rea de Formaci Lingstica

CLAU
DIFTONG I DIRESI
1.
1 se-uen (2)

6 mar-ro-qu (3)

11 jeu-re (2)

2 pa-lla (2)

7 a-ca-ba-ri-a (5)

12 ia-ia (2)

3 te-ni-a (3)

8 guar-di-o-la (4)

13 fai-xa (2)

4 bo-ia (2)

9 pin-g (2)

14 rei-na (2)

5 a-lleu-ge-rir (4)

10 no-vel-la (3)

15 qes-ti- (3)

Ex Maria Ma-ri-a 3

11 es-gl-si-a 4

22 quo-ci-ent 3

1 iot 1

12 tot-ho-ra 3

23 te-a-tre 3

2 sub-rat-llar 3

13 til-la 2

24 a-e-ri 3

3 vos-al-tres 3

14 pany 1

25 ai-ge-ra 3

4 co-ni-xer 3

15 v-cu-a 3

26 es-tu-di-a 4

5 lin-gis-ta 3

16 La-ia 2

27 pa-ci-n-ci-a 5

6 ca-nya 2

17 en-re-nou 3

28 ce-lla 2

7 re-ien 2

18 con-t-nu-a 4

29 es-tu-di-a 5

8 pa-rai-gua 3

19 pres-si- 3

30 a-bai-xar 3

9 qes-ti-o-na-ri 5

20 a-or-ta 3

31 duu 1

10 ve-uen 2

21 di-uen 2

32 cui-na 2

2.

3.
REGLA: Escrivim diresi sobre la u, darrere de g o de q, per indicar que
pronunciem la u davant de e o de i.
4.
REGLA: Quan una i o una u que es troben en un context en el qual podrien
consonantitzar-se no ho fan pas, ans mantenen el seu valor plenament voclic, indiquem
aix per mitj de la diresi, llevat que, segons les regles generals de l'accentuaci, la
mateixa lletra on shauria de collocar la diresi porte accent (ja que laccent t
preferncia sobre la diresi).
5.
a) Els mots que porten les terminacions llatines -us, -um no porten mai diresi en
la u.
b) Els mots comenats per la majoria de prefixos (anti-, auto-, bi-, co-, contra-,
gastro-, infra-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, primo-, quasi-, radio-, re-,

M C O Diftong i diresi

rea de Formaci Lingstica

semi-, tele- i termo-) seguits immediatament de vocal tampoc no porten mai
diresi en aquesta. (Aquesta regla no saplica, per, als mots rell, rellar i a
les formes de la flexi del verb reeixir resc, rexes, rex...-, on re- t un valor
peculiar.)
c) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no porten mai diresi en la i amb
qu comena el sufix. (Aquesta regla no saplica a les paraules prosme i
llusme, ja que ac la terminaci isme no t valor de prefix.)
d) No escrivim mai diresi en la terminaci de les formes verbals dinfinitiu,
gerundi, futur i condicional.
6.
com en aiges: freqent, conseqent, bilinge, pasqes
com en rona: Ral, Sal, tat, cafena, Cam, oda, Sussa
7.
AMB DIRESI:
espontanetat, fludesa, judatzar, helicodal, Lluset, runa, saquer, sedum,
simultanetat, sobresement, tradua, trador
SENSE DIRESI:
a) duen accent grfic: ve, seduem
b) terminacions llatines us, -um: harmnium, pdium, Srius
c) prefixos anti-, re-, etc: antiinflamatori, coincidncia, contraindicaci,
reincident, reunificar, semiindicaci
d) sufixos isme, -ista: ateisme, egoista
e) infinitiu, gerundi, futur i condicional: agrair, destruint, traduiria, traireu
8.
Ucrana
continutat

Sal
obliqes

aigen

pasos

homogenetat

venatge

rell

linleum

agrats

sussos

autointoxicar

sucidi

Mrius

reuni

dirn

herona

pdium

altruisme

aqeducte

coincidncia atribuir

lingista

allada

substituda

obliqitat

ram

pasqes

cossor

agrada

seduu

agraint

conduiria

9.
produirem

posseint

succets

obeen

seduirem

beneres

traduu

destrieu

dedua

agraireu

redut

benera

succeiria

produem

llut

deduem

maleen

reduirem

traa

maleen

M C O Diftong i diresi

rea de Formaci Lingstica

10.
a. La decisi que havia de prendre depenia de no s quines conseqncies.
b. En aquell pas estaven contribuint a la degradaci del medi.
c. El medicament que es pren la vena no t cap contraindicaci.
d. Vaig coincidir en una reuni d'amics amb la teua amiga sussa, que estava ms
alegre que unes pasqes.
e. Si treballreu com jo treballe, us ho agrairia molt i tots neixirem beneficiats.
f. Em mirava de rell quan li vaig dir que aquelles paraules eren intradubles.
11.
oir: oir, ot

proveir: proveir, provet

succeeixen: succeir, succet

produiran: produir, produt

reduir: reduir, redut

condueix: conduir, condut

obeeix: obeir, obet

seduem: seduir, sedut

destruiran: destruir, destrut

construeixen: construir, construt

12.
a. El cnsol sus va agrair la collaboraci dels jesutes.
b. Llus fa un programa dirn de rdio. Avui parlar de la influncia del trfic
de cocana en la situaci econmica dels pasos del tercer mn.
c. Si condurem amb ms prudncia, no hi hauria tants accidents de trnsit.
d. L'empresari, que s'havia arrunat, estava amonat per la quota que li havien
atribut.
e. No s per qu estan tan preocupats els de l'associaci de vens.
f. L'eloqncia i la fludesa de la noia biscana em van influir
satisfactriament.
g. M'amona que hi haja tanta gent demanant almoina.
h. Han benet tothom, fins i tot els ms beneits.
13.
a. La qesti s que no s quines conseqncies pot tenir la teua decisi.
b. Llusa es va deixar influir per la pretesa genunitat del producte.
c. La primera qesti no podia ser ms ambigua, i les qestions segents tamb
posseen una ambigitat considerable.
d. Els quatre sarrans lluen les seues simitarres.

M C O Diftong i diresi

rea de Formaci Lingstica

e. Com vols que continue la seqncia?
f. Els mots segents semblen intradubles.
g. El seu carcter egoista no coincidia gens amb l'altruisme de la vena.
h. Aquesta freqncia no s captada per l'oda.
i. Per ms que t'hi amones no reduirs les diferncies entre els vens.
14.
oir

oa

oes

oen

traduir

tradua

tradues

traduen

lluir

llua

llues

lluen

incloure

incloa

incloes

incloen

introduir

introdua

introdues

introduen

coure

coa

coes

coen

posseir

possea

possees

posseen

construir

construa

construes

construen

15.
a. T'estic molt agrat / agrada (AGRAIR) per tots els favors que m'has fet.
b. Mentre la nostra fbrica produa (PRODUIR), les del costat s'enfonsaven.
c. Anit observava com el sopar es coa (COURE) a poc a poc.
d. Introduu (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.
e. Conv que vosaltres mateixos ho deduu (DEDUIR) en pocs minuts.
f. El sucre no es dilua (DILUIR) prou b perqu el caf era fred.
g. Cal que vosaltres disminuu (DISMINUIR) les despeses generals.
h. Possea (POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
i. Mentre estaven encesos els llums, el cartell llua (LLUIR) amb fora.
j. El sobre que vaig rebre incloa (INCLOURE) tamb la sollicitud.

M C O Diftong i diresi

rea de Formaci Lingstica

CLAU
ACCENTUACI
1.
nutic, nixer, farmacutic, bolgraf, esglsia, estmac, brixola, apstol, direm,
vlua, famlia, comboi, colomins, pretn, fcsia, crrer, Ramon, exmens,
examen, algun.
2.
hispanoameric, meritriament, feliment, nicament, completament, pobrament
catalanoaragons, tilment, estpidament
3.
L'EXRCIT AMB FALDILLA
Quan fa uns anys es present al Congrs dels Diputats una proposta per a la
incorporaci de la dona a la professi militar va semblar que all era un
autntic disbarat. Tots els grups poltics votaren en contra i s'al una gran
polmica a tot arreu del pas. S'allegaren problemes dinfraestructura perqu les
acadmies i les casernes estaven preparades noms per a homes. Com si les
dones frem extraterrestres i no convisqurem contnuament amb ells a casa, a
les universitats, a les fbriques, tallers i oficines! Problemes de fora fsica per a
usar armes pesants i fer exercicis esgotadors. Com si les dones no guanyrem
medalles a les olimpades! Problemes de tradici masclista davant la possibilitat
que una dona "tinguera comandament" sobre un batall o un exrcit d'homes.
Com si no hi hagus tota una elit de dones dirigint bancs, indstries o consells
de ministres! Semblava que els que pensaven aix estigueren ancorats en el
perode de la histria en qu Concepcin Arenal hagu de disfressar-se d'home
per entrar a la universitat, quan els nics treballs que una dona podia exercir eren
els de mestra, tabaquera, cupletista, perruquera, modista, mainadera o senyoreta
de companyia.
4.
fcilment
pobrament
ingnuament
agradablement
breument
audament
pseudoprofeta
vicealmirall
anticlerical
sotssecretari

M C O Accentuaci

sobrealimentaci
sobrecrrec
contracolp
contraproposta
entrecanal
entresuat
exministre
expresident
preromnic
precristi

trencacolls
esquenadret
rodamn
camacurt
carabrut
caranet
palplantat
picapedrer
para-sol
esgarriacries

anormal
enasprar
inexpressable
desfer
reescriure
exalar
exposar
preveure
tothom
potser

rea de Formaci Lingstica

5.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
i.
j.
k.
l.
m.

Magradaria viatjar al desert del Shara i conixer els tuaregs.

Lobo s un instrument musical de fusta.
El timp forma part de lorella mitjana.
Quants litres sn un quilolitre?
T esquerdat lomplat i li lhan denguixar.
La medulla s a dins de la columna vertebral.
El fardatxo s un rptil.
Cada dia lamenaa dels mssils s ms forta.
T tres diptries a cada ull.
Aquesta figura geomtrica s un poledre.
Colloca les notes al pentagrama.
T una malaltia a la sang. Li falten leuccits.
Els ibers habitaven antigament a la nostra terra.

6.
a. La metamorfosi de l'eruga va ser rpida.
b. Un monlit s un monument de pedra d'una sola pea.
c. Anglfob s aquell que no t simpaties per Anglaterra.
d. La indstria txtil va de baixa.
e. Va caure un aerlit prop d'ac.
f. Damunt nostre tenim el zenit.
g. Diuen que el fluor evita la cries.
h. Un hectogram sn cent grams.
i. Ha quedat mal enregistrat. El magnetfon no va b.
j. Val ms un telegrama que una carta. s ms rpid.
k. Quin gol! Aix s que s bon futbol.
l. Les plantes que tenen els rgans reproductors ben visibles sn fanergames.
m. Una inflamaci dels pulmons s una pneumnia.
7.
1. Si l'anestesies, vigila la pressi.
2. Aquestes anestsies sn diferents.
3. Ja has fet la denncia?
4. Denuncia els fets tan aviat com pugues.
5. No diferencies all que s bo d'all que s dolent.
6. Les diferncies entre nosaltres sn moltes i no ens entendrem.
7. Renuncia als privilegis que tens.
8. Cal fer una renncia oficial.
9. Se li produ la mort per asfxia.
10. Ac dins s'asfixia un.
11. Sn injries molt greus.

M C O Accentuaci

rea de Formaci Lingstica

12. Si els injuries, et demandaran.
13. T una pronncia molt particular.
14. Pronuncia-ho a poc a poc.
15. All la cadena perptua no existeix.
16. Aquesta tradici es perpetua de generaci en generaci.
17. Ara copia tot el text.
18. La cpia ha eixit molt borrosa.
8.
a. espatla
b. punxat
c. copia
d. corren
e. banya
f. conte
g. bta
h. pati
i. agafat
j. dines
k. avis
l. valen
m. invalida
n. torren

9.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
i.
j.
k.
l.
m.
n.
o.
p.

manya
lleones
consol
ancora
marginal
animal
fabrica
integra
carrega
compren
porr
angles
celebres
guardi
cntim
veiem

M C O Accentuaci

espatl
punxat
cpia / copi
corrent
bany
cont
bot
pat
agafat
diners
avs
valent
invlida / invalid
torrent

many
lleons
cnsol
ncora / ancor
marginal
animal
fbrica / fabric
ntegra / integr
crrega / carreg
comprn
porro
angls
clebres
gurdia
sentim
viem

rea de Formaci Lingstica

10.
1. Noms t un parell de sabates.
2. M'agrada el te amb llima.
3. No t vergonya.
4. Aquell xicot s ben ros.
5. M'han dit que es diu Llus.
6. Es pren el caf sense sucre.
7. Si vns de seguida, encara hi arribarem.
8. La moto tamb te la vens?
9. Veig que vns amb cotxe.
10. Diu ma mare que vingues.
11. Hi t la m trencada.
12. S'ha fet mal a la m.
13. Desprs de dinar far un son.
14. Ara sn les dotze.
15. Aquesta vesprada tinc molta son.
11.
1. Aquest gos t el pl ben ros.
2. Aneu pel cam que us dir.
3. Arribaran pel lloc ms impensat.
4. Ja li ix el pl a la cua.
5. Ja est b del tot.
6. El fill del pastor jugava amb un be.
7. Cada dia ho fa ms b.
8. B, i tu qu dius?
9. Encara no t els plats nets.
10. Els meus nts ja sn molt grans.
11. Nosaltres som nets i polits.
12. Han arribat els seus fills i els seus nts.
13. En vull ms.
14. Diu que vindr el mes que ve.
15. Aquestes sn mes germanes.
16. Jo ja no en s ms.
17. Si vols venir, corre.
18. S que vull venir!
19. Veritat que s que ho tens tu?
20. S que ho tinc.
12.
1. De qu em parles?
2. M'agradaria que vingueres prompte.
3. La xica que vaig conixer a la festa s de de Gandia.
4. Qu vols que et diga?
5. s un s negre.
6. S'ha trencat un os de la m.
7. Aquell s pren el sol.

M C O Accentuaci

rea de Formaci Lingstica

8. El gos rosega un os.
9. Encara que em dic Carlo, no sc itali.
10. Dormia com un soc.
11. Mira que arribes a ser soc!
12. Sc jo, obriu!
13. S'ha comprat unes botes noves per a caminar per la muntanya.
14. Totes les btes sn plenes de vi blanc.
15. Les botes que porte em fan mal.
16. Ompli les btes de moscatell.
13.
1. Dem jugaran un partit de futbol.
2. Es forma algun nvol en l'atmosfera.
3. Treballveu en la indstria txtil.
4. Ara gravarem la veu de Maria amb el magnetfon.
5. Si li graduen la vista veuran quantes diptries t.
6. Com s que no ho fas b?
7. Adu... i dna records a la famlia.
8. Has d'estrnyer ms fort amb la m.
9. Corria per aquests mons de Du.
10. Va regalar un s de joguina al seu nt.
11. No s de qu va.
12. Ets tu? S, sc jo.
13. El te em fa passar la son.
14. Feu bon s dels diners que us done.
15. Vs-hi de seguida.
16. s un mn ben complicat.
17. Ens va anar b menjar carn de be.
18. Qu vols que li diga?
19. Sec a terra prop del llit. (correcta)
20. Vs pel carrer de dalt.
21. Diu que s, que vol el joc.
22. S, ja t'ho he dit: estava fora de si.
23. Un gos de pl llarg.
24. Difcilment cantaran cada dia.
25. L'Anton busca un clima sa.
26. El senyor marqus s'ha desprs del servei.
27. Desprs li vaig dir que marqus el paper fi.
28. Faries ms b de no fumar tants fries.
29. Cantar un cnon.
14.
1. mra
2. pl
3. mu
4. su
5. dna

M C O Accentuaci

rea de Formaci Lingstica

6. bta
7. sc
8. b
9. s
10. mn
11. sn
12. vs

15.
1. vs
2. neu
3. besnt
4. rei
5. meu
6. revnen
7. sc
8. pregadu
9. seu
10. nt
11. satisfu
16.
MONOSLLABS

AGUTS

dem
francs
verns
carb
oport
cam

bou
riu
pla

PLANS

ESDRIXOLS

prleg
tom
prncep
donveu2

brixola
rea
fsica
mxima
contnua
dria

els mots plans

NO acabats en
vocal, vocal+s,
-en, -in

tots els mots

esdrixols

17.

SACCENTUEN

M C O Accentuaci

els mots
polisllabs aguts
acabats en vocal,
vocal+s, -en, -in

rea de Formaci Lingstica

arrs
ress

crixer
til
clcul
cnter
cid
tornveu2
mbil
orgens

els mots monosllabs; els

aguts NO acabats en vocal,
vocal+s, -en, -in
NO
SACCENTUEN1

grcia
frmula
bstia
perptua

els mots plans acabats en

vocal, vocal+s, -en, -in

esglai2
aneu2
Ramon

roure
llengua
quatre
examen

(1) Recordeu, per, que hi ha tamb algunes paraules monosllabes la majoria, per tamb
bisllabes- que porten accent diacrtic, encara que segons les regles generals no haurien de dur
accent grfic.
(2) Tingueu en compte que la i i la u que apareixen en segona posici en els diftongs decreixents
estan consonantitzades, s a dir, que funcionen com a consonants i no les considerem com a
vocals a lhora daplicar les regles daccentuaci.

18.
a) Antnia va tenir exmens ahir al mat.
b) Desprs del futbol tenien la intenci d'anar a Valncia de festa.
c) En lorigen daquests fenmens conflictius hi ha la situaci de misria en qu
tanta gent es veu obligada a viure.
d) La dona del marqus sempre em dna records per a tu.
e) De seguida he comprs que el volia regalar al seu marit.
19.
L'sser acabava de parlar i clav el seu esguard en mi, esperant una resposta.
Per jo estava atnit, perplex, i era incapa d'ordenar les meues idees per
entendre l'abast total de la seua proposta. Continu:
Heu de crear una dona per a mi, amb la qual puga viure i intercanviar
aquells afectes necessaris per a la meua existncia. Aix noms ho podeu fer vs,
i us ho demane com un dret que no heu de negar-vos a concedir-me.
L'ltima part d'aquesta narraci havia tornat a encendre en mi la ira que havia
anat desapareixent mentre m'explicava la vida pacfica que havia dut entre els
habitants de la casa. Mentre el monstre em deia aix ltim, no vaig poder
reprimir per ms estona la rbia que bullia dins meu.

M C O Accentuaci

rea de Formaci Lingstica

M'hi negue vaig respondre-li; i cap tortura no aconseguir mai que hi
accedisca. Pots convertir-me en l'home ms dissortat, per no em fars mai
menyspreable als meus propis ulls.
20.
a. Aquell austrac no era un home sa: primer una pneumnia, desprs els
czemes a les mans; tot seguit la medulla, i ara l'aturada cardaca.
b. En Raimon sempre rumia qu far si la situaci no canvia.
c. Aquest xofer (o: xfer) abans treballava en una indstria txtil.
d. En el perode dels ibers es van aixecar molts monlits.
e. s una novella policaca sobre un assassinat que va ocrrer al Tibet.
f. Els problemes politicosocials no van influir prcticament gens en els Jocs
Olmpics.
g. Que vols te? O t'estimes ms que et faa una mica de caf? Crida ms; no s
pas que em dius.
21.
a. Vs fora i veurs que hi ha unes dones mores que venen mres.
b. Posa el vi que ha quedat a la bta, i els ossos, dna'ls a aquells gossos.
c. El meu nt s un xiquet que es diu Llus i que t deu anys.
d. Ves qui ho havia de dir! Ho feu en quatre dies i traieu un excellent.
e. Aquestes dones de les parades que venen caf mlt vnen de molt lluny.
f. Si vols li dir que s, per pense que fra bo esperar una mica ms.
g. Quan sec se'm fan scs a la roba.

M C O Accentuaci