duplica i es transfereix per
mitosi/meiosi. Identifcaci dels cromosomes com a transmissors de la informaci gentica. Simili-
tuds i diferncies entre la mitosi i la meiosi en mbit general.
Identifcaci de lADN com a una de les substncies de les quals estan formats els cromosomes:
composici, estructura i funcions biolgiques. Aproximaci al concepte de gen. Anlisi dun cariotip.
Conceptualitzaci de les mutacions.
Caracteritzaci de la teoria cromosmica de lherncia i transmissi dels carcters hereditaris. Deter-
minaci cromosmica del sexe.
Resoluci de problemes senzills relacionats amb lherncia i amb lherncia del sexe. Identifcaci de
malalties hereditries i valoraci del diagnstic prenatal.
Aproximaci histrica a la gentica: des de Mendel i els primers estudis de gentica fns al projecte
del genoma hum. Valoraci de les aplicacions de lenginyeria gentica en diferents camps (els ali-
ments transgnics, la clonaci i el genoma hum) i de les repercussions en els ssers humans i en
els ecosistemes.
Origen i evoluci dels ssers vius
Exposici i anlisi dalgunes teories sobre lorigen de la vida a la Terra.
Caracteritzaci de levoluci com a procs pel qual les espcies shan anat succeint a partir de canvis
que es transmeten de generaci en generaci. Identifcaci del concepte despcie. Explicaci de
levoluci a partir didentifcar-ne proves.
Comparaci entre el lamarckisme, darwinisme i altres teories actuals generades per la cincia per
explicar lorigen, transmissi i selecci dels canvis.
Anlisi de la biodiversitat en la histria dels ssers vius: dels primers microorganismes als organismes
pluricellulars.
Identifcaci de les principals etapes en el procs de levoluci dels homnids. Justifcaci de les
diferncies i similituds dels fssils humans amb les daltres homnids.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar dif erents estratgies per afrontar lanlisi dun problema complex, prioritzar la ms idnia
en funci dels condicionaments de tot tipus que cal tenir en compte i aplicar-la. Justifcar el procs
seguit i identifcar els aspectes que queden poc demostrats.
Reconstruir de manera elemental la histria dun territori a partir de lestudi duna columna estrati-
grfca senzilla i justifcar-ne els resultats. s dels models temporals a escala.
Justifcar alguns fenmens geolgics fent referncia a la teoria de la tectnica de plaques.
Reconixer les caracterstiques bsiques del cicle cellular i descriure el procs de la reproducci cellular,
identifcant les diferncies i similituds bsiques entre la mitosi i la meiosi i el seu signifcat biolgic.
Interpretar la transmissi dalguns carcters hereditaris, incloent-hi certes malalties, mitjanant meca-
nismes gentics. Relacionar alguns mtodes denginyeria gentica amb les seves bases cientfques.
Valorar les implicacions tiques dalgunes daquestes tcniques.
Mostrar evidncies de levoluci de les espcies i argumentar alguns processos que la fan possible,
interpretar-les mitjanant teories evolutives actuals.
matemtiques
s de magnituds absolutes i relatives.
Aplicaci de la combinatria i probabilitat.
Llengua
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, defnici, exposici, justifcaci i
argumentaci.
Diferents representacions destructures complexes.
tecnologies
Anlisi de processos industrials dobtenci de productes.
Resoluci de problemes tecnolgics.
Refexi tica sobre labast dalgunes propostes cientfques amb incidncia social.
Fsica i qumica (optativa a quart curs)
quart CurS
Plantejament de preguntes i discussi del seu inters i manera de defnir-les.
Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat dinterrelacionar models
terics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta.
Prioritzaci del model o models a escollir per analitzar un problema.
Anticipaci de possibles estratgies diferents per afrontar la recerca de respostes a una pregunta i
selecci de la ms idnia.
Recull sistemtic de dades, utilitzant sensors quan calgui, i anlisi del grau dexactitud i precisi.
Cerca de dades per respondre a les qestions a partir de diferents fonts, primries o secundries, i
anlisi crtica del seu inters i de les seves limitacions.
Remodelaci dun disseny experimental proposat per cercar noves dades o adequar-lo a nous
objectius.
Identifcaci de tendncies signifcatives en les dades obtingudes.
Participaci en frums de contingut cientfc i validaci de les prpies conclusions a partir de la con-
frontaci amb les daltres.
Formulaci de noves preguntes a partir dels resultats obtinguts.
i responsable
s del coneixement aprs per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambientals, i
per fonamentar lactuaci.
Reconeixement que hi ha incertesa en fer prediccions relacionades amb processos fsics i qumics i
de la necessitat davaluar-ne els riscos. Aplicaci en lactuaci de principis com el de la precauci i
de valors com els dequitat, solidaritat i responsabilitat.
Reconeixement del carcter evolutiu de la cincia i valoraci de les aportacions de les diferents revo-
lucions cientfques en la superaci de dogmatismes i en els canvis de les condicions de vida de les
persones.
Anlisi crtic de corrents dopini no fonamentades en el coneixement cientfc actual.
COntInGutS
forces i moviments
Anlisi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis. Associaci del tipus de moviment amb repre-
sentacions grfques. Anlisi quantitatiu del moviment rectilini uniforme.
Caracteritzaci de lequilibri de forces. Identifcaci del pes dels objectes i del seu centre de gravetat.
Reconeixement de la relaci entre fora i deformaci en els cossos elstics.
Anlisi experimental de la pressi exercida per slids, lquids i gasos. Identifcaci de les variables
que infueixen en el valor de la pressi atmosfrica.
Caracteritzaci de les lleis de Newton i la seva aplicaci en la identifcaci i anlisi de moviments i
forces en la vida quotidiana. Interpretaci de situacions relacionades amb accidents de trnsit i anlisi
de mesures preventives. Anlisi experimental de la caiguda lliure i de la independncia de la seva
acceleraci envers la massa.
Caracteritzaci de la llei de la gravitaci universal i la seva aplicaci en lanlisi del moviment de
diversos tipus dastres i de les naus espacials. Identifcaci de problemes generats per la ingravidesa.
Valoraci dels avenos cientfcs i tecnolgics.
Evoluci en les concepcions per explicar lorigen de lunivers i la seva estructura.
Les ones
Caracteritzaci de les ones segons lamplitud, freqncia, perode i longitud. Reconeixement de la
possibilitat de propagaci dones mecniques en slids, lquids i gasos. Anlisi experimental dones
estacionries i de la ressonncia.
Reconeixement del so i les ones sonores. Identifcaci de fenmens relacionats amb la refexi del so.
Anlisi de la generaci de sons en instruments musicals, descripci de caracterstiques de laparell
de fonaci hum i justifcaci de mesures saludables en escoltar msica.
Interpretaci de la refexi i refracci de la llum mitjanant el model de raigs i justifcaci del funcio-
nament de diversos aparells ptics i de lull hum.
Interpretaci de la polaritzaci, la dispersi cromtica, els colors, les interferncies mitjanant el model
ondulatori. Establiment de relacions amb lespectre electromagntic, les propietats dels diversos tipus
dones electromagntiques i les seves aplicacions.
Cerca dinformaci sobre alguna de les aplicacions de les ones electromagntiques, analitzant les
mesures de seguretat implicades i comunicant les conclusions amb diferents suports.
Estructura i propietats de les substncies
Observaci experimental de propietats de substncies: conducci de lelectricitat en estat pur o en
dissoluci, punt de fusi, duresa, etc. i classifcaci de les substncies segons les seves propietats
identifcades. Interpretaci en funci de lenlla: inic, covalent o metllic.
Establiment de relacions entre lorganitzaci dels elements en la taula peridica i la seva estructura. Interpre-
taci de lestructura de ltom a partir devidncies de la distribuci dels electrons en nivells denergia.
Diferenciaci de les propietats de les dissolucions cides i bsiques, i mesura de pH. Reconeixement
de substncies cides i bsiques ds freqent i de la seva utilitzaci. Caracteritzaci de les reaccions
qumiques de neutralitzaci.
Interpretaci de la capacitat de ltom de carboni per formar enllaos. Identifcaci dels hidrocarburs
com a recurs energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu s.
Reconeixement experimental de propietats fsiques dalguns compostos orgnics senzills i de macro-
molcules. Establiment de relacions amb la seva estructura. Obtenci de polmers, anlisi de les seves
aplicacions i dels problemes relacionats amb el seu reciclatge.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar diferents estratgies per afrontar lanlisi dun problema complex, prioritzant la ms idnia,
en funci dels condicionaments de tot tipus que cal tenir en compte, i aplicar-la. Justifcar el procs
seguit i identifcar els aspectes que queden poc demostrats.
Descriure diversos tipus de moviments i interpretar-ne representacions.
Utilitzar les lleis de Newton per justifcar, en casos quotidians, la relaci entre les forces que actuen
sobre un cos i les caracterstiques del seu moviment, incloent-hi el cas de lequilibri. Interpretar de
forma senzilla els moviments dels astres i de les naus espacials, aix com alguns dels problemes que
comporten.
Interpretar diversos fenmens com a resultat de la transferncia denergia mitjanant ones. Descriure
i interpretar exemples de casos de ressonncia. Interpretaci de propietats del so i del funcionament
de diversos instruments musicals.
Interpretar diversos fenmens lluminosos amb el model de raigs o londulatori. Descriure fenmens
i el funcionament daparells basats en diversos tipus dones electromagntiques.
Interpretar algunes evidncies de la distribuci dels electrons en nivells energtics dins de ltom.
Argumentar la relaci entre aquesta distribuci i lorganitzaci dels elements en la taula peridica.
matemtiques
Reconeixement i aplicaci de funcions lineals, quadrtiques i de proporcionalitat inversa.
s de potncies negatives per expressar nombres petits.
Llengua
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, defnici, exposici, justifcaci,
argumentaci.
Representaci destructures en tres dimensions.
tecnologies
Anlisi de processos industrials dobtenci de productes.
msica
Generaci de sons en instruments musicals.
Relacionar algunes propietats de les substncies amb la seva estructura i les caracterstiques dels
seus enllaos.
Interpretar reaccions qumiques tenint en compte els aspectes materials, energtics i cintics i ser
capa daplicar-los en lanlisi dalguns processos qumics naturals o industrials dimportncia a la vida
quotidiana. Saber fer clculs de quantitats de substncia senzills a partir dequacions qumiques.
Relacionar la capacitat de ltom de carboni per formar enllaos amb la gran quantitat de compostos
que linclouen i la seva importncia en la qumica de la vida. Identifcaci dels hidrocarburs com a
recurs energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu s.
Representar lestructura dalgunes substncies orgniques dinters quotidi i relacionar-les amb les
seves propietats.
Matries. Cincies socials, geografa i histria 107
Matries
La matria de cincies socials, geografa i histria a leducaci secundria obligatria t com a fnalitat
proporcionar a lalumnat els coneixements cientfcs i les habilitats per ubicar-se en el mn, per esbrinar
els orgens i les causes dels problemes socials actuals i per integrar-se en la societat, com a persona
individual i com a membre dun collectiu.
Es pretn aprofundir en els aprenentatges adquirits en letapa anterior de lrea de coneixement del medi
natural, social i cultural, fent presents com a eixos vertebradors de lmbit social la geografa i la histria,
per no nicament aquestes, sin amb la intervenci daltres dis-
ciplines com leconomia, la sociologia, la flosofa, lantropologia
o la histria de lart.
Les cincies socials, geografa i histria han de facilitar el desen-
volupament de la conscincia ciutadana de lalumnat. Aquesta
conscincia ha de permetre a lalumnat donar sentit a les relacions
entre el passat, el present i el futur, i a la seva identitat territorial
i cultural. Aquestes relacions estan a la base de la conscincia
histrica i de leducaci de la temporalitat i permeten a lalumnat
dubicar-se en el present, i llegir-lo i interpretar-lo a la llum dels antecedents ms immediats dels segles
xx i xxi. La identitat territorial i cultural permet, per la seva banda, ladquisici duna conscincia de terri-
torialitat que s bsica per entendre la globalitzaci i les actuals relacions entre all global i all local i per
poder emetre judicis i prendre decisions sobre limpacte territorial i ambiental de determinades decisions
poltiques i econmiques que afecten simultniament les realitats ms properes i les ms distants.
La conscincia ciutadana s imprescindible perqu en un futur lalumnat pugui:
intervenir en la vida laboral, social i poltica;
prendre decisions en relaci amb la defensa del patrimoni cultural i natural i ls sostenible del medi;
participar en la millora de la convivncia democrtica;
defensar la justcia social, la solidaritat i lequitat.
Per afavorir el desenvolupament i la construcci de la conscincia ciutadana, cal ensenyar lalumnat
a pensar la realitat des del coneixement cientfc i poder contrastar els seus coneixements i creences
amb les aportacions de les disciplines cientfques, fent possible orientar lalumnat perqu descobreixi
la naturalesa de les conductes i prctiques socials, valori crticament les seves idees i comportaments i
aprengui a participar en la millora de la societat.
La conscincia ciutadana democrtica safavoreix amb el desenvolupament del pensament social crtic
i creatiu. Lalumnat ha daprendre a buscar les raons dels seus judicis sobre situacions del passat i del
present i participar en el disseny dalternatives a problemes quotidians, socials i poltics, a travs del
treball cooperatiu i amb una actitud dialogant, oberta al contrast amb les interpretacions dels altres i
amb voluntat darribar al consens.
Les cincies socials donen
sentit a les relacions entre
passat, present i futur i
a la identitat territorial
i cultural de lalumnat.
Vivim en societats cada cop ms heterognies i complexes, presi-
dides per un continu canvi social i tecnolgic que noms es pot
comprendre si dotem lalumnat dels instruments terics, procedi-
mentals i de valors per orientar-se en el mn. A travs del coneixement
social, lalumnat pot ampliar els seus horitzons per comprendre els
resultats de lacci humana tant en el terreny espacial com tempo-
ral, en un mn globalitzat, interdependent, desigual i en conficte.
Aquest mn globalitzat exigeix de la formaci duna ciutadania amb
capacitat danlisi i raonament que aprengui a buscar, seleccionar
i utilitzar la informaci de manera sistemtica i crtica i, alhora, que aprengui a desenvolupar la capacitat
dempatia per comprendre la diversitat existent en el mn. Lestudi de les diverses realitats socials del
present i del passat hauria de conduir lalumnat a construir la seva prpia visi del mn a partir de:
confrontar percepcions i valors existents;
reconixer i fer seus els drets i deures de la ciutadania democrtica;
descobrir-ne les arrels histriques;
reconixer el seu lloc entre els altres;
treballar per a la cohesi social;
construir el sentiment de pertinena i la seva identitat social, poltica i cultural.
La matria de cincies socials, geografa i histria ha de preparar lalumnat perqu refexioni sobre el seu
propi procs daprenentatge. Quan lalumnat pren conscincia del que sap o creu saber, i s capa de
comunicar-ho, est en disposici de compartir-ho amb els altres i, si escau, de modifcar-ho. Aquest s
un procs refexiu a partir del qual lalumnat reconstrueix el
seu propi aprenentatge i es dota de coneixements i habilitats
per trobar respostes vlides i coherents als interrogants que
es formula i als problemes que se li plantegen.
Lensenyament de les cincies socials, geografa i histria
ha dafavorir leducaci ciutadana de lalumnat perqu
assumeixi els valors democrtics i aprengui a participar
en la vida collectiva, per mitj de projectes de cooperaci
en el seu entorn.
El coneixement de la matria de cincies socials, geografa i histria tamb contribueix al desenvolu-
pament de les competncies bsiques de leducaci obligatria. Entenem per competncies laplicaci
dels coneixements, habilitats i actituds en la resoluci de problemes en contextos diferents. Per tant,
el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una prctica completa i una seqncia dels
continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex i abstracte, dacord amb el procs
maduratiu dels joves i presentats en una seqncia en espiral a travs dels cursos de letapa.
Les competncies prpies de la matria de cincies socials estan estretament vinculades al bloc de
competncies especfques centrades a conviure i habitar el mn, que comprn la competncia en el
coneixement i la interacci amb el mn i la competncia social i ciutadana.
Les cincies socials faciliten
el desenvolupament de la
conscincia ciutadana de
lalumnat i del pensament
social crtic i creatiu.
El mn actual, globalitzat
i complex, exigeix una
ciutadania que assumeixi els
valors democrtics i participi
en la vida collectiva.
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica el segent:
1. Percebre, comprendre, representar i interpretar lespai real i virtual, per situar-shi, orientar-shi i des-
plaar-shi utilitzant croquis, plnols, mapes i daltres representacions cartogrfques.
2. Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes dorganitzaci social, poltica i econmica passats i
presents, per contribuir a la construcci duna societat ms justa, solidria i democrtica.
3. Analitzar i interpretar la interacci que es produeix entre lentorn i lactivitat humana, per percebre
els canvis socioambientals com a resultat de la utilitzaci del medi i els seus recursos per part de les
societats.
4. Comprendre la interrelaci i interdependncia dels agents, els fets i els fenmens socials, per conviure
en un mn global, complex, plural, desigual i en conficte.
5. Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements
relatius a les cincies socials.
6. Contribuir en la construcci dun nou model de societat basat en els principis del desenvolupament
sostenible, afavorint les prctiques basades en ls responsable, racional, solidari i democrtic dels
recursos.
7. Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i collectiva, per enriquir la
prpia identitat i afavorir la convivncia.
8. Desenvolupar un pensament crtic i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant
solucions i alternatives a travs del dileg, lempatia i la cooperaci.
9. Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i collectius i adquirir
el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania
responsable i compromesa en les comunitats de pertinena.
Si considerem que la matria de cincies socials, geografa i histria t com a fnalitat proporcionar a
lalumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el mn, per esbrinar els orgens i les causes
dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, s
important que, en fnalitzar leducaci secundria obligatria, lalumnat tingui sufcients coneixements
i habilitats per saber don ve, don s i cap a on vol anar, com a individu i com a membre dun collectiu.
La contribuci a lassoliment de totes les altres competncies bsiques s signifcativa i se centra en els
aspectes segents:
Les competncies comunicatives
Elaborar el discurs propi de les cincies socials a partir de les competncies lingstiques (descrip-
ci, explicaci, justifcaci, interpretaci i argumentaci) per donar sentit a la informaci i construir
coneixement.
Descodifcar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics, cartogrfcs, audiovisuals,
informtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les cincies socials per a la construcci dun discurs
cientfc, precs i rigors.
Adquirir habilitats comunicatives en situacions dinteracci oral, dexposici i comunicaci de resultats
i de debats oberts o reglats.
Valorar les manifestacions artstiques histriques i contempornies per desenvolupar el sentit esttic
i la capacitat democionar-se.
Desenvolupar una actitud activa en relaci amb la conservaci i preservaci del patrimoni natural i
cultural, contribuint a donar-lo a conixer.
Les competncies metodolgiques
Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informaci a partir de fonts diverses (directes
i indirectes, escrites, grfques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats
amb les TIC).
Distingir entre informacions rellevants i anecdtiques i entre informacions objectives i subjectives,
per copsar la intencionalitat dels missatges.
Contrastar la informaci a partir de fonts diverses, comparant-la per desenvolupar un pensament
crtic i creatiu.
Utilitzar els nombres i el clcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els ndexs, etc.), aplicats
a la cronologia i lanlisi de fenmens.
Utilitzar tcniques de representaci geomtrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes
i els espais.
Utilitzar amb propietat instruments i tcniques per dibuixar, mesurar i calcular.
Recollir, interpretar i comunicar informaci de taules i grfcs.
Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crtic, creatiu i amb capacitat de
presentar alternatives.
Desenvolupar estratgies en la resoluci de problemes.
Utilitzar i dominar tcniques i estratgies per organitzar i sistematitzar la informaci (resums, esque-
mes, mapes conceptuals, bases dorientaci, etc.).
Aplicar estratgies de regulaci i dautoregulaci per aprendre a millorar.
Desenvolupar la capacitat de previsi i adaptaci als canvis.
Les competncies personals
Confgurar la prpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i histrics dispo-
nibles del seu entorn.
Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees
prvies.
Desenvolupar la capacitat diniciativa i comproms personal i de lacci.
Prendre decisions a partir de la refexi i fer propostes de millora.
Desenvolupar estratgies de planifcaci i execuci en les tasques quotidianes.
Els continguts de la matria sarticulen en els dos primers cursos en una combinaci de coneixements
histrics i geogrfcs. El tercer curs es destina prioritriament a lorganitzaci econmica i geopoltica
actual i el quart curs a lensenyament de la histria recent i del mn davui.
Aquesta estructura pretn mantenir un equilibri descales espacials i temporals, tot prioritzant el coneixe-
ment geogrfc i histric del mn actual. Des duna perspectiva espacial es considera fonamental que
al fnal de letapa lalumnat hagi adquirit un bon coneixement de la realitat catalana i espanyola en el
context europeu, aix com la construcci duna aproximaci a lorganitzaci social, poltica, econmica
i cultural del mn. Saposta per un enfocament que prioritzi la
comparaci de situacions similars de diferents realitats territorials
i que eviti plantejaments excessivament localistes, eurocentristes
i etnocentristes. Amb tot, no sha de perdre de vista la dimensi
europea, s a dir, destudiar aquelles situacions la projecci de les
quals permeti un estudi simultani amb la realitat local, catalana
i espanyola.
En relaci amb lequilibri descales temporals, cal posar mfasi
en la histria ms recent (segles xx i xxi), ats que s la que dna
signifcat a les problemtiques actuals. s convenient que en qualsevol situaci geogrfca i social es
compari el passat i el present, buscant les arrels histriques dels problemes. El tractament dels contin-
guts i de les situacions que se seleccionin per desenvolupar-lo ha de representar de forma equilibrada la
diversitat social, inclosa la de gnere, i la presncia de minories tniques i culturals.
Atesa la riquesa i complexitat de fets, situacions i problemes geogrfcs i histrics es fa necessria una
selecci i una seqncia dels continguts que permeti a lalumnat adquirir coneixements bsics i fonamentals
per seguir aprenent i que li permeti desenvolupar un pensament histric, geogrfc i social autnom.
Lanlisi de problemtiques socials, utilitzant informacions de diferents fonts i perspectives i abordant
els confictes dinteressos entre els diversos agents socials que intervenen, aix com la cerca de solucions
per la via del consens, permeten contextualitzar el coneixement a partir de situacions reals. La diversitat
dopinions i opcions que shi posen en joc confguren una manera dentendre el mn i una manera de
resoldre els problemes individuals i collectius que ajuden a comprovar la relativitat del coneixement. En
un mn globalitzat i interconnectat cal cercar espais comuns de coneixement per a alumnes amb realitats
culturals i socials diverses, que serveixin de referncia a tots, respectant les diferents identitats.
El currculum planteja un bloc com per a tota letapa.
Seguidament, en tots els cursos, hi ha un bloc de continguts
comuns que incorpora laprenentatge de procediments i
actituds de carcter general, que ha de servir com a marc
per desenvolupar la resta de blocs, els quals es poden
impartir en un ordre diferent del proposat. Els coneixements
bsics i fonamentals de cada bloc es poden seleccionar i
seqenciar a partir de conceptes socials clau, per exemple:
identitat i alteritat, diferenciaci, racionalitat i irracionalitat, organitzaci social, canvi i continutat, creences
i valors, i interrelaci. Aquests coneixements, a ms, shaurien de presentar a partir de problemes socials
rellevants, de situacions problema o de la problematitzaci dels continguts.
Lestructura dels continguts
mant un equilibri descales
espacials i temporals,
prioritzant el coneixement
del mn actual.
El bloc de continguts comuns
incorpora procediments i
actituds generals com a marc per
desenvolupar la resta de blocs.
Encara que en leducaci secundria obligatria els continguts es presentin organitzats per matries,
per a lassoliment de les competncies bsiques s convenient establir-hi relacions sempre que sigui
possible. La connexi entre continguts de matries diverses mostra les diferents maneres de tractar una
mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa
manera, els continguts que en una matria es presenten com a instrument, trobaran en una altra els
contextos adequats que els donaran sentit.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al fnal dels continguts de cada curs es concreten les connexions que es poden establir amb daltres
matries; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
aportacions de la histria a la matria de cincies socials
Les societats occidentals confen en lensenyament de la histria i en la formaci duna ciutadania
informada i crtica, capacitada per participar en la vida democrtica dels seus pasos. Tamb confen
que lensenyament de la histria permetr a les joves generacions formar el seu pensament, la seva
conscincia histrica i les seves identitats. A ms, lensenyament de la histria ha de possibilitar que les
joves generacions preservin per al futur la memria histrica del passat i el patrimoni cultural.
La formaci del pensament histric suposa laprenentatge
daquelles capacitats que permetran a lalumnat donar
sentit al passat: comprendre els fets i els problemes objecte
destudi de la histria, per desprs analitzar-los, contrastar-
los, argumentar-los amb el suport devidncies i percebre
la complexitat del temps histric.
La conscincia histrica, entesa com la capacitat de pensar-
se com a sser histric i de donar sentit al passat, s fona-
mental per a la construcci de les identitats personals i socials dels joves i per saber-se membres dun
grup o collectiu amb el qual comparteixen una histria, un territori, unes tradicions i una determinada
visi del mn.
El desenvolupament de la conscincia histrica ha de permetre a lalumnat construir la seva conscincia
temporal, s a dir: ha de poder construir la seva historicitat com a conseqncia de les interrelacions
entre el passat, el present i el futur. Ha de ser capa de percebre la presncia del passat en el present i
poder projectar-se del present cap al futur.
El paper de lensenyament de la histria en la formaci de les identitats ha de tenir en compte la pluralitat
i la complexitat del nostre mn i les opcions de les persones per prendre lliurement i autnoma les deci-
sions relacionades amb la construcci de la seva personalitat i del seu futur. Aquestes caracterstiques
la pluralitat, la complexitat i la llibertat expliquen la necessitat de trobar elements de cohesi social i
de preservar les memries plurals dels protagonistes del passat, i totes aquelles evidncies que faciliten
comprendre millor com eren, com vivien, com pensaven els homes i les dones que ens han precedit en
el temps i han tingut un paper clau en la construcci del present.
La formaci del pensament histric, el desenvolupament de la conscincia histrica i la preservaci de
la memria i del patrimoni justifquen i donen sentit a la fnalitat ms important de lensenyament de la
histria a lESO: leducaci per a la ciutadania democrtica.
La formaci del pensament
histric suposa laprenentatge
de les capacitats de lalumnat
per donar sentit al passat.
El coneixement histric s clau perqu lalumnat aprengui a participar en la vida democrtica dun pas,
prendre partit davant dels problemes del mn, participar en la transformaci i la millora de la prpia
societat i del mn i seguir aprenent per participar-hi en el futur. En aquest sentit, les relacions entre la
matria de cincies socials, geografa i histria i leducaci per a la ciutadania sn molt estretes.
aportacions de la geografa a la matria de cincies socials
La realitat espacial s complexa. El medi s producte dels fenmens de la natura i de lactivitat dels grups
socials; en conseqncia, lestudi de lespai habitat per les societats sha de fer sense separar els compo-
nents naturals dels humans. Lessncia del coneixement geogrfc en lensenyament obligatori radica en
convertir en intelligibles els territoris propers i els ms
allunyats. Lalumnat ha dubicar-se en relaci amb les
decisions espacials i socials i obtenir coneixements,
habilitats i actituds per actuar de manera responsable,
individualment i collectiva, en el territori.
Leducaci geogrfica ha de fer que les persones
sapropin dels espais i medis on desenvolupen la
seva vida quotidiana, aix com aprecin els paisatges
i les civilitzacions i cultures diferents a les seves. Una apropiaci desitjable de lespai comporta fer-ne
un s racional, habitar-lo amb els altres i, fnalment, organitzar-lo i administrar-lo de forma sostenible,
per garantir el seu futur. Daquesta manera, lalumnat coneixer els orgens i les evolucions del territori
propi i dels altres i, comprenent-los, hi podr actuar i contribuir, si escau, en la seva transformaci amb
coneixement de causa.
El coneixement geogrfc t com a objectiu ensenyar a pensar lespai en un mn global. El raonament
geogrfc, aplicat en un territori, ha de ser dinmic i incloure una pluralitat descales. Implica aprendre
a analitzar els diferents elements que caracteritzen un territori, triant el nivell espacial ms adequat per
tractar cada problema. Tamb shauria de tenir en compte les diferents escales temporals per trobar en
el passat les explicacions de les estructures espacials del present i, a partir de les tendncies actuals,
pensar en els escenaris futurs. El raonament geogrfc s, per tant, retrospectiu i prospectiu.
La geografa permetr lalumnat vincular la idea de lloc amb la idea de cultura, i la idea de globalitat amb
la dinterdependncia i complexitat. Aix podran entendre que la nostra quotidianitat ve determinada
avui pels canvis que tenen lloc arreu del planeta i que el que succeeix en el nostre medi local infueix en
el desenvolupament daltres territoris allunyats. Per aix s molt important educar en la responsabilitat
envers les nostres accions individuals i collectives en la construcci del sistema i mn.
Orientacions metodolgiques
Lensenyament de les cincies socials, la geografa i la histria sha de basar en ls de fonts i recursos
diversos per obtenir informaci, per interpretar-la i comunicar-la de manera efca i comprensible. Cal
potenciar lobservaci directa i indirecta, la lectura de diferents documents i fonts orals i, especialment,
cal ensenyar a lalumnat a treballar amb les TIC i els mitjans de comunicaci que estan a labast de
qualsevol ciutad.
A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als
projectes que es faran amb lalumnat. Es treballaran estratgies per a la localitzaci de la informaci,
Leducaci geogrfca ha de
permetre que lalumnat sapropi
dels espais i medis on desenvolupa
la seva vida quotidiana.
lobtenci i tractament de les dades i les habilitats danlisi
i de comunicaci (collaborativa, de presentaci i publicaci
dels resultats).
Shan de crear situacions educatives que permetin a lalumnat
expressar les seves representacions socials, geogrfques i
histriques amb lobjectiu danalitzar i valorar els seus orgens
i la seva racionalitat. Cal tenir present que bona part de les
representacions socials de lalumnat, en part provinents dels
mitjans de comunicaci, shan construt fora de lescola i sovint
es basen en estereotips, informacions parcials i subjectivismes. Per aquesta ra conv presentar situacions
que ajudin a qestionar-se i a replantejar-se les representacions prpies i, si escau, a canviar-les.
Perqu lalumnat pugui desenvolupar tots i cadascun daquests aspectes lensenyament ha de fomentar
el segent:
El lligam entre el passat, el present i el futur.
La comparaci de diferents situacions, problemes o fets, prviament contextualitzats en la societat
que els ha generat, i entre civilitzacions, cultures o societats properes o allunyades en lespai i en el
temps.
Laprenentatge daquelles destreses que permetin a lalumnat buscar de forma autnoma informaci,
classifcar-la segons la seva procedncia, sistematitzar-la i organitzar-la i analitzar, comparar, criticar
i avaluar les fonts i les evidncies utilitzades.
La construcci de models dexplicaci i interpretaci dels fets, problemes o situacions socials, his-
triques i geogrfques.
Laprenentatge de coneixements histrics temporals (cronologia, perioditzaci, canvi, continutat,
simultanetat, sincronia, diacronia, causalitat, etc.) aplicables a diferents situacions.
Laprenentatge de coneixements geogrfcs espacials (representaci espacial, escales, interdepen-
dncia, complexitat, etc.) aplicables a diferents territoris.
El protagonisme dhomes, dones, nois i noies en els esdeveniments del passat i del present, buscant
un equilibri entre els grups i els collectius socials dun mateix pas i apreciant lintercanvi intergene-
racional.
La interrelaci entre pasos, territoris, cultures i civilitzacions incorporant com a objecte destudi tot
all que caracteritza a lsser hum: les necessitats i les maneres de satisfer-les, les activitats econ-
miques, lorganitzaci social i poltica, les cosmovisions, les manifestacions artstiques, etc.
La comprensi emptica dels altres i la relativitzaci de les valoracions sobre el que s propi i el que
s ali.
Els mtodes de treball orientats a formular hiptesis i explicacions precises, exposar maneres de fer
diferents, resoldre problemes, buscar possibles solucions i alternatives, argumentar opinions sobre
fets i idees, etc.
Lensenyament de les cincies socials, la geografa i la histria ha dapostar, fnalment, per un enfocament
interdisciplinari que integri manifestacions diverses de les societats humanes, ubicades en lespai i en el
temps, com ara la msica, la literatura, la cincia, la tcnica o el pensament, possibilitant que lalumnat
transvasi continguts entre les diverses disciplines que cursa.
Cal potenciar un enfocament
interdisciplinari que integri
manifestacions diverses de les
societats humanes, ubicades
en lespai i el temps.
Lavaluaci s una prctica fonamental en el procs de lensenyament i aprenentatge dels continguts de
la matria de cincies socials, geografa i histria i sha de relacionar amb els objectius de la matria i els
criteris davaluaci. Aquesta avaluaci ha de permetre al professorat contrastar els aprenentatges assolits
amb les competncies que es pretenen desenvolupar, a travs de lanlisi del procs densenyament i
aprenentatge.
Lavaluaci formativa ha dimplicar tant el professorat com
lalumnat, ats que ha de permetre, al professorat, identifcar
la idonetat i adequaci de les estratgies densenyament
i, a lalumnat, els obstacles del seu aprenentatge i la cons-
trucci destratgies de superaci.
Juntament amb lavaluaci formativa, sha de potenciar
lavaluaci en lacci, s a dir, lavaluaci de lelaboraci i aplicaci de projectes dintervenci social en
la comunitat (problemes socials, patrimoni natural i cultural, memria histrica, sostenibilitat, etc.).
ObJECtIuS
La matria de cincies socials, geografa i histria de leducaci secundria obligatria t com a objectiu
el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Identifcar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bsics que
caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interacci-
ons al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqncies
econmiques, socials, poltiques i mediambientals que sen deriven i la necessitat de garantir la
sostenibilitat.
2. Reconixer les principals unitats paisatgstiques del mn, dEuropa, dEspanya i de Catalunya i
valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relaci entre elements fsics
i humans.
3. Identifcar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelaci entre fenmens poltics,
econmics, socials i culturals, conixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqncies i valorar
el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i collectius dels processos.
4. Identifcar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments rellevants de la histria
del mn, posant mfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de levoluci
de la humanitat que faciliti la comprensi de la pluralitat i de la diversitat social i cultural i aplicar
aquests coneixements a la interpretaci del present, la comprensi del passat i la construcci del
futur.
5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals i de la igualtat de drets i
deures dels individus, reconixer la diversitat com a element enriquidor de la convivncia, emetre
judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis,
valorant-los crticament.
6. Valorar el patrimoni cultural com a herncia i llegat dels grups humans i manifestaci de la seva
riquesa i diversitat. Comprendre els elements bsics de les manifestacions artstiques dins del seu
context.
Lavaluaci ha destar dirigida
fonamentalment a millorar
laprenentatge de lalumnat.
7. Expressar i comunicar els continguts de la matria de forma personal i creativa, seleccionant i inter-
pretant dades i informacions expressades per mitj de llenguatges diversos (lingstics, numrics,
grfcs, multimdia i audiovisuals) i refexionant sobre el propi procs daprenentatge.
8. Utilitzar les llenges com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb
els altres, a partir del desenvolupament de les competncies lingstiques prpies de la matria
(descripci, explicaci, justifcaci, interpretaci i argumentaci).
9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans dinformaci i comunicaci com
a eines per obtenir i processar informaci diversa per a la resoluci de demandes especfques,
aplicant instruments danlisi de les fonts utilitzades.
10. Distingir els trets fonamentals de les societats democrtiques i valorar les consecucions de la
democrcia i la vigncia dels drets humans individuals i collectius i de les llibertats. Assumir els
valors democrtics en la convivncia escolar i de lentorn, rebutjant situacions injustes i discrimi-
natries.
11. Identifcar les causes dalguns confictes al llarg de la histria i en lactualitat, valorant la necessitat
de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs
de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidria, participativa i dialogant.
12. Participar de forma cooperativa en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes rellevants a partir
del plantejament dinterrogants i problemes en relaci amb la recuperaci de la memria histrica,
la conservaci del patrimoni natural i cultural i la vida social de lentorn.
Continguts comuns per a tota letapa
Identifcaci i s de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions al coneixement del medi
fsic i de les formes de vida en el present i el passat.
Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement social en lanlisi i
interpretaci dels fenmens, aix com en la comunicaci de resultats duna recerca.
Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herncia cultural
dels grups humans i manifestaci de riquesa i diversitat.
Aplicaci de la representaci grfca de la cronologia i de les variables histriques de canvi, continutat
i simultanetat.
Situaci en el temps i en lespai dels fets histrics rellevants, aplicant la perioditzaci convencional.
Identifcaci dels diferents ritmes evolutius de les societats, valorant el carcter no lineal de levoluci
histrica.
Localitzaci i caracteritzaci de diferents paisatges, analitzant la interacci entre els grups humans i
el medi i caracteritzant les formes de vida que possibiliten.
Lectura i interpretaci de mapes, plnols i imatges de diferents caracterstiques i suports, per localitzar
i per caracteritzar els grans mbits geopoltics i econmics.
Cerca, anlisi i contrast dinformacions estadstiques, grfcs i mapes, especialment amb suport TIC.
Contrast i valoraci crtica dinformacions diferents, incloses les dels mitjans de comunicaci, sobre
un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.
Reconeixement dels drets i deures individuals i collectius, identifcant i rebutjant les situacions de
desigualtat, injustcia i discriminaci, especialment les relatives al gnere, que afecten persones i
collectius en el mn.
Identifcaci dels focus de conficte en el mn actual i valoraci del dileg i de la cooperaci com a
formes pacfques de resoluci de confictes.
Valoraci de la funci de la memria histrica en la construcci del futur.
Aplicaci dels coneixements histrics a la comprensi i interpretaci dalguns dels problemes de
lactualitat, des duna perspectiva global del mn.
Treball dels diferents continguts de la matria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de forma
creativa i responsable.
PrImEr CurS
COntInGutS COmunS
Coneixement de diferents projeccions cartogrfques per representar la Terra. Lectura i interpretaci
de mapes, plnols i imatges de diferents caracterstiques i suports (convencionals i digitals). s
descales grfques i numriques. Aproximaci a les cosmovisions daltres cultures.
Obtenci i processament dinformaci a partir de lobservaci directa i indirecta de paisatges propers
i llunyans.
Aplicaci de tcniques dorientaci geogrfca convencionals i coneixement dalgunes eines digitals
dorientaci i localitzaci.
Identifcaci i s de diferents tipus de fonts (materials, iconogrfques, textuals, orals, cartogrfques,
digitals, etc.), valorant les seves aportacions al coneixement del medi fsic i de les formes de vida en
el present i el passat.
Aplicaci de la representaci grfca del temps histric. s de la perioditzaci convencional i anlisi
de maneres de comptar el temps daltres cultures.
Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herncia cultu-
ral dels grups humans i manifestaci de riquesa i diversitat. Localitzaci i obtenci dinformacions
diverses sobre restes arqueolgiques i elements patrimonials de Catalunya i Espanya.
COntInGutS
El paisatge com a resultat de la interacci entre la humanitat i el medi
Caracteritzaci de diferents paisatges, amb especial atenci al territori catal, espanyol i europeu,
analitzant i descrivint els elements naturals i humans que els caracteritzen, copsant els canvis i valo-
rant la necessitat de protegir-los.
Anlisi de la interacci entre els grups humans i el medi al llarg de la histria, tot caracteritzant les
diferents relacions entre les societats i els seus entorns.
Reconeixement de la distribuci en lespai de continents, oceans i mars i localitzaci i identifcaci de
les principals unitats de relleu i unitats hidrogrfques al mn, a Espanya i a Catalunya, com a escenari
de les activitats humanes.
Identifcaci dels factors bsics del clima i de les principals varietats climtiques per mitj de lelaboraci
i interpretaci de climogrames i de la incidncia de lactivitat humana sobre el clima.
Distinci entre riscos naturals i antrpics. Descripci dalguns casos dimpacte mediambiental deri-
vats de lacci humana, especialment a Catalunya, cercant causes i conseqncies. Identifcaci dels
diferents tipus de recursos naturals renovables i no renovables.
Valoraci de les accions, tant individuals com collectives, que afavoreixen un desenvolupament
sostenible. Aproximaci a poltiques de protecci mediambiental des dmbits diversos (municipal,
autonmic, estatal, europeu, dentitats no governamentals, etc.).
El coneixement del passat: de les societats prehistriques al mn clssic
Anlisi de les formes de vida dels pobles prehistrics (organitzaci social, economia, creences, mani-
festacions artstiques, etc.) a travs de les seves restes materials.
Valoraci dels factors que van permetre el desenvolupament de les primeres civilitzacions urbanes, tot
identifcant les relacions de causalitat entre fenmens. Identifcaci delements de canvi i continutat
en les formes de vida i subsistncia i en lorganitzaci de la societat.
Caracteritzaci de lintercanvi econmic i cultural entre els pobles colonitzadors de la Mediterrnia i
les poblacions autctones de la pennsula Ibrica.
Anlisi dalguns elements de lorganitzaci social, poltica i econmica de la Grcia clssica. Identif-
caci dels factors que van permetre la consolidaci de lImperi rom i dels que van provocar la seva
crisi posterior, aplicant nocions de causalitat.
Identifcaci del llegat cultural del mn clssic i valoraci de les seves aportacions.
Aplicaci de les nocions histriques de canvi, continutat i simultanetat en alguns exemples del mn
tardo-antic, tot incidint en lorigen i expansi del cristianisme.
CrItErIS DavaLuaCI
Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funci dels elements naturals i huma-
nitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, aix com
els obstacles i les oportunitats que possibiliten dacord amb els recursos que proporcionen.
matemtiques
Representaci grfca de seqncies temporals.
Orientaci i interpretaci de lespai. Lectura descales grfca i numrica.
Elaboraci i lectura de grfcs.
Identifcaci dels elements del paisatge, dels recursos naturals i de limpacte de
lactivitat humana sobre el medi.
Valoraci de la necessitat de preservar i donar a conixer el patrimoni natural i de fer un
s sostenible dels recursos.
Llengua
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals per comunicar i compartir idees i
coneixements.
tecnologies
s dinstruments TIC amb tcniques per dibuixar, mesurar i calcular.
Lectura descales grfca i numrica.
Educaci fsica
Orientaci i interpretaci de lespai.
Descodifcar la informaci simblica de plnols de diferents caracterstiques i descales diverses.
Reconixer elements del territori sota representacions espacials i grfques diverses, aplicant tcniques
dorientaci.
Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antrpics. Identifcar
limpacte de lactivitat humana sobre el territori.
Identifcar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir duna situaci determinada i valorar les
accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible en mbit local i mundial.
Distingir els perodes convencionals de la histria i representar-los grfcament, tot valorant la rela-
tivitat cultural de les diferents maneres de comptar el temps.
Relacionar els canvis i continutats tecnolgics i socials, i aplicar aquesta relaci a alguns exemples
de societats prehistriques i primeres civilitzacions urbanes. Identifcar alguns factors implicats en
laparici dorganitzacions socials complexes i de les primeres formes estatals i imperials.
Localitzar elements rellevants del patrimoni cultural i artstic de les societats prehistriques i de les
civilitzacions histriques, collaborant en la seva protecci i difusi.
Analitzar els trets bsics de lorganitzaci social, poltica i econmica de Grcia i Roma, valorant
lintercanvi econmic i cultural amb les poblacions autctones de la pennsula Ibrica i identifcant
els diferents ritmes evolutius.
Comparar alguns elements originals de la civilitzaci clssica amb altres civilitzacions urbanes i
reconixer aspectes signifcatius de la seva aportaci a la civilitzaci occidental.
Interpretar diverses fonts dinformaci escrites, materials i iconogrfques i comunicar la informaci
obtinguda de formes diverses, incloses les TIC i mitjanant el treball cooperatiu, especialment a travs
de descripcions, sntesis i esquemes explicatius que relacionin causes i conseqncies dels fets.
SEGOn CurS
COntInGutS COmunS
Lectura i interpretaci de mapes, plnols i imatges de diferents caracterstiques i suports (conven-
cionals i digitals).
Cerca, anlisi i contrast dinformacions estadstiques i grfcs, per mitjans convencionals i digitals,
per interpretar fenmens demogrfcs i socials.
Aplicaci de les nocions histriques de canvi, continutat i simultanetat en diversos fenmens histrics.
s i contrast de diferents fonts documentals primries i secundries (materials, textuals, iconogrf-
ques, cartogrfques, digitals, etc.) per contextualitzar els conceptes generals a fets de lentorn proper.
Representaci grfca de les seqncies temporals.
Valoraci del paper de les dones i dels homes com a subjectes de la histria i del present. Exercitaci
de lempatia histrica i establiment de relacions entre el passat i el present.
Reconeixement dels elements bsics que caracteritzen els estils artstics a lpoca medieval i moderna,
per mitj de lobservaci directa i indirecta, i interpretaci dobres signifcatives de lmbit catal, espanyol
i europeu dins el seu context cultural. Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni.
COntInGutS
Locupaci del territori: poblaci i societat
Anlisi de levoluci histrica de la poblaci dmbit local i mundial: poblament, dinmiques demo-
grfques i ritmes durbanitzaci al llarg de la histria. Identifcaci de les fonts per a lestudi de la
poblaci (censos, padrons o registres).
Localitzaci de les principals concentracions i buits demogrfcs, identifcant els factors naturals i
humans que expliquen la distribuci de la poblaci. Localitzaci de les principals concentracions
urbanes a Catalunya, a Espanya i al mn.
Aplicaci dels conceptes bsics de demografa a la comprensi de dinmiques demogrfques actuals
(creixement demogrfc, migracions, esperana de vida), analitzant i interpretant les seves causes i
conseqncies.
Identifcaci dels elements estructurals de les societats actuals (edat, sexe, ocupaci, mobilitat), carac-
teritzant especialment alguns factors de desigualtat social i diversitat cultural de la societat europea,
espanyola i catalana i manifestant respecte per la diversitat i riquesa de manifestacions culturals.
Les societats preindustrials
Identifcaci dels trets bsics de la societat, leconomia i els poders poltics a lEuropa feudal, incidint
en els elements referits a la desigualtat legal dels estaments socials. Localitzaci espacial i temporal de
les diverses unitats poltiques que van coexistir en la pennsula Ibrica durant ledat mitjana i anlisi
dels diferents grups socials.
Aplicaci de les nocions histriques de canvi i continutat en la interpretaci de lorigen i lexpansi
de lIslam. Anlisi de les formes de vida i de la confuncia de cultures (cristians, musulmans i jueus)
en les ciutats de la pennsula Ibrica.
Identifcaci dels trets bsics del procs de formaci dels comtats catalans fns a la consolidaci de la
Corona catalanoaragonesa. Caracteritzaci de les principals institucions catalanes, establint relacions
amb algunes institucions actuals.
Anlisi dels canvis econmics i poltics de la baixa edat mitjana, incidint especialment en lauge de la
vida urbana i del comer i en els confictes al mn rural. Anlisi del paper de lEsglsia en la cultura i
la mentalitat medievals.
Anlisi de levoluci social, poltica i econmica a ledat moderna, situant limperi hispnic dins el
context europeu. Comparaci de situacions histriques de lpoca moderna, com lampliaci del mn
conegut pels europeus o els confictes religiosos, entre daltres, amb fets de lactualitat. Caracteritzaci
dalguna civilitzaci no europea.
Reconeixement dels elements bsics de levoluci histrica de Catalunya dins la monarquia hisp-
nica, analitzant les causes i les conseqncies dalguns confictes poltics i socials. Caracteritzaci
delements de canvi i continutat en la Catalunya del segle xviii.

CrItErIS DavaLuaCI
Localitzar les rees de concentraci (incloses les principals aglomeracions urbanes) i buit demogrfc
en el mn, Espanya i Catalunya, tot interpretant alguns dels factors naturals i humans que expliquen
els desequilibris territorials.
Analitzar algunes de les tendncies demogrfques dominants en el mn actual a partir del clcul i
interpretaci dels indicadors demogrfcs bsics (natalitat, mortalitat, saldo migratori), distingint les
causes i les conseqncies dels fenmens, especialment dels moviments migratoris.
Analitzar els trets caracterstics de la societat europea, espanyola i catalana, caracteritzant els elements
de diversitat cultural i de desigualtat social, manifestant una actitud de rebuig envers les desigualtats
i de comproms social envers lequitat.
matemtiques
Lectura, interpretaci i elaboraci de taules estadstiques i de grfcs, especialment en
suport digital. Identifcaci i s de nombres absoluts i relatius.
Representaci grfca de seqncies temporals.
Valoraci de la necessitat de preservar i donar a conixer el patrimoni cultural de les
societats.
Llengua
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals usant el vocabulari adient.
tecnologies
Anlisi de la interacci entre lentorn, la tecnologia i la societat.
Educaci fsica
Habilitats de treball en equip i actitud de respecte per la diversitat.
Descriure alguns trets socials, econmics, poltics, culturals i artstics que caracteritzen el feudalisme
a Catalunya, Espanya i Europa i reconixer els trets principals de la seva evoluci fns laparici de
lestat modern.
Situar en el temps i lespai les diverses unitats poltiques i grups socials que van coexistir en la Penn-
sula Ibrica, valorar la diversitat cultural i reconixer exemples actuals de pervivncia del seu llegat
cultural.
Reconixer i valorar alguns dels aspectes fonamentals de la institucionalitzaci del poder poltic a
Catalunya, identifcant els orgens dalgunes institucions actuals en lpoca medieval.
Reconixer el paper de les religions en la confguraci de les mentalitats de les societats de lpoca
medieval i moderna, posant algun exemple.
Distingir els trets principals de la formaci i evoluci de lestat modern i identifcar aquestes caracte-
rstiques en la monarquia hispnica i analitzar algun conficte poltic i social que afecti Catalunya.
Analitzar alguns factors histrics de lpoca moderna, particularment les causes i conseqncies
de lampliaci del mn conegut pels europeus, i relacionar-los amb fets o situacions de lactualitat.
Valorar les aportacions daltres civilitzacions.
Reconixer elements patrimonials de lpoca medieval i moderna a Catalunya a partir de la recerca
dinformaci en fonts diverses, incloses les TIC, i de lobservaci directa i indirecta daquests elements,
comunicant i valorant la documentaci histrica i artstica que proporcionen, per mitj del treball
cooperatiu.
tErCEr CurS
COntInGutS COmunS
Cerca, anlisi i contrast dinformacions estadstiques, grfcs i mapes, aix com de les informacions
que ens proporcionen els mitjans de comunicaci. Contrast i valoraci crtica dinformacions diferents
sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.
s de diferents fonts dinformaci, especialment amb suport TIC, per contextualitzar els conceptes
generals a fets de lentorn proper, comunicant de forma argumentada els resultats de la recerca.
Reconeixement dels drets individuals i collectius. Identifcaci i rebuig de les situacions de desigualtat,
injustcia i discriminaci que afecten persones i collectius en el mn actual.
Valoraci crtica dels prejudicis sexistes i discriminacions de gnere per mitj de lanlisi i debat de
casos, en la nostra societat i en daltres.
Valoraci del dileg i de la cooperaci com a formes pacfques de resoluci de confictes.
Refexi i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relaci amb la convivncia i la cohesi
social, fonamentant les opinions prpies i respectant les dels altres.
COntInGutS
activitat econmica i espai geogrfc
Reconeixement i aplicaci de conceptes bsics deconomia a lanlisi del funcionament de les activitats
econmiques i de lorganitzaci del mn del treball, tot caracteritzant els trets generals de leconomia
europea, espanyola i catalana dins un mn globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de
lentorn proper.
Anlisi de les relacions entre la tecnologia, lorganitzaci social i la producci de bns en un territori al
llarg de la histria. Presa de conscincia del carcter exhaurible dels recursos i de la necessitat duna
producci respectuosa amb el medi ambient i dun consum responsable.
Reconeixement de paisatges agraris, exemplifcant les caracterstiques bsiques de cada un i identi-
fcant les transformacions en el mn rural. Anlisi dels principals paisatges agraris a Catalunya, aix
com de les activitats que hi estan associades.
Identifcaci de les principals zones industrials dmbit mundial i dels factors de localitzaci indus-
trial i la seva relaci amb les xarxes de comunicaci i transport. Anlisi de levoluci de lactivitat dels
sectors secundari i terciari a Catalunya.
Comprensi de la relaci entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu. Classifcaci i
anlisi dalguns serveis dmbit mundial i local. Identifcaci de la tendncia a la terciaritzaci de les
societats actuals.
transformacions i desequilibris en el mn actual
Valoraci de les conseqncies de la globalitzaci de leconomia, entre les quals hi ha la deslocalitzaci
industrial i les noves formes de comer. Anlisi de casos dintercanvi desigual entre pasos.
Anlisi del desenvolupament hum desigual, a partir de la selecci i contrast dinformacions i, espe-
cialment, dels indicadors socioeconmics.
Anlisi de les noves formes de producci daliments i del problema de la fam al mn i les seves
implicacions globals. Valoraci de les poltiques de cooperaci i solidaritat.
Identifcaci de limpacte dels processos productius, dels moviments de poblaci i del creixement
urb sobre el territori. Anlisi de les formes de vida, dels problemes i de la gesti de les ciutats actuals,
especialment a Catalunya i Espanya.
Organitzaci poltica i planifcaci del territori
Anlisi i contrast de diferents formes dorganitzaci poltica i territorial. Comparaci amb algunes
formes dorganitzaci poltica del passat. Distinci entre les fronteres tradicionals i els nous espais
convivencials.
Identifcaci dels principis i institucions dels rgims democrtics i valoraci de la participaci ciuta-
dana en les institucions pbliques. Distinci entre sistemes democrtics i autoritaris.
Anlisi dels elements bsics de lorganitzaci poltica i administrativa de la Uni Europea, Espanya
i Catalunya, aix com dels rgans principals de govern i el seu funcionament. Comparaci entre els
rgans de govern municipal i els dmbits territorials ms grans.
Localitzaci i caracteritzaci dels grans mbits geopoltics i econmics del mn. Identifcaci de les
funcions dalgunes organitzacions internacionals.

matemtiques
Lectura, interpretaci i construcci de taules estadstiques i de grfcs amb suport
paper i digital. Identifcaci i s de nombres absoluts i relatius.
Conceptes bsics deconomia.
tecnologies. Cincies de la naturalesa
Identifcaci de limpacte dalguns processos productius sobre el medi i de la necessitat
dun s sostenible dels recursos.
Anlisi de la interacci entre lentorn, la tecnologia i la societat.
Utilitzaci de recursos TIC per a la informaci, comunicaci i processament de les
dades.
Llengua
Desenvolupament de competncies lingstiques per descriure, explicar, justifcar,
interpretar i argumentar situacions i fenmens.
msica. Educaci visual i plstica
s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics, audiovisuals, etc.) per
interpretar la realitat i per comunicar els resultats duna recerca.
Educaci per a la ciutadania i drets humans
Anlisi dels canvis i desequilibris en el mn actual i de les seves implicacions globals.
Anlisi del funcionament del sistema democrtic i de les vies de participaci de la
ciutadania.
Valoraci del dileg o la cooperaci en la resoluci de confictes.
Reconeixement dels drets humans i rebuig de les desigualtats.
CrItErIS DavaLuaCI
Reconixer i analitzar, per mitj dels indicadors socioeconmics, els desequilibris en la distribuci dels
recursos, explicant possibles causes i conseqncies i cercant propostes alternatives a la desigualtat
i de suport al desenvolupament sostenible.
Analitzar aspectes del funcionament de leconomia en el mn destacant la interdependncia entre
pasos i el seu impacte en la realitat econmica de lentorn proper.
Caracteritzar els principals sistemes dexplotaci agrria existents, identifcant i exemplifcant en el
cas catal algunes de les transformacions del mn rural. Analitzar les relacions entre la producci
daliments i la fam al mn.
Descriure i analitzar les transformacions en les activitats i els espais industrials, localitzant els prin-
cipals centres de producci en el mn, Espanya i Catalunya. Establir relacions entre la deslocalitzaci
industrial i la globalitzaci econmica.
Relacionar les xarxes viries i de transport de Catalunya amb el desenvolupament econmic, aplicant
criteris de sostenibilitat mediambiental.
Valorar els elements que conformen lestat del benestar en les societats actuals i analitzar situacions
de desigualtat en laccs als serveis bsics.
Valorar els principis del funcionament poltic democrtic, aplicant-los en el reconeixement dels drets
i deures i dels principis del sistema representatiu. Superar prejudicis i estereotips sobre grups socials
i culturals amb una actitud emptica.
Utilitzar fonts diverses per obtenir informaci sobre fets econmics i socials de lentorn i relacionar-
los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de forma organitzada i intelligible utilitzant
recursos TIC.
Fer de forma cooperativa treballs de sntesi i recerca sobre situacions de desigualtat, injustcia i dis-
criminaci que afectin persones i collectius en el mn actual, a partir del plantejament dhiptesis o
interrogants a resoldre.
Conixer els mecanismes de gesti urbana de lentorn local i les formes de participaci ciutadana
en la planifcaci urbanstica. Proposar iniciatives de millora que tinguin en compte la sostenibilitat
mediambiental i la cohesi i convivncia social i, en especial, les que sn potencialment aplicables a
Catalunya.
quart CurS
COntInGutS COmunS
Obtenci dinformaci de situacions i confictes de lactualitat, a partir de diversos mitjans de comu-
nicaci i, si escau, dentrevistes i enquestes, tot analitzant els seus antecedents histrics i establint
relacions entre lmbit mundial i el local.
Recerca daspectes de la vida quotidiana del passat, a partir dinformacions extretes de fonts primries,
prioritzant les fonts orals i darxiu, i secundries. Elaboraci i lectura de mapes histrics.
s de formes diversifcades, tant escrites com orals, prioritzant els mitjans audiovisuals i les TIC, per
comunicar els resultats duna recerca individual o en grup.
Identifcaci dalguns dels canvis, continutats i ruptures en el mn de la cultura, de lart i de les menta-
litats, dmbit mundial i local, i interpretaci dins el context, amb atenci especial als rols de gnere.
Refexi crtica i debat sobre la infuncia dels mitjans de comunicaci en les mentalitats individuals
i collectives.
Anlisi dimatges com a documents histrics, referents esttics i interpretacions de la realitat. Visualitzaci
dalguns flms documentals o de fcci i valoraci com a fonts histriques i llenguatges expressius.
COntInGutS
Les arrels del mn contemporani
Identifcaci dels elements de canvi i continutat entre lAntic Rgim i lpoca contempornia.
Anlisi de les revolucions i transformacions poltiques que donen inici a lpoca contempornia. Iden-
tifcaci dels antecedents, entre els quals hi ha el reformisme illustrat, i de les seves conseqncies
socials, fns al present. Anlisi de levoluci histrica dEspanya i Catalunya al segle xix i valoraci dins
el context internacional.
Valoraci dels canvis socioeconmics que implica la revoluci industrial i interpretaci del fenomen
des de la multicausalitat. Anlisi de les formes de vida en les ciutats industrials del segle xix a partir
dalgun exemple proper. Interpretaci de la problemtica i de les aportacions dalgunes ideologies i
revolucions, analitzant especialment els moviments socials i poltics a Catalunya.
Localitzaci geogrfca de lexpansi imperialista. Identifcaci de les relacions de causa i efecte entre
limperialisme i la consolidaci del capitalisme.
Grans confictes del segle xx
Identifcaci dels elements bsics de lordre poltic i social de la primera meitat del segle xx, incidint
en les lluites socials i els confictes bllics. Caracteritzaci daspectes relatius a la situaci histrica
de Catalunya i Espanya, en especial, durant la ii Repblica i la Guerra Civil.
Comparaci dels sistemes totalitaris del segle xx, caracteritzant especialment levoluci del franquisme
a Catalunya i Espanya.
Anlisi del procs de descolonitzaci i de les seves conseqncies. Valoraci argumentada de la
repercussi de limperialisme en lactual confguraci del mn, analitzant algun cas del continent
afric.
Anlisi del procs de reconstrucci de lordre poltic i econmic desprs dels confictes bllics. Valo-
raci de les intervencions dels organismes internacionals, com lONU, en matria de poltica mundial
i de la seva vigncia. Caracteritzaci dels models socioeconmics de postguerra.
Valoraci dels canvis i ruptures en les formes i funcions de lart, per mitj de lanlisi de lobra dalguns
artistes representatius.
El mn davui
Anlisi del procs de construcci de la Uni Europea fns a lactualitat i, en especial, de la integraci
dEspanya, aix com del paper de Catalunya dins el marc europeu.
Valoraci de la transici cap a la democrcia a Catalunya i Espanya a partir de lanlisi del paper dels
homes i les dones com a subjectes dels canvis histrics, individualment i collectiva. Anlisi dels
reptes de la democrcia a lactualitat.
Reconeixement de les conseqncies de la globalitzaci i localitzaci dels nous centres de poder.
Argumentaci crtica del sistema econmic actual amb relaci a la sostenibilitat i plantejament
dalternatives.
Identifcaci dels focus de conficte en el mn actual, tot relacionant les seves causes amb factors
histrics. Valoraci del dileg i de la cooperaci com a formes pacfques de resoluci de confictes.
Valoraci de la funci de la memria histrica en la construcci del futur.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar variables temporals (durada, successi, ritme, simultanetat, etc.), pel que fa a les grans
transformacions i confictes mundials que caracteritzen lpoca contempornia (revolucions burgeses,
revoluci industrial, etc.).
matemtiques
Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfcs en suport convencional i
digital.
Llengua
Adquisici dhabilitats comunicatives en situacions dinteracci oral, com els debats
oberts o reglats.
Educaci eticocvica
Anlisi dels confictes en el mn actual i valoraci del dileg i la cooperaci en la
resoluci dels confictes.
Comprensi de la realitat des duna perspectiva global.
Disseny de propostes dactuaci amb relaci a problemtiques ciutadanes.
Educaci visual i plstica. msica
Valoraci dels canvis en el mn de lart a lpoca contempornia.
Anlisi de lobra dartistes representatius de la contemporanetat.
Reconixer alguns elements de canvi i de continutat de lestat liberal respecte de lAntic Rgim, a
partir de levoluci poltica i econmica de Catalunya i Espanya en relaci amb el context europeu.
Relacionar la consolidaci del sistema capitalista amb lexpansi colonial i valorar-ne les repercussions
actuals.
Identifcar alguns elements de les mentalitats, costums i factors culturals, inclosos els rols de gnere,
i la seva evoluci histrica.
Aplicar els coneixements histrics a la comprensi i interpretaci dalguns dels problemes internacio-
nals ms destacats de lactualitat, des duna perspectiva global del mn, allunyada de leurocentrisme.
Valorar el paper histric dels organismes internacionals i la seva vigncia actual.
Valorar lequilibri necessari entre drets i deures individuals i collectius i reconixer la democrcia
com un procs en construcci que requereix un comproms personal i collectiu contra la desigualtat
i lexclusi.
Planifcar i fer treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensi poltica o social en el mn
actual, a partir dinformacions diverses, inclosos els mitjans de comunicaci (premsa, televisi,
cinema, etc.) i les TIC, assumint una actitud crtica i oberta al contrast de fonts.
Participar en debats, exposant opinions raonades sobre canvis i continutats que afectin aspectes de
lactualitat, aportant argumentacions basades en les cincies socials, respectant les opinions dels
altres i cercant lobtenci i comunicaci de conclusions comunes.
Comparar els rgims autoritaris i democrtics. Conixer aspectes del franquisme i de la transici
democrtica a Catalunya i Espanya que permetin identifcar el paper de les individualitats com a
subjectes de la histria i la necessitat de preservar la memria histrica.
Reconixer alguns elements culturals i artstics del mn contemporani. Analitzar lobra dalgun artista,
valorant els seus components esttics i interpretant el seu signifcat i funci dins el context.
Valorar la infuncia actual dels mitjans de comunicaci sobre les mentalitats individuals i collectives
a partir dalguns exemples.
Matries. Educaci fsica 130
Matries
Educaci fsica
El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida sn fnalitats fonamentals de leducaci
obligatria. La matria deducaci fsica ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les
competncies, centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma fsica i en ls
constructiu del temps lliure mitjanant la prctica dactivitats esportives individuals i collectives.
Al fnal de letapa els nois i les noies han de comprendre els benefcis de la prctica dactivitat fsica
sistemtica i permanent i han dadquirir les eines necessries per organitzar la prpia prctica de forma
autnoma. Per assolir aquesta autoregulaci s fonamental vincular la prctica dactivitats fsiques a
una escala de valors, actituds i normes i al coneixement dels seus efectes sobre la salut, el creixement
personal i la millora de la qualitat de vida.
En aquesta etapa, en qu els nois i les noies experimenten grans canvis
corporals, afectius i socials, prenen importncia la conscincia del propi
cos i lacceptaci dun mateix i dels altres. El cos ha de ser ents com a
mitj de comunicaci, creaci, interpretaci i expressi, tal com ja es
planteja en letapa deducaci primria. Els nois i les noies han de ser
capaos dutilitzar el cos i el seu moviment per expressar sensacions i
sentiments davant diferents situacions.
Les activitats de la matria han de potenciar les actituds i valors propis
duna societat solidria, sense discriminaci, respectuosa amb les
persones i lentorn.
El desenvolupament personal esdev una competncia central de la matria deducaci fsica, que
sassoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es refexiona sobre el sentit i
els efectes de lactivitat fsica, assumint actituds i valors adequats a la gesti del cos i la conducta motriu.
Els continguts de la matria pretenen donar resposta a necessitats
que portin cap al benestar personal i promoguin una vida ms
saludable i de ms qualitat. La competncia en la prctica dhbits
saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se b
amb el propi cos, a la millora de lautoestima i al desenvolupament
del benestar personal.
La competncia comunicativa sassoleix amb lexperimentaci del
cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci;
lexpressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals
i compartides per mitj del cos, el gest i el moviment, i la valoraci crtica dels usos expressius i comu-
nicatius del cos.
Es pretn donar resposta
a necessitats que
portin cap al benestar
personal i promoguin
una vida saludable.
En aquesta etapa
pren importncia la
conscincia del propi
cos i lacceptaci dun
mateix i dels altres.
Aquesta matria tamb desenvolupa la competncia social centrada en les relacions interpersonals
per mitj de ladquisici de valors com el respecte, lacceptaci o la cooperaci, que seran transferits a
lactivitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, etc.). Les possibilitats expressives del cos i de
lactivitat motriu potenciaran la creativitat i ls dels llenguatges corporals per transmetre sentiments i
emocions que humanitzen el contacte personal.
La matria deducaci fsica contribueix al desenvolupament de les competncies bsiques, essencialment
a la de coneixement i interacci amb el mn, mitjanant la interacci del propi cos i lespai determinat,
el coneixement, la prctica i la valoraci de lactivitat fsica per a preservar la salut.
Tamb contribueix essencialment a la competncia social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviu-
re, acceptar les regles per al funcionament collectiu, la participaci i el respecte envers les diferncies i
conixer les possibilitats i limitacions prpies i alienes.
El reconeixement i lapreciaci de les manifestacions culturals especfques de la motricitat humana
collabora amb la competncia cultural i artstica.
Els intercanvis comunicatius i la valoraci crtica dels missatges i estereotips referits al cos procedents
dels mitjans dinformaci i comunicaci, contribueixen al desenvolupament de la competncia comu-
nicativa i al tractament de la informaci i competncia digital.
El coneixement dun mateix o duna mateixa i de les prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci,
perseverana i actitud positiva, i lorganitzaci individual i collectiva, contribueixen a la competncia
daprendre a aprendre i a lautonomia i iniciativa personal.
Els continguts deducaci fsica de cada curs sorganitzen en quatre apartats: condici fsica i salut, jocs
i esports, expressi corporal i activitats en el medi natural.
Lestructuraci dels continguts refecteix cada un dels eixos que donen sentit a leducaci fsica en
leducaci secundria obligatria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i
relacionals vinculades a la motricitat, ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci
en valors i leducaci per a la salut.
En aquesta etapa cal fer un treball especfc per a la millora de la condici fsica. A partir de la valoraci i
acceptaci de les capacitats individuals, lalumnat ha desforar-se per millorar el seu nivell de condici
fsica i contribuir al desenvolupament corporal harmnic.
Aquesta millora sha denquadrar en un marc saludable, per aix s important que els nois i les noies
coneguin els benefcis de lactivitat fsica regular sobre lorganisme. Han de treballar-se especfcament
lanlisi i valoraci crtica de determinats models presents a la
nostra societat, amb especial incidncia en problemtiques que es
poden donar en aquestes edats, com el sedentarisme, els trastorns
alimentaris i les prctiques de risc.
Els jocs i els esports es presenten com a mitjans de treball, tant per
a la millora de la condici fsica i el desenvolupament de les rela-
cions interpersonals com per al coneixement de formes dactivitat
fsica aptes per a la competici, la recreaci i el temps de lleure. En aquestes prctiques s fonamental
la valoraci i respecte per les normes, pels companys i pels adversaris, aix com el respecte pel material
i les installacions.
El treball dequip per a la consecuci dun objectiu com als esports collectius i lafany de millora als
individuals i dadversari sn aspectes que cal tenir en compte. Evidentment, en aquesta etapa lesport
ha de tenir un carcter obert a diverses especialitats, amb una participaci que no estigui supeditada a
les caracterstiques de sexe, nivells dhabilitat o altres criteris de discriminaci; ha de respondre a plan-
tejaments ms enll dels competitius. En conseqncia, cal fomentar lesperit crtic en el tractament
dalguns esports i activitats fsiques als mitjans de comunicaci i en la societat en general i valorar-ne
els aspectes positius com lesfor o el treball dequip.
Les activitats en el medi natural shan de presentar com una forma ms dactivitat fsica saludable que
permet, a ms del contacte amb el medi natural terrestre o aqutic, una possibilitat dutilitzaci del
temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser tamb una eina per a la valoraci del medi natural i
fomentar-ne el respecte i la conservaci.
En les activitats, no shan de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves fsiques.
Sha de valorar la millora i esfor individuals, aix com la cooperaci activa amb el grup, i tenir sempre
molt present que lobjectiu fnal de leducaci fsica a leducaci secundria obligatria s la formaci de
persones fsicament actives, saludables i participatives.
ObJECtIuS
La matria deducaci fsica de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament
de les capacitats segents:
1. Conixer els trets que defneixen una activitat fsica saludable i els benefcis que lactivitat fsica
comporta per a la salut individual i collectiva.
2. Valorar la prctica regular dactivitat fsica com a mitj de millora de la salut i de la qualitat de vida.
3. Fer activitats fsiques dirigides a la millora de lefcincia i la riquesa motriu i la millora de la condici
fsica per respondre davant de diferents situacions.
Partint de les capacitats
individuals, lalumnat
millorar el seu nivell
de condici fsica.
4. Manifestar autonomia en lorganitzaci i planifcaci de lactivitat fsica, consolidada com hbit de
vida saludable.
5. Conixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de
lentorn en les activitats en el medi natural.
6. Practicar diferents activitats fsiques, esportives i recreatives en lmbit de la competici i en el temps
de lleure per a la millora de la condici fsica.
7. Utilitzar el cos com a eina de comunicaci, expressi i creaci.
8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferncies individuals i potenciar lafany de millora
personal.
9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participaci dactivitats,
jocs i esports, independentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat.
10. Adoptar una actitud crtica davant del tractament del cos, lactivitat fsica i lesport en la societat
actual i valorar-ne els aspectes positius.
PrImEr CurS
COntInGutS
Condici fsica i salut
Identifcaci de les parts duna prctica fsica: escalfament, activitat fsica i exercicis de baixa intensitat.
Realitzaci dexercicis apropiats per a lescalfament general.
Caracteritzaci de la condici fsica i de les qualitats fsiques.
Realitzaci de jocs per a la millora de la condici fsica.
Atenci a la higiene desprs de fer activitat fsica.
Prctica de posicions corporals adequades per a les activitats fsiques i la vida quotidiana.
Prctica dexercicis per a la millora del to muscular i postura corporal.
Control de la respiraci i conscincia del cos en relaxament.
Jocs i esports
Aplicaci de les habilitats motrius als esports individuals i collectius.
Execuci de jocs per a la comprensi de les fases del joc collectiu: atac i defensa.
Realitzaci dactivitats i jocs per a laprenentatge dels esports collectius.
Prctica dactivitats i jocs per a laprenentatge dels esports individuals.
Acceptaci del nivell individual i la disposici de millora.
Respecte i acceptaci de les normes de joc, les activitats i els esports practicats.
Valoraci de lesport individual i collectiu com fenomen social i cultural.
Valoraci de les activitats esportives com una forma de millorar la salut.
Expressi corporal
Identifcaci del cos expressiu: postura, gest i moviment. Aplicaci de la conscincia corporal a les
activitats expressives.
Experimentaci dactivitats expressives orientades a afavorir una dinmica positiva del grup.
Disposici favorable a la desinhibici en les activitats dexpressi corporal.
activitats en el medi natural
Realitzaci dactivitats fsicoesportives en el medi natural.
Acceptaci i respecte de les normes de conservaci dels medis urb i natural.

Respecte per les normes de conservaci del medi.
Llengua
Interacci oral en jocs i esports.
CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar les parts duna sessi dactivitat fsica i lobjectiu de cadascuna.
Conixer el signifcat de la condici fsica i reconixer les qualitats fsiques com a qualitats de
millora.
Incrementar el nivell individual de condici fsica per millorar la salut prpia.
Millorar lexecuci dels aspectes tcnics bsics dun esport individual, acceptant el nivell assolit.
Millorar lexecuci tcnica i tctica dun esport collectiu, demostrant haver comprs les fases del joc
(atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
Elaborar i expressar missatges de forma collectiva, utilitzant tcniques com el mim, el gest, la dra-
matitzaci o altres, i mostrar desinhibici en les activitats dexpressi corporal.
Mostrar habilitat i respecte per a la realitzaci dactivitats en el medi natural.
Mostrar hbits higinics i posturals saludables relacionats amb lactivitat fsica i la vida quotidiana.
SEGOn CurS
COntInGutS
Realitzaci de jocs descalfament, tot reconeixent els objectius que es persegueixen.
Reconeixement de les qualitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia aerbica i fexibilitat.
Realitzaci dactivitats i de jocs per a la millora de la condici fsica, amb incidncia especial en la
resistncia aerbica i la fexibilitat.
Control i valoraci de la freqncia cardaca com a indicador del grau desfor.
Valoraci de la importncia dadoptar una bona postura corporal en la prctica de les activitats fsiques
i en la vida quotidiana.
Reconeixement de la relaci entre hidrataci i activitat fsica.
Valoraci dhbits saludables com una bona alimentaci, el descans i lactivitat fsica i identifcaci
dhbits de risc.
Coneixement i vivncia de diferents tcniques de respiraci i relaxaci i aplicaci en situacions quo-
tidianes.
Jocs i esports
Realitzaci dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics i reglamentaris dun esport
individual.
Prctica dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics, tctics i reglamentaris dun
esport collectiu.
Realitzaci dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics, tctics i reglamentaris dun
esport dadversari.
Autocontrol en les situacions de contacte.
Cooperaci en les funcions atribudes en un equip per a la consecuci dobjectius comuns.
Valoraci de lesportivitat per sobre de la consecuci de resultats.
Valoraci dels esports dadversari com a fenomen social i cultural.
Expressi corporal
Recerca de diferents maneres de comunicar-se, per mitj del llenguatge corporal, utilitzant les diferents
parts del cos alhora i separadament, amb i sense suport musical.
Disposici favorable a la desinhibici en les activitats comunicatives.
Acceptaci de les diferncies individuals i respecte davant lexecuci dels altres.
Reconeixement i realitzaci dactivitats en el medi natural com a activitats per a la millora de la con-
dici fsica i la recreaci.
Respecte i valoraci del medi natural com a espai idoni per a la realitzaci dactivitats fsiques.
Cerca prvia dinformaci sobre lindret, natural o urb, en el qual es desenvolupin les activitats.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar els objectius de lescalfament i recopilar activitats, estiraments i exercicis de mobilitat
articular apropiats per a lescalfament.
Incrementar el nivell individual de condici fsica per millorar la salut.
Valorar la freqncia cardaca com a indicador de la intensitat de lesfor.
Millorar lexecuci dels aspectes tcnics dun esport individual.
Manifestar actituds de cooperaci, tolerncia i esportivitat en els esports i jocs collectius.
Mostrar autocontrol i participaci en les activitats doposici.
Crear i posar en prctica una seqncia harmnica de moviments corporals a partir dun ritme triat.
Conixer la importncia de la prctica dactivitats a la natura.
Cercar informaci de diferents mitjans i recursos per planifcar les sortides al medi natural.
Respecte i valoraci del medi natural.
Llengua
Desinhibici en activitats comunicatives.
tErCEr CurS
COntInGutS
Reconeixement dels efectes de lescalfament i elaboraci de pautes per dur-lo a terme.
Elaboraci i prctica descalfaments, generals i especfcs, prvia anlisi de lactivitat fsica a fer.
Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistncia aerbica, fexibilitat i fora
resistncia general, mitjanant la posada en prctica de sistemes i mtodes dentrenament.
Identifcaci dels efectes del treball, de les qualitats fsiques sobre la salut i els aparells del cos
hum.
Coneixement de la freqncia cardaca mxima, la freqncia en reps i clcul de la zona dactivitat.
Identifcaci i adopci de postures correctes en les activitats fsiques i en la vida quotidiana.
Reconeixement de la relaci entre lalimentaci, la salut i lactivitat fsica. Equilibri entre ingesta i
despesa calrica.
Execuci de mtodes de relaxaci amb lobjectiu dalliberar tensions.
Valoraci de lefecte positiu que la prctica dactivitat fsica produeix en lorganisme.
Jocs i esports
Prctica dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics i reglamentaris dun esport
individual.
Realitzaci dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics, tctics i reglamentaris dun
esport collectiu.
Assumpci de responsabilitat individual en una activitat collectiva com a condici indispensable per
aconseguir un objectiu.
Tolerncia i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats.
Demostraci duna actitud crtica davant el tractament del cos i lactivitat fsica als mitjans de comu-
nicaci i en la societat en general.
Expressi corporal
Realitzaci dimprovisacions individuals i collectives, amb i sense suport musical.
Disposici favorable a la prctica de les activitats dexpressi corporal amb tots els companys i
companyes.
Realitzaci de recorreguts en el medi natural, utilitzant lequipament, les eines i tcniques dorientaci
adients.
Coneixement i prctica de les normes de prevenci i seguretat per a la realitzaci dactivitats al medi
natural.

CrItErIS DavaLuaCI
Planifcar i posar en marxa un escalfament general.
Relacionar les activitats fsiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes
del cos hum, especialment amb aquells que sn ms rellevants per a la salut.
Incrementar el nivell individual de condici fsica per millorar la salut, participant en les activitats que
es proposen i identifcant quina s la qualitat fsica susceptible de millora. Reconixer a partir de la
mesura de la freqncia cardaca i la intensitat del treball fet.
Refexionar sobre la importncia duna alimentaci equilibrada i les variacions de demanda segons
lactivitat fsica que es desenvolupa.
Fer de forma autnoma recorreguts en el medi natural, utilitzant lequipament, eines i tcniques
dorientaci adients. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural.
Resoldre situacions de joc en un o ms esports collectius, aplicant coneixements tcnics i tctics.
Millorar lexecuci dels aspectes tcnics dun esport individual.
Mostrar una actitud crtica davant del tractament de lesport i lactivitat fsica en la societat actual.
Crear i posar en prctica seqncies de moviments, individualment i collectiva, amb i sense suport
musical.
Utilitzar els tipus de respiraci i les tcniques i mtodes de relaxaci com a mitj per a la reducci de
desequilibris i minimitzar les tensions produdes en la vida quotidiana.
Cincies de la naturalesa. Educaci per a la ciutadania
Coneixement del cos i dhbits saludables.
Llengua
msica
Improvisacions individuals i collectives amb suport musical.
quart CurS
COntInGutS
Realitzaci i prctica descalfaments autnomament segons lactivitat a fer.
Valoraci de lescalfament com a prevenci de lesions.
Reconeixement dels efectes del treball de resistncia aerbica, de fexibilitat i de fora-resistncia
sobre lestat de salut: efectes benefciosos, riscos i prevenci.
Aplicaci dels sistemes dentrenament de les qualitats fsiques.
Presa de conscincia de la condici fsica individual i predisposici per millorar-la.
Planifcaci autnoma de lactivitat fsica a partir de pautes bsiques.
Constncia en ladopci de postures correctes en lactivitat fsica i conscincia de la importncia
devitar postures inadequades.
Aplicaci de les normes bsiques de seguretat i prevenci de riscos durant la realitzaci dactivitat fsica.
Reconeixement de les actuacions bsiques a prendre davant un contratemps o una lesi durant la
prctica dactivitat fsica.
Valoraci dels efectes negatius de determinats hbits sobre la condici fsica i la salut. Actitud crtica
envers aquests hbits.
Valoraci i utilitzaci de la respiraci i la relaxaci de forma autnoma al servei duna millora en la
qualitat de vida.
Jocs i esports
Realitzaci de jocs i esports individuals, dadversaris i collectius, doci i recreaci.
Realitzaci dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics i reglamentaris dun esport
individual i dun esport dadversari.
Prctica dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics, tctics i reglamentaris dun
esport collectiu.
Acceptaci de les funcions atribudes dins duna tasca dequip i cooperar-hi.
Participaci en la planifcaci i lorganitzaci de campionats en qu sutilitzin sistemes de puntuaci
que potencin les actituds, valors i respecte de les normes.
Valoraci dels jocs i esports com a activitats doci i temps de lleure.
Acceptaci de les normes socials i democrtiques que regeixen en un treball dequip.
Expressi corporal
Creaci de composicions coreogrfques de grup amb el suport duna estructura musical, incloent
els elements: temps, espai i intensitat.
Participaci i aportaci del treball en grup en les activitats rtmiques.
Disposici favorable a la desinhibici en la presentaci individual o collectiva dexposicions orals i
rtmiques en pblic.
activitat fsica en el medi natural
Planifcaci i realitzaci dactivitats en el medi natural per a la millora de la condici fsica.
Presa de conscincia de limpacte que tenen certes activitats fsiques sobre lentorn.
Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural.
Cerca dinformaci sobre lindret on es vol fer la sortida i litinerari.

CrItErIS DavaLuaCI
Planifcar i posar en prctica escalfaments autnoms per a una activitat concreta.
Incrementar el nivell individual de condici fsica per millorar la salut, a partir del coneixement de
sistemes i mtodes dentrenament.
Participar en lelaboraci dun pla de treball per a la millora de la condici fsica.
Fer exercicis de condicionament fsic atenent a criteris de correcci postural com a estratgia per a la
prevenci de lesions.
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, collectives o dadversari.
Participar en lorganitzaci i posada en prctica de torneigs o competicions esportives.
Participar de forma constructiva en la creaci i realitzaci de coreografes amb suport musical.
Utilitzar la respiraci i la relaxaci com a mtodes dalliberament de tensions.
Planifcar una activitat en el medi natural, seleccionant lequipament adient, seguint les normes
bsiques de seguretat i cercant informaci signifcativa de la zona en relaci amb les activitats a
desenvolupar.
Llengua
Presentaci individual o collectiva dexposicions orals.
Educaci eticocvica
Refexi sobre les conductes de risc que afecten la prpia
salut i la dels altres.
Matries. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania 142
Matries
Educaci per al desenvolupament
personal i la ciutadania
Educar per al desenvolupament personal i la ciutadania s pro-
moure el desenvolupament de ciutadans i ciutadanes responsables
i democrtics i possibilitar la transformaci personal i ladquisici
de competncies i habilitats necessries que contribueixin a
lassoliment duna societat ms lliure, justa i equitativa.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania ha
de promoure ladquisici duns valors humanitzadors, que no
excloguin cap persona ni cap collectiu, els quals han dajudar els
nois i les noies a manifestar una actitud dempatia i de confana
justifcada envers els altres. Aix mateix, ha de contribuir a desenvolupar valors i elements didentitat
personal i de pertinena i ha de promoure lautocrtica, lactitud oberta i fexible i el comproms a con-
tribuir en la millora de la societat. En un mn globalitzat i interconnectat cal cercar espais comuns de
convivncia per a alumnes amb realitats culturals i socials diverses que serveixin de referncia a tothom
i que respectin les diferents identitats.
Des daquesta perspectiva, sopta pel nom deducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania,
entenent que no es redueix noms a les matries prescrites en dos dels cursos de leducaci secundria
obligatria, en tant que educaci en valors ha de ser present en la vida del centre, impregnant el seu
projecte educatiu, contemplant el treball des de totes les matries curriculars, des de les activitats que
tenen lloc dins i fora del centre i, molt especialment, des de la tutoria, entesa com a espai com. En
conseqncia, el pla dacci tutorial ha dexplicitar-ne tamb els continguts comuns.
Els objectius i continguts aporten elements que contribueixen a desenvolupar competncies per interpre-
tar adequadament la realitat i a incorporar positivament la pluralitat familiar, sexual, cultural, lingstica,
nacional, religiosa i poltica de tota la societat, segons la Declaraci dels drets humans i les recomanacions
i declaracions daltres organismes internacionals democrtics.
Els objectius, que abracen tota letapa de leducaci secundria, sn: aprendre a ser i actuar de forma
autnoma, aprendre a conviure i aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global.
aprendre a ser i actuar de forma autnoma comporta educar per viure en la llibertat responsable, lautoestima,
lautoregulaci, el discerniment i la presa de decisions autnoma i conscient. Ajudar lalumnat a mirar-se
a si mateix, incrementant lautodomini i el benestar propi, afavoreix el creixement com a persones i com a
ciutadans o ciutadanes. Gestionar i expressar els propis sentiments i emocions ajuda tamb a reconixer
lalteritat, tot desenvolupant habilitats comunicatives i comportaments emptics i solidaris.
aprendre a conviure fa referncia a les relacions humanes des del respecte per la dignitat personal i la
igualtat de drets. Comporta desenvolupar els valors fonamentals de la convivncia, la responsabilitat
cvica, la justcia i lequitat, prestant especial atenci a la de gnere. Promou igualment la participaci
Ha de contribuir a
lassoliment duna
societat ms lliure, justa i
equitativa, sense excloure
cap persona ni collectiu.
democrtica en el centre escolar, usant el dileg i la mediaci per abordar els confictes i identifcant i
rebutjant els comportaments i actituds discriminatries envers persones i collectius. Suposa tamb
superar estereotips i prejudicis per mitj duna aproximaci respectuosa a la diversitat personal i cultural,
defugint un relativisme acrtic.
aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global adquireix en leducaci secundria una dimensi
ms gran, tot aprofundint en continguts ja tractats en el cicle superior de leducaci primria. Es pretn
no noms el coneixement sin tamb la refexi sobre els drets i deures cvics com a referncies tiques
de conducta, aix com la seva assumpci i defensa. Implica tamb el conreu dhabilitats que permetin
participar activament en la vida cvica, assumint els valors democrtics i coneixent els fonaments i
lorganitzaci de lestat democrtic i les formes de participaci ciutadana. Suposa, en defnitiva, analitzar les
transformacions i desequilibris existents en el mn actual, valorant crticament les causes que provoquen
les desigualtats i adquirint el comproms individual i collectiu per fer un mn ms just i equitatiu.
Al costat daquests objectius genrics per a tota letapa de leducaci
secundria obligatria, sexpliciten uns continguts ms especfcs per als
cursos tercer i quart, per a les matries deducaci per a la ciutadania i
drets humans i educaci eticocvica, respectivament. El desenvolupament
daquests continguts ha de servir, tamb, per fomentar, reconixer i valorar
les bones prctiques i les iniciatives del professorat i lalumnat que tendeixen
a augmentar el bon clima escolar, amb el mxim de coherncia entre el
que es diu i el que es practica dins lorganitzaci del centre i de laula.
Ha dajudar, en defnitiva, lalumnat a lanlisi, la refexi i la comprensi
de la realitat que lenvolta per descobrir la pluralitat dinterpretacions
i la complexitat dinteressos que subjauen en cada posicionament i per saber que la desconfana i la
inseguretat porten al rebuig i als prejudicis, i ser conscient que sovint all que es veu depn ms de la
prpia percepci que del fet observat.
Competncies prpies
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix al desenvolupament de les
competncies bsiques per, de manera especial i directa, de les centrades en conviure i habitar el mn
(competncia social i ciutadana i competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic), ja
que propicia ladquisici dhabilitats per viure en societat i exercir la ciutadania democrtica; afavoreix
la universalitzaci de les prpies aspiracions i drets per a totes les persones; ajuda a generar valors
com la cooperaci, la solidaritat, el comproms i la participaci; valora la conquesta dels drets humans
i rebutja els confictes entre grups humans i les situacions dinjustcia. Aix, aspira al desenvolupament
de la igualtat de drets i oportunitats i fomenta la igualtat efectiva entre homes i dones, tot valorant-ne la
diferncia de sexes, per reconeixent-ne alhora la igualtat de drets i rebutjant els estereotips i prejudicis
que fomenten situacions discriminatries.
Leducaci afectivoemocional, la convivncia, la participaci, el coneixement de la diversitat i de les
situacions de discriminaci i injustcia permeten consolidar les habilitats socials, ajuden a generar
sentiments didentitat compartida i a reconixer, acceptar i assumir hbits cvics per mitj de la seva
prctica. Safavoreix, en defnitiva, que lalumnat, i alhora futurs ciutadans i ciutadanes, assimili destreses
per conviure i construir societats ms cohesionades, lliures i equitatives amb un sentiment didentitat
compartida.
No es redueix noms
a una matria, sin
que ha de ser present
en tot moment en
la vida del centre.
Tamb es contribueix a les competncies centrades a conviure i habitar el mn a partir de ladquisici
de coneixements sobre fets i processos interpretatius de la societat i el mn en qu lalumnat viu i creix,
per dirigir refexivament accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia i dels altres,
per tenir cura del medi, fer un s responsable dels recursos i racionalitzar el consum. Igualment integra
coneixements sobre els fonaments i models organitzatius de les societats i dels estats democrtics i
daltres continguts especfcs, com la progressiva consecuci dels drets i llibertats i la percepci de la
seva vigncia actual, identifcant casos de vulneraci i injustcia, aix com reconeixent els moviments i
organitzacions compromesos en la defensa dels drets humans i de la pau.
Tamb contribueix directament a la dimensi tica de la competncia social i ciutadana i afavoreix que
lalumnat reconegui els valors de lentorn i actu de forma coherent en prendre decisions o en afrontar
un conficte, dacord amb el referent com dels valors universals i els drets i deures continguts en la
Declaraci universal dels drets humans i altres principis de carcter fonamental.
La competncia dautonomia i iniciativa personal tamb es considera una competncia prpia, en tant
que afavoreix les iniciatives de planifcaci, presa de decisions, organitzaci i assumpci de responsa-
bilitats. Lacci educativa ha de permetre els nois i noies assumir de manera crtica i progressivament
refexiva lexercici de la llibertat, dels drets i deures individuals i collectius en un clima de respecte cap a
les altres persones i postures morals. Tamb safavoreix lautonomia i lautoconfana en la construcci
dun pensament i projecte de vida i en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solucions.
El plantejament de dilemes morals, propi de leducaci eticocvica, condueix lalumnat a la construcci
dun judici tic propi, basat en els valors i les prctiques democrtiques.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix igualment a ladquisici de la
competncia daprendre a aprendre, en la mesura que proposa lestmul de les habilitats socials, impul-
sa el treball cooperatiu i capacita lalumnat per a ls sistemtic de largumentaci en la confrontaci i
intercanvi de coneixements i afavoreix el desenvolupament dun pensament propi.
Tamb contribueix a la competncia comunicativa lingstica i audiovisual, a partir del coneixement i
ls de conceptes propis, de la prctica sistemtica del debat i tot el que implica (saber escoltar, exposar
i argumentar) i de la gesti de les diverses fonts dinformaci per a la construcci del coneixement.
La comunicaci verbal i escrita de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per aconseguir els
objectius de la matria, aix com la valoraci crtica dels missatges explcits i implcits en fonts diver-
ses i, particularment, en la publicitat i els mitjans de comunicaci, tamb ajuden a ladquisici de la
competncia.
Pel que fa a la competncia sobre el tractament de la informaci i la competncia digital, shi contribueix
en tant que sexposen les oportunitats que ofereixen les TIC, es refexiona sobre els problemes tics,
culturals i socials relacionats amb la seva utilitzaci i sen promou un s responsable, amb actituds
positives que donin suport a laprenentatge, la collaboraci, la comunicaci i la posada en com de
coneixements.
Finalment, els continguts de lrea aporten destreses relacionades amb la competncia artstica i cultural,
ja que fomenta lactitud destima pel fet cultural, lempatia per apropar-se a les seves diferents manifes-
tacions i la sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud oberta i respectuosa. Alhora,
tamb requereix posar en funcionament la creativitat per contribuir a la construcci dun mn millor.
El currculum estableix, duna banda, els objectius generals que cal desenvolupar al llarg de tota letapa,
des de totes les matries i, molt especialment, des de lacci tutorial, en coordinaci amb altres activi-
tats a dins i fora del centre. De laltra, es consideren els continguts especfcs a desenvolupar en el curs
de tercer dESO en la matria deducaci per a la ciutadania i els drets humans i, a quart dESO, en la
deducaci eticocvica.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania inclou el desenvolupament de la prpia iden-
titat i la responsabilitat personal aprendre a ser i actuar de forma autnoma, la relaci amb els altres
aprendre a conviure, i el comproms social aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global.
Aquests tres apartats, que tamb sapliquen a leducaci primria, sn presents en els continguts concrets
dels cursos tercer i quart, amb les seves singularitats, vetllant per la continutat del procs deducaci per
a la ciutadania responsable i compromesa al llarg de les etapes deducaci obligatria.
Al tercer curs, els continguts anteriors es desenvolupen en tres apartats: identitat i autonomia, convi-
vncia i valors cvics i pertinena i ciutadania. Al quart curs, els apartats sn: capacitat crtica i iniciativa
personal, valors tics per a una societat democrtica i ciutadania en un mn global. Ambdues matries
sestructuren, doncs, en tres blocs que van des dall personal i prxim a all ms general i global, si
b la darrera se centra en la refexi tica que comena en les relacions afectives amb lentorn proper
per contribuir, a travs del plantejament dels dilemes morals, a la construcci duna conscincia moral
cvica. La presentaci dels continguts en blocs no implica que shagin dimpartir separadament, ja que
estan fortament relacionats entre si en tractar-se de
continguts referits a les diferents dimensions de la
persona dins la collectivitat.
Els coneixements bsics i fonamentals de cada
apartat es poden seleccionar i seqenciar a partir de
lanlisi de problemtiques o lestudi de casos, fent
s dinformacions de diverses fonts i perspectives i
abordant els confictes dinteressos entre els diferents
agents socials que hi intervenen, aix com potenciant
la cerca de solucions per la via del consens. Aquest
fet permet contextualitzar el coneixement a partir de situacions reals i signifcatives per als alumnes, tot
prioritzant la comparaci de situacions similars en diferents mbits territorials, mantenint un equilibri
descales, des dall local a all global, sense perdre de vista les diferents dimensions de la ciutadania i,
en especial, la dimensi europea.
Cal contextualitzar el coneixement
a partir de situacions reals i
signifcatives per a lalumnat i cal
promoure prctiques per exercir
la ciutadania de forma efectiva.
Com sha dit, el desenvolupament dels continguts ha dimpregnar totes les matries al llarg de letapa,
per b que se naprofundeix als cursos de tercer i quart. Laprenentatge dels valors fonamentals de la
convivncia social ha de tenir lloc des de cada una de les matries curriculars i, molt especialment, des
de les cincies socials, des de la tutoria, des de lorganitzaci escolar i des de la participaci als rgans
i activitats escolars, dins i fora del centre, i tamb ha de potenciar-se a travs dels valors de convivncia
entre tots els estaments de la comunitat escolar. Ara b, lexistncia de continguts amb entitat prpia
en el currculum de letapa proporciona un espai especfc per refexionar, explicitar i complementar els
valors que estan darrere dels coneixements, aprenentatges i actituds assumits en un grau o en un altre,
dels quals sovint no en tenim conscincia; explicitar-los de manera conscient proporciona les bases per
a la progressiva maduresa tica i intellectual de lalumnat al llarg de letapa.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania ha desdevenir leix vertebrador de leducaci
en valors a lescola, per fomentar, reconixer i valorar les bones prctiques i les iniciatives que es proposen
des dels diferents mbits de la comunitat escolar i de lentorn, per mitj dexperincies daprenentatge i
servei, entre daltres. Ha de promoure tamb el bon clima escolar i la implicaci dels diferents estaments
que componen la comunitat educativa en lobjectiu com deducar per ser i conviure, amb el mxim de
coherncia entre el que es diu i el que es practica en tots els mbits de la vida escolar.
En conclusi, laprenentatge daquesta matria va ms enll de ladquisici de coneixements: se centra
en les prctiques escolars que estimulen el pensament crtic, la participaci i lassimilaci dels valors
fonamentals de la societat democrtica, amb lobjectiu de formar futurs ciutadans i ciutadanes respon-
sables i participatius, per tamb emptics i solidaris. Juntament amb lavaluaci formativa, sha de
potenciar lavaluaci en lacci, s a dir, lavaluaci de lelaboraci i aplicaci de projectes dintervenci
social en la comunitat. Cal trobar, doncs, estratgies per avaluar els diferents tipus de continguts que hi
sn presents: els referits a aspectes ms conceptuals; les destreses i habilitats daplicaci i participaci
activa i els relatius a ladquisici de valors cvics, tot recordant que, en defnitiva, la ciutadania saprn
exercint-la.
ObJECtIuS
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania a leducaci secundria obligatria t com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. aprendre a ser i actuar de manera autnoma
Conixer i acceptar crticament la prpia identitat, les caracterstiques i experincies personals, desen-
volupar lautoestima, lautogesti de les emocions i conductes i la presa de decisions, respectant les
diferncies amb els altres i desenvolupant la capacitat de dileg i lempatia.
Desenvolupar lafectivitat en tots els mbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, des del
respecte, la confana i la igualtat, rebutjant els prejudicis, els estereotips i les relacions basades en el
domini de laltre. Reconixer i desenvolupar actituds saludables, identifcant les prctiques de risc.
Reconixer els valors de lesfor personal, aprenent dels propis xits i assumint els errors i els riscos
amb la responsabilitat que implica ls de la llibertat delecci.
Desenvolupar la capacitat crtica i la iniciativa personal, assumint responsabilitats i actuant amb
autonomia en la vida quotidiana i en les relacions de grup, tot aplicant les normes de convivncia.
2. aprendre a conviure
Aprendre a pensar i a comunicar els sentiments, emocions i les opinions tot exercitant les habilitats
assertives, des del respecte per les diferncies amb els altres. Desenvolupar la capacitat descolta i
dexposici argumentada de les prpies opinions i respecte per les dels altres.
Participar en activitats de grup amb una actitud solidria i respectuosa, usant el dileg i la mediaci
per abordar els confictes.
Conixer i assumir els drets i deures derivats de lEstatut de Catalunya, la Constituci espanyola i les
declaracions de drets humans dmbit internacional. Reconixer aquests drets com a referncies
tiques de conducta i com a conquestes histriques inacabades.
Identifcar els mecanismes de funcionament de les societats democrtiques i el paper de les adminis-
tracions en la garantia dels serveis pblics.
Reconixer els drets de les dones, valorar la diferncia de sexes i la igualtat de drets, identifcant i
rebutjant situacions de discriminaci i violncia de gnere.
Reconixer la diversitat social i cultural com a enriquidora de la convivncia, mostrant respecte per
cultures diferents a la prpia i valorant els costums i estils de vida propis com a signes didentitat i
formes de cohesi social.
3. aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global
Desenvolupar la iniciativa personal participant democrticament i responsable dins i fora del centre,
com a eina per aprendre a assumir els deures ciutadans i compromisos socials.
Prendre conscincia de la pertinena als diferents mbits de ciutadania propis (local, autonmic,
estatal, europeu i global) i de la necessitat de contribuir al seu desenvolupament i la seva millora.
Identifcar i rebutjar les situacions dinjustcia i discriminaci, per ra de gnere, origen o creences,
dins i fora del propi entorn, sensibilitzant-se al davant de les necessitats de les persones i grups ms
desfavorits i valorant la importncia de formes de cooperaci ciutadana, com lassociacionisme i el
voluntariat.
Refexionar i relacionar dins un context les causes i les conseqncies de les desigualtats econmi-
ques i socials i dels confictes bllics. Refexionar sobre els dilemes morals del mn actual. Identifcar
estratgies i alternatives per aconseguir una societat ms justa i equitativa.
Valorar i tenir cura del medi, aix com assumir comportaments de consum responsable que contribuei-
xin a la sostenibilitat. Identifcar les accions individuals, collectives i institucionals per a la preservaci
del medi.
Identifcar els trets bsics del llenguatge de la publicitat i dels mitjans de comunicaci i interpretar
crticament els seus missatges, valorant la incidncia que tenen en la prpia presa de decisions.
i drets humans
tErCEr CurS
COntInGutS
Identitat i autonomia
Identifcaci dels trets constitutius de la prpia identitat, inclosa la identitat de gnere. Valoraci dels
interessos personals, del benestar propi i dels altres. Expressi i gesti de les prpies emocions i
autogesti de les prpies conductes.
Valoraci de la dignitat, la llibertat i la responsabilitat en la presa de decisions, desenvolupant
lautonomia personal i lautoestima.
Coneixement i cura del propi cos, desenvolupant hbits de salut i mobilitat segura i identifcant con-
ductes de risc.
Valoraci de la diversitat de les relacions afectives i sexuals des del respecte, la confana, la igualtat
i la capacitat de decisi, rebutjant els prejudicis i estereotips i les relacions basades en el domini de
laltre.
Distinci i relaci entre els drets individuals i drets collectius i entre els drets i deures, tot reconeixent
el seu carcter universal.
Convivncia i valors cvics
Coneixement de la Declaraci universal dels drets humans i daltres documents de carcter fonamental
i universal i presa de conscincia de la seva necessitat i vigncia.
Identifcaci i rebuig de situacions dincompliment daquests drets dmbit global i anlisi de la
situaci en lentorn proper, per mitj de lobservaci i la interpretaci crtica de la realitat.
Reconeixement de les diferncies de gnere com un element enriquidor de les relacions interper-
sonals. Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en la famlia i en qualsevol altre mbit de
relaci.
Identifcaci i rebuig de comportaments i actituds discriminatries (sexistes, misgines, homofbi-
ques, xenfobes de preponderncia de la fora fsica) en els diferents mbits relacionals escolars i en
les relacions personals i socials dmbit extraescolar.
Reconeixement de la diversitat social, cultural, afectiva i dopcions religioses i laiques que es manifes-
ten en el nostre entorn i manifestaci dactituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums,
valors morals, sentiments i formes de vida diferents als propis, tot reconeixent els valors comuns.
Anlisi dels rgims democrtics, entre els quals hi ha lEstat espanyol i la comunitat autnoma de
pertinena, refexionant sobre les seves regulacions, el funcionament de les institucions i valorant-ne
el model contributiu.
Valoraci de les administracions (local, autonmica, estatal i europea) en la prestaci dels serveis
pblics i de la importncia de la participaci ciutadana en el funcionament de les institucions.
Identifcaci de les normes de participaci en les decisions collectives i en la gesti de confictes.
Valoraci i aplicaci del dileg i la mediaci com a instruments per resoldre els problemes de convi-
vncia i els confictes dinteressos entre iguals i en les relacions intergeneracionals.
Identifcaci i s dels mecanismes de participaci en el funcionament de laula i de lescola i dels
valors cvics que hi estan implicats. Valoraci de les estratgies del treball en grup com a potenciador
daquests valors.
Desenvolupament dactituds de comprensi, cooperaci i solidaritat amb persones dependents i
collectius en situacions desfavorides.
Respecte i valoraci crtica per les opcions i plantejaments dels altres, desenvolupant una actitud
autocrtica davant de les opcions i plantejaments propis i la capacitat per expressar opinions i judicis
de forma assertiva.
Pertinena i ciutadania
Identifcaci, anlisi i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, desigualtat i
injustcia social en el mn, incidint especialment en la privaci dels infants del dret a leducaci.
Anlisi de les causes i conseqncies dels confictes dmbit mundial, reconeixent el paper dels
organismes internacionals. Identifcaci dactituds i estratgies de construcci de la pau des del
comproms de trobar solucions als confictes.
Identifcaci de les relacions existents entre la vida de les persones de diferents parts del mn i dels
criteris digualtat, respecte i cooperaci implicats en aquestes relacions. Reconeixement daccions
solidries i iniciatives de voluntariat.
Defensa i cura de lentorn, coneixent les repercussions que tenen globalment les formes de vida i la
gesti local dels recursos i identifcant les bones prctiques alternatives i destratgies de consum
responsable.
Interpretaci crtica de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci, incls el llenguatge publicitari,
per desenvolupar capacitats delecci responsables.
Aplicaci de conductes responsables entorn de les TIC (autonomia, autocontrol, seguretat) i refexi
crtica sobre els valors i models que transmeten alguns jocs interactius.
Valoraci de la capacitat per adaptar-se a una realitat en evoluci constant, per mitj dactituds fexibles
i obertes. Valoraci de la disponibilitat per trobar solucions als problemes i intentar millorar la realitat
de manera crtica i responsable.
Prctica de normes cviques per mitj de la participaci en activitats socials de lentorn proper, assu-
mint responsabilitats i treballant de forma cooperativa.

CrItErIS DavaLuaCI
Reconixer els components individuals i collectius de la dimensi humana i expressar les prpies
emocions respectant les dels altres des de la valoraci de la dignitat i la llibertat humanes. Expressar
judicis i opinions prpies de forma argumentada, desenvolupant una actitud autocrtica i acceptant
les discrepncies amb els altres.
Identifcar i rebutjar els factors de discriminaci envers persones per motiu dorigen, gnere, creences,
ideologia i orientaci afectivosexual en les societats actuals, manifestant una actitud respectuosa i
emptica envers costums, valors, sentiments i formes de vida diferents al propi.
Identifcar els valors cvics de la societat democrtica en situacions de convivncia de lentorn imme-
diat, participar en la vida del centre i de lentorn, desenvolupant habilitats socials de respecte i usant
el dileg i la mediaci com a instruments per resoldre els confictes.
Utilitzar de forma rigorosa diferents fonts dinformaci per documentar-se sobre alguns dels proble-
mes i reptes de la societat actual, identifcant les causes de la desigual distribuci de la riquesa, dels
confictes convivencials dins la diversitat i dels enfrontaments bllics, contrastant punts de vista i
considerant alternatives per elaborar una opini crtica prpia.
Analitzar els principis bsics de la Declaraci universal dels drets humans i identifcar situacions de
violaci daquests drets a dins i fora de lentorn. Identifcar situacions de desigualtat doportunitats
per ra de gnere i rebutjar la violncia de gnere.
Reconixer els principis del funcionament democrtic i aplicar-lo a diferents situacions reals, dins i
Llengua
Participaci en debats, expressant les opinions i judicis de forma
assertiva.
Cincies socials
Reconeixement dels drets humans i rebuig de les desigualtats.
Reconeixement de la diversitat cultural.
Anlisi del funcionament de les institucions democrtiques.
Educaci fsica
Assumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu.
Valoraci del propi benestar i dels altres i desenvolupament
dhbits saludables.
Defensa i cura de lentorn i prctiques de consum responsable.
tecnologies
Assumpci dactituds responsables a lentorn de les TIC.
Anlisi de la representaci del mn per mitj dels missatges
audiovisuals.
fora del centre, i a lorganitzaci, funcions i funcionament dels principals rgans de govern municipals,
autonmics i estatals, valorant la importncia dassumir responsabilitats i treballar en com.
Reconixer els principals serveis pblics que les diferents administracions han de garantir i les obli-
gacions de la ciutadania en la seva cura i manteniment, aix com els valors cvics implicats en la cura
de lentorn, la seguretat viria i el consum responsable.
Valorar el paper de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci en la concepci global de les
relacions existents entre les vides de les persones de diferents parts del mn. Reconixer les formes de
viure i gestionar els recursos locals que tenen repercussions globals negatives, manifestant actituds
favorables a la solidaritat i cooperaci internacionals.
Assumir i practicar estratgies de consum racional i responsable, identifcant la infuncia dels mitjans
de comunicaci, inclosa la publicitat, en la presa de les prpies decisions i en els hbits i models
socials. Desenvolupar conductes responsables a lentorn de les TIC, refexionant crticament sobre
els valors i models que transmeten alguns jocs interactius.
Educaci eticocvica
quart CurS
COntInGutS
Capacitat crtica i iniciativa personal
Acceptaci crtica de la identitat i dels interessos personals, mostrant una actitud oberta a la trans-
formaci positiva. Expressi i control de les emocions i autogesti de les conductes, aprenent dels
propis xits i fracassos.
Desenvolupament de la capacitat crtica i la iniciativa personal per assumir la responsabilitat que
implica ls de la llibertat delecci en la presa de decisions morals, identifcant els diferents tipus de
raonament implicats i reconeixent les coherncies i contradiccions entre els judicis i les accions.
Identifcaci de lexistncia duna conscincia tica, capa dorientar lacci de manera lliure i racional
i en el context de les llibertats i drets humans.
Refexi i debat sobre els dilemes morals aplicats a conductes de risc que afecten la salut o la inte-
gritat personal i la dels altres, especialment en relaci amb la sexualitat i les conductes addictives i
compulsives.
Refexi crtica sobre les conductes responsables en la utilitzaci de les TIC (autonomia, autocontrol,
seguretat...) i en la mobilitat viria.
Identifcaci i presa de conscincia dels elements del context social i cultural, inclosos els mitjans
de comunicaci i la publicitat, que condicionen el propi sistema de valors i poden infuir en la presa
de decisions, analitzant especialment els estereotips que tendeixen a imposar-se com a models de
conducta.
valors tics per a una societat democrtica
Reconeixement de la ciutadania en la seva dimensi individual i social. Conceptualitzaci i anlisi
dels principis tics que estan a la base dels drets, deures i llibertats de les persones i dels collectius.
Distinci entre normes jurdiques i morals i entre drets cvics i poltics.
Anlisi de la progressiva consecuci dels drets i llibertats, percepci de la seva vigncia i consideraci
dalguns drets emergents (biotica, tecnotica, ecotica, etc.).
Identifcaci, anlisi i rebuig de situacions dincompliment dels drets humans en els mbits local i
global. Coneixement de mecanismes per combatre lincompliment i la violaci dels drets humans.
Refexi crtica sobre les garanties i lmits dels drets i les llibertats.
Reconeixement de les diferncies de gnere com un element enriquidor de les relacions interperso-
nals. Anlisi dels estereotips i prejudicis a lentorn de la identitat de gnere. Identifcaci i rebuig de
la violncia de gnere, tot coneixent els mitjans de prevenci i protecci.
Identifcaci de les etapes principals de la conquesta dels drets de les dones i valoraci de la situaci
actual en diferents indrets, analitzant-ne les causes.
Interpretaci del signifcat histric i plural de les pautes culturals i valors morals dels individus i les
societats actuals, tot apreciant-ne la diversitat, des del reconeixement de les llibertats i drets personals
i collectius i rebutjant comportaments i actituds discriminatoris.
Identifcaci dels conceptes clau del sistema democrtic (parlamentarisme, sistema electoral, plu-
ralisme poltic, representativitat) i aplicaci en lanlisi del sistema poltic espanyol, reconeixent els
valors democrtics del seu funcionament i de les seves institucions i regulacions.
Interpretaci de la democrcia com a conquesta eticopoltica de la comunitat i anlisi del signifcat
tic, jurdic i poltic. Valoraci de la necessitat de preservar la memria histrica de la lluita per la
democrcia. Refexi sobre la participaci ciutadana en les democrcies actuals. Valoraci de la res-
ponsabilitat pblica de lEstat i dels seus dirigents envers la ciutadania.
Contrast de valors i argumentaci dels valors propis. Respecte i valoraci crtica de les opcions i
plantejaments personals dels altres, desenvolupant una actitud assertiva.
Ciutadania en un mn global
Refexi sobre les transformacions i desequilibris socials i econmics que hi ha en el mn actual,
analitzant les seves implicacions en el mn laboral de lentorn, aix com les seves relacions dins un
mn globalitzat. Interpretaci de les conseqncies socials de la globalitzaci de leconomia.
Identifcaci i rebuig de situacions de marginaci, intolerncia, desigualtat i injustcia social en el
mn, desenvolupant una conscincia tica.
Anlisi de les causes i conseqncies dels confictes dmbit mundial, reconeixent el paper dels
organismes internacionals. Identifcaci dactituds i estratgies de construcci de la pau des del
comproms de les actituds convivencials.
Reconeixement de la pertinena a una ciutadania europea i global, identifcant els mitjans, tant indi-
viduals com collectius, per procurar un desenvolupament hum sostenible i assumint estratgies
de consum racional i responsable.
Refexi sobre els dilemes morals del mn actual en els quals es manifestin plantejaments antro-
polgics i tics diferents, desenvolupant un criteri propi a partir de la posada en com i el contrast
dinformacions, opinions i valors.
Defensa i cura de lentorn ents com a espai com on es desenvolupa la convivncia i coneixement de
les accions individuals i collectives i de les poltiques institucionals en pro de la seva conservaci.
Interpretaci crtica de la infuncia dels mitjans de comunicaci i dinformaci en el mn actual.
Anlisi sobre ls de les TIC en una societat democrtica i refexi crtica sobre els valors i models que
transmeten alguns jocs interactius.
Valoraci de la racionalitat i duna actitud dialgica com a mitjans per assolir una concepci del mn
fexible i oberta i adaptar-se a una realitat en evoluci constant. Comproms per trobar alternatives i
solucions als problemes per intentar fer un mn ms just.
Reconeixement de diverses formes de participaci ciutadana, com el voluntariat, lassociacionisme
i altres moviments compromesos en la defensa dels drets humans, i dels valors que aporten a la
societat. Prctica de normes cviques per mitj de la participaci en activitats socials de lentorn proper,
assumint responsabilitats i treballant de forma cooperativa.
CrItErIS DavaLuaCI
Expressar i controlar les prpies emocions, respectant les dels altres des de la valoraci de la dignitat
i la llibertat humanes. Expressar judicis i opinions prpies de forma argumentada, desenvolupant
una actitud autocrtica i acceptant lexistncia de discrepncies amb els altres.
Valorar la dimensi lliure i responsable de lacci humana, aix com la dimensi moral dels compor-
taments.
Prendre conscincia de la pluralitat dopcions i posicionaments entorn dels dilemes morals del mn
actual, valorar-los crticament, identifcant els elements del context social i cultural que els condicio-
nen, i formar-se una opini prpia, oberta i fexible, especialment en relaci amb conductes de risc
que afecten la sexualitat i la mobilitat.
Adquirir valors humanitzadors que no siguin excloents i manifestar una actitud de respecte i empa-
tia envers els altres. Reconixer el valor de la pluralitat i de la diversitat, distingint-les dels elements
diferenciadors que estan a la base dalgunes discriminacions.
Reconixer els drets humans com a principal referncia tica per a la conducta humana, identifcant les
principals fases histriques de la seva consecuci i la seva perfectibilitat, valorant el seu compliment
i reconeixent situacions de violaci daquests drets en entorns propers i llunyans.
Reconixer els estereotips i els prejudicis implicats a lentorn de la identitat de gnere. Identifcar les
etapes principals de la conquesta dels drets de les dones, valorant la seva vigncia actual i analitzant
les causes de situacions actuals de desigualtat i violncia, manifestant rebuig.
Conixer i expressar de forma argumentada la noci de sistema democrtic, comprendre el seu
signifcat histric i analitzar la situaci de la democrcia en el mn actual, valorant la participaci
Llengua
Expressi argumentada de les prpies opinions.
Cincies socials
Anlisi de les causes i conseqncies dels confictes bllics,
valorant la necessitat de la resoluci pacfca dels confictes.
Anlisi histric dels canvis amb relaci als rols de gnere.
Refexi sobre els reptes de la democrcia actual.
Educaci fsica
Refexi sobre les conductes de risc que afecten la salut prpia i
dels altres.
biologia i geologia. tecnologia. Informtica
Refexi tica sobre labast de la cincia i de la tcnica, incloses
les TIC.
Refexi tica sobre la infuncia de la publicitat sobre els
comportaments individuals i collectius.
ciutadana i la responsabilitat dels poders pblics envers la ciutadania. Aplicar aquests principis al
marc poltic vigent.
Utilitzar de forma rigorosa i contrastada diferents fonts dinformaci per documentar-se sobre alguns
dels problemes i reptes de la societat actual, valorant la possibilitat de solucions alternatives i mani-
festant actituds favorables a la solidaritat i cooperaci internacionals.
Analitzar les causes que provoquen els principals confictes en el mn actual, valorant la necessitat
de desenvolupar una cultura de la pau i de la justcia en les situacions convivencials quotidianes i en
la poltica internacional.
Assumir responsabilitats personals i compromisos per fer un mn ms just i equitatiu dins les pr-
pies possibilitats, per mitj de la participaci individual i en grup en activitats socials a dins i fora del
centre.
Assumir i practicar estratgies de consum racional i responsable, identifcant la infuncia dels mitjans
de comunicaci, inclosa la publicitat, en la presa de les prpies decisions i en els hbits i models
socials. Desenvolupar conductes responsables entorn de les TIC, identifcant els valors i models que
transmeten alguns jocs interactius.
Matries. Educaci visual i plstica 156
Matries
La matria deducaci visual i plstica t com a fnalitat desenvolupar les capacitats perceptives, expres-
sives i esttiques de lalumnat i dotar-lo de les eines que li permetin accedir i transformar la informaci
en coneixement. En efecte, el desenvolupament dels nois i les noies es fa a travs de la interacci amb
el seu entorn natural i social. Lacte de conviure es basa en aspectes com lintercanvi i la interpretaci de
la informaci i la creaci de continguts fruit de la refexi, gran part dels quals sn presents a la societat,
als esdeveniments artstics i culturals i als mitjans de comunicaci, i adquireixen sentit a travs de les
interaccions amb lentorn i les persones. A f que aquesta informaci pugui ser assimilada i transformada
en coneixement cal poder refexionar, de manera crtica, sobre la realitat visual i plstica i audiovisual
del nostre entorn.
Leducaci visual i plstica est vinculada amb el mn de les experin-
cies que tenen lorigen no nicament en els sentits, sin tamb en la
interacci daquests amb lactivitat i la creaci humanes. Les arts visuals,
el disseny i, en general, totes les representacions visuals presents a
la societat sn objecte destudi en aquesta matria. Actualment, s
important centrar com a principal punt de partida la refexi sobre el
mn de les imatges i els fets artstics, i la seva relaci amb continguts
histrics, socials o poltics, que sn susceptibles de ser treballats en els mbits de les arts tradicionals
(com ara el dibuix, la pintura o lescultura) i tamb en els nous mitjans multimdia, el disseny, la publi-
citat, el cinema, la televisi, el vdeo o la fotografa.
Lassimilaci refexiva i crtica de lentorn visual i plstic ha desdevenir un centre dinters i datracci a
partir del qual es pugui desenvolupar un projecte educatiu que doni resposta a les necessitats de com-
prensi i acci al mn actual i contribuir a la socialitzaci responsable de lalumnat. El desenvolupament
de la persona en la societat actual es fa no noms a partir dels estmuls sensorials, sin tamb amb el
treball amb propostes refexives dorigen conceptual, amb base histrica i dirigides cap a lacci.
Els continguts de la matria deducaci visual i plstica desenvolupen directament les competncies
comunicatives, tant la lingstica i audiovisual com lartstica i cultural. Duna banda, amb la compe-
tncia lingstica i audiovisual es potencia lobservaci, lanlisi i la valoraci dels missatges audiovisuals
des del punt de vista de la innovaci formal i temtica, de leducaci del sentit esttic i de la capacitat
comunicativa. De laltra, amb la competncia artstica i cultural safavoreix tot el que suposa conixer,
comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les
com a font denriquiment personal i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni de la collectivitat.
La competncia artstica incorpora igualment el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i
convencions dels diferents llenguatges artstics. Suposa tamb desenvolupar actituds de valoraci i estima
de la creativitat implcita en lexpressi artstica, dinters a cultivar la prpia capacitat esttica i creativa i
de respecte cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals de la comunitat i daltres comunitats.
Es desenvolupen les
capacitats perceptives,
expressives i esttiques.
Laprenentatge conscient i amb fnalitats prefxades de la producci, disseny i creaci dimatges, objectes
o fets a travs de codis visuals, artstics i tcnics ha de concretar-se en propostes diverses que van des
de la representaci descriptiva a lexpressi subjectiva, la transferncia i la transformaci, amb lobjectiu
dafavorir el desenvolupament artstic i el coneixement complex. Aquest aprenentatge sha de dur a la
prctica a travs de la contextualitzaci, la refexi, els mitjans grafcoplstics tradicionals i actuals i tamb
utilitzant les tecnologies digitals per investigar i experimentar amb noves formes dexpressi.
Ats el carcter instrumental i la diversitat de continguts que shi treballen, aquesta matria participa en
ladquisici daltres competncies bsiques.
Leducaci visual i plstica constitueix un bon vehicle per al desenvolupament de la competncia social
i ciutadana, ja que es treballa amb eines prpies del llenguatge visual que condueixen a la comprensi
crtica, el pensament creatiu i lexpressi de les emocions, vivncies i idees. Aquestes prctiques estan
directament relacionades amb la resoluci positiva de confictes. Les metodologies daprenentatge que
es proposen (per exemple, activitats que comporten treball cooperatiu) promouen actituds de respecte,
tolerncia, fexibilitat, solidaritat i inters i afavoreixen el reconeixement dels altres, la participaci social
i la cultura de la pau.
La matria collabora en gran mesura en ladquisici de la competncia dautonomia i iniciativa perso-
nal, ja que la comprensi i interpretaci crtica de les imatges i les produccions artstiques condueixen
lalumnat a aprendre a ser i a actuar de forma autnoma i solidria. A la competncia daprendre a
aprendre es contribueix en la mesura que el pensament crtic implica la presa de conscincia de les
prpies capacitats, el reconeixement de la dels altres i la identifcaci de les prpies limitacions com a
instrument de millora.
La importncia que adquireixen en el currculum els continguts relatius a lentorn audiovisual i multimdia,
amb la utilitzaci dels recursos TIC, expressen el paper que satorga a aquesta matria en ladquisici de
la competncia en tractament de la informaci i competncia digital.
Aix mateix, es contribueix a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic
per mitj de ls de procediments, relacionats amb el mtode cientfc, com lobservaci, lexperimentaci
i la refexi posterior. Finalment, tamb sn objectius de la matria el domini del llenguatge simblic i el
coneixement daspectes espacials de la realitat, per mitj de la representaci geomtrica de les formes,
la qual cosa contribueix a ladquisici de la competncia matemtica.
A leducaci secundria obligatria lalumnat est capacitat per fer anlisis i actuacions ms contextualit-
zades, refexives i complexes que a leducaci primria, i duna especialitzaci ms gran en les tcniques i
habilitats dels diferents mbits artstics. Per tant, cal, de
forma gradual, anar enriquint les capacitats artstiques
de lalumnat mitjanant el desenvolupament de les tres
lnies en qu es fonamenta el plantejament curricular
de la matria: saber mirar per comprendre; saber fer
per expressar-se, i saber analitzar i refexionar a partir
daspectes conceptuals i complexos per construir noves
Mirar per comprendre, fer per
expressar-se, analitzar i refexionar
per construir noves visions.
visions alternatives sobre si mateix i els diferents aspectes de la realitat. Aquests continguts es desen-
volupen, respectivament, en els apartats Explorar i percebre, Interpretar i crear i Dimensi social i
cultural, seguint una coherncia amb lensenyament de la msica en aquesta etapa, tal com sesdev
a leducaci primria, on els continguts sobre plstica, msica i dansa com a expressions artstiques de
representaci didees i sentiments es desenvolupen de manera globalitzada.
En aquesta etapa, a segon curs, conv que laprenentatge sinici a partir del dileg visual i tctil, mitjanant
laproximaci i el contacte amb la producci plasticovisual ms propera i rellevant, fent visites, deguda-
ment preparades, a espais diversos (exposicions, monuments, jardins, museus, etc.), per estimular i
potenciar en lalumnat una actitud inicial dinters imprescindible per a la consecuci daprenentatges
ms signifcatius. Cal donar a lalumnat els mitjans per esdevenir espectadors crtics i creatius davant
de les seves obres i les dels altres. s a dir, partint de lexploraci, lligada a lentorn social i cultural de
lalumnat, i del treball de les eines dinterpretaci es podr potenciar la sensibilitzaci i comprensi que
impulsin la participaci, lexpressi, la creaci i la cooperaci amb els altres. Amb aquests fonaments,
a tercer curs es pot abordar la tridimensionalitat, tant pel que fa a treballar les bases dels sistemes de
representaci de les formes com al tractament del volum.
Els continguts de quart curs, de carcter optatiu, desenvolupen el treball de procediments ms avanats
i la seva utilitzaci en projectes ms complexos, tant pel que fa a la intencionalitat, refexi prvia i pla-
nifcaci com a lexecuci tcnica.
En leducaci visual i plstica cal desenvolupar el treball dacord amb uns objectius prefxats i una revi-
si peridica de la seva consecuci, la qual cosa obliga lalumnat a elaborar estratgies de planifcaci,
registres sistemtics davaluaci, previsi dels recursos necessaris, en defnitiva, elaborar un procs
que permet afrontar, amb xit, laprenentatge autnom. Tot aquest
procs dadquisici dautonomia, conjuntament amb lesperit
creatiu, lexperimentaci utilitzant, quan calgui, recursos TIC de
lentorn audiovisual i multimdia, la investigaci, la responsabilitat
i lautocrtica condueixen lalumnat a tenir iniciativa per descobrir i
millorar, de forma autnoma, el seu aprenentatge.
Els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les unitats didctiques shan delaborar
segons el nivell de complexitat que sadeqi millor a cada circumstncia, emfatitzant el vessant refexiu,
experimental i creatiu amb els enfocaments metodolgics que millor es corresponguin amb els objectius
prefxats.
Cal emfatitzar la
refexi, lexperimentaci
i la creativitat.
En el desenvolupament dels continguts, cal tenir en compte les activitats que mantenen coherncia amb
lexperincia formativa de lalumnat en leducaci primria, per reforar-ne, si cal, el desenvolupament
emocional, afectiu i expressiu i, daquesta manera, fer que aquesta creativitat pugui aplicar-se tamb a
qualsevol situaci de la vida quotidiana i contribuir a lalfabetitzaci visual i al desenvolupament de la
personalitat de cada noia i noi.
ObJECtIuS
La matria deducaci visual i plstica de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desen-
1. Observar, mirar, comprendre i interpretar de forma refexiva i crtica lentorn natural i cultural propis,
demostrant sensibilitat vers la realitat patrimonial i les seves qualitats, esttiques i funcionals, aix
com tenir en compte altres realitats culturals, com a forma denriquiment cultural i de generar nous
coneixements.
2. Apreciar els valors culturals i esttics identifcant, interpretant i valorant-ne els continguts, entenent-
los com a part de la diversitat cultural i contribuint al seu respecte, conservaci i millora.
3. Emprar diverses tcniques i recursos artstics per representar de forma creativa la realitat, les idees,
les emocions, els sentiments, les vivncies, mostrant les adequades competncies comunicatives
i expressives.
4. Comprendre els conceptes artstics i visuals, aix com les tcniques i els procediments que permeten
la necessria competncia comunicativa grafcoplstica sufcient per comprendre i comunicar-se.
5. Expressar-se amb creativitat, mitjanant les eines del llenguatge plstic, visual i audiovisual i emprar
de forma fexible altres recursos, tcniques i mitjans provinents daltres mbits del coneixement.
6. Conixer i utilitzar diversitat de tcniques i procediments artstics i els recursos TIC en les propostes
i creacions personals i collectives.
7. Planifcar i refexionar, de forma individual i collectiva, sobre el procs de disseny i de realitzaci
dun objecte partint duns objectius prefxats i revisar i valorar en cada fase del projecte lestat de
consecuci.
8. Desenvolupar activitats i projectes collectius que potencin les possibilitats expressives, crtiques
i comunicatives dels diferents procediments i processos de recerca artstica i visual i afavoreixin el
dileg i la collaboraci.
9. Representar formes i espais amb domini de la geometria plana, els sistemes de representaci,
les proporcions i la representaci de les qualitats de manera que siguin efcaces per a la comu-
nicaci.
10. Observar, comprendre i refexionar sobre el sentit i la diversitat de les imatges de la cultura visual
i meditica, mostrant el necessari sentit crtic i delimitant-ne lorigen, els canals, els mbits dels
quals provenen i la funci.
SEGOn CurS
COntInGutS
Explorar i percebre
Lectura i interpretaci dobjectes artstics i dimatges tot identifcant i relacionant els aspectes formals,
de contingut i contextuals.
Reconeixement de les fnalitats informativa, exhortativa, expressiva, esttica i discursiva de la comu-
nicaci artstica i visual.
Exploraci dels possibles signifcats de les formes i les imatges segons el context expressiu, referencial
i simblic.
Reconeixement i comprensi de formes geomtriques bidimensionals i tridimensionals i de les seves
funcions.
Anlisi i realitzaci de composicions utilitzant els elements conceptuals propis del llenguatge
visual com a elements de descripci i expressi, tenint en compte conceptes dequilibri, proporci
i ritme.
Identifcaci i experimentaci amb elements del llenguatge visual com a confguradors de formes i
imatges (llum, forma, color, textura, dimensi).
Identifcaci delements del mn real i imaginari (posici, situaci, ritmes, clarobscur, efectes visuals,
imaginaci, fantasia).
Identifcaci de recursos del llenguatge audiovisual utilitzats en els mitjans de comunicaci (premsa,
publicitat, televisi, Internet).
Estudi i experimentaci a travs dels processos, tcniques i procediments propis de la fotografa, del
vdeo i del cinema, i la utilitzaci dels recursos TIC, per investigar i produir narratives i discursos en
format multimdia.
Interpretar i crear
Experimentaci i utilitzaci de procediments de representaci en funci de les intencions comunica-
tives, informatives, expressives, descriptives, refexives i crtiques.
Realitzaci dapunts, esbossos i esquemes en tot el procs de creaci (des de la idea inicial fns a
lelaboraci de formes i imatges), facilitant lautorefexi, autoavaluaci i avaluaci.
Dibuix de les formes planes orgniques i geomtriques i aplicaci en estructures de formes com-
postes.
Utilitzaci adequada dels fonaments dels sistemes de representaci en el disseny (descripci, expres-
si) i aplicaci en situacions quotidianes.
Representaci personal didees, dacord amb uns objectius, utilitzant el llenguatge plstic, visual i
audiovisual, els recursos TIC, entre daltres, i manifestant iniciativa, creativitat i imaginaci.
Responsabilitat en el desenvolupament dactivitats artstiques i visuals individuals o collectives.
Construcci de formes bidimensionals en funci duna idea o objectiu amb diversitat de tcniques,
procediments i materials.
Dimensi social i cultural
Anlisi dobres dart del patrimoni cultural tot situant-les en el context social i territorial don provenen
i detectant-ne similituds i diferncies respecte a altres societats i cultures.
Coneixement i utilitzaci de les terminologies especfques.
Determinaci dels aspectes formals, esttics, de context i discursius que destaquen en una obra
determinada (factors personals, socials, ideolgics, simblics).
Identifcaci i comparaci de temtiques, estils i tendncies de les arts visuals valorant, respectant i
gaudint del patrimoni histric i cultural.
Comparaci dels missatges audiovisuals provinents de diferents mitjans de comunicaci (cinema,
televisi, Internet) amb altres formes de manifestaci artstica i meditica.
Responsabilitat i actitud de valoraci i respecte en el desenvolupament de les activitats i propostes
artstiques, tant les prpies com les dels companys i les companyes.
Identifcaci destratgies del llenguatge visual, plstic i audiovisual en lmbit de la premsa, la publi-
citat i la televisi.
Actitud crtica davant les necessitats de consum creades per la publicitat i el rebuig dels elements de
la publicitat que suposin discriminaci de gnere, dedat, fsica, social, cultural, racial, etc.
Reconeixement i valoraci del paper discursiu de la imatge en la societat actual.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar els elements del llenguatge visual, constitutius essencials (confguracions estructurals,
variacions cromtiques, orientaci espacial i textura) dels objectes i/o aspectes de la realitat.
Utilitzar la terminologia prpia del llenguatge artstic per descriure els objectes i les imatges, les
tcniques i els procediments, els materials i les eines.
matemtiques
Construcci de formes bidimensionals i tridimensionals.
Anlisi delements de la composici, proporci i ritme.
tecnologies
s dinstruments i tcniques diverses per dibuixar, mesurar i
calcular.
Cincies socials
Valoraci de la necessitat de preservar i donar a conixer el
patrimoni cultural de les societats.
Llengua
Elaboraci de projectes audiovisuals i experimentaci de les
diferents fases de la producci: defnici de la idea, del pblic a qui
sadrea, del mitj que sutilitza, elaboraci del gui, entre daltres.
Representar objectes i idees de forma bidimensional i tridimensional aplicant tcniques diverses i
aconseguir resultats en funci de la proposta i les intencions prvies.
Diferenciar i reconixer els processos, tcniques i estratgies i materials en imatges de lentorn audio-
visual i multimdia.
Elaborar i participar activament en projectes de creaci formal i visual individualment i cooperativa-
ment, com produccions videogrfques o plstiques de gran format, aplicant les estratgies prpies
i adequades del llenguatge plstic i visual.
Fer creacions plstiques bidimensionals i tridimensionals seguint el procs de creaci i demostrant
inters i iniciativa, creativitat i imaginaci.
Utilitzar el dibuix com a instrument de representaci i de comunicaci i com a eina bsica per a la
plasmaci didees.
Seleccionar els materials ms adequats per crear un producte artstic dacord amb uns objectius
prefxats i a la refexi i avaluaci de les diferents fases del procs de concepci, disseny, formalitzaci
i realitzaci.
Diferenciar temes, estils i tendncies de les arts visuals i audiovisuals a travs del temps i atenent la
diversitat cultural i el context on shan produt.
Utilitzar codifcacions bsiques de la geometria plana i descriptiva.
tErCEr CurS
COntInGutS
Explorar i percebre
Lectura i interpretaci de formes i imatges tot identifcant i relacionant els aspectes formals, expres-
sius, de contingut i signifcat, discursius i contextuals.
Anlisi de composicions utilitzant els elements conceptuals propis de les arts visuals.
Experimentaci i exploraci dels elements i les temtiques que estructuren i confguren formes,
imatges i temtiques.
Representaci de formes a partir de punts de partida diversos, refexionant sobre aspectes com la
posici, la situaci, els ritmes, el clarobscur, els efectes visuals, la imaginaci, la fantasia, la comprensi
i la proposta alternativa.
Estudi i experimentaci a travs dels processos, tcniques i procediments propis de la fotografa, el
vdeo i el cinema i la utilitzaci de recursos TIC per investigar i produir narratives i discursos audio-
visuals i en format multimdia.
Interpretar i crear
Realitzaci dapunts, esbossos i esquemes en tot el procs de creaci (des de la idea inicial fns a la
concreci de resultats), facilitant lautorefexi, lautoavaluaci i lavaluaci.
Creaci collectiva de produccions artstiques visuals i audiovisuals.
Responsabilitat en el desenvolupament de lactivitat prpia o collectiva.
Utilitzaci dels fonaments dels sistemes convencionals projectius, amb fnalitats descriptives i
creatives.
Aplicar la geometria descriptiva en la representaci de cossos i espais.
Construcci de formes bidimensionals i tridimensionals en funci duna idea o objectiu amb diversitat
de materials.
Utilitzaci dels recursos TIC per a la recerca i creaci dimatges.
Construcci de propostes multidisciplinries en funci duna idea o objectiu amb diversitat de mate-
rials, tcniques i procediments.
Establiment de relacions entre els factors personals, socials, plstics i simblics amb els valors esttics
i artstics de les representacions de la cultura visual i meditica i comunicaci oral dels resultats.
Apropament a la cultura cinematogrfca i a la seva relaci amb la resta de manifestacions arts-
tiques.
Observaci, anlisi i refexi sobre els objectes artstics tot sintetitzant i destacant els valors ms
importants.
Acceptaci, respecte i valoraci crtica vers les activitats artstiques prpies i les dels companys i les
companyes.

CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar els elements del llenguatge artstic, constitutius essencials (confguracions estructurals,
variacions cromtiques, orientaci espacial i textura) dels objectes i/o els aspectes de la realitat.
Representar objectes i idees de forma bidimensional i tridimensional aplicant tcniques grfques i
plstiques i aconseguint resultats concrets en funci duns objectius i intencions determinats.
Refexionar i argumentar objectivament les activitats i els processos artstics desenvolupats.
Elaborar i participar, activament, en projectes de creaci cooperatius, bidimensionals, tridimensionals
i visuals i audiovisuals.
Fer activitats artstiques seguint els processos de creaci adequats a les propostes i demostrar-hi
inters i iniciativa, creativitat i imaginaci.
Dibuixar cossos i espais simples aplicant els fonaments dels sistemes de representaci.
Seleccionar els materials ms adequats per crear un producte plstic i visual dacord amb uns objectius
prefxats i lavaluaci permanent durant els processos de disseny i execuci.
Diferenciar els estils, les tendncies i els discursos de les arts visuals i audiovisuals atenent les etapes
i moviments ms rellevants i la diversitat cultural.

tecnologies
s de recursos i materials, especialment les TIC, per investigar i
produir discursos plasticovisuals.
msica. Cincies socials
s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics,
audiovisuals) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats
duna recerca.
Valoraci de les manifestacions artstiques en la seva diversitat i
complexitat.
matemtiques
Codifcacions bsiques de la geometria plana i descriptiva.
Llengua
s del vocabulari especfc per descriure elements visuals i
plstics.
Producci de missatges audiovisuals amb intencionalitats diverses
(informar, seduir, entretenir), emprant els recursos expressius
adequats.
quart CurS (optativa)
COntInGutS
Explorar i percebre
Anlisi, comprensi i s de les tcniques artstiques tradicionals (dibuix artstic, volum i pintura, gravat,
reprografa, collage, escultura) i descripci objectiva de les formes com a part del procs creatiu.
Anlisi dels valors funcionals, esttics, culturals i discursius en les arts aplicades i del disseny.
Anlisi dels elements bsics de la comunicaci audiovisual.
Aplicaci de les tcniques multimdia en ledici dimatges esttiques i animades, en la interactivitat
i en lelaboraci de propostes multidisciplinries.
s de tcniques de descripci objectiva de les formes com a part del procs creatiu.
Inters per la recerca dinformaci i constncia en el treball.
Interpretar i crear
Realitzaci i seguiment del procs de creaci: esbs (croquis), gui (projecte), presentaci fnal
(maqueta) i avaluaci (autorefexi, autoavaluaci i avaluaci collectiva del procs i del resultat
fnal).
Aplicaci de la geometria plana i geometria descriptiva en la representaci de formes, cossos i espais
arquitectnics i del paisatge.
Construcci de formes bidimensionals i tridimensionals en funci duna idea o objectiu amb diversitat
de materials.
Elaboraci de projectes artstics i de comunicaci audiovisual de forma creativa i cooperativa.
Desenvolupament i representaci personal de les idees cercant recursos propis i introduint processos
per al desenvolupament de la creativitat i la imaginaci.
Autoexigncia i esperit de superaci en els processos i creacions prpies.
Realitzaci dexperimentacions amb materials diversos.
Inters per la recerca de materials, suports, tcniques i eines per aconseguir uns resultats satisfactoris.
Reconeixement de la sintaxi dels llenguatges visuals del disseny (grfc, interiorisme, modes) i audio-
visuals (cinema i vdeo).
Refexi a lentorn de les estratgies i el paper de la publicitat i els mitjans de comunicaci en la
societat.
Aplicaci de la imatge fxa i animada i recursos de les TIC en les creacions multimdia.
Reconeixement dentorns i mbits daplicaci dels sistemes de representaci.
s de la normalitzaci en els treballs que aix ho requereixin.
Reconeixement, comprensi i interpretaci de representacions visuals dels diferents perodes
artstics establint i refexionant sobre els seus sentits i els discursos des duna perspectiva con-
tempornia.
Reconeixement dels principals agents de producci visual i audiovisual en el procs delaboraci dels
productes.
Identifcaci i interpretaci de les imatges i les propostes de lentorn del disseny i la publicitat, de
lmbit del vdeo, la fotografa i el multimdia i tamb del cinema i de la televisi.
Lectura de representacions bidimensionals dobres arquitectniques i urbanisme i dobjectes i arte-
factes tcnics.
Contextualitzaci de les obres estudiades en el seu entorn social i histric.
Reconeixement i valoraci del paper de les obres dart com a font dinformaci sobre la vida i el
pensament de les societats, contempornies i histriques, tot refexionant sobre els seus aspectes
formals i narratius.
Introducci del gust per la cultura cinematogrfca i la seva relaci amb les arts.
Introducci gradual de la terminologia especfca com a recurs per a la narraci i verbalitzaci de les
propostes.

CrItErIS DavaLuaCI
Prendre decisions per a la realitzaci de produccions artstiques, especifcant-ne els objectius,
proposant-ne diverses opcions i avaluant-ne la soluci.
Utilitzar recursos TIC en el camp de la imatge fotogrfca, el disseny, el dibuix assistit per ordinador
i ledici videogrfca.
Collaborar en la realitzaci de projectes que comporten processos de concepci, disseny i execuci
cooperatives.
Dibuixar formes i espais aplicant els fonaments dels sistemes de representaci.
Ferr obres bidimensionals i tridimensionals, experimentant i utilitzant diversitat de tcniques (escul-
tura, dibuix artstic, volum, pintura, gravat, etc.).
Emprar estratgies prpies del disseny, la fotografa, la publicitat, el vdeo i els mitjans de comunicaci
i multimdia per fer projectes artstics i visuals.
Elaborar produccions multimdia, videogrfques i fotogrfques utilitzant les tcniques adequades
a cada mitj tecnolgic.
Descriure les formes aplicant sistemes de representaci i normalitzaci.
Reconixer i llegir imatges, obres i objectes dels entorns visuals (obres dart, disseny, cinema, multi-
mdia), atenent els aspectes formals i narratius de les propostes.
msica. Cincies socials. Educaci eticocvica
Anlisi de produccions audiovisuals, inclosa la publicitat, en el seu
context i interpretaci dels missatges.
tecnologia. Informtica
s de recursos TIC en la creaci, elaboraci i difusi de produccions
artstiques.
Matries. Llat 167
Matries
Llat (optativa a quart curs)
La matria de llat, opcional a quart curs, suposa un apropament especfc a la llengua i cultura llatines, amb
continguts lingstics i culturals complementaris entre si i units pel seu carcter daportacions substan-
cials del que es coneix com a herncia clssica. Sadrea a totes les noies i els nois daquest curs aportant
continguts de leducaci bsica com a complement dels aprenentatges
lingstics i comunicatius i dels coneixements de lherncia cultural.
Per a lalumnat que pretn cursar el batxillerat dhumanitats i cincies
socials, es planteja com a introducci als seus estudis.
La matria persegueix dos objectius fonamentals: iniciar un estudi
bsic de la llengua, que s lorigen de la famlia lingstica de les
llenges romniques, i conixer els aspectes ms rellevants de la cultura i la societat romanes per poder
relacionar-los amb els del mn actual. El primer objectiu ajuda a millorar el coneixement i s de la llen-
gua de lescola, com a instrument primordial daprenentatge i comunicaci; el segon aporta dades per
a una interpretaci ms ponderada de la societat actual. Ambds collaboren efcament en ladquisici
de competncies bsiques i contribueixen a lassoliment dels objectius de letapa deducaci secundria
obligatria.
La competncia bsica que es pretn desenvolupar en les activitats daquesta matria s la competncia
comunicativa. Per aix els continguts prpiament lingstics ocupen una part important de la matria,
ats que la llengua llatina s una de les ms importants aportacions del mn clssic a la civilitzaci
occidental; per evoluci o per infuncia lxica, el llat s present en les llenges que utilitzem o en les
que sn objecte daprenentatge.
Ms en concret, lestudi del sistema de la llengua llatina, com a model de llengua fexiva, incideix en
lmbit dels coneixements sobre el funcionament de la llengua i del seu aprenentatge, ja que permet, per
mitj de la comparaci, una refexi profunda sobre els elements lingstics i els mecanismes sintctics
de les llenges ensenyades a lescola i les ds de
lalumnat. El coneixement del llat, encara que sigui
bsic, fa possible entendre les llenges romniques
com el resultat concret duna evoluci i apreciar en
quina mesura la seva estructura i el seu lxic estan
amb deute amb la llengua de la qual procedeixen.
Les activitats de la llengua llatina tamb incideixen
en el desenvolupament de la competncia esttica
i literria: la lectura de textos literaris, traduts o no, s una porta oberta al coneixement de les arrels de
la nostra literatura i ajuda a descobrir com temes i tpics de la cultura llatina shan transms fns avui i
segueixen impregnant molts escrits actuals.
El llat complementa
els aprenentatges
lingstics de lalumnat.
El llat desenvolupa la competncia
plurilinge i intercultural i s la
porta cap a la intercomprensi
de les llenges romniques.
Matries. Llat 168
Pel que fa a la competncia plurilinge i intercultural, lestudi de la llengua i la cultura llatines s la porta
cap a la intercomprensi entre les llenges romniques i, alhora, cap a una valoraci ms ponderada de
la diversitat lingstica i cultural, ja que lorigen com dna una mateixa validesa a totes les llenges sigui
quina sigui la quantitat de parlants i la situaci de reconeixement actual. Cal ser molt sensible i mostrar
com lextensi de les llenges romniques no ha de ser impediment per al rebuig de letnocentrisme i el
reconeixement daltres llenges i cultures, i de la seva valoraci com a riquesa de la humanitat.
Com passa en la resta de matries lingstiques, el llat fa una contribuci a les competncies comuni-
catives i les metodolgiques. Aquesta matria, a ms, en fa una altra de ms precisa a la competncia
artstica i cultural i a la competncia social i ciutadana. La histria i evoluci de la llengua llatina aborda
el coneixement del marc geogrfc i histric i dels aspectes ms rellevants de la societat romana, des de
la qual shan transms maneres de viure, institucions o creacions literries, tcniques i artstiques que
sn a la base de la confguraci i del progrs dEuropa.
Aquest coneixement suposa un referent necessari per rastrejar els antecedents histrics de lorganitzaci
social o de la delimitaci dels drets de les persones. La cultura que ha modelat el nostre present i que
impregna bona part dels nostres cnons esttics del mn occidental s tamb transmissora de valors
que entronquen la nostra herncia cultural amb les arrels del mn clssic.
Dacord amb el plantejament dun enfocament funcional de lensenyament de les llenges, els continguts
de la matria sorganitzen en tres blocs: el sistema de la llengua llatina; la histria i levoluci de la llengua
llatina, i la cultura llatina: del mn clssic a lactualitat. Aquest repartiment no suposa una temporalitzaci
de la seva presentaci i desenvolupament, sin que justament la interrelaci entre els diferents blocs ha de
ser la clau per a un aprenentatge ms signifcatiu i efca.
Els dos primers blocs posen laccent en continguts prpiament lingstics i sinterrelacionen, i contri-
bueixen no tan sols a un coneixement de la llengua llatina, sin a un coneixement ms precs de la prpia
llengua i de les llenges de lescola.
El darrer bloc, la cultura llatina: del mn clssic a lactualitat, tracta dels aspectes ms rellevants de la
cultura romana i posa laccent en la pervivncia del mn clssic que ofereix el mn contemporani, en
lanlisi comparativa dels seus corresponents antecedents clssics i en la valoraci crtica dels aspectes
de continutat evoluci i canvi.
La distribuci dels continguts, alhora que nimplica un tractament especfc, obliga tamb a situar-los en un
context general en qu els diversos elements troben una explicaci relacionada i coherent. Lensenyament
i aprenentatge de la matria ha de ser funcional i til en diversos
contextos daprenentatge, en el desenvolupament personal i social,
i ha de permetre establir les bases sufcients per a la continuaci,
si escau, dels estudis relacionats amb les humanitats i les cincies
socials. Per mitj dels seus objectius i continguts, la matria de
Sha de potenciar un llat
til per a la vida actual.
Matries. Llat 169
llat ha de servir a tot lalumnat que la cursi per potenciar un llat til per a la vida actual i per ajudar a
adquirir, en un grau satisfactori, les competncies que shan dassolir en letapa.
Aquest principi general de la funcionalitat cal aplicar-lo des del comenament i, per tant, s molt important
que lalumnat percebi el llat com quelcom proper que pot identifcar en moltes situacions de la seva vida
quotidiana. En primer lloc cal fer que la refexi sobre les llenges romniques i els aspectes histrics i socials
siguin el marc de descoberta de la llengua que doni sentit als treballs sobre el sistema de la llengua llatina.
Lestudi del llat ha de partir de la comparaci dels textos originals i traduts de diferents moments de la seva
histria, presentant-los amb difcultat progressiva i dacord amb el treball que es faci a les altres matries
lingstiques del currculum, fet que ha de permetre refexionar i facilitar la transferncia daprenentatges
(la intercomprensi), entre les llenges romniques i tamb amb les altres que sensenyen al centre. Aix
sha de facilitar alhora amb lestudi de la histria i evoluci de la
llengua llatina, que aporta a lalumnat els coneixements necessaris
per entendre levoluci lingstica, determinar els processos de
canvi fontic i semntic i illustrar els procediments que actuen
en la formaci del lxic.
La prctica de la traducci constitueix una experincia de descoberta
de la llengua i alhora dinvestigaci que utilitza la lgica del pensament, afavoreix la memria i potencia
els hbits de disciplina en lestudi, habilitats amb les quals es raona millor i saprn a aprendre.
El treball dels aspectes culturals i socials es far tamb a partir dels aprenentatges de les matries de
cincies socials i visual i plstica. Els textos i documents necessaris per al treball de la matria es poden
presentar en diversos suports, incloent-hi les TIC i els mitjans audiovisuals.
ObJECtIuS
La matria de llat de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats segents:
1. Reconixer elements de la llengua llatina observables en qualsevol suport material.
2. Identifcar i relacionar els elements gramaticals, lxics i sintctics de la llengua llatina que permetin
lanlisi i traducci de textos senzills.
3. Traduir textos llatins de difcultat elemental a partir de ladquisici dels mecanismes danlisi.
4. Identifcar en la llengua oral i escrita elements del vocabulari i les estructures gramaticals llatines.
5. Conixer lorigen i evoluci de les llenges romniques per valorar els trets comuns i la diversitat
lingstica com a mostra de la riquesa cultural dels pobles dEuropa.
6. Aplicar les regles fonamentals devoluci fontica del llat a les llenges romniques, per identifcar les
paraules patrimonials, els cultismes i les expressions llatines en diferents contextos lingstics.
7. Aplicar la intercomprensi entre les llenges romniques i per a la comprensi del lxic com i del
vocabulari culte, cientfc i tcnic, prenent com a base els coneixements de la llengua llatina.
8. Refexionar sobre els elements formals i els mecanismes de les llenges conegudes per lalumnat
a partir de la comparaci amb el llat, model de llengua fexiva.
La prctica de la traducci
s una experincia de
descoberta de la llengua.
Matries. Llat 170
9. Valorar els aspectes cabdals de la cultura i la civilitzaci romanes a partir de la identifcaci de la
seva pervivncia en el nostre patrimoni cultural, artstic i institucional.
10. Valorar el patrimoni literari, els gneres i les obres principals, com a base comuna de la histria
literria universal.
Matries. Llat 171
quart CurS
COntInGutS
El sistema de la llengua llatina
Reconeixement de labecedari i la pronncia del llat. Lectura de textos escrits en llat en diferents
suports materials (com pedra, papir, pergam o paper) reconeixement dels termes transparents i
comparaci daquests textos i les seves traduccions amb daltres de diferents llenges actuals, iden-
tifcaci de paraules, frases fetes (a priori, maremgnum, tros de quniam, etc.), abreviatures (etc.,
e. g., i. e.) i altres elements lingstics.
Caracteritzaci del llat com a llengua fexiva. Reconeixement de les diferncies i semblances bsiques
entre lestructura de la llengua llatina i la de les llenges romniques, o altres conegudes per lalumnat,
a base de contrastar formes de textos originals i les seves traduccions. Els casos i els seus principals
valors sintctics.
s destratgies per a la intercomprensi entre llenges romniques a partir del reconeixement dels
elements de la llengua llatina (sobretot lxics). Aplicaci daquestes estratgies en la comprensi
de llenges de lEstat espanyol, a partir de la seva relaci amb el llat. Confecci dun lxic llat de
freqncia i aplicaci daquest en contextos diferents daquells on sha aprs.
Identifcaci de les classes de paraules. Reconeixement de les categories gramaticals de fexi llatina
i comparaci amb els elements fexius dalgunes llenges actuals. La fexi nominal, pronominal i
verbal.
Reconeixement de les estructures oracionals bsiques del llat. Concordana i ordre de paraules. Nexos
coordinants ms freqents. Anlisi morfosintctica, traducci de textos breus i senzills en llengua
llatina i retroversi doracions simples.
Valoraci de la llengua llatina com a instrument per a la comprensi del sistema de les llenges
romniques. Inters per la intercomprensi entre les llenges romniques i pel descobriment de les
arrels llatines de les llenges de lescola i daltres que coneix lalumnat.
La histria i levoluci de la llengua llatina
Identifcaci del vocabulari de la cincia i de la tcnica. Reconeixement dtims grecs i llatins a les
terminologies especfques. Llatinismes i locucions llatines. Reconeixement de les expressions llatines
incorporades a les llenges que es parlen actualment.
Anlisi de laportaci lxica del llat a les llenges actuals a partir de camps lxics o semntics molt
comuns, com el mesos de lany. Lectura de textos en aquestes llenges i identifcaci dels termes
dorigen llat en textos escrits en aquestes llenges.
Reconeixement de lorigen i evoluci del llat. Llat culte i llat colloquial. Diferenciaci entre llengua
parlada i escrita. El llat en lpoca medieval i la seva permanncia a travs dels segles en determinats
mbits de la vida social. El naixement, la vida i la mort de les llenges: aplicaci daquests coneixe-
ments a llenges derivades del llat.
Identifcaci i classifcaci de les llenges indoeuropees i de les llenges romniques a partir de
textos o paraules de llenges actuals. Anlisi dels processos devoluci de les llenges romniques,
amb especial atenci als canvis fontics. Termes patrimonials i cultismes, Relaci semntica entre
paraules de la mateixa arrel llatina i amb evolucions fontiques diferents.
Matries. Llat 172
Identifcaci dels components llatins de les llenges romniques: lexemes, prefxos i sufxos del llat,
i tamb alguna referncia a la infuncia indirecta grega, utilitzats a la prpia llengua. Defnici de
paraules a partir dels seus tims. Camps lxics que es poden analitzar i contextualitzar en situacions
reals.
Reconeixement de lexpansi del llat a travs de les llenges llatines a partir del segle xv. Reconeixe-
ment de pasos on es parlen llenges romniques i dorganitzacions que fomenten les relacions entre
aquests.
Valoraci de lorigen com dalgunes llenges europees. Inters per ladquisici de vocabulari nou.
Respecte per totes les llenges, independentment del nombre de parlants, i valoraci de la riquesa
cultural que suposa la diversitat lingstica.
Curiositat per conixer el signifcat etimolgic de les paraules i inters en la utilitzaci precisa del
vocabulari.
La cultura llatina: del mn clssic a lactualitat
Lectura de textos diversos, incloent-hi cmics i visionament de pellcules o altres documents, on
es faci versions amb referncia explcita a la cultura llatina o a les seves llegendes. Introducci a la
important tradici de traduccions a Catalunya.
Lectura de textos clssics traduts al catal (triats amb molta cura segons les capacitats lectores i
interessos de lalumnat) i presentaci de la important tradici que aquest camp t el nostre pas. A
partir de la lectura daquests textos, classifcaci de les caracterstiques dels principals gneres literaris
llatins i coneixement de la seva infuncia en les literatures posteriors estudiades per lalumnat.
Coneixement del marc histric i cultural de la societat romana a partir dels aprenentatges fets en
altres matries curriculars i amb la utilitzaci de fonts primries i secundries.
Observaci directa i indirecta del patrimoni arqueolgic rom, fent servir tota mena de suports mate-
rials (especialment les TIC i els mitjans audiovisuals) per a lemmagatzematge i recreaci posterior
daquestes informacions, amb ls dels aprenentatges de les matries artstiques, anlisi, valoraci i
creaci de versions de les obres clssiques.
Interpretaci i discussi dels referents institucionals i de la vida quotidiana de la civilitzaci de Roma.
Comparaci i anlisi crtica de tota mena destructures socials, familiars, educatives.
Reconeixement de la mitologia romana en tota mena darts: literries, plstiques i visuals. La seva
infuncia en altres cultures a partir dobres literries, pictriques, escultriques i cinematogrf-
ques.
Valoraci del paper de Roma en la histria dels pasos de la Mediterrnia i daltres dEuropa; respecte
per lherncia del seu patrimoni arqueolgic, artstic i literari, i inters per la lectura de textos de la
literatura llatina.
CrItErIS DavaLuaCI
Reconixer els llatinismes i locucions habituals ds llat que shan incorporat a les llenges conegudes
per lalumnat i explicar el seu signifcat en expressions orals i escrites per poder transferir-lo a noves
situacions.
Reconixer els elements morfolgics i les estructures sintctiques elementals de la llengua llatina i
comparar-los amb els de les llenges conegudes per lalumnat.
Matries. Llat 173
Conixer els elements morfolgics i sintctics bsics de la llengua llatina per poder traduir textos
breus i senzills de manera literal i produir, mitjanant retroversi, estructures oracionals prpies de
la llengua llatina.
Aplicar les regles bsiques devoluci fontica a tims llatins productius en relaci amb les llenges
romniques, i fns i tot no romniques; deduir les regles a partir de la comparaci amb els termes
heretats, i establir la relaci semntica entre un terme patrimonial i un cultisme.
Identifcar components dorigen llat en paraules del llenguatge quotidi i en el vocabulari especfc
de les cincies i de la tcnica, i explicar-ne el sentit etimolgic.
Aplicar la intercomprensi entre elements lingstics de les llenges romniques a partir delements
de la llengua llatina.
Resumir els continguts de textos traduts dautors clssics i moderns i identifcar-ne aspectes culturals
rellevants.
Identifcar, independentment del suport material, diferents manifestacions literries i artstiques que
la mitologia clssica, com a font dinspiraci, ha proporcionat al llarg de la histria de la cultura, i
reconixer lempremta de la romanitzaci en el nostre patrimoni cultural.
Elaborar treballs temtics senzills, individuals o en grup, sobre aspectes de producci artstica i/o
cultural, o sobre les institucions pbliques i privades, o tamb sobre qualsevol aspecte de la vida
quotidiana a Roma.
Matries. Matemtiques 174
Matries
Matemtiques
Les matemtiques sn un instrument de coneixement i anlisi de la realitat i al mateix temps consti-
tueixen un conjunt de sabers dun gran valor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar a totes les
persones a raonar, de manera crtica, sobre les diferents realitats i problemtiques del mn actual. Per
aix leducaci matemtica en les etapes obligatries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes
que coneguin el mn en qu viuen i que siguin
capaos de fonamentar els seus criteris i les seves
decisions, aix com adaptar-se als canvis, en els
diferents mbits de la seva vida. Aix mateix, les
matemtiques possibiliten la creaci de models
simplifcats del mn real que permeten una
interpretaci acotada daquest i alhora generen
problemes adequats al moment educatiu de
lalumne/a tot facilitant el seu esperit crtic i
despertant la seva creativitat.
Dacord amb lanterior, el currculum de matemtiques a leducaci secundria obligatria pretn con-
tribuir a la formaci integral de lalumnat. Les capacitats que potencia el currculum de matemtiques
han dajudar lalumnat a: establir raonaments quantitatius sobre situacions de vida real i sobre el mn
que ens envolta; organitzar lespai i el pla a base danomenar i establir relacions precises de compara-
ci, semblana o equivalncia entre els seus elements, i la seva identifcaci en el mn real; modelitzar
situacions de la vida real i vinculades a daltres rees del coneixement i traduir-les a models matemtics,
per cercar solucions amb ms facilitat i certesa; apreciar estructures i relacions abstractes.
Competncia matemtica
La competncia matemtica, una de les competncies bsiques que han dassolir els alumnes en
aquesta etapa, s necessria en la vida personal, social i escolar. Nombroses situacions quotidianes, i
de les diverses matries, requereixen ls de les matemtiques per poder analitzar-les, interpretar-les i
valorar-les. Aquesta competncia t un carcter transversal a totes les matries, encara que s la matria
de matemtiques la que se nocupa especialment.
Encara que els continguts que es proposen sn els necessaris per a ladquisici de la competncia
matemtica, cal tenir en compte que aquesta difcilment sadquireix si no sorienta laprenentatge dels
continguts de manera que es possibiliti la seva utilitzaci fora de les classes de matemtiques, tant en
la vida diria dels alumnes com en totes les altres matries.
Assolir la competncia matemtica implica:
pensar matemticament. Construir coneixements matemtics a partir de situacions on tingui sentit,
experimentar, intuir, formular, comprovar i modifcar conjectures, relacionar conceptes i fer abstrac-
cions;
La creaci de models simplifcats del
mn real en permet una interpretaci
acotada i alhora la resoluci de
problemes que faciliten lesperit crtic i
desperten la creativitat de lalumnat.
raonar matemticament. Fer induccions i deduccions, particularitzar i generalitzar, reconixer con-
ceptes matemtics en situacions concretes; argumentar les decisions preses, aix com lelecci dels
processos seguits i de les tcniques utilitzades;
plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre lenunciat, generar preguntes relacionades amb
una situaci-problema, plantejar i resoldre problemes anlegs, planifcar i desenvolupar estratgies
de resoluci, verifcar la validesa de les solucions, cercar altres resolucions, canviar les condicions del
problema, sintetitzar els resultats i mtodes emprats, i estendre el problema, recollint els resultats
que poden ser tils en situacions posteriors;
obtenir, interpretar i generar informaci amb contingut matemtic;
utilitzar les tcniques matemtiques bsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se en lespai i
organitzar i analitzar dades) i els instruments (calculadores i recursos TIC, de dibuix i de mesura) per
fer matemtiques;
interpretar i representar (a travs de paraules, grfcs, smbols, nombres i materials) expressions,
processos i resultats matemtics;
comunicar als altres el treball i els descobriments que shan fet, tant oralment com per escrit, utilitzant
el llenguatge matemtic.
La competncia matemtica sha dadquirir
a partir de contextos que tinguin sentit tant
per a lalumnat com per al coneixement
matemtic que s pretn desenvolupar.
Aprendre amb signifcat s fonamental
per capacitar lalumnat en ls de tot el
que aprn i per capacitar-lo a continuar
aprenent de forma autnoma al llarg de
tota la vida. Per aix, cal proporcionar en totes les classes de matemtiques oportunitats per tal que
lalumnat aprengui a raonar matemticament, proposant activitats daprenentatge on la resoluci de
problemes, entesa en un sentit ampli, esdevingui el nucli de lensenyament.
Contribuci a ladquisici de les competncies bsiques
Per contribuir a lassoliment de les diferents competncies bsiques, lensenyament de les matemti-
ques ha daconseguir que lalumnat integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que va
adquirint, a partir dels seus coneixements previs, de lexperimentaci, de la representaci i comunicaci
i del contrast amb els altres.
La formaci en matemtiques, a ms dincidir en la competncia matemtica, contribueix a lassoliment
de totes les altres competncies bsiques de la manera que es detalla a continuaci:
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic. Les matemtiques sn un instrument
danlisi de la realitat, en particular del mn fsic; de fet, el raonament matemtic promou una actitud
davant del mn. El desenvolupament de determinats mbits com la mesura i la visualitzaci, la inter-
pretaci i construcci de grfcs, aix com de processos com el raonament matemtic, largumentaci i
la resoluci de problemes relacionats amb el mn fsic, contribueixen de manera directa a ladquisici
daquesta competncia.
A partir de contextos, aprendre amb
signifcat per capacitar lalumnat en ls
del que aprn i per continuar aprenent de
forma autnoma al llarg de tota la vida.
Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital. Molta de la informaci que rebem
cont elements matemtics, nombres, formes, mesures i funcions, expressats de manera diversa, el
coneixement dels quals s necessari. Tamb els continguts del bloc estadstica i atzar, aix com la utilitzaci
dordinadors i calculadores, estan relacionats amb ladquisici daquesta competncia.
Competncia en autonomia i iniciativa personal. Plantejar i resoldre qestions i problemes matemtics, i
tots els processos associats a aquesta activitat (planifcaci, recerca destratgies, validaci de solucions i
contrast amb les dels altres) implica, entre altres coses, una presa constant de decisions, la prctica de les quals
incideix en la progressiva adquisici dautonomia de lalumnat i de confana en les prpies capacitats.
Competncia daprendre a aprendre. Per aprendre matemtiques cal desenvolupar, entre daltres, capa-
citats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crtic, la creativitat i la sistematitzaci, lesfor i
la constncia, la sntesi i la generalitzaci. Tamb la capacitat per relacionar fets i conceptes per tal de
generar-ne de nous. Totes aquestes capacitats, juntament amb la refexi sobre el propi treball i la capacitat
per comunicar-lo, formen part daquesta competncia bsica per a laprenentatge al llarg de tota la vida.
Competncia en comunicaci lingstica. Les matemtiques contribueixen a aquesta competncia amb
laportaci del coneixement dun llenguatge especfc, necessari en el desenvolupament de les cincies
(i en general del coneixement) i en la resoluci de molts problemes quotidians. Tamb, en el treball
matemtic, ls de la llengua, tant oral com escrita, s fonamental per descriure conceptes i processos,
expressar raonaments, argumentacions i proves i, en general, per comunicar, discutir, comparar i validar
el treball fet.
Competncia en expressi cultural i artstica. Les matemtiques, ms enll de les seves aplicacions,
constitueixen una creaci humana dun gran valor cultural que cal conixer, valorar i relacionar amb la
realitat actual. A ms, en ser una cincia i un llenguatge construt histricament per les diferents cultures,
atorga valor a la construcci de la identitat, tant de les cultures com de les persones. Daltra banda, i a
un nivell ms concret, hi ha una relaci entre continguts de tipus geomtric i artstic, la connexi dels
quals contribueix a aquesta competncia.
Competncia social i ciutadana. Cada persona s diferent i per aix lalumnat ha daprendre a reconixer
i controlar les conseqncies de la prpia actuaci, aix com respectar el procs daquelles amb qui
comparteix el treball. El treball en grup, ents com un treball de cooperaci, i lacceptaci de les idees
dels companys i de les diferents estratgies emprades en la realitzaci dun clcul, duna mesura o en
el procs de resoluci dun problema, sn aspectes del procs densenyament i aprenentatge de les
matemtiques que contribueixen al desenvolupament daquesta competncia.
Estructuraci dels continguts
Els continguts de lrea de matemtiques, que integren ls de les TIC i dels mitjans tecnolgics, expressen
els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als processos matemtics que shan danar desenvo-
lupant a mesura que es va progressant en laprenentatge i s de la competncia matemtica. Aix mateix
cal desenvolupar en lalumnat actituds positives envers el coneixement matemtic, tenint en compte la
seva dilatada histria i la seva contribuci a la cultura.
Coherentment amb aquests supsits, el currculum de matemtiques per a lESO sha desenvolupat en
estreta relaci amb el currculum de matemtiques de leducaci primria. Els cincs blocs de continguts
en qu sha estructurat tenen continutat amb els establerts per a leducaci primria: numeraci i clcul,
canvi i relacions, espai i forma, mesura i estadstica i atzar.
Ensenyar i aprendre numeraci i clcul ha de signifcar potenciar la comprensi dels nombres, dels seus
usos diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sexpressen;
tamb la comprensi dels signifcats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i
la comprensi de la funcionalitat del clcul i de lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis signifca desenvolupar la comprensi i anlisi dels patrons i ls
de models i expressions matemtiques per representar les relacions, i el treball al voltant del concepte de
funci. Tamb de dotar de signifcat a les variables que intervenen en una situaci de canvi i didentifcar
les relacions de dependncia entre variables.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar lanlisi de les caracterstiques i propietats de les fgures
de dues i tres dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identifcar i aplicar transformacions
geomtriques, i utilitzar la visualitzaci i models geomtrics per resoldre problemes.
Quant a la mesura, s molt important desenvolupar la comprensi de les magnituds mesurables, de la
necessitat de lestabliment dunitats i del procs de mesurar i de laplicaci de tcniques i instruments
adequats per mesurar de forma directa i indirecta. Cal tenir en compte que, en aquesta etapa, la mesura
constitueix un nucli que permet desenvolupar gran part dels continguts no noms daquest bloc sin tamb
daltres com el de nombres i el de geometria. La mesura tamb interv en la identifcaci de patrons.
En relaci amb estadstica i latzar, cal potenciar lelaboraci de preguntes que es puguin respondre
amb dades (recollida, organitzaci i representaci de dades); la selecci i s de mtodes estadstics per
analitzar dades, treure conclusions i fer prediccions basades en dades, i la comprensi i aplicaci dels
conceptes bsics datzar.
Atenent a les tres vessants de les matemtiques (formatives per elles mateixes, aplicables en contextos
reals i instrumentals per a altres rees) sha optat per encapalar els continguts de cada curs amb els
processos matemtics que han de desenvolupar els i les alumnes mentre treballen uns continguts con-
crets. Es tracta de capacitar lalumnat perqu pugui fer, realment, matemtiques a laula, ms que de
transmetre-li determinats continguts; aquest fer matemtiques inclou una srie de processos que es
desenvolupen en treballar els continguts de tots els blocs, i en tots els cursos:
La resoluci de problemes, com a nucli del treball de matemtiques, ja que facilita la construcci de
nous coneixements, la transferncia de conceptes, el desenvolupament destratgies de resoluci i
lanlisi del procs de resoluci. Cal tenir en compte que els problemes, a ms daplicar el coneixement
adquirit en altres contextos, han de possibilitar la construcci del coneixement matemtic i mostrar-
ne la utilitat.
El raonament i la prova, com a formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i tractar
de respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar raons a les
respostes i reconixer lexistncia de diferents camins per arribar a un resultat determinat.
La comunicaci i la representaci de la informaci, de les idees i dels processos seguits, que suposa
lorganitzaci i estructuraci del coneixement per donar-li ordre i coherncia i afavorir el contrast amb
altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar ls de diferents formes de
representaci per comunicar all que es vol expressar, a partir de la verbalitzaci fns arribar, de manera
progressiva, al llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix la incorporaci gradual del llenguatge
especfc de les matemtiques i esdev una eina per resoldre problemes.
La connexi entre els diferents continguts de les matemtiques, aix com entre aquests i els contin-
guts daltres matries, ja que serveix per mostrar la relaci entre conceptes de diferents disciplines, la
qual cosa eixampla la comprensi de les matemtiques. Encara que
els continguts es presentin organitzats en cinc blocs, en el procs
densenyament i aprenentatge s convenient establir-hi relacions
sempre que sigui possible. Per exemple, el bloc de mesura inclou en
el seu desenvolupament molts continguts dels blocs de nombres i
de geometria, i permet donar sentit a molts dells (fraccions i deci-
mals i les seves operacions, igualtat de fgures, els nombres reals,
etc.), fns al punt que pot arribar a esdevenir, especialment en els
dos primers cursos, el nucli des del qual desenvolupar una part molt important dels continguts de
les matemtiques. Tamb la proporcionalitat s un concepte clau que apareix en els diferents blocs
i cal establir relacions entre la visi numrica, geomtrica, de mesura i funcional daquest concepte.
Tamb el llenguatge algbric, important en els dos darrers cursos daquesta etapa, sha de relacionar
amb aspectes numrics, geomtrics, de mesura i funcionals. El bloc destadstica i atzar tamb ofe-
reix oportunitats per relacionar aspectes numrics i grfcs. Al mateix temps, els blocs de mesura i
destadstica sn aquells que ofereixen un nombre ms gran de contextos reals i de connexions amb
les altres disciplines.
Daltra banda, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres rees;
establir connexions entre diferents continguts matemtics i no matemtics s important per donar sentit
als matemtics, mostrar-ne lorigen concret i laplicaci. En tant que sn continguts per desenvolupar-
se adequadament en lentorn, en la vida diria i, de manera especial, en els diferents mbits curriculars
de letapa, al fnal dels continguts de cada curs es
concreten les connexions que es poden establir
amb daltres matries; la proposta que es fa t un
carcter orientatiu i en cap s exhaustiva, i ha de
servir per treballar continguts de manera conjunta
sempre que sigui possible.
Per facilitar la relaci entre els processos i els contin-
guts sha optat per escriure en cursiva els diferents
termes associats a cada procs, tant en la descripci dels continguts com en el quadre de processos que
encapala cada curs.
Daltra banda, en el desenvolupament de tots els continguts cal tenir en compte lorganitzaci del
pensament matemtic propi i la seva comunicaci (mitjanant explicacions orals, grfques i escrites)
a companys i companyes i professorat i el contrast amb el dels altres. Tamb s important potenciar
en lalumnat, al llarg de tota letapa, dues actituds bsiques per al desenvolupament de la competncia
matemtica: la confana en la capacitat prpia i la perseverana en la cerca de solucions.
En els cinc blocs de continguts, la relaci de continguts est ordenada a partir de les competncies que
li sn prpies i que, amb diferent intensitat, sn les mateixes al llarg dels quatre cursos. Aquestes com-
petncies sinicien ja a leducaci infantil, continuen a leducaci primria i sn recurrents en lordenaci
del currculum de matemtiques de les etapes educatives que constitueixen lensenyament obligatori.
Tamb al fnal dels continguts de cada curs, se suggereixen, a tall dexemple, aproximacions de carcter
histric a continguts determinats, amb les quals es pretn, duna banda, mostrar el desenvolupament
histric de les matemtiques com a cincia en evoluci i sotmesa a canvis i, de laltra, evidenciar contextos
on aquests continguts adquiriren el seu signifcat.
La connexi entre els
diferents continguts
eixampla la comprensi
de les matemtiques.
Establir connexions entre continguts
matemtics i no matemtics dna
sentit als matemtics, en mostra
lorigen concret i laplicaci.
Consideracions per al desenvolupament del currculum
El procs densenyament i aprenentatge de les matemtiques ha de tenir en compte els aspectes segents:
rellevncia dels contextos. Cal que els continguts curriculars es treballin en contextos signifcatius i rics
que mostrin lorigen concret dels conceptes matemtics, la seva relaci i laplicaci a problemtiques
diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment signifcatives, les principals temtiques de les
diverses disciplines, per tamb els jocs i les mateixes matemtiques i, en particular, la seva histria,
han de ser les fonts que ens proporcionin els contextos ms rellevants per aprendre matemtiques.
Equilibri, connexi entre els continguts i treball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de continguts
no implica la seva jerarquitzaci. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents blocs
i tenir en compte que hi ha diverses seqenciacions possibles dels continguts: hi ha continguts que
es poden treballar de manera transversal i altres que es poden treballar juntament amb continguts
dun bloc diferent, i tamb en el marc dun projecte interdisciplinari, la qual cosa possibilita el desen-
volupament de la competncia matemtica.
valoraci dactituds relacionades amb les matemtiques. Per fer matemtiques, i aconseguir acti-
tuds positives envers elles, cal desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginaci, linters a fer-se
preguntes, a trobar respostes i a resoldre problemes; tamb s molt important que lalumnat participi
a tots els nivells, adquireixi confana en les prpies possibilitats i trobi el gust per descobrir i per
resoldre un repte. Actituds com la tenacitat, la precisi i el gust pel treball ben fet sn molt importants
quan es fan matemtiques.
Diversitat en les formes de treball. Cal combinar el treball en gran grup, en petit grup i el treball
individual, tot respectant els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, resoldre problemes, fer peti-
tes investigacions, practicar les tcniques apreses, exposar les idees prpies i discutir-les. Tamb s
important emprar la manipulaci dobjectes
i de materials didctics per no perdre de
vista lorigen concret de les matemtiques,
aix com la visualitzaci per fer i fonamentar
raonaments matemtics i desenvolupar els
propis sistemes de representaci. En defni-
tiva, les classes de matemtiques haurien de
proporcionar a tot lalumnat possibilitats de
pensar matemticament.
Cal introduir una manera de fer a laula que es pot resumir dient que lalumne/a ha daprendre a fer (i
fer-se) preguntes i el professor/a lha de guiar perqu se les faci: Qu estic fent? Per qu ho faig? Amb
quina fnalitat ho faig? Si ho aconsegueixo, com ho far servir desprs? Hi ha tamb altres factors que
interfereixen en la presa correcta de decisions en la realitzaci dactivitats i en la resoluci de problemes:
infexibilitat a lhora de considerar alternatives, rigidesa en lexecuci de procediments, manca de previsi
de les conseqncies duna certa acci, manca davaluaci del que sest fent, etc.
Cal tenir en compte que les TIC faciliten la interacci de lalumnat amb objectes matemtics i les seves
relacions i la construcci de fgures geomtriques; ajuden a la resoluci de problemes, a aprendre dels
errors per mitj duna retroalimentaci immediata i efectiva i a treballar amb clculs i entorns que amb
altres mitjans poden ser feixucs i complexos, i afavoreixen la presentaci, la collaboraci i la comunicaci
de les experincies.
s important emprar la manipulaci
dobjectes i de materials didctics
per no perdre de vista lorigen
concret de les matemtiques.
Finalment, cal considerar la importncia de lavaluaci com a part del procs densenyament i aprenen-
tatge que inclou la refexi sobre el que saprendr, sest aprenent o ja sha aprs. Cal tenir present la
diversitat dinstruments per fer lavaluaci: discussions en gran i petit grup, preguntes i respostes orals,
treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes o investigacions fetes, i
passaci de proves. Tots aquests es complementen i proporcionen informaci, tant al professorat com a
lalumnat, sobre els avenos en laprenentatge. Els criteris davaluaci que sinclouen al fnal de cada curs
pretenen explicitar els objectius generals de les matemtiques per a aquesta etapa, i es refereixen tant als
processos matemtics com a la comprensi i capacitat daplicar els diferents continguts apresos.
ObJECtIuS
La matria de matemtiques de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament
1. Valorar les matemtiques com a part de la cultura, tant des del punt de vista de la histria com des
de la diversitat cultural del mn actual, i utilitzar la competncia matemtica per analitzar tot tipus
de fenmens del nostre mn i per actuar de manera refexiva i crtica en els diferents mbits de la
vida.
2. Plantejar i resoldre problemes, abordables des de les matemtiques, que sorgeixin en situacions de
lentorn, en altres disciplines i en les mateixes matemtiques, aplicant i adaptant diverses estratgies
i justifcant-ne lelecci.
3. Reconixer el raonament, largumentaci i la prova com aspectes fonamentals de les matemtiques,
aix com el valor dactituds com la perseverana, la precisi i la revisi.
4. Organitzar i consolidar el pensament matemtic propi i comunicar-lo als companys i companyes,
professorat i altres persones amb coherncia i claredat, utilitzant i creant representacions matem-
tiques que possibilitin aquesta comunicaci.
5. Reconixer i aplicar les matemtiques en contextos no matemtics, tot integrant-les en el conjunt
de sabers que ha anat adquirint des de les diferents matries aix com des de la perspectiva del seu
paper a la societat actual.
6. Mostrar confana en la prpia capacitat per resoldre problemes, afrontar-ne la resoluci amb actitud
positiva i assolir un nivell dautoestima que li permeti gaudir dels aspectes creatius, manipulatius,
esttics i tils de les matemtiques.
7. Comprendre el signifcat dels diferents tipus de nombres i de les operacions. Calcular amb fudesa,
fer estimacions raonables i utilitzar els mitjans tecnolgics per obtenir, tractar i representar infor-
maci, aix com per calcular.
8. Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numric, grfc i algbric) i models matemtics per identifcar,
representar i dotar de signifcat relacions quantitatives de dependncia entre variables.
9. Identifcar les formes i relacions espacials presents en lentorn i utilitzar la visualitzaci, el raona-
ment matemtic i la modelitzaci geomtrica per descobrir i provar propietats geomtriques i per
resoldre problemes.
10. Reconixer la importncia de la mesura tant en la vida quotidiana com en el desenvolupament de
la cincia i aplicar tcniques, instruments i frmules apropiades per obtenir mesures (de manera
directa i indirecta) i fer estimacions raonables, en contextos diversos.
11. Identifcar els elements matemtics presents en tot tipus dinformacions per analitzar-les crticament
i formular preguntes abordables amb dades, utilitzant els mtodes estadstics apropiats (recollida,
organitzaci, anlisi i presentaci de dades) per poder respondre-les.
Processos i actituds que cal desenvolupar de manera general
en tots els cursos
Organitzaci del pensament matemtic propi.
Confana en les capacitats prpies per afrontar situacions problemtiques, copsant les relacions
matemtiques i utilitzant-les per prendre decisions.
Perseverana i fexibilitat en la cerca de solucions als problemes i en la millora de les solucions pro-
posades.
Comunicaci del pensament matemtic propi a companys i companyes i professorat i contrast amb
el dels altres.
Connexions entre els diferents blocs de matemtiques i amb altres matries.
PrImEr CurS
Processos que es desenvolupen durant el curs a travs dels diferents
continguts
Resoluci de problemes (recollida de dades, disseny, identifcaci, distinci, predicci, simulaci, esti-
maci, desenvolupament destratgies, comprovaci).
Raonament i prova (s/utilitzaci, interpretaci, anlisi, distinci, comparaci, comprensi, selecci,
signifcat, efecte).
Comunicaci i representaci (descripci, argumentaci, expressi, representaci, dibuix, elaboraci, generaci).
Connexions (aplicaci, contextualitzaci, relaci, generalitzaci, investigaci, exploraci, detecci,
reconeixement).
COntInGutS
numEraCI I CLCuL
Comprendre els nombres i les diferents formes de representaci
Reconeixement del signifcat de diferents tipus de nombres en contextos diversos.
Utilitzaci de nombres enters per expressar valors o variacions (quantitats, valor monetari, temps,
temperatures...) per resoldre problemes en diferents contextos.
Utilitzaci de fraccions, decimals i percentatges per resoldre problemes en diferents contextos.
Comparaci i ordenaci de fraccions, decimals i percentatges.
Utilitzaci de factoritzacions, mltiples i divisors en la resoluci de problemes.
Expressi dels nombres: llenguatge verbal, representaci grfca i notaci numrica.
Utilitzaci de models matemtics per a la resoluci de problemes recreatius i per a la determinaci
destratgies de resoluci de jocs destratgia de tipus numric.
Comprendre el signifcat de les operacions
Signifcat i efecte produt per les operacions amb fraccions, decimals, percentatges i nombres enters.
Utilitzaci de les relacions inverses entre laddici i la subtracci, la multiplicaci i la divisi per a
simplifcar clculs i resoldre problemes.
Calcular amb fudesa i fer estimacions raonables
s dalgorismes per calcular amb fraccions, decimals, percentatges i nombres enters. s de la jerarquia
i propietats de les operacions.
Selecci i s de leina ms adequada per calcular amb fraccions, decimals i percentatges (clcul mental,
estimaci, calculadora i ordinador, paper i llapis). Argumentaci de la selecci.
Desenvolupament destratgies de clcul mental i destimaci de clculs i comparaci amb els resultats
obtinguts a travs dels clculs exactes.
CanvI I rELaCIOnS
Comprendre patrons, relacions i funcions
Representaci, anlisi i generalitzaci de patrons diversos a partir de taules, grfques, paraules i, quan
sigui possible, regles simbliques.
Utilitzaci de les TIC com a eina de suport en la generaci de taules i grfques i en lanlisi de les
seves relacions.
representar i analitzar situacions i estructures matemtiques utilitzant smbols algebraics
Introducci a la comprensi dels diferents signifcats de les variables.
utilitzar models matemtics per representar i comprendre relacions quantitatives
Modelitzaci i resoluci de problemes utilitzant expressions verbals, taules i grfques.
analitzar el canvi en contextos diversos
Investigaci del canvi que experimenta una variable amb relaci al temps en situacions concretes (per
exemple, el creixement duna planta).
Utilitzaci de diferents expressions per a lanlisi del canvi: verbal, tabular i grfca.
Interpretaci i construcci qualitativa de grfcs que expressen relacions de canvi.
Interpretaci quantitativa de taules i grfcs que expressen relacions de canvi.
ESPaI I fOrma
analitzar les caracterstiques i propietats de fgures geomtriques de dues i tres dimensions i
desenvolupar raonaments sobre relacions geomtriques
Descripci de fgures geomtriques de dues i tres dimensions a partir de lobservaci dobjectes de la
realitat.
Exploraci de fgures geomtriques i anlisi de les seves caracterstiques mitjanant geoplans, papers
pautats (punts, lnies), programes informtics dinmics, etc.
aplicar transformacions i utilitzar la simetria per analitzar situacions matemtiques
Descripci de la grandria, la posici i lorientaci de fgures.
Detecci de simetries en lentorn proper (natura, construccions...) i fer-ne la representaci.
utilitzar la visualitzaci, el raonament matemtic i la modelitzaci geomtrica per resoldre
problemes
Dibuix dobjectes geomtrics a partir de dades (longituds i angles) mitjanant instruments de dibuix
(regle, escaire, comps i transportador).
Representaci plana dobjectes en la resoluci de problemes drees.
Reconeixement de la forma dels objectes en contextos diversos (larquitectura, lart, la naturalesa, el
disseny i la vida quotidiana).
Utilitzaci de models geomtrics per a la resoluci de problemes recreatius i per a la determinaci
destratgies de resoluci de jocs destratgia de tipus geomtric.
mESura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes i de les unitats, sistemes i processos de
mesura
Utilitzaci de les diferents unitats de mesura en la resoluci de problemes.
Aplicaci de les equivalncies entre diferents unitats en situacions on tinguin sentit.
s de mesures directes per aprofundir en els conceptes de permetre, rea i volum.
aplicar tcniques, instruments i frmules apropiats per obtenir mesures i fer estimacions
raonables
Aplicaci dinstruments adequats en les mesures dobjectes.
Estimaci a vista de mesures dobjectes que ens envolten utilitzant unitats de mesura adequades.
Desenvolupament destratgies per determinar permetres i rees de fgures planes a partir del per-
metre i lrea de fgures elementals (rectangle, cercle).
Utilitzaci de la mesura del temps i de les seves unitats en la resoluci de problemes.
EStaDStICa I atzar
formular preguntes abordables amb dades i recollir, organitzar i presentar dades rellevants
per respondre-les
Disseny dinvestigacions per abordar preguntes.
Recollida o identifcaci de dades a travs dobservacions, enquestes i experiments.
Representaci de dades utilitzant taules i grfcs adequats (diagrames de punts, de barres i de sectors).
Distinci entre dades qualitatives i quantitatives.
s del full de clcul, i de les TIC en general, per a lorganitzaci de dades, realitzaci de clculs i gene-
raci de grfcs adequats.
Seleccionar i utilitzar mtodes estadstics apropiats per analitzar dades
Descripci de la forma i de les caracterstiques dun conjunt de dades i comparaci de diferents dis-
tribucions de dades entre conjunts relacionats.
Utilitzaci de les mesures de centralitzaci (mitjana i mediana) i anlisi del seu signifcat.
Comparaci de representacions diferents dun mateix conjunt de dades.
Desenvolupar i avaluar inferncies i prediccions basades en dades
Elaboraci de conclusions i prediccions basades en dades i disseny destudis nous.
Interpretaci de grfcs i taules que representen dades estadstiques.
Comprendre i aplicar conceptes bsics de probabilitat
Identifcaci de successos probables o no probables i discussi del grau de probabilitat (qualitatiu)
utilitzant expressions com segur, igualment probable i improbable.
Predicci de la probabilitat de resultats dexperiments senzills i comprovaci de les prediccions a travs
de la prova experimental reiterada.
Identifcaci de la probabilitat dun succs amb un nombre comprs entre 0 i 1.
Utilitzaci de les TIC com a suport per a la realitzaci de clculs i simulacions.

CrItErIS DavaLuaCI
Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu calgui la utilitzaci de les quatre operacions amb
nombres enters, decimals, fraccions i percentatges, fent s de la forma de clcul ms apropiada i
valorant ladequaci del resultat al context.
Expressar verbalment raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements
matemtics adequats al nivell, valorant la utilitat del llenguatge matemtic i la seva evoluci al llarg
de la histria.
Concentraci duna dissoluci (%).
El sistema Sol - Terra - Lluna: moviments i posicions.
Estudi de les ombres.
Massa, volum, densitat.
Unitats i instruments de mesura.
Lectura i interpretaci de mapes del temps atmosfric.
Cincies socials
Temperatures i precipitacions. Lectura, interpretaci i construcci
de climogrames.
El temps histric: representaci grfca de seqncies temporals.
Lectura descales grfca i numrica.
Lectura, interpretaci i construcci de taules estadstiques i de grfcs,
de lnies, de barres i de sectors.
msica
Elements de lharmonia i del ritme.
tecnologia
Escales i acotaci.
COntEXtOS hIStrICS
Com en el cas de les connexions, es presenta una llista, no exhaustiva
i per tant ampliable, de possibles aproximacions histriques relacionades
amb els continguts del curs:
Els orgens del sistema de numeraci decimal.
La introducci del zero i dels sistemes de numeraci posicional.
La geometria a les antigues civilitzacions (Egipte i Babilnia).
Les primeres aproximacions del nombre (Egipte, Xina i Grcia).
Analitzar i avaluar les estratgies i el pensament matemtic dels altres, a travs del treball per parelles,
en petit grup, i en la posada en com amb tota la classe.
Expressar per escrit raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i informacions que
incorporin elements matemtics, simblics o grfcs i contrastar-los amb els dels companys i com-
panyes.
Reconixer diferents tipus de nombres i formes geomtriques en contextos no matemtics o en
daltres matries i utilitzar les seves caracterstiques i propietats per resoldre situacions que apareixen
en treballs per projectes fets des de la prpia rea o de manera interdisciplinria.
Utilitzar nombres enters, fraccions, decimals i percentatges, les seves operacions i les seves propie-
tats per recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre problemes relacionats amb la vida
diria.
Organitzar i interpretar informacions diverses mitjanant relacions de dependncia en situacions
quotidianes.
Reconixer, descriure i representar fgures espacials en lentorn que ens envolta i aplicar el coneixement
geomtric per descriure el mn fsic.
Estimar, mesurar i resoldre problemes de longituds, amplituds, superfcies i temps en contextos
reals, aix com determinar permetres, rees i mesura dangles de fgures planes utilitzant la unitat
de mesura adequada.
Fer prediccions sobre la possibilitat que esdevingui un succs a partir dinformaci prviament obtin-
guda de forma emprica o raonada.
SEGOn CurS
Processos que es desenvolupen durant el curs a travs
dels diferents continguts
Resoluci de problemes (formulaci de preguntes disseny, identifcaci, simulaci, desenvolupament
destratgies).
Raonament i prova (s/utilitzaci, anlisi, selecci, classifcaci, organitzaci, resoluci, aproximaci histrica).
Comunicaci i representaci (descripci, argumentaci, expressi, representaci, creaci, construcci,
elaboraci, composici, descomposici, generaci).
Connexions (aplicaci, contextualitzaci, interpretaci, relaci).
COntInGutS
numEraCI I CLCuL
Relaci entre les diferents maneres dexpressar un nombre racional (fracci, decimal, percentatge) i
utilitzaci en la resoluci de problemes.
Utilitzaci de raons i proporcions per representar relacions entre quantitats.
Identifcaci de situacions de proporcionalitat directa i inversa en la resoluci de problemes.
Identifcaci de situacions de proporcionalitat directa i inversa a travs dun enunciat, duna taula,
duna grfca i duna frmula, que expressin una relaci entre magnituds.
Utilitzaci de les relacions inverses entre elevar al quadrat i extreure larrel quadrada per simplifcar
clculs i resoldre problemes.
Signifcat i efecte de les operacions amb fraccions: la fracci com a divisi, la fracci com a operador
i la fracci com a ra. Aplicaci en la resoluci de problemes.
Signifcat i efecte del clcul amb percentatges: augments i disminucions percentuals. Aplicaci en la
resoluci de problemes.
Utilitzaci de les proporcions per resoldre problemes descales, fgures semblants i raons equivalents.
Selecci del tipus de nombre ms adequat per a cada situaci: fracci, decimal i percentatge. Argu-
mentaci de la selecci.
Selecci i s de leina ms adequada per calcular (clcul mental, estimaci, calculadora i ordinador,
paper i llapis). Argumentaci de la selecci.
Desenvolupament destratgies de clcul mental i destimaci de resultats de clculs, i comparaci
amb els resultats obtinguts a travs dels clculs precisos.
Utilitzaci de models matemtics per a la resoluci de problemes recreatius i per a la determinaci
destratgies de resoluci de jocs destratgia de tipus numric.
CanvI I rELaCIOnS
Comparaci entre diferents formes de representaci duna mateixa relaci.
Identifcaci de funcions, lineals o no lineals, i anlisi de les seves propietats, a partir de descripcions
verbals, taules i grfques, en diferents contextos.
Utilitzaci de les TIC, com a eina de suport, en la generaci de taules i grfques i en lanlisi de les
seves relacions.
Exploraci de relacions entre expressions verbals, taules i grfques, en situacions de proporcionalitat
directa i inversa.
Utilitzaci de llgebra simblica en la representaci de situacions i la resoluci de problemes, particu-
larment els que presenten relacions de proporcionalitat directa i inversa.
Identifcaci i utilitzaci de formes equivalents dexpressions algebraiques senzilles i resoluci
dequacions lineals.
Identifcaci de variables en situacions on les variables no estan, necessriament, allades.
Modelitzaci i resoluci de problemes utilitzant representacions diverses, com expressions verbals,
taules, grfques (i expressions algebraiques molt simples).
Identifcaci i descripci de situacions amb taxes de canvi constant o variable, i comparaci entre
aquestes.
Interpretaci local i global duna grfca.
ESPaI I fOrma
Classifcaci dobjectes de dues i tres dimensions utilitzant les propietats que els defneixen.
Relaci entre angles, longituds i rees de fgures semblants de dues dimensions.
Creaci i s darguments inductius i deductius respecte a la congruncia, la semblana i la relaci
pitagrica en contextos diferents.
Localitzar i descriure relacions espacials mitjanant coordenades geomtriques i altres siste-
mes de representaci
Representaci de fgures geomtriques en un sistema de coordenades per ajudar a la descripci de
relacions espacials.
Descripci de grandria, posici i orientaci de fgures a partir de mosaics i elements de lentorn real.
Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores en la resoluci de problemes relatius a lobtenci de mesures.
problemes
Representaci plana dobjectes tridimensionals en la resoluci de problemes drees i volums.
s deines visuals en la representaci i resoluci de problemes de la vida quotidiana.
Construcci, composici i descomposici dobjectes de dues i tres dimensions. s de croquis amb
paper i llapis, models geomtrics i programes informtics dinmics.
s de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i relacions algebraiques.
Utilitzaci de models geomtrics per a la resoluci de problemes recreatius i per a la determinaci
destratgies de resoluci de jocs destratgia de tipus geomtric.
mESura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes i de les unitats, sistemes i processos de
mesura
Relaci entre longituds i rees, i entre rees i volums de fgures.
Selecci i s del tipus dunitat per a cada situaci de mesura.
Relaci entre unitats i conversi entre unitats dun mateix sistema en la resoluci de problemes.
raonables
Desenvolupament destratgies per determinar superfcies i volums de cossos de lespai (prismes,
cilindres, pirmides, cons i esferes).
EStaDStICa I atzar
per respondre-les
Formulaci de preguntes, disseny destudis i recollida de dades sobre una caracterstica compartida
per dues poblacions, o sobre diferents caracterstiques duna mateixa poblaci.
Organitzaci de dades en taules. Freqncies absolutes i relatives, ordinries i acumulades.
Selecci, creaci i utilitzaci de grfques adients: diagrames de barres, de lnies i de sectors.
s del full de clcul i de les TIC, en general, per a la organitzaci de les dades, realitzaci de clculs i
generaci dels grfcs ms adequats.
Utilitzaci de les mesures de centralitzaci: mitjana, mediana i moda i anlisi del que representa
cadascuna.
Anlisi de dispersi: valor mxim, mnim i rang.
Utilitzaci conjunta de la mitjana, mediana, moda i rang per fer comparacions i valoracions.
Elaboraci justifcada de conclusions i prediccions basades en dades i disseny destudis per investigar-
les ms a fons.
Utilitzaci de la proporcionalitat per assignar probabilitats a resultats dexperiments aleatoris o
simulacions i sotmetre a prova les prediccions.
Utilitzaci del vocabulari adequat per descriure i quantifcar situacions relacionades amb latzar.
Utilitzaci de les TIC com a suport dels clculs i simulacions.

Calor i temperatura. Nombres positius i negatius. Canvis dunitat.
Relaci entre pressi, temperatura i altura.
Escales (terratrmols, vents...).
ptica (angles, refexi).
Cincies socials
El temps histric: representaci grfca de seqncies temporals.
Lectura, interpretaci i construcci de taules estadstiques i de grfcs
de lnies, de barres, de sectors i pictogrames.
Pirmides de poblaci.
Fonts estadstiques.
Educaci fsica
Control de la freqncia cardaca i mesura del grau desfor.
Construcci de formes tridimensionals.
Realitzaci dapunts i esbossos.
tecnologia
Anlisi detiquetes alimentries.
Llei dOhm.
Tipologia denvasos: formes.
COntEXtOS hIStrICS
Com en el cas de les connexions, es presenta una llista no exhaustiva
i, per tant, ampliable de possibles aproximacions histriques relacionades
Origen i utilitzaci de les fraccions a lantiguitat (Egipte, ndia,
Grcia).
Les proporcions i la seva utilitzaci (Xina, ndia i Grcia).
El teorema de Pitgores (Babilnia, Xina, Grcia).
Mesures del meridi terrestre: dEratstenes (Alexandria) al naixement
del metre.
Els jocs datzar en diferents cultures.
CrItErIS DavaLuaCI
Resoldre problemes de la vida quotidiana en els que calgui el plantejament de relacions de propor-
cionalitat numrica i geomtrica i en els que sigui necessria la realitzaci dun estudi estadstic.
Expressar verbalment, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements
matemtics, adequats al nivell, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic i la seva
evoluci al llarg de la histria.
Analitzar i avaluar les estratgies i el pensament matemtic dels altres, a travs del treball per parelles
o en grup o b la posada en com amb tota la classe.
Expressar per escrit raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i informacions que
incorporin elements matemtics, simblics o grfcs i contrastar-los amb els dels companys i com-
panyes.
Reconixer situacions en contextos no matemtics o en daltres matries en qu es pugui desenvo-
lupar les diferents fases dun estudi estadstic: formular la pregunta, recollir informaci, organitzar-la
en taules i grfcs, trobar valors rellevants i extreure conclusions.
Identifcar relacions de proporcionalitat numrica i geomtrica i utilitzar-les per resoldre problemes
en situacions de vida quotidiana.
Interpretar relacions funcionals senzilles en forma de taula, grfc, a travs duna expressi algebraica
o mitjanant un enunciat; obtenir valors a partir daquestes, i extreure conclusions entorn el fenomen
estudiat.
Identifcar fgures geomtriques en contextos no matemtics, utilitzar les seves propietats per
classifcar-les i aplicar el coneixement geomtric adquirit per interpretar i descriure el mn fsic fent
s de la terminologia adequada.
Estimar i calcular longituds, rees i volums despais i objectes amb una precisi adequada a la situaci
plantejada i comprendre els processos de mesura, expressant el resultat de lestimaci o el clcul en
la unitat de mesura ms adient.
Formular les preguntes adequades per conixer les caracterstiques duna poblaci i recollir, organitzar
i presentar dades rellevants per respondre-les utilitzant els mtodes estadstics apropiats i les eines
informtiques adequades.
tErCEr CurS
Resoluci de problemes (identifcaci, distinci, simulaci, desenvolupament destratgies, elaboraci
de conclusions).
Raonament i prova (s/utilitzaci, anlisi, comparaci, selecci, efecte, decisi, formulaci de conjec-
tures, resoluci, clcul, aproximaci histrica).
Comunicaci i representaci (argumentaci, expressi, construcci, representaci, generaci, utilitzaci
del vocabulari).
Connexions (relaci, transformaci, interpretaci, determinaci, exploraci).
COntInGutS
numEraCI I CLCuL
Nombres racionals. Relaci i transformaci entre fracci i decimal, aproximaci per excs i per defecte,
representaci sobre la recta.
Utilitzaci de nombres grans i nombres molt petits en la resoluci de problemes en diferents con-
textos.
Expressi de nombres grans i nombres molt petits: llenguatge verbal, representaci grfca i notaci
cientfca.
Efecte produt per la multiplicaci, la divisi i el clcul amb potncies dexponent enter en lordre de
magnitud de les quantitats.
Propietats de les operacions amb potncies dexponent enter i relaci amb el clcul en la resoluci
dequacions i en la resoluci de problemes.
s de la notaci cientfca per a grans nombres i nombres molt petits.
s de les TIC per calcular amb nombres racionals (decimals i fraccions) grans nombres i nombres
molt petits.
Selecci i s de leina ms adequada per calcular amb nombres racionals (decimals i fraccions), grans
nombres i nombres molt petits (clcul mental, estimaci, recursos TIC, paper i llapis). Argumentaci
de la selecci.
Desenvolupament destratgies de clcul mental i destimaci de clculs amb nombres racionals
(decimals i fraccions), grans nombres i nombres molt petits i comparaci amb els resultats obtinguts
a travs de clculs exactes.
CanvI I rELaCIOnS
Anlisi de funcions duna variable: domini de defnici, creixement/decreixement i punts de tall amb
els eixos, incloent-hi les funcions lineals i de proporcionalitat inversa.
Utilitzaci de les TIC en la generaci de grfcs i en lexpressi simblica de les funcions.
Construcci duna grfca, duna expressi simblica, a partir duna grfca ms simple.
Relaci entre expressions simbliques i grfques lineals, posant especial atenci en el signifcat de
lordenada a lorigen i del pendent.
Resoluci dequacions de 1r i 2n grau i de sistemes dequacions lineals amb fudesa. Interpretaci
grfca.
Utilitzaci de les TIC com a suport en la resoluci dequacions i sistemes dequacions i anlisi del
signifcat i la raonabilitat dels resultats.
Prctica del clcul mental en la resoluci dequacions, en la manipulaci dexpressions algebraiques
i en lacceptaci dels resultats obtinguts amb mitjans tecnolgics.
Utilitzaci de llgebra simblica en la representaci de situacions i en la resoluci de problemes, par-
ticularment els que presenten relacions lineals.
Identifcaci de relacions quantitatives en una situaci i determinaci del tipus de funci que la mode-
litza, amb especial referncia a les funcions lineals.
s dexpressions simbliques, particularment lineals, per representar relacions que provenen de
diferents contextos.
Elaboraci de conclusions raonables duna situaci, un cop modelitzada, particularment en situacions
lineals.
Utilitzaci de grfques o taules de valors per analitzar la naturalesa dels canvis quantitatius en rela-
cions lineals.
Utilitzaci de models lineals per estudiar situacions que provenen de contextos diversos.
ESPaI I fOrma
Relaci entre permetres, rees i volums de fgures semblants de tres dimensions.
s de la proporcionalitat geomtrica i de la semblana.
mes de representaci
s de coordenades cartesianes per analitzar situacions geomtriques.
Relaci entre semblana, ampliacions i reduccions. Factor descala.
Exploraci de les caracterstiques de refexions, girs i translacions mitjanant objectes fsics, dibuixos,
miralls, programes de geometria dinmica...
s de les transformacions geomtriques per establir propietats de fgures geomtriques.
problemes
Utilitzaci de conceptes i propietats geomtrics per resoldre problemes daltres disciplines, com per
exemple el dibuix i les cincies de la naturalesa.
mESura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes i les unitats, sistemes i processos de
mesura
Presa de decisi sobre unitats i escales apropiats en la resoluci de problemes que impliquin
mesures.
Utilitzaci dels nombres decimals per expressar una mesura i relaci entre el nombre de decimals i
el grau de precisi de la mesura.
Utilitzaci de la proporcionalitat geomtrica i la semblana per obtenir mesures indirectes.
raonables
Utilitzaci dinstruments per mesurar angles i longituds de la realitat i aplicaci en la resoluci de
problemes per obtenir mesures indirectes, fent-ne estimacions prvies.
EStaDStICa I atzar
per respondre-les
Utilitzaci de mostres en els estudis estadstics: necessitat, convenincia i representativitat.
Distinci entre variables discretes i contnues.
Agrupaci en classes o intervals. Histogrames i polgons de freqncies.
Identifcaci del grfc ms adequat dacord amb les dades que cal presentar.
s del full de clcul i de les TIC en general per lorganitzaci de dades, realitzaci de clculs i generaci
dels grfcs ms adequats.
Clcul i interpretaci de la mitjana, moda, quartils i mediana.
Anlisi de la dispersi: rang i desviaci tpica.
Interpretaci conjunta de la mitjana i la desviaci tpica per fer comparacions i valoracions.
Anlisi crtica de taules i grfques estadstiques en els mitjans de comunicaci; interpretaci de la
informaci i detecci derrors i fallcies.
Utilitzaci dobservacions relatives a les diferncies entre dues mostres per a la formulaci de conjec-
tures sobre les poblacions don han estat extretes.
Formulaci de conjectures sobre possibles relacions entre dues caracterstiques duna mostra.
Interpretaci dexperiments aleatoris. Successos i espai mostral.
Clcul de probabilitats de successos compostos, en casos senzills, utilitzant taules de contingncia
i diagrames darbre.
Utilitzaci de les TIC com a suport dels clculs i simulacions.

Ltom i les reaccions qumiques (nombres grans i molt petits; expressi
de nombres en forma de potncia; equacions lineals per al clcul de
masses en les reaccions qumiques).
Nutrici i clcul de dietes (percentatges, operacions combinades, canvis
dunitats, grfcs).
Cincies socials
Elements bsics deconomia. Identifcaci dels components econmics.
Tant per cent, tant per mil, tant per u.
Impostos directes i indirectes: IVA, IRPF, IPC.
Activitats econmiques: condicionaments fsics i humans.
Experimentaci i utilitzaci de recursos informtics i noves tecnologies
per a la recerca i creaci dimatges.
Educaci fsica
Control de la freqncia cardaca. Coneixement de la freqncia cardaca
mxima, de reps i clcul de la zona dactivitats.
Alimentaci i activitat fsica.
msica
Lectura i escriptura de notaci musical al servei de laudici,
la interpretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
tecnologia
El cost dels serveis bsics.
Disseny dun habitatge.
Estratgies destalvi energtic i daigua dels habitatges.
Procs industrial: producci i comercialitzaci.

CrItErIS DavaLuaCI
Resoldre problemes de la vida quotidiana, daltres matries i de les mateixes matemtiques utilitzant
smbols i mtodes algebraics i avaluar altres mtodes de resoluci possibles, per exemple, lassaig-
error o b el clcul numric amb mitjans tecnolgics.
Expressar verbalment amb precisi, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin
elements matemtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic i la seva evoluci al
llarg de la histria.
Analitzar i avaluar les estratgies i el pensament matemtic dels altres, a travs del treball per parelles
Expressar per escrit amb precisi raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i informa-
cions que incorporin elements matemtics, simblics o grfcs i contrastar-los amb els dels companys.
Reconixer models lineals o models de proporcionalitat geomtrica en contextos no matemtics o en
daltres matries i utilitzar les seves caracterstiques i propietats per resoldre situacions que apareixen
en treballs per projectes fets des de la mateixa rea o de manera interdisciplinria.
Utilitzar els nombres racionals, nombres molt grans i molt petits, les seves operacions i les seves
propietats per recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre problemes relacionats amb la
vida diria.
Utilitzar models lineals per estudiar diferents situacions reals expressades mitjanant un enunciat,
una taula, una grfca o una expressi algebraica.
Reconixer les transformacions que permeten passar duna fgura geomtrica a una altra mitjanant
els moviments del pla i utilitzar aquests moviments per crear les prpies composicions i analitzar, des
dun punt de vista geomtric, dissenys quotidians, obres dart i confguracions presents a la natura.
Utilitzar la proporcionalitat geomtrica i la semblana per obtenir mesures indirectes en la resoluci
de problemes de la vida quotidiana, com en lart i larquitectura.
Elaborar i interpretar informacions estadstiques tenint en compte ladequaci de les taules i grfques
utilitzades i analitzar si els parmetres sn ms o menys signifcatius.
Fer prediccions sobre les possibilitats dun esdeveniment a partir duna informaci emprica prvia
o b com a resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.
COntEXtOS hIStrICS
Com en el cas de les connexions, es presenta una llista no exhaustiva i,
per tant, ampliable de possibles aproximacions histriques relacionades
Els orgens de llgebra simblica (mn rab, Renaixement).
Relaci entre geometria i lgebra i introducci de les coordenades
cartesianes.
La resoluci geomtrica dequacions (Grcia, ndia, mn rab).
Ls de la geometria per mesurar la distncia Terra - Sol i Terra - Lluna
(Grcia).
El naixement de la teoria de probabilitats.
quart CurS
Resoluci de problemes (identifcaci, distinci, simulaci, caracteritzaci, desenvolupament destratgies,
elaboraci de conclusions).
Raonament i prova (s, anlisi, comprensi, comparaci, selecci organitzaci, aproximaci numrica,
resoluci, clcul, aproximaci histrica).
Comunicaci i representaci (argumentaci, expressi, construcci, representaci, generaci, utilitzaci
del vocabulari).
Connexions (contextualitzaci, relaci, interpretaci, determinaci).
COntInGutS
numEraCI I CLCuL
Els nombres racionals i els irracionals com a ampliaci dels conjunts numrics en la determinaci de
la mesura, en el resultat de les operacions, en la resoluci dequacions i en la resoluci de problemes.
Aproximacions numriques per excs i per defecte.
Representaci grfca dels nombres racionals i irracionals damunt la recta.
Relaci entre els nombres irracionals i les potncies dexponent fraccionari.
Relaci entre el clcul amb potncies dexponent fraccionari i el clcul amb radicals en la resoluci
dequacions i en la resoluci de problemes.
s de les TIC en el clcul amb nombres racionals i irracionals.
Selecci i s de leina ms adequada per calcular amb nombres racionals i irracionals (clcul mental,
estimaci, calculadora i ordenador, paper i llapis). Argumentaci de la selecci.
Desenvolupament destratgies de clcul mental i destimaci de clculs amb nombres racionals i
irracionals i comparaci amb els resultats obtinguts a travs de clculs exactes.
CanvI I rELaCIOnS
Anlisi de funcions duna variable: funci quadrtica i exponencial.
Comprensi de relacions funcionals, selecci i utilitzaci de diverses formes de representaci i pas de
les unes a les altres.
Utilitzaci de les TIC en la generaci de grfcs i dexpressions simbliques de les funcions.
Comprensi del signifcat de formes equivalents dinequacions i relacions.
Resoluci dinequacions amb fudesa. Interpretaci grfca.
s de llgebra per a la representaci i expressi de relacions matemtiques.
Utilitzaci de les TIC com a suport en la resoluci dequacions i sistemes dequacions i anlisi del
signifcat i la raonabilitat dels resultats.
Prctica del clcul mental en la resoluci dequacions, en la manipulaci dexpressions algebraiques
i en lacceptaci dels resultats obtinguts amb mitjans tecnolgics.
Identifcaci de relacions quantitatives en una situaci, i determinaci del tipus de funci que la
modelitza.
s dexpressions simbliques per a la representaci de relacions que provenen de diferents con-
textos.
Elaboraci de conclusions raonables duna situaci, un cop modelitzada.
Interpretaci i construcci de grfques de funcions.
Aproximaci numrica i interpretaci de taxes de canvi a partir de dades expressades en forma verbal,
numrica i grfca.
ESPaI I fOrma
s de les relacions trigonomtriques per determinar longituds i mesures dangles.
Resoluci de problemes utilitzant la trigonometria del triangle.
s del raonament geomtric deductiu per establir o refutar conjectures en la resoluci de problemes.
s de programes de geometria dinmica com a suport del raonament geomtric.
mes de representaci
s de coordenades cartesianes o altres sistemes, com el de navegaci, per analitzar situacions on
apareguin relacions trigonomtriques.
problemes
s de models geomtrics per facilitar la comprensi de conceptes i propietats numrics i algbrics.
Utilitzaci didees geomtriques per resoldre problemes en contextos daltres disciplines com lart,
larquitectura i la navegaci.
mESura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes, i les unitats, sistemes i processos de
mesura
Aproximacions racionals per excs i per defecte dun nombre irracional i relaci entre el nombre de
decimals i el grau daproximaci.
Utilitzaci de la trigonometria i la semblana per obtenir mesures indirectes.
raonables
Anlisi de la precisi, lexactitud i lerror en situacions de mesura.
EStaDStICa I atzar
per respondre-les
Caracteritzaci dels estudis estadstics ben dissenyats, tria de mostres i aleatorietat en les respostes
i en els experiments.
Distinci entre dades quantitatives i qualitatives, dades unidimensionals i bidimensionals.
Utilitzaci dhistogrames, diagrames de caixa i nvols de punts.
s del full de clcul i dels recursos TIC adients per a lorganitzaci de les dades, realitzaci de clculs
i generaci dels grfcs ms adequats.
Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per fer comparacions entre diferents poblacions
i caracterstiques.
Representaci del nvol de punts, descripci de la seva forma, i clcul i interpretaci del coefcient de
correlaci amb mitjans tcnics.
Aplicacions de lestadstica a altres cincies (Galton i Pearson, s. xix).
Comparaci entre diversos tipus destudis estadstics i determinaci del tipus dinferncies que sen
poden derivar de cadascun.
Formulaci de conjectures sobre les possibles relacions entre dues caracterstiques duna mostra a
partir del nvol de punts i de les rectes de regressi aproximades.
Interpretaci de la probabilitat condicionada i dels successos independents.
Clcul de probabilitats de successos compostos utilitzant taules de contingncia i diagrames darbre.
Utilitzaci dels recursos TIC com a suport dels clculs i simulacions.

CrItErIS DavaLuaCI
Resoldre problemes de la vida quotidiana, daltres matries i de les mateixes matemtiques utilitzant
smbols i mtodes algebraics, en particular, aquells en qu calgui plantejar i resoldre equacions de
1r i 2n grau i avaluar altres mtodes de resoluci possibles com, per exemple, lassaig error o b el
clcul numric amb mitjans tecnolgics.
Clculs estequiomtrics en qumica.
Forces i moviments (funcions lineals, quadrtiques i de proporcionalitat
inversa).
Els terratrmols. Escales de mesura.
Edat de les roques. Mtodes de dataci.
Lleis de lherncia (aspectes de combinatria i probabilitat; les lleis de
Mendel i els primers estudis de gentica).
Cincies socials
Elements bsics deconomia. Producci, productivitat, infaci.
Estudis estadstics relacionats amb leconomia.
Educaci fsica
Coneixement de les normes bsiques de seguretat i prevenci de riscos
durant la realitzaci dactivitat fsica.
Sistemes de puntuaci.
Tcniques dexpressi grfco-plstica: descripci objectiva de les formes.
Representacions bidimensionals dobres arquitectniques.
msica
Identifcaci i anlisi auditiva delements en obres i prctiques musicals
diverses.
tecnologia
Documents mercantils bsics. Clcul del preu dun producte.
COntEXtOS hIStrICS
Com en el cas de les connexions, es presenta una llista no exhaustiva i,
per tant, ampliable de possibles aproximacions histriques relacionades
Mtodes per calcular aproximacions darrels quadrades (Babilnia, ndia).
El triangle aritmtic de Pascal i els seus orgens (Xina, ndia i Europa).
El naixement i primer desenvolupament de la trigonometria.
La introducci de linfnit.
Planifcar i utilitzar processos de raonament i estratgies de resoluci de problemes, com la realitzaci
de conjectures, la justifcaci daquestes i la generalitzaci, i contrastar-ho amb diverses formes de
raonament al llarg de la histria de les matemtiques.
Expressar verbalment amb precisi raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin
elements matemtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic i la seva evoluci al
llarg de la histria.
Analitzar i avaluar les estratgies i el pensament matemtic dels altres a travs del treball per parelles
Expressar per escrit amb precisi raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i
informacions que incorporin elements matemtics, simblics o grfcs i contrastar-los amb els dels
companys i companyes.
Reconixer models funcionals diversos i models geomtrics en contextos no matemtics o en daltres
matries i utilitzar les seves caracterstiques i propietats per resoldre situacions que apareixen en
treballs per projectes fets des de la prpia rea o de manera interdisciplinria.
Utilitzar diferents tipus de nombres i operacions, juntament amb les seves propietats, per transformar i
intercanviar informaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria i amb les altres matries.
Identifcar relacions quantitatives en una situaci i determinar el tipus de funci que pot representar-
les i aproximar i interpretar taxes de variaci a partir duna grfca, de dades numriques o mitjanant
lestudi dels coefcients de lexpressi algebraica.
Utilitzar models geomtrics per facilitar la comprensi de conceptes i propietats daltres blocs de
les matemtiques (per exemple, numrics i algbrics) i per a la resoluci de problemes en contextos
daltres disciplines com lart i larquitectura.
Utilitzar la trigonometria per obtenir mesures indirectes en la resoluci de problemes dmbits
diversos (per exemple, lagrimensura i la navegaci), i relacionar-ho amb els mitjans tecnolgics que
actualment sutilitzen per fer mesures indirectes (GPS, lser).
Elaborar i interpretar taules i grfcs estadstics, aix com els parmetres estadstics ms usuals, en
distribucions unidimensionals i bidimensionals, i valorar qualitativament la representativitat de les
mostres utilitzades.
Aplicar els conceptes i tcniques del clcul de probabilitats per resoldre diferents situacions i proble-
mes de context natural, social i cultural.
Matries. Msica 202
Matries
Msica
La msica s un element amb un valor inqestionable en la vida de les persones. El desenvolupament
tecnolgic ha provocat enormes canvis quantitatius i qualitatius pel que fa a la creaci, interpretaci i
difusi de la msica. Per poder gestionar aquesta massiva presncia del so i la msica en el nostre entorn
social, cal poder refexionar, de manera crtica, sobre la realitat sonora del nostre mn.
La msica a leducaci secundria obligatria ha de procurar el desenvolupament dels recursos
intellectuals, afectius i socials de lalumnat a travs de tres grans mbits fonamentals: lescolta signi-
fcativa, la interpretaci vocal i instrumental i la creaci musical. Aquests mbits, que constitueixen un
aprofundiment del treball iniciat a leducaci primria, es complementen
amb un coneixement refexiu de la msica i el seu context i determinen els
apartats en qu sorganitzen els continguts curriculars.
Els objectius de la matria es fonamenten en la concepci de la msica
com una prctica i com un objecte de coneixement. La comprensi, la
refexi i la valoraci de la msica shan dimbricar i complementar amb les
dimensions creatives, expressives i comunicatives de la prctica musical,
de manera que senriqueixin mtuament per afavorir laprenentatge.
La prctica musical individual permet desenvolupar la sensibilitat personal i esttica, exercir la creativitat,
enriquir la prpia expressi i canalitzar emocions i sentiments. La prctica musical en grup permet involucrar-
se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relaci personal, assumir responsabilitats i
potenciar actituds de participaci i respecte. Lestudi de la msica contribueix a estructurar el pensament,
a conixer, explicar i comprendre el mn i possibilita la refexi crtica i el raonament fonamentat.
Els continguts del currculum de msica parteixen duna visi universal del fet musical, entenent que el
coneixement i la valoraci de la msica catalana i de la msica culta occidental sn el punt de partida
per possibilitar la comprensi de la pluralitat musical actual i de les tradicions i cultures musicals del
mn. La msica s un mitj per conformar la nostra identitat personal i collectiva, alhora que un punt
de connexi entre cultures que permet el coneixement i lenriquiment mutu.
El desenvolupament de les competncies musicals requereix un treball constant, rigors i acurat, i una
refexi permanent sobre el propi aprenentatge i sobre la manera com es desenvolupen les tasques i
les activitats musicals. Per aix es planteja una continutat clara de laprenentatge musical de leducaci
primria.
Els continguts de la matria de msica desenvolupen directament les competncies comunicatives i,
en especial, la competncia artstica i cultural. Fomenten la capacitat dapreciar, comprendre i valorar
crticament diferents manifestacions culturals i musicals per mitj de les experincies perceptives,
expressives i del coneixement de msiques de diferents cultures, poques i estils. Potencien, aix,
actituds obertes i respectuoses i ofereixen elements per a lelaboraci de judicis fonamentats respecte a
Escolta signifcativa,
interpretaci vocal
i instrumental i
creaci musical.
Matries. Msica 203
les distintes manifestacions musicals, establint connexions amb daltres llenguatges artstics i amb els
contextos social i histric als quals se circumscriu cada obra.
Lorientaci de la matria, en la qual lexpressi juga un paper important, permet adquirir habilitats
per expressar idees, experincies o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts
relacionats amb la interpretaci, la improvisaci i la composici, tant individual com collectiva, que a la
vegada estimulen la imaginaci i la creativitat.
aportaci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques
La msica collabora en el desenvolupament de la competncia dautonomia i iniciativa personal per
mitj del treball collaboratiu i lhabilitat per planifcar i gestionar projectes. La interpretaci i la composici
sn dos clars exemples dactivitats que requereixen duna planifcaci prvia i de la presa de decisions per
obtenir els resultats desitjats. En les activitats relacionades especialment amb la interpretaci musical, es
desenvolupen capacitats i habilitats com la perseverana, la responsabilitat, lautocrtica i lautoestima.
La msica contribueix tamb a la competncia social i ciutadana. La participaci en activitats musicals
de distinta ndole, especialment les relacionades amb la interpretaci i creaci collectiva que reque-
reixen dun treball cooperatiu, collabora en ladquisici dhabilitats per relacionar-se amb els altres. La
participaci en experincies musicals collectives permet expressar idees prpies, valorar les dels altres
i coordinar les prpies accions amb les dels altres integrants del grup responsabilitzant-se en la conse-
cuci dun resultat. El contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com del present,
afavoreix la comprensi de les aportacions de les diferents cultures i la valoraci dels altres i dels trets
de la societat en qu es viu.
La msica tamb contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informaci i
competncia digital. Ls dels recursos tecnolgics en el camp de la msica possibilita el coneixement i
domini bsic del maquinari i del programari musical, dels distints formats de so i daudiovisual o de les
tcniques de tractament i gravaci del so relacionats, entre altres, amb la producci de missatges musi-
cals, audiovisuals i multimdia. Aix mateix, afavoreix el seu aproftament com a eina per als processos
dautoaprenentatge i la seva possible integraci en les activitats doci.
A ms, lobtenci dinformaci musical requereix de destreses relacionades amb el tractament de la
informaci, encara que des daquesta matria mereix especial consideraci ls de productes musicals
i la seva relaci amb la distribuci i els drets dautoria.
La msica tamb contribueix al desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, potenciant
capacitats i destreses fonamentals per a laprenentatge guiat i autnom com latenci, la concentraci
i la memria, al temps que desenvolupa el sentit de lordre i de lanlisi. Duna banda, laudici musical
necessita una escolta reiterada per arribar a conixer una obra, reconixer-la, identifcar els seus elements
i apropiar-sen. Duna altra, totes aquelles activitats dinterpretaci musical i dentreteniment auditiu
requereixen la presa de conscincia sobre les prpies possibilitats, la utilitzaci de distintes estratgies
daprenentatge, la gesti i el control efca dels propis processos.
En relaci amb la competncia en comunicaci lingstica, la msica contribueix, com altres matries,
a enriquir els intercanvis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bsic. Tamb collabora
en la integraci del llenguatge musical i del llenguatge verbal i en la valoraci de lenriquiment daquesta
interacci.
Matries. Msica 204
Des del punt de vista de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn, la msica fa la
seva aportaci a la millora de la qualitat del medi ambient, identifcant i refexionant sobre lexcs de
soroll, la contaminaci sonora i ls indiscriminat de la msica, amb la fnalitat de generar hbits salu-
dables. A ms, els continguts relacionats amb ls correcte de la veu i de laparell respiratori, no tan sols
per aconseguir resultats musicals ptims sin tamb per prevenir problemes de salut, incideixen en el
desenvolupament daquesta competncia.
Els continguts de la matria de cada curs sorganitzen en tres apartats: escoltar i comprendre; interpretar
i crear, i dimensi social i cultural.
En el primer curs els continguts potencien lescolta i la interpretaci musical; en el tercer curs els con-
tinguts se centren en la comprensi i la valoraci, sense deixar de banda la prctica musical (creaci,
interpretaci, enregistrament, difusi), tenint sempre en compte la dimensi social de la msica, i en el
quart curs, de carcter optatiu, saprofundeix en tots aquests aspectes, tot posant un mfasi especial en
la dimensi cultural de la msica, transcendint lentorn ms immediat de lalumnat.
El desenvolupament de la msica a leducaci secundria obligatria ha de continuar mantenint en
aquesta etapa plena coherncia amb leducaci visual i plstica, com ja sha fet a leducaci primria,
on els continguts relatius a plstica, msica i dansa, com a expressions
artstiques de representaci didees i sentiments, es desenvolupen de
forma globalitzada.
La msica comparteix continguts amb altres matries i caldria aproftar
aquesta transversalitat per promoure projectes comuns i poder treballar, per
exemple, lexpressi corporal amb educaci fsica, ls dels mitjans electrnics
amb tecnologia o les competncies comunicatives amb les llenges.
Per fer possible la funcionalitat dels aprenentatges, s necessari ls
transversal i globalitzat dels coneixements i la interacci amb situacions
i contextos musicals reals.
Lavaluaci dels aprenentatges musicals ha destar orientada a determinar el grau de comprensi i
dinteracci entre un context musical real i els coneixements adquirits i no pas el grau dacumulaci
de coneixements. La interpretaci vocal i instrumental o la creaci musical han de ser avaluades amb
Cal un s transversal
i globalitzat dels
coneixements i la
interacci amb
situacions i contextos
musicals reals.
Matries. Msica 205
criteris de realitzaci i dxit adequats a les capacitats individuals de lalumnat, considerant la progressi
i valorant el grau dassoliment dels objectius.
La matria de msica hauria de promoure i participar en la realitzaci de concerts i actes musicals a
laula, al centre i a la comunitat educativa per fer possible la dimensi social i comunicativa de la prctica
musical.
Finalment, cal no oblidar que lexpressi artstica, i per tant la msica, pot proporcionar experincies
personals niques que necessiten un context de relaci humana i pedaggica clid i respectus i un
espai com on tinguin cabuda vivncies personals singulars i profundes.
ObJECtIuS
La matria de msica de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats segents:
1. Utilitzar la veu, els instruments i el cos per expressar-se musicalment de forma creativa i personal.
2. Escoltar comprensivament msica destils, gneres i cultures diverses, amb inters, respecte i
sensibilitat esttica.
3. Conixer lentorn musical i cultural propi i prendre conscincia de la universalitat de la prctica
musical, assumint refexivament la diversitat de cultures i identitats musicals.
4. Conixer i aplicar tcniques instrumentals i vocals bsiques per a la interpretaci i la creaci musical
i per a lexpressi corporal.
5. Participar, de forma responsable i proactiva, en activitats musicals organitzades a laula, al centre
o a la comunitat educativa afavorint la cooperaci i el treball com.
6. Refexionar sobre la dimensi social i cultural de la msica i comprendre les seves relacions amb
altres mbits artstics i amb els mitjans de comunicaci.
7. Cercar i comprendre informaci procedent de diferents fonts i suports per enriquir els coneixements
musicals propis, fent-ne una lectura rigorosa i refexiva.
8. Fer s de la tecnologia per enriquir la percepci, lexpressi i la creaci musicals, amb autonomia i
esperit crtic.
9. Comunicar coneixements, judicis i opinions musicals de forma oral i escrita, amb rigor i claredat,
respectant les persones i els valors democrtics.
10. Valorar lescolta, la prctica i la creaci musicals com a fonts de gaudi, denriquiment personal i de
coneixement dun mateix i del mn.
Matries. Msica 206
PrImEr CurS
COntInGutS
Escoltar i comprendre
Escolta atenta, escolta memorstica, escolta comprensiva, escolta refexiva i escolta creativa.
Identifcaci i anlisi auditiva delements signifcatius de la melodia, lharmonia, el ritme, el timbre i
la textura en obres i prctiques musicals diverses.
Classifcaci i discriminaci auditiva dels diversos tipus de veus i instruments i de diverses agrupa-
cions vocals i instrumentals.
Sensibilitzaci envers les dimensions sensorials i teraputiques del so i de la msica i consideraci
de la importncia dun entorn sonor saludable.
Inters a escoltar i conixer obres i estils musicals diversos.
Interpretar i crear
Interpretaci dobres musicals i prctica de lexpressi corporal i la dansa utilitzant la veu, els instru-
ments i el cos.
Improvisaci i creaci amb elements bsics del llenguatge musical, refexionant sobre els processos
creatius i els components essencials del llenguatge musical.
Exploraci i desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments musicals:
afnaci, precisi, dicci, fraseig i expressi.
Lectura i escriptura de notaci musical, tamb amb editors musicals, al servei de laudici, la inter-
pretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
Coneixement i prctica de pautes i hbits dassaig i dinterpretaci individual i en grup.
Coneixement i valoraci de manifestacions i obres musicals signifcatives del patrimoni musical catal
i universal.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals per al coneixement de la msica.
Coneixement dels recursos musicals que ofereix lentorn cultural i social proper i disposici a emprar-
los de forma cvica i autnoma.
Utilitzaci correcta del vocabulari musical especfc per descriure i explicar els components essencials
del llenguatge musical.
Valoraci de la prctica musical com a font de coneixement, dexpressi i de gaudi personal.
Matries. Msica 207

CrItErIS DavaLuaCI
Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i refexionar sobre la msica actual de forma
personal, crtica i creativa.
Crear, individualment o en grup, idees musicals amb la veu i/o els instruments escolars, mostrant
iniciativa, creativitat i imaginaci.
Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa.
Identifcar i comprendre auditivament els elements signifcatius de la msica (la melodia, lharmonia,
el ritme, el timbre i la textura) en fragments dobres representatives del repertori musical occidental
i catal.
Identifcar auditivament la correlaci de la notaci musical amb els elements signifcatius de la msica.
Identifcar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica.
Expressar una opini raonada sobre lexperincia musical prpia.
Participar en projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament el
vocabulari musical especfc.
matemtiques
Anlisi delements de la melodia, lharmonia i el ritme.
Educaci fsica
Prctica de lexpressi corporal i la dansa com a part de la
interpretaci i creaci musicals.
Cincies socials
Valoraci de les manifestacions artstiques en la seva diversitat
i complexitat.
Matries. Msica 208
tErCEr CurS
COntInGutS
Aprofundiment en lescolta atenta, lescolta memorstica, lescolta comprensiva, lescolta refexiva i
lescolta creativa.
Aprofundiment en la identifcaci i anlisi auditiva delements signifcatius de la melodia, lharmonia,
el ritme, el timbre i la textura en obres i prctiques musicals diverses.
Comprensi i valoraci dobres i prctiques musicals en la seva dimensi expressiva i esttica.
Expressi raonada dopinions i judicis musicals, adoptant una actitud de dileg i respecte.
Interpretar i crear
Interpretaci dobres musicals i prctica de lexpressi corporal i la dansa utilitzant la veu, els instru-
ments i el cos.
Improvisaci i creaci de fragments i composicions musicals senzilles, refexionant sobre els processos
creatius i els components essencials del llenguatge musical.
Desenvolupament dhabilitats i tcniques bsiques dimprovisaci i composici musical orientades
a la creativitat i a lexpressi personal i collectiva.
Desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments musicals: afnaci,
precisi, dicci, fraseig i expressi.
Lectura i escriptura de notaci musical, tamb amb editors musicals, al servei de laudici, la inter-
pretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
Utilitzaci de dispositius i instruments electrnics a labast per a la creaci, interpretaci, enregistra-
ment i anlisi de peces i activitats musicals.
Coneixement i valoraci de manifestacions i obres musicals signifcatives del patrimoni musical catal
i universal.
Aproximaci a la pluralitat destils i corrents musicals actuals i als seus valors culturals i socials.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals per al coneixement de la msica.
Valoraci crtica de la presncia del so i la msica en el propi entorn, i del seu consum en la societat actual.
Valoraci de la prctica musical com a font de coneixement, dexpressi i de gaudi personal.
Matries. Msica 209
CrItErIS DavaLuaCI
Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i refexionar sobre la msica actual de forma
personal, crtica i creativa.
Crear, individualment o en grup, fragments o frases musicals amb la veu i/o els instruments escolars,
mostrant iniciativa, creativitat i imaginaci.
Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa, assumint
les responsabilitats prpies de la interpretaci pblica.
Utilitzar, de forma autnoma i efca, els recursos bsics que ofereixen la tecnologia musical i les TIC
per a la interpretaci musical i per a la recerca dinformaci.
Expressar opinions musicals prpies, fonamentant-les en els valors esttics, culturals i socials que
encarnen les opcions fetes.
Identifcar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica i la seva presncia social,
apreciant-ne crticament les mltiples facetes.
Expressar una opini raonada sobre esdeveniments musicals del mn actual.
Participar en projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
tecnologies
s de dispositius i instruments electrnics.
Llengua
Expressi raonada dopinions i judicis musicals.
Educaci fsica
Prctica de lexpressi corporal i la dansa com a part de la
interpretaci i creaci musicals.
Educaci visual i plstica. Cincies socials
s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics,
audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els
resultats duna recerca.
Valoraci de les manifestacions artstiques en la seva diversitat i
complexitat.
Matries. Msica 210
quart CurS (optativa)
COntInGutS
Aprofundiment en lescolta atenta, lescolta memorstica, lescolta comprensiva, lescolta refexiva i
lescolta creativa.
Identifcaci i anlisi auditiva delements signifcatius destils, gneres i formes en obres i prctiques
musicals diverses.
Comprensi i valoraci dobres i prctiques musicals en la seva dimensi expressiva, esttica, comu-
nicativa i social.
Expressi raonada dopinions i judicis musicals, oralment i per escrit, emprant un vocabulari adequat
i adoptant una actitud de dileg i respecte.
Refexi sobre la presncia social de la msica i consideraci de la importncia dun entorn sonor
saludable.
Interpretar i crear
Aprofundiment en la interpretaci dobres musicals i en la prctica de lexpressi corporal i la dansa
utilitzant la veu, els instruments i el cos.
Improvisaci i creaci darranjaments i composicions musicals senzilles, refexionant sobre els pro-
cessos creatius i els components idiomtics dels estils musicals.
Aprofundiment en el desenvolupament dhabilitats i tcniques bsiques dimprovisaci i composici
musical orientades a la creativitat i a lexpressi personal i collectiva.
Aprofundiment en el desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments
musicals emprats.
Utilitzaci de recursos informtics i electrnics com a eines per a lescolta, la interpretaci, la creaci,
ledici, lenregistrament i la difusi de fragments i obres musicals.
Realitzaci daudicions o concerts i participaci activa en les seves fases de planifcaci, assaig, exe-
cuci, direcci i avaluaci.
Coneixement i valoraci dobres i estils musicals signifcatius de la msica culta catalana i occi-
dental.
Aproximaci a la pluralitat de tradicions musicals del mn i als seus valors culturals i esttics.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals per al coneixement de la msica i del seu context
histric, cultural i social.
Anlisi de les relacions de la msica amb el cinema, el teatre, els mitjans de comunicaci, la publicitat,
els videojocs i la indstria musical.
Utilitzaci correcta del vocabulari musical especfc per descriure i explicar els components essencials
destils, gneres i cultures musicals diversos.
Matries. Msica 211
Coneixement dels recursos per a la creaci, interpretaci, enregistrament i difusi de produccions
sonores i audiovisuals que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci i disposici a
emprar-los de forma cvica i responsable.
CrItErIS DavaLuaCI
Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i refexionar sobre la msica actual i la msica
del passat de forma personal, crtica i creativa.
Crear, individualment o en grup, breus peces musicals amb la veu i/o els instruments escolars, mos-
trant iniciativa, creativitat i imaginaci.
Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa, assumint
les responsabilitats prpies de la interpretaci pblica.
Identifcar i comprendre auditivament els elements signifcatius destils i gneres musicals en frag-
ments dobres representatives del patrimoni musical universal.
Utilitzar els recursos bsics que ofereixen la tecnologia musical i les TIC per a la producci, enregis-
trament i difusi de la msica, de forma autnoma i efca.
Exposar valoracions i judicis esttics propis referits a obres musicals de tradicions i cultures diverses,
argumentant-los amb criteris artstics i mostrant inters i respecte per les valoracions diferents.
Identifcar, en lmbit quotidi i histric, els diferents usos i funcions de la msica i la seva presncia
social, apreciant crticament les seves mltiples facetes.
Refexionar sobre els usos de la msica en el mn actual de forma crtica, raonada i respectuosa.
Dur a terme projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
Educaci visual i plstica. Cincies socials. Educaci civicotica
Anlisi de produccions audiovisuals, inclosa la publicitat, en el seu
context i interpretaci dels missatges.
tecnologia. Informtica
s de recursos TIC en la creaci, interpretaci, enregistrament i
difusi de produccions musicals.
Matries. Tecnologies 212
Matries
Tecnologies
Les tecnologies han adquirit una importncia progressiva en la vida de les persones i en el funcionament
de la societat. La formaci de les ciutadanes i els ciutadans requereix actualment una atenci especfca en
ladquisici dels coneixements i habilitats necessaris per prendre decisions sobre ls dobjectes i processos
tecnolgics, resoldre problemes relacionats amb aquests i, en defnitiva, per
utilitzar els distints materials, processos i objectes tecnolgics per augmen-
tar la capacitat dactuar sobre lentorn, per millorar la qualitat de vida i per
comunicar-se de manera efca en la societat del coneixement actual.
Lensenyament i aprenentatge daquesta matria pretn fomentar i desen-
volupar les habilitats que permeten a lalumnat la comprensi dels objectes
tecnolgics i la seva utilitzaci i manipulaci, incloent-hi ls de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci, Internet i les comunitats virtuals com a
eines importants en aquest procs.
Les tecnologies de la informaci i comunicaci infueixen positivament en el rendiment escolar si sen fa
un s adequat i subministren a lalumnat una eina que li permet explorar totes les matries curriculars,
consolidar coneixements i simular fenmens i situacions noves que ajuden a aprendre a aprendre.
Com que a leducaci primria ja sha iniciat lalumnat
en les eines ms senzilles de comunicaci a travs de
les rees, i aquests continguts sn transversals i tamb
sinclouen en els diferents currculums de leducaci
secundria obligatria, des de la matria de tecnologies
sha de vetllar perqu lalumnat adquireixi un cabal ms
elevat dhabilitats i competncies en les tecnologies
de la informaci i comunicaci explorar, obtenir, analitzar, intercanviar i presentar la informaci per
poder-les utilitzar directament en les altres matries, en les situacions quotidianes de comunicaci i per
garantir-ne ls de manera autnoma a f de continuar el seu aprenentatge al llarg de tota la vida.
La matria de tecnologies t lligams amb els continguts de les matries de cincies de la naturalesa,
cincies socials, geografa i histria i educaci visual i plstica, ja que shi treballen continguts comuns
que afecten les relacions entre cincia, tecnologia i societat, i tamb amb les matries instrumentals com
les llenges i les matemtiques.
Lactivitat tecnolgica requereix un enfocament integrat dels distints elements que intervenen: les solu-
cions tcniques tradicionals, el coneixement cientfc, laplicaci tcnica, el component econmic, la
dimensi esttica, la dimensi comunicativa, etc. Tots aquests elements incideixen de manera rellevant
en lentorn i en la vida de les persones i permeten analitzar millor la manera en qu els avenos cientfcs
i tcnics han infut en les condicions de vida i shan adaptat a costums i creences de la societat en qu
shan desenvolupat. Aquest enfocament permet a la matria de tecnologies abordar la signifcaci del
coneixement que tamb simparteix en altres matries.
El fonament
metodolgic de
lrea tindr com
a eix vertebrador el
procs tecnolgic.
Lanlisi i la construcci sn eines
bsiques per a la comprensi
dels objectes tecnolgics.
La matria tecnologies i les matries de quart curs tecnologia i informtica ofereixen un ampli ventall de
metodologies i estratgies que, dins del marc del procs tecnolgic, permeten arribar a la diversitat de
capacitats i dinteressos de lalumnat. Les distintes vessants de la matria tamb permeten desenvolupar
en lalumnat hbits i capacitats que els seran imprescindibles en el futur, com ara actuar amb correcci
i seguretat, conixer i valorar les diferents formes dincorporaci al mn productiu, orientar-se cap a
estudis posteriors o ser usuaris crtics i responsables de les tecnologies.
Les competncies prpies de la matria de tecnologies estan estretament vinculades a les competncies
especfques centrades en conviure i habitar el mn, que comprenen la competncia en el coneixement
i la interacci amb el mn i la competncia social i ciutadana.
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica adquirir coneixements sobre objectes, proces-
sos, sistemes i entorns tecnolgics, aix com desenvolupar destreses tcniques i habilitats per manipular
objectes amb precisi i seguretat. Lanlisi dobjectes i sistemes tcnics des de diferents punts de vista
permet conixer com shan dissenyat i construt els elements que els formen i quina funci desenvolupen
dins el conjunt i en faciliten ls i la conservaci.
En la matria de tecnologies, el coneixement i la interacci amb el mn fsic implica identifcar proble-
mes rellevants, fer observacions i manipulacions, formular-se preguntes i obtenir respostes aplicant el
coneixement teric i empric disponible. Tamb suposa adquirir competncies per fer un s responsable
dels recursos, tenir cura del medi, practicar un consum racional i vetllar per la prpia salut i la dels altres
com a elements clau de la millora de la qualitat de vida de les persones.
La competncia social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds per aplicar els coneixements
propis de la matria en el marc dun treball individual i collectiu rigors i tamb per prendre decisions
en un mn en qu els avenos en els mbits cientfc i tecnolgic sn molt rpids i tenen una infuncia
decisiva en la vida de les persones, la societat i lentorn. Tamb implica el desenvolupament de valors i
criteris tics associats a la cincia i a la tecnologia, dins lobjectiu deducar per una ciutadania responsa-
ble en una societat amb un component tecnocientfc cada vegada ms
complex i exigent.
El tractament de la informaci i la competncia digital tamb sha de
considerar una competncia prpia de la matria. El tractament especfc
de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, integrat a aquesta
matria, proporciona una oportunitat especial per desenvolupar aquesta
competncia, associada al desenvolupament de continguts que permeten
localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar, presentar i difondre la
informaci a travs de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Ls daquestes tecnologies est associat, tamb, a la simulaci de processos tecnolgics i a ladquisici
de destreses relatives als entorns multimdia. Aquesta competncia permet valorar la informaci i la
comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn en un mn globalitzat.
aportaci de la matria a les competncies bsiques
La matria de tecnologies collabora en el desenvolupament daltres competncies bsiques. Participa en
el desenvolupament de la competncia matemtica per mitj de ls deines matemtiques, de manera
La competncia
digital s prpia de
la matria i sha de
tractar integrada en
els seus continguts.
contextualitzada, en la mesura que proporciona situacions daplicabilitat a diversos camps i facilita la
visibilitat daquestes aplicacions i de les relacions entre els diferents continguts matemtics. Les eines
matemtiques, especialment presents en la matria, estan relacionades amb la resoluci de problemes
prctics de lentorn: mesura i clcul de magnituds bsiques, ls descales, la lectura i interpretaci de
grfcs i la resoluci de problemes basats en laplicaci dexpressions matemtiques referides a principis
i fenmens fsics.
Les tecnologies contribueixen tamb a ladquisici de competncies comunicatives. La contribuci a la
competncia lingstica i audiovisual es fa a travs de ladquisici del vocabulari especfc, que ha de ser
utilitzat en els processos de recerca, anlisi, selecci, sntesi i comunicaci de la informaci. La lectura,
interpretaci i redacci dinformes i documents tcnics contribueixen al coneixement i a la capacitat
dutilitzar textos de diferents tipologies. La contribuci a la competncia artstica i cultural sassoleix per
mitj de ls dinstruments de representaci grfca i el disseny i construcci dobjectes i estructures,
per tamb per lapreciaci de la diversitat de produccions tecnolgiques de les societats.
A ladquisici de la competncia daprendre a aprendre es contribueix per mitj del desenvolupament
destratgies de resoluci de problemes tecnolgics, especialment per mitj de lobtenci, anlisi i selecci
dinformaci til per abordar un projecte.
Finalment, la competncia dautonomia i iniciativa personal implica desenvolupar-se amb autonomia i
iniciativa personal en diversos mbits de la vida i del coneixement, incls el tecnolgic; abordar els proble-
mes tecnolgics de manera refexiva i plantejar alternatives i solucions de manera autnoma i creativa.
La matria presenta, duna banda, els continguts tecnolgics que shan
de desenvolupar en els cursos de primer a tercer per a tot lalumnat en
la matria de tecnologies i, de laltra, els continguts de dues matries
optatives en el quart curs: tecnologia i informtica.
Els continguts del primer curs sn: la tecnologia i el procs tecnolgic;
eines i materials de tecnologia; disseny i construcci dobjectes i les
TIC com a eina per a la integraci i la comunicaci de la informaci.
Els continguts del segon curs giren a lentorn de: electricitat; processos i transformacions tecnolgiques
en la vida quotidiana, i lordinador com a mitj dinformaci i comunicaci. Finalment, els continguts del
tercer curs sn: mquines, mecanismes i estructures; els projectes tecnolgics, i les comunicacions.
Pel que fa a la matria optativa de tecnologia, els seus continguts se centren en: lhabitatge; electrnica,
pneumtica i hidrulica, i control i automatitzaci.
En relaci amb la informtica, els continguts que shi treballen sn: creacions multimdia; publicaci i
difusi de continguts, i eines per a la comunicaci.
A quart curs es
podran escollir les
optatives de Tecnologia
i Informtica.
Tecnologies de primer a tercer curs
Com que a leducaci primria ja sha iniciat lalumnat en les eines ms senzilles de comunicaci a
travs de les rees, i aquests continguts sn transversals i tamb es troben en els diferents currculums
de leducaci secundria obligatria, des de la matria de tecnologies sha de vetllar perqu lalumnat
adquireixi un cabal ms elevat dhabilitats i competncies en les tecnologies de la informaci i comunicaci
explorar, obtenir, analitzar, intercanviar i presentar la informaci per poder-les utilitzar directament en
les altres matries, en les situacions quotidianes de comunicaci, i per garantir-ne ls de manera aut-
noma a f de continuar el seu aprenentatge al llarg de tota la vida. El fet que a cada curs un dels blocs de
continguts es refereixi a les TIC no sha dinterpretar que cal dedicar-li un trimestre de manera exclusiva;
els continguts TIC no shan dimpartir a banda, sin que shan dintegrar en les activitats tecnolgiques
quotidianes. Les TIC sn una eina per a lelaboraci, presentaci i divulgaci de les consecucions prpies
de la tasca tecnolgica.
Els continguts i els criteris davaluaci del primer curs pretenen que lalumnat comenci a treballar de
bon principi seguint el procs tecnolgic i construint objectes senzills que suposin ls de components
estructurals i elctrics. Ms endavant, se sistematitzaran els aspectes terics de les estructures i dels
circuits elctrics. No es tracta, doncs, a primer, de fer teoria de la tecnologia, del procs tecnolgic, de
materials, destructures i delectricitat, sin dutilitzar el procs tecnolgic per reconixer-lo, tot fent un
constructe senzill amb elements mecnics i elctrics per a desprs refexionar i sistematitzar a partir
de lexperincia prctica. Tamb ms endavant saprofundir en el model de procs tecnolgic. Des del
primer moment i al llarg del curs, les TIC seran una eina per a la integraci, comunicaci i divulgaci de
la informaci.
Els continguts del segon curs han de permetre que lalumnat conegui, analitzi i reprodueixi (totalment o
parcial) un procs industrial proper que el professorat seleccionar en funci de lentorn del centre.
Els continguts del tercer curs han de permetre sistematitzar els conceptes sobre estructures que shan
emprat de manera intutiva i experimental a primer curs. El mateix passa tamb amb el procs tecno-
lgic, que ara sestudia i sutilitza en tots els seus passos. En aquest curs lalumnat ha de fer un procs
tecnolgic complet, preferentment en relaci amb lhabitatge, integrant-hi les eines informtiques que
sutilitzen al llarg dels tres cursos, amb especial atenci als mitjans utilitzats per a la divulgaci.
Les matries optatives de quart
Tecnologia
En aquesta matria lalumnat ha de centrar el seu treball en les tecnologies de control aplicades a entorns
propers o estudiats anteriorment, com ara lhabitatge o un procs industrial proper. La pneumtica shi
ha dincorporar de manera experimental, mentre que per a la hidrulica es pot fer servir programari de
simulaci.
Informtica
En aquesta matria lalumnat ha de centrar el seu treball en laplicaci de tcniques dedici digital en
format multimdia per dissenyar i elaborar presentacions, exposicions didees i projectes, aix com en el
desenvolupament de continguts a Internet per mitj deines collaboratives en entorns virtuals.
ObJECtIuS
La matria de tecnologies de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament
1. Concebre la tecnologia com un conjunt de coneixements operatius de diferents rees del coneixement
destinats a cobrir determinades necessitats de les persones individualment o collectiva.
2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econmic i social tot
cercant propostes solidries i sostenibles.
3. Analitzar materials, objectes i sistemes tcnics per comprendre el seu funcionament, conixer els seus
elements i les funcions que fan, aprendre la millor forma dutilitzar-los i controlar-los i entendre les
raons que condicionen el seu disseny i construcci.
4. Projectar i construir objectes i sistemes tcnics senzills tot aplicant, amb autonomia i creativitat, el
procs tecnolgic: seleccionar i elaborar la documentaci pertinent, dissenyar i construir objectes o
sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar-ne la idonetat.
5. Expressar i comunicar idees i solucions tcniques, raonant la seva viabilitat, i utilitzant recursos grfcs
i informtics, la terminologia i la simbologia adients.
6. Treballar de forma autnoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en lexecuci de tasques
i en la recerca de solucions, tot mostrant una actitud dialogant i de respecte en el treball en equip.
Aplicar sempre la normalitzaci i les mesures de seguretat.
7. Utilitzar els diferents recursos que ens ofereixen les TIC i Internet com a eines de treball habitual aix
com gestionar, de forma correcta i amb seguretat, la informaci, els sistemes operatius i els progra-
mes informtics adients per a la resoluci dun problema concret o per a la representaci i disseny
dobjectes o processos.
8. Utilitzar els serveis telemtics adequats com a resposta a les necessitats relacionades amb la formaci,
loci, la inserci laboral, ladministraci, la salut o el comer, valorant fns a quin punt cobreixen les
necessitats i si ho fan duna forma apropiada i segura.
9. Valorar de forma crtica els avenos tecnolgics, la seva infuncia en el medi ambient, la salut i el
benestar individual i collectiu i la societat en general.
PrImEr CurS
COntInGutS
La tecnologia i el procs tecnolgic. Eines i materials de tecnologia
Reconeixement i anlisi deines i mquines prpies de lentorn tecnolgic: utilitzaci, manteniment
i normes de seguretat.
Anlisi de les propietats i usos dels diferents materials tcnics i deducci de les seves aplicacions a
partir de lobservaci i anlisi de diferents objectes.
Utilitzaci dinstruments de representaci grfca aplicant acotacions, escales i sistemes de repre-
sentaci normalitzats per representar objectes.
Valoraci de la necessitat de fer un s responsable dels materials preveient-ne el possible estalvi,
reutilitzaci i reciclatge.
Valoraci de la necessitat dutilitzar les eines i tcniques adients per treballar amb cada material
seguint les normes de seguretat.
Disseny i construcci dobjectes
Disseny i construcci dun objecte senzill amb els materials i les eines adients aplicant els sistemes
de representaci tractats.
Observaci dobjectes quotidians i de construccions simples per identifcar-ne els elements estruc-
turals i els esforos a qu estan sotmeses.
Disseny i construcci destructures senzilles aplicades a un objecte per millorar la seva resistncia
als esforos.
Disseny i construcci de circuits elctrics bsics aplicats a objectes de construcci prpia.
Utilitzaci de simuladors per a la comprovaci del funcionament de circuits elctrics.
Utilitzaci de simuladors destructures per determinar, a nivell bsic, esforos i estabilitat.
Les tIC com eina per a la integraci i la comunicaci de la informaci
Utilitzaci, funcionament i anlisi dels diferents dispositius TIC que aporten o recullen informaci
mitjanant lordinador: cmeres, dispositius de memria, PDA, telfons mbils i interconnexi entre
ordinadors.
Utilitzaci dels sistemes operatius per emmagatzemar, organitzar i recuperar informaci de suports
fsics o virtuals.
Utilitzaci de programes per a la creaci, edici, millora i presentaci de la documentaci i els treballs
elaborats.

CrItErIS DavaLuaCI
Conixer i utilitzar les eines i mquines emprades en el taller i descriure les propietats dels diferents
materials tcnics que les componen, relacionant-les amb les seves aplicacions, evoluci i tcniques
de treball.
Utilitzar de forma correcta la representaci grfca per descriure objectes i processos, aplicant correcta-
ment la normalitzaci i la simbologia i utilitzant aplicacions informtiques i instruments de dibuix.
Seguir correctament les fases del procs tecnolgic en el disseny i construcci dun objecte senzill,
utilitzar les eines i mquines de forma correcta, respectar les normes de seguretat i triar els materials
adients fent-ne un s sostenible.
Identifcar els esforos a qu est sotmesa una estructura i els elements que la componen observant
models terics i exemples de lentorn.
Dissenyar i construir estructures senzilles, tant de forma real com mitjanant simuladors grfcs,
aplicades a objectes quotidians.
Dissenyar i construir circuits elctrics bsics que formin part dun objecte de construcci prpia o del
grup.
Conixer i utilitzar els diferents dispositius TIC per fer transferncia de dades.
Gestionar la informaci de forma lgica i utilitzar de forma gil programes i aplicacions informtiques
fent-ne la installaci i el manteniment.
Comunicar de forma oral i escrita els treballs quotidians i els projectes fets utilitzant eines informti-
ques que integrin diferents mitjans de presentaci.
matemtiques. Cincies socials
Representaci grfca i descales.
Llengua
Producci de textos orals i escrits per comunicar i compartir
projectes.
Presentaci de documentaci i treballs.
Reutilitzaci i reciclatge de materials.
s de normes de seguretat.
amb totes les matries, utilitzaci dels recursos tIC.
SEGOn CurS
COntInGutS
Electricitat
Reconeixement de la funci dels elements dun circuit elctric i de la seva simbologia: generadors,
conductors, receptors i aparells de comandament.
Caracteritzaci del corrent elctric altern i continu. Identifcaci dels efectes del corrent elctric: llum,
calor, moviment, magnetisme.
Anlisi dels principals processos de generaci delectricitat a partir de diferents fonts denergia. Valoraci
de la utilitzaci denergies renovables per a la generaci delectricitat. Reconeixement experimental
de motors elctrics.
Mesura de les magnituds elctriques bsiques en un circuit: tensi elctrica, intensitat i resistncia.
Disseny i construcci de circuits elctrics senzills amb elements fsics per donar resposta a les neces-
sitats de lhabitatge i altres entorns, i amb programes de simulaci per estudiar els efectes produts
pels canvis dalgunes de les variables.
Processos i transformacions tecnolgiques en la vida quotidiana
Caracteritzaci de lobtenci de les matries primeres.
Reconeixement de la transformaci industrial de les matries primeres en productes elaborats. Iden-
tifcaci de tcniques utilitzades en els processos de transformaci de productes elaborats.
Identifcaci daccions relacionades amb la comercialitzaci de productes: embalatge, etiquetatge,
manipulaci i transport. Valoraci del consum responsable.
Anlisi dun procs industrial proper.
Contrastaci de similituds i diferncies entre processos tecnolgics.
Valoraci dels canvis en les necessitats humanes.
Valoraci de limpacte de la transformaci de les matries primeres en el medi.
Lordinador com a mitj dinformaci i comunicaci
s dInternet: interpretaci de la seva terminologia, estructura i funcionament. Utilitzaci de lordinador
com a mitj de comunicaci individual i en grup: correu electrnic, frum, xat i videoconferncia.
Utilitzaci deines i aplicacions per a la cerca, descrrega i intercanvi i publicaci dinformaci. Actitud
crtica i responsable de la propietat i distribuci dels programes i de la informaci.
Selecci de la informaci obtinguda per mitjans telemtics tenint en compte la seva autoria, fabilitat
i fnalitat.
Utilitzaci i gesti de recursos compartits mitjanant xarxes locals.
Utilitzaci dentorns virtuals daprenentatge.
s dels mitjans de presentaci de la informaci. Creaci i exposici de presentacions dels treballs
individuals i de grup.

CrItErIS DavaLuaCI
Comprendre i descriure el funcionament de circuits elctrics bsics i les seves aplicacions a sistemes
tcnics senzills. Dissenyar i construir circuits elctrics bsics tant amb components com mitjanant
ls de simuladors. Integrar aquests circuits de baixa tensi a joguines, objectes de construcci prpia
i maquetes dhabitatges.
Descriure el procs de generaci delectricitat a partir de diferents fonts denergia i el procs dobtenci
de moviment a partir de lelectricitat. Valorar la necessitat dun consum raonat denergia a la vida
quotidiana i la utilitzaci destratgies adients per aconseguir-ho.
Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elctriques bsiques i fer mesures de
forma experimental.
Valorar la importncia de lelectricitat en la resoluci de problemes i en el desenvolupament tecno-
lgic.
Reconixer els diferents processos, tcniques i transformacions industrials aplicades a les matries
primeres fns a convertir-se en productes elaborats i posats a labast del consumidor. Analitzar el
procs industrial dun producte caracterstic de la zona.
Valorar la necessitat duna compra i un consum responsable dels productes.
Utilitzar Internet de forma correcta per comunicar-se, cercar, descarregar, intercanviar i publicar
informaci, aix com conixer el seu funcionament, estructura i terminologia.
Valorar la propietat intellectual pel que fa a ls i difusi de la informaci i del programari accessible
mitjanant Internet.
Compartir de forma correcta recursos, tant de xarxes dordinadors com de comunitats virtuals, valorant
la necessitat de collaborar en la construcci compartida del coneixement.
Crear i presentar informaci mitjanant eines informtiques i entorns multimdia.
matemtiques
Resoluci de problemes.
Llengua
Comunicaci, cerca, intercanvi i publicaci dinformaci per mitj
dInternet.
Presentaci de documentaci i treballs.
Utilitzaci de lenergia.
tErCEr CurS
COntInGutS
mquines, mecanismes i estructures
Caracteritzaci dels diferents tipus desforos que pot patir un material mitjanant lobservaci.
Anlisi dobjectes quotidians i de construccions simples per analitzar-ne els elements estructurals i
els esforos a les qu estan sotmeses.
Caracteritzaci de les mquines trmiques. Valoraci de ls de combustibles tradicionals i alternatius
i del seu impacte en el medi.
Reconeixement de mecanismes emprats per a la transmissi i transformaci del moviment i anlisi
de la seva funci en diferents mquines.
Utilitzaci de simuladors per reproduir i entendre el funcionament de mecanismes i associacions
daquests, i determinar esforos i estabilitat destructures.
Disseny, desenvolupament i avaluaci de projectes que incloguin mecanismes i associacions de
mecanismes per fer una funci determinada.
Els projectes tecnolgics
Identifcaci de problemes tecnolgics i de les fases del procs de recerca de solucions.
Caracteritzaci dels elements del projecte tecnolgic: utilitat i funcionalitat de lobjecte o procs;
relaci de materials, eines i maquinari necessari; estudi econmic del projecte; planifcaci del procs
de realitzaci; avaluaci del resultat; elaboraci de la memria.
Construcci dun objecte o mquina que integri les fases dun projecte tcnic.
s daplicacions informtiques per a la cerca dinformaci, la resoluci de problemes i la presentaci
de la memria.
Utilitzaci de la simbologia i el llenguatge tcnic adient.
Valoraci de lestalvi de material: reciclatge, reutilitzaci i economitzaci.
Aplicacions i normes de seguretat i ds en la utilitzaci de mquines, eines i espais.
Les comunicacions
Anlisi de les comunicacions amb fl i sense fl: telefonia, rdio, sistemes de posicionament global,
ordinador i televisi. Refexi sobre el seu s responsable.
Creaci i edici de continguts multimdia per a la publicaci de treballs individuals i de grup a Internet.
Exposici oral de treballs individuals i de grup utilitzant lordinador com a mitj de comunicaci en
un espai real o virtual.

CrItErIS DavaLuaCI
Dissenyar i construir estructures que formin part dun projecte tecnolgic, tenint en compte aspectes
dels materials: rigidesa, lleugeresa, fexibilitat.
Reconixer la font i tipus denergia que permet el funcionament de diferents mecanismes i mquines.
Cercar estratgies destalvi energtic.
Comprendre i descriure el funcionament i laplicaci dels diferents mecanismes de transmissi i
transformaci del moviment a partir de lanlisi i lobservaci daquests en diferents mquines.
Dissenyar, construir i simular sistemes de mecanismes que fan una funci determinada dins dun
projecte tecnolgic.
Resoldre i identifcar problemes tecnolgics proposant una soluci que ha de passar per la recerca
dinformaci, el disseny, la planifcaci, el desenvolupament i lavaluaci daquesta soluci.
Construir un objecte establint un pla de treball organitzat que permeti arribar a una soluci correcta,
tenint en compte criteris destalvi de recursos i respecte pel medi ambient i seguint les normes de
seguretat de treball amb eines i materials.
Publicar els treballs personals i de grup en format de pgina web.
Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tcnic.
Conixer el funcionament bsic dels principals tipus de comunicaci a distncia i refexionar sobre
el seu s i abs.
matemtiques
Simbologia.
Llengua
Exposici oral i presentaci de treballs.
Caracteritzaci dels combustibles i del seu impacte en el medi.
Cincies socials
Anlisi de materials, combustibles i mquines industrials i de la
incidncia de les activitats industrials sobre el medi.
Educaci per a la ciutadania i drets humans
s responsable dels recursos TIC.
Tecnologia (optativa a quart curs)
quart CurS
COntInGutS
Lhabitatge
Anlisi dels elements que condicionen el disseny dun habitatge: situaci, caracterstiques bsiques,
necessitats dels usuaris, esttica.
Caracteritzaci del protocol daccs a un habitatge: trmits per a la seva compra o lloguer, condicions
dhabitabilitat, accs als serveis.
Anlisi dels components que confguren les installacions dun habitatge, utilitzant la simbologia
corresponent i reconeixent la normativa de seguretat. Identifcaci del cost dels serveis bsics.
Reconeixement de les tcniques bsiques i dels materials de manteniment i reparaci dun habitatge.
Aplicaci de tcniques de manteniment i reparaci en situacions concretes. Valoraci dels avantatges
de la utilitzaci de nous materials als habitatges. Mesures de seguretat a lhabitatge.
Valoraci destratgies destalvi energtic i daigua als habitatges: arquitectura bioclimtica i
domtica.
Electrnica, pneumtica i hidrulica
Anlisi de circuits electrnics analgics i digitals senzills, reconeixent els components bsics, la seva
simbologia i el seu funcionament. Realitzaci de clculs.
Caracteritzaci daplicacions de lelectrnica a processos tcnics i aparells.
Anlisi i descripci dels components dels sistemes pneumtic i hidrulic i dels seus principis de
funcionament.
Aplicaci de la pneumtica i la hidrulica a la indstria i altres entorns tcnics.
s de simuladors per analitzar el funcionament de circuits electrnics i dissenyar circuits pneumtics
i hidrulics.
Disseny i muntatge de circuits electrnics i pneumtics que compleixin o facin una funci determi-
nada.
Control i automatitzaci
Anlisi dels diferents elements de control: sensors, actuadors i dispositius de comandament.
Anlisi de sistemes automtics: components i funcionament.
Aplicaci de la tecnologia de control a les installacions dels habitatges i a la indstria.
Disseny, planifcaci i construcci de sistemes automtics. s de lordinador com a element de pro-
gramaci i control.
s de simuladors informtics per comprendre el funcionament de sistemes automtics i fer-ne el
disseny.
Mquines automtiques i robots: automatismes. Arquitectura dun robot. Elements mecnics i elc-
trics necessaris per al seu moviment.
Disseny, construcci i programaci de robots.
Valoraci de la incidncia de lautomatitzaci en el desenvolupament tecnolgic al llarg de la histria.

CrItErIS DavaLuaCI
Comprendre el procs daccs i les caracterstiques bsiques dels habitatges. Reconeixement i valo-
raci de levoluci tecnolgica als habitatges.
Descriure i identifcar els elements de les diferents installacions domstiques per comprendren el
funcionament, el cost de la utilitzaci, aix com les mesures de seguretat que cal preveure.
Fer activitats de manteniment i reparacions bsiques a partir dun exemple real.
Proposar estratgies destalvi denergia i aigua a les llars aix com dautomatitzaci aplicada a casos
reals o simulats.
Descriure el funcionament i laplicaci de circuits electrnics senzills.
Fer operacions lgiques emprant llgebra de Boole, relacionant plantejaments lgics amb processos
tcnics, i resoldre mitjanant portes lgiques problemes tecnolgics senzills.
Analitzar i descriure els components de sistemes pneumtics i hidrulics i identifcar-ne les aplicacions
en sistemes de lentorn.
Dissenyar i construir circuits electrnics i pneumtics senzills amb components que compleixin una
determinada funci en un mecanisme o mquina i mitjanant simuladors.
Analitzar els diferents elements de control de sistemes automtics i descriuren el funcionament i
aplicacions.
Dissenyar i construir sistemes automtics i robots utilitzant les eines informtiques adients per a la
seva programaci i aplicar-los a sistemes tcnics quotidians.
Materialitzar un projecte tcnic, individual o en grup, integrador de les tecnologies treballades, elabo-
rant la memria tcnica en suport informtic i fent lexposici en pblic i amb suport multimdia.
Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies millorin el procs de producci:
aplicaci de la informtica i substituci deines per la robtica amb disminuci de riscos i millora de
lefccia.
Amb totes les matries, utilitzaci dels recursos TIC.
Informtica (optativa a quart curs)
quart CurS
COntInGutS
Creacions multimdia
Aplicaci de tcniques dimatge fsica a travs de perifrics dentrada.
s de tcniques de tractament de la imatge digital: formats bsics i la seva aplicaci, modifcaci de
la mida de les imatges i selecci de fragments, creaci de dissenys grfcs, alteraci dels parmetres
de les fotografes digitals.
Captura, edici i exportaci dudio i de vdeo. Caracteritzaci de formats demmagatzematge.
Creaci de continguts multimdia mitjanant aplicacions informtiques.
Publicaci i difusi de continguts
Integraci i organitzaci delements multimdia en estructures hipertextuals.
Disseny de presentacions amb elements multimdia.
Creaci i publicaci a Internet. Estndars de publicacions.
Valoraci de laccessibilitat de la informaci.
Eines per a la comunicaci
Caracteritzaci de xarxes locals: comunicaci entre equips informtics, usuaris i permisos. Identifcaci
de recursos compartits.
s de connexions sense fl i intercanvi dinformaci entre dispositius mbils.
Valoraci de la informaci i la comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn
social: comunitats virtuals, globalitzaci, interacci a Internet.
Reconeixement i aplicaci de mesures de seguretat en ls dInternet.
Valoraci de la propietat i la distribuci del programari i de la informaci.
Adquisici dhbits orientats a la protecci de la intimitat i la seguretat personal en els entorns
virtuals.
Reconeixement de canals de distribuci dels continguts multimdia: imatge, msica, vdeo, rdio,
TV. Accs i descrrega. Modalitats dintercanvi.
CrItErIS DavaLuaCI
Aplicar tcniques dedici digital a imatges fotogrfques i diferenciar-les de les imatges generades
per ordinador.
Fer fotografes en format digital, editar-les i modifcar-ne el format.
Capturar, editar i muntar fragments de vdeo amb udio.
Integrar diferents elements (text, imatge, so) en un mateix contingut a travs duna aplicaci multi-
mdia.
Dissenyar i elaborar presentacions destinades a donar suport al discurs verbal en lexposici didees
i projectes, integrant elements multimdia.
Desenvolupar continguts per a Internet, incorporant recursos multimdia i aplicant estndards
daccessibilitat.
Treballar com a usuaris en xarxes locals. Installar aplicacions i compartir documents.
Connectar dispositius sense fl a la xarxa.
Participar en comunitats virtuals, interactuant de forma activa en webs, adoptant actituds i conductes
adequades, amb respecte als drets i intercanvis de continguts i entorns de treball.
Identifcar els models de distribuci de continguts a Internet, respectant les seves particularitats a
lhora dutilitzar i compartir.
Matries. Histria i cultura de les religions 227
Matries
Histria i cultura de les religions
Les creences i prctiques religioses juguen un paper important en el comportament de moltes persones,
a la vegada que ajuden a explicar la confguraci dels grups humans i les societats, en el passat i en el
mn davui. A ms de constituir un conjunt didees, preceptes i rituals per als fdels que les practiquen, les
religions infuencien les estructures i prctiques socials,
el mn del pensament i de lart, aix com els codis de
conducta individual i collectiva que deriven de les seves
respectives concepcions sobre lsser hum i el mn.
Aquesta perspectiva atorga al fenomen religis un paper
rellevant a lhora de conixer levoluci de les societats
i comprendre alguns esdeveniments signifcatius del
present, tant dordre poltic com social i cultural. Ara b,
en el mn actual assistim, ms que a daltres poques,
a un pluralisme que afecta tamb les religions. Simult-
niament, es dna una progressiva secularitzaci de la societat i un increment del nombre i difusi de les
creences. Daquesta manera, la realitat contempornia inclou una gran diversitat de creences religioses
i no religioses, i un pluralisme religis igualment extens que mostra, a ms, canvis en el paper i la impor-
tncia de les distintes religions. Conixer la seva infuncia i impacte sobre les persones i la societat s
fonamental per arribar a comprendre el mn en qu vivim.
La matria dhistria i cultura de les religions, que es cursa amb carcter voluntari, concep les creences
religioses i, ms concretament, les religions organitzades, com a components de la civilitzaci, i les estudia
a la llum de la metodologia de les cincies socials. Amb aquesta matria es pretn apropar lalumnat al
coneixement de les principals religions i a la comprensi de la seva infuncia sobre la societat, la poltica
i les formes de vida dels pobles on sorgeixen i es desenvolupen. Aix implica estudiar les relacions de
la religi amb els elements de la cultura a travs dels quals sexpressa (lart i la literatura) i amb aquells
altres amb els quals, sovint, entra en conficte (la flosofa, la cincia, la poltica o la moral).
La matria fa un estudi de les religions des dun enfocament no confessional; per tant, no es proposa
una aproximaci des de la vivncia religiosa, ni tampoc des de postures agnstiques o atees. Aspira a
mostrar a lalumnat el pluralisme ideolgic i religis del mn en qu hi viu, a partir del coneixement dels
trets signifcatius de les principals religions i la seva presncia en el temps i en les societats actuals, a la
vegada que dna importncia a la llibertat de conscincia i la llibertat religiosa com a elements essencials
dun sistema de convivncia. Aix mateix, busca desenvolupar actituds de respecte cap a les persones
amb creences religioses o sense, tenint com a principal referncia tica els drets reconeguts en la Decla-
raci universal dels drets humans i en el marc de la Constituci espanyola i de lEstatut dautonomia de
Catalunya. Es tracta, en resum, de proporcionar a lalumnat un millor coneixement de la realitat del mn
en qu viu i dafavorir la convivncia en lactual societat plural.
En els tres primers cursos de letapa sestudia la diversitat de creences i prctiques religioses que shan
donat al llarg de la histria, atenent tamb la distribuci espacial i quantitativa de les religions en el mn
El coneixement del fenomen
religis s rellevant per entendre
levoluci de les societats i
determinats esdeveniments
del passat i del present.
davui, caracteritzant les principals religions i la seva projecci en la societat, lart i la vida dels pobles.
La importncia dalgunes religions histriques en la confguraci de la nostra cultura i del mn actual
exigeix aprofundir en les grans religions monoteistes i, en particular, en la tradici jueva i cristiana, que
fonamenten moltes manifestacions artstiques i culturals del mn occidental. En el cas de lEstat espanyol,
la presncia delements de tradici musulmana s, tamb, molt signifcativa.
Al quart curs saborda lestudi de les religions en la seva doble dimensi, personal i social. Com a opci
personal, les religions comparteixen lespai plural de les creences en un mn progressivament secularit-
zat, on cal respectar les persones creients i no creients, aix com les raons en qu fonamenten les seves
respectives conviccions. En la seva dimensi social, les religions han collaborat a canviar el mn i la his-
tria, han modifcat les visions de la realitat i han infut, i continuen fent-ho, sobre la societat, la poltica,
el pensament flosfc i cientfc, la moral, els costums i els rituals socials. Per aquesta ra, el programa
preveu analitzar les relacions entre les religions i els estats, aix com algunes tensions i confictes que
inclouen entre les seves causes raons de tipus religis. Tamb es proposa la refexi sobre la relaci de
les religions amb els drets humans, la Constituci espanyola i lEstatut dautonomia de Catalunya, que
constitueixen els referents comuns dels valors compartits
per les persones creients i no creients.
En defnitiva, amb aquesta matria es pretn apropar
lalumnat a un element clau de la societat i la cultura,
que s tamb un aspecte fonamental del comportament
hum. A travs daquesta aproximaci al fet religis i la
seva presncia a la societat i la histria, lalumnat ha de
crixer conceptualment i madurar des del punt de vista
moral, fnalitats prpies de tot procs educatiu.
ObJECtIuS
Lensenyament de la histria i cultura de les religions a leducaci secundria t com a objectiu el desen-
1. Conixer el fet religis en les seves diferents manifestacions i identifcar els trets bsics de les grans
religions com a mitj que ajudi a comprendre la pluralitat religiosa existent en la societat actual.
2. Valorar el dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi i manifestar actituds de respecte
cap a les diverses formes de religiositat i lacisme, tot rebutjant qualsevol tipus dinjustcia o discrimi-
naci.
3. Comprendre lorigen i desenvolupament de les religions en el context poltic, social i cultural en qu
van sorgir i relacionar-les amb la trajectria dels pobles que les van adoptar en les diferents facetes de
la seva realitat histrica.
4. Reconixer que les manifestacions culturals i artstiques i les tradicions religioses sn una part del
patrimoni cultural dels pobles, assumir la responsabilitat que suposa conservar-les i valorar-les com
un recurs per a lenriquiment personal i comunitari.
5. Elaborar un judici raonat en relaci amb la infuncia de les religions sobre la poltica, la societat, els
costums i la moral de les persones i dels pobles.
Lestudi de les religions es
fa des dun enfocament no
confessional i saspira a mostrar a
lalumnat el pluralisme ideolgic
i religis del mn on viu.
6. Afavorir la convivncia i la comunicaci entre els individus i grups duna societat, amb creences i
prctiques religioses i no religioses plurals.
7. Adquirir un pensament crtic, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les prpies idees, a
travs duna argumentaci documentada i raonada, aix com valorar les raons i els arguments dels altres.
8. Reconixer els trets i fets ms signifcatius de les religions que ms han infut en la histria i la cultura
dEspanya i Catalunya i les seves principals aportacions a levoluci poltica, cultural i social del nostre
pas.
PrImEr CurS
COntInGutS
Societat, cultura i religi de les societats prehistriques al mn clssic
Caracteritzaci de les creences i prctiques religioses de la prehistria, de les primeres civilitzacions
urbanes del Prxim Orient i de lpoca clssica.
Establiment de relacions entre les prctiques religioses de lantiguitat i les circumstncies geogrf-
ques, histriques i culturals en qu van aparixer.
Identifcaci dalgunes produccions artstiques de la prehistria i de lantiguitat relacionades amb
prctiques religioses i funerries.
Lectura i anlisi dalgunes pregries religioses i narracions mitolgiques de lantiguitat.
Reconeixement de la infuncia de les religions antigues sobre alguns aspectes de la cultura occidental,
al llarg del temps i en el mn davui.
Societat, cultura i religi a les civilitzacions de lExtrem Orient
Caracteritzaci de les religions de lndia, la Xina i el Jap: el moment histric en qu van aparixer,
el seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.
Identifcaci dalgunes produccions artstiques relacionades amb les religions esmentades.
Lectura i anlisi dalgun text sagrat de les religions orientals.
Reconeixement de la presncia i infuncia de les religions orientals a lactualitat i la seva projecci a
Occident, especialment a Catalunya.
Societat, cultura i religi a les civilitzacions americanes
Caracteritzaci de les cultures asteques, maies i inques, les seves creences religioses i expressi a
travs de lart i la literatura.
Valoraci crtica de la introducci del cristianisme al continent americ.
SEGOn CurS
COntInGutS
Les grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam
Caracteritzaci de la religi jueva, el moment histric en qu va aparixer, el seu cos doctrinal, les
prctiques religioses i la moral.
Lectura i anlisi dalguns textos sagrats, pregries i narracions de la Bblia jueva i reconeixement dels
espais i smbols religiosos del judaisme.
Caracteritzaci de la fgura de Jess i de la religi cristiana, el moment histric en qu va aparixer, el
seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.
Lectura i anlisi dalguns textos sagrats, pregries i narracions de lAntic i el Nou Testament i reco-
neixement dels espais i smbols religiosos del cristianisme.
Caracteritzaci de la fgura de Mahoma i de la religi islmica, el moment histric en qu va aparixer,
el seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.
Lectura i anlisi dalguns textos sagrats, pregries i narracions de lAlcor i reconeixement dels espais
i smbols religiosos islmics.
Reconeixement de larrel comuna dels monoteismes jueu, cristi i islmic i valoraci crtica dels
confictes que shan produt entre aquests al llarg de la histria i en lactualitat.
Evoluci histrica de les religions monoteistes
Anlisi crtica de levoluci i lexpansi del cristianisme i de lislam al llarg del temps. Identifcaci de
les causes i conseqncies de la dispora jueva.
Valoraci positiva de la convivncia interreligiosa en els espais i moments de la histria en qu sha
donat.
Reconeixement de la infuncia dels monoteismes jueu, cristi i islmic sobre lart, la msica, la
societat, la moral i les concepcions del mn, al llarg del temps i en lactualitat.
tErCEr CurS
COntInGutS
anlisi del fet religis
Classifcaci de les religions (politeisme, monoteisme i religions sense du).
Identifcaci i interpretaci dels mitjans a travs dels quals sexpressen les religions (textos i espais
sagrats, rituals, smbols, pregries, codis morals, vida desprs de la mort).
Relaci entre les creences i les prctiques religioses i entre la dimensi individual i social de les reli-
gions.
Reconeixement dalguns aspectes de lorganitzaci i administraci del fet religis (comunitats i
mediadors).
Caracteritzaci de la manera de pensar de la persona religiosa i de la que no ho s i distinci entre la
indiferncia religiosa, lagnosticisme i lateisme.
Reconeixement de la infuncia de la religi en algunes manifestacions artstiques, la manera de veure
el mn, la moral i la vida quotidiana.
Respecte per les idees i les conductes de la persona religiosa i la no religiosa, i rebuig de les persones
que sn contrries als drets humans.
Les religions en el mn actual
Reconeixement del pluralisme religis en el mn actual i anlisi de la distribuci relativa de les religions
als diferents pasos i continents.
Identifcaci dels trets comuns i les diferncies entre les principals religions del mn.
Valoraci crtica de les actituds integristes i fonamentalistes relacionades amb les creences religioses.
Caracteritzaci del fenomen religis a Catalunya en lactualitat, considerant la seva presncia en la
societat actual i la seva diversitat.
CrItErIS DavaLuaCI
Conixer el carcter universal del fenomen religis, aix com la varietat de creences i prctiques reli-
gioses que han sorgit al llarg de la histria.
Reconixer la pluralitat cultural i religiosa existent en el mn, identifcant els trets fonamentals de la
distribuci geogrfca de les grans religions en lactualitat.
Descriure alguns mites signifcatius de diferents religions establint-hi comparacions i identifcant la
seva possible infuncia en la nostra tradici cultural, posant alguns exemples.
Caracteritzar els trets signifcatius de les religions monoteistes i la seva projecci sobre alguns aspectes
de les societats en les quals han sorgit i shan desenvolupat.
Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i lislam, posant de manifest la seva
tradici comuna i els seus trets caracterstics diferencials.
Reconixer la concepci subjacent sobre aspectes signifcatius relacionats amb la vida de les persones
en alguns rituals de diferents religions i la seva pervivncia en la tradici cultural dels pobles.
Caracteritzar alguns edifcis sagrats que identifquen diferents religions, la seva funci i elements relle-
vants, reconeixent-los com a manifestacions del patrimoni artstic i posant algun exemple proper.
Posar exemples de produccions escrites, plstiques o musicals, de diferents poques, vinculades a
creences, celebracions, rituals o daltres expressions religioses, apreciant els seus valors esttics i
valorant la seva contribuci al patrimoni cultural.
Fer un treball, individual o en grup, sobre algun aspecte de les religions estudiades, que analitzi la
informaci obtinguda, estableixi comparacions i arribi a algun tipus de conclusi raonada.
Participar en debats i defensar amb arguments les prpies conviccions religioses o no religioses,
mostrant respecte per les conviccions dels altres.
quart CurS
COntInGutS
Les religions com a fet personal
Reconeixement de la funci explicativa, normativa i salvfca de les religions per als fdels.
Distinci entre lactitud religiosa i no religiosa. Caracteritzaci del punt de vista teista, ateu i agnstic.
Identifcaci de la infuncia de la religi en el comportament individual i social. Distinci entre tiques
religioses i no religioses.
Les religions com a fet social i cultural
Caracteritzaci de les religions com a components de la cultura i de la seva presncia i infuncia en
les societats.
Identifcaci dalguns comportaments socials (costums, normes, rituals o festes) que tenen origen
en la religi o que hi estan infuts.
Valoraci de la secularitzaci i la lacitat de les societats modernes.
Distinci entre els estats confessionals i laics i explicaci del cas espanyol.
Identifcaci dalgunes tensions i confictes de caire religis en el marc de la poltica, el pensament o
la moral, al llarg del temps i a lactualitat.
Respecte pel pluralisme cultural i religis de les societats actuals i valoraci de la necessitat de con-
vivncia entre creients i no creients i del dileg interreligis.
Identifcaci dels drets fonamentals que donen suport a la llibertat de creences i reconeixement de
la seva presncia a la Constituci espanyola i a lEstatut dAutonomia de Catalunya.
CrItErIS DavaLuaCI
Identifcar alguns dels interrogants i misteris de lexistncia humana i relacionar-los amb creences i
actituds personals de tipus religis i no religis.
Cercar exemples de comportaments humans i explicar-los considerant el seu possible fonament
religis o no religis.
Caracteritzar les creences i prctiques religioses com a fenmens culturals universals i explicar alguns
elements comuns a totes, malgrat la seva diversitat.
Identifcar la infuncia de la religi en algun aspecte concret de lorganitzaci social a lactualitat i al
llarg del temps.
Participar en debats i defensar amb arguments les prpies conviccions religioses o no religioses,
adoptant una visi oberta, fexible i dialogant en relaci amb la pluralitat cultural i religiosa de la
societat i valorant la contribuci del dileg interreligis.
Caracteritzar els diferents tipus destat en funci de la seva relaci amb la religi, posant alguns
exemples i explicant el cas de lEstat espanyol.
Descriure alguna situaci, actual o histrica, en la qual hi hagi controvrsia entre el plantejament
religis i el cientfc o el flosfc, explicitant arguments que avalin una o altra posici.
Fer un treball, individual o en grup, sobre alguna situaci de conficte, actual o del passat, en el qual
es manifestin confictes de tipus religis, analitzant algunes de les seves causes i conseqncies, i
utilitzant fonts dinformaci contrastades.
Identifcar i rebutjar, a partir de lanlisi de fets histrics o actuals, situacions dintolerncia o discri-
minaci cap a les persones per les seves creences, religioses o no religioses.
Reconixer els drets humans com a principal referncia tica per a la conducta humana, amb inde-
pendncia de les creences de les persones i dels collectius.
Matries. Cultura clssica 236
Matries
Cultura clssica (optativa)
La matria de cultura clssica s una optativa que pretn aportar a lalumnat coneixements sobre la con-
tribuci del mn clssic a la civilitzaci occidental en els mbits literari, artstic, cultural i cientfc, entre
daltres, perqu reconeguin i valorin crticament alguns elements comuns provinents del mn clssic.
Les civilitzacions clssiques, Grcia i Roma, sn certament singulars en relaci amb altres cultures
humanes: ni han desaparegut del tot, ni han estat totalment integrades pels seus descendents. Els
homes i les dones que han viscut en els seus territoris desprs daquestes civilitzacions hi han retornat
de forma continuada per tal denriquir, en qualsevol mbit, les prpies
cultures. Daltra banda, la civilitzaci occidental no es pot entendre
sense la presncia de la tradici cultural grecoromana que, tant o ms
que daltres, li confereix elements unitaris caracterstics.
A partir de la comparaci constant entre el nostre mn i els diferents
aspectes dels clssics grecoromans, lalumnat ha de copsar aquells
mbits en qu en som hereus directes, aquells en qu ho som de forma
indirecta perqu han estat reinterpretats pels homes i les dones daltres poques, i aquells altres en qu
hi ha clares divergncies, fruit de lassimilaci daltres tradicions i de levoluci histrica.
Aquesta matria optativa vol contribuir a la millora de la formaci humanstica de lalumnat, proporcio-
nant una base slida per assentar coneixements no nicament de les cincies humanes i socials, sin
tamb de disciplines cientfques i tcniques.
Els continguts de cultura clssica sorganitzen en tres blocs: Grcia i Roma com a civilitzacions histriques;
lherncia de la cultura clssica, i iniciaci als elements bsics de les llenges i literatures grega i llatina.
En el primer bloc es pretn que lalumnat comprengui la dimensi temporal i espacial dels fenmens
lligats a la civilitzaci clssica, i que sigui capa de reconixer aspectes diversos de la cultura grecolla-
tina pel que fa a la llengua, la literatura, la flosofa, la cincia, la tcnica,
lurbanisme, larquitectura i les arts plstiques, entre daltres, identifcant
elements unitaris i plurals. En aquest sentit, lalumnat haur de transferir
competncies adquirides en el marc daltres matries i, especialment, de
les cincies socials.
El segon bloc vol donar eines a lalumnat perqu reconegui i valori crticament
les aportacions de la civilitzaci clssica en la conformaci de la cultura
que li s prpia, tot respectant la diversitat didentitats culturals. Implica
el desenvolupament per part dels alumnes de la sensibilitat esttica i la
capacitat de refexi crtica en valorar la pervivncia de la cultura clssica
en contextos diversos, adquirint la conscincia de pertinena a una cultura
que comparteix arrels comunes amb daltres. Certs elements de la cultura clssica sn la base dalgunes
de les formes vigents de pensament i organitzaci poltica i aquest fet permet establir un lligam entre
els continguts de la matria i els deducaci per a la ciutadania.
La cultura clssica
contribueix a la
formaci humanstica
de lalumnat.
Les competncies
de matries com
llengua i literatura
i cincies socials es
transfereixen a la
cultura clssica.
Finalment, el tercer bloc pretn iniciar lalumnat en la dimensi lingstica de la civilitzaci grecoromana,
basada sobretot en elements de lalfabet i del lxic, i incorporant tamb alguns continguts de literatura.
Per aquells alumnes que optin pel llat a quart dESO pot representar una introducci excellent, per el
carcter inicial daquesta formaci lingstica fa aconsellable la matria per a tot lalumnat que vulgui
usar amb rigor i precisi la seva llengua. Les relacions daquest mbit amb la llengua i literatura catalana
i castellana, aix com amb la primera o segona llengua estrangera, sn molt estretes, i fan possible que
lalumnat transfereixi coneixements duna matria a una altra.
Catalunya conserva importants restes patrimonials del seu passat grec i llat, la qual cosa possibilita en
molts casos lanlisi directa dels elements materials del passat. Ara b, el contingut de la matria no es
circumscriu nicament al conjunt de creacions culturals perdurables
incloent els textos escrits, sin que inclou valors intangibles que han
inspirat o inspiren diversos mbits i manifestacions de les societats.
En tots els casos conv, per, plantejar la didctica daquesta matria
de manera que els i les alumnes que sapropen a la cultura clssica la
percebin, no com una qesti desconnectada del seu mn, sin com
a un component ms, per molt que quedi aparentment desdibuixat dins lampli marc de la cultura
contempornia. s per aix que conv no cenyir-se nicament en un passat lluny i distant, per b que
pugui suscitar inters per si mateix, sin partir tamb de referents actuals per copsar linfux de la cultura
grecollatina. s aleshores quan caldr aprofundir en el coneixement de la cultura clssica prpiament
dita, modifcada, adaptada i reinterpretada per les societats al llarg dels segles i fns a lactualitat.
ObJECtIuS
La matria de cultura clssica a leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament
1. Localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments histrics ms rellevants de les cultures
grega i llatina.
2. Reconixer i identifcar aspectes diversos de la cultura grecollatina pel que fa a la llengua, la literatura,
la flosofa, la cincia i la tcnica, lurbanisme, larquitectura i les arts plstiques, valorant-los en la seva
unitat i diversitat.
3. Valorar la mitologia clssica, especialment la grega, com a font dinspiraci artstica al llarg de la
histria. Identifcar altres formes de religiositat, sobretot de lpoca romana, establint parallelismes
amb religions de lactualitat.
4. Valorar la conscincia de pertinena a un entorn social i cultural, identifcant elements de pervivncia
de la cultura clssica en la prpia, tot respectant la diversitat didentitats culturals.
5. Localitzar elements rellevants del patrimoni arqueolgic dpoca clssica, tot analitzant-ne els trets defnidors
i valorant-los com a herncia cultural dels grups humans i manifestaci de la seva riquesa i diversitat.
6. Identifcar les arrels clssiques de valors actuals dins els mbits de leducaci, el pensament, el dret
o la poltica, valorant els elements que cal preservar i revisar.
7. Reconixer i valorar les pervivncies de la cultura clssica en contextos artstics, lingstics i cientif-
cotcnics, entre daltres, tant en la cultura occidental com en daltres cultures passades i presents.
Sha de potenciar una
cultura clssica til
per a la vida actual.
COntInGutS
Grcia i roma com a civilitzacions histriques
Localitzaci en el temps i en lespai de Grcia i Roma antigues, analitzant alguns elements rellevants
de lorganitzaci social, poltica i econmica per mitj de diverses fonts histriques. Identifcaci dels
elements de canvi i continutat entre ambdues civilitzacions.
Identifcaci de les primeres formes de pensament racional sorgides en la Grcia antiga.
Valoraci de la importncia de les primeres aportacions cientfques dels grecs i la seva continutat i
desenvolupament en el mn cientfc i tcnic de lpoca romana.
Caracteritzaci de lorigen mtic del mn segons els grecs i els romans. Identifcaci de les divinitats
gregues i romanes, aix com dels principals relats mtics. Identifcaci daltres formes de religiositat
popular, especialment al mn rom, establint parallelismes amb el present.
Reconeixement dels principis de lurbanisme grec i, sobretot, rom i valoraci de la importncia del
mn urb en la civilitzaci clssica, tot localitzant les ciutats principals, els edifcis urbans represen-
tatius i algunes de les grans obres pbliques, per observaci directa o indirecta.
Identifcaci dels elements que confguren lart clssic i dels canvis i continutats entre Grcia i Roma,
localitzant, analitzant i valorant els elements patrimonials de lpoca clssica a Catalunya.
Anlisi daspectes de la vida quotidiana (lleure, costums, relacions familiars i socials) entre els grecs
i els romans a partir de reconstruccions histriques en suports diversos, inclosos els mitjans audio-
visuals i les TIC.
Lherncia de la cultura clssica
Reconeixement de la pertinena a una cultura, confgurada amb diversos elements culturals, valorant
crticament la incidncia de les aportacions de la cultura clssica.
Identifcaci de les relacions dintercanvi cultural entre grecs i romans i daltres cultures coetnies.
Identifcaci de les diferents visions de la cultura clssica al llarg de la histria de la cultura occidental, reco-
neixent els perodes de reivindicaci del passat clssic i interpretant ls que sha fet del llegat clssic.
Anlisi i valoraci de les aportacions artstiques de lantiguitat clssica a partir dexemples passats i
presents.
Reconeixement delements de la mitologia clssica en manifestacions artstiques i culturals del mn
actual (arts plstiques, arts escniques, msica, dansa, cinema).
Caracteritzaci dels valors, disposicions i costums fruit de lherncia clssica en diversos camps
(educaci, pensament, dret, poltica).
Iniciaci als elements bsics de les llenges i literatures grega i llatina
Localitzaci en el temps i en lespai de les llenges grega i llatina. Identifcaci de les seves arrels
comunes i de les relacions amb altres famlies lingstiques.
Identifcaci dels trets bsics dels alfabets grec i llat i comparaci amb alfabets daltres llenges.
Comparaci dalguns elements estructurals de la llengua prpia amb les llenges grega i llatina per
iniciar-se en el concepte de llengua fexiva.
Reconeixement de diversos tipus de fonts histriques escrites, identifcant els sistemes descriptura,
els diferents suports materials i les informacions que aporten al coneixement del passat.
Reconeixement de la diversitat lingstica de les llenges romniques, valorant el seu origen com.
Identifcaci de llatinismes en la llengua prpia, aix com delements del vocabulari culte i terminologia
cientifcotcnica.
Caracteritzaci dels principals gneres literaris dpoca clssica i valoraci de la literatura clssica com
a expressi de la dimensi cultural i esttica de la llengua. Identifcaci de la pervivncia posterior
daquests gneres literaris per mitj de fonts i suports diversos.
CrItErIS DavaLuaCI
Localitzar en el temps les etapes bsiques de les cultures grega i romana i els seus fets ms rellevants.
Reconixer els elements de canvi i continutat entre ambdues cultures, aix com valorar la seva relaci
amb altres cultures coetnies.
Identifcar les formes bsiques de lorganitzaci social i poltica de Grcia i Roma reconeixent els
elements de pervivncia en les institucions poltiques i socials del mn actual.
Localitzar lespai geogrfc de les civilitzacions grega i romana, aix com elements rellevants del
patrimoni cultural i artstic de lpoca clssica a Espanya i Catalunya, valorant-ne la necessitat de
preservaci.
Valorar la mitologia clssica com a font dinspiraci al llarg de la histria, identifcant-ne lherncia
en algunes manifestacions artstiques i culturals del mn actual.
Reconixer elements del llegat lingstic com de les llenges romniques actuals, distingint alguns
gneres literaris aportats per grecs i romans.
Identifcar aspectes signifcatius de laportaci de la cultura clssica a la civilitzaci occidental en els
camps del pensament, la cincia i la tcnica.
Utilitzar fonts diverses per obtenir, organitzar i processar informaci sobre elements de la vida quo-
tidiana i el lleure de les societats grega i romana, establint relacions entre el passat i el present.
Valorar crticament lherncia dels clssics i les seves possibilitats dinfuir en el mn actual, establint
relacions entre alguns dels seus valors, disposicions i costums i els actuals.
Desplegament del currculum
IntrODuCCI
El Decret 143/2007, de 26 de juny (DOGC nm. 4915), dordenaci dels ensenyaments de leducaci
secundria obligatria, estableix que correspon als centres docents el desenvolupament del currculum,
i el defneix com el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i
criteris davaluaci.
El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular, s
a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a les caracterstiques
del grup de nois i noies i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu entorn social.
Desprs duna lectura atenta i refexiva del currculum, i ats que els centres ja disposen dun desplega-
ment curricular, caldr revisar els actuals documents de centre per ajustar-los al nou marc, ja que en el
Decret es redefneixen el projecte educatiu, el projecte lingstic i el projecte curricular.
Lesmentat Decret estableix que cada centre ha delaborar el projecte educatiu, en el qual, a ms dels
valors, objectius i prioritats dactuaci, ha despecifcar els principis bsics per al desenvolupament curri-
cular i el tractament transversal en les diverses matries dels objectius de leducaci per a la ciutadania
i els drets humans.
El projecte educatiu ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic
del centre; fer pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fona-
mentals, i establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, i tamb per a
lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.
Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres han de prendre decisions sobre:
la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci,
lorganitzaci de les hores dedicades a cada matria,
la distribuci dels continguts de cada matria al llarg de cada curs,
la creaci dmbits de coneixement entre diferents matries,
les mesures adequades datenci a la diversitat,
els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges,
loferta de matries optatives i la defnici, si s el cas, de matries optatives dissenyades pel
centre,
lorganitzaci i disseny del treball de sntesi i del projecte de recerca,
la implementaci de projectes didctics propis.
En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci del projecte
lingstic i els altres documents de centre com ara la programaci.
En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar lestat i s de les diferents llenges al
centre i el seu tractament curricular.
Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modifcaci de qu, com
i per a qu sensenya, ni vol dir desestimar tot all que sha fet servir fns ara, sin que implica revisar,
remarcar i aproftar i, si cal millorar, les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit
a lalumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges.
En defnitiva, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg
pedaggic entre tots els membres del departament didctic i tamb de lequip docent, per visualitzar
i revisar les fnalitats educatives dels actuals documents de centre i adaptar-los a les noves propostes
curriculars. Una revisi conjunta dels membres del claustre per actualitzar qu i com ensenyar, per edu-
car i formar persones autnomes i competents, per exercir com a ciutadans i ciutadanes responsables
i participatius.
aSPECtES bSICS DE La PrOPOSta CurrICuLar COmPEtEnCIaL
El currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la fnalitat de leducaci obligatria
s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin
persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que
els ha tocat viure. Un currculum per competncies signifca ensenyar per aprendre i seguir aprenent
al llarg de tota la vida. Esdevenir competent implica fer-se conscient que el procs densenyament i
daprenentatge t un recorregut que va ms enll de lescolaritat obligatria.
Aquesta proposta es vincula amb la concepci constructivista de laprenentatge, dacord amb la qual
aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per
tal que el coneixement sigui signifcatiu i aplicable. Ats que no es tracta demmagatzemar informaci,
esdev fonamental que lalumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la a la llum de les raons del coneixe-
ment per tal de construir interpretacions prpies.
Algunes de les claus per entendre qu ens aporta la idea daprenentatge per al desenvolupament de
competncies sn: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia
personal de lalumnat, que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge.
1. La integraci de coneixements, tant els propis duna matria, per establir en cada moment les relacions
entre ells, com aquests amb els daltres matries, i fusionar el tractament dels continguts conceptuals,
procedimentals i actitudinals en les activitats didctiques.
El model daprenentatge per competncies es fonamenta en laplicaci de coneixements (saber),
habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resoluci de problemes en contextos
diferents, amb qualitat i efccia.
Ser capa dactuar en situacions de lentorn comporta afrontar la seva complexitat i la necessitat de
tenir en compte i dinterrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i
instruments diferents per compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb els
altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Aix vol dir que el currculum, tot aprofundint en un
coneixement especfc, ha de promoure que lalumnat desenvolupi la capacitat de connectar aquest
coneixement amb el daltres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldre situacions i
problemes de la vida quotidiana.
En el moment de prendre decisions sobre qu, qui, com i quan sensenya, i en relaci amb aquesta
transversalitat del coneixement, els continguts de les diferents matries shaurien de plantejar des
dun enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competncies bsiques. Aquest
enfocament suposa establir un mapa de la transversalitat dels continguts. s a dir, buscar les inter-
seccions dels continguts de les diferents matries i seqenciar-los de forma coherent per evitar les
repeticions i alhora tenir en compte tots els continguts essencials.
Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a refexionar sobre la transversalitat
de les decisions que es prenen en relaci amb el currculum poden ser:
Es prenen acords interdepartamentals per seleccionar i seqenciar continguts
comuns de diferents matries.
La seqncia didctica se centra en lestudi de fets, fenmens o problemes des duna
visi global.
El treball de sntesi (de 1r a 3r curs) integra continguts relacionats amb les matries
del curs.
Es fan projectes transversals en el centre com ara: setmana cultural, jornades
solidries, tallers interdisciplinaris
2. La funcionalitat dels aprenentatges (aplicaci dels coneixements en diferents situacions i contex-
tos) ha de tenir en compte que lorganitzaci dels diversos continguts (que integren els conceptes,
procediments i actituds) esdev el mitj a travs del qual es poden comprendre i interpretar fets,
situacions i problemes. En la mesura que lalumnat pren conscincia que el que ha aprs serveix
per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels
continguts apresos.
Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges, el professorat ha de donar rellevncia a la seva
contextualitzaci. En lestudi de les diferents unitats cal crear situacions didctiques que permetin la
transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci dels problemes a diferents nivells.
La idea daplicaci comporta ser capa dutilitzar un coneixement ja conegut en la comprensi i reso-
luci de situacions noves, s a dir, no analitzades explcitament a laula. Aix vol dir que les activitats a
plantejar per avaluar si lalumnat ha desenvolupat una determinada competncia no poden ser totes
de tipus reproductiu dall que sha dit o sha exemplifcat. En canvi, han de possibilitar que lalumnat
mostri que s capa daplicar el coneixement aprs en lanlisi de nous problemes i en la presa de
decisions en relaci amb temtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en sabers i en
valors.
Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a refexionar sobre la funcionalitat
de les decisions que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser:
Els continguts que es tracten a laula estan relacionats amb fets reals o amb
problemes quotidians.
Les notcies de lactualitat sn material destudi o via per plantejar problemes
dinters per a lalumnat.
Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci, el treball
de camp o la manipulaci.
Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment
com collectivament.
3. Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs
daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia
del propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es
comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la
llengua en la construcci i comunicaci del coneixement, ja que s leina que permet reconstruir el
coneixement. Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten
comunicar i participar en la construcci compartida del coneixement.
Ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adquireix gran relle-
vncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre lalumnat mateix.
En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en contacte lalumnat
amb la informaci, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten transformar-la
en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest coneixement pugui
ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula.
La refexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci,
i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj perqu lalumnat
comprengui all que fa.
Heus aqu algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a refexionar sobre
ladquisici de cotes dautonomia per part de lalumnat a travs de la transferncia
destratgies per aprendre a aprendre:
Lalumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa.
Les estratgies per a lavaluaci dels aprenentatges tenen en compte la gesti de
lerror a travs de lautoregulaci.
Lalumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre qu i com aprendre.
EStruCturaCI DELS COntInGutS
Quan es fa una lectura dels continguts curriculars, la primera percepci s que sn molts i que no hi ha
prou temps per aconseguir que la majoria de lalumnat els aprengui de manera signifcativa. I, tot i aix,
moltes vegades es constata que encara la llista shauria dampliar, que hi ha continguts que no estan
citats i que podrien ser importants en un ensenyament bsic.
Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del curs s molt necessria
i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevncia. A ms,
cal no oblidar que un canvi de currculum no signifca que shagin de canviar totalment els programes.
El que cal s que les noves propostes siguin el marc per afavorir laprenentatge signifcatiu i la millora
educativa: la integraci o lassimilaci de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que
aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que sn lalumnat dels
centres educatius.
quaDrE 1 PrOPOsTEs PEr A LA sELECCI DELs COnTIngUTs
alguns criteris que cal tenir en compte en la selecci i lorganitzaci
dels continguts
1. Conceptes clau
Cal seleccionar els continguts en funci dels conceptes clau o dels models terics escollits com a prin-
cipals referents per aconseguir els objectius del procs densenyament establert en el projecte educatiu.
Els continguts no tenen gaire sentit si es tracten duna forma allada; cal tractar-los en el marc duna idea
general, que ninterrelaciona moltes altres. Quan es prepara una unitat didctica, s important tenir ben
clar quina s la idea que es vol treballar i quins sn els continguts ms adients per vehicular aquesta idea
general. Per preparar la selecci dels continguts que shan de tractar pot ser til fer un mapa conceptual
que en posi de manifest la jerarquitzaci, aix com les seves interrelacions.
2. Prioritzaci
No tots els continguts associats a un concepte clau o a un model tenen la mateixa importncia, tant pel
que fa a la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge.
Moltes vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres.
Per, davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de
restringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.
3. Ordenaci
Tamb cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de difcultat. Alguns estan ms
a prop de les intucions de lalumnat, del coneixement quotidi, mentre que daltres sn ms abstractes
i allunyats de les seves vivncies, per la qual cosa cal dedicar ms temps al seu ensenyament. Tamb
La SELECCI
DELS COntInGutS
s recomanable que la
presentaci i el disseny dels
continguts
es pot fer
els interessos
de lalumnat
lenfocament disciplinari
o la lgica de la cincia
els problemes
socials rellevants
es contextualitzi es problematitzi
segons a partir de a partir de
per
per per
uns sn ms complexos i abstractes que daltres. Cal, per tant, partir del que sanomena la demanda
daprenentatge dun determinat contingut a lhora de preveure el temps necessari i les activitats concretes
per tractar-lo, i tamb dels diferents ritmes i estils daprenentatge de lalumnat.
4. seqenciaci
En el moment de seqenciar els continguts sha de tenir en compte el procs de resoluci del problema
escollit com a context daprenentatge perqu sigui coherent, i el grau de difcultat. s convenient
comenar pels continguts ms intutius i amb menys demanda cognitiva, i anar augmentant progressi-
vament el nivell de complexitat i dabstracci. Sempre, per, tenint present que lalumnat ha de percebre
que els continguts que va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situaci inicial.
No t massa sentit comenar plantejant un problema, o una situaci, per motivar lalumnat i desprs no
utilitzar-lo per al desenvolupament dels conceptes.
5. Transferncia del coneixement
No sha de pensar que els continguts saprenen a partir duna nica unitat didctica. Normalment,
sintrodueixen en una, per la seva interioritzaci requereix aplicar-los en contextos diferents, i utilitzar-
los tot augmentant-ne el grau de complexitat. Per tant, ms que dedicar molt de temps a lestudi dun
determinat concepte clau o model fns que es consideri que est ben aprs, s millor retornar al mateix
en daltres unitats, projectes i en daltres cursos, treballant-lo en contextos diferents, revisant el que
semblava ja aprs i ampliant-lo. Tamb cal tenir present que el temps densenyament no necessriament
coincideix amb el daprenentatge. Moltes vegades lalumnat reconeix que comprn una idea o un concepte
en situacions diferents daquelles en qu va comenar a aprendre aquella idea o aquell concepte.
6. Transdisciplinarietat
Alguns continguts es tractaran des de diferents disciplines i sovint des de punts de vista diversos. A lhora
de programar cal preguntar-se amb quins continguts daltres matries connecten els nous aprenentat-
ges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a lhora destudiar continguts relacionats amb processos
generals, o b associats a contextos daprenentatge determinats.
7. Integraci
Cal atendre especialment els procediments i les actituds, tenint en compte, per, que no s possible
deslligar-los dels conceptes. Si sn transversals, cal preguntar-se sempre si shan introdut des dalguna
altra matria i plantejar-se com sajuda a connectar els nous aprenentatges amb all que lalumnat ja
sap, tot aprofundint en lespecifcitat de la seva aplicaci a la matria. En tots els casos cal planifcar el
temps necessari.
8. Problematitzaci
La creaci de situacions didctiques, amb un plantejament de la matria de forma problematitzada, a
partir dinterrogants o formulaci dhiptesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o
dabast signifcatiu per a lalumnat, esdev una forma daprenentatge estimulant, ja que permet identifcar
problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat
dels aprenentatges per entendre com s el mn on vivim i educar en lhbit i els valors de qestionar-se
la realitat.
EStratGIES I mEtODOLOGIa
Laplicaci del nou currculum sha de fer tenint en compte les especifcitats que introdueix, les fases
daprenentatge, els diferents mtodes, lorganitzaci social de laprenentatge i el paper que hi ha de jugar
lavaluaci com a reguladora de tot el procs.
El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu les compe-
tncies que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura
vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En
conseqncia shan de seleccionar les estratgies necessries perqu lalumnat aprengui a utilitzar els
recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds duna manera fexible, adequada i en
tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.
Per si es vol que realment lalumnat desenvolupi aquestes competncies, cal una coordinaci efca,
que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents disciplines i que faci possible que
lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents matries curriculars.
Aquesta coordinaci exigeix:
a. que el professorat es posi dacord en la metodologia que entre tots saplicar (molt
especialment en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge);
b. introduir en les matries les diferents estratgies i tcniques daprenentatge,
les habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats
cognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar...);
c. acordar lavaluaci que es far i com shi refectiran els aspectes transversals.
Ats que, dacord amb el que sacaba de dir, aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin
el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los, cal prendre com a punt de partida, duna banda, els
coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes rellevants i a situacions
que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
Laprenentatge es defnir per la seva potencialitat per construir nous coneixements i daltres recursos
necessaris per actuar de manera refexiva. Cal fer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves
concepcions inicials fns a la construcci de nous coneixements que siguin signifcatius i aplicables. Per
aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procs densenyament i daprenentatge que cal seguir, de
manera que, a partir del ms simple i concret es vagi cap al ms complex i abstracte, seguint les fases
que tenen en compte la lgica de qui aprn, com es pot veure al quadre segent:
quaDrE 2 FAsEs DEnsEnyAMEnT I DAPrEnEnTATgE
Font: Jorba, J. i Caselles, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICE-UAB.
Laprenentatge per resoluci de problemes s una metodologia per a ladquisici de les competncies
bsiques a leducaci secundria.
El plantejament de qestions de forma problematitzada, a partir dinterrogants o formulaci dhiptesis
que cal comprovar, pot ser per a lalumnat de secundria, com ja sha comentat abans, una forma
daprenentatge ms estimulant ja que permet identifcar problemes, aprendre a fer-se preguntes,
representar-se com haurien de ser les coses
Lensenyament a partir de la resoluci de problemes facilita la comprensi de la complexitat
del nostre mn a travs del coneixement, aix com el desenvolupament dun pensament
crtic i alternatiu i ladquisici destratgies per aprendre a aprendre, ja que suposa:
informar-se sobre les caracterstiques del problema,
identifcar les variables que intervenen i les diferents interpretacions que hi poden
haver en relaci amb un mateix problema,
fer-se preguntes,
construir una interpretaci prpia a la llum del coneixement,
proposar solucions diverses i creatives.
En sntesi, les estratgies i metodologies que remarquem en aquest apartat es poden preveure amb
altres estratgies i eines metodolgiques a labast del professorat a f de desenvolupar les competncies
bsiques de lalumnat.
COnCrEt
COmPLEX SImPLE
abStraCtE
1. Exploraci didees prvies
Tracta devidenciar quines sn les idees prvies i
descobrir les estructures dacolliment a partir de
les quals es podran introduir nous coneixements.
Tamb permet explicitar i negociar els objectius
daprenentatge perqu lalumnat sel representi.
2. Introducci de nous continguts
Fonamentaci de nous coneixements com a ms
tils de forma provocadora i participativa. Es tracta
que lalumnat obtingui nova informaci significativa
per afavorir la construcci de nou coneixement.
Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant
el dubte per aconseguir un canvi conceptual o
aconseguir reestructurar el coneixement incorporant
nous elements.
3. Estructuraci dels coneixements
Integraci dels nous coneixements a la xarxa existent
mitjanant explicacions i activitats estructurades.
Sestableixen noves conexions entre conceptes que
permeten elaborar idees ms complexes i originals.
4. aplicaci del coneixement
Transferncia del coneixement aprs i aplicar-lo a
la resoluci dun problema o una situaci prctica
en diferents contextos.
Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix
la seva utilitat.
Algunes estratgies i orientacions metodolgiques que el professorat ha de tenir en compte
per al desenvolupament de les competncies bsiques sn:
El dileg pedaggic a laula i la construcci compartida del coneixement.
Ls de les eines de la llengua i del pensament que fan possible seleccionar i
interpretar la informaci per construir i comunicar el coneixement.
Les situacions didctiques adreades a generar i fomentar inters mitjanant la
resoluci de problemes i a fer copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com
s el mn on vivim.
Les metodologies com: el treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de
notcies dactualitat, realitzaci de jocs de simulaci, on els nois i noies participin de
la reconstrucci del coneixement
Ls de fonts dinformaci diversifcades: lectura dimatges, entrevistes i enquestes,
premsa, treball de camp
Laplicaci destratgies per al desenvolupament dun pensament crtic i alternatiu.
El treball cooperatiu i les estratgies per aprendre.
LavaLuaCI
Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i daprenentatge ha de ser coneguda i
coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratgies pedaggiques a les
caracterstiques de lalumnat i constatar-ne el progrs a mesura que avana en els aprenentatges.
s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les intencions
educatives i ha de donar elements per a la refexi i revisi de la prctica docent a f daconseguir canvis i
millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programaci,
en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge.
Ha de permetre que lalumnat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn
lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge. Alhora,
ha de fomentar la participaci de lalumnat, que ha dimplicar-se essent conscient i refexionant sobre
qu aprn, est aprenent o ja ha aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves difcultats
daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i preveure la valoraci
independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup.
Cal utilitzar la diversitat dinstruments davaluaci: discussions en gran i en petit grup, preguntes i
respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes resolts o
investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris
de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges.
Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han
de ser utilitzats en tots els moments del procs amb la fnalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar
el procs densenyament i daprenentatge.
Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa) i per regular les
difcultats i els errors de lalumnat (avaluaci formativa) i per afavorir que lalumnat vagi aprenent a
regular-se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar
els criteris davaluaci que resultin ms signifcatius i aplicar uns instruments davaluaci que ajudin a
laprenentatge i estiguin integrats en les seqncies dactivitats de les diferents unitats de programaci:
lorientaci ha de ser gratifcant per a lalumnat en el seu aprenentatge i, sobretot, orientadora per al
professorat i per a lalumnat en les seves actuacions.
Sha de compartir amb lalumnat el procs avaluador, fent-lo partcip i protagonista del seu procs
daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge
que cal planifcar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest
aprenent i en lavaluaci fnal, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les difcultats i els
errors de lalumnat.
autOnOmIa CurrICuLar DELS CEntrES DOCEntS
El currculum permet un marge fora ampli per a la defnici de projectes propis i contextualitzats. En
aquest sentit refora lautonomia de centres cap a la defnici del seu projecte educatiu.
Lautonomia dels centres permetr, dins el marc que estableix el Departament dEducaci, experincies
innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modifcacions de lhorari escolar i
relacions especfques amb la comunitat local. En cap cas, per, aquestes mesures no podran comportar
aportacions extraordinries de les famlies.
Els centres han de concretar el seu projecte educatiu sense perdre de vista que les decisions sobre lorganitzaci
del currculum, dels espais i del temps estan al servei de les fnalitats educatives que es proposin.
El canvi de currculum pot encetar un debat de fons en el si dels claustres perqu les decisions que
prenguin estiguin, duna banda, fonamentades i compartides i, duna altra, vinculades a processos de
formaci, de refexi sobre la prctica i dinnovaci.
Heus aqu algunes propostes per dinamitzar aquest debat:
Optimitzar i revisar els canals de discussi i participaci del professorat en cada
centre (equips docents, departaments, comissi pedaggica...).
Valorar i compartir bones prctiques, per potenciar el treball en equip i lintercanvi
dexperincies amb daltres centres.
Refexionar i prendre decisions referents al desenvolupament de les competncies
bsiques:
- Identifcar quin s el punt de partida (aproftar actuacions fetes, per exemple,
la refexi i la presa de decisions tenint en compte els resultats de les proves de
competncies bsiques).
- Determinar la contribuci de les diferents matries a ladquisici de les
competncies bsiques.
- Prioritzar en quines competncies conv centrar latenci (en relaci amb tot
lalumnat, a un curs concret).
- Prendre acords a f que tot el professorat les tingui en compte a laula.
- Proposar quin tipus de formaci sajusta a les necessitats detectades.
Organitzacions horries prpies de centre
Com a conseqncia daquestes refexions en el si dels centres, lexercici de lautonomia pot dur a imple-
mentar projectes didctics propis que requereixin una organitzaci horria de les matries diferent de
lestablerta amb carcter general.
Els projectes didctics propis hauran de dur-se a terme durant un perode de quatre cursos perqu la
proposta coincideixi amb la durada duna promoci dalumnes des de 1r fns a 4t dESO, amb la possi-
bilitat de prrroga un cop avaluat i ratifcat el projecte pel centre i pel Departament dEducaci.
Amb carcter general, laplicaci del projecte requereix la prvia aprovaci pel claustre de professorat i
del consell escolar del centre i lautoritzaci del Departament dEducaci.
El Decret 143/2007 estableix, en lannex 3, una assignaci horria global per a cada matria en el conjunt
dels tres primers cursos i una assignaci concreta per a quart curs. A ms daquestes assignacions
globals, determina en lannex 4 una organitzaci horria de les matries per cursos que s daplicaci
amb carcter general.
Si el centre docent opta per un projecte que comporti exclusivament la modifcaci de la distribuci
horria, de 1r a 3r, de les matries per curs, sense que es produeixi cap canvi en lassignaci global de
les matries ni en el nombre mxim que sen poden cursar simultniament, lnic trmit administratiu
necessari s la comunicaci als serveis territorials del Departament dEducaci.
En cas que salteri lassignaci horria global de les matries, sempre respectant els horaris mnims fxats
en lannex 5 del Decret 143/2007, caldr lautoritzaci prvia del Departament dEducaci.
Totes les propostes de modifcacions horries hauran de respectar la resta de requisits que estableix la
normativa.
La PrOGramaCI
Els centres han delaborar, dacord amb el seu projecte educatiu i el currculum establert, la programaci
didctica, que consisteix en la planifcaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada curs de
letapa i per a cada matria o mbit, i que comporta la necessitat de prendre decisions en relaci amb
les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci, concretant les activitats que es faran i la seva
distribuci i temporalitzaci al llarg del curs.
La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per modifcar-les, adaptar-les i millorar-les,
quan calgui, i tamb permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cursos, matries
o mbits i garantir la continutat educativa quan es produeixin canvis en els equips de professorat.
La programaci de matries o mbits ha de mantenir una coherncia al llarg de cada curs i de letapa.
Cal que els departaments didctics i els equips docents refexionin sobre la coherncia interna de la
programaci de la matria i entre les diferents matries al llarg de letapa.
Actualment els centres ja disposen duna programaci. El que cal s revisar-la, dacord amb el nou
currculum, i refexionar sobre les metodologies emprades i els resultats obtinguts, tenint en compte les
estratgies que afavoreixen el desenvolupament de les competncies bsiques.
A lhora delaborar la programaci de cada matria o mbit i per a cada curs, cal tenir en
compte els aspectes segents:
Seleccionar i concretar les competncies prpies de la matria en qu se centrar
latenci, aix com laportaci de la matria a lassoliment de les competncies
bsiques i els objectius de letapa.
Organitzar i distribuir al llarg del curs els continguts de la matria i les activitats associades.
Prioritzar les metodologies i recursos didctics que facilitin lassoliment de les
competncies i afavorir que lalumnat progressi en el seu aprenentatge, atenent la
diversitat de capacitats, motivacions i interessos.
Consensuar les connexions que es poden establir entre els continguts de les diferents
matries que simparteixen simultniament al llarg del curs.
Establir els criteris, els instruments i els tipus davaluaci.
Establir, quan calgui, les adaptacions curriculars pertinents.
treball de sntesi i projecte de recerca
Ats que en cadascun dels tres primers cursos de letapa lalumnat ha de fer un treball de sntesi, i a quart
curs ha de fer un projecte de recerca, la programaci ha de tenir en compte tots dos tipus de treballs.
El treball de sntesi est format per una seqenciaci dactivitats densenyament i daprenentatge que shan
de fer en equip. Aquestes activitats shan concebut per desenvolupar competncies complexes i comprovar
si sha aconseguit, i fns a quin punt, que lalumnat hagi integrat les competncies bsiques, assolides a
partir dels continguts tractats en les diferents matries, per a laplicaci i la resoluci de qestions i proble-
mes relacionats amb la vida prctica. Aquest treball ha dintegrar continguts de diverses matries i admet
diverses concrecions temporals. Al llarg del treball, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat dautonomia
en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
El projecte de recerca, fet en equip, ha destar constitut per un conjunt dactivitats de descoberta i recerca
portades a terme per lalumnat entorn dun tema escollit i acotat, en part, per aquest mateix, sota el guiatge
del professorat. Al llarg del projecte, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat dautonomia i iniciativa
en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
unitats didctiques
Un cop establerta la programaci, els departaments didctics han de prendre decisions sobre les unitats didc-
tiques en qu es concreta lensenyament i aprenentatge de lalumnat de cada una de les matries o mbits.
Esquema per presentar les unitats didctiques
1. Ttol i justifcaci de la unitat.
2. Matria o mbit des don es treballa la unitat.
3. Durada i temporalitzaci de la unitat al llarg del curs.
4. Competncies prpies de la matria i contribuci a les competncies bsiques.
5. Objectius daprenentatge.
6. Continguts.
7. Criteris davaluaci.
8. Metodologia (estratgies i activitats daprenentatge i davaluaci).
Organitzaci i tipologia de les activitats.
Materials.
Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge i davaluaci.
9. Refexi sobre la prctica a laula.
Aquest s un exemple desquema per presentar formalment les unitats didctiques programades i en
cap cas pressuposa el cam que els departaments i equips didctics han seguit per arribar a la seva for-
mulaci. Quant al punt 8, refexi sobre la prctica a laula, s evident que noms es pot fer una vegada
sha portat a terme la unitat a laula.
Cal tenir present que la fnalitat central de cadascuna de les matries curriculars s el desenvolupament de
les competncies bsiques, i que cadascuna de les matries contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del
treball en distintes matries.
Lefccia en la consecuci de les competncies depn duna bona coordinaci de les activitats de totes
les matries curriculars. La concepci, lorganitzaci i el disseny de la programaci t un paper clau en
lassoliment de les competncies que estableix el currculum.
En les activitats daprenentatge i davaluaci cal aplicar estratgies basades en la participaci i la interacci
de lalumnat; tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents i en
relaci amb qestions diverses, preferentment signifcatives i funcionals, i a ms demanant-li refexi
sobre el que fa i discerniment a lhora de triar els recursos ms adients al cas, tenint en compte tamb
la dimensi social de les accions.
A lhora de preparar les activitats densenyament i aprenentatge i davaluaci sha de
refexionar sobre si aquestes:
faciliten que lalumnat treballi de forma autnoma i amb responsabilitat,
fan que lalumnat refexioni sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui,
permeten que lalumnat doni respostes obertes, plantegi dubtes per anar reelaborant
el coneixement, i sigui conscient que est aprenent,
ajuden a desenvolupar habilitats desfor, treball i estudi,
fan que lalumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb efccia all que aprn,
que transfereixi els seus aprenentatges a lanlisi i la resoluci de noves situacions i
posi en prctica els valors i les normes de convivncia,
complementen el treball individual i el treball cooperatiu i, per tant, es facilita que els
companys i companyes sajudin entre si,
promouen ls de les TIC i els mitjans audiovisuals en tasques adients,
connecten amb els interessos de lalumnat,
presenten diferents graus de complexitat.
En sntesi, la programaci didctica s una eina molt til per a lequip de professorat, ja que permet
refexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia dels diferents continguts que est abordant
lalumnat de forma simultnia i poder establir connexions entre les diferents matries.
Annexos 253
Annexos
Decret 143/2007
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria
obligatria.
La Generalitat de Catalunya, dacord amb all previst a larticle 131.3.c) de lEstatut dautonomia de Cata-
lunya, t competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci
secundria obligatria, incloent-hi lordenaci curricular.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix a larticle 6 que sentn per currculum el
conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci de
cadascun dels diferents ensenyaments.
Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya fxar lordenaci
curricular de leducaci secundria, tenint en compte els ensenyaments mnims fxats pel Reial decret
1631/2006, de 29 de desembre. Correspon als centres docents, dacord amb el principi dautonomia
pedaggica dorganitzaci i de gesti que la Llei els atribueix, desenvolupar i completar, si ho creuen
necessari, el currculum establert per ladministraci educativa, amb la fnalitat que el currculum sigui
un instrument vlid per a donar resposta a les caracterstiques i a les diferents realitats de cada centre.
La Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, a larticle 20, defneix la llengua catalana com la
llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els seus nivells educatius, com ja ho feia la Llei
7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya.
LEstatut dautonomia de Catalunya, a larticle 6, determina que la llengua prpia de Catalunya s el catal
i que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.
La generalitzaci de leducaci bsica i obligatria fns als setze anys t, com una de les seves fnalitats,
combinar la qualitat amb lequitat de loferta educativa i potenciar la igualtat doportunitats per a tota la
infncia i jovent que viu a Catalunya. El nostre pas compta amb una tradici important i amb un model
propi per a lescolaritzaci de joves adolescents entre els 12 i els 16 anys: linstitut-Escola, precedent de
referncia del que ha de ser una educaci secundria de qualitat per a tothom. Tenint en compte aquesta
tradici, per amb la voluntat dactualitzar-la a les necessitats i demandes de la societat davui i del futur,
es proposa una ordenaci curricular que faciliti i potenci el mxim desenvolupament del talent de tots
i cada un dels nois i de les noies per aconseguir lxit escolar de tot el jovent.
Aquesta etapa educativa s el marc idoni per consolidar les competncies bsiques, realitzar nous aprenentatges
i posar les bases per a una formaci personal basada en lautonomia personal que permeti laprenentatge
al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solidaritat, en la participaci i en la capacitat dadquirir
compromisos individuals i collectius, per aprendre a participar activament en una societat democrtica.
El centre docent s lmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currculum i s on se nevidencia
lefccia, la coherncia i la utilitat. s en laplicaci del currculum, en cada centre i en cada aula, on sha
de concretar la fexibilitat i lautonomia curricular, en funci de les caracterstiques del grup de nois i
noies, de lequip docent que s el responsable de la seva aplicaci, de les caracterstiques del centre i de
Annexos 254
lentorn territorial on est ubicat. Els nois i les noies shauran desforar per aprendre, les famlies hauran
de collaborar amb el professorat fent el seguiment del treball quotidi dels seus flls i flles, el professorat
haur de crear entorns motivadors per a laprenentatge i ladministraci educativa haur de facilitar els
recursos necessaris per millorar lxit escolar. Aquesta autonomia dels centres ha danar acompanyada
de mecanismes davaluaci i de rendici de comptes.
En aquest Decret es defneixen les competncies bsiques generals que els nois i les noies han de desen-
volupar i consolidar en fnalitzar leducaci secundria obligatria. Aquestes competncies contribueixen
al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa, a la incorporaci a la vida
adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de tota la vida.
Fomentar laprenentatge al llarg de tota la vida suposa que el jovent ha de tenir una formaci completa,
tant en coneixements, com en competncies bsiques, que els permetin seguir aprenent i poder combinar
lestudi i la formaci amb lactivitat laboral o amb altres activitats.
Els objectius de leducaci secundria obligatria es defneixen per al conjunt de letapa. En cada rea
curricular es descriu la seva aportaci al desenvolupament de les competncies bsiques i es defneixen
els objectius generals, i els continguts i criteris davaluaci de cada curs. Els elements que conformen
el currculum sordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i
dautonomia del centre. Aquests principis han dafavorir la fexibilitat curricular per adequar lensenyament
a les caracterstiques de lescola i a les diferncies dels grups que la conformen, i han de fer viable, possible
i prioritria latenci a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
Els centres concretaran en el seu projecte educatiu els elements bsics que orientin el desenvolupament
del currculum i en permetin ladequaci a lentorn.
Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les diverses maneres daprendre
de lalumnat; adequar lensenyament a les caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenen-
tatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que els nois i les noies han dassolir;
potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup
en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el
coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i comproms; posar els mitjans necessaris perqu
cada noi i noia se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci.
Lautonomia pedaggica i de gesti que es preveu permet que els centres educatius tinguin una funci deter-
minant en el desenvolupament i en laplicaci del currculum. Ladequaci curricular a les caracterstiques de
cada centre comporta la fexibilitat necessria per avanar en una educaci inclusiva, a la vegada que afavoreix
la coordinaci entre els centres dun mateix territori per intercanviar experincies i punts de vista.
Aix mateix, aquest Decret regula els horaris escolars generals de les diferents matries de leducaci secundria
obligatria, lavaluaci dels processos daprenentatge, les condicions de promoci i titulaci de lalumnat i
les condicions en que es pot realitzar la diversifcaci curricular des del tercer curs de lESO, amb lobjectiu
que lalumnat que ho necessiti pugui aconseguir els objectius generals de letapa i el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria amb una organitzaci especfca dels continguts, de les activitats o de les
matries diferents de les establertes amb carcter general, si lequip docent ho creu convenient.
Els programes de qualifcaci professional inicial (PQPI) sadrecen, com un itinerari educatiu, formatiu
i professionalitzador, al jovent que encara no ha obtingut el ttol de graduat en ESO. Es plantegen com
Annexos 255
una via doportunitats que permet assolir competncies professionals de nivell elemental en un sector
professional i desenvolupar habilitats personals i socials. Els programes de qualifcaci professional esde-
venen aix una via daccs al mn laboral i, alhora, una via daccs tant cap als cicles formatius de grau
mitj per al jovent que opti per presentar-se a les proves daccs i les superin com cap a daltres ofertes
formatives. Parallelament, els PQPI esdevenen una nova via per obtenir el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria per al jovent que, de manera voluntria, sinscrigui en els mduls especfcs que
sorganitzin amb aquesta fnalitat. s per aquest motiu que en aquest Decret es recullen, tamb, els
referents curriculars daquests mduls.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa larticle 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14
de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat i dacord
amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;
En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
CaPtOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL
article 1
Principis generals
1.1 Letapa de leducaci secundria obligatria t carcter obligatori i gratut. Comprn quatre cursos
acadmics que es cursaran normalment entre els dotze i els setze anys. Leducaci secundria
obligatria sinicia, generalment, lany natural en qu es compleixen els dotze anys. Amb carcter
general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb rgim ordinari fns als divuit anys,
complerts en lany en qu fnalitza el curs.
1.2 Leducaci secundria obligatria sorganitza en diferents matries. El quart curs t complementri-
ament carcter orientador, tant per als estudis posteriors, com per a la integraci a la vida laboral.
1.3 Leducaci secundria obligatria sorganitza dacord amb els principis deducaci comuna i sori-
enta a disminuir el sexisme i landrocentrisme, al reconeixement de la diversitat afectivosexual i a la
valoraci crtica de les desigualtats, aix com a latenci a la diversitat de lalumnat, amb la fnalitat
que pugui assolir els objectius generals de letapa. En aquesta etapa, es posa una especial atenci
a ladquisici de les competncies bsiques, a la detecci i tractament de les difcultats daprenen-
tatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientaci educativa de lalumnat i a la relaci amb
les famlies per donar suport al procs educatiu dels seus flls i flles.
1.4 Leducaci secundria obligatria mant la coherncia amb leducaci primria, garantint la coordi-
naci entre les etapes, per tal dassegurar una transici adequada de lalumnat entre etapes i facilitar
la continutat del seu procs educatiu, com a part integrant de leducaci bsica.
1.5 Leducaci secundria obligatria posa especial atenci a lorientaci educativa i professional del
conjunt de lalumnat. Aix mateix, lacci educativa en aquesta etapa procurar la integraci de les
diverses experincies i aprenentatges de lalumnat i sadaptar als seus ritmes de treball.
Annexos 256
article 2
Finalitat
2.1 La fnalitat de leducaci secundria obligatria s proporcionar a tots els nois i les noies una educaci
que els permeti assegurar un desenvolupament personal slid, adquirir les habilitats i les competn-
cies culturals i socials relatives a lexpressi i comprensi oral, a lescriptura, al clcul, a la resoluci
de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per ra
de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, lautonomia personal, la coresponsa-
bilitat i la interdependncia personal i a la comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes
cientfc, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a
Catalunya. Aix mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i destudi amb
autonomia i esperit crtic, la sensibilitat artstica, la creativitat i lafectivitat de tots els nois i les noies.
2.2 Leducaci secundria obligatria ha de garantir la igualtat real doportunitats per desenvolupar les
capacitats individuals, socials, intellectuals, artstiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies
que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educaci de qualitat adaptada a les necessitats
de lalumnat i on predomini lxit escolar, i lequitat en la seva aplicaci i distribuci en el territori.
article 3
Objectius de leducaci secundria obligatria
Leducaci secundria obligatria contribuir a desenvolupar les habilitats i les competncies que per-
metin als nois i a les noies:
a. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre
el valor del dileg, de la cooperaci, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors
bsics per a una ciutadania democrtica.
b. Desenvolupar i consolidar hbits desfor, destudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina
com a base indispensable per a un aprenentatge efca i per aconseguir un desenvolupament per-
sonal equilibrat.
c. Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els
estereotips que suposin discriminaci entre homes i dones.
d. Enfortir les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i amb la relaci amb els altres,
i rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els
confictes pacfcament.
e. Desenvolupar lesperit emprenedor i la confana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa
personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planifcar, prendre decisions i assumir responsabili-
tats.
f. Conixer, valorar i respectar els valors bsics i la manera de viure de la prpia cultura i daltres cultu-
res, i respectar-ne el patrimoni artstic i cultural.
g. Identifcar com a prpies les caracterstiques histriques, culturals, geogrfques i socials de la
societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinena al pas.
Annexos 257
h. Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en
llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en arans, i consolidar hbits de lectura i
comunicaci emptica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.
i. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o ms llenges estrangeres.
j. Desenvolupar habilitats bsiques en ls de fonts dinformaci diverses, especialment en el camp
de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informaci amb sentit crtic.
k. Comprendre que el coneixement cientfc s un saber integrat que sestructura en diverses disciplines,
i conixer i aplicar els mtodes de la cincia per identifcar els problemes propis de cada mbit per
a la seva resoluci i presa de decisions.
l. Adquirir coneixements bsics que capacitin per a lexercici dactivitats professionals i alhora facilitin
el pas del mn educatiu al mn laboral.
m. Gaudir i respectar la creaci artstica i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions
artstiques i utilitzar diversos mitjans dexpressi i representaci.
n. Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i con-
tribuir a la seva conservaci i millora.
p. Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, afermar
els hbits de salut i incorporar la prctica de lactivitat fsica i lesport a la vida quotidiana per afavorir
el desenvolupament personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota
la seva diversitat.
article 4
La llengua catalana, eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge
4.1 El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a llengua vehicular
densenyament i daprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa:
activitats orals i escrites de Ialumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i
material didctic, activitats daprenentatge i davaluaci, i comunicacions amb les famlies.
4.2 Lobjectiu fonamental del projecte educatiu plurilinge s aconseguir que tot Ialumnat assoleixi una
slida competncia comunicativa en acabar Ieducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar
normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals
i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.
Durant Ieducaci secundria es far un tractament metodolgic de les dues llenges ofcials tenint
en compte el context sociolingstic, per garantir el coneixement de les dues llenges per part de
tot Ialumnat, independentment de les llenges familiars.
Dacord amb el projecte lingstic, els centres podran impartir continguts drees no lingstiques
en una llengua estrangera. En cap cas els requisits dadmissi dalumnes als centres que imparteixin
continguts drees no lingstiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta ra.
4.3 Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic propi, en
qu adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingstica de Ientorn i al
Annexos 258
mateix temps hi garantiran la continutat i la coherncia de lensenyament de les llenges estrangeres
iniciades a primria.
4.4 El projecte lingstic establir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis
per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, sarbitraran mesures de traducci
per al perode dacollida de les famlies.
4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran Iacollida personalitzada de Ialumnat nouvingut. En
el projecte lingstic es fxaran criteris perqu aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el
procs daprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana.
4.6 Per a lalumnat nouvingut, simplementaran programes lingstics dimmersi en llengua catalana
amb la fnalitat dintensifcar-ne Iaprenentatge i garantir-ne el coneixement.
article 5
La llengua occitana a la Val dAran
Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a la Val dAran amb les assignacions temporals i en
els mbits daprenentatge i les rees que el Consell General de la Val dAran, dacord amb el Departament
dEducaci, determini.
CaPtOL II: CURRCULUM
article 6
Currculum
6.1 Sentn per currculum de leducaci secundria obligatria el conjunt de competncies bsiques,
objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci daquesta etapa.
6.2 Per a cada matria, aquest Decret determina els objectius, per a tota letapa, aix com els continguts
i criteris davaluaci en els diferents cursos.
6.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currculum deducaci secundria obligatria.
El currculum elaborat pel centre formar part del seu projecte educatiu.
article 7
Competncies bsiques
7.1 Sentn per competncia la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la refexi i el discerniment tenint en compte la
dimensi social de cada situaci.
7.2 El currculum de leducaci secundria obligatria inclour les competncies bsiques que es
determinen a lannex 1 daquest Decret.
Annexos 259
7.3 Al currculum de cadascuna de les matries hi constaran les competncies bsiques que es treba-
llen en aquella matria, la contribuci de la matria a ladquisici de les competncies generals de
letapa, els objectius, els continguts i els criteris davaluaci. A lannex 2 sestableix el currculum de
les matries, tenint en compte la distribuci per cursos que fgura a lannex 4 daquest Decret.
7.4 Lorganitzaci de les activitats a laula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les
formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre la comunitat educativa i la relaci amb
lentorn, contribuiran a la consolidaci de les competncies bsiques. Les activitats complementries
i extraescolars poden afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.
7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matries, com a factor bsic per el desenvolupament
de les competncies bsiques i per ladquisici dels objectius educatius de letapa.
CaPtOL III: ORGANITzACI DELS ENSENyAMENTS
article 8
Matries
8.1 En totes les matries que cursin els alumnes en leducaci secundria obligatria, es posar una
especial atenci en les competncies lingstiques, que els capacitin per comprendre i expressar el
que han aprs i per argumentar el punt de vista propi.
8.2 En totes les matries es treballaran la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci
audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors.
8.3 Els objectius que estableix lannex 2 daquest Decret, en relaci amb leducaci per a la ciutadania i
els drets humans, han de formar part del projecte educatiu del centre per tal que hi hagi continutat
entre els valors que es treballen en les diferents matries i la tutoria, aix com en la resta dactivitats
que es desenvolupen en el marc del centre.
8.4 Les competncies bsiques es desenvoluparan en les diferents matries i amb activitats de diferents
graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la prpia
matria i interdisciplinaris o de les diverses matries, i sintegraran les diferents experincies i
aprenentatges dels alumnes.
8.5 Els centres podran organitzar programes de refor per afavorir lxit escolar per a lalumnat amb
difcultats daprenentatge que accedeix a leducaci secundria, dacord amb el que estableix el
decret dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria a aquests efectes. Aquests programes
tenen com a fnalitat assegurar els aprenentatges bsics que permetin als alumnes poder seguir
amb normalitat els ensenyaments daquesta etapa.
8.6 Les matries dels tres primers cursos de leducaci secundria obligatria sn les segents:
Educaci fsica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Lengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i arans, a la Val dAran
Annexos 260
Llengua estrangera
Matemtiques
Msica
Tecnologies
En cadascun daquests tres primers cursos tot lalumnat haur de fer les matries segents:
Educaci fsica
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i arans, a la Val dAran
Llengua estrangera
Matemtiques
8.7 En el tercer curs la matria de cincies de la naturalesa es podr desdoblar en biologia i geologia, per
un costat, i fsica i qumica, per laltre. A lavaluaci fnal de curs i a efectes de promoci, la matria
mantindr el seu carcter unitari.
8.8 Cada centre podr proposar i organitzar matries optatives en els tres primers cursos dins del marge
horari establert.
8.9 Dintre de loferta de matries optatives els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura
clssica.
8.10 Tots els alumnes de quart curs de leducaci secundria obligatria han de cursar les matries segents:
Educaci tica cvica
Educaci fsica
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a la Val dAran
Matemtiques
Llengua estrangera
8.11 A ms de les matries enumerades en lapartat anterior, cada alumne haur de cursar tres matries
optatives especfques dentre les segents:
Biologia i geologia
Fsica i qumica
Informtica
Llat
Msica
Segona llengua estrangera
Tecnologia
8.12 Als centres duna lnia es cursar un mnim de quatre de les matries optatives especfques de
lapartat anterior. En els centres de dues o ms lnies es cursar un mnim de sis matries.
8.13 Els centres informaran i orientaran lalumnat perqu lelecci de matries optatives especfques
serveixi per consolidar aprenentatges bsics o puguin ser tils per estudis posteriors o per incor-
porar-se al mn laboral. Amb lobjectiu dorientar lalumnat, les matries optatives de quart curs es
podran agrupar en diferents opcions, dacord amb els estudis posteriors que vulguin fer o dacord
amb les seves preferncies.
Annexos 261
article 9
Treball de sntesi
9.1 El treball de sntesi est format per un conjunt dactivitats densenyament-aprenentatge que shan de
fer en equip, concebudes per desenvolupar competncies complexes i comprovar si sha aconseguit, i
fns a quin punt, que lalumnat sigui capa de relacionar les competncies bsiques treballades en les
diferents matries per a laplicaci i la resoluci de qestions i problemes relacionats amb la vida prctica.
Aquest treball ha dintegrar continguts de diverses matries i admet diverses concrecions temporals.
9.2 Al llarg del treball, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat dautonomia en lorganitzaci del
seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
9.3 Sha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres primers cursos de letapa. El treball de sntesi,
a efectes de qualifcaci, tindr la consideraci duna matria optativa.
article 10
Projecte de recerca
10.1 En el quart curs tot lalumnat ha de realitzar un projecte de recerca en equip. Aquest projecte ha
destar constitut per un conjunt dactivitats de descoberta i recerca realitzades per lalumnat entorn
dun tema escollit i acotat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat.
10.2 Al llarg del projecte, lalumne o alumna ha de mostrar capacitat dautonomia i iniciativa en lorganit-
zaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
10.3 El projecte de recerca tindr la consideraci duna matria optativa.
article 11
Horari
11.1 En lannex 3 sestableixen els horaris globals de cada matria de coneixement en qu sorganitza
leducaci secundria obligatria, computant 35 setmanes lectives per curs a ra de 30 hores set-
manals als quatre cursos.
11.2 A lannex 4 daquest Decret es concreta la distribuci de les matries i lhorari, en hores setmanals
de mitjana, per a cada curs de letapa.
11.3 A primer i a segon curs el nombre de matries cursades per lalumne no ha de superar en dues les
de lltim cicle deducaci primria.
11.4 Les matries optatives, que hauran de ser dun mnim de dues hores setmanals, es podran orga-
nitzar al llarg de tot el curs o en trimestres o quatrimestres, tot i que, en lavaluaci fnal de curs i a
efectes de promoci, es consideraran com una nica matria.
article 12
mbits de coneixement
12.1 Lmbit de coneixement s el conjunt de continguts interrelacionats que corresponen a dues o ms
matries i que es treballen integradament.
Annexos 262
12.2 Per afavorir la integraci de coneixements i que el nombre de professors i professores que intervenen
en un grup dalumnes de primer i segon curs deducaci secundria obligatria sigui el mnim pos-
sible, sagruparan matries en mbits de coneixement que seran impartides pel mateix professorat.
El centre educatiu defnir els mbits que crea i els recollir en el seu projecte educatiu.
12.3 El Departament dEducaci establir els requisits de formaci i/o titulaci que haur de reunir el
professorat deducaci secundria per impartir les matries prpies dun mbit de coneixement,
dacord amb el que disposa larticle 26.3 i la disposici addicional setena de la Llei orgnica 2/2006,
de 3 de maig, deducaci.
12.4 Lmbit de coneixement savaluar en funci de cada una de les matries que el composin.
CaPtOL Iv: ATENCI A LA DIVERSITAT
article 13
Atenci a la diversitat
13.1 Leducaci secundria obligatria sorganitza dacord amb els principis de leducaci comuna i
datenci a la diversitat de lalumnat. Les mesures datenci a la diversitat tenen com a objectiu
atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competncies bsiques,
els objectius educatius i els continguts de letapa. Ni la diversitat sociocultural de lalumnat, ni la
diversitat en el procs daprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminaci
que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulaci corresponent.
13.2 Entre les mesures datenci a la diversitat es preveuran agrupaments fexibles, el refor en grups
ordinaris, el desdoblament de grups per reduir la rtio quan faci falta, les adaptacions curriculars,
la integraci de matries per mbits, programes de diversifcaci curricular i altres programes per-
sonalitzats per aquells alumnes amb necessitats especfques de refor educatiu.
13.3 El Departament dEducaci, amb la fnalitat de facilitar laccessibilitat al currculum establir els
procediments adequats, quan sigui necessari realitzar adaptacions curriculars que sallunyin signi-
fcativament dels continguts i dels criteris davaluaci. Aquestes adaptacions es realitzaran tenint
present el desenvolupament de les competncies bsiques. En aquests supsits, lavaluaci i la
promoci de lalumnat amb adaptacions curriculars es far dacord amb els criteris davaluaci
fxats en les mateixes adaptacions.
13.4 Lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats especfques de refor educatiu en letapa deducaci
secundria obligatria es podr prolongar un curs ms del previst amb carcter general, sempre
que aix afavoreixi lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
13.5 Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu tindr en compte les seves
circumstancies, ledat, coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti grans
mancances en llengua catalana rebr una atenci especfca mitjanant programes dimmersi
simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major
temps possible de lhorari setmanal.
13.6 Lalumnat dincorporaci tardana que presenti un retard de dos o ms anys descolaritzaci, podr
ser escolaritzat en un o dos cursos inferiors als que li correspondria per edat, sempre que aquesta
Annexos 263
escolaritzaci li permeti acabar letapa en els lmits dedat establerts amb carcter general. Per
aquest alumnat sestabliran les mesures de refor necessries que facilitin la integraci escolar i la
recuperaci del desfasament descolaritat, i li permeti continuar amb xit els estudis.
13.7 Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals podr comportar tant ladaptaci
curricular com la fexibilitzaci de la permanncia en un curs o en tota letapa. El Departament
dEducaci establir els requisits per a la detecci, lavaluaci i els informes per a la regulaci dels
expedients acadmics en cada cas.
13.8 Lescolaritzaci de lalumnat amb discapacitat o transtorns greus de conducta podr comportar
tant ladaptaci curricular com la fexibilitzaci de la permanncia en un curs o en tota letapa. El
Departament dEducaci establir els requisits per a la detecci, lavaluaci i els informes per a la
regulaci dels expedients acadmics per als diferents casos.
13.9 Les mesures datenci a la diversitat que els centres adoptin formaran part del projecte educatiu del centre.
article 14
Programes de diversifcaci curricular
14.1 Els centres podran organitzar programes fexibles de diversifcaci curricular per a lalumnat que
necessiti una organitzaci diferenciada de lestablerta en el centre, pel que fa als continguts i als
criteris davaluaci per tal que sassoleixi els objectius i competncies bsiques de letapa i afavorir
lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Aix mateix, el Departament
dEducaci podr autoritzar programes de diversifcaci curricular que comportin una organitzaci
curricular i un horari de permanncia en el centre diferent, ja sigui perqu comparteixen lescolaritat
ordinria amb altres activitats externes al centre o perqu els centres organitzen altres activitats que
afavoreixen continuar amb xit els estudis i que requereixen una organitzaci, diferent. En aquestes
situacions, lavaluaci sajustar al que estableixi el programa de diversifcaci curricular.
14.2 Podr participar en els programes de diversifcaci curricular lalumnat des del tercer curs deducaci
secundria obligatria, desprs de loportuna avaluaci i a proposta dels equips docents. Tamb hi
podran participar aquells nois i noies, un cop escoltat lalumne i la famlia, que han cursat segon
curs per que no estan en condicions de passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
14.3 Els programes de diversifcaci curricular tindran una durada dun o dos cursos escolars. Per a
lalumnat que sincorpora en acabar el segon curs tindran una durada de dos cursos.
14.4 Els programes semmarquen en tres grans mbits: un mbit de carcter lingstic i social; un mbit
cientfc i tecnolgic; i un mbit prctic, que es podran desenvolupar, tamb, agrupant-los mitjanant
projectes interdisciplinaris. Lalumnat cursar un mnim de tres matries del currculum ordinari en
un grup ordinari del curs corresponent.
Lmbit lingstic i social inclour els aspectes bsics del currculum corresponent a les matries
de llengua i literatura catalana i castellana, llengua estrangera i cincies socials, geografa i histria.
Lmbit cientfc i tecnolgic inclour els corresponents a les matries de matemtiques, cincies
de la naturalesa i tecnologies.
14.5 Cada programa de diversifcaci curricular haur despecifcar la metodologia, els continguts i els
criteris davaluaci.
Annexos 264
14.6 Lalumnat que en fnalitzar el programa no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria i compleixi els requisits de ledat, podr continuar un curs acadmic
ms en el programa.
14.7 El Departament dEducaci establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions
per al desenvolupament dels programes de diversifcaci curricular que comportin la realitzaci
dactivitats fora del centre, que en cap cas podran ser de tipus laboral ni professional.
CaPtOL v: ACCI TUTORIAL I ORIENTACI
article 15
Principis
15.1 Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels
alumnes, el seguiment del seu procs daprenentatge i lorientaci escolar, acadmica i professional
per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables,
de manera que tots els alumnes aconsegueixin un major i millor creixement personal i integraci
social. Aix mateix, lacci tutorial ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en
el grup classe i en la implicaci de lalumnat i les seves famlies en la dinmica del centre. Lacci
tutorial ha demmarcar el conjunt dactuacions que tenen lloc en un centre educatiu, tot integrant
les funcions del tutor i les actuacions daltres professionals i organitzacions.
15.2 El pla dacci tutorial del centre ha de concretar els aspectes organitzatius i funcionals de lacci
tutorial i els procediments de seguiment i davaluaci, i ha desdevenir un referent per a la coordina-
ci del professorat i per al desenvolupament de lacci educativa. Lacci tutorial s responsabilitat
del conjunt del professorat que interv en un mateix grup, en tant que lactivitat docent implica,
a ms del fet dimpartir els ensenyaments propis de lrea, el seguiment i lorientaci del procs
daprenentatge de lalumnat i ladaptaci dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives
que presenten els alumnes i les alumnes. El centre garantir la coherncia i continutat de lacci
tutorial durant lescolaritzaci de lalumnat.
15.3 Com a part de la formaci integral de lalumnat, lacci tutorial ha de organitzar els procediments de treball
conjunt amb les famlies per a la coordinaci i seguiment tant del procs daprenentatge com dels aspectes
de desenvolupament personal, de convivncia i cooperaci, i dorientaci acadmica i professional.
article 16
Organitzaci
16.1 A cada grup dalumnes se li assignar un tutor o tutora que coordinar lacci tutorial del grup i es
responsabilitzar de la seva tutoria. En casos especfcs es pot assignar un segon tutor o tutora, que
en compartir la tutoria.
16.2 El tutor o tutora s responsable del seguiment de lalumnat i ha de vetllar especialment per a lasso-
liment de les competncies bsiques i per a la coordinaci, a aquests efectes, de tot el professorat
que incideix en un mateix alumne o alumna. La persona tutora, que preferentment ha de ser un/a
professional amb experincia, ha de tenir cura que lelecci del currculum per part de lalumne o
Annexos 265
alumna sigui coherent al llarg de letapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel
que fa a la seva situaci actual com a les seves opcions de futur acadmic i laboral.
16.3 El director del centre assignar la matria deducaci per a la ciutadania i els drets humans a un
professor titular duna especialitat docent de cincies socials (geografa i histria i flosofa) o que
tingui la idonetat corresponent.
En aquest segon supsit la idonetat del professor es deduir de la seva titulaci acadmica i expe-
rincia adquirida, sempre que es compti amb lacceptaci de linteressat, i es valorar en primer
lloc la idonetat del tutor per impartir aquesta matria.
article 17
Actuacions dels equips docents
17.1 En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs daprenentatge del seu alumnat, els
equips docents, formats pel professorat del grup dalumnes, tindran les funcions segents:
Fer el seguiment global de lalumnat del grup i establir les mesures necessries per a la millora de
laprenentatge, dacord amb el projecte educatiu del centre.
Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat, dacord amb la normativa establerta i amb el projecte
educatiu del centre, i adoptar les decisions de promoci corresponents.
Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEducaci o es determinin en el pla dorientaci
i acci tutorial del centre.
17.2 Els equips docents collaboraran per a prevenir els problemes daprenentatge que puguin presentar-
se i compartiran tota la informaci que sigui necessria per treballar de manera coordinada en el
compliment de les seves funcions.
CaPtOL vI: AVALUACI I PROMOCI
article 18
Avaluaci
18.1 Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat deducaci secundria obligatria ser contnua
i diferenciada segons les diferents matries. El professorat avaluar tenint present els diferents
elements del currculum.
18.2 Els criteris davaluaci de les matries sn un referent fonamental per determinar el grau dassoli-
ment de les competncies bsiques i dels objectius de cada matria.
18.3 Lequip docent, coordinat pel tutor del grup, actuar de manera collegiada en tot el procs dava-
luaci i en ladopci de les decisions que en resultin.
18.4 Quan el progrs de lalumne no sigui ladequat sestabliran mesures de refor educatiu. Aquestes
mesures sadoptaran quan es detecti el problema i en qualsevol moment del curs, i la seva fnalitat
ser garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procs educatiu amb
xit.
Annexos 266
18.5 El professorat avaluar tant els aprenentatges de lalumne, com els processos densenyament
emprats i la prpia prctica docent.
18.6 Els pares o tutors legals han de conixer la situaci acadmica de lalumne i les decisions relatives
al procs seguit per lalumne, aix com el seu progrs educatiu.
article 19
Promoci
19.1 En fnalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip docent
prendr les decisions corresponents sobre la promoci de lalumnat.
19.2 Es passar al curs segent quan shagin assolit els objectius de les matries cursades o es tingui
avaluaci negativa en dues matries com a mxim, i es repetir curs si es t avaluaci negativa en
tres o ms matries. De forma excepcional es pot permetre la promoci amb avaluaci negativa en
tres matries si lequip docent considera que lalumne t bones expectatives per seguir amb apro-
ftament el curs segent, que t bones expectatives de recuperaci i que la promoci ser positiva
per a la seva evoluci acadmica.
19.3 Per facilitar a lalumnat la recuperaci de les matries que han tingut avaluaci negativa el Departament
dEducaci establir i regular el procediment de les proves extraordinries previstes en larticle 28.4 de
la Llei orgnica deducaci que en qualsevol cas semmarcaran en el procs davaluaci contnua.
19.4 Quan un alumne no passi de curs haur de continuar un any ms al mateix curs. Aquesta mesura
anir acompanyada dun pla de refor i ajuda personalitzat, que haur destablir el centre educatiu,
per aconseguir que superi les difcultats detectades en el curs anterior.
19.5 Lalumne podr repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a mxim, dins de letapa.
De manera excepcional podr repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.
En aquest cas sampliar un any el lmit dedat establert en larticle 1.1.
19.6 Lalumne que promocioni sense haver superat totes les matries seguir un programa de refor des-
tinat a recuperar els aprenentatges i haur de superar lavaluaci corresponent a aquest programa.
article 20
Ttol de graduat deducaci secundria obligatria
20.1 Lalumnat que en fnalitzar leducaci secundria obligatria hagi assolit les competncies bsiques
i els objectius de letapa obtindr el ttol de graduat deducaci secundria obligatria.
20.2 Per a lobtenci del ttol, lavaluaci de lalumnat que cursi un programa de diversifcaci curricular
tindr com a referent lassoliment de les competncies bsiques i els objectius de letapa, i tamb
els criteris davaluaci especfcs del programa.
20.3 Els alumnes que en fnalitzar letapa no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria
obligatria i tinguin ledat mxima per continuar al centre, disposaran, durant els dos anys segents,
duna convocatria anual de proves per superar les matries pendents davaluaci positiva, sempre
que el nombre de matries no sigui superior a cinc.
Annexos 267
20.4 Els alumnes que hagin cursat leducaci secundria obligatria i no obtinguin el graduat en educaci
secundria obligatria rebran un certifcat descolaritzaci on constaran els anys i les matries cursades.
20.5 Els alumnes que hagin cursat un programa de qualifcaci professional inicial i lhagin superat
podran obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria en els termes que estableix
larticle 25 daquest Decret.
article 21
Documents i informes davaluaci
21.1 El Departament dEducaci establir els protocols pertinents per als registres dobservaci i avaluaci
dels alumnes de leducaci secundria obligatria.
21.2 Sense perjudici dels documents que en el seu moment es determini, en fnalitzar letapa selaborar
un informe global individualitzat del procs educatiu seguit per lalumne i del nivell dadquisici
dels aprenentatges. Es garantir la confdencialitat de les dades obtingudes.
article 22
Avaluaci diagnstica
22.1 En fnalitzar el segon curs de leducaci secundria obligatria es realitzar una avaluaci diagnos-
tica, que no tindr efectes en lexpedient acadmic individual, sin carcter formatiu i orientador
per als centres i informatiu per a les famlies i per a tota la comunitat educativa.
22.2 Els centres utilitzaran els resultats de lavaluaci diagnstica per prendre les mesures oportunes i faci-
litar que tot lalumnat assoleixi les competncies bsiques previstes per a aquest nivell descolaritat.
22.3 Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permetr analitzar, valorar i reorientar,
si cal, la prctica docent dels dos primers cursos de leducaci secundria obligatria per aconseguir
la formaci i els aprenentatges previstos.
22.4 El Departament dEducaci facilitar als centres els models, instruccions i suport necessari per dur
a terme lavaluaci diagnstica.
CaPtOL vII: DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM
I AUTONOMIA DE CENTRES
article 23
Autonomia dels centres
23.1 El Departament dEducaci fomentar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, poten-
ciar el treball en equip del professorat i nestimular la refexi i lactivitat investigadora a partir de
la prctica docent.
23.2 Per impulsar lautonomia dels centres, el Departament dEducaci potenciar la funci directiva
mitjanant mesures especfques adreades a reforar el lideratge, competncia i la responsabilitat
del director o directora i de lequip directiu.
Annexos 268
23.3 Cada centre elaborar el seu projecte educatiu, en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats
dactuaci, especifcar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament trans-
versal en les diverses matries, els objectius de leducaci per a la ciutadania i els drets humans. El
projecte educatiu tindr en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic
del centre; far pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors
fonamentals; i establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix
com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.
23.4 Per garantir una millor acci educativa shan de constituir equips de professorat per a cada curs,
procurant que el nombre de professors i professores que interv en un mateix grup sigui, especial-
ment als primers cursos, el ms redut possible.
23.5 El Departament dEducaci afavorir la coordinaci entre els projectes educatius dels centres
deducaci primria i els deducaci secundria obligatria a f que el pas de lalumnat duna etapa
a laltra sigui viscut com a continutat positiva.
23.6 Per millorar i incentivar el procs daprenentatge de lalumnat, els centres podran establir compro-
misos amb les famlies i la comunitat local dacord amb la seva responsabilitat educativa.
23.7 Lautonomia dels centres podr comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departa-
ment dEducaci, experincies innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades,
modifcacions de lhorari escolar i relacions especfques amb la comunitat local. En cap cas, per,
aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinries de les famlies.
23.8 Per al desenvolupament del currculum establert els centres podran implementar projectes didctics
propis que requereixin una organitzaci horria de les matries diferent a lestablerta amb carcter
general en lannex 4, sempre que es mantinguin els mnims dhores per matria que sestableixen a
lannex 5. Laplicaci del projecte requereix laprovaci prvia pel consell escolar o, en el seu cas, del
titular del centre i lautoritzaci del Departament dEducaci, el silenci administratiu ser positiu.
El projecte inclour la justifcaci i argumentaci del canvi plantejat aix com els instruments de
seguiment i davaluaci previstos i el comproms de dur-lo a terme per un perode de quatre cursos
amb la possibilitat de prrroga un cop avaluat i ratifcat pel centre i el Departament dEducaci.
article 24
Material didctic
Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats,
drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a les pres-
cripcions que efectu el Departament dEducaci per a la seva aplicaci.
CaPtOL vIII: PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL
article 25
Programes de qualifcaci professional inicial
25.1 El Departament dEducaci organitzar i, en el seu cas, autoritzar programes de qualifcaci profes-
sional inicial a f dafavorir la inserci social, educativa i laboral del jovent major de setze anys, fets
Annexos 269
durant lany natural de linici del programa, que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria.
25.2 Excepcionalment podran incorporar-se en els programes de qualifcaci professional inicial alum-
nes de quinze anys que, havent-hi cursat segon, no estiguin en condicions de passar a tercer i
hagin repetit ja una vegada en letapa. En aquests casos caldr lacord dalumnes i pares o tutors,
lavaluaci acadmica de lequip docent i lavaluaci psicopedaggica corresponent, aix com els
informes previs que el Departament dEducaci determini. Aix mateix, caldr el comproms per part
de lalumne de cursar els mduls per a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria.
25.3 Els programes de qualifcaci professional inicial respondran a un perfl professional, expressat a
travs de la competncia general, les competncies professionals, socials i personals i la relaci de
qualifcacions i unitats de competncia incloses en el programa.
25.4 Els programes de qualifcaci professional inicial inclouran tres tipus de mduls: mduls especfcs
que desenvoluparan les competncies del perfl professional i preveuran, amb carcter general, una
fase de prctiques en centres de treball; mduls formatius de carcter general que possibilitin el
desenvolupament de les competncies bsiques i afavoreixin la transici des del sistema educatiu
al mn laboral, i mduls que duguin a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obli-
gatria.
25.5 Lalumnat que superi els mduls especfcs referits a unitats de competncia rebran una certifca-
ci acadmica expedida pel Departament dEducaci. Aquesta certifcaci ser capitalitzable per a
lobtenci, quan correspongui, del certifcat corresponent expedit pel Departament de Treball.
25.6 Els mduls per a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria tindran carcter
voluntari, excepte per als alumnes a qui fa referncia lapartat 2 daquest article i seran impartits
pels centres especfcament autoritzats pel Departament dEducaci.
25.7 Els mduls per a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria sorganitzaran de
forma modular i correspondran a tres mbits: mbit de la comunicaci, mbit social i mbit cientfc
i tecnolgic. El Departament dEducaci determinar els aspectes curriculars bsics a desenvolupar
en cadascun dels mbits.
25.8 Per a aquells alumnes que vulguin cursar els mduls per a lobtenci del ttol de graduat en educaci
secundria obligatria, el Departament dEducaci establir els procediments que permetin el reco-
neixement dels aprenentatges adquirits tant en lescolaritzaci ordinria en leducaci secundria
obligatria com en la resta dels mduls del programa.
25.9 Loferta de programes de qualifcaci professional inicial podr adoptar modalitats diferents amb
la fnalitat dadaptar-se a les necessitats i interessos personals, socials i educatius de lalumnat.
25.10 Dacord amb el que estableix larticle 75.1 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, entre
aquestes modalitats shaur dincloure una oferta especfca per al jovent amb necessitats educatives
especials que, tot i tenir un nivell dautonomia personal i social que li permeti laccs a un lloc de
treball, no pugui integrar-se en una modalitat ordinria.
25.11 Els programes organitzats pel Departament dEducaci es podran realitzar en conveni amb altres
administracions i entitats, pbliques o privades.
Annexos 270
DISPOSICIOnS aDDICIOnaLS
Disposici addicional primera
simultanetat destudis obligatoris i ensenyaments artstics o esportius
El Departament dEducaci establir mesures per a facilitar el seguiment i superaci dels estudis deducaci
secundria obligatria a lalumnat que cursa simultniament aquesta etapa i estudis de msica o dansa,
o b amb una dedicaci signifcativa a lesport.
Disposici addicional segona
Educaci de persones adultes
1. El Departament dEducaci far una oferta educativa per les persones adultes que vulguin adquirir
les competncies i els coneixements corresponents a leducaci secundria obligatria. Aquesta
oferta sadaptar a les condicions i necessitats de les persones que optin per aquesta formaci i es
podr realitzar a travs densenyament presencial, semipresencial o a distncia.
2. Per facilitar la fexibilitat en els aprenentatges i la conciliaci amb altres activitats, aquests estudis
sorganitzaran de forma modular en tres grans mbits: lmbit de la comunicaci, lmbit social i
lmbit cientfc tecnolgic. Lorganitzaci daquests ensenyaments ha de permetre que els estudiants
els puguin realitzar en dos cursos acadmics.
3. Lmbit de la comunicaci inclour: llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura, i llengua
estrangera.
4. Lmbit social inclour: cincies socials, geografa i histria; educaci per a la ciutadania; educaci
visual i plstica, i msica.
5. Lmbit cientfc tcnic inclour: cincies de la naturalesa; matemtiques; tecnologies, i els aspectes
relacionats amb la salut i el medi ambient recollits en el currculum deducaci fsica.
6. Els centres podran incloure altres matries que considerin necessries, de les detallades a larticle 8
daquest Decret, per completar i millorar els diferents mbits.
7. La superaci dels tres mbits donar dret a lalumne a lobtenci del ttol de graduat en educaci
8. El centre de formaci de persones adultes, dacord amb qu estableixi el Departament dEducaci,
valorar la formaci reglada que lalumne acrediti i far tamb la valoraci dels coneixements i expe-
rincies prvies adquirits a traves de leducaci no formal, amb la fnalitat dorientar i adscriure al
nou alumnat al nivell que li correspongui en cada un dels mbits de coneixement.
9. El Departament dEducaci organitzar peridicament proves per les persones majors de divuit anys
perqu puguin obtenir directament el ttol de graduat deducaci secundria obligatria.
10. Aquests ensenyaments seran impartits en centres docents ordinaris o especfcs, degudament auto-
ritzats pel Departament dEducaci.
Annexos 271
Disposici addicional tercera
Lensenyament de la religi
1. Lensenyament de la religi sinclour a leducaci secundria dacord amb el que estableix la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
2. El Departament dEducaci garantir que tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin manifestar
la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que lopci feta suposi cap tipus de
discriminaci.
Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat, els pares o tutors
del qual no hagi optat perqu cursin ensenyaments de religi, rebin la deguda atenci educativa,
a f que lelecci duna o altra opci no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap
cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni
a qualsevol rea de letapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes pels
pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre.
3. La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions
religioses que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa, ser competncia de les
autoritats religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors,
les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris.
4. Quan shagi optat pels ensenyaments de religi es podr escollir entre els ensenyaments de religi
catlica, els daquelles confessions religioses que disposen dacords internacionals en matria edu-
cativa, o lensenyament dhistria i cultura de les religions.
5. Lavaluaci dels ensenyaments religiosos s far amb els mateixos criteris que la de les altres mat-
ries, per les qualifcacions no seran computables en les convocatries en les que han dentrar en
concurrncia els expedients acadmics, amb la fnalitat de garantir el principi digualtat i de lliure
concurrncia de tot lalumnat.
Disposici derogatria
Sens perjudici del que estableix la disposici fnal primera en relaci amb el calendari daplicaci de la
nova ordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria, queden derogats:
Del Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya: les referncies
a leducaci secundria obligatria del captol 1, el captol 4 i lapartat 3 de lannex.
El Decret 96/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci
El Decret 75/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels crdits variables de leducaci
Aix com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en all que soposi al que sestableix en aquest
Decret.
Annexos 272
Disposicions fnals
1. El calendari daplicaci del que estableix aquest Decret s el segent:
Lany acadmic 2007-2008 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments a primer i tercer curs.
Lany acadmic 2008-2009 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments a segon i quart curs.
2. Sautoritza el Departament dEducaci a dictar les disposicions que siguin necessries per a lapli-caci
del que disposa aquest Decret.
3. Aquest Decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al DOGC.
Barcelona, juny de 2007
Jos Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Ernest Maragall i Mira
Conseller dEducaci
Annexos 273
Annexos
Ordre EDU/295/2008
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals
del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en larticle 28 estableix el marc de lavaluaci dels
aprenentatges de lalumnat.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci
secundria obligatria a Catalunya, determina els principis i les caracterstiques de lavaluaci i de pas
de curs de lalumnat daquesta etapa educativa.
Dacord amb les disposicions esmentades, lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha
de ser contnua i diferenciada per matries, amb observaci sistemtica de ladquisici dels continguts
educatius i amb una visi globalitzada del procs daprenentatge al llarg de letapa, centrada en el des-
envolupament i consolidaci de les competncies bsiques.
La fnalitat de lavaluaci s identifcar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjanant lavaluaci
inicial, informar sobre els processos densenyament i aprenentatge amb lavaluaci contnua i formativa,
comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluaci contnua i sumativa, i orientar el professorat
perqu ajusti la seva tasca docent al progrs dels alumnes i les alumnes.
Aquests diferents propsits de lavaluaci fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se qu
savalua, com sha davaluar i amb quins referents shan de comparar els resultats.
Sha de programar, avaluar i gestionar laula tenint en compte la gran diversitat de alumnes presents, i
sha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix grau daprofundiment.
En tot cas, shan dimpulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien
les llibertats individuals i accepten les diferncies entre dones i homes sense que se nhagin de derivar
desigualtats.
Les estratgies de recollida de la informaci, els instruments per avaluar i la interpretaci dels resultats de
lavaluaci en general han de centrar-se en la identifcaci de les potencialitats i les habilitats de lalumnat
i han de permetre identifcar qu aprn, per tamb com aprn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes davaluaci, dacord amb els objectius proposats per la normativa
esmentada, estableix el procediment i els documents i requisits formals necessaris que asseguren la
coherncia del procs davaluaci de manera que informa de levoluci de laprenentatge de lalumnat
i orienta la presa de decisions en la prossecuci del procs educatiu. La formalitzaci de les dades
davaluaci tamb ha de permetre ladequada certifcaci acadmica a efectes administratius.
A proposta del director general de lEducaci Bsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment
establert en els articles 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment
i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat, i dacord amb el dictamen del Consell Escolar de
Catalunya;
Annexos 274
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora,
Ordeno:
article 1
Objecte i mbit daplicaci
Aquesta Ordre t per objecte establir lordenaci de lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de
letapa deducaci secundria obligatria, regulada pel Decret 143/2007, de 26 de juny, i s daplicaci a
tots els centres pblics i privats, inclosos els centres deducaci especial, que imparteixen ensenyaments
deducaci secundria obligatria, i que estan dins lmbit territorial de Catalunya. Aix mateix, saplicar
a lalumnat amb ledat compresa dins els lmits que marca el Decret 143/2007 escolaritzat en centres
deducaci especial que imparteixen leducaci bsica i obligatria.
article 2
Criteris generals
2.1 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en leducaci secundria obligatria ha de
ser contnua i diferenciada segons les diferents matries del currculum. Els objectius i les compe-
tncies bsiques, que indiquen el sentit general en qu ha de progressar tot lalumnat, han de ser
el referent de les programacions i lavaluaci.
2.2 Lavaluaci ha de ser contnua, ats que s un component essencial de la mateixa programaci de
les matries, i t per objecte constatar els avenos de lalumnat i detectar les difcultats tan bon
punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessries perqu lalumnat
pugui continuar amb xit el seu procs daprenentatge. A f que lavaluaci sigui contnua, shan
destablir pautes per a lobservaci sistemtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu
procs daprenentatge.
2.3 Lavaluaci ha de tenir un carcter formatiu, regulador i orientador del procs educatiu, i la informaci
que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de lalumnat sin tamb els
processos densenyament emprats i la prctica docent. Lavaluaci ha de constatar lassoliment de
resultats de laprenentatge.
2.4 Lavaluaci ha de ser, tamb, diferenciada per les matries del currculum, a f de constatar els aven-
os de lalumnat en cadascuna. Els referents per a lavaluaci sn lassoliment de les competncies
bsiques i els criteris davaluaci de les matries. Aix mateix shan de tenir en consideraci els
diferents elements del currculum, el treball fet a classe i linters i lesfor per progressar demostrat
per lalumne/a.
2.5 Els centres docents han dincloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte
a lavaluaci i el pas de curs de lalumnat, respecte a lacreditaci de letapa i respecte al disseny
dactivitats davaluaci i de recuperaci.
2.6 Les programacions de cada matria han dincloure els criteris davaluaci i les activitats davaluaci
i de recuperaci previstes.
Annexos 275
2.7 Lavaluaci fnal de cada matria sha de fer en relaci amb els criteris davaluaci establerts per al curs.
2.8 Els centres docents han de fer pblics els criteris davaluaci concretats en el projecte educatiu i els que
saplicaran en lavaluaci dels aprenentatges, i tamb els criteris per decidir si lalumnat passa de curs;
aix mateix, els centres han dinformar les famlies i els alumnes daquests criteris. Aquesta informaci
ha de permetre el comproms de lalumne o alumna i de la famlia en el procs daprenentatge.
article 3
Coordinaci amb els centres deducaci primria
3.1 Amb la fnalitat de garantir una adequada transici de lalumnat entre letapa deducaci primria
i la deducaci secundria obligatria, aix com per facilitar la continutat del procs educatiu, els
centres deducaci secundria obligatria han de sollicitar als centres deducaci primria una cpia
de lhistorial acadmic de lalumne o alumna i linforme individualitzat, amb la informaci que es
consideri convenient per a la millor incorporaci de lalumne/a a la nova etapa educativa.
3.2 Els centres deducaci secundria, en la programaci dactivitats del primer trimestre del primer
curs, han de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tutor/a del darrer curs de leducaci primria
de lalumnat i el tutor/a del primer curs de leducaci secundria obligatria, per tal de completar
la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.
article 4
Equip docent
4.1 Lequip docent, integrat pel professorat del grup dalumnes i coordinat pel professor o professora
que exerceixi la tutoria, ha dactuar com a rgan collegiat, en tot el procs davaluaci i en ladopci
de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha daportar informaci sobre el procs daprenentatge de lalumnat
en la matria o matries que imparteixi.
4.3 Lequip docent, en la valoraci dels aprenentatges de lalumnat, ha dadoptar les decisions per con-
sens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de lequip pot emetre un
vot nic, amb independncia del nombre de matries que imparteixi. El vot del tutor/a ser diriment
en cas dempat.
article 5
sessions davaluaci
5.1 La sessi davaluaci s la reuni de lequip docent, coordinada pel professor o professora que
exerceix la tutoria, per intercanviar informaci i prendre decisions sobre el procs daprenentatge
de lalumnat.
5.2 Tamb poden participar en les sessions davaluaci altres professors amb responsabilitats de coordi-
naci pedaggica i altres professionals que intervinguin en el procs densenyament i aprenentatge
de lalumnat.
Annexos 276
5.3 Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del
procs densenyament cal fer almenys una sessi davaluaci trimestral.
5.4 Per millorar el coneixement i lacollida dels i les alumnes i prendre decisions sobre el seu procs
daprenentatge, en el primer trimestre del primer i del quart curs, a ms de la sessi indicada en el
punt anterior, se nha de celebrar una altra com a mnim.
5.5 A les sessions davaluaci, lequip docent ha dacordar les decisions que consideri necessries per
facilitar el procs daprenentatge de lalumnat.
5.6 La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions davaluaci del seu grup dalumnes, aixecar
acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular lintercanvi dinformaci
amb els pares, mares o representants legals de cadascun dels alumnes.
article 6
Atenci a la diversitat
6.1 Per respondre a les necessitats de tot lalumnat, incls el que manifesta ms difcultats per aprendre
i tamb el que presenta altes capacitats intellectuals, cal establir en la programaci prevista a laula
les adaptacions necessries dacord amb els aspectes segents:
a. Verifcar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat.
b. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu,
i identifcar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball
previstes en la programaci.
c. Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar plenament a laula,
i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programaci daula
com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat.
d. Planifcar mesures de refor de les matries o mbits si les adaptacions incorporades a les pro-
gramacions de les matries resulten insufcients per a determinats alumnes.
e. Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especfcament en les programacions.
6.2 Programes de diversifcaci curricular.
Per a lalumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insufcients les mesures pre-
vistes a lapartat anterior, els centres docents poden organitzar programes fexibles de diversifcaci
curricular per tal de facilitar lassoliment dels objectius generals, les competncies bsiques i lob-
tenci del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria mitjanant una organitzaci de
continguts i matries del currculum diferent a lestablert amb carcter general i una metodologia
especfca i personalitzada. Aquests programes els ha delaborar cada centre tal com sestableix en
el Decret 143/2007.
En els programes de diversifcaci curricular hi pot participar lalumnat des del tercer curs deducaci
secundria obligatria, desprs de loportuna avaluaci i a proposta dels equips docents. Tamb
hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat lalumne i la famlia, que han cursat segon curs
per no estan en condicions de passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
Els programes de diversifcaci curricular han de tenir una durada dun o dos cursos escolars. Per a
lalumnat que sincorpora en acabar el segon curs han de tenir una durada de dos cursos. Lavaluaci
Annexos 277
del procs daprenentatge daquest alumnat, com la de la resta, ha de ser contnua i diferenciada
segons els diferents mbits, projectes interdisciplinaris i matries del programa.
Cal que el conjunt del professorat que imparteix ensenyaments del programa faci lavaluaci de
manera collegiada, coordinada per la persona responsable de la tutoria.
En les sessions davaluaci, quan el progrs de lalumnat no respongui als objectius previstos en el
programa de diversifcaci curricular corresponent, cal adoptar les mesures educatives pertinents, les
quals queden recollides en la programaci general del programa i referides a lalumne/a en qesti.
Si en fnalitzar el primer curs del programa lequip docent considera que lalumne o alumna ha
assolit de manera sufcient els objectius i les competncies bsiques, i sempre que aquesta mesura
afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, lesmentat equip pot decidir que realitzi el
quart curs seguint el currculum general a laula ordinria, si cal, amb les adaptacions oportunes.
Lalumnat que en acabar el programa no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat/gradu-
ada en educaci secundria obligatria i compleixi els requisits dedat establerts en larticle 1.1 del
Reial decret 1631/2006, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci
secundria obligatria, pot romandre un curs ms en el programa de diversifcaci curricular.
6.3 Les adaptacions incorporades en la programaci ordinria de laula, les mesures de refor i les pre-
vistes en un pla de diversifcaci curricular poden resultar insufcients per atendre adequadament
lalumnat ms vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les
de la resta de companys. En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt
dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos esco-
lars. Aquest pla pot comportar que algunes rees o part de les rees no simparteixin. La comissi
datenci a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans lnies de latenci
que es proporcionar a lalumne/a durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant
dacord amb el seu progrs.
El responsable delaborar aquest pla ser el tutor o la tutora de lalumne/a, amb la collaboraci
dels professionals que desprs hi treballaran, com poden ser els altres docents i professionals del
centre i dels serveis educatius. Tamb sha de comptar amb la participaci dels pares, les mares o
els representants legals de lalumne/a, i lalumne/a mateix si la seva edat i circumstncies personals
ho aconsellen, i sels ha descoltar durant el procs de presa de decisions i sha de tenir en compte
el seu acord en les decisions fnals i, si es considera convenient, tamb hi han dintervenir profes-
sionals daltres mbits, com el social o de la salut. El pla lha daprovar el director o la directora del
centre, amb el vistiplau de la comissi datenci a la diversitat.
Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora,
ser el designat per fer-ne el seguiment i la coordinaci, i actuar com a principal interlocutor amb
la famlia, a la qual sha de lliurar una cpia del pla.
El pla ha dindicar els suports que ha de rebre lalumne/a per fer efectiva la seva participaci en
les activitats del centre. Sempre que sigui possible, shan dutilitzar els suports de qu disposa
el centre, tant materials com de personal, com sn els seus companys i les seves companyes, el
professorat i altres persones del centre amb la fnalitat de normalitzar tant com sigui possible les
activitats escolars daquest alumnat, de facilitar la seva inclusi en la comunitat i de promoure,
entre tot lalumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferncia. Tamb, en la
mesura de les possibilitats, ha dimplicar la famlia, la qual sha de mantenir informada del procs
i dels aspectes en qu pot collaborar.
Annexos 278
El pla individualitzat ha dincloure:
a. La identifcaci de les habilitats de lalumne/a en els diferents mbits i rees curriculars.
b. Els objectius i les competncies prioritries daprenentatge de les diferents rees o mbits
curriculars.
c. Altres objectius daprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i
lautonomia executiva, ja sigui en lmbit escolar o en altres mbits, com el familiar, de la salut,
del lleure, etc.
d. Les ajudes tcniques i suports que es proporcionaran a lalumne/a en les activitats que es poden fer en
els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
e. Una valoraci peridica i un registre sistemtic del progrs de lalumne/a, que servir per fxar
nous objectius i modifcar, si cal, el pla.
f. Lavaluaci sha de fer dacord amb els objectius fxats en el pla individualitzat.
6.4 Situacions descolaritzaci singular.
Es consideren situacions descolaritzaci singular les escolaritzacions compartides entre centre
ordinari i centre deducaci especial; la realitzaci dactivitats complementries en unitats desco-
laritzaci compartida (UEC); latenci educativa domiciliria, en aules hospitalries o en centres
educatius del Departament de Justcia o del Departament dAcci Social i Ciutadania.
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculat alumnat que temporalment es trobi en situaci
descolaritzaci singular, lequip directiu i els professors o professores que exerceixin la tutoria del
centre on sn matriculats han destablir els procediments necessaris per al seguiment acadmic i
per al procs davaluaci daquest alumnat.
6.5 Els centres deducaci especial i les unitats de suport a leducaci especial o altres agrupaments
singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programaci i lavaluaci, han de seguir els criteris
generals establerts en aquesta Ordre.
article 7
refor i recuperacions al llarg del curs
Amb la fnalitat de garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per prosseguir el procs
educatiu amb xit, quan durant el procs davaluaci contnua es detecti que lalumnat no progressa
adequadament, el centre, en qualsevol moment del curs, ha destablir les mesures pertinents de refor
educatiu i la realitzaci dactivitats de recuperaci. En les actes de les sessions davaluaci realitzades
al llarg del curs hi ha dhaver constncia expressa dels resultats obtinguts per lalumnat en les activitats
de recuperaci esmentades.
article 8
resultats de lavaluaci contnua
8.1 En la darrera avaluaci ordinria del curs escolar, lequip docent ha de valorar els resultats obtinguts
per lalumnat en aquest perode, tant pel que fa als ensenyaments daquest darrer perode com a
les activitats o proves de recuperaci davaluacions anteriors.
Annexos 279
8.2 A partir del conjunt de dades davaluaci obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si
escau, el professor/a de cada matria ha datorgar a cada alumne o alumna una qualifcaci fnal
davaluaci contnua, tenint en compte els criteris davaluaci de cada matria.
8.3 Amb anterioritat a linici del perode dactivitats extraordinries, les famlies han de rebre informaci
dels resultats daquesta qualifcaci fnal davaluaci contnua i de les activitats que es proposen a
lalumnat durant el perode dactivitats extraordinries de recuperaci o de millora.
article 9
Activitats extraordinries davaluaci
9.1 Desprs de la darrera avaluaci ordinria sha diniciar un perode durant el qual el centre ha de realit-
zar les activitats extraordinries de recuperaci o de millora dels resultats obtinguts ja programades
prviament, sens perjudici que es torni a valorar el que ja sha fet durant el curs. Aquest perode
no pot comenar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en lOrdre per la qual sestableix el
calendari del curs.
9.2 Les activitats extraordinries davaluaci de cada matria les ha delaborar i qualifcar el depar-
tament didctic corresponent, dacord amb la programaci dels currculums dels quals sn
responsables.
article 10
Avaluaci fnal de curs
10.1 Les avaluacions fnals a leducaci secundria obligatria shan de fer en cadascun dels quatre cur-
sos de letapa. Desprs de les activitats extraordinries davaluaci lequip docent sha de reunir en
sessi davaluaci fnal de curs per, a partir de les qualifcacions obtingudes, decidir quin alumnat
passa de curs.
10.2 El professor/a de cada matria ha datorgar a cada alumne o alumna una qualifcaci fnal de curs.
Aquesta qualifcaci fnal no pot ser inferior ni a la qualifcaci fnal davaluaci contnua ni a la
qualifcaci obtinguda en les activitats extraordinries davaluaci.
10.3 En cas que algunes matries shagin impartit agrupades en mbits de coneixement, en les actes
davaluaci fnals haur de constar una qualifcaci especfca de cada matria.
10.4 En els tres primers cursos de letapa, per a cada alumne/a lequip docent ha datorgar una qualif-
caci del bloc de matries optatives. Aquesta qualifcaci sha dobtenir com a mitjana aritmtica
arrodonida fns a les unitats de la qualifcaci del treball de sntesi, duna banda, i de la qualifcaci
aportada pels professors de les matries optatives cursades per lalumne/a al llarg del curs, de
laltra.
10.5 A les sessions davaluaci fnals de curs shi pot incorporar, amb veu per sense vot, un membre
de lequip directiu a f de garantir la coherncia dels processos davaluaci entre els diferents grups
del centre.
Annexos 280
article 11
Qualifcacions
11.1 Les qualifcacions que cal usar per expressar els resultats de lavaluaci de tots i cadascun dels
alumnes en tots els documents davaluaci de carcter ofcial sn: excellent (E), notable (N), b (B),
sufcient (S), insufcient (I). Es considera qualifcaci negativa linsufcient; les altres es consideren
totes positives.
11.2 Aquestes qualifcacions han danar acompanyades duna qualifcaci numrica entera, en una escala
du a deu, amb les correspondncies segents:
Insufcient: 1, 2, 3 o 4,
Sufcient: 5,
B: 6,
Notable: 7 o 8,
Excellent: 9 o 10,
i han de constar en tots els documents davaluaci de carcter ofcial que es detallen en larticle 17
daquesta Ordre, aix com en tots els certifcats ofcials expedits pel centre.
article 12
Pas de curs
12.1 En fnalitzar cadascun dels cursos de letapa i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip
docent, en la sessi davaluaci fnal de curs, ha dadoptar les decisions corresponents sobre el
pas de curs de cada alumne o alumna, tenint en compte la seva evoluci general en relaci amb les
competncies bsiques i lassoliment dels objectius en les diferents matries.
12.2 Lalumne/a passa al curs segent quan ha superat els objectius de les matries cursades o t qua-
lifcaci negativa en dues matries com a mxim. Ha de repetir curs si t avaluaci negativa en tres
matries o ms. Excepcionalment, lequip docent pot decidir el pas al curs segent dun alumne/a
amb tres matries suspeses quan lequip consideri que aix no li ha dimpedir seguir amb xit el
curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que aquest pas de curs benefciar la
seva evoluci personal i acadmica. Aquesta decisi requereix el vot favorable de la majoria dels
membres de lequip docent presents en la sessi. En cas dempat, el vot del tutor o tutora ser
diriment.
12.3 Si escau, es comptabilitzen com una sola matria les cursades amb el mateix nom en diferents
cursos.
12.4 Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de lalumnat, excepcionalment, de manera rao-
nada i un cop escoltat el professorat corresponent, lequip docent pot acordar la superaci dalguna
matria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de lalumne/a, lanlisi global
dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperaci i de progrs en els cursos posteriors. Per
prendre aquesta decisi cal el vot favorable dun mnim de dos teros dels membres de lequip
docent presents en la sessi. La qualifcaci daquestes matries ser de sufcient i sindicar a lacta
davaluaci amb un asterisc.
Annexos 281
12.5 Lalumne/a que en fnalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs ha de
romandre un any ms en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a
mxim dins letapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se nha repetit cap
en cursos anteriors de letapa.
12.6 Lalumnat t dret a cursar leducaci secundria obligatria en els centres ordinaris fns als divuit
anys complerts en lany natural en qu fnalitza el curs.
article 13
Mesures de suport i refor en el pas de curs
13.1 Lequip docent ha destablir mesures de refor i suport en la programaci del curs segent per a
lalumnat que passi de curs sense haver superat totes les matries. Aquestes mesures no poden
consistir simplement en la superaci duna prova.
13.2 Els alumnes que no passin de curs han de romandre un any ms en el mateix curs. Aquesta mesura
haur danar acompanyada dun pla especic personalitzat, orientat a superar les difcultats detec-
tades en el curs anterior.
13.3 Si lequip docent hagus decidit que algun alumne/a amb necessitats educatives especfques segus
un pla individualitzat, ser escolaritzat en el curs i grup que, atenent la proposta educativa que se
li formuli, shagus determinat en el pla corresponent.
13.4 Dels cursos en qu lalumne/a segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constncia en lhistorial
acadmic de lalumne/a.
article 14
superaci de letapa i ttol de graduat/graduada en educaci secundria
obligatria
14.1 En el quart curs, en la sessi davaluaci fnal, lequip docent ha de decidir sobre lacreditaci de letapa.
14.2 Lalumnat que en fnalitzar leducaci secundria obligatria hagi assolit les competncies bsiques
i els objectius de letapa obt el ttol de graduat/graduada en educaci secundria obligatria.
14.3 Lalumnat que hagi superat totes les matries de letapa obt el ttol de graduat/graduada en educaci
secundria obligatria. Lequip docent, considerant la maduresa de lalumne/a i el seu grau dassoliment
de les competncies bsiques, aix com les seves possibilitats de progrs, pot decidir que un alumne o
alumna que t una o dues i, excepcionalment, tres matries no superades, obtingui el ttol. A aquests
efectes es comptabilitzen com una sola matria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos.
Per prendre aquesta decisi cal el vot favorable de la majoria dels membres de lequip docent presents.
En qualsevol cas, per obtenir el ttol de graduat/graduada en educaci secundria obligatria cal haver
assolit la capacitat dutilitzar normalment i correctament les dues llenges ofcials a Catalunya.
14.4 Per fer efectives les decisions sobre superaci de letapa de lalumnat, excepcionalment, de manera
raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, lequip docent pot acordar la superaci dalguna
matria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de lalumne/a, lanlisi global dels
Annexos 282
seus aprenentatges i les possibilitats de progrs en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisi
cal el vot favorable dun mnim de dos teros dels membres de lequip docent presents en la sessi.
La qualifcaci daquestes matries ser de sufcient i sindicar a lacta davaluaci amb un asterisc.
14.5 Per a lobtenci del ttol, lavaluaci de lalumnat que cursi un programa de diversifcaci curricular
ha de tenir com a referent lassoliment de les competncies bsiques i els objectius de letapa, i
tamb els criteris davaluaci especics del programa.
14.6 A lalumnat que no obtingui el ttol de graduat/graduada en educaci secundria obligatria se
li ha dexpedir un certifcat descolaritat, on han de constar els anys descolaritzaci, les matries
cursades i les qualifcacions obtingudes.
14.7 Els centres docents han dorganitzar anualment proves per superar les matries pendents davalua-
ci positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria
obligatria i hagin superat ledat mxima de permanncia a letapa. Shi poden presentar, en els
dos anys segents a la fnalitzaci dels estudis, alumnes amb un mxim de cinc matries pendents
davaluaci positiva.
article 15
Clcul de la qualifcaci mitjana
De cada alumne/a que hagi superat letapa se nha de calcular la qualifcaci mitjana, que sobt com
a mitjana aritmtica de les qualifcacions mitjanes dels quatre cursos, que shan de calcular amb una
xifra decimal i tenint en compte, si escau, les recuperacions de matries inicialment suspeses. El bloc de
matries optatives de cada un dels tres primers cursos de letapa t la consideraci duna sola matria.
Per a aquest clcul no sha de tenir en compte la qualifcaci obtinguda en lensenyament de la religi.
article 16
Participaci de lalumnat i les famlies
16.1 Per tal de garantir el dret de les famlies a participar en el procs educatiu dels seus flls i flles i millo-
rar-ne la qualitat, el professorat corresponent ha dinformar lalumnat i les seves famlies dels criteris
davaluaci generals del centre i dels de cada matria, aix com de les estratgies de recuperaci.
16.2 Lalumnat, o els seus pares, mares o representants legals, t dret a sollicitar al professorat aclari-
ments respecte de les qualifcacions dactivitats daprenentatge, dels informes derivats de les ses-
sions davaluaci trimestral i de les qualifcacions fnals atorgades per lequip docent, i tamb pot
formular reclamacions sobre aquestes qualifcacions fnals dacord amb el procediment establert
pel Departament dEducaci.
article 17
Orientaci fnal detapa
En fnalitzar leducaci secundria obligatria el centre ha delaborar un document orientador per a
lalumne o alumna sobre les opcions ms adequades per al seu futur acadmic i professional, que ha de
tenir carcter conidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu.
Annexos 283
article 18
Documents ofcials davaluaci
18.1 Sn documents ofcials del procs davaluaci: les actes davaluaci fnals, lexpedient acadmic i
lhistorial acadmic deducaci secundria, aix com linforme personal per trasllat en el cas previst
en el punt 1 de larticle 21. Aquests documents shan dajustar als models i a les caracterstiques
que estableix lannex daquesta Ordre.
18.2 EI director/a, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb de les davaluaci i
amb la seva signatura ha de visar els documents ofcials.
18.3 Els documents esmentats han de romandre al centre i la persona que exerceixi les funcions de
secretari/ria s la responsable de la seva custdia, tant en format imprs com en suport electrnic,
aix com de les certifcacions que se sollicitin. En el cas que se suprimeixi algun centre, els serveis
territorials dEducaci han dadoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
18.4 Les signatures dels documents han de ser autgrafes i a sota hi ha de constar el nom i els cognoms
dels signants. A mesura que simplementi la signatura electrnica, aquests documents es poden
substituir pels seus equivalents en format electrnic.
article 19
Actes davaluaci fnals
19.1 Les actes davaluaci fnals sestenen per a cadascun dels cursos de leducaci secundria obliga-
tria. Hi ha de constar la relaci nominal de lalumnat amb les qualifcacions de les matries del
curs i de les matries no superades de cursos anteriors. Tamb han dincloure les decisions de pas
de curs i, si escau, la proposta per a lexpedici del ttol de graduat/ada en educaci secundria
obligatria.
19.2 Shan domplir en la darrera sessi davaluaci del curs i tancar al fnal del mes de juny.
19.3 Les ha de signar tot el professorat que compon lequip docent i han de tenir el vistiplau del director
o la directora del centre.
article 20
Expedient acadmic
20.1 Lexpedient acadmic de lalumne/a s un document que t la funci de recollir de manera acumula-
tiva els resultats de lavaluaci obtinguts per lalumne/a al llarg de leducaci secundria obligatria
i totes les dades personals i acadmiques rellevants.
20.2 Lexpedient acadmic cont: les dades didentifcaci del centre, les dades personals de lalumne/a,
les dades i la documentaci dincorporaci de lalumne/a a letapa, els resultats de les avaluacions
fnals, les decisions de pas de curs i titulaci, les observacions que lequip docent consideri oport de
fer-hi constar, les dades i la documentaci dacabament o de sortida de letapa i qualsevol resoluci
administrativa de carcter singular que afecti lalumne/a i, si escau, els plans individualitzats.
Annexos 284
article 21
Historial acadmic de leducaci secundria obligatria
21.1 Lhistorial acadmic de leducaci secundria obligatria s el document ofcial que refecteix els
resultats de lavaluaci i les decisions relatives al progrs acadmic de lalumnat al llarg letapa i t
valor acreditatiu dels estudis cursats. La seva custdia correspon al centre educatiu en qu lalumnat
estigui escolaritzat.
21.2 Lhistorial acadmic de leducaci secundria obligatria sha de lliurar a lalumnat a lacabament
de lensenyament obligatori i, en tot cas, en fnalitzar la seva escolaritzaci en lensenyament bsic
en rgim ordinari. Aquesta circumstncia sha de refectir en el corresponent expedient acadmic.
21.3 Lhistorial acadmic de leducaci secundria obligatria ha de contenir les dades identifcatives
de lalumne/a, les matries o mbits cursats en cada un dels anys descolaritzaci i els resultats
obtinguts en lavaluaci, les decisions sobre si passa al curs segent i sobre la proposta dexpedici
del ttol de graduat/graduada en educaci secundria obligatria, junt amb la data en qu es van
adoptar aquestes decisions, aix com la informaci relativa als canvis de centre. Hi ha de fgurar,
aix mateix, la indicaci de les matries que shan cursat amb plans individualitzats.
article 22
Trasllat de centre
22.1 Quan lalumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre dori-
gen ha de trametre al centre de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic de leducaci
secundria obligatria i, si escau, linforme personal per trasllat, acreditant que les dades que cont
concorden amb lexpedient que es custodia al centre.
22.2 El centre receptor ha dobrir el corresponent expedient acadmic.
22.3 La matriculaci de lalumne/a adquirir carcter deinitiu un cop rebut lhistorial acadmic deguda-
ment formalitzat.
22.4 En el cas que, per trasllat de lalumne/a, els documents ofcials davaluaci hagin de tenir efecte fora
de Catalunya, les qualifcacions shan de codifcar aix: excellent (SB), notable (NT), b (BI), sufcient
(SU), insufcient (IN) i tamb han danar acompanyades de la corresponent qualifcaci numrica.
22.5 En el cas de lalumnat que es traslladi a centres daltres comunitats autnomes en qu el catal no sigui
llengua ofcial, cal redactar lhistorial acadmic i linforme personal per trasllat en catal i castell.
article 23
Informe personal per trasllat
23.1 A f de garantir la continutat del procs daprenentatge de lalumnat que es trasllada a un altre centre
sense haver concls el curs, sha demetre un informe personal on es far constar la informaci
recollida de lequip docent necessria per a ladequada continutat del procs daprenentatge. Com
a mnim, shi han de consignar els elements segents:
a. Resultats parcials de lavaluaci, en cas que ja hagi tingut lloc alguna sessi davaluaci.
Annexos 285
b. Aplicaci, si escau, de mesures educatives complementries de refor i suport, aix com dels
plans individualitzats aplicats.
c. Totes les observacions que es consideren oportunes sobre el progrs general de lalumne/a.
23.2 Linforme personal per trasllat, que noms sha demetre en el cas previst en lapartat anterior, lha
delaborar i frmar la persona que exerceix la tutoria, amb el vistiplau del director o la directora, a
partir de les dades facilitades pels professors de les matries o mbits.
article 24
Altres documents davaluaci
24.1 Les actes de les sessions davaluaci no fnals, el full de seguiment acadmic i els butlletins de
qualifcacions sn documents obligatoris del procs davaluaci.
24.2 Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia, adoptar els models ms adequats per a
aquests documents.
24.3 Les signatures dels documents han de ser autgrafes i a sota hi ha de constar el nom i els cognoms
dels signants.
24.4 En tots els documents elaborats shi ha dincorporar un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
article 25
Full de seguiment acadmic
25.1 La persona tutora ha de disposar dun full de seguiment acadmic de cada alumne/a, en el qual
haur de fer constar les observacions pertinents respecte al seu procs daprenentatge.
25.2 Els fulls de seguiment acadmic shan de conservar en el centre fns que lalumne/a fnalitzi lesco-
laritzaci. Les persones tutores han de guardar aquests informes i posar-los a disposici dels altres
professors de lalumne/a.
article 26
Comunicaci amb les famlies
26.1 EI centre educatiu, per mitj dinformes escrits, entrevistes individuals i reunions collectives, ha
destablir comunicaci peridica amb els pares, mares o representants legals de lalumnat per tal
de mantenir-los informats del procs de lensenyament, de laprenentatge i de lavaluaci.
26.2 La persona tutora ha dinformar per escrit lalumnat i els seus pares, les seves mares o els represen-
tants legals, almenys un cop per trimestre, desprs de cada sessi davaluaci, del desenvolupament
general del procs daprenentatge dels i les alumnes en les diverses matries.
26.3 En fnalitzar cada curs sha dinformar per escrit a lalumne/a i als pares o representants legals
respecte als resultats de lavaluaci fnal. Aquesta informaci contindr, almenys, les qualifcacions
obtingudes per lalumne/a en les diverses matries, la decisi respecte a laccs al curs segent o a
la superaci de letapa i, si escau, les mesures previstes per a lassoliment dels objectius educatius.
Annexos 286
Shi inclouran, si sescau, les indicacions dels professors respecte a activitats que lalumne/a hauria
de realitzar durant el perode de vacances.
26.4 La periodicitat i lorganitzaci de les entrevistes individuals i reunions collectives amb els pares,
les mares o representants legals de lalumnat les ha de fxar cada centre en la seva programaci
general. Sha de garantir, com a mnim, una reuni collectiva durant el primer trimestre cada curs
i una entrevista individual en cada curs.
article 27
supervisi de la Inspecci dEducaci
Correspon a la Inspecci dEducaci supervisar el procediment davaluaci de cada centre, vetllar
per la seva adequada integraci en el procs educatiu de lalumnat i la seva correcci formal, aix
com per les mesures adoptades datenci a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin
a millorar-lo.
article 28
Custdia de la documentaci
Tots els documents ofcials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci
per a possibles comprovacions. Tamb, amb aquesta fnalitat, cal mantenir en el centre fns a linici del
curs segent el material que hagi pogut contribuir a atorgar la qualifcaci en lavaluaci extraordinria
i els documents de registre de lavaluaci continuada. Lalumnat ha de conservar fns a fnal de curs
el material que se li lliuri i que hagi contribut a la seva avaluaci continuada (proves escrites, treballs,
quaderns de prctiques, etc.).
article 29
Dades personals de lalumnat
Pel que fa a lobtenci de les dades personals de lalumnat, a la seva cessi duns centres a uns altres
i a la seguretat i confdencialitat daquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en
matria de protecci de dades de carcter personal i, en tot cas, el que estableix la disposici addicional
23 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
Disposici transitria nica
Validesa del llibre descolaritat de lensenyament bsic
Els llibres descolaritat de lensenyament bsic tenen els efectes dacreditaci que estableix la legislaci
vigent fns a la fnalitzaci del curs 2006-2007. Quan lobertura de lhistorial acadmic de leducaci
secundria obligatria comporti la continuaci de lanterior llibre descolaritat de lensenyament bsic,
cal consignar-ne la srie i el nmero en lhistorial acadmic. Aquestes circumstncies tamb shan de
refectir en el expedient acadmic corresponent.
Annexos 287
Disposici derogatria nica
Queden derogades les ordres segents:
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega lorganitzaci i avaluaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria (DOGC nm. 2215, de 7.6.1996).
Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de modi-
fcacions delements prescriptius del currculum de letapa deducaci secundria obligatria (DOGC
nm. 2807, de 18.1.1999).
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que soposi al que estableix aquesta Ordre.
Disposici fnal
Aquesta Ordre entrar en vigor lendem de la publicaci al Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 13 de juny de 2008
Ernest maragall i mira
Conseller dEducaci

Curriculum Eso

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curriculum Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

currculum

You might also like