Refor I Ampliació Llengua 3r

20/12/04
17:38
Pgina 1
Refor i
ampliaci
Llengua
Fitxes de refor
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
La comunicaci ............................. 3
La c i la q ....................................... 4
La llengua....................................... 5
La g i la gu ..................................... 6
Paraules i oracions ........................ 7
El punt .......................................... 8
Sons i lletres .................................. 9
La diresi...................................... 10
Sllabes i diftongs ........................ 11
La g i la j ..................................... 12
Narrar una seqncia .................. 13
Classes de sllabes....................... 14
La interrogaci i ladmiraci ......... 15
Classes de substantius ................. 16
La r i la rr ..................................... 17
El gnere dels substantius ........... 18
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
La x, la tx i la ig ........................... 19
El nombre dels substantius .......... 20
La coma ...................................... 21
Larticle ....................................... 22
Ls de br i bl ............................... 23
Expressar opinions ....................... 24
Ladjectiu ..................................... 25
Ls de mb i mp ........................... 26
Gnere i nombre de ladjectiu ...... 27
Partici de paraules ..................... 28
Els pronoms personals ................ 29
El guionet ................................... 30
El verb ......................................... 31
Els dos punts ............................... 32
Expressar un desig ...................... 33
Fitxes dampliaci
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
1
2
3
4
5
............................ 34
............................ 35
............................ 36
............................ 37
............................ 38
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
6 ............................ 39
7 ............................ 40
8 ............................ 41
9 ............................ 42
10 .......................... 43
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
11
12
13
14
Primria
785385 _ 0001-0048.qxd
.......................... 44
.......................... 45
.......................... 46
.......................... 47
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 2
Refor i ampliaci Llengua 3 s una obra collectiva concebuda,

creada i realitzada al departament dEdicions Educatives
de Santillana Educacin, S. L./Voramar S. A., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text: Empar Tortosa
Illustraci: Toni Cabo
Correcci: Laia Arenas i Antoni Soriano
Composici, confecci i muntatge: Lus Gonzlez i Laura Gil de Tejada
Edici: Empar Tortosa
2005 by Voramar/Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 785385
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 3
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Quan transmetem informaci als altres i els altres entenen la informaci

que els donem diem que hi ha hagut comunicaci.
Hi ha moltes maneres de comunicar-se (mitjanant gestos, sons, senyals
visuals), per la forma de comunicaci ms utilitzada per les persones
s el llenguatge.
1. Relaciona. Quina forma de comunicaci es fa servir?
2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.
gestos
sons
senyals visuals
llenguatge
En vols un?
2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.
La comunicaci
785385 _ 0001-0048.qxd
27/12/04
13:00
Pgina 4
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Davant de a, o, u sescriu c.
Davant de e, i sescriu qu.
ca
co
cu
que
qui
2. Completa els buits amb c o qu.
No h^ h un v l v eri.
El po et vie> l po er.
H
olli un tom l tom er.
A are l^ agrae> mol e be ile

^ el c i.
La c i la q
1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 5
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Quan parlem i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes

llenges diferents: el castell, langls, el francs, el rus Per perqu
dues persones sentenguen, han de parlar la mateixa llengua.
Nosaltres ens entenem perqu ara estem utilitzant la mateixa llengua:
el valenci.
1. Llig i respon.
Sorry, I dont
understand you.
Em podries dir quina

hora s, per favor?
Creus que les dues xiquetes sentenen?
Quines llenges parlen les xiquetes?
Per qu?
Quina llengua parles tu normalment?

2. Anota tantes llenges com pugues.
Es parlen
a Espanya
Es parlen en
altres pasos
3. Llig i escriu en valenci el que diu el xiquet. Desprs, inventa altres missatges
en qu canvies vocals o consonants i mira si els companys tentenen.
Ul butut du llumu s
ul quu ms mugrudu.
La llengua
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 6
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Per representar el so de la g de gol:

Sescriu g davant de a, o, u.
Sescriu gu davant de e, i.
1. Resol lencreuat. Totes les paraules porten g o gu.
Tria dues paraules de lencreuat i escriu una oraci amb cada una.
2. Relaciona i escriu com en el model.
pig
tort
f^
6
La g i la gu
m>
pige
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 7
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjanant

el llenguatge utilitzem oracions. Les oracions estan formades
per paraules collocades en un ordre determinat.
1. Marca els missatges que siguen oracions.
Mare de la
Carles pomes
menja.
Miquel vol
ser veterinari.
Vols segur
Andreu
vaja que?
Tornarem a
les quatre.
Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?

2. Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules.
Maria
de
juguem
Nosaltres
un
entrep
pernil.
pilota.
es menja
3. Inventa i escriu almenys dues oracions ms per a continuar la histria.
U> di, Jord^ v ana

paseja e bos.
Paraules i oracions
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 8
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Quan escrivim, posem un punt al final de cada oraci.

Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit, punt i a part i punt i final.
La paraula que va darrere dun punt sescriu amb majscula inicial.
Ahir vam anar dexcursi a la muntanya feia un dia esplndid els pares van agafar
una cistella plena de coses bones i vam dinar sobre lherba
Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?

punt i seguit
punt i a part
punt i final
2. Dibuixa el teu joguet preferit i escriu un text explicant per qu tagrada jugar-hi.
No oblides els punts ni les majscules.
El punt
1. Copia el text posant els punts i les majscules que calga.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 9
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Quan parlem pronunciem sons. Per a representar els sons per escrit
utilitzem les lletres. En valenci tenim 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants.
Totes aquestes lletres ordenades formen lalfabet: a b c d e f g h i j k l m n o
p q r s t u v w x y z.
1. Ordena les lletres i escriu-ne els noms. Desprs, compta les consonants
i les vocals.
a
r
a
p
f
l
a
o
Vocals
Vocals
Vocals
Consonants
Consonants
Consonants
2. Substitueix cada xifra per la lletra que ocupa aquesta posici en lalfabet
i descobreix el missatge secret.
10 - 15 - 1 - 17 - 21 - 9 - 13
5 - 12
7 - 15 - 19
22 - 1
1 - 13 - 2
21 - 12 - 12 - 5 - 18 - 5 - 19
4 - 9 - 19 - 6 - 18 - 5 - 19 - 19 - 1 - 18
7 - 15 - 18 - 18 - 1
6 - 15 - 19 - 17 - 21 - 5 - 19
Escriu les paraules del missatge anterior que porten dgraf i encerclals.
Sons i lletres
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 10
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
En els grups gue, gui i que, qui la u no sona.

En els grups ge, gi i qe, qi la u s que sona. Posem diresi ()
damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.
1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.

qestionari
mandonguilla
La u no sona
botiguer
lingista
aqfer
quinze
queixa
2. Escriu els seus noms. Tots porten diresi.
3. Posa diresi a les paraules que ho necessiten.
Le anguie nada> e e aige rboe.

Estav conen co u>e pasqe.
Aqell ni, e ege esta> intranqui'e.
Miqe practic e piraguis.
L^ va> di q aqel ungen
no er bo e a qeixa.
10 La diresi
llenges
sona
LaLau usona
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 11
Fitxa
Refor
Nom
Data
Recorda
Una sllaba s cada un dels colps de veu amb qu pronunciem

una paraula.
Totes les sllabes han de tindre almenys una vocal per a poder-les
pronunciar. Per hi ha vegades que apareixen dues vocals juntes
en una mateixa sllaba; aleshores diem que hi ha un diftong.
1. Ordena les sllabes i escriu les paraules.

1
sam
na
ci
or
sa
ca
en
di
Relaciona amb nmeros. Com s cada paraula segons les seues sllabes?
bisllaba
trisllaba
polisllaba
6
2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong.

5
1. Per a dinar, has de parar

2. Cau del cel quan fa molt de fred.
3. s de ferro i es posa a les finestres
perqu no entren els lladres.
4. Els emprem per a caminar.
5. Lloc de la casa on es fa el menjar.
6. Cada mat, et rentes la cara amb ella.
dor
Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.

Sllabes i diftongs
11
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 12
Fitxa
10
Refor
Nom
Data
Recorda
Per representar el so de la g de gerani:

Sescriu j davant de a, o, u.
Sescriu g davant de e, i.
gat
gira-sol
gel
juny
jove
erugues
jaqueta
guila
corregir
passejar
paraigua
genoll
poregs
major
ajuntar
enganyar
Classifica les paraules que has encerclat.

ja
ge
jo
gi
ju
2. Completa amb g o amb j les paraules de cada famlia.
taro> , taro> e, taro> in, taro> ad

bot^ , bot^ e, bot^ et, bot^
roges
12 La g i la j
truj
boges
pluges
truges
3. Escriu en singular, com en el model.
1. Encercla les paraules que sonen com gespa.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 13
Fitxa
11
Refor
Nom
Data
1. Ordena amb nmeros aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.
16 setmanes
Eixida de lou
12 setmanes
6 setmanes
Completa la narraci del que passa en cada vinyeta.

1
D prie, el culerot no e>e>

A ca 6 etma>e, el ie> e
A ca
, el ceie> e
Finalen, a ca 16 etma>e, e granoe

s> adule ^ j no e>e>
2. Ara explica qu passa en cada seqncia i sabrs com salimenten

les granotes. Has de fer servir aquestes expressions.
Finalment
De primer
A continuaci
localitz l pes ^
Narrar una seqncia
13
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 14
Fitxa
12
Refor
Nom
Data
Recorda
La sllaba tnica duna paraula s la sllaba que sona ms forta.

Les altres sllabes de la paraula sanomenen sllabes tones.
De vegades, en escriure, sindica quina s la sllaba tnica
duna paraula posant una ratlleta (`) sobre la vocal. Aquesta ratlleta
sanomena accent grfic.
castany
F
F
F
2. Encercla la sllaba tnica i copia cada paraula en la columna corresponent.

bal
cartera
poal
ltima
sllaba tnica
tmbola
mercat
mnega
Penltima
sllaba tnica
bossa
alfbega
Antepenltima
sllaba tnica
Encercla amb roig les paraules anteriors que porten accent grfic.
14 Classes de sllabes
plstic
1. Escriu els seus noms. Desprs, copia la sllaba tnica de cada paraula
i descobrirs lanimal secret.
785385 _ 0001-0048.qxd
27/12/04
13:00
Pgina 15
Fitxa
13
Refor
Nom
Data
Recorda
Escrivim un signe dinterrogaci (?) al final duna pregunta.

Escrivim un signe dadmiraci (!) al final duna exclamaci.
1. Completa amb els signes dinterrogaci (?) o dadmiraci (!).
Aenci, enyoe ^ enyor

No e ere> e nost esectac
Voe> vo el cavall ballarin
Co>eie> el pallasso volador
Ha> vis algun gad u> ho
amb bicicet sob un cord
20 ete altur
Vinge> a nost cir ^ vora>
to aix ^
2. Qu deuen dir? Escriu una pregunta i una exclamaci.
La interrogaci i ladmiraci
15
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 16
Fitxa
14
Refor
Nom
Data
Recorda
Els substantius anomenen persones, animals o coses.

Els substantius comuns anomenen persones, animals o coses
de manera general.
Els substantius propis anomenen una persona, un animal o una cosa
concreta.
Hu^ h vingu u>

no clas.
mol simpti! En h conta q aban vivi
e> un
enuet, pro
l
, amb e e
,
q eni mole
^
Classifica els substantius que has escrit abans.
Anomenen persones
Anomenen animals
Anomenen coses
2. Fixat en els dibuixos i completa les oracions amb un substantiu com

i un de propi.
A e
, l^ die>
A aqest
16 Classes de substantius
, l^ die>
1. Escriu el substantiu que corresponga a cada dibuix i podrs llegir el text.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 17
Fitxa
15
Refor
Nom
Data
Recorda
El so de r suau sescriu amb r.

El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr:
Sescriu r a principi de paraula o darrere de consonant.
Sescriu rr entre vocals.
1. Busca en la sopa de lletres els seus noms i copials al lloc corresponent.
r forta
H
C
A
R
R
O
B
M
A
K
I
E
C
A
R
A
T
O
L
R
A
U
D
S
B
D
T
G
M
V
E
E
O
R
C
N
A
A
L
L
C
A
K
R
U
L
N
P
T
U
S
R
R
A
B
O
S
A
r suau
2. Completa amb r o rr. En acabant, requadra les r fortes i encercla les r suaus.
H^ havi u> esqu^ o omb l c asc.

F a> h
ega e o qudê e cossio.
An^ e l ^ h^ coll^ e
oele
^ oman.
L^ ha>
egala u> @ o colo
oi@.
E j d E> i est p fo mige.
La r i la rr
17
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 18
Fitxa
16
Refor
Nom
Data
Recorda
Tots els substantius tenen gnere, s a dir, poden ser masculins

o femenins.
Els substantius masculins solen dur davant paraules com el, un, aquest
Els substantius femenins solen dur davant paraules com la, una, aquesta
Malei un
,
l
, po et,
^ esp un
MEN
1r plat
Consom
Ensalada
2n plat
Carn
Peix
Jo peeris e
,
e
^, e poste,
u>
Postres
Pastisset de poma
Quallada
Respon.
Quin s el gnere dels substantius de la primera comanda?
Quin s el gnere dels substantius de la segona comanda?
2. Escriu el femen de cada paraula on corresponga, segons com es faa.
pobre
bess
Afegint una -a
padr
masover
Canviant la -e per una -a
pobr
18 El gnere dels substantius
porter
pediatre
Afegint -na
1. Llig el men i completa les comandes amb un plat de cada apartat.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 19
Fitxa
17
Refor
Nom
Data
Recorda
Per representar el so de la x de xiquet:

Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1. Encercla les paraules que tinguen el so de xiquet.

cuixa
mareig
maduixa
empatxar
xarop
xorio
xarxa
panxa
xocolate
peix
Completa el text amb les paraules que has encerclat abans.
Ahi, Guile eebr e e anirsar^.

H^ havi entepan
, erni
^ format@, ^ u> past enor
. Ce q e> vai@
enja mass ^ e vai@
,
erq e ei ma l
.
A , esta> tot coren,
jugan ^ cridan. Qui>
!
2. Escriu els seus noms. Tots tenen el so de xutar.
La x, la tx i la ig
19
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 20
Fitxa
18
Refor
Nom
Data
Recorda
Tots els substantius tenen nombre, s a dir, poden anomenar una sola
cosa o ms duna.
Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular.
Els substantius que anomenen ms duna cosa estan en plural.
1. Fixat en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabs.

XULLES
PA
He comprat productes que

sanomenen amb substantius
en plural.
He comprat productes que

sanomenen amb substantius
en singular.
20 El nombre dels substantius
pedra
camisa
carranc
peu
lle
2. Forma el plural daquests substantius.
POMES
OUS
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 21
Fitxa
19
Refor
Nom
Data
Recorda
Escrivim coma (,):

Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, desprs de la salutaci.
1. Llig la recepta de cuina i completa la nota amb el que cal comprar

per a fer-la. No toblides de les comes i el punt i final.
Pasts de xocolate
Ingredients:
200 gr de xocolate desfet.

100 gr de mantega.
50 gr de sucre
4 ous
100 gr de nous
pelades i trossejades
50 ml de nata lquida
Aqest sprad
compra xocola,
2. El vent sha emportat les comes daquesta postal. Posa-les tu on calga.
Xbi, 28 agos 2005

Estimad Ann
Rf Isa Este ^ jo pase
e di l platj. Hu^ e e
submarinis ^ e vis u> pol
cin cavalet ma algu>e estee
^ molt eixo. J vor qui>e foto!
Un abraad.
Pa
La coma
21
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 22
Fitxa
20
Refor
Nom
Data
Recorda
Els articles sn les paraules que solen anar davant del substantiu.
Els articles tenen gnere i nombre:
SINGULAR
PLURAL
MASCUL
el
els
FEMEN
la
les
escado v arriba a por

amb
barc pen eixo.
Rên ^ cridan, tot
xiqet
volê> ajuda-lo baixa
xare.
2. Copia aquestes oracions corregint els articles que estiguen malament.
El llibres estan damunt de les taula.
La pare dAndreu s els metge del poble.
Si la riu sasseca, les peixos es moren.
Guarda la pomes i la mel a la nevera.
22 Larticle
1. Completa el text amb els articles necessaris.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 23
Fitxa
21
Refor
Nom
Data
Recorda
Davant de r i l sescriu b.
1. Completa les oracions amb algun daquests grups de lletres.

Pots repetir-los tantes vegades com calga.
bra
ble
bri
bli
bro
No pogu o
da aqell ensalad
sier cogo
^
e.
bre
Pe ee
caee
va> visita u> po

nqe ^ enue.
Qua> A
s^ v o
e paqe,
h^ v troba u> ca>elo
anti.
2. El contrari de negre.
5. El contrari de ric.
6. En tens si ests malalt
i et poses calent.
4. T arrels, tronc, branques i fulles.
3. Lloc per on passa lelectricitat

des de lendoll fins a laparell.
1. El quart mes de lany.
2. Resol lencreuat de paraules amb br i bl. En les caselles remarcades

llegirs el nom dun animalet molt corredor.
bla
l
Ls de br i bl
23
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 24
Fitxa
22
Refor
Nom
Data
1. Llig el que diu la mestra i subratlla les seues opinions.

Durant aquest trimestre hem estudiat
com s una mina, com es baixa el riu
i com es treballa al port. Opine que
seria molt interessant visitar algun
daquests llocs per vore com s
en realitat. Per hem de posar-nos
dacord. Trobe que cada un pot dir
el lloc que li agradaria visitar i per qu.
En acabant, tots votarem i decidirem
on anem.
Pe expessa e ee opinion, l estr

h utilitza e expession
^
2. Els xiquets i les xiquetes volen decidir on van. Quin lloc triaries tu?
Expressa la teua opini i justifica-la amb dues raons.
Jo
erq
A ,
24 Expressar opinions
haure visita
Completa amb les paraules del text que calga.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 25
Fitxa
23
Refor
Nom
Data
Recorda
Els adjectius sn les paraules que diuen com sn o com estan

les persones, els animals i les coses.
1. Subratlla els adjectius del text i classificals en el lloc corresponent.
Ahir, els alumnes de 3r vam anar dexcursi a la platja.

Recorde que al principi tots estvem molt contents,
perqu el nostre autobs era modern i de color roig
i els seients eren molt cmodes. Per quan tornvem,
desprs de passar tota la vesprada jugant, tots estvem
cansats. A ms, Llcia semblava marejada i Manel
estava enfadat perqu havia perdut el seu bal nou.
La u com
sonas
Diuen
Diuen com est
2. Ratlla ladjectiu que no puga aplicar-se a cada substantiu i escriu un altre

adjectiu adequat.
llima
tranquilla
partida
cida
grossa
divertida
simptica
verda
menuda
pelut
juganer
domstic
quadrat
xiqueta
gat
Ladjectiu
25
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 26
Fitxa
24
Refor
Nom
Data
Recorda
Davant de p i b sescriu m.
l
Escriu una paraula amb mp i una altra amb mb.
mp
mb
2. Completa els buits daquestes oracions amb mp o mb.
Qua> arribav e , eparti

bo on ent el co any.
De
arat voli aera
habitaci amb ro e color.
S
lav ^ ossib q aqel
c e fr ta> es^ ol.
L
erado aqel ^ er^
lluny e ei H er.
26 Ls de mb i mp
1. Escriu els seus noms. Tots porten mp o mb.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 27
Fitxa
25
Refor
Nom
Data
Recorda
Els adjectius van en el mateix gnere (mascul o femen) i en el mateix

nombre (singular o plural) que el substantiu a qu es refereixen.
1. Relaciona cada illustraci amb ladjectiu adequat.
simptics
oberta
oloroses
trencat
2. Canvia el gnere i el nombre dels adjectius remarcats per descriure aquestes fruites.
La poma s groga
i dola i est molt
madura.
El mel
dalger s roig,
refrescant
i delicis.
El pltan s>
^
^ esta>
mol
Le ciee s>
^
Dibuixa una altra fruita que tagrade i descriu-la amb tres adjectius, com en
el model anterior.
Gnere i nombre de ladjectiu
27
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 28
Fitxa
26
Refor
Nom
Data
Recorda
Quan partim una paraula a final de lnia, no es poden separar les lletres
que pertanyen a una mateixa sllaba.
Quan partim una paraula, hem de posar un gui (-).
1. Escriu els seus noms separant-ne les sllabes. Recorda que no pots
separar els diftongs.
2. Ratlla, en cada cas, la partici que siga incorrecta a final de lnia.

pinyonets
pinyonets
carabassa
carabassa
carabassa
28 Partici de paraules
novella
pinyonets
novella
novella
paella
paella
paella
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 29
Fitxa
27
Refor
Nom
Data
Recorda
Els pronoms personals sn les paraules que anomenen les persones

sense dir el seu nom. Els pronoms personals sn: jo, tu, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, ells i elles.
1. Subratlla els pronoms personals que trobes en aquest text i copials al costat
dels noms a qu es refereixen.
Marc
Joana i Marc
Pau
Carles i Pau
Toni
Escolta, Pau, has vist Anna? Fa estona que Joana

i jo la busquem i hem pensat que potser tu sabies
on est.
No, Marc, no lhe vista. Heu preguntat al seu cos
Toni?
S, i ell ens ha dit que devia estar amb Teresa
i Susanna. Per elles ens han dit que Anna havia
quedat amb Carles i amb tu per a estudiar junts.
Doncs s, per no ha vingut encara.
Quan vosaltres la vegeu, podreu dir-li que
nosaltres la busquem?
s clar.
Grcies, Pau.
Teresa i Susanna
nosaltres
ell
tu
elles
jo
vosaltres
Els pronoms personals
2. Escriu una oraci amb cada parell de pronoms personals.
29
785385 _ 0001-0048.qxd
27/12/04
13:00
Pgina 30
Fitxa
28
Refor
Nom
Data
Recorda
Sescriu un guionet (-) en els nmeros en els casos segents:

Entre el nmero 21 i el 30.
Entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
1. Fixat en els preus de la botiga i escriu en lletra les quantitats

que et pregunten.
55
Quant val una bombeta?

Quant val un endoll?
Quant val el fanal?
Quant val el llum amb ventilador?
Quant val el llum del globus?
Quant val el llum ms car de la botiga?
Quant val el llum que ms tagrada?
2. Escriu en lletra.
El nombre dalumnes de la classe

Ledat de ton pare o de ta mare
30 El guionet
67
12
12
21
0,63
46
143
47
0,25
254
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 31
Fitxa
29
Refor
Nom
Data
Recorda
Els verbs sn les paraules que utilitzem per a expressar accions.

Cada verb t moltes formes. La forma que dna nom al verb sanomena
infinitiu. El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.
1. Encercla els verbs que trobes en aquest text.

Magrada molt anar al poble dels iaios. Quan thi acostes
per la carretera, de seguida veus el castell, en la part alta.
La iaia sap moltes histries dels cavallers que hi vivien.
Tamb magraden els carrerets estrets i costeruts
del barri antic. I si ixes del poble pel carrer Verd,
arribes al riu i al pont que hi construren els romans.
Escriu linfinitiu dels verbs que has encerclat on corresponga.

Acabats en -ar
Acabats en -er/-re
Acabats en -ir
2. Completa les oracions amb el verb corresponent a cada illustraci.
El verb
Alr
un no. l.
Ann
e> un orqestr.
Miqe
e> l marat popula.

31
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 32
Fitxa
30
Refor
Nom
Data
Recorda
Sescriuen dos punts (:):

Abans duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
Faltav po e e ese e pob

qua> Qui v di He e-no
un bon difess. Aeshoe va
coena ensa difese ga,
conil, pallasso... D sob, Ann
v exclama Dindi!. Quin ie
bon! D eguid va anota
e q cali e l difess ploe,
cine, pintue ^ camiee le.
Dibuixa la disfressa que triaries tu i escriu qu et caldria
per a fer-la. No toblides dels dos punts ni de les comes.
Pe e l disess
>eessita
aqest maerial
32 Els dos punts
1. Escriu dos punts (:) on calga.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 33
Fitxa
31
Refor
Nom
Data
1. Llig el desig de Pau i respon les preguntes.

Si tinguera una mquina per a viatjar
en el temps, magradaria anar al futur.
Vull anar-hi per vore com seran
les ciutats, si hi haur robots
a les cases, si els cotxes volaran
en lloc danar per la carretera
Tamb magradaria vore a quins jocs
jugaran els xiquets.
Quin temps voldria conixer Pau?

Quines raons aporta?
2. Tria una daquestes poques i explica per qu tagradaria conixer-la.
poca dels egipcis
poca dels romans
poca dels cavallers
S^ poger viatja e> e emp, agradari

co>ie poc
. Aix podri
vo
Expressar un desig
33
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 34
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
Escriu una oraci amb cada una de les paraules que has escrit.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
Pobre Jaume! ltimament

no dorm b i fa ulleres.
Construeix ulleres.
T taques davall els ulls

a causa del cansament.
Anna t una bena als ulls:

No veu una cosa
evident.
34
T els ulls tapats

amb una bena.
creu que Jordi s amic seu,

per en realitat es burla
della.
1. Escriu el nom de cada objecte i relacional amb la persona que el necessita.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 35
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
1. Copia cada substantiu davall del dibuix que el representa i escriu al costat
el verb corresponent. Fixat en lexemple.
flexi
fexiona
fexi
passada
llanament
salt
2. Encercla les expressions que signifiquen estar molt cansat.
estar fet una coca

estar fresc com una rosa
anar sense al
estar baldat
estar fort com una roca
anar amb un pam

de llengua fora
estar content com un gnjol
Tria una de les expressions que has encerclat i escriu-ne una oraci.
35
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 36
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
pa
sucre
salsa
sopa
ou
pa>er
A
2. Llig la recepta daquest entrep i encercla tot el que necessites per a fer-lo.
Entrep especial
Amb un ganivet, talleu el tros de pa
que vulgueu i obriu-lo per la meitat.
Ratlleu mitja tomaca damunt
de lentrep. Podeu escampar-la
b amb una cullera.
Obriu la llandeta de tonyina,
aboqueu-ne loli a la pica i,
amb una forqueta, repartiu-la pel pa.
Obriu el pot dolives i poseu-ne
unes quantes sobre la tonyina.
Tanqueu lentrep. Bon profit!
Classifica els elements que has encerclat.

Aliments
Utensilis
36
tonyin
1. Forma un derivat acabat en -era de cada substantiu i identifica el recipient

corresponent. Fixat en el model.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 37
Fitxa
Ampliaci
Data
1. Classifica aquests animals segons la zona del zoolgic on pots visitar-los.
tarntula
escorp
balena
flamenc
boa
papagai
taur
medusa
tuc
TERRARI
AQUARI
AVIARI
2. Tria un dels animals segents i escriu una endevinalla en forma

de redol que el descriga, com en el model.
girafa
lle
hipoptam
zebra
tigre
orangutan
Sc com un ase amb el cos tot ratllat;

diuen que porte el pijama posat.
(la zebra)
)
37
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 38
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
1. Escriu en cada acci representada la lletra del verb corresponent.

A
sembrar
trasplantar
podar
collir
2. Ordena les lletres i escriu el nom daquests utensilis del viver.
l
r
t
e
s
c
curta.
He comprat una jardinera

plena de geranis.
38
a
p
r
e
3. Marca el significat correcte de la paraula destacada en cada oraci.
Aquesta mnega em queda
s
i
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 39
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
1. Resol aquest encreuat de paraules relacionades amb el fred i descobrirs

el nom dun riu especial. Et donem una pista.
1. Aigua en estat slid

per efecte del fred.
2. Casa feta de gel on viuen
els esquimals.
L
5
5. Aigua que, quan fa molt de fred,

cau del cel en forma de volves
o flocs blancs.
6. Boletes daigua congelada

que cauen del cel
amb molta fora.
7. Menjar tou i crems, fet de llet,
sucre i altres ingredients, tot
barrejat i congelat.
4. Gelat, molt fred.
3. Dau de gel emprat

per a refredar begudes.
L paraul amagad
, u> ri @e.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
Quan li ho van dir, es va quedar gelat.

Es va quedar molt sorprs.
Li va entrar molt de fred.
Als meus amics, els encanta pujar a la

roda, per a mi no em fa ni fred ni calor.
T una temperatura agradable.
Li s igual, el deixa indiferent.
39
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 40
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
1. Relaciona per a formar oracions. Fixat en els diferents significats de galeria.

sexposen quadres molt
interessants.
A Lltima galeria de la mina

B La galeria de ma casa
hi ha botigues de tot tipus.
s tan menuda que

C En la nova galeria comercial
quasi no hi cap la llavadora.
D En aquesta galeria dart
fa molt de pendent.
2. Relaciona cada paraula de la famlia de picar amb la imatge corresponent.

picapedrer
pica-soques
picam
picaporta
3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.

Pau t una botiga dinformtica que s una mina.
s un jaciment don sextrauen
minerals.
s un lloc fosc amb galeries
estretes.
s un negoci que dna molts
beneficis.
40
Escriu en cada illustraci la lletra de loraci corresponent.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 41
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
bussejar
banyar
nadado
nadar
1. Fixat en lexemple i forma substantius acabats en -dor a partir daquests verbs.

respirar
pescar
flotar
Encercla les persones i els objectes corresponents als substantius
que has escrit abans.
2. Ratlla les paraules intruses en aquest grup i completa.

riu
rialla
Le paraue
l famli
riera
rierol
riell
riuada
no ertane>

Aprendre el que ja saben
els companys per posar-se
al mateix nivell que ells.
Com que la setmana passada no va anar

a classe, ha de treballar molt per posar-se
al corrent.
Posar-se al costat de lendoll

per connectar lordinador.
Aprendre a nadar aprofitant
el corrent de laigua.
41
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 42
Fitxa
Ampliaci
Nom
Data
1. Classifica les expressions segents dacord amb el seu significat.

a lalba a poqueta nit a punta de dia quan clareja
a la posta del sol a leixida del sol al capvespre a la caiguda del sol
Quan es fa de dia
2. Ratlla la imatge que no corresponga a lexpressi destacada.
No toblides de posar-te
crema, que fa un sol
que bada les pedres.
El sol brilla amb fora

i fa molta calor.
Les pedres es baden

quan les toca el sol.
Et fa fer voltes sota el sol

del migdia.
Xarra tant que molesta

ms que el sol al migdia.
Aquest home mareja

ms que el sol
del migdia.
42
Quan es fa de nit
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 43
Fitxa
10
Ampliaci
Nom
Data
1. Localitza en la sopa de lletres cinc paraules de la famlia de mar.
A
U
P
O
M
R
M
L
R
A
A
O
E
A
R
U
R
C
T
J
R
E
U
I
Q
P
A
I
B
T
N
O
I
D
N
H
B
A
V
X
A
E
G
O
B
F
H
R
M
A
R
E
A
Escriu cada paraula que hi has trobat al costat de la seua definici.
M
A
R
J
U
D
Moviment de les aiges de la mar, que pugen

i baixen per la influncia de la Lluna.
Mar agitada, amb ones molt grans.
Que pertany a la mar.
Conjunt de vaixells dun pas i de les persones
que hi treballen.
Persona que treballa en un vaixell.
2. Encercla i escriu on corresponga el nom dels elements que pots trobar al port.
avi
pupitre
arbre
xarxa
moll
ncora
tractor
dirigible
maroma regadora
salvavides
grua
43
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 44
Fitxa
11
Ampliaci
Nom
Data
1. Pinta les paraules referides a mitjans de transport i escriu-les on corresponga.
milotxa
cotxe
catifa
regadora
cadira
porta
cami
bicicleta
2. Relaciona amb nmeros. A quin mitj de transport fa referncia cada oracio?

1
Va duna ciutat a una altra

seguint un caminet
de ferro.
Com que va per davall de terra,

hi pots anar rpidament dun costat
a laltre de la ciutat.
Hi pots anar a ciutats o pasos

llunyans en poc de temps,
volant com els ocells.
Permet que moltes persones

viatgen juntes per la ciutat
o entre pobles diferents.
3. Digues si aquestes afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F).

Dalt de lautobs podem crrer i jugar com vulguem.
Si anem per la ciutat, cal sollicitar la parada amb temps.
No hem de parlar amb el conductor per no distraurel.
Quan pugem i baixem de lautobs, hem despentar
els altres perqu es donen pressa.
44
vaixell
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 45
Fitxa
12
Ampliaci
Nom
Data
tomaqer
carxofa
tomaca
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de la planta don prov cada aliment.
fesol
pruna
Classifica els aliments anteriors.

Fruites
Hortalisses
2. Explica seguint lexemple.
melonar
carxofar
tomacar
pimentonar
llima
pera
cam planta elo>ee

Marc creix com les carabasseres:
ja li vnen curts els pantalons!
Menja molta carabassa

i per aix creix.
Creix molt rpidament.
Porta pantalons de color
carabassa.
45
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 46
Fitxa
13
Ampliaci
Nom
Data
congelar
obrir
ntilado
calfar
esprmer
torrar
ventilar
llavar
baedor
batre
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de laparell que fa cada acci.
2. Completa aquestes oracions amb el llum o la llum.
Ande, @e s^
e enjado est apaga.
S^ > v
, en> u> cir^.
Magrad legi
e so.
J enja
no l cuin.
Aquella casa pareixia un forn.

Hi feia molta calor.
No hi havia quasi llum,
era molt fosca.
46
Anota el nom de quatre aparells ms que funcionen amb electricitat.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 47
Fitxa
14
Ampliaci
Nom
Data
Fossat: excavaci, normalment plena

daigua, que envolta un castell.
Pont llevads: pont que travessa

el fossat i que pot alar-se amb cadenes.
Rastell: reixa que pot alar-se i baixar-se

per protegir lentrada al castell.
Muralla: paret que envolta i defensa

el castell.
Espitllera: obertura vertical molt estreta

de la muralla per a vigilar i disparar
als enemics.
Merlets: pilars menuts i quadrats

que coronen la muralla i serveixen
perqu els defensors del castell
shi amaguen al darrere.
Escriu dues oracions en qu aparega algun dels elements del castell.
2. Ompli lencreuat doficis que es podien exercir al castell.

Tots acaben en -er.
4
1. Feia objectes de ferro:

armes, ferramentes
2. Feia objectes de fusta:

mobles, portes
5. Emprava larc per a lluitar

contra els enemics.
3. Preparava el menjar
a la cuina.
4. Portava lescut al cavaller
i era el seu servent.
1. Llig les definicions i identifica cada element de lentrada al castell.
47
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04
17:38
Pgina 48

Refor I Ampliació Llengua 3r

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Refor I Ampliació Llengua 3r

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

20/12/04

Refor i ampliaci Llengua 3 s una obra collectiva concebuda,

2005 by Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Quan transmetem informaci als altres i els altres entenen la informaci

1. Relaciona. Quina forma de comunicaci es fa servir?

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.

2. Completa els buits amb c o qu.

olli un tom l tom er.

A are l^ agrae> mol e be ile

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.

Quan parlem i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Em podries dir quina

Creus que les dues xiquetes sentenen?

Quines llenges parlen les xiquetes?

Quina llengua parles tu normalment?

Per representar el so de la g de gol:

1. Resol lencreuat. Totes les paraules porten g o gu.

2. Relaciona i escriu com en el model.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjanant

1. Marca els missatges que siguen oracions.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?

3. Inventa i escriu almenys dues oracions ms per a continuar la histria.

U> di, Jord^ v ana

Quan escrivim, posem un punt al final de cada oraci.

Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

1. Copia el text posant els punts i les majscules que calga.

En els grups gue, gui i que, qui la u no sona.

1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.

2. Escriu els seus noms. Tots porten diresi.

3. Posa diresi a les paraules que ho necessiten.

Le anguie nada> e e aige rboe.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Una sllaba s cada un dels colps de veu amb qu pronunciem

1. Ordena les sllabes i escriu les paraules.

2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong.

1. Per a dinar, has de parar

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.

Per representar el so de la g de gerani:

Classifica les paraules que has encerclat.

2. Completa amb g o amb j les paraules de cada famlia.

taro> , taro> e, taro> in, taro> ad

3. Escriu en singular, com en el model.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

1. Encercla les paraules que sonen com gespa.

1. Ordena amb nmeros aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.

Completa la narraci del que passa en cada vinyeta.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

D prie, el culerot no e>e>

Finalen, a ca 16 etma>e, e granoe

2. Ara explica qu passa en cada seqncia i sabrs com salimenten

Narrar una seqncia

La sllaba tnica duna paraula s la sllaba que sona ms forta.

2. Encercla la sllaba tnica i copia cada paraula en la columna corresponent.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Escrivim un signe dinterrogaci (?) al final duna pregunta.

1. Completa amb els signes dinterrogaci (?) o dadmiraci (!).