Curriculum Primaria

currculum
educaci
primria
currculum
educaci
primria
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Educaci, currculum : educaci primria

I. Catalunya. Departament d'Educaci II. Catalunya. Servei dOrdenaci Curricular
1. Educaci primria Catalunya Currculums
373.312.14(467.1)
Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Edici: Servei de Comunicaci, Difusi i Publicacions
Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular
Disseny grfic: Estudi Juste Calduch
1a edici: juny de 2009
Tiratge: 4.000 exemplars
Dipsit legal: B-29.333-2009
Impressi: Grfiques Cusc, SA
ndex
Consideracions generals sobre letapa deducaci primria
Introducci
Letapa deducaci primria
Les competncies bsiques com a marc de referncia curricular
Projecte educatiu i projecte lingstic
Atenci a la diversitat
Acci tutorial i orientaci
Avaluaci i pas de cicle
Estructura de letapa
Estructura del currculum
Les rees
Distribuci horria
Objectius de leducaci primria

Competncies bsiques
Competncies transversals
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia d'aprendre a aprendre
6. Competncia d'autonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Desenvolupament de les competncies bsiques
rees
mbit de llenges
Coneixement del medi natural, social i cultural
Educaci artstica
Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania
Educaci fsica
Matemtiques
Desplegament del currculum

Introducci
Aspectes bsics de la proposta curricular competencial
Estructuraci dels continguts
Estratgies i metodologia
L'avaluaci
Autonomia curricular dels centres docents
La programaci
Exemple dunitat de programaci
Annexos
Decret 142/2007
Ordre EDU/296/2008
5
5
6
6
8
9
10
10
11
11
11
12
13
14
16
16
19
20
22
23
24
25
26
27
29
30
30
74
94
109
116
126
150
150
151
153
155
157
157
158
160
166
166
180
Consideracions generals sobre letapa

deducaci primria
INTRODUCCI
Lordenaci curricular de letapa deducaci primria, establerta en el Decret 142/2007, mant lestructura del sistema educatiu vigent per tal de donar-ne estabilitat, integra el concepte de competncies
bsiques dins els components del currculum i fixa que ladquisici de les competncies per part de lalumnat s el referent bsic de lacci educativa de cada equip docent de letapa.
Lordenaci curricular tamb dota de ms autonomia els centres docents per tal de concretar, en el seu projecte educatiu, els elements bsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten ladequaci
dels ensenyaments a lentorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis.
Lacci educativa ha de procurar la integraci de les diverses experincies i aprenentatges de lalumnat.
Cal una bona coordinaci entre el personal docent del mateix cicle i del centre per tal de donar coherncia als aprenentatges de lalumnat. Tamb es fa necessria una coordinaci amb leducaci infantil i leducaci secundria obligatria per assegurar una transici adequada de lalumnat entre etapes. Els
pares, mares o tutors en el si de la famlia, i els docents en el centre educatiu, esdevenen peces clau en
leducaci de linfant. Cal tenir-ho present i fer que es pugui treballar de forma conjunta.
En leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, es recullen uns objectius generals per
desenvolupar a tota letapa, a travs de totes les rees del currculum, que tamb shan dincorporar en
el projecte educatiu de centre. Tamb inclou els continguts especfics de lrea deducaci per a la ciutadania i els drets humans, que simparteix en un dels cursos del cicle superior.
Es remarca que la llengua catalana sha dutilitzar com a llengua vehicular i densenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. Atesa la complexitat i diversitat lingstica i cultural de la nostra societat es fa necessari potenciar des de lescola la llengua prpia, que ha
desdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota la poblaci. En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, cal implementar mesures dimmersi en llengua catalana amb la finalitat de
potenciar-ne laprenentatge.
La intervenci educativa sha de regir pel principi datenci a la diversitat de tot lalumnat i ha de fer possible i viable una escola realment inclusiva, on tothom hi tingui cabuda i shi senti ats, amb especial
atenci a la detecci i tractament de les dificultats daprenentatge tan bon punt es produeixin.
Semfatitza la importncia de la comprensi lectora, la capacitat dexpressar-se amb correcci oralment
i per escrit, la comunicaci audiovisual, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors, que es desenvolupen en totes les rees.
Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 5
LETAPA DEDUCACI PRIMRIA

Leducaci primria s una etapa fonamental i privilegiada en la formaci dels nens i de les nenes, que
sinicia en finalitzar leducaci infantil i continua en leducaci secundria obligatria.
EDUCACI INFANTIL
EDUCACI PRIMRIA
ESO
1r cicle (0-3 anys)
Cicle inicial (6-8 anys)
1r (13 anys)
2n cicle (3-6 anys)
Cicle mitj (8-10 anys)
2n (14 anys)
Cicle superior (10-12 anys)
3r (15 anys)
4t (16 anys)
Les finalitats bsiques daquesta etapa educativa sn proporcionar a lalumnat un marc daprenentatges que li permetin iniciar-se en ladquisici de les competncies bsiques i en laplicaci dels instruments necessaris per adquirir nous aprenentatges.
Aquesta etapa proporciona als infants una educaci que els permet assegurar el seu desenvolupament
personal i posar les bases duna formaci basada en lautonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu: conixer els elements bsics de la
llengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradicions que li permetin arrelar-se al pas, i poder participar
en la construcci dun mn millor i continuar aprenent al llarg de la vida.
LES COMPETNCIES BSIQUES COM A MARC

DE REFERNCIA CURRICULAR
Les competncies bsiques sn leix vertebrador del procs educatiu. El currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la finalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nens i les
nenes adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un currculum per competncies significa ensenyar a aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.
La idea de competncia se sustenta en els diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals
i actitudinals) i est relacionada amb la capacitat dactivar-los o mobilitzar-los per fer front a situacions
diverses i actuar-hi de forma efica.
Sidentifiquen dos grups de competncies bsiques: les competncies transversals, que sn la base del
desenvolupament personal i de la construcci del coneixement (entre les quals cal considerar les comunicatives, que sn per comprendre i expressar la realitat; les metodolgiques, que activen laprenentatge, i les personals) i les competncies especfiques, centrades a conviure i habitar el mn i relacionades amb la cultura i la visi daquest.
En sntesi, les competncies bsiques sn les vuit segents:

Competncies
comunicatives
Competncies
metodolgiques
Competncies especfiques per

conviure i habitar el mn
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
7. Competncia en el coneixement
i la interacci amb el mn fsic
3. Tractament de la informaci
i competncia digital
5. Competncia daprendre a aprendre
Competncies
personals
6. Competncia dautonomia
i iniciativa personal

s la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els
llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb la gesti de la diversitat de
llenges, amb ls de diferents suports i tipus de textos i amb adequaci a les diferents funcions.
s el coneixement, comprensi i valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura. Tamb inclou la capacitat de crear produccions artstiques prpies o expressar continguts a travs de diferents mitjans artstics.
3. Tractament de la informaci i competncia digital
Es tracta de la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i
estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una
actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic,
visual, grfic i sonor).
s lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en
forma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i les
formes dexpressi i de raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement cientfic i el mn laboral i social.
s lhabilitat per conduir el propi aprenentatge i sser capa de continuar aprenent cada vegada de
manera ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats.
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,
lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions,
daprendre de les errades i dassumir riscos.
Mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixen
entre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi
ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elements
clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i laplicaci del pensament
cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions.
Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant
el judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant amb
criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
Els continguts curriculars de les diferents rees contribueixen a ladquisici de les competncies. Per
aquest motiu, en el currculum de cadascuna de les rees, hi consten les competncies prpies i la seva
contribuci a ladquisici de les competncies bsiques de letapa.
Per tamb sn necessries altres estratgies. Entre les estratgies i formes que contribueixen a la consolidaci de les competncies bsiques cal destacar lorganitzaci de les activitats a laula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre
la comunitat educativa i la relaci amb lentorn. Les activitats complementries i extraescolars poden
afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.
En els centres tamb sha de fomentar la lectura en les activitats de totes les rees, com a factor bsic per
al desenvolupament de les competncies bsiques i per a ladquisici dels objectius educatius de letapa.
PROJECTE EDUCATIU I PROJECTE LINGSTIC

Els centres disposen dautonomia per fixar objectius propis dacord amb el context on sinsereixen, els
quals shan de reflectir en el seu projecte educatiu.
Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats dactuaci del centre, aix com els aspectes singulars que lidentifiquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre, fer pals el respecte als principis de no-discriminaci i dinclusi educativa com a
valors fonamentals i establir els principis per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que el centre adopti.
Shan despecificar els principis bsics per al desenvolupament curricular, el tractament transversal de
les rees de leducaci en valors, les mesures necessries per a la millora dels aprenentatges i els acords
sobre avaluaci i promoci de lalumnat.
El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que estigui portant a
terme el centre, com sn el pla de convivncia i el projecte lingstic, que persegueixen fomentar les
relacions positives i la resoluci pacfica dels conflictes en el si de cada centre i adaptar els principis
generals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
El projecte lingstic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels
continguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, tot evitant repeticions en totes dues
llenges, aix com de la llengua estrangera. Les competncies lingstiques, que tenen un carcter transversal, shan de tractar des de les diferents rees.
Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts drees no lingstiques en
una llengua estrangera.
El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
ATENCI A LA DIVERSITAT
Lescola ha dsser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formaci comuna a tot lalumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta ms dificultats per aprendre com el
que est especialment dotat intellectualment.
Una concepci comprensiva de lescola suposa definir plantejaments sobre latenci a la diversitat i aplicar estratgies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes daprenentatge de lalumnat.
En definitiva, es tracta de garantir un equilibri entre la diversitat de lalumnat i la comprensibilitat del
currculum, diversificant la intervenci pedaggica i creant les condicions adequades que permetin el
progrs de cada infant.
Sn mesures datenci a la diversitat:
verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat;
preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat
objectiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a;
preparar noves activitats que permetin a lalumnat aprendre i participar plenament a laula,
i incloure de manera progressiva les noves opcions de treball en la programaci daula com
a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat;
avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions.
Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves
circumstncies, ledat, els coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti grans
mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenci especfica mitjanant programes dimmersi,
simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els quals compartir el major temps
possible de lhorari setmanal.
Lescolaritzaci dalumnes amb discapacitat o trastorns greus de conducta pot comportar lelaboraci
i aplicaci dun pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.
Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals pot comportar tamb lelaboraci i aplicaci dun pla individualitzat, quan el seu nivell o ritme daprenentatge i el grau de maduresa ho aconselli, com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa.
ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

El paper dels i de les mestres s fonamental perqu els infants valorin el que significa aprendre amb la
ment oberta i amb la conscincia i la voluntat de millorar permanentment. Per tant, correspon als i a les
mestres orientar, acompanyar, estimular, impulsar lhbit de descoberta i creativitat i evitar dogmatismes.
Cal entendre la funci tutorial com una acci educativa que implica tots els docents del centre. Per tant,
s una tasca collectiva que cal planificar en el projecte educatiu, preveient lorganitzaci, la coordinaci, els objectius i les estratgies per tal de dur-la a terme amb xit.
Aquesta acci tutorial ha dajudar i ha dorientar lalumnat per tal de potenciar-ne el creixement personal, de manera que sigui ms fcil la seva integraci social. Tamb ha de contribuir al desenvolupament
duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de tots els infants i les seves famlies en la
dinmica del centre. En el marc de lestructura organitzativa del centre, els tutors i les tutores han de
dinamitzar i coordinar la realitzaci de lacci tutorial.
AVALUACI I PAS DE CICLE

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global, amb observaci sistemtica de ladquisici dels continguts educatius i amb una visi globalitzada del procs daprenentatge al llarg de letapa centrada en el desenvolupament i consolidaci de les competncies bsiques.
La finalitat de lavaluaci s identificar les necessitats educatives de cada alumne/a. Cal tenir en compte especialment el progrs de lalumnat en el conjunt drees del currculum.
El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat, el treball fet a classe i linters i lesfor
per progressar com els processos densenyament emprats i la prpia prctica docent. Les famlies o
tutors legals han de conixer la situaci acadmica de lalumnat i les decisions relatives al procs seguit
per aquest, aix com el seu progrs educatiu.
Si el progrs de linfant no s ladequat, cal establir mesures de refor per facilitar-li ladquisici dels
aprenentatges bsics i imprescindibles per poder seguir el procs educatiu.
En finalitzar cada cicle, i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip docent ha de prendre les
decisions corresponents sobre el pas de cicle de lalumnat.
Estructura de letapa
ESTRUCTURA DEL CURRCULUM
El currculum s el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris davaluaci de les diferents
rees, conjuntament amb la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies bsiques. Els apartats del currculum de cada rea sn:
Introducci
Competncies prpies de lrea
Contribuci de lrea a les competncies bsiques
Estructura dels continguts
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum
Objectius
Continguts
Connexions amb altres matries
Criteris davaluaci
A lapartat competncies prpies de cada rea es concreten les competncies que es treballen amb
ms intensitat des de lrea. Lapartat contribuci de lrea a les competncies bsiques recull laportaci de lrea a lassoliment de les diferents competncies. A la resta dapartats sexplica lestructura
dels continguts de cada rea i es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci.
Els objectius de lrea sn el conjunt daprenentatges definits en termes de capacitats, que concreten
per a cada rea el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cicles, sn els
objectes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimentals i actitudinals), que collaboren en ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques.
Lapartat de connexions amb altres rees inclou els continguts que comparteixen les diverses rees i
que permeten explicitar el treball daquests mateixos continguts en contextos diferents i evidenciar la
transferncia daprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currculum per competncies.
Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat en
cada rea i per a cada cicle, dacord amb els objectius i continguts plantejats.
LES REES
Lestructura de cada rea s la segent:
Objectius
Continguts per blocs i cicles
Connexions amb altres rees
Criteris davaluaci
Estructura de letapa 11
En cada cicle sha de fer com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre
un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.
En el cicle superior es podr oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estrangera.
A letapa de leducaci primria hi trobem les rees de coneixement segents:
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a era Val dAran
Coneixement del medi natural, social i cultural
Llengua estrangera
Educaci artstica
Educaci fsica
Matemtiques
Educaci per a la ciutadania i els drets humans (en un dels cursos del cicle superior)
DISTRIBUCI HORRIA
Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitats
i possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball interdisciplinari, dacord amb ledat i els interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedicades a cada rea, es respecten els horaris globals i lhorari mnim establert per a cadascun dels cicles
de letapa.
Horari deducaci primria
Dif.
mnims/
globals
Globals
etapa
Mnims
CI
Mnims
CM
Mnims
CS
Mnims
etapa
Llengua catalana i literatura
140
140
140
420
420
Llengua castellana i literatura
140
140
140
420
420
Estructures lingstiques comunes
105
70
70
245
245
Llengua estrangera
70
105
140
315
105
420
Coneixement del medi natural,

social i cultural
140
175
140
455
175
630
Educaci artstica
70
105
70
245
280
525
Educaci fsica
105
70
70
245
140
385
35
35
Educaci per a la ciutadania

i els drets humans
35
175
175
175
525
Religi (voluntria)
105
105
105
315
315
Esbarjo
175
175
175
525
525
Lliure disposici
Total mnims
Total disposici
Total hores lectives
140
665
Matemtiques
665
1.225
1.260
1.260
665
3.745
1.505
5.250
Estructura de letapa 12

Leducaci primria ha de contribuir a:
a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el
pluralisme propi duna societat democrtica.
b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en
lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.
c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per prevenir i resoldre conflictes
de manera pacfica tant en lmbit familiar com en els mbits escolar i social.
d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitar
que les nenes i els nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitat; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminaci.
e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana com la llengua castellana i, si escau,
larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.
f. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que
requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions,
i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment
de pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que
regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo
o introduir-hi elements de millora.
h. Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals.
i. Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
seleccionar i valorar la informaci rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci.
j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena
i als estereotips sexistes.
k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
l.
Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les
diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin
la prevenci daccidents de trnsit.
n. Conixer i valorar el medi natural, aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecci.
Objectius de leducaci primria 13
Competncies bsiques
La finalitat de leducaci s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per
entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu,
que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessaris (el saber, saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots
aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes
Ser competent implica
i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorpoutilitzar de manera
rar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos dadaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge
efectiva coneixements,
permanent al llarg de la vida.
habilitats i actituds en
contextos diferents.
La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de

les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i
amb eficcia fa que sigui imprescindible centrar el currculum
en les competncies bsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot
impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competncies afavoreix que lalumnat integri els seus aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts i
utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, aix orienta el
professorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic per
a tot lalumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procs densenyament i
aprenentatge.
La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competncies
bsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del
treball en distintes rees. Per tant, leficcia en la consecuci de les competncies bsiques depn duna
bona coordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars. I per aconseguir-ho s clau lorganitzaci del centre i de les aules; larticulaci dels diferents mbits dorganitzaci del professorat, com
els cicles i cursos; la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el procs daprenentatge
propi; la complementaci del treball individual i del treball cooperatiu; ls de determinades metodologies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci i funcionament de la biblioteca escolar; lacci
tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i finalment la planificaci de les activitats
complementries i extraescolars.
Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dos
grups de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives,
per comprendre i expressar la realitat, les metodolgiques, que activen laprenentatge i les relatives al
desenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques, relacionades amb la cultura i la
visi del mn, que faran que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiques
i adequades.
Competncies bsiques 14
Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan en
estreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que es
produeix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la comunicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no somple de significat, de contingut significatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual cosa
els ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha de
desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable,
en el mn plural i divers que s la societat del segle XXI.
Per a leducaci obligatria, sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit competncies
segents:
Competncies
comunicatives
Competncies
metodolgiques
Competncies especfiques per

conviure i habitar el mn
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
7. Competncia en el coneixement
i la interacci amb el mn fsic
3. Tractament de la informaci
i competncia digital
Competncies
personals
6. Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes les
rees es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i, de
les especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criteris
davaluaci serveixen de referncia per valorar el progressiu
grau dadquisici de les distintes competncies. Per tenir una
Cada rea contribueix a
visi ms precisa de com en cadascuna de les rees curricules competncies bsiques
lars es plantegen aquestes competncies bsiques, en la introducci de cadascuna cal especificar com contribuir a deseni cada competncia
volupar-les.
sassoleix des del treball
A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes

de cada rea.
competncies, la visi global dels quals cal completar amb el
que apareix en cada rea curricular, on es precisa la seva contribuci al desenvolupament daquestes competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de
les competncies que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers
nivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot lalumnat.
COMPETNCIES TRANSVERSALS
Les competncies comunicatives
Ats que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones,
aprendre s una activitat social, i saber comunicar esdev una competncia clau per a laprenentatge,
que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per
tant, s fonamental per a la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements cada vegada ms
Saber comunicar
complexos.
implica comprendre les

informacions per construir
els coneixements.
Aquesta competncia suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de
la comunicaci, amb gesti de diverses llenges i amb ls de
les eines matemtiques (operacions fonamentals, eines aritmtiques i geomtriques o tils estadstics). El desenvolupament de tots aquests mbits facilitar el de la
competncia intercultural per poder valorar la diversitat cultural, que fa comprendre i expressar la seva
percepci del mn, la daltri i la de la seva prpia realitat.
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fonamental lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat dinteractuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqncies que comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de forma
significativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la
capacitat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la informaci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comunicaci i, per tant, modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits en
les relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupament de les altres competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la informaci.
Treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretaci de la realitat
i habitar el mn i conviure, en definitiva, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament i de la identitat propis.
Les dues competncies comunicatives que es consideren a continuaci sn: la lingstica i audiovisual,
i lartstica i cultural.

Com sha dit abans, la competncia lingstica i audiovisual s saber comunicar oralment (conversar,
escoltar i expressar-se) i per escrit, i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicaci (competncia digital), amb gesti de la diversitat de llenges, amb ls adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequaci a les diferents funcions.
La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum, ja que en totes shan dutilitzar
els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible laccs i gesti de la informaci, la
construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci i

autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.
La competncia
comunicativa s la base
de tots els aprenentatges
i responsabilitat compartida
entre totes les rees.
Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta competncia en les diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les rees curriculars. Cal que en tots aquests mbits es
trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena
destereotips i a prendre actituds crtiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o
que les associen a imatges tpiques que es converteixen en vehicle de segregaci o desigualtat, aix
com els continguts violents que representen accions dagressi directa o indirecta a la integritat de les
dones. Noms aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en lexpressi i comprensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que sintercanvien en situacions comunicatives diverses que es generen a laula, i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es vol
que siguin eficaos en la comprensi del mn que els far actuar amb coherncia i responsabilitat.
Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han
de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions;
gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se, utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i aprofundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es
potencia el desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciutadana responsable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament social
crtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees que han de facilitar
la comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats, per exemple:
Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota
Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc,
duna situaci, dun personatge, dun objecte, fullet informatiu
Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text,
reportatge, notcia periodstica
Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural,
maqueta
Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments,
protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc
Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat
Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic
Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari,
banc de dades, glossari
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que,
en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer; tamb cal
preveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents
que shan de considerar en el procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental: cal aprendre
a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus dinteracci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i comprendels missatges orals que sintercanvien amb la utilitzaci activa i
Cal aprendre a parlar, si
efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles prpies
de lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. A partir duna bona
escoltar, exposar i
interacci oral saprn a llegir i comprendre millor els textos i a escriudialogar per aprendre. re, reflexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar. En aix juguen
un paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han daprendre a formular els nois i les noies. Per aprendre en la llengua parlada, el paper central s per a qui
aprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu ls de les habilitats de la llengua parlada vagi generant lhbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses.
En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura,
lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents rees curriculars es generin situacions
comunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representarse mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i lacci
dotant-los de coherncia.
Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de la
informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en la
comprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses,
i en suports diversos, aix com la coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques per
resoldre les situacions prpies de cada mbit curricular.
A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com ls
adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporals
De manera especial cal reflexionar sobre les representacions grfiques especfiques de cada construcci disciplinria.
Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexi
sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular, i
impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lnia
poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculum
de les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn competents i que en la de llengua sha desenvolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del
currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun dells.
Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situaci comunicativa i en
diferents contextos socials i culturals implica el coneixement dalguns aspectes de la diversitat lingstica
i cultural, aix com algunes de les estratgies necessries per interactuar duna manera adequada en contextos plurals. Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci suposa poder comunicar-se
en diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb la
qual cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. El
coneixement daltres llenges i cultures dna, a ms, una major obertura cap a laltre, fet que s clau
per al desenvolupament duna societat solidria i que senriqueix amb les aportacions de tots els seus
ciutadans i ciutadanes.
La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups
humans; acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectar
opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confiana
en un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions
que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorn
i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la mesura que es coneixen. Per
aix, la competncia de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes.
En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa el domini, tant oral
com escrit, de llenges diverses en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

La competncia artstica i cultural s un complement necessari de la competncia comunicativa i, com
a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crtica i solidria, de la nova societat del segle XXI.
Aquesta competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerarles com a part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb
tota mena de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva, les representacions i anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona per viure i conviure en societat. Tot i
que es pot relacionar especialment amb rees de leducaci artstica i amb alguns camps de les cincies
socials o la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i que cal desenvolupar en les activitats de totes les rees i en la vida del centre escolar.
Apreciar el fet cultural, en general, i el fet artstic, en
particular, porta implcit disposar daquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir
a les diferents manifestacions, aix com capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit
esttic per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.
La competncia artstica
i cultural facilita lexpressi
i la comunicaci; la percepci,
la representaci, i la comprensi
i la valoraci de les realitats
culturals i artstiques.
Aquesta competncia implica posar en joc habilitats de

pensament divergent i convergent, ja que comporta elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar
fonts, formes i vies de comprensi i expressi, i planificar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en lmbit
personal com en lacadmic. Es tracta, per tant, duna competncia que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del
mn de lart i de la cultura, considerats en el sentit ms ampli del terme.
Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant

codis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un
treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suport
i apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat final.
La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i manifestacions ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms,
comporta identificar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics
han tingut, i tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats.
Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o
sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escniques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix
tamb valorar el dileg intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en un marc de respecte i empatia per les persones.
En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix a ls daquells recursos de lexpressi i representaci que faciliten la realitzaci de les creacions individuals i socials; el coneixement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amb
lart i daltres manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treball
collaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora, i, finalment, un inters a participar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la prpia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen
persones de lentorn del centre educatiu.
Les competncies metodolgiques

Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes que sn comuns a la competncia
comunicativa. Fan referncia a desenvolupar mtodes de treball eficaos i adequats a les situacions escolars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la resoluci de problemes que es
plantegin en situacions i entorns diferents. Es tracta, en essncia, de competncies per convertir la informaci en coneixement efica per guiar les accions, per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb la
capacitat dorganitzar-se en les feines i tamb amb determinades actituds, com el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potencia linters
i el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre al llarg
de la vida.
Parlem de tres competncies metodolgiques: a) la del tractament de la informaci i competncia digital; b) la matemtica, que se centra en aquest mbit concret, i c) la competncia per aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.
3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital

La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la
informaci fins a la seva transmissi, tot usant distints suports, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les rees curriculars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfics de les rees i, per
contra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activitats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils daprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i que, per tant,
el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms, la comunicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupament daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una eina
daprenentatge efica.
Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprs,
audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual,
grfic i sonor) i de les seves pautes de descodificaci i transferncia, aix com laplicaci en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus dinformaci, fonts, possibilitats i localitzaci, i dels
llenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se aquest coneixement.
Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de distint
nivell de complexitat; en definitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs de
coneixement. Significa, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de
manera creativa, recursos expressius que incorporin, no
solament diferents llenguatges i tcniques especfiques, sin
Transformar la informaci
tamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
en coneixement implica
Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau en
comprendre-la i comunicar-la
el desenvolupament de totes les competncies, per en
amb les possibilitats que
lmbit del tractament de la informaci t una rellevncia
especial, ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a parofereixen les tecnologies
tir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar dels
de la informaci.
sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen
en el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i
reflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta competncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de processos, matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius
ampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals,
i generar produccions responsables i creatives.
El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet incorporar amb eficincia ls interactiu daquestes eines en les prctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsits
collectius i personals.
Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint, aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles
per resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci) de manera eficient. En especial, cal tenir en
compte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format multimdia, la qual cosa exigeix
Cal potenciar actituds

crtiques i reflexives en
la valoraci de la
informaci digital.
ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades

estratgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que la
mateixa tecnologia potencia.
En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital

implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin
que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, eficaces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci
disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per
regular ls de la informaci.
La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de les eines matemtiques pot ser un instrument
efica. Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemtics sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que cal
tenir en compte en totes les rees del currculum i activitats daprenentatge.
La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les
seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir i interpretar distints tipus dinformaci com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i social.
s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics
(distints tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfics) per
poder-la interpretar, i posar en prctica processos de
raonament que condueixin a la soluci de problemes
Cal posar en joc els elements
o a lobtenci de la informaci. Aquests processos permeten aplicar la informaci a una gran varietat de
i raonaments matemtics en
situacions i contextos, seguir cadenes argumentals, i
situacions de la vida quotidiana. identificar-ne les idees fonamentals, i estimar i jutjar la
lgica i validesa dargumentacions i informacions.
Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat i
precisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pensament (com la inducci i la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de
la lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat
als resultats derivats dels raonaments vlids.
Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana vers la informaci i les
situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en la
seva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca per mitj del raonament.
Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i
actituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinents
daltres camps del coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de
seguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la
participaci efectiva en la vida social.

Aprendre a aprendre implica disposar dhabilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, sser
capa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els propis
objectius i necessitats. s la competncia metodolgica que, dalguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competncies bsiques.
Aquesta competncia t dues dimensions fonamentals: duna banda, ladquisici de la conscincia de
les prpies capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries per
desenvolupar-les, aix com del que es pot fer amb ajuda
daltres persones o recursos; duna altra banda, disposar
Aprendre a aprendre suposa
dun sentiment de competncia personal, que redunda en
adquirir habilitats per conduir
el desenvolupament de les actituds, la motivaci, la confiana en un mateix i el gust daprendre.
el propi aprenentatge i
continuar aprenent de forma
efica i autnoma.
Per desenvolupar aquesta competncia cal ser conscient

del que se sap i del que cal aprendre, de com saprn i de
com es gestionen i controlen de forma efica els processos
daprenentatge per tal doptimitzar-los i orientar-los a satisfer objectius personals. Tamb requereix conixer les prpies potencialitats i carncies; treure profit de
les primeres i tenir motivaci i voluntat per superar les segones des duna expectativa dxit, fet que augmentar progressivament la seguretat per afrontar nous reptes daprenentatge.
Comporta, per tant, tenir conscincia i regulaci conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica, entre daltres.
Tamb es planteja ls de tcniques facilitadores daquest autocontrol, com les bases dorientaci, els
plans de treball, per obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de diferents estratgies
i tcniques destudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resoluci de problemes, de planificaci i
organitzaci dactivitats i temps de forma efectiva.
Implica tamb fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estratgies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la informaci disponible.
Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci tant individualment com en collaboraci i, molt especialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informaci amb els
coneixements previs i amb la prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
Aquesta competncia ajuda a plantejar-se fites assolibles a curt, mitj i llarg termini i complir-les, fet que
eleva els objectius daprenentatge de forma progressiva i realista i alhora suposa el control de lassoliment
daquestes fites, amb la reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.
Fa necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci com un element que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix.
Comporta ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.
En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats i
coneixements des dun sentiment de competncia o deficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com collectives.
Les competncies personals

La competncia personal est vinculada al desenvolupament i a lafirmaci de la identitat personal i es
tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds dobertura, flexibilitat i
de comproms vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadasc
desitja i, de laltra, usar la prpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la
construcci de la identitat femenina i de la masculina.
Implica, aix mateix, el desenvolupament de les competncies emocionals, adreades a un mateix (per
exemple, el coneixement de les prpies emocions i les daltri, la regulaci emocional i lautoestima) i
adreades a les altres persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el dileg, lanimaci de grups, la presa
de decisions i la resoluci de conflictes, entre daltres).
Lestructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia del lloc que ocupa en el seu
mbit familiar i integrant els valors del seu entorn ms proper. En arribar a lescola, cal que els nois i les
noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus valors, acceptin la diferncia i sobrin
a la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia, el pensament crtic i el desenvolupament dhbits responsables.
Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autnoma la seva prpia biografia, dacord amb
les seves voluntats i amb tots els referents culturals i histrics disponibles del seu entorn.
Tots els mbits daprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de
lalumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant-ne els seus horitzons,
mobilitzant-ne les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la societat, perqu aix construir la seva identitat.
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

Aquesta competncia, en lmbit de les competncies bsiques, es refereix, duna banda, a ladquisici
de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionats, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, de calcular riscos i dafrontar els problemes, aix com la capacitat
de demorar la necessitat de satisfacci immediata, daprendre de les errades i dassumir riscos.
De laltra banda, remet a la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i de portar endavant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes
individuals o collectius responsabilitzant-se, tant

en lmbit personal com en el social i laboral.
Lautonomia i la iniciativa personal

ajuden a transformar les idees en
accions i a emprendre i avaluar
projectes individuals i collectius.
Suposa poder transformar les idees en accions, s

a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a
terme projectes individuals o collectius. Requereix,
per tant, poder reelaborar els plantejaments previs
o elaborar noves idees, buscar solucions i portarles a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions, conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir
objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals.
A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-shi crticament i constructiva i que pressuposa flexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis es
poden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemes
i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen.
En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta competncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en
el lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a les
altres persones les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible.
Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social,
est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen
la confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci,
lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafirmar i defensar drets o lassumpci de riscos.
En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.
COMPETNCIES ESPECFIQUES CENTRADES A CONVIURE

I HABITAR EL MN
Desprs de parlar de les competncies transversals es passa ara a un mbit ms focalitzat: el daprendre a conviure i habitar el mn, fonamental perqu els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres
actius en una societat democrtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les relacions socials i, en
especial, el dileg intergeneracional i la valoraci de les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la
humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la realitat que lenvolta, que
es reconegui en la seva pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es comprometi a
la seva millora.
Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu

viu i facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha de
preveure les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solucionar en els camps concrets de leducaci cientfica i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al medi
ambient i per al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania.
Si volem ms cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers la
comunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunitria, el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, el
respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic dels
hbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com.
Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.

Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que han de permetre a lalumnat comprendre la societat i el mn en qu es desenvolupa. Fa que aquest superi la simple acumulaci dinformacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqncies i dirigir
reflexivament les accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altres
persones i les de la resta dels ssers vius. En definitiva, actualitza el conjunt de competncies per fer un
s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.
Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber
que donin sentit als fenmens quotidians, la percepci adequada de lespai fsic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment,
tamb cal tenir en compte lhabilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i resoldre
problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici.
El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la
vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnolgics, etc.) i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci dels conceptes i principis bsics que
permeten lanlisi dels fenmens des dels diferents
camps de saber que hi estan involucrats. Tamb duu
Shan dassolir habilitats per
implcit ser conscient de la influncia que t la presncia
desenvolupar-se en mbits de la de les persones en lespai, del seu assentament, de les
modificacions que introdueixen i els paisatges resultants,
vida i del coneixement molt
aix com la importncia que tots els ssers humans es
del desenvolupament i que aquest ha de prodiversos i per interpretar el mn. beneficien
curar la conservaci dels recursos i la diversitat natural i
mantenir la solidaritat global i intergeneracional.
Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la interacci dels
homes i les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents
modes de vida i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social
que tamb ho sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de la
salut i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix.
Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiques
bsiques prviament compreses, per exemple, identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis; identificar el coneixement disponible, i comunicar conclusions.
Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i al maneig de solucions tcniques seguint criteris deconomia, eficcia i sostenibilitat per satisfer les necessitats de la
vida quotidiana i del mn laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic al costat
daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.
En definitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i laplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic sn molt
rpids i tenen una influncia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica
tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.
En coherncia amb tot el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable
i la protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de
les persones i de les societats.

Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la seva
millora. S b aquesta competncia mant vincles ms estrets amb les rees de cincies
Shan dassolir habilitats per participar
socials i deducaci per a la ciutadania, mobilitza recursos daltres rees del currculum.
activament en la vida cvica i construir
La competncia social i ciutadana integra
i practicar normes de convivncia
coneixements, habilitats i actituds que permedacord amb els valors democrtics.
ten participar, prendre decisions, triar com
comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Pren com a referncia un model de persona que
pugui ser un element actiu en la construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i comproms a contribuir en la seva millora.
Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre els
trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per triar i prendre decisions i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.
Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber
comunicar-se en contextos distints; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posarse en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies i
reconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones, i practicar
el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en lmbit individual com en el social.
La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i
comportar-se en coherncia amb aquests valors en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposa
entendre que tota posici personal no s tica si no est basada en el respecte als principis o valors universals com els que cont la Declaraci universal dels drets humans.
La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci
de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per elegir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania.
Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia
de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per reflexionar-hi de manera global
i crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar
collectivament la comprensi de la realitat.
Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, a
ms de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i
progrs de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global, compatible amb la identitat local.
Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendre
decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors
construda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi,
pas o comunitat.
La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora que
exigeix el coneixement i comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics,
dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet reflexionar crticament sobre els
conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenci
particular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola
i en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions;
tamb permet mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada comporta disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i
accions, i el control i autoregulaci.
Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvica; significa construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics;
exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.
En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la
ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint
una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el mn
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera de
ser i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la mateixa vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la
regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i la
construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de
diferents fonts i suports; utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital)
en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, i treballar de manera cooperativa i ser
conscient dels propis aprenentatges, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament
del pensament propis.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es disposa per interpretar la realitat i establir dilegs interactius sobre fets i situacions afavoreixen la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos i el comproms per implicar-se en
processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.
Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes
actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu
de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes i el desenvolupament de projectes en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.
rees. mbit de llenges

Llengua catalana i literatura, llengua
castellana i literatura, llengua estrangera
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de desenvoluparse com a persona i de comunicar-se, i aix poder afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i
multicultural del segle XXI. Aix significa educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin
capaos dactuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del
que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic dels
aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal: lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats; tamb el respecte per
la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures, i
duna manera totalment integrada lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i digitals necessries per accedir autnomament i crtica a les tecnologies de la informaci i comunicaci i poder interpretar els missatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li permetin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes
de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i
Des de totes les rees
escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjans
sha de vetllar pel
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
desenvolupament de les
capacitats comunicatives
de lalumnat.
El desenvolupament daquesta competncia no ha de ser un afer

exclusiu de lrea de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci
sn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir,
totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar
el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra duna manera
especfica en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.
El tractament de les llenges

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia de la cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueix ms plenament a la identitat social
i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s la legislaci,
lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que
s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A ms
el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la
llengua oficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues
El catal:
llenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una
llengua vehicular
societat plural oberta a altres cultures.
i daprenentatge.
Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a
Europa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge,
lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre
una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural, la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural
que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses
cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte envers
la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest
coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.
Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de
cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges
estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en
un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacions
entre llenges romniques; e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presents
en lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals
poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai; i, finalment, f) han de desenvolupar la competncia audiovisual amb la conscincia de la importncia de ls de les tecnologies de la
informaci i comunicaci i la influncia que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en
els nous sistemes de comunicaci, que configuren moltes de les realitats daquest mn plural i divers.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi
sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre, amb
programes precisos de gesti de les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lescola, sarticula, duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenges tot establint acords per
relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que
lescola ha de tractar amb atenci especial, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot pel
desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals. Lescola
t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i evitar aix la seva compartimentaci en
comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat tingui tamb un
domini ple del castell, oferint lensenyament daquelles formes ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar-ne la diferent presncia social per fer-ne
un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges s important el tractament
integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al
desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci
del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals,
rees. mbit de llenges 31
afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives, lingstiques i audiovisuals de lalumnat per a lassoliment dels objectius bsics de totes les rees. I, per tant, cal que simpliqui en lelaboraci i aplicaci del
projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formaci de les nenes i
els nens de les nostres escoles.

La primera competncia que cal considerar s justament la ms global i comuna a totes les rees, la
competncia comunicativa, que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les
rees curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica.
Aquesta competncia es concreta en la competncia oral, lescrita i laudiovisual.
La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar
idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes
les seves dimensions (la de la interacci, la de lescolta i la producci i la de la mediaci) en grup gran
o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per posar a prova els aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent
i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu
entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament
duna llengua nova per a lalumnat. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb
formats i suports variats i en contextos diferents (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge efica.
Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llenges
La lectura i lescriptura
estrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la
sn processos que
font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els
discursos orals utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i
saprenen en totes les
objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha datenrees i activitats escolars. dre tant el coneixement dels elements lingstics i comunicatius
com la capacitat dutilitzar-los en laprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el seu treball en aquesta etapa
ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals, que
afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura
sn complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol rea o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a
si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la cincia i tamb que sn
una font de descoberta i de plaer personal. En aix t molta importncia la potenciaci dinstitucions escolars com la biblioteca (mediateca), la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells
de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports

(paper, digital) i formats (verbals, grfics i imatge).
La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i
crtiques, de comunicaci i de creaci, i amb una clara relaci amb les interaccions orals, que afavoriran un accs ms conscient i efica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per limpacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informaci i comunicaci. Els processos
de recepci i creaci sn complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que shi
vehicula; sn processos que saprenen en la seva utilitzaci, en qualsevol rea o activitat escolar. Cal
motivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i amb formats i
suports ms variats.
Una segona competncia, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu les nenes i els nens puguin
afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar
adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci
amb les altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges tenen unes implicacions ms
especfiques. En concret, a ms dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges, caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les,
saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el
mn), en resum, estar obert a laltre.
Finalment, la competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa que les nenes i els nens puguin
comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a
aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de
gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins; o ms actuals
com videoclips o ficcions audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens van interioritzant els senyals
de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos
esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.
Aportacions de lrea a les competncies bsiques

El paper que juga la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fet que la base dels seus
ensenyaments se situ en ls social de la llengua, fan que els aprenentatges lingstics i comunicatius
que es produeixen en qualsevol rea, amb una bona coordinaci docent, es puguin aplicar a laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat. Les activitats de les rees lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament
de la competncia comunicativa. Cal recordar, per, que en ser una competncia transversal a totes les
rees, lassoliment dels objectius bsics dependr del tractament que sen faci a totes. El coneixement i
vivncia de la cultura, i de manera especial la popular en totes les seves manifestacions, t en la llengua
una de les seves bases i ha de ser a ms una porta oberta que potenci el desenvolupament de la competncia artstica, competncia que t en la dimensi literria un marc idoni i transcendental.
Alhora les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les claus en la
competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

per a lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges i formats, fet facilitat amb ls de les TIC, aporten una nova dimensi als processos de tractament
de la informaci, la diversitat de punts de vista, i la manera de presentar les informacions faciliten la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la
prpia activitat amb autonomia progressiva.
La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn.
Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament
de la competncia social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi
com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia plurilinge
i intercultural. Aix es facilita la coordinaci necessria de les propostes de totes les llenges ensenyades a laula i la prioritzaci daquestes propostes derivades del diferent estatus que t cada llengua i el
domini que en tenen les nenes i els nens.
La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la respecte als llenguatges
audiovisuals que es treballen en les diferents rees curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual hi ha de participar tot el professorat, juga un paper clau en la definici del
currculum, tant en el de les rees lingstiques com en el de les altres.
Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de les tres grans competncies, citades
abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix el currculum presenta: la dimensi
comunicativa (que inclou parlar i conversar, escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure, i els
coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge), la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.
Dimensi comunicativa
Parlar i conversar
Escoltar i comprendre
Llegir i comprendre
Escriure
Coneixement del funcionament de la llengua
Dimensi literria
Dimensi plurilinge i intercultural
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho s de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensi no sn els especfics de lrea lingstica, sin que cal atendrels en totes les activitats curriculars i centrar les activitats
de lrea en all que t relaci amb els aprenentatges literaris. En aquest apartat, a ms dels continguts
referits a la competncia oral, lescrita i laudiovisual apareixen els referits al funcionament de la llengua
i el seu aprenentatge, que en ser plantejats aix es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb
la funci exclusiva de millorar la comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament
de les llenges.
La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera que el tractament dels continguts de la dimensi comunicativa shan de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta dimensi.
En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra
cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal recordar que, malgrat que el nucli el representen els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.
Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials
en contextos multilinges. Aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per
en aquesta rea cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts plurilinges,
es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada cicle i precedint als criteris davaluaci: s
funci de lequip docent que, en el projecte lingstic de centre, sarticulin els ensenyaments daquest
mbit en els de les diferents llenges, rees curriculars i activitats escolars.
Estructures lingstiques comunes

En relaci directa amb la dimensi plurilinge i intercultural, per tenint en compte tamb la dimensi
comunicativa, hi ha un conjunt de continguts que sn comuns a totes les llenges ensenyades. No t
sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de linici com si fossin especfics, ben al contrari, cal introduir-los ms sistemticament i reflexivament en la llengua de lescola per ser aplicats en les altres, i facilitar, aix, la transferncia necessria daprenentatges entre
llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqents
Els continguts comuns a totes
entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra romnica, per tamb nhi ha, i fora, que es
les llenges ensenyades faciliten
donen respecte a langls, lalemany o altres llenges.
la transferncia daprenentatge
No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclusiu daentre les llenges.

quests continguts. Cal, per, considerar entre daltres, a
ms dels que apareixen explcitament en la dimensi
plurilinge i intercultural, la majoria dels recursos comunicatius, com sn les estratgies lectores o la
redacci de resums i esquemes i els aspectes ms globals, com els tipus de text o altres de ms concrets, la puntuaci o la terminologia gramatical.
Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es consideraran en aquest apartat; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts, qui
ho fa i com es far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels
recursos, i, com ja sha dit, afavorir la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions intils que sn
sovint la marca dun ensenyament gramaticalista.

Cada cop s ms gran lacord segons el qual les llenges, totes les llenges i en totes les seves dimensions, saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les que van orientant i afavorint lassentament del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no es pot garantir
laprenentatge ni amb lensenyament directe i explcit de les formes i normes, ni quan es fa component
per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni si salla cada llengua que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge
globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci
dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal
un ensenyament integrat de les llenges que coordini els continguts que saprenen i les metodologies
en les diferents situacions daula, a fi que les nenes i els nens avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en
compte la llengua de lalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant simblicament com en la
prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de
cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana cal atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat i no es pot perdre de vista que, com a llengua nova, s un procs llarg. Per afavorir-ho, les propostes derivades de lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars sn duna
importncia clau. Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts
escolars de manera ms transversal i menys parcellada, que prevegin lheterogenetat real de les aules.
Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del que shi fa i shi diu. Lactivitat dialgica, la conversa entre les nenes i els nens i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci suficientment variats per fer possible la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, una escola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i
La conversa ha
alumna arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.
dimpregnar totes les
activitats densenyament
i aprenentatge.
Es tracta densenyar les llenges amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats, la qual
cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, cal organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu on la biblioteca-mediateca del centre, la revista de lescola, la rdio escolar o altres elements facilitin
lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.
Un altre principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b amb laportaci dexperincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, perqu
tothom respecti els altres i sinteressi per ells. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient
del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de
valors negatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia. A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa als recursos TIC, integrats en el currculum de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informaci en diferents formats, per aprendre a llegir i escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, i facilitar la quantitat i
qualitat dels documents produts i fer que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu, interactiu i social.
Les funcions del processador de textos serveixen per organitzar el text, gestionar-lo, modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals
(hipertext), interactives i en format multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de
comprensi i diferents estratgies per al seu aprenentatge.
En la cerca dinformaci, es treballa amb mitjans tecnolgics per
tal darribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i
comunicar la informaci.
Lavaluaci ha destar
dirigida fonamentalment
a millorar laprenentatge
de lalumnat.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats
de lalumnat per part del professorat i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta
visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les
pautes i els criteris per regular el procs, per valorar els esculls que es presenten, i per introduir-hi millores, o per a la necessria valoraci del resultat final. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci,
heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes davaluaci, qestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua, revisant i reformulant les
seves produccions, i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva el professorat, mediador i assessor, o un grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu, poden donar a lalumnat el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.
Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que les nenes i els nens esdevinguin persones plurilinges, cal canviar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal
partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua i que cal tenir altres capacitats, com
el canvi de llenges, que sn desconegudes en una persona monolinge. En aquesta avaluaci s molt
important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs i la certificaci,
s una tasca collaborativa i responsabilitat de tot lequip del professorat. La gesti daquests procediments,
decisions i implementacions lha dabordar conjuntament tot lequip, el qual haur de decidir les mesures que caldr organitzar, tamb en conjunt, per facilitar la millora de laprenentatge del seu alumnat.
OBJECTIUS
Les rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de leducaci primria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i
collectiva, prendre conscincia de la importncia del domini de llenges en un mn cada cop ms
global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per
obtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis de valor
i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiarse i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi i per a la
seva participaci en les creacions culturals.
4. Desenvolupar la competncia en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de leducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de collaboraci.
6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals ms habituals de laula.
7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context social i
cultural proper.
8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos
dels alumnes, els dels altres i del mn que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper.
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pellcules, informatius), dels mitjans de comunicaci
o de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i fer-ne una lectura crtica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les tecnologies de la
informaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.
12. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informaci
com per escriure textos vinculats a les diferents rees del currculum.
13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica, segons ledat.
14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de ls lingstic, a partir de situacions de comunicaci
reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta i per comprendre textos orals
i escrits.
15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici literria.
16. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se
en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari.
17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i
ds de les llenges.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia,
explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge,
amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Producci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions) i de producci prpia
(exposicions, explicacions) adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa i
amb la utilitzaci de la comunicaci audiovisual sempre que lactivitat ho requereixi.
Inters a expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana.
Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats
a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir dels textos,
imatges o esquemes.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la
lectura (planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat
dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.
s destratgies de comprensi i interpretaci crtica dels missatges audiovisuals adreats a les
nenes i nens de la seva edat (publicitat de joguines i de productes dalimentaci, entre altres).
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de
comunicaci.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol,
un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text.
Participaci en activitats de lectura collectiva.
rees. mbit de llenges. Cicle inicial 40
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, fets en diferents
situacions: a) situacions quotidianes de laula i lescola; b) experincies personals i produccions en
lmbit creatiu (contes, poemes, vivncies); c) textos de treball produts en qualsevol de les rees
curriculars.
Iniciaci en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual en la seva funci expressiva.
s de programari informtic per escriure textos curts, especialment de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions.
Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treballats a classe.
Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita, a partir del seu s en situacions comunicatives reals o simulades.
Coneixement i s de lortografia de base, que comporta: separar b les paraules, no alterar lordre
dels mots en una frase, fer correspondre una grafia a cada so (no sen deixa, no nhi posa de ms,
no altera lordre), fer correspondre un so a una de les grafies possibles que fan aquell so (gersei
seria acceptable).
Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i en els seus textos (ahir, avui,
notcies, hi havia, carrer, dies de la setmana).
Introducci a normes ortogrfiques ms senzilles i de ms s, i als signes de puntuaci ms bsics
(punt final, coma, interrogant, admiraci).
Introducci a la terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article, singular, plural.
Discriminaci fontica de sllabes i accents en les paraules.
Observaci del funcionament de la llengua: sinnims i antnims, derivaci, composici, sentit figurat (quan forma part duna manera de parlar prxima).
Conscincia de la transferncia dels coneixements duna llengua a les altres llenges que est aprenent.
Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les seves capacitats, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se.
DIMENSI LITERRIA
Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura: lectura guiada; s de laudici, lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons, refranys, dites; s de la biblioteca daula i descola i revistes escolars; s de gravacions i de mitjans audiovisuals, dramatitzacions,
entre altres.
Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper.
Comprensi a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts de literatura de tradici oral de tot
tipus (rondalles, contes, canons, dites).
Comprensi dels elements fonamentals dun relat audiovisual (personatges, espais, accions).
Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat,
interpretaci de locucions, frases fetes o refranys i descobriment del ritme i la rima, si es tracta de
poesia o can.
s destratgies lectores apreses en altres situacions, en la lectura individual silenciosa o en veu alta:
fer atenci al ttol i a les imatges, anticipaci, deducci del significat dun mot, relaci amb els seus
coneixements, entre altres.
Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, a lentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text.
Escriptura de textos narratius i de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins),
basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i
altres missatges audiovisuals.
Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus recursos.
Inters per lelecci de temes i textos i per la comunicaci de preferncies personals.
CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES REES
Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i
audiovisuals vinculats a continguts daltres rees.
Producci de canons amb entonaci, to de veu i gest adequats
a la situaci comunicativa.

Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situaci comunicativa de
laula, respectant les normes que regeixen la interacci.
Producci de missatges orals: breus exposicions a classe, aprenent a adaptar lentonaci, el to de
veu i el gest a la situaci comunicativa, amb lajut de la comunicaci audiovisual sempre que es
requereixi per facilitar el discurs oral.
Comprensi de missatges orals (instruccions, explicacions, narracions) del mestre/a o dels companys/anyes a laula.
Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents mitjans (comunicaci, rdio, televisi, videojocs) per obtenir informaci i per aprendre.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats
a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i a partir del text, imatges o esquemes
que els componen.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora en la lectura individual silenciosa, amb el mestre/a o collectiva.
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de
comunicaci daprenentatges i dexperincies.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol,
Escriure
Composici de textos escrits senzills produts en diferents situacions: a) reescriptura dexplicacions
breus; b) experincies personals; c) composicions a partir dimatges.

Observaci de les diferncies ds de la llengua oral i la llengua escrita a partir dels textos escrits utilitzats a laula.
s dels aprenentatges ortogrfics a partir del que sha fet en catal: separar paraules; no alterar lordre dels mots duna frase; fer correspondre una grafia a cada so, o dues en el cas dels dgrafs qu,
gu,rr; identificaci de les semblances i diferncies entre els sons castellans i els catalans i les seves
grafies (c/z, j/g, ix, , ch, ).
Escriptura de paraules ds habitual a la classe en els aprenentatges i en els seus textos (perro, calle,
hoy, ayer, haba).
Introducci de normes ortogrfiques senzilles.
s dels signes de puntuaci que sestan aprenent en catal.
s de la nomenclatura gramatical que sest aprenent en catal.
Coneixement de vocabulari especfic dels temes que es tracten a laula i dels seus derivats, sinnims
i antnims.
DIMENSI LITERRIA
Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura: lectura guiada de contes; s de la biblioteca daula i descola; audici de contes, lectura i memoritzaci de textos,
poemes, canons, refranys i dites.
Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci del llenguatge literari.
Comprensi de contes llegits individualment o en grup.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos dels infants.
Comprensi i s de locucions, refranys, dites i frases fetes de la llengua castellana.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes amb ritme, pronunciaci i entonaci adequades.

Escriptura de contes breus i altres textos basant-se en models observats i analitzats i aprofitant les
emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.
Primera llengua estrangera

Parlar i conversar
Producci de textos breus orals memoritzats com canons, poemes i rimes, amb la utilitzaci dimatges sempre que lactivitat ho requereixi, adaptant lentonaci, el to de veu o el gest al contingut.
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats a les situacions comunicatives habituals de
laula.
Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions
conjuntes, com recitacions de poemes o canons, mostrant respecte per les produccions dels altres.
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se i missatges ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, la localitzaci dobjectes.
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir
amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions, amb ajut delements gestuals i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o
la situaci.
Inters i curiositat per mirar i llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua
estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies,
les experincies i les activitats a laula.
Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua daprenentatge.

Observaci de la importncia dels aspectes fontics, de ritme, daccentuaci i dentonaci de la llengua estrangera i del seu s per a la millora de la comprensi i producci orals.
Reconeixement i s de mots i estructures senzills, propis de la llengua estrangera.
Observaci de les diferncies entre la llengua oral i lescrita.
Observaci de la relaci entre el so i la seva grafia.
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i primera llengua estrangera

Valoraci de la prpia llengua, de les que es parlen a lescola i a lentorn i de les de tot el mn, perqu totes serveixen per comunicar-se i per aprendre i aproximar-se a daltres cultures.
Inters a conixer altres llenges i compara-les per observar semblances i diferncies.
Valoraci de la necessitat de conixer llenges estrangeres per poder comunicar-se amb ms gent.
Reconeixement de la prpia identitat lingstica i cultural i la de la resta de la classe a travs de la
biografia lingstica.
Actitud receptiva cap a persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la prpia.
Actitud crtica davant estereotips lingstics i audiovisuals especialment els presents als mitjans de
comunicaci que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
Coneixement de la diversitat de llenges que sensenyen a lescola i conscincia que al mn hi ha
llenges molt diverses que sescriuen amb grafies diferents.
Sensibilitat per a les diferncies i les semblances entre llenges diferents i inters a comparar-les.
Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn de lalumnat (a partir de persones conegudes, anuncis, canons, pellcules, videojocs, objectes, documents,
rtols destabliments), identificant semblances i diferncies.
Semblances i diferncies entre les llenges ensenyades a lescola, o de la famlia romnica, a partir
de contes, canons o documents treballats en lensenyament de les llenges.
Inters a escoltar canons, contes i altres produccions tradicionals o actuals en llengua estrangera
o altres llenges de lentorn no conegudes i inters a percebre-hi semblances i diferncies.
s delements verbals i no verbals per comunicar-se en situacions multilinges.
Reconeixement i aprenentatge de formes bsiques de relaci social en llengua estrangera i altres
llenges i cultures properes.
Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitza la llengua
estrangera.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llenges estrangeres i motivaci per conixer altres llenges i cultures.
CRITERIS DAVALUACI
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context escolar i social,
respectant les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats daula, situacions daprenentatge i vida quotidiana, i tamb els que provenen de mitjans audiovisuals i informtics.
Fer exposicions orals de textos memoritzats o de producci prpia referits a coneixements, vivncies o fets, adaptant el to de veu o el gest a la situaci comunicativa, i amb utilitzaci dimatges o
audiovisuals, si la situaci ho requereix.
Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a ledat i presentats en diferents suports.
Aplicar a les lectures individuals algunes estratgies treballades collectivament, comenant per les
ms senzilles, com mirar les imatges i llegir el ttol per fer hiptesis.
Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (notcies, experincies,
descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de models o de creaci prpia, escrits a m o
amb eines informtiques.
Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge potic per explicar sentiments, emocions, estats dnim: sentit figurat, sinnims, comparacions, entre altres.
Haver mecanitzat que abans descriure sha de pensar i, un cop escrit, sha de revisar. Aplicar-ho a
tot tipus de textos.
Mostrar coneixement de lortografia de base i de les normes ortogrfiques ms bsiques en algunes
o en la majoria de les produccions.
Ser capa dobservar el funcionament de la llengua: canvis dordre dels elements, formaci de paraules, formes literries, analogia, entre altres.
Inters a aplicar els coneixements apresos a la lectura i a lescriptura i per a la bona presentaci dels
treballs.
Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i de literatura adequats a ledat.
Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins) basant-se
en models observats i analitzats.
Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.
Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges que hi ha a laula o a lentorn
ms proper.
Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i nens i els mestres en diferents
situacions comunicatives.
Respectar les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions adequades a ledat, i de diferents suports
utilitzats a laula.
Fer breus exposicions orals sobre coneixements, vivncies o fets.
Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar comprensi per mitj dexplicacions orals o altres representacions que shagin treballat a classe: contestar preguntes, completar
un text, escollir un dibuix.
Escriure missatges relacionats amb temes daprenentatge i experincies prpies. Redactar amb claredat i ortografia adequada als seus aprenentatges.
Mostrar coneixement en la correspondncia so-grafia i tenir assolida lortografia de base i algunes
regles bsiques dortografia en els escrits fets a laula.
Saber aplicar els coneixements apresos a llengua catalana.
Valorar lactitud i latenci quan sexplica o es llegeix un conte, un poema, una can.
Mostrar inters i llegir contes adequats a la seva competncia lectora.
Ser capa descriure textos curts amb intenci literria.
Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
ms proper.
Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o
sexistes.

Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual ms treballades a
laula.
Captar informaci rellevant dun missatge oral.
Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i lentonaci segons el model ofert.
Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
ms proper.
Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera per a la comunicaci dins de laula i
en les activitats densenyament i aprenentatge que es cren dins de laula.
Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o
sexistes.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia i explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de
veu, ritme).
Exposici de temes de manera ordenada i comprensible. Participaci activa en els dilegs o debats,
aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments
raonats.
Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de
temes), amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals).
Exposicions a partir dun gui, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cmera de vdeo.
Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cmera de vdeo.
Adequaci del llenguatge i dels elements no verbals a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
Identificaci i comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels
escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quotidiana.
Comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i informtics per obtenir-ne informaci i per aprendre, i valoraci guiada de la informaci que aporten.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions que fa alguna persona o b que shan
escoltat o mirat a travs dalgun mitj audiovisual, informtic o dels mitjans de comunicaci.
Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos
vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir
del text, imatges o esquemes que el componen.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de
la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre
rees. mbit de llenges. Cicle mitj 48
fragments, capacitat dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus
que formen part del text).
Lectura, comprensi i anlisi guiada dinformacions i relats procedents de documents audiovisuals
i de mitjans de comunicaci.
Resposta a preguntes a partir del text, la resposta de les quals comporta reelaboraci, relaci amb
els coneixements de cadasc o elaboraci dinferncies.
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir qualsevol text que es t a labast: un rtol, un avs, un ttol dun llibre, una notcia de diari, una informaci
dInternet, entre altres.
Coneixement del funcionament ms bsic duna biblioteca.
Iniciaci a cerques dinformaci a Internet, utilitzaci de lhipertext i dels enllaos.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci,
daprenentatges i experincies.
Sentit crtic davant produccions audiovisuals: publicitat, informatius, relats de ficci.
Escriure
Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenmens, per fer coses com receptes, entre altres.
Organitzaci del text per millorar la coherncia i la cohesi amb lajuda de pautes i utilitzant els
coneixements lxics i morfosintctics de ledat.
Coneixement del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentaci que permeti
escriure un text, inserir imatges, fer un esquema en ordinador.
Utilitzaci de correus electrnics per comunicar-se.
Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics apresos. Sentit esttic en la seva presentaci formal.

Coneixement de la manera dorganitzar un text segons si s una explicaci, una notcia, una recepta, una instrucci o alguna altra tipologia. Prctica amb totes les tipologies.
Coneixement de les diferents categories de textos audiovisuals segons la seva funci (notcia, anunci, reportatge, ficci) i introducci dels elements bsics del llenguatge audiovisual.
Coneixement i s de lortografia de base i de les regles treballades a cicle inicial. Coneixement i s
progressiu de les lleis ortogrfiques constants (que no tenen excepcions). Memoritzaci de mots
amb dificultat ortogrfica ds habitual.
Aplicaci dels signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci, dos punts,
gui). Transformaci de frases per comprovar la relaci entre puntuaci, entonaci i significat.
Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut, reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrixoles.
s de terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article, singular, plural, passat,
present, futur.
Observaci del funcionament de la llengua en els textos que es llegeixen i en els de producci prpia: derivaci, composici, sentit figurat, sinnims, polismia, famlia de paraules, entre altres.
Reconeixement darticles, connectors, noms, adjectius i verbs en un text. Diferenciar els temps verbals (passat, present i futur) en enunciats.
Comparaci i transformaci denunciats per mitj de canvis dordre, segmentacions, canvis en els
connectors, per comprovar de quina manera es modifica el significat i els canvis de puntuaci que
comporta.
Aplicaci de tots els recursos que sofereixen a laula per millorar el treball escrit personal: consulta
al diccionari o a alg altre, llibreta personal, memoritzaci, o b orientar-se a partir del coneixement
de la llengua (analogia, famlia de paraules).
Consulta al diccionari i introducci als diccionaris i correctors dels programaris de tractament de textos.
Progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, lorganitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
Valoraci del progrs en escriptura. Opini ajustada de les capacitats de cadasc, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. Confiana en les prpies capacitats.
Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-se amb els altres.
DIMENSI LITERRIA
Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de
textos, poemes, canons, refranys o dites; biblioteca daula i descola, revistes escolars, gravacions,
s de mitjans audiovisuals o dramatitzacions. Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lectores, i
aprendre a interpretar el llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can.
Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relats audiovisuals adequats
a ledat.
s destratgies lectores apreses en altres situacions per a la comprensi en la lectura individual
silenciosa o en veu alta, en petit grup o en gran grup.
En la lectura en veu alta, fer atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci perqu tots ho
entenguin. Tamb saber que cada tipus de text demana una entonaci i un ritme diferent.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
Escriptura de contes i textos narratius fent atenci a lestructura daquest tipus de text, en qu hi ha
dhaver una situaci inicial, un nus i un desenlla.
Escriptura de jocs lingstics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, calligrames, rodolins
entre altres).
Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons.
Possibilitat dassociaci amb textos escrits.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup.
Reconeixement de les dades bsiques dun llibre (autoria, adaptaci, traducci, illustraci, editorial,
collecci) i dels principals agents de producci dun relat de ficci audiovisual (direcci, gui, actors,
msica).
Coneixement del funcionament duna biblioteca per saber on poden trobar llibres adequats a ledat,
i temes del seu inters i utilitzaci de tot tipus de recursos.
Consulta de biblioteques virtuals per trobar-hi novetats, sntesis de llibres, recomanacions o obres
dun tema o autor/a determinat.
Interpretaci del sentit de les illustracions (colors, tcnica, estil) en referncia al text.
Expressi de les impressions personals duna lectura i, si cal, adoptar-hi una posici crtica.
Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe.

Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula, aportant idees, reflexionant sobre el que diuen els altres, arribant de forma guiada a organitzar
un aprenentatge o un tema, respectant les normes que regeixen la interacci.
Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de
temes) amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals).
Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats.
Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades a la situaci comunicativa.
Adequaci del llenguatge i dels aspectes no verbals de la comunicaci a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i respecte per les diferncies de gnere.
Comprensi dinformacions de missatges i explicacions orals en diferents contextos i activitats daula.
Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual, informtics, per obtenir informaci i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci dexposicions fetes per altres persones o que shan sentit en els mitjans de
comunicaci o informtics.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions de diferents tipus de text relacionats amb temes treballats, tot utilitzant estratgies que els ajudin a comprendre i a relacionar el que diu el llibre amb els coneixements
que tenen del tema.
Resposta a preguntes sobre textos que llegeixen, la resposta a les quals comporti reelaboraci, relaci amb els coneixements de cadasc i elaboraci dinferncies.
Cerca guiada dinformaci a la biblioteca escolar i amb ls de les TIC.
Lectura, comprensi i anlisi guiada de la informaci provinent de documents escrits i audiovisuals
que apareixen en diferents mitjans i suports.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies.
Lectura crtica de missatges escrits i audiovisuals (publicitat, informatius, relats de ficci).
Escriure
Composici de textos relacionats amb els temes treballats a classe i amb lexperincia personal: descripcions, explicacions, dilegs, notcies, receptes, utilitzant procediments senzills descriptura: pensar, escriure i revisar.
Elaboraci daudiovisuals senzills per descriure, narrar i explicar situacions quotidianes.
Elaboraci de textos escrits i daudiovisuals a partir de models, per tal que millorin en lorganitzaci
dels mateixos (coherncia i cohesi i s del lxic, ortografia i estructures morfosintctiques adequats
al seu nivell i al tema).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits.
s del programari del tractament de textos i dedici grfica i de presentaci que els permeti escriure un text, amb la incorporaci dimatges i udios.
Valoraci dels avenos de cadasc en lescriptura i conscincia de les mancances.

Observaci de les diferncies ds de la llengua oral i la llengua escrita en situacions comunicatives
reals o simulades.
Coneixement de diferents tipus de text: narraci, instrucci, descripci, explicaci.
Coneixement de les diferents categories de missatges audiovisuals segons la seva funci (notcia,
anunci, reportatge, ficci) i introducci dels elements bsics del llenguatge audiovisual.
Capacitat per millorar el treball escrit a travs de lorganitzaci i revisi de textos.
Observaci de la formaci de paraules: derivaci, composici, polismia, famlies de paraules en els
temes treballats.
s de la terminologia gramatical utilitzada en catal.
Coneixement i s de lortografia bsica en paraules utilitzades en contextos molt treballats.

Coneixement i s progressiu de les normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions).
Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrixoles.
Identificaci i s dels signes de puntuaci ms comuns apresos a llengua catalana.
s de les normes ortogrfiques apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-shi en els escrits.
Coneixement de les normes treballades.
Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacions daprenentatge compartit.
DIMENSI LITERRIA
Lectura silenciosa de textos narratius: contes i novelles. s de la biblioteca daula i descola.
Lectura collectiva de novelles amb comentaris sobre els temes i argument. Relaci i raonaments
sobre la vida fora del llibre.
Lectura i recitaci de refranys, dites i frases fetes, amb ritme, pronncia i entonaci adequats.
Lectura de poemes i anlisi i comprensi posterior per entendre el sentit del poema i el seu llenguatge: metfores, personificacions, comparacions i adjectius.
Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relats audiovisuals adequats
a ledat.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions i les estratgies necessries per expressar-ho per escrit, esborranys, revisions.
Escriptura de contes, partint de lectures prvies que serveixin de model, i que els facin pensar en el
tema, els personatges, el context, a travs de la planificaci, textualitzaci i revisi.
Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons.
Possibilitat dassociaci amb textos escrits.
Dramatitzaci de situacions i textos literaris.

Parlar i conversar
Participaci activa en els intercanvis orals: formulaci de preguntes, simulacions i dilegs, en el context de laula i prxims a lalumnat.
Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com canons, poemes i rimes, amb acompanyament delements no verbals que ajudin a la comprensi de la llengua.
Participaci activa en les interaccions orals emprant la pronunciaci, lentonaci, ritme i expressions
orals habituals ds a laula i valorant i respectant les normes que regeixen la comunicaci (torns de
paraula, to de veu, gest adequat i rols).
Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vida quotidiana al centre o en els
entorns ms propers de lalumnat tant en activitats individuals com en grup.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Comprensi dinstruccions (rutines, ordres, etc.) simples i encadenades dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social: saludar, acomiadar-se; missatges ds
freqent a laula; la data, el temps (atmosfric i lhora), lassistncia; informacions personals sobre
gustos, habilitats, sentiments, caracterstiques fsiques, rutines, entre altres.
Identificaci del lxic bsic dun tema especfic amb ajut dillustracions o sense.
Audici i comprensi global de textos orals de tipologia diversa, en diferents suports i formats (dileg, relat, descripci) i amb un grau de dificultat adequat al nivell.
s guiat destratgies de comprensi: anticipaci del contingut, formulaci dhiptesis, verificaci,
identificaci de paraules clau.
Comprensi de textos de tipologia diversa procedents de mitjans diversos i en diferents formats per
accedir a una determinada informaci i aprendre.
Respecte i esfor datenci, comprensi i valoraci per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variada per copsar el sentit general i extreuren informaci per a la realitzaci de tasques concretes o com a gaudiment de la lectura.
Utilitzaci de tcniques de lectura apreses en les llenges daprenentatge del centre que ajudin a la
comprensi del text i que permetin la deducci del significat dels mots i expressions (predicci,
suposici).
Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per comprendre el significat del lxic nou.
Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer.
s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i de plaer.
Escriure
Producci de missatges breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models
treballats a laula.
Escriptura de textos breus seguint models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen les TIC o daltres llenguatges.
Producci de textos a partir de models i incorporant expressions i frases senzilles conegudes i treballades oralment per transmetre informacions rellevants relacionades amb els temes de treball.
Aprofitament de les tcniques i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges del centre per a la producci de textos.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
Inters per la bona presentaci i edici dels textos produts.

Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera, prviament utilitzades.
Associaci de grafia, pronunciaci i significat a partir de models escrits i expressions orals. s intutiu de la descodificaci.
s dhabilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci,
associaci, utilitzaci de suports multimdia) de forma individual, per tamb en grup.
s de recursos TIC amb suports multimdia per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llengua estrangera.
s de recursos que ajudin a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots)
i reflexi sobre el propi aprenentatge, especialment per captar els petits avenos que sassoleixen.
Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument
per a la realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua
de comunicaci dins i fora de laula.
Llengua catalana, castellana i primera llengua estrangera

Valoraci de la llengua com a instrument de comunicaci, daprenentatge i daproximaci a daltres
cultures i obertura a la diversitat de llenges i cultures del mn.
Valoraci de la llengua i cultura catalanes, a partir del coneixement i valoraci daltres llenges i cultures presents a laula.
Valoraci de conixer altres llenges que la prpia per poder comunicar-se amb ms gent, buscar
informaci a Internet, llegir textos.
Valoraci de la prpia identitat lingstica i de la riquesa que representa poder parlar ms duna
llengua.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de la diversitat de llenges i cultures.
Acceptaci positiva de laltre, del diferent, de la diversitat lingstica i cultural i actitud receptiva cap
a persones que parlen altres llenges i tenen altres cultures diferents i inters a comprendre-les.
Actitud crtica davant estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
Conscincia que hi ha famlies al si de les quals es parlen diverses llenges.
Conscincia positiva i coneixement de la varietat lingstica (llenges diferents o varietat duna mateixa
llengua) existent en el context social i escolar, a partir de persones conegudes, anuncis, canons.
Identificaci de semblances i diferncies.
Coneixement dalgunes llenges dEspanya i valoraci positiva de la riquesa que suposa aquesta
diversitat.
Coneixement del fet que al mn hi ha llenges molt diverses i que cada llengua t diferents regles.
Coneixement que hi ha escriptures diferents i que un mateix alfabet pot servir per a lescriptura de
diferents llenges.
Inters i motivaci pel coneixement del funcionament de distintes llenges i comparar-les per observar semblances i diferncies.
Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn de lalumnat (a partir de persones conegudes, anuncis, canons, objectes, documents, rtols destabliments)
identificant semblances i diferncies.
Identificaci en produccions de diferents llenges romniques (o daltres llenges) de paraules

que sassemblen, arriscant-se a trobar el significat usant estratgies de comprensi (hiptesis,
inferncies).
Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de relaci social als pasos on es parla la llengua estrangera i al nostre.
Identificaci de paraules de llenges diferents que sassemblen i de la relaci amb el seu significat.
Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges i plantejament
de possibles solucions verbals i no verbals per resoldre les situacions.
Identificaci dels comportaments i rituals (sobretot socials, com les salutacions i els comiats) que
sn caracterstics de la llengua estrangera.
s de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments i afeccions en situacions daula.
Valoraci positiva de les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitza la llengua estrangera i participaci activa en aquestes.
Valoraci de les produccions tradicionals i actuals (rimes, canons, contes, textos breus) de la llengua estrangera.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llenges estrangeres per conixer altres llenges i cultures.
CRITERIS DAVALUACI
Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bsiques.
Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitj,
distingint entre les idees principals i les secundries.
Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir dun gui i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulaci) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient.
Fer breus intervencions davant una cmera de vdeo.
Comprendre i extreure informaci rellevant de textos presentats en qualsevol mitj, distingint entre
idees principals i secundries.
Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters a llegir tot tipus de textos.
Aplicar estratgies afavoridores del procs de comprensi abans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal, inferncies, entre altres).
Conixer el funcionament duna biblioteca escolar i iniciar-se en ls de les virtuals.
Escriure textos de diferent tipologia a m i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogrfics i
textuals treballats.
Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
Valorar els avenos en escriptura i prendre conscincia de les mancances.
Mostrar seguretat en lortografia de base i coneixement de les normes ortogrfiques que responen
a lleis constants.
Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan shi fan transformacions, la formaci de les paraules, la relaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge literari.
Mostrar autonomia progressiva en laprenentatge: reflexi en el procs, organitzaci i planificaci
del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci.
Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.
Escriure poemes i textos narratius fent atenci a lestructura i al llenguatge.
Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bsics del llenguatge audiovisual
per expressar idees, emocions, records.
Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i
cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir inters a comprendre-les.
Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies.
Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses, respectant les normes dinteracci oral.
Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequades a ledat, provinents de
diferents mitjans (explicacions, lectures, missatges audiovisuals), diferenciant entre idees principals
i secundries.
Realitzar exposicions orals (coneixements, vivncies, fets, idees), prviament preparades, amb ordre
i claredat, utilitzant adequadament recursos no lingstics (gesticulaci, suports audiovisuals, recursos TIC), si escau.
Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-les per mitj dexplicacions,
reescriptures, resposta a preguntes que impliquin raonament i relaci del que diu el text i els coneixements dels alumnes.
Tenir inters i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos tradicionals i de la literatura infantil adequats a ledat.
Buscar informacions a Internet de forma guiada.
Escriure textos descriptius, expositius, narratius i potics amb coherncia, cohesi i correcci lingstica adequada a ledat, utilitzant estratgies de planificaci i revisi.
Escriure textos a lordinador amb una rapidesa adequada, utilitzant els programes de tractament de
textos, edici grfica i de presentacions.
Conixer el vocabulari dels temes treballats a laula i les seves derivacions, o el seu s amb diferents
significats (polismia).
Mostrar correcci en lortografia bsica i coneixement de les lleis constants en les seves produccions.
Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant avenos i errades.
Comprendre les novelles, contes i poemes llegits i poder parlar del seu argument o del seu significat.
Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.
Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes
o sexistes.

Captar el missatge global i especfic de les produccions i interaccions orals ms habituals que es
produeixen a laula.
Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i dinters.
Emprar la llengua estrangera en situacions prpies daula.
Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciaci, ritme, entonaci per explicar fets
i conceptes relacionats amb ell mateix, el mn que lenvolta o per transmetre informaci daltres
rees curriculars.
Extreure informaci de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat comunicativa concreta.
Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb
una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.
Usar algunes estratgies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris illustrats i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.
Mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre les situacions daprenentatge.
Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci i participar amb inters en les activitats en qu susa la llengua estrangera.
Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes
o sexistes.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa, en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de
veu, ritme).
Producci de textos orals i audiovisuals de producci prpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, democions), amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest
a la situaci comunicativa.
Exposici de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els dilegs o
debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presncia duna cmera.
Exposicions a partir dun gui, esquema, imatge o b utilitzant com a suport programaris de presentaci.
Expressi del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars i socials.
Inters a participar en les converses i expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses informals, presentaci de treballs
o relaci amb persones ms grans.
s de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana.
Utilitzaci de les TIC per a la comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual, per obtenir-ne informaci i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions o explicacions que ha fet alguna persona o b que shan escoltat o shan mirat a travs dalgun mitj audiovisual, amb especial atenci
quan el procs de recerca sha fet amb ls de les TIC.
Comprensi de textos audiovisuals i identificaci i valoraci com a representacions de la realitat.
Aplicaci danlisis crtiques que permetin valorar adequadament linters de missatges escoltats i
qestionar-los, si cal.
Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.
Inters, atenci i respecte per les intervencions dels altres.
rees. mbit de llenges. Cicle superior 59
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referncia a
qualsevol mbit de lescola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions,
fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges i entrevistes, entre
daltres).
Lectura silenciosa i comprensi guiada amb diferents propsits i intencions de temes treballats a
classe.
Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal i les relacions entre els elements.
Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informaci que se nextregui es faci
a partir del text, imatges, grfics i altres recursos que en formen part i sabent identificar els elements
del llenguatge audiovisual i la seva funci expressiva.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la
lectura. A ms de saber aplicar les de cursos anteriors, caldr un mfasi especial per esbrinar les
intencions de lautor/a del text; mostrar una actitud crtica envers el que es llegeix, comprensi de
vocabulari en contextos, realitzaci dinferncies; formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, i captaci de les idees principals.
Respondre preguntes a partir dun text, la resposta de les quals comporti reelaboraci.
Autoregulaci de la comprensi dun text: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.
Lectura en veu alta de manera que el to de veu, la velocitat i lentonaci sajustin a lauditori.
Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia a partir de consultar els ndexs i els glossaris, en
cas que nhi hagi.
Utilitzaci dInternet per buscar informaci: coneixement dels cercadors ms habituals, coneixement
de les adreces de ms s i capacitat per captar informaci a partir denllaos i dorganitzar-la per ferne un treball personal.
s deines informtiques de comunicaci: correu electrnic i entorns virtuals.
Coneixement del funcionament duna biblioteca-mediateca, de manera que es pugui trobar all que
es busca tan autnomament com sigui possible.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Escriure
Escriptura de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que,
sempre que calgui, han de tenir el suport dimatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics, entre daltres.
Coneixement i aplicaci de lestructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una
descripci, hi ha una presentaci i un desenvolupament; en una notcia sha de respondre a unes
preguntes; en una narraci, hi ha de passar alguna cosa).
Consolidaci de les estratgies adquirides en cursos anteriors en el procs de producci de textos:
pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir la part
escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si respon a la primera
intenci, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text
a partir de treure, afegir o inserir-hi fragments).
Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge.
Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.
Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici
grfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i udios.
Utilitzaci de programari per enviar i rebre correus electrnics, per escriure i publicar a Internet per
comunicar-se.
Coneixement daltres mitjans que permeten produir textos amb un component visual o auditiu, com
el vdeo o la rdio.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un
mateix per poder millorar.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Conscincia que la llengua no funciona de la mateixa manera en un conte, en un text de cincies, en
un de matemtiques o en un poema. Cada rea t un lxic especfic i una manera dorganitzar els
enunciats i lestructura del text.
Observaci de lorganitzaci interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les
coses, per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar.
Prctica amb les diferents tipologies a totes les rees.
Observaci i s de diferents connectors per enllaar oracions (i, per, perqu, sin, encara que, no
obstant aix). Transformacions doracions en un text per ajustar el significat a les intencions del
que escriu.
Observaci i prctica amb els signes de puntuaci que organitzen el text en pargrafs (punt i a part),
que marquen el final doraci (punt i seguit, admiraci, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, gui, parntesis).
Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements. Deducci del funcionament de la concordana. Aplicaci de la complementaci a la descripci de persones, objectes, situacions, estats dnim o paisatges.
Reconeixement dels trets bsics que distingeixen un verb com a categoria gramatical: temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius.
Reconeixement de la funci dels determinants del nom: articles i quantitatius, demostratius i possessius.
Reconeixement dels pronoms i de la funci de cohesi en els enunciats i en els textos. Els pronoms
i els seus referents. Deducci de les lleis fonamentals de funcionament dels pronoms.
Observaci i comprensi del funcionament semntic de la llengua: comparaci, derivaci, composici, sentit figurat, metfores, sinnims, polismia, famlia de paraules, entre altres.
Consulta de diccionaris de diferents orientacions (generals, enciclopdics, de sinnims), en format
paper o virtuals.
Capacitat per revisar els textos dun mateix o daltres companys, a partir dalgun tipus de suport,
sobretot el que fa referncia a lestructura i organitzaci del text, puntuaci i lxic, aix com els elements paratextuals que han de fer-lo ms entenedor.
Coneixement i s de les lleis ortogrfiques constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducci a les
lleis dexcepci (com alternances c/g, t/d a final de mot) i a les excepcions (com fred o cub).
Accentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut, reconeixement i
accentuaci de les paraules agudes, planes i esdrixoles.
Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, associaci de paraules, llibretes personals, consultes, diccionaris, corrector incorporat
en un tractament de textos i bases dorientaci, entre molts altres. Capacitat per reflexionar sobre
els errors de cadasc i buscar recursos per corregir-los.
Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-nos amb els altres.
DIMENSI LITERRIA
Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de
tot tipus de textos, debats a partir dun tema o autor; biblioteca daula i descola, revistes escolars, i
activitats literries que sorganitzen des de lescola i de lentorn proper.
Audici i visionament de productes audiovisuals adequats a ledat per fomentar i potenciar el gust esttic.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, comparar autors, situar-los en lpoca,
aprendre a fer lectura crtica, aix com per practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari: comparaci, derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; i descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can.
Reconeixement daquests recursos retrics en els missatges audiovisuals i les diferents funcions que
juguen en el text literari i en altres textos.
Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, cmics, diaris personals, notcies i dramatitzacions senzilles, per expressar sentiments, emocions, estats dnim o records.
Producci de textos audiovisuals senzills (utilitzant la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar i per expressar emocions i opinions.
Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes (embarbussaments, calligrames i rodolins,
entre altres).
Adequaci del to, lentonaci i la modulaci de la veu en lectures pbliques, de manera que atregui
latenci de loient i siguin entenedores.
Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup.
Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial,
collecci, localitat i any dedici, fent una fitxa tcnica en qu constin aquestes dades.
Reconeixement de les dades bsiques duna producci audiovisual, pellcula, anunci o notcia.
Comprensi dels llibres de lectura i relats de ficci audiovisual: caracteritzaci dels protagonistes,
comprensi de la trama, situaci en el temps, comentari dalguns trets del llenguatge i interpretaci del sentit de les illustracions (colors, tcnica, estil) en referncia al text.
Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva
edat i de temes del seu inters.
Coneixement del funcionament duna biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres,
opinions de lectors, recomanacions dobres, de temes o dautors.
Escriptura de textos narratius i de carcter potic (endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en
models observats i analitzats o en idees personals.
Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe.
Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
Coneixement i valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment personal.

Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions en petit o en gran grup aportant idees, reflexionant sobre el que
diuen els altres, arribant a organitzar les idees sobre el tema del qual es parla i poder-les explicar.
Respecte per les formes que regeixen la interacci oral.
Producci de textos orals preparats prviament de manera ordenada i clara (descripci de situacions,
processos, exposicions).
Utilitzaci de recursos adequats a laudincia (to de veu, gesticulaci, suports visuals) durant les
exposicions.
Participaci en debats, aportant i defensant idees prpies de forma clara i ordenada i escoltant les
idees dels altres per modificar les prpies, si cal.
Capacitat de reelaborar, contextualitzar i explicar diferents textos procedents de mitjans de comunicaci audiovisual: notcies, reportatges, anuncis
Producci de textos orals relacionats amb fets viscuts, de successos de lentorn escolar i social i dels que
els arriben a travs dels mitjans de comunicaci, valorant i respectant les normes de la interacci oral.
Adequaci del llenguatge a les diferents situacions comunicatives.
Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades.
s dun llenguatge no discriminatori i de respecte envers les diferncies.
Comprensi i extracci dinformacions a partir de missatges i exposicions orals que es produeixen a
laula.
Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual (rdio i televisi, informtics i
Internet), principalment notcies, entrevistes, debats i reportatges, per obtenir informaci i per aprendre.
Anlisi guiada de les informacions.

Reelaboraci i explicaci resumida dexposicions fetes per altres persones o que shan sentit en els
mitjans de comunicaci.
Llegir i comprendre
Lectura silenciosa i comprensi guiada amb diferents propsits i amb diferents intencions de temes
treballats a classe.
Resposta a preguntes que demanin raonament, organitzaci i reelaboraci del que sha llegit a travs desquemes i resums fets de forma guiada.
Comprensi i interpretaci desquemes, grfics, mapes conceptuals.
Comprensi de textos vinculats als mitjans de comunicaci: diari, web, trptics informatius i publicitaris i anlisi guiada del que sha llegit per localitzar informacions rellevants.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora, seguint les que es treballen
en catal.
Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia.
Utilitzaci dInternet per mitj dels cercadors per buscar informaci.
Utilitzaci de la biblioteca descola (mediateca), posant en prctica els coneixements adquirits en
catal.
Comprensi i localitzaci dinformacions rellevants en textos de mitjans de comunicaci social.
Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Actitud crtica davant de ls manipulatiu i discriminatori de determinades informacions en textos
periodstics i publicitaris.
Escriure
Composici de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions: narracions, exposicions, descripcions, notcies, instruccions, cartes, resums, entre altres.
Reconeixement i aplicaci de lestructura prototpica duna determinada tipologia textual, per exemple en una exposici, presentaci, cos ordenat de lexplicaci i conclusi.
Consolidaci de les estratgies descriptura adquirides en altres cursos i treballades en catal: pensar (intenci, destinatari/ria, contingut, forma), escriure (llegint, rellegint, canviant), revisar si el
que hem escrit respon a la idea del que volem escriure, comprovar si s coherent i est ben cohesionat i reformular el que calgui.
Expressi didees de forma sinttica.
s dels coneixements del programari de tractament de textos i dedici grfica i de presentacions.
Utilitzaci de programaris per enviar correus electrnics.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un

mateix per poder millorar.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Observaci i explicaci de lorganitzaci dels textos llegits i escrits a laula: descripcions, exposicions,
instruccions, dilegs, notcies, narracions, cartes, entre daltres.
Observaci i s de diferents connectors per precisar el significat dels textos, entre altres, causa-conseqncia, finalitat i condici.
Aplicaci dels signes de puntuaci apresos a llengua catalana.
s de les formes verbals adequades a cada tipus de text i reflexi de ls: els diferents passats en el
text narratiu, limperatiu en les instruccions.
Aplicaci dels coneixements gramaticals i textuals apresos a llengua catalana.
Coneixement i s de les normes ortogrfiques, apreciant el seu valor social i cenyint-se a aquestes
en els escrits.
s de recursos i estratgies: associaci de paraules (composici, derivaci i contrast), observaci
de models, diccionaris i correctors per garantir la correcta escriptura i comprensi de les paraules i
per enriquir el lxic.
Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en situacions daprenentatge compartit.
Anlisi i comparaci destructures sintctiques.
Reflexi sobre el propi aprenentatge, organitzaci del treball, acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge, autocorrecci i autoavaluaci.
DIMENSI LITERRIA
Lectura autnoma de textos narratius de tradici oral i de literatura infantil. Converses i tertlies
sobre els llibres llegits i capacitat per recomanar llibres.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text per relacionar el tema del llibre amb els
de la vida i cultura i poca, per interpretar el llenguatge literari i per practicar estratgies de comprensi de lectura.
Coneixement dels autors dels llibres llegits; trobades amb ells per parlar dels llibres.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequades.
Lectura de poemes per analitzar el seu significat, les impressions que causen i el seu llenguatge potic: metfores, personificacions, adjectivacions, personalitzacions.
Creaci i escriptura de poemes a partir de models i de situacions creades a classe, per comunicar
sentiments i emocions, estats dnim.
Lectura i interpretaci i dramatitzaci dobres teatrals.
Escriptura de contes amb diferents propsits, basant-se en diferents temes o idees, tenir en compte com es crea la situaci, el temps, els personatges, la creaci del problema i la forma de desenvolupar-lo i solucionar-lo; utilitzar els passos de pensar, organitzar, escriure i revisar.

Parlar i conversar
Interacci oral a laula en situacions reals o simulacions amb progressiva autonomia i eficcia.
Producci dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
Formulaci de preguntes i respostes a missatges quotidians dintercanvi social i relacionats amb el
contingut temtic que es treballa, prestant atenci a lentonaci i la pronunciaci adequades.
Participaci activa en les interaccions orals a laula emprant la pronunciaci, lentonaci, el ritme i
les estructures orals treballades i respectant les normes bsiques de comunicaci (torn de paraula,
to de veu).
Reproducci i producci de textos orals com canons, poemes, rimes, narracions i textos breus relacionats amb continguts curriculars daltres rees o amb la prpia rea, emprant el llenguatge verbal
i no verbal.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Exposici oral individual o en grup de temes treballats i utilitzant tots els suports visuals i informtics disponibles.
Interacci en converses breus ja treballades en situacions de similitud a la realitat o relacionades
amb la realitat escolar.
Valoraci de les produccions orals com a expressi del propi aprenentatge.
Disposici per superar les dificultats que poden sorgir en una interacci tot utilitzant estratgies que
facilitin la comunicaci (repetici, utilitzaci dexemples, gest, imatges).
Comprensi dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social (saludar, acomiadar-se, felicitar, disculpar-se,
demanar perms, donar les grcies, comentar festes i sortides, adonar-se de les novetats a laula) i de
missatges relacionats amb el contingut temtic, procedncia geogrfica, professions, adreces, suggeriments.
Identificaci del lxic i expressions bsiques dun tema especfic.
Comprensi global i especfica de textos de tipologia i contingut divers i en diferents suports i formats i extracci dinformaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels
coneixements.
Audici i comprensi de textos orals i audiovisuals (dilegs, narracions, descripcions, instruccions de
jocs, receptes) adequat al nivell i a ledat, que facilitin la interacci entre lalumnat.
Distinci per lentonaci entre una pregunta, una exclamaci i una instrucci o una frase.
Inters i esfor a comprendre les produccions orals a laula.
Llegir i comprendre
Lectura de textos de tipologia diversa, en suport paper i digital, per copsar el sentit general i extreuren informaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels coneixements
ja treballats.
Comprensi dinformacions relacionades amb continguts de diferents rees curriculars i presentades
en diferents suports.
Utilitzaci de tcniques de lectura apreses de les altres llenges del centre que ajudin a la comprensi del text i que permetin la deducci del significat dels mots i expressions (predicci, suposici).
Utilitzaci de diccionaris en format paper i digital per comprendre el significat del lxic nou.
Gaudiment de la lectura de textos reals i adaptats adequats a ledat.
s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i plaer.
s de les TIC per a la recerca guiada de la informaci en la realitzaci de tasques especfiques.
Escriure
Producci de paraules, expressions i textos relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
Producci de textos (descripcions, dilegs, narracions, poemes) dextensi controlada seguint
models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que
ofereixen les TIC o daltres llenguatges.
s dels recursos TIC per establir contactes amb daltres persones i comunicar-se en la llengua
estrangera i per a la presentaci, edici i publicaci de textos.
Reconeixement de les estratgies bsiques (transferides de les llenges escolars) que sn necessries per a la producci de textos escrits segons la tipologia treballada.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.

Reconeixement i s de les similituds i irregularitats bsiques i formes gramaticals prpies de la llengua estrangera des duna visi comunicativa i ds.
Reconeixement i s de les estructures bsiques prpies de la llengua estrangera prviament utilitzades.
Reflexi i aprofitament de les tcniques i recursos de producci escrita daltres llenges per a la producci de textos escrits propis.
Recerca de diferents fonts i models per ajudar-se a la composici de textos propis.
Selecci de models molt estructurats que permetin accedir a la producci prpia de textos.
Utilitzaci de recursos que ajudin a laprenentatge de la llengua, com la memoritzaci, la recitaci,
lassociaci de mots, el reconeixement destructures bsiques.
Progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, organitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs daprenentatge propi.
Reconeixement i s de la llengua estrangera com a eina daprenentatge, daccs i organitzaci dinformaci i transmissi de coneixements.
Confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera i valoraci del treball cooperatiu.
Segona llengua estrangera

Parlar i conversar
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals
de laula.
Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions
conjuntes, com recitacions de poemes o canons, sempre mostrant respecte per les produccions
dels altres.
Inters per les produccions orals, valorant lesfor que suposa utilitzar una nova llengua.
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social i ds habitual a laula.
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir
amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions amb ajut delements gestuals i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o
la situaci.
Inters a conixer llibres escrits en aquesta llengua estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies,
les experincies i les activitats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els
recursos que ofereixen les TIC.
Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua daprenentatge.
Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.

Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera prviament utilitzades.
s de recursos que ajudin a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots)
i reflexi sobre el propi aprenentatge, especialment per captar els petits avenos que sassoleixen.
s de recursos TIC i suports multimdia per al treball de vocabulari bsic i estructures lingstiques
de la llengua estrangera.
Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques i com a llengua
de comunicaci dins laula.
Llengua catalana, castellana i primera llengua estrangera

Valoraci del coneixement de llenges per a la comunicaci i per millorar la comprensi dels altres
i del mn i per valorar la prpia llengua i cultura.
Valoraci de la llengua i cultura catalanes a partir del coneixement i valoraci daltres llenges i cultures.
Valoraci positiva de la varietat lingstica existent en el context social i escolar i de la diversitat lingstica dEspanya.
Curiositat i inters per la millora dels coneixements en les llenges estrangeres per poder comunicarse amb companys i companyes daltres pasos i per a lintercanvi dinformaci dins de lespai escolar.
Valoraci de la prpia identitat lingstica i cultural i assumpci duna realitat multilinge.
Conscincia de pertnyer a una comunitat lingstica, social i cultural.
Valoraci, actitud receptiva i de respecte cap a les persones que parlen altres llenges o variants del
catal i el castell i tenen una cultura diferent a la prpia.
Conscincia de les actituds personals davant les diferncies de llenges i cultures.
Assumpci daltres punts de vista a causa duna llengua o cultura diferent.
Actitud crtica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
Disponibilitat a qestionar les actituds negatives respecte a les llenges i cultures i a superar els prejudicis.
s de llenguatges no discriminatoris i respectuosos amb les diferncies.
Coneixement de la varietat lingstica existent en el context social i escolar.
Coneixement que el catal es parla a altres llocs fora de Catalunya.
Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya, llenges diferents i varietats del castell, incloses
les daltres pasos on es parla el castell.
Coneixement de la varietat de llenges que es parlen al mn, a partir de recerques guiades a Internet,
visionaments audiovisuals o dobservaci de llibres escrits en diferents alfabets, prospectes i informacions sobre aparells.
Coneixement del fet que hi ha llenges que es parlen a molts pasos i del fet que hi ha pasos on es
parlen moltes llenges.
Motivaci per comparar i estudiar el funcionament de les distintes llenges.
Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies del sistema fontic i la prosdia de diferents llenges a partir de produccions tradicionals o actuals motivadores.
Identificaci de les semblances i diferncies en la manera de veure el mn i expressar la seva visi
(els dies de la setmana, per exemple).
Identificaci de les semblances i diferncies entre el catal i castell com a llenges romniques en
camps lxics concrets i en contes, dites o canons en diferents versions.
Identificaci de paraules que sassemblen en altres llenges, arriscar-se a trobar el significat i identificar les estratgies que fan servir.
Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de relaci social als pasos on es parla la llengua estrangera i al nostre.
Identificar paraules que viatgen duna llengua a una altra i dels manlleus que hi ha a les llenges
catalana i castellana, en camps lxics concrets (la cuina, els esports, entre daltres).
Reconixer els mots de les llenges estrangeres treballades a lescola que hi ha al catal i al castell
i a daltres llenges.
s destratgies lingstiques apreses en altres llenges per comprendre produccions orals i escrites
en les llenges estrangeres treballades a lescola.
Percepci de les dificultats de comunicaci i saber arribar a acords amb persones que parlen altres
llenges.
Estratgies comunicatives per adaptar-se a linterlocutor/a en contextos multilinges i reformular els
missatges, o amb ls delements no verbals per aconseguir que les altres persones ens entenguin.
Reconeixement i aprenentatge de formes bsiques de relaci social en una nova llengua estrangera.
Identificaci i coneixement de semblances i diferncies dels costums i formes de relaci social ms
habituals de les societats que parlen les llenges estrangeres treballades a lescola o daltres llenges i cultures.
s de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments i afeccions.
Valoraci positiva de les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitza la llengua estrangera i participaci activa en aquestes.
Reconeixement i valoraci de les produccions tradicionals (rimes, canons, contes, llegendes, textos orals i escrits) i actuals (dibuixos animats, pellcules i daltres recursos multimdia).
Conscincia de la diversitat de situacions en qu t sentit usar la llengua estrangera.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llenges estrangeres i per conixer altres llenges i cultures.
CRITERIS DAVALUACI
Valorar la participaci activa en les converses de classe i ls dun llenguatge comprensible per a les
funcions bsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experincies viscudes, imaginar. Aix
mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.
Comprendre produccions orals (conferncies, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans.
Tenir capacitat per fer-ne una sntesi tamb oral a partir de les idees principals que shi han exposat.
Exposar temes de producci prpia oralment (exposicions, processos, comentaris dactualitat, entre
altres), amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa. Utilitzaci de material grfic.
Aplicar tot tipus destratgies per comprendre el sentit global i informaci especfica de textos escrits de
tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar sntesis en forma desquema o mapa conceptual.
Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit o mirat.
Conixer el funcionament duna biblioteca tamb de les virtuals per localitzar llibres de coneixement i lectures literries.
Saber sintetitzar informaci provinent de webs utilitzant el format hipertext.
Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents a m i fent s de les TIC
ben construts, amb riquesa de llenguatge, partint del procs de pensar, escriure o elaborar i revisar.
Conixer i aplicar lestructura que determina la tipologia dels textos.
Expressar idees a travs desquemes.
Utilitzar programari per comunicar-se amb lexterior: correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.
Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lxic i estructura que sadiguin al tipus de text,
a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos dun mateix o dels altres.
Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat.
Mostrar seguretat en lortografia de base i bon coneixement de les normes ortogrfiques que responen a lleis constants i haver aprs algunes normes dexcepci i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules ds freqent.
Aplicar laccentuaci grfica en la majoria de casos en els textos de producci prpia.
Conixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com derivaci, composici, sentit figurat
i tots els treballats durant el curs. Aplicaci en els textos de producci prpia.
Mostrar progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, organitzaci i planificaci del treball, acceptaci dels errors, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
Mostrar comprensi dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com sn els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar-ne el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una valoraci global.
Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, cmics, diaris personals, notcies.
Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud
de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el
punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn.
Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges sabent adaptar els missatges.
Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.

Participar de forma adequada en les situacions comunicatives, respectant les normes dinteracci oral.
Realitzar exposicions orals amb ordre, coherncia i claredat (coneixements, vivncies, fets, idees,
opinions), utilitzant adequadament recursos no lingstics (gesticulaci, suports visuals).
Comprendre i extreure la informaci rellevant de textos i produccions adequades a ledat, provinents

de diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals), diferenciant idees principals i secundries, identificant idees, opinions i valors no explcits.
Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit o mirat.
Exposar textos orals preparats prviament de manera ordenada i clara (descripci de situacions, de
processos, exposicions). Utilitzaci de recursos adequats a laudincia: to de veu, gesticulaci,
suports visuals.
Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensi per mitj de la
lectura en veu alta.
Aplicar a les lectures estratgies treballades a llengua catalana.
Escriure textos funcionals i textos narratius i potics. Elaborar textos audiovisuals amb coherncia i
cohesi i correcci lingstica, utilitzant procediments adequats (selecci, ordenaci, revisi).
Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant errors i avenos.
Observaci i aplicaci de lorganitzaci dels textos llegits i escrits a laula: descripcions, exposicions,
instruccions, dilegs, notcies, entre altres.
Observaci dels connectors per precisar el significat dels textos.
Aplicar la puntuaci apresa a llengua catalana.
Aplicar la terminologia gramatical apresa a llengua catalana.
Coneixement de les normes ortogrfiques, apreciant el seu valor social.
Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats al cicle.
Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud
de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges i saber adaptar-hi els missatges.

Captar el missatge global i especfic de produccions i interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn ms proper.
Expressar-se amb certa fludesa davant les produccions i interaccions orals ms habituals en lmbit
escolar i personal.
Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes,
donar les grcies) i mostrar inters en les produccions orals prpies i respecte per les produccions
orals dels altres.
Emprar la llengua estrangera amb correcci tenint en compte lentonaci, el ritme i les estructures
prpies per transmetre informacions diverses dacord amb una finalitat comunicativa i emprant els
recursos disponibles.
Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents rees del
coneixement.
Comprendre el sentit global i informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats.
Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari/ria, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
Tenir cura i inters per les produccions escrites aix com pels elements que en sn propis (correcci, planificaci, contextualitzaci, revisi).
Valorar i reconixer les diferents estratgies que ajuden a prendre conscincia del propi aprenentatge i mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre situacions daprenentatge.
Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera.
Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges, sabent adaptar els missatges.
Segona llengua estrangera

Captar el missatge global de les produccions orals ms treballades a laula, amb suport visual i no visual.
Captar informaci rellevant dun missatge oral.
Entendre i participar activament de les interaccions orals a laula.
Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-los oralment.
Reproduir textos orals seguint un model i relacionats amb lalumnat o el mn que lenvolta.
Reproduir textos orals tenint en compte lentonaci i el ritme, segons el model ofert.
Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges, sabent adaptar els missatges.
Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera nova per a la comunicaci dins laula i per participar activament en les diferents situacions daprenentatge.
rees
Coneixement del medi natural,
social i cultural
Lrea de coneixement del medi natural, social i cultural a leducaci primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitarlo, a respectar-lo i a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat lescenari on conviuen les persones i on interactuen amb la naturalesa com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i social. El coneixement del medi centra la seva intervenci didctica a facilitar a lalumnat el pas de
la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn
amb els que interacciona. Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la
millora del seu entorn i fer-ne un s sostenible.
Els fenmens naturals i

socials, objecte destudi,
es presenten en forma de
problemes, interessos,
conflictes o expectatives.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir present que els fenmens
naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la
realitat sota un prisma disciplinar, sin en forma de problemes,
interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor
quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements propis
de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir, doncs, als conceptes propis

del medi natural, social i cultural, als aspectes metodolgics i procedimentals i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat
perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment al procs de creixement intellectual de les persones. Juntament
amb leducaci per a la ciutadania i els drets humans, ha de contribuir de manera preferent a capacitar
els infants per collaborar en la construcci de la realitat futura. Per tant, lalumnat hauria de comenar
a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competncies que sn prpies dels ciutadans i
ciutadanes del segle XXI. I tamb hauria de saber com vetllar per la seva prpia salut, i per la dels altres.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre
all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions
del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i
rees. Coneixement del medi natural, social i cultural 74
de modificar-ho, si escau. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi
aprenentatge i es dota deines per trobar respostes vlides i coherents a les qestions que es formula.

El coneixement del medi natural, social i cultural hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de leducaci primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds per a la resoluci de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de
les competncies exigeix sempre una prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des
del ms simple i concret fins al ms complex i abstracte, dacord amb el procs maduratiu dels infants,
i presentats en una seqncia en espiral a travs dels cursos, cicles i etapes.
Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades al bloc de competncies especfiques
centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i
competncia social i ciutadana).
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:
situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes;
identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials
dun territori utilitzant conceptes i procediments geogrfics;
conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic on est immers;
utilitzar crticament fonts dinformaci que usin diferents tipus de suport per observar i
analitzar lentorn;
identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo en el territori,
analitzar-ne les causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les
alternatives al problema i fer-ne una proposta prpia que es pugui dur a la prctica, tenint en
compte ls sostenible del medi;
situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en
una estructura cronolgica;
descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies
dalgun esdeveniment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant diferents fonts
histriques primries i secundries;
relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrarlos. Identificar i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i
comunicaci del patrimoni i de la memria histrica;
plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i canvis observables en els materials i en els
objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta;
identificar-hi evidncies i extreuren conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar;
explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i
lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius;
utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb
problemtiques ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i
per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement;
valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar
els drets i deures individuals i collectius;
participar en la vida collectiva de la classe, lescola i la localitat, posant en prctica habilitats

socials que afavoreixen les relacions interpersonals;
actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la
comunitat i per promoure una vida saludable.

Si considerem que lrea de coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn on viu, per aprendre a respectarlo, a millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques s fora
significativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la
manera que es detalla a continuaci:
Competncies comunicatives
Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i intelligible sobre espais, fets,
problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per
informar, per convncer, per dialogar.
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques i cientfiques i saber-les interpretar.
Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals
comunicatius i de procedncies diverses.
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.
Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci.
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, la resoluci de problemes
i la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrtica, autoreflexi, autoaprenentatge,
iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.

Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs:
Lentorn i la seva conservaci
El mn dels ssers vius
Les persones i la salut
Persones, cultures i societats
Canvis i continutat en el temps

Matria i energia
Entorn, tecnologia i societat
Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per
aproximar-se a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot restringir al marc espacial de la
localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de
les TIC i daltres mitjans de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de
relacionar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit
i matemtic i amb les de la resoluci de problemes oberts.
Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la geografia i de la histria.
Aquestes dues disciplines han de permetre a lalumnat deducaci primria situar-se en lespai i en el
temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on
viuen i contribuir a la seva evoluci.
La geografia ha dajudar a lalumnat deducaci primria a construir:
coneixements sobre:
els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a qu t accs,
desplaar-shi i actuar,
lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local,
comarcal, catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o
problemes rellevants,
els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i
la utilitzaci dels recursos que ofereix.
habilitats i estratgies per:
actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes,
dominar els mtodes que li permetin utilitzar i realitzar plnols i mapes, imatges, croquis i
esquemes, diagrames i grfiques, observacions, enquestes i entrevistes.
En definitiva, els coneixements geogrfics han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb
lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.
La histria ha de permetre que lalumnat deducaci primria adquireixi:
coneixements sobre:
els propis referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps,
lestructuraci i la mesura del temps social i histric (successi, simultanetat, durada,
cronologia, perioditzaci),
maneres de viure en el passat, esdeveniments i personatges rellevants de la histria local,
catalana i espanyola, en especial dels segles XIX, XX i XXI,

comparar diferents poques, esdeveniments o problemes histrics, ubicar-los
cronolgicament, utilitzar i interpretar diferents fonts i evidncies del passat, consultar tota
mena de documents i de mitjans, en especial, els tecnolgics, i elaborar breus informes en
relaci amb lestat de conservaci del patrimoni histric i cultural local.
En sntesi, els coneixements histrics de leducaci primria han de permetre a lalumnat ubicar la seva
prpia histria en el temps social i relacionar el passat amb el present i el futur, situar-se davant dels
grans perodes de la histria de Catalunya i Espanya, sense oblidar alguns esdeveniments mundials, en
especial dels segles XIX, XX i XXI, utilitzar tota mena dinformacions, evidncies i fonts per construir relats
i narracions histriques sobre situacions o problemes concrets i, finalment, elaborar projectes relacionats amb la difusi i la conservaci del patrimoni local.
Els continguts del medi natural

Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines cientfiques, com sn la biologia, la
fsica, la geologia i la qumica, aix com la tecnologia. Aquests coneixements han de permetre a lalumnat deducaci primria fer-se preguntes sobre fenmens del mn natural i els efectes de lactivitat
humana sobre el medi, i elaborar explicacions racionals que tinguin en compte les observacions i orientin la seva actuaci.
Les cincies i la tecnologia han de permetre que lalumnat deducaci primria construeixi:
coneixements sobre:
els materials, sobre com sn i com canvien, per poder prendre decisions en relaci amb el
seu s,
lenergia, les seves fonts i com es transfereix, per valorar la necessitat dutilitzar-la
racionalment,
els ssers vius: qu els caracteritza i com sinterrelacionen entre ells i amb el medi, per
comprendre la necessitat de conservar la seva diversitat i els diferents hbitats i que les
persones adoptin formes de viure que possibilitin el manteniment de la salut prpia i collectiva,
la Terra, la seva situaci a lunivers, la seva estructura i els seus canvis, per posar en dubte
mites i aprendre a buscar explicacions racionals als fenmens observats,
la tecnologia, les parts, lestructura i el funcionament dels objectes tecnolgics, per ser capa
danalitzar, dissenyar o fabricar objectes tcnics orientats a donar resposta a alguna
necessitat de les persones.
buscar respostes o solucions a problemes de tipus cientfic o tecnolgic, a partir del
plantejament de preguntes i hiptesis investigables, dissenyar en equip processos per donar-hi
resposta, recollir dades i organitzar-les, identificar regularitats i deduir conclusions a partir de
les evidncies obtingudes, construir models i prototipus, i descriure i justificar oralment,
grficament i per escrit el procs dut a terme i els resultats obtinguts.
En resum, els coneixements cientfics i tecnolgics a aprendre en leducaci primria han de permetre
a lalumnat comenar a afrontar la recerca de possibles respostes a problemes o qestions del seu
entorn que siguin socialment rellevants i possibilitin donar sentit a les seves actuacions i, al mateix
temps, apreciar el plaer que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i la utilitat de laplicaci de procediments i dactituds cientfiques.
Encara que en leducaci primria els continguts es presentin organitzats per rees, per a lassoliment
de les competncies bsiques s convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible.
La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una altra rea els contextos adequats que els donaran sentit.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres
rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.

A leducaci primria les nenes i els nens estan habitualment interessats per molts fets que succeeixen
al seu entorn i la metodologia per ajudar-los en laprenentatge dels continguts de lrea de coneixement
del medi natural, social i cultural hauria de partir de lanlisi daquest tipus de situacions que els motiven,
per tal destimular-los inicialment a plantejar-se preguntes rellevants i a expressar els seus punts de vista.
La transformaci daquestes idees inicials en daltres que estiguin ms fonamentades en el coneixement
actual de les diferents disciplines de lrea requereix un treball que afavoreixi la seva evoluci al llarg dels
cicles. Els models interpretatius generats per les cincies implicades tenen un elevat nivell dabstracci
i el seu aprenentatge requereix un ensenyament que parteixi de
lanlisi de diverses situacions contextualitzades i a partir del
Sha de potenciar el
treball en diferents cicles i en una seqncia en espiral.
coneixement directe de
Per a la selecci daquestes situacions sha de buscar lequilibri

entre les realitats locals, catalana i espanyola i global i entre els
la realitat i privilegiar la
temps ms allunyats i els ms propers tant en el passat com
identificaci devidncies
en el futur i, a partir daquestes, promoure lobservaci i la
cerca de dades. Sha de potenciar el coneixement directe de la
que confirmin o posin en
realitat a lhora destudiar els fenmens, els objectes tecnoldubte les idees expressades.
gics, el propi territori o el passat que tenim present i privilegiar
la identificaci devidncies que confirmin o posin en dubte les
idees expressades, aix com la lectura de textos i imatges que es troben en materials impresos o a
Internet, per poder accedir a informacions i coneixements distants en el temps i en lespai.
En el procs daprendre tamb s important el temps que sha dedicat a ensenyar lalumnat a prendre
conscincia dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los, de manera que els puguin
recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoci
duna forma de vida saludable i dun s sostenible del medi i, en general, en situacions de participaci
ciutadana i de defensa dels drets humans.
Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasi al desenvolupament dactituds i habilitats relacionades amb lescolta, el consens, lautoavaluaci i la coavaluaci, i
que possibiliti aprofundir en les perspectives multicultural i de gnere. Lelaboraci descrits que recullin les diferents idees, observacions o resums possibilita introduir rigor i precisi en les reflexions i facilita la seva millora a partir dactivitats davaluaci mtua. Conv, sempre que sigui possible, fer aquests
escrits utilitzant programes informtics de tractament de textos i incloent-hi imatges.
Les TIC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge de les cincies, des de lobservaci inicial fins a la realitzaci i valoraci final. A partir de visualitzadors i sensors es pot observar i
mesurar fenmens reals, transferint les dades a lordinador per organitzar-les, fer-ne els grfics corresponents i analitzar-ho sense haver de fer els clculs mecnicament. Amb la modelitzaci de fenmens
i els simuladors, a partir de la interacci amb els objectes, es poden fer proves virtuals.
A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als projectes a portar a terme amb lalumnat. Cal treballar estratgies per a la localitzaci de la informaci, lobtenci i tractament de les dades i les habilitats danlisi i de comunicaci (collaborativa, de presentaci i publicaci dels resultats).
Lavaluaci ha destar
dirigida fonamentalment
a millorar laprenentatge
de lalumnat.
En el bloc dentorn, tecnologia i societat sinclouen els continguts per al treball de les habilitats bsiques que es requereixen
de les TIC, tot i que shan de treballar i avaluar dins del context
que cada rea o projecte de treball determini.
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat, s a dir, a subministrar informaci,
de diferents procedncies, per comprendre els punts forts i
els punts febles de laprenentatge de lalumnat en relaci amb
els objectius establerts i els continguts. Daquesta manera, els i les mestres podran adaptar el programa a les necessitats reals de lalumnat, per ajudar-los a superar els obstacles i assolir els objectius
establerts.
Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a autoregular-se,
entenem que sha de promoure una avaluaci inicial de les idees prvies i de les representacions sobre
el que pensen que aprendran i una avaluaci en el procs daprenentatge, incidint especialment en la
regulaci de les formes danticipaci i planificaci del seu pensament i la seva acci.
Finalment cal planificar una avaluaci final o sumativa, dacord amb els criteris davaluaci, en la qual
lalumnat ha de demostrar haver assolit els objectius, a partir de la proposta de situacions o problemes
amb relaci als quals, per donar-hi resposta, hagin daplicar els coneixements apresos.
OBJECTIUS
Lrea de coneixement del medi natural, social i cultural de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenmens i elements significatius de lentorn natural, social i cultural, utilitzant estratgies de cerca i tractament de la informaci, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea de forma personal
i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitj de codis diversos (lingstics, numrics, grfics) i reflexionar sobre el propi procs daprenentatge.
3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del cos
hum, mostrant una actitud dacceptaci crtica i de respecte per les diferncies individuals (edat,
sexe, caracterstiques fsiques i personalitat).
4. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidria, cooperativa
i dialogant, argumentar les prpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bsics del funcionament democrtic.
5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat com
a element enriquidor de la convivncia i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les prpies responsabilitats.
6. Identificar lespecificitat dels ssers humans i analitzar i valorar crticament la intervenci humana en
el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i collectius dactuaci en la protecci i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
7. Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb el pas del
temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat i en la construcci del futur.
8. Identificar els principals elements de lentorn natural, social i cultural; analitzar la seva organitzaci, les
seves caracterstiques i interaccions i aplicar aquesta anlisi a diferents escales espacials i temporals.
9. Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels materials i les eines i
mquines que hi intervenen, tot valorant la contribuci de la cincia i la tcnica a la millora de les
condicions de vida de les persones.
10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb lexperimentaci i el
treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements.
11. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb
els altres, a partir del desenvolupament de les competncies comunicatives prpies de lrea (descripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci).
12. Participar en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes relacionats amb aspectes rellevants de
lentorn natural, social i cultural, amb la conservaci del medi ambient i del patrimoni i amb accions
solidries i de justcia social.
13. Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que sidentifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de laplicaci de procediments i actituds cientfiques.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
Observaci delements i fenmens naturals i comunicaci de les observacions utilitzant formes de
representaci bsiques.
Orientaci mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn.
Exploraci dalgun aspecte de lentorn a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu.

Observaci, utilitzant mtodes directes i indirectes, dorganismes i dobjectes inerts, per identificarne les diferncies.
Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bsiques: nutrici, reproducci i relaci.
Observaci a ull nu dun organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a laula. Identificaci
i determinaci danimals i plantes de lentorn segons diferents criteris observables. Valoraci de la
responsabilitat envers els animals domstics i plantes.
Identificaci de les caracterstiques i comportaments danimals i plantes per adaptar-se al medi.
Comunicaci oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges.

Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu.
Identificaci de les parts del cos. Observaci de diferncies i semblances, canvi i continutat entre
persones.
Identificaci de la nutrici en relaci amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.
Reconeixement dels diferents tipus daliments. Valoraci duna alimentaci sana i variada.
Observaci i identificaci de les parts del cos que permeten la relaci amb el medi. Percepci de la
llum, el so, els sorolls i el silenci.
Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.
Valoraci i justificaci de la necessitat de la higiene, del descans personal i valoraci del bon s del
temps de lleure.

Identificaci dels diferents mbits als quals pertany lalumnat: la famlia, lescola, el barri o la localitat.
Reconeixement de la importncia de la participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida
domstica, escolar i social, superant estereotips sexistes.
Descoberta i identificaci dels elements caracterstics de lentorn, els serveis i els espais comuns,
valorant la responsabilitat personal en el seu s.
rees. Coneixement del medi natural, social i cultural. Cicle inicial 82
Descoberta de les formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper, valorant la importncia de

la convivncia. Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, aix com la importncia
del dileg en la resoluci de conflictes.
Representaci de situacions quotidianes on sassumeixin rols culturals diferents del propi, sobservin les manifestacions culturals de lentorn i es valori la seva diversitat i riquesa.
Canvis i continutats en el temps

Observaci dels canvis en les persones al llarg del temps. Reconeixement de les diverses etapes de
la vida.
s de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la prpia histria, valorant la dels altres i lintercanvi comunicatiu dins el grup.
s de les nocions bsiques de temps (abans/desprs, passat/present/futur, durada) i de les unitats
de mesura bsiques (dia, setmana, mes i any).
Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians propers a la seva experincia i en elements del patrimoni.
Matria i energia
Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot relacionant-les
amb els seus usos.
Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents. Aplicaci de criteris de separaci i
selecci als residus urbans. Participaci en la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus de lescola.
Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema.
Plantejament de preguntes a partir dobservacions i s de taules simples per recollir dades i comparar-les.
Manteniment de la neteja i collaboraci en lordre i lestalvi de materials a lescola.

Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola, de les parts que els componen i reconeixement de lenergia que utilitzen. Identificaci delements que poden ocasionar riscos.
Adopci de comportaments que contribueixen a la seguretat personal i a la dels altres.
Utilitzaci de peces modulars per a la construcci destructures senzilles, tenint cura de les eines i
dels materials.
Muntatge i desmuntatge de joguines i didentificaci de les parts que componen alguns objectes.
Reconeixement delements bsics de lordinador i del programari. Utilitzaci del teclat, del ratol i del
micrfon i iniciaci al programari bsic de processador de textos, dedici grfica i de presentaci.
Iniciaci al correu electrnic en grup i amb ajuda.
Iniciaci en ls de la cmera fotogrfica.
CONNEXIONS AMB ALTRES REES

Comprensi i producci de missatges orals, escrits i audiovisuals.
Comunicaci dinformacions amb diferents llenguatges simblics.
Vivncia del propi cos i valoraci de la salut personal.
Orientaci en lespai.
Unitats de mesura del temps.
Utilitzaci dels recursos de les TIC.
CRITERIS DAVALUACI
Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint
els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci, reproducci) danimals i plantes propers, amb la seva identificaci com a ssers vius.
Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar algunes relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de respecte per la natura i pel material.
Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb els canvis fsics
que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferncies entre les persones i valorar
la seva diversitat fsica.
Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica de determinats
hbits associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans.
Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment aplicats a lescola,
i la necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i ciutadanes.
Reconixer, identificar i posar dexemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen
les persones a lentorn, superant els estereotips sexistes.
Identificar els grups de pertinena dins lentorn i les seves relacions. Reconixer algunes manifestacions culturals presents en lmbit escolar i local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.
Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar
temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant nocions temporals bsiques.
Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus usos, fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.
Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar-ne els diferents components,
manipulant-los amb precauci i descriure algunes caracterstiques del seu funcionament.
Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les
prpies amb respecte.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
Caracteritzaci del sistema Sol-Terra-Lluna i establiment de relacions entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions, i entre la posici del Sol i les ombres.
Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitacions. Iniciaci al registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques. Utilitzaci de recursos TIC.
Reconeixement de formes de relleu i accidents geogrfics i localitzaci dels ms rellevants de lentorn.
Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny, reconeixent els elements naturals i humanitzats i limpacte de lactivitat humana en el paisatge.
Aplicaci de tcniques dorientaci a lespai. Inici en ls i elaboraci de plnols i mapes del barri o ciutat.
Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu
i ls de les TIC.

Caracteritzaci de la funci de nutrici en els animals i plantes.
Caracteritzaci de la funci de relaci a partir de lobservaci danimals i plantes i relacionar-los amb
els seus hbitats.
Caracteritzaci de la funci de reproducci a partir de lobservaci danimals i plantes.
Classificaci dels diferents grups de vertebrats i de plantes (herbes, arbustos i arbres) de lentorn proper a partir dalgunes caracterstiques observables utilitzant claus dicotmiques senzilles.
Identificaci dactivitats econmiques relacionades amb la cria danimals i el cultiu de plantes.
Inters per la protecci i cura danimals i plantes de lentorn proper.
Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la construcci de respostes coherents amb el coneixement cientfic.

Reconeixement de la morfologia externa del cos.
Identificaci dels sistemes que participen en la funci de relaci: locomotor i nervis.
Reconeixement dels canvis fsics i personals en les diferents etapes de la vida.
Identificaci i justificaci dhbits dhigiene, de descans, dexercici fsic i lalimentaci variada i equilibrada per a una vida saludable. Identificaci de missatges i prctiques que no afavoreixen el bon
desenvolupament personal i la salut.
Expressi de sensacions i emocions personals, aix com respecte davant de les dels altres.
Formulaci de propostes dactivitats creatives per a la gesti del temps de lleure. Identificaci dactivitats doci individuals o collectives.
rees. Coneixement del medi natural, social i cultural. Cicle mitj 85

Identificaci dels elements bsics de lestructura econmica i de lorganitzaci social, poltica i administrativa dels municipis i les comarques.
Identificaci de les relacions interpersonals dins la comunitat o grup. Coneixement i utilitzaci dels
mecanismes de la participaci activa, la cooperaci i el dileg en la construcci de tasques comunes i en la resoluci de conflictes.
Valoraci de la diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies. Identificaci de les
manifestacions culturals com a elements de cohesi social.
Reconeixement de situacions que poden comportar risc, especialment les relatives a la mobilitat viria.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la incidncia en la presa de decisions de la vida quotidiana. Desenvolupament dactituds de consum responsable.
Identificaci i descripci dalguns trets demogrfics i econmics de lentorn a partir de lobservaci
directa de lentorn proper i de dades i representacions grfiques. Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals i urbans.
Elaboraci dun estudi de cas sobre elements caracterstics de lentorn, per mitj del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts dinformaci (documents, informacions orals, mitjans de comunicaci,
Internet).

Identificaci dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals. s de
tcniques de registre i representaci de la histria prpia i del passat familiar proper.
s de fonts dinformaci histrica diverses per obtenir informaci i evidenciar els canvis i continutats al llarg del temps, daspectes de la vida quotidiana, de lentorn proper.
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat en lanlisi de levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps, comparant cultures allunyades en lespai
o el temps.
Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal natural i cultural i aplicaci de nocions de canvi i continutat en els paisatges.
Anlisi diacrnic o sincrnic dalgun fet social i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses cultures, a partir del treball cooperatiu i ls de les TIC.
Identificaci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, en la histria.
Matria i energia
Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat, temperatura. Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci del cicle de laigua
a la Terra. Reconeixement dels usos socials de laigua i importncia de ls responsable.
Identificaci de diferents fonts denergia i de cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a la vida quotidiana. Valoraci de ls responsable de les fonts denergia.
Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis. Valoraci del soroll i la contaminaci
acstica.
Formulaci de preguntes sobre propietats i canvis dels materials i disseny i realitzaci dexperiments
per donar-hi resposta. Anlisi dels resultats i comunicaci oral i escrita.
Responsabilitzaci en el manteniment de la neteja, lordre i lestalvi de materials i energia a lescola
i a casa.

Identificaci de les fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.
Identificaci del funcionament dalguns operadors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i altres. Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles.
Identificaci deines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques i la seva
relaci amb les condicions de vida i de treball.
Reconeixement i utilitzaci dels elements bsics de lordinador i del programari: finestres, mens.
Ampliaci en ls de les funcions del programari bsic de processador de textos, edici grfica i de
presentaci amb textos, dibuixos, imatges i udio.
Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pgines web.
s del correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci amb ajudes.
s de la cmera fotogrfica i iniciaci a la cmera de vdeo.
Realitzaci de mesures.
Comprensi i producci de missatges orals, escrits i audiovisuals.
Comunicaci dinformacions amb diferents llenguatges simblics.
Aplicaci dhbits de salut i higiene.
Descoberta i valoraci del patrimoni natural i cultural.
Experimentaci amb sons.
Utilitzaci dels recursos de les TIC. Cerca guiada de la informaci
a Internet.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors
del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.
Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i establir comparacions amb altres tipus de paisatges.
Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localitzar determinats elements i desplaar-se.
Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques bsiques dels vertebrats dacord amb criteris cientfics.
Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres rgans i comprendre el funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar la nutrici amb lobtenci denergia i el creixement.
Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci, lexercici

fsic i el descans com a hbits saludables que s recomanable mantenir, tot discernint les activitats
que perjudiquen la salut.
Conixer i valorar el funcionament bsic de les institucions municipals i comarcals i els mecanismes
democrtics de participaci, utilitzant-los per participar activament al centre escolar.
Descriure alguns trets demogrfics i econmics de lentorn, identificar algunes manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa i localitzar elements del patrimoni comarcal natural i cultural.
Analitzar les situacions que poden comportar risc en lmbit viari i proposar mesures de prevenci.
Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes i situar alguns fets histrics rellevants, dacord amb els criteris de successi i duraci temporals.
Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continutats.
Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les conseqncies que
sen deriven. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes sobre els recursos i en particular sobre
laigua.
Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes mquines senzilles, analitzant el seu funcionament,
posant atenci especial a lenergia que utilitzen i valorant la importncia de fer un s responsable
de les fonts denergia.
Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, obtenir informaci rellevant per mitj
de lobservaci sistemtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i
comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci sobre un tema rellevant de
lentorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Identificaci de la Terra com a planeta que forma part del sistema solar.
Lectura i interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions.
Reconeixement dalgunes caracterstiques del clima de lentorn, en relaci amb les varietats climtiques de Catalunya, i comparaci amb altres climes.
Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu de Catalunya, dEspanya i del mn.
Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques (plnols, fotos aries, croquis),
en diferents suports, per localitzar elements importants del medi fsic. Realitzaci de croquis despais
propers.
Anlisi dels elements naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del paisatge. Identificaci
dalguns riscos ambientals: els terratrmols i les avingudes daigua.
Valoraci dactuacions que contribueixen a la protecci del medi.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes rellevants
de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci. Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci.

Observaci i descripci dalguns ssers vius i de la seva interacci amb el medi. Identificaci de la
relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
Identificaci i s de criteris per a lobservaci cientfica dssers vius. s de claus i guies per a la determinaci dorganismes.
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida i valoraci de la seva intervenci
en alguns processos quotidians.
Utilitzaci de la lupa binocular per a lobservaci de parts dorganismes o de petits organismes. s
del microscopi per a lobservaci dalguns microorganismes. s de dispositius TIC per a lemmagatzematge i tractament de les observacions.
Cerca i contrast dinformaci en diferents suports sobre ssers vius i condicions de vida. Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

Identificaci i justificaci de la visi integrada dels aparells i sistemes que possibiliten la realitzaci
de les funcions del cos hum.
Identificaci de les funcions de reproducci i relaci en els ssers humans i dels rgans; aparells i
sistemes que hi intervenen. Reconeixement de la dimensi afectiva de la sexualitat.
Valoraci positiva dels hbits dhigiene i dels estils de vida saludables.
rees. Coneixement del medi natural, social i cultural. Cicle superior 89
Identificaci dels canvis que comporta el creixement en el desenvolupament fsic, personal i relacional.
Valoraci crtica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la prpia. Riscos
del consum de tabac i alcohol.
Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions
que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Caracteritzaci dactuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.

Identificaci dels trets principals de lorganitzaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa. Aproximaci al coneixement de les institucions democrtiques, valorant el paper de les administracions
en la garantia dels serveis pblics.
Observaci, identificaci i descripci dalguns trets demogrfics, econmics i culturals de la societat catalana i espanyola. Reconeixement i valoraci de la diversitat cultural i lingstica dEspanya.
Reconeixement dalguns trets de lespai geogrfic mundial i anlisi daspectes relatius als moviments
migratoris i la globalitzaci.
Participaci activa a lescola com a aprenentatge per a la vida en democrcia. Reconeixement de la
diversitat dopinions i de ls de diferents canals per a lintercanvi dopinions i difusi dinformacions.
Valoraci dels drets i deures ciutadans i del paper individual i collectiu en la construcci dun mn
ms just i equitatiu, aix com de la necessitat dun comproms per a la resoluci de problemtiques
socials.
Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com de les situacions dinjustcia i discriminaci, per raons
de gnere, orientaci afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments dempatia i respecte amb
els altres.
Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci i anlisi crtica de la influncia de la
publicitat sobre els hbits de consum.

Comprensi del temps cronolgic i s de representacions grfiques per situar fets i etapes de levoluci histrica.
s de la perioditzaci convencional i de les convencions de dataci i identificaci de la durada, simultanetat i successi desdeveniments histrics.
s de diferents fonts histriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions
sobre un mateix esdeveniment i obtenir factors explicatius de les accions humanes.
Caracteritzaci dalgunes societats de diferents poques histriques a partir de lanlisi de les formes dorganitzaci social. Anlisi de problemes socials rellevants, comparant la situaci actual amb
la daltres poques histriques.
Valoraci de la prpia histria personal i collectiva per a la comprensi del passat i del present i la
construcci del futur. Valoraci de lintercanvi intergeneracional dexperincies.
Anlisi de levoluci dalgun element patrimonial de lentorn proper, a partir del treball cooperatiu, i
comunicaci de la informaci per mitj dels recursos de les TIC, mostrant valoraci i respecte per
les manifestacions del patrimoni.
Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la histria al llarg del
temps i valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura.
Matria i energia
Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos. Experimentaci de la flotabilitat dels
materials en laigua.
Identificaci de les propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de diferents tcniques de separaci de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i destillaci.
Experimentaci de les propietats de laigua com a dissolvent.
Observaci de canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentaci. Aplicaci a la prevenci del foc i obtenci de compost.
Identificaci dels diferents instruments objectes ds habitual al laboratori i coneixement i aplicaci
de les normes ds i seguretat en el laboratori.
Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci en lestudi de mquines simples que sutilitzen habitualment a lescola o a casa.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci i relaci del cicle
natural i hum de laigua. Aplicaci de ls responsable de laigua.
Identificaci de les fonts denergia ms utilitzades en la societat i diferenciaci entre energies renovables i no renovables.
Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la
llum, la calor i lelectricitat. Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats utilitzant
lordinador.

Valoraci de limpacte del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida i en el treball.
Identificaci dels components dun circuit elctric. Disseny i construcci de circuits elctrics senzills.
Valoraci de la importncia dadoptar comportaments que minimitzin el consum elctric.
Recerca dinformaci sobre com sha resolt un problema bsic de la vida quotidiana al llarg del
temps a partir dun treball comparatiu i ds de les TIC.
s responsable de les TIC. Valoraci de la necessitat de controlar el temps destinat a la seva utilitzaci i el seu poder daddicci.
Utilitzaci de ladministrador de fitxers. Reconeixement i utilitzaci dels mens per a les funcions
del programari bsic de processador de textos, edici grfica i de presentaci amb textos, dibuixos,
imatges i udio.
Utilitzaci dInternet per a la cerca dinformaci (imatge, text i udio) a travs de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informaci.
s del correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci amb publicaci de documents a Internet.

s de tcniques de representaci grfica.
Comunicaci dinformacions i argumentacions prpies.
Valoraci destils de vida saludables.
Anlisi delements del patrimoni natural i cultural.
Aplicaci dhabilitats de relaci social i respecte per la diversitat.
Aplicaci del dileg i la mediaci en la resoluci dels conflictes.
Utilitzaci dels recursos de les TIC.
CRITERIS DAVALUACI
Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i els principals factors de canvi produts
per processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps. Reconixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial.
Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia, aix com algunes conseqncies dels usos inadequats. Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs i
conixer maneres diferents de prevenir o reduir limpacte de les activitats humanes sobre el medi.
Utilitzar plnols i mapes a diferents escales, interpretant els diferents signes convencionals, aix com
fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a mitj per analitzar elements del territori
i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi.
Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals rgans
del cos hum i les funcions que fan tot relacionant ladequat funcionament del cos amb determinats
hbits de salut. Conixer les repercussions dels hbits incorrectes sobre la salut.
Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les societats democrtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si
del marc escolar.
Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de Catalunya i dEspanya.
Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les persones.
Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci social, cultural, econmic i tecnolgic en lentorn, en especial, els canvis provocats per la globalitzaci, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el mn actual.
Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicaci per interpretar problemes
socials rellevants. Valorar la relaci de proximitat que proporcionen les tecnologies de la informaci
i la comunicaci amb altres llocs del planeta.
Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informaci
sobre els trets significatius de la societat dpoques passades, situant els fets en lnies de temps.
Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la matria, plantejant-se hiptesis prvies, seleccionant el material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb ls de les TIC.
Planificar i realitzar projectes de construcci dalguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la prpia seguretat i la dels altres.
rees
Educaci artstica
Les manifestacions artstiques tenen una presncia constant en lentorn i en la vida de les persones i
esdevenen espais de relaci en els quals flueixen experincies, significats, emocions, idees i pensaments.
Lrea deducaci artstica de leducaci primria pretn desenvolupar en les nenes i els nens la percepci i lexpressi esttica amb lobjectiu que adquireixin una formaci que els permeti comprendre els
mns artstics i culturals, i de manera molt especial els del seu entorn ms proper i els daltres pobles,
i participar-hi.
Leducaci artstica afavoreix lestructuraci del pensament de lalumnat en tant que analitza la realitat,
ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. Laprenentatge de lart, i a
travs de lart, genera coneixement i transferncia a altres situacions i contextos tot desenvolupant un
pensament crtic, obert i flexible.
Adquirir la capacitat
dinterpretar i representar
el mn: percebre, produir
i entendre.
Leducaci artstica tamb t una gran rellevncia des de la perspectiva social i cultural, ja que les manifestacions artstiques no
sn generadores noms despais de coneixement, sin tamb
despais dexperincia dins lentorn proper (centre escolar, barri,
poble, ciutat) i de dileg amb daltres manifestacions artstiques
i culturals del mn.
Els objectius i els continguts de leducaci artstica pretenen que les

nenes i els nens adquireixin la capacitat dinterpretar i representar
el mn: aprendre a percebre, per tamb a produir a partir del coneixement i de la comprensi de si mateix
i del seu entorn i a entendre les imatges com una representaci de la realitat.
Lrea deducaci artstica mant uns enllaos evidents amb lrea deducaci fsica, en tant que totes
dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal, de manera especial
per mitj de la dansa. La dansa ajuda lalumnat a conixer les seves possibilitats corporals, a respectarse i respectar els altres i a compartir una experincia corporal transmesa per mitj dels sentits i enriquida amb la msica.

Lexperincia esttica incideix tant en el dileg que sexperimenta amb les manifestacions artstiques i
culturals, com tamb en la creaci.
Per aquesta ra es proposen dos blocs de continguts relacionats amb dos mbits de lexperincia esttica: explorar i percebre i interpretar i crear. Cada un daquests mbits agrupen els continguts en dos
apartats: visual i plstica i msica i dansa, que constitueixen els llenguatges que integren lrea. Tant el
llenguatge plstic com el musical sn els mbits especfics amb caracterstiques prpies que comparteixen, no obstant aix, aspectes relatius a la producci i la comprensi, fet que facilita la seva inclusi
en una sola rea per permetre un enfocament globalitzat que inclogui les estretes connexions entre els
diferents llenguatges i la incorporaci de continguts de dansa i teatre.
rees. Educaci artstica 94
El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats
de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artstiques, aix com el coneixement i gaudi de produccions plstiques i musicals diverses. El bloc interpretar i crear es refereix a lexpressi didees i sentiments per
mitj del coneixement i ls de diferents codis i tcniques
Els mbits dexplorar i
artstics. Per facilitar laplicaci duna perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar queden explicitats
percebre i dinterpretar i crear
en la major part de procediments de cada bloc.
integren els llenguatges visual i
Encara que en leducaci primria els continguts es preplstic i la msica i la dansa.

sentin organitzats per rees, per a lassoliment de les competncies bsiques s convenient establir-hi relacions
sempre que sigui possible. La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres
de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi.
De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una
altra rea els contextos adequats que els donaran sentit.

Els continguts dels dos blocs desenvolupen directament les competncies comunicatives i, en especial, la competncia artstica i cultural, atenent que lart commou pel que suscita i pel que explica de
les dones i els homes, en general, i de nosaltres mateixos i mateixes, en particular.
El coneixement dels diferents codis artstics i ls de les tcniques i recursos
que sn propis de lrea ajuden lalumnat a iniciar-se en la percepci i comprensi del mn que els envolta. Tamb li permeten ampliar les seves possibilitats dexpressi i comunicaci amb els altres per mitj dels recursos
que li proporcionen els llenguatges artstics, promovent la iniciativa personal, la imaginaci i la creativitat.
Promoure la
iniciativa personal,
la imaginaci
i la creativitat.
Lapropament a les diverses manifestacions culturals i artstiques que propicia

lrea educa en el respecte per altres formes dexpressi i pensament, ja que
dota lalumnat deines per valorar-les i formular opinions fonamentades que contribueixen a configurar criteris personals vlids en relaci amb els productes culturals i ampliar aix les seves possibilitats de lleure.

Lrea deducaci artstica contribueix, a ms, al desenvolupament daspectes que configuren la competncia del coneixement i interacci amb el mn, ja que lrea se serveix del medi com a mitj per a
la creaci artstica.
Els intercanvis lingstics, les canons i les senzilles dramatitzacions contribueixen a la competncia
comunicativa, i ls de la tecnologia relacionada amb la msica, les arts visuals i la cerca dinformaci
sobre manifestacions artstiques contribueixen al tractament de la informaci i la competncia digital.
Lrea desenvolupa tamb la competncia social i ciutadana, ja que la interpretaci i la creaci suposa
el treball en equip i contribueix a la sociabilitzaci dels infants en la mesura que comparteixen experincies i manifestacions culturals.
Participa tamb en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre i de lautonomia i
iniciativa personal, pel que fa a la reflexi sobre els processos en la manipulaci dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i materials, la capacitat dobservaci, la indagaci i la planificaci. Finalment,
participa en la competncia matemtica, ja que aborda conceptes i representacions geomtriques, i
shi treballen el ritme i les escales musicals.

Lensenyament i aprenentatge per a la comprensi dels mns artstics i culturals ha de partir de les prpies experincies de lalumnat i dels interrogants que es planteja entorn de les imatges, els objectes, la
msica i els espectacles visuals i entorn el que sens esdev. Aquesta aproximaci permet examinar els
propsits de la cultura i de les arts visuals, musicals i corporals i la seva incidncia en la nostra manera de pensar i actuar, atenent els diferents contextos socials i les diferncies culturals i de gnere.
Per adquirir la competncia artstica cal posar lalumnat en contacte amb contextos relacionables i dialgics amb les manifestacions artstiques i culturals, i promoure la possibilitat dimplicar-se com a subjectes actius en projectes on es puguin establir vinculacions amb les convencions culturals i esttiques
del passat i contempornies, amb la tradici, amb la pluralitat del nostre entorn, amb la nostra experincia i amb altres coneixements.
Cal preparar lalumnat

en un mn real i canviant,
partint de les experincies
prpies i vinculant la
tradici i els nous recursos.
Els entorns multimdia posen mfasi en qu els audiovisuals, la

msica, les imatges i les animacions sn eines poderoses per
comunicar idees. Leducaci artstica, conjuntament amb les
altres rees curriculars, prepara els alumnes en un mn real i
canviant. La utilitzaci dels recursos TIC permet generar msica, combinar sons, textos, imatges, fotografies i animacions, els
quals obren moltes possibilitats per a lexperincia esttica.
Lexperincia cultural i emocional que sadquireix a travs de les

manifestacions artstiques i culturals, com la llibertat en lexperimentaci de tcniques i procediments comunicacionals i lanlisi i lavaluaci del paper social i cultural dels mitjans de comunicaci, afavoreixen la comprensi, la interpretaci i la creaci.
OBJECTIUS
Lrea deducaci artstica de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar
que lart s una manera de donar forma a les experincies, a les idees i a les emocions.
2. Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments,
lexperincia artstica, la comunicaci audiovisual, els materials i les TIC, mitjanant els llenguatges
artstics i la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
3. Comprendre que les manifestacions artstiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la
gent, i que representen les seves experincies.
4. Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una manera de comunicar-se i
dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadasc. Apreciar que
les experincies culturals prpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de dileg i
enriquiment.
5. Participar, generar i afavorir lintercanvi dopinions, experincies, idees i valoracions i incorporar en
el procs creatiu propi i dels altres aspectes de la prpia experincia o inquietud.
6. Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la
planificaci de les activitats i de la producci per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una
relaci de confiana en la dinmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.
7. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, lexperincia i la
imaginaci per fer msica, arts escniques i arts plstiques i arts audiovisuals. Conixer algunes de
les institucions i professions dels mbits artstics i culturals i interessar-se per les caracterstiques
del seu treball.
8. Compartir i reconstruir histries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artstiques i
culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propsits.
9. Gaudir de laproximaci a les manifestacions artstiques i desenvolupar una posici crtica i un posicionament pluralista en laproximaci als artistes, als autors/ores i a les manifestacions artstiques
i culturals.
10. Utilitzar la comunicaci audiovisual i les TIC per a la cerca dinformaci i conixer els codis del llenguatge audiovisual per elaborar produccions, tant de forma autnoma com en combinaci amb
altres mitjans i materials.
11. Conixer les intervencions artstiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els edificis arquitectnics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves funcions socials vinculades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noci de patrimoni.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Observaci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic experimentant les sensacions i emocions que provoquen.
Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.
Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions artstiques i culturals per promoure la comprensi crtica.
Inters pel coneixement de les manifestacions populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imatgeria i de les cultures dels companys i companyes amb experincies diferents.
Inters i curiositat per descobrir i gaudir les manifestacions artstiques que ofereix lentorn (museus,
exposicions, representacions, festes populars).
Apreciaci que els artistes i les artistes conceben i produeixen objectes i imatges a partir del que saben,
coneixen o imaginen. Satisfacci pel progressiu coneixement que els objectes i les imatges promouen.
Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, grandries, impacte visual en les imatges,
els objectes i les obres artstiques.
Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual (enquadrament i punt de vista).
Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci pel progressiu coneixement que promouen.
Percepci que a travs de la participaci artstica i de linters vers els fets artstics sarriba a la satisfacci i lemoci de lexperincia esttica.
Msica i dansa
Escolta, exploraci i discriminaci de sons presents en lentorn natural, cultural i artstic: elements de
lentorn que produeixen so; sons que es poden produir amb el cos, sons enregistrats. Percepci del
so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci.
Exploraci dels recursos creatius i expressius de la veu i dels instruments.
Exploraci sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequaci, quan escaigui, del moviment al so i a lespai.
Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions culturals i artstiques: audicions, espectacles, festes.
Inters pel coneixement de canons i danses tradicionals catalanes i de canons i danses tradicionals dels pasos don provenen companys i companyes de classe.
Inters i curiositat per participar i gaudir en les manifestacions artstiques que ofereix lentorn: audicions, dansa, espectacles, festes tradicionals.
rees. Educaci artstica. Cicle inicial 98
Comprendre el significat de canons i danses i la seva relaci amb experincies conegudes o imaginades.
Inters en laudici de peces instrumentals i vocals de diferents estils i cultures.
Reconeixement dinstruments musicals i de veus masculines, femenines i infantils en audicions
musicals.
Reconeixement, interpretaci i representaci grfica i corporal delements musicals.
Percepci que, a travs de la participaci i de linters, sarriba a la satisfacci en lexperincia artstica.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci amb les qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn:
manipulaci i transformaci dels materials; utilitzaci de diversos materials i suports, i intervenci
espacial i compositiva.
Concepci i composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques
per a la representaci bidimensional i tridimensional, la composici dobjectes atenent a lequilibri
i la utilitzaci de ritmes visuals.
s progressiu dels materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies
i collectives: materials plstics, fotografies, revistes, premsa, cromos, imatgeria popular i fantstica.
Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la
imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents processos
de producci.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura,
dibuix, escultura, illustraci, collage, modelatge, construcci, fotografia, cinema i teatre.
Valoraci de lordre, la cura i latenci en els processos de producci i del respecte en el treball.
Inters, valoraci i respecte davant del fet artstic i davant de les produccions artstiques prpies i alienes.
Msica i dansa
Interpretaci de cantarelles, canons a una veu amb acompanyament o sense i danses tradicionals
catalanes, daltres cultures i dautor, desenvolupant la tcnica vocal, instrumental i corporal.
Realitzaci de danses, exercicis corporals i jocs motrius, acompanyats de seqncies sonores, canons i obres musicals.
Composici individual i collectiva de produccions musicals i coreografies.
s progressiu de materials sonors i instruments convencionals i no convencionals, desenvolupant
ladaptaci corporal i musical a les caracterstiques de cadascun daquests.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, smbols) i grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i la vivncia de la
dansa i la msica.
Valoraci de latenci i el respecte en les interpretacions i produccions artstiques prpies i dels altres.

Discriminaci de formes i grandries.
Expressi de les emocions i experincies sensorials.
Exploraci sensorial delements de lentorn, imatges, moviment, so
i espai.
Realitzaci dexercicis corporals i jocs motrius.
Comprensi de textos de canons.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i anomenar algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sonora i corporal dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una
experincia cultural o artstica, individual o collectiva.
Fer senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogrfiques que representin el
mn imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives.
Emprendre processos de creaci i producci artstica i desenvolupar-los amb confiana, satisfacci
i respecte.
Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius.
Reconixer elements musicals en audicions i coreografies.
Interpretar de memria canons i danses.
Fer patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i instruments.
Llegir petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Identificaci de la diversitat de materials i de qualitats, i les tecnologies que sutilitzen en la creaci
dobjectes artstics i imatges mitjanant lobservaci de produccions en lentorn artstic i cultural i
dels mitjans de comunicaci.
Aproximaci al paper social i cultural de les exposicions culturals i dart, del cinema, del teatre i dels
mitjans de comunicaci (publicitat, premsa, Internet) i de les produccions audiovisuals.
Apreciaci de la incidncia de la cultura visual de lentorn i del patrimoni cultural en la vida quotidiana de les persones i en la forma de pensar.
Apreciaci que la manera de ser i de pensar, els valors i les creences influeixen en la manera com
ens relacionem amb i a travs de lart. Valoraci positiva de la diversitat de posicionaments, judicis
i arguments que desvetllen els objectes i les imatges.
Exploraci i dileg entorn al que les imatges, les produccions audiovisuals i els objectes poden explicar del mn i de nosaltres mateixos.
Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual i la seva funci expressiva i esttica
(enquadrament, planificaci i punt de vista).
Reconeixement de manifestacions culturals, populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imatgeria. Inters a conixer i dialogar sobre les diverses experincies culturals de companys i companyes.
Inters a qestionar-se i cercar informaci sobre els motius i les raons de lart i dels contextos de
producci artstica.
Observaci i discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorns, textures, grandries i perspectives, en la bidimensionalitat i la tridimensionalitat dels objectes, les imatges i les obres
artstiques.
Establiment de relacions entre les qualitats perceptibles de les produccions artstiques i el que commou o provoca. Identificaci dalguns materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en
el passat.
Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la
satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
Msica i dansa
Identificaci de la varietat de sons, msiques, moviments corporals i tecnologies que utilitzen les
artistes i els artistes en lexpressi musical i corporal mitjanant lescolta i lobservaci de produccions en lentorn artstic i cultural. Reconeixement de famlies instrumentals.
Exploraci i dileg de com les artistes i els artistes expressen, mitjanant la msica i la dansa, idees
i emocions molt properes a les nostres experincies.
rees. Educaci artstica. Cicle mitj 101
Reconeixement de canons i danses populars i tradicionals de Catalunya. Inters a conixer i dialogar sobre les diverses experincies culturals de companys i companyes a travs de la msica i la
dansa.
Reconeixement destructures de simultanetat sonora en produccions musicals i artstiques.
Apreciaci de la incidncia de la cultura musical i corporal de lentorn i de la manera de ser i de pensar
propis, i en la manera com ens relacionem amb i a travs de les manifestacions musicals i escniques. Valoraci positiva de la diversitat de posicionaments, judicis i arguments que desvetllen les
expressions musicals i corporals.
Inters per la cerca dinformaci (individual i collectiva) sobre compositors/ores, intrprets, festivals de msica i manifestacions musicals i informaci a lentorn de la dansa.
Reconeixement de petites formes musicals, de qualitats del so, dinstruments i formacions instrumentals i vocals en peces musicals.
Reconeixement i representaci delements musicals i plstics a travs del moviment corporal.
Percepci que a travs de la implicaci i de la constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi,
interpretaci i creaci artstiques.
Reconeixement de la presncia de la msica i la dansa en els mitjans de comunicaci.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci i recerca de les possibilitats expressives i plstiques i de transformaci dels materials; les possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional; les accions que permeten els materials i les tcniques artstiques del passat i del present (fotografia, imatge digital, animaci).
Disseny i composici individual i collectiva dimatges i objectes utilitzant materials tcniques i procediments diversos (materials naturals, industrials i de rebuig, recursos plstics, fotografia, recursos de les TIC...), atenent a lequilibri/tensi i utilitzant ritmes visuals, plans (figura-fons) i punts de
vista diversos.
s progressiu dimatges i objectes de lentorn proper, amb la finalitat dexplicar algun aspecte de la
nostra vida (imatgeria popular i meditica, els records, la vida quotidiana, la histria i la memria
del barri).
Elaboraci de propostes artstiques de resultes de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels
materials i avanant amb confiana i amb satisfacci en el procs de producci.
Caracteritzaci de personatges, producci dimatges i objectes, recreaci despais imaginaris, creaci destructures, decorats i exposicions amb propsits relacionables amb la prpia experincia i
amb el desenvolupament dactivitats culturals als centres educatius i enregistraments audiovisuals.
Assumir responsabilitats i afavorir dinmiques de treball cooperatiu i participatiu en lelaboraci de
projectes artstics i culturals.
Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escultura, illustraci, arquitectura, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital, cinema-vdeo.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic propi i dels altres i per les obres artstiques de diferents
caracterstiques.
Conscincia del propi aprenentatge en els processos de la producci, creaci i interpretaci artstiques.
Msica i dansa
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons a una i ms veus, danses i jocs motrius, desenvolupant lafinaci, la dicci, la tcnica vocal, instrumental i corporal i la coordinaci tant individual com
collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment acompanyades o no de seqncies sonores, canons i obres musicals.
Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i canons i danses daltres pasos, en especial don provenen els companys i companyes de classe.
Composici individual i collectiva de canons, msiques i coreografies utilitzant materials i instruments de percussi diversos, inclosos els recursos TIC i audiovisuals. Incorporaci progressiva de la
terminologia corresponent.
Creaci i producci de msica i de danses que es relacionin amb les prpies idees, emocions o experincies. Recerca i utilitzaci de msiques que ens mostren com som: canons, danses (populars,
culturals i meditiques).
Elaboraci de produccions musicals, escenogrfiques i audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient recursos necessaris i avanant amb confiana i satisfacci en el procs de producci.
Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures senzilles, terminologia prpia de la dansa.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic propi i dels altres i per les obres artstiques de diferents
caracterstiques.
Acceptaci i adaptaci de les prpies possibilitats davant de la producci, creaci i interpretaci
artstiques.
Comunicaci de judicis i arguments sobre objectes i imatges artstics.
Identificaci de materials i qualitats dels objectes i de les tecnologies
per produir-los.
s dobjectes i imatges per explicar aspectes de la vida prpia i de
lentorn.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plstiques, sonores i corporals que utilitzen els i les artistes, i els mitjans de comunicaci presents en lentorn natural, cultural
i artstic.
Expressar i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla, de nosaltres mateixos i de la nostra manera de pensar, una experincia cultural o artstica, individual o collectiva.
Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qestions plantejades al voltant de les manifestacions artstiques i culturals i dels contextos de producci artstica.
Fer composicions visuals (imatges i objectes) sonores i coreogrfiques que representin les nostres
idees, emocions i experincies utilitzant materials i instruments diversos, inclosos els recursos de
les TIC i els audiovisuals.
Utilitzar en les produccions artstiques aquells elements que ens mostren com som, tot preveient
recursos i materials propis del nostre entorn i afavorint la dinmica del fet cooperatiu.
Avanar amb confiana i satisfacci i respecte en els processos de creaci i producci artstiques.
Mostrar respecte i responsabilitat en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics
collectius.
Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment.
Improvisar i crear canons participant en creacions individuals i collectives emprant degudament
la terminologia i grafia corresponent.
Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Indagaci sobre les possibilitats comunicatives suggerides per la comunicaci audiovisual i la utilitzaci de les TIC i per les possibilitats plstiques dels materials i les seves qualitats formals en el disseny dimatges i dobjectes artstics, i per comunicar idees, emocions i experincies.
Elaboraci i seguiment de protocols per a lobservaci daspectes i qualitats delements naturals i
artificials.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre qestions relacionades amb lart i els contextos de producci i exposici artstica.
Valoraci del paper de les exposicions, la publicitat, Internet, el cinema, la televisi per informar, fer
pensar, persuadir.
Identificaci de maneres de viure i formes dorganitzaci social en les imatges i els objectes; percepci i comprensi dalgunes idees, valors o creences que desvetllen els objectes i les imatges; apreciaci de la relaci de lentorn cultural i els aspectes personals dels artistes i de les artistes en la creaci dobjectes i imatges.
Apreciaci de la influncia de lexperincia cultural de cadasc en les reaccions davant les manifestacions artstiques, i en ls i en la creaci dobjectes i imatges.
Comprensi i comunicaci de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions, a travs
dels objectes i de les imatges. Percepci i comprensi de les atribucions de temps, lloc, gnere i classe que desvetllen els objectes i les imatges atenent el seu context social.
Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de les imatges i dels objectes en la promoci de noves
expectatives i propsits pel que fa als valors i concepcions ideolgiques. Comunicaci de les
experincies, pensaments i inquietuds personals que promou lexperincia amb els objectes i
les imatges.
Utilitzaci dels recursos formals del llenguatge audiovisual i de la seva funci expressiva i esttica
(enquadrament, planificaci, punt de vista, illuminaci).
Inters a identificar la motivaci en la creaci dobjectes i dimatges, les diferents visions de lart i la
relaci dels objectes i les imatges amb els contextos de producci artstica.
Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorn, textures, grandria, llum, moviment, bidimensionalitat i tridimensionalitat, establiment de relacions entre les qualitats perceptibles
i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pensar, convncer, persuadir).
Apreciaci dalgunes caracterstiques (formals, materials i tecnolgiques) en la creaci dobjectes i
dimatges que han canviat o es mantenen al llarg del temps.
rees. Educaci artstica. Cicle superior 105
Msica i dansa
Experimentaci de les possibilitats sonores que poden suggerir la utilitzaci de les TIC, la interacci
de diferents mitjans i llenguatges artstics, les famlies i les agrupacions instrumentals.
Recerca de les possibilitats corporals comunicatives per a una millor relaci entre les persones.
Recerca dimatges que ens ofereixin tot tipus de moviment: anlisi i interpretaci corporal.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre audicions, concerts,
espectacles musicals, estils musicals i coreogrfics.
Valoraci de ls de la msica en els mitjans de comunicaci i en produccions audiovisuals.
Reconeixement de la relaci de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i
les realitats socials.
Apreciaci de la influncia de lexperincia cultural de lentorn en la comprensi, interpretaci i creaci musicals i escniques.
Comprensi i comunicaci de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions a travs
del so i del cos.
Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de la msica i de la dansa en la promoci de noves expectatives i propsits pel que fa als valors i les concepcions ideolgiques.
Incorporaci progressiva de la grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de
partitures. Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i vivncia de la dansa.
Exploraci de diverses estructures de simultanetat en produccions musicals i artstiques de complexitat creixent.
Inters i recerca dinformaci (individual i collectiva) sobre compositors, intrprets, festivals de
msica i manifestacions musicals, en general, i la dansa: diferents formes de viure-la i entendre-la.
Apreciaci i reconeixement de diferents qualitats del so, de petites formes musicals, dinstruments
i formacions instrumentals i vocals en peces musicals.
Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia musical convencional, utilitzaci
corporal i verbal de la terminologia bsica de dansa que representi les necessitats ms properes a
nosaltres.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci dimatges, dobjectes, delements naturals, destructures geomtriques, de materials, de mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar de forma visual, coneixement, pensament, emocions i experincies.
Recerca de les possibilitats de comunicaci que ofereixen els materials plstics, el comportament
dalguns materials amb d'altres, les diverses possibilitats espacials en la intervenci bidimensional
i tridimensional, les accions que permeten els materials, les possibilitats de la llum i els mitjans artstics del passat i del present (imatge digital, vdeo, fotografia, installaci).
Construcci i caracteritzaci de personatges, recreaci despais imaginats, creaci destructures,

maquetes, decorats i exposicions en propsits relacionables amb la prpia experincia i en el desenvolupament dactivitats del centre.
Creaci de missatges visuals mitjanant materials plstics i tecnologies de la comunicaci (imatge
digital, vdeo, fotografia, installaci) per a la composici dobjectes i imatges, atenent lequilibri, el
moviment, la utilitzaci de diferents punts de vista, el pla (general, mitj, de detall), el format (vertical, horitzontal, rod) i la finalitat (informar, persuadir).
Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn amb la finalitat dexplicar visualment experincies, desitjos i valoracions crtiques de lentorn.
s progressiu en projectes artstics de representacions culturals: imatgeria popular i meditica, el
barri o la ciutat, les fotografies, els objectes, colleccions, estils i moda, desitjos, desenganys.
Participaci en projectes artstics que interaccionin amb la comunitat.
Elaboraci de produccions artstiques com a resultat de la percepci sensorial, la imaginaci, les
experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats
dels materials i les tcniques i procediments adequats, avanant amb confiana i amb satisfacci en el
procs de producci.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinmica del treball cooperatiu, establint moments de revisi,
respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepncies amb arguments.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura,
dibuix, escultura, espectacle visual, installaci, cmic, cartellisme, arquitectura, publicitat, gravat,
collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital, cinema-vdeo.
Inters a conixer i valorar el fet artstic propi i dels altres, i les manifestacions artstiques i culturals
del nostre entorn.
Adquisici de constncia i progressiva exigncia en la realitzaci de produccions artstiques.
Msica i dansa
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci del cos,
de sons, de msiques, dinstruments, de mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar de forma
sonora i corporal coneixements, pensaments, emocions i experincies.
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius, desenvolupant la tcnica
vocal, la dicci, lafinaci, les tcniques instrumentals i corporals i la coordinaci tant individual com
collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment i utilitzaci destructures sonores en la
improvisaci i composici coreogrfiques.
Experimentaci de sincronitzacions de msica i moviment.
Creaci de missatges sonors i corporals a partir de la combinaci de diversos mitjans i tecnologies
de la comunicaci, incorporant la terminologia corresponent; creaci de msica, canons i danses
a partir dels elements apresos.
Recerca, utilitzaci i valoraci de canons, interpretacions i danses de lentorn. Participaci en esdeveniments collectius (amb msica i danses) de la comunitat (escola, barri, ciutat).
Elaboraci de produccions a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i avanant amb confiana i amb
satisfacci en el procs de producci.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinmica del treball cooperatiu, establint moments de revisi,
respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepncies amb arguments.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: grafia
musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures, terminologia musical i terminologia prpia de la prctica i vivncia de la dansa.
Inters a conixer i valorar el fet artstic propi i el dels altres, i les manifestacions artstiques i culturals del nostre entorn.
Adquisici de constncia i progressiva exigncia en la realitzaci de produccions artstiques.
Discriminaci dobjectes bidimensionals i tridimensionals.
Creaci de missatges audiovisuals i plstics per comunicar experincies,
pensaments i emocions.
Identificaci daspectes culturals i histrics de la societat per mitj de les
produccions artstiques.
Valoraci dels mitjans de comunicaci, inclosa la publicitat, en la representaci del mn.
Apreciaci de levoluci formal dels objectes al llarg del temps.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica i cultural alguns trets socials, culturals, formals, estructurals, ideolgics, psicolgics, semitics i de gnere.
Formular opinions i argumentacions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals, de la utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet, atenent el seu paper social i cultural i la manera que
comprenem lentorn.
Cercar, elaborar i valorar concepcions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals i dels
contextos de producci artstica.
Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experincies, tot
aplicant i combinant les possibilitats de comunicaci que suggereixen el cos, els sons, les msiques,
les imatges, els objectes, les figures geomtriques, els mitjans audiovisuals i les TIC.
Elaborar produccions artstiques que promoguin la valoraci crtica del nostre entorn.
Planificar els processos de producci pel que fa a previsi de recursos, materials, moments de revisi
i assumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu.
Mostrar respecte, responsabilitat i valoraci crtica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les
discrepncies a lhora de participar en projectes artstics collectius.
Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment.
Improvisar i crear canons i participar en creacions individuals i collectives emprant degudament la
terminologia i grafia corresponents.
Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
rees
Educaci per al desenvolupament
personal i la ciutadania
Educar per al desenvolupament personal i la ciutadania s afavorir que les nenes i nens puguin viure
plenament i desenvolupar-se en el si de la comunitat, adoptant estratgies per viure en un mn complex, canviant i ple dincertesa i desenvolupant actituds de responsabilitat i comproms per a la construcci duna societat ms justa, democrtica i participativa.
Els canvis radicals en les formes de vida tradicionals, que han reforat els valors individualistes i han
Inclou el desenvolupament
generat inseguretats; levoluci econmica i tecnolgica, que ha canviat el valor del treball i ha fet cride totes les dimensions personals,
xer la distncia entre les societats del benestar i les
la construcci responsable de la
que nestan excloses, i la degradaci dels ecosistemes i la globalitzaci i la seva representaci a traprpia identitat, la relaci amb els
vs dels mitjans de comunicaci, que ha augmenaltres i el comproms social.
tat la necessitat de conviure en la diversitat, fan
necessari que en el sistema educatiu sintrodueixin
elements que permetin a lalumnat incorporar-se a una realitat canviant, sovint incerta i imprevisible,
amb noves competncies i recursos per fer front a aquests canvis i comprometres a treballar per trobar solucions als reptes que la vida planteja.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania inclou tant el desenvolupament de totes les
dimensions personals i la construcci responsable de la prpia identitat aprendre a ser i actuar de
forma autnoma com la relaci amb els altres aprendre a conviure i com el comproms social
aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global.
En la concreci de leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania a letapa deducaci primria, es consideren, duna banda, els objectius generals que cal desenvolupar al llarg dels tres cicles i
des de totes les rees i, de laltra, els continguts especfics a desenvolupar en un dels cursos del cicle
superior en lrea deducaci per a la ciutadania i els drets humans.
Aquest procs, iniciat al cicle inicial i que tindr continutat en leducaci secundria obligatria, pretn que
leducaci per a la ciutadania, responsable i compromesa amb la prpia realitat, no es limiti a romandre tancada en el seu mn, sin que es projecti cap a mbits de ciutadania i realitats progressivament ms globals,
a partir dexperincies de participaci significatives i properes, de manera que aquesta nova perspectiva dentendre el mn acabi incidint en la prpia realitat i contribueixi a canviar percepcions, actituds i prejudicis.

Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix al desenvolupament de les competncies bsiques, per de manera especial i directa a desenvolupar la competncia social i ciutadana,
rees. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania 109
ja que propicia ladquisici dhabilitats per viure en societat i exercir la ciutadania democrtica; afavoreix la universalitzaci de les prpies aspiracions i drets per a tots els homes i dones; ajuda a generar
valors com la cooperaci, la solidaritat, el comproms i la participaci, i valora la conquesta dels drets
humans i rebutja els conflictes entre grups humans i les situacions dinjustcia.
La identificaci dels drets i deures ciutadans, aix com lassumpci dels hbits cvics per mitj de la seva
prctica, afavoreix lassimilaci de destreses per conviure i construir, en qualitat de futurs ciutadans i ciutadanes, societats ms cohesionades, lliures i equitatives, des dun sentiment didentitat compartida.
La competncia dautonomia i iniciativa personal tamb es considera una competncia prpia, mentre
que afavoreix les iniciatives de planificaci, presa de decisions, organitzaci i assumpci de responsabilitats. Per mitj del dileg i el debat, els infants saproximen de forma respectuosa a la diversitat i a la
diferncia i les valoren de forma crtica. Tamb safavoreix lautonomia i lautoconfiana en la construcci de projectes personals de vida i en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solucions.

Igualment, leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix a ladquisici de la
competncia daprendre a aprendre, en la mesura que proposa lestmul de les habilitats socials, impulsa el treball cooperatiu i ls sistemtic de largumentaci, que implica el desenvolupament dun pensament propi.
Tamb contribueix a la competncia comunicativa lingstica i audiovisual, a partir del coneixement i
ls de conceptes propis, de la prctica sistemtica del debat i tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la gesti de les diverses fonts dinformaci per a la construcci del coneixement.
Finalment, lrea aporta destreses relacionades amb la competncia artstica i cultural, ja que fomenta lactitud destima pel fet cultural, lempatia per apropar-se a les seves diferents manifestacions i la
sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud oberta i respectuosa. Alhora tamb requereix posar en funcionament la creativitat per contribuir a la construcci dun mn millor.

Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania engloba tres blocs de continguts que sinterelacionen: aprendre a ser i actuar de forma autnoma, aprendre a conviure i aprendre a ser ciutadans
i ciutadanes en un mn global. Es parteix, per tant, de continguts relatius a lesfera individual i les relacions entre les persones, per passar a abordar la convivncia social en lmbit ms proper, per tamb
en altres entorns, dins la conscincia de pertinena a una ciutadania global.
Aprendre a ser i actuar de forma autnoma implica construir una manera de ser harmnica, conscient i volguda, desenvolupar un pensament autnom, crtic i sensible davant de situacions injustes i
de les necessitats dels altres, potenciar lautoregulaci de la prpia conducta i assolir el major grau possible dautonomia i responsabilitat. Suposa tamb superar estereotips i reconixer-se iguals en la diversitat social, cultural o de gnere.
Aprendre a conviure comporta desenvolupar els valors fonamentals de la convivncia i la resoluci
positiva dels conflictes amb criteris tics de justcia; adquirir recursos que orientin vers lobertura cap
als altres de manera altruista i generant sentiments dafecte i empatia, i superar lindividualisme amb
actituds de collaboraci i comproms en la realitzaci de projectes en com. Suposa tamb conrear
habilitats que ens permetin participar activament en la vida cvica, assumir els valors democrtics, acceptar i practicar normes socials dacord amb aquests principis, aix com conixer els fonaments i les formes dorganitzaci de lestat democrtic i lexercici de les llibertats en forma de drets i el compliment
dels deures corresponents.
Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global ha de contribuir al desenvolupament dactituds per viure de manera sostenible, dins la conscincia dels vincles que ens lliguen com a ssers
humans i els que ens relacionen amb la natura. Implica responsabilitzar-nos de les conseqncies dels
nostres actes i hbits de la vida quotidiana sobre les condicions futures de la vida humana. Tamb suposa reconixer-se com a membres dun grup social i identificar els valors comuns que compartim dins
la diversitat.

El desenvolupament dels continguts no pot reduir-se a la impartici duna rea en un curs de letapa,
sin que aquests han dimpregnar tot el procs daprenentatge al llarg de tots els cicles, incloent-hi lmbit de les relacions interpersonals dins el centre docent i el seu entorn. Sn molts els aspectes de leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania que shan de treballar progressivament dins de
lacci tutorial i des dels currculums de les diferents rees, per tamb s cert que treballar de manera
especfica, en un curs determinat abans dacabar letapa, els aspectes ms fonamentals de leducaci
per a la ciutadania i els drets humans pot contribuir a consolidar determinats aprenentatges desenvolupats prviament.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania ha desdevenir leix vertebrador de leducaci en valors a lescola, per fomentar, reconixer i valorar les bones prctiques i les iniciatives que es
proposen des dels diferents mbits de la comunitat escolar. Ha de promoure tamb el bon clima escolar i la impliEix vertebrador de l'educaci
caci dels diferents estaments que componen la comuen valors a l'escola i les
nitat educativa, amb lobjectiu com deducar per ser i
conviure, amb el mxim de coherncia entre el que es diu
iniciatives que es proposen
i el que es practica en tots els mbits de la vida escolar.
des dels diferents mbits de
Cal reconixer els valors que existeixen en els missatges

la comunitat escolar.
dels mitjans de comunicaci i dInternet i, tanmateix,
mostrar-se crtics davant de la representaci de la realitat
que ens proporcionen, aix com un s responsable dels mitjans tecnolgics i de la informaci, identificant els problemes tics, culturals i socials relacionats amb les TIC i prenent una actitud positiva en la
seva utilitzaci, que doni suport a laprenentatge individual i al collaboratiu.
En definitiva, laprenentatge daquesta rea va ms enll de ladquisici de coneixements, per centrarse en les prctiques escolars que estimulen el pensament crtic, la participaci i lassimilaci dels valors
fonamentals de la societat democrtica, amb lobjectiu de formar futurs ciutadans i ciutadanes responsables i participatius, per tamb emptics i solidaris.
rees. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania 111
OBJECTIUS
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania en letapa de leducaci primria t com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma
Identificar, acceptar crticament i construir la prpia identitat, desenvolupant lautoestima en tots
els mbits de la personalitat.
Reconixer lalteritat des de criteris digualtat i identificar les relacions dinterdependncia amb els
altres. Desenvolupar una actitud favorable a la superaci dels prejudicis i contrria a la violncia i
als comportaments discriminatoris.
Desenvolupar mecanismes dautoregulaci de les prpies emocions i de la prpia conducta, habilitats emocionals i de comunicaci assertiva en les relacions personals i de grup, mostrant actituds
emptiques, solidries i constructives.
Actuar amb autonomia i responsabilitat en la vida quotidiana i en les relacions de grup, tot elaborant i aplicant valors i normes de convivncia.
2. Aprendre a conviure
Reconixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivncia i la relaci entre les persones, aix com estratgies de resoluci de conflictes des del dileg i la mediaci.
Reconixer i sentir la diversitat social, cultural, de gnere i dorientaci afectiva com un fet enriquidor de la convivncia, sabent explicar els propis costums i mostrant respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents a la prpia i facilitar la incorporaci de les nenes i nens nouvinguts
en lentorn sociocultural.
Conixer i valorar els drets reconeguts a la persona en la Declaraci universal dels drets humans,
en la Convenci sobre els Drets de lInfant, en lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Constituci
espanyola.
Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits i grups socials i de les formes de contribuir al
seu desenvolupament i la seva millora.
3. Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global
Conixer els mecanismes de funcionament de les societats democrtiques i el paper de les administracions en la garantia dels serveis pblics. Fomentar iniciatives de participaci democrtica i responsable dins del centre, participant activament en activitats fora del centre, com a eina per aprendre a assumir els deures ciutadans i compromisos socials.
Identificar, analitzar i rebutjar les situacions dinjustcia i discriminaci, per ra de gnere, origen o
creences, sensibilitzant-se al davant de les necessitats de les persones i grups ms desafavorits.
Desenvolupar sentiments dempatia i actituds que garanteixin el respecte i la convivncia entre els
diversos grups.
Valorar i tenir cura del medi, aix com assumir comportaments de consum responsable que contribueixin a la sostenibilitat.
Desenvolupar la capacitat descolta i dexposici argumentada de les prpies opinions i respecte
per les dels altres. Valorar crticament els missatges dels mitjans de comunicaci per tal de construir-se una opini prpia.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Identitat i autonomia
Identificaci dels trets didentitat i dels interessos personals i dels altres. Expressi de les emocions
prpies i autoregulaci de la conducta, desenvolupant lautoestima.
Desenvolupament de les capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, aix com el desenvolupament de lautonomia personal.
Identificaci dels propis prejudicis i rebuig de comportaments i actituds discriminatries (sexistes,
de preponderncia de la fora fsica i altres condicions personals i socials) en els diferents mbits
relacionals escolars i extraescolars.
Reconeixement de les diferncies de gnere com un element enriquidor de les relacions interpersonals. Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en les famlies i en qualsevol mbit personal,
laboral i social.
Interpretaci crtica de la realitat que ens presenten els mitjans de comunicaci, incls el llenguatge publicitari, per desenvolupar la capacitat delecci responsable.
Identificaci dactituds i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi.
Aplicaci de conductes responsables en ls de les TIC (autonomia, autocontrol i seguretat).
Interpretaci correcta de les normes de mobilitat viria, com a vianants i com a usuaris de vehicles
amb o sense motor.
Convivncia i valors cvics

Valoraci de les normes de convivncia que han de regular les relacions socials a les famlies i a lescola i de la transformaci de la seva bona prctica en hbits cvics aplicables a daltres mbits relacionals.
Valoraci i aplicaci del dileg i la mediaci com a instruments per resoldre els problemes de convivncia i els conflictes dinteressos en les relacions interpersonals. Desenvolupament de la capacitat dexpressi dopinions i judicis de forma assertiva.
Identificaci i desenvolupament de sentiments favorables als valors cvics de la societat democrtica (respecte, tolerncia, participaci, solidaritat, convivncia, comproms, justcia, igualtat, llibertat)
i aplicaci en situacions de convivncia dins lentorn immediat (famlia, venatge, amistats), entre
iguals i en les relacions intergeneracionals.
Identificaci dels drets i deures individuals i collectius recollits en les declaracions universals,
lEstatut dautonomia de Catalunya i la Constituci espanyola. Responsabilitat en lexercici dels drets
i deures que ens corresponen com a membres dun grup i acceptaci de compromisos i assumpci de responsabilitats en activitats de lentorn.
Valoraci de les administracions (local, autonmica, estatal i europea) com a garantia dels serveis
pblics i de la importncia de la participaci ciutadana en el funcionament de les institucions.
Identificaci de drets i deures que regulen ls dels bns comuns i dels serveis pblics, aplicant conductes de responsabilitat i preservaci en el seu s.
rees. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania. Cicle superior 113
Valoraci de la participaci com un dret i un deure. Identificaci i s dels mecanismes de participaci en el funcionament de laula i de lescola, valorant les estratgies implicades de treball en grup.
Prctica de normes cviques i assumpci de rols per mitj del joc i la simulaci.
Pertinena i ciutadania
Presa de conscincia dels diferents grups socials als quals pertany lalumnat. Identificaci de les
aportacions que com a ciutadans es poden fer a cada un dels nostres grups de pertinena.
Reconeixement de costums, tradicions i estils de vida propis i daltres companys i companyes. Valoraci
de les celebracions i manifestacions culturals com a signes didentitat i formes de cohesi social.
Reconeixement de la diversitat social, cultural, de gnere i dopcions religioses i laiques que es manifesten a lentorn i manifestaci dactituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums, valors
morals, sentiments i formes de vida diferents als propis. Reconeixement dels valors comuns en les
diferents manifestacions de la diversitat i dels valors de les dones que han estat tradicionalment marginats per la societat.
Identificaci i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injustcia social en lentorn local i en el mn, incidint especialment en les referides a lexplotaci de la infncia. Manifestaci dactituds de cooperaci i solidaritat davant els problemes i les necessitats dels
altres.
Desenvolupament de lhbit dobservar i interpretar crticament la representaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci.
Defensa i cura de lentorn, valorant les repercussions que t globalment la gesti local dels recursos
i identificant les bones prctiques alternatives i estratgies de consum responsable.
Valoraci de la capacitat per adaptar-se a una realitat en constant evoluci, per mitj dactituds flexibles
i obertes. Valoraci de la disponibilitat per trobar solucions als problemes i intentar millorar la realitat.
Desenvolupament de la capacitat dexpressi dopinions i judicis de
forma assertiva.
Identificaci dels valors de la societat democrtica i de la necessitat de
la participaci social.
Identificaci dels drets i deures individuals i collectius.
Assumpci de prctiques de consum responsable i de defensa del
medi.
Identificaci de les manifestacions culturals com a signes didentitat i
cohesi social.
CRITERIS DAVALUACI
Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les activitats quotidianes, aix com motivaci per a la millora personal i en la relaci amb els altres.
Reconixer, acceptar i respectar les caracterstiques prpies i les dels companys i companyes i el dret
a la prpia identitat, valorant les diferncies. Practicar hbits de salut i seguretat personal.
Argumentar i defensar les prpies opinions desenvolupant habilitats de comunicaci assertiva.

Escoltar i respectar les opinions dels altres, actuar amb autonomia valorant i responsabilitzant-se
de les conseqncies de les prpies accions.
Entendre, acceptar i practicar les normes de convivncia i els hbits cvics en les seves relacions personals entre iguals o amb adults. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup,
utilitzant el dileg i la mediaci per arribar a acords, i ser-ne conseqent, amb lassumpci de les
prpies obligacions. Assumir i practicar hbits cvics i actes adreats al benestar dels altres.
Reconixer els drets humans fonamentals recollits en les declaracions universals, lEstatut dautonomia de Catalunya i la Constituci espanyola, i els principis de convivncia que shi recullen, per
identificar els deures ms importants que sen deriven i les situacions en qu es vulneren aquests
drets.
Identificar els serveis pblics prestats per diferents mbits administratius als quals pertany com a
ciutad/ana i conixer algunes de les seves competncies i responsabilitats socials i el paper que
compleixen aquests serveis pblics en la vida de la ciutadania, conjuntament amb la importncia de
la participaci i implicaci ciutadanes en el seu manteniment.
Descriure els mecanismes bsics del funcionament democrtic, aplicats als rgans de govern de
diferents institucions (municipals, autonmiques, estatals, europees), tot identificant els valors cvics
de la societat democrtica i establint un parallelisme amb els mecanismes de participaci a laula i
a lescola.
Identificar les relacions que es donen entre les prpies vides i els propis actes i les vides de persones daltres parts del mn, tenint en compte la representaci que en fan els mitjans de comunicaci, entenent les relacions entre pobles des de la igualtat, el respecte i la cooperaci. Identificar els
mecanismes de participaci en accions collectives ms enll del marc escolar i adaptar-se al treball
en equip en la recerca dalternatives.
Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci, injustcia
social i violaci dels drets humans. Mostrar empatia i valorar i respectar la diversitat social, cultural
i de gnere, identificant situacions de desigualtat doportunitats.
Identificar les bones prctiques amb relaci al medi i de consum responsable, assumint el comproms personal per transformar les actituds i estils de vida propis en pro de la sostenibilitat. Identificar
algunes iniciatives de participaci ciutadana que promouen aquestes prctiques i mostrar-se sensible pels problemes mediambientals.
rees
Educaci fsica
Lensenyament i laprenentatge de leducaci fsica en letapa de leducaci primria ha de fonamentarse en ladquisici daquells coneixements, habilitats i competncies relacionades amb el cos i la seva
activitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de vida. En lrea deducaci fsica, la reflexi sobre el sentit i els efectes de lactivitat motriu, el desenvolupament dhbits saludables, regulars i continuats i el sentir-se b amb el propi cos constitueixen
principis valuosos de lacci educativa i contribueixen a la millora de l'autoestima.
Lescola ha doferir a lalumnat mitjans i recursos per integrar lactivitat fsica a la vida quotidiana, establint aix una tendncia que potenci el seu desenvolupament motriu, la seva capacitat de socialitzaci,
la seva salut i la seva integritat com a persona.
Lescola ha doferir a
lalumnat mitjans i
recursos per integrar
lactivitat fsica a la
vida quotidiana.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement a partir dactivitats individuals i en grup que li permetin descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper, prevenir situacions de risc associades a la prctica dactivitats fsiques i desenvolupar una mirada crtica
envers certes imatges corporals difoses pels mitjans de comunicaci.
Lrea deducaci fsica mant relacions amb lrea deducaci artstica,

ja que les dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i
comunicaci corporal. Aquest sentit es presenta des de dues vessants:
la interacci amb la prpia persona des del punt de vista dels sentiments
i sensacions prpies i la interacci amb lentorn i els altres, a partir de la percepci destmuls externs i
la utilitzaci del cos com a llenguatge dexpressi, comunicaci i representaci.
Finalment, les activitats de lrea han de potenciar les actituds i valors propis duna societat solidria,
sense discriminaci, respectuosa amb les persones i lentorn.

El desenvolupament personal esdev una competncia central de lrea que sassoleix amb el treball i
cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de lactivitat fsica, assumint actituds i valors adequats a la gesti del cos i la conducta motriu.
Les activitats de lrea han de
potenciar les actituds i valors

propis duna societat solidria,
sense discriminaci, respectuosa
amb les persones i lentorn.
Els continguts de lrea pretenen donar resposta a

necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida ms saludable i de ms qualitat. La
competncia en la prctica dhbits saludables de
forma regular i continuada contribueix a sentir-se b
amb el propi cos, a la millora de lautoestima i al desenvolupament del benestar personal.
rees. Educaci fsica 116
La competncia comunicativa sassoleix amb lexperimentaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci; lexpressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i
compartides per mitj del cos, el gest i el moviment, i la valoraci crtica dels usos expressius i comunicatius del cos.
Aquesta rea tamb desenvolupa la competncia social centrada en les relacions interpersonals per
mitj de ladquisici de valors com el respecte, lacceptaci o la cooperaci, que seran transferits a lactivitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, entre altres). Les possibilitats expressives del cos
i de lactivitat motriu potenciaran la creativitat i ls dels llenguatges corporals per transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.

Lrea deducaci fsica contribueix al desenvolupament de les competncies bsiques, essencialment
a la de coneixement i interacci amb el mn, mitjanant la interacci del propi cos i lespai determinat, el coneixement, la prctica i la valoraci de lactivitat fsica per preservar la salut.
Tamb contribueix essencialment en la competncia social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament collectiu, la participaci i el respecte envers les diferncies i conixer les possibilitats i limitacions prpies i alienes.
El reconeixement i lapreciaci de les manifestacions culturals especfiques de la motricitat humana
collabora amb la competncia cultural i artstica.
Els intercanvis comunicatius i la valoraci crtica dels missatges i estereotips referits al cos procedents
dels mitjans dinformaci i comunicaci contribueixen al desenvolupament de la competncia comunicativa i al tractament de la informaci i competncia digital.
El coneixement dun mateix o mateixa i de les prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci, perseverana i actitud positiva i lorganitzaci individual i collectiva contribueixen a la competncia aprendre a aprendre i a lautonomia i iniciativa personal.

Els continguts deducaci fsica de cada cicle sorganitzen en cinc apartats:
El cos, imatge i percepci
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
Activitat fsica i salut
Expressi corporal
El joc
Lestructuraci dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a leducaci fsica en leducaci primria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacionals
vinculades a la motricitat, ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci en valors
i leducaci per a la salut.
Encara que en leducaci primria els continguts es presentin organitzats per rees, per a lassoliment
de les competncies bsiques s convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible.
La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una altra rea els contextos adequats que els donaran sentit.

Els continguts de lrea plantegen educar mitjanant el moviment, afavorint el desenvolupament de
capacitats fsiques i habilitats tcniques que permetin resoldre de forma creativa i segura els diferents
reptes de la vida quotidiana. Tamb potencien la millora de la
qualitat de vida, amb ladopci dhbits de salut i dhigiene perEls continguts de lrea
sonal i ladquisici duna major conscincia de les possibilitats
potencien la millora de la del propi cos.
salut i la qualitat de vida,

i ladquisici duna
major conscincia de les
possibilitats del propi cos.
Els diferents apartats presenten de forma integrada conceptes,

procediments i actituds. Establir una prioritat de continguts en
educaci fsica requereix respectar la doble polaritzaci entre continguts procedimentals i actitudinals. Els primers permetran a les
nenes i nens sentir-se competents en el pla motor. Els segons els
permetran afrontar, des duna perspectiva tica, les nombroses i
complexes situacions que envolten lactivitat fsica i esportiva, aix
com les relatives a la cultura corporal. Daltra banda, ladquisici de conceptes, tot i estar supeditada
als anteriors tipus de continguts, facilitar la comprensi de la realitat corporal i de lentorn fsic i social.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement a partir de diferents tipus dactivitats: individuals i collectives, cooperatives, expressives, de condicionament fsic, a laire lliure, etc. Aquest coneixement permetr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper, prevenir situacions
de risc associades a la prctica dactivitats fsiques, tenir una mirada crtica vers les imatges corporals
difoses pels mitjans de comunicaci i ser sensible a les diferncies culturals i la seva influncia sobre
els hbits de vida i sobre la prctica dactivitats fsiques.
OBJECTIUS
Lrea deducaci fsica en letapa de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats segents:
1. Conixer, acceptar i valorar el propi cos i lactivitat fsica com a mitj dexploraci per a lelaboraci
de lautoimatge, lautoestima i lautoconfiana.
2. Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de lexercici fsic i de ladquisici dhbits higinics,
alimentaris i posturals.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats fsiques i les habilitats motrius per resoldre i
adaptar el moviment a les necessitats o circumstncies de cada situaci.
4. Seleccionar i aplicar de forma efica i autnoma, principis i regles per resoldre problemes motors en
la prctica dactivitats fsiques.
5. Participar en jocs com a element daproximaci als altres, seleccionant les accions i controlant lexecuci de les mateixes, prvia valoraci de les prpies possibilitats.
6. Regular i dosificar lesfor, assolint un nivell dautoexigncia dacord amb les prpies possibilitats i
les caracterstiques de la tasca.
7. Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i
idees.
8. Compartir i gaudir de lexercici fsic i de lexpressi i comunicaci corporal en collectivitat mitjanant el joc, la dansa i qualsevol activitat fsica que comporti el desenvolupament de la persona.
9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de cooperaci per assolir
objectius comuns sense discriminacions, per mitj de la participaci solidria, tolerant, responsable i respectuosa i resolent els conflictes mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat dactivitats fsiques, ldiques i esportives com a elements culturals,
propis i daltres cultures, mostrant una actitud crtica tant des de la perspectiva de participant com
despectador/a.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
El cos: imatge i percepci
Vivncia del propi cos en situacions referents a la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Experimentaci del cos en postures corporals diferents.
Experimentaci, exploraci i discriminaci de diferents sensacions.
Afirmaci de la lateralitat.
Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri.
Execuci de diferents situacions que provoquin la coordinaci de moviments.
Participaci en situacions que provoquin la interacci entre espai i temps. Percepci espai-temps.

Experimentaci de diferents formes i possibilitats del moviment i dexecuci i control dhabilitats
motrius bsiques.
Participaci de forma activa i autnoma en la resoluci de problemes motrius senzills.
Disposici a participar en activitats diverses acceptant lexistncia de diferncies en el nivell dhabilitat.

Acceptaci crtica de la prpia realitat corporal i elaboraci de lautoimatge.
Adquisici dhbits bsics higinics, alimentaris i posturals relacionats amb lactivitat fsica.
Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica i la salut i benestar.
Respecte per les normes ds de materials i espais en la prctica dactivitat fsica.
Expressi corporal
Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles.
Desinhibici en lexterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Experimentaci del plaer que proporciona el treball dexpressi a travs del propi cos.
Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials.
Participaci en situacions que suposin comunicaci corporal amb valoraci i reconeixement de les
diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a una activitat comuna a totes les cultures.
Experimentaci dels diferents rols en el joc actuant amb comprensi i compliment de les normes
del joc.
rees. Educaci fsica. Cicle inicial 120
Valoraci, reconeixement i respecte cap a les persones que participen en el joc.

Confiana en les prpies possibilitats i esfor personal en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment.
Orientaci en lespai.
Valoraci de la relaci entre activitat fsica i salut.
Descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Interacci oral en el desenvolupament dels jocs.
Desinhibici en activitats comunicatives verbals i no verbals.
CRITERIS DAVALUACI
Orientar-se en lespai amb relaci a la prpia persona utilitzant les nocions topolgiques bsiques.
Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Desplaar-se i saltar de forma diversa, variant les posicions corporals i la direcci i sentit dels desplaaments.
Identificar com a accions saludables les normes dhigiene personal associades a la realitzaci dactivitats fsiques i prendre conscincia del risc daquestes.
Sincronitzar els moviments corporals mitjanant estructures rtmiques senzilles i conegudes.
Reaccionar davant els estmuls auditius o visuals que arriben de lentorn, tot utilitzant el moviment
o els gestos.
Representar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb desinhibici.
Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia actuaci, tant pel que fa a aspectes motrius com de
relaci amb els companys i les companyes.
Collaborar activament en el desenvolupament dels jocs collectius, mostrant responsabilitat i cooperaci.
rees. Educaci fsica. Cicle inicial 121
CICLE MITJ
CONTINGUTS
Descobriment dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
Adequaci de la conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Representaci del propi cos i el dels altres.
Adequaci de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius.
Realitzaci dactivitats en qu intervingui lequilibri esttic i dinmic.
Intervenci de lorganitzaci espaciotemporal en el desenvolupament dactivitats fsiques.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.

Execuci de formes i possibilitats de moviment, ajustant i consolidant els elements fonamentals a
lexecuci de les habilitats motrius bsiques.
Utilitzaci efica de les habilitats bsiques i especfiques en medis i situacions conegudes i estables.
Elaboraci dun control motriu i domini corporal.
Consecuci de la millora de les qualitats fsiques bsiques de forma genrica i orientada a lexecuci motriu en mltiples situacions.
Disposici a participar en activitats diverses, acceptant les diferncies individuals en el nivell de
lhabilitat.
Prctica dactivitats fsiques elaborades.
Apreciaci de lesfor tant individual com collectiu en les activitats fsiques.

Adquisici dhbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb lactivitat fsica i la higiene
corporal.
Adopci de mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica i utilitzaci dels materials i els espais dacord amb unes normes.
Prctica habitual dexercicis descalfament previs i control de lesfor durant la realitzaci de lactivitat
fsica.
Actitud favorable cap a lactivitat fsica en relaci amb la salut.
Expressi corporal
Experimentaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci.
Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals.
Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials com a instruments dexpressi i comunicaci.
rees. Educaci fsica. Cicle mitj 122
Participaci en la creaci i interpretaci de situacions que suposin comunicaci corporal.

Participaci en la realitzaci de balls, danses i coreografies senzilles.
Valoraci i apreciaci de les diferents formes dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a element de la realitat social i cultural.
Participaci en diferents tipus de joc.
Execuci i descobriment de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici amb relaci a les regles del joc.
Actitud responsable en relaci amb lestratgia del joc.
Reconeixement i valoraci de les persones que participen en el joc.
Comprensi, acceptaci i compliment de les normes del joc.
Valoraci de lesfor en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.
Expressi democions per mitj del cos, el gest i el moviment.
Representaci espaciotemporal de les activitats fsiques.
s dels espais i materials dacord amb unes normes.
Interacci oral en desenvolupament dels jocs i les activitats.
Comprensi de les normes dels jocs i les activitats.
CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar les nocions topolgiques per orientar-se a lespai en relaci amb la posici de persones i
dobjectes.
Participar en les activitats fsiques ajustant la prpia actuaci a les possibilitats i limitacions corporals
i de moviment.
Desplaar-se i saltar mitjanant un moviment corporal coordinat.
Saltar i llenar objectes coordinadament.
Incorporar conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant inters per
la cura del propi cos.
Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.
Utilitzar els recursos expressius del cos i promoure el treball en grup per representar i escenificar
histries reals o imaginries.
Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes i mostrant
una actitud dacceptaci vers els companys.
rees. Educaci fsica. Cicle mitj 123
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Reconeixement dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
Domini de la conscincia i control del cos en reps i en moviment.
Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motor.
Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econmica i equilibrada.
Utilitzaci adequada de la discriminaci selectiva dels estmuls i de lanticipaci perceptiva.
Execuci de moviments amb certa dificultat amb els segments corporals no dominants.
Adquisici del desenvolupament de lequilibri esttic i dinmic en situacions complexes.
Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius complexes.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.

Adaptaci de lexecuci de les habilitats motrius a entorns de prctica de complexitat creixent, amb
eficincia i creativitat.
Adquisici dun control motor i corporal previ a lacci.
Execuci dactivitats de condicionament fsic orientades a la millora de les habilitats motrius.
Valoraci individual i collectiva del treball des del punt de vista motriu.
Disposici a participar en activitats diverses, acceptant lexistncia de diferncies en el nivell de
lhabilitat.

Adquisici dels hbits de postura i alimentaris saludables i autonomia en la higiene personal.
Identificaci de les prctiques poc saludables.
Prevenci de lesions en lactivitat fsica tot valorant la importncia de lescalfament, la dosificaci de
lesfor i la recuperaci.
Utilitzaci de materials i espais, respectant les normes.
Valoraci de lactivitat fsica per al manteniment i millora de la salut en el present i el futur.
Expressi corporal
Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que ofereix el llenguatge corporal.
Composici individual i/o collectiva de moviments a partir destmuls rtmics i musicals.
Participaci en lelaboraci de balls i coreografies senzilles.
Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest
i el moviment.
rees. Educaci fsica. Cicle superior 124
Utilitzaci dobjectes i materials en la realitzaci de dramatitzacions i en la construcci descenaris.

Valoraci crtica dels usos expressius i comunicatius del cos.
Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci corporal.
El joc
Consolidaci del joc com a fenomen social i cultural.
Realitzaci de jocs de diferents modalitats i de dificultat creixent.
Prctica dhabilitats bsiques diniciaci esportiva en situacions de joc.
Promoci de ls adequat de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici.
Acceptaci i respecte vers les normes, regles i persones que participen en el joc.
Elaboraci i compliment dun codi de joc net.
Estimaci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de joc al marge de les preferncies i
prejudicis.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i dutilitzaci satisfactori del temps de lleure.
Participaci en la prctica de jocs darreu del mn.
Incorporaci delements creatius en els jocs.
Participaci en jocs cooperatius i per a la pau.
Participaci en lelaboraci de dramatitzacions.
Identificaci de les prctiques saludables.
Participaci en lelaboraci de balls i coreografies.
CRITERIS DAVALUACI
Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions duna activitat utilitzant les
nocions topolgiques bsiques.
Opinar de forma crtica en relaci amb situacions sorgides en la prctica de lactivitat fsica.
Desenvolupar conductes actives per incrementar la condici fsica, ajustant la prpia actuaci a les
prpies possibilitats i limitacions corporals.
Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la correcta i habitual prctica dexercici
fsic i millora de la salut.
Construir composicions collectives en interacci amb els companys i companyes utilitzant els recursos expressius del cos i partint destmuls musicals, plstics o verbals.
Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar idees i sentiments i representar personatges
o histries reals o imaginries.
Identificar com a valors fonamentals dels jocs i les prctiques dactivitat fsica, lesfor personal i les
relacions que sestableixen amb el grup i actuar dacord amb aquests.
rees. Educaci fsica. Cicle superior 125
rees
Matemtiques
Les matemtiques sn un instrument de coneixement i anlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen un conjunt de sabers dun gran valor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar a totes les
persones a raonar, de manera crtica, sobre les diferents realitats i problemtiques del mn actual. Per
aix leducaci matemtica en les etapes obligatries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes
que coneguin el mn en el qual viuen i que siguin capaos de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, aix com adaptar-se als
Unes matemtiques
canvis, en els diferents mbits de la seva vida.
per a la vida diria que

ajudin a interpretar el
mn que ens envolta.
Per aix, el currculum de matemtiques a leducaci primria es

planteja amb la perspectiva dun aprenentatge de les matemtiques
per a la vida diria, que ajudin a interpretar el mn que ens envolta,
facilitant la quantificaci i la mesura de fets i processos naturals i
socials per tal de poder-los comparar, ordenar, classificar i, per tant,
conixer-los millor; organitzant la situaci dins de lespai i del temps; permetent descobrir semblances
i regularitats en lobservaci de lentorn; modelitzant problemes de la vida real per tal de cercar-hi solucions; fomentant la comunicaci de coneixements i dinformaci, i facilitant la fonamentaci de criteris
i la presa de decisions.
Contribuci a ladquisici de les competncies bsiques

La competncia matemtica s una de les competncies bsiques que han dassolir els alumnes en
aquesta etapa, ja que s necessria en la vida personal, social i escolar. Nombroses situacions quotidianes, i de les diverses rees, requereixen ls de les matemtiques per poder analitzar-les, interpretar-les
i valorar-les. Aquesta competncia t un carcter transversal a totes les rees, encara que s lrea de
matemtiques la que se nocupa especialment.
Encara que els continguts que es proposen sn els necessaris per a ladquisici de la competncia matemtica, cal tenir en compte que aquesta difcilment sadquireix si no sorienta laprenentatge dels continguts de manera que es possibiliti la seva utilitzaci fora de les classes de matemtiques, tant en la
vida diria dels alumnes com en totes les altres rees.
Assolir la competncia matemtica implica:
pensar matemticament. Construir coneixements matemtics a partir de situacions on
tinguin sentit, experimentar, intuir, relacionar conceptes i fer abstraccions;
raonar matemticament. Induir i deduir, particularitzar i generalitzar; argumentar les decisions
preses, aix com lelecci dels processos seguits i de les tcniques utilitzades;
plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre lenunciat, generar preguntes relacionades
amb una situaci-problema, planificar i desenvolupar estratgies de resoluci i verificar la
validesa de les solucions;
obtenir, interpretar i generar informaci amb contingut matemtic;
rees. Matemtiques 126
utilitzar les tcniques matemtiques bsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se a
lespai i organitzar i analitzar dades) i els instruments (calculadores i TIC, de dibuix i de
mesura) per fer matemtiques;
interpretar i representar a travs de paraules, dibuixos, smbols, nombres i materials,
expressions, processos i resultats matemtics;
comunicar el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de
manera progressiva el llenguatge matemtic.
La competncia matemtica sha dadquirir a partir de contextos que tinguin sentit tant per a lalumnat
com per al coneixement matemtic que es pretn desenvolupar. Aprendre amb comprensi s fonamental per capacitar lalumnat en ls de tot el que aprn i per capacitar-lo a continuar aprenent, de
forma autnoma, al llarg de tota la vida. Per aix, cal proporcionar en totes les classes de matemtiques
oportunitats perqu lalumnat aprengui a raonar matemticament, proposant activitats daprenentatge,
on la resoluci de problemes, entesa en un sentit ampli, esdevingui el nucli de lensenyament.
Per tal de contribuir a lassoliment de les diferents competncies bsiques lensenyament de les matemtiques ha daconseguir que lalumnat integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que
va adquirint, a partir dels seus coneixements previs, de lexperimentaci, de la representaci i comunicaci i del contrast amb els altres.
La formaci en matemtiques, a ms dincidir en la competncia matemtica, contribueix a lassoliment
de totes les altres competncies bsiques de la manera que es detalla a continuaci:
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Les matemtiques sn un instrument
danlisi de la realitat, en particular del mn fsic. El desenvolupament de determinats mbits, com la
mesura i la visualitzaci, la interpretaci i construcci de grfics, aix com de processos com el raonament matemtic i largumentaci i la resoluci de problemes relacionats amb el mn fsic, contribueixen de manera directa a ladquisici daquesta competncia.
Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital. Molta de la informaci que rebem
cont elements matemtics, nombres, formes i mesures entre daltres, expressats de manera diversa, el
coneixement dels quals s necessari per a aquesta competncia. Tamb els continguts del bloc estadstica i atzar, aix com la utilitzaci dordinadors i calculadores, estan relacionats amb ladquisici daquesta competncia.
Competncia dautonomia i iniciativa personal. Plantejar i resoldre qestions i problemes matemtics
i tots els processos associats a aquesta activitat (planificaci, recerca destratgies, validaci de solucions i contrast amb les dels altres), que impliquen, entre altres coses, una presa constant de decisions,
la prctica de les quals incideix en la progressiva adquisici dautonomia de lalumnat i de confiana en
les prpies capacitats.
Competncia daprendre a aprendre. Per aprendre matemtiques cal desenvolupar, entre daltres, capacitats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crtic, la creativitat i la sistematitzaci, lesfor i
la constncia, la sntesi i la generalitzaci. Totes aquestes, juntament amb la reflexi sobre el propi treball i la capacitat per comunicar-lo, formen part daquesta competncia bsica per a laprenentatge al
llarg de tota la vida.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Les matemtiques contribueixen a aquesta competncia aportant el coneixement dun llenguatge especfic, necessari en el desenvolupament de les
cincies i en la resoluci de molts problemes quotidians. Tamb en el treball matemtic ls de la llengua,

tant oral com escrita, s fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raonaments i argumentacions i, en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat.
Competncia artstica i cultural. Les matemtiques constitueixen una creaci humana present en totes
les cultures que cal comenar a conixer, valorar i relacionar amb la realitat actual. Daltra banda, i a un
nivell ms concret, hi ha una relaci entre continguts de tipus geomtric i artstic, la connexi dels quals
contribueix a aquesta competncia.
Competncia social i ciutadana. El treball en grup, ents com un treball de cooperaci, i lacceptaci de
les idees dels companys i de les diferents estratgies emprades en la realitzaci dun clcul, duna mesura o en el procs de resoluci dun problema, sn aspectes del procs densenyament i aprenentatge
de les matemtiques que contribueixen al desenvolupament daquesta competncia.
Estructuraci dels continguts

Els continguts de lrea de matemtiques, que integren ls de les TIC i dels mitjans tecnolgics, expressen els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als processos matemtics que shan danar desenvolupant a mesura que es va progressant en laprenentatge i s de la competncia matemtica. Aix
mateix cal desenvolupar en lalumnat actituds positives envers el coneixement matemtic, tenint en
compte la seva dilatada histria i la seva contribuci a la cultura.
Els continguts de lrea de matemtiques sorganitzen en cinc blocs:
Numeraci i clcul
Relacions i canvi
Espai i forma
Mesura
Estadstica i atzar
Ensenyar i aprendre numeraci i clcul ha de significar potenciar la comprensi dels nombres, dels
seus usos diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sexpressen; tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes
i altres, i la comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis significa desenvolupar la comprensi i anlisi de patrons (relacions i canvi) i ls de models i expressions matemtiques per representar les relacions.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar el coneixement i lanlisi de les caracterstiques i propietats
de les figures de tres i dues dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identificar i aplicar
transformacions geomtriques, i utilitzar la visualitzaci i els models geomtrics per resoldre problemes.
Quant a la mesura, s molt important desenvolupar la comprensi de les magnituds mesurables, de les
unitats i del procs de mesurar, aix com laplicaci de tcniques i dinstruments adequats per mesurar
cada magnitud.
En relaci amb lestadstica i latzar, cal potenciar la formulaci de preguntes que es puguin respondre
a travs de ls de dades (recollida, organitzaci i representaci de dades); la selecci i s de mtodes
estadstics elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades,
i la comprensi i aplicaci dels conceptes bsics datzar.
Sn processos comuns a tots els continguts: lorganitzaci del pensament matemtic propi i la seva
comunicaci (mitjanant explicacions orals, grfiques i escrites) a companys/anyes i professors/ores i
el contrast amb el dels altres. Tamb cal tenir en compte la importncia destablir connexions entre els
diferents blocs de continguts de les matemtiques, entre els continguts matemtics i els daltres rees,
per treballar-los de manera conjunta sempre que sigui possible.
Ats que els processos matemtics sassoleixen en la mesura que es van aprenent els continguts dels
diferents blocs, cal que en tots els cicles es desenvolupin els quatre processos segents:
La resoluci de problemes, com a nucli del treball de matemtiques, ja que facilita la
construcci de nous coneixements, la transferncia de conceptes, el desenvolupament
destratgies de resoluci i lanlisi del procs de resoluci. Cal tenir en compte que els
problemes, a ms daplicar el coneixement adquirit en altres contextos, han de possibilitar la
construcci del coneixement matemtic i mostrar-ne la utilitat.
El raonament i la prova, com a formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i
tractar de respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar
raons a les respostes i reconixer lexistncia de diferents camins per arribar a un resultat
determinat.
La comunicaci i la representaci de la informaci, de les idees i dels processos seguits, que
suposa lorganitzaci i estructuraci del coneixement per donar-li ordre i coherncia i afavorir
el contrast amb altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar ls
de diferents formes de representaci per comunicar all que es vol expressar, a partir de la
verbalitzaci i, de manera progressiva, del llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix la
incorporaci gradual del llenguatge especfic de les matemtiques i esdev una eina per
resoldre problemes.
La connexi entre els diferents continguts de les matemtiques,
aix com entre aquests i els continguts daltres rees, ja que
La connexi entre els
serveix per mostrar la relaci entre conceptes de diferents rees,
la qual cosa eixampla la comprensi de les matemtiques.
diferents continguts
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en
eixampla la comprensi
el procs densenyament i aprenentatge s convenient establir
relacions entre aquests sempre que sigui possible. Per exemple,
de les matemtiques.
comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar
amb ms precisi una mesura, a la classe de matemtiques o a
qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, a comprendre millor el concepte de mesura i la seva
relaci amb els nombres. Aix mateix, els nombres apareixen en la majoria de blocs i, en
particular, tant en el bloc de mesura com en el destadstica es poden treballar aspectes que
apareixen en el bloc de numeraci i clcul. Aix, el treball sobre la recta numrica, que implica,
entre daltres, un procs de visualitzaci, relaciona continguts numrics i geomtrics. Tamb la
introducci tant de les fraccions com dels decimals va lligada a la mesura; la interpretaci
dalguns grfics es recolza en el treball sobre la recta numrica. I, pel que fa al bloc de geometria,
la representaci geomtrica dels nombres permet utilitzar la visualitzaci per conixer propietats
numriques, fet que possibilita la relaci entre continguts numrics i geomtrics.
Daltra banda, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres rees i
tant es poden treballar en aquestes com en lrea de matemtiques, on podran servir de contextos per
donar sentit i desenvolupar determinats continguts. Mentre que sn continguts per desenvolupar-se
adequadament en lentorn, en la vida diria i, de manera especial, en els diferents mbits curriculars de
letapa, al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Consideracions per al desenvolupament del currculum

El procs densenyament i aprenentatge de les matemtiques ha de tenir en compte els aspectes
segents:
Rellevncia dels contextos. Cal que els continguts curriculars es treballin en contextos significatius i rics
que mostrin lorigen concret dels conceptes matemtics, la seva relaci i laplicaci a problemtiques
diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment significatives, les principals temtiques de les diverses disciplines, per tamb els jocs i les prpies matemtiques, i en particular la seva histria, han de ser
les fonts que ens proporcionin els contextos ms rellevants per aprendre matemtiques.
Equilibri, connexi entre els continguts i treball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de continguts
no implica una jerarquitzaci daquests. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents
blocs en el conjunt de cada cicle i tenir en compte que hi ha diverses seqenciacions possibles dels continguts: hi ha continguts que es poden treballar de manera transversal, altres que es poden treballar juntament amb continguts dun bloc diferent, i tamb en el marc dun projecte interdisciplinari, la qual cosa
possibilita el desenvolupament de la competncia matemtica.
Valoraci dactituds relacionades amb les matemtiques. Per fer matemtiques, i aconseguir actituds
positives envers elles, cal desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginaci, linters a fer-se preguntes, a trobar respostes i a resoldre problemes; tamb s important adquirir confiana en les prpies
possibilitats i trobar el gust de descobrir i de resoldre un repte. Actituds com la tenacitat, la precisi i el
gust pel treball ben fet sn molt importants quan es fan matemtiques.
Diversitat en les formes de treball. En la gesti de la classe, cal combinar el treball en gran grup, en
petit grup i el treball individual, tot respectant els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, resoldre problemes, fer petites investigacions, practicar les tcniques apreses, exposar les idees prpies i discutirles, utilitzant prioritriament el llenguatge oral. Tamb s important emprar la manipulaci dobjectes
i de materials didctics per no perdre de vista lorigen concret de les matemtiques, aix com la visualitzaci per fer i fonamentar raonaments matemtics i desenvolupar els propis sistemes de representaci. Cal tenir en compte que
Lavaluaci ha destar
les TIC faciliten la interacci de lalumnat amb objectes matemdirigida fonamentalment tics i les seves relacions i la construcci de figures geomtriques;
a millorar laprenentatge ajuden a la resoluci de problemes, a aprendre dels errors per
mitj duna retroalimentaci immediata i efectiva i a treballar amb
de lalumnat i sha de fer clculs i entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs i complexos, i afavoreixen la presentaci, la collaboraci i la comunicaamb una diversitat
ci de les experincies. En definitiva, les classes de matemtiques
haurien de proporcionar possibilitats de pensar matemticament
dinstruments.
a tot lalumnat.
Finalment, cal considerar la importncia de lavaluaci com a part del procs densenyament i aprenentatge, que inclou la reflexi sobre el que saprendr, sest aprenent o ja sha aprs. Cal tenir present la
diversitat dinstruments per fer lavaluaci: discussions en gran i petit grup, preguntes i respostes orals,
treballs individuals i en petit grup i realitzaci progressiva dexercicis escrits. Tots es complementen i
proporcionen informaci, tant als mestres com als alumnes, sobre els avenos en laprenentatge. Al
final de cada cicle, i com a darrera part daquest document, sinclouen criteris davaluaci amb la finalitat de guiar el disseny i lelaboraci dels instruments.
OBJECTIUS
Lrea de matemtiques de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats
segents:
1. Utilitzar i valorar les matemtiques com una eina til per comprendre el mn i per expressar informacions i coneixements sobre lentorn, i reconixer-les com una cincia oberta i dinmica.
2. Reconixer el raonament, largumentaci i la prova com aspectes fonamentals de les matemtiques,
aix com el valor dactituds com la perseverana, la precisi i la revisi.
3. Reconixer situacions-problema de lentorn i utilitzar les matemtiques per resoldre-les, triant els
recursos que es considerin ms adients i explicant-ne lelecci.
4. Planificar i aplicar estratgies (anlisi de semblances i diferncies, exploraci sistemtica de diferents possibilitats, particularitzaci i generalitzaci, comprensi de ls de les operacions, entre
altres) per resoldre problemes i modificar-les, si cal.
5. Organitzar i consolidar el pensament matemtic a partir de la comunicaci coherent i clara de les
prpies idees, i dels processos matemtics emprats, als companys i als mestres.
6. Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos matemtics, aix com interpretar i usar el llenguatge matemtic, com ara xifres, signes, dibuixos geomtrics, taules i grfics per descriure fenmens habituals.
7. Comprendre el sistema de numeraci decimal i el significat de les operacions. Calcular amb fludesa i fer estimacions raonables, tot utilitzant diferents tcniques: clcul mental, clcul escrit i clcul
amb calculadora i altres TIC, dacord amb la situaci.
8. Identificar i descriure formes geomtriques de lentorn, tot utilitzant el coneixement dels seus elements i de les seves propietats. Interpretar i utilitzar procediments dorientaci espacial en contextos
diversos.
9. Comprendre les magnituds mesurables i el procs de mesurar, i aplicar les unitats ds habitual, les
tcniques i els instruments de mesura adequats a cada situaci.
10. Interpretar la informaci, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per respondre-les, utilitzant els mtodes estadstics apropiats, aix com comprendre i aplicar els conceptes
bsics datzar.
Processos a desenvolupar en tots els cicles i comuns a tots

els continguts
Organitzaci del pensament matemtic propi.
Comunicaci del pensament matemtic propi (mitjanant explicacions orals, grfiques i
escrites) a companys i professorat, i contrast amb el dels altres.
Connexions entre els diferents blocs de matemtiques i amb les altres rees.
CICLE INICIAL
Processos especfics a desenvolupar
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, planificaci, organitzaci, aproximaci, estimaci, exploraci i elaboraci).
2. Raonament i prova (comprensi, comparaci, diferenciaci, cerca de regularitats, ordenaci, classificaci, desenvolupament destratgies de clcul, desenvolupament destratgies de mesura i composici i descomposici).
3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents
models, lectura i escriptura, s de diferents llenguatges, s de vocabulari especfic, situaci sobre la
recta i verbalitzaci).
4. Connexions (relaci, interpretaci, aplicaci i utilitzaci).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema

de numeraci
Comprensi i s del comptatge amb significat de quantitats discretes. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comptatge i de clcul.
s dels llenguatges verbal, grfic i simblic per representar els nombres (aproximadament fins al
miler). Interpretaci i elaboraci de grfics a partir del comptatge. Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials. Posada en com de les diferents representacions.
Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. s dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius.
s de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler). Situaci
dels nombres sobre la recta numrica. Arrodoniment de quantitats.
s de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius.
s del sistema monetari en contextos reals. Leuro.
Interpretaci dels nombres com a identificadors en situacions properes.
Classificaci dels nombres segons diferents criteris (duna xifra, de dues, de la famlia del 10, etc.).
Cerca de regularitats en els nombres. Inici a les taules de multiplicar (taules del 2, 5 i 10).
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes
i altres
Comprensi dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, aix com de la relaci que hi ha entre una i altra.
Comprensi de les situacions dagrupament com a multiplicaci i les accions de repartiment com
a divisi.
Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
rees. Matemtiques. Cicle inicial 133
Comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci

Desenvolupament de lagilitat mental en descompondre additivament els 20 primers nombres
naturals.
Inici en lelaboraci destratgies de clcul mental. Explicaci verbal de les estratgies prpies emprades
i assaig de les alienes.
Establiment danalogies entre clculs (de les unitats a les desenes i les centenes).
Estimaci dels resultats de sumes i restes.
Realitzaci de la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estndard i mtodes propis.
s de jocs de taula, de les TIC i calculadores per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres i
les operacions.
RELACIONS I CANVI
Comprensi i anlisi dels patrons, relacions i canvis

Descripci de canvis qualitatius i quantitatius entre dues situacions.
Selecci, classificaci i ordenaci dobjectes segons diferents criteris.
Seguiment de sries (de sons, numriques, geomtriques).
Cerca de regularitats en els nombres i les formes.
s de models i expressions matemtiques per representar les relacions

Representaci duna srie de forma material, verbal i grfica.
Lectura i escriptura de frases matemtiques amb significat propi que continguin el signe = .
Modelitzaci amb objectes o grficament de situacions relacionades amb la suma i la resta.
ESPAI I FORMA
Anlisi de les caracterstiques i propietats de les figures geomtriques

Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. Construcci i nominaci de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle, quadrat,
cercle.
Coneixement i s del vocabulari adequat per descriure les figures, els seus elements i les seves propietats.
Comparaci i classificaci de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i diferncies: cares planes, cares corbes, vrtexs, costats, angles.
Composici i descomposici de figures tridimensionals i planes amb suports fsics i virtuals.
Localitzaci i descripci de relacions espacials

Descripci, nominaci i interpretaci de posicions relatives a lespai, en referncia a un mateix i a
altres punts.
Descripci i interpretaci de la direcci en els desplaaments a lespai. Representaci i elaboraci
ditineraris senzills, laberints o plnols. Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant
la recta numrica.
s del vocabulari bsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per orientar-se a travs de laberints i plnols.
Identificaci i aplicaci de transformacions geomtriques

Reconeixement de moviments (desplaaments, simetries i girs).
Exploraci de moviments utilitzant materials fsics (tesselles, miralls, plegat de paper) i suports virtuals.
Reconeixement i creaci de figures que tinguin simetries.
Utilitzaci de la visualitzaci i de models geomtrics per resoldre problemes

Creaci dimatges mentals de figures geomtriques utilitzant la memria i la visualitzaci espacial.
Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials.
Utilitzaci de recursos TIC per girar, reduir i deformar figures de dues i tres dimensions.
Reconeixement i representaci de figures des de diferents perspectives.
Visualitzaci i descripci del cam seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo.
Reconeixement de formes i destructures geomtriques a lentorn i determinaci de la seva situaci.
MESURA
Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar

Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.
Diferenciaci de les magnituds discretes i les magnituds contnues relacionades amb ls dels nombres.
Comparaci directa i indirecta i ordenaci de mesures de les diferents magnituds.
Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m;
massa: kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).
Selecci de la unitat i de linstrument adequats, dacord amb la magnitud a mesurar. Expressi, mitjanant pictogrames i taules, de mesures preses.
Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.
Aplicaci de tcniques i dinstruments per mesurar

Aplicaci del procs de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat:
cinta mtrica, regle, rellotge analgic, balana de plats.
Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparaci, la mesura i lestimaci.
Descripci oral del procs de mesura i destimaci.
ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de

dades rellevants per respondre-les
Elaboraci de preguntes sobre temes propers a la prpia experincia i recollida de les respostes
donades.
Planificaci senzilla de recollides de dades amb mostres ms petites de 30. Lectura de la freqncia
absoluta.
Organitzaci i representaci de dades obtingudes a partir dexperincies de comptatge i dordenaci,

mitjanant objectes concrets, dibuixos i grfics.
Utilitzaci dun vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats.
Selecci i s de mtodes estadstics per analitzar dades

Comparaci quantitativa de dades numriques.
Elecci del tipus de grfic o representaci ms convenient.
Elaboraci de qestions relatives al comptatge i aplicaci a la resoluci de problemes.
Treure conclusions i fer prediccions basades en dades

Discussi sobre quan es poden aplicar o no les conclusions obtingudes de les dades duna poblaci
a una altra poblaci.
Comprensi i aplicaci de conceptes bsics datzar

Resposta a preguntes relacionades amb les experincies prpies sobre la probabilitat de successos
utilitzant expressions com possible o impossible.
Reconeixement de latzar mitjanant la realitzaci dexperiments amb materials (extracci de fitxes
de colors duna bossa, tirar daus, ruletes...).
Realitzaci dexperiments en situacions i jocs on intervinguin factors datzar.
s i interpretaci del comptatge per analitzar, comparar i descriure situacions de
lentorn natural i social.
Interpretaci de la moneda com a valor de canvi (situacions de compra-venda).
Cerca de regularitats i diferncies en lobservaci de lentorn (per exemple, canvis en
les persones al llarg del temps).
Observaci i localitzaci de formes geomtriques a lentorn: materials, ssers vius i
objectes i produccions humanes.
Descripci de posicions i seguiment ditineraris.
Descripci oral del procs de mesura i destimaci. s de comparatius i dadverbis
de temps.
Interpretaci de la mesura com a instrument de coneixement del mn natural: longitud (creixement), pes/massa, capacitat.
Interpretaci i elaboraci de grfics en experiments fets en altres rees.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar diferents usos dels nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions
familiars i en altres rees.
Cercar semblances i diferncies entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produeixen en una seqncia) i classificar i ordenar objectes dacord amb diferents criteris.
Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la prpia experincia. Emprendre la resoluci de forma autnoma i expressar la soluci i el procs seguit.
Usar lassaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions.
Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, resoluci de problemes).
Usar el llenguatge verbal per interpretar grfics, nombres i signes matemtics.
Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors a 1.000)
en contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i descompondre els nombres utilitzant diferents models.
Desenvolupar agilitat en el clcul mental (descomposici additiva dels 20 primers nombres, dobles,
estratgies personals). Usar els algorismes de suma i resta (sense portar-ne), les TIC i la calculadora per calcular i cercar regularitats dels nombres i operacions.
Definir la situaci dun objecte a lespai i dun desplaament en relaci amb un mateix, tot utilitzant
els conceptes: davant-darrere; prop-lluny; dalt-baix; dreta-esquerra.
Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomtriques tridimensionals i planes.
Buscar semblances i diferncies entre dues figures.
Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams, peus, passes...) i
convencionals (kg, m, l, dia i hora), tot utilitzant instruments propers i adequats a cada situaci.
Interpretar i construir grfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts
relatius a la vida quotidiana i a altres rees.
CICLE MITJ
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, planificaci, aproximaci, estimaci, predicci, exploraci, investigaci, disseny, elaboraci, creaci, construcci i comprovaci).
2. Raonament i prova (comprensi, anlisi, comparaci, classificaci, ordenaci, selecci, establiment
danalogies, desenvolupament destratgies de clcul, desenvolupament destratgies de mesura,
composici i descomposici i formulaci de preguntes).
3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents
models, s de diferents llenguatges, situaci sobre la recta, lectura i escriptura i s de vocabulari).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi del sistema de numeraci decimal. Valor posicional. Descripci oral, grfica i escrita
dels processos de comprensi del sistema de numeraci decimal i del clcul.
s de diferents llenguatges (verbal, grfic, simblic...) per representar el sistema de numeraci decimal.
Contrast de diferents representacions. Reconeixement i s de representacions equivalents dun nombre.
Lectura i escriptura dels nombres fins al mili.
s i contrast de diferents models per comparar i ordenar els nombres fins al mili.
Reconeixement de la fracci com a part duna unitat i duna collecci.
s de diferents models de representaci de les fraccions. Situaci dels nombres naturals i fraccionaris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre la recta numrica. Arrodoniment de nombres en context.
Aplicaci dels nombres decimals en contextos reals. Coneixement i s del sistema monetari: leuro
i els cntims. Interpretaci i s de les unitats de mesura.
s i relaci dels decimals i fraccions com a nombres que aproximen ms la mesura.
Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres (parells, senars, de la taula del...).
Interpretaci dels nombres naturals i de codis numrics en taules i grfics. Elaboraci de grfics i
taules a partir del comptatge i la mesura.
s de propietats numriques per recollir, descriure i interpretar dades.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi dels diferents significats de la multiplicaci i divisi amb nombres naturals, aix com
de la relaci que hi ha entre una i altra.
Identificaci i s de les operacions inverses: suma i resta; multiplicaci i divisi.
Exploraci de les propietats de les operacions.
rees. Matemtiques. Cicle mitj 138

Desenvolupament de lagilitat mental per descompondre els nombres additivament i factorialment.
Automatitzaci de taules de multiplicar. Representaci geomtrica dels nombres i del producte relacionada amb la descomposici factorial.
s de les relacions entre les operacions per agilitar el clcul mental. Establiment danalogies entre
clculs (pas de les unitats a les desenes i centenes).
Explicaci i contrast de les estratgies de clcul mental emprades.
Estimaci dels resultats de les operacions amb nombres naturals.
Realitzaci de restes portant-ne, multiplicacions i divisions amb nombres naturals amb algorismes
estndard.
Realitzaci de sumes i restes amb fraccions senzilles acompanyades de diferents formes de representaci grfica.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics.
s de les calculadores i altres recursos TIC per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres i
les operacions.
Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit i calculadora.
Clcul amb monedes: euros i cntims.
RELACIONS I CANVI

Anlisi de les peculiaritats dels nombres i de les operacions. Seguiment de sries numriques, geomtriques i descoberta del patr.
Creaci de sries numriques i geomtriques. Cerca de regularitats.
Descripci de situacions en qu es produeixen canvis o altrament es mantenen constants.
Interpretaci de lequivalncia en ls de diferents unitats de mesura.
Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.

Expressi verbalment o grficament del patr duna srie.
Modelitzaci de situacions problema mitjanant objectes, grfics (fletxes) i signes matemtics.
Lectura i escriptura de frases utilitzant smbols matemtics (0, =, >, <).
ESPAI I FORMA

Identificaci i descripci verbal, usant el vocabulari especialitzat, de les propietats de figures geomtriques de dues i tres dimensions: polgons, cercles, poliedres i cossos rodons. Utilitzaci de la mesura i dels nombres per investigar propietats geomtriques.
Representaci, construcci i comparaci de figures de tres i dues dimensions amb materials i recursos TIC. Classificaci segons les seves propietats.
Investigaci de la relaci entre figures a partir de la seva composici, descomposici i transformaci.

Exploraci i reconeixement de figures congruents i figures semblants.

Descripci de la localitzaci i el moviment dun objecte utilitzant el vocabulari adequat.
Utilitzaci dadreces o punts de referncia per moures en lentorn proper.
Creaci i s de sistemes de coordenades per localitzar distncies entre dos punts i descriure camins.
Realitzaci, interpretaci i s de plnols ditineraris coneguts utilitzant diferents suports.

Realitzaci de simetries, desplaaments i girs en figures de dues dimensions amb materials tradicionals i amb suport de les TIC. Predicci i descripci dels resultats.
Descripci dun o diversos moviments que mostrin que dues figures sn congruents.
Identificaci de les simetries axial i central en figures de dues dimensions.

Identificaci de les vistes parcials duna figura.
Construcci i representaci sobre paper de poliedres i polgons.
Creaci i descripci dimatges mentals dobjectes, patrons i camins.
Identificaci i construcci duna figura de tres dimensions a partir de representacions en dues dimensions daquesta figura (i a linrevs).
s de regle, escaire i recursos TIC per ampliar la capacitat de raonament espacial.
s de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.
MESURA

Reconeixement de les magnituds de longitud, massa, capacitat, rea, temps i amplitud dangles.
Comparaci directa dangles i drees.
Comprensi de la mesura com a aproximaci. s de mltiples i submltiples de la unitat. s dels
decimals i fraccions com a nombres que permeten aproximar una mesura.
s de les unitats ms comunes del sistema internacional: longitud (km, m, cm, mm), massa (kg,
g) i capacitat (l, ml). Equivalncia dunitats ms comunes en contextos significatius. Interpretaci
de lequivalncia en ls de diferents unitats de mesura.
Utilitzaci de la mesura i dels nombres per investigar propietats geomtriques.
Comprensi i s de les unitats de temps (any, mes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves relacions. Coneixement del calendari.
Lectura i interpretaci de taules de mesura ds com.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents
comuns.
Selecci de la unitat ms adequada i de linstrument per fer una mesura. s de regle i cinta mtrica
i balances.
Disseny dactivitats de mesura dins dun context significatiu. Relaci permetre-longitud i reasuperfcie.
Descripci oral i escrita del procs de mesura. Reconeixement i s de lestructura multiplicativa en
el procs de mesurar.
Interpretaci i expressi dintervals de mesures.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.
ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de

Formulaci de preguntes basades en fets propers i interessos propis.
Recollida de dades mitjanant observacions, enquestes i experiments amb mostres ms petites de 50.
Interpretaci de la freqncia absoluta.
Lectura, interpretaci i utilitzaci de diverses representacions de dades, en particular de grfics (com
pictogrames i diagrames de barres), amb recursos tradicionals i tecnolgics. s de la numeraci i
de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
Reconeixement de les diferncies en la representaci de dades qualitatives i quantitatives.
Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfics extrets de llibres, diaris, Internet i altres mitjans.

Descripci de la forma i de les caracterstiques importants dun conjunt de dades.
Anlisi de les caracterstiques duna collecci de dades quantitatives ordenades.
Identificaci i comprensi de les nocions moda i mediana. Aplicaci per a la resoluci de problemes.
Introducci a la noci mitjana aritmtica.

Distinci entre el que mostren les dades i el que es podria esperar dels resultats.
Comprensi que molts conjunts de dades sn mostres de poblacions ms grans. Aplicaci per a la
resoluci de problemes.
Descripci oral duna situaci a partir de lanlisi de les dades.

Descripci de successos i discussi del seu grau de probabilitat utilitzant expressions com segur,
possible, impossible.
Inici a la quantificaci de la probabilitat que un succs sigui segur, possible o impossible.
Predicci de la probabilitat de resultats dexperiments senzills i comprovaci daquestes prediccions.
Exploraci de la probabilitat mitjanant experiments i jocs que produeixin pocs resultats.

Resoluci de problemes on intervinguin factors datzar. s de latzar per reforar conceptes numrics.
Interpretaci i s de nombres grans (per exemple, en demografia).
s dels nombres fraccionaris i decimals en situacions de mesura de fets o
fenmens naturals.
Interpretaci del diner com a valor de canvi.
Analogia entre la recta numrica i la lnia del temps.
Cerca de regularitats i diferncies en lobservaci de lentorn (per exemple,
canvis en el paisatge).
Anlisi i representaci de relacions causals en el mn natural i social.
Estudi de mapes (tcniques dorientaci a lespai).
Interpretaci, disseny i dibuix ditineraris.
s de models geomtrics per resoldre problemes daltres rees.
Utilitzaci de la simetria i delements geomtrics per analitzar i fer produccions artstiques.
- Interpretaci i s de la mesura com a instrument de coneixement del mn
natural: longitud, pes/massa, capacitat.
- s de mesures de temps grans (any, dcada, segle).
- Elaboraci de preguntes i disseny dexperiments i activitats de mesura relacionades amb diferents rees.
- Elaboraci i interpretaci de registres i de grfics en experiments realitzats
en altres rees (per exemple, registres i grfics en meteorologia).
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat) i divisi (partici, agrupament, aproximaci) en situacions de vida quotidiana i en altres rees.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia, descriure-les i continuar la seqncia. Classificar i establir criteris de classificaci.
Comprendre situacions-problema de lentorn proper. Cercar i utilitzar grfics senzills (fletxes, taules...), xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades
necessries i estimar una resposta. Desenvolupar estratgies de soluci. Expressar el procs de soluci i la resposta.
Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de
forma clara, coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, construccions geomtriques, resoluci de problemes). Reconixer la validesa de diferents processos de soluci duna
situaci-problema.
Interpretar el valor posicional del sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de forma adequada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com expressi concreta de
laproximaci de la mesura.
Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb els
nombres naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: clcul mental (descomposici additiva i factorial dels nombres, producte i divisi per la unitat seguida de zeros); s dels algorismes de clcul escrit, de les TIC i de la calculadora per calcular
i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar el clcul adient a cada situaci: mental,
escrit, amb mitjans tcnics.
Interpretar i fer representacions espacials (croquis dun itinerari, plnol duna pista...) utilitzant referents concrets de lentorn proper.
Identificar, reconixer i descriure figures planes (polgons) i cossos geomtrics de lentorn. Classificar
les formes i cossos dacord amb caracterstiques geomtriques (costats, angles). Utilitzar les TIC i
els instruments de dibuix per representar models geomtrics.
Seleccionar de forma adequada, a cada situaci, la unitat i linstrument de mesura adient de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps. En contextos quotidians i en altres rees, fer lestimaci prvia, efectuar la mesura, comprovar-la i expressar-ne el resultat amb precisi. Utilitzar lequivalncia dunitats duna magnitud.
Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tcniques de recompte senzilles, ordenar-les i expressar-les mitjanant grfics (taules de dades, grfics de barres, pictogrames), usant les TIC, si escau.
Interpretar la informaci relativa a fets quotidians o present en altres rees, expressada en forma
grfica.
CICLE SUPERIOR
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, aproximaci, estimaci, predicci, anticipaci, planificaci, exploraci, elaboraci, creaci, construcci, disseny i comprovaci).
2. Raonament i prova (comprensi, anlisi, comparaci, classificaci, ordenaci, selecci, establiment
danalogies, elaboraci de conjectures, contrast, inferncia, desenvolupament destratgies de clcul,
desenvolupament destratgies de mesura, composici i descomposici i formulaci de preguntes).
3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents llenguatges, situaci sobre la recta, s de vocabulari i localitzaci).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
s i comprensi de les fraccions i dels decimals per mesurar quantitats contnues en contextos significatius. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi dels diferents conjunts
numrics i del clcul.
Reconeixement i s de les relacions entre fraccions, decimals i percentatges en casos senzills (0,5,
1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%). Analogia entre el sistema de numeraci decimal i el sistema internacional de mesura.
s i contrast de diferents models per representar les relacions entre decimals, fraccions i percentatges.
Reconeixement i cerca de fraccions equivalents seguint camins diversos.
Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats.
s de diferents models per comparar i ordenar fraccions i decimals.
Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i percentatges sobre la recta numrica. Aproximaci
dels nombres decimals. Comprensi i s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de
la mesura.
Cerca de caracterstiques dels nombres (primers, compostos, mltiples, divisors). Elaboraci de conjectures.
Interpretaci i representaci, utilitzant diferents models, dels nombres quadrats i cbics. Representaci geomtrica del producte i superfcie del rectangle.
Relaci de les mesures de superfcie i de volum amb les potncies. Anlisi de les relacions entre la
superfcie i el volum duna figura.
Interpretaci dels nombres grans expressats com a producte duna potncia en contextos significatius.
Interpretaci dels nombres negatius en contextos significatius i reals.
Interpretaci dels nombres naturals, decimals i fraccionaris en taules i grfics. Elaboraci de grfics
i taules a partir del comptatge i la mesura. Creaci de codis numrics.
rees. Matemtiques. Cicle superior 144
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi i s dels diferents significats de les operacions amb nombres decimals. Multiplicaci i
divisi per nombres positius inferiors a 1.
Comprensi i s de la suma i la resta de fraccions mitjanant representacions grfiques i aritmtiques.
Reconeixement de la relaci entre elevar al quadrat i trobar la superfcie dun quadrat.
Exploraci i comprensi de propietats de les operacions i elaboraci de conjectures.

Desenvolupament destratgies de clcul mental amb nombres naturals, fraccionaris i decimals.
Establiment danalogies entre nombres naturals i nombres decimals. Anlisi i contrast destratgies.
Descripci oral i escrita acurada de les estratgies emprades.
s de les propietats de les operacions i de les seves relacions per agilitar el clcul mental.
Relaci de les taules de doble entrada i dels diagrames en arbre amb la multiplicaci.
Estimaci raonable dels resultats de les operacions amb nombres naturals, decimals i fraccionaris.
Descripci coherent del procs destimaci.
Realitzaci doperacions amb nombres decimals que tinguin sentit (i amb un nombre redut de
xifres) emprant els algoritmes de la suma, la resta, la multiplicaci i la divisi (amb decimals noms
al dividend). Percentatge duna quantitat.
s de les TIC i calculadores per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres i les operacions.
Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit i calculadora.
RELACIONS I CANVI

Anlisi de les propietats dels nombres i de les operacions. Seguiment de sries numriques, geomtriques i descoberta del patr.
Creaci de sries numriques i geomtriques. Cerca de propietats.
Exploraci de la dependncia de variables en contextos significatius.
Utilitzaci i elaboraci de grfics i de taules per analitzar constants i canvis.

Interpretaci i expressi de funcions lineals conegudes (creixement, temperatura...).
Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques. Anlisi
dels canvis en el permetre en figures que mantenen lrea constant i viceversa.
Modelitzaci i contrast de situacions-problema mitjanant grfics (fletxes, taules de doble entrada,
diagrames darbre) i frases matemtiques.
ESPAI I FORMA

Descripci amb precisi i vocabulari adequat, classificaci i comprensi de les relacions entre diferents figures de dues i tres dimensions, utilitzant les propietats que les defineixen.
Creaci de figures tridimensionals utilitzant materials fsics i recursos TIC.

Interpretaci i elaboraci de definicions basades en les propietats dalgunes figures.
Elaboraci de conjectures sobre propietats geomtriques.

Representaci de figures geomtriques sobre eixos de coordenades: polgons regulars, parallelograms. Anlisi i interpretaci grfica de les propietats daquestes figures.
Utilitzaci descales sobre mapes per calcular distncies reals.
Localitzaci de punts, creaci de camins i determinaci de la distncia entre punts situats en un sistema de coordenades. s del raonament espacial en la utilitzaci de mapes, la planificaci ditineraris i el disseny de plnols, en suports fsics i virtuals.

Descripci de transformacions utilitzant distncies, angles i direccions.
Obtenci dimatges de figures geomtriques utilitzant superfcies reflectores, recursos TIC i altres
materials.
Anlisi de les caracterstiques de simetries, girs i translacions.
Reconeixement i construcci dangles a partir de girs.

Representaci geomtrica dels nombres: quadrats, cbics, compostos, primers. Representaci geomtrica del producte i superfcie del quadrat i rectangle.
Representaci sobre paper de figures geomtriques amb propietats fixades, com les longituds dels
costats o les mesures dels angles.
s de representacions planes dobjectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes drees
i volums.
s del comps, el transportador dangles i dels recursos TIC per ampliar la capacitat de raonament
espacial.
Aplicaci didees i conceptes geomtrics a problemes de la vida diria i de lentorn. Representaci i
resoluci de problemes geomtrics que comprenguin nocions de fraccions, drea i de mesura.
Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques.
MESURA

Reconeixement de les magnituds de capacitat, volum, rea i amplitud dangles.
Comparaci i ordenaci de mesures de volum, rea i amplitud dangles. Selecci i s de les unitats
adequades per mesurar-les.
Comprensi i s del sistema internacional de mesura i de les unitats de temps. s dels nombres
decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura. Equivalncia dunitats. s de lequivalncia
tant numrica com geomtrica en el procs de mesurar. Analogia entre el sistema de numeraci
decimal i el sistema internacional de mesura.
Lectura descales i de taules de mesura en contextos reals.

Descripci oral, grfica i escrita de la mesura de les diferents magnituds. Contrast i anlisi de diverses estratgies de mesura.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents comuns.
Anticipaci i interpretaci de lerror duna mesura.
Selecci amb criteri dels instruments i les tcniques apropiades per trobar la longitud, lrea, el
volum i lamplitud dels angles amb la precisi adequades. s del transportador dangles.
Disseny de lestratgia adequada per fer una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre problemes.
Disseny descales i dintervals de mesura per interpretar dades.
Realitzaci de mesures i contrast amb les corresponents estimacions.
Descripci acurada, oral i escrita, del procs de mesura realitzat.
Determinaci de les rees del rectangle, el quadrat i el triangle. Determinaci del volum del cub.
Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura. Interpretaci de la frmula de lrea
del cercle i del permetre de la circumferncia.
ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida; organitzaci i presentaci de

Formulaci de preguntes i dissenys dexperiments o enquestes per recollir dades i poder comparar
caracterstiques en una mateixa poblaci. s de la numeraci i la geometria per recollir, descriure i
interpretar dades.
Utilitzaci de dades recollides per altres o generades a partir de simulacions (Internet, premsa escrita...). Obtenci de la freqncia absoluta en un conjunt de dades no superior a 50.
Utilitzaci, amb recursos TIC i sense, de freqncies, diagrames de barres i histogrames per representar les dades obtingudes. Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la
multiplicaci. Determinaci del tipus de representaci ms apropiada per resoldre problemes.

Comparaci de conjunts de dades que tinguin alguna relaci entre si.
Coneixement i utilitzaci de la mitjana aritmtica i s de la mediana i la moda en un conjunt de dades
no superior a 50.
Utilitzaci de la calculadora i de recursos TIC per elaborar taules de valors i calcular la mediana, la
mitjana aritmtica i la moda. Aplicaci per a la resoluci de problemes.

Realitzaci dobservacions, formulaci de conjectures i proposta de noves preguntes basades en les
diferncies entre dues mostres.
Utilitzaci de diagrames de punts per analitzar la relaci entre dues caracterstiques en poblacions
diferents. Aplicaci per a la resoluci de problemes.
Comprensi que hi ha maneres de quantificar el grau de certesa dels resultats estadstics.

Descripci oral i escrita duna situaci a partir de lanlisi de les dades.

Comprensi i utilitzaci de la terminologia probabilstica apropiada per descriure successos complementaris i mtuament excloents.
Comprensi que la mesura de la probabilitat dun succs pot representar-se per un nombre comprs entre 0 i 1. Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats.
Realitzaci de prediccions i discussi si els resultats obtinguts concorden o no amb les prediccions.
s dels recursos TIC per treballar amb mostres grans. Aplicaci per a la resoluci de problemes.
Interpretaci i s dels nombres decimals com a expressi de precisi en la mesura de fets i fenmens naturals.
Interpretaci de nombres grans (potncies) dins de lentorn natural i social.
Interpretaci i s de grfics i taules per analitzar canvis en fenmens del mn natural i social.
Disseny dexperiments, dins de lmbit de les naturals, amb control de variables.
Observaci i exploraci de conceptes i patrons geomtrics en la natura, lart i les
cincies.
Reconeixement de la congruncia i la semblana en el mn de lart, en larquitectura i en situacions de la vida diria.
Interpretaci i elaboraci de plnols i mapes.
Disseny dexperiments i activitats de mesura relacionades amb diferents rees.
Utilitzaci de les dades numriques obtingudes en experiments i anlisi matemtica posterior.
Interpretaci i construcci de grfics de situacions del mn natural i social (per
exemple: meteorologia, poblaci).
s de lestadstica i latzar per recolzar la presa de decisions en diferents rees de
la vida (negocis, poltica, investigaci, vida quotidiana) i per poder raonar estadsticament.
CRITERIS DAVALUACI
Valorar la quantificaci en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparaci,
lordenaci i la classificaci.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia; fer
conjectures i comprovar-les; establir generalitzacions, i establir criteris consistents de classificaci i
comprovar-los.
Reconixer i comprendre les situacions-problema; cercar i utilitzar taules i grfics (taules de doble
entrada, fletxes, diagrames darbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema; cercar, seleccionar i organitzar les dades necessries; estimar una resposta raonable;
desenvolupar estratgies de resoluci (analogia, particularitzaci, identificaci doperacions...);

expressar verbalment el procs de soluci i la resposta de forma coherent i clara; comprovar la validesa de les respostes, i reconixer la validesa de diferents processos de resoluci duna situaciproblema.
Formular problemes a partir de situacions conegudes i comunicar oralment i per escrit, de forma
coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemtics realitzats (clculs, mesures, construccions geomtriques, resoluci de problemes).
Interpretar el sistema de numeraci decimal; interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centsims) i nombres negatius, dacord amb contextos de la vida quotidiana,
i reconixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma
apropiada a cada context; desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: fer les operacions
bsiques mentalment, mitjanant els algorismes de clcul escrit i usar les TIC i la calculadora per
calcular i cercar propietats dels nombres i operacions, i seleccionar i justificar el clcul adient a cada
situaci: mental, escrit i amb mitjans tcnics.
Interpretar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions espacials
(itineraris, plnols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de lentorn quotidi i
daltres rees.
Identificar, reconixer i descriure amb precisi figures i cossos geomtrics de lentorn, utilitzant
nocions com perpendicular, parallel, simtric...; classificar les figures i els cossos, dacord amb caracterstiques geomtriques (vrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...), i expressar-ne els criteris i els resultats.
Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat, linstrument i lestratgia de mesura de les
magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfcie i amplitud angular, en entorns quotidians
i en altres rees; fer-ne lestimaci prvia, la mesura, expressant el resultat amb precisi, i comprovar-la, i utilitzar lequivalncia dunitats duna magnitud, en situacions on tingui sentit.
Interpretar amb llenguatge precs i seleccionar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC
adients, els grfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situaci
sobre un conjunt de dades de fets coneguts de lentorn i daltres rees; interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
Fer estimacions basades en lexperincia sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible)
de jocs datzar i comprovar-ne els resultats.
Desplegament del currculum

INTRODUCCI
El Decret 142/2007, de 26 de juny (DOGC nm. 4915), dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, estableix que correspon als centres docents el desenvolupament del currculum, i el defineix com
el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci.
El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular,
s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a les caracterstiques del grup de nens i nenes i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu entorn social.
Desprs duna lectura atenta i reflexiva del currculum, i ats que els centres ja disposen dun desplegament curricular, cal revisar els actuals documents de centre per tal dajustar-los al nou marc, ja que en
el Decret es redefineixen el projecte educatiu, el projecte lingstic i el projecte curricular.
Lesmentat Decret estableix, en el seu articulat, que cada centre ha delaborar el projecte educatiu, i el
defineix com aquell document de centre en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats dactuaci, cal
especificar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les rees
de leducaci en valors.
El projecte educatiu ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; ha de fer pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a
valors fonamentals, i ha destablir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial,
aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.
Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres hauran de prendre decisions sobre:
la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci,

lorganitzaci de les hores dedicades a cada rea,
la distribuci dels continguts al llarg de cada cicle,
les mesures adequades datenci a la diversitat,
els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges.
En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci de la resta de
documents de centre.
En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar ls de les diferents llenges al centre i
el seu tractament curricular.
Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modificaci de qu, com
i perqu sensenya, ni volen dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que volen dir revisar
i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit a lalumnat per
aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges.
Per tant, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg pedaggic entre tots els membres de lequip docent, per visualitzar i revisar les finalitats educatives dels
Desplegament del currculum 150
actuals documents de centre i adaptar-los a les noves propostes curriculars. Una revisi conjunta de tot
lequip per actualitzar qu i com ensenyar, per educar i formar persones autnomes com ms competents millor per exercir com a ciutadans i ciutadanes responsables i participatius.
ASPECTES BSICS DE LA PROPOSTA CURRICULAR COMPETENCIAL

La nova mirada que suposa un currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la finalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per
entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural,
diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. En aquest sentit, un currculum per competncies significa ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida. Esdevenir competent implica ferse conscient que el procs densenyament i daprenentatge t un recorregut que va ms enll de lescolaritat obligatria.
Aquesta proposta es vincula amb la concepci constructivista de laprenentatge, dacord amb la qual
aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per
tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. Ats que no es tracta demmagatzemar informaci,
esdev fonamental que lalumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la a la llum de les raons del coneixement per tal de construir interpretacions prpies.
Algunes de les claus per entendre qu ens aporta la idea daprenentatge per al desenvolupament de
competncies sn: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia
personal de lalumnat, que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge.
1. La idea dintegraci de coneixements, tant els propis duna rea com aquests amb els daltres rees,
tant els conceptuals com els procedimentals i actitudinals.
La mateixa definici anterior estableix que un aprenentatge per competncies consisteix en laplicaci de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resoluci de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficcia.
Ser capa dactuar en situacions de lentorn comporta afrontar la seva complexitat i la necessitat de
tenir en compte i dinterrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i
instruments diferents per tal de compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb
els altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Aix vol dir que el currculum, tot aprofundint en
un coneixement especfic, ha de promoure que lalumnat desenvolupi la capacitat de connectar
aquest coneixement amb el daltres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana.
En relaci amb aquesta transversalitat del coneixement, els continguts de les diferents rees shaurien de plantejar des dun enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competncies
bsiques. Aquest enfocament suposa establir un mapa de la transversalitat dels continguts. s a dir,
buscar les interseccions dels continguts de les diferents rees i seqenciar-los de forma coherent,
evitant les repeticions, evidenciant els oblits i prenent decisions sobre qu, qui i quan sensenya.
Algunes qestions que podrien ajudar als equips docents a reflexionar sobre la transversalitat de les decisions que es prenen en relaci amb el currculum poden ser:
Es prenen acords per seleccionar i seqenciar continguts comuns de diferents rees.
La seqncia didctica se centra en lestudi de fets, fenmens o problemes des
duna visi global.
Es fan projectes transversals en el centre com ara: setmana cultural, jornades

solidries, tallers interdisciplinaris
2. La funcionalitat dels aprenentatges (aplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos)
ha de tenir en compte que lorganitzaci dels diversos tipus de continguts (conceptes, procediments
i actituds) s el mitj a travs del qual es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes.
En la mesura que lalumnat pren conscincia que el que ha aprs serveix per comprendre i proposar
solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos.
Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges, el professorat ha de donar rellevncia a la seva contextualitzaci. En lestudi dels diferents temes cal crear situacions didctiques que permetin la transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci dels problemes a diferents mbits.
La idea daplicaci comporta ser capa dutilitzar un coneixement ja conegut en la comprensi i resoluci de situacions noves, s a dir, no analitzades explcitament a laula. Aix vol dir que les activitats
a plantejar per avaluar si lalumnat ha desenvolupat una determinada competncia no poden ser
totes de tipus reproductiu dall que sha dit o sha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que lalumnat mostri que s capa daplicar el coneixement aprs en lanlisi de nous problemes i en la
presa de decisions en relaci amb temtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en
sabers i en valors.
Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre les decisions
que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser:
Els continguts que es treballen a laula estan relacionats amb fets reals
o amb problemes quotidians.
Es treballa a partir de notcies de lactualitat.
Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci,
el treball de camp o la manipulaci.
Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant
individualment com collectivament.
3. Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs
daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia del
propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la llengua
en la construcci i comunicaci del coneixement, ja que s leina que permet reconstruir el coneixement. Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comunicar i participar en la construcci compartida del coneixement.
Aix, doncs, ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adquireix gran rellevncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre lalumnat mateix. En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en contacte lalumnat amb la informaci, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten
transformar-la en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest coneixement pugui ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula.
La reflexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci,
i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj perqu lalumnat
comprengui all que fa.
Heus aqu algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre
ladquisici de cotes dautonomia per part de lalumnat a travs de la transferncia destratgies per aprendre a aprendre:
Lalumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa.
Les estratgies per a lavaluaci dels aprenentatges tenen en compte la gesti de
lerror a travs de lautoregulaci.
Lalumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre qu i com aprendre.
ESTRUCTURACI DELS CONTINGUTS

Quan es fa una lectura dels continguts curriculars, la primera percepci s que sn molts i que no hi
ha prou temps per aconseguir que la majoria de lalumnat els aprengui de manera significativa. I, tot i
aix, moltes vegades es constata que encara la llista shauria dampliar, que hi ha conceptes que no estan
citats i sn importants en un ensenyament bsic.
Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del cicle s molt necessria
i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevncia. A ms,
cal no oblidar que un canvi de currculum no significa que shagin de canviar totalment els programes.
El que cal s que les noves propostes siguin el marc per afavorir laprenentatge significatiu i la millora
educativa: la integraci o lassimilaci de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que
aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que sn lalumnat dels
centres educatius.
QUADRE 1 PROPOSTES PER A LA SELECCI DELS CONTINGUTS
LA SELECCI DELS CONTINGUTS

es pot fer
a partir de
segons
a partir de
els problemes
socials rellevants
els interessos
de lalumnat
lenfocament disciplinari
o la lgica de la cincia
per
per
s recomanable que
la presentaci i el disseny
dels continguts
es problematitzi
per
es contextualitzi
Criteris a tenir en compte en la selecci i lorganitzaci dels continguts

1. Aprenentatges clau
Cal seleccionar els continguts en funci dels aprenentatges clau o dels models terics escollits com a
principals referents per aconseguir els objectius del procs densenyament establert en el projecte educatiu. Els continguts (conceptes, procediments i actituds) no tenen gaire sentit si es tracten duna forma
allada; cal tractar-los en el marc duna idea general, que ninterrelaciona moltes altres. Per tant, quan
es prepara una unitat de programaci o un projecte, s important tenir ben clar quina s aquesta gran
idea que es vol treballar i, al seu voltant, quins sn els continguts ms adients per vehicular aquesta
idea general. Sovint, per preparar la selecci dels continguts que shan de treballar pot ser til fer un
mapa conceptual que en posi de manifest la jerarquitzaci, aix com les seves interrelacions.
2. Prioritzaci
No tots els continguts associats a un aprenentatge clau tenen la mateixa importncia, tant pel que fa a
la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge. Moltes
vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. Per,
davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de restringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.
3. Ordenaci
Tamb cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de dificultat. Alguns estan
ms a prop de les intucions de lalumnat, del coneixement quotidi, mentre que daltres sn ms abstractes i allunyats de les seves vivncies, per la qual cosa cal dedicar ms temps al seu ensenyament.
Tamb uns sn ms complexos i abstractes que daltres. Cal, per tant, partir del que sanomena la
demanda daprenentatge dun determinat contingut a lhora de preveure el temps necessari i les activitats concretes per treballar-lo.
4. Seqenciaci
En el moment de seqenciar els continguts sha de tenir en compte el procs de resoluci del problema
escollit com a context daprenentatge perqu sigui coherent i el grau de dificultat. s convenient
comenar pels continguts ms intutius i senzills, i anar augmentant progressivament el nivell de complexitat i dabstracci. Sempre, per, tenint present que lalumnat ha de percebre que els continguts que
va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situaci inicial. No t massa sentit
comenar plantejant un problema, o una situaci, per motivar lalumnat i desprs no utilitzar-lo per al
desenvolupament dels aprenentatges clau.
5. Transferncia del coneixement

No sha de pensar que els continguts saprenen a partir duna nica unitat de programaci o projecte.
Normalment, sintrodueixen en una, per la seva interioritzaci requereix aplicar-los en contextos diferents, i utilitzar-los tot augmentant-ne el grau de complexitat. Per tant, ms que dedicar molt de temps a
lestudi dun determinat aprenentatge clau fins que es consideri que est ben aprs, s millor retornar
al mateix en daltres unitats, projectes i daltres cursos, treballant-lo en contextos diferents, revisant el que
semblava ja aprs i ampliant-lo. Tamb cal tenir present que el temps densenyament no necessriament
coincideix amb el daprenentatge. Moltes vegades lalumnat reconeix que comprn una idea o un concepte en situacions diferents daquelles en qu va comenar a aprendre aquella idea o aquell concepte.
6. Transdisciplinarietat
Alguns continguts es treballen des de diferents rees i sovint des de punts de vista diversos. A lhora de
programar cal preguntar-se amb quins continguts daltres disciplines connecten els nous aprenentatges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a lhora de treballar continguts relacionats amb processos generals, o b associats a contextos daprenentatge determinats.
7. Integraci
Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, tenint en compte, per, que no s possible deslligar-los dels conceptes. Si sn transversals, cal preguntar-se sempre si shan comenat a treballar des dalguna altra rea, i plantejar-se com sajuda a connectar els nous aprenentatges amb all
que lalumnat ja sap, tot aprofundint en lespecificitat de la seva aplicaci a lrea. En tots els casos cal
planificar el temps necessari.
8. Problematitzaci
La creaci dactivitats didctiques, amb un plantejament de temes de forma problematitzada, a partir
dinterrogants o formulaci dhiptesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o dabast
significatiu per a lalumnat, esdev una forma daprenentatge estimulant, ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat dels
aprenentatges per entendre com s el mn on vivim.
ESTRATGIES I METODOLOGIA
El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu les competncies que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura
vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En
conseqncia shan de seleccionar les estratgies necessries perqu lalumnat aprengui a utilitzar els
recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, duna manera flexible, adequada i en
tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.
Per, si es vol que lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr una coordinaci
efica que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents rees i que faci
possible que lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents rees curriculars. Aquesta coordinaci exigeix:
posar-se dacord en la metodologia que entre tots es treballar (molt especialment
en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge);
treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge, les
habilitats comunicatives i els diferents tipus de text i les habilitats
cognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar);
acordar lavaluaci que es far i com es tindran en compte, en aquesta, els aspectes
transversals.
Ats que, dacord amb el que sacaba de dir, aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin
el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los, s molt important prendre com a punt de partida,
duna banda, els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes rellevants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
Laprenentatge es definir per la seva potencialitat per construir nous coneixements i daltres recursos
necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves
concepcions inicials fins a la construcci de nous coneixements que siguin significatius i aplicables. Per
aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procs densenyament i daprenentatge que cal seguir, de
manera que, partint del ms simple i concret es vagi cap al ms complex i abstracte, seguint les fases
que tenen en compte la lgica de qui aprn, com es pot veure al quadre segent:
QUADRE 2 FASES DENSENYAMENT I DAPRENENTATGE
ABSTRACTE
3. Estructuraci de coneixements
Integraci dels nous coneixements a la xarxa existent
mitjanant explicacions i activitats estructurades.
Sestableixen noves conexions entre conceptes que
permeten elaborar idees ms complexes i originals.
2. Introducci de nous continguts

Fonamentaci de nous coneixements com a ms
tils de forma provocadora i participativa. Es tracta
que lalumnat obtingui nova informaci significativa
per afavorir la construcci de nou coneixement.
Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant
el dubte per aconseguir un canvi conceptual o
aconseguir reestructurar el coneixement incorporant
nous elements.
1. Exploraci didees prvies

Tracta devidenciar quines sn les idees prvies i
descobrir les estructures dacolliment a partir de
les quals es podran introduir nous coneixements.
Tamb permet explicitar i negociar els objectius
daprenentatge perqu lalumnat sel representi.
4. Aplicaci del coneixement

Transferncia del coneixement aprs i aplicar-lo a
la resoluci dun problema o una situaci prctica
en diferents contextos.
Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix
la seva utilitat.
CONCRET
COMPLEX
SIMPLE
Font: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICE-UAB.
El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats
en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques, ats que:
parteix dun tema, problema o centre dinters negociat amb lalumnat;
fa protagonista lalumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza
el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi
saber, la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs
daprenentatge;
dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es
prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de
les tasques individuals i selabora collectivament el resultat;
incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar
informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i
establir relacions amb altres problemes;
es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci de
coneixement, savalua el que sha aprs i com sha aprs;
sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi en petit i en gran grup per construir
coneixement de forma compartida.
LAVALUACI
Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i daprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumnat i constatar el seu progrs a mesura que avana en els aprenentatges.
s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir canvis i
millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programaci, en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge.
Ha de permetre que lalumnat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn
lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge. Alhora
ha de fomentar la participaci de lalumnat, que ha dimplicar-se essent conscient i reflexionant sobre
qu aprn, est aprenent o ja ha aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i preveure la valoraci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup.
Cal utilitzar la diversitat dinstruments davaluaci: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tots
aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han de
ser utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar
el procs densenyament i daprenentatge.
Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les dificultats i els errors de lalumnat (avaluaci formativa) i per afavorir que lalumnat vagi aprenent a regular-se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar
els continguts que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent,
gratificant per a lalumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a lalumnat en
les seves actuacions.
Sha de compartir amb lalumnat el procs avaluador, fent-lo partcip i protagonista del seu procs daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge que
cal planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest aprenent i en lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats i els
errors de lalumnat.
AUTONOMIA CURRICULAR DELS CENTRES DOCENTS

El currculum facilita un marge fora ampli per a la definici de projectes propis i contextualitzats i refora lautonomia de centres cap a la definici del seu projecte educatiu.
Sestableix una assignaci horria global detapa de les rees i una assignaci horria mnima per cicles.
La diferncia entre les hores globals i les hores de compliment mnim ms les hores de lliure disposici ofereix un marge prou ampli perqu els centres puguin implementar projectes interdisciplinaris o
globalitzats, tenint present els percentatges de temps destinats a les diferents rees.
Els centres han danar definint el seu projecte educatiu sense perdre de vista que les decisions sobre
lorganitzaci del currculum, dels espais, del temps estan al servei de les finalitats educatives que es
proposin.
El canvi de currculum pot encetar un debat de fons en el si dels claustres perqu les decisions que es
prenguin estiguin, duna banda, fonamentades i compartides i, duna altra, vinculades a processos de
formaci, de reflexi sobre la prctica i dinnovaci.
Heus aqu algunes propostes per dinamitzar aquest debat:
Optimitzar i revisar els canals de discussi i participaci del professorat en cada
centre (equips docents, coordinacions de cicle, etc.).
Valorar i compartir bones prctiques, potenciant el treball en equip i lintercanvi
dexperincies amb daltres centres.
Reflexionar i prendre decisions referents al desenvolupament de les competncies
bsiques:
- Identificar quin s el punt de partida (aprofitar actuacions fetes, per exemple,
la reflexi i la presa de decisions tenint en compte els resultats de les proves
de competncies bsiques).
- Determinar la contribuci de les diferents rees a ladquisici de les
competncies bsiques.
- Prioritzar quines competncies conv treballar (per a tot lalumnat, per a cada
cicle).
- Prendre acords per treballar les competncies a laula.
- Proposar quin tipus de formaci sajusta a les necessitats detectades.
LA PROGRAMACI
El currculum estableix, per a cada cicle, els continguts i criteris davaluaci que el centre distribuir i
seqenciar, al llarg del cicle, i concretar en unitats de programaci i/o projectes de treball interdisciplinaris.
En els continguts del currculum de cada cicle shi han integrat els tres tipus: fets i conceptes, procediments i actituds i valors, ja que per poder desenvolupar la competncia cal que es treballin de forma
integrada.
En cada cicle es far, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre
un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.
La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada cicle de
letapa, i comporta la necessitat de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci, concretant les activitats que es faran, la seva distribuci i temporitzaci al llarg
dels cursos. Aquestes decisions han de tenir com a referent el projecte educatiu de centre i el currculum establert. La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per modificar-les,
adaptar-les i millorar-les, quan calgui.
La programaci, que es formalitza en un document, esdev una eina til per a lequip de mestres, ja
que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat
de forma simultnia i poder establir connexions entre les diferents rees i projectes; i tamb per al centre, perqu permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cicles i garantir la
continutat educativa quan hi ha canvis en l'equip docent.
Els centres, actualment, ja disposen duna programaci. El que cal s revisar-la, reflexionant sobre com
es treballa i es duen a terme les activitats, tenint en compte les estratgies que afavoreixen les competncies.
Esquema per elaborar les unitats de programaci o projectes interdisciplinaris

1. Ttol i justificaci de la unitat o projecte.
2. Durada i distribuci temporal al llarg del cicle.
3. Competncies bsiques, rea principal i altres rees o mbits que es treballen.
4. Objectius daprenentatge.
5. Continguts.
6. Criteris davaluaci.
7. Metodologia (estratgies, situacions i activitats daprenentatge i davaluaci):
Organitzaci i tipologia de les activitats.
Materials.
Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge i davaluaci.
8. Reflexi sobre la prctica.
Cal tenir present que la finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de
les competncies bsiques, i que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassolir com a conseqncia del
treball en distintes rees. Leficcia en la consecuci de les competncies depn duna bona coordinaci
de les activitats de totes les rees curriculars. La concepci, lorganitzaci i el disseny de la programaci
t un paper clau en lassoliment de les competncies que estableix el currculum.
En les activitats daprenentatge i davaluaci, cal aplicar estratgies basades en la participaci i la interacci de lalumnat: tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents
i en relaci amb qestions diverses, preferentment significatives i funcionals. A ms cal demanar-li reflexi sobre el que fa i discerniment a lhora de triar els recursos ms adients al cas, tenint en compte,
tamb, la dimensi social de les accions.
A lhora de preparar les activitats sha de reflexionar sobre si aquestes:
faciliten que lalumnat treballi de forma autnoma i amb responsabilitat;
ajuden lalumnat a reflexionar sobre el que fa, a raonar-ho i a comunicar-ho;
permeten que lalumnat doni respostes obertes, plantejant dubtes per anar
reelaborant el coneixement, i sigui conscient que est aprenent;
ajuden a desenvolupar habilitats desfor, treball, estudi;
fan que lalumnat treballi en situacions on es pugui aplicar amb eficcia all que
saprn, que transfereixin els seus aprenentatges a lanlisi i la resoluci de noves
situacions, posant en prctica els valors i les normes de convivncia;
complementen el treball individual i el treball cooperatiu, facilitant que els

companys i companyes sajudin entre si;
promouen ls de les TIC i els mitjans audiovisuals en tasques adients de forma
integrada, com un bon recurs en la gesti del coneixement i en els processos
densenyament i aprenentatge;
connecten amb els interessos de lalumnat;
presenten diferents graus de complexitat.
EXEMPLE DUNITAT DE PROGRAMACI

1. Ttol i justificaci de la unitat o projecte
Els personatges dels contes
A partir de lobjectiu de tota lescola, delaborar contes per a la biblioteca, als nens i nenes de segon
curs de cicle inicial els ha tocat treballar els personatges. Han de veure quins tipus de personatges
intervenen en els contes, demanant informaci fora de lescola, han de fer una tria i una descripci
de cadascun per grups, escrivint amb lordinador, acompanyada dun dibuix i posar-la, finalment,
com a fitxa mural dinformaci, a la biblioteca del centre.
2. Durada i distribuci temporal al llarg del cicle

Segon curs del cicle inicial.
Quatre sessions (1 hora i mitja per sessi) durant el primer trimestre.
3. Competncies bsiques, rea principal i altres rees

o mbits que es treballen
rees
Llengua catalana
i literatura
(rea principal)
Competncia comunicativa lingstica

i audiovisual
Educaci artstica
Competncia artstica i cultural
Aportacions de les rees a les competncies bsiques

Tractament de la informaci i competncia digital
Competncia daprendre a aprendre
Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncia social i ciutadana
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

La competncia oral, en les dimensions de la interacci, de lescolta, de la producci i de la mediaci, es treballar a partir de: les converses amb el grup classe, les discussions del grup de treball, la
lectura de textos, les respostes a les preguntes i les qestions de la mestra i les que es fan entre els
components del grup.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, amb activitats abans, durant i desprs de lescriptura,
amb ls i funcionalitat de la producci final: la descripci dun personatge de contes per informar els
nens i nenes de les altres classes quan el consultin a la biblioteca del centre.
Lalumnat, en produir textos descriptius, treballant en grup, ha de tenir en compte les caracterstiques que sn prpies daquest tipus de text, sha de guiar per les imatges del personatge que ha de
descriure, aplicar les normes ortogrfiques i fer una presentaci adequada a les fitxes murals que
shan de posar a la biblioteca.
En la competncia literria, sha dintentar millorar lhbit lector i el plaer de llegir contes populars;
comparar cultures dabans i dara, versions cinematogrfiques dels contes, etc., i estimular la imaginaci i la creativitat.
Competncia artstica i cultural

Les possibilitats dexpressi i de comunicaci que dna la imatge com a suport de les descripcions
textuals dels personatges dels contes far que els dibuixos realitzats siguin importants a lhora de
reforar aquests textos i fer tamb que lalumnat del centre no iniciat en la lectura i lescriptura pugui
anar entenent amb ms facilitat el missatge que es desprenen de les fitxes.
Tractament de la informaci i la competncia digital

Internet proporciona un ventall dinformaci molt ampli; es poden cercar personatges de contes darreu del mn, des de lescola i tamb des de casa, tasca en la qual poden participar les famlies.
El fet de redactar les descripcions escrites a lordinador, per mitj del processador de textos, fa que
sigui ms fcil corregir, millorar i reescriure el text; que els diversos membres del grup puguin escriure un tros cadasc dins del mateix text i que es pugui crear un text collectiu amb ms facilitat.
Aix mateix, tant el format de presentaci final per al mural, amb la mida i la tipologia de lletra adequades, com el disseny de la fitxa donaran una funcionalitat ms actual.
Competncia daprendre a aprendre

Lalumnat ha de treballar de forma conjunta, en equip, per elaborar un text. Ha de pensar i exposar
sobre qu vol escriure.
A lhora de valorar els treballs dels altres, de decidir com i qu posar en el text ha dinteractuar en
grup, collaborant en el desenvolupament daquesta competncia, ja que ha de regular i orientar la
lactivitat amb autonomia progressiva.
Competncia dautonomia i iniciativa personal

Lalumnat sha de fer responsable de portar la informaci de casa, del funcionament del treball en
grup, de treballar amb creativitat a lhora de descriure i tamb de dibuixar el personatge. Ha de revisar el seu treball, afrontar la crtica dels companys i companyes i elegir amb criteri propi; en resum,
dur a terme el seu projecte.
Competncia social i ciutadana

Els nens i les nenes han de treballar conjuntament en equip i amb el grup classe, amb respecte i
entesa entre tots, i adonar-se de la varietat dinformacions de les diferents cultures.
4. Objectius daprenentatge
Els objectius daprenentatge daquesta unitat de programaci sn:
participar en converses de grup, pensar, expressar-se i comunicar-se oralment a lhora
dexposar les seves idees;
mostrar inters per les aportacions dels altres i respectar-ne el torn de paraula;
buscar i seleccionar informaci sobre els personatges dels contes;
demanar suport (famlia/mestres/bibliotecaris);
produir descripcions de personatges per escrit, de forma individual i en grup;
fer servir el dibuix com a expressi i suport a la descripci dels personatges;
emprar estratgies de revisar i corregir els textos per millorar-los i anar esdevenint ms
bons escriptors;
gaudir de la lectura dels contes;
participar en el treball cooperatiu amb el grup per argumentar i consensuar;
avaluar la tasca de cadasc i la dels altres, en lexpressi escrita i en la plstica;
utilitzar els instruments TIC adequats (cercadors, processadors de textos, editors grfics).
5. Continguts
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a, en qualsevol situaci comunicativa de
laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia
i en lexplicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i daprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Inters per expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per
aprendre.
Llegir i comprendre
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta en presncia
del mestre o de la mestra.
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj
de comunicaci.
Inters i curiositat a mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb a llegir un rtol,
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, basats en experincies personals i produccions en lmbit creatiu de la descripci de personatges.
s de programari informtic per escriure textos curts, amb un tractament de textos i un programa dedici grfica.

Coneixement i s de lortografia de base, que comporta: separar b les paraules, no alterar lordre dels mots en una frase, fer correspondre una grafia a cada so (no sen deixa, no nhi posa de
ms, no altera lordre), fer correspondre un so a una de les grafies possibles que fan aquell so
(gersei seria acceptable).
Escriptura de paraules ds habitual a classe, en els aprenentatges i en els seus textos, per a
aquest treball: hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament en -ava,
Introducci a normes ortogrfiques ms senzilles, en aquest cas, gu/qu, rr/ny/ll, bl/br/mp/mb, i
de ms s; i als signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci).
Introducci a la terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article, singular,
plural.
Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les seves capacitats, sense
infravalorar-se ni sobrevalorar-se.
DIMENSI LITERRIA
Comprensi, a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts, de literatura de tradici oral
de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites).
Lectura en veu alta, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci perqu tots ho
entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text.
Escriptura de textos narratius, descripcions de personatges de contes, basant-se en models
observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges
audiovisuals.
Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus
recursos.
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i primera llengua estrangera

Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn de lalumnat a partir dels personatges dels contes, identificant-hi semblances i diferncies.
Educaci artstica
Explorar i percebre
Visual i plstica
Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, contes, Internet) que provinguin del camp de les arts i la cultura visual.
Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci del progressiu
coneixement que promouen.
Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial,
la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos
necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents
processos de producci.
6. Criteris davaluaci
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives que es desenvoluparan en el
grup, respectant les normes dinteracci oral, i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
Escriure descripcions de personatges, a partir de models i de creaci prpia, escrits tant a
m com amb eines informtiques.
Pensar i escriure la idea, rellegir el text per revisar-lo; completar-lo i millorar-lo.
Mostrar coneixement de lortografia de base a lhora descriure paraules ds habitual a
classe, en els aprenentatges i en els seus textos (hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament
en -ava); aplicar les normes ortogrfiques treballades en els continguts (gu/qu, rr/ny/ll,
bl/br/mp/mb) i les altres ms usuals; aplicar tamb els signes de puntuaci ms bsics
(punt final, coma, interrogant, admiraci).
Inters a aplicar els coneixements apresos en la lectura i en lescriptura per a la bona
presentaci dels treballs.
Educaci artstica
Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes les
caracterstiques del dibuix dels personatges.
Mostrar respecte en el treball dels altres a lhora descollir i valorar els projectes artstics.
7. Metodologia (estratgies, situacions i activitats daprenentatge

i davaluaci)
Organitzaci i tipologia de les activitats
Com a estratgia organitzativa per atendre la diversitat i amb lobjectiu de potenciar lassoliment de
les competncies bsiques per part de tot lalumnat, la meitat del temps curricular assignat a lrea
de llengua catalana es treballa amb el grup sencer i amb dues mestres a laula (una s la tutora del
grup i laltra, lespecialista deducaci especial).
Es treballa en la integraci dels continguts de dues rees del currculum: lrea de llengua com a
principal i la deducaci artstica com a suport en lapartat dobservaci de imatges i en la producci del dibuix.
Hi ha activitats preparades per al grup classe, daltres per treballar en petits grups, de forma cooperativa, daltres per al treball individual i daltres per treballar-les en collaboraci amb les famlies.
Sincentiva lautonomia de lalumnat.
La producci final ha de tenir la forma de cartell-mural per a la biblioteca del centre a fi que daltres
classes sen puguin servir.
Materials
Contes.
Ordinadors connectats a Internet, processadors de textos i programes dedici grfica.
Fitxes de treball annexes.
Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge

i davaluaci
La descripci de personatges, a partir de contes, sha de fer en grups de quatre alumnes.
Durant les activitats daprenentatge sha de fer el seguiment dels treballs de lalumnat, a
partir dels criteris davaluaci elegits, i proposar les modificacions i les correccions
adequades, raonades, a fi de millorar els aprenentatges.
8. Reflexi sobre la prctica

Una vegada feta la prctica, cal que lequip docent en faci una valoraci per veure si shan aconseguit els objectius i modificar el que sescaigui per aconseguir la millora dels resultats.
Annexos
Decret 142/2007
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.
La Generalitat de Catalunya, dacord amb el que es preveu a larticle 131.3.c) de lEstatut dautonomia
de Catalunya, t competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci obligatria, incloent-hi lordenaci curricular.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix a larticle 6 que sentn per currculum el
conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci dels
diferents ensenyaments. Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern regular lordenaci
curricular de leducaci primria, tenint en compte els ensenyaments mnims establerts pel Reial decret
1513/2006, de 7 de desembre. s funci dels centres docents desenvolupar i completar el currculum.
Daltra banda, lEstatut dautonomia de Catalunya, en el seu article 6, determina que la llengua prpia de
Catalunya s el catal, la qual ha de ser la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. Les dues llenges oficials, catal i castell, han de ser conegudes per la ciutadania de Catalunya. La Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya, ja definia la llengua catalana com a llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els seus nivells educatius,
consideraci que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, en el seu article 20. La
major complexitat i la diversitat lingstica i cultural de la societat catalana actual fan necessari potenciar
des de lescola la llengua prpia, que ha desdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota
la poblaci.
Seguint una de les constants de la renovaci pedaggica a Catalunya, el Govern vol destacar la importncia de leducaci primria, com una etapa fonamental i privilegiada en la formaci dels nens i les
nenes. Aquesta etapa educativa s el marc idoni per adquirir les competncies bsiques i els instruments necessaris per realitzar nous aprenentatges i posar les bases duna formaci personal basada en
lautonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu; per conixer els elements bsics de la llengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradicions que permetin arrelar-se al pas; per poder participar en la construcci dun mn millor i continuar
aprenent al llarg de la vida.
El paper dels i de les mestres en aquesta etapa s fonamental perqu els nens i les nenes valorin el que
significa aprendre i adquireixin la competncia daprendre a aprendre amb la ment oberta i amb la conscincia i la voluntat de millorar permanentment. Correspon al mestre i a la mestra orientar, acompanyar,
estimular, impulsar lhbit de descoberta i la creativitat i evitar dogmatismes. Per aix ser fonamental,
al costat dels processos densenyament i daprenentatge, una adequada acci tutorial que atengui tant
els aspectes individuals com els de treball grupal de lalumnat.
El centre escolar s lmbit on es desenvolupar el currculum i es posar a prova la seva eficcia, coherncia i utilitat. El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular, s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a
les caracterstiques del grup de nens i nenes i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu
Annexos 166
entorn social. La finalitat del desenvolupament curricular s la millora del nivell educatiu de tot lalumnat
per conciliar la qualitat de leducaci amb lequitat en loferta educativa. Per assolir aquest objectiu s
necessria la collaboraci de les famlies comprometent-se a fer el seguiment del treball quotidi dels
seus fills i filles; de lalumnat esforant-se per aprendre; del professorat creant entorns motivadors per a
laprenentatge, i de ladministraci educativa, amb la coresponsabilitat dels ens locals, facilitant els recursos necessaris per millorar lxit educatiu.
En aquest Decret es defineixen les competncies bsiques generals que els nens i les nenes han dadquirir en leducaci primria, les quals es consolidaran al llarg de leducaci secundria obligatria.
Aquestes competncies han de contribuir al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de
la ciutadania activa, a larrelament al pas, a la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al
desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida.
Els objectius de leducaci primria es defineixen per al conjunt de letapa. En cada rea curricular es
descriu laportaci al desenvolupament de les competncies bsiques i es defineixen els objectius generals, i els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. Els elements que conformen el currculum
sordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i dautonomia del
centre. Aquests principis han dafavorir la flexibilitat curricular per adequar lensenyament a les caracterstiques de lescola i a les diferncies dels grups que la conformen i han de fer viable, possible i prioritria latenci a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
En aquesta etapa s fonamental que els continguts de les diferents rees es desenvolupin tenint en
compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculaci amb lentorn mediat i
immediat, la participaci de lalumnat en el procs daprenentatge i la permanent adequaci a les necessitats educatives dels infants. Per la manera com lalumnat deducaci primria accedeix al coneixement,
es fa necessria una visi global dels continguts de les diferents rees de manera que les competncies
bsiques adquireixen un paper rellevant.
Els centres concretaran en el seu projecte educatiu els elements bsics que orientin el desenvolupament
del currculum i en permetin ladequaci a lentorn.
Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les diverses maneres daprendre de lalumnat; adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretn que
els nens i les nenes aprenguin; potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap,
per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia, responsabilitat i
comproms; posar els mitjans necessaris perqu cada nen i nena se senti ats, orientat i valorat, quan
ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa larticle 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14
de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat i dacord
amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
Annexos 167
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;

En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
CAPTOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL

Article 1
Principis generals
1.1 Leducaci primria t carcter obligatori i gratut. Comprn sis cursos acadmics, que es cursaran
normalment entre els sis i els dotze anys. Leducaci primria sinicia, amb carcter general, lany
natural que es compleixen els sis anys.
1.2 Leducaci primria sorganitza en tres cicles de dos cursos cada un: cicle inicial, cicle mitj i cicle
superior.
1.3 Leducaci primria sorganitzar dacord amb els principis deducaci comuna i la implantaci dun
nou model educatiu basat en la filosofia coeducadora que disminueixi el sexisme i landrocentrisme, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la valoraci crtica de les desigualtats, aix com
latenci a la diversitat de lalumnat, amb la finalitat que pugui assolir els objectius de letapa. Es
posar una especial atenci a ladquisici de les competncies bsiques, a la detecci i tractament
de les dificultats daprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientaci educativa de lalumnat i a la relaci amb les famlies per donar suport al procs educatiu dels seus fills i filles.
1.4 Leducaci primria mantindr la coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci secundria
obligatria, garantint la coordinaci entre les etapes, per tal dassegurar una transici adequada de
lalumnat entre etapes i facilitar la continutat del seu procs educatiu.
1.5 Lacci educativa en leducaci primria procurar la integraci de les diverses experincies i aprenentatges de lalumnat, la motivar i sadaptar als seus ritmes de treball.
Article 2
Finalitat
La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens i les nenes les competncies que els
permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competncies
culturals i socials relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura, al clcul, a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a lautonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependncia personal, a la resoluci de problemes i als coneixements bsics de la cincia, la cultura i
la convivncia, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per ra de sexe; desenvolupar
la competncia dexpressar el que sha aprs, dexplicar amb raons coherents, fiables i ben justificades
el seu punt de vista i la seva opini, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i darribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, desfor, treball i estudi; expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat, i conixer els elements bsics de la llengua, la histria, la
geografia i les tradicions prpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
Annexos 168
Article 3
Leducaci primria ha de contribuir a:
a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el
pluralisme propi duna societat democrtica.
b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en
lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.
c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia i per prevenir i resoldre conflictes
de manera pacfica tant en lmbit familiar com en lmbit escolar i social.
d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitar
que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitats; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminaci.
e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si escau,
larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.
f. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que
requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions,
i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment de
pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que regeixen
aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir
elements de millora.
h. Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals.
i. Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, seleccionar i valorar la informaci rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies de la informaci i de la
comunicaci.
j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacionarse amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena i als
estereotips sexistes.
k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
l.
Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les
diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
Annexos 169
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin
la prevenci daccidents de trnsit.
n. Conixer i valorar el medi natural aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecci.
Article 4
La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu
4.1 El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a llengua vehicular densenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats
orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material
didctic, activitats daprenentatge i davaluaci i comunicacions amb les famlies.
4.2 Lalumnat t dret a rebre lensenyament en catal a leducaci primria. Tamb tenen el dret i el
deure de conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a lensenyament.
4.3 Lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i
de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills
en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant leducaci primria es far un tractament metodolgic de les dues llenges oficials, tenint en compte el context sociolingstic, per garantir el coneixement de les dues llenges per part de tot lalumnat, independentment de les llenges familiars.
4.4 Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic propi, que ha
de ser autoritzat pel Departament dEducaci, en el qual sadaptaran els principis generals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
4.5 El projecte lingstic establir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis
per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de qu disposi el centre, sarbitraran mesures de traducci en una de les llenges ds familiar
per al perode dacollida de les famlies procedents daltres pasos.
4.6 El projecte educatiu dels centres preveur lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut. En el
projecte lingstic es fixaran criteris perqu aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si sescau, el
procs daprenentatge de la llengua.
4.7 Lalumnat t dret a no sser separat en centres ni en grups classe diferents per ra de llur llengua
habitual.
Article 5
La immersi lingstica
5.1 En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, simplementaran metodologies dimmersi lingstica en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne laprenentatge.
Annexos 170
5.2 El programa dimmersi en llengua catalana tindr en compte la llengua de lalumnat i lensenyament de la llengua castellana.
5.3 Els centres que apliquin el programa dimmersi han dadaptar els horaris a les caracterstiques daquest programa. En tot cas es tindr en compte el nombre dhores de les rees lingstiques que
sha dimpartir al llarg de letapa.
Article 6
La llengua occitana a Era Val dAran
Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a Era Val dAran amb les assignacions temporals i
en els mbits daprenentatge i les rees que el Consell General dEra Val dAran, dacord amb el
Departament dEducaci, determini.
CAPTOL II: CURRCULUM

Article 7
Currculum
7.1 Sentn per currculum de leducaci primria el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci.
7.2 Per a cada rea, aquest Decret determina els objectius per a tota letapa, aix com els continguts i
criteris davaluaci en els diferents cicles.
7.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currculum deducaci primria. El currculum elaborat pel centre formar part del seu projecte educatiu.
Article 8
Competncies bsiques
8.1 Sentn per competncia la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la
dimensi social de cada situaci.
8.2 El currculum de leducaci primria inclour les competncies bsiques que es determinen en lannex 1.
8.3 El currculum de cadascuna de les rees cont les competncies bsiques que es treballen en aquella rea, la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies generals de letapa, els objectius,
els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. A lannex 2 sestableix el currculum de les rees,
tenint en compte els horaris globals que figuren a lannex 3 daquest Decret.
8.4 La determinaci dels projectes i el funcionament del centre, lorganitzaci de les activitats a laula,
aix com les activitats complementries i extraescolars poden contribuir, tamb, a ladquisici de les
competncies bsiques.
Annexos 171
8.5 La lectura s un factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha destar inclosa en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica
docent, han de garantir una mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.
CAPTOL III: ORGANITZACI DELS ENSENYAMENTS

Article 9
rees de coneixement
9.1 Les rees de coneixement en qu sorganitza leducaci primria sn les segents:
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a Era Val dAran.
Llengua estrangera.
Coneixement del medi natural, social i cultural.
Educaci artstica.
Educaci fsica.
Matemtiques.
9.2 En un dels cursos del cicle superior de letapa, a ms de les rees esmentades, lalumnat cursar
lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la
igualtat entre homes i dones.
9.3 A ms del seu tractament especfic en algunes rees del currculum, la comprensi lectora, la capacitat dexpressar-se amb correcci oralment i per escrit, la comunicaci audiovisual, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors es desenvoluparan en totes les
rees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les competncies
bsiques, ser inclosa en les activitats de les diverses rees.
9.4 Les competncies bsiques es desenvoluparan en les diferents rees i amb activitats de diferents
graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la prpia
rea i interdisciplinaris o de les diverses rees, integrant les diferents experincies i aprenentatges
dels alumnes. En cada cicle es realitzar com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire
competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.
9.5 En lrea de llenges estrangeres, lalumnat iniciar laprenentatge duna primera llengua en el cicle inicial.
9.6 Els centres educatius podran oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estrangera al cicle superior de leducaci primria.
Article 10
Horari
10.1 En lannex 3 sestableixen els horaris globals de cada rea de coneixement en qu sorganitza leducaci primria, computant 35 setmanes lectives per curs a ra de 25 hores setmanals, incls
lesbarjo.
Annexos 172
10.2 Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitats i les possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes
de treball interdisciplinaris, en funci de ledat i dels interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedicades a cada rea, es respectaran els horaris globals de lannex 3 i lhorari
mnim establert per a cadascun dels cicles de letapa en lannex 3 daquest Decret.
10.3 Les rees de lmbit lingstic (llengua i literatura catalana, llengua i literatura castellana, llengua
estrangera, i arans a Era Val dAran) i les matemtiques tindran continutat a cada curs escolar.
10.4 A leducaci primria, lesbarjo es considera una activitat educativa integrada en lhorari lectiu de
lalumnat i, per tant, shi han de respectar tamb els principis del projecte educatiu.
CAPTOL IV: ATENCI A LA DIVERSITAT

Article 11
11.1 La intervenci educativa es regir pel principi datenci a la diversitat, base duna escola inclusiva. Els
mecanismes que es posaran en prctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodolgics. Entre aquests mecanismes, han de considerar-se les adaptacions del currculum, com tamb
el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o els desdoblaments dels grups dalumnes.
11.2 El Departament dEducaci posar les condicions necessries perqu lalumnat amb necessitats
especfiques de suport educatiu pugui assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats
personals i els objectius del currculum i, per tant, sasseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.
Aix mateix, l'alumnat amb necessitats educatives especials que ho requereixi disposar d'adaptacions que s'aparten significativament dels continguts i dels criteris d'avaluaci, amb la finalitat de
facilitar-li l'adquisici del currculum. Les esmentades adaptacions s'efectuaran per aconseguir el
mxim desenvolupament de les competncies bsiques. L'avaluaci i la promoci de l'alumnat
amb aquestes adaptacions prendran com a referent els objectius i criteris d'avaluaci fixats en les
programacions adaptades.
11.3 Sense perjudici de la permanncia durant un curs ms en el mateix cicle prevista a larticle 16.3,
lalumnat amb programacions adaptades podr ampliar la seva permanncia en letapa de leducaci primria a un curs ms, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa.
11.4 Lalumnat dincorporaci tardana ser objecte duna acollida personalitzada i de mesures organitzatives i curriculars que permetin la seva integraci escolar i laprofitament dels seus estudis, dacord
amb les caracterstiques personals, daprenentatge i del context social. Lacolliment daquest alumnat tindr en compte de manera especial laprenentatge lingstic, laccs al currculum com i els
processos de socialitzaci. El desenvolupament daquestes mesures ser en tot cas simultani a lescolaritzaci de lalumnat en els grups ordinaris, segons el nivell i evoluci del seu aprenentatge.
Lalumnat que presenti un desfasament de ms dun cicle en el seu nivell de competncia curricular, podr ser escolaritzat en un curs inferior al que li correspondria per edat. En cas que superi
aquest desfasament sincorporar al curs que el pertoqui per edat.
Annexos 173
11.5 Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals podr comportar tant ladaptaci
curricular com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. El
Departament dEducaci establir els requisits de diagnstic i informe per als diferents casos.
CAPTOL V: ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

Article 12
Principis
12.1 Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives i dels processos individuals i de grup que contribueixen al desenvolupament personal i a lorientaci de lalumnat per assolir un millor creixement personal i integraci social. Lacci tutorial ha de contribuir a crear una dinmica positiva en
el grup classe i a implicar lalumnat i les seves famlies en la dinmica del centre.
12.2 Lacci tutorial integrar les funcions del tutor o tutora i les actuacions dels i de les mestres i daltres professionals que puguin intervenir en el grup classe.
12.3 Com a part de la formaci integral de lalumnat, lacci tutorial ha de preveure els procediments de
treball conjunt amb les famlies per a la coordinaci i seguiment tant del procs daprenentatge com
dels aspectes de desenvolupament personal, orientaci escolar i de convivncia i cooperaci.
Article 13
Organitzaci
13.1 Cada grup dalumnes disposar dun tutor o tutora, que ser el responsable dorientar el procs
educatiu de lalumnat, tant en mbit individual com collectiu. El tutor o tutora vetllar especialment pel desenvolupament personal de lalumnat i per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i coordinar, a aquests efectes, els i les mestres que atenen un mateix alumnat, com
de lelaboraci dadaptacions del currculum a les necessitats i caracterstiques de lalumnat.
13.2 Correspon al tutor o tutora la relaci amb les famlies o tutors legals dels alumnes del grup i el
seguiment de la documentaci, acadmica i de tot tipus, que sigui necessria per al procs densenyament i aprenentatge de lalumnat del grup.
13.3 Lequip directiu procurar que el tutor o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. Aix mateix, en
la planificaci i desenvolupament de lacci tutorial, el centre comptar amb lassessorament de
professionals dels serveis educatius.
Article 14
Actuacions dels equips docents de cicle
14.1 En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs del seu alumnat, els equips de cicle
tindran les funcions segents:
Fer el seguiment global de lalumnat del grup i establir les mesures necessries per a la millora de
laprenentatge, dacord amb el projecte educatiu del centre.
Annexos 174
Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat, dacord amb la normativa establerta i amb el projecte educatiu del centre, i adoptar les corresponents decisions de promoci.
Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEducaci o es determini en el pla dorientaci i acci tutorial del centre.
14.2 Els equips de cicle collaboraran per a prevenir els problemes daprenentatge que puguin presentar-se i compartiran tota la informaci que sigui necessria per a treballar de manera coordinada en
el compliment de les seves funcions. A tal efecte, els centres habilitaran horaris especfics per a les
reunions de coordinaci dels equips dins del perode de permanncia del professorat en el centre.
CAPTOL VI: AVALUACI I PROMOCI

Article 15
Avaluaci
15.1 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ser contnua i global, de manera que es
tindr en compte especialment el progrs de lalumne en el conjunt drees del currculum.
15.2 Lavaluaci prendr en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe i
linters i lesfor a progressar demostrat per lalumne. Es posar especial cura en lavaluaci formativa i en el grau dadquisici de les competncies bsiques.
15.3 En el supsit que el progrs de lalumne no sigui ladequat, sestabliran mesures de refor per facilitar-li ladquisici dels aprenentatges bsics i imprescindibles per poder seguir el procs educatiu.
Aquestes mesures sadoptaran en qualsevol moment del cicle.
15.4 Els i les mestres avaluaran els aprenentatges de lalumnat, els processos densenyament i la seva
prpia prctica docent.
15.5 En acabar letapa selaborar un informe global individualitzat del procs seguit per lalumne i del
nivell dadquisici dels aprenentatges i de les competncies bsiques. Es garantir la confidencialitat de les dades obtingudes.
Article 16
Promoci
16.1 En finalitzar cada cicle, el professorat del grup prendr les decisions oportunes sobre la promoci
de cada alumne. Es tindr en compte, de manera fonamental, lopini del professor tutor de lalumne i de lequip docent del cicle corresponent.
16.2 Cada alumne accedir al cicle segent sempre que hagi superat els aprenentatges corresponents
o lequip docent consideri que podr seguir el curs segent amb aprofitament i amb els ajuts i
suport corresponent. Es posar especial atenci en finalitzar el cicle inicial i el superior.
16.3 Quan no es compleixin les condicions esmentades, lalumnat romandr un any ms en el mateix
cicle. Aquesta mesura es podr adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i els centres establiran un pla especfic de recuperaci que permeti lalumne incorporar-se tan aviat com
pugui al curs que li correspondria.
Annexos 175
16.4 Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i un grau de maduresa adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la qual lalumne/a rebr
els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions suara esmentades, no es
podr accedir a letapa segent si no shan adoptat les mesures previstes en els articles 15.3 i 16.3.
16.5 El centre informar els pares o tutors legals sobre la situaci acadmica de lalumne i sobre el seu
progrs educatiu. Aquests collaboraran i participaran activament en les decisions relatives al procs educatiu de lalumne.
Article 17
Avaluaci diagnstica
17.1 En acabar el cicle mitj es realitzar una avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en lexpedient
acadmic individual, sin carcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa.
17.2 Els centres utilitzaran els resultats de lavaluaci diagnstica per prendre les mesures oportunes i
garantir que tot lalumnat assoleixi les competncies bsiques previstes per a aquest nivell descolaritat i en particular per organitzar, en el tercer cicle de leducaci primria, les mesures de refor
per a lalumnat que les requereixi.
17.3 Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permetr analitzar, valorar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de leducaci primria per aconseguir la formaci i els aprenentatges previstos.
17.4 El Departament dEducaci facilitar als centres els models, instruccions i suport necessari per dur
a terme lavaluaci diagnstica.
CAPTOL VII: DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

I AUTONOMIA DE CENTRES
Article 18
Autonomia pedaggica dels centres
18.1 El Departament dEducaci fomentar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, potenciar el treball en equip dels docents i nestimular la reflexi i la recerca educativa a partir de la
seva prctica docent.
18.2 Per impulsar lautonomia dels centres, el Departament dEducaci potenciar la funci directiva
mitjanant mesures especfiques adreades a reforar el lideratge i la responsabilitat del director
o directora, de lequip directiu i la coresponsabilitat dels rgans de coordinaci.
18.3 Cada centre elaborar el seu projecte educatiu, en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats
dactuaci, especificar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament
transversal en les rees de leducaci en valors. El projecte educatiu tindr en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; far pals el respecte al principi
Annexos 176
de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals, i establir els principis per a
latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre. El projecte educatiu dels centres privats concertats ha
dincloure el carcter propi del centre.
18.4 Els centres docents desenvoluparan i concretaran el currculum per a tota letapa i fixaran les mesures adequades datenci a la diversitat. Aix mateix, podran establir mecanismes per organitzar el
refor dels aprenentatges a fi que lalumne pugui continuar els estudis obligatoris amb ms garanties dxit. Totes aquestes actuacions constaran en el projecte educatiu de centre.
18.5 El Departament dEducaci afavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius dels
centres deducaci primria i els deducaci secundria obligatria a fi que el pas de lalumnat
duna etapa a laltra sigui viscut com a continutat positiva.
18.6 Els centres podran establir compromisos amb les famlies i la comunitat local per incentivar el treball de lalumnat i apellar a la seva responsabilitat per millorar el seu procs daprenentatge.
18.7 Els centres docents, en el marc del seu projecte, podran organitzar les hores dedicades a cada rea
i adaptar el currculum a les caracterstiques de lalumnat, a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i al seu entorn social. Les assignacions temporals de cada rea de coneixement en
qu sorganitza leducaci primria, en cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-se a les
assignacions horries globals establertes a lannex 3. A lannex 4 daquest Decret es concreta lhorari mnim que cal respectar per cadascun dels cicles de letapa.
18.8 Lautonomia dels centres podr comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departament
dEducaci, experincies innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de lhorari escolar i relacions especfiques amb la comunitat local. En cap cas, per, aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinries de les famlies.
Article 19
Material didctic
Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats,
drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a les normes de desenvolupament. En particular, han dincloure els principis i valors recollits en la Llei orgnica
1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere.
Disposici addicional primera

Lensenyament de la religi
1
Lensenyament de la religi sinclour a leducaci primria dacord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
2 El Departament dEducaci garantir que tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que lopci feta suposi cap tipus de
discriminaci.
Annexos 177
Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat, els pares o tutors
del qual no hagi optat perqu cursi ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi
que lelecci duna o altra opci no suposi cap de mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap
cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni
a qualsevol rea de letapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per
pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre.
3
La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions

religioses que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa ser competncia de les
autoritats religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors,
les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. El Departament dEducaci vetllar
pel seu compliment.
4 Lavaluaci dels ensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris que la de les altres rees,
per les qualificacions no seran computables en les convocatries en qu han dentrar en concurrncia els expedients acadmics per tal de garantir el principi digualtat i de lliure concurrncia de
tot lalumnat.
Disposici addicional segona

Ensenyaments impartits en llengua estrangera
Els centres que imparteixin continguts duna o diverses rees del currculum en una llengua estrangera
aplicaran la mateixa normativa dadmissi dalumnes que es reguli per a tota leducaci primria. En
els criteris dadmissi dalumnes no sinclouran requisits lingstics.
Disposici addicional tercera

Centres amb una hora ms de permanncia de lalumnat
En els centres en qu tot lalumnat, a ms de lhorari lectiu, romangui una hora diria ms, es dedicar aquesta sisena hora al desenvolupament dhabilitats prctiques i funcionals relacionades amb aspectes que afavoreixen la formaci integral de lalumnat; en cap cas, per, les activitats de sisena hora avanaran elements curriculars.
Disposici derogatria
Sense perjudici del que estableix la disposici final primera en relaci amb el calendari daplicaci de la
nova ordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, queden derogats el Decret 95/1992, de 28
dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci primria; el Decret 223/1992, de 25 de
setembre, de modificaci del Decret 95/1992 i del Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria
obligatria a Catalunya: les referncies a leducaci primria del captol 1, el captol 3 i lapartat 2 de lannex; aix com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en all que soposi al que sestableix en
aquest Decret.
Annexos 178
Disposicions finals
1
Calendari daplicaci
Lany acadmic 2007-2008 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle inicial.
Lany acadmic 2008-2009 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle mitj.
Lany acadmic 2009-2010 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle superior.
2 Sautoritza el Departament dEducaci per dictar, mitjanant ordre, les disposicions que siguin
necessries per a laplicaci del que disposa aquest Decret.
3
Aquest Decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Barcelona, 26 de juny de 2007

Jos Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Ernest Maragall i Mira

Conseller dEducaci
Annexos 179
Annexos
Ordre EDU/296/2008
EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en larticle 20 estableix el marc davaluaci dels aprenentatges de lalumnat de leducaci primria.
El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria a Catalunya, determina els principis i les caracterstiques de lavaluaci i el pas de curs de lalumnat daquesta etapa educativa.
Dacord amb les disposicions esmentades, lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en
leducaci primria ser contnua i global, amb observaci sistemtica de ladquisici dels continguts
educatius, integradora de les valoracions de totes les rees, amb una visi globalitzada del procs daprenentatge al llarg de letapa i centrada en el desenvolupament i la consolidaci de les competncies
bsiques.
La finalitat de lavaluaci s identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjanant lavaluaci inicial, informar sobre els processos densenyament i aprenentatge amb lavaluaci contnua i formativa, comprovar els progressos de cada alumne/a amb lavaluaci contnua i sumativa, i orientar el
professorat perqu ajusti la seva tasca docent al progrs dels alumnes i les alumnes.
Aquests diferents propsits de lavaluaci fan que per a cada un dells calgui plantejar-se qu savalua,
com sha davaluar i amb quins referents shan de comparar els resultats.
Sha de programar, avaluar i gestionar laula tenint en compte la gran diversitat dalumnes presents i
sha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix grau daprofundiment. En
tot cas, shan dimpulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien
les llibertats individuals i accepten les diferncies entre dones i homes sense que nhagin de derivar desigualtats.
Les estratgies de recollida de la informaci, els instruments per avaluar i la interpretaci dels resultats
de lavaluaci en general han de centrar-se en la identificaci de les potencialitats i les habilitats de lalumnat i han de permetre identificar qu aprn, per tamb com aprn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes davaluaci, dacord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment, els documents i requisits formals necessaris que asseguren
la coherncia del procs davaluaci de manera que informa de levoluci de laprenentatge de lalumnat i orienta la presa de decisions en la prossecuci del procs educatiu. La formalitzaci de les dades
davaluaci tamb ha de permetre ladequada certificaci acadmica a efectes administratius.
A proposta del director general de lEducaci Bsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment
que estableixen els articles 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat, i dacord amb el dictamen del Consell Escolar
de Catalunya;
Annexos 180
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora,

Ordeno:
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
Aquesta Ordre t per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procs
davaluaci en leducaci primria i s aplicable als centres docents pblics i privats i a tot lalumnat
que cursi leducaci primria que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria. Aix mateix, saplicar a lalumnat amb ledat compresa dins els lmits que marca el Decret 142/2007, escolaritzat en centres deducaci especial que imparteixen leducaci bsica i obligatria.
Article 2
Criteris generals
2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currculum i els criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci per a tota letapa i fixar les mesures necessries per
atendre la diversitat de lalumnat.
2.2 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en leducaci primria ha de ser contnua
i global, ats que s un component essencial de la mateixa programaci de les rees, i t per objecte constatar els avenos de lalumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinarne les causes i adoptar les mesures necessries perqu lalumnat pugui continuar amb xit el seu
procs daprenentatge.
2.3 Lavaluaci t un carcter formatiu, regulador i orientador del procs educatiu, i la informaci que
proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de lalumnat sin tamb els
processos densenyament emprats i la prctica docent. Lavaluaci tamb ha de constatar lassoliment dels resultats de laprenentatge.
2.4 Els referents per a lavaluaci sn lassoliment de les competncies bsiques i els criteris davaluaci de les rees. Aix mateix, shan de prendre en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe i linters i lesfor per progressar demostrat per lalumne/a.
2.5 Per fer efectiu el comproms de lalumne/a i de la famlia en el procs daprenentatge, els centres
docents han de fer pblics els criteris davaluaci establerts en el projecte educatiu, que saplicaran en lavaluaci dels aprenentatges, i per a la promoci de lalumnat.
Article 3
Avaluaci de lalumnat
3.1 A fi de garantir la continutat del procs educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres
docents establiran mecanismes de coordinaci entre els diferents cicles de leducaci primria i
amb el cicle de parvulari de leducaci infantil, que permetin completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.
Annexos 181
3.2 En el mateix sentit facilitador del procs educatiu, correspon als tutors o a les tutores a linici de
cada cicle dur a terme una avaluaci inicial que consisteixi a analitzar linforme personal del cicle
anterior, que es podr completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora.
3.3 Sha dinformar lalumnat dels procediments formals de lavaluaci per ajudar-lo a regular els seus
aprenentatges.
3.4 Quan el progrs de lalumne/a no sigui lesperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodolgiques que corresponguin. Aquestes mesures shan de prendre tan bon punt es detectin les
dificultats, amb la intenci de garantir ladquisici dels aprenentatges que permetin millorar el procs educatiu de lalumne/a.
Article 4
Comissi davaluaci
4.1 A cada cicle sha de constituir una comissi davaluaci que sha de reunir, com a mnim, un cop
per trimestre. La comissi davaluaci, composta per lequip docent de cicle, est presidida pel cap
o la cap destudis o per qui, a aquests efectes, nexerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle
ha dactuar com a secretari o secretria de la sessi i estendren una acta.
4.2 En aquestes sessions davaluaci sha danalitzar collectivament levoluci dels aprenentatges de
cada alumne/a i shan destablir les mesures dadequaci i refor, la modificaci destratgies, aix
com els ajustaments de programaci que convinguin per a les activitats educatives del cicle. En
lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat, lequip docent de cicle ha dadoptar les decisions per
consens. En cas que no shi arribi, sha de fer per majoria.
4.3 Desprs de cada sessi de la comissi davaluaci, el tutor o la tutora nha dinformar per escrit
els pares, les mares o els representants legals de lalumne/a. Linforme ha de reflectir els resultats
obtinguts en lavaluaci en relaci amb les rees del currculum, la valoraci del procs daprenentatge de lalumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oport esmentar i les mesures complementries o de refor que shagin pogut adoptar o les que sha previst adoptar.
4.4 En la darrera sessi davaluaci del cicle, sha de fer la valoraci final per rees i la valoraci global
del progrs de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, lopini
del tutor o la tutora. Per a lalumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es
decidir si ha de romandre un any ms en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines
sn les actuacions pertinents en el cicle segent per assolir els objectius esmentats.
4.5 Lequip docent de cicle podr decidir dincorporar a les sessions davaluaci els altres professionals que tamb hagin intervingut en el procs educatiu de lalumnat.
Article 5
5.1 Per respondre a les necessitats de tot lalumnat, incls el que manifesta ms dificultats per aprendre i tamb el que est especialment dotat intellectualment, cal establir en la programaci prevista a laula les adaptacions necessries dacord amb els aspectes segents:
Annexos 182
a. Verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat.

b. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a.
c. Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a laula,
i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programaci daula
com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat.
d. Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions.
5.2 Les adaptacions incorporades en la programaci ordinria de laula i les mesures de refor previstes poden ser insuficients per atendre adequadament lalumnat ms vulnerable, que t unes
necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En
aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes rees o part de les rees no simparteixin. La comissi datenci a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans lnies de latenci que es
proporcionar a lalumne/a durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant dacord amb el seu progrs.
El responsable delaborar aquest pla ser el tutor o la tutora de lalumne/a, amb la collaboraci
dels professionals que desprs hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre
i dels serveis educatius. Tamb sha de comptar amb la participaci dels pares, les mares o els
representants legals de lalumne/a, i lalumne/a mateix si la seva edat i circumstncies personals
ho aconsellen, i sels ha descoltar durant el procs de presa de decisions i sha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, tamb hi han dintervenir professionals daltres mbits, com ara el social o el de la salut. El pla lha daprovar el director o la
directora del centre, amb el vistiplau de la comissi datenci a la diversitat.
Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora,
ser el designat per fer-ne el seguiment i la coordinaci, i actuar com a principal interlocutor amb
la famlia, a la qual sha de lliurar una cpia del pla.
El pla ha dindicar els suports que ha de rebre lalumne/a per fer efectiva la seva participaci en les
activitats del centre. Sempre que sigui possible, shan dutilitzar els suports de qu disposa el centre, tant materials com de personal, com sn els seus companys i les seves companyes, el professorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars daquest alumnat, de facilitar la seva inclusi en la comunitat i de promoure, entre
tot lalumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferncia. Tamb, en la
mesura de les possibilitats, ha dimplicar la famlia, la qual sha de mantenir informada del procs
i dels aspectes en qu pot collaborar.
El pla individualitzat ha dincloure:
a. La identificaci de les habilitats de lalumne/a en els diferents mbits i rees curriculars.
b.Els objectius i les competncies prioritries daprenentatge de les diferents rees o mbits curriculars.
c. Altres objectius daprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i lautonomia executiva, ja sigui en lmbit escolar i en altres mbits com el familiar, de la salut, del
lleure, etc.
Annexos 183
d. Les ajudes tcniques i suports que es proporcionaran a lalumne/a en les activitats que shan
de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats
generals del centre.
e. Una valoraci peridica i un registre sistemtic del progrs de lalumne/a, que servir per fixar
nous objectius i modificar, si cal, el pla.
f. Lavaluaci sha de fer dacord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
5.3 Els centres deducaci especial i les unitats de suport a leducaci especial o altres agrupaments
singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programaci i lavaluaci, han de seguir els criteris
generals que estableix aquesta Ordre.
Article 6
Avaluaci final de cicle o detapa
6.1 En els documents oficials, els resultats de lavaluaci de leducaci primria shan dexpressar en
els termes segents: excellent (E), notable (N), b (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera
qualificaci negativa linsuficient; les altres es consideren totes positives.
6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents davaluaci de carcter oficial i en
tots els certificats oficials expedits pel centre, aix com en linforme escrit a les famlies de final de
cicle.
6.3 Es passa de cicle o detapa quan sha assolit el desenvolupament corresponent de les competncies bsiques i un grau de maduresa adequat. Saccedeix al cicle segent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aproitament el nou cicle o etapa, en la qual lalumne/a
rebr els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es
podr accedir al cicle o etapa segent, llevat del que preveuen els punts segents. Lalumnat amb
pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.
6.4 La decisi que un alumne o una alumna estigui un any ms en un curs en qualsevol dels tres cicles
de letapa deducaci primria lha de prendre la comissi davaluaci i noms la pot adoptar una
vegada al llarg de letapa. En qualsevol cas aquesta decisi sha de prendre valorant lassoliment
dels objectius programats, lopini de les famlies o representants legals i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procs global daprenentatge de lalumne/a pugui
tenir cada una de les opcions possibles.
6.5 Lalumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs ms del que preveu lapartat 4 daquest article
la permanncia en letapa deducaci primria, sempre que aix afavoreixi la seva evoluci
personal i social i el progrs en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisi al director o la
directora dels serveis territorials corresponents.
6.6 Per a lalumnat amb altes capacitats intellectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu
nivell o ritme personal daprenentatges i el grau de maduresa adequat aix ho aconselli, i es pot
flexibilitzar la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. Cal comunicar la decisi al
director o la directora dels serveis territorials corresponents.
Annexos 184
Article 7
Participaci de les famlies
7.1 Per tal de facilitar lexercici del dret i el deure de les famlies a participar en el procs educatiu dels
seus fills i filles, el centre ha dinformar els pares, les mares o els representants legals de la seva
evoluci escolar per mitj dinformes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres
mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits shan de fer, com a mnim, un al final de cada
trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.
7.2 La periodicitat i lorganitzaci de les entrevistes individuals i reunions collectives amb els pares,
les mares o els representants legals dels alumnes les fixar cada centre en la seva programaci
general anual. Sha de garantir, com a mnim, una entrevista individual a linici de lescolaritat, una
altra al llarg de cada curs, i una reuni collectiva a linici de cadascun dels cursos del cicle.
7.3 En linforme de final de cicle sha dincloure la valoraci global del cicle, la de les rees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa segent.
Article 8
Documents oficials davaluaci
8.1 Sn documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria els segents: les actes davaluaci de final de cicle, lexpedient acadmic, lhistorial acadmic, linforme individualitzat, que
semplena en finalitzar letapa, i linforme personal per trasllat.
8.2 Aquests documents shan dajustar als models i a les caracterstiques que estableix lannex daquesta Ordre i han destar sota custdia del centre.
8.3 EI director o la directora, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb de les
davaluaci, per aquest motiu visa amb la seva signatura els documents oficials.
8.4 Els documents esmentats han de romandre al centre, i la persona que exerceixi les funcions de
secretari/ria s la responsable custodiar-los, tant en format imprs com en suport electrnic, i de
les certificacions que se sollicitin. En el cas que se suprimeixi algun centre, els serveis territorials
dEducaci han dadoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
8.5 Les signatures dels documents han de ser autgrafes i, a sota, hi han de constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que simplementi la signatura electrnica, aquests documents es
poden substituir pels seus equivalents en format electrnic.
8.6 En tots els documents elaborats sha dincorporar un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
Article 9
Actes davaluaci de final de cicle
9.1 En les actes davaluaci de final de cicle shi ha de fer constar la relaci nominal de lalumnat i els
resultats de lavaluaci de les rees i la global del cicle. Tamb han dincloure la decisi sobre el pas
de cicle, i el canvi o la permanncia un any ms en un cicle. Les decisions sobre el pas al cicle segent
Annexos 185
shan de fer constar en aquests termes: s, per indicar que saccedeix al cicle segent; no, per indicar
que no shi accedeix. Tamb hi ha de constar si lalumne/a ha seguit un pla individualitzat.
9.2 Shan destendre durant el mes de juny, per a cada un dels cicles, i shi ha de detallar tot lalumnat
que finalitza un cicle juntament amb els resultats de lavaluaci. Les ha de signar el tutor o la tutora del grup i han de contenir el vistiplau del director o la directora del centre. Shan de tancar al
final del perode lectiu ordinari.
9.3 En les actes davaluaci del cicle superior sha de fer constar la proposta daccs a leducaci secundria obligatria per a lalumnat que compleixi les condicions establertes.
Article 10
Expedient acadmic
10.1 Lexpedient acadmic s un document que t la funci de recollir de manera acumulativa els resultats de lavaluaci obtinguts per lalumne/a en cadascun dels cicles al llarg de leducaci primria,
aix com qualsevol altra informaci rellevant de lalumne/a.
10.2 Lexpedient acadmic cont: les dades didentificaci del centre, les dades personals de lalumne/a,
els resultats de lavaluaci de cada cicle, les decisions de pas de cicle, les mesures datenci a la
diversitat adoptades, el pla individualitzat, si escau, i totes les observacions que la comissi davaluaci consideri oport de fer-hi constar.
Article 11
Historial acadmic de leducaci primria
11.1 Lhistorial acadmic de leducaci primria s el document oficial que relecteix els resultats de lavaluaci i les decisions relatives al progrs acadmic de lalumnat al llarg de letapa i t valor acreditatiu dels estudis cursats.
11.2 En lhistorial acadmic de leducaci primria shan de recollir les dades identificatives de lalumne/a, les rees cursades en cada un dels cicles de lescolaritzaci i els resultats de lavaluaci obtinguts en cada cicle i rea, aix com les decisions sobre el pas al cicle segent i la data dadopci, la
data de la proposta daccs a leducaci secundria obligatria i la informaci relativa als canvis
de centre, i tamb hi ha de figurar si lalumne ha seguit un pla individualitzat.
11.3 En finalitzar letapa, lhistorial acadmic sha de lliurar a lalumne/a i se nha denviar una cpia al
centre deducaci secundria, a petici daquest, juntament amb linforme individualitzat. Aquestes
circumstncies shan de reflectir en el corresponent expedient acadmic.
Article 12
Informe individualitzat
12.1 Linforme individualitzat de final detapa lha delaborar el tutor o la tutora en finalitzar letapa, un
cop escoltat lequip de mestres, i ha dinformar del procs seguit per lalumne/a i del nivell dadquisici dels aprenentatges i de les competncies bsiques. Tamb shi ha de fer constar la informaci
Annexos 186
necessria per a la continutat del procs daprenentatge i altres aspectes que es considerin rellevants per garantir una atenci personalitzada.
12.2 El centre emissor i el centre receptor de linforme han de garantir la confidencialitat de les dades
que cont aquest document.
Article 13
Trasllat de centre
13.1 Quan un alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre dorigen ha de trametre al centre de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic de leducaci
primria i, si escau, linforme personal per trasllat, al qual es refereix larticle 14 daquesta Ordre,
amb lacreditaci que les dades que cont concorden amb lexpedient que es custodia en el centre.
13.2 El centre receptor ha dobrir el corresponent expedient acadmic.
13.3 La matriculaci de lalumne/a adquirir carcter definitiu un cop rebut lhistorial acadmic degudament formalitzat.
13.4 En el cas que, per trasllat de lalumne/a, els documents oficials davaluaci hagin de tenir efecte
fora de Catalunya, les qualificacions shan de codificar aix: excellent (SB), notable (NT), b (BI),
suficient (SU), insuficient (IN).
13.5 En el cas de lalumnat que es traslladi a centres daltres comunitats autnomes en qu el catal
no sigui llengua oficial, cal redactar linforme personal per trasllat i lhistorial acadmic en catal i
castell.
Article 14
Informe personal per trasllat
14.1 A fi de garantir la continutat del procs daprenentatge de lalumnat que es trasllada a un altre centre sense haver completat un cicle sencer, semetr un informe personal on es far constar la informaci recollida de lequip docent necessria per a ladequada continutat del procs daprenentatge. Com a mnim, shi han de consignar els elements segents:
a. Resultats parcials de lavaluaci, en el cas que shagin ems en aquest perode.
b. Descripci, si escau, de les mesures educatives complementries de refor i suport realitzades.
c. Totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrs general de lalumne/a.
14.2 Linforme personal per trasllat lha delaborar i signar el tutor o la tutora, amb el vistiplau de la direcci del centre, a partir de les dades facilitades per lequip docent de lalumne/a.
Article 15
Altres documents davaluaci
15.1 Cada mestre ha de disposar dun registre o full de seguiment per recollir sistemticament les observacions del procs daprenentatge de cada alumne/a.
Annexos 187
15.2 En el marc del projecte educatiu, correspon a cada centre adoptar els models ms adequats per a
aquest registre o full de seguiment.
Article 16
Coordinaci entre els centres deducaci primria i els deducaci secundria
16.1 En la programaci dactivitats del primer trimestre del curs, els centres deducaci primria han
de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tutor o la tutora del darrer cicle de leducaci primria i el tutor o la tutora del primer curs de leducaci secundria obligatria per tal de completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.
16.2 En qualsevol cas, els centres deducaci primria han destar oberts a les sollicituds dinformaci
complementria que els puguin requerir els centres deducaci secundria obligatria receptors
del seu alumnat.
Article 17
Supervisi de la Inspecci dEducaci
Correspon a la Inspecci dEducaci supervisar el procediment davaluaci de cada centre, vetllar per
la seva adequada integraci en el procs educatiu de lalumnat i la seva correcci formal, aix com per
les mesures adoptades datenci a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 18
Custdia de la documentaci
Tots els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci
per a possibles comprovacions.
Article 19
Dades personals de lalumnat
Pel que fa a lobtenci de les dades personals de lalumnat, a la seva cessi duns centres a uns altres i
a la seguretat i confidencialitat daquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en
matria de protecci de dades de carcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposici addicional 23 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
Disposici transitria nica

Validesa del llibre descolaritat
Els llibres descolaritat de lensenyament bsic tenen els efectes dacreditaci que estableix la legislaci
vigent fins a la finalitzaci del curs 2006-2007. Quan lobertura de lhistorial acadmic de leducaci primria comporti la continuaci de lanterior llibre descolaritat, cal consignar-ne la srie i el nmero en lhistorial acadmic. Aquestes circumstncies tamb shan de reflectir en lexpedient acadmic corresponent.
Annexos 188
Disposici derogatria nica

Queden derogades les ordres segents:
Ordre de 12 de novembre de 1993, per la qual es determinen els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci primria.
Ordre de 25 dagost de 1994, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de modificacions
delements prescriptius del currculum de letapa deducaci infantil i de letapa deducaci primria.
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que soposi al que estableix aquesta Ordre.
Disposici final
Aquesta Ordre entra en vigor lendem de la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 13 de juny de 2008

Ernest Maragall i Mira
Conseller dEducaci
Annexos 189

Curriculum Primaria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curriculum Primaria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

currculum

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Educaci, currculum : educaci primria

Objectius de leducaci primria

Desplegament del currculum

Consideracions generals sobre letapa

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 5

LETAPA DEDUCACI PRIMRIA

1r cicle (0-3 anys)

Cicle inicial (6-8 anys)

2n cicle (3-6 anys)

Cicle mitj (8-10 anys)

Cicle superior (10-12 anys)

LES COMPETNCIES BSIQUES COM A MARC

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 6

En sntesi, les competncies bsiques sn les vuit segents:

Competncies especfiques per

2. Competncia artstica i cultural

8. Competncia social i ciutadana

1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 7

PROJECTE EDUCATIU I PROJECTE LINGSTIC

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 8

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 9

ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

AVALUACI I PAS DE CICLE

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 10

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Estructures lingstiques comunes

Coneixement del medi natural,

Educaci per a la ciutadania

Objectius de leducaci primria

Objectius de leducaci primria 13

La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de

Competncies especfiques per

2. Competncia artstica i cultural

8. Competncia social i ciutadana

sassoleix des del treball

A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes

implica comprendre les

1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci i

2. Competncia artstica i cultural

Aquesta competncia implica posar en joc habilitats de

Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant

Les competncies metodolgiques

3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital

Cal potenciar actituds

ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades

En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital

5. Competncia daprendre a aprendre

Per desenvolupar aquesta competncia cal ser conscient

Les competncies personals

6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

individuals o collectius responsabilitzant-se, tant

Lautonomia i la iniciativa personal

Suposa poder transformar les idees en accions, s

COMPETNCIES ESPECFIQUES CENTRADES A CONVIURE

Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadana

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

rees. mbit de llenges