Primer

Diccionari
Quadern d´activitats

.......................................................................

Eumo Editorial
Q uè és, com és i
per a què serveix
el diccionari

1. Consulta la paraula diccionari a la pàgina 246 del

Primer Diccionari i completa l’explicació següent
amb els mots que hi falten.

Sabeu què és un diccionari?

i _
Un diccionari és un llibre que dóna _ n _
f _
o _
r _
m_a _
c _
i _
o _
n _
s
sobre un conjunt de paraules _ _ _ _ _ _ _ _ _
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _. Hi ha diccionaris que expliquen
el _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ de les paraules, d’altres que serveixen per
a buscar-hi _ _ _ _ _ _ _ _, d’altres que donen la _ _ _ _ _ _
_ _ _ de les paraules en una altra llengua, etc.

2. Observa el Primer Diccionari i contesta les preguntes se-

güents.

a. Quines són les quatre lletres de l’alfabet amb les quals comencen més
paraules?
b. Hi ha una lletra de l’alfabet amb la qual no comença cap paraula catalana.
Quina lletra és?
c. Quines són les dues lletres que es troben ben bé al mig de l’alfabet?
d. Com s’anomenen les lletres V i W?
e. Existeix cap paraula que comenci amb ç?

2
3. Digues si són veritat o mentida cadascuna de les afirma-
cions següents. Indica-ho escrivint una V (veritat) o una M
(mentida) a dins del quadret.

❏
M a. En un diccionari, les paraules s’ordenen de més llargues a més curtes.
❏
V b. En un diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament.
❏ c. Un diccionari s’ha de llegir com una novel.la: tot seguit, i des del
principi fins al final.
❏ d. Un diccionari és un llibre de consulta i s’ha de fer servir només quan
es necessita; per això no es llegeix mai sencer.
❏ e. En un diccionari, hi pots trobar informació sobre el significat, la for-
ma i l’ortografia de les paraules.
❏ f. En un diccionari, hi pots trobar informació detallada sobre coneixe-
ment del medi natural i social, matemàtiques, etc.
❏ g. Les persones que saben moltes paraules i saben molt d’escriure
consulten el diccionari sovint.
❏ h. Les persones que saben moltes paraules i saben molt d’escriure no
han de consultar el diccionari gairebé mai.

3
4. En grups de dos o tres, fullegeu el Primer Diccionari, obser-
veu de quins apartats consta i completeu els quadres se-
güents. En acabat, relacioneu per mitjà de fletxes els títols
dels apartats amb les explicacions corresponents.

Pàgines Títols dels apartats Explicacions dels apartats

a. f. És l’apartat més gruixut, i conté informacions

5 Presentació i definicions sobre les més de 17.000 parau-
les del diccionari.

Explica que el Primer Diccionari està pensat

7-14 b. g. perquè el facin servir alumnes de primària
que utilitzen un diccionari per primera vegada.

Conjunt d’articles amb Mostra la conjugació completa d’un verb,

les definicions c. h. amb tots els temps i totes les formes.
de les paraules

Ensenyen com s’han de buscar les paraules

820-825 d. i. al diccionari, què signifiquen els símbols i les
abreviatures, quina mena d’informacions s’hi
troben, etc.

Model de Ajuda a saber com s’ha de buscar l’infinitiu

conjugació e. j. dels verbs irregulars. Per exemple, si bus-
completa ques en aquest apèndix la forma absol, hi lle-
giràs «mira absoldre».

Són unes pàgines en blanc on la persona

828-850 k. p. que fa servir el diccionari pot apuntar co-
mentaris, aclariments, etc.

Contenen mapes i il.lustracions relaciona-

Determinants l. q.
des amb algunes de les paraules del dic-
cionari, agrupades per temes.

Serveixen per saber com es conjuguen

Notes de l’usuari m. r. els verbs que hi ha al diccionari (per exem-
ple, els verbs anar o aprendre).

Són diversos tipus de paraules que solen

857-892 Làmines i mapes n. s. anar al davant d’un nom, com ara els arti-
cles, els demostratius, els possessius, els
numerals, etc.

Índexs (d’il.lustracions Indiquen en quines pàgines es troben els

i general) o. t. diversos apartats de què consta el diccionari.

4
C om s’han de buscar
les paraules
en el diccionari

5. Col·loca les paraules que hi ha dins el sac en el lloc de la llis-

ta on han d’anar d’acord amb l’ordre alfabètic.

p i z z a
a. p i z z e r i a
p l a
b.
p l a ç a
p l à c i d
c.
p l a f ó
p l a g a
d.
p l a g u i c i d a
e.
p l a n a d o r
f.
p l a n ç ó
p l à n c t o n
g.
p l a n e l l
h.
p l a n e t a
p l a n i f i c a r
i.
p l à n o l
j.
p l a n t a c i ó
p l a n t a r
k.
p l a n t e j a m e n t

5
6. Les paraules cella i cel·la són a la mateixa pàgina del Primer
Diccionari. Busca-les, relaciona-les amb el dibuix corresponent
i digues quina surt en primer lloc d’acord amb l’ordre alfabètic.

a. .................................. b. ..................................

Paraula que surt en primer lloc: ..................................

Ara, fes el mateix amb les paraules vil·la i vila.

c. .................................. d. ..................................

Paraula que surt en primer lloc: ..................................

6
7. Consulta el Primer Diccionari i escriu la paraula guia que va
abans o després, a la pàgina del costat, de cadascuna de les
paraules guia següents. Indica també el número de pàgina on
apareix cada paraula. Fixa’t en l’exemple.

aplec aproximar pessic ..............

..............

p. 60 p. 61 p. .... p. ....

cisterna .............. essa ..............

p. .... p. .... p. .... p. ....

.............. llegua .............. sòl

p. .... p. .... p. .... p. ....

7
8. Escriu la paraula corresponent a cadascun d’aquests dibui-
xos i el número de la pàgina del Primer Diccionari on apareix.

a. e.

d
__e _s _t _r _a _l , p. 240 _ _ _ _ _ _ _ , p. ......

b. f.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , p. ...... _ _ _ _ _ _ , p. ......

c. g.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ , p. ...... _ _ _ _ _ , p. ......

d. h.

_ _ _ _ _ _ _ _ , p. ...... _ _ _ _ _ , p. ......

8
 Q uina és la forma
d’entrada dels mots
en el diccionari

9. Ratlla la forma d’entrada de cadascun d’aquests mots en el

diccionari i reescriu-la al lloc corresponent. En cas de dubte
pots consultar la pàgina del Primer Diccionari on apareix el
mot.

Forma d’entrada Altres formes dels mots Pàgina

a. c o v a rd
............................... covarda covard covards covardes 197
b. ............................... coves cove 197
c. ............................... engrunes engruna 291
d. ............................... huracà huracans 429
e. ............................... lluïa lluiria lluíeu lluïssis lluiríem lluiràs
lluís lluir lluen lluu 482
f. ............................... òptima òptims òptimes òptim 556

10. Consulta l’«Índex de formes verbals irregulars» que hi ha a

les pàgines 820-825 del Primer Diccionari i escriu l’infinitiu
corresponent a cada una de les següents formes verbals.
Després busca els verbs al diccionari i apunta les pàgines
en què apareixen.

Si busques Mira l’infinitiu Que es troba

la forma verbal a la pàgina

a. absolia absoldre
............................ 20
........
b. aparegui ............................ ........
c. bevem ............................ ........
d. comparec ............................ ........
e. desfaig ............................ ........
f. tusso ............................ ........

9
11. Per grups, contesteu les preguntes següents encerclant el
número de l’opció correcta.

a. Quina és la forma d’entrada dels noms en el diccionari?

1. La forma del singular (com, per exemple, cotxe o casa)

2. La forma del plural (com, per exemple, cotxes o cases)

b. Quina és la forma d’entrada dels adjectius en el diccionari?

1. La forma del femení singular (com, per exemple, alta)

2. La forma del masculí plural (com, per exemple, alts)

3. La forma del masculí singular (com, per exemple, alt)

4. La forma del femení plural (com, per exemple, altes)

c. Quina és la forma d’entrada dels verbs en el diccionari?

1. La forma del gerundi (com, per exemple, saltant)

2. La forma de l’infinitiu (com, per exemple, saltar)

3. La forma de la primera persona del singular del present

d’indicatiu (com, per exemple, salto)

4. La forma de la primera persona del singular del present

de subjuntiu (com, per exemple, salti)

10
C om són els articles
del diccionari

12. Consulta les pàgines 10-12 de les «Instruccions de maneig»

del Primer Diccionari i col·loca els noms de les diferents
parts dels següents articles en els rectangles adequats.

entrada / categoria gramatical / gènere de la paraula

a. b.
c. altres formes número que indica el primer sentit
de la paraula
capsigrany capsigranys nom m 1 Ocell definició
d’uns disset centímetres, amb el cap i la nuca del primer
sentit
de color castany rogenc. 2 Es diu d’una per-
definició
sona poc intel•ligent, poc prudent: Aquell és del segon
sentit
un capsigrany, no entén mai res.
número que indica exemple del segon sentit
el segon sentit

entrada / categoria gramatical / altres formes de la paraula

d. e. f.

genuí genuïna genuïns genuïnes adj Pur, definició

autèntic, que no és fals.

11
 exemple / definició / categoria gramatical / model de conjugació

g. h.

entrada endollar v Ficar la clavilla en els forats de

la presa de corrent per tal de fer una conne-
i.
xió elèctrica: Si vols engegar la tele, primer l’has
d’endollar.
j.
Es conjuga com cantar.

definició del segon sentit / número que indica el segon sentit / entrada
secundària / número que indica el primer sentit / definició del primer sentit /
número que indica la làmina on hi ha el dibuix

k.

altres formes categoria

de la paraula gramatical gènere l.

entrada papil·la papil·les nom f 1 Petita protube-

rància que hi ha a sota l’epidermis i a la su- n.
m.
perfície de certs òrgans i que conté venes i
ner vis petits. 2 papil·les linguals Papil·les
que hi ha al dors de la llengua, que serveixen o.
per a apreciar els gustos. 15
p.

12
13. Relaciona amb fletxes els diferents tipus de lletra amb ca-
dascuna de les parts dels articles del Primer Diccionari.

Tipus de lletra Parts de l’article

a. negreta gruixuda • Model de conjugació

b. negreta • Categoria gramatical / Gènere /

Exemple

c. rodona • Entrada

d. cursiva • Entrada secundària / Altres formes /

Números

e. rodona i cursiva petites • Definició

14. Per grups, redacteu l’article de diccionari de la paraula

tovalló. Recordeu que l’article sencer ha de tenir les parts
següents: entrada, altres formes, categoria, gènere, defini-
ció i exemple. En acabat, compareu el vostre article amb el
del Primer Diccionari.

Per indicar els diferents tipus de lletra, ho podeu fer així:

negreta gruixuda → Poseu el text a dins d’un requadre.

negreta → Subratlleu el text amb una línia ondulada.

rodona → No cal que marqueu el text de cap manera.

cursiva → Subratlleu el text amb una línia.

13
C om s’han de llegir
les abreviatures

15. Completa les abreviatures següents amb els fragments que

hi falten, de manera que es converteixin en les correspo-
nents paraules completes. Pots consultar el quadre d’abre-
viatures que figura a la pàgina 11 i també a la part interior
de la coberta del Primer Diccionari.

asculí / ecció / ectiu / emení / erb / erbi / icle / om / osició / unció / ural

a. el la els les art _ _ _ _ h. amb prep _ _ _ _ _ _

b. malament adv _ _ _ _ i. viatjar v _ _ _
c. i conj _ _ _ _ _ j. ai interj _ _ _ _ _
d. setrilleres nom f pl _ _ _ _ k. es –se s’ ‘s pron _ _
e. xilòfon xilòfons nom m _ _ _ _ _ _
f. medul·la medul·les nom f _ _ _ _ _
g. valent valenta valents valentes adj _ _ _ _ _

16. Relaciona amb fletxes cada paraula amb l’abreviatura, la ca-

tegoria i la funció corresponents.

Paraula Abreviatura Categoria Funció

saltar nom f verb Classe de paraules de gènere

femení que designen una per-
sona, un animal o una cosa.

malament adv nom femení Classe de paraules que expres-

sen accions.

butxaca v adverbi Classe de paraules que acom-

panyen un verb, un adjectiu o un
altre adverbi i que serveixen per
a complementar-ne el significat.
14
17. Relaciona amb fletxes cada paraula amb l’abreviatura, la
categoria i la funció corresponents.

Paraula Abreviatura Categoria Funció

o conj article Classe de paraules que servei-

xen per a unir dues paraules o
dues frases.

arbre art nom masculí Classe de paraules de gènere

masculí que designen una per-
sona, un animal o una cosa.

el nom m conjunció Classe de paraules que van a da-

vant dels noms, amb els quals
concorden en gènere i en nombre.

18. Relaciona amb fletxes cada paraula amb l’abreviatura, la ca-

tegoria i la funció corresponents.

Paraula Abreviatura Categoria Funció

ep! adj pronom Classe de paraules que servei-

xen per a representar o substi-
tuir un nom.

ell prep interjecció Classe de paraules que servei-

xen per a expressar admiració,
sorpresa, dolor o alegria.

fosc interj preposició Classe de paraules que acom-

panyen el nom i el complemen-
ten o n’expressen una qualitat.

de pron adjectiu Classe de paraules que servei-

xen per a relacionar una paraula
o un grup de paraules amb una
altra paraula de la qual depenen.

15
 C om es busca
una frase feta

19. Busca la paraula peu al Primer Diccionari. Veuràs que a la

definició hi surten moltes frases fetes, cadascuna amb un
sentit ben precís. Omple els espais buits amb la frase feta
adequada en cada cas.

a. Per solucionar aquest embolic sense que ningú s’enfadi, cal ......................
vigilar molt, pensar
...............................................................
bé el que es fa

b. Això que has dit és un disbarat! Ell no ho havia de saber! ..............................

t’has ben equivocat
...............................................................
c. Aquest dissabte ja veuràs com guanyarà el Barça: ja pots ............................
estar-ne ben segur
........................................................
d. Has de .......................................................................: és impossible que
ser realista
guanyis la cursa sense haver-te entrenat.

e. Baixant de l’autobús m’he ficat de peus al bassal i després he vessat la lli-

monada a sobre del vestit: avui ....................................................................
no és el meu dia i tot em surt malament

20. En cadascun d’aquests grups de frases, només hi ha una

frase feta de debò. Subratlla-la i explica què vol dir. Si en
algun cas no saps quina és la frase feta de debò o no saps
ben bé què vol dir, consulta el Primer Diccionari.

a. buidar-se un budell c. remullar el bacallà

tenir sempre un budell buit salar el bacallà
trencar-se un budell tallar el bacallà

b. repartir les cireres d. tirar-se els plats pel cap

remenar les cireres posar-se els plats sobre el cap
menjar-se les cireres trencar els plats amb el cap

16
C om es troba
el significat precís
d’una paraula

21. Amb l’ajut del Primer Diccionari, escriu el nom de cadas-

cuna d’aquestes eines.

ribot / serjant / barrina / estenalles / alicates / llima

a. .......................... d. ..........................

b. .......................... e. ..........................

c. .......................... f. ..........................

17
22. Relaciona cada paraula amb la definició corresponent. En
acabat, escriu una frase amb cadascuna de les paraules.

esclafir a. g. Rebentar, explotar.

esclatar b. h. Sortir un líquid d’un recipient per un

forat, un conducte, etc.

escometre c. i. Donar a algú menys coses de les que li

toquen.

escolar-se d. j. Trencar, espatllar, xafar una cosa a

causa d’una pressió forta o d’un xoc
violent.

escatimar e. k. Fer un soroll sobtat, sec, agut.

esclafar f. l. Dirigir-se contra algú per atacar-lo.

23. Contesta les preguntes següents. Si no saps la resposta, bus-

ca-la al Primer Diccionari.

a. Quin d’aquests dos arbres és propi de les zones muntanyoses, l’avet o el

salze?
b. Quantes cordes té una guitarra?
c. Quin dels cinc dits de la mà és el que s’anomena menovell?
d. El vent anomenat tramuntana, ve del nord o del sud?
e. Quin ocell passa l’hivern en països més càlids que el nostre, el pardal o
l’oreneta?
f. Com s’anomena la vareta que serveix per a tocar el violí?
g. Una persona obesa, és una persona grassa o una persona prima?
h. La rosella, és una flor groga o vermella?

18
24. Classifica aquestes paraules segons la classe d’objecte a
què es refereixen. Si cal, consulta el Primer Diccionari.

cotxe / ampolla / aixada / televisor / olla / ràdio / moto / bicicleta /

martell / tocadiscs / ordinador / estenalles / bóta / càntir / got / barrina /
alicates / carro / gerra / radiador / porró / tornavís / rampí / camió /
nevera / cubell / galleda / extintor / camioneta / pala / setrill / falç /
telèfon / aspiradora / termo

Vehicles Recipients Eines Aparells

cotxe ampolla aixada televisor

25. Consulta el Primer Diccionari i tria la paraula que convingui

a cada frase.

esgarrapar / esgarrinxar
a. El gat va treure les ungles i va .......................................... en Miquel a
la cara.
b. La Maria va agafar una rosa i es va ............................ amb les punxes
del roser.
eixugar / assecar
c. La tinta del dibuix no s’acaba d’...............................
d. Amb la calor del sol, la roba estesa es va ........................... de seguida.
pujar / enfilar-se
e. Quan anem d’excursió, a en Jordi li agrada ................................. als
arbres.
f. Com que l’ascensor estava espatllat, vam haver de .............................
per l’escala.
trencar / estripar / espatllar
g. El got va caure a terra i es va .......................................
h. El rellotge em va caure a l’aigua i se’m va .................................
i. Em vaig enganxar els pantalons en un ferro i se’m van ............................

19
C om es destrien
els diferents sentits
d’una paraula

26. Cadascuna d’aquestes paraules té dos sentits. Fes una frase

per cada sentit de la paraula. Si tens algun dubte o només
et recordes d’un dels sentits de la paraula, consulta el
Primer Diccionari.

ratolí
a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ploma
c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pom
e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

crosta
g. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

h. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20
27. A continuació trobaràs dues parelles de paraules homònimes,
és a dir, que s’escriuen igual però que tenen significats molt
diferents. Amb l’ajut del Primer Diccionari relaciona cada pa-
raula i el seu dibuix amb la definició corresponent. Finalment,
escriu una frase a partir de cadascuna de les paraules.

a. molla1 Peça de metall, normalment

en forma d’espiral, que és
elàstica i es pot arronsar o
estirar segons que hi fem
força o no.

b. molla2 Part tova i blanca de dins del

pa.

a. ............................................................................................................

b. ............................................................................................................

c. truita1 Menjar fet amb ou batut fre-

git a la paella.

d. truita2 Peix que viu als rius i als

estanys de muntanya, molt
apreciat com a aliment.

c. ............................................................................................................

d. ............................................................................................................

21
C om es troba el
significat dels mots
derivats i compostos

28. Amb l’ajut del Primer Diccionari, completa aquestes frases

afegint-hi la paraula que hi falta, la qual haurà de corres-
pondre a la definició que hi ha entre parèntesis i haurà de
ser un derivat de la paraula de color gris.

a. Aquella planta tenia les fulles ..............................................................

(d’un color que tirava a groc)

b. En aquest terreny tan ................................................. els arbres no hi

creixen bé. (ple de sorra)

c. En Pep té una moto molt grossa i molt ...............................................

(que fa molt soroll)

d. Aquest gos tot el dia corre amunt i avall, és molt ................................

(li agrada molt de jugar)

e. El Cabrerès és una zona molt ............................................

(que hi cau molta pluja)

f. Us ensenyaré un .................................................. on ningú no ens

(lloc que va bé per amagar-se)
podrà trobar.

g. Aquell senyor vell era molt ...........................................

(que sovint està malalt)

h. M’agrada la ............................. del mar.

(color blau)

22
29. Forma compostos relacionant paraules de la columna A amb
paraules de la columna B. Si cal, consulta el Primer
Diccionari.
A B Compost
a. busca fils ..........................
b. llepa raons ..........................
c. caga dret ..........................
d. esquena content ..........................
e. panxa dubtes ..........................

30. Completa cadascuna de les frases amb la paraula composta

corresponent de l’exercici anterior. Si cal, consulta el Primer
Diccionari.

a. Aquell noi no fa mai res, no li agrada treballar: és un ..........................

................................
b. Ella no està mai segura de res, sempre dubta de tot: és una ...............
.......................................
c. Gairebé no li agrada cap menjar, troba pèls a tot arreu: és un .............
..............................................
d. Només fa que discutir-se i barallar-se amb tothom: és una ..................
..............................................
e. El teu cosí és molt tranquil, no es preocupa mai de res: està fet un
..............................................

© del text: Francesc Codina

© de la maqueta i els dibuixos: Javier Aceytuno
© d’aquesta edició: Eumo Editorial. Pl. de Miquel de Clariana, 3. 08500 Vic
Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
–Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic–
ISBN: 84-9766-019-6
23
Un diccionari adreçat als alumnes dels cicles mitjà i superior
d'educació primària i dels primers nivells d'educació secundà-
ria (8-14 anys).

Més de 17.000 entrades

rigorosament seleccionades, que cobreixen el lèxic corrent, el
lèxic literari i la terminologia de les diverses matèries escolars.

Més de 25.000 definicions clares

i precises, acompanyades d'exemples que ajuden a compren-
dre el sentit de les paraules i en mostren l'ús.

Un ampli recull
de sentits figurats i especialitzats, de frases fetes, d'expres-
sions i de locucions.

Informació sobre l'ortografia i la morfologia de

les paraules, que inclou un quadre dels adjectius numerals,
quaranta-quatre models de conjugació i un índex de formes
verbals irregulars.

Una presentació atractiva, amb 32 pàgines de color,

15 il·lustracions temàtiques, 8 mapes i 570 dibuixos.

Un llibre indispensable tant a casa com a l'escola.

24